dossier de l’espectacle les cadires - temporada alta · se enfrenta al reto de las sillas, un...

Un festival de Bitò amb la col·laboració de:

Foto: Aleix Marin

Sala La Planeta

Dissabte 22 d’octubre, 21h

www.temporada-alta.net

Dossier de l’espectacle

Les CadiresGlòria BalañáAutor Eugène Ionesco

Les Cadires Eugène Ionesco - Glòria Balañá

02—

“Davant la incomprensió del món i l’absència de sentit, potser només ens queda la imaginació. És només en el somni que som lúcids. És només en el somni on som conscients. ” Glòria Balañá


03—

Fitxa

Dades

Autor: Eugène Ionesco

Directora: Glòria Balañá i Altimira

Traducció: Joan Tarrida

Intèrprets: Carles Martínez, Míriam Alamany i Martí Atance

Escenografía i il·luminació: Alberto Merino i Gerard Orobitg

Vestuari: Mariel Soria

Caracterització: Toni Santos

Espai sonor: Àlex Polls

Tècnic de so: David Ribas

Assessorament de moviment: Lipi Hernández

Fotografia: Aleix Marin

Making of: Anna Serrano

Producció executiva: Benecé Produccions

Coproducció: Temporada Alta 2016, Associació Elecktra Projectes Culturals i Benecé Produccions

Agraïments: Catalunya Film Office, Ajuntament de Port de la Selva, Gòtic, Sala Beckett, Anna Ser-rano, Júlia Girós, Aleix Marin, Carles i Clàudia Valsells.

Companyia resident de: Teatre Akadèmia.

Amb el suport de: Departament de Cultura de la Generalitat.

Amb el patrocini de: Torres Assesors

Dia i hora: Dissabte 22 d’octubre, 21h

Lloc: Sala La Planeta

Preus: 18 €

Durada: 1h 20min (aprox.)

La programació de Temporada Alta en aquest espai compta amb la col·laboració de


04—

La directora i autora Glòria Balañà (Elèctrics TA09) ha reunit un repartiment excepcional (Carles Mar-tínez i Míriam Alamany) per enfrontar-se a un dels autors i textos més rellevants de l’absurd. Les cadi-res d’Eugène Ionesco, autor de títols imprescindi-bles com La cantant calba, és una farsa tragicòmica protagonitzada per un parell de vells i un misteriós orador que porta un missatge important per a la hu-manitat. Ancians que han convidat tots els personat-ges importants del món i per acollir-los tenen prepa-rades les cadires del títol. Els seients quedaran buits, la buidor que tant agradava a Ionesco i que per a ell era el motiu fonamental que justificava aquest text.

El pes de l’absència de les restes d’una celebració.

castLa directora Glòria Balañà, de la mano de grandes intérpretes, se enfrenta al reto de Las sillas, un clásico del siglo XX en tono de farsa tragicómica de Eugène Ionesco, maestro del teatro del absurdo.

engThe director Glòria Balañà, accompanied by a stellar cast, takes on the challenge of The Chairs, a twentieth century classic that takes the form of a tragicomic farce, by Eugène Ionesco, the master of the theatre of the absurd.

fraLa directrice en scène Glòria Balañá, à l’aide de grands inter-prètes, relève le défi de Les Chaises, un classique du XXème siècle sur ton de farce tragicomique d’Eugène Ionesco, le maître du théâtre de l’absurde.

Les CadiresGlòria BalañáAutor Eugène Ionesco

Foto

: Ale

ix M

arin


05—

Un Vell i una Vella d’uns noranta anys esperen visita aquest vespre. Tenen convidats. El Vell els ha de comunicar un missatge que té per a la Humanitat.

Si el teatre occidental als anys cinquanta del segle XX semblava condemnat al realisme, no és menys veritable afirmar-ho en els nostres dies, en què la re-alitat de la imaginació i un decidit caràcter ficcional o teatral semblen no tenir espai.

