Download - Miguel
Miguel Domingo Sánchez López
Alex Fontanals Grebol
Ana Pilar Muñoz Martín
David Rodríguez
Djoudjou Dhianka
ANIMALS INVERTEBRATS
Grups PORÍFERS CNIDARIS ANÈL·LIDS MOL·LUSCS ARTRÒPODES EQUINODERMS
Cara
cte
rístiques g
enera
ls
Són un
grup
aquáti
cs.
Són irregul
ars:
en
taman
y i
forma.
Són
un
grup
d’inver
tebrats que
viuen
fixes.
No es
poden bellug
ar.
Tenen
el cos tou
amb
porus.
Filtren
l’aigua,
s’alim
enten
de
protoc
tits.
Poden mesurar
des d’uns
pocs
mil·limetre
s de llarg
fins uns quants
metres.
Tots els
cnidaris
s’alimenten de petits
animals.
La majoria
dels
cnidaris presenten
el cos tou
i
amb una
gran
proporció
d’aigua.
Tenen
cel·lules
urticants
Presenten
fases
diferents
Són
terrestres
i aquatics
Són invert
ebrats
demid
a
petita
i cos allarga
t.
El cos
es tou
i està dividit
en
molts
segme
nts.
Presenten en
la
majori
a dels
seus
anells
uns
filaments
rígids.
Són
terrest
res i aquati
cs
Són d’un grup
d’inverte
-brats
tant de
vida
aquática com
terrestre
.
Tenen el
cos tou i per
regla
general
una
closca.
El peu dels
mol·lusc
s és una
massa
musculo
sa que
presente
n diverses
formes.
Pot
mesurar
desde milimetr
es i
altres
pode
arribar a
10
metres.
Són inverteb
rats tant
aquàtics
com
terrestre
s, general
ment de
pocs
mil·limet
res.
El esquelet
extern
es una
estructu
ra rígida
que
recobrei
x el cos d’aquest
animal.
Són un grup
d’inverte
brats
marins
d’aspect
e molt variable.
Es
caracteritzen
per tenir un
sistema
ambulacral,
que no
presenta cap
altre grup
d’animal.
Parts
Dibuix
Óscul
Cambr
a
intern
a
Coanò
cits Orificis
inhala
Cavitat
gastrovasc
ular
Tentacles
Boca
Cèlula urticant
Anells
Ulls
Boca
Quete
s
Cavitat
paleal
Ràdula
Boca
Peu
Tentacle
s tàctils Ulls
Ales
Abdome
n
Tórax
Ulls
Boca
Potes Antenes
Canal
circular
Esquelet
intern
Coduce
radial
Peu ambulac
ral
darrera
el full
nts
Grups PORÍFERS CNIDARIS ANÈL·LIDS MOL·LUSCS ARTRÒPODES EQUINODERMS
Grups
Esponges
Meduses
Polips
Poliquets
Oligoquets
Hirudinis
Gastrópodes
Cefalòpodes
Bivalves
Crustacis
Miràpodes
Aràcnids
Insectes
Estrelles
Eriçons de mar
Exemple
s
Callyspongia
plicifera
Oscarella lobularis
Clathrina
Clathrus
Paramuricea clavata
Lombricus
terrestris
Hirudinea
Helix aspersa
Nautilus
Harmonia axyridis
Apis mellifera
Odonaster
penicillatus
Astropecten
irregularis
Clavuralia viridis
Tridacna gigas
Lasius niger
Arbacia lixula
Porífers
1. Habitat
Viuen als mars i oceans
2. Caracteristicas
Són un grup aquátic.
Són irregulars: en tamany i forma.
Són un grup d’invertebrats que viuen fixes.
No es poden bellugar.
Tenen el cos tou amb porus.
Filtren l’aigua, s’alimenten de protoctits.
3. Parts
Òscul: Obertura principal que comunica el medi extern
amb la cavitat gastral en els porífers.
Orificis inhalants: els porus inhalants, per on
entra l'aigua dins l'esponja
4. Imatge amb parts
5. Exemples nom-foto
Callyspongia plicifera Oscarella lobularis Clathrina
Clathrus
Regne: Animal
Filum: Invertebrat
Classe: Porífers
Ordre: Porifera
Família: Porífera
Gènere: Oscarella
Espècie: Asturnatura
Hàbitat:
Viu al fons del mar
Reproducció:
Ovípar
Alimentació:
Partícula que hi ha a l’aigua
Vida social
Viuen soles
Característiques de l’animal
Esponja de consistència tova i carnosa, d'uns 10 cm de diàmetre i 0.5 cm de gruix, que forma
incrustacions amb lòbuls gruixuts.
