dossier 'el casament d'en terregada

El casament d’en Terregada Juli Vallmitjana Sala Petita

2

Jul i Val l mi t j ana ( Bar cel ona, 1873- 1937) , novel · l i s t a, dr amat ur g, pi nt or i per sonat ge pol i f acèt i c, sempr e va i nt er essar - se per l es f or mes de vi da mar gi nal s i va f ugi r de l a br anca l i t er àr i a més abur gesada, com ho demost r a en t ext os com Raj í , Sot a Mont j uï c o La Xava, l a seva obr a més coneguda, t ot s el l s pr ot agoni t zat s per pr ost i t ut es, l l adr egot s i gent de mal a v i da. Rel egat a l ’ ost r aci sme l i t er ar i dur ant més d’ un segl e, el s úl t i ms anys s’ ha anat r ecuper ant l a seva obr a, i el TNC t ambé vol f er j ust í c i a a una de l es veus més i nt er essant s de l a l i t er at ur a cat al ana del segl e passat . El casament d’ en Ter r egada par l a d’ una Bar cel ona que j a no exi st ei x, l a del s bai xos f ons de pr i nci pi s del segl e XX. De f et , l ’ acci ó –si se’ n pot di r ai xí – consi st ei x en l ’ or gi a del i r ant de l a cel ebr aci ó del casament d’ en Ter r egada amb l a put a Pat anda, l a cont i nuaci ó de l a f ar r a pel s car r er s de Bar cel ona i l a cul mi naci ó apot eòsi ca en un xi r i ngui t o de l a pl at j a del Mor r ot , davant de Mont j uï c. En Ter r egada, un per sonat ge t r ansver sal que r ecor r e bona par t del s t ext os de Val l mi t j ana, pr ot agoni t za aquest a peça i esdevé un per sonat ge de gr an di mensi ó dr amàt i ca i moder ni t at , un per sonat ge que vi u despl açat de l a r eal i t at , en una mena de del i r i que el por t a a anar - se expl i cant sense par ar per què no s’ ensor r i t ot al l ò que l ’ envol t a. Jul i Val l mi t j ana r escat a un cat al à genuí , al cai r e de l ’ abi sme, br i l l ant i bar r oer al hor a, i ens r egal a, a El casament d’ en Ter r egada, un r et aul e magní f i c del món del s bai xos f ons.


3

El casament d’ en Ter r egada Jul i Val l mi t j ana Adapt aci ó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Al ber t Mest r es Di r ecci ó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Joan Cast el l s Escenogr af i a . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Sebast i à Br osa Vest uar i . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Mar i el Sor i a I l · l umi naci ó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Qui co Gut i ér r ez ( aai ) Músi ca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Joan Al avedr a So . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Ramon Ci ér col es Movi ment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Est her Sabat é Assessor ament l i ngüí st i c . . . . . . . . . . . . . . . . . . August Raf anel l Aj udant a de di r ecci ó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Neus Umber t Aj udant a d’ escenogr af i a . . . . . . . . . . . . . El i senda Pér ez Tapi as Const r ucci ó d’ escenogr af i a . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Ar t s- cèni cs

Ll uí s Guar dans i associ at s ( i mpr essi ó del t ul ) Real i t zaci ó de vest uar i . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Encar na Gar ci a Agr aï ment : Fr ancesc Ri pol l ( gui a t ur í st i c)


4

Repar t i ment : Vaquer 1 / El Ci gar r í n / Car r avi ner 1 Xavi er Mest r es Emi l i ó Vaquer 2 / El Facundo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Manuel Vei ga La Lol a . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Mí r i am I scl a La Taj ar i nda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Ter esa Ur r oz La Val enci anet a . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Lai a Mar t í La Pat anda / Car r avi ner 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Neus Umber t Madr ona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Eugèni a Gonzál ez La Bol l os . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El i sabet Val l ès La Ci sca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Eva Car t añà El Ter r egada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Er nest Vi l l egas El But ur ut os . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Jacob Tor r es El Mesur et a . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El i es Bar ber à El Mona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Ar nau Mar i n Ent er r amor t s / El Mosso . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Davi d Or t ega La Seca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Laur a Auber t Un Bur ot . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Xavi er Capdet Músi c – Acor di ó i pi ano . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Joan Al avedr a Músi c – Tuba . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Juan Rodr í guez Munt at ge, assai gs i r epr esent aci ons: Equi ps t ècni cs i de gest i ó del Teat r e Naci onal de Cat al unya Pr oducci ó: Teat r e Naci onal de Cat al unya Dur ada de l ’ espect acl e: 1 h 45 mi nut s ( sense ent r eact e)


5

Sobr e El casament d’ en Ter r egada El Teat r e Naci onal de Cat al unya us convi da a penet r ar , de l a mà d’ un gui a pr i v i l egi at , Jul i Val l mi t j ana, al s espai s vedat s del s bai xos f ons bar cel oni ns de f a un segl e. Aquest mat ei x v i at ge el van f er , l ’ any 1913, una col l a d’ ami cs seus, ar t i st es i escr i pt or s: Sant i ago Rusi ñol , Gabr i el Al omar , Pr udenci Ber t r ana i Romà Jor i , ent r e d’ al t r es. En va sor t i r un númer o de L’ Esquel l a de l a Tor r at xa en el qual expl i caven l a seva exper i ènci a. Val l mi t j ana, bon conei xedor d’ aquel l s ambi ent s i d’ aquel l a gent , no el s havi a per mès d’ acost ar - s ’ hi amb l ’ act i t ud del c i ut adà que hi anava «per mat ar unes hor es i haur e un t ast d’ i nf àmi a», com havi a obser vat Ber t r ana. Ni com l a col l a d’ esnobs de Vi da pr i vada, de Josep Mar i a de Sagar r a, que hi cer caven aquel l punt d’ esgar r i f ança. Val l mi t j ana sabi a per f ect ament que dar r er e l a mi sèr i a i el pat et i sme, l a gana i l a br ut í c i a, l a desesper aci ó i el cr i m, hi havi a, sobr et ot , v i des humanes. Concr et es i abocades a v i ur e: «al l í es r i u, es cant a i es bal l a, i sonen una var i et at d’ i nst r ument s esboj ar r at s. Al l í es t r af i ca amb l a j oi a», cont i nuava Ber t r ana, i , no obst ant , af egi a, «enl l oc del món hi ha més t r i st esa, una t r i st esa que t r aspua en el r i ur e, en l a gr àci a del s gest os, en el convi dar al pl aer , en el s cant s i en el br omej ar , en l es danses i en l es musi ques». I és que al cost at de l a v i da, del cobej ar er òt i c, hi ha l a mor t , sempr e pr esent , enmi g de l a l l ui t a per l a v i da o cr i dada per una ni mi et at o per un no- r es, gr at uï t a. Amor i mor t , Er os i Thanat os: sense nobl esa, sense subl i maci ons, amb t ot el seu pat et i sme. La f ar sa no pot amagar , ans accent ua, l a mi r ada ent endr i da, de pi et at , per aquel l a gent . Per l a gent . Al capdaval l , l es mi sèr i es d’ aquest pobr e Ter r egada no són pas t an l l uny de l es nost r es, del s ant i her oi s que som t ot s nosal t r es. Jor di Cast el l anos Pr of essor de Fi l ol ogi a Cat al ana de l a Uni ver si t at Aut ònoma de Bar cel ona


6

Jul i Val l mi t j ana i El casament d’ en Ter r egada Amb l a pr ogr amaci ó d’ El casament d’ en Ter r egada, el TNC f a una nova apor t aci ó en l a l í ni a pr ogr amàt i ca d’ acost ar el s c l àssi cs del t eat r e cat al à al públ i c d’ avui . En aquest cas es t r act a de Jul i Val l mi t j ana ( 1873- 1937) , un aut or par t i cul ar í ssi m, que en l a seva nar r at i va es va i nt er essar per per sonat ges mar gi nat s de l a Bar cel ona de començament de segl e. Val l mi t j ana dei xa const ànci a que l a seva escr i pt ur a és el f r ui t d’ excur si ons t enebr oses pel s car r er s de Ci ut at Vel l a, on es veu l a mani f est aci ó de l a v i da, on es pot l l egi r l ’ esper i t del pobl e i on hi ha l a r epr esent aci ó més genuï na de l ’ est at mor al d’ un paí s. L’ escr i pt ur a dr amàt i ca de Val l mi t j ana és d’ una t ext ur a per f ect ament cont empor àni a. Dot a cada per sonat ge d’ unes r èpl i ques amb pr eci s i ó d’ or f ebr e de l a par aul a. El l l enguat ge esdevé un document mol t val uós de l a par l a bar cel oni na de començament de segl e, i és especi al ment i nt er essant per l ’ ús que f a de l ’ ar got de mal f act or i el cal ó. El s per sonat ges d’ aquest a hi st òr i a, per ò, no són gi t anos, f or men par t del món del s pai os. En l a nost r a dr amat úr gi a hem r essegui t l a f i gur a d’ en Ter r egada, pr ot agoni st a d’ una par t i mpor t ant de l ’ obr a de l ’ aut or –Sot a Mont j uï c ( 1908) , En Ter r egada ( 1911) , i El casament d’ en Ter r egada ( 1913) . Est em davant d’ un del s per sonat ges més compl exos i més ben di bui xat s de l a dr amat úr gi a cat al ana de l a pr i mer a mei t at del segl e XX, a l ’ ent or n del qual s ’ agr upa una col l a de gent del món de l a mar gi nal i t at , per sones vi t al s, di ver t i des, espont àni es, pr i màr i es, i mpr evi s i bl es, br ut es; és a di r : cont empor àni es. Aquest s per sonat ges, abans que bons o dol ent s, són homes, el ement s compl exos d’ un món gens el ement al . Des d’ un l l oc concr et , el subur bi de l es gr ans pobl aci ons, denunci en el poc sent i t i l es t ar es de t ot es l es c l asses soci al s, per ò, en def i ni t i va, el que compt a és l ’ home que sempr e és el mat ei x. En un espai di s l ocat , el s act or s han f ur gat en l es car act er í st i ques del compor t ament de cadascun del s membr es d’ aquest a t r i bu f i ns a t r obar - hi una gener osi t at exempl ar : l a seva per sonal humani t at . Joan Cast el l s i Al ber t Mest r es


7

Ent r evi st a amb Joan Cast el l s i Al ber t Mest r es Com va sor gi r l a i dea de f er El casament d’ en Ter r egada? Joan Cast el l s: El cer t és que Jul i Val l mi t j ana er a un aut or que f ei a anys que sonava com a f ut ur i bl e per ser r epr esent at al TNC. Val l mi t j ana és un aut or mol t obl i dat , a qui s ’ havi a de f er j ust í c i a. Per al TNC er a una assi gnat ur a pendent . Fi nal ment , l ’ Al ber t Mest r es va pr oposar a en Ser gi Bel bel una dr amat úr gi a d’ El casament d’ en Ter r egada, i des d’ aquest a casa van pensar que er a un bon moment per pr ogr amar una peça d’ aquest aut or . Pensa que l ’ úl t i ma obr a de Jul i Val l mi t j ana que es va est r enar en t eat r e pr of essi onal dat a de j a f a mol t s anys.

Al ber t Mest r es: Despr és de t r ebal l ar amb en Fr ancesc Foguet en l ’ edi c i ó del t eat r e compl et ( quasi compl et : est à a punt de sor t i r una obr a que vam t r obar despr és –La dèr i a nova– sobr e el món del f ut bol ) de Jul i Val l mi t j ana, se m’ havi a f i cat ent r e cel l a i cel l a de munt ar - ne al guna obr a per t al de cont r ast ar - ne l ’ ef ect i v i t at escèni ca que sembl ava t r asl l ui r - se del s t ext os. Despr és d’ est udi ar l ’ obr a de Jul i Val l mi t j ana amb en Joan Cast el l s, amb qui he col · l abor at j a unes quant es vegades i ens ent enem mol t bé, ens vam decant ar per El casament d’ en t er r egada, o més ben di t , per un espect acl e al vol t ant del per sonat ge d’ en Ter r egada, t r ansver sal a l ’ obr a t eat r al i nar r at i va de Val l mi t j ana. Per què us vau decant ar per aquest a peça? JC: En Ter r egada és el per sonat ge més embl emàt i c de l ’ obr a de Val l mi t j ana. Com a per sonat ge és mol t compl et , est à ben escr i t i t r avessa bona par t de l ’ i magi nar i cr eat i u de l ’ aut or : est à pr esent a novel · l es, a peces de t eat r e i Val l mi t j ana f i ns i t ot l i va dedi car un monòl eg. Com bé ha di t l ’ Al ber t , haví em deci di t de f er una obr a de pr ot agoni st a. Una al t er nat i va er a opt ar per l a l í ni a del t eat r e de gi t anos, i t ambé hagués est at una exper i ènci a i nt er essant , que queda pendent de f er . El casament d’ en Ter r egada és una peça mol t ben const r uï da, que f unci ona mol t bé. Tot i ai xí , és una peça cur t a. De maner a que vam opt ar per i nt r odui r a l a peça al t r es t ext os de Val l mi t j ana pr ot agoni t zat s per en Ter r egada: el monòl eg En Ter r egada, on s ’ expl i ca l a v i da del per sonat ge, i l a novel · l a Sot a Mont j uï c , on t r obem mol t es s i t uaci ons que podi en haver passat per f ect ament el mat ei x di a de l a boda que r et r at a El casament d’ en Ter r egada. Qui és en Ter r egada? AM: És un her oi desposseï t d’ her oi sme que s’ af er r a al l l enguat ge com a t aul a de sal vaci ó per no veur e l ’ abi sme on


