DOSSIER DE PREMSA

2

ÍNDEX

1. Presentació………………..…….….…………..……………………………………03

2. Artistes convidats………….…..…....…………..…....……………..…....………..05

3. Programa………….….………..…....…………..…....………………...……..…....11

4. Els directors……….…………….…....…………..…....…….…………..……........14

5. Informació pràctica per a periodistes……………....………...………..…………15

6. Informació general………….…....…………..…....…….……………………….…15

3

PRESENTACIÓ

Teatre CCCB | 12 i 13 de maig | 19h / 22h | 10€

El divendres 12 i el dissabte 13 de maig, el Primera Persona convida de nou autors de totes les generacions perquè comparteixin retalls de les seves vides amb el públic del festival d’una manera propera, informal, gairebé familiar, sobre el ja clàssic escenari del Teatre del CCCB. Lectures, monòlegs, concerts, actuacions que els participants preparen, com sempre, en exclusiva per al festival.

Primera persona celebra sis anys subratllant les tres línies que el caracteritzen: demanar propostes úniques i poc habituals a grans firmes, detectar noves veus amb molt a dir i desenvolupar càpsules en les quals és més important el relat apassionant que el nom dels seus protagonistes. Literatura i música pop, arts dramàtiques, cinema, monòlegs, a més de les clàssiques càpsules temàtiques del festival. L’objectiu distintiu del certamen és oferir la història íntima i ultra-personal de la manera més atractiva possible, amb la millor posada en escena i el millor guió original.

Els protagonistes

Per inaugurar el festival, Kate Bolick, autora de l’assaig Solterona. La construcción de una vida propia (Malpaso Ediciones, 2016), conversa amb Anna Gabriel, educadora social, professora de dret i la cara més visible de la CUP al Parlament català. Colin Barrett, autor de Glanbeigh (Sajalín Editores, 2016), un colpidor recull de relats, tan durs com bells, situats en un poblet semificcional irlandès, parlarà de la biografia d’un lloc deixat de la mà de Déu. Alguns dels protagonistes del mític Bacalao (Nando Dixkontrol, Carlos Simó, Jorge Albi i Luis Costa) presenten un recorregut per tots els colors i matisos de l’explosió cultural que va significar l’eclosió de la música de ball a València després de la mort de Franco.

«La reina espanyola del punk», Ana Curra, conversarà amb el crític musical Joan Pons. Els segueixen Nigel Planer i Alexei Sayle, dos dels actors de la subversiva i divertidíssima sèrie còmica de la BBC dels vuitanta Els joves (The Young Ones). Julián Hernández, de

4

Siniestro Total, puja a l’escenari amb el seu fill Esteban Hernández, amb qui es va retrobar quan aquest ja era adolescent, per oferir una jam session casolana i improvisada i comptant amb la col·laboració de Rafael Tapounet.

L’escriptora i periodista Lucía Lijtmaer, una de les veus més lúcides i prometedores del nostre país, i Isa Calderón, que, a través dels seus populars i virals vídeos com Isa ve pelis o les seves Reviews Fuertecitas, posa en relleu el masclisme present al món del cinema obren la segona jornada del festival. Després ve Jon Savage, una eminència en temes com el punkbritànic gràcies a la bíblia absoluta d’aquest fenomen, publicada el 1991 amb el títol England’s Dreaming. The Sex Pistols and Punk Rock, i rescatada a Espanya per Reservoir Books/Penguin Random House (England's Dreaming. Los Sex Pistols y el Punk Rock, 2016). Alison Statton & Spike i Stuart Moxham són tres músics gal·lesos que han canviat les regles del pop i que donaran una xerrada-concert que es preveu històrica.

El músic Joe Pernice, amb dues bandes fonamentals a l’esquena com Scud Mountain i Pernice Brothers, arriba a l’escenari de Primera Persona per tocar diverses composicions de la seva carrera i parlar de la seva novel·la, It Feels So Good When I Sleep, que acaba de publicar Blackie Books en castellà (Esta canción me recuerda a mí, 2017). Els pares de Makoki (Miguel Gallardo i Juan Mediavilla), icona underground i un dels personatges més irreverents del còmic espanyol, vénen al festival per explicar-ho tot sobre la seva creació més punk. Tanca el cartell del Primera Persona 2017 el trio de heavy-pop Las Ruinas, format pel peruà Eduardo Chirinos, el veneçolà Jaime Bertrán i el barceloní Toni López, amb un dels directes més polititzats, divertits i eufòrics del moment.