Cnidaris 2.Hàbitat
Els cnidaris són un grup d’invertebrats de vida
marina.
2.1 Característiques Generals
Proveïts de cèl·lules urticants. S’alimenten de petits
animals. Cos tou i amb un gran proporció d’aigua.
Presenten dos fases: medusa i pòlip.
2.2 Parts
Cèl·lula urticantProdueixen substàncies tòxiques.
TentaclesÉs on tenen les cèl·lules urticants també
serveixen per moure’s. També serveixen per caar
Cavitat gastrovascular És un buit de forma senzilla on
es dirigeix l’aliment.
2.3Exemples
Pòlip
Astroides
calycularis
Medusa
Pelagia
noctiluca
Regne: animal
Filum: invertevrats
Classe:cnidaris
Ordre
Família:
Gènere:medusa
Espècie: Calabera portugesa
Hàbitat: ocea atlantic
Reproducció: sexual
Alimentació:psquivora peix
Vida social viu sola
Característiques de l’animal
està formada per una espelma gelatinosa d'entre 15 i 30 cm4 que li permet recórrer els oceans
impulsada pels vents, les marees i els corrents marins, mentre que del cos central pengen
nombrosos tentacles que li serveixen per atrapar a les seves preses i que estesos pot arribar a
mesurar fins a 50 metres, 5 encara que normalment tenen una extensió d'uns 10 metres.
Artrópodes
1. Habitat
Viuen gairabe en totes parts del món.
2. Caracteristicas
Són invertebrats tant aquàtics com
terrestres, generalment de pocs mil·limetres.
El esquelet extern es una estructura rígida
que recobreix el cos d’aquest animal.
3. Parts
Abdomen: el tronc dels animals
Ulls: els utilizen per veure el seu entorn
4. Imatge amb parts
5. Exemples nom-foto
Harmonia axyridis Lasius niger Apis mellifera
Regne: animal
Filum :invertebrats
Classeanelids
Ordre:
Família:
Gènere: tarantula
Espècie: Theraphosidae
Hàbitat: Per l’ hemisferi sud
Reproducció: ovípara
Alimentació: insectes com mosces
Vida social Sola
Característiques de l’animal
són aranyes migalomorfs de grans dimensions amb el cos cobert per pèls anomenats sedes.
Viuen des de regions tropicals fins a les temperada
Equinoderms
1. Hàbitat
Viuen als mars i oceans.
2. Característiques
Són un grup aquàtic.
Són d’aspecte molt variable.
Tenen un esquelet intern.
Tenen un sistema abulacral.
3. Parts
Canal circular: Parteixen diversos conductes radials.
Conducte radial: Format per plaques rígides de carbonat de
calci situades just per sota de la pell.
Peu ambulacral: Acaben en una ventosa.
Esquelet intern: Presenta orificis.
4. Imatge amb parts
5. Exemples nom-foto
Estrella de mar: Eriçó de mar:
Regne: Animalia
Filum: Echinodermata
Classe: Echinoidea
Ordre: Camarodonta
Família: Parechinidae
Gènere: Paracentrotus
Espècie: P. lividus
Hàbitat:
Fons costers rocosos.
Reproducció:
Sexual
Alimentació:
Herbívors.
Vida social
Característiques de l’animal
Presenta una closca aplanat ventralment, ocasionalment també al dors. La seva coloració sol
ser habitada encara que pot varíar i ser color cafè fosc, castany clar o verd d'olivera. Té un
diàmetre de fins a 7 centímetres. Les pues solen ser poc nombroses i arriben a ser tan llargues
com el diàmetre de la closca.
Regne: Animaliia
Filum: Echinodermata
Classe: Asteroidea
Ordre:
Família: Parechinidae
Gènere: Paracentrotus
Espècie:
Hàbitat:
Són animals marins.
Reproducció:
Es reprodueixen a partir de les potes, quan es cau una es forma una estrella d’ella.
Alimentació:
depredant sobretot a invertebrats bentònics
Vida social
Característiques de l’animal
Les estrelles de mar formen un dels grups d'animals marins més coneguts del fons marí. En
general tenen un disc central i cinc braços, encara que algunes espècies poden tenir molts
braços més. La superfície aboral o superior pot ser llisa, granular o espinosa, i està coberta
amb plaques superposades. Moltes espècies són de colors brillants en diversos tons de vermell
o taronja, mentre que altres són de color blau, gris, o marró. Tenen peus ambulacrals operats
per un sistema hidràulic i una boca al centre de la superfície ora
ANIMALS VERTEBRATS
Grups AUS MAMÍFERS RÈPTILS PEIXOS AMFIBIS
Característiques
generals
Son capaços
de controlar la seva
temperatura
interior
Pell
recoberta de
plomes
Es
distingeixen
el cap i el
tronc. El vol es la
caracteristic
a mes
definidora
de les aus
Els sacs
aeris són un
conjunt de
cameras d’aire
interconecta
des.