8

cau: ment r e dur i el di scur s, l a vèr bol a, encar a hi ha esper ança. Joan, t u et s t ot un ent ès en el món de Jul i Val l mi t j ana. Pot s di r - nos quat r e coses sobr e l a t eva pr opost a de di r ecci ó? JC: Dur ant l a meva car r er a com a di r ect or he munt at di ver sos cl àssi cs: Gui mer à, I gl esi as, Ruyr a. . . i m’ he adonat que sempr e f em esf or ços per «apr opar » el t ext a l ’ espect ador d’ avui di a. En el cas de Jul i Val l mi t j ana aquest esf or ç no cal . Val l mi t j ana t é un est i l mol t moder n, gai r ebé cont empor ani , basat en r èpl i ques i cont r ar èpl i ques. No hi t r obem di scur sos i r r eal s, pr esumpt ament l i t er ar i s, que avui di a r esul t en massa ant i cs. En def i ni t i va, puc di r que Jul i Val l mi t j ana és del s pocs aut or s c l àssi cs que j o no he sal vat , s i nó que més avi at és el l qui em sal va a mi . Aquest a és l a c l au per ent endr e l a pr opost a de di r ecci ó. L’ Al ber t i j o sabí em mol t bé qui n t i pus de munt at ge buscàvem: un munt at ge di r ect e, v i t al , i nst i nt i u, amb poca r et òr i ca. Fi ns i t ot quan en Ter r egada f a el monòl eg, t ot i que ut i l i t za f or ça par aul es d’ ar got de mal f act or , no f a l i t er at ur a, cosa que no passa amb aut or s c l àssi cs, on més que par aul a de per sonat ge, hi ha par aul a d’ aut or . Ai xò sí , t ot i que el meu debut com a di r ect or de t eat r e pr of essi onal va ser amb L’ espant u ( 1977) , una peça bast i da sobr e t ext os de Jul i Val l mi t j ana, he f et un gr an esf or ç per no «ci t ar - me a mi mat ei x». I com ho has aconsegui t ? JC: M’ i nt er essava par t i r de l a per cepci ó de l ’ exper i ènci a, de com el s per sonat ges del s bai xos f ons, el s pr ot agoni st es d’ El casament d’ en Ter r egada, v i uen el pr esent . Un pr esent absol ut , que dei xa enr er e el passat i no l ’ emmagat zema com a exper i ènci a. El s act or s de l a companyi a es t or nen boj os per què gener al ment compt en amb el s ant ecedent s del s per sonat ges, que modi f i quen el seu compor t ament . En aquest cas el s he demanat que, s i us pl au, obl i di n el s ant ecedent s. Han de f er una escena, i a l a següent , obl i dar el que acaben de f er . És com t r ebal l ar amb l a «memòr i a del s pei xos», com vi ur e r eal i t at s consecut i ves. Ai xò és mol t moder n. Una bona par t de l a l i t er at ur a dr amàt i ca del segl e XX s ’ escr i u d’ aquest a maner a: Kol t ès, Becket t . . . est em par l ant de l ’ i nst i nt damunt de l ’ escenar i , i dei xem def i ni t i vament enr er e l a l i t er at ur i t zaci ó del s per sonat ges. Una al t r a di f er ènci a r espect e del s aut or s més cl àssi cs és que el t eat r e de Val l mi t j ana per met mol t a l l i ber t at per què


9

no est à or gani t zat en act es, en escenes. És mol t més f r agment ar i . Mol t més moder n. Val l mi t j ana t r act a mol t el s bai xos f ons, per ò no en pr ové. I t anmat ei x, s’ acost a al món del s mar gi nat s soci al s de maner a di r ect a i amb mol t a «ver i t at ». AM: És cer t , aquest a és una exper i ènci a l i t er àr i a que ens haur i a de f er r ef l exi onar , especi al ment al s hi st or i ador s. La l i t er at ur a de bai xos f ons de Val l mi t j ana xoca f r ont al ment amb una dobl e t r adi c i ó l i t er àr i a del bar r i Xi no de pr i nci pi s del segl e XX. D’ una banda, una l i t er at ur a popul ar de f ul l et ó sobr et ot en cast el l à i f r ancès, que pi nt a una Bar cel ona met r òpol i s del cr i m or gani t zat i nt er naci onal , un ni u d’ espi es i l l adr es de guant bl anc. D’ una al t r a, una l i t er at ur a i mpor t ant , sobr et ot f r ancesa ( Bat ai l l e, Pi eyr e de Mandi ar gues, Genet ) , a par t i r del s anys t r ent a, que r ecul l aquest a t r adi c i ó i en f a un mi t e l i t er ar i que es bar r ej a amb el mi t e anar qui st a. Tot ai xò no t é r es a veur e amb l a l i t er at ur a de Val l mi t j ana. En canvi , ens sembl en i l · l ust r ar l a l i t er at ur a de Val l mi t j ana l es f ot ogr af i es que Mar gar et Mi chael i s va f er del bar r i del Raval amb una Lei ca di ssi mul ada a l a dècada del s anys t r ent a del segl e passat . I el món de Val l mi t j ana r ef l ect ei x una ver aci t at que t é encar a l a f or ça d’ evocar - nos el s bar r i s popul ar s bar cel oni ns que vam conèi xer a l a nost r a i nf ant esa, sens dubt e j a mol t al t er at s r espect e del s de mi g segl e enr er e. JC: Val l mi t j ana ve d’ una f amí l i a d’ or f ebr es mol t ben si t uada, benest ant i empar ent ada amb al gunes de l es mi l l or s f amí l i es de Bar cel ona. Ai xí doncs, va v i ur e el mat ei x món de Nonel l i de Casas. I , t anmat ei x, er a mol t ben r ebut en el s bai xos f ons. I ens r egal a un t eat r e que no s’ havi a v i st mai aquí , on s ’ amaga un excel · l ent t r ebal l de camp, t ant amb r el aci ó a l a l l engua com en l ’ àmbi t ant r opol ògi c. Ar a el Xi no j a no és el Xi no, és el Raval , i t ot i que mol t es coses han canvi at , encar a hi r est a una par t del que havi a est at . Només cal veur e el s per sonat ges que apar ei xen al document al de José Lui s Guer í n En const r ucci ón. Hi ha una concepci ó del món mol t s i mi l ar al món d’ en Jul i Val l mi t j ana. Al ber t , par l a’ ns una mi ca del pr océs de l a dr amat úr gi a. Qui n ús has f et d’ al t r es t ext os que han compl ement at aquest munt at ge? AM: Com j a t ’ he di t , el que ens at r ei a er a, d’ una banda, l a f i gur a d’ en Ter r egada i , d’ una al t r a, El casament d’ en Ter r egada. Per ò aquest a obr a t é un pr obl ema de f or mat j a que dur a poc més de mi t j a hor a i hi vai g af egi r el f abul ós


10

monòl eg En Ter r egada i l ’ adapt aci ó d’ uns capí t ol s de Sot a Mont j uï c , on en Ter r egada és pr ot agoni st a. D’ aquest a maner a vai g i nt ent ar munt ar un espect acl e act ual que t anmat ei x no t r aí s ni l ’ esper i t ni l a f or ma del t eat r e de Val l mi t j ana. Penso que ha quedat un t ext i mpr essi onant , una t r agèdi a cont empor àni a on l a r ef l exi ó sobr e l a f r àgi l f r ont er a ent r e l a v i da i l a mor t és const ant , amb uns per sonat ges homèr i cs que, desposseï t s de l a v i da bur gesa, només aspi r en a l a gl òr i a del car r er del Mi gdi a. El casament d’ en Ter r egada dest aca com una peça i nt er essant í ssi ma en el seu ús l i ngüí st i c, escr i t a en uns r egi st r es i nusual s en el panor ama t eat r al cat al à: hi t r obem una l l engua popul ar , amb ar got pr ocedent del cal ó i del s bai xos f ons. AM: Un del s val or s i mpor t ant s del t eat r e de Val l mi t j ana és sens dubt e el l l enguat ge. Val l mi t j ana va t eni r l a i nt el · l i gènci a de compr endr e que el t eat r e sempr e és f i cc i ó, i que per f er un r et r at nat ur al i st a cal i a negoci ar amb l a r eal i t at . El seu l l enguat ge no és el l l enguat ge del s xor i ços de l ’ època, és un equi l i br i f i ent r e un cat al à col · l oqui al i un ar got cal ó, al l í mi t de l a i ncompr ensi bi l i t at per ò sempr e compr ensi bl e. És j ust a l a i nver sa del que f an ar a mol t s dr amat ur gs, que s’ ent est en a escr i ur e en el cat al à, no j a del seu bar r i , s i nó de l a seva escal a, per què el s sembl a l ’ úni c r eal , l ’ úni c que «sona». Ai xò pot i mpl i car un cer t r i sc d’ al l unyar el t ext del s espect ador s? JC: Ben al cont r ar i . Dr amat úr gi cament , em penso que és un avant at ge. Quan vam f er La bar ca nova vam r econst r ui r l a par l a del Sant Pol de l ’ època. Vai g compt ar amb l a col · l abor aci ó, com ar a, del f i l òl eg August Raf anel l . I s i bé l ’ espect ador , al començament , t eni a pr obl emes per ent r ar - hi , al f i nal l a l l engua es va conver t i r en un del s gr ans r ecl ams de l a peça. És el que di u l ’ Al ber t : l ’ espect ador ho compr èn t ot . És possi bl e que se l i escapi el s i gni f i cat d’ al guna par aul a, per ò ai xò es compl ement a gr àci es al cont ext , l ’ expr essi ó, el gest . El s act or s han t r ebal l at amb aquest l l enguat ge des del pr i mer di a, de maner a que ho assi mi l en espont àni ament , sense f er èmf asi , cosa que ser i a f at al per a l ’ obr a. El s act or s han assumi t aquest a par l a com a r ef l ex condi c i onat .


11

Qui n és el t r ebal l concr et que han hagut de f er el s act or s, doncs? Qui ns cr i t er i s es van segui r a l ’ hor a de f er el càst i ng? JC: En pl ant ej ar - me el càst i ng vai g pr endr e l a deci s i ó de buscar un equi p d’ act or s més j ove que el s per sonat ges que r epr esent en. Vol i a que f essi n un esf or ç per apr opar - se al s per sonat ges, i no a l a i nver sa. És una opci ó ar r i scada per ò que al mat ei x t emps em per met cr ear una t ext ur a t eat r al mol t més i nt er essant . I el cer t és que n’ est i c mol t sat i sf et . Un al t r e cr i t er i a l ’ hor a d’ escol l i r el s act or s er a que t i nguessi n un gr an sent i t de l a l l engua. Vol i a que mol t es de l es par aul es que sur t en a El casament d’ en Ter r egada l l i squessi n de maner a nat ur al . I ai xò només er a possi bl e s i compt àvem amb un r epar t i ment que se sent í s còmode amb el cat al à. Par l em de l ’ escenogr af i a. L’ obr a passa en di ver sos escenar i s ur bans de l a Bar cel ona de començament de segl e XX: l a f al da de Mont j uï c, l a pl at j a del Mor r ot : de qui na maner a r ecr eeu aquest s espai s? JC: És cer t que l ’ escenogr af i a er a compl i cada de pl ant ej ar . Ho hem sol uci onat t r ebal l ant en un «espai di s l ocat », un concept e que m’ i nt er essa mol t . L’ espai di s l ocat consi st ei x a agaf ar el s el ement s car act er í st i cs de l ’ escenogr af i a de l ’ obr a i al t er ar - l os en l ’ espai , d’ al guna maner a. Per exempl e, vei em l ’ escal a del pi s, i al hor a t ambé vei em l ’ ext er i or del pi s. D’ aquest a maner a podem r ecr ear mol t s àmbi t s, mol t es escenes, en un sol espai . És un espai concept ual que s’ ent én no per al l ò que i l · l ust r a s i nó per t ot al l ò que hi passa. Que l ’ espai es di s l oqui , a més, és conseqüènci a l ògi ca de l ’ exci t aci ó de l a s i t uaci ó, i t ambé, com no, de l a bor r at xer a. L’ al cohol var i a de maner a consi der abl e l a nost r a per cepci ó de l es coses, i t ambé de l ’ espai . En def i ni t i va, hi ha, podr í em di r , una def or maci ó gai r ebé esper pènt i ca de l ’ espai que, t anmat ei x, no i ncomodar à l ’ espect ador . Hem vol gut f er una pet i t a gamber r ada, un pas més, especi al ment a l ’ hor a de r ecr ear l a pl at j a: j o t eni a mol t i nt er ès en most r ar el s per sonat ges banyant - se. I l a sol uci ó que hem t r obat és mol t nat ur al , i f i ns i t ot di ver t i da. Suposo que el vest uar i i l a car act er i t zaci ó són t ambé ei nes út i l s.


12

JC: I t ant . Est em par l ant de gent pobr a, mol t pobr a, per ò vol í em apr of i t ar l es v i r t ut s pi ct òr i ques que ens of er ei x l a mi sèr i a. Al cap i a l a f i , Val l mi t j ana havi a est at pi nt or . De maner a que no vol í em que el s per sonat ges anessi n vest i t s com si haguessi n t r et l a r oba d’ un cont eni dor . Vol í em que el vest uar i ens i ndi qués l a per sonal i t at de cada per sonat ge. El t r ebal l de car act er i t zaci ó t ambé est à f et de maner a mol t acur ada. Est em par l ant de gent amb mal al t i es, cast i gada per l a v i da. . . i t ot ai xò t é conseqüènci es f í s i ques. Sense mol est ar l a sensi bi l i t at de l ’ espect ador , sí que vol í em most r ar l a degr adaci ó del l umpen. En def i ni t i va: quan vei em el conj unt d’ El casament d’ en Ter r egada, l ’ escenogr af i a, el vest uar i , l a car act er i t zaci ó, és f àci l de veur e que est em apr oxi mant - nos- hi de maner a pi ct òr i ca, més que no pas r eal i st a.


