DIUMENGE, 16 DE JUNY DEL 2013 arae10 VIATGES LITERARIS

Núria Garcia QueraESCRIPTORA ESPECIALITZADA EN LITERATURA DE VIATGES.AUTORA DE ‘NOU VIATGE AL PIRINEU’

“ELS CAMINS VELLS SÓNL’ÚNIC PATRIMONI QUEPER SER CONSERVATHA DE SER TREPITJAT”

Fa vint-i-sis anysque Núria GarciaQuera viu alPallars. Ha escrit

un munt de guies excursi-onistes de la zona. L’any2007 va resseguir elscamins per on van passarJosep Maria Espinàs iCamilo José Cela cin-quanta anys enrere perfer-ne sengles llibres. Hoexplica a Nou viatge alPirineu.

Com se li va acudir fer elmateix recorregut quevan fer Espinàs i Celapel Pirineu l’any 1956?No va ser una idea meva.

Doncs de qui?D’una empresa de dina-mització local del Pallars,Montanyanes, que va pro-moure que els ConsellsComarcals dels dosPallars, la Vall d’Aran il’Alta Ribagorça s’associ-essin per tal de desestaci-onalitzar el turisme. Vanfer-me l’encàrrec de fer elseu recorregut, cinquantaanys més tard. Despréshavia d’escriure el meurelat del viatge i les resse-nyes excursionistes. Apartir d’aquí, la ruta,coneguda pel nom d’Unramat de camins, es pro-mouria durant tot l’any.

¿I la fa força gent, ara,la ruta?Cada cop hi ha més gentque es posa en contacteamb mi perquè han llegitNou viatge al Pirineu idecideixen dedicar unsdies de vacances a fer-neuna part. Em demanenquin tram els aconsello,si el nivell és molt exi-gent... Però de moment ésun públic minoritari,entre d’altres coses per-què des de l’administracióno se n’ha fet la promocióque se n’havia de fer.

A veure si en prenennota...A veure...

¿Vostè va fer exacta-ment el mateix camí queCela i Espinàs?Ells, sempre que podien,caminaven per carretera;en canvi, jo vaig anar pelsantics camins veïnals.L’any 2007, quan vaig ferla ruta, molts d’aquestscamins feia poc ques’havien recuperat; elscamins vells són l’únic

l’Espinàs i de la seva faci-litat de paraula, va acabarfent un llibre ben diferental de l’Espinàs.

En quins aspectes hacanviat especialment elPirineu que van conèi-xer Espinàs i Cela i elque va veure vostè?Ells van ser dels primersturistes d’aquella part delPirineu. Van anar-hi enèpoca franquista, en unmoment en què, de turis-tes, només hi havia algunspescadors francesos i gentbenestant que anava aprendre les aigües al bal-neari de Caldes de Boí. Defet, el seu viatge té molt aveure amb la creaciód’una Oficina de Turismea la Pobla de Segur l’any1954. Des d’aquesta ofi-cina, l’alcalde que la vaimpulsar, Josep MariaBoixareu, va tirar enda-vant iniciatives pioneresen el món del turisme:concursos d’eslògans icartells, edició de postalsen blanc i negre, de fulle-tons de propaganda... Boi-xareu va ser un perso-natge clau perquè el trenarribés a la Pobla l’any1953, perquè el 1955Franco creés per decret elParc Nacional d’Aigües-tortes, i perquè Cela iEspinàs fessin aquestviatge. En canvi, ara,sobretot el Pallars Sobirà,la Vall d’Aran i l’AltaRibagorça viuen delturisme. El seu Pirineu,doncs, era rural, tradicio-nal i tancat, mentre quel’actual és més urbà,modern i obert al món.

