ELS NOMBRES D’OXIDACIÓ EN UN COMPOST
Els elements que integren un compost presenten un estat d'oxidació que pot determinar-se d'acord al coneixement que tenim de la seua col·locació en la taula, alguns elements solen presentar només un estat d'oxidació, però altres es comporten de manera diferent depenent de les característiques dels elements amb què es combinen o també de les condicions de reacció o ambientals que es trobe. L'anterior es pren en consideració per a determinar que nombres d'oxidació presenta cada element en un compost.
REGLES ARBITRÀRIES PER A ASSIGNAR NOMBRES D'OXIDACIÓ
• Els elements lliures o moleculars que no estiguen combinats amb un altre diferent presenten càrrega zero.
• La suma algebraica dels nombres d'oxidació en els integrants d'un compost ha de ser igual a zero. En un ió serà igual a la càrrega de l'ió.
• Generalment la càrrega negativa correspon a l'element més electronegatiu i tots l'altres seran positius.
• En l'Oxigen és -2, a excepció dels peròxids per existir enllaç entre els oxigens, serà -1.
• En l'Hidrogen és +1, amb l'excepció de combinacions amb elements de menor electronegativitat que ell, com en el cas dels hidrurs. L'hidrogen (H) presenta nombre d'oxidació +1 amb els no metalls i -1 amb els metalls.
• El fluor (F) només presenta el nombre d'oxidació -1.
• Els elements del grup I A, II A i III A invariablement presenten càrrega de +1, +2 i +3 respectivament.
• Els metalls alcalins (grup 1, o grup del Li) tenen 1 electró de valència, tendiran a perdre-ho posseint sempre en els compostos nombre d'oxidació +1.
• Els metalls alcalinoterris (grup 2, o grup del Be) tenen 2 electrons de valència, tendiran a perdre'ls posseint sempre en els compostos nombre d'oxidació +2.
• El grup del B (grup 13) té 3 electrons de valència, tendiran a perdre'ls posseint sempre en els compostos nombre d'oxidació +3.
• El grup del C (grup 14) té 4 electrons de valència, que tendixen a compartir-los, Tenen nombre d'oxidació +4 enfront dels no metalls, i nombre d'oxidació -4 enfront dels metalls i al H.
• El grup del N (grup 15) té 5 electrons de valència, tendiran a guanyar 3 posseint sempre amb el H i els metalls nombre d'oxidació -3.
• Els calcógens (grup 16, o grup del O) tenen 6 electrons de valència, tendiran a guanyar 2 posseint sempre amb el H i amb els metalls nombre d'oxidació -2.
• Els halògens (grup 17, o grup del F) tenen 7 electrons de valència, tendiran a guanyar 1 posseint sempre amb el H i amb els metalls nombre d'oxidació -1.
• Dins dels metalls de transició hem de saber que l'Ag té nombre d'oxidació +1, el Zn i Cd tenen nombre d'oxidació +2, i el SC, I i La tenen nombre d'oxidació +3.
FeCl3 El Cl es -1 por ser más electronegativo y el Fe es +3 al establecer la suma (-1)3 + 3 = 0. Bajo otras condiciones el Fe será +2 con la fórmula FeCl2.
KMnO4
El K es +1 ya que su grupo es IA. El O es -2 ya que es el más electronegativo; mientras tanto al Mn le corresponde +7. La suma algebraica será +1+7+(-2)4 = +1+7-8=0.
H2O2 El O será negativo por ser el más electronegativo, pero será -1 ya que existe un enlace entre los oxígenos. Al H le corresponde +1 según la suma (+1)2 + (-1)2 = 0.
LiH Caso en el cual el H por ser más electronegativo que el metal presentará estado de oxidación de -1 y el Li +1
HBr
NaCl CO2
HClO H2SO4
CaCO3 CaF2 Na2NO3 MgBr2
HPO4
HNO3
Taula de valències
1 2 6 7 8 8 8 11 12 13 14 15 16 17
H 1
Li 1
Be 2
B 3
C 2 , 4
N 3 , 5
O 2 F 1
Na 1
Mg 2
Al 3
Si 2 , 4
P 3 , 5
S 2 , 4 , 6
Cl 1 , 3 , 5 , 7
K 1
Ca 2
Cr 2 , 3 , 6
Mn 2 a 7
Fe 2 , 3
Co 2 , 3
Ni 2 , 3
Cu 1 , 2
Zn 2
Ga 3
Ge 2 , 4
As 3 , 5
Se 2 , 4 , 6
Br 1 , 3 , 5 , 7
Rb 1
Sr 2
Mb Tc Ru Rh Pd 2 , 4
Ag 1 Cd
2 In
3 Sn 2 , 4
Sb 3 , 5
Te 2 , 4 , 6
I 1 , 3 , 5 , 7
Cs 1
Ba 2
W Re Os Ir Pt 2 , 4
Au 1 , 3
Hg 1 , 2
Tl 3
Pb 2 , 4
Bi 3 , 5
Po 2 , 4 , 6
At 1 , 3 , 5 , 7
Fr 1
Ra 2
Rf Bh
COMPOSTOS BINARIS
Exercici 1. Nombra els següents hidrurs metàl.lics. Fórmula N. Tradicional N.Stock N. Sistemàtica
CaH2
SnH2
CuH
NaH
NiH3
AuH3
TlH3
FeH3
Nomenclatura Fórmula
Hidrur cúpric
Hidrur ferrós
Hidrur niquèl·lic
Hidrur de ferro(III)
Hidrur de crom(III)
Dihidrur de calci.