13

El s her oi s del r enec i l a punyal ada

I

La r enovaci ó t eat r al moder ni st a –una de l es més agosar ades de l a hi st òr i a del t eat r e cat al à del segl e XX– va gener ar un dr amat ur g het er odox i , en cer t a maner a i nt er st i c i al , com f ou Jul i Val l mi t j ana i Col omi nas ( 1873- 1937) . Par t i nt del cost umi sme vui t cent i st a, l ’ aut or de Sot a Mont j uï c ( 1908) i La Xava ( 1910) en capgi r à el s mecani smes per por t ar a l ’ escenar i el s sect or s més mar gi nal s de l a soci et at bar cel oni na del seu t emps. No ho f éu amb una vi s i ó el egí aca o s i mpàt i ca com l a que podi a t eni r un Emi l i Vi l anova ( «Gi t anesca», «Un per dul ar i », Col omet a l a gi t ana, Les bodes d’ en Ci r i l o) , s i nó amb l a més vi scer al d’ un Rai mon Casel l as ( El s sot s f er ést ecs , Les mul t i t uds ) o una Ví ct or Cat al à ( Sol i t ud) . Des d’ un aut odi dact i sme mi l i t ant i d’ una cer t a dosi d’ i nt uï c i ó ar t í st i ca, Val l mi t j ana combi nava, en una cur i osa mi xt ur a, el s f or mat s més anacr òni cs d’ ascendènci a popul ar , com ar a el sai net , el mel odr ama o l a comèdi a cost umi st a, amb t r et s d’ una gr an moder ni t at dr amat úr gi ca, der i vat s d’ un nat ur al i sme exacer bat , ant i convenci onal , que t ampoc no t eni a r es a veur e amb el r eal i sme- nat ur al i sme de si gne mor al i t zant del Nar cí s Ol l er més escabr ós ( La papal l ona, L’ escanyapobr es , La boger i a) . Amb aquest s el ement s het er òcl i t s, de di f í c i l al i at ge, l a dr amat úr gi a de Val l mi t j ana assaj à una r upt ur a est i l í s t i ca –di s l ocaci ó del s r ef er ent s– i t emàt i ca –t r act ament del submón– que at or ga al seu cor pus t eat r al una si ngul ar i t at not abl e en l ’ ent r amat de cor r ent s del moder ni sme cat al à. En el f ons, Jul i Val l mi t j ana f ou un out si der de l es t endènci es t eat r al s moder ni st es i noucent i st es que s’ ent r ecr euaven en el t ombant de dècada del s deu i , a pesar de mant eni r r el aci ons cor di al s amb dest acades per sonal i t at s del t eat r e del seu t emps com ar a el dr amat ur g i di r ect or d’ escena Adr i à Gual o l ’ empr esar i Josep Canal s, anà t ant per l l i ur e que és di f í c i l de t r obar - hi af er r al l s de r ef er ènci a o compar ança –t ot i que és mol t pr obabl e que cal gui buscar - l os en l a dr amat úr gi a f r ancesa o l ’ espanyol a, que t r act ar en t ambé el món del s gi t anos i / o del s bai xos f ons, i que de segur que l ’ escr i pt or bar cel oní conei x i a d’ haver - l os v i st a l ’ escenar i o l l egi t sobr e el paper . Cur i osament , t ot i mer èi xer l ’ acol l i da ent usi ast a del públ i c bar cel oní més popul ar , que l i pr ocur à una ascensi ó f ul gur ant en l ’ escena cat al ana del s pr i mer s anys deu, l a seva pr esènci a en l a car t el l er a de l a met r òpol i f ou més avi at i r r egul ar , per i nt er mi t ent , dur ant el s v i nt anys i escai g que es dedi cà a l ’ escr i pt ur a t eat r al . Ai xí , al


14

cost at de moment s de gr an ef er vescènci a –en què s’ ar r i bar en a est r enar di ver ses obr es segui des o de maner a si mul t àni a–, el t eat r e de Val l mi t j ana pat í ecl i psi s mi st er i osos i f l agr ant s –pr ovocat s, en bona par t , per l es cr i s i s i l es vaci l · l aci ons per sonal s–, f i ns que el 1929, any de l a seva dar r er a est r ena, emmudí , en v i da seva, del s escenar i s.


15

I I

El s t ext os t eat r al s més at r evi t s de Val l mi t j ana most r en, sense at enuant s, aquest a Bar cel ona gor ki ana, ocul t a, del i ber adament i gnor ada pel s «l l eons» noucent i st es que mal daven per bast i r l a «ci ut at i deal ». Val l mi t j ana vol gué dei xar un t est i moni di r ect e i ver aç, despi et at i t ot , del s espai s més mar gi nal s de l a «ci ut at mal eï da» amb l a i nt enci ó mani f est a de f aci l i t ar - ne l a r egener aci ó soci al , per què est ava convençut que el f et de conèi xer i compr endr e l a r eal i t at –l a s i t uaci ó en què es v i v i a en el s bar r i s més sòr di ds de Bar cel ona i del s seus subur bi s– er a un pas pr evi per esmenar - l a. Conseqüent ment , cr ei a que el s sect or s més humi l s de l a soci et at –el l umpen i l ’ hampa– t eni en una capaci t at nat ur al , s i s ’ hi esmer çaven el s r ecur sos soci al s i educat i us necessar i s, per a l a r econst r ucci ó mor al . Amb una cur i osi t at ant r opol ògi ca vocaci onal , Val l mi t j ana f éu i ncur si ons en el s bar r i s més desval gut s de l a c i ut at de Bar cel ona, sovi nt acompanyat per t r i nxer ai r es que en sabi en el s t opant s, per obser var de pr i mer a mà el s ambi ent s que despr és t r asl l adar i a a l a seva nar r at i va o al seu t eat r e. D’ aquest conei xement ant r opol ògi c del s bai xos f ons de l a capi t al , i gnor at s i menyst i ngut s per l a gent d’ or dr e, Val l mi t j ana en deduï a que l a mi sèr i a mat er i al del homes i l es dones «de mal a v i da» –no pas un i nnat i nst i nt cr i mi nal , pr et ext de l a i ndi f er ènci a i del menyspr eu– es t r obava en l ’ or i gen de l a cr i mi nal i t at i l a per di c i ó. Cal i a, per t ant , f ugi r de pr ej udi c i s i t òpi cs que aval aven sol uci ons puni t i ves o r epr essi ves que Val l mi t j ana t eni a per i r r ever si bl es i cont r apr oduent s. En cer t a maner a, l a nar r at i va o el t eat r e de Val l mi t j ana que r ef l ect ei x el submón bar cel oní t é una f unci ó di dàct i ca i denunci ador a s i mi l ar a l a que podi a t eni r l a novel · l í s t i ca zol i ana, per ò se’ n di st anci a en l a mesur a que es f onament a en un i dear i no det er mi ni st a ni c i ent i f i s t a, basat en l a necessàr i a r edi st r i buci ó de l a r i quesa, en una equi t at soci al més j ust a i humani t àr i a. Val l mi t j ana no s’ est i gué de r ecl amar a l es capes benest ant s –«el s r i cs»– que f ossi n més gener osos i cont r i buï ssi n ai xí a l a r egener aci ó del s qui v i v i en en condi c i ons mi ser abl es –«el s pobr es»–. Si bé consi der ava que l a penúr i a abocava el s més vul ner abl es a l a desesper aci ó o a l a del i nqüènci a, no quei a en un pat er nal i sme i deal i t zador o sensaci onal i st a. Conei x i a mol t bé el s def ect es i el s v i c i s del s super vi vent s de l a mi sèr i a, i no el s pl anyi a pas: el per sonat ge d’ en Ter r egada, pr ot agoni st a de l ’ adapt aci ó El casament d’ en Ter r egada, de Jul i Val l mi t j ana- Al ber t Mest r es, n’ és una bona most r a.


16

I I I

La dr amat úr gi a gi t anesca i de bai xos f ons esdevi ngué l ’ act i u pr i nci pal del t eat r e de Val l mi t j ana, f i ns a l ’ ext r em que es va conver t i r pr ot ot í pi cament en el dr amat ur g del s «her oi s del r enec i l a punyal ada», per di r -ho en t er mes manl l evat s de Josep M. de Sagar r a. De f et , l a seva maner a d’ enf ocar el mi cr ocosmos de l a «gent de mal a v i da», f ossi n o no gi t anos, va evol uci onar del r eal i sme t r emendi st a de l a pr i mer a et apa, en peces com ar a El s j ambos ( 1910) , El s z i n- cal ós ( 1911) , La gi t ana ver ge ( 1912) o, més mat i sat pel t oc sent i ment al , en La mal a v i da ( 1918) i A l ’ ombr a de Mont j uï c ( 1922) , f i ns a una est et i t zaci ó di st anci ada, evocat i va d’ al l ò més at àvi c i exòt i c d’ aquel l món, en Cant s d’ or i ent ( 1923) o La car avana per duda ( 1927) , que no convencé gai r e el públ i c i que dugué el dr amat ur g a r et or nar al s or í gens amb Gi t anos ( 1928) , en l a qual of er í una nova ver si ó d’ El s z i n- cal ós . De l ’ i nt er ès de r ecr ear en escena el món t r i bal de cr eences, super st i c i ons, r i t ual s, cost ums, compor t ament s i qui mer es del s gi t anos i de l a «gent de mal a l l ei » que t r obem en l a pr i mer a et apa del seu t eat r e, Val l mi t j ana i nt ent à f er - ne, en l a dècada del s v i nt , una cer t a mi t i f i caci ó que, en t er mes gener al s, n’ accent uava el cai r e més l í r i c i i magi nat i u. Aquest a v i r ada, t anmat ei x, no s ’ adei a gai r e ni amb el pr i mi t i v i sme ar t í st i c, ni amb l ’ esper i t v i venci al de l es expl or aci ons del submón bar cel oní , ni amb l a «ver i t at » que dest i l · l aven l es obr es que l ’ havi en f et més popul ar , especi al ment El s z i n- cal ós , el seu gr an èxi t . Fi ns a un cer t punt , el públ i c i l a cr í t i ca es quedar en amb l a i mat ge del dr amat ur g com a «psi còl eg de l ’ hampa bar cel oni na» –t al com va escr i ur e L’ Esquel l a de l a Tor r at xa a pr opòsi t de l ’ est r ena d’ El casament d’ en Ter r egada–, i t ot i nt ent d’ al l unyar - se’ n er a més avi at r ebut amb pr evenci ons o r ebuf s. Si gui com vul gui , de t ot a l a gamma de per sonat ges que apar ei xen en el seu t eat r e de gi t anos i bai xos f ons, l a f i gur a magnèt i ca d’ en Ter r egada dest aca per sobr e d’ al t r es especí mens pecul i ar s del l umpen o de l ’ hampa bar cel oni na que hi pul · l ul en al seu ai r e. Es t r act a d’ «homes i dones de l a v i da», mur r i al l a f i na, car n de pr esi di o, en el s casos més ext r ems, de pat í bul : cr i mi nal s, l l adr egot s, mi l homes, pr esi di ar i s, macar r ons, pocapenes, t r aï dor s, bagasses, est af ador s, et cèt er a. Des de l ’ Escanya d’ El s j ambos f i ns al Pau de La t asca, t ot passant pel Rana d’ Ent r e gi t anos , l ’ Espant a de L’ Espant a, el Ci gal et a d’ El s z i n- cal ós , el Gr apa de La mal a v i da o el Pi nxa d’ A l ’ ombr a de Mont j uï c , per posar al guns exempl es de col · l egues d’ of i c i d’ en Ter r egada, és mol t consi der abl e el r egui t zel l de t i pus, de cor més o menys dur , i nf l at s sovi nt d’ or gul l i de penúr i es,


17

que es dedi quen o aspi r en –de gr at o per f or ça– a del i nqui r , sempr e empai t at s per l a pena, l a j ust í c i a o l a di ssor t . Qui nt a essènci a d’ aquest món excènt r i c i subur bi al , en Ter r egada és un home dest r ossat per l a v i da cr apul osa i desgr aci ada que ha dut , envol t at de «homes i dones de mal a ni ssaga»: s ’ embol i ca amb depl or abl es af er s de f al di l l es, pat èt i ques bar al l es et í l i ques, l l adr oni c i s d’ al l ò més r uï nosos, et cèt er a. Amb una i nconsci ènci a que f a r i ur e o est r emi r , v i u en el s mar ges de l a l i c i t ud èt i ca i mor al , f or a de t ot a l l ei o de nor ma soci al , f i ns al punt que sembl a que no t i ngui cap mena de r emei ni de sal vaci ó i que el seu dest í s i gui , i nel uct abl ement , el pr esi di o el pat í bul . A di f er ènci a d’ al t r es compat r i ot es de l a seva cor da, que campen per l ’ obr a nar r at i va i t eat r al val l mi t j ani ana, el per sonat ge d’ en Ter r egada gaudei x, ai xò sí , d’ una per i pèci a v i t al s i ngul ar que, cont empl ada des de di ver ses per spect i ves i en moment s di f er ent s, l ’ i ndi v i dual i t za –com passa t ambé amb l a Xava de l a novel · l a homòni ma– del conj unt de desvagat s, mossegues, mal es mar cot es i gent car r egada de mi sèr i a. I V

Bon conei xedor del t eat r e de Val l mi t j ana, Al ber t Mest r es n’ ha f et una adapt aci ó a par t i r de l ’ espl èndi d monòl eg En Ter r egada ( 1912) i del sai net El casament d’ en Ter r egada ( 1913) , que s’ i nser ei xen, com a el ement s nucl ear s, en una seqüènci a ar gument al que l a mat ei xa obr a val l mi t j ani ana per met de t r açar . A més de l es peces t eat r al s, en Ter r egada apar ei x t ant a Sot a Mont j uï c , en què n’ és el pr ot agoni st a, com a La Xava, en què t é una pr esènci a f ugaç en el segon capí t ol com un «home del sac», monst r uós i mi ser abl e, que es dedi ca a mat ar gat s i escor xar - l os per vendr e’ n l a pel l . En t ot es dues novel · l es, aut ènt i cs ai guaf or t s del s bai xos f ons bar cel oni ns, el per sonat ge d’ en Ter r egada és l ’ ei x conduct or al vol t ant del qual gi r a t ot a una gal er i a de f i gur es per t anyent s a l ’ hampa de l a c i ut at ocul t a. En l a seva r ecr eaci ó, Mest r es ha t r ebal l at , doncs, a par t i r del per sonat ge de Ter r egada, el pi spa i pi r ent de cul l er a pr ot agoni st a de Sot a Mont j uï c i de l es obr et es que duen el seu nom, per expl or ar l ’ est r uct ur a ober t a i l a cor al i t at , car act er í st i ques t ant de l a novel · l a com del t eat r e de Val l mi t j ana. Amb una gr an l l i ber t at de movi ment s, t ot i que at eni nt - se a l ’ or i gi nal , l a seva pr opost a dr amat úr gi ca par t ei x de l ’ acci dent ada boda d’ El casament d’ en Ter r egada i hi ent r el l i ga el començament de Sot a Mont j uï c , que i ncl ou


