dogc_ca

Sumari

DISPOSICIONS

DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA

LEI 16/2014, deth 4 de deseme, d’accion exteriora e de relacions damb era Union Europèa.

LEI 10/2015, deth 19 de junh, de formacion e qualificacion professionaus.

ACORD GOV/166/2015, de 27 d'octubre, pel qual s'autoritza la cessió global d'actius i passius de la societatGestió de Màrqueting i Serveis de les Comarques Gironines, SLU, a favor de la societat Aeroports Públics deCatalunya, SLU; la dissolució i liquidació de la societat Gestió de Màrqueting i Serveis de les ComarquesGironines, SLU, i la modificació dels Estatuts de la societat Aeroports Públics de Catalunya, SLU.

CONSELL CATALÀ DE L'ESPORT

RESOLUCIÓ PRE/2374/2015, de 26 d'octubre, per la qual es modifica la Resolució PRE/604/2015, de 27 demarç, per la qual s'obre la convocatòria per a la concessió de subvencions als ajuntaments i entitats municipalsdescentralitzades per a actuacions urgents d'adaptació a la seguretat, l'habitabilitat o la funcionalitat delsequipaments esportius existents a executar durant l'any 2015, i se n'aproven les bases reguladores.

DEPARTAMENT D'ECONOMIA I CONEIXEMENT

AGÈNCIA PER A LA QUALITAT DEL SISTEMA UNIVERSITARI DE CATALUNYA

RESOLUCIÓ ECO/2381/2015, de 26 d'octubre, per la qual s'aproven les bases i s'obre la convocatòria per a laconcessió d'ajuts per a l'elaboració d'estudis per aprofundir en els resultats de l'Estudi d'Ocupadors 2014.

DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT

RESOLUCIÓ ENS/2377/2015, de 8 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la modificació del concert educatiudel centre privat Servator, de Sabadell, com a conseqüència de la Resolució de 2 d'octubre de 2015.

RESOLUCIÓ ENS/2378/2015, de 8 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la modificació del concert educatiudel centre privat Tilmar, de Montblanc, com a conseqüència de la Resolució de 28 de setembre de 2015.

DEPARTAMENT DE SALUT

RESOLUCIÓ SLT/2376/2015, de 17 de setembre, per la qual es delega en la Gerència d'Atenció Ciutadana delServei Català de la Salut la presa en consideració, la gestió i l'atenció de les sol·licituds d'exercici dels dretsd'accés, rectificació, cancel·lació i oposició per part dels ciutadans en relació amb les dades que conté lahistòria clínica compartida de Catalunya.

Núm. 6986Any 39 / 2a època Dijous, 29 d'octubre de 2015

CVE-DOGC-A-6986-S

DL B 38014-2007ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc

DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT

EDICTE de 15 d'octubre de 2015, pel qual es fa pública una sentència de la Sala Contenciosa Administrativa delTribunal Superior de Justícia de Catalunya dictada en el recurs contenciós administratiu núm. 32/2009.


EDICTE de 20 d'octubre de 2015, sobre un acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme de la CatalunyaCentral referent al municipi d'Avià.

EDICTE de 20 d'octubre de 2015, sobre acords de la Comissió Territorial d'Urbanisme de la Catalunya Centralreferents al municipi de Sant Fruitós de Bages.


EDICTE de 22 d'octubre de 2015, sobre uns acords de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona referentsal municipi de Brunyola.

EDICTE de 22 d'octubre de 2015, sobre un acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona referent almunicipi de Vilamalla.

EDICTE de 22 d'octubre de 2015, sobre un acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme de l'àmbit metropolitàde Barcelona referent al municipi de Sant Cugat del Vallès.

EDICTE de 22 d'octubre de 2015, sobre un acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona referental municipi de Sant Pere de Vilamajor.

EDICTE de 26 d'octubre de 2015, sobre un acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme de la CatalunyaCentral referent al municipi de Sant Llorenç de Morunys.

DEPARTAMENT DE CULTURA

ACORD GOV/167/2015, de 27 d'octubre, pel qual es declara bé cultural d'interès nacional, en la categoria deconjunt històric, la plaça del Mercadal, a Agramunt.

ACORD GOV/168/2015, de 27 d'octubre, pel qual es declaren bé cultural d'interès nacional, en la categoria deconjunt històric, les Cases Cerdà, a Barcelona, i se'n delimita l'entorn de protecció.

ACORD GOV/169/2015, de 27 d'octubre, pel qual es delimita l'entorn de protecció del castell de Montsoriu, aSant Feliu de Buixalleu i a Arbúcies.

DEPARTAMENT D'AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA I ALIMENTACIÓ

RESOLUCIÓ ARP/2380/2015, de 15 d'octubre, per la qual es declaren zona sotmesa a règim de caça controladaels terrenys cinegètics d'aprofitament comú de la muntanya de Fusimanya i Batlló.

Núm. 6986 - 29.10.20152/8 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

CVE-DOGC-A-6986-S


DEPARTAMENT DE BENESTAR SOCIAL I FAMÍLIA

ACORD GOV/170/2015, de 27 d'octubre, pel qual es modifiquen els Estatuts del Consorci Centre d'Acolliment iServeis Socials La Sopa i se n'aprova el text íntegre.

AGÈNCIA CATALANA DE LA JOVENTUT

RESOLUCIÓ BSF/2373/2015, de 20 d'octubre, per la qual s'aproven les bases reguladores i s'obre laconvocatòria dels premis Art Jove Producció i les beques Art Jove Mediació corresponents a l'any 2015.

CÀRRECS I PERSONAL

DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ I RELACIONS INSTITUCIONALS

CORRECCIÓ D'ERRADES a la Resolució GRI/1825/2014, de 29 de juliol, per la qual s'aprova i es fa públic eltemari de les proves selectives per a l'accés al cos d'intervenció de la Generalitat (DOGC núm. 6677d'1.8.2014; correcció d'errades al DOGC núm. 6711, de 22.9.2014).


DECRET 230/2015, de 27 d'octubre, pel qual es nomena el senyor José Ignacio García Plata director general deProfessorat i Personal de Centres Públics del Departament d'Ensenyament.

RESOLUCIÓ ENS/2379/2015, de 19 d'octubre, per la qual es resol la convocatòria de concurs específic demèrits i capacitats per a la provisió de diversos llocs de treball del Departament d'Ensenyament (convocatòriade provisió núm. EN/051/15).


RESOLUCIÓ BSF/2382/2015, de 16 d'octubre, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per ala provisió d'un lloc de comandament de la Direcció de Serveis del Departament de Benestar Social i Família(convocatòria de provisió núm. BSF/013/15).

ANUNCIS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA


ANUNCI de notificació de l’acta de control financer en procediment de control de subvencions de fons europeus.


COMPLEX EDUCATIU DE TARRAGONA

ANUNCI pel qual es fa pública la licitació d'un contracte de serveis (exp. CET-08-2016).

DEPARTAMENT D'INTERIOR


CVE-DOGC-A-6986-S


SERVEI CATALÀ DE TRÀNSIT

ANUNCI pel qual es fa pública la formalització d’un contracte de serveis (exp. 18/2015).


RESOLUCIÓ TES/2361/2015, de 13 d’octubre, per la qual s’atorga i es renova el distintiu de garantia dequalitat ambiental per a diverses categories de productes i serveis.

ANUNCI pel qual es fa pública la licitació d'un contracte de serveis (exp. PTOP-2015-1059).



AGÈNCIA DE L'HABITATGE DE CATALUNYA

EDICTE de 21 d’octubre de 2015, de notificació d’una resolució de subvenció en relació amb un expedient derehabilitació d’habitatges (RB-00025-15).

CORRECCIÓ D’ERRADES a l’Anunci de licitació d’un contracte de serveis (exp. 15/0045) (DOGC núm. 6974, de13.10.2015).


ANUNCI pel qual es fa pública la formalització d'un contracte (exp. CU-2015-426).


ANUNCI de procediment obert per a la licitació d'un contracte de servei (exp. CU-2015-749).


ANUNCI de notificació de l’inici d'expedients sancionadors i propostes de resolució.

ANUNCI de notificació de resolucions d'expedients sancionadors.

ANUNCI de notificació de resolucions d'expedients sancionadors d'incendis.

ANUNCI pel qual es notifica una proposta de resolució d'expedient sancionador (exp. ID-L-10-2015).


EDICTE de 20 d’octubre de 2015, de notificació de l’obertura del termini de diversos tràmits d’audiència i vistarelatius a expedients de protecció a la infància i l’adolescència.

DEPARTAMENT D'EMPRESA I OCUPACIÓ


CVE-DOGC-A-6986-S


EDICTE de 13 d'octubre de 2015, de notificació d'actes administratius.

DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA

ANUNCI de licitació d’un contracte de gestió de serveis públics, mitjançant concert, per al tractament dedrogodependències de persones sotmeses a mesures penals d’internament en centre terapèutic (exp. JU-12/16GEEC JU-2015-493).

UNIVERSITATS CATALANES

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

RESOLUCIÓ 1450/2015, de 6 d'octubre, de modificació de la Resolució 1349/2014, de 22 d'octubre, dedelegació de competències, i de la Resolució 1454/2014, de 20 de novembre, de rectificació d'errades de laResolució 1349/2014, de 22 d'octubre, de delegació de competències i d'inclusió de noves delegacions.

ALTRES ENS

ATLL CONCESSIONÀRIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, SA

ANUNCI sobre l’adjudicació d’un contracte del servei de manteniment preventiu i correctiu d'equips de baixa ialta tensió (2015-2017).

AGÈNCIA DE SALUT PÚBLICA DE BARCELONA

ANUNCI de licitació d’un contracte de gestió de serveis públics per a la gestió del centre d’atenció i seguimentde les dependències (CAS) Horta-Guinardó.

CONSORCI MAR PARC DE SALUT DE BARCELONA

ANUNCI sobre convocatòria d'un concurs de mèrits per a la provisió, en règim de contractació laboral, d'un llocde treball (conv. 2015-0210).

CONSORCI SANITARI INTEGRAL

RESOLUCIÓ per la qual es declara deserta la licitació del contracte del servei de transport sanitariinterhospitalari del Consorci Sanitari Integral.

RESOLUCIÓ d'encàrrec de gestió (ref. EG15 01 U8HGH).

CONSORCI SANITARI DEL MARESME

RESOLUCIÓ sobre formalització de contractes per a l’explotació de màquines expenedores de begudes ialiments sòlids per al Consorci Sanitari del Maresme.

CONSORCI D'EDUCACIÓ DE BARCELONA

RESOLUCIÓ sobre autorització del canvi de titularitat del centre educatiu privat Reina Elisenda, de Barcelona.

ANUNCIS DE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL

AJUNTAMENTS


CVE-DOGC-A-6986-S


AJUNTAMENT DE BELIANES

ANUNCI sobre aprovació definitiva del mapa de capacitat acústica.

AJUNTAMENT DE CALDES DE MALAVELLA

ANUNCI sobre convocatòria de selecció d'una plaça d'auxiliar tècnic informàtic en règim laboral temporal.

ANUNCI sobre contractació urgent de personal.

AJUNTAMENT DE CASTELLGALÍ

ANUNCI sobre informació pública, pel termini d'un mes, de la sol·licitud d'autorització de llicència per a lainstal·lació d'una connexió de servei i un comptador d'aigua.

AJUNTAMENT DE CELRÀ

ANUNCI sobre aprovació inicial de l'Ordenança municipal per a la prevenció i control dels mosquits, iparticularment del mosquit tigre (Aedes albopictus) (exp. 407/2015).

AJUNTAMENT DE FOIXÀ

EDICTE sobre aprovació inicial del plec de clàusules i anunci de la licitació de dues obres.

AJUNTAMENT DE GUALBA

EDICTE sobre desafectació d'un bé immoble.

AJUNTAMENT DE L'HOSPITALET DE LLOBREGAT

ANUNCI sobre formalització de la contractació d'obres (O-55/2014).

AJUNTAMENT DE LES MASIES DE RODA

ANUNCI sobre aprovació definitiva del Projecte d'obres portada de llum a Puigcebró.

AJUNTAMENT DEL MASNOU

EDICTE pel qual es notifica la incoació i el plec de càrrecs d’un expedient sancionador (exp. Comunitat iPersones/SP/X2015/3981).

EDICTE pel qual es notifica la incoació i el plec de càrrecs d’un expedient sancionador (exp. Comunitat iPersones/SP/X2015004333).

EDICTE sobre notificació de l'ordenació de l'execució de la neteja i desinfecció d'un habitatge(CiP/SP/2015001836).

AJUNTAMENT DE MONTCLAR

ANUNCI sobre derogació de l'Ordenança reguladora de la concessió de subvencions d'obres en construccionsallunyades del nucli.

AJUNTAMENT DE PAÜLS

ANUNCI sobre aprovació de l'ordenança municipal de convivència.

AJUNTAMENT DE PUJALT

ANUNCI sobre aprovació del Projecte modificat de rehabilitació de l'edifici de la rectoria.

ANUNCI sobre licitació del Projecte corresponent a les obres de rehabilitació de la rectoria com a nouajuntament i museu.


CVE-DOGC-A-6986-S


AJUNTAMENT DE RIBA-ROJA D'EBRE

ANUNCI sobre aprovació inicial de la relació de llocs de treball.

AJUNTAMENT DE SANT ANTONI DE VILAMAJOR

ANUNCI sobre nomenament d'un funcionari.

AJUNTAMENT DE SANT BOI DE LLOBREGAT

ANUNCI sobre licitació per a la contractació del servei de manteniment i conservació de l'aigua iinfraestructures del llac artificial del parc de Marianao i del manteniment integral de la font ornamental situadaa la plaça de l'Ajuntament (N805/U670/2015/000083).

ANUNCI sobre licitació per a la contractació del servei de manteniment dels ascensors de diversesdependències municipals (N805/U670/2015/000056).

ANUNCI sobre licitació per a la contractació del servei de manteniment d'instal·lacions de climatització(N805/U670/2015/000084).

ANUNCI sobre aprovació del plec de clàusules administratives particulars que regeix la licitació per a lacontractació de la gestió del servei públic en la modalitat de concessió per a l’explotació de l’estadi municipald’atletisme Constantí Miranda (N801/U224/2015/047).

AJUNTAMENT DE SANTA LLOGAIA D'ÀLGUEMA

EDICTE sobre aprovació inicial de l'expedient d'ocupació directa de diverses finques.

EDICTE sobre notificació d'inici del expedient d'aprovació inicial d'ocupació directa de diverses finques.

AJUNTAMENT DE VALLROMANES

ANUNCI sobre aprovació definitiva del Projecte de reforma de l'escala interior del campanar de l'església.

ALTRES ORGANISMES

INSTITUT MUNICIPAL DE PARCS I JARDINS DE BARCELONA

ANUNCI sobre aprovació de la incorporació al catàleg d’arbres d’interès local de l’Ajuntament de Barcelona dequatre (4) noves fitxes.

ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA

ANUNCI sobre convocatòria de concurs públic per a la contractació temporal en pràctiques d’un/a tècnic/asuperior graduat/ada en química o farmàcia (exp. 2424/15).

ANUNCIS DE L'ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA

TRIBUNALS SUPERIORS DE JUSTÍCIA

SECCIÓ CINQUENA DE LA SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DEJUSTÍCIA DE CATALUNYA

EDICTE sobre interposició d'un recurs contenciós administratiu (exp. 364/2015).


CVE-DOGC-A-6986-S


JUTJATS DE PRIMERA INSTÀNCIA I INSTRUCCIÓ

JUTJAT DE PRIMERA INSTÀNCIA I INSTRUCCIÓ NÚM. 8 DE GAVÀ

EDICTE sobre actuacions de judici verbal (exp. 144/2015).

JUTJAT DE PRIMERA INSTÀNCIA NÚM. 14 DE BARCELONA

EDICTE sobre judici de guarda, custòdia o aliments de fills menors no matrimonials no consensuats (exp.965/2014).


EDICTE sobre actuacions de guarda i custòdia contenciós (exp. 81/2015).


EDICTE sobre procediment ordinari (exp. 1050/2014).



JUTJAT DE PRIMERA INSTÀNCIA NÚM. 5 DE TARRAGONA


JUTJAT DE PRIMERA INSTÀNCIA NÚM. 6 DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT (ANT. CI-11)

EDICTE sobre judici verbal (exp. 1601/2011).

JUTJAT DE PRIMERA INSTÀNCIA NÚM. 7 DE LLEIDA

EDICTE sobre actuacions de procediment ordinari (exp. 1465/2014).

ANUNCIS DIVERSOS

HOSPITAL SANT JOAN DE DÉU

RESOLUCIÓ sobre licitació per a la formalització de contractes de la realització de les obres de la unificació dela UCA i UCOI en planta 2a a l'edifici Maternitat per a l’Hospital Sant Joan de Déu - Esplugues.


CVE-DOGC-A-6986-S


DISPOSICIONS


LEI 16/2014, deth 4 de deseme, d’accion exteriora e de relacions damb era Union Europèa.

Les versions catalana i castellana d’aquest document van ser publicades en el DOGC núm. 6768, d'11.12.2014.

Es versions catalana e castelhana d’aguest document sigueren publicades en DOGC núm. 6768, d'11.12.2014.

Eth president dera Generalitat de Catalonha

Sigue notòri a toti es ciutadans qu’eth Parlament de Catalonha a aprovat e jo, en nòm deth Rei e d’acòrd tambçò qu’establís er article 65 der Estatut d’autonomia de Catalonha, promulgui era següenta

LEI

Preambul

Era Generalitat, des de tostemp, a auançat damb era volentat de projectar Catalonha coma un país de prestigi,d’excelléncia e de qualitat. Un motor en sud d’Euròpa, damb capacitat entà interactuar damb es auti territòrisd’Euròpa e dera rèsta deth mon.

A partir des disposicions der Estatut d’autonomia de Catalonha, eth hèt qu’era Generalitat desvolope ua accionexteriora ja non derive sonque d’ua practica politica, senon que passe a auer caractèr obligatòri e configure unencastre d’actuacion legaument establit.

Aguesta lei a de perméter enfortir es relacions damb era Union Europèa e continuar auançant cap a ua accionexteriora eficaça e coerenta, coordinada damb eth conjunt d’actors qu’actuen en scenari internacionau, etanben posicionar es interèssi de Catalonha en mon e reforçar es relacions damb d’auti govèrns, organismesmultilateraus e hilats de cooperacion ena Union Europèa.

Actuaument, tota agenda de creishement futur passe necessariament pera potenciacion dera activitat exterioradera economia. Eth sector exterior de Catalonha, per miei des exportacions, eth torisme e era inversionexteriora, permet hèr de motor dera activitat productiva en generau e, quan conven, compensar es possiblescontraccions que patís era economia catalana. En aguest sentit, aguesta lei a de potenciar aguesta presénciainternacionau dera economia catalana, damb era quau eth Govèrn ei comprometut e obligat.

Er Estatut d’autonomia aprovat eth 2006 a permetut dar cobertura de lei organica ara accion exteriora amiadaa tèrme pes administracions publiques catalanes. E Catalonha, atau coma d’auti ens territoriaus des estats dethnòste entorn, a incrementat progressivament es sues actuacions en exterior e en encastre dera Union Europèa,damb eth sosten clar dera jurisprudéncia deth Tribunau Constitucionau, qu’a permetut actuacionsautonomiques de relevància exteriora, en compréner qu’eth desplegament de determinades competénciesautonomiques requerís aguest tipe d’actuacions, atau coma ac fondamente ena Senténcia 80/1993.

Coma declare era Senténcia deth Tribunau Constitucionau 165/1994, non se pòt pas identifiar era matèriarelacions internacionaus damb tot tipe d’activitat damb abast o projeccion exteriores. Atau se despren deramadeisha literalitat dera Constitucion, coma tanben dera interpretacion ja efectuada pera jurisprudéncia dethTribunau Constitucionau, en declarar qu’era dimension exteriora d’un ahèr non pòt pas servir entà hèr uainterpretacion expansiva der article 149.1.3 dera Constitucion que subsumisque ena competéncia estatauquinsevolha mesura dotada d’ua cèrta incidéncia exteriora.

Eth procès de globalizacion politica e economica a propiciat ua fòrta evolucion damb relacion as actors en jòcen encastre des relacions internacionaus. Non sonque s’a incrementat era preséncia d’actors e entitats non



CVE-DOGC-A-15299081-2015

estataus deth mon economic damb cèrt poder en forums internacionaus, senon que tanben a creishut ethpapèr des ens non estataus e des representacions dera societat civiu en contèxtes de fòrta projeccioninternacionau, s’a esvaït en cèrta mesura eth concèpte de sobeiranitat e s’an modificat implicitament es règlesdes relacions internacionaus. Ena madeisha linha, es cambis constants en contèxte des relacions internacionausan hèt dera diplomàcia publica un esturment cada còp mès reconeishut ena accion exteriora des païsi pera suadimension culturau e economica, e que cau tanben remercar pr’amor dera importanta tradicion qu’a enCatalonha.

Cau reconéisher era societat civiu damb dimension internacionau coma un aliat clau en desvolopament deraaccion exteriora de Catalonha.

D’acòrd damb es precèptes deth capitol II deth titol V der Estatut d’autonomia de Catalonha, era Generalitatparticipe enes ahèrs relacionadi damb era Union Europèa qu’afècten es competéncies e es interèssi deCatalonha, per miei dera participacion enes institucions e es organismes europèus e ena formacion desposicions der Estat.

D’un aute costat, eth dret dera Union Europèa ei pleament integrat en ordenament juridic catalan. Des deraaprobacion der Estatut d’autononia, s’a produsit ua importanta evolucion normativa en encastre europèu, enconcrèt damb es darrères modificacions deth Tractat dera Union Europèa e eth Tractat de foncionament deraUnion Europèa. Cau, per tant, qu’era Generalitat continue garantint era transposicion e era aplicacion corrèctesdera normativa europèa.

Eth desvolopament normatiu des disposicions estatutàries a de facilitar tanben er establiment de directritzes emecanismes que permeten ua melhor coordinacion intèrna des diuèrsi departaments e organismes en matèriad’accion exteriora, e tanben era coordinacion damb era accion exteriora de d’autes administracions e enspublics de Catalonha. Er objectiu finau ei, donques, maximizar era potencialitat des esturments d’accionexteriora e eth posicionament de Catalonha a nivèu internacionau.

Titol preliminar

Article 1. Objècte dera lei

1. Aguesta lei a per objècte regular era accion exteriora de Catalonha e es relacions dera Generalitat damb eraUnion Europèa, damb era finalitat d’arténher, jos era direccion, era coordinacion e era orientacion deth Govèrn:

a) Era maxima proteccion exteriora de Catalonha e era maxima promocion en exterior des sòns interèssi.

b) Eth posicionament de Catalonha en exterior coma actor internacionau actiu damb relacion a matèries queson competéncia dera Generalitat o d’interès entà Catalonha.

c) Eth posicionament de Catalonha deuant era Union Europèa e era participacion dera Generalitat enesinstitucions europèes, de conformitat damb era normativa vigenta.

2. Damb era finalitat que determine er apartat 1, aguesta lei:

a) Definís er encastre d’aplicacion, es linhes generaus d’actuacion, es estructures organizatives e esmecanismes de planificacion, participacion, gestion e seguiment per çò que hè ara accion exteriora deCatalonha e as relacions dera Generalitat damb era Union Europèa.

b) Definís era tipologia e era estructura d’un hilat sufisent e eficaç d’unitats de representacion dera Generalitaten exterior.

c) Reconeish eth besonh de promòir e impulsar es iniciatives dera societat civiu que contribuïssen a generar enexterior ua opinion publica positiva envèrs Catalonha e a potenciar eth prestigi e era influéncia internacionausdeth país.

3. Era accion exteriora a de tier tanben en compde es externalitats des politiques intèrnes qu’agen impacte enexterior.

Article 2. Definicions

As efèctes d’aguesta lei, se compren per:



CVE-DOGC-A-15299081-2015

a) Accion exteriora: eth conjunt de politiques, actuacions, activitats e iniciatives que, en coeréncia damb esprincipis e objectius d’aguesta lei, amien a tèrme entara projeccion exteriora de Catalonha, dehòra derencastre dera Union Europèa, eth Parlament, era Presidéncia dera Generalitat, eth Govèrn e era Administraciondera Generalitat, es autes institucions dera Generalitat, es ens locaus e era rèsta d’administracions publiquesde Catalonha, e tanben es ens, es organismes e es entitats que depenen de quinsevolha d’aguestesadministracions o que i son vinculadi.

Era accion exteriora abarque totes es politiques, actuacions, activitats e iniciatives dera Generalitat derivadesdes sues atribucions competenciaus e der exercici des foncions relacionades damb es encastres des relacionsexteriores, dera projeccion exteriora de Catalonha e era promocion en exterior des interèssi deth país e despolitiques de solidaritat, qu’includissen era cooperacion e ajuda ath desvolopament, eth foment dera patz, eradefensa des drets umans e era responsabilitat ambientau ena comunitat internacionau.

b) Relacions dera Generalitat damb era Union Europèa: eth conjunt de politiques, actuacions, activitats einiciatives dera Generalitat damb relacion ara Union Europèa, includida era participacion enes institucionseuropèes de conformitat damb es tractats constitutius dera Union e damb er ordenament juridic espanhòl.

c) Organizacion internacionau: era entitat foncionau creada per subjèctes de dret internacionau mejançant untractat internacionau entà arténher objectius determinats e dotada de competéncies d’atribucion, d’uaestructura institucionau permanenta e de personalitat juridica internacionau.

d) Acòrds de collaboracion: es acòrds subjèctes ath dret public que non an naturalesa ne efèctes juridics dedret internacionau e sonque impausen obligacions juridiques as parts que les contracten.

e) Delegacions deth Govèrn en exterior: es unitats de representacion institucionau deth Govèrn en exteriorqu’an coma objectiu de defener-i es interèssi de Catalonha e era projeccion internacionau deth país.

f) Delegacion deth Govèrn deuant era Union Europèa: era unitat de representacion institucionau deth Govèrndeuant era Union Europèa qu’a coma objectiu de defener-i es interèssi de Catalonha e era projeccioninternacionau deth país.

g) Oficines sectoriaus deth Govèrn en exterior: es unitats de representacion deth Govèrn en exterior qu’an unencastre d’actuacion sectoriau, corresponent ath d’un departament; aguestes unitats s’adscriuen organicamente foncionaument ath departament competent en encastre sectoriau corresponent o a un des organismes oentitats que’n depenen.

h) Hilats de cooperacion territoriau: es hilats de govèrns de territòris diuèrsi qu’an per finalitat defénerinterèssi comuns deuant es institucions estataus, europèes e internacionaus.

i) Diplomàcia publica de Catalonha: quinsevolha actuacion d’un agent public o privat qu’age ua incidénciaefectiva e positiva ena opinion publica exteriora damb er objectiu de potenciar era imatge, era influéncia e ethprestigi de Catalonha en exterior.

j) Diplomàcia culturau de Catalonha: es activitats de diplomàcia publica de Catalonha que consistissen enaprojeccion internacionau dera creacion, era indústria e era lengua catalanes, en supòrt ara formacion exteriorades creadors e ena participacion en organizacions culturaus internacionaus, d’acòrd damb era normativavigenta.

k) Diplomàcia economica de Catalonha: es activitats de diplomàcia publica de Catalonha adreçades a impulsareth reconeishement internacionau de Catalonha coma destinacion d’inversions e origen d’exportacions deprumèr nivèu, país toristic de referéncia e centre de prestigi en encastre dera recerca e dera innovacion.

l) Diplomàcia esportiva de Catalonha: es activitats de diplomàcia publica de Catalonha adreçades a impulsareth reconeishement internacionau der espòrt catalan.