Coincidint amb la seva celebració a Barcelona, els dies 12 i 13 de maig, el festival Primera Persona torna per segon any a La Casa Encendida de Madrid, on es presentarà una versió a mida del seu programa amb la participació de Jon Savage, Joe Pernice, Jonathan Coe, Carlos Zanón amb Juan Pablo Villalobos, Kate Bolick amb Silvia Nanclares, i Ana Curra amb Alicia Kopf.

5

ARTISTES CONVIDATS

Aquests són els perfils de tots els autors que participaran en la 6a edició del Primera Persona, festival ideat pels periodistes, escriptors i agitadors culturals Kiko Amat i Miqui Otero:

Kate Bollick Periodista

Nascuda el 1972 a Brooklyn, és autora de Solterona. La construcción de una vida propia (2016), que aquí ha traduït Malpaso. Aquest assaig, que barreja dades estadístiques i autobiogràfiques, es va convertir en un dels llibres més venuts al seu país i en best-seller del diari The New York Times. Bolick s’ha convertit, així, en una de les veus més seguides d’això que alguns anomenen nou feminisme pop, on exploren i actualitzen etiquetes des de l’assaig autobiogràfic autores com ella o Roxane Gay, Caitlin Moran, Hadley Freeman o Bridget Christie, entre molts altres noms. Bolick, a més, és editora a The Atlantic, col·laboradora de nombrosos mitjans (Elle, Vogue, The New York Times, The Wall Street Journal), col·laboradora en programes com The Today Show i presentadora de Touchstones at the Mount, entrevistes literàries que se celebren anualment a la casa d’Edith Wharton a Berkshires. Gràcies al seu llibre, a més, ara en buscar a Google «solteronas», trobem resultats molt diferents dels que apareixien abans de la seva publicació. Amb tot el que això comporta.

Anna Gabriel Educadora social, professora de dret a la UAB i diputada de la CUP Anna Gabriel (Sallent, 1975) és educadora social, professora de dret a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la cara més visible de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) al Parlament de Catalunya, on és diputada des del 2015. Colin Barrett Escriptor

Colin Barrett (County Mayo, 1982) és un incipient autor irlandès que encara no té ni entrada de Viquipèdia. Però la seva joventut, cara de nen i viquiabsència són del tot enganyoses. Barrett va obtenir el prestigiós Guardian First Book Award del 2014, que el diari anglès li va lliurar pel seu espectacular debut Young Skins. Publicat a Espanya per Sajalín (2016) amb el títol de Glanbeigh, aquesta colpidora col·lecció de relats, tan durs com bells, amb la seva descripció valenta d’unes quantes vides enquistades i violentes en un semificcional poble de mala mort irlandès, han posat l’autor en la tradició obrera-marginal de Harry Crews, Donald Ray o Irvine Welsh.

6

Jorge Albi DJ i locutor de ràdio

Nascut a Alcoi el 1959, Albi és DJ i locutor de ràdio professional des de principis dels anys vuitanta. El 1985 va entrar com a DJ resident al Barracabar —pub satèl·lit de la discoteca Barraca—, tasca que compagina amb la de locutor radiofònic al seu programa La conjura de las danzas (Intervalencia, Radio Color). Aquest programa va organitzar un festival anual de concerts a Barraca, entre el 1987 i el 1990 (l’últim es va celebrar a Arena Auditorium).

Nando Dixkontrol DJ

Nascut a Barcelona el 1964, Dixkontrol és un DJ barceloní que arrenca la seva carrera professional el 1983. Va ser resident en discoteques catalanes com KGB, Psicódromo, Disco 8 o Pont Aeri, i va punxar assíduament en sales com Final, Ozono, Xenon o Florida 135, entre d’altres. Va presentar el programa musical televisiu Ponte las pilas, en la seva única temporada d’emissió, la de 1991-1992.