Ionesco -així com Beckett- lluiten contra aquesta condemna. Per aquests autors no té interès repre-sentar la realitat tal i com la coneixem, ni descriu-re-la en el seu sentit quotidià, sinó que l’angoixa d’un món que ha perdut la seva significació els aboca a trobar noves formes d’expressió que posin de mani-fest aquesta deriva i la condició absurda de la vida. És aquesta doble vessant que es trasllada en la for-ma i en el contingut el que ens interessa: sentit me-tafísic i teatralitat juntament amb un inqüestionable sentit de l’humor.

“L’humor és l’única possibilitat que tenim de deslligar-nos de la nostra condició humana còmico-tràgica, del malestar de l’existència.” Eugène Ionesco

Ionesco reivindica el caràcter de ficció del teatre, franqueja els límits del racionalisme i reclama un re-torn al sentit clàssic de la tragèdia segons el qual és tot el destí humà que està en joc. La seva mirada escèptica i pessimista es diposita sobre una societat massa anclada en uns valors convencionalment con-siderats com segurs i en una realitat absurda, brutal, caòtica i canviant, aquests valors s’esfondren. El seu teatre ve a il·lustrar amb imatges la condició tràgica-ment risible de l’home modern.

Ionesco, a Les cadires, aconsegueix fer present el buit existencial. El tema de l’obra no és el missatge del Vell, ni el fracàs d’una vida sinó justament les ca-dires, és a dir, l’absència de persones, l’absència de Déu, l’absència de matèria, el buit metafísic. Podem dir que el tema de l’obra és no-res, la incomunicabi-litat de l’experiència de la vida. L’experiència profun-da no té paraules.

Davant la solitud, la incomprensió del món i l’ab-sència de sentit, Ionesco ens recorda que potser l’únic que ens queda és la imaginació. És només en el somni que som lúcids, és només en el somni on som conscients. I quan la consciència està desperta és quan ens trobem en estat d’interrogació. I són els perquè que fan posar en marxa. Les preguntes de sempre que no ens lliuren de l’angoixa de viure. Què és aquest món? Què hi hem vingut a fer? Qui som? Com podem viure si el temps pesa sobre nosaltres com una càrrega?

Ionesco dramatitza amb humor sobre la condició tràgica de l’home, la inutilitat i el fracàs de l’existèn-cia humana en una societat que va a la deriva mentre proposa un joc teatral que és tot un repte per als actors. Aquesta obra necessita de dos grans actors que entenguin l’univers ionescien i que sàpiguen passar per totes les notes d’aquesta gran simfonia que és Les cadires.

Glòria Balañà

Sobre l’espectacle...


06—

Eugène Ionesco (Eugen Ionescu) neix el 1909 a Slatina, una població a cent cinquanta quilòmetres de Bucarest, fill de pare rumanès i mare francesa. De ben petit, els seus pares es van instal·lar a França, però el pare va abandonar la família i se’n va tornar a Rumania.

Dels anys viscuts a París, Ionesco recorda especialment els espectacles de guinyol que anava a veure. Als tretze anys, retorna a Rumania amb el seu pare, amb qui no s’hi entén, on sent com si estigués a l’exili, però on comença a fer les seves primeres passes literàries. Aprèn el rumanès i publica els primers articles en els quals formula ja la seva concepció sobre el teatre i la literatura. El juliol de 1936 es casa a Bucarest amb Rodica Burileanu, qui l’acompanyarà fins a la fi dels seus dies.

El 1938 retorna a París per instal.lar-s’hi definiti-vament. Decideix aprendre anglès, raó per la qual Ionesco esdevé autor de teatre ja que, gràcies al manual de conversa per a principiants francès-an-glès, Ionesco descobreix un munt de veritats sorpre-nents: que una setmana té set dies, que una cadira no és una taula i una taula no és un llit.

D’aquesta “revelació” neix La cantatrice chauve (1948), la seva primera obra, estrenada el 1950.