Article 3. Principis rectors dera accion exteriora e des relacions damb era Union Europèa

Era accion exteriora de Catalonha e es relacions dera Generalitat damb era Union Europèa se regissen pesprincipis rectors que seguissen:

a) Eth compromís qu’era vocacion pleament europeïsta e mediterranèa de Catalonha presidisque era aplicaciondes objectius dera accion exteriora e des relacions damb era Union Europèa.

b) Era cerca deth consens politic enes orientacions e estratègies generaus dera accion exteriora e des relacionsdamb era Union Europèa, entà arténher era continuitat e era estabilitat que requerissen es politiques entathmiei e long termini.



CVE-DOGC-A-15299081-2015

c) Era garantia de coeréncia, coordinacion, transversalitat e eficàcia en desvolopament dera accion exteriora edes relacions damb era Union Europèa.

d) Era transparéncia ena actuacion des poders publics.

e) Eth reconeishement deth dret des persones e des pòbles ara defensa e ara promocion dera cultura, eralengua e era identitat pròpries, er impuls des valors de conviuença multiculturau, eth reconeishement deth dreta decidir des pòbles, eth reconeishement des drets sociaus, educatius e sanitaris e eth supòrt as sectors mèsvulnerables dera societat.

f) Era promocion dera patz, era non-violéncia, era seguretat umana, era solidaritat, era cooperacion e ajudaath desvolopament, eth desvolopament sostenible, era sobeiranitat alimentària, era luta contra eth cambiclimatic, eth respècte mutuau entre es pòbles, era eradicacion dera praubesa e era proteccion des dretsumans, laguens deth respècte des propòsits e principis dera Carta des Nacions Unides, era Declaracionuniversau des drets umans, eth Pacte internacionau des drets civius e politics, eth Pacte internacionau de dretseconomics, sociaus e culturaus, eth Convèni europèu entara sauvaguarda des drets umans e des libertatsfondamentaus e era Carta des drets fondamentaus dera Union Europèa.

g) Era non-discriminacion per rason de genre, origen, nacionalitat, raça, edat, orientacion sexuau, identitat degenre, discapacitat, religion o conviccions politiques.

h) Eth compliment deth principi de leialtat institucionau mutuau e era cerca de sinergies damb eth Govèrn derEstat e damb es autes administracions publiques, d’acòrd damb es principis rectors des politiques publiquesestablides per Estatut.

i) Eth respècte dera diversitat, era varietat e era riquesa deth territòri de Catalonha, eth reconeishement dethpotenciau dera capacitat de Barcelona e era proteccion der equilibri territoriau.

j) Eth respècte deth dret internacionau e era garantia de compliment des drets e es obligacions que deriven destractats e des costums internacionaus, des principis generaus deth dret internacionau e des resolucionsd’organizacions internacionaus qu’afècten Catalonha.

k) Era incorporacion dera perspectiva de genre en desvolopament des politiques e ena elaboracion de projèctese programes.

Article 4. Finalitats dera accion exteriora e des relacions damb era Union Europèa

Era accion exteriora de Catalonha e es relacions dera Generalitat damb era Union Europèa se regissen pesfinalitats que seguissen:

a) Era projeccion en exterior de Catalonha coma un actor internacionau comprometut, solidari e responsable.

b) Era promocion en exterior des interèssi deth conjunt de Catalonha, en tot hèr dera internacionalizacion unèish principau entath desvolopament equilibrat des diuèrsi territòris.

c) Era promocion internacionau dera lengua e era cultura catalanes.

d) Era promocion de Catalonha coma sedença d’organizacions internacionaus.

e) Eth supòrt as comunitats catalanes der exterior e er establiment de relacions de supòrt damb es ciutadanscatalans en exterior.

f) Era defensa dera patz, es drets umans e eth desvolopament uman sostenible.

g) Era promocion dera internacionalizacion economica de Catalonha e eth supòrt as empreses catalanes dambsedença en exterior.

h) Era potenciacion dera collaboracion damb es entitats e es collectius qu’actuen en encastre dera accionexteriora de Catalonha.

Titol I. Actors, encastres e esturments dera accion exteriora e des relacions damb era Union Europèa



CVE-DOGC-A-15299081-2015

Capitol I. Actors

Article 5. Parlament

Corresponen ath Parlament, de conformitat damb er Estatut e d’acòrd damb eth principi d’autonomiareglamentària, es foncions que seguissen:

a) Exercir era foncion d’impuls e contraròtle dera accion exteriora dera Generalitat e, damb aguesta finalitat,conéisher era politica e era activitat deth Govèrn en encastre dera accion exteriora, deliberar sus aguestaquestion e hèr-ne eth contraròtle.

b) Promòir era participacion dera ciutadania en debat public e eth contraròtle dera accion politica e de govèrnen aguest encastre.

c) Debàter eth Plan estrategic d’accion exteriora e de relacions damb era Union Europèa, e hèr-ne ethseguiment, d’acòrd damb çò qu’establís er article 15.

d) Participar, s’ei eth cas, en organismes e conferéncies internacionaus de cooperacion interparlamentària.

e) Mantier, s’ei eth cas, relacions bilateraus damb d’auti parlaments.

f) Mantier relacions damb es entitats dera societat civiu qu’actuen en encastre dera accion exteriora e deracooperacion e ajuda ath desvolopament.

g) Impulsar relacions de collaboracion e mecanismes d’informacion mutuau damb eth Govèrn, damb es autesinstitucions dera Generalitat e damb es ens, es organismes e es entitats adscrits ath Parlament en encastredera accion exteriora.

h) Exercir era foncion de contraròtle deth principi de subsidiarietat des actes legislatius dera Union Europèa.

i) Hèr eth seguiment legislatiu prèvi des iniciatives legislatives dera Union Europèa qu’afècten competéncies ointerèssi dera Generalitat, coma tanben deth programa de trabalh dera Comission Europèa.

Article 6. Presidéncia dera Generalitat

Correspon ath president dera Generalitat, en exercici dera mès nauta representacion dera Generalitat, impulsare mantier relacions damb es autoritats der encastre internacionau.

Article 7. Govèrn

1. Eth Govèrn, per miei deth departament competent en matèria d’accion exteriora, dirigís, execute e coordineera accion exteriora dera Generalitat entara projeccion exteriora de Catalonha e era promocion des sònsinterèssi, en encastre des directritzes generaus dera accion de govèrn establides peth president deraGeneralitat.

2. Corresponen ath Govèrn, d’acòrd damb er Estatut, es foncions que seguissen:

a) Adoptar es mesures de besonh entara execucion des tractats internacionaus concludits per Estat, en aqueròqu’afècten matèries que son competéncia dera Generalitat.

b) Formular ath Govèrn der Estat es observacions e es propòstes que creigue pertinentes damb relacion asiniciatives e es tractats de revision des tractats constitutius dera Union Europèa, damb relacion as autesiniciatives e propòstes qu’eth Govèrn der Estat presente ara Union Europèa e damb relacion as actes deconclusion des tractats qu’afècten competéncies o interèssi dera Generalitat.

c) Participar en nomenament, a propòsta deth departament competent en aguesta matèria, des personesqu’agen de representar era Generalitat enes delegacions negociadores der Estat deuant era Union Europèa eena representacion permanenta der Estat deuant era Union Europèa.

d) Instar eth Govèrn der Estat a iniciar accions deuant eth Tribunau de Justícia dera Union Europèa e adoptares acòrds pertinents, d’acòrd damb era normativa europèa, entà perméter es accions dera Generalitat deuanteth tribunau.

e) Aprovar era conclusion d’acòrds de collaboracion deth Govèrn o dera Administracion dera Generalitat dambens publics de d’auti estats o damb organizacions internacionaus, e autorizar, damb caractèr prèvi, era



CVE-DOGC-A-15299081-2015

conclusion d’acòrds analògs pes ens, es organismes o es entitats publiques que depenen dera Administraciondera Generatitat o que i son vinculadi.

Article 8. Administracion dera Generalitat

1. Corresponen ath departament o as departaments damb competéncies en matèria d’accion exteriora e derelacions damb era Union Europèa es foncions que seguissen:

a) Dirigir e impulsar es politiques a actuacions deth Govèrn damb relacion ara Union Europèa e en encastre desrelacions exteriores.

b) Era projeccion exteriora de Catalonha e era promocion en exterior des sòns interèssi, dera representacion epreséncia de Catalonha en exterior e dera cooperacion e ajuda ath desvolopament.

c) Dirigir e coordinar era actuacion en aguesti encastres dera Administracion dera Generalitat e des ens, esorganismes o es entitats que’n depenen o que i son vinculadi.

d) Coordinar era projeccion exteriora des politiques sectoriaus des departaments deth Govèrn e des ens, esorganismes o es entitats que depenen dera Administracion dera Generalitat o que i son vinculadi, entàgarantir-ne era adequacion e era coeréncia damb es objectius e es prioritats fixadi peth Plan estrategicd’accion exteriora e de relacions damb era Union Europèa.

2. As efèctes de çò qu’establís era letra d der apartat 1, es departaments deth Govèrn e es ens, es organismeso es entitats que depenen dera Administracion dera Generalitat o que i son vinculadi an d’informar ethdepartament o es departaments competents en matèria d’accion exteriora e de relacions damb era UnionEuropèa, segons er encastre competenciau respectiu, des sues politiques, actuacions e projèctes dambdimension en exterior e en encastre dera Union Europèa.

Article 9. D’autes institucions dera Generalitat

Eth Conselh de Garanties Estautàries, eth Sindic de Grèuges, era Sindicatura de Compdes e era Oficina Antifraude Catalonha mantien relacions de collaboracion e mecanismes d’informacion mutuau damb eth Govèrn enmatèria d’accion exteriora e de relacions damb era Union Europèa, e pòden establir relacions de collaboracion ed’escambi de bones practiques damb es sòns omològs europèus e internacionaus.

Article 10. Ens locaus

1. Eth Govèrn, en encastre competenciau pròpri, e en tot respectar eth principi d’autonomia locau, coordine esactuacions des ens locaus en matèria d’accion exteriora e de relacions damb era Union Europèa e les balhesupòrt entà amiar-les a tèrme.

2. Eth Govèrn e era Administracion dera Generalitat an d’aprofitar era experiéncia derivada des accionsexteriores dera rèsta d’administracions publiques de Catalonha e, conseqüentament, an d’impulsar eracollaboracion damb es ens locaus entà generar sinergies positives, concertar espacis d’escambi d’informacionque permeten definir estratègies compartides, esvitar duplicitats o actuacions contradictòries e dispausar dambera maxima eficiéncia des recorsi disponibles, damb era finalitat de melhorar era efectivitat dera accionexteriora e des relacions damb era Union Europèa.

Article 11. Consòrcis, fondacions e d’auti ens publics e corporatius

Damb er objectiu d’arténher coesion e eficiéncia ena accion exteriora de Catalonha e enes relacions deraGeneralitat damb era Union Europèa:

a) Eth Govèrn e era Administracion dera Generalitat an d’impulsar relacions en aguesta matèria, damb eth gradde participacion, collaboracion o interlocucion que considèren mès adequat en cada cas, damb es consòrcis, esfondacions e es auti ens publics e corporatius qu’actuen en aguest encastre.

b) Eth Govèrn a de coordinar, en encastre dera legislacion pròpria des crambes oficiaus de comèrç, indústria enavegacion de Catalonha, es actuacions d’aguestes corporacions orientades ar impuls dera internacionalizacione ath foment dera exportacion des empreses catalanes.

c) Eth Govèrn e era Administracion dera Generalitat an d’impulsar relacions de collaboracion en aguesta



CVE-DOGC-A-15299081-2015

matèria damb es universitat e d’autes institucions academiques, damb es collègis professionaus e damb erarèsta d’ens corporatius de Catalonha, d’acòrd damb era respectiva legislacion especifica.

Article 12. Encastres d’actuacion

1. Correspon a cadun des departaments deth Govèrn desplegar era dimension entara projeccion en exterior een encastre dera Union Europèa des politiques, actuacions, activitats e iniciatives qu’amien a tèrme en encastresectoriau respectiu, per miei de mecanismes que s’ajusten as prioritats que definisque eth Govèrn.

2. Eth Govèrn, en encastre dera economia:

a) A de promòir era internacionalizacion economica de Catalonha coma motor de desvolopament economic,ambientaument e sociaument responsable.

b) A de promòir Catalonha coma pòl d’excelléncia e innovacion en coneishement, coma destinacion toristica ecoma èish logistic dera Mediterranèa e deth sud d’Euròpa.

c) A d’impulsar eth potenciau internacionau e era capacitat innovadora dera economia catalana.

d) A de fomentar activament era captacion de naues inversions e de projèctes d’inversion empresariau decaractèr estrategic.

e) A de garantir era coeréncia des accions de promocion dera internacionalizacion economica de Catalonhadamb es Principis rectors des Nacions Unides sus es empreses e es drets umans, en tot velhar tostemp pethrespècte as drets umans en quinsevolha accion que s’amie a tèrme.

3. Eth Govèrn, en encastre dera lengua e era cultura:

a) A de fomentar era lengua e era cultura pròpries de Catalonha laguens e dehòra dera Union Europèa e a deplaçar eth modèu culturau e lingüistic deth país coma referent internacionau.

b) A de potenciar er Institut Ramon Llull coma agent de promocion internacionau dera lengua catalana e deracultura expressada en catalan, e n’a de coordinar es accions damb es des delegacions deth Govèrn en exteriore deuant era Union Europèa e damb es des oficines sectoriaus deth Govèrn en exterior.

c) A de velhar perque er aranés, coma lengua oficiau en Catalonha e pròpria d’Aran, sigue objècte de difusionen exterior, especiaument enes encastres de vesinatge transfronterèrs.

Article 13. Cooperacion e ajuda ath desvolopament, foment dera patz e defensa des drets umans

1. Correspon ath Govèrn formular, dirigir e avalorar era politica dera Generalitat en matèria de cooperacion eajuda ath desvolopament, de foment dera patz e de defensa des drets umans.

2. Eth departament competent en matèria d’accion exteriora coordine es actuacions de cooperacion e ajuda athdesvolopament, de foment dera patz e de defensa des drets umans amiades a tèrme pera entitat o er òrgancorresponent e pes diuèrsi departaments deth Govèrn, e velhe pera coeréncia des politiques de cooperacion eajuda ath desvolopament.

3. Eth Govèrn establís es principis, es èishi transversaus, es objectius estrategics e es prioritats geografiques esectoriaus en matèria de cooperacion e ajuda ath desvolopament, d’acòrd damb era legislacion catalana suscooperacion ath desvolopament e era agenda internacionau en matèria de cooperacion e ajuda athdesvolopament, e les fixe enes plans directors pluriennaus e enes plans annaus de cooperacion athdesvolopament.

Article 14. Esturments des encastres sectoriaus

Era actuacion des departaments deth Govèrn enes encastres sectoriaus dera accion exteriora e des relacionsdamb era Union Europèa s’amie a tèrme per miei des esturments e mecanismes que seguissen:

a) Programes de finançament.

b) Assisténcia tecnica, assessorament e escambi d’informacion e de bones practiques.

c) Acòrds de collaboracion.



CVE-DOGC-A-15299081-2015

d) Participacion en organizacions internacionaus e en hilats de cooperacion europèus e internacionaus.

e) Conferéncies, forums e seminaris.

f) Consultes tecniques, estudis, enquèstes e publicacions.

g) Programes formatius e de capacitacion professonau.

h) Quinsevolha auta actuacion relacionada damb eth desplegament des competéncies estatutàries deraGeneralitat en aguesta matèria.

Capitol III. Esturments de planificacion, coordinacion e seguiment dera accion exteriora e des relacions dambera Union Europèa

Article 15. Plan estrategic d’accion exteriora e de relacions damb era Union Europèa

1. Eth Govèrn a d’aprovar, damb ua periodicitat quadriennau, eth Plan estrategic d’accion exteriora e derelacions damb era Union Europèa, qu’a d’ordenar sectoriaument, geograficament e institucionaument esprioritats e es objectius a miei termini dera accion exteriora de Catalonha. Eth Plan estrategic a d’èster debatutpeth Parlament, que tanben n’a de hèr eth seguiment.

2. Eth departament competent en matèria d’accion exteriora elabòre eth Plan estrategic d’accion exteriora e derelacions damb era Union Europèa, damb era participacion dera rèsta de departaments, en tot integrar es suespropòstes, efectuades en encastre dera Comission Interdepartamentau d’Accion Exteriora e de Relacions dambera Union Europèa. Tanben s’a de garantir era informacion, consulta e participacion dera rèsta d’actors deraaccion exteriora de Catalonha, especiaument des ens locaus de Catalonha e era societat civiu competenta enaguesta matèria, de manèra qu’eth Plan sigue resultat d’un procès ampli d’estudi, informacion, consulta,participacion e avaloracion dera experiéncia precedenta.

3. Eth conselhèr competent en matèria d’accion exteriora sosmet ara aprobacion deth Govèrn eth projècte dePlan estarategic d’accion exteriora e de relacions damb era Union Europèa. Un còp aprovat, eth Govèrn lopresente deuant eth Parlament, entà qué n’age coneishement e lo pogue debàter e hèr-ne eth seguiment. EthGovèrn a d’adoptar es mesures de besonh entà difóner e dar a conéisher eth contengut deth Plan.

4. Es departaments deth Govèrn pòden elaborar, amassa damb eth departament competent en matèriad’accion exteriora, plans de trabalh annaus en encastre internacionau que desvolopen sectoriaument eth Planestrategic d’accion exteriora e de relacions damb era Union Europèa e ne faciliten eth seguiment. Es planssectoriaus d’accion exteriora an d’èster coerents damb eth Plan estrategic.

5. En establiment des prioritats quadriennaus, eth Plan estrategic d’accion exteriora e de relacions damb eraUnion Europèa a de tier en compde:

a) Es principis e es objectius establits per aguesta lei.

b) Es recorsi materiaus, umans e economics o de gestion de besonh, e es capacitats existentes en Catalonha.

Article 16. Comission Interdepartamentau d’Accion Exteriora e de Relacions damb era Union Europèa

1. Se cree era Comission Interdepartamentau d’Accion Exteriora e de Relacions damb era Union Europèa comaòrgan collegiat de coordinacion dera actuacion des departaments deth Govèrn en matèria d’accion exteriora ede relacions damb era Union Europèa, adscrit ath departament competent per rason dera matèria.

2. Correspon ara Comission Interdepartamentau d’Accion Exteriora e de Relacions damb era Union Europèad’impulsar e coordinar es politiques e actuacions des departaments deth Govèrn en matèria d’accion exteriora ede relacions damb era Union Europèa, e de hèr-ne eth seguiement e era avaloracion, especiaument per çò quehè as foncions de propòsta, seguiment e avaloracion damb relacion ath Plan estrategic d’accion exteriora e derelacions damb era Union Europèa.

3. Entà impulsar era collaboracion, era cooperacion, era assisténcia recipròca e era informacion mutuau, enencastre dera accion exteriora de Catalonha, damb es ens locaus e damb es auti ens d’interès public qu’amiena tèrme ua importanta activitat internacionau, e especiaument entà garantir era participacion d’aguesti ens enprocès d’informacion, consulta e propòstes prèvi ara elaboracion e era aprobacion deth Plan estrategic d’accionexteriora e de relacions damb era Union Europèa, eth Govèrn, de conformitat damb era Comission



CVE-DOGC-A-15299081-2015

Interdepartamentau d’Accion Exteriora e de Relacions damb era Union Europèa, a de regular per reglament eraparticipacion dirècta de representacions d’aguesti ens enes reünions dera Comission, damb era periodicitatminima qu’eth reglament determine.

4. S’an de determinar per reglament era composicion, es foncions, era organizacion e eth foncionament deraComission Interdepartamentau d’Accion Exteriora e de Relacions damb era Union Europèa.

Article 17. Conselh d’Accion Exteriora e de Relacions damb era Union Europèa

1. Se cree eth Conselh d’Accion Exteriora e de Relacions damb era Union Europèa coma òrgan assessor,consultiu e de participacion extèrna en matèria d’accion exteriora e de relacions dera Generalitat damb eraUnion Europèa, adscrit ath departament o departaments competents en aguesta matèria.

2. Eth Conselh d’Accion Exteriora e de Relacions damb era Union Europèa ei integrat per representants deraAdministracion dera Generalitat, per representants des organizacions e entitats qu’actuen en encastre deraaccion exteriora de Catalonha e per persones de prestigi reconeishut coma membres destacadi des comunitatscatalanes der exterior.

3. Correspon ath Conselh d’Accion Exteriora e de Relacions damb era Union Europèa, en encastre dera accionexteriora de Catalonha e des relacions dera Generalitat damb era Union Europèa, es foncions que seguissen:

a) Dessenhar e prepausar politiques en aguesta matèria.

b) Hèr arribar ath Govèrn es iniciatives e es propòstes que considère convenientes entara melhora desactuacions en aguest encastre.

c) Participar enes trabalhs d’elaboracion des auantprojèctes de normes e disposicions generaus deraAdministracion dera Generalitat en aguesta matèria, includits eth Plan estrategic d’accion exteriora e derelacions damb era Union Europèa e es plans sectoriaus annaus.

d) Impulsar era collaboracion, era cooperacion e era assisténcia recipròca en aguesta matèria entre eth Govèrne es ens locaus e d’auti ens d’interès public qu’amien a tèrme ua notabla activitat internacionau, especiaumententà garantir-ne era participacion en procès d’informacion, consulta e propòstes prèvi ara elaboracion e eraaprobacion deth Plan estrategic exterior e de relacions damb era Union Europèa.

e) Conéisher era accion politica e de govèrn en aguesta matèria e hèr-ne eth seguiment, e contribuïr damb erasua expertesa ath compliment des compromisi e acòrds dera Generalitat en aguest encastre.

f) Es autes foncions que li assigne eth conselhèr competent en aguesta matèria o que li siguen atribuïdesexprèssament per normativa especifica.

4. S’an de desplegar per reglament era composicion, era organizacion e eth foncionament deth Conselhd’Accion Exteriora e de Relacions damb era Union Europèa.

Article 18. Participacion ena negociacion de tractats internacionaus

1. De conformitat damb er Estatut, era Generalitat pòt sollicitar ath Govèrn der Estat tota era informacion susera negociacion des tractats internacionaus qu’agen per encastre matèries que son competéncia deraGeneralitat o d’interès entà Catalonha e, en responsa ad aguesta informacon, era Generalitat pòt reméter athGovèrn der Estat es observacions que considère pertinentes sus era negociacion.

2. Era Generalitat pòt sollicitar ath Govèrn der Estat era dubertura de negociacions entara conclusion detractats internacionaus en matèries dera sua competéncia e li pòt adreçar es observacions que considèrepertinentes.

3. Era Generalitat pòt sollicitar ath Govèrn der Estat que s’intègren representants dera Generalitat enesdelegacions negociadores de tractats internacionaus qu’agen per encastre matèries que son competéncia deraGeneralitat o d’interès entà Catalonha.

Titol II. Relacions institucionaus dera Generalitat en exterior e en encastre dera Union Europèa



CVE-DOGC-A-15299081-2015

Capitol I. Relacions damb era Union Europèa

Article 19. Disposicion generau

Enes tèrmes qu’establís er Estatut, e de conformitat damb aguesta lei, era Generalitat participe enes ahèrsrelacionadi damb era Union Europèa qu’afècten es competéncies dera Generalitat o es interèssi de Catalonha.

Article 20. Participacion enes institucions e es òrgans dera Union Europèa

1. Era Generalitat participe enes delegacions der Estat deuant era Union Europèa que tracten ahèrs relatius amatèries en qué era Generalitat a competéncia legislativa, especiaument deuant eth Conselh e deuant esòrgans consultius e preparatòris deth Conselh e dera Comission.

2. Era Generalitat pòt participar en Comitè des Regions.

Article 21. Participacion ena formacion dera posicion der Estat espanhòl deuant era Union Europèa

Era Generalitat participe ena formacion dera posicion der Estat deuant era Union Europèa, especiaument deuanteth Conselh, enes ahèrs relatius as competéncies dera Generalitat o as interèssi de Catalonha, enes tèrmesqu’establissen er Estatut e era legislacion sus aguesta matèria.

Article 22. Desvolopament e aplicacion deth dret dera Union Europèa

Era Generalitat aplique e execute eth dret dera Union Europèa en encastre des sues competéncies. Eraexisténcia d’ua regulacion europèa non modifique pas era distribucion intèrna de competéncies qu’establissenera Constitucion e er Estatut.

Article 23. Hons europèus

1. Correspon ara Generalitat era gestion des hons europèus en matèries dera sua competéncia, enes tèrmesqu’establissen es articles 114 e 210 der Estatut d’autonomia de Catalonha.

2. En encastre des sues competéncies, era Administracion dera Generalitat a de participar de manèra activaenes convocatòries e es programes de finançament promoigudi pera Union Europèa que siguen deth sòninterès.

3. Era Generalitat a d’impulsar mecanismes d’informacion, assessorament e supòrt entà facilitar er accès e eramaxima participacion de persones fisiques e juridiques de Catalonha, publiques e privades, enes convocatòriese es programes de finançament promoigudi pera Union Europèa.

Article 24. Estatus juridic deth catalan ena Union Europèa

Era Generalitat a d’empréner es accions e es mesures de besonh entà garantir er usatge deth catalan enesinstitucions europèes e entà arténher eth reconeishement dera oficialitat dera lengua catalana ena UnionEuropèa.

Article 25. Sedença d’agéncies e organismes dera Union Europèa

Era Generalitat a de promòir que s’establisquen en Catalonha sedences d’agéncies e organismes dera UnionEuropèa.