18

el somni i nqui et ant del per sonat ge ( act e I ) ; cont i nua, despr és, amb el monòl eg que const i t uei x el nucl i d’ En Ter r egada ( act e I I ) i concl ou amb l ’ epi sodi de l ’ àpat a l a t aver na de can Tuni s amb bany de mar i ncl òs ( act e I I I ) , que pr ové del segon capí t ol de Sot a Mont j uï c . Bo i apl i cant una t ècni ca val l mi t j ani ana, Mest r es i ncor por a un epi sodi , el del cr i m del vaquer –deut or t ambé del mat ei x passat ge de Sot a Mont j uï c–, que l i ser vei x de l l i gam ar gument al ent r e el començament i el f i nal . Com és l ògi c, en qual i t at de dr amat ur g adapt ador , oper a en el s t ext os or i gi nal s t ot un segui t d’ acur ades i nt er venci ons: «l l i cènci es» i conogr àf i ques, sonor es i ar gument al s; r ecomposi c i ó, r educci ó o f usi ó de per sonat ges i escenes; pent i nades l i ngüí st i ques i t ext ual s, i r et ocs necessar i s per r el l i gar - ho t ot . Amb ai xò, sense dei xar de r espect ar un cer t dei xat ament d’ est i l i el f i nal ober t i mpr esci ndi bl e, el t ext de Val l mi t j ana pr en una cohesi ó i una coher ènci a mol t més gr ans. L’ adapt aci ó de Mest r es ha sabut r ef l ect i r mol t bé, amb un t r ebal l f i d’ act ual i t zaci ó a l es f or mes dr amat úr gi ques d’ avui –a l ’ est i l del que va f er , en el seu t emps, Fr ancesc Cast el l s a Campi qui pugui ( 1978) , un espect acl e sobr e t ext os de Val l mi t j ana que par t i a de f or mes d’ i mpr ovi saci ó– l es l í ni es de f or ça de l a dr amat úr gi a val l mi t j ani ana. Dest r e a desvet l l ar el s r epl ecs i l es s i nuosi t at s de l a l l engua, Mest r es f a espur nej ar , en aquest sent i t , dues de l es car act er í st i ques més evi dent s del t eat r e de l ’ aut or d’ El s z i n- cal ós : l a combi naci ó de r egi st r es d’ ar got i l a concer t aci ó de per sonat ges i t r ames. Al cap i a l a f i , l a t r aça que el dr amat ur g moder ni st a i nt er st i c i al t eni a per al di àl eg, l ’ admi r abl e v i vesa del s r egi st r es del l l enguat ge que posava en j oc i l a pl ast i c i t at amb què di ssenyava l es escenes –com si , en cer t a maner a, l es di bui xés, pi nt és o cor eogr af i és– són passades pel sedàs d’ una oper aci ó dr amat úr gi ca r adi cal que, t ot pr eser vant l ’ or i gi nal de par t i da, vol acer ar - ne l ’ est i l , sense t r ai r -l o ni sense r ebai xar - ne l a cr uesa, s i nó t ot al cont r ar i . No hi ha cap oper aci ó de maqui l l at ge del t eat r e de Val l mi t j ana, ni t ampoc se’ n bui da el cont i ngut r egener aci oni st a ger mi nal : se’ n dest aca, r as i cur t , el s aspect es que, l at ent s j a en l a seva dr amat úr gi a, l ’ acost en més a l a moder ni t at escèni ca. Fr ancesc Foguet i Bor eu Uni ver si t at Aut ònoma de Bar cel ona, est i u de 2009


19

Gl ossar i

Abi l l ar : t eni r / por t ar Abr oncar : descobr i r Adi nyar : dar / donar Andol es: pesset es Apr et o: put a Ar ai g: ni t Ast i l l a: par t del r obat or i At xal ar : anar At xant ar : f ugi r

Bal dr a: but xaca Bal ondr o: ser eno Banau: ensopi t Baní : guapo Bar anda/ bar andui : val ent Bar bi : boni c/ a Bar i l : boni c Bar r aquer a: mest r essa Bast es: di t s Bat i : pal l i ssa Bat os: par es Benc: di moni Bl anc: covar d Bl et : t ont o Bòf i a: pol i c i a Boqui s: boca Bor da: casa Bor da de f or at a: casa de f or a Br onca: pol i c i a Bua: por Bur l ei o: j oc Busnó: home

Cai x: pal l i ssa Camel ar : est i mar Camel es: vol s Car avi nagr e: car r abi ner Car r egar : agaf ar Car r i l l o: conver sar t ont ament Cat e: f i nest r a Cer a: muni ci pal Cl i sso: ul l Consor t e: company de f ur t Cór r er boc: no t eni r di ner s Cur da: bor r at xer a Cur del es: bor r at xo Cur nei ar : dor mi r

Dàt i l : di t Descui t : r obar al s que baden

Ensenyo l a ceba: se’ m veu el l l aut ó Empal mat : ar mat Escar bar : pr endr e Espar denya: mosso de l ’ esquadr a Espant o: at r acament / r obat or i ar mat Est ar o/ est er i bel : pr esó

Far ga: r oba, peces de r oba Feder o: cr egut Ful a: f al sa

Gat si ns: cr i at ur es Gr asnar : par l ar Guanyar : r obar Gui ndar : enganyar Gui t a: di ner s

Jamba/ o: dona/ home Jambos: gent j ove i pr esumi da de bar r i s bai xos

Lei es: put es Ll úvi a: pal l i ssa

Mangui s: j o Mar ca: dona Mar cot a: donot a Mascar da: buf et ada Menda: j o Mor ci l l ar : r obar t r encant l ’ anel l a Mossec: r obat or i Most o: v i Mui : boca Mul é: mor t Mut xel : cal l a

Nas: un que f a nosa Nel : r es

Or el l ut s: coni l l s

Panan: pagès Panyal í : ai guar dent Papal l ona: el que j uga per compt e de l a casa Par l o: r el l ot ge


20

Paver o: f at xenda Pi ca en t er r a: gal l i na Pi car de cer a: v i gi l ar el muni ci pal Pi l t r e: l l i t Pi nr é: peu Pi nxer ar : veur e/ v i gi l ar Pi r ent : home que vi u de l es dones/ macar r ó Pr i ngar : f er i r Pugi nar : pagar Pur ó/ ona: vel l / vel l a Quer : casa seva Qui nar : enganyar Raca: par t del r obat or i Rader ac: dar r er e Rumbí : r al Rumboi : bast ó Sac: mi l pesset es Sai na: car t er a Sant : l l oc pel r obat or i Sant e: el que pr oposa un f ur t Sant s: per sones per r obar Ser vi r : r obar Sor no: or Tàpi a: encobr i dor Tempt ar : i nt ent ar r obar Tecar : conèi xer Ti r oi : car r er Tou: cot ó Tova: l l engua Tr al l a: cadena de r el l ot ge Xal ar : f ugi r / anar Xamul l ar : di r Xar nel ar : par l ar Xavó: x i cot Xi scl e: t r en Xor i pescar : pr endr e i f ugi r Xubai : pol l Xuquel : gos Xur i : gani vet

Past i l i : boi g

Taber na La Mi na, al car r er Ar c del Teat r e, l ’ any 1913. Jul i Val l mi t j ana va i mmor t al i t zar aquest punt de t r obada del l umpen bar cel oní a l a novel · l a La xava ( 1910) . Fot o: Feder i c Bal l el l .

Un r eser vat del bor del l Madame Pet i t , a Ar c del Teat r e, any 1932. Fot o: Ar x i u Sagar r a.


21

Sobr e Jul i Val l mi t j ana En Val l mi t j ana, sense cap pr opòsi t pr econcebut , sense l a i nt enci ó d’ assenyal ar una nova t endènci a, ha ar r i bat en el seu t eat r e a expr essar una psi col ogi a col · l ect i va. Com un pi nt or que l l ença sobr e l a t el a gr osses cl apes de col or s di ver sos i senyal a escor ços net s sense haver - l os di bui xat abans amb el car bó, l ’ aut or d’ El s zi n- cal ós assol i a un ef ect e sense haver f i xat pr i mer ament el car àct er del s seus per sonat ges. Er en l es seves pr i mer es obr es nascudes de l ’ obser vaci ó di r ect a i const r uï des amb l a mat ei xa apar ent i ncoher ènci a que most r en l es coses de l a v i da r eal . Ha di t l o que l i ha sembl at veur e, despr és d’ haver - se esf or çat en veur e mol t , en penet r ar més adi nt r e de l es r obes vi r ol ades i de l es f r ases pi nt or esques. Ha gr at at l a super f í c i e, l a t er r a i l a car n, per t r obar el movi ment de l a sang humana i de l ’ ai gua i l a saba de l a t er r a. Ens ha di t l o que ha vi st i l o poc o mol t que l i ha sembl at t r obar , amb l l engua t r emol osa encar a de l ’ emoci ó de l a t r obal l a; ar a bar bot ej ant , ar a di ent l a par aul a j ust a i l l umi nosa Per una al t r a banda, en Val l mi t j ana només se’ ns havi a most r at com aut or que t eni a l a v i s i ó de quadr os de l a v i da, r àpi ds, com t r ossos bat egant s que desconei xí em d’ on er en vi ngut s i on acabar i en. Les seves obr es gai r ebé no t eni en ar gument , i l ’ acci ó dr amàt i ca no er a t ancada com un cer cl e ni def i ni da c l ar ament com una r at l l a. La t asca com El s cor b, com l es al t r es obr es, er en un conj unt d’ el ement s escèni cs agombol at s, que es r emovi en com cossos humans en bar r ej a i nf or me, l o qual no és pas un def ect e quan ser vei x per a pr odui r - nos l a sensaci ó de r eal i sme que aquest es obr es ens donaven. [ . . . ] En el t eat r e cat al à és un nou gèner e. Benvi ngut s i gui . Al exandr e Pl ana Fr agment s ( 1911)


22

Jul i Val l mi t j ana Qui na met r òpol i no t é en ses ent r anyes ar r apada l ’ au mal i gna de l a mi sèr i a? Qui na podr í em t r obar més i ndi f er ent a, per al s cai gut s, que l a nost r a Bar cel ona, l a que no t é cr i mi nal i t at per ver sa que per un gr apat de di ner s f aci br ol l ar l a sang del s cr i ms? Mes el l a, l a nost r a c i ut at , ni es dóna compt e del t r esor i mmens que posseei x; aquí , l ’ at r acador conf i a més en l a por de l a ví ct i ma que en el mal que el l l i f ar à s i no l i ent r ega el s di ner s; aquí , el l l adr e no assassi na, no assal t a per a mat ar ; l o que se’ n di u gent de mal a v i da, ho és més pel domi ni de l a mi sèr i a mat er i al que per l ’ i nst i nt cr i mi nal .

Jul i Val l mi t j ana «Bar cel ona i ndi f er ent a», L’ Esquel l a de l a Tor r at xa, núm. 1789 ( 11 d’ abr i de 1913)

Cr onol ogi a

1873 Nei x al car r er de Gr aci amat de Bar cel ona, al cor de l a c i ut at vel l a, f i l l d’ una f amí l i a d’ ar gent er s amb obr ador pr opi .

1892 Guanya l a t er cer a medal l a a l ’ Exposi c i ó de Bel l es Ar t s i I ndúst r i es de Bar cel ona.

1893 Conei x I s i dr e Nonel l i Ri car d Canal s a l ’ Escol a de Ll ot j a, amb el s qual s t r ava una gr an ami st at i f or ma l ’ anomenada Col l a de Sant Mar t í o Col l a del Saf r à, i nt egr ada t ambé per Ramon Pi t xot i Joaqui m Mi r . Amb el s seus ami cs pi nt or s, acost uma a pl ant ar el caval l et en l a bar r i ada de Sant Mar t í per r et r at ar , pr ef er ent ment amb col or s gr ogosos, el s ambi ent s subur bi al s. Dur ant el s pr i mer s anys del segl e, Val l mi t j ana es dedi ca a pi nt ar quadr es i esmal t s, bona par t del s qual s han desapar egut .

1896 Fa una est ada de t r es mesos al bal near i de Cal des de Boí , amb Nonel l i Canal s, amb l ’ obj ect i u de t eni r com a model s per a l es seves pi nt ur es el s «cr et i ns» que hi habi t aven.


23

1899 Fr eqüent a l a t er t úl i a de l a cer veser i a El s Quat r e Gat s. Vi at j a a Gi nebr a, Par í s i Ll emot ges per est udi ar i per f ecci onar l a pi nt ur a sobr e esmal t .

1905 Par t i c i pa, com a af ecci onat a l ’ espor t , en l ’ or gani t zaci ó d’ una cur sa pedest r e que comença al camp i acaba a l a c i ut at .

1906 Publ i ca el s l l i br es de nar r aci ons Coses vi st es i coses

i magi nades i Fent memòr i a. Abandona l es ar t s pl àst i ques i es consagr a a l a nar r at i va i al t eat r e.

Publ i ca, amb el nom de J. V. Col omi nas, l a seva pr i mer a obr a t eat r al , El s oposat s .

Col · l abor a a l a r evi st a Ar t Jove, on publ i ca l ’ ar t i c l e «For ma» ( 1, 30- I V) .

1907 Est r ena en f unci ó úni ca El s oposat s , amb el nom de Jul i V. Col omi nas, al Cer cl e de Pr opi et ar i s de Gr àci a de Bar cel ona, el 20 de j uny, per l ’ Agr upaci ó Conr eu, di r i gi da per Enr i c Gi ménez.

Publ i ca l a novel · l a De l a c i ut at vel l a. Col · l abor a a Enci c l opèdi a Cat al ana ( 1907- 1908) , amb

di ver ses nar r aci ons.

1908 Publ i ca Com comencem a pat i r ( Ll i br e de cr i at ur es) , i l a novel · l a Sot a Mont j uï c .

Col · l abor a a El Pel l et er , on publ i ca al guns del s seus cont es.

1909 Model a i encunya, com a ar gent er , l a medal l a de l ’ Homenat ge a Gui mer à, de l a qual es f an úni cament dot ze exempl ar s.

1910 Est r ena l es t r es peces cur t es sobr e l a Bar cel ona ocul t a: El s Jambos , el 28 de set embr e; La t asca, el 21 d’ oct ubr e, i Ai r es del mar , el 29 d’ oct ubr e, al Teat r e Còmi c de Bar cel ona.

Publ i ca L’ abel l a per duda i El s j ambos . Publ i ca l a novel · l a La Xava i l a conf er ènci a Cr i mi nal i t at t í pi ca l ocal .

1911 Est r ena, amb un gr an èxi t de públ i c, El s z i n- cal ós , al Teat r e Pr i nci pal de Bar cel ona, 16 de gener , di r i gi da per Enr i c Gui t ar t , amb Mar gar i da Xi r gu en el paper de La Xi vet , i Munt anyes bl anques , t ambé al Pr i nci pal , el 9 de desembr e, amb di r ecci ó d’ Enr i c Gi ménez i músi ca de Josep Cumel l as i Ri bó, en l a qual Xi r gu i nt er pr et a el per sonat ge de Fl or ei a.