I vostè amb quin Piri-neu es queda?El millor moment histò-ric per viure al Pirineu és,sense cap mena de dubte,l’actual. Fins fa poc,viure-hi era molt dur.Però pel camí s’ha deixatperdre gran part de laseva cultura, i és una llàs-tima. Quan Espinàs i Celavan anar al Pirineu, gai-rebé el 100% de la pobla-ció del Pallars Sobirà esdedicava al sector pri-mari, mentre que aranomés ho fa el 6%. Aixòha comportat una granpèrdua de patrimoni: detradicions, de costums,d’oficis, de paisatge, dellavors autòctones, delèxic pallarès... Per això el5% dels guanys de lapublicació del meu llibreNou viatge al Pirineu sónper a Obrador Xisqueta,una associació senseafany de lucre que treba-lla per aconseguir que espagui un preu just per lallana de l’ovella xisquetai, d’aquesta manera,s’eviti la seva extinció i ladels ramaders pirinencs.

patrimoni que per serconservat ha de ser trepit-jat, i em va agradar moltpoder-los trepitjar.D’altra banda, vaig passarper valls secundàries ivaig incloure-hi la vall deBoí. La meva ruta és mésllarga, per això ells vanestar-hi uns deu dies i jodues setmanes.

¿Abans de fer la rutadeuria llegir amb aten-ció els llibres de Cela iEspinàs, oi?Sí, esclar. També vaig lle-gir tot el que vaig trobard’antics viatgers que vanrecórrer aquestes comar-ques des del segle XVII;així, al moment d’escriureel meu relat, podia com-parar el Pirineu tal comera quan van passar-hiCela i Espinàs, peròtambé com era seglesenrere.

I què diuen d’aquestescomarques els anticsviatgers?Doncs que eren absoluta-ment miserables. Expli-quen que a les cases, comque no hi havia xemeneiesni vidres, el fum de la llarde foc sortia per les fines-tres, i que arreu trobavengent esguerrada o retar-dada.

Sap si va haver-hi bonasintonia entre Cela iEspinàs a l’hora de fer elviatge al Pirineu con-juntament? Se sap queCela era un personatge“amb caràcter”, no pre-cisament avesat a com-partir...No ho sé; suposo que sí...Entre ells es portavenonze anys. Quan van fer elviatge al Pirineu, Cela jaera un escriptor cone-gut. En canvi, l’Espi-nàs era una jovepromesa i encarano havia iniciat laseva col·lecció dellibres A peu per....El del Pirineu va serel primer. Es notaque Espinàs estavainfluenciat pel Viaje a la

Alcarria, de Cela, un llibreque va posar de moda elsrelats de viatge. Cela, alViaje a la Alcarria, ante-rior al viatge del Pirineu,utilitza el recurs literarid’autodenominar-se “elviajero” o “el vagabundo” iparla en tercera persona,com si ell no fos qui fa elviatge. I Espinàs, al seu lli-bre del Pirineu, fa elmateix i s’autodenomina“el barceloní”. Cela, alViaje a la Alcarria, anavaacompanyat pel fotògrafaustríac Karl Wlasak i la

TEXTDANIEL ROMANÍ

seva amiga Conchita Sti-chaner, però no els cita encap moment. Fa veureque va sol. Al Pirineu vananar-hi quatre, però Espi-nàs també utilitza aquestrecurs i simula solitud.

Què la va sobtar especi-alment dels llibres deCela i Espinàs, resultatdel viatge al Pirineu quevan fer?Vaig adonar-me que Celava utilitzar el llibred’Espinàs per recordar elviatge i escriure el seu. Ellva publicar Viaje al Piri-neo de Lérida vuit anysmés tard que l’Espinàspubliqués el seu. Tot unPremi Nobel de Litera-tura –bé, aleshores encara

no ho era– escriviaparàgrafs gairebé cal-

cats als d’Espinàs! Quanho vaig veure em vaig que-dar glaçada. Em va sobtartant que vaig acabar fentel treball de final de car-rera de Filologia Catalanacomparant els dos llibres,el de Cela i el d’Espinàs.

I Espinàs no va acusarCela de plagi?No, Josep Maria Espinàs,al seu llibre Relacions par-ticulars, diu que té lahipòtesi que, a Cela, el seullibre li va servir de guió...i que no recorda que Celaprengués cap apuntdurant el viatge. Però, defet, no sé si es pot parlarde plagi. L’estil i el to del’un i de l’altre són moltdiferents, i Camilo JoséCela, a partir del que vaconsultar al llibre de