Hidrur estannic
Hidrur de plom (II)
Exercici 2. Nombra els següents hidrurs no metàl.lics. Fórmula N. Tradicional N.Stock N. Sistemàtica
HF
H2S
HI
H2Se
HBr
HTe
AsH3
PH3
HCl
Nomenclatura Fórmula
Àcid clorhídric
Fluorur d’hidrogen
Sulfur d’hidrogen
Àcid iodhídric
Bromur d’hidrogen
Clorur d’hidrogen
Borà
Silà
Amoníac
Exercici 3. Nombra els següents hidrurs.
Fórmula N. Tradicional N.Stock N. Sistemàtica
KH
H2S
AsH3
HF
RbH
CaH2
SiH4
HI
SbH3
AuH
PH3
HCl
Exercici 4. Nombra i formula els següents òxids metàl·lics. Fórmula N. Tradicional N.Stock N. Sistemàtica
Li2O
PbO2
Na2O
BeO
Au2O3
CuO
MgO
SnO2
MnO2
BaO2
Na2O2
FeO
Cs2O
Nomenclatura Fórmula
Òxid d’estronci
Òxid de disodi
Òxid de plom(IV)
Òxid de calci
Òxid d’alumini(III)
Òxid de níquel(III)
Òxid de potassi
Òxid d’estany
Peròxid de rubidi
Peròxid de zinc
Exercici 5. Nombra i formula els següents òxids no metàl·lics. Fórmula N. Tradicional N.Stock N. Sistemàtica
SiO2
Cl2O7
I2O
As2O5
CO
TeO
Sb2O3
SO2
OF2
P2O3
Nomenclatura Fórmula
Òxid de diclor
Anhídrid sulfúric
Triòxid de diclor
Òxid de carboni(IV)
Òxid de dinitrogen
Òxid de clor(V)
Anhídrid percloric
Pentaòxid de difosfor
Òxid de brom(III)
Heptaòxid de diclor
Anhídrid iodós
ELS PERÒXIDS
Són combinacions binàries d’oxigen que contenen el grup O-O anomenat peroxo. El nombre d’oxidació de l’oxigen és -1. Es formulen considerant el bloc 02 (-2) i s’intercanvien els nombres d’oxidació sense simplificar.
Nomenclatura tradicional
Nomenclatura sistemàtica
S’escriuen les paraules peròxid de seguides del nom de l’element.
S’escriu la paraula òxid seguida del nom de l’altre element. Ambdós amb el seus prefixos.
Na2O2 : peròxid de sodi
Na2O2 : diòxid de disodi
CaO2 : peròxid de calci.
CaO2 : diòxid de calci.
Exercici 6. Nombra i formula els següents òxids i hidrurs. Fórmula N. Tradicional N.Stock N. Sistemàtica
CuH2
ZnO
SO3
NH3
HCl
SeO2
CO2
CaH2
Cr2O3
P2O5
TeO3
I2O7
PH3
Br2O3
Cl2O5
HgO2
Li2O2
BaO2
Nomenclatura Fórmula
Òxid de ferro(III)
Hidrur magnèsic
Anhídrid hipoclorós
Àcid sulfhídric
Anhídrid fosfòric
Metà
Pentaòxid de dinitrogen
Òxid d’alumini(III)
Anhídrid carbonós
Òxid de sofre(VI)
Sulfur d’hidrogen
Anhídrid carbònic
Oxid cuprós
Òxid de brom(V)
Hidrur sòdic
Diòxid de carboni
Triòxid de dicobalt
Òxid de sofre(IV)
Peròxid de rubidi.