Est r ena di ver ses peces br eus Ent r e gi t anos ( Teat r e Ol i mpo, 5- I I ) , L’ abel l a per duda ( Romea, 24- I I I ) , El cor b ( Romea, 15- I V) , L’ Espant a ( Nou, 30- V) , i En Ter r egada ( Pr i nci pal , 2- VI , i nt er pr et at per Enr i c Gi ménez) .


24

És r econegut amb una f unci ó d’ honor , al Teat r e Pr i nci pal , amb l a r eposi c i ó d’ Ai r es de mar , El s j ambos , Ent r e gi t anos i El s z i n- cal ós .

Publ i ca Ai r es del mar , El cor b, Ent r e gi t anos , L’ Espant a, El s z i n- cal ós ( El s gi t anos) i La t asca ( La t aver na) .

Ver si ona al cat al à, amb el t í t ol d’ El caf et í de l a Lunar es , l ’ obr a Chal án de honr as ( en cá l a Lunar es) , de Joan Eugeni Mor ant i Raf ael Mor agas [ ver si ó i nèdi t a, pendent d’ edi c i ó] .

1912 Publ i ca La gi t ana ver ge, En Ter r egada i Munt anyes bl anques .

1913 Est r ena Los gi t anos –una t r aducci ó cast el l ana d’ El s z i n- cal ós , s i gnada per Joaquí n López Bar badi l l o–, a cur a de l a companyi a d’ Enr i c Bor r às, al Teat r e Novet at s, el 2 d’ agost . Est r ena del sai net El casament d’ en Ter r egada, al Teat r e Nou de Bar cel ona, el 23 d’ oct ubr e, per l a companyi a de Joaqui m Mont er o. Publ i ca El casament d’ en Ter r egada. Col · l abor a al set manar i humor í st i c L’ Esquel l a de l a Tor r at xa, amb l ’ ar t i c l e «Bar cel ona i ndi f er ent a» ( 1789, 11- I V) .

1915 Est r ena del «di àl eg» Pr op de l ’ ombr a, al Teat r e

Novet at s, el 28 de mai g, en el benef i c i de l ’ act or i di r ect or Josep Ber gés, i de La gr an di adema, al Teat r e del Bosc, el 14 d’ oct ubr e, per l a companyi a Enr i c Gi ménez.

Publ i ca Pr op de l ’ ombr a i La gr an di adema.

1916 Est r ena, amb músi ca d’ Enr i c Mor er a, el dr ama l í r i c Tassar ba, al Gr an Teat r e del Li ceu, el 18 de gener .

Mani f est a l a seva posi c i ó al i adòf i l a en l a Pr i mer a Guer r a Mundi al en una car t a adr eçada al Dr . Joan Sol é i Pl a, pr esi dent del Comi t è de Ger manor amb el s Vol unt ar i s Cat al ans. Publ i ca Tassar ba.

1917 Est r ena Ruj í ( Rosa) , una nova ver si ó de La gi t ana ver ge, al Teat r e Novet at s de Bar cel ona, per l a companyi a d’ Enr i c Bor r às, el 27 de set embr e.

Publ i ca Ruj í ( Rosa) i el s l l i br es de nar r aci ons De l a r aça que es per d i Coses vi st es .

1918 Est r ena La mal a v i da, per l a companyi a d’ Enr i c Bor r às, al Teat r e Còmi c, el 15 de mar ç, amb Assumpci ó Casal s ( Madr ona) , Mar i a Vi l a ( La Xaval et a) i Enr i c Bor r às ( El Gr apa) .

Est r ena en cast el l à La mal a v i da, al Teat r o Esl ava de Madr i d, el 24 d’ abr i l , en una t r aducci ó de Gr egor i o Mar t í nez Si er r a.


25

Publ i ca La mal a v i da.

1922 Est r ena A l ’ ombr a de Mont j uï c , per l a companyi a de Josep Sant per e, al Gr an Teat r e Espanyol , el 9 de desembr e, amb Assumpci ó Casal s ( L’ Est r el l a) i Josep Sant per e ( L’ Ànec) .

Publ i ca A l ’ ombr a de Mont j uï c .

1923 Est r ena A l a Cost a Br ava al Teat r e Cat al à Romea, per l a companyi a d’ Enr i c Gi ménez, el 31 de mar ç; El bar ander , al Gr an Teat r e Espanyol , per l a companyi a de Josep Sant per e, el mat ei x di a; Cant s d’ Or i ent , al Teat r e Bar cel ona, el 17 de set embr e, per l a companyi a de Mer cè Ni col au, amb di r ecci ó d’ Enr i c Gi ménez, i Don Pau del s consel l s , al Teat r e Cat al à Romea, el 20 d’ oct ubr e, per l a companyi a d’ Enr i c Gui t ar t .

Reest r ena El s z i n- cal ós al Teat r e Romea, el 23 d’ oct ubr e.

Publ i ca A l a Cost a Br ava, El bar ander ( L’ al cal de) , Cant s d’ Or i ent i Don Pau del s consel l s .

1924 Est r ena La dèr i a nova o l a f al · l er a del senyor Jaume, al Gr an Teat r e Espanyol de Bar cel ona, el 7 de mar ç, pr ot agoni t zada per Josep Sant per e [ peça i nèdi t a, pendent d’ edi c i ó] .

1927 I naugur a l a t empor ada 1927/ 1928 del Teat r e Cat al à Romea amb l ’ est r ena La car avana per duda, el 7 d’ oct ubr e, per l a companyi a Vi l a- Daví , amb Mar i a Vi l a com a Li ça i Pi us Daví , que exer ci a t ambé com a di r ect or , com a Dàr man.

Publ i ca La car avana per duda.

1928 Escr i u Gi t anos , que dei xa i nèdi t a, amb músi ca d’ Amadeu Vi ves [ es publ i cà el 2006] .

1929 Est r ena La br ui xa bl ava, al Teat r e Cat al à Romea, el

14 de f ebr er , per l a companyi a Vi l a- Daví , amb Mar i a Vi l a ( Àur i a) i Pi us Daví ( Tr i f ó) , i t ambé En un r ecó de món, al Teat r e Novet at s de Bar cel ona, el 3 de desembr e [ peça avui per duda] . Publ i ca La br ui xa bl ava.

1930 Passa una t empor ada a l ’ I nst i t ut Per e Mat a, de Reus, per cur ar - se de l es depr essi ons que pat ei x.

1932 Escr i u l a novel · l a Al bi , dedi cada a l a seva esposa Anna- Mar i a Val l ès [ r oman i nèdi t a f i ns al 2007] .

1937 Mor a l a Cl í ni ca Rabassa de Bar cel ona, el 5 de gener , a causa d’ una i nf ecci ó post oper at òr i a de pr òst at a. Dei xa i nèdi t , a més d’ Al bi i al t r es document s, un r ecul l de cent cont es i l ’ epi st ol ar i Ll et r es al meu f i l l Davi d.


26

Por t ada de l a r evi st a L’ Esquel l a de l a Tor r at xa

Jul i Val l mi t j ana en un bar r i gi t ano

Jul i Val l mi t j ana i Enr i c Bor r às


27

Al ber t Mest r es Adapt aci ó Bar cel ona, 1960. Escr i pt or , t r aduct or i di r ect or d’ escena.

Obr a de cr eaci ó Com a aut or r esi dent de l a quar t a edi c i ó del Pr oj ect e T6, ha est r enat dos t ext os: Temps r eal . Di r . Magda Puyo. Sal a Tal l er s TNC. 2007; Dos de dos . Di r . Joan Cast el l s. Espai Br ossa. 2008. Res , poesi a, Ar gent ona, L’ Ai xer nador , 1991; Al es de cer a, novel · l a, Bar cel ona, Edi c i ons Pr oa, 1996; La el a de Mi l et , novel · l a, Bar cel ona, Edi c i ons Pr oa, 1998; La buf a, t eat r e, Edi c i ons Pr oa, 1998; Cont es est i gi s i Peça cua per l ’ “ I nf or me per a una acadèmi a” de Kaf ka, t eat r e, r evi st a Assai g de Teat r e, 1999; A sac , poesi a, Bar cel ona, Empúr i es, 1999; Vi des de t ant s , cont es, Bar cel ona, Edi c i ons Pr oa, 2000; El cont e de l a l l acuna. Mi t es i l l egendes del s i ndi s huave, cont es, Bar cel ona, Empúr i es, 2000; La t er cer a per sona, novel · l a, Manr esa, Angl e Edi t or i al , 2001; Tr es , poesi a, Bar cel ona, Empúr i es, 2001; Dr amàt i c i al t r es peces , t eat r e, Bar cel ona, Empúr i es, 2002; Vi des de t ant s , t eat r e ( amb Joan Cast el l s) , Bar cel ona, Re&Ma12, 2003; 1714. Homenat ge a Sar aj evo, t eat r e, Tar r agona, Ar ol a, 2004; La pau per pèt ua, novel · l a, Bar cel ona, Empúr i es, 2006.

Tr aducci ons l i t er àr i es Just i ne o l es di ssor t s de l a v i r t ut del Mar quès de Sade, Bar cel ona, Ed. Br uguer a, “ El s l l i br es del mi r ador ” , 10, 1985, r eedi c i ó Bar cel ona, Edi c i ons de l a Magr ana, “ La Mar r ana” , 29, 1995; Cont es cr uel s de Vi l l i er s de L' I s l e Adam, Bar cel ona, Edi c i ons B, “ Lí ni a d' ombr a” , 7, 1990; Rer e el v i i l es r oses. Poemes l l i cenci osos , de Mar c Val er i Mar ci al , t r aducci ó en ver s del l l at í , Bar cel ona, Edi c i ons de l a Magr ana, “ La Mar r ana” , 1996; Les dues t i et es de Tommaso Landol f i , Bar cel ona, Edi c i ons Pr oa, 1998; I nés de Las Si er r as de Char l es Nodi er , Bar cel ona, Edi c i ons Pr oa, 1999; Er r at a. Una vi da a examen de Geor ge St ei ner , Bar cel ona, Edi c i ons Pr oa, 1999; L’ hor a del di abl e i al t r es f i cc i ons de Fer nando Pessoa, Bar cel ona, Edi c i ons Pr oa, 2000; Ci t y d’ Al essandr o Bar i cco, Bar cel ona, La Magr ana, 2000; Gr amàt i ques de l a cr eaci ó de Geor ge St ei ner , Bar cel ona, Edi c i ons Pr oa, 2002; El càl cul ( t eat r e) de Jeanni ne Wor ms, Ed. Re&Ma12, 2002; Sobr e el bosc l àct i c ( t eat r e) de Di c Edwar ds, Ed. Ar ol a, 2003; En def ensa del s i nt el · l ect ual s , Jean- Paul Sar t r e, Val ènci a, Ed. Uni ver si t at de Val ènci a, 2005.

Di r ecci ons i al t r es col · l abor aci ons escèni ques Do’ m d’ E. Casasses ( 2003) i I nf or me per a una acadèmi a de Fr anz Kaf ka amb cua d’ Al ber t Mest r es ( 2004) , ha f et l a


28

di r ecci ó ar t í st i ca de l ’ òper a 1714. Món de guer r es ( 2004) i ha codi r i gi t Sat a- Sui t e Buf a- na de J. Br ossa i J. M. Mest r es Quadr eny ( 2002) . Ha est r enat l es òper es La pet i t a buf a ( 1995) i 1714. Món deguer r es ( 2004) , l a cant af aul a La l l et del par adí s ( 1996) , l es acci ons poèt i ques Comèdi a ( 1998) i Par adí s ( 2003) , el s espect acl es Opsi s ( 2001) i Sal t al bui t ( 2003) , l es obr es Dr amàt i c ( 2002) , Vi des de t ant s ( 2003) , Peça cua per a l ’ I nf or me per a una acadèmi a ( 2004) , Cont es est i gi s o El cabar et del s mor t s ( 2004) i el concer t - r eci t al El r ast r e d’ Or f eu ( 2002) . Ha col · l abor at amb el s gr ups Zoot r op, l a Fur a del s Baus i OOFF Companyi a.


29

Joan Cast el l s Di r ecci ó Pr of essor d’ Ar t Dr amàt i c i di r ect or d’ escena. Di r ect or de l ’ ESAD de l ’ I nst i t ut del Teat r e ( 2006- 2009) . Pr of essor de Tècni ques d’ I nt er pr et aci ó i d’ Hi st òr i a de l a Di r ecci ó Escèni ca a l ’ I nst i t ut del Teat r e de Bar cel ona ( 1973- 1999) . S’ i nt egr a al Consel l d’ Assessor ament Ar t í st i c del Teat r e Naci onal de Cat al unya ( 1998- 2005) . Coor di na el cur s El gr an t eat r e de l ’ aul a, adr eçat a mi l l or ar l a comuni caci ó a par t i r de l es t ècni ques t eat r al s. Uni ver si t at Pol i t ècni ca de Cat al unya ( 1998) . Tr ebal l a en l ’ equi p de coor di naci ó de l es “ Jor nades de r ef l exi ó i debat , per una nova et apa de l es Ar t s Escèni ques a Cat al unya” . Ocupa el càr r ec de Cap de l ’ Especi al i t at d’ I nt er pr et aci ó de l ’ I nst i t ut del Teat r e de l a Di put aci ó de Bar cel ona ( 1995- 1998) . Ocupa el càr r ec de Sot s- di r ect or de l ’ I nst i t ut del Teat r e de l a Di put aci ó de Bar cel ona ( 1998- 1992) . Di r i gei x el Fest i val Si t ges Teat r e I nt er naci onal ( 1991- 1992) . Publ i ca Jul i Val l mi t j ana, t eat r e de gi t anos i de bai xos f ons ( 1976) . Exer cei x l a cr í t i ca t eat r al al Di ar i de Bar cel ona, a Pr esènci a i a l a r evi st a Dest i no. Col · l abor a a l es r evi st es especi al i t zades: El Públ i co, Pr i mer Act o, Ser r a d’ Or , El s Mar ges i Est udi s Escèni cs ( 1973- 1993) .

Publ i caci ons • Publ i ca l a ver si ó t eat r al de Les avent ur es

ext r aor di nàr i es d’ en Massagr an a par t i r de l a novel · l a de Josep M. Fol ck i Tor r es, Edi c i ons Pr oa ( 2005) .