Carlos Simó DJ

Nascut a València el 1955, Simó és un DJ pioner de l’escena de ball valenciana que va punxar entre el 1980 i el 1986 a Barraca, discoteca de referència en la dècada dels vuitanta. El 1986 va fundar el segell discogràfic Intermitente, on va publicar el treball d’artistes com Comité Cisne, París No Importa o Presuntos Implicados. Aquest mateix any, abandona les cabines per gestionar la discoteca Puzzle. Una de les personalitats més imaginatives i expansives de la cultura de club valenciana.

Luis Costa Periodista i DJ

Nascut a Barcelona el 1972, Costa és autor del llibre definitiu sobre el fenomen ¡Bacalao! Historia oral de la música de baile en Valencia, 1980-1995 (Contra, 2016), en el qual opinen, entre molts altres, Simó, Dixkontrol o Albi. Periodista i DJ, a partir del 1994 es va incorporar a la revista pionera de música electrònica Disco 2000. Des del 2009, és cap de premsa a Razzmatazz Clubs, on també és DJ resident de la sala Lolita. Ha punxat en diverses edicions de Sónar i FIB Heineken, entre d’altres. En la seva faceta com a periodista, col·labora habitualment en publicacions com Cultura/s (La Vanguardia) o Rockdelux.

Ana Curra Músic

Ana Curra (El Escorial, 1958) ha estat denominada «la reina espanyola del punk» i és sens dubte la cara més radical i complexa de la mal anomenada «Movida» madrilenya dels vuitanta. El seu currículum és incontestable: va formar part essencial d’Alaska y Los Pegamoides i també de Parálisis Permanente (campions del pop nuevaolero i de la fornada sinistra, respectivament), així com del projecte paral·lel Seres Vacíos. La defunció

7

d’Eduardo Benavente, parella i company inseparable en els dos últims grups, portaria l’artista per camins tortuosos i anys abismals, dels quals renaixeria a mitjan anys vuitanta per continuar amb una carrera que combina amb la seva plaça de professora de piano en el conservatori (on va estudiar de petita). En els últims anys ha estat ocupada amb gires d’èxit d’El Acto, revisitant el mític àlbum de Parálisis Permanente al costat d’un nou elenc de músics.

Joan Pons Crític musical i guionista de televisió

Nascut a Barcelona el 1973, Joan Pons és crític musical, guionista de programes de televisió com Sputnik, Territoris o Cachitos de Hierro y Cromo, i membre de l’equip de programació del festival de documental musical In-Edit.

Nigel Planer Actor, còmic, novel·lista i autor de teatre

Nigel Planer (Londres, 1953) és sobretot conegut pel seu paper de Neil «el hippy» a la sitcom britànica Els joves (The Young Ones). Emesa originalment per la BBC entre el 1982 i el 1984, es va convertir en una sèrie de culte al Regne Unit i també a Catalunya: el 1985 TV3 va emetre la sèrie doblada al català per primera vegada, i aquelles dues temporades sobre la vida de quatre estudiants universitaris que comparteixen casa va marcar tota una generació. Planer també ha participat en nombrosos musicals dels teatres del West End de Londres, incloent-hi Evita, Chicago, We Will Rock You o Hairspray.

Alexei Sayle Actor

Actor, escriptor i còmic de stand-up, Sayle (Liverpool, 1952) és una llegenda dels clubs de comèdia del circuit londinenc de principis dels anys vuitanta. L’humor absurd i surrealista de Sayle ve de la tradició de còmics com Spike Milligan i els Monty Python, i la seva trajectòria professional també inclou cinema, televisió i ràdio. Del 1982 al 1984, Sayle va participar a la sitcom britànica Els joves (The Young Ones), interpretant diversos membres de la família Balowski. Emesa originalment per la BBC entre el 1982 i el 1984, Els joves es va convertir en una sèrie de culte al Regne Unit i també a Catalunya: el 1985 TV3 va emetre la sèrie doblada al català per primera vegada, i aquelles dues temporades sobre la vida de quatre estudiants universitaris que comparteixen casa va marcar tota una generació.