Exercici 7. Nombra i formula les següents sals binàries. Fórmula N. Tradicional N.Stock N. Sistemàtica
MgBr2
CuI
FeCl2
SnCl2
HgCl
BeCl2
BaCl2
PbI2
Nomenclatura Fórmula
Clorur de sodi
Fluorur de calci
Iodur de plom(II)
Bromur de potassi
Fluorur de coure(II)
Sulfur de bari
Sulfur d’alumini
Bromur de calci
Triclorur de ferro
Clorur de liti
COMPOSTOS TERNARIS Exercici 8. Nombra i formula els següents hidròxids. Fórmula N. Tradicional N.Stock N. Sistemàtica NaOH
Pb(OH)4
Sn(OH)2
KOH
CuOH
Ca(OH)2
AgOH
Fe(OH)3
Nomenclatura Fórmula Hidròxid de calci(II)
Hidròxid fèrric
Hidròxid plumbós
Hidròxid estànnic
Dihidròxid de bari
Hidròxid cúpric
Hidròxid de zinc
Hidròxid sòdic
Trihidròxid de ferro
ÀCIDS OXOÀCIDS
Són compostos ternaris formats per hidrogen, oxigen i un no- metall ( encara que a vegades pot ser un metall com V, Cr o Mn). Responen a la fórmula general HXMYOZ .
• L’hidrogen empra el nombre d’oxidació +1. • El no metall utilitza el seu nombre d’oxidació positiu. • L’oxigen el nombre d’oxidació -2. • La suma algebraica dels nombres d’oxidació de cada element multiplicats pels seus
subíndexs és zero. H3P04 El nombre d’oxidació del fósfor és +5 CASOS ESPECIALS DELS ÀCIDS: Prefixes META : Se li afig 1 molècula d’aigua P2O5 + H2O -----� HPO3 Àcid metafosfòric
PIRO: Se li afig 2 molècules d’aigua P2O5 +2H2O -----� H4P2O7 Àcid Pirofosfòric
ORTO: Se li afig 3 molècules d’aigua P2O5 + 3H2O -----� H3PO4 Àcid Orto fosfòric Exercici 9. Nombra i formula els següents Àcids. Fórmula N. Tradicional N.Stock N. Sistemàtica H2SO4
HBrO
H2CO3
HNO2
HIO4
HClO3
HNO3
H2TeO3
H2SO2
H3PO4
H3BO3
Nomenclatura Fórmula
Àcid sulfúric
Àcid nitrós
Àcid fosfòric
Àcid carbònic
Àcid hipoclorós
Àcid nítric
Àcid trioxoiodic(V)
Àcid trioxocarbònic (IV)
Àcid trioxonítric(V)
Oxoclorat (I) d’hidrogen
Tetraoxosulfat (VI) d’hidrogen
Tetraoxoclorat (VII) d’hidrogen
Àcid pirofosforós
Àcid metaboric
OXISALS.
OXOÀCID + HIDRÒXID -- � SAL NEUTRA + AIGUA Són compostos ternaris formats per un metall, un àtom central ( no-metall o Mn, Cr i V) i l’oxigen. Procedeixen de substituir els hidrògens dels oxoàcids per metalls. Responen a la formula general MX(myOZ). Es formulen escrivint en primer lloc el metall i a continuació l’anió format per la resta de l’àcid corresponent sense els hidrògens , el qual disposarà de tantes càrregues negatives com hidrògens eliminats. Exemple: L’ió fosfat PO4
-3 procedeix del H3P04 i actua amb nombre d’oxidació -3. Per a formar la sal, s’hi afigen els subíndexs, que corresponen als seus nombres d’oxidació intercanviats, simplificant tot el que siga possible: Cu3(PO4)2
Nomenclatura sistemâtica Emprarem el prefixes BIS; TRIS; TETRAQUIS; PENTAQUI S; per indicar el nombre de vegades que es repeteix el radical âcid: No obstant; si indiquem la valência del metall entre paréntesis el prefixes no sön necesaris: Tradicional Sistemàtica Ba(ClO)2
Hipoclorit bàric Bisoxoclorat (I) de bari Oxoclorat (I) de bari (II)
10. Nombra i formula els següents sals ternàries. Fórmula N. Tradicional N. Sistemàtica NaClO
Fe(NO3)2
PbSO3
KClO3
Cu(ClO3)2
KClO4
CuClO2
Ca(ClO)2
Al2(TeO4)3
Nomenclatura Fórmula
Nitrat litic
Nitrit baric
Clorat aluminic
Sulfat mercuriós
Hipoclorit sòdic