Capitol II. Relacions damb d’auti govèrns, damb organizacions internacionaus e damb hilats de cooperacionterritoriau



CVE-DOGC-A-15299081-2015

Article 26. Relacions deth Govèrn damb d’auti govèrns

1. Eth Govèrn, en exercici des sues relacions damb govèrns de d’auti territòris, promòu es objectius queseguissen:

a) Impulsar eth potenciau internacionau dera economia catalana, estimular eth creishement des exportacionsdes empreses catalanes, especiaument enes mercats d’accès mès dificil, e atrèir inversions e naui projèctesempresariaus de caractèr estrategic e innovador d’interès entà Catalonha.

b) Fomentar era cooperacion institucionau damb d’auti territòris e er escambi de bones practiques,especiaument damb es territòris que mantien vinculs istorics, politics, lingüistics, culturaus, economics esociaus damb Catalonha.

c) Promòir eth desvolopament uman sostenible, eth foment dera patz e des drets umans e era coesion sociauen païsi prioritaris entath Govèrn, especiaument aqueri en qué eth pes dera emigracion vèrs Catalonha siguesignificatiu.

d) Trabalhar entà reforçar es contactes e possibilitar era preséncia e era projeccion economica, culturau esociau des entitats, es empreses e es representants dera societat civiu catalana en exterior.

e) Establir relacions institucionaus fluïdes e constantes damb eth còs consular present en Catalonha, enespeciau damb es legacions de païsi qu’agen fòrts interèssi e ligams socioeconomics e culturaus dambCatalonha, e promòir er establiment de naui consulats de d’auti païsi, coma ua forma de potenciar es relacionsbilateraus damb territòris que poguen auer interès en Catalonha.

Article 27. Relacion e collaboracion damb organizacions internacionaus

1. Eth Govèrn a de potenciar es relacions de collaboracion damb es organizacions internacionaus, en totpriorizar es relacions damb es organismes que pertanhen ara Organizacion des Nacions Unides, damb relacionas matèries que son d’interès entà Catalonha, en especiau enes encastres deth desvolopament economic, erainnovacion e era recerca, es servicis sociaus, era salut, era cooperacion e ajuda ath desvolopament e ethfoment dera patz e des drets umans, era immigracion, era enfància, era joenessa, er espòrt, era educacion, eracultura, eth desvolopament sostenible, era alimentacion, era agricultura, era pesca, e era seguretat e erapolicia.

Damb aguesti objectius, e de conformitat damb es tractats constitutius dera organizacion internacionau e damber ordenament juridic espanhòl, eth Govèrn desvolope es esturments de besonh entà facilitar era relacion e eracollaboracion damb es organizacions internacionaus, d’acòrd damb es procediments e es caracteristiquespròpris d’aguestes e d’acòrd damb es mecanismes der Estat espanhòl.

Eth Govèrn a de potenciar aguestes relacions e era sua collaboracion damb es organizacions internacionaus,d’acòrd damb es principis rectors dera accion exteriora establits per aguesta lei.

2. Eth Govèrn a d’impulsar era collaboracion damb es actors publics e privadi de Catalonha qu’incidissen enencastre multilaterau.

3. Eth Govèrn a de promòir qu’eth personau dera Administracion dera Generalitat pogue èster destacat enorganizacions internacionaus damb er objectiu de melhorar eth coneishement deth foncionament d’aguestesorganizacions e poder hèr a repercutir posteriorament aguesta experiéncia en sòn trabalh ena Administracion.

4. Era Generalitat a d’empréner es accions de besonh, atau coma dispause er Estatut, entara preséncia e erautilizacion dera lengua catalana enes organizacions internacionaus e enes tractats internacionaus de contengutculturau o lingüistic.

5. Eth Govèrn e era Administracion dera Generalitat an de promòir Catalonha coma un espaci de referénciaentar establiment de sedences oficiaus d’organizacions e entara celebracion des reünions e conferénciesinternacionaus d’aguestes organizacions.

Article 28. Participacion en hilats de cooperacion territoriau

1. Eth Govèrn, per miei deth departament o es departaments competents en matèria d’accion exteriora e derelacions damb era Union Europèa, impulse era participacion de Catalonha enes hilats de cooperacionterritoriau, damb er objectiu de facilitar era projeccion exteriora de Catalonha, difóner es iniciatives dethGovèrn en aguesta matèria e incidir ena defensa des interèssi pròpris e compartits damb era rèsta d’integrantsdeth hilat.



CVE-DOGC-A-15299081-2015

2. Eth Govèrn participe en hilats de cooperacion territoriau transfronterèra damb er objectiu de potenciar eracoesion des territòris damb es quaus Catalonha compartís vinculs de proximitat geografica, istorica, politica,culturau o socioeconomica.

3. Eth Govèrn a de potenciar es agropacions europèes de cooperacion territoriau, especiaument eraEuroregion.

4. Eth Govèrn, en tot respectar eth principi de subsidiarietat e d’autonomia locau, a de facilitar e impulsar, enmatèria d’accion exteriora e de relacions damb era Union Europèa, era participacion des govèrns locaus eneshilats de cooperacion territoriau qu’actuen en encastres que les siguen d’interès, e tanben a de facilitar eimpulsar es relacions de cooperacion entre ens locaus transfronterèrs.

Titol III. Representacion dera Generalitat en exterior

Article 29. Naturalesa dera representacion dera Generalitat en exterior

1. As efèctes d’aguesta lei e dera corresponenta normativa de desplegament, era representacion deraGeneralitat en exterior ei integrada pes delegacions deth Govèrn en exterior e deuant era Union Europèa e pesoficines sectoriaus deth Govèrn en exterior, qu’actuen damb era finalitat de promòir e deféner, d’ua manèracoesionada e eficaça, es interèssi de Catalonha, en coeréncia damb eth Plan estrategic d’accion exteriora e derelacions damb era Union Europèa, e ei integrada tanben pes persones qu’eth Govèrn nomene representants enexterior coma responsables de projèctes o programes de cooperacion especifics.

2. Es unitats de representacion institucionau deth Govèrn en exterior son:

a) Era Delegacion deth Govèrn deuant era Union Europèa.

b) Es delegacions deth Govèrn en exterior.

c) Es oficines sectoriaus deth Govèrn en exterior, d’encastre competenciau sectoriau corresponent ath d’undepartament deth Govèrn.

3. Eth Govèrn pòt crear delegacions en exterior e oficines sectoriaus en exterior enes païsi e es airausgeografics que considère prioritaris entara promocion des interèssi de Catalonha, en tot atier en besonhs reausdeth país e en coeréncia damb eth Plan estrategic d’accion exteriora e de relacions damb era Union Europèa.

4. Eth hilat d’unitats de representacion dera Generalitat en exterior se fomente enes principis d’eficiéncia eeficàcia e de redicion de compdes.

5. Eth Govèrn a d’establir mecanismes de coordinacion e comunicacion entre es unitats de representacioninstitucionau dera Generalitat en exterior e era societat civiu catalana damb activitat en exterior.

Article 30. Delegacion deth Govèrn deuant era Union Europèa

1. Era Delegacion deth Govèrn deuant era Union Europèa assumís era representacion institucionau deraGeneralitat deuant es institucions e es òrgans dera Union Europèa, e ne defen es interèssi.

2. Era Delegacion deth Govèrn deuant era Union Europèa se cree per decrèt e s’adscriu organicament athdepartament competent en matèria de relacions damb era Union Europèa.

Article 31. Delegacions deth govèrn en exterior

1. Es delegacions deth Govèrn en exterior son es unitats de representacion institucionau deth Govèrn qu’ancoma objectiu de defener-i eth conjunt des interèssi de Catalonha e era projeccion internacionau deth país.

2. Es delegacions deth Govèrn en exterior se creen e se suprimissen per decrèt deth Govèrn e s’adscriuenorganicament ath departament competent en matèria d’accion exteriora. Es decrèts de creacion n’an dedeterminar er airau geografic d’influéncia.



CVE-DOGC-A-15299081-2015

Article 32. Oficines sectoriaus deth Govèrn en exterior

1. Es oficines sectoriaus deth Govèrn en exterior son es unitats de representacion territoriau deth Govèrn enexterior qu’an un encastre d’actuacion sectoriau, corresponent ath d’un departrament dera Generalitat, es’adscriuen organicament e foncionaument ath departament competent en encastre sectoriau corresponent o aun des organismes o entitats que’n depenen.

2. Eth Govèrn a de garantir un hilat d’oficines sectoriaus en exterior adequat entara promocion des interèssi deCatalonha, especiaument enes encastres dera promocion economica, era recerca e era innovacion, eracaptacion d’inversions, era promocion toristica, era internacionalizacion des empreses culturaus, era projeccioninternacionau dera lengua e era cultura catalanes, e era cooperacion e ajuda ath desvolopament.

3. Era creacion e era supression d’ua oficina sectoriau en exterior per part d’un departament requerís eraautorizacion prèvia deth Govèrn, un còp eth departament d’adscripcion n’age avalorat era conveniéncia amassadamb eth departament competent en matèria d’accion exteriora.

Article 33. Coordinacion dera representacion dera Generalitat en exterior

1. Eth Govèrn, mejançant eth departament o es departaments competents en matèria d’accion exteriora e derelacions damb era Union Europèa, garantís era actuacion coordinada, eficaça e eficienta deth conjuntd’integrants dera representacion dera Generalitat en exterior.

2. Eth delegat deth Govèrn deuant era Union Europèa e es delegats deth Govèrn en exterior assumissen eracoordinacion des oficines sectoriaus deth Govèrn en exterior qu’actuen en sòn encastre d’influéncia.

3. Eth departament competent en matèria d’accion exteriora a de potenciar era coordinacion derarepresentacion dera Generalitat en exterior damb d’autes administracions publiques e ens publics de Catalonhae damb era societat civiu catalan organizada en exterior.

4. Es oficines sectoriaus deth Govèrn en exterior s’an d’integrar, tostemp que sigue possible, enes espacis desdelegacions deth Govèrn, enes encastres territoriaus en qué coïncidisquen. Eth Govèrn a de sajar que tanbens’intègren en aguesti espacis es representacions en exterior de d’autes administracions publiques de Catalonha.

5. Es oficines sectoriaus deth Govèrn en exterior defenen prioritàriament es interèssi sectoriaus que n’anmotivat era creacion. Totun açò, enes païsi en qué non i a delegacion deth Govèrn, es oficines sectoriauspòden balhar eth supòrt que se considère de besonh entara corrècta representacion dera Generalitat enexterior, auent-ac consultat prèviament damb eth departament competent en matèria d’accion exteriora.

Titol IV. Relacions dera Generalitat damb era ciutadania e damb era societat civiu en matèria d’accion exteriora

Capitol I. Diplomàcia publica de Catalonha

Article 34. Supòrt ara internacionalizacion dera societat civiu

1. Era Generalitat promò era projeccion internacionau des entitats e organizacions dera societat civiu enesencastres empresariau, sindicau, sociau, dera comunicacion, dera cooperacion e ajuda ath desvolopament, deracultura, deth foment dera patz e es drets umans o der espòrt que poguen participar activament en entitatsafines d’encastre internacionau, damb er objectiu de maximizar era preséncia e era influéncia de Catalonha enexterior.

2. Eth Govèrn a de mantier ua interlocucion continuada damb es centres d’estudi, formacion, investigacion erecerca presenti en Catalonha damb dedicacion en encastre des relacions internacionaus, e damb es centresuniversitaris e es escòles de negòcis que compden damb ua àmplia expertesa geografica e sectoriau,reconeishuda internacionaument, en aguesta matèria. Eth Govèrn a de hèr participes aguestes institucions derasua accion exteriora e a d’associar-les coma canaus de transmission cap ara societat civiu de Catalonha e derexterior.



CVE-DOGC-A-15299081-2015

Article 35. Projeccion internacionau dera ciutadania catalana

1. Eth Govèrn balhe supòrt as actuacions individuaus, collectives, associatives e organizades que siguenimpulsades per ciutadans catalans der exterior e per d’auti ciutadans der exterior afins a Catalonha que siguencoerents damb es objectius estrategics dera accion exteriora e damb es interèssi publics deth país.

2. Eth Govèrn a de velhar per auer coneishença dera preséncia en exterior de ciutadans catalans de prestigireconeishut e per aufrir-les era sua collaboracion, damb er objectiu de projectar-ne internacionaument ethprètzhèt o era trajectòria, era excelléncia e era potencialitat.

3. Eth Govèrn balhe supòrt ara incorporacion de ciutadans catalans en organizacions internacionaus, eninstitucions e òrgans dera Union Europèa e en empreses multinacionaus que contribuïsquen ara captacion e eraformacion de ciutadans catalans en encastre internacionau.

Article 36. Associacions dera societat civiu qu’actuen en encastre dera accion exteriora

Eth Govèrn e era Administracion dera Generalitat mantien damb caractèr estable relacions de collaboraciondamb es organizacions sociaus qu’amien a tèrme prètzhèts en encastres coma era cooperacion e ajuda athdesvolopament, era promocion dera patz, eth foment des drets umans, era cultura, es movements migratòris eera sostenibilitat ambientau.

Article 37. Comunicacion exteriora deth govèrn

1. Eth Gòvern a de mantier un contacte permanent e fluïd damb mieis de comunicacion de tot eth mon e a degarantir un dialòg propèr e continuat damb es generadors d’opinion internacionau.

2. Era estratègia de comunicacion deth Govèrn a de garantir era difusion de materiaus informatius e d’analisique permeten aufrir informacion relevanta, clara e contrastada, vinculada ath Plan estrategic d’accion exteriorae de relacions damb era Union Europèa.

3. Entath posicionament de Catalonha en exterior e entara projeccion internacionau dera marca Catalonha, ethGovèrn a d’aprofitar era implantacion e era preséncia dera marca Barcelona, especiaument atenent er espacicentrau e capdeuantèr qu’aucupe era capitau laguens dera region euromediterranèa, en tant que sedença deraUnion pera Mediterranèa.

Article 38. Coordinacion

1. Eth Govèrn, per miei deth departament o es departaments competents en matèria d’accion exteriora e derelacions damb era Union Europèa, dirigís e coordine es activitats de diplomàcia publica qu’amie a tèrme eraAdministracion dera Generalitat, entà garantir-ne era adequacion e era coeréncia damb eth Plan estrategicd’accion exteriora e de relacions damb era Union Europèa.

2. Eth Govèrn a de fomentar era creacion d’ua estructura d’espacis de dialòg adequadi entà perméter eraparticipacion dera societat civiu ena diplomàcia publica de Catalonha.

Capitol II. Relacions dera Generalitat damb era ciutadania e es comunitats catalanes der exterior

Article 39. Relacions damb es catalans residents en exterior

Eth Govèrn a de velhar perque es ciutadans catalans residents en exterior poguen hèr efectius es sòns drets, edamb aguest objectiu a de promòir es accions de besonh entà qué eth marc normatiu vigent en Catalonha enaguesta matèria tengue en compde es circonstàncies especiaus d’aguest collectiu.

Article 40. Comunitats catalanes en exterior

1. Correspon ath Govèrn, per miei deth departament competent en matèria d’accion exteriora, regular eracoordinacion e es relacions damb es comunitats catalanes der exterior e damb es casals o centres catalansestablits dehòra deth territòri de Catalonha, e balhar-les supòrt.



CVE-DOGC-A-15299081-2015

2. Es casals o centres catalans en exterior son reconeishudi coma taus per acòrd deth Govèrn, a sollicitud deraentitat interessada, d’acòrd damb es requisits e eth procediment que sigue establit per decrèth deth Govèrn.

3. Eth Govèrn balhe supòrt, d’acòrd damb es disponibilitats pressupostàries, as comunitats catalanes derexterior e as casals o centres catalans establits dehòra deth territòri de Catalonha e es sues federacions, entant que contribuïssen ara promocion e era difusion en exterior dera realitat nacionau catalana.

4. Damb er objectiu de difóner eth coneishement e eth reconeishement dera preséncia catalana en mon e depromòir es relacions entre es entitats e persones que conformen era Catalonha exteriora, e es relacions entreaguestes e Catalonha, eth Govèrn pòt promòir trobades de comunitats catalanes en exterior e pòt organizar,damb subjeccion as disponibilitats pressupostàries e damb era periodicitat que se determine, eth Congrès deraCatalonha exteriora.

5. Eth supòrt as comunitats catalanes der exterior e as casals o centres catalans establits dehòra deth territòride Catalonha a de garantir especiaument que poguen amiar a tèrme accions vinculades ar enfortiment desrelacions d’escambi damb d’auti pòbles e païsi deth mon e que poguen auer un papèr actiu en desvolopamentculturau, sociau e economic de Catalonha.

Disposicions addicionaus

Prumèra. Dotacion de personau en encastre dera accion exteriora e en encastre des relacions damb era UnionEuropèa

Eth Govèrn a d’amiar a tèrme eth desplegament reglamentari de besonh e a d’adoptar es mesures adequadesentà dotar era Administracion dera Generalitat de personau damb preparacion e coneishements especifics entàexercir es foncions que li corresponen en encastre dera accion exteriora de Catalonha e en encastre desrelacions dera Generalitat damb era Union Europèa.

Dusau. Normativa reguladora dera cooperacion e ajuda ath desvolopament e dera solidaritat internacionau

Eth regim juridic, era organizacion e es mecanismes de planificacion, gestion, execucion, avaloracion ecoordinacion dera activitat dera Administracion dera Generalitat en matèria de cooperacion e ajuda athdesvolopament e de solidaritat internacionau demoren subjèctes ara Lei 26/2001, deth 31 de deseme, decooperacion ath desenvolopament.

Disposicion derogatòria

1. Se deròguen er article 6, relatiu ath reconeishement oficiau des casals catalans, e es articles 19, 20 e 21,relatius ara Trobada de Casals Catalans, dera Lei 18/1996, deth 27 de deseme, de relacions damb escomunitats catalanes der exterior.

2. Se deròguen totes es disposicions de rang egal o inferior ad aguesta lei que s’i opausen o que lacontradiguen.

Disposicions finaus

Prumèra. Desplegament reglamentari

Se faculten eth Govèrn e, en aquerò que li correspongue, eth conselhèr competent per rason dera matèria entàhèr eth desplegament reglamentari d’aguesta lei.



CVE-DOGC-A-15299081-2015

Dusau. Entrada en vigor

Aguesta lei entre en vigor londeman d’auer estat publicada en Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, ordeni a toti es ciutadans as quaus sigue d’aplicacion aguesta Lei coopèren ath sòn compliment equ’es tribunaus e es autoritats as quaus pertòque la hèsquen complir.

Palai dera Generalitat, 4 de deseme deth 2014

Artur Mas i Gavarró

President dera Generalitat de Catalonha

Francesc Homs i Molist

Conselhèr dera Presidéncia

(15.299.081)



CVE-DOGC-A-15299081-2015

DISPOSICIONS


LEI 10/2015, deth 19 de junh, de formacion e qualificacion professionaus.

Les versions catalana i castellana d’aquest document van ser publicades en el DOGC núm. 6899, de 25.6.2015.

Es versions catalana e castelhana d’aguest document sigueren publicades en DOGC núm. 6899, de 25.6.2015.

Eth president dera Generalitat de Catalonha

Sigue notòri a toti es ciutadans qu’eth Parlament de Catalonha a aprovat e jo, en nòm deth Rei e d’acòrd tambçò qu’establís er article 65 der Estatut d’autonomia de Catalonha, promulgui era següenta

LEI

Preambul

I

Er Estatut d’autonomia de Catalonha establís, en article 21, que totes es persones an dret ara formacionprofessionau e ara formacion permanenta e establís un modèl educatiu d’interès public que deu garantir ethdret a ua educacion de qualitat; e en article 25 arreconeish eth dret des trabalhadors a formar-se e a promòir-se professionauments. Atau, era Generalitat deu garantir aguesti drets en exercici des competéncies que liatribuïssen es articles 131 e 170 en matèria de formacion e qualificacion professionaus.

Era Lei 12/2009, deth 10 de junhsèga, d’educacion, consolide un projècte educatiu de país e establís qu'eraformacion professionau a coma tòques er aqueriment dera qualificacion professionau e eth melhoramentd’aguesta qualificacion ath long dera vida, e tanben era actualizacion permanenta des coneishences destrabalhadors, entà que poguen arrespóner as besonhs derivadi dera competitivitat deth teishut economic e deracoesion sociau e territoriau. Ei a díder, era formacion professionau compren tant es ensenhamentscorresponenti ara formacion professionau iniciau, deth sistèma educatiu, coma es corresponenti ara formacionprofessionau entara ocupacion. Per aguest motiu aguesta lei establís era necessitat d’articular es mecanismesentà arténher progressiuaments era integracion des subsistèmes dera formacion professionau en Catalonha.

Era Lei 17/2002, deth 5 de junhsèga, d’organizacion deth sistèma d’ocupacion e de creacion deth Servicid’Ocupacion de Catalonha, establic eth besonh de desvolopar eth sistèma integrau de formacion e desqualificacions professionaus mejançant era creacion der Institut Catalan des Qualificacions Professionaus.Tanben, promoiguec era constitucion deth Consòrci entara Formacion Contínua de Catalonha damb era tòca dedesvolopar era formacion professionau contínua coma estrument essenciau entà garantir era formacion ath longdera vida e era adaptacion e era mantenença dera capacitacion professionau des trabalhadors.

Era Lei organica 5/2002, deth 19 de junh, des qualificacions e dera formacion professionau, permetec auançarena integracion dera formacion professionau; eth Reiau decrèt 395/2007, deth 23 de març, que regule ethsubsistèma de formacion professionau entara ocupacion, unifiquèc era formacion ocupacionau e contínua en ununic subsistèma de formacion professionau entara ocupacion, damb era distincion d’aufèrta adreçadaprioritàriaments a persones ocupades o en situacion de desocupacion; e, finauments, eth Reiau decrèt34/2008, deth 18 de gèr, que regule es certificadi de professionalitat, establic qu'aguesti certificats siguessener estrument d’acreditacion oficiau des qualificacions professionaus deth Catalòg nacionau de qualificacions



CVE-DOGC-A-15299108-2015

professionaus laguens der encastre dera Administracion laborau.

Era Lei organica 2/2006, deth 3 de mai, d’educacion, aprigondís en desvolopament dera formacion professionaue, mejançant eth Reiau decrèt 1147/2011, deth 29 de junhsèga, s’establís era organizacion generau deraformacion professionau deth sistèma educatiu.

Eth Reiau decrèt legislatiu 1/2013, deth 29 de noveme, qu'apròve eth tèxte rehonut dera Lei generau de dretsdes persones damb andicapacitat e deth sòn includiment sociau, establís eth dret ara igualtat d’oportunitats despersones damb andicapacitat e, entre d’auti, eth dret ar accès ara ocupacion. Aguest reiau decrèt obligue esadministracions publiques a assegurar un sistèma educatiu inclusiu en toti es nivèus educatius e erensenhament ath long dera vida, e tanben a favorir es oportunitats d’ocupacion e promocion professionau enmercat laborau e a promòir es supòrts de besonh entara cèrca, era obtencion e era mantenença deraocupacion e eth retorn ara ocupacion.

A mès, eth Reiau decrèt 1529/2012, der 8 de noveme, desvolòpe eth contracte entara formacion e eraprendissatge e establís es bases dera formacion professionau duau.

Mejançant eth Decrèt 284/2011, der 1 de març, s’a establit er agençament generau dera formacionprofessionau iniciau. Aguest decrèt desplegue, entre auti aspèctes, es mesures de flexibilizacion dera formacionprofessionau.

Tanben, eth Decrèt 182/2010, deth 23 de noveme, a establit er agençament dera formacion professionauentara ocupacion en Catalonha e a desplegat es iniciatiues de formacion e era sua estructura organizatiua.

Enes darrèri decènnis, era formacion professionau a estat administrada e desplegada d’acòrd damb eth critèride segmentacion des perfils des sòns destinataris. En aguest sens, s’a distinguit entre formacion iniciau,formacion des persones en situacion de desocupacion e formacion de persones ocupades, e açò a entraïnat uaconsolidacion istorica de quadres de referéncia conceptuauments e administratiuaments diferenciadi, dambdinamiques e procediments pròpris de cada encastre.

Aguest modèl tradicionau a estat metut en qüestion pes diferentes organizacions internacionaus. Mès que mèspera Union Europèa, qu'a soslinhat repetidaments era necessitat d’abordar era formacion des persones ath longdera vida, ei a díder, ua formacion permanenta, interrelacionada e connectada ath long de toti es procèssid’aprendissatge, damb capacitat d’adaptar-se en cada moment as demandes e es circonstàncies des persones.

Actuauments, cau considerar era formacion professionau coma era formacion que facilite es competéncies e esqualificacions de besonh entar accès e era progression professionau en mon laborau, ei a díder, un recors deformacion disponibla ath long dera vida activa des persones.

Era Recomanacion deth Parlament Europèu e deth Conselh, deth 18 de deseme de 2006, a prepaus descompeténcies claus entar aprendissatge permanent, aconselhe as estats membres desvolopar era aufèrta descompeténcies claus entà toti, en contèxt des estrategies d’aprendissatge permanent e en tot utilizar comaestrument de referéncia era madeisha redaccion des «Competéncies claus entar aprendissatge permanent - Unquadre de referéncia europèu».

Era cooperacion europèa en matèria d’educacion e formacion professionau entath periòde 2011-2020 establísqu'es sistèmes d’educacion e formacion europèus deuen reünir ua sèria de caracteristiques entà arrespóner asrèptes actuaus e futurs. Es sistèmes cau que siguen flexibles e de nauta qualitat; deuen adaptar-se araevolucion deth mercat laborau e deuen identificar e atier es sectors emergenti; deuen garantir eth rendementdera formacion adaptada a ua societat damb una esperança de vida mès longa; deuen garantir erasostenibilitat e era excelléncia dera educacion e era formacion professionau sus era basa de critèris degarantida dera qualitat; deuen premanir es persones entà que gerisquen es sues competéncies, mès que mèses competéncies clau, e s’adapten ath cambiament; an d’eliminar es obstacles ara mobilitat transnacionau deprofessors e alumnes, e deuen garantir un finançament duradís entara educacion e era formacion professionaue garantir l’usatge eficient e equitable d’aguest finançament.

En aguest sens, e entà orientar es estats membres ena modernizacion des sòns sistèmes d’educacion eformacion, eth Parlament Europèu e eth Conselh dera Union Europèa an definit eth Quadre europèu dequalificacions entar aprendissatge permanent (2008), eth Sistèma europèu de credits entara educacion eformacion professionaus (2009) e eth Quadre de referéncia europèa de garantida dera qualitat ena educacion eformacion professionaus (2009).

Era Recomanacion deth Conselh dera Union Europèa, deth 20 de deseme de 2012, a prepaus dera validacionder aprendissatge non formau e informau, inste as govèrns des estats membres a establir abans der an 2018es corresponentes disposicions entara validacion der aprendissatge non formau e informau, de sòrta quepermeten era determinacion, era documentacion, era avaloracion e era certificacion d’aguesti aprendissatges.