Julián Hernández Fundador i líder del grup Siniestro Total

Julián Hernández (Madrid, 1960) és una de les ments més imaginatives i disbauxades de la història del rock and roll espanyol. Va créixer a Vigo, on va entrar en contacte amb cercles musicals i poètics, però va ser a Madrid, i mentre estava matriculat en el conservatori, on va entrar en contacte amb la «Movida» madrilenya. Des del 1981 capitaneja Siniestro Total, grup indispensable per entendre la música pop espanyola. Una banda que, com Hernández, sempre ha conjugat la provocació amb una cultura sòlida però no aviciada.

8

Hernández, també fundador de Def Con Dos al costat de César Strawberry, ha col·laborat amb poetes, ha participat en pel·lícules i ha escrit les seves reflexions en columnes per a diaris com El País o Público. A més, va publicar, el 1999, l’assaig ¿Hay vida inteligente en el rock & roll? (Temas de Hoy) i, el 2015, la novel·la Sustancia negra (Espasa).

Esteban Hernández

Esteban Hernández (Vigo, 1997) és fill de Julián Hernández (fundador i líder del grup Siniestro Total). Va recuperar contacte amb el seu pare quan era adolescent, gràcies al seu amor per les cançons i a les batalles sobre la banda que aquest li explicava. Esteban és un consumat guitarrista. Ja tocava, en paraules del seu pare, millor que Julián i junts s’enredaven en jam sessions casolanes i improvisades, on tocaven clàssics favorits i temes de la famosa banda. Com que les seves aficions es decanten pel blues, sovint ha de tocar amb senyors que podrien ser més grans que els seus pares, però manté l’humor i la lucidesa del seu pare.

Rafael Tapounet Periodista i bateria de Los Carradine

Rafael Tapounet és periodista a El Periódico i membre de la banda Los Carradine, on toca la bateria al costat dels seus amics d’infància Antonio Baños, Xavi Martín i Nacho Gil.

Isa Calderón Isa Calderón (Madrid, 1982) s’ha popularitzat, i també viralizat, gràcies als seus vídeos com Isa ve pelis o, més recentment, des del 2014, a les seves Reviews Fuertecitas. En elles, posa en relleu el masclisme latent (i palès) al món del cinema i també a les pel·lícules. La seva mirada audaç es fixa en els films d’actualitat per, d’una manera irreverent i antiacadèmica, però tremendament intel·ligent, analitzar-los per a la posteritat. Els seus divertidíssims vídeos s’han allotjat en infinitat de plataformes com la web d’Antena 3 o el diari digital El Español. Ha col·laborat a Gran hermano i ja ha iniciat la seva faceta com a monologuista, en la línia d’autores britàniques com Bridget Christie.

Lucía Lijtmaer

La ploma personalíssima de Lucía Lijtmaer, nascuda a Buenos Aires el 1977 però des de sempre cara reconeixible i recurrent en els actes culturals més prestigiosos de Barcelona, s’ha passejat per mitjans com a ADN, Factual, Público, El País o amb les seves habituals columnes autoficcionals, a Eldiario.es. També és comissària cultural, traductora literària i professora en centres com la Universitat de Vic, ha publicat llibres com No tenías casi nada que ponerte, Quiero los secretos del Pentágono, o el darrer Yo también soy una chica lista, editat per Destino.

9

Jon Savage Escriptor

Nascut com a Jon Malcolm Sage (Paddington, Londres, 1953), Jon Savage és a la historiografia de les subcultures el que I. P. Thompson a la de la classe obrera. Eminència en temes com el punk britànic gràcies a la bíblia absoluta d’aquest fenomen, publicada el 1991 amb el títol England’s Dreaming i rescatada a per Reservoir Books/Penguin Random House (England's Dreaming. Los Sex Pistols y el Punk Rock, 2016), va saber analitzar d’una manera audaç i totalment nova la idea d’adolescència buscant-ne les arrels en fenòmens previs a la Segona Guerra Mundial i a la invenció del rock and roll. Ho va fer a Teenage. The Creation of Youth, un llibre titànic adaptat al cinema per Matt Wolf. Així, tant els Sex Pistols com les joventuts hitlerianes o els zazous francesos tenen en aquest escriptor britànic el seu millor cronista. Foguejat en revistes musicals com Sounds o, més tard, Melody Maker, també ha escrit en fanzines de culte de la Costa Oest com Bomp!, ha col·laborat en projectes amb autors com Hanif Kureishi i signa habitualment en diaris com The Guardian. Sempre atent als esclats i a les seves conseqüències, la seva última obra, 1966: The Year a Decade Explode, explora l’impacte d’aquest any en la cultura popular.

