dossier els volcans de la garrotxa 2016 - iesffg.cat · 2019-01-25 · 14 els els volcans de la...
TRANSCRIPT
14 Els
Els
vol
can
s d
e la
Gar
rotx
a |
el C
olle
ll
Activitats sobre el nostre entorn
1. Situa en aquest mapa de Catalunya la comarca de la Garrotxa i les comarques veïnes. Posa-hi els noms i pinta-les de diferents colors. I si en saps alguna més, pinta-les també.
2. Hem dit que el Collell es troba a la comarca de la Garrotxa, la qual està envoltada de 6 comarques.Ara ja podem situar-nos un xic més dins de la comarca: El Collell, la seva finca, es troba situada entre 3 municipis:
Sant Miquel de Campmajor, Mieres i Sant Ferriol. En aquest mapa de municipis de la
Garrotxa, situa el collell, posa nom i pinta de color els tres municipis abans esmentats.
15
Els
vol
can
s d
e la
Gar
rotx
a |
el C
olle
ll
3.- Busca en un diccionari els següents mots:
Bisbat (com a organització del territori): ...................................................................................................................................................
...................................................................................................................................................
Santuari:
...................................................................................................................................................
...................................................................................................................................................
Marga:
...................................................................................................................................................
...................................................................................................................................................
Coll (collet):
...................................................................................................................................................
...................................................................................................................................................
Congost:
...................................................................................................................................................
...................................................................................................................................................
Riberal (ribera):
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
Cresteria:
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
Granític (granit):
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
Xalió:
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
Unitat 3: El riu
Si considerem en conjunt els éssers vius
determinat, junt amb les condicions que té aquest medi, tenim un
Què treballarem?
1. Característiques de l’aigua.
2. La vegetació.
3. La seva relació amb l’home.
Com has pogut comprovar, la vegetació aquí és molt diferent a la dels vessants més propers. Parlarem de vegetació o comunitat de ribera. La principal característica d’aquest tipus d'humitat per créixer i desenvolupar Les plantes que constitueixen els boscos de ribera són d’una gran importància ecològica perquè se situen a la ribera dels rius i impedeixen que les revingudes arrosseguin la terra de les ribes. La resistència que les seves arrels ofereixen a l’aigua en disminueix la velocitat i frena el procés erosiu, incrementa notablement l’acció auto depuradora del riu i, a més, forma un hàbitat valuós per a nombroses espècies.
La vida de l’home, ja des de la prehistòria, ha anat sempre lligada al curs
del riu. Malgrat la importància que té l’aigua per a la vida, molts ecosistemes
aquàtics actualment tenen el seu futur compromès a causa de l’activitat
humana, que en fa una explotació irracional i hi provoca la contaminació.
Salt d'aigua del riu Ser al seu
Si considerem en conjunt els éssers vius que es troben en un medi
determinat, junt amb les condicions que té aquest medi, tenim un
Característiques de l’aigua.
La seva relació amb l’home.
Com has pogut comprovar, la vegetació aquí és molt diferent a la dels vessants més propers. Parlarem de vegetació o comunitat de ribera. La principal característica d’aquest tipus de vegetació és la necessitat
humitat per créixer i desenvolupar-se. Les plantes que constitueixen els boscos de ribera són d’una gran
importància ecològica perquè se situen a la ribera dels rius i impedeixen que les revingudes arrosseguin la terra de les ribes. La resistència que les seves arrels
n disminueix la velocitat i frena el procés erosiu, incrementa notablement l’acció auto depuradora del riu i, a més, forma un hàbitat valuós per a nombroses espècies.
La vida de l’home, ja des de la prehistòria, ha anat sempre lligada al curs
rat la importància que té l’aigua per a la vida, molts ecosistemes
aquàtics actualment tenen el seu futur compromès a causa de l’activitat
humana, que en fa una explotació irracional i hi provoca la contaminació.
