Salvem els volcansA finals del 1970, en plena transició democràtica, mentre algunes persones i entitats lluitaven per recuperar els drets polítics i socials del nostre país, unes altres impulsaven les primeres iniciatives en defensa del patrimoni natural. Un dels referents històrics va tenir lloc a la Garrotxa, per a la defensa de la Zona Volcànica. Un col·lectiu de persones decidides van haver de fer grans esforços per aconseguir quelcom que avui ens sembla tan evident com és conservar un patrimoni natural únic.

Va ser una lluita compartida per científics compromesos que aportaven una sòlida justificació a les reivindicacions; joves universitaris il·lusionats que es constituïen en una comissió de salvaguarda i començaven a informar, denunciar i organitzar actes; periodistes que posaven el combat proteccionista a la primera pàgina dels diaris; mestres i professors de la comarca que organitzaven sortides sobre el terreny amb l’alumnat; artistes locals que s’inspiraven en la lluita ecologista per transformar-la en art; polítics locals que van saber traduir els desitjos populars en negociacions i en normes pioneres i, evidentment, un nombrós grup de persones anònimes que es van implicar en la campanya per salvaguardar la zona volcànica de la Garrotxa com a patrimoni natural per a les futures generacions.

1975

1975-1991

L’esclat popular per la defensa dels volcans

Accions i reivindicacions

En l’àmbit local, el punt de partida de les reivindicacions per la defensa dels volcans va ser la constitució, el 1975, al Centre Excursionista d’Olot, de la Comissió Promotora per a la Protecció de la Zona Volcànica de la Garrotxa (CPPZVG). Estava formada inicialment pels joves Josep M. Mallarach, Xavier Gassiot i Teresa Planagumà —Miquel Riera s’hi va afegir poc després— i tenia el suport del catedràtic de geologia Dr. Lluís Solé i Sabarís i del catedràtic de botànica Dr. Oriol de Bolòs.

Abans de la constitució de la CPPZVG ja havien aparegut notícies en els diaris que denunciaven el greu impacte ambiental que provocaven les extraccions de gredes. Així, els tres articles redactats per l’olotí Santiago Vilanova —un dels primers periodistes ecologistes del país— a El Correo Catalán de Barcelona, el 1973 i 1974, van donar a conèixer la lluita a escala nacional. De resultes d’aquesta denúncia pública, el 1974 la Asociación Española para la Ordenación del Medio Ambiente, ja reclamava la declaració de la Zona Volcànica de la Garrotxa com a “Sitio Natural de Interés Nacional”.

Mentrestant, a Olot, la campanya proteccionista prenia forma gràcies a l’empenta i la il·lusió d’aquesta petita comissió i del suport social, científic i polític que aviat va aconseguir. Els membres de la CPPZVG van emprendre estudis sobre els valors científics i patrimonials de la Zona Volcànica i en van fer difusió a les escoles d’estiu per mestres; van redactar i publicar el primer llibre d’itineraris de natura de Catalunya; van preparar mapes de valoració; van elaborar propostes per crear un museu de ciències naturals i un jardí botànic al Parc Nou d’Olot, etc.

A principis del 1976 els dipòsits volcànics del Pla de les Forques toquen fons i les màquines es desplacen al volcà del Croscat. L’any següent, a mesura que s’hi intensifica el ritme de les extraccions, creix el nombre d’actes populars que reivindiquen la protecció dels volcans: articles, xerrades, cursos, taules rodones, exposicions, reportatges de ràdio i televisió… Tot plegat per sensibilitzar l’opinió pública i pressionar les administracions. A partir del nucli de científics de la CPPZVG, els col·lectius locals implicats augmenten: naturalistes, ecologistes, periodistes, mestres, excursionistes, artistes…

Per la seva transcendència social destaquen tres esdeveniments:

La concentració pacífica a les grederes del Croscat, el 2 de setembre de 1977, organitzada per la CPPZVG, l’Assemblea de la Garrotxa, el Congrés de Cultura Catalana i el Col·lectiu d’Acció No Violenta, que va aplegar un miler de persones i va comptar amb la participació d’ecologistes gironins i de la Catalunya Nord. Va ser la manifestació popular més gran organitzada a la comarca des de la recuperació de la democràcia.

La pintada de plafons murals al Firal d’Olot convocada per l’Assemblea d’Artistes de la Garrotxa, el 9 d’octubre.

I, sobretot, la celebració, a Olot, dels actes de cloenda de la Campanya per a la Salvaguarda del Patrimoni Natural del Congrés de Cultura Catalana, el 15 d’octubre, que va tenir la virtut de projectar la reivindicació garrotxina a tots els Països Catalans.

1975

El perquè de tot plegatEn aquells anys, la sensibilitat social envers la protecció de la natura i el paisatge era escassa. A la Garrotxa proliferaven els abocadors incontrolats, als seus rius els vessaments d’efluents contaminants eren habituals; els creixements urbanístics desordenats envaïen les valls i alguns volcans significatius. Però, sens dubte, l’impacte més greu d’aquells anys era l’explotació minera d’alguns dels millors cons volcànics del país.

El 1975 es van unir dues empreses. L’empresa local es dedicava a explotar els piroclastos volcànics (anomenats greda a la comarca), material que es venia com a matèria primera barata per a la construcció. L’empresa de Madrid aportava les concessions mineres. Aquesta darrera tenia empreses filials, amb connivències amb altes personalitats del govern franquista. Les concessions mineres atorgades per la Dirección General de Minas, l’any 1966, permetien extreure “piedra pómez” (un terme ambigu que segons com s’interpreti és un nom científic d’una roca inexistent a la zona, o el nom vulgar de les gredes). Les tres concessions mineres permetien explotar la majoria dels millors cons volcànics de la Garrotxa.