CVE-DOGC-A-15299108-2015

II

Era transicion dera societat catalana entà ua societat dera coneishença requerís estrategies que permetenarténher un creishement integrador e duradís. En aguest sens, era Comission Europèa remèrca, enaComunicacion EURÒPA 2020, eth besonh de garantir ua inversion eficaça enes sistèmes educatiu e deformacion a toti es nivèus; de melhorar es resultats educatius –en tot méter er accent sus cada segment eetapa per mejan d’un plantejament integrat qu'arrecuelhe es competéncies claus e age coma finalitat erareüssida escolara–; d'arrefortir era dubertura e era importància des sistèmes educatius –damb er establimentd’un quadre de qualificacions nacionaus e un melhor apariament des resultats educatius damb es besonhs dethmercat laborau–; de melhorar era entrada des joeni en mercat de trabalh per mejan d’ua accion integradaqu'includisque, entre d'auti aspèctes, orientacion, assessorament e practiques, e de garantir qu'escompeténcies requerides entà continuar ena formacion e mantier-se en mercat laborau siguen arreconeishudeslaguens de tota era educacion generau, professionau, superiora e d’adults, en tot includir-i er aprendissatgenon formau e informau e en tot desvolopar collaboracions entre eth mon educatiu e de formacion e eth monlaborau, mès que mès mejançant era implicacion des interlocutors sociaus ena planificacion dera educacion eera imparticion dera formacion. Er objècte d’aguesta lei serà un des elements fonamentaus entara formacionath long dera vida.

Aguesti objectius s’an arrecuelhut en III Plan generau de formacion professionau en Catalonha 2013-2016,aprovat peth Govèrn e elaborat damb eth consens des agents sociaus mès representatius, eth ConselhGenerau des Crambes e es entitats municipalistes de Catalonha, que s’articule en quate èishi: era planificacione adaptacion dera aufèrta formatiua integrada as besonhs deth mercat de trabalh e des persones; er impulsdes centres de formacion professionau integradi; era organizacion d’un mecanisme integrat d’arreconeishença eacreditacion des competéncies professionaus, e eth desvolopament d’un sistèma integrat d’informacion eorientacion professionau.

Cadun d’aguesti quate èishi estrategics der III Plan demane ua seguida de mesures concrètes que caudesvolopar, era màger part includides e desvolopades en aguesta lei.

Es recomanacions dera Union Europèa per arrepòrt ath sistèma d’educacion e formacion, amassa damb eraanalisi des besonhs de Catalonha, obliguen a revisar en prigondor era relacion entre era formacionprofessionau iniciau, der encastre educatiu, e era formacion professionau entara ocupacion, der encastrelaborau.

Era coordinacion dera formacion professionau iniciau e dera formacion professionau entara ocupacion presenteua escomesa de prumèr orde entà arténher un servici eficaç orientat, entre auti objectius, a facilitarcompeténcies e acreditacions professionaus as persones, favorir eth cambiament deth modèl productiu,aumentar eth rendiment des programes formatius, hèr mès atractiua era formacion professionau e melhorarera gestion e eth foncionament deth sistèma.

A mès, i a un ample consens sus eth besonh de melhorar eth modèl productiu, de sòrta que sigueinternacionauments mès competitiu e pogue generar mès valor aponduda. Entà auançar cap ad aguest naumodèl cau tier en compde transformacions en prigondor ena politica de qualificacions professionaus dempúsdes diuèrsi encastres ligadi ara educacion, ara formacion e ath trabalh.

Er establiment de qualificacions mès adaptades as besonhs reaus e era facilitazion ar accès derarequalificacion, quan sigue de besonh, an d’evitar, d'un costat, risqui e disfuncions en sistèma productiu, e deraute, era desocupacion de trabalhadors qualificadi mès sense recorsi entà incorporar-se a determinadi sectorsproductius generadors d’ocupacion. Ei per mejan d’ua formacion professionau vertebrada e integrada ensistèma productiu, que se pòt facilitar aguest equilibri.

Era melhora en tèrmes d’eficacitat entara ocupacion dera formacion professionau exigís ua planificacion e uaespecializacion dera aufèrta mès ajustades as besonhs deth mercat laborau, mès que mès enes sectors eocupacions emergentes que genèren mès ocupacion e que son estrategics entath futur dera economiacatalana.

Entà planificar corrèctaments era aufèrta de formacion que se hèsque enes centres integradi e en d'auticentres de formacion, ei indispensable hèr ua bona prospeccion de besonhs de formacion e qualificacionprofessionaus, damb atencion as cambiaments constants en mercat de trabalh, ara evolucion des perfilsprofessionaus, e tanben as perfils emergenti, frut dera innovacion e dera adaptacion permanenta desenterpreses. Era tòca ei perméter qu'es enterpreses melhoren era sua competitivitat e qu'es persones dispòsende melhores condicions entà integrar-se o mantier-se en mercat de trabalh.

Era formacion professionau ven, en aguest contèxt, un element clau entà facilitar es estruments que deuen darresponsa ara necessitat d’adaptar es qualificacions professionaus as lòcs de trabalh futurs e favorir er equilibri



CVE-DOGC-A-15299108-2015

entre aufèrta e demanda de perfils competenciaus.

Ath delà, cau establir un mecanisme integrat entara arreconeishença dera experiéncia laborau e desaprendissatges non formaus coma estrategia de país entara prevencion dera exclusion sociau e eradesocupacion enes nivèus de mès baisha qualificacion.

Cau, donques, auançar de cap ara integracion des subsistèmes que compausen era formacion professionaudamb eth desvolopament des competéncies des articles 131 e 170 der Estatut, d’acòrd damb era norma basicader Estat en aguesta matèria.

III

Aguesta lei a per finalitat establir ua regulacion dera formacion professionau ath long dera vida e compren erasoma d’accions, servicis e programes de formacion e qualificacion professionaus deth sistèma educatiu e deraformacion entara ocupacion, promoigudi e sostengudi damb hons publics e destinadi as persones ath long deravida e as enterpreses, d’acòrd damb es competéncies que corresponen ara Generalitat.

Era Lei cree un quadre orientat ara aplicacion deth modèl de formacion professionau en Catalonha comaelement estrategic entà melhorar eth nivèu de qualificacion professionau des persones, entà incrementar-neera ocupabilitat e entà impulsar era competitivitat des enterpreses.

Era Lei tanben articule un sistèma de formacion e qualificacion professionaus adaptat as besonhs des personese des enterpreses que permet optimizar e compartir, e, s'ei de besonh, redefinir, bèri uns des recorsi eprocediments actuaus de cadun des subsistèmes qu’integren era formacion professionau.

Era integracion efectiua des subsistèmes dera formacion professionau requerís era definicion des estrumentsque permeten compartir, interconnectar e optimizar es dispositius e recorsi existenti.

Aguesta integracion se vò amiar a tèrme per arrepòrt a sies objectius principaus, enes quaus a era amira eraLei: era informacion, era orientacion e er assessorament, entà facilitar era formacion ath long dera vida; eracoordinacion dera aufèrta des subsistèmes; era avaloracion e acreditacion des competéncies professionausartenhudes; era aplicacion des correspondéncies entre es títols deth sistèma educatiu e es certificats deprofessionalitat der encastre laborau; era integracion de servicis enes centres de formacion professionauintegrada, e era qualitat e melhora contínua des servicis.

A mès, aguesta lei arrecuelh es mesures adoptades ena Resolucion 573/X deth Parlament, de 6 de març de2014, concernentes ara formacion professionau des persones damb andicapacitat intellectuau leugèra omoderada e que deuen perméter era garantida d'ua aufèrta formatiua adequada: era adaptacion de ciclesformatius en contengut e nivèu coma garantida de succès entà acreditar determinades competéncies e darresponsa ara diuersitat de capacitats e interèssi des alumnes; era creacion o adaptacion d’itineraris formatiusdamb ua durada d'enquia quate ans; e er accès ara formacion professionau basica sense auer de renonciar athtítol dera educacion segondària obligatòria e sense limit d’atge. D’acòrd damb era Resolucion, aguesta aufèrtaformativa deu garantir as joeni damb andicapacitat intellectuau qu'acaben era educacion segondària obligatòriaun recors adaptat as sues capacitats.

Eth sistèma de formacion e qualificacion professionau que regule aguesta lei compren, met en relacion,coordine e intègre era formacion professionau iniciau e era formacion professionau entara ocupacion, e esservicis inerents d’informacion e orientacion e d’avaloracion e acreditacion des competéncies professionaus.

Aguesta lei s’estructure en cinc títols. Eth títol prumèr conten es disposicions generaus: objècte dera Lei,finalitats e foncions deth sistèma de formacion e qualificacion professionaus de Catalonha, encastred’aplicacion, principis rectors e drets.

Eth títol dusau regule era estructura deth sistèma. Prumèraments, cree era Comission Rectora deth Sistèma deFormacion e Qualificacion Professionaus, integrada, en quinsevolhe cas, pera Generalitat e es organizacionsempresariaus e sindicaus mès representatives en Catalonha, coma organ rector de planificacion estrategica eavaloracion des politiques deth sistèma. Tanben cree era Agéncia Publica de Formacion e QualificacionProfessionaus de Catalonha, coma organisme autonòm de caractèr administratiu, que constituís er organ dedireccion e de coordinacion des servicis basics deth sistèma e de gestion des servicis que li son pròpris. Comaorgan de participacion deth sistèma, rèste assignat ara Agéncia eth Conselh de Formacion e QualificacionProfessionaus de Catalonha, que substituís eth Conselh Catalan de Formacion Professionau. Coma organs departicipacion sectoriau se creen es conselhs sectoriaus, que depenen deth Conselh de Formacion e QualificacionProfessionaus de Catalonha. Aguesta estructura deuerà hèr possible un des objectius principaus d’aguesta lei,qu'ei eth de méter en relacion tota era formacion professionau e apropar-la as requeriments des enterpreses.

Coma recors entà melhorar es servicis as persones e era eficiéncia deth sistèma, cau destacar es competéncies



CVE-DOGC-A-15299108-2015

dera Agéncia en aplicacion des critèris generaus de planificacion, coordinacion e desvolopament des servicisbasics e eth hilat deth sistèma, e era gestion integrada de procèssi claus, coma era planificacion, esqualificacions e era avaloracion e acreditacion de competéncies, e era avaloracion deth sistèma.

Eth títol tresau determine es integrants deth sistèma, que son eth hilat de centres de formacion, qu'impartirànformacion professionau iniciau e formacion professionau entara ocupacion, e es punts d’informacion eassessorament. Aguest hilat a d’incorporar era connexion e era interaccion damb eth Servici Public d’Ocupacionde Catalonha, principauments per mejan des burèus de trabalh.

Era creacion d’un hilat integrat d’informacion e orientacion professionau integrada, damb protocòus comunsentà tot eth sistèma enes quaus participen tanben toti es centres deth hilat de formacion professionau, deuperméter era metuda en practica d'un nau modèl d’orientacion ath ciutadan, mès ajustat ara diuersitat desituacions de cada persona: orientacion academica e entara carrèra professionau, informacion entaraacreditacion de competéncies e orientacion entara insercion laborau.

Se definís era categoria de centre de formacion professionau integrada, qu'includís es centres qu'aufrissen esservicis basics deth sistèma d’ua manèra integrada e enes quaus se deuen constituïr es conselhs de formacione enterpresa, que son es organs de participacion e collaboracion damb es sectors productius.

Eth títol quatau cree eth catalòg de servicis deth sistèma, integrat pes servicis basics d’informacion eassessorament, formacion e acreditacion professionau. Era Lei definís coma servicis basics deth sistèma erainformacion, era orientacion e er assessorament; era formacion professionau iniciau, deth sistèma educatiu, eera formacion professionau entara ocupacion, der encastre laborau, modèl d’acreditacion e facilitacion decompeténcies professionaus, e d’actualizacion e adaptacion as cambiaments permanents des sectors productiuse economics; e era acreditacion des competéncies professionaus aquerides pes persones en procèssi nonformaus ath long dera vida.

Eth madeish títol establís un protocòu comun d’orientacion professionau. Cree un servici d'assessorament aenterpreses. Establís eth rapòrt de prospeccion de besonhs de formacion e qualificacion. Establís es principis dedesvolopament dera planificacion e dera organizacion dera aufèrta formatiua, e dera formacion duau. Establíseth modèl de collaboracion damb es agents sociaus, es crambes oficiaus de comèrç de Catalonha e eraAdministracion locau entara alternança e era formacion duau.

Tanben establís eth procediment comun d’avaloracion e acreditacion de competéncies professionaus e era suacorrespondéncia e cree eth registre d’unitats de competéncies deth sistèma. Era regulacion e coordinacion desaccions en matèria d’acreditacion dera experiéncia professionau ei un des èishi principaus dera Lei, pr'amorqu'arrespon a un vertadèr besonh des persones, se se considere qu'actuauments mès de 45% dera poblacionactiva en Catalonha non a acreditada era sua qualificacion professionau.

Eth títol cincau establís era aplicacion de modèls de gestion dera qualitat enes centres de formacion e esprincipis d’impuls entàs enterpreneires e era innovacion ena formacion professionau. S’establís eth rapòrtd’avaloracion deth sistèma.

Finauments, cau méter en evidéncia qu'aguest nau quadre normatiu se prepause dempús dera amira derasimplificacion administratiua e eth melhorament des servicis tàs usatgèrs.

Títol I. Disposicions generaus

Article 1. Objècte dera Lei

1. Er objècte d’aguesta lei ei establir e regular eth sistèma de formacion e qualificacion professionaus deCatalonha e crear era Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha.

2. Eth sistèma de formacion e qualificacion professionaus de Catalonha ei eth quadre integrat dera formacionprofessionau e des servicis que li son inerents d’informacion, d’orientacion e d’acreditacion des competénciesprofessionaus.

Article 2. Definicions

A efècte de çò que establís aguesta lei, se compren per:



CVE-DOGC-A-15299108-2015

a) Formacion professionau: era soma d’accions formatiues que capaciten entath desvolopament qualificat desdiuèrses professions, er accès ara ocupacion, era progression professionau e era participacion actiua ena vidasociau, culturau e economica. Includís era formacion professionau iniciau e era formacion professionau entaraocupacion.

b) Formacion professionau iniciau: era soma de programes formatius desvolopadi en sistèma educatiu e qu'ancoma tòca facilitar era qualificacion professionau as persones. S’organize en cicles formatius.

c) Formacion professionau entara ocupacion: era soma d’accions formatiues desvolopades en encastre laborauqu'an coma tòca melhorar era qualificacion professionau e era capacitat d’insercion o reinsercion laborau permejan dera obtencion e deth perfeccionament des competéncies professionaus. Includís era formacionocupacionau e era formacion contínua.

d) Competéncies claus: era soma de caracteristiques, actituds o qualitats qu'ua persona deu auer entà amiar atèrme ua activitat professionau e que complèten es abiletats e es coneishences tecniques e organizatiues. Ancaractèr transversau e son transferibles a diferenti contèxtes professionaus.

e) Competéncia professionau: era soma de coneishences e capacitats que permeten er exercici d’ua activitatprofessionau d’acòrd damb es exigéncies dera produccion e era ocupacion.

f) Qualificacion professionau: era soma de competéncies professionaus damb significacion entara ocupacionque pòden èster aquerides per mejan de formacion modular o d'auti tipes de formacion e per mejan deraexperiéncia laborau.

g) Unitat de competéncia: era agropacion de competéncies qu'a valor e significat en trabalh. Constituís eraunitat minima susceptibla d’arreconeishença e acreditacion per mejan deth procediment d’arreconeishença descompeténcies professionaus aquerides pera experiéncia laborau.

h) Practiques: es activitats de formacion practica qu'es alumnes de formacion professionau hèn laguens desenterpreses o d'auti centres de trabalh. Aguesta formacion practica ei prevista damb un modul de caractèrobligatòri, tant per çò des títols de formacion professionau deth sistèma educatiu coma pes certificats deprofessionalitat de formacion professionau entara ocupacion.

i) Aprendissatge: era activitat practica qu'es aprendisses hèn laguens d'enterpreses o d'auti centres de trabalh,quan corsen formacion professionau iniciau o entara ocupacion en modalitat d’alternança o damb formacionduau. Pòt auer caractèr formatiu e productiu ath madeish temps.

j) Centre de formacion: era entitat publica o privada que dispòse d’autorizacion o acreditacion entà impartiraccions de formacion professionau der encastre educatiu, der encastre laborau o de toti dus encastres.

k) Centre de formacion professionau integrada: eth centre de formacion qu'aufrís es servicis basics dethsistèma de formacion e qualificacion professionau. Tanben pòt aufrir servicis de transferiment tecnologic.

l) Formacion non formau: era accion formatiua intencionada mès que non condusís a ua certificacion dambvalor oficiau arreconeishuda. Se pòt impartir laguens o dehòra d’un centre de formacion.

m) Formacion informau: era formacion aquerida per mejan des activitats dera vida quotidiana en relacion dambera familha, eth trabalh, eth léser, es mejans de comunicacion o d'autes. Normauments se produsís de manèranon intencionada e non estructurada.

Article 3. Finalitats e foncions deth sistèma de formacion e qualificacion professionaus

1. Eth sistèma de formacion e qualificacion professionaus a es finalitats següentes:

a) Hèr efectiu e promòir eth dret ara formacion de totes es persones sense distincion ath long dera vida.

b) Elevar eth nivèu de qualificacion dera poblacion.

c) Adaptar era aufèrta formatiua as besonhs deth mercat de trabalh.

d) Desvolopar era identitat professionau e er esperit enterpreneire.

e) Implicar es enterpreses ena formacion.

f) Arreconéisher es competéncies professionaus.

g) Promòir ua governança integrada, flexible, transparenta, innovatritz e eficaça dera formacion e eraqualificacion professionaus.



CVE-DOGC-A-15299108-2015

h) Combàter es estereotipes de genre, que concernissen ara continuitat des estudis, ara eleccion d’un mestière ara orientacion dera carrèra professionau o que provòquen un tracte desfavorable per arrason de genre od’orientacion afectiua e sexuau.

i) Facilitar era igualtat d’oportunitats de totes es persones sense distincion en dret d’accès ath sistèma, en tottier en compde era atencion as collectius mès vulnerables.

j) Promòir era accion positiua en favor des collectius damb especiau dificultat d’insercion, entà favorir e facilitarera transicion des persones d’aguesti collectius entre era formacion e eth mercat de trabalh.

k) Promòir era accion positiua en favor des persones damb andicapacitat intellectuau leugèra o moderada, entàfavorir era formacion e posterior insercion laborau d’aguestes persones ena enterpresa ordinària.

l) Promòir era accion positiua en favor deth collectiu de joeni extuteladi, entà favorir e facilitar era transiciond’aguesti joeni entre era formacion e eth mercat de trabalh.

m) Promòir era accion positiua en favor des hemnes entà favorir-les e facilitar-les era transicion entre eraformacion e eth mercat de trabalh.

2. Eth sistèma de formacion e qualificacion professionaus a es foncions següentes:

a) Era orientacion, era formacion e era qualificacion professionaus ath long dera vida des persones.

b) Era concrecion dera formacion e es qualificacions professionaus laguens deth marc estatau e europèu entarapromocion dera formacion contínua ath long dera vida laborau, orientada entàs qualificacions requerides.

c) Era deteccion e prospeccion de besonhs e era planificacion e prospeccion dera aufèrta de formacion.

d) Era acreditacion des competéncies professionaus.

e) Era atencion as besonhs sectoriaus e territoriaus dera economia catalana.

f) Er impuls dera aufèrta formatiua en zònes defavorides economicaments e damb nautes taxes dedesocupacion.

g) Era coordinacion e connexion entre es servicis d’informacion, era orientacion, era formacion e eraacreditacion damb eth sistèma d’ocupacion de Catalonha.

h) Era promocion dera formacion ena enterpresa, enes practiques e en aprendissatge.

i) Era actualizacion permanenta deth professorat e des expèrts de formacion.

j) Era promocion dera formacion professionau.

k) Eth desplegament deth Sistèma europèu de credits entara educacion e era formacion professionau (ECVET),qu'ei eth sistèma de transparéncia e acreditacion dera formacion professionau e es qualificacions promoigutpera Union Europèa.

Article 4. Encastre d’aplicacion

1. Eth sistèma de formacion e qualificacion professionaus abaste e met en relacion, dempús d’ua perspectivaintegrada:

a) Era informacion e era orientacion professionaus, tractades coma dus procèssi complementaris.

b) Era formacion professionau deth sistèma educatiu e era formacion professionau entara ocupacion, enquinsevolhe des sues modalitats.

c) Es qualificacions professionaus.

d) Era avaloracion e acreditacion des competéncies professionaus.

2. Eth sistèma de formacion e qualificacion professionaus s’oriente as persones entà facilitar-les er accès araformacion, era actualizacion e era especializacion professionau que deuen contribuïr a favorir era ocupacion,eth melhorament dera ocupabilitat, era mobilitat e eth progrès o cambiament dera trajectòria professionau athlong dera vida; e tanben as enterpreses, entà atier es besonhs de recorsi umans qualificadi e de formacioncontínua e entà favorir eth desvolopament dera activitat e era competitivitat empresariau.



CVE-DOGC-A-15299108-2015

Article 5. Principis rectors

Eth sistèma de formacion e qualificacion professionaus se regís pes principis rectors següents:

a) Era integracion dera aufèrta e era coordinacion d’objectius, servicis basics e accions.

b) Era flexibilitat entà adaptar-se e arrespóner as besonhs de formacion e qualificacion des persones e desenterpreses.

c) Era simplificacion des procediments d’accès as sòns servicis basics per part de persones, enterpreses eentitats.

d) Era eficacitat e era eficiéncia en desplegament des servicis e es accions.

e) Era transparéncia e era permeabilitat des servicis.

f) Era qualitat, era innovacion e era avaloracion permanenta des servicis.

g) Era participacion des organizacions empresariaus e sindicaus mès representatives de Catalonha, e eraparticipacion dera Administracion locau, per çò qu'ei dera planificacion e eth desvolopament des politiques deformacion e de qualificacion professionaus.

h) Era collaboracion e era participacion dera Administracion locau, es crambes oficiaus de comèrç de Catalonha,es entitats representatives des titolaritats des centres docents e autes entitats e organizacions economiques esociaus e es enterpreses, d’acòrd damb çò qu'establís aguesta lei e era rèstade normatiua aplicabla.

i) Era sufisença, de manèra qu'eth sistèma deu disposar d’ua aufèrta sufisenta e adaptada as besonhs deformacion e qualificacion des persones e deth teishut economic e productiu deth país.

j) Era accessibilitat, pera quau era aufèrta a d’èster accessible a toti es usatgèrs potenciaus e se deu podersuperar quina barrèra que sigue que pogue existir en foncion des condicions personaus d’aguesti usatgèrs odeth territòri a on residisquen.

k) Era capitalizacion, de manèra que tota formacion sigue arreconeishuda e acreditada, de manèra parciau ototau, entà amiar ara obtencion d’un diplòma o títol arreconeishut pes administracions competentes.

l) Era promocion professionau, que deu perméter era arreconeishença laborau e professionau dera formacionath long dera vida e es qualificacions aquerides pes persones en mercat de trabalh e en encastre deth dialògsociau e dera negociacion collectiva.

m) Era assignacion en espaci europèu de formacion, en vertut dera quau eth sistèma de formacion equalificacion professionaus se definís damb era volontat e es condicions entà hèr part deth quadre europèu deformacion, participe des sues caracteristiques e s’adapte as sues evolucions e modernizacions, se conforme entot seguir es critèris de transparéncia e arreconeishença des formacions e qualificacions aquerides en Euròpa epromò era mobilitat formatiua des sòns usatgèrs en aguest encastre.

Article 6. Drets

1. Es persones an dret ara formacion professionau ath long dera vida e ara promocion professionau, d’acòrddamb çò qu'establissen es articles 21.5 e 25.1 der Estatut d’autonomia de Catalonha. Tanben, laguens destèrmes e es condicions qu'establisque era normatiua en vigor, an eth dret d’accedir, en situacion d’equitat eegaletat, non-discriminacion, voluntarietat e confidencialitat, a:

a) Era informacion a prepaus d'aufèrta formatiua, plans, accions e programes, e es sòns requesits.

b) Ua orientacion professionau que prepause ua trajectòria formatiua e professionau comformada ath pròpriperfil e as requesits e es oportunitats d’ocupacion des sectors productius.

c) Es servicis basics deth sistèma de formacion e qualificacion professionaus.

d) Es plans e es accions formatiues adreçades ara qualificacion professionau o d’especializacion o reciclatgeentà melhorar es possibilitats d’insercion e promocion professionau.

e) Era acreditacion des competéncies professionaus aquerides pera experiéncia o era formacion non formau.

f) Ua formacion, qualificacion e acreditacion professionau d’acòrd damb es pròpries capacitats, mejançantaccions especifiques, en cas de persones damb qualificacion baisha o insufisenta, damb besonhs especiaus,damb andicapacitat intellectuau leugèra o moderada, era situacion de risc d’exclusion sociau o en situacion



CVE-DOGC-A-15299108-2015

socioeconomica desfavorida.

g) Eth sistèma public de borses d'estudis e era gaudença des bonificacions e exempcions establides en taxes eprètzi publics.

h) Es dades que posque auer era Administracion publica de Catalonha per arrepòrt ara sua qualificacion,includides es competéncies professionaus acreditades, e a obtier era certificacion corresponenta.

2. Es enterpreses e d'autes entitats damb centres de trabalh, d’acòrd damb era normatiua en vigor e enestèrmes de çò qu'establís aguesta lei, pòden:

a) Participar e hèr part des organs de participacion deth sistèma de formacion e qualificacion professionaus,dirèctaments o per mejan des organizacions que les representen, d’acòrd damb çò que se determine perreglament.

b) Participar ena prospeccion de besonhs de formacion e qualificacion professionaus e ena definicion descompeténcies e qualificacions professionaus.

c) Disposar d’informacion e assessorament per arrepòrt as servicis e programes en matèria de formacion,qualificacion e acreditacion professionaus.

d) Participar en desvolopament dera formacion per mejan dera incorporacion d’alumnes en practiques e enaprendissatge.

e) Participar e collaborar ena formacion e actualizacion tecnica d'ensenhaires, formadors e expèrts.

f) Participar, per mejan de convènis de collaboracion, en programes de formacion e d’ocupacion.

g) Participar enes procèssi d’acreditacion des competéncies professionaus.

h) Collaborar en totes es autes accions que requerisquen era implicacion, er engatjament e eth sosten dessectors productius.

3. Es centres de formacion deth Hilat deth Sistèma, d’acòrd damb era normatiua en vigor e enes tèrmes de çòque establís aguesta lei, pòden:

a) Disposar d’informacion e assessorament des organs competents dera Administracion publica per çò qu'eideth rendement des servicis basics deth sistèma de formacion e qualificacion professionaus.

b) Participar en desvolopament dera formacion, includida era participacion en seguiment e ena tutèla desalumnes en practiques e en aprendissatge.

c) Participar ena gestion des procèssi d’acreditacion des competéncies professionaus, d’acòrd damb çò qu'agenautorizat.

d) Collaborar damb era Administracion ena identificacion de besonhs de formacion en territòri e era execuciondes procèssi de formacion contínua deth personau docent e des formadors expèrts des centres collaboradorsdeth Servici Public d’Ocupacion de Catalonha.

4. Es entitats damb foncions legauments atribuïdes en matèria de formacion professionau, coma es crambesoficiaus de comèrç de Catalonha, pòden:

a) Participar enes diferenti aspèctes desvolopadi per apartat 2 de manèra coresponsable e laguens deth sònencastre territoriau.

b) Hèr part des organs rectors e de participacion deth sistèma de formacion e qualificacion professionaus, aperpausa deth Govèrn.

c) Exercir es foncions que la norma especifica les atribuís laguens deth sistèma de formacion e qualificacionprofessionaus de Catalonha.