Salt d'aigua del riu Ser al seu pas per Can Batlle . 16 Els
Els
vol
can
s d
e la
Gar
rotx
a |
el C
olle
ll
que es troben en un medi
determinat, junt amb les condicions que té aquest medi, tenim un Ecosistema.
Com has pogut comprovar, la vegetació aquí és molt diferent a la dels vessants més propers. Parlarem de vegetació o comunitat de ribera. La
de vegetació és la necessitat abundant
Les plantes que constitueixen els boscos de ribera són d’una gran importància ecològica perquè se situen a la ribera dels rius i impedeixen que les revingudes arrosseguin la terra de les ribes. La resistència que les seves arrels
n disminueix la velocitat i frena el procés erosiu, incrementa notablement l’acció auto depuradora del riu i, a més, forma un
La vida de l’home, ja des de la prehistòria, ha anat sempre lligada al curs
rat la importància que té l’aigua per a la vida, molts ecosistemes
aquàtics actualment tenen el seu futur compromès a causa de l’activitat
humana, que en fa una explotació irracional i hi provoca la contaminació.
17
Els
vol
can
s d
e la
Gar
rotx
a |
el C
olle
ll
Activitats sobre l 'entorn del riu.
1.- Busca en un diccionari els següents mots:
Llit: ...................................................................................................................................................
...................................................................................................................................................
Ecosistema:
...................................................................................................................................................
...................................................................................................................................................
Erosió:
...................................................................................................................................................
...................................................................................................................................................
Hàbitat:
...................................................................................................................................................
...................................................................................................................................................
2.- Treball sobre el mapa (el que et donarà el monitor): Prova de situar-te en el mapa. Esbrina el nom d’aquest riu. Ressegueix
el curs del riu i assenyala el punt on ens trobem.
3.- On desguassa aquest riu (nom i població i el riu)? Població on desguassa: ................................................................................
Nom del riu on desguassa: ..........................................................................
Calcula'n l'altitud: ......................................m.
Coordenades geogràfiques:
Longitud (X):..........º...........’..........’’
Latitud (Y):.............º...........’..........’’
4.- Descriu l’aspecte de l’aigua (transparent, tèrbola, freda,...) ...................................................................................................................................................
...................................................................................................................................................
5.- Quins materials formen el llit del riu? ...................................................................................................................................................
...................................................................................................................................................
6.-Aquesta part del riu, quina amplada té? I quina profunditat?
Amplada: ................................
Profunditat: ...............................
7.- Busca una zona adequada i mesura la velocitat de l’una fulla o un pal damunt l’aigua i cronometra el temps que triga a recórrerExplica l’experiència i digues quina velocitat
..................................................................................................................................................
.............................................................................................................................
.............................................................................................................................
.........................................................................................
8.-Creus que els arbres més propers al riu
.............................................................................................................................
............................................................................................................
A la comarca de la Garrotxa s'hi poden trobar diverses gorgues.
Aquesta part del riu, quina amplada té? I quina profunditat?
....................................
...............................
Busca una zona adequada i mesura la velocitat de l’aigua en metres. Per ferun pal damunt l’aigua i cronometra el temps que triga a recórrer
Explica l’experiència i digues quina velocitat ha trigat: .............................................................................................................................
.............................................................................................................................
.............................................................................................................................
...................................................................................................................................................
els arbres més propers al riu són caducifolis o perennifolis?
.............................................................................................................................
...................................................................................................................................................
A la comarca de la Garrotxa s'hi poden trobar diverses gorgues.
18 Els
Els
vol
can
s d
e la
Gar
rotx
a |
el C
olle
ll
aigua en metres. Per fer-ho, col·loca un pal damunt l’aigua i cronometra el temps que triga a recórrer un espai).
..............................................................................................................................
...................................................................................................................................................
...................................................................................................................................................
..........................................................
...................................................................................................................................................
.......................................
19
Els
vol
can
s d
e la
Gar
rotx
a |
el C
olle
ll
9.- Investiga una mica per les vores del riu i intenta esbrinar el nom dels arbres, arbusts i
herbes més comuns en aquest riu.Un cop tinguis els noms, fes un dibuix de la distribució
d’aquestes espècies a banda i banda del riu.