De vida terrestre i
acuática Presenten una
gran varietat de
formes i mides
Reben aquest nom
perquè durant el
primer perídoe de
la seva vida les
cries s’alimenten
de la llet que es
produeix a les mamelles de les
femelles.
Una caracteristica
important es la
presencia de pél.
La majoria dels
mamifers
presenten tres
parts cap tronc i cua.
La seva
mida es molt
variable.
Pell coberta
d’escates.
Els reptils
tenen tres
parts el cap
el tronc i la
cua.
Habiten en ambients
cálid i
temperats.
Es
troven especies
de mida
mol
variable.
Es
distingei
xen tres
parts el
cap el
tronc i la cua.
Els
peixos
están
presenta
ts en
tots els
mars i
oceans
Necessit
en viure a prop
de
l’aigua.
Tenen
la pell
nua.
Es
distingei
xen dos
parts el cap i el
tronc.
Parts
Bec
Escates Oberures
nasals
Obertures
auditives
Tronc
Cap Orelles
Nas
Boca
Mamelles
cua
Orifici nasal
Ulls Boca
Timpa
Opercle
Aletes dorsals
Cua
Cloaca
Aleta
anal
Aleta
pelviana
Aleta
pectoral
Timpà
Parpella Orifici
nasal
Cloaca
Dibuix
Grups AUS MAMÍFERS RÈPTILS PEIXOS AMFIBIS
Grups
Placenteris Marsupials
Monotrems
Quelonis Saures
Ofidis
Crocodilians
Osteïctis Condrict
is
Anurs Urodels
Apodes
Exemples
Gallus gallus
Haliaeetus leucocephalus
Poicephalus rueppellii
Panthera leo
Rhinoceros
sondaicus
Equus quagga
chapmani
Crocodylus acutus
Kinosternon
angustipons
Iguana iguana
Belone belone
Carcharodon
carcharias
Salmo salar
Hypsiboas
Alboniger
Hyloscirtus Armatus
Aus 5. Habitat
Molts ocells viuen a les vores de rius, de llacs i del mar.
6. Caracteristicques
Son capaços de controlar la seva temperatura interior Pell recoberta de plomes
Es distingeixen el cap i el tronc. El vol es la caracteristica mes definidora de les aus Els sacs aeris són un conjunt de cameras d’aire interconectades.
7. Parts
Bec: Serveix per menjar, la utitzen per endreçar-se, manipular objectes, matar preses, cercar menjar, fer la cort i alimentar a les cries.
Escates són petites plaques Oberures nasals
Obertures auditives
8. Imatge amb parts
9. Exemples nom-foto
Aguila imperial
Tuca
Regne: animal
Filum:
Classe:aus
Ordre: Sphenisciformes
Família: Spheniscidae
Gènere: pinguins
Espècie: humbolt
Hàbitat: mar
Reproducció: ovípara Incubació: 38-42 dies
Nombre d'ous: 2
Alimentació:psquivora
Vida socialGregària Amb altres pinguins
Característiques de l’animal
Plomatge negre al dors i blanc al pit i ventre, amb taques negres al pit. Cara rosada amb bec
negre.
Mamífers
1. Habitat
Viuen en terra menys algunes exepcions que viuen en
l’aigua.
2. Caracteristicas
De vida terrestre i acuática Presenten una gran varietat de formes i mides Reben aquest nom perquè durant el primer perídoe de
la seva vida les cries s’alimenten de la llet que es produeix a les mamelles de les femelles.
Una caracteristica important es la presencia de pél.
La majoria dels mamifers presenten tres parts cap
tronc i cua. 3. Parts
Tronc: es la part que uneix les extremitats Cap: part superior del cos Orelles: aparell que està en el cap per escoltar Nas:
Órgan de l'olfacte dels vertebrats que consta bàsicament de dues bosses situades a la part anterior del cap i obertes a
l'exterior per uns orificis.
Boca: aparell amb el que menja Mamelles: aparell per on s’alimenten les cries en
l’infantesa
Cua: aparell que caracteritza ells mamífers
4. Imatge amb parts
5. Exemple nom-foto Panthera leo
Rhinoceros
sondaicus
Equus quagga
chapmani
Regne: Animal
Filum: Vertebrados
Classe: Mamífers
Ordre: Carnivor
Família: Felins
Gènere: Panthera
Espècie: Una de les 5 espècies del gènere Panthera.