L’arribada de grans màquines excavadores va intensificar l’explotació, fins a assolir unes 300.000 T/any. L’activitat extractiva a cel obert explotava el cor de la Zona Volcànica, entre els volcans del Croscat i del Puigsafont, amb un trànsit incessant de camions que malmetien les precàries carreteres de l’època.

Àmbit de les 3 concessions mineres. Carta geològica de la regió volcànica d’Olot, de Josep M. Mallarach, 1983.

Abocador del Croscat. Foto d’Àlvar Farré Serradell.

Abocador del Croscat. Fotografia d’Àlvar Farré Serradell.

Extraccions de greda al volcà del Croscat. Fotografia d’Àlvar Farré Serradell.

Extraccions de greda. Fotografia d’Ernest Costa.

La campanya de salvaguarda perseguia tres objectius principals:· L’aturada immediata de totes les

extraccions de greda.· L’anul·lació de les concessions mineres

vigents, així com de la reserva provisional a favor de l’Estat espanyol per a la investigació de minerals radioactius en la Zona Volcànica.

· La revisió dels plans d’urbanisme de tots els municipis de la Zona Volcànica en el marc de la creació d’un parc natural.

Article de Santiago Vilanova.Hemeroteca Santiago Vilanova.

Article de Santiago Vilanova. Hemeroteca Santiago Vilanova.

Itinerari de natura. Foto d’Anna Juarez Viñolas.

Aprovació del 1r Catàleg de Protecció del Paisatge.

Constitució de la Comissió Promotora per a la Protecció de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

2 de setembreConcentració popular al volcà del Croscat: “Salvem els volcans”.

24 de setembreTaula rodona, a Olot, sobre la problemàtica de la Zona Volcànica.

15 d’octubreActes de cloenda de la Campanya per a la Salvaguarda del Patrimoni Natural del Congrés de Cultura Catalana a Olot i als volcans del Croscat i de Santa Margarida.

22 d’octubre a 20 de novembreItineraris de la natura a la Zona Volcànica d’Olot.

28 d’octubreL’Ajuntament d’Olot designa una Comissió Científica Assessora per intentar trobar una via de solució pactada al conflicte.

1 de desembreLa Comissió Científica Assessora lliura una proposta en la qual es delimiten àrees intocables dins la concessió minera Santa Margarida.

16 de febrer Acord signat entre els ajuntaments d’Olot i Santa Pau i l’empresa concessionària pel qual es limiten les extraccions als plans i es respecten els cons volcànics.

OctubreAutodissolució de la Comissió Promotora per a la Protecció de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

1 de gener Minas de Olot, S.A. sol·licita permís per explotar una altra concessió minera adjacent, que inclou sis cons volcànics dels entorns de Santa Pau.

10 d’octubreReacció d’oposició per part de nombroses entitats científiques catalanes.

14 de febrerActe de presentació de la proposició de Llei sobre la declaració de paratge natural d’interès nacional i reserva integral geològica de la Zona Volcànica d’Olot presentat al Parlament de Catalunya.

23 de febrerEl Parlament de Catalunya aprova per unanimitat la Llei 2/1982 de protecció de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

11 de junyRecurs d’inconstitucionalitat promogut pel Govern espanyol contra de la Llei 2/1982.

23 de novembreSentència del Tribunal Constitucional que desestima el recurs d’inconstitucionalitat del Govern espanyol contra la Llei 2/1982.

24 de maigL’associació ECOROPA (European Ecological Action) escriu una carta al president Jordi Pujol demanant la paralització de les extraccions de greda.

L’Ajuntament d’Olot contracta el primer director del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

12 de febrerAlternativa Verda porta al Parlament Europeu la proposta de protecció integral de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

El PSC inicia una campanya de recollida de signatures a tot Catalunya demanant que s’aturin definitivament les extraccions.

El Departament de Medi Ambient de la Generalitat compra l’empresa minera i la dissol. S’aturen les extraccions i es clausura l’abocador municipal d’Olot i Santa Pau al volcà del Croscat. El conseller de Medi Ambient, Albert Vilalta, impulsa l’expropiació del volcà per procedir a la seva restauració.

19731975

1977

1978

1980

1981

1982

1985

1986

1989

1991

Fem justícia i fem memòria: som el que som gràcies a aquest esforç col·lectiu.

Lluites compartidesLa Catalunya contemporània s’ha forjat gràcies a lluites compartides per una gran majoria de la ciutadania, protagonitzades per persones anònimes, d’origen i condició diversa.

Lluites compartides vol posar en valor el paper de lluites locals i nacionals en la construcció del país, treballant en xarxa amb les persones i els col·lectius que les han protagonitzat o que n’han estat testimonis, amb l’objectiu de reforçar la cohesió social en la construcció del present i el futur de tots.

Lluites que han contribuït al progrés de barris, pobles i ciutats i a la millora de les condicions de vida de les persones que hi habiten.

Lluites que han defensat els drets democràtics, socials, culturals, educatius, laborals, lingüístics… En definitiva, que ens han permès ser més lliures.

Fem justícia i fem memòria: som el que som gràcies a aquest esforç col·lectiu. Tots fem un sol poble perquè tots participem de la construcció d’aquest país. I com que les idees no perviuen sense l’acció —sense nosaltres—, us convidem a recordar el passat per fer entre tots un present que ens porti a un futur millor.