...................................................................................................................................................
...................................................................................................................................................
...................................................................................................................................................
...................................................................................................................................................
10.- Quina utilitat ha donat l’home a l’aigua dels rius al llarg de la història?
...................................................................................................................................................
...................................................................................................................................................
...................................................................................................................................................
...................................................................................................................................................
Unitat 4: El relleu
A fi de reproduir el relleu d’una regió en el mapa topogràfic es fan servir
les corbes de nivell, les quals
troben situats a una mateixa
topogràfic s'obté per mitjà de la projecció de les corbes de nivell damunt un
plànol i de llur reducció a l’escala fixada.
Exemple:
En una escala 1:25.000
la regió representada (la realitat).Si la distància entre dos punts A i B és de 4
cm. en el mapa, la distància real és
Si 1 cm en 4 cm del mapa són.......
Distància real 4 cm
A partir de mapes topogràfics es poden obtenir perfils topogràfics.
Aquests, representen el relleu segons un tall vertical respecte el pla del mapa i
podem tenir una idea més clara sobre els pendents al llarg d’una línia recta.
1 cm en el mapa equival a 25.000 cm en el terreny (o el que és el mateix, 250 m)
A fi de reproduir el relleu d’una regió en el mapa topogràfic es fan servir
les corbes de nivell, les quals s’obtenen en unir entre ells tots els punts que es
troben situats a una mateixa alçada respecte el nivell del mar. El mapa
per mitjà de la projecció de les corbes de nivell damunt un
plànol i de llur reducció a l’escala fixada.
.000, un centímetre del mapa equival a 25.000 cm
la regió representada (la realitat).Si la distància entre dos punts A i B és de 4
el mapa, la distància real és:
en el mapa són 25.000 cm reals. 4 cm del mapa són.................................?
Distància real 4 cm x 25.000 cm = 100.000 cm = 1.000 m
A partir de mapes topogràfics es poden obtenir perfils topogràfics.
Aquests, representen el relleu segons un tall vertical respecte el pla del mapa i
una idea més clara sobre els pendents al llarg d’una línia recta.
1 cm en el mapa equival a 25.000 cm en el terreny (o el que és el mateix, 250 m)
20 Els
Els
vol
can
s d
e la
Gar
rotx
a |
el C
olle
ll
A fi de reproduir el relleu d’una regió en el mapa topogràfic es fan servir
s’obtenen en unir entre ells tots els punts que es
nivell del mar. El mapa
per mitjà de la projecció de les corbes de nivell damunt un
centímetre del mapa equival a 25.000 cm en
la regió representada (la realitat).Si la distància entre dos punts A i B és de 4
.000 m = 1 km
A partir de mapes topogràfics es poden obtenir perfils topogràfics.
Aquests, representen el relleu segons un tall vertical respecte el pla del mapa i
una idea més clara sobre els pendents al llarg d’una línia recta.
1 cm en el mapa equival a 25.000 cm en el terreny (o el que és el mateix, 250 m)
21
Els
vol
can
s d
e la
Gar
rotx
a |
el C
olle
ll
Activitats de relleu.
1.- Quina longitud representaràllargada? ...................................................................................................................
2.- Quina escala tindrà el mapa en e400 m, venen representats per 0.08 m.?...................................................................................................................
3.- Utilitzant el mapa topogràfic, localitzapaisatge i pinta-les de colors diferents:
cims, valls, carenes, colls, planes,
Exemple d'un tros de mapa topogràfic a escala.
representarà, en un mapa d’escala 1:50.000, un riu de 6.400 m de
...............................................................................................................................................
Quina escala tindrà el mapa en el que es dóna que, els punts A i B separats en la realitat , venen representats per 0.08 m.?
...............................................................................................................................................
el mapa topogràfic, localitza en el següent planol les següents formes de les de colors diferents:
ims, valls, carenes, colls, planes, cingles o penya-segats, pobles i
Exemple d'un tros de mapa topogràfic a escala.
un riu de 6.400 m de
............................