Article 7. Administracion locau

1. Era Administracion locau a facultats d’informacion, orientacion e politiques actiues d’ocupacion laguens dethquadre que determine aguesta lei e era lei que regule eth Servici Public d’Ocupacion de Catalonha.

2. Era Administracion locau hè part des organs rectors e de participacion deth sistèma de formacion equalificacion professionaus.



CVE-DOGC-A-15299108-2015

Títol II. Estructura institucionau deth sistèma de formacion e qualificacion professionaus

Capítol I. Comission Rectora deth Sistèma de Formacion e Qualificacion Professionaus

Article 8. Natura e composicion

1. Se cree era Comission Rectora deth Sistèma de Formacion e Qualificacion Professionaus coma organ rectorde planificacion estrategica e avaloracion des politiques deth sistèma de formacion e qualificacionprofessionaus.

2. Era Comission Rectora deth Sistèma de Formacion e Qualificacion Professionaus s’assigne ath Departamentdera Presidéncia.

3. Era Comission Rectora deth Sistèma de Formacion e Qualificacion Professionaus ei presidida peth presidentdera Generalitat o peth sòn representant delegat.

4. Formen era Comission Rectora deth Sistèma de Formacion e Qualificacion Professionaus:

a) En representacion dera Generalitat:

– Era persona o es persones titulares des departaments damb competéncies en formacion professionau dethsistèma educatiu e formacion professionau entara ocupacion, damb era possibilitat de delegar en nautiresponsables des sòns departaments.

– Ua persona damb reng de secretari generau, o assimilat, per cadun des departaments damb competénciesena formacion professionau deth sistèma educatiu e formacion professionau entara ocupacion, per designaciondes sòns titulars.

– Eth president executiu dera Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha,qu'actue coma secretari.

b) Representants des organizacions empresariaus e sindicaus mès representatives en Catalonha.

5. Es acòrds dera Comission Rectora deth Sistèma de Formacion e Qualificacion Professionaus s’adòpten permajoritat, d’acòrd damb era ponderacion següenta:

a) 60% entara representacion dera Generalitat.

b) 20% entara representacion empresariau.

c) 20% entara representacion sindicau.

6. Eth Govèrn pòt modificar era composicion dera Comission Rectora deth Sistèma de Formacion e QualificacionProfessionaus e era ponderacion des vòtes entà aumentar-ne es membres d’acòrd damb çò qu'establís aguestarticle, en tot preservar era majoria dera Generalitat e sens perjudici dera ponderacion prevista entath vòte asrepresentacions des organizacions patronaus e sindicaus mès representatives.

Article 9. Foncions

1. Corresponen ara Comission Rectora deth Sistèma de Formacion e Qualificacion Professionaus es foncionssegüentes:

a) Determinar es objectius prioritaris deth sistèma de formacion e qualificacion professionaus a partir dethrapòrt de prospeccion de besonhs de formacion e qualificacion.

b) Establir es critèris generaus de planificacion estrategica e desvolopament deth sistèma de formacion equalificacion professionaus.

c) Establir es critèris generaus entath desplegament deth conjunt de centres de formacion professionauintegrada.



CVE-DOGC-A-15299108-2015

d) Establir es critèris generaus deth desvolopament dera formacion en alternança e duau.

e) Informar dera perpausa deth Plan generau de formacion professionau de Catalonha, abans que non siguetransmetut ath Govèrn, e des sòns rapòrts de seguiment.

f) Aprovar eth rapòrt d’avaloracion deth sistèma de formacion e qualificacion professionaus.

g) Aprovar eth programa annau de gestion dera Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus deCatalonha.

2. Es entitats representades pòden méter en consideracion dera Comission Rectora deth Sistèma de Formacione Qualificacion Professionaus prepauses laguens der encastre d’aguesta lei entà que les debate e les avalore.

Capítol II. Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha

Article 10. Natura e adscripcion

1. Se cree era Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha coma organismeautonòm de caractèr administratiu damb personalitat juridica pròpria, qu'a es competéncies qu'establís aguestalei e es que li atribuïsque eth Govèrn.

2. Era Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha ei er organ de direccion ecoordinacion des servicis basics deth sistèma de formacion e qualificacion professionaus e de gestion desservicis que li son pròpris.

3. Eth Govèrn a d’aprovar era adscripcion departamentau e es estatuts dera Agéncia Publica de Formacion eQualificacion Professionaus de Catalonha. Es estatuts deuen desvolopar es foncions e era estructura deraAgéncia e completar-ne eth regim juridic e de foncionament.

Article 11. Foncions

Era Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha exercís, d’acòrd damb eranormatiua en vigor, es foncions següentes:

a) Dirigir e coordinar eth sistèma de formacion e qualificacion professionaus.

b) Dirigir e gerir es servicis que li son pròpris, d’acòrd damb çò qu'establís aguesta lei, e es que se liatribuïsquen.

c) Establir es critèris generaus de coordinacion des centres e es entitats que hèn part deth Hilat deth Sistèma.

d) Aplicar es critèris de planificacion, desvolopament e coordinacion des centres de formacion professionauintegrada.

e) Coordinar eth Hilat deth Sistèma a qué se referís eth títol III.

f) Promòir e coordinar era aplicacion des critèris generaus de desvolopament des modalitats de practiques ed’aprendissatge de formacion professionau.

g) Establir critèris especifics de planificacion dera formacion professionau iniciau e dera formacion professionauentara ocupacion que se finance damb hons publics.

h) Definir e desvolopar eth procediment d’avaloracion e acreditacion dera competéncia professionau e eraomologacion e autorizacion des centres e des entitats e es persones que i participen.

i) Gerir eth registre d’unitats de competéncia.

j) Gerir es recorsi umans, materiaus e economics que se li atribuïsquen.

k) Amiar a tèrme era prospeccion e deteccion de besonhs de formacion e qualificacion professionau e adaptares servicis basics deth sistèma.

l) Elaborar e actualizar eth Catalòg de qualificacions professionaus deth sistèma de formacion e qualificacionprofessionaus e es sues correspondéncies.



CVE-DOGC-A-15299108-2015

m) Elaborar eth Plan generau dera formacion professionau de Catalonha e hèr-ne eth seguiment e eraavaloracion.

n) Promòir era collaboracion dera Administracion locau, es crambes oficiaus de comèrç de Catalonha, esentitats representatives des centres docents e d'auti entitats e organizacions economiques e sociaus e esenterpreses.

o) Promòir era qualitat e era innovacion ena formacion professionau, tant per çò qu'ei des procediments e descontenguts coma des recorsi de besonh.

p) Amiar a tèrme era promocion sociau dera formacion professionau.

q) Amiar a tèrme eth melhorament continu deth sistèma.

r) Definir eth servici integrat d’informacion e orientacion deth sistèma de formacion e qualificacionprofessionaus enes punts d’informacion autorizadi o acreditadi, damb er includiment des metodologies idonèesentath rendement deth servici.

s) Promòir era relacion damb eth mon empresariau entara formacion en alternança, era formacion duau e erainsercion laborau.

t) Promòir era dimension internacionau dera formacion professionau.

u) Identificar besonhs de formacion permanenta deth personau docent e des formadors expèrts qu'impartissenera formacion professionau.

v) Promòir e encoratjar er usatge deth Catalòg de qualificacions professionaus.

w) Facilitar era documentacion sus era quau era Comission Rectora deth Sistèma de Formacion e QualificacionProfessionaus se deuerà prononciar.

x) Quina auta que sigue que se li atribuïsque.

Article 12. Regim juridic

1. Era Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha exercís es sues accions enacòrd damb çò qu'establís aguesta lei, es disposicions que la despleguen e era legislacion que regule eth regimjuridic des administracions publiques e eth procediment administratiu aplicable ara Administracion deraGeneralitat.

2. Era Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha se regís peth regim decontractacion que s’aplique ara Administracion dera Generalitat e as sòns organismes autonòms.

3. Eth regim patrimoniau dera Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha ei ethqu'establís era norma que regule er auviatge dera Administracion dera Generalitat.

4. Es resolucions dera presidéncia executiua dera Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionausde Catalonha agoten era via administratiua.

Article 13. Finançament

1. Eth budgèt dera Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha s’a d’includir enespressupòsti dera Generalitat, d’acòrd damb es previsions generaus entàs pressupòsti des organismes autonòmsadscriti a un departament. Era tresaureria dera Agéncia se deu sométer ath regim d’intervencion ecomptabilitat publica pròpria d’aguesti organismes autonòms.

2. Es diuèrses accions derivades der encastre d’aplicacion d’aguesta lei que non agen caractèr public e gratuïtse pòden amiar a tèrme damb era participacion, en sòn finançament totau o parciau, des centres e punts dethHilat deth Sistèma, dera Administracion locau, d’entitats, d’enterpreses e des usatgèrs, d’acòrd damb eranormatiua aplicabla.

3. Damb era tòca de garantir era capacitat reau e efectiva des decisions executiues que prengue era AgénciaPublica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha, e entà qu'amie a tèrme es sues foncions, eraGeneralitat a d'abilitar es recorsi economics sufisents qu'ac hèsquen possible.



CVE-DOGC-A-15299108-2015

Article 14. Recorsi financèrs

Son recorsi dera Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha:

a) Es recorsi consignadi coma taus laguens des pressupòsti annaus dera Generalitat.

b) Es recorsi entà desvolopar es foncions e competéncies que li agen estat atribuïdes.

c) Es recorsi procedenti dera sua activitat.

d) Es subvencions, es legats e es aportacions volontàries qu'arrecebe.

e) Es credits qu'eventuauments se li transferisquen en arrason de rendement de servicis que corresponen ad'autes administracions publiques o entitats.

Article 15. Recorsi umans

1. Eth personau dera Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha a d’èsterfoncionari o contractuau enes tèrmes e damb es condicions que s’establissen entath personau deraAdministracion dera Generalitat, de conformitat damb era legislacion aplicabla.

2. Eth personau dera Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha a d’èster erapropriat e de besonh entà garantir eth compliment des foncions d’aguest organ.

Article 16. Presidéncia executiua

1. Era presidéncia executiua ei er organ de govèrn e direccion dera Agéncia Publica de Formacion eQualificacion Professionaus de Catalonha. Era presidéncia executiua correspon ara persona que nomente ethGovèrn, damb era consulta prealabla ara Comission Rectora deth Sistèma de Formacion e QualificacionProfessionaus.

2. Corresponen ara presidéncia executiua dera Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus deCatalonha es foncions següentes:

a) Hèr a complir es acòrds e es directritzes dera Comission Rectora deth Sistèma de Formacion e QualificacionProfessionaus, ara quau li cau rénder compdes periodicaments, e velhar pera aplicacion d’aguesti acòrds edirectritzes.

b) Elaborar era perpausa de linhes generaus de planificacion, desvolopament e coordinacion des servicis basicse des centres publics de formacion professionau.

c) Determinar eth programa d’accion, budgèt e organizacion dera Agéncia.

d) Dirigir era Agéncia e es sues accions, d’acòrd damb es foncions atribuïdes, e hèr eth seguiment e contraròtledera execucion d’aguestes accions.

e) Elaborar o promòir es prepauses, rapòrts, memòris e estudis qu'establís aguesta lei, per sollicitacion deraComission Rectora deth Sistèma de Formacion e Qualificacion Professionaus o per iniciatiua pròpria, e escorresponents ara activitat ordinària dera Agéncia. Se deu presentar periodicaments un rapòrt d’avaloraciondes politiques publiques amiades a tèrme.

f) Representar era Agéncia e participar, damb caractèr non exclusiu, enes conselhs de patronatges, fondacionse d'auti organs equivalenti o similars de formacion professionau.

g) Velhar pes bones practiques, era qualitat e era innovacion e aplicar programes d’experimentacion o demelhorament deth sistèma de formacion e qualificacion professionaus.

h) Quina auta que sigue pròpria deth sòn cargue que determinen es estatuts.

Capítol III. Conselh de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha

Article 17. Natura e composicion



CVE-DOGC-A-15299108-2015

1. Eth Conselh de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha ei er organ de consulta e departicipacion deth sistèma de formacion e qualificacion professionaus de Catalonha. Eth Conselh de Formacion eQualificacion Professionaus de Catalonha ei un organ de caractèr non vinculant.

2. Eth Conselh de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha a era composicion següenta:

a) Era presidéncia, qu'ei assumida peth president executiu dera Agéncia Publica de Formacion e QualificacionProfessionaus de Catalonha.

b) Es vocaus, que son es persones nomentades peth president executiu dera Agéncia a perpausa desorganizacions respectiues.

3. Es vocaus se deuen distribuïr d’acòrd damb es critèris següents:

a) Es representacions dera Generalitat, des organizacions empresariaus mès representatives e desorganizacions sindicaus mès representatives en un nombre equivalent de vocaus.

b) Era representacion dera soma des organizacions empresariaus qu'an era condicion legau de mèsrepresentatives se deu distribuïr proporcionauments ara representativitat qu'an en Catalonha.

c) Era representacion des organizacions sindicaus qu'an era condicion legau de mès representativa se deudistribuïr proporcionauments ara representativitat qu'an en Catalonha.

d) Era representacion des entitats damb competéncies legauments atribuïdes en matèria de formacionprofessionau se deu distribuïr per parts egaus entre es vocaus nomentadi a perpausa deth Conselh Generau deCrambes de Comèrç e es nomentadi a perpausa des entitats representatives dera Administracion locau.

e) Era representacion des centres deth Hilat deth Sistèma a d’includir membres nomentadi a perpausa deraJunta Centrau de Directors de Catalonha d’Ensenhament Segondari e a perpausa des entitats representativesdes centres de formacion professionau d’autes titolaritats, d’acòrd damb eth pes qu'agen en Hilat.

f) Eth nombre de vocaus previst d’acòrd damb çò qu'establissen cadua des letres d e e non pòt depassar ethnombre de vocaus establit entà cadun des sectors per arrepòrt as letres a, b e c.

4. Era composicion deth Conselh de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha se deu concretizarper reglament.

5. Es acòrds deth Conselh de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha s’adòpten per majoritat desvòtes des membres assistents e deuen auer eth vòte favorable des representants dera Generalitat. En cas departatge egau des vòtes, era presidéncia dispòse deth vòte de qualitat.

Article 18. Foncions

1. Corresponen ath Conselh de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha es foncions següentes:

a) Aprovar es normes de foncionament intèrn e era memòria annau.

b) Hèr promocion, perpausar es critèris, participar ena elaboracion, redigir eth rapòrt e hèr eth seguiment dethPlan generau de formacion professionau de Catalonha. Eth Plan deu contier es prioritats e es objectius que s’and’arténher a mejan termini en matèria de formacion professionau.

c) Aprovar era creacion de conselhs sectoriaus.

d) Conéisher era creacion o era modificacion des qualificacions professionaus.

e) Collaborar damb eth Conselh de Trabalh, Economic e Sociau de Catalonha, damb eth Conselh Escolar deCatalonha e damb auti organismes analògs de participacion d’encastre sectoriau o territoriau, e tanben enencastre estatau, dera Union Europèa e internacionau, d’acòrd damb era normatiua en vigor.

f) Promòir estudis de prospeccion, de deteccion de besonhs o d’adequacion o melhorament des qualificacionsprofessionaus e dera formacion professionau.

g) Presentar ara Comission Rectora deth Sistèma de Formacion e Qualificacion Professionaus prepauses eprojèctes de melhorament dera formacion professionau.

h) Quina auta que sigue que determinen es estatuts.

2. Eth Conselh de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha deu èster consultat preceptiuaments edeu redigir rapòrt e, s'ei de besonh, dictamen, a prepaus de:



CVE-DOGC-A-15299108-2015

a) Es critèris generaus de planificacion e desvolopament des politiques de formacion professionau.

b) Eth rapòrt de prospeccion de besonhs de formacion e qualificacion establit per aguesta lei.

c) Eth rapòrt d’avaloracion deth sistèma de formacion e qualificacion professionaus.

d) Es rapòrts qu'arrecebe des conselhs sectoriaus o territoriaus.

e) Es naues disposicions normatiues de caractèr generau en matèria de formacion e qualificacionsprofessionaus.

Article 19. Foncionament

1. Eth Conselh de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha se deu reünir damb caractèr ordinari,convocat pera presidéncia, tres viatges per an. Eth Conselh se pòt reünir damb caractèr extraordinari ainiciatiua dera madeisha presidéncia o quan ac sollicite era tresau part des membres.

2. Eth Conselh de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha pòt constituïr comissions de trabalhentà subjèctes especifics.

Article 20. Participacion sectoriau e territoriau

1. Eth Conselh de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha deu constituïr conselhs sectoriaus,depenents deth madeish Conselh, coma organs de participacion des principaus sectors productius. Eth Conselhdeu establir era composicion d’aguesti conselhs.

2. Eth president deth Conselh de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha, o era personadelegada, exercís era presidéncia des conselhs sectoriaus.

3. Es conselhs sectoriaus pòden eméter rapòrts de caractèr non constrenhent e presentar-les ath Conselh deFormacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha per arrepòrt as matèries següentes des sectorsrespectius:

a) Qualificacions, perfils professionaus e acreditacion de competéncies professionaus.

b) Participacion des enterpreses enes practiques e en aprendissatge, e mès que mès ena formacion duau.

c) Besonhs de formacion e qualificacion professionaus.

d) Besonh d’avaloracion de competéncies professionaus.

4. Era Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha deu informar eth ConselhEscolar de Catalonha e es sòns conselhs territoriaus.

5. Era Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha participe enes conselhsterritoriaus, que son es organs de participacion deth Servici Public d’Ocupacion de Catalonha en territòri, e deuconéisher, per mejan d’aguesti conselhs, es diuèrses estrategies territoriaus promoigudes enes sòns encastres.

6. Eth Conselh de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha deu establir un quadre de relacionestable damb auti conselhs de participacion, d’encastre sectoriau o territoriau, qu'agen entre es suescompeténcies era promocion e eth melhorament dera formacion professionau e era ocupacion.

Títol III. Hilat deth Sistèma de Formacion e Qualificacion Professionaus

Article 21. Membres

1. Hèn part deth Hilat deth Sistèma de Formacion e Qualificacion Professionaus (Hilat deth Sistèma) es centres,es entitats autorizades o acreditades entà desvolopar aumens un des servicis basics que determine aguesta leie es enterpreses que collabòren en desvolopament dera formacion professionau per mejan der acuèlhd’alumnes enes practiques o er aprendissatge.



CVE-DOGC-A-15299108-2015

2. Era Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha coordine e establís critèris desservicis basics determinadi per aguesta lei que renden es centres, es entitats e es enterpreses deth Hilat dethSistèma.

3. Es centres, es entitats e es enterpreses qu'intègren eth Hilat deth Sistèma deuen mantier era coordinacion eera relacion mutuau de besonh, en encastre des servicis basics, entà facilitar era informacion, era orientacion,era formacion, era qualificacion e era acreditacion professionaus des persones ath long dera vida.

4. Es centres, es entitats e es enterpreses deth Hilat deth Sistèma deuen ahíger ara sua identificacion eraindicacion «Hilat deth Sistèma de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha», d’acòrd damb çò quese determine per reglament.

5. Era Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha deu promòir era aufèrta deprogrames de formacion e insercion e programes de naues oportunitats entàs joeni que non auràn aquerit eraeducacion obligatòria e deu establir es critèris entà desvolopar-les. Aguesti programes deuen comprénerformacion en professionalizacion e en competéncies basiques e deuen anar acompanhadi dera realizacion depractiques formatiues en centres de trabalh.

6. Era tòca des programes per arrepòrt ar apartat 5 ei promòir era qualificacion de basa entà facilitar erainsercion professionau e sociau e evitar es risqui d’exclusion laborau e sociau des joeni qu'an abandonat o sonen risc d’abandonar eth sistèma educatiu. Entà melhorar era eficacitat des programes e favorir-ne eraqueriment des objectius, es programes se pòden amiar a tèrme mejançant er establiment de cooperacionsentre es centres de formacion, es administracions locaus e es enterpreses o entitats professionaus.

7. Era Administracion dera Generalitat deu promòir aufèrtes formatiues, preferentaments ligades aqualificacions professionaus de nivèu 1, adreçades especificaments a persones damb andicapacitatarreconeishuda que non siguen en disposicion de seguir es itineraris de formacion professionau ordinaris. Esaufèrtes formatiues mencionades deuen auer per tòca aumentar era autonomia personau d’aguestes personese er aqueriment de competéncies professionaus que faciliten era transicion ara vida adulta e era integracionsociau per mejan deth trabalh.

8. As efèctes de çò que establís er apartat 7, e sens perjudici des adaptacions individuaus que se poguen hèrentà alumnes damb andicapacitat en centres ordinaris, se deuen regular reglamentàriaments es itinerarisformatius especifics, de caractèr postobligatòri, adaptadi en durada e contenguts as caracteristiques des sònsdestinataris, e tanben es requesits des centres que les impartissen, qu'an opcion preferenta ath concèrteducatiu, se son de titolaritat privada.

9. Es centres integrants deuen auer es installacions adequades entà poder aufrir es accions de formacionprofessionau integrada, d’acòrd damb era normatiua en vigor.

10. Era Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha deu promòir accions deformacion professionau entà persones damb andicapacitat adreçades a persones damb andicapacitatintellectuau leugèra o moderada. Aguesti centres an d’aufrir un programa de formacion professionau damb unscontenguts que capaciten es abiletats e coneishences transversaus e permeten ua insercion sociau eprofessionau.

11. Era Administracion deu desplegar reglamentàriaments es requesits d’autorizacion entà poder impartir esdiuèrsi tipes de formacion professionau d’acòrd damb era norma corresponenta.

Article 22. Punts d’informacion e orientacion

1. Era Administracion dera Generalitat deu garantir un servici d’informacion e orientacion de manèra integrada.

2. Es punts d’informacion e orientacion professionaus autorizadi o acreditadi entà desvolopar eth servici perarrepòrt ar apartat 1 hèn part deth hilat integrat d’informacion e orientacion professionau laguens deth Hilatdeth Sistèma. Aguesti punts d’informacion e orientacion se deuen autorizar o acreditar per mejan de convènis oacòrds de collaboracion damb Era Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha,d'auti centres, entitats o servicis depenents d’autes departaments dera Generalitat, es administracions locaus oautes administracions publiques.

Article 23. Centres de formacion

1. Es centres de formacion deth Hilat deth Sistèma s’autorizen d’acòrd damb eth procediment e es requesitsestablidi reglamentàriaments.



CVE-DOGC-A-15299108-2015

2. Es centres publics de formacion professionau dera Generalitat dispòsen d’autonomia organitzatiua e degestion economica entà acordar, d’acòrd damb es condicions que s’establisquen reglamentàriaments, ethdesvolopament d’accions de formacion professionau, e entà establir acòrds de collaboracion damb esorganizacions sindicaus e empresariaus mès representatives de Catalonha e autes organizacions empresariaus,professionaus, crambes oficiaus de comèrç, centres d’innovacion tecnologica o damb era Administracion locaudeth sòn encastre.

3. Era Generalitat deu auer per prioritat era creacion o era singularizacion de centres especifics de formacionprofessionau aquiu a on es caracteristiques territoriaus ac permeten.

Article 24. Centres de formacion professionau integrada

1. Es centres de formacion professionau integrada aufrissen es servicis basics deth sistèma de formacion equalificacion professionaus en çò que hè a sectors, familhes professionaus o encastres determinadi, d’acòrddamb es critèris establidi pera Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha.

2. Era Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha autrege era condicion de centrede formacion professionau integrada a partir de critèris per arrepòrt ara qualitat, ara capacitat formatiua e aracomplementarietat e, se cau, ar encastre territoriau o ara especializacion sectoriau.

3. Es centres de formacion professionau integrada deuen collaborar damb auti centres deth Hilat deth Sistèmaper mejan d’accions d’informacion o programes e projèctes de cooperacion damb era tòca de contribuïr aincorporar ar encastre formatiu es naues tecniques e procèssi productius innovadors e a actualizar esprogramacions e es competéncies professionaus.

4. Es titulars des centres de formacion professionau integrada pòden fixar convènis de collaboracion dambentitats de recèrca e d’innovacion tecnologica entà rénder servicis d’innovacion e transferiment tecnologic asenterpreses.

5. Cada centre de formacion professionau integrada deu constituïr eth sòn conselh de formacion e enterpresa.Tanben pòden constituïr o participar damb d’auti centres en conselhs qu'amassen diuèrsi centres, mès que mèsen tot atier critèris d’encastre territoriau o d’especializacion sectoriau.

Article 25. Autonomia des centres de formacion professionau integrada

Es centres de formacion professionau integrada dispòsen d’autonomia pedagogica, d’organizacion e de gestioneconomica e de personau, d’acòrd damb çò fixat reglamentàriaments. Aguesti centres pòden, laguens dethquadre dera sua autonomia, desvolopar acòrds e convènis damb enterpreses, institucions e entitats entà aufrirservicis de formacion e entà un melhor aprofitament des sues infrastructures e recorsi disponibles o autiaccions que contribuïsquen a arténher es sòns objectius.

Article 26. Conselhs de formacion e enterpresa des centres de formacion professionau integrada

1. Es centres de formacion professionau integrada compden damb un conselh de formacion e enterpresa, organde participacion, collaboracion e sosten des sectors productius, mès que mès entà favorir era qualitat, eraadaptacion dera aufèrta formatiua e er impuls dera participacion des enterpreses enes practiques e eraprendissatge. Tanben pòden auer conselhs de formacion e enterpresa es centres de formacion professionauqu'ac determinen.

2. Es conselhs de formacion e enterpresa deuen auer informacion e pòden redigir rapòrts e prepauses, que nonson vinculants, tocant a:

a) Era qualitat e era adaptacion dera aufèrta de servicis desplegadi peth centre.

b) Es naus requeriments de qualificacions.

c) Era planificacion, era organizacion, eth desvolopament e eth seguiment dera formacion en practiques e eraprendissatge que se debane en centre.

d) Era actualizacion deth professorat e es sejorns en enterpreses.

e) Es collaboracions damb enterpreses entà melhorar era disponibilitat, damb finalitat formatiua,d’equipaments tecnics, de materiaus, d’infrastructures e de tecnologies de darrèra generacion.



CVE-DOGC-A-15299108-2015

3. Enes conselhs de formacion e enterpresa an d’èster representadi es agents sociaus deth territòri e esentitats e es institucions der entorn deth centre que siguen relheuantes en encastre dera activitat integradadeth centre; es representants des enterpreses collaboradores deth centre, a perpausa dera direccion dethcentre; e es representants deth madeish centre de formacion professionau integrada.

4. Es conselhs de formacion e enterpresa pòden collaborar e se pòden coordinar damb d'auti organs, conselhs oencastres de participacion sectoriau o locau existenti e establidi pera normatiua en vigor.