Alison Statton & Spike + Stuart Moxham Músics

Tres músics gal·lesos que han canviat les regles del pop. Diverses vegades. El trio que va formar Statton al costat dels germans Moxham (Stuart i Philip) el 1978, Young Marble Giants, va donar expressió a l’adjectiu «minimalista»: línies de baix crues, fragments singlotats d’òrgan i una vocalista que s’imposava abaixant la veu. El post-punk mai no havia sonat tan auster, esquelètic i poc agressiu. «Domèstic» en el sentit literal de la paraula. Molt «anti-rock». Kurt Cobain (Nirvana) va prendre bona nota dels atributs de YMG, tant en actitud com en música, i Colossal youth era un dels seus elapés favorits (Hole també van versionar el seu Credit in the straight world). David Byrne és un altre fan destacat. Després de la dissolució del trio, Moxham va erigir The Gist (èxit continental: Love at first sight) sobre els mateixos fonaments que YMG. Statton va fundar els sorprenents Weekend, una big band de radiofórmula-jazz-pop-afro-samba-calypso (insuperable La Varieté, del 1982), i després va gravar diversos discos com a Alison Statton & Spike, entre ells el malenconiós i eteri Tidal blues (1994).

Joe Pernice Músic

Músic i escriptor nord-americà (Massachusetts, 1967), establert al Canadà. Líder de diverses bandes com Scud Mountain Boys, Chappaquiddick Skylinele i Pernice Brothers. A Joe Pernice l’enveja fins i tot Nick Hornby, que en va dir: «es pot acceptar, a contracor, l’aparentment inesgotable habilitat de Pernice per produir brillants cançons pop de tres minuts. Gairebé qualsevol disc de Pernice Brothers conté mitja dotzena de cançons comparables al millor d’Elvis Costello. Però ara resulta que també pot escriure narrativa, per la qual cosa l’enveja i l’amargor es fan inevitables». Hornby té, en efecte, motius per a

10

l’autolament. Els sis àlbums de Scud Mountain Boys i Pernice Brothers, les dues bandes fonamentals de Pernice, són un visat suficient per a l’eternitat artística. No content amb això, va tenir la insolència de publicar una novel·la, It feels so good when I stop (que acaba de publicar Blackie Books en castellà amb el títol Esta canción me recuerda a mí), que no era el clàssic producte novel·la-de-rocker, sinó una magnífica peça de narrativa humana, àcida i plena de pop, a l’altura dels mestres del gènere.

Miguel Gallardo Il·lustrador

Miguel Ángel Gallardo Parets, que signa simplement com a Miguel Gallardo (Lleida, 1955), és un destacat dibuixant, creador, entre molts altres personatges, de Makoki, emblemàtic personatge de còmic nascut el 1977, aparegut en publicacions crucials de la contracultura pàtria (Disco Exprés, Star, El Víbora…), que ha marcat una generació i ha creat una marea perpètua de fanatisme obsessiu. En la dècada dels noranta i ja al nou segle, Gallardo inicia una nova etapa, amb obres més personals, principalment biogràfiques, com Nosotros somos los muertos, on va serialitzar Un largo silencio, treball recopilat després per De Ponent el 1997. Posteriorment, amb el guardonat María y yo (2007), relat sobre l’autisme protagonitzat per la seva filla María i per ell mateix, coneix el reconeixement mediàtic. El 2015 publica María cumple 20 años, continuació d’aquest mateix relat. En els últims anys Gallardo ha treballat també per a la premsa, col·laborant amb les seves il·lustracions en publicacions com The New Yorker, La Vanguardia o Público, entre d’altres.

Juan Mediavilla Dibuixant de còmic

Juan Mediavilla (Burgos, 1950) és dibuixant i guionista de còmic. Col·laborador regular de la revista underground El Víbora durant els vuitanta. El 1977 va crear, juntament amb Miguel Gallardo, Makoki, l’emblemàtic i disbauxat personatge de còmic.