B separats en la realitat
............................
les següents formes de
segats, pobles i rius
22 Els
Els
vol
can
s d
e la
Gar
rotx
a |
el C
olle
ll
23
Els
vol
can
s d
e la
Gar
rotx
a |
el C
olle
ll
4.- Un cop situats en el mapa topogràfic, escull dos punts del mapa i confecciona sobre el paper mil·limetrat un perfil topogràfic del recorregut.
mapa topogràfic, escull dos punts del mapa i confecciona sobre el paper mil·limetrat un perfil topogràfic del recorregut.
mapa topogràfic, escull dos punts del mapa i confecciona sobre el
Unitat 5: El clima
Des del punt de vista de les Ciències Naturals, el clima és un factor
importantíssim per entendre el dia a dia dels éssers vius o la repercussió que té
sobre l'escorça terrestre.
sobre la terra depèn, juntament amb altres causes, del clima.
Els dos constituents principals del clima só
� La temperatura. � La pluviositat.
El clima del Collell és típicament
temperatures màximes a l’estiu i mínimes a l ‘hivern. Això provoca un fenomen
anomenat inversió tèrmica.
Una manera ràpida i senzilla de representar aquestes dues
característiques essencials del clima,
un climograma o un diagrama climàtic.
La pluja és la precipitació en forma de gotes d'aigua que cauen dels núvols.
Des del punt de vista de les Ciències Naturals, el clima és un factor
per entendre el dia a dia dels éssers vius o la repercussió que té
. Així doncs, la distribució dels animals i les plantes
sobre la terra depèn, juntament amb altres causes, del clima.
Els dos constituents principals del clima són:
El clima del Collell és típicament mediterrani de muntanya baixa
temperatures màximes a l’estiu i mínimes a l ‘hivern. Això provoca un fenomen
anomenat inversió tèrmica.
Una manera ràpida i senzilla de representar aquestes dues
característiques essencials del clima, (temperatura i pluviositat),
imograma o un diagrama climàtic.
La pluja és la precipitació en forma de gotes d'aigua que cauen dels núvols.
24 Els
Els
vol
can
s d
e la
Gar
rotx
a |
el C
olle
ll
Des del punt de vista de les Ciències Naturals, el clima és un factor
per entendre el dia a dia dels éssers vius o la repercussió que té
a distribució dels animals i les plantes
mediterrani de muntanya baixa, amb
temperatures màximes a l’estiu i mínimes a l ‘hivern. Això provoca un fenomen
Una manera ràpida i senzilla de representar aquestes dues
(temperatura i pluviositat), és mitjançant
25
Els
vol
can
s d
e la
Gar
rotx
a |
el C
olle
ll
Activitats sobre el cl ima del Collell .
Dades climàtiques de la ciutat de Banyoles (any 2015)
( http://www.meteobanyoles.com/mensual.htm)
Temperatures (oC)
G F M A M J JL A S O N D
8o 7o 12o 15o 20o 23o 27o 24o 20o 16o 13o 10o
Precipitacions (l/m2)
G F M A M J JL A S O N D
16 16 124 35 24 61 63 122 84 34 65 1
1.- Quina va ser la temperatura mitjana de Banyoles l'any 2015? Com ho has esbrinat?
...................................................................................................................................................
2.- Quin clima va predominar a Banyoles? ................................................................................
3.- Quina va ser la precipitació total anual? Com ho has fet? ...................................................
...................................................................................................................................................
4.- A partir de les dades climatològiques de la ciutat de Banyoles, fes un climograma i interpreta’l (període sec, període màxim de pluges, si és normal, si no ho és, etc.). ...................................................................................................................................................
...................................................................................................................................................
...................................................................................................................................................
...................................................................................................................................................
...................................................................................................................................................
...................................................................................................................................................
...................................................................................................................................................
...................................................................................................................................................
An
ne
xa
26
E
ls
Els volcans de la Garrotxa | el Collell
27
Els volcans de la Garrotxa | el Collell