Carbonat plúmbic
Sulfit de plata
Nitrit ferrós
Fosfat de calci
Exercici 11. Formula els següents oxoàcids i sals. Nomenclatura Fórmula
Àcid carbònic
Àcid hipoclorós
Àcid tetraoxoclòric(VII)
Àcid trioxonítric(V)
Trioxosulfat(IV)d’hidrogen
Àcid fosfòric
Nitrat rubídic
Perclorat magnèsic
Sulfat zinnic
Nitrit potàssic
Carbonat lític
Àcid perbròmic
Exercici 12. Nombra i formula els següents compostos. Fórmula N. Tradicional N.Stock N. Sistemàtica
Co(OH)
HgOH
Fe2O3
CO
AuPO4
FeMnO4
Co2(SO)4
CuMnO4
HBr
Nomenclatura Fórmula
Antimoniat cúpric
Hipobromit niquel.lic
Àcid hiponitrós
Sulfat de liti
Trioxosulfat(VI) d’or
Hidròxid de zinc
Trioxosilicat(IV) de coure
Clorur niquèl.lic
Àcid trioxonítric(V)
SALS ÀCIDES Són compostos quaternaris que resulten de substituir només algun dels hidrògens dels àcids amb diversos hidrògens a la seua molècula per metalls. Són constituïts per un metall, hidrogen, un àtom central generalment no metàl.lic i l’oxigen. Es formulen escrivint en primer lloc el metall i posteriorment l’anió format per la resta de l’àcid corresponent, el qual tindrà tantes càrregues negatives com hidrògens eliminats. Exemple: L’ió H 2P04
– procedeix del H3PO4 i actua amb nombre d’oxidació -1. Per a formar la sal àcida s’intercanvien els subíndex corresponents als seus nombres d’oxidació, simplificant tot el que siga possible: Cu(H2PO4)2. Nomenclatura sistemàtica. Es formen de la mateixa manera que les oxisals neutres, anteposant la paraula hidrogen amb els prefixos di-, tri-, tetra-, segons els hidrògens no substituïts CuHPO4: hidrogenotetraoxo(orto)fosfat (V) de coure(II). Al(H 2PO4)3: Dihidrogenotetraoxo(orto)fosfat (V) d’alumini. Fixat com es formulen en les tres nomenclatures: Fórmula Tradicional Stock Sistemàtica KHSO4 Sulfat àcid de
potassi Hidrogen sulfat(VI) de potassi
Hidrogen tetraoxosulfat (VI) de potassi
KH 2PO4
Fosfat diàcid de potassi
Dihidrogen fosfat (V) de potassi
Dihidrogentetraoxofosfat (V) de potassi
Exercici 13. Nombra i formula els següents compostos.
N. Sistemàtica
N.Stock
Mg(HSiO3)2
N.Tradicional
N. Sistemàtica
N.Stock
Sn(HSO4)2
N.Tradicional N. Sistemàtica
N.Stock
Fe (HTeO3)2
N.Tradicional N. Sistemàtica
N.Stock
Ca (H2BO3)2
N.Tradicional N. Sistemàtica
N.Stock
CuHPO4
N.Tradicional N. Sistemàtica
N.Stock
Al(H2PO4)3
N.Tradicional
Nomenclatura Fórmula
Hidrogenotrioxoseleniat (IV) de cobalt (III)
Hidrogenotrioxosulfat (IV) de plom(IV)
Hidrogenotrioxocarbonat(IV) de plom (IV)
Dihidrogenotetraoxofosfat(V) de cadmi (II)
Repàs de formulació emprant la xulla. Clorur de ferro
Perbromat de plom
Periodat d’alumini
Clorur de crom(II)
Hidrogensulfur d’estronci
Fluorur de fósfor
Òxid de sofre (IV)
Hidròxid de beril.li
Hidrogencarbonat de manganés(II)
Clorur de crom(III)
Clorur de coure(II)
Òxid de nitrogen(III)
Hidrogencarbonat de ferro(II)
Sulfur d’alumni
Sulfur de plom(II)
Bromur d’estany(II)
Nitrit de plom( II)
Fosfat de cobalt(II)
Òxid de beril.li
Sulfit de liti
Bromit de potassi
Dicromat de calci
Clorit de ferro(II)
Òxid de bismut(III)
Perclorat de potassi
Fe(ClO)3
HClO2
Ba(H2PO4)2
HF
Hg(HSO3)2
Cr(H 2PO4)3
Pb(IO2)2
H3PO4
Ni(IO) 2
Sr(BrO)2
Cr(ClO 4)2
PbSO3
H2SO3
BaS
HgBr2
Fe(ClO4)3
SnO2
Pb(HS)2
Na2S
H2SO4
Au(ClO3)3