Títol IV. Servicis deth sistèma de formacion e qualificacion professionaus

Capítol I. Catalòg de servicis

Article 27. Servicis basics deth sistèma

1. Es servicis basics deth sistèma son es següents:

a) Informacion, orientacion entara trajectòria formatiua e professionau e assessorament a persones,enterpreses e institucions.

b) Formacion professionau deth sistèma educatiu e formacion professionau entara ocupacion.

c) Avaloracion e acreditacion de competéncies professionaus.

Eth hilat de centres deth sistèma, qu'includís es centres educatius de formacion professionau iniciau e escentres de formacion professionau entara ocupacion, aufrís es servicis basics.

2. Era Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha deu promòir e coordinar ethdesvolopament des servicis basics deth sistèma de formacion e qualificacion professionau enes punts e centresdeth Hilat deth Sistèma, d’ua manèra equilibrada per arrepòrt ar encastre territoriau e era especializacionsectoriau, d’acòrd damb era pròpria organizacion, e de manèra coordinada damb es servicis ocupacionaus dethsistèma d’ocupacion de Catalonha.

3. Es punts e centres deth Hilat deth Sistèma renden es servicis qu'an dirèctaments autorizadi. En cas que nonrenden bèth un des servicis basics, pòden derivar es usatgèrs que requerisquen aguesti servicis as punts ecentres deth Hilat deth Sistèma que les renden.

Capítol II. Informacion, orientacion e assessorament

Article 28. Finalitats e foncions dera informacion e dera orientacion professionau

1. Eth hilat integrat d’informacion e orientacion ei formada pes punts d’informacion e orientacion autorizadi oacreditadi entà desvolopar es servicis d’informacion e orientacion.

2. Son finalitats deth hilat integrat d’informacion e orientacion:

a) Favorir qu'es ciutadans siguen protagonistes deth bastiment deth sòn itinerari formatiu e d’insercion laboraue sociau.

b) Aufrir ua atencion individualizada que prepause ua trajectòria formatiua e professionau acordada ath pròpriperfil e as oportunitats d’ocupacion des sectors productius.

c) Assegurar er accès e era qualitat deth servici. Damb era tòca de garantir que totes es persones an accès adaguest servici, se deuen impulsar mesures entà desvolopar era orientacion telematica e se deuen considerar escaracteristiques deth collectiu de persones damb andicapacitat intellectuau leugèra o moderada.

3. Son foncions des servicis d’informacion e orientacion:

a) Informar e assessorar es ciutadans ena configuracion de trajectòries d’aprendissatge coerentes damb esobjectius e es capacitats de cadun.



CVE-DOGC-A-15299108-2015

b) Difóner es aufèrtes e es programes existenti.

c) Informar e assessorar sus es perfils professionaus e es sues possibilitats e oportunitats d’ocupabilitat, dambera tòca de facilitar era insercion e era reinsercion laboraus.

d) Informar e assessorar sus es titolacions academiques e certificats de professionalitat e sus es possibilitatsd’acreditacion de competéncies e qualificacions professionaus.

4. Era Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha, en coordinacion, s'escatz,damb es administracions locaus e autes administracions, deu fixar es recorsi umans, es perfils professionaus ees recorsi economics que garantisquen eth desvolopament deth servici d’ua manèra efectiua.

Article 29. Modèl d’informacion e orientacion academica e professionau

1. Era orientacion academica o formatiua e professionau deu procurar as usatgèrs es informacions, indicacionse guides de besonh entà facilitar era presa de decisions adreçades ara construccion o ath melhoramentd’itineraris de formacion e qualificacion e der exercici professionau.

2. Es diuèrsi punts e centres deth Hilat deth Sistèma que renden es servicis d’informacion e orientacion deuendisposar d’un protocòu d’orientacion academica o formatiua e professionau adaptable as diuèrsi tipesd’usatgèrs. Eth protocòu a deu contier, de quina manera que sigue, era informacion aportada pes centresdocents de formacion professionau, d’acòrd damb es critèris qu'establís era Agéncia Publica de Formacion eQualificacion Professionau de Catalonha. Eth protocòu a d’èster omogenèu ena metodologia e deu compréneres estandards basics e minims deth servici, toti es servicis basics deth sistèma, es itineraris e es sues gessudesacademiques, formatiues e professionaus, e tanben es dades disponibles d’insercion laborau e eth rapòrt deprospeccion des besonhs de formacion e qualificacion professionaus. Tanben se pòden crear servicisd’orientacion especializada que donguen atencion a collectius o itineraris formatius determinadi.

3. Eth protocòu d’orientacion academica o formatiua e professionau deu tier en compde es situacionssegüentes, en atencion ara diuersitat des situacions de cada persona:

a) Era orientacion academica o formatiua e entara carrèra professionau.

b) Era orientacion entara insercion laborau, era cèrca de trabalh, eth melhorament professionau e eraredefinicion dera qualificacion professionau.

c) Era orientacion entar enterpreneire.

Article 30. Assessorament de formacion professionau e qualificacion a enterpreses

1. Eth servici d'assessorament de formacion professionau e qualificacion a enterpreses a coma finalitat:

a) Facilitar as enterpreses informacion e prepauses sus mesura entà melhorar era utilizacion de totes esmodalitats, programes, accions e mesures de formacion e qualificacion professionau coma element de valordes sòns recorsi umans e dera sua competitivitat empresariau.

b) Garantir es procèssi d’informacion e orientacion entà melhorar er accès ara ocupacion, era formacion entaraocupacion, eth desvolopament des practiques formatiues e eth ròtle tutor des enterpreses, e tanben ethdesvolopament dera carrèra des trabalhadors.

2. Era Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha, damb era finalitat de promòireth servici d'assessorament entara enterpresa d’ua manèra collaboratiua, pòt fixar convènis damb autesadministracions publiques e organizacions o entitats.

3. Es departaments competents en matèria economica e empresariau tanben deuen participar en servicid'assessorament de formacion professionau e qualificacion a enterpreses.

Capítol III. Formacion professionau

Article 31. Finalitats e encastre

1. Era formacion professionau a coma finalitat er aqueriment, eth melhorament e era actualizacion dera



CVE-DOGC-A-15299108-2015

competéncia e era qualificacion professionaus des persones ath long dera vida, e compren:

a) Era formacion professionau deth sistèma educatiu, que facilite er aqueriment de competéncies professionause era obtencion des títols corresponenti.

b) Era formacion professionau entara ocupacion, que facilite er aqueriment de competéncies professionaus eera obtencion de certificats de professionalitat.

2. Aguesta lei tanben se pòt aplicar as ensenhaments de regim especiau en foncion deth grad de vinculacionqu'agen damb eth Catalòg de qualificacions professionaus deth sistèma de formacion e qualificacionprofessionaus de Catalonha, d’acòrd damb era norma que s’establisque per reglament.

3. Es activitats formatiues e d’aprendissatge non formau e informaus, que non son objècte d’aguesta lei, mèsque genèren enes persones competéncies professionaus susceptibles d’acreditacion en encastre deth Catalògde qualificacions professionaus deth sistèma de formacion e qualificacion professionaus de Catalonha, pòdenèster objècte d’acreditacion oficiau per mejan deth procès d’avaloracion e acreditacion establit per aguesta lei.

4. Era Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha deu promòir era utilizacion, ses'escatz, des moduls deth Catalòg de qualificacions professionaus deth sistèma de formacion e qualificacionprofessionaus de Catalonha en desplegament des activitats formatiues non formaus.

Article 32. Prospeccion de besonhs de formacion e qualificacion professionaus

1. Correspon ara Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha elaborar eth rapòrtde prospeccion de besonhs de formacion e qualificacion professionaus, qu'a caractèr pluriannuau.

2. Eth rapòrt de prospeccion apòrte informacion generau, sectoriau e territoriau des besonhs de formacion equalificacion professionaus, presents e en prospeccion, per arrepòrt ath mercat de trabalh e as sectorsproductius. Eth rapòrt oriente es critèris de planificacion des servicis deth sistèma de formacion e qualificacionprofessionaus.

3. Era Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha, entà facilitar era elaboraciondeth rapòrt de prospeccion, deu fixar mecanismes de coordinacion damb er organisme dera Generalitatqu'actue coma observatòri deth mercat de trabalh, entà disposar de dades globaus, sectoriaus e territoriausper arrepòrt ara ocupacion, ara contractacion e ath caumatge. Deu tier en compde era Estrategia Catalana peraOcupacion e es politiques industriaus dera Generalitat. Deu hèr possible era participacion des organizacionsempresariaus e sindicaus mès representatives de Catalonha, des crambes oficiaus de comèrç, des entitatsrepresentatives dera Administracion locau, des enterpreses, e tanben des conselhs sectoriaus o territoriausestablidi per aguesta lei. Era Agéncia deu consultar, s'escatz, as centres tecnologics.

4. Era aprovacion deth rapòrt de prospeccion correspon ara Comission Rectora deth Sistèma de Formacion eQualificacion Professionaus, damb era presentacion prealabla ath Conselh de Formacion e QualificacionProfessionaus de Catalonha.

Article 33. Planificacion

1. Era Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha deu establir critèris deplanificacion dera aufèrta des servicis basics deth sistèma. Era Agéncia deu velhar entà qu'era aufèrtaformatiua comprengue formacion tara professionalizacion e es competéncies claus destinada a collectius dambbesonhs especifics de qualificacion e, mès que mès, as persones que non an aquerit er ensenhament obligatòri.

2. Era Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha deu velhar entà qu'era aufèrtaformatiua des persones damb andicapacitat intellectuau leugèra o moderada sigue era mès adequada e era queles abilite e capacite entara insercion ena enterpresa ordinària.

3. Era finalitat des critèris de planificacion ei optimizar era atencion as demandes de qualificacion professionaudes persones e des sectors productius e dar responsa as collectius damb besonhs especifics de qualificacion e,especiauments, as persones en situacion de risc d’exclusion.

4. Es critèris de planificacion dera aufèrta des servicis basics deth sistèma e era aufèrta formatiua se deuenelaborar d’acòrd damb ua analisi dera demanda de formacion professionau iniciau e contínua, e se deugarantir, eth quinsevolhe cas, era equitat en accès entà toti.



CVE-DOGC-A-15299108-2015

Article 34. Ordenacion

1. Eth desvolopament dera formacion professionau deth sistèma educatiu e dera formacion professionau entaraocupacion deu contier, d’acòrd damb era normatiua en vigor:

a) Ua aufèrta formatiua e d’itineraris diuersificada que s’adapte as diuèrsi projèctes de vida e carrèraprofessionau e de besonhs de qualificacion e especializacion des persones e deth teishut productiu.

b) Era organizacion des títols e des certificats de professionalitat en unitats formatiues entà qu'aguestaformacion sigue transparenta e susceptibla de certificacion.

c) Itineraris formatius orizontaus que combinen accions formatiues ligades a unitats de competéncia dethmadeish nivèu presents en diferenti títols e certificats de professionalitat.

d) Itineraris formatius verticaus que faciliten era promocion entre es nivèus de qualificacion, tant per çò destítols de formacion professionau iniciau coma pes certificats de professionalitat, e tanben era progressioneducatiua dempús des cicles formatius de grad superior as ensenhaments universitaris de grad, en tot facilitareth melhorament de qualificacion des persones.

e) Itineraris formatius que combinen títols o certificats de professionalitat damb era formacion de besonh entàobtier certificats de competéncies especifiques, o d’especializacion o d’actualizacion, mès que mès en camp destecnologies dera informacion e era comunicacion.

f) Mesures de flexibilitat que permeten adaptar era aufèrta as demandes formatiues deth teishut productiu.

g) Mesures entà favorir era execucion d’experimentacions formatiues.

h) Procediments d’accès diuersificats que faciliten era incorporacion ara formacion, damb atencion as diuèrsescirconstàncies personaus o de situacion laborau que pòden condicionar-ne era disponibilitat.

i) Convalidacion o exempcion des moduls associadi as unitats de competéncia obtengudes pes persones permejan deth procediment unic d’avaloracion e acreditacion des competéncies aquerides pera experiéncia laborauo era formacion non formau.

j) Condicions que garantisquen era sufisença e era qualitat des lòcs a on se hèn es practiques e, se s'escatz,era formacion en alternança e era formacion duau. Es tutors deth centre formatiu e es tutors dera enterpresadeuen velhar peth compliment dera normatiua aplicabla, de sòrta que sigue assegurada era qualitat despractiques.

k) Possibilitat efectiua, d’acòrd damb era norma aplicabla, de capitalizar es aprendissatges artenhudi per quinavia que sigue d’aqueriment, per mejan des procediments d’acreditacion de competéncies professionaus, deconvalidacion, d’exempcion o d’arreconeishença academica des aprendissatges.

2. Eth desvolopament dera ordenacion pròpria dera formacion professionau deth sistèma educatiu deucompréner:

a) Era obtencion des competéncies lingüistiques ena lengua o lengües estrangères, enes tèrmes que sedeterminen per reglament.

b) Un itinerari formatiu orizontau que combine simultanèaments ua titolacion de formacion professionau degrad mejan damb eth bachilierat, de sòrta que hèsque possible era obtencion dera dobla titolacion, tecnica e debachilierat.

c) Procediments que faciliten as estudiants e titoladi universitaris era arreconeishença des aprendissatges queles permeten completar ua titolacion de formacion professionau iniciau.

3. Eth desvolopament dera aufèrta pròpria dera formacion professionau entara ocupacion deu compréner:

a) Itineraris de formacion e qualificacion professionau e programes especifics gratuïts entà persones ensituacion de desocupacion, damb era tòca dera insercion o reinsercion laborau d’aguestes persones.

b) Itineraris de formacion e de qualificacion professionaus entà persones ocupades, qu'artenhen esrequeriments de productivitat e competitivitat des enterpreses e es aspiracions de promocion professionau edesvolopament personau des trabalhadors.

c) Era estructura modulara dera formacion basada en Catalòg de qualificacions professionaus deth sistèma deformacion e qualificacion professionaus de Catalonha, pr’amor qu'aguesta formacion sigue susceptibla decertificacion o d’acreditacion.

d) Itineraris de formacion e qualificacion professionau e programes especifics gratuïts entà persones damb



CVE-DOGC-A-15299108-2015

andicapacitat intellectuau leugèra o moderada, damb era tòca dera insercion laborau d’aguestes persones.

Article 35. Practiques Obligatòries e en alternança

1. Era formacion professionau damb era amira dera obtencion des títols e certificats de professionalitatcompren ua activitat formatiua, dada integrauments en centre de formacion, e ues practiques formatiuesobligatòries en centres de trabalh que constituïssen ua part avalorable e essenciau entà acreditar erasuperacion de toti es programes.

2. Es programes de formacion professionau en alternança combinen era activitat formatiua impartidaintegrauments en centre damb practiques addicionaus as practiques obligatòries, non necessàriamentsavalorables, en centre de trabalh.

3. Totes es practiques, obligatòries e en alternança, se deuen desplegar en encastre d’un plan d’activitatacordada prealablaments e per mejan d'un convèni entre es parts per çò qu'ei des activitats que caudesvolopar e, s'escatz, per çò qu'ei des critèris d’avaloracion, tutors, calendièrs, jornades e oraris, dambcritèris organizatius flexibles entà facilitar-ne eth seguiment, d’acòrd damb era normatiua reguladora.

4. Era Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha, en desvolopament despractiques obligatòries e en alternança, deu velhar entà assegurar era coordinacion des mecanismes decollaboracion des enterpreses, peth seguiment des practiques dempús des organs de participacion existentienes centres de formacion e, en cas de contractacion laborau, dempús des organs de representacion legau destrabalhadors enes centres de trabalh, e tanben per encoratjament des escambis, mès que mès en encastreinternacionau.

Article 36. Formacion professionau duau

1. Era formacion professionau duau ei era modalitat de formacion professionau damb era amira dera obtenciondes títols e des certificats de professionalitat que combine era activitat formatiua dada en centre de formaciondamb es aprendissatges aqueridi en centre de trabalh, avalorables e arreconeishudi, d’acòrd damb eracorresponenta autorizacion o acreditacion e normatiua reguladora. Es condicions e es critèris de desvolopamentdera formacion professionau duau se deuen fixar per reglament e d’acòrd damb era normatiua en vigor.

2. Era Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha deu velhar entà que segarantisque que, d’acòrd damb era normatiua en vigor, era formacion professionau duau se desvolòpe d’acòrddamb:

a) Era aplicacion de critèris de flexibilizacion entà facilitar era collaboracion entre es centres de formacion e esenterpreses e entà adaptar-se as besonhs de qualificacion professionau.

b) Un plan d’activitat acordada prealablament per consensus entre eth centre de formacion e era enterpresa.

c) Un convèni de collaboracion entre era representacion deth titular deth centre de formacion e eth deraenterpresa o entitat, a on se deuen establir es compromisi de formacion e de trabalh efectiu e a on se deuenexprimir es mecanismes de coordinacion entre es tutors dera enterpresa e eth personau docent deth centre.

d) Era vinculacion entre er aprendís e era enterpresa, formalizada d’acòrd damb es critèris qu'establisquen eraAgéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha e era normatiua en vigor.

e) Era supervision d’un tutor dera enterpresa, damb eth perfil establit per reglament, que deu hèr es foncionsd’acuelhuda, instruccion, supervision e coordinacion damb eth centre de formacion e, amassa damb ethpersonau docent deth centre, de participacion ena avaloracion. Per çò qu'ei deth collectiu des persones dambandicapacitat intellectuau leugèra o moderada, aguesta formacion professionau duau se deu hèr, enquinsevolhe cas, damb eth sosten e es recorsi umans de besonh. Tanben se deu fixar per reglament eth perfildeth tutor enes centres de formacion.

f) Eth seguiment generau deth desvolopament des programes dempús des conselhs de formacion e enterpresa.

g) Era informacion ara representacion legau des trabalhadors a prepaus des persones contractades, ethcontengut dera activitat formatiua e eth lòc de trabalh que se deu desvolopar, d’acòrd damb era normatiua envigor.

3. Era Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha deu fixar es estandards dequalitat e mecanismes d’informacion, difusion, deteccion de besonhs, planificacion, seguiment e avaloracionque permeten adequar era aufèrta de formacion professionau duau as besonhs de formacion e qualificacion des



CVE-DOGC-A-15299108-2015

persones e deth teishut empresariau.

4. Era Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionau de Catalonha deu mantier un rapòrt actualizatregularaments des centres, es entitats e es enterpreses qu'impartissen formacion professionau duau e es suesespecialitats.

Article 37. Collaboracion ena formacion en alternança e ena formacion duau

1. Era Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha, per arrepòrt athdesvolopament dera formacion professionau en alternança e era formacion professionau duau, deu promòir eracollaboracion dera Administracion locau, des organizacions empresariaus e sindicaus mès representatives deCatalonha e des crambes oficiaus de comèrç de Catalonha, mès que mès ath moment de:

a) Difóner e dinamizar aguestes modalitats entre es centres de trabalh, es centres de formacion e es persones.

b) Detectar, dempús deth punt de vista sectoriau e territoriau, oportunitats e necessitats d’accions formatiuesen practiques, ena formacion en alternança e ena formacion duau.

c) Hèr qu'es enterpreses participen enes encastres sectoriaus e territoriaus.

d) Facilitar er acuèlh des persones en aprendissatge.

e) Assegurar era adequacion des enterpreses participaires.

f) Assegurar era formacion des tutories d’enterpresa e centres de trabalh.

g) Assegurar eth seguiment des accions formatiues enes centres de trabalh.

2. As efèctes de çò qu'establís er apartat 1, era Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus deCatalonha pòt establir que se constituïsquen comissions especifiques, d’encastre sectoriau o territoriau, detrabalh coordinat e conjunt de totes es parts.

Article 38. Aprendissatge a distància

1. Eth Govèrn deu impulsar, mès que mès per mejan des tecnologies dera informacion e era comunicacion, uaaufèrta ampla, actualizada e de qualitat dera formacion professionau ena modalitat a distància.

2. Eth sistèma d’aprendissatge a distància ei regulat pera Agéncia Publica de Formacion e QualificacionProfessionaus de Catalonha en coordinacion damb er Institut Dubèrt de Catalonha.

3. Eth Govèrn deu impulsar eth desvolopament de materiaus didactics especifics e adaptadi ara modalitat deformacion professionau a distància, damb era tòca de dar responsa as necessitats d’aprendissatge d’aguestamodalitat.

Capítol IV. Catalòg de qualificacions professionaus deth sistèma de formacion e qualificacion professionaus deCatalonha

Article 39. Natura e organizacion

1. Eth Catalòg de qualificacions professionaus deth sistèma de formacion e qualificacion professionaus deCatalonha ei eth referent des competéncies professionaus en Catalonha e includís eth Catalòg de qualificacionsprofessionaus e eth Catalòg modular integrat de formacion professionau.

2. Eth Catalòg identifique, estandardize e ordene es competéncies professionaus d’activitats damb significacionentara ocupacion e conten qualificacions laguens der encastre de Catalonha, e arrespon a besonhs territoriause sectoriaus deth sistèma productiu.

3. Eth Catalòg s’estructure en tot tier en compde eth Catalòg nacionau de qualificacions professionaus e ethQuadre europèu de qualificacions.

4. Eth Catalòg s’organize en familhes professionaus e nivèus e conten es qualificacions professionaus e eraformacion associada.



CVE-DOGC-A-15299108-2015

5. Es actualizacions e es naues incorporacions de competéncies per arrepòrt ath Catalòg deuen tier en compdeera normatiua, era realitat socioeconomica e es auanci tecnologics.

Article 40. Finalitat

1. Eth Catalòg ei eth referent en Catalonha:

a) Entara formacion professionau e d'auti ensenhaments entara professionalizacion.

b) Entara certificacion de competéncies artenhudes pera obtencion totau o parciau des títols de formacionprofessionau o des certificats de professionalitat.

c) Entàs procèssi d’acreditacion de competéncies professionaus aquerides pera experiéncia laborau o per viesnon formaus de formacion.

d) Entar establiment des correspondéncies entre es formacions deth sistèma de formacion e qualificacionprofessionaus.

e) Entar afavoriment dera mobilitat e era transparéncia des qualificacions.

2. Eth Catalòg permet era orientacion en procès de formacion ath long dera vida.

3. Eth Catalòg facilite as organizacions era gestion des recorsi umans e es procèssi de negociacion collectiua.

Article 41. Modalitats

1. Era formacion adreçada ara obtencion des competéncies professionaus arreconeishudes enes títols deformacion professionau e enes certificats de professionalitat se pòt corsar, d’acòrd damb era normatiua envigor e çò que s'establisque reglamentàriaments, eth regim d’alternança o duau en collaboracion damb esenterpreses, en encastre acordat damb es agents sociaus e economics.

2. Era aufèrta de formacion professionau se pòt flexibilizar, de manèra que deu perméter compatibilizar erestudi e era formacion damb era activitat laborau o autes responsabilitats, e tanben damb autes situacionspersonaus que dificulten er estudi e era formacion en regim presenciau. Damb aguesta finalitat, se pòt aufrir demanèra complèta o parciau e desvolopar-se en regim presenciau, semipresenciau o a distància o perteleformacion, damb era utilizacion des tecnologies dera informacion e dera comunicacion, o era combinaciond’ambdues, e era concentracion en determinadi periòdes annauments.

Capítol V. Acreditacion e correspondéncies

Article 42. Títols de formacion professionau e certificats de professionalitat

1. Es títols de formacion professionau deth sistèma educatiu e es certificats de professionalitat en encastrelaborau acrediten oficiauments era competéncia professionau des persones. Aguesti dus tipes d’acreditacionoficiau an coma referent es qualificacions professionaus e es unitats de competéncia deth Catalòg dequalificacions professionaus deth sistèma de formacion e qualificacion professionaus de Catalonha, encara qu'estítols pòden includir, e es certificats de professionalitat pòden ahíger, contenguts formatius non includidi enCatalòg.

2. Era aufèrta de formacion professionau deth sistèma educatiu se compose, d’acòrd damb era normatiua envigor, des títols omologadi, des pròpris títols establidi peth Govèrn, des adaptacions deth curriculum perarrepòrt a determinadi perfils professionaus e requeriments sectoriaus e des adaptacions deth curriculum entàpersones damb andicapacitat leugèra o moderada.

3. Era aufèrta de formacion professionau entara ocupacion se compose deth fichèr catalan d’especialitatsformatiues deth Servici Public d’Ocupacion de Catalonha, que conten eth repertòri de certificats deprofessionalitat e es moduls e es unitats formatiues corresponentes, amassa damb autes accions formatiuesnon associades as certificats de professionalitat. Tanben conten eth repertòri d’accions formatiues de formacioncontínua.



CVE-DOGC-A-15299108-2015

Article 43. Avaloracion e acreditacion de competéncies professionaus

1. Eth procès d’avaloracion e acreditacion de competéncies professionaus permet acreditar es competénciesprofessionaus aquerides per mejan dera experiéncia laborau, es activitats sociaus o per vies non formaus oinformaus de formacion, e pren coma referent es unitats de competéncies deth Catalòg de qualificacionsprofessionaus deth sistèma de formacion e qualificacion professionaus de Catalonha.

2. Correspon ara Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha, per çò qu'ei deraavaloracion e acreditacion de competéncies professionaus:

a) Establir eth procediment integrat d’avaloracion e acreditacion de competéncies professionaus e qu'a efèctesdirèctes e immediats, damb era verificacion prealabla deth dret allegat, de validacion per arrepòrt as modulsprofessionaus corresponents as respectius títols dera formacion professionau deth sistèma educatiu ed’exempcion per arrepòrt as moduls formatius corresponents as certificats de professionalitat der encastrelaborau.

b) Establir un servici regular e estable d’avaloracion e acreditacion; determinar es centres de formacion querenden aguest servici; determinar es entitats o enterpreses que i pòden collaborar entà amiar-lo a tèrme, etanben es procèssi, es requeriments, eth regim d’avaloracion e es garantides de qualitat.

c) Autorizar es centres de formacion entà que gerisquen procèssi d’acreditacion, en determinadesqualificacions, encastres o familhes professionaus, damb era collaboracion des organizacions empresariaus esindicaus mès representatives en Catalonha.

3. Es persones avalorades deuen arrecéber, en finalizar eth procès d’avaloracion e acreditacion, un rapòrt derecomanacions d’itinerari formatiu e professionau e un certificat des unitats de competéncies acreditades.

4. Es procèssi d’avaloracion e acreditacion se pòden desvolopar en collaboracion damb es organizacionsempresariaus e sindicaus mès representatives en Catalonha, era Administracion locau, es crambes oficiaus decomèrç e autes entitats representatives d’interèssi economics o professionaus.