Las Ruinas Grup musical

Si algú vol saber d’aquí un temps com era aquesta Barcelona, aquest país, aquest planeta, podria recórrer als discos de Las Ruinas, el trio de heavy-pop format pel peruà Eduardo Chirinos, el veneçolà Jaime Bertrán i el barceloní Toni López. Les seves lletres sobre amor, urbanisme, ciència-ficció distòpica, misèria i ruïnes (emocionals i monetàries) són l’equivalent de la Barcelona dels 2000 d’anteriors cronistes com el Gato Pérez. En les seves cançons, pakistanesos que venen anells lluminosos i cervesa-beer, passejos pel Port Olímpic, estudiants sueques i, per sobre de tot, futur incert i nervis, molts nervis. En definitiva, lletres satíriques, costumistes i fresques: Ray Davies (The Kinks) entrant per error a la Sagrada Família acompanyat pels Saicos. Las Ruinas es van proposar fa molt gravar un disc per any. I en això treballen. Han tocat al Primavera Sound, Let’s Festival o Palmfest i han girat mentrestant per aquest país. El seu setè àlbum és 100% Maximum Heavy Pop. I el seu directe és dels més polititzats, divertits i eufòrics del moment.

11

PROGRAMA

Divendres 12 de maig Sessió 1 / 19.00 / Teatre CCCB Kate Bolick + Anna Gabriel Colin Barrett Bacalao (Jorge Albi, Nando Dixkontrol, Carlos Simó i Luis Costa)

Per inaugurar la sisena edició del festival, Kate Bolick, autora de l’assaig Solterona. La construcción de una vida propia (Malpaso Ediciones, 2016) –un llibre que explora en primera persona les qüestions considerades clau de la realització femenina per part de la societat patriarcal–, conversa amb Anna Gabriel, educadora social, professora de dret i la cara més visible de la CUP al Parlament català. Seria francament difícil trobar algú millor que Gabriel, fan acèrrima del llibre de Bolick, per a aquesta entrevista, no només per la seva eloqüència feminista, sinó també perquè ha viscut com sectors masclistes s’alteren sospitosament davant les seves reflexions sobre la copa menstrual o la criança col·lectiva. Idioma: anglès i català amb traducció simultània (cat)

Colin Barrett, autor de Glanbeigh (Sajalín Editores, 2016), un colpidor recull de relats, tan durs com bells, situats en un poblet semificcional irlandès, puja a l’escenari de Primera Persona per parlar de la biografia d’un lloc deixat de la mà de Déu. Idioma: anglès amb traducció simultània (cat)

Finalment, Bacalao presenta un recorregut per tots els colors i matisos de l’explosió cultural que va significar l’eclosió de la música de ball a València després de la mort de Franco, explicada per alguns dels seus protagonistes: Jorge Albi, Nando Dixkontrol i Carlos Simó, en una conversa moderada per Luis Costa. Idioma: castellà.

Divendres 12 de maig Sessió 2 / 22.00 / Teatre CCCB Ana Curra amb Joan Pons Els joves (Nigel Planer i Alexei Sayle) Julián Hernández (Siniestro Total) + Esteban Hernández + Rafael Tapounet (Los Carradines)

Ana Curra, que han anomenat «la reina espanyola del punk» i la cara més radical i complexa de la mal dita «Movida madrileña» dels vuitanta, obre la segona sessió del festival. Part essencial d’Alaska y Los Pegamoides i també de Parálisis Permanente, Curra conversa de la seva trajectòria amb el crític musical Joan Pons, guionista de programes televisius de música com Sputnik o Cachitos de hierro y cromo. Idioma: castellà

Els segueixen Nigel Planer i Alexei Sayle, dos dels actors de la subversiva i divertidíssima sèrie còmica de la BBC dels vuitanta Els joves (The Young Ones). Mentre que a la resta del món va passar gairebé desapercebuda, aquesta sitcom sobre quatre estudiants violents i incapaços va tenir un impacte colossal al Regne Unit i a Catalunya. Primera Persona presenta dos dels membres clau d’Els joves, Neil «el hippie» i Alexei Sayle en el paper de la família Balowski al complet, junts per primera vegada al nostre país per recordar el millor de