• Publ i ca El món del t eat r e ( cr èdi t de sí nt esi ) Edi ci ons Pr oa ( 2002) .

• Publ i ca Jul i Val l mi t j ana, t eat r e de gi t anos i de bai xos f ons. Edi ci ons 62 ( 1976) .

• Per encàr r ec de l ' Aj unt ament de Bar cel ona, r eal i t za un est udi amb el t í t ol : Pl a d' ús de l es i nf r aest r uct ur es i del s equi pament s cul t ur al s de Nou Bar r i s. ( 1994) .

• Publ i ca Gui a ur bana de l a di ver si ó di ns de " Bar cel ona 1888- 1929" , Edi t i ons Aut r ement , Sér i e Memoi r es, nº 16, Par í s 1992.

• Publ i ca l ' edi c i ó de l es act es del I I Si mposi d' Hi st òr i a del Teat r e, or gani t zat per l ´ I nst i t ut del Teat r e. ( 1989) .

• Conj unt ament amb Jor di Coca f a un est udi de l ' est r uct ur a i del pr océs de cr eaci ó d' un del s espect acl es d' El Mol i no ( un musi c- hal l de Bar cel ona) . ( 1977) .

• Est udi a el s or i gens del t eat r e cat al à pr of à i publ i ca: Pr i mer es anot aci ons a l ' ent or n del sai net . ( 1967) .

• Exer cei x l a cr í t i ca t eat r al a " Di ar i de Bar cel ona" a " Pr esènci a" i a l a r evi st a" Dest i no" . Col · l abor a a l es


30

r evi st es especi al i t zades: " El públ i co" . " Pr i mer Act o" , " Ser r a d' Or " , " El s mar ges" i " Est udi s Escèni cs" ( 1973-1993) .

Tr ebal l s ar t í st i cs • Di r i gei x Dos de dos d’ Al ber t Mest r es. Pr oj ect e T6. Espai

Br ossa. 2008 • Di r i gei x Les avent ur es ext r aor di nàr i es d’ en Massagr an de

Josep M. Fol ch i Tor r es. Teat r e Naci onal de Cat al unya. 2005

• Di r i gei x 16. 000 pesset es de Manuel Vei ga. TNC Sal a Tal l er s. Pr oj ect e T6. 2005

• Di r i gei x Un r am de mar . L’ uni ver s de Joaqui m Ruyr a a escena. TNC Sal a Pet i t a. 2004

• Di r i gei x Vi des de t ant s d’ Al ber t Mest r es. Si t ges Teat r e I nt er naci onal . 2003

• Di r i gei x a l a Sal a Pet i t a del TNC Ran del camí de Txèhov. 2002

• Di r i gei x a l ’ Espai Escèni c Joan Br ossa Dr amàt i c d’ Al ber t Mest r es. 2002

• Di r i gei x a l a Sal a Pet i t a del TNC Pl uj a seca de Jaume Cabr é. 2001

• Di r i gei x a l a Sal a Pet i t a del TNC La bar ca nova d’ I gnasi I gl ési as. 1999

• Fa l a dr amat úr gi a i l a di r ecci ó de l ’ espect acl e Pr ever si ons amb t ext os de Jacques Pr éver t . Companyi a Par r acs. Espai Joan Br ossa. 1998

• Fa l a di r ecci ó t eat r al a l ’ espect acl e Cor r e, cor r e, di va amb l a Companyi a Met r os de Ramon Ol l é. Fest i val de Per al ada. 1998

• Escr i u una ver si ó l l i ur e de La Dama de l es Camèl i es , a par t i r de l ’ obr a d’ Al exandr e Dumas ( f i l l ) . 1998

• Fa l a dr amat úr gi a i l a di r ecci ó de l ’ espect acl e Par r acs de Br echt amb l a Companyi a Par r acs. Teat r e Adr i à Gual ( La Cui na) . 1997

• Di r i gei x Ja ve, amb l ’ act or Fr ancesc Al bi ol . Si t ges Teat r e I nt er naci onal . Pr esent a l a i nt egr al : Em vec el bec , El mi cor f oni st a i Ja ve. 1997

• Fa l a di r ecci ó d’ i nt er pr et aci ó de l a cant at a El mar t i r i de Sant Sebast i à de Debussy i d’ Annunzi o en el munt at ge de La Fur a del s Baus, pr ot agoni t zat per Mi guel Bosé. Teat r e l ’ Oper a de Roma. 1997

• Fa l a di r ecci ó t eat r al a l ’ espect acl e Romi and Jul i amb l a Companyi a Met r os de Ramon Ol l é. Teat r e Pol i or ama de Bar cel ona. 1997

• Di r i gei x El mi cr of oni st a amb l ’ act or Fr ancesc Al bi ol . Fest i val Gr ec. Teat r e Adr i à Gual . 1996

• Di r i gei x La f est a del bl at d’ Angel Gui mer à. Cent r e Dr amàt i c de l a Gener al i t at , Teat r e Romea. 1995


31

• Di r i gei x Em vec el bec amb l ’ act or Fr ancesc Al bi ol . Si t ges Teat r e I nt er naci onal . 1995

• Fa l a di r ecci ó t eat r al de l ’ espect acl e de dansa Ret r at os par a l a memor i a amb l a Companyi a Met r os i el Cent r o Andal uz de Danza, Sevi l l a. 1995

• Di r i gei x l a posada en escena del Poema de Nadal de Josep Mar i a de Sagar r a, amb Lol a Li zar an, Al f r ed Luchet t i i el quar t et de cor da de l ’ or quest r a de Mol dàvi a. 1994

• Di r i gei x l ’ espect acl e Nyam- Nyam de l ’ aut or f i nl andès Har r i Vi r t anen. Cent r e Dr amàt i c del Val l ès. Teat r e Al egr i a. 1994

• Di r i gei x l ’ espect acl e Benvi ngudes de José Sanchi s Si ni st er r a amb l a Companyi a de dansa Tr ànsi t . Est r ena a l a Sal a Becket t de Bar cel ona. 1993

• Escr i u del t ext t eat r al Magdal ena Ul l et , l ’ absent . 1993 • Fa l a di r ecci ó t eat r al de dos espect acl es amb l a

Companyi a de Dansa Met r os: Aquí no hi ha cap àngel ( Espai de Músi ca i Dansa de l a Gener al i t at de Cat al unya) i Est em di v i nament ( Mer cat de l es Fl or s) . 1992

• Cr ea i di r i gei x El Teat r í , Companyi a est abl e amb l a qual pr esent a el s espect acl es següent s: El dèr i a T. T. de Joan Cast el l s ( 1985) , Demà Jer usal em d’ El i e- Geor ges Ber r eby ( 1983) , Les cadi r es d’ Eugène I onesco ( 1982) , El bon pol i c i a de Sant i ago Rusi ñol ( 1982) , El vodevi l de Fr ancesc Cast el l s, basat en l a v i da de l ’ act or Josep Sanper e ( 1981) , Qui n j ove més embal at d’ Eugène Labi che ( 1981) , En Joan br ut de Car l es Ri ba ( 1978) , Company de vi at ge de H. C. Ander sen ( 1978) , L’ espant u basat en t ext os de Jul i Val l mi t j ana ( 1978)

• També ha di r i gi t el s espect acl es següent s: Per un si , per un no de Nat hal i e Sar r aut e ( 1990) , Car men de Bi zet ( 1989) , Vi nt de v i nt de Joan Bar ber o ( 1988) , El suï c i da de Ni kol ai Er dman ( 1987) , El f aci ner ós és al r epl à de Joe Or t on ( 1986) , Madame de Sade de Mi shi ma ( 1986) .


32

Sebast i à Br osa Escenogr af i a Est udi s de di sseny d’ i nt er i or s a l ’ escol a EI NA, i d’ escenogr af i a a l ’ I nst i t ut del Teat r e.

Espect acl es dest acat s: • El j ar dí del s c i nc ar br es . A par t i r de t ext os de

Sal vador Espr i u. Tempor ada Al t a. TNC. 2009 • Pr esent vul ner abl e. Ci a. Rar avi s. Andr és Cor cher o- Rosa

Muñoz. TNC Sal a Pet i t a. 2009 • Tr uet a d’ Àngel s Aymar . Di r . Àngel s Aymar . TNC Sal a

Tal l er s. 2009 • Dubl í n Car ol de Conor Mcpher son. Di r . Manel Dueso. Sal a

Becket t . 2008 • Ent r emès de dos est udi ant s . Di r . I ban Bel t r an. Audi t or i

Sant Fr ancesc. 11a f i r a de l a Medi t er r àni a. Manr esa. 2008 • El Ángel ext er mi nador de Lui s Buñuel . Di r . Joan Ol l é.

Teat r e Gr ec / Pal aci o de Congr esos Expo Zar agoza. 2008 • N&N. Una par el l a j ove busca pi s a Bar cel ona de Mar c

Rosi ch. Di r . Ant oni o Cal vo. Sal a Becket t . 2008 • Un f i l l , un l l i br e, un ar br e de Jor di Si l va. Di r .

Ant oni o Cal vo. TNC Sal a Tal l er s. 2008 • Una muj er en t r anspar enci a d’ Eva Hi ber ni a. Di r . Eva

Hi ber ni a. TNC Sal a Tal l er s. 2008 • Gar r i ck d’ El Tr i c i c l e. 2007 • Par t y l i ne de Mar c Rosi ch. Di r . Andr ea Segur a. Sal a

Becket t . 2007 • Mol t a Ai gua de Car l es Mal l ol . Di r . Ví ct or Muñoz i

Cal af el l . Sal a Becket t . 2007 • Sol dados de Sal ami na. Di r . Joan Ol l é. Teat r e Romea. 2007 • Escenogr af i a a l ’ obr a En def ensa del s mosqui t s al bi ns de

Mer cè Sàr r i as. Di r . Car ol López. TNC Pr oj ect e T6. 2007 • Escenogr af i a a l ’ obr a El j ar dí abandonat de Sant i ago

Rusi ñol . Di r . Fr ancesc Nel · l o. Espai Escèni c Joan Br ossa. Gener 2007

• Escenogr af i a a l ’ obr a Par t y l i ne de Mar c Rossi ch. Di r . Andr ea Segur a. El Teat r et . Fest i val LOLA d’ Espar r aguer a. Novembr e 2006

• Escenogr af i a de l ’ obr a Vel l s t emps de Har ol d Pi nt er . Di r . Rosa Novel l . Sal a Becket t . Fest i val Gr ec 06. Jul i ol 2006

• Escenogr af i a de l ’ obr a Last chance ( úl t i ma opor t uni t at ) . Di r ecci ó i dr amat úr gi a de Car ol López. Teat r e Bar t r i na Reus. Espai Ll i ur e. Abr i l 2006

• Escenogr af i a de l ’ obr a L´ home coi xí de Mar t i n MacDonagh. Di r . Vi ct or Muñoz. Teat r e Est udi . Mar ç 2006


33

• Escenogr af i a conj unt ament amb Bi bi ana Pui gdef àbr egas a l ’ obr a Eur opean House. Pr òl eg d´ un Haml et sense par aul es . Di r . Àl ex Ri gol a. Ci a Teat r e Ll i ur e. Al t eat r e de Sal t . Gi r ona. Tempor ada Al t a. Desembr e 2005. Pr emi But aca 2007

• Aj udant d’ escenogr af i a a l es obr es Ri car d I I I de Wi l l i am Shakespear e. Di r . Àl ex Ri gol a. Escenogr af i a: Bi bi ana Pui gdef àbr egas. Al Cl aust r o de l os Domi ni cos. 28è Fest i val de Teat r o de Al magr o. Jul i ol 2005

• Dr amat úr gi a, di r ecci ó i escenogr af i a, conj unt ament amb I ban Bel t r an, a l ’ obr a ( i nst ant ) . Ar ea Tangent . Juny 2005

• Escenogr af i a a l ’ obr a L´ escor xador . [ El s i nor e 1601] d’ Al ber t Munt . Di r . Mar t a Gi l Pol o. I l · l umi naci ó conj unt ament amb I sabel Fr anco. Espai Escèni c Joan Br ossa. Oct ubr e 2004

• Escenogr af i a, vest uar i i i l · l umi naci ó, a l ’ obr a Cont es est i gi s o el cabar et del s mor t s d’ Al ber t Mest r es. Di r . I ban Bel t r an. Est r enada al Teat r e Est udi . Jul i ol 2004. Sal a Munt aner . Desembr e 2004

• Aj udant d’ escenogr af i a a l ’ obr a Sant a Joana del s escor xador s de Ber t ol t Br echt . Di r . Àl ex Ri gol a. Escenogr af i a: Bi bi ana Pui gdef àbr egas. Al t eat r e Gr ec. Juny 2004

• Aj udant d’ escenogr af i a a l ’ obr a Mar i a Rosa d’ Àngel Gui mer à. Di r . Àngel Al onso. Escenogr af i a: I s i dr e Pr unés. A l a sal a Gr an del TNC. Mar ç 2004

• Aj udant d’ escenogr af i a a l ’ obr a Gl engar r y Gl en Ross de Davi d Mamet . Di r . Àl ex Ri gol a. Escenogr af i a: Bi bi ana Pui gdef àbr egas. A l a Sal a Fabi à Pui gser ver del Teat r e Ll i ur e. Novembr e 2003

Di ssenyador gr àf i c i i l · l ust r ador acci dent al .


34

Mar i el Sor i a Vest uar i Nascuda a Juj uy, Repúbl i ca Ar gent i na. Cur sa est udi s de di bui x a l ’ I nst i t ut o de Di r ect or es de Ar t e, I . D. A. , amb Al ber t o Br ecci a, ent r e d’ al t r es, com a pr of essor . El 1966 s’ i ncor por a a l ’ equi p d’ ani maci ó de Pr oducci ones Gar cí a Fer r é, on col · l abor a en una sèr i e per a t el evi s i ó i dos l l ar gmet r at ges de di bui xos ani mat s, t r ebal l s que combi na amb l a i l · l ust r aci ó i nf ant i l . El 1975 es t r asl l ada a Bar cel ona, on f unda amb al t r es pr of essi onal s el Col ect i vo de l a Hi st or i et a, que publ i ca l a mí t i ca r evi st a Tr ocha, Tr oya. Col · l abor a com a i l · l ust r ador a i di bui xant amb l es següent s edi t or i al s i mi t j ans: Br uguer a, Caval l For t , Juvent ud, Tei de, I kusager , Pl anet a, La gal er a, el Per i ódi co de Cat al unya, Avui , La Vanguar di a, Di ar i de Bar cel ona, el Ví bor a, Sal común, Tor pedo, El Papus, Gi ml et , Tót em, Zona 84, TBO, Madr i z, Al t er Li nus, Vi r us, Pi l ot e, Cul de Sac, Pl ay Boy, Pent house i El Jueves, on cr ea el per sonat ge de Mamen, amb gui ons de Manel Bar cel ó. Col · l abor a amb l ’ edi t or i al Pr esenci a Gi t ana en el s l l i br es España se bur l a del r aci smo i Eur opa se bur l a del r aci smo. Par t i c i pa ent r e mol t es al t r es exposi c i ons col · l ect i ves a Papel de muj er es i Dones a Ci ut at Vel l a. A par t i r del 1988 i ni c i a l a seva act i v i t at com a di ssenyador a de vest uar i per a t eat r e, en l a que ha r eal i t zat el s següent s t r ebal l s: • Ri car d I I de Wi l l i am Shakespear e. Di r . Car me Por t acel i .

