dossier mon brel
DESCRIPTION
dossier mon brelTRANSCRIPT
REFLEXIONS SOBRE MON BREL PER JORDI VIDAL
MON BREL JORDI VIDAL 1
REFLEXIONS DE JORDI VIDAL SOBRE MON BREL
Hi ha moments en la vida en els quals descobreixes. Descobreixes que les
coses no són com un s'imagina. Descobreixes que l'amor no és com te
l’han explicat. Descobreixes que tot allò en el que creies ja no té valor avui
dia. Aquests moments donen pas a la tristesa. Però aquesta tristesa
desapareix quan comences a redescobrir aquests mateixos moments.
Això és el que fa Jacques Brel. I això és el que em passa amb les seves
cançons. Unes cançons a les quals recorres quan estàs immers en una
anònima malenconia i t’acotxen i et mostren que tots els sentiments
tenen infinites gradacions i que la tristesa cohabita amb l'esperança així
com l'alegria amb la nostàlgia.
Jacques Brel, aquest personatge belga adoptat pels francesos. Aquest
cantant, actor, director (i tot allò que es proposava) que era capaç de fer
poesia de la quotidianitat, d'aixecar les capes de les situacions més
corrents per mostrar l'essència de les emocions, exposant-les en cançons
com en teles de pintor per contemplar-les i emocionar-se sabent que cada
composició és personal i intransferible per a la persona que l'escolta.
Quan vaig escoltar Brel per primera vegada (amb el seu Ne me quitte pas)
record que no em va atreure. I després d’aquesta trobada, cadascú va
seguir el seu camí allunyant-nos un de l'altre. Però les casualitats de la
vida fan que, per una raó o una altra, tornis a trobar-te sabent que ell
segueix intacte, no ha evolucionat. Però tu ja no ets el mateix. I aquesta
mateixa cançó que en el seu moment no et va atrapar, avui explica en 4
minuts com et sents en aquest moment. I redescobreixes a algú que
sembles conèixer de tota la vida. Però aquest redescubriment és encara
més gran quan, com ell fa en les seves composicions, aprofundeixes en la
seva obra i coneixes les seves altres cançons, el seu món. Aquest món que
és nostre, que és meu, que és mon (Brel).
I lluny de deixar-se esllanguir en cançons tristes d'amor, trobes cançons
alegres d'amor, històries que se serveixen de l'humor i del cinisme per fer
escarni de personatges de la societat que juguen sempre amb aquesta
doble moral però que els retrata amb sarcasme i sempre amb unes
melodies que serveixen al missatge que ell vol donar.
REFLEXIONS SOBRE MON BREL PER JORDI VIDAL
MON BREL JORDI VIDAL 2
Brel mai va claudicar amb res. Era un ésser lliure. Compromès amb el món,
amb el seu treball i amb ell mateix. I per aquesta raó va ser conseqüent
amb els seus actes. Era algú amb anhels d'horitzons, fidel als seus ideals,
algú capaç de recórrer camins mai traçats. Per aquesta raó el sentim tan
proper, perquè crida a la porta del nostre jo més idealista, aquest Quijote
que, d'una manera o un altre, tots portem dins. I essent tan idealista no va
poder evitar portar el muntatge del musical americà L'Home de la Mancha
a París i dirigir-lo i interpretar-lo (com a Quijote, evidentment) més de
150 representacions. Però que va haver de deixar d'interpretar a causa
d'un càncer. I d'aquest compromís quixotesc hem d'aprendre (avui més
que mai).
I perquè el missatge de les seves cançons arribi sense obstacles de manera
clara i diàfana a l'espectador i perquè l'emoció flueixi les hem adaptat al
català. I no les cantem simplement. Les INTERPRETEM, ja que cada cançó
és una obra de teatre, una sessió contínua de pel·lícules de diferents
gèneres. I així com els intèrprets faran les piruetes necessàries per
aconseguir aquest contrast, el públic es convertirà, sense saber-ho, en un
acròbata emocional amb nosaltres.
Amb tots aquests elements hem fet aquest espectacle: Mon Brel. Un
concert teatralitzat? Un musical de Broadway? Un cabaret canalla al més
pur estil dels espectacles de Revista?
Per que separar-ho? És tot això i més. Amb 2 intèrprets i una guitarra
farem un viatge per les emocions servint-nos de la música. Farem una
visita (i un homenatge) als espectacles del Molino de Barcelona o les noies
de Colsada (sense noies per això...o potser sí...) i acabarem en un vol
transatlàntic per assaborir les sensacions d'un musical del carrer 42 en ple
Times Square.
Això és Mon Brel: música, cabaret i teatre. O teatre, cabaret i música. Fins
i tot cabaret, música i teatre! Tres espectacles en un.
JORDI VIDAL