12

la mítica sèrie i analitzar-ne l’insòlit èxit en aquestes terres. Idioma: anglès amb traducció simultània (cat)

Per acabar, Julián Hernández, fundador i líder de Siniestro Total i una de les ments més imaginatives i poca-soltes de la història del rock and roll espanyol, puja a l’escenari amb el seu fill Esteban Hernández, amb qui es va retrobar quan aquest ja era adolescent. Junts s’embranquen en una jam session casolana i improvisada per tocar clàssics favorits i temes de la famosa banda, i compten amb la col·laboració de Rafael Tapounet, que combina sense despentinar-se la seva faceta com a periodista a El Periódico amb la de músic a Los Carradines. Idioma: castellà.

Dissabte 13 de maig Sessió 3 / 19.00 / Teatre CCCB Isa Calderón + Lucía Lijtmaer Jon Savage / Alison Statton & Spike + Stuart Moxham

El combo Isa Calderón + Lucía Lijtmaer obre la segona jornada del festival. Calderón s’ha popularitzat, i també viralitzat, gràcies als seus vídeos com Isa ve pelis o, més recentment, les seves Reviews Fuertecitas. En elles, revela el masclisme latent en el món del cinema, fixant-se de manera audaç en els films d’actualitat per analitzar-los posteriorment de forma irreverent i antiacadèmica. L’acompanya a l’escenari Lucía Lijtmaer, una de les articulistes més lúcides i fresques de la premsa espanyola, amb una visió pop però polititzada, i que ara presenta un nou llibre: Yo también soy una chica lista. Idioma: castellà

Continua la sessió amb Jon Savage, eminència en temes com el punkbritànic gràcies a la bíblia absoluta d’aquest fenomen, publicada el 1991 amb el títol England’s Dreaming. The Sex Pistols and Punk Rock, i rescatada a Espanya per Reservoir Books/Penguin Random House (England's Dreaming. Los Sex Pistols y el Punk Rock, 2016). Savage també va saber analitzar de manera audaç i innovadora la idea d’adolescència buscant-ne les arrels en fenòmens previs a la Segona Guerra Mundial i a la invenció del rock and roll a Teenage. The Creation of Youth Culture (2008). Idioma: anglès amb traducció simultània (cat)

Alison Statton & Spike i Stuart Moxham són tres músics gal·lesos que han canviat les regles del pop. El trio que va formar Statton amb els germans Moxham (Stuart i Philip) el 1978, Young Marble Giants, va donar expressió a l’adjectiu «minimalista»: el post-punk mai no havia sonat tan auster, esquelètic i poc agressiu. Després de la seva dissolució, cadascun va continuar amb formacions paral·leles i, tot i que les bandes que els van agrupar estan oficialment dissoltes, Primera Persona ha aconseguit arrencar-los de les seves ocupacions quotidianes i vèncer la seva modèstia i timidesa escènica per a una xerrada-concert que es preveu històrica. Idioma: anglès amb traducció simultània (cat).

13

Dissabte 13 de maig Sessió 4 / 22.00 / Teatre CCCB Joe Pernice Makoki: Miguel Gallardo i Juan Mediavilla Las Ruinas

El músic Joe Pernice, amb dues bandes fonamentals a l’esquena com Scud Mountain i Pernice Brothers, arriba a l’escenari de Primera Persona per tocar diverses composicions de la seva carrera i parlar de la seva novel·la, It Feels So Good When I Sleep, que acaba de publicar Blackie Books en castellà (Esta canción me recuerda a mí, 2017). Idioma: anglès amb traducció simultània (cat)

Si un personatge de còmic espanyol ha marcat una generació aquest ha estat Makoki, l’antisocial esbojarrat que van crear Miguel Gallardo i Juan Mediavilla el 1977 i que es va passejar durant cinc anys vertiginosos per diverses publicacions crucials de la contracultura pàtria (Disco Exprés, Star o El Víbora). Gallardo i Mediavilla vénen al festival per explicar-ho tot sobre Makoki, la seva creació més punk. Idioma: castellà

Per últim, el trio de heavy-pop de Barcelona Las Ruinas –format pel peruà Eduardo Chirinos, el veneçolà Jaime Bertrán i el barceloní Toni López– posen el final festiu a Primera Persona 2017. Les seves lletres sobre amor, urbanisme, ciència-ficció distòpica, misèria i ruïnes (emocionals i monetàries) són l’equivalent de la Barcelona dels 2000 d’anteriors cronistes com Gato Pérez. Las Ruinas es van proposar ja fa molt de temps gravar un disc per any i ho estan aconseguint. El setè i darrer àlbum és 100% Maximum Heavy Pop.