A partir d’aquí, se succeeixen les estrenes de les seves properes obres en els petits teatres de la rive gauche parisenca: La leçon (1951), Les chaises (1952); Victimes du devoir (1953), Amédée ou comment s’en débarrasser (1954), Jacques ou la submission (1955).

En un període de cinc anys, Ionesco va fer quallar el que es va definir com Teatre de l’Absurd, una nova dramatúrgia sorgida a la meitat del segle XX i que encapçalen principalment Ionesco, Beckett i Ada-mov. Ionesco va assolir el reconeixement majoritari del públic, l’avantguarda i les institucions amb Rhi-nocéros (1959) i Le roi se meurt (1960). El 1970 va ser escollit membre de l’Académie Française.

La seva obra es completa amb altres títols com Jeux du massacre (1970), Macbett (1972), una versió del clàssic shakesperià, o L’Homme aux valises (1975), entre altres.

El març de 1994 Eugène Ionesco mor al seu domicili parisenc.

Sobre l’autor...


07—

Vaig redescobrir Ionesco fa poc temps gràcies a unes classes i a la recomanació d’un amic, fascinat com no pel seu teatre i el seu pensament. La lectura de la seva obra dramàtica és reveladora per la humanitat i l’humor amb que l’autor reflexiona sobre la condició tràgica de l’ésser humà.

Ionesco ha esdevingut un clàssic contemporani. I en-dinsant-se en les seves obres, hom s’adona que, amb més o menys mesura, podem trobar la seva traça darrera dels millors dramaturgs contemporanis, des de Harold Pinter fins a Caryl Churchill, per exemple, pel sentit del joc teatral, l’humor, per l’absència de lògica i per l’experimentació amb el llenguatge que evidencia la seva absurditat o impossibilitat per ex-plicar-nos a nosaltres mateixos i el món. Ionesco, com Beckett, és cabdal per entendre l’evolució de la dramatúrgia contemporània.

“Sempre he pensat que la veritat de la ficció és més profunda i plena de signi-ficació que la realitat quotidiana”. Eugène Ionesco

La poètica de Ionesco, inscrita dins del corrent de l’Absurd, és sorprenent per la modernitat amb què utilitzava ja en l’escriptura recursos pròpiament te-atrals (espai sonor, l’objecte, elements escenogrà-fics…) i recursos dramatúrgics (creació d’expectati-ves, la sorpresa, tècniques de diàleg novedoses, jocs rítmics…), sempre amb un alt component fantàstic i imaginatiu.

El teatre, per a Ionesco, ha de posar en causa la tota-litat de la condició humana, “el dolor de viure, la por de morir”, i no aspectes secundaris tals com la reali-tat social. És sota aquesta llum que cal comprendre la majoria de les seves obres en què “el costat cò-mic, o de vegades grotesc, no és més que una apa-rença mentre que el fons del seu teatre és profunda-ment amarg i trist.”

Per la modernitat i valentia del seu pensament, re-flectit en les seves obres teatrals i en els seus diaris, i l’encaix en els nostres temps en que sembla que la manca de sentit i de certeses s’imposen i marquen el destí de l’home contemporani, ens sembla més ne-cessari que mai posar cos a les paraules de Ionesco i disfrutar de les imatges poètiques i suggeridores sobre l’ésser humà, la vida, l’amor i la mort que ens evoquen peces com Les cadires.

Glòria Balañà

La directora diu ...Perquè Ionesco?