Article 44. Correspondéncies dera formacion professionau ath long dera vida

1. Correspon ara Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha, d’acòrd damb eranormatiua en vigor e per arrepòrt as correspondéncies dera formacion professionau ath long dera vida:

a) Impulsar era aplicacion des correspondéncies o validacions e exempcions entre era formacion professionaudeth sistèma educatiu e es certificats de professionalitat dera formacion entara ocupacion, e tanben damb estítols corresponents as ensenhaments de regim especiau e es universitaris.

b) Establir es critèris des procediments entà facilitar e promòir era utilizacion des correspondéncies; es critèrisdeth sistèma d’informacion e de consulta des correspondéncies, e es taules de relacion entre es diuèrsisistèmes de formacion.

c) Promòir era possibilitat de correspondéncia des aprendissatges aqueridi dehòra deth sistèma damb ethCatalòg de qualificacions professionaus de Catalonha. Establir critèris e mecanismes entà assegurar qu'aguestacorrespondéncia implique nivèus d’aprendissatge e competéncia equivalents.

2. Es procèssi d’avaloracion e acreditacion de competéncies, que se renden en encastre deth sistèma deformacion e qualificacion professionaus, e es procèssi d’arreconeishença academica, pròpris deth sistèmaeducatiu, deuen garantir, en cas d’afinitat sufisenta, qu'er assessorament arrecebut pes persones enquinsevolhe des dus procèssi age efèctes en er aute.

Article 45. Registre d’unitats de competéncia

1. Se cree eth registre d’unitats de competéncia, de caractèr personau, que deu arrecuélher es unitats decompeténcia acreditada pes persones mejançant era formacion professionau deth sistèma educatiu, eraformacion professionau entara ocupacion e es procèssi d’avaloracion e acreditacion.

2. Era Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha deu gerir eth registre d’unitatsde competéncia e deu assegurar que s’i garantís er emparament des dades personaus.

Article 46. Finalitats deth registre



CVE-DOGC-A-15299108-2015

1. Eth registre d’unitats de competéncia permet:

a) Qu'es orientadors omologadi e es assessors abilitadi deth sistèma de formacion e qualificacion professionauspoguen consultar es competéncies professionaus acreditades, damb era autorizacion explicita prealabla derapersona interessada.

b) Qu'es persones poguen consultar es unitats de competéncia obtengudes.

c) Eth forniment dera certificacion des unitats de competéncia professionaus demostrades o artenhudes.

2. Era Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha e es departaments eorganismes competents deuen informar ath registre sus es unitats de competéncia acreditades pes persones.

Capítol VI. Transferiment tecnologic

Article 47. Servicis de transferiment tecnologic

1. Es centres de formacion deth Hilat deth Sistèma pòden rénder servicis de transferiment tecnologic aenterpreses.

2. Es centres publics dispòsen d’autonomia organitzatiua e economica e entar establiment de collaboracionsdamb enterpreses e centres d’innovacion tecnologica entà rénder servicis de transferiment tecnologic o entàconcórrer a convocacions der Estat, dera Union Europèa e internacionau de projèctes de recèrca edesvolopament (R+D).

3. Se deu promòir era collaboracion damb es universitats entà impulsar era recèrca, era experimentacion e erainnovacion educatiua en encastre dera formacion professionau.

Article 48. Collaboracion damb centres tecnologics

Era Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha deu promòir e facilitar qu'escentres de formacion professionau integrada renden servicis de transferiment tecnologic as enterpreses, mèsque mès as petites e mejanes enterpreses, e promòir era relacion, e, s'escatz, eth sosten e era collaboraciond’aguesti centres damb es centres tecnologics existenti en Catalonha.

Article 49. Mobilitat

Era Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionau de Catalonha deu promòir iniciatiues entarainnovacion e era melhora dera qualitat dera formacion, per mejan dera mobilitat estatau, era cooperaciontransfrontalièra e era participacion en programes dera Union Europèa.

Títol V. Qualitat deth sistèma de formacion e qualificacion professionaus

Article 50. Modèl de gestion dera qualitat

1. Es centres de formacion professionau integrada deth sistèma de formacion e qualificacion professionausdeuen disposar, d’acòrd damb era sua titolaritat, d’un modèl e un sistèma de gestion dera qualitat, dethmelhorament continuat e dera innovacion.

2. Era Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha deu establir es critèris que causeguir ena adopcion d’un modèl de gestion dera qualitat. Aguesti critèris son d'aplicacion enes centres deformacion professionau integrada.

Article 51. Esperit enterpreneire



CVE-DOGC-A-15299108-2015

1. Correspon ara Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha, per arrepòrt aresperit enterpreneire:

a) Promòir qu'era formacion includisque en determinadi programes ua formacion basica per çò qu'ei deraaptitud entara iniciatiua der enterpreneire, des mecanismes de creacion d’enterpresa, dera economia sociau ecooperativa e dera autoocupacion, e des diuèrsi programes e ajudes existenti damb aguesta tòca.

b) Velhar peth desvolopament de programes e accions especifics d’insercion laborau, en metent er accent suscompeténcies professionaus clau dera iniciatiua enterpreneira e es que poguen melhorar es possibilitats desuccès dera autoocupacion.

c) Velhar tà qu'es centres de formacion que desvolòpen projèctes de sosten ara creacion d’enterpresa poguenarrecéber sosten deth departament competent en matèria d’enterpresa e ocupacion.

2. Es centres deth Hilat deth Sistèma deuen favorir qu'es programacions includisquen visites a enterpreses dediferenti sectors d’activitat e deuen sajar de promòir era execucion de trabalhs o projèctes orientadi aencoratjar era creativitat e era iniciatiua personau ligades damb era cerca d’ocupacion, er esperitenterpreneire, era creacion d’enterpresa, es cooperatives e era autoocupacion.

Article 52. Innovacion e formacion permanenta

1. Era Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha deu perpausar mesures entàfacilitar e promòir era innovacion ena formacion professionau, mès que mès per çò qu'ei de contenguts,itineraris formatius, metodologies e materiaus.

2. Era Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha deu programar un plan deformacion permanenta adreçada as professors de toti es centres de formacion professionau sostengudi dambhons publics. Eth plan de formacion permanenta deth professorat deu conténer era formacion adequada araevolucion dera tecnologia e des procèssi productius; ath desvolopament de naues metodologies formatiues, eas contèxtes d’imparticion. Eth plan deu compréner era formacion entara docéncia e, se cau, era formacionentà participar enes procèssi d’acreditacion des competéncies professionaus aquerides per mejan deraexperiéncia laborau. Damb aguest plan se deu promòir era mesa ath dia deth professorat per mejan d’uaaufèrta de sejorns formatius concertadi damb es enterpreses o autes entitats per mejan de convèni. Tanben,cau velhar entà qu'era formacion equivalenta ara formacion pedagogica e didactica s’impartisque ena modalitata distància o mixta.

3. Es centres de formacion professionau integrada deuen establir collaboracions damb enterpreses, centres oentitats damb era tòca d’aquerir perspectiva sus es procèssi de gestion dera innovacion e poder aplicar esmetodologies e tecniques de gestion dera innovacion ara formacion professionau. Era Administracion deupromòir accions entara materializacion d’aguestes collaboracions.

Article 53. Avaloracion deth sistèma

1. Era Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha, damb era tòca de garantir ethcompliment des finalitats deth sistèma de formacion e qualificacion professionaus, deu elaborar periodicamentsun rapòrt d’avaloracion deth sistèma. Aguest rapòrt deu contier es dades agregades de rendiment academic eformatiu e d’insercion laborau, entre d'autes.

2. Era Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha deu rénder publics es aspèctesd’interès generau des resultats dera avaloracion per arrepòrt ar apartat 1.

3. Eth contengut deth rapòrt d’avaloracion deth sistèma se deu tier en compde entà amiar a tèrme es accionsoportunes de coordinacion e melhorament des servicis basics.

4. Es dades obtengudes per mejan deth rapòrt d’avaloracion deuen èster accessibles dempús des portaus detransparéncia des diferentes administracions.

Disposicions addicionaus



CVE-DOGC-A-15299108-2015

Prumèra. Assumpcion de competéncies e foncions der Institut Catalan des Qualificacions Professionaus

1. Era Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha assumís es competéncies efoncions der Institut Catalan des Qualificacions Professionaus, que se suprimís damb era mesa en foncionamentdera Agéncia.

2. Totes es referéncies qu'era normatiua en vigor hè ar Institut Catalan des Qualificacions Professionaus sedeuen compréner per arrepòrt ara Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha.

Dusau. Regim deth personau der Institut Catalan des Qualificacions Professionaus

Eth personau foncionari que rend servicis ar Institut Catalan des Qualificacions Professionaus s’intègre enaAgéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha d’acòrd damb era relacion de lòcs detrabalh que s’apròve.

Tresau. Conselh Catalan de Formacion Professionau

1. En moment de mesa en foncionament dera Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus deCatalonha, eth Conselh Catalan de Formacion Professionau passe a díder-se Conselh de Formacion eQualificacion Professionaus de Catalonha e rèste adscrit ara Agéncia.

2. Eth Conselh de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha deu elaborar e adoptar eth sònreglament de foncionament intèrn.

Quatau. Centres específics

Eth departament competent en matèria d’educacion, en foncion des besonhs de programacion, esdisponibilitats budgetàries e eth critèri d’eficiéncia en usatge des recorsi, deu dar prioritat ara creacion, o arasingularizacion demest des existenti, de centres especifics de formacion professionau o especializadi en etapesformatiues postobligatòries.

Cincau. Simplificacion administratiua

Es centres qu'agen autorizades en subsistèma dera formacion professionau iniciau, o omologades ena formacionprofessionau entara ocupacion, aufèrtes de formacion professionau, gaudissen d’ua formalizacion simplificadaquan volguen obtier en aute subsistèma era autorizacion o omologacion de formacions que condusissen aunitats de competéncia coïncidentes damb es qu'an autorizades.

Siesau. Carta de servicis

Es centres deth hilat deth sistèma integrat deuen disposar d’ua carta de servicis de formacion e qualificacionprofessionaus pròpria, que deu exprimir era configuracion des servicis qu'eth centre aufrís a persones,enterpreses e entitats, en çò que hè ara formacion e era qualificacion professionau. Era carta de serviciscatalògue es servicis basics establidi per aguesta lei qu'aufrís eth centre, e tanben es servicis especificsqu'aufrís eth centre d’acòrd damb era sua titolaritat.

Setau. Emparament de dades de caractèr personau

Per çò qu'ei deth tractament de dades, ei aplicable en encastre deth sistèma de formacion e qualificacionprofessionaus era norma d'emparament de dades de caractèr personau. Se deuen adoptar es mesures debesonh entà garantir era seguretat e era confidencialitat d’aguestes dades, sens perjudici des procèssi qu’eranormatiua n’exigís era publicitat.

Ueitau. Fraisses per preséncia

Es persones que representen era Generalitat non an dret a percéber remborsament pera preséncia enesreünions des organs o es comissions establides per aguesta lei.



CVE-DOGC-A-15299108-2015

Nauau. Sistèma d’indicadors

Era Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha deu establir un sistèmad’indicadors entà poder hèr un seguiment corrècte deth desplegament d’aguesta lei.

Detzau. Centres d’educacion especiau

Eth Govèrn, en encastre deth besonh de garantir ua formacion professionau adaptada as persones dambandicapacitat leugèra o moderada, deu velhar peth bon foncionament des centres d’educacion especiau e lesdeu dotar damb es recorsi e sosten que sigue de besonh. En cap cas se pòt interpretar qu’es centresd’educacion especiau hèn part deth hilat de centres de naues oportunitats.

Onzau. Borses d’estudi e ajudes entà persones desocupades

Es persones desocupades qu'assistissen as diuèrses aufèrtes e modalitats de formacion professionau pòdensollicitar borses d’estudi e ajudes en arrason de transpòrt, mantenença, lotjament, andicapacitat e conciliacion,e d'autes borses o ajudes que se poguen determinar en procediments especifics, d’acòrd damb es condicionsque s’establisquen per reglament.

Disposicions finaus

Prumèra. Interpretacion e aplicacion

Aguesta lei se deu interpretar e aplicar d’acòrd damb era normatiua en vigor.

Dusau. Aplicacion a servicis, plans, programes e activitats de formacion professionau

Çò qu'establís aguesta lei ei aplicable a toti es servicis, plans, programes e activitats en relacion damb eraformacion professionau e en toti es centres publics e privadi qu'impartissen formacion professionau enCatalonha.

Tresau. Desplegament reglamentari

S’autorize eth Govèrn entà que dicte es disposicions de besonh entà desplegar e executar aguesta lei.

Quatau. Abilitacion entath desvolopament curricular

Sens perjudici dera normatiua en vigor e des competéncies que corresponen ath Govèrn entà determinar ethcurriculum d’acòrd damb er article 53.1 dera Lei 12/2009, deth 10 de junhsèga, d’educacion, en vertut deraquau eth Govèrn apròve era organizacion generau dera formacion professionau, s’abilite eth conselhèrcompetent entà qu'establisque, per mejan d’ua orde, eth curriculum des títols de formacion professionau.

Cincau. Regulacion de drets e déuers

Eth Govèrn, en tot auer consultat es agents sociaus mès representatius, deu regular per decrèt es drets edéuers des persones en practiques e en aprendissatge e des enterpreses que les acuelhen.

Siesaiu. Calendièr d’aplicacion



CVE-DOGC-A-15299108-2015

1. Eth Govèrn deu desplegar laguens d’un tèrme de tres ans eth contengut d’aguesta lei, mès que mès çòestablit en article 5.a.

2. Era creacion dera Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha se deu debanarpendent eth prumèr an de desplegament d’aguesta lei.

3. Eth Govèrn deu desplegar reglamentàriaments, laguens deth tèrme de nau mesi a compdar dera mesa envigor d’aguesta lei, eth plan d’acreditacion e qualificacion professionaus. Es persones damb mancances dequalificacion professionau deuen poder accedir de manèra regular e establa a un procediment entà acreditarera sua experiéncia professionau que les permete qualificar-se entà poder obtier un lòc de trabalh o accedir aun itinerari personalizat de formacion. Eth plan deu fixar annauments es objectius que cau arténher e esindicadors de seguiment, e tanben es accions que se deuen amiar a tèrme entad aguesta fin.

Setau. Adopcion des estatuts dera Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha

Era Agéncia Publica de Formacion e Qualificacion Professionaus de Catalonha entre en foncionament quan ethGovèrn n’apròve es estatuts.

Ueitau. Budgèt

Eth Govèrn deu garantir, per mejan des pressupòsti dera Generalitat, un finançament sufisent qu'assegure eraaplicacion efectiua d’aguesta lei.

Nauau. Entrada en vigor

Aguesta lei entre en vigor londeman d’auer estat publicada en Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, ordeni a toti es ciutadans as quaus sigue d’aplicacion aguesta Lei coopèren ath sòn compliment equ’es tribunaus e es autoritats as quaus pertòque la hèsquen complir.

Palai dera Generalitat, 19 de junh deth 2015


President dera Generalitat de Catalonha

Irene Rigau i Oliver

Conselhèra d'Ensenhament

(15.299.108)



CVE-DOGC-A-15299108-2015

DISPOSICIONS


ACORD GOV/166/2015, de 27 d'octubre, pel qual s'autoritza la cessió global d'actius i passius de la societatGestió de Màrqueting i Serveis de les Comarques Gironines, SLU, a favor de la societat Aeroports Públicsde Catalunya, SLU; la dissolució i liquidació de la societat Gestió de Màrqueting i Serveis de lesComarques Gironines, SLU, i la modificació dels Estatuts de la societat Aeroports Públics de Catalunya,SLU.

El Govern de la Generalitat, en data 27 de juliol de 2004, va acordar autoritzar el consorci Turisme deCatalunya i l’empresa pública CIMALSA, a participar com a membres fundadors en la constitució d’unaassociació anomenada Associació per a la Promoció i Desenvolupament de les Comarques Gironines (AGi).

Posteriorment, en data 6 de març de 2007, el Govern de la Generalitat va acordar autoritzar els representantsdel consorci Turisme de Catalunya, actual Agència Catalana de Turisme, i de CIMALSA a l’AGi, per aprovar laconstitució, per part d’aquesta Associació, de la societat unipersonal de responsabilitat limitada anomenadaGestió de Màrqueting i Serveis de les Comarques Gironines, SLU (GMS), que té per objecte social lacontractació, la gestió i la prestació de serveis publicitaris i de màrqueting, de promoció econòmica, depromoció turística i de qualsevol altre tipus de serveis publicitaris, econòmics i turístics.

Tot i l’evident èxit assolit amb la fórmula emprada, el context econòmic actual fa necessari adaptar aquestplantejament funcional al procés de racionalització i simplificació de les entitats participades per la Generalitat.

En el cas que ens ocupa, i sens perjudici de garantir la continuïtat d’aquest èxit, sembla aconsellabledesenvolupar l’activitat promocional esmentada mitjançant una altra entitat del sector públic de la Generalitat,com és Aeroports Públics de Catalunya, SLU (APC), que es va crear per al desenvolupament de competènciesen matèria aeroportuària, i que ara veuria ampliada la seva activitat mitjançant la cessió global de l’actiu ipassiu de GMS, SLU, a favor seu, amb la necessària adaptació dels Estatuts d’APC a la nova realitat, ampliantl’objecte social i la missió pública a la promoció econòmica, empresarial i turística per al desenvolupament delterritori.

En aquest sentit, l’Assemblea General Extraordinària de l’AGi, en sessió de 3 de setembre de 2015, va aprovarper unanimitat que, com a soci únic de GMS s’adoptés, en el marc de la Junta General que a aquests efecteshaurà de convocar la referida societat, la decisió d’aprovar la cessió global d’actius i passius de GMS a favord’APC. També per unanimitat es va acordar procedir a la dissolució i liquidació de GMS un cop inscrita la cessióen el Registre mercantil. Ambdós acords es van condicionar a l’obtenció de l’autorització del Govern de laGeneralitat.

En compliment del mandat de l’AGi, la Junta General (soci únic) de GMS, en la sessió de 3 de setembre de2015 va acordar aprovar el Projecte de cessió global d’actiu i passiu de GMS a favor d’APC, redactat i subscritper l’òrgan d’administració de GMS en data 26 d’agost de 2015, així com la dissolució i liquidació de GMS. Elsacords esmentats també es van condicionar a l’obtenció de l’autorització del Govern de la Generalitat.

En darrer terme, el Consell d’Administració d’APC, en sessió de 8 de setembre de 2015, va acordar, perunanimitat, aprovar el Projecte de cessió global d’actiu i passiu de GMS a favor d’APC, acord que es vacondicionar a l’obtenció de la pertinent autorització del Govern de la Generalitat, així com proposar a la JuntaGeneral d’APC la modificació de l’objecte social per donar cabuda a l’activitat de promoció econòmica,empresarial i turística per al desenvolupament del territori.

D’acord amb les previsions de la Llei 3/2009, de 3 d’abril, sobre modificacions estructurals de les societatsmercantils;

Atès que l’article 26.o) de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència i del Govern, estableix quecorrespon al Govern crear, modificar, dividir o extingir entitats i organismes públics o privats que depenguin dela Generalitat o que hi siguin vinculats, i aprovar-ne els estatuts, si els acords esmentats no requereixen unallei del Parlament, i que l’article 35.2.a) del Text refós de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l’Estatut del’Empresa Pública Catalana, aprovat pel Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, preveu que correspon alGovern autoritzar, en general, la transformació, fusió, escissió, dissolució i liquidació de societats participades;



CVE-DOGC-A-15300093-2015

Vist l’Acord del Govern de 2 d’agost de 2011, sobre mesures de racionalització i simplificació de l’estructura delsector públic, i l’Acord del Govern de 10 de juliol de 2012, pel qual s’aproven criteris per a la creació, lamodificació i la supressió d’entitats participades per la Generalitat, per a la presa de participació i ladesvinculació d’entitats existents i per a la tramitació de determinades propostes d’acord del Govern relatives afundacions;

A proposta dels consellers de Territori i Sostenibilitat i d’Empresa i Ocupació, el Govern,

Acorda:

—1 Autoritzar la cessió global d’actiu i passiu de la societat Gestió de Màrqueting i Serveis de les ComarquesGironines, SLU, a favor de la societat Aeroports Públics de Catalunya, SLU (APC), i la posterior dissolució iliquidació de Gestió de Màrqueting i Serveis de les Comarques Gironines, SLU.

—2 Autoritzar la modificació dels Estatuts de la societat Aeroports Públics de Catalunya, SLU, en el sentitd’afegir un nou apartat, el 9, a l’article 2, Objecte social, amb la redacció següent:

“9. La promoció econòmica, empresarial i turística per al desenvolupament del territori.”

—3 Autoritzar els representants de la Generalitat de Catalunya a l’Associació per a la Promoció iDesenvolupament de les Comarques Gironines i a la societat Aeroports Públics de Catalunya pera subscriure elsacords i documents necessaris per fer efectiu aquest Acord.

—4 Disposar la publicació d’aquest Acord al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Barcelona, 27 d’octubre de 2015

Jordi Baiget i Cantons

Secretari del Govern

(15.300.093)



CVE-DOGC-A-15300093-2015

DISPOSICIONS


CONSELL CATALÀ DE L'ESPORT

RESOLUCIÓ PRE/2374/2015, de 26 d'octubre, per la qual es modifica la Resolució PRE/604/2015, de 27 demarç, per la qual s'obre la convocatòria per a la concessió de subvencions als ajuntaments i entitatsmunicipals descentralitzades per a actuacions urgents d'adaptació a la seguretat, l'habitabilitat o lafuncionalitat dels equipaments esportius existents a executar durant l'any 2015, i se n'aproven les basesreguladores.

El 2 d’abril de 2015, el DOGC núm. 6844 publica la Resolució PRE/604/2015, de 27 de març, per la qual s’obrela convocatòria per a la concessió de subvencions als ajuntaments i entitats municipals descentralitzades per aactuacions urgents d’adaptació a la seguretat, l’habitabilitat o la funcionalitat dels equipaments esportiusexistents a executar durant l’any 2015, i se n'aproven les bases reguladores.

Com a conseqüència del retard a resoldre la convocatòria a causa dels romanents produïts durant la sevatramitació, cosa que comporta una gran dificultat per finalitzar i justificar les actuacions subvencionades en elsterminis establerts a les bases reguladores, es fa necessària la modificació del seu termini de finalització ijustificació. Aquest ajornament facilita la correcta execució de les obres i suposa un benefici per a totes lesentitats subvencionades.

En ús de les atribucions que em confereix la legislació vigent i, en concret, l’article 92.3 del Text refós de la Lleide finances públiques de Catalunya, aprovat mitjançant el Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, enrelació amb l’article 93.b) del mateix text normatiu,

Resolc:

—1 Modificar el punt 3 de la Resolució PRE/604/2015, de 27 de març, per la qual s’obre la convocatòria per ala concessió de subvencions als ajuntaments i entitats municipals descentralitzades per a actuacions urgentsd’adaptació a la seguretat, l’habitabilitat o la funcionalitat dels equipaments esportius existents a executardurant l’any 2015, i se n'aproven les bases reguladores, el qual queda redactat de la forma següent:

“3 Les actuacions objecte de subvenció s’han de començar a partir de l’1 de gener de 2015 i han de finalitzarcom a màxim el 23 de novembre de 2015.”

—2 Modificar la base 4.d) de l’annex de la Resolució PRE/604/2015, de 27 de març, per la qual s’obre laconvocatòria per a la concessió de subvencions als ajuntaments i entitats municipals descentralitzades per aactuacions urgents d’adaptació a la seguretat, l’habitabilitat o la funcionalitat dels equipaments esportiusexistents a executar durant l’any 2015, i se n'aproven les bases reguladores, la qual queda redactada de laforma següent:

“4.d) Han d’estar acabades i justificades com a màxim el 23 de novembre de 2015.”

—3 Modificar la base 17.1.b) de l’annex de la Resolució PRE/604/2015, de 27 de març, per la qual s’obre laconvocatòria per a la concessió de subvencions als ajuntaments i entitats municipals descentralitzades per aactuacions urgents d’adaptació a la seguretat, l’habitabilitat o la funcionalitat dels equipaments esportiusexistents a executar durant l’any 2015, i se n'aproven les bases reguladores, la qual queda redactada de laforma següent:

“17.1.b) El segon, del 50% restant, que es tramita quan l’entitat beneficiària, com a màxim fins al 23 denovembre de 2015, hagi presentat la documentació prevista a la base 18.1.”



CVE-DOGC-A-15300020-2015

—4 Modificar la base 18.2 de l’annex de la Resolució PRE/604/2015, de 27 de març, per la qual s’obre laconvocatòria per a la concessió de subvencions als ajuntaments i entitats municipals descentralitzades per aactuacions urgents d’adaptació a la seguretat, l’habitabilitat o la funcionalitat dels equipaments esportiusexistents a executar durant l’any 2015, i se n'aproven les bases reguladores, la qual queda redactada de laforma següent:

“18.2 Els models de justificació i les instruccions per emplenar-los i trametre la documentació justificativa pervia electrònica es poden obtenir i trametre a l’EACAT, com a màxim fins al 23 de novembre de 2015.”

Aquesta Resolució tindrà efectes a partir de l’endemà de la seva publicació al DOGC.

Sens perjudici del que disposen per a les entitats privades els articles 114 i 115 de la Llei estatal 30/1992, de26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú,contra aquesta Resolució, tot i que no posa fi a la via administrativa, les entitats públiques poden interposar,d’acord amb el que estableix l’article 46 en relació amb l’article 8.3 de la Llei estatal 29/1998, de 13 de juliol,reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, recurs contenciós administratiu davant el jutjatcontenciós administratiu corresponent en el termini de 2 mesos des de l’endemà de la seva publicació al DOGC.Potestativament, també es pot efectuar el requeriment previ que determina l’article 44 de la Llei estatal29/1998, de 13 de juliol.

Esplugues de Llobregat, 26 d’octubre de 2015

Ivan Tibau i Ragolta

President

(15.300.020)



CVE-DOGC-A-15300020-2015

DISPOSICIONS


AGÈNCIA PER A LA QUALITAT DEL SISTEMA UNIVERSITARI DE CATALUNYA

RESOLUCIÓ ECO/2381/2015, de 26 d'octubre, per la qual s'aproven les bases i s'obre la convocatòria per ala concessió d'ajuts per a l'elaboració d'estudis per aprofundir en els resultats de l'Estudi d'Ocupadors2014.

De conformitat amb el que disposa el capítol 9 del Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel quals'aprova el Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, en relació amb el règim jurídic de lessubvencions i transferències de la Generalitat de Catalunya;

Atesa la Resolució UNI/72/2006, de 17 de gener, per la qual s'aproven les bases generals que han de regir laconcessió d’ajuts convocades per l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQUCatalunya);

Atès que l’article 9.1.l) dels Estatuts d’AQU Catalunya, aprovats per Decret 93/2003, d’1 d’abril, disposa quecorrespon al Consell de Direcció aprovar les convocatòries de les subvencions que atorgui AQU Catalunya, aixícom les seves convocatòries i resolucions;

Atès que les facultats per aprovar les convocatòries i resolucions de les subvencions d’AQU Catalunya han estatdelegades, per acord del Consell de Direcció d’AQU Catalunya del dia 1 de desembre de 2005, al director del’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya,

RESOLC:

Article 1

Aprovar les bases reguladores i obrir la convocatòria d’ajuts de recerca que AQU Catalunya, en col·laboracióamb l’Obra Social “la Caixa”, estan impulsant per al finançament de projectes orientats a l’elaboració d’estudisamb l’objectiu d’aprofundir en els resultats obtinguts en les enquestes dutes a terme al llarg del l’Estudid’Ocupadors, les condicions dels quals figuren en l’annex d’aquesta Resolució.