Hàbitat:
Viu a la sabana africana
Reproducció:
Es mamífer
Alimentació:
Es carnívor
Vida social
Viu en famílies on hi ha un mascle i moltes femelles
Característiques de l’animal
És gran i corpulent, pelatge curt de to ocre.
Regne: Animal
Filum: vertebrats
Classe :Mamífers
Ordre: Omnívor
Família:Hominidae
Gènere: Hominidae
Espècie: Especie dels primats
Hàbitat:
Els goril · les viuen tant en zones tropicals com subtropicals.
Reproducció:
Són mamífers
Alimentació:
Mengen frutas i herbes.
Vida social
Viuen en families
Característiques de l’animal
L'ADN dels goril · les és molt similar al dels éssers humans amb aproximadament un 98% de
similitud, aquest nombre és més gran que amb qualsevol altre animal al món.
Rèptils
1. Hàbitat
Habiten en ambients càlids i temperats.
2. Característiques
La seva mida és molt variable.
Tenen la pell coberta d’escates.
Tenen tres parts: el cap, el troc i la cua.
3. Parts
Orifici nasal
Ulls
Boca
Timpa
4. Imatge amb parts
5. Grups:
Quelonis
Saures
Ofidis
Crocodilians
6. Exemples nom-foto
Delta Mascota: Nekton Rep:
Regne:
Animalia
Filum: Chordata
Classe: Sauropsida
Ordre: Crocodilia
Família: Crocodylidae
Gènere:
Espècie:
Hàbitat:
Els cocodrils tendeixen a congregar-se en hàbitats d'aigua dolça com rius, llacs, aiguamolls i
algunes vegades en aigua salobre.
Reproducció:
La fecundació és interna i són ovíñpers.
Alimentació:
S'alimenten principalment de vertebrats (peixos, rèptils i mamífers), i algunes vegades
d'invertebrats (mol · luscs i crustacis), segons l'espècie.
Vida social
Característiques de l’animal
Posseeixen a més un cor format per quatre cavitats (dues aurícules i dos ventricles). Són
poiquiloterms i ectoterms; és a dir, que la seva temperatura corporal varia amb l'ambiental.
Respiren mitjançant els pulmons. Són els animals de respiració pulmonar que més temps
poden aguantar sota l'aigua; seus pulmons són tan grans que pot arribar a estar sis hores sota
l'aigua si estan en continu moviment; si es manté quiet, és a dir, consumint la quantitat
mínima d'oxigen, és capaç de romandre dos dies seguits sota l'aigua. L'abdomen i el tòrax
estan separats per un diafragma que usen per a respirar.
Regne: Animalia
Filum: Chordata
Classe: Sauropsida
Ordre: Squamata
Família: Acrochordidae
Gènere: Acrochordus
Espècie: Arafurae
Hàbitat:
Són animals completament aquàtics.
Reproducció:
Dimorfismo sexual, són ovípars i no necessiten anar a la terra a posar els ous.
Alimentació:
Són depredadors d’emboscada, mengen peixos.
Vida social
Característiques de l’animal
No tenen les àmplies escates ventrals trobades en la majoria de les altres serps i possessió
d'ulls dorsals. Els trets més notables estan en la seva pell i escates. La pell és fluixa i folgada
donant la impressió, de ser diverses mides més grans que la serp, i les escates, més que
traslapados, són petites projeccions piramidals que justifiquen el seu nom comú.
Paracanthurus hepatus
Regne: Animalia.
Filum: Chordata.
Classe: Actinopterygii
Ordre: Perciformes.
Família: Acanthuridae
Gènere: Paracanthurus.
Espècie: P. hepatus.
Hàbitat:
Viu en diferents llocs del planeta, encara que en cap és comú.
Reproducció:
Triguen molt de temps a aconseguir la maduresa sexual, prop de dos anys. No presenten dimorfisme sexual,
excepte la coloració dels mascles, que canvia de color a un to celeste quan es reprodueixen.
Alimentació:
Les larves requereixen durant diversos mesos d'una alimentació a força de plàncton. Els adults són omnívors i
s'alimenten de plàncton i principalment de macro algues.
Vida social
Espècie relativament pacífica amb altres peixos diferents als pertanyents a la seva família. Amb aquests últims
s'enganxarà en terribles baralles territorials que es veuran accentuades amb peixos de la mateixa espècie o altres
pertanyents la família.
Característiques de l’animal
És d'un intens blau i la seva llom presenta dues ratlles negres. En estat salvatge pot arribar als 30 cm. En aquaris i
depenent de la mida del mateix rarament superen els 15 cm. Aconsegueix una mida màxima entre els 25 i els 30
cm.