Foto

: Ale

ix M

arin


08—

[...] La veritat és dins l’imaginari. […] La ima-ginació no pot mentir. Revela la nostra psi-cologia, les nostres angoixes permanents o actuals, les preocupacions de l’home de sempre i d’avui, les profunditats de l’ànima. Un home que no somia és un home malalt. La funció del somni és indispensable, la fun-ció imaginativa també és indispensable. Un artista a qui es vulgui prendre la llibertat imaginativa, és a dir, la llibertat d’esperit, és un home alienat. Els grans revolucionaris, o els seus precursors, han estat somiadors –vull dir els utopistes. Però quan la utopia es torna Estat, obligació, llei, és un malson. El somni, deia un gran psicòleg, és un dra-ma on nosaltres som alhora autors, actors i espectadors. El teatre és una construcció de la imaginació en llibertat. Cada un de nosaltres necessitem inventar. És pel plaer d’inventar que jo mateix he escrit peces de teatre. Imaginar, inventar no és una activitat aristocràtica. Tots nosaltres som artistes en potència.[...]

Eugène Ionesco

Fragment del missatge per al Dia Mundial del Teatre 27 de març de 1976


09—

Llicenciada en Art Dramàtic, especialitat de Direc-ció Escènica i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona (2003) i Màster Oficial en Estudis Teatrals (MOIET) per l’UAB, l’IT i la UPF (2012).Amplia la seva formació amb cursos de Dramatúrgia i Interpretació a la Biennale Teatro de Venècia (Anne Bogart, Jan Lauwers), a l’Institut del Teatre (Andrés Lima, Heiner Goebbels), a l’Obrador de la Sala Beckett (Javier Daulte, Claudio Tolcachir, J.S. Sanchis Sinisterra), al Festival Internacional de Sitges- SGAE (Yves Le-beau) i a la Piconera (Los Corderos).

Actualment és cap d’Àrea d’Escenificació de l’Insti-tut del Teatre, professora de Direcció d’Escena i In-terpretació a l’Institut del Teatre i a l’Obrador/Sala Beckett.

Forma part del consell de redacció de la revista (Pausa.) Quadern de teatre contemporani de la Sala Beckett des de 2007.

Premi Escenificació de l’Institut del Teatre de Bar-celona pel projecte L’ham, de Gemma Rodríguez (2007).

Beca de la Generalitat de Catalunya (OSIC) per al projecte de recerca i creació per Cloud Nine, de Caryl Churchill (2012).

Ha treballat com ajudant de direcció en nombrosos espectacles amb Ramon Simó, Carles Alfaro, Àlex Rigola, Carme Portaceli, Luca Valentino, Ferran Ma-dico, entre altres, en diferents teatres i festivals de

Catalunya (TNC, Teatre Lliure, Festival de Peralada, Festival d’Òpera de Butxaca...)

Com a directora d’escena ha realitzat, entre altres, els següents espectacles:

Paisatge interior brut, de Marie Dilasser. Sala Beckett. Juliol 2016; Do de Llengües, d’Andrew Bovell. Teatre Ovidi Montllor. Desembre 2015; El Setè Cel (Cloud nine), de Caryl Churchill, amb la Cia. Teatre de l’En-jòlit (La Planeta de Girona i Sala Beckett, 2014); Jo-ves extraordinaris (Utopies), de Victoria Szpunberg, projecte pedagògic europeu estrenat a Montpellier, Berlín i Barcelona (Teatre Grec 2013); Boys don’t cry, de Victoria Szpunberg, Sala Cuarta Pared Madrid (2013), Teatre Lliure i Teatre Tantarantana (Grec 2012); La marca preferida de las hermanas Claus-man, de Victoria Szpunberg, Sala Cuarta Pared Ma-drid (2011) i al Teatre Tantarantana (2010); Elèctrics, de Pau Miró, Temporada Alta de Girona (2009) i Sala Beckett (2010), amb l’ajuda del CONCA; Reflections, concert-instal·lació de música contemporània de José Luis Bieito, CaixaForum de Barcelona (2008); Simone de Beauvoir, l’escriptura o la vida, Espai Bon-nemaison (2008); Àlea Arborea, concert escenificat d’Anna Bofill, Sala Beckett (2007); L’ham, de Gemma Rodríguez, Sala Beckett (2007). Premi Escenificació de l’Institut del Teatre de Barcelona; Los perros y los niños son los únicos que miran con ojos de poeta, es-pectacle de teatre-dansa i música, idea de José Luis Bieito, Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú (2006); Pulsió, de Franz Xaver Kroetz, amb la companyia Te-atre de Calaix, Teatre Tantarantana (2005); Hamlet-machine de Heiner Müller, dins dels Assaigs Oberts, Teatre Lliure (2004);