FEI . 2009 • Aquí amanece de noche. Ci a. de Dansa Mar y Javi er . Di r .

Mar Gómez. 2009 • Car t es mer i di onal s de Josep Pl a. Di r . Ramon Si mó. 2008 • La Dama de Reus d’ Ambr osi Car r i on. Di r . Ramon Si mó. TNC

Sal a Pet i t a. 2009 • Cançons d’ Amor , f ur or i l l àgr i mes. Òper a Bar r oca. Di r .

Car me Por t acel i i Gabr i el Gar r i do. Pal au de l a Músi ca de Bar cel ona. 2008

• Dos de dos d’ Al ber t Mest r es. Di r . Joan Cast el l s. Espai Br ossa. 2008

• Fai r y de Car me Por t acel i i Toni Mar t í n. Di r . C. Por t acel i . Nau I vanov. 2007

• Tr ànsi t s de Car l es Bat l l e. Di r . Magda Puyo. Sal a Becket . 2007

• Josep & Mar i a de Pet er Tur r i ni . Di r . Car me Por t acel i . Nau I vanov. 2007

• Tr en de Somni s de Jor di Sabat és. Di r . Joan Font . TNC. 2007

• El s cont es del sr . Ni l de Manel Bar cel ó. Di r . Pep Bou. Teat r e Romea. 2006


35

• Di os Menguant e de Compañí a de Danza Mar Gómez. 2006 • El ganxo. Òper a de Joan Br ossa i J. M. Mest r es Quadr eny.

Di r . Mar Gómez. Gr an Teat r e del Li ceu. 2006 • La t empor ada 2004/ 2005 r eal i t za el vest uar i del s

espect acl es del Pr oj ect e T6 del TNC: Raccor d de Rodol f Si r er a. Di r . Car me Por t acel i ; 16. 000 pesset es de Manuel Vei ga. Di r . Joan Cast el l s; El pl an B d’ I sabel Dí az. Di r . Pep Pl a; Tempt aci ó de Car l es Bat l l e.

• La f i nest r a t ancada d’ Agust í Vi l a. Di r . Car me Por t acel i . Teat r e Ll i ur e. 2005

• Magnus de Jor di Tei x i dor . Di r . Or i ol Br oggi . Sal a Becket . 2005

• Ani mal es noct ur nos de Juan Mayor ga. Di r . Magda Puyo. Sal a Becket . 2005

• Aguant ando l a vel a de Fabr i ce Mel qui ot . Di r . Car me Por t acel i . 2005

• Después t e l o cuent o. Companyi a de Dansa Mar Gómez. 2004 • Ani mal Musi c . Ci a. La Kor bat a. Di r . Manel Bar cel ó.

Vest uar i i màscar es. 2003 • La caSA DE l ’ Est . Companyi a de Dansa Mar Gómez. TNC. 2002 • Lope de Agui r r e t r ai dor de José Sanchi s Si ni st er r a. Di r .

Kar el Mena. Companyi a La Kor bat a. 2001 • El cor onel ocel l de Hr i st o Boi t xev. Di r . Raf el Dur an. TNC

Sal a Tal l er s. 2001 • Shyl ock . Di r . Luca Val ent i no. Monòl eg amb Manel Bar cel ó.

Teat r e Mal i c. 2000 • Daaal í . Di r . Al ber t Boadel l a. Ci a. El s Jogl ar s. 1999 • St r asnai a. Di r . Pep Bou i Ar i el Gar ci a Val dés. 1998 • La i ncr eï bl e hi st òr i a del dr . Fl oï t i el senyor Pl a. Di r .

Al ber t Boadel l a. Ci a. El s Jogl ar s. CDGC. Teat r e Romea. 1997

• Mar i a Rosa d’ Àngel Gui mer à. Di r . Rosa Novel l . Teat r e Jovent ut . 1997

• Nausi ca. Di r . Ar t ur Tr i as. CDGC. Teat r e Romea. 1997 • Un ast r onaut a udol a l a l l uma. Ci a. Manel Bar cel ó. Teat r e

Mal i c. 1996 • Medea mi x . Di r . Magda Puyo. Ci a. Met adones. Sal a Becket t .

1996 • El v i s i t ant . Di r . Rosa Mar i a Sar dà. CDGC. Teat r e

Pol i or ama. 1996 • Pl uscuamper f ect o. Di r . Car st en Ahr enhol z. Sal a Becket t .

1995 • La Ber nar da es cal va. Di r . Magda Puyo. Ci a. Met adones.

1994 • La senyor a Fl or ent i na i el seu amor Homer . Di r . Mar i o

Gas. CDGC. 1994 • El vagabund. Di r . Ramon Si mó. Sal a Becket t . 1993


36

• La gor gona sent i ment al . Di r . Ramon Si mó. Jor nadas de Teat r o Lat i noamer i cano de Car acas.

• La Guàr di a Bl anca. Di r . Pavel Khomsky. CDGC. Teat r e Romea. 1993

• Nus . Di r . Ramon Si mó. CDGC. Teat r e Pol i or ama. 1993 • Mel osa hi el . Fest i val de Mér i da. 1990 • Al l t al k i ng, al l s i ngi ng, al l danci ng al l Ger shwi n. Ci a.

Manel Bar cel ó. Gr ec 88.


37

Qui co Gut i ér r ez I l · l umi naci ó Tr ebal l s dest acat s més r ecent s: • La Amèr i ca de Edwar d Hooper d’ Eva Hi ber ni a. Di r . Eva

Hi ber ni a. Teat r e de Ponent de Gr anol l er s. Sal a Becket t . 2009. Pr emi de l a Cr í t i ca de Bar cel ona a l a mi l l or i l · l umi naci ó.

• La Dama de Reus d’ Ambr osi Car r i on. Di r . Ramon Si mó. TNC Sal a Pet i t a. 2009

• Roses de Gos , basada en l ’ òper a de H. Pur cel l Di do i Eneas. Di r . I ban Bel t r an. Reus, Sant Jul i à de Lòr i a ( Andor r a) . 2008

• Les cont es d’ Hof f mann. Di r . Li ndsay Kemp. Per al ada, Donost i a, Sant ander , Cór doba. 2007- 2008

• L’ home, l a bèst i a i l a v i r t ut de Pi r andel l o. Di r . Pep Pl a. CAET- TNC. Sal a Pet i t a. 2008

• Una muj er en t r anspar enci a d’ Eva Hi ber ni a. Di r . Eva Hi ber ni a. TNC Sal a Tal l er s. 2008

• Boscos endi ns de St ephen Sondhei m. Di r . Joan Ll uí s Bozzo. Dagol l Dagom. 2007

• Sal ó d’ Anubi s . Òper a amb músi ca de Joan Al ber t Amar gós i Toni Rumbau. Di r . Luca Val ent i no. Fest i val d’ Òper a de But xaca. TNC Sal a Pet i t a. 2007

• Ar càdi a de Tom St oppar d. Di r . Ramon Si mó. TNC Sal a Pet i t a. 2007

• Ai gües encant ades de Joan Pui g i Fer r et er . Di r . Ramon Si mó. TNC Sal a Gr an. 2006

• J’ ar r i ve. . . ! de Mar t a Car r asco. TNC Sal a Pet i t a. 2006 • Mi ka i el Par adí s de Fr ancesc Cer r ó. Di r . Ri car d Sal vat .

Teat r e For t uny. Reus. 2005 • Fuent e Ovej una de Lope de Vega. Di r . Ramon Si mó. TNC Sal a

Gr an. 2005 • L’ el i s i r d’ amor e de Doni zet t i . Di r . Mar i o Gas. Gr an

Teat r e del Li ceu. 2005 • Car a de pl at a de Val l e I ncl án. Di r . Ramon Si mó. CDN

Teat r o Mar í a Guer r er o. Madr i d. 2005 • I nf or me per a una acadèmi a de Kaf ka, amb cua d’ Al ber t

Mest r es. I nt er pr et at per Qui met Pl a. 2004 • Nor ma de Bel l i ni . Di r . Di mi t r i Ber t man. Hel i kon Oper a

Theat r e. Pal aci o de Fest i val es de Sant ander . 2004 • La cl emenza di Ti t o de Mozar t . Di r . Di mi t r i Ber t man.

Hel i kon Oper a Theat r e. Fest i val de Mér i da. 2004 • Cal í gul a d’ Al ber t Camus. Di r . Ramon Si mó. TNC Sal a

Pet i t a. 2004 • Las bi c i c l et as son par a el ver ano. Di r . Lui s Ol mos ( Max

2003. Nomi naci ó ADE 2003)


38

• 11 set embr e 2001/ Les t r oi anes de Mi chel Vi naver . Di r . Ramon Si mó. TNC Sal a Pet i t a. 2002

• Escenes d’ una execuci ó de Howar d Bar ker . Di r . Ramon Si mó. TNC Sal a Pet i t a. 2002. Gi r a per Cat al unya i Espanya i r eposi ci ó al TNC el 2003.

• Ran del camí d’ Ant on P. Txèkhov. Di r . Joan Cast el l s. TNC. 2002

• Fa Mi Re de Ci r c Cr ac i Tor t el l Pol t r ona. TNC. 2001 • The Ful l Mont y . Di r . Mar i o Gas. Teat r e Novedades. 2001 • Luci a di Lammer moor . Òper a amb José Ant oni o Gut i ér r ez i

El i sa Cr ehuet • A l a cui na amb l ’ El v i s . Di r . Roger Peña. Teat r eneu. 2001 • Hi st or i a de un cabal l o. Di r . Sal vador Col l ado. 2001 • Paseando a Mi ss Dai sy . Di r . Lui s Ol mos. 2001 • Manon. Òper a amb José Ant oni o Gut i ér r ez i El i sa Cr ehuet .

2001 • Pl uj a seca de Jaume Cabr é. Di r . Joan Cast el l s. TNC. 2001 • A banda. Espect acl e del Ci r c de l ’ At eneu Popul ar 9

Bar r i s. Copr oducci ó del TNC i Bi dó de Nou Bar r i s. Sal a Tal l er s del TNC el desembr e de 2000

• A l i t t l e ni ght musi c , musi cal de S. Sondhei m. Di r . Mar i o Gas. Teat r e Gr ec 2000

• Mi r a’ m de Mar t a Car r asco. Di r . Mar t a Car r asco i Pep Bou. STI . 2000

• El cr i at de Rober t Maugham. Di r . Mar i o Gas. Mer cat de l es Fl or s. 2000

• Ut opi st a de Mont i &Ci a. TNC Sal a Tal l er s. 2000 • El l ect or por hor as de José Sanchi s Si ni st er r a. Di r . José

Lui s Gar cí a Sánchez. TNC. Sal a Pet i t a. 1999. Pr emi Max de l es Ar t s escèni ques a l a mi l l or i l · l umi naci ó

• Mast er Cl ass de Ter r ence McNal l y. Di r . M. Gas. Teat r o Mar qui na, Madr i d. 1998

• El i ssi r d' Amor , nova pr oducci ó del Gr an Teat r e del Li ceu, est r enada al Teat r e Vi ct òr i a, sot a di r ecci ó de Mar i o Gas i José Ant oni o Gut i ér r ez. 1998

• El Hombr e El ef ant e, di r i gi t per Mar i ano Bar r oso, est r ena a Màl aga Teat r e Cer vant es a l ' oct ubr e de 1998

• La Rei na de Bel l esa de Leenane. Di r . Mar i o Gas. Vi l l ar r oel Teat r e. 1998


39

Joan Al avedr a Músi ca Nascut a Sabadel l el 6 de j ul i ol de 1959 i l l i cenci at en Hi st òr i a de l ’ Ar t a l a UAB. Ha cur sat est udi s de pi ano, acor di ó i har moni a al s Conser vat or i s del Li ceu i Muni ci pal de Bar cel ona i al Cent r e d' Est udi s Musi cal s de Bar cel ona. Act ual ment és pr of essor de músi ca de l ' I nst i t ut del Teat r e de Bar cel ona. Al guns del s seus úl t i ms t r ebal l s dest acat s com a composi t or i i nt èr pr et per a t eat r e són: • La Dama de Reus d’ Ambr osi Car r i on. Di r . Ramon Si mó. TNC

Sal a Pet i t a. 2009 • L’ home, l a bèst i a i l a v i r t ut de Lui gi Pi r andel l o. Di r . Pep

Pl a. CAET- TNC. Sal a Pet i t a. 2008 • Ar càdi a de Tom St oppar d. Di r . Ramon Si mó. TNC Sal a Pet i t a.

2007 • Ai gües encant ades de Joan Pui g i Fer r et er . Di r . R. Si mó. TNC

Sal a Gr an. 2006 • El pr of essi onal de Dusan Kovacevi c. Di r . Ramon Si mó. TNC Sal a

Pet i t a. 2005 • Car a de Pl at a de Val l e I ncl án. Di r . Ramon Si mó. Cent r o

Dr amát i co Naci onal . 2005 • Cal í gul a d’ Al ber t Camus. Di r . Ramon Si mó. TNC Sal a Pet i t a.

2004 • 11 set embr e 2001- Les t r oi anes de Mi chel Vi naver . Di r . R.