14

ELS DIRECTORS

Kiko Amat Novel·lista autodidacta, periodista cultural sense estudis, anglòfil d'extrarradi, fan totalitari del pop i codirector del Festival Primera Persona al CCCB

Kiko Amat (Sant Boi de Llobregat, 1971) és autor de les novel·les El día que me vaya no se lo diré a nadie (2003), Cosas que hacen BUM (2007), Rompepistas (2009) i Eres el mejor, Cienfuegos (2012), les quatre de l’editorial Anagrama, així com de la recopilació d'assajos-crònica sobre música pop i humans Mil violines (Reservoir Books, 2011) i de l'antologia confessional Chap chap (Blackie Books, 2015).

Escriu per al suplement «Cultura/s» de La Vanguardia, El País i «Babelia»; el suplement «Play» del diari Ara i El Periódico, entre d'altres mitjans. Col·labora amb el Festival de Documental Musical In-Edit i codirigeix el festival Primera Persona al CCCB. Viu al passeig de Sant Joan de Barcelona amb la seva dona i dos fills pèl-rojos, i tres mil discos de vinil. Actualment treballa en la cinquena novel·la i va sovint en pijama.

Miqui Otero Novel·lista, periodista i codirector del Festival Primera Persona al CCCB

Fins fa relativament poc insistien en etiquetar Miqui Otero (Barcelona, 1980) d’agitador cultural perquè temps enrera gestionava la caòtica discogràfica de petits grans vinils Doble Vida Discos juntament amb uns quants amics, esperonava fanzines i organitzava clubs cinefilomusicals a la seva ciutat (d’Our Favourite Club a Cine Low Cost), entre d’altres obsessions. Actualment col·labora a El País i és columnista setmanal a El Periódico, manté la secció de llibres «Blurb» al programa Tips de La 2 i fa classes sobre literatura i periodisme creatiu a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ha publicat les novel·les Hilo musical (Alpha Decay, 2010), La cápsula del tiempo (Blackie Books, 2012) i Rayos (Blackie Books, 2016). També ha participat en antologies de nous narradors com Última temporada (Lengua de Trapo, 2013) i en llibres col·lectius d’assaig com Una risa nueva (Nausicaa, 2010) i CT o La Cultura de la Transición (Debolsillo, 2012), entre d'altres. Codirigeix, juntament amb Kiko Amat, el festival Primera Persona al CCCB.

15

INFORMACIÓ PRÀCTICA PER A PERIODISTES

• L’accés dels periodistes al festival es realitza amb invitació estricta per a cada sessió. Cal demanar-les a premsa@cccb.org abans del dijous 11 de maig i es confirmaran per email. Les invitacions són limitades, donat l’aforament de l’espai. S’han de passar a recollir el mateix dia abans de cada sessió a les Taquilles del Teatre CCCB.

• Trobareu les fotografies dels participants en alta resolució per descarregar i

material de vídeo a la sala de premsa virtual del CCCB: http://www.cccb.org/ca/premsa

INFORMACIÓ GENERAL

Festival Primera Persona

Divendres 12 i dissabte 13 de maig 2017. Sala Teatre CCCB Preu per sessió: 10 € / Reduït: 7 € /

Venda d’entrades: Ticketea.com i taquilles del Teatre del CCCB el dia de l'espectacle

Més informació sobre el festival a Facebook Primera Persona

Twitter: @primera_persona #PrimeraPersona17 http://www.cccb.org/ca/connecta/premsa/primera-persona-2017/226028

Idea original

Kiko Amat i Miqui Otero

Servei de premsa del CCCB · Mònica Muñoz, Irene Ruiz i Àlex Alcolea T. 93 306 41 23 / premsa@cccb.org