Com a dramaturga, ha escrit i dirigit:

Desencant, espectacle de creació al Teatre Lliure dins dels Assaigs Oberts i al Sitges Teatre Interna-cional (2004); Elecktra, al Teatre Estudi (2003); M. Bovary al Teatre Artenbrut (2002), text publicat a la revista Escena.

També ha fet dramatúrgies per a l’escena de figures com Clara Campoamor i Simone de Beauvoir (Espai Bonnemaison, Diputació de Barcelona, 2007 i 2008).

Glòria Balañà i AltamiraDirectora


10—

Estudis dÍnterpretació a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona (1984-1987) i a The Interna-tional School Of Drama (London) amb Michael Mc-Callion (1991).

Al teatre ha traballat a nombrosos espectacles, com LES BRUIXES DE SALEM dÁrthur Miller.Dir: A.Lima.Grec (2016); MARIA ESTUARD de Schiller.Teatre Lliu-re de Gràcia (2016); INCENDIS de Wajdi Mouabad. Dir: O.Broggi (2015); NO FEU BROMES AMB LÁ-MOR. Alfred de Musset.Dir: Natàlia M e n é n d e z (2015); VELLS TEMPS de H.Pinter. Dir: S.Belbel. Sala Beckett de Barcelona (2015); LÉncarregat de H.Pin-ter.Dir: X.Massó.Teatre Lliure de Barcelona (2014); CELS de Wajdi Mouabad.Dir: O.Broggi.Biblioteca de Catalunya (2014); ELS FERESTECS de C.Goldo-ni .Direcció de LL. PASQUAL. Teatre Lliure (2013); LA BETE de D.Hirson. Direcció de S.Belbel. Teatre Nacional de Catalunya; MOLLY SWEENEY de Brian Friel Dir. M.Gorris. Sala Planeta i Teatre Lliure Grec 2012. Premi Quim Masó; MEQUINENSA de J.Mon-cada (adapt de M.Rosich)Dir: X.MASO. TNC (2012); UN FANTASMA A CASA de N.Coward. Dir. A. Cal-vo. Teatre Borras; JULIETA I ROMEO de W.Shakes-peare. Dir: M.Martínez. Grec 2011. Teatre Coliseum i Teatro español; EL MISANTROP de Moliere. Dir: G. Lavaudant. TNC; UN MES AL CAMP de Turguénev.Dir: J.M.Mestres. TNC (2011); NADAL A CASA ELS CUPIELO dÉ.De Felippo. Dir:O.Broggi. Biblioteca de Catalunya (2010); L’ INSPECTOR de N.Gogol. Dir: S.Belbel. TNC (2009); LA PLAÇA DEL DIAMANT de M. Rodoreda. Dir: T.Casares. TNC (2008); TRES VER-SIONS DE LA VIDA de Y. Reza.Dir: X. Maso. T.Lliure