Si mó. TNC Sal a Pet i t a. 2002 • El somni d’ una ni t d’ est i u de Shakespear e. Di r . D’ Àngel

Ll àcer . Amb Par r acs. 2002 • Meus amor es . Di r . Mi quel Gor r i z. Amb De Maxi mi l i ano. 2002 • Escenes d’ una execuci ó de Howar d Bar ker . Di r . R. Si mó. TNC

Sal a Pet i t a. 2002 • Cabar et Faust r ol l . Di r . Magda Puyo. Amb Li sboa Zent r al Caf è.

2002 • Bal l t r ampa. Di r . Car me Por t acel i . Kombat Pr odukci ons. 2001 • La dama enamor ada de Joan Pui g i Fer r et er . Di r . Raf el Dur an. TNC Sal a Pet i t a. 2001 • La bar ca nova d’ I gnasi I gl ési as. Di r . Joan Cast el l s. TNC Sal a

Pet i t a. 1999 • Mesur a per mesur a de Shakespear e. Di r . Cal i xt o Bi ei t o. TNC

Sal a Gr an. 1999 • El suï c i da. Di r . Magda Puyo. Amb Pl eal vui t . 1999.


40

Er nest Vi l l egas El Ter r egada

Est udi s d’ Ar t Dr amàt i c al Col · l egi del Teat r e de Bar cel ona ( 3 anys) . Des de 1999 és membr e de l a Ci a. Pet i t Teat r e de Labor at or i ( Bal enyà- BCN) . Tal l er s acadèmi cs: Eduar d I I de Ber t ol t Br echt . Di r . Mer cè Ll ei xà; Mar i a Est uar do de Emi l i o Her nández. Di r . Mer cè Ll ei xà; Aquel l f ol l d' en Jour dai n de Mi khai l Bul gakov. Di r . Mer cè Ll ei xà; Ascenci ó i Descenci ó a l a c i ut at de Mahagony de Ber t ol t Br echt . Di r . Davi d Pl ana; El somni d' una ni t d' est i u de Wi l l i am Shakespear e. Di r . Fer r an Audí ; La Gavi na de Txèkhov. Di r . Fer r an Audí ; Per i c l es de Shakespear e. Di r . Fer r an Audí . Exper i ènci a pr of essi onal : Teat r e: L’ i nspect or de Ni kol ai Gógol . Di r . Ser gi Bel bel . TNC Sal a Gr an. 2009; Jugar amb un t i gr e de Dor i s Lessi ng. Di r . Car l ot a Subi r ós. Teat r e Ll i ur e. 2008; La pl aça del Di amant de Mer cè Rodor eda. Di r . Toni Casar es. TNC Sal a Gr an. 2007; Eur opean house. Pr òl eg sense par aul es per a Haml et de Shakespear e. Di r . Àl ex Ri gol a. Teat r e Ll i ur e; Ot el · l o de Shakespear e. Di r . Car l ot a Subi r ós. Teat r e LLi ur e; Ri car do I I I de Shakespear e. Di r . Àl ex Ri gol a. Teat r e Ll i ur e; Sant a Joana del s escor xador s de Br echt . Di r . Àl ex Ri gol a. Teat r e Ll i ur e; La ni t àr ab de Rol and Schi mmel phenni g. Di r . Toni Casar es. Sal a Becket t ; Magnus de Jor di Tei x i dor . Di r . Or i ol Br oggi . Sal a Becket t ; El somni d' una ni t d' est i u de Shakespear e. Di r . Pi t us Fer nández. Ci a: Raf el Ol i ver Pr oducci ons. Espect acl e en cat al à i cast el l à. Gi r a per Espanya; Ni t de r ei s de Shakespear e. Di r . Pi t us Fer nández. Ci a: Raf el Ol i ver Pr oducci ons. Espect acl e en cat al à i cast el l à. Gi r a per Espanya; Gent de mal v i ur e o al gunes nar r aci ons de Per e Cal der s . Di r . Pep Ti nes i Cacu Pr at . Ci a. Teat r e Essel a; Cont es de l a v i l a d’ R de Mi quel Mar t í i Pol . Di r . Pep Ti nes i Cacu Pr at . Ci a. Teat r e Essel a; Poema de Nadal de Josep Mar i a de Sagar r a. Di r . Rai mon Mol i ns; Ni t s de Ser r al l onga de Mar c Ar gel et . Ci a. Agr aï t s d’ aguant ar - nos. Espect acl e i t i ner ant al Monest i r de Sant Per e de Casser r es; Mer i t i ss i mus de Mont se Al bás. Di r . Mont se Al bás. ( espect acl e sobr e Ver daguer ) . Tel evi si ó: Mar de f ons, Mi r al l t r encat , El cor de l a c i ut at .


41

Ci nema: Omar Mar t i nez. TV- movi e. Di r . Pau Mar t í nez; Ni nes r usses. Di r . Pau Fr ei xes. Ll ar gmet r at ge. I el s cur t s: La conj ect ur a. Di r . Xevi Vi l a; Ll ar ga vi da d' Est eve Mi r al l es. Di r . Rosa Pons; La ul t i ma vol unt ad. Di r . Xevi Vi l a; El pr ovador de coses . Di r . Or i ol Fer r er .


42

Mí r i am I scl a La Lol a

Teat r e: co- f undador a de l a Companyi a T de Teat r e. Ha par t i c i pat en t ot s el s seus espect acl es: Pet i t s cont es mi sògi ns de Pat r i c i a Hi ghsmi t h. Di r . Per e Sagr i st à. 1991-1993; Homes! Di r . Ser gi Bel bel . Co- aut or a del t ext “ Ai , Homes! ” . 1994- 1997; Cr i at ur es. Di r . Davi d Pl ana i T de Teat r e. Aut or a del t ext : “ Vi da de mar e” . 1998- 2001; Ai xò no és v i da. Di r . Davi d Pl ana. 2003- 2004; 15. Di r . Ser gi Bel bel i T de Teat r e. Co- aut or a de di ver sos t ext os. 2006; Com pot ser que t ’ est i mi t ant . Di r . Javi er Daul t e. 2007- 2008. Al t r es espect acl es: Leonci i Lena de Geor g Büchner . Di r . Pep Pl a. Sal a Munt aner . Gr ec 2007; Les f al ses conf i dènci es de Mar i vaux. Di r . Ser gi Bel bel . TNC Sal a Gr an. 2005; Despr ès ve l a ni t de Davi d Pl ana. Di r . Davi d Pl ana. Sal a Becket t . 2001; El desengany de F. Font anel l a. Di r . Domènec Rei xach. Teat r e Romea. 1992; Teat r e Nat ur al d' Okl ahoma de Kaf ka. Di r . Lui s Mi guel Cl i ment . Sal a Becket t . 1991; Lí ni a r oj a. Teat r e de l ' Ocàs. Di r . T. Vi l ar del l i M. Casamayor . Teat r e Condal . 1990; Par aul a de poet a. Munt at ge de poemes de Mar i a Mer cè Mar çal . Di r . Jor di Mesal l es. 1989. Tel evi si ó: a TV3: Tr es pi cs i r epi có; El j oc del segl e; Dones d' ai gua; Ef ect es secundar i s ; Laur a; Jet Lag, una sèr i e de T de Teat r e amb 6 t empor ades ( d’ aquest a sèr i e t ambé n’ és coor di nador a de gui ons, gui oni st a i di r ect or a de 10 capí t ol s) . Al t r es sèr i es: Los l adr ones van a l a of i c i na; El Comi sar i o; Cal l e 13; capi t ul ar a l a sèr i e Sagr ada Famí l i a de Dagol l Dagom. Gui ó i i nt er pr et aci ó de l a secci ó “ Les t i et es” di ns el pr ogr ama Di es de r àdi o d' El i senda Roca, a COM Ràdi o.


43

Joan Al avedr a Músi c – Acor di ó i pi ano

Laur a Auber t La Seca

El i es Bar ber à El Mesur et a

Xavi er Capdet Un Bur ot

Eva Car t añà La Ci sca

Eugèni a Gonzál ez Madr ona

Ar nau Mar í n El Mona

Lai a Mar t í La Taj ar i nda / La Val enci anet a

Xavi er Mest r es Emi l i ó Vaquer 1 / El Ci gar r í n / Car r avi ner 1

Davi d Or t ega Ent er r amor t s / El Mosso

Juan Rodr í guez Músi c - Tuba

Jacob Tor r es El But ur ut os


44

Neus Umber t . La Pat anda / Car r avi ner 2

Ter esa Ur r oz La Taj ar i nda

El i sabet Val l és La Bol l os

Manuel Vei ga Vaquer 2 / El Facundo


45

Del 15 d’ oct ubr e al 22 de novembr e de 2009 Espect acl e r ecomanat a par t i r de 14 anys Hor ar i s: di mecr es i di vendr es, 20 h; di j ous, 17 h; di ssabt e, 17 i 21. 30 h; di umenge, 18 h. Pr eus: 15- 24 € Col · l oqui : di vendr es 23 d’ oct ubr e Més i nf or maci ó a:

www. t nc. cat www. t nc. cat / f acebook www. t nc. cat / yout ube www. t nc. cat / t wi t t er

http://www.tnc.cat/

http://www.tnc.cat/facebook

http://www.tnc.cat/youtube

http://www.tnc.cat/twitter


46

I nf or maci ó pr àct i ca

www. t nc. cat Venda d’ ent r ades

Tel · Ent r ada • Xar xa d’ of i c i nes de Cai xa de Cat al unya de di l l uns a di vendr es de 8 a 14. 30 h • Tel èf on 902 10 12 12 • www. t el ent r ada. com Taqui l l es del TNC Pl aça de l es Ar t s, 1 ( Bar cel ona) Hor ar i de t aqui l l es: De di mecr es a di vendr es, de 15 a 20 h Di ssabt es de 15 a 21. 30 h Di umenges, de 15 a 18 h Hor ar i s especi al s per a l es f unci ons de mat í . L’ hor a abans de l ’ i ni c i de l es r epr esent aci ons, venda i r ecol l i da d’ ent r ades excl usi vament per a l a f unci ó d’ aquel l di a. Venda subj ect a a di sponi bi l i t at . Al Pal au de l a Vi r r ei na La Rambl a, 99 ( Bar cel ona) . Tel èf on: 933 161 000 De di mar t s a di ssabt e d’ 11 a 20 h

Abonament s • www. t el ent r ada. com • Taqui l l es. At enci ó t el ef òni ca excl usi va per al s abonat s 933 065 720. De di mecr es a di vendr es de 12 a 14 h ( except e f est i us) .

Rel aci ó amb l ’ espect ador i l ’ empr esa Gr ups: 933 065 707 r el aci o@t nc. cat Ser vei educat i u: 933 065 740 ser vei educat i u@t nc. cat Ti quet Regal Empr esa 933 065 755 empr eses@t nc. cat Car net Connect a’ t 25 933 065 749 connect a@t nc. cat De di l l uns a di j ous de 9. 30 a 14 h i de 15 a 16. 30 h. Di vendr es f i ns a l es 13. 30 h.

Accessi bi l i t at . A t ot es l es sal es del TNC hi ha espai s r eser vat s per a per sones que ut i l i t zen cadi r a de r odes. Per gar ant i r una at enci ó adequada a l es seves necessi t at s, és r ecomanabl e t r ucar al 933 06 57 20. El s vehi c l es que t r anspor t en mi nusvàl i ds t enen r eser vades

Rest aur ant del TNC Ser vei de r est aur aci ó gest i onat per Si ngul ar i s: Rest aur ant Ober t de di mecr es a di ssabt e, el Rest aur ant del TNC compt a amb dos espai s di f er enci at s: - Rest aur ant ober t al públ i c en f i nal i t zar l es f unci ons, per sopar i pr endr e una copa. - Espai per a di nar s i sopar s per a gr ups ( amb r eser va pr èvi a) . Caf et er i a del vest í bul pr i nci pal Ober t a des d’ una hor a abans de l ' i ni c i de l a f unci ó f i ns a l ' úl t i m ent r eact e. Bar del vest í bul de l a Sal a Tal l er s Ober t des d’ una hor a abans de l es r epr esent aci ons f i ns a l ’ i ni c i de l a f unci ó. La Ter r assa del Teat r e Dur ant el s mesos de j uny i j ul i ol , el Rest aur ant bai xa al per i st i l per gaudi r del bon t emps a l ’ ai r e l l i ur e. I nf or maci ó i r eser ves: 933 065 729 r est aur ant @t nc. cat www. t nc. cat / r est aur ant Ll i br er i a del TNC Ober t a des d’ una hor a abans de l es r epr esent aci ons f i ns despr és de l ’ ent r eact e ( except e en l es f unci ons mat i nal s i escol ar s) 933 065 700 ( ext . 243) l l i br er i a@t nc. cat www. t nc. cat / l l i br er i a Vi deot eca Ar x i u de més de 400 enr egi st r ament s de t eat r e, òper a i dansa. Hor es de v i s i onat concer t ades. 933 065 700 ( ext . 312)

Vi si t es gui ades Di mar t s i di j ous de 10 a 13 h, cada hor a. Pr eu: maj or s 18 anys, 5€; menor s 18 anys, 3€ Gr ups r eduï t s ( de 15 a 35 per sones) Reser ves: 933 065 749 vi s i t es@t nc. cat

Com accedi r al TNC Aut obús. Lí ni es 6, 7, 10, 56, 62, 92, B21 i B25 Ser vei noct ur n N0, N3, N7 i N11 Met r o. Lí ni a 1 ( Gl òr i es i Mar i na) Lí ni a 2 ( Monument al ) Tr amvi a. T4 ( Audi t or i Teat r e Naci onal ) T5 ( Gl òr i es) Bi ci ng. Mer i di ana/ Padi l l a i Padi l l a/ Ri bes

http://www.tnc.cat/

http://www.servicaixa.com/

http://www.servicaixa.com/

mailto:[email protected]








47

pl aces d’ apar cament al car r er Padi l l a. Web accessi bl e. Funci ons amb audi odescr i pci ó.

Taxi . En f i nal i t zar l es f unci ons de ni t de di mecr es a di ssabt e. Es pot sol · l i c i t ar des del punt d’ i nf or maci ó del vest í bul pr i nci pal .

RENFE. Cl ot i Ar c de Tr i omf Aut ocar . Est aci ó del Nor d Cot xe. Apar cament al car r er de Padi l l a ( pr eu especi al ) amb accés di r ect e al t eat r e. Accés a l a Sal a Tal l er s L’ accés a l a Sal a Tal l er s i a l es t aqui l l es d’ aquest a sal a és pel car r er Padi l l a, cant onada car r er Ri bes.

dossier 'el casament d'en terregada

Documents