(2007); NO HAY NADA BUENO EN TI. POR ESO TE AMO. Dir M.Lorente. Corral de comedias de Alca-la de Henares y Teatro de la Abadía (2006); CASA I JARDI dÁllan Ayckbourn.Dir: F:Madico. Teatre For-tuny de Reus; AL VOSTRE GUST de W.Shakespeare.Dir: X.Maso. Teatre Grec; ROMUL EL GRAN de Frie-drich Dürrenmatt .Dir: C. Alfaro. TNC (2005); PLOU A BARCELONA de Pau Miró. Dir.: T. Casares. Sala Beckett (2004); EL MESTRE I MARGARITA de M.Bul-gakov. Dir.: X. Maso. T. Lliure (2003); LA FILLA DEL MAR, dÁngel Guimerà. Dir.: J. Mª Mestres. TNC (2002); MORT ACCIDENTAL DÚNANARQUISTA, de D. Fo. Dir.: P. Planella. Capitol (2001); LA COME-DIA DELS ERRORS, de W.Shakespeare. H. Pimen-ta. TNC (2000); LÉSTIUEIG, de Carlo Goldoni.Dir.: S.Belbel. TNC (1999); EL SOPAR DELS IDIOTES, de Francis Vewer. Dir.: P.Mir. Teatre Borras (1998); LA BONA GENT, de Santiago Rusiñol. Dir.: P.Cruz (1997); MACBETH, de W. Shakespeare.Dir.: T. Townsend (1996); L´HORA DELS ADEUS, de N. Comadira.Dir.: J. Olle (1995); LA COMEDIA DE LÓLLA, de Plaute. Dir.: X. Maso (1994); LA GUARDIA BLANCA, de M. Bulgákov. Dir.: P. Khomsky. (1993); EL METGE PER FORÇA, de Molière.Dir.: X.Maso (1992); TOT ESPE-RANT GODOT, de S. Beckett. Dir.: F.Roda (1991); ELS DOS BESSONS VENECIANS, de Carlo Goldoni.Dir.: F. Carrillo (1990).

Al cinema, l’hem vist a pel·licules com 13 DIES DÓC-TUBRE. LLargmetratge. Dir: Carlos Marquès Marcet (2015); EL CAFÉ DE LA MARINA. LLargmetratge. Dir: Sílvia Munt (2014); DUENDE, de Javier Gascon. Curtmetratge (2003); LA CIUDAD DE LOS PRODIGI-OS, de Mário Cámus (1998).

Ha traballat a les sèries televisives SAGRADA FAMI-LIA (TV3, 2009-2011); LO CARTANYA (TV3, 2004-2007) i LA MEMÒRIA DELS CARGOLS. (Tv3, 1998).

Premi Ciutat de Barcelona de teatre 2015.

Premi al Millor Actor de l’any 1997 concedit per la crítica teatral de Barcelona per FUM,FUM,FUM, de Jordi Sanchez, direcció de J.M.Mestres i EL SOPAR DELS IDIOTES de Francis Wever, direcció de Paco Mir.

Premi Actor revel.lació ex – aequo per Treball dá-mor perdut.

Carles MartínezActor


11—

Institut del Teatre de Barcelona. Especialitat Inter-pretació (1991-94). Cursos amb Carol Rosenfeld i stage amb Juni Dahr i al Teatre de lÁbadía de Ma-drid. Cant amb Teresa Garrigosa i dansa al Centre de Dansa Laura Esteve.

Al teatre ha traballat a moltes obres com LES BRUI-XES DE SALEM dÁ.Miller. Dir: A.Lima. Teatre Grec; MARIA ESTUARD de F.SHILLER. Dir: S.Belbel. Teatre LLiure (2016); UTILITAT PROGRAMADA de M.Rosich.Dir: M.Escurriola (2015); VELLS TEMPS de H.Pinter.Dir: Sergi Belbel. Sala Beckett (2014-15); L’AUCA DEL BORN de J.Casanovas. Dir: Jordi Casanovas (2013); LA BETE, D.Hirson. Dir: S.Belbel. TNC; MOLLY SWE-ENEY de Brian Friel. Dir: M. Gorriz. Sala Planeta i T.Lliure (Festival Grec 2012). Espectacle guanyador del Premi Quim Maso; MEQUINENSA de J.Monca-da. (adapt de M.Rosich) Dir.X.Maso. TNC (2012); UN FANTASMA A CASA de N.Coward Dir: A.Calvo. Te-atre Borras; JULIETA I ROMEO de W. Shakespeare. Dir: M.Martínez. Grec.Teatre Coliseum i Teatre Es-pañol; UN MES AL CAMP d’I. Turguéniev. Dir: J.M.Mestres. TNC (2011); ALASKA I ALTRES DESERTS de H. Pinter. Dir: X. Maso. Temporada Alta (2010); L’ INSPECTOR de N.Gogol. Dir: S.Belbel. TNC (2009); ELS DIARIS DÁDAM I EVA de Marc Twain. Dir: X.Ma-so. T.Capitol; LES TRES VERSIONS DE LA VIDA de Y.Reza.Dir: X.Maso; EL SILENCI DEL MAR de Ver-cors. Dir:M.Gorriz. CAET i Sala Muntaner; LA PLAÇA DEL DIAMANT de Merce Rodoreda Dir: T.Casares. TNC. (2008); PASSAT EL RIU de Joe di Pietro. Dir:

O.Broggi. Teatre Romea (2007); LA STRADA de Felli-ni. Versió de G. Vázquez.Dir: X.Maso. Romea (2006); VOCES POSTUMAS. P. Atienza.Dir: J.Hinojosa. Cor-ral de Comedias (2005); EL FANTASTIC FRANCIS HARDY de B. Friel. Teatre Romea (2004); EL MESTRE I MARGARITA de M.Bulgàkov. Dir: X. Maso. Teatre Lliure. Grec (2003); FINS QUE LÁMOR ENS SEPARI. De Nestroy i Feudeau.Dir: J.Melendres. Teatre Zor-rilla (2002); MORT ACCIDENTAL D’UN ANARQUISTA de Dario Fo. Dir.: P. Planella Grec 2001. Teatre Capi-tol (2001); EL TIET VANIA d´ A. Txèckhov.Dir.: J.Min-guell. Grec 2000. Tantarantana Teatre (2000); AUDI-ENCIA I VERNISSATGE de V. Havel. Dir.: J.Minguell. Teatre Artenbrut (1999); LAS GALAS DEL DIFUNTO de R. del Valle Inclán Dir.: J. Forcadas. La Cuina (1998); LES DIFICILS RELACIONS DE PARELLA. Tex-tos de S. Belbel i Q. Monzo. Dir: M.Sabaté (1997); CANVIS de T. Martin. Dir.: P. Anglas. Teatreneu de Barcelona (1996); OLEANNA. D. Mamet. Dir.: M.Ma-naguerra. Teatreneu de Barcelona (1995); MAQUINA HAMLET de H. Mùller. Dir.: R. Torres (1991).

Al cinema, l’hem vista a obres com NADIA. Curtme-tratge (2015); EL CAFÉ DE LA MARINA. Adapt de la novel.la de J.M de Segarra. Dir: Sílvia Munt (2014); GEMIDOS.Curtmetratge. Dir: P. Ribosa I X (2009); LÁVI Curtmetratge. Dir: Mar Cerdà (2004); TODO ME PASA A MI. Llargmetratge. Dir: Miquel García (1999).

A la televisió ha participat a LA RIERA (TV3, 2013); JET JAG (T de Teatre), (TV3, 2007 i 2002); HOSPI-TAL CENTRAL (Telecinco, 2004); MIRALL TRENCAT (TV3, 2001); EL COMISARIO (Telecinco, 2001); PSI-CO- EXPRES (TV3, 2001); LABERINT D´HOMBRES (TV3, 2000) i a LA COSA NOSTRA (TV3, 2000).

Direcció de la lectura dramatitzada de lóbra OXI-GEN de K.Dejassi i R.Hoffman a la Real Academia de les Ciències (2009).

Al 1996 crea la companyia Teatre de Calaix amb els actors P.Anglas, J.Minguell, O.Genis i C.Sensada.

Premi Extraordinari dÁrt Dramàtic 1994 (Institut del Teatre de Bcn)

Míriam AlamanyActriu


12—

Venda d’entradesLa venda general d’entrades del Festival comença el 7 de setembre amb diferents horaris i per diferents canals. Compra a través de la modalitat que més s’adeqüi a les teves necessitats:

A qui va dirigit? Socis de

Canals

Hora

el 5 i 6 de setembre de 10 a 13h i de 15 a 17h

a partir del dia 5 de setembre a les 10h

A qui va dirigit? Al públic general

Canals

Hora i llocdes d’1h abans de l’ini-

ci de l’espectacle

Al recinte de l’espectacle


Canals

Lloc i hora

a partir de les 9 h

Teatre Municipal(Salò de descans)

Teatre de Salt

de 9 h a 20h (ininterrompudament)


Canals

Lloc i hora

Teatre Municipal:de dmt. a div. de 13 a 17 h

Auditori de Girona de dmt. a div. d’11 a 13 h

Teatre de Salt:dij. i div. de 19 a 21h

Preferent5 i 6 de setembre

Última horaEl mateix dia de l’es-pectacle (si queden

entrades disponibles)

Intensiva7 de setembre

de 9 a 20 h

GeneralA partir del 8 de se-

tembre

T’has quedat sense entrada?

972 402 004 temporada-alta.net app i dispositius mòbils Venda presencial a guixeta

No llancis la tovallola

Nou servei d’avisos de disponibilitats al web (a la pàgina de cada espectacle, on hi hagi “entrades exhaurides”)

Instal·la’t l’app i activa les notificacions push

NOVETAT

1

2

3


13—

Paquets i descomptes

— Tots els descomptes s’hauran d’acreditar amb la documentació corresponent — Tots els descomptes, excepte els de La Colla, són aplicables a tots els espectacles menys als espectacles de la programació familiar El Planter i el VI Torneig

Dramatúrgia Catalana, Llibràlegs III, i les pel·lícules de Cinema de Temporada. — Per a la compra d’entrades per a persones amb mobilitat reduïda cal contactar amb les taquilles del festival 972 40 20 04 de dilluns a divendres de 10 a 13 h — Si ets un grup posa’t en contacte amb nosaltres a [email protected] — Consulta les condicions de compra a www.temporada-alta.net

Joves A qui va dirigit?

a joves d’entre 14 i 25

Tipus de descompte- Carnet Jove

- Targeta Girona Cultura (16/25). Més info: girona.cat

Canal

A qui va dirigit? Membres de:

- Club La Vanguardia

- TR3SC

- GEIEG

- UdG

Quan? Des del 7 de

setembre

15 %dte.

A qui va dirigit? 2 adults + 2 nens als

espectacles El petit príncep i El Carrousel des moutons

Consultar preus segons espectacle

Quan? Des del 7 de

setembre

Forfet fa-miliar

A qui va dirigit? Als espectacles

familiars d’El Planter amb el

carnet de

Quan? Des del 7 de

setembre

15 %dte.

A qui va dirigit?

i aturats

Quan? Des del 7 de

setembre

20 %dte.

A qui va dirigit? - Jubilats

Majors 65 anysCarnets:

- Jove- Biblioteques- Club Girona

CulturaFamília:

- Nombrosa- Monoparental

Quan?

15 %dte.

NOMÉS FINS EL 30 DE SETEMBRE

Descomptes Canals

Paquets multiespectacle

Compra un mateix nombre d’entrades per a 6, 7, 8 o 9 espectacles

Canals

Paquet 6

20 %dte.

Compra un mateix nombre d’entrades per a 10 o més espectacles

Canals

Paquet 10

25 %dte.


14—

Més informació i venda d’entrades: www.temporada-alta.net

Amb el patrocini de:

Patrons principals:

Mitjans patrocinadors: Mitjà ocial: Amb la col·laboració de:

Un festival de Bitò, amb la col·laboració de:

A

Llegenda de gèneres i cicles

dossier de l’espectacle les cadires - temporada alta · se enfrenta al reto de las sillas, un...

Documents