Article 2

Destinar a aquesta convocatòria l'import global de 50.000 euros, que aniran a càrrec de l’aplicaciópressupostària D/4490001/4220 del pressupost d’AQU Catalunya de l’any 2015.

Article 3

Un cop resolta aquesta convocatòria, en cas que no s’hagi esgotat l’import màxim fixat a l’article 2, o bé en casque es generin romanents derivats de les renúncies o les revocacions dels ajuts concedits, es poden assignarnous atorgaments a les sol·licituds estimades finalment, a conseqüència de la interposició d’un recursadministratiu o contenciós administratiu, o bé a les sol·licituds denegades que hagin quedat en llista dereserva, sempre que hagin assolit la qualificació tècnica necessària i que les actuacions es puguin dur a termeen els terminis que estableixen aquestes bases.

DISPOSICIÓ FINAL



CVE-DOGC-A-15300022-2015

Aquesta Resolució no exhaureix la via administrativa, i s'hi pot interposar un recurs d’alçada davant delpresident de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, en el termini d'un mes,comptador des de l'endemà del dia de la publicació de la resolució al DOGC, d’acord amb el que estableixl’article 21.2 de la Llei 15/2015, del 21 de juliol, de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari deCatalunya.


P. d. del Consell de Direcció d’AQU Catalunya (Resolució 18/01/06, DOGC núm.4559)

Martí Casadesús Fa

Director d’AQU Catalunya

ANNEX

1. Introducció

Des de l’any 2001, AQU Catalunya en col·laboració amb les universitats catalanes realitza estudis triennals queanalitzen la inserció laboral dels seus graduats als tres anys de la finalització dels seus estudis. En aquestsestudis els graduats valoren l’adequació de la seva formació des de la perspectiva del seu lloc de treball.

Entre el 2014 i el 2015 AQU Catalunya ha dut a terme el projecte “La inserció laboral dels graduatsuniversitaris des de la perspectiva dels ocupadors” que pretén recollir la percepció dels ocupadors sobre lescompetències i la formació de la població recent graduada a Catalunya i que compta amb la col·laboració delDepartament d’Economia i Coneixement, del Departament d’Empresa i Ocupació, del Departament de Salut, delDepartament d’Ensenyament i del Departament de Governació i Relacions Institucionals, competent en matèriade Funció Pública, i de l’Obra Social “la Caixa”.

Aquest projecte està estructurat en tres fases:

La primera és una fase quantitativa, en la qual s’han realitzat quatre enquestes d’opinió a col·lectius diferents:a empreses; a tots els directors dels centres de primària i secundària de Catalunya; als responsables de lacontractació del sector salut; i als responsables de la Funció Pública.

La segona fase és qualitativa, s’aprofundeix a través de focus grups en els resultats de les enquestes i esproposen possibles actuacions.

I la tercera, i darrera fase, és la convocatòria d’ajuts de recerca. Les bases de dades que són objecte derecerca d’aquesta convocatòria són les següents:

a) Enquesta a empreses privades

b) Enquesta centres educatius de primària i secundària

c) Enquesta sector salut (Medicina i Infermeria)

Les dades tècniques de les enquestes objecte d’anàlisi són les següents:

Població Mostra Resposta Error mostral

Empreses privades 16.757 1.325 7,91% 2,6%

Ensenyament 2.822 281 10,0% 5,7%

Salut: Infermeria 520 112 21,5% 8,4%



CVE-DOGC-A-15300022-2015

Salut: Medicina 606 90 14,8% 9,7%

2. Objecte

L’objecte d’aquesta convocatòria és aprofundir en el coneixement de l’adequació de la formació universitària apartir de les bases de dades disponibles a AQU Catalunya, des de la perspectiva dels ocupadors i definiractuacions concretes que permetin millorar els ensenyaments universitaris.

Les propostes d’estudis de recerca es poden desenvolupar sobre les bases de dades següents:

a) Una base de dades, constituïda per empreses de l’àmbit privat, denominada “ocupadors privats” que recullinformació sobre la seva satisfacció amb les competències dels recent graduats universitaris (sense concretarper titulació).

b) Una base de dades, constituïda per centres educatius, que recull informació sobre la satisfacció amb lescompetències dels recent graduats en el Grau de Mestres i en el Màster Universitari de Formació delProfessorat d’Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional, denominada “centreseducatius”.

c) Dues bases de dades dirigides a centres sanitaris, que recullen informació sobre la satisfacció delsresponsables o directors de serveis amb les competències dels graduats en Medicina i del Grau en Infermeria,denominades “ocupadors infermeria” i “ocupadors medicina”.

Els estudis han de tenir per objectiu aprofundir en els resultats obtinguts i publicats per AQU Catalunya i hand’endinsar-se en elements relacionats amb la millora de les titulacions universitàries d’acord amb l’opinió delsocupadors. No s’acceptaran estudis que es centrin en l’anàlisi de les empreses o centres participants i no facinaportacions de com aquests elements influeixen en la valoració de la formació universitària.

Es valorarà que les bases de dades ofertes es complementin amb anàlisis provinents de l’enquesta d’inserciólaboral o d’altres estudis de naturalesa quantitativa o qualitativa.

Es pot trobar més informació d’aquest projecte, incloses les enquestes emprades als Ocupadors privats(enquesta genèrica), als centres educatius, Medicina i Infermeria al web:http://www.aqu.cat/estudis/ocupadors/index.html i per a qualsevol consulta en relació amb les bases de dadeses pot enviar un correu electrònic a [email protected]

3. Finançament

AQU Catalunya destina un import global de 50.000 euros per finançar tres projectes de recerca:

- Fins a 20.000 € per a l’anàlisi de la base de dades “ocupadors privats”.

- Fins a 15.000 € per a l’anàlisi de la base de dades “centres educatius”.

- Fins a 15.000 € per a l’anàlisi de la base de dades “centres sanitaris”.

En el cas que per la insuficiència de qualitat de les propostes la comissió de selecció d’aquests ajuts considerique algun dels ajuts de recerca ha de quedar desert, aquesta comissió podrà proposar destinar l’ajut a un altreprojecte presentat en les altres dues modalitats tenint en compte la puntuació obtinguda i que l’enfocament delprojecte no sigui coincident amb l’atorgat.

4. Quantia

4.1. L’import de l’ajut atorgat, establert en l’article 3 d’aquestes bases, s’ha de destinar als conceptessegüents:

a) Incorporació de personal de suport a la recerca, mitjançant qualsevol modalitat d'adscripció laboral temporali/o becaris, d'acord amb la normativa que sigui d'aplicació al centre que rep l'ajut. No són subvencionables lesretribucions de personal funcionari ni de personal fix vinculat estatutàriament o contractualment als centressol·licitants o participants en la convocatòria.

b) Adquisició de material documental o bibliogràfic, directament relacionat amb l'objecte de la subvenció. No éssubvencionable l'adquisició d'equipament informàtic.



CVE-DOGC-A-15300022-2015

c) Adquisició de material fungible.

d) Despeses de desplaçaments i inscripcions en congressos vinculats a la finalitat de la recerca i només per apersones que formen part de l’equip de recerca (15% com a màxim de l’import total). En aquest cas, esprioritzen els congressos internacionals.

e) Altres despeses, com ara la utilització de serveis de suport o desplaçaments, que s'han de justificardegudament.

4.2. El grup ha de prioritzar els conceptes per als quals sol·liciti l’ajut, d’acord amb les seves necessitats.

4.3. El grup haurà de presentar els resultats en un taller que organitzarà AQU Catalunya per als responsablesacadèmics i tècnics de programació i orientació de les universitats catalanes.

En la presentació caldrà subratllar les accions proposades al sistema, derivades del resultat de l’estudi.

5. Beneficiaris

5.1 Els beneficiaris d’aquesta convocatòria són els investigadors o els equips de recerca universitaris.

5.2 La persona responsable del projecte ha de formar part del personal acadèmic amb dedicació a tempscomplet en la institució d’adscripció de l’equip de recerca.

Només es pot presentar una sol·licitud com a responsable de projecte.

5.3 Cada investigador o investigadora només pot formar part d’un sol equip de recerca dins de cada modalitatd’ajut.

5.4 Les entitats beneficiàries, si escau, han de complir les obligacions següents:

a) Estar al corrent de les obligacions tributàries amb l’Estat i amb la Generalitat de Catalunya o lesadministracions corresponents, i també de les obligacions amb la Seguretat Social.

b) No estar en cap de les circumstàncies que preveu l’article 13 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, generalde subvencions.

c) Presentar declaració sobre si s’han demanat o s’han obtingut altres ajuts públics o privats per a la mateixaactivitat, fent-hi constar la relació detallada amb l’entitat concedent i la quantitat sol·licitada o obtinguda.

d) Complir la normativa sobre propietat intel·lectual.

e) Complir amb la quota de reserva per a la integració social del personal discapacitat que estableix lalegislació vigent, si escau.

f) En el supòsit que la universitat tingui una plantilla igual o superior a vint-i-cinc persones, preveure,juntament amb els agents socials, els mitjans oportuns per prevenir i detectar casos d’assetjament sexual id’assetjament per raó de sexe i intervenir en els seus centres de treball.

g) En cas de fundacions i associacions, haver adaptat els seus Estatuts a la Llei 5/2011, de 19 de juliol, demodificació de la Llei 4/2008, de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les personesjurídiques.

h) En cas de fundacions, haver presentat els comptes anuals davant del Protectorat.

i) Complir la finalitat de la subvenció duent a terme l’activitat subvencionada en el termini que determinenaquestes bases.

L’acreditació d’aquests requisits s’ha d’efectuar mitjançant la declaració acreditativa o declaració responsablecorresponent, que cal incorporar al formulari de sol·licitud.

6. Període

6.1 L’estudi ha de ser lliurat a AQU Catalunya com a màxim el 28 d’octubre de 2016.

6.2 No s’accepten ampliacions del termini d’execució dels ajuts sense una justificació prèvia, que ha d’acceptarel director d’AQU Catalunya. En cas de sol·licitar l’ampliació, la sol·licitud s’ha de presentar com a mínim dosmesos abans que finalitzi el període inicial d’execució.



CVE-DOGC-A-15300022-2015

7. Sol·licituds i documentació

7.1. Les sol·licituds han de ser formalitzades per la persona responsable del projecte, amb el vistiplau delvicerector o la vicerectora competent per raó de la matèria, i s'han de presentar a AQU Catalunya.

7.2. L'imprès normalitzat de sol·licitud i les bases es poden obtenir a la pàgina web d’AQU Catalunya(www.aqu.cat) o d’acord amb el que estableix l’article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règimjurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. Si s’envia la sol·licitud d’acordamb el procediment de l’article 38.4 és necessari que la persona sol·licitant o l’equip de recerca avanci percorreu electrònic la sol·licitud a l’adreça [email protected].

7.3. Per formalitzar les sol·licituds, s'haurà d'emplenar l'imprès normalitzat i presentar-lo dins del terminiestablert al registre d’AQU Catalunya.

7.4. La documentació annexada al projecte s’ha de presentar per correu electrònic a l’adreç[email protected] dins del termini establert. La documentació a aportar és la següent:

a) Còpia de l’imprès de sol·licitud

b) Dades generals de l’equip sol·licitant.

c) Dades dels membres de l'equip.

d) Pressupost sol·licitat.

e) Memòria del projecte: resum, finalitat, adequació a la convocatòria, antecedents i estat de la qüestió,objectius, pla de treball, metodologia, impacte i aplicabilitat dels resultats. Màxim 15 pàgines.

f) Currículum resumit de la persona responsable del projecte i breu resum del currículum de la restad'investigadores i investigadors de l'equip.

g) Signatura de la persona responsable del projecte i de la persona responsable de la universitat.

7.5. AQU Catalunya pot requerir en qualsevol moment de la tramitació de les sol·licituds la documentació queconsideri necessària per tal d’acreditar la concurrència dels requisits que preveu aquesta convocatòria. Lamanca d’aportació de la documentació requerida en el termini legalment previst pot comportar la denegació dela subvenció.

7.6. La presentació de la sol·licitud comporta la plena acceptació d’aquestes bases i l’autorització a AQUCatalunya perquè obtingui els certificats o verifiqui les dades necessàries per a tramitar l’ajut, que hagind’emetre altres administracions o entitats públiques, centres de recerca, universitats i, en especial, ambl’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) o qualsevol altra administració, amb l’objectiu de resoldresatisfactòriament la convocatòria. En cas que hi hagi problemes tècnics que impedeixin o dificultin la cessió dedades, es podran requerir els documents a la persona sol·licitant.

8. Termini de presentació de les sol·licituds

El període de presentació de sol·licituds s'obrirà el dia 2 de novembre de 2015 i es tancarà el dia 11 dedesembre de 2015, a les 14:00 h.

9. Avaluació i selecció

9.1. Les sol·licituds seran avaluades per la comissió de selecció i, un cop valorada l’adequació del projecte al'objecte de la convocatòria, es tindran en compte els criteris concrets i les puntuacions següents (valoraciósobre 100 punts):

a) Plantejament de la recerca i aplicabilitat dels seus resultats: L’objecte de l’estudi (objectius i qüestionsrellevants que la recerca ha de respondre) i l’aplicabilitat dels resultats i de les mesures que se’n desprenguinper transformar-se en polítiques o actuacions en l’àmbit universitari (35/100).

b) Fonamentació metodològica i execució dels treballs dins el termini establert. La qualitat tècnica de l’estudi:la seva fonamentació a partir d’enfocaments comparatius amb altres estudis, situacions o metodologia; eldisseny metodològic; el seu ajustament tant a la tipologia de dades ofertes així com a les bases de dadescomplementàries que s’utilitzin; i l’execució, pla de treball i recursos emprats. (35/100)



CVE-DOGC-A-15300022-2015

c) Currículum de l’investigador principal en relació amb l'objecte de la convocatòria i el tema de la recerca.(20/100)

d) Currículum de la resta d’investigadors en relació amb l’objecte de la convocatòria i el tema de la recerca.(10/100)

10. La comissió de selecció

10.1. La comissió de selecció serà designada pel director d’AQU Catalunya i estarà formada per un president,que serà el director d’AQU Catalunya, o la persona en qui delegui, i els membres següents: tres acadèmics dereconegut prestigi de les universitats catalanes i un tècnic responsable dels estudis d’inserció laboral d’AQUCatalunya. La Comissió comptarà també amb un secretari d’AQU Catalunya amb veu però sense vot.

10.2. La comissió de selecció, si escau, proposarà una llista de reserva, degudament prioritzada, integrada persol·licituds que no hagin estat atorgades.

10.3. La Comissió de Selecció pot proposar una llista de reserva, prioritzada degudament, integrada persol·licituds que no hagin estat atorgades.

11. Unitat competent per a la gestió

L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.

12. Òrgan competent per a la resolució

El director d’AQU Catalunya, per delegació del Consell de Direcció d’AQU Catalunya, segons l’acord del Consellde Direcció de data 1 de desembre de 2005.

13. Inadmissió i desestiment i termini de resolució

13.1 L’incompliment dels requisits no esmenables o del termini de presentació de sol·licituds que estableixenaquestes bases comporta la inadmissió de la sol·licitud. Comporta el desistiment de la sol·licitud:

a) La manca de presentació de qualsevol dels documents que preveuen aquestes bases o la manca d’esmenadels requisits esmenables en el termini de 10 dies hàbils i amb el requeriment previ.

b) La manca de presentació del document d’acceptació o de la resta de documentació requerida dins deltermini.

13.2 Prèviament a la concessió de les subvencions, l’òrgan instructor ha de prendre una resolució sobre lainadmissió o el desistiment de les sol·licituds, i ha de notificar la resolució de no admissió o desistiment a lesentitats beneficiàries publicant-la al web d’AQU Catalunya, al tauler electrònic de l’Administració de laGeneralitat de Catalunya. Aquesta publicació substitueix la notificació individual i té els mateixos efectes.

13.3 El termini màxim per resoldre aquesta convocatòria és de sis mesos comptadors des de l’endemà de ladata de publicació d’aquesta resolució al DOGC. Transcorregut aquest termini sense resolució expressa,s'entendrà desestimat per silenci els ajuts sol·licitats.

14. Notificació de la resolució

14.1. La notificació es farà directament als interessats i es podrà consultar el resultat de la resolució a lapàgina web d’AQU Catalunya i al tauler electrònic de la Generalitat de Catalunya.

14.2. La resolució expressa de concessió o denegació dels ajuts no exhaureix la via administrativa, i s'hi potinterposar un recurs d’alçada davant del president de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari deCatalunya, en el termini d'un mes, comptador des de l'endemà del dia de la publicació de la resolució al DOGC,d’acord amb el que estableix l’article 21.2 de la Llei 15/2015, del 21 de juliol, de l'Agència per a la Qualitat delSistema Universitari de Catalunya.



CVE-DOGC-A-15300022-2015

15. Acceptació

15.1. L’acceptació es formalitzarà mitjançant document signat per la persona responsable del projecte, que escomprometrà a complir totes les condicions fixades a les bases reguladores d'aquesta convocatòria i d'acordamb les bases generals d’AQU Catalunya vigents. En el document hi constarà el compromís de confidencialitat idel compliment de les obligacions establertes en la normativa vigent de protecció de dades de caràcterpersonal per part de l’equip de recerca. Així mateix, l’investigador principal s’ha de comprometre per escrit a lapresentació dels resultats del seu estudi a una revista d’impacte.

15.2. L’acceptació s'haurà de presentar al més aviat possible i, com a màxim, en un termini de 10 diesnaturals a partir de l'endemà de la publicació de la resolució.

15.3. S'entén que renuncien a l'ajut els beneficiaris que no hagin presentat el document d'acceptació dins eltermini previst a l'apartat anterior.

16. Renúncies i substitucions

En el cas que es produeixi alguna renúncia total o parcial, o no es lliuri el document d'acceptació en lescondicions i el termini previstos a la base 15 de la convocatòria, l'òrgan de resolució de la convocatòria potadjudicar l'ajut a candidats de la llista de reserva. Les substitucions es notificaran mitjançant la publicació a lapàgina web d’AQU Catalunya i al tauler electrònic de la Generalitat de Catalunya. Així mateix, es comunicaràdirectament als interessats.

17. Canvis i incidències

Els canvis en el projecte o les incidències que puguin sorgir es regeixen per la Resolució UNI/72/2006, de 17de gener, per la qual s'aproven les bases generals que han de regir la concessió de beques i ajuts convocadesper l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.

18. Pagament

18.1. El pagament s’efectuarà directament a la universitat a la qual pertanyi la persona responsable de lasol·licitud.

18.2. L'import de l’ajut serà lliurat en dos pagaments. El primer, corresponent al 50% del total atorgat, estramitarà un cop resolta la convocatòria i formalitzada l'acceptació. El pagament del 50% restant es realitzaràquan s’hagi presentat l’informe corresponent amb el format i les característiques recollides en la base 19.

19. Termini, forma de justificació i característiques de l’estudi

19.1. Termini i forma de justificació

En el termini d'un mes des de la data d'acabament de les activitats objecte de l'ajut i abans del 28 d’octubre de2016, els beneficiaris han de justificar l'execució efectiva del projecte amb l’aportació de la documentaciósegüent:

a) L’estudi d’avaluació, d’acord amb les característiques establertes.

b) Certificació de la gerència o responsable econòmic de la universitat en què s’indiqui que l’import atorgat s’haincorporat en els seus pressupostos i que l’ajut s’ha destinat a la finalitat per a la qual ha estat concedit.

19.2. Característiques de l’estudi

L’estudi a presentar haurà de tenir les característiques següents:

a) La investigació es pot realitzar en català, castellà o anglès. Els articles o productes que resumeixin, així comla seva difusió pública haurà de ser en anglès.

b) Resum de 1.000 paraules per ser divulgat en notícies d’AQU Catalunya.

c) Annex tècnic que recollirà tots els aspectes necessaris per justificar i avalar les anàlisis realitzades.



CVE-DOGC-A-15300022-2015

20. Publicitat i propietat intel·lectual

La propietat intel·lectual del treballs subvencionats és dels seus autors, AQU Catalunya es reserva els drets depublicació i reproducció que es derivin dels treballs esmentats. En les altres publicacions o resultats que espuguin produir gràcies a aquesta convocatòria cal fer esment del suport d’AQU Catalunya, de la Generalitat deCatalunya i la col·laboració de l’Obra Social “la Caixa”.

21. Seguiment i difusió de la realització dels projectes

AQU Catalunya, un cop resolta la convocatòria, establirà els mecanismes pertinents per tal d’assegurar lacomunicació amb i entre els grups, la qualitat dels projectes i facilitarà l’elaboració dels estudis en el calendariprevist. Aquests es presentaran en la reunió de llançament. A aquests efectes algunes de les accions que esrealitzaran seran:

a) Una primera reunió de llançament a la seu d’AQU Catalunya.

b) Reunions a AQU Catalunya o lliurament d’informes parcials per exposar el progrés del projecte,correctament dimensionats d’acord amb el temps de durada del projecte.

c) Reunió de tancament del projecte i de preparació de la difusió.

d) Per tal de dur a terme el seguiment i difondre els resultats derivats de la realització dels projectesd’investigació beneficiats per aquesta convocatòria, s’organitzarà un acte públic de presentació de resultats alqual els responsables de cada projecte hauran d’assistir per presentant-ne els resultats obtinguts.

22. Normativa aplicable

Tot el que no preveu aquesta convocatòria es regeix per la Resolució UNI/72/2006, de 17 de gener, per la quals'aproven les bases generals que han de regir la concessió d’ajuts convocades per AQU Catalunya i per la restade la normativa aplicable.

(15.300.022)



CVE-DOGC-A-15300022-2015

DISPOSICIONS


RESOLUCIÓ ENS/2377/2015, de 8 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la modificació del concerteducatiu del centre privat Servator, de Sabadell, com a conseqüència de la Resolució de 2 d'octubre de2015.

Per Resolució ENS/555//2014, de 18 de febrer (DOGC núm. 6583, de 17.3.2014), s’aprova amb caràcterprovisional la renovació dels concerts educatius dels centres privats per als ensenyaments obligatoris id’educació infantil de segon cicle.

D’acord amb l’annex de l’esmentada Resolució de 18 de febrer, s’aprova al centre privat concertat Servator, deSabadell, amb codi 08024728, el concert educatiu per a 3 unitats d’educació infantil de segon cicle des del’inici del curs 2014-2015.

La Resolució ENS/1297/2014, de 3 de juny, eleva a definitiva la Resolució ENS/555/2014, abans esmentada.

Per Resolució ENS/1762/2015, de 24 de juliol (DOGC núm. 6925, de 31.7.2015), s’aprova la disminució d’unaunitat de concert de primer curs d’educació infantil de segon cicle, atès que el nombre d’alumnes matriculatsera inferior al mínim indicat.

Contra aquesta Resolució, el centre Servator, va interposar recurs de reposició que s’ha estimat per laResolució de 2 d’octubre.

Atès que l’article 10.3 del Decret 56/1993, de 23 de febrer, sobre concerts educatius, estableix que laconcessió dels concerts educatius s’ha de publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i a proposta dela Direcció General de Centres Concertats i Centres Privats,

Resolc:

-1 Donar publicitat a la modificació del concert educatiu del centre privat Servator, de Sabadell, amb codi08024728, com a conseqüència de la Resolució de 2 d’octubre de 2015, per la qual s’estima el recurs dereposició interposat per la titularitat de l’esmentat centre, contra la Resolució ENS/1762/2015, de 24 de juliol.El concert educatiu resultant és el següent:

Curs 2015-2016: EINF: 1-1-1.

Curs 2016-2017: EINF: 1-1-1.

Curs 2017-2018: EINF: 1-1-1.

-2 Aquesta Resolució s’inscriurà al Registre de centres.

Contra aquesta Resolució, que exhaureix la via administrativa, les persones interessades poden interposarrecurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia deCatalunya, en el termini de dos mesos a comptar de l’endemà de la seva publicació al DOGC, de conformitatamb el que preveu l’article 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosaadministrativa.




CVE-DOGC-A-15300024-2015


Consellera d’Ensenyament

(15.300.024)



CVE-DOGC-A-15300024-2015

DISPOSICIONS


RESOLUCIÓ ENS/2378/2015, de 8 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la modificació del concerteducatiu del centre privat Tilmar, de Montblanc, com a conseqüència de la Resolució de 28 de setembre de2015.

Per Resolució ENS/1285/2015, de 10 de juny (DOGC núm. 6896, de 19.6.2015), es renoven els concertseducatius dels centres privats d’educació especial.

D’acord amb l’annex de l’esmentada Resolució de 10 de juny, s’aprova al centre privat concertat Tilmar, deMontblanc, amb codi 43001565, el concert educatiu per a 3 unitats concertades, 3 tutors d’aula, 0,5 logopedesi 2 educadors, alhora que se li denega 1 tutor d’aula i 0,5 fisioterapeutes des de l’inici del curs 2015-2016.

Contra aquesta Resolució, el centre Tilmar, va interposar recurs de reposició que s’ha estimat parcialment perla Resolució de 28 de setembre.

Atès que l’article 10.3 del Decret 56/1993, de 23 de febrer, sobre concerts educatius, estableix que laconcessió dels concerts educatius s’ha de publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i a proposta dela Direcció General de Centres Concertats i Centres Privats,

Resolc:

-1 Donar publicitat a la modificació del concert educatiu del centre privat Tilmar, de Montblanc, amb codi43001565, com a conseqüència de la Resolució de 28 de setembre de 2015, per la qual s’estima parcialment elrecurs de reposició interposat per la titularitat de l’esmentat centre, contra la Resolució ENS/1285/2015, de 10de juny. El concert educatiu resultant és el següent:

3 unitats concertades, 3 tutors d’aula, 0,5 logopedes, 0,5 fisioterapeutes i 2 educadors.

-2 Aquesta Resolució s’inscriurà al Registre de centres.

Contra aquesta Resolució, que exhaureix la via administrativa, les persones interessades poden interposarrecurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia deCatalunya, en el termini de dos mesos a comptar de l’endemà de la seva publicació al DOGC, de conformitatamb el que preveu l’article 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosaadministrativa.




(15.300.023)



CVE-DOGC-A-15300023-2015

DISPOSICIONS

DEPARTAMENT DE SALUT

RESOLUCIÓ SLT/2376/2015, de 17 de setembre, per la qual es delega en la Gerència d'Atenció Ciutadanadel Servei Català de la Salut la presa en consideració, la gestió i l'atenció de les sol·licituds d'exercici delsdrets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició per part dels ciutadans en relació amb les dades queconté la història clínica compartida de Catalunya.

Les dades que consten a la història cínica compartida de Catalunya s’incorporen a un fitxer que conté dades decaràcter personal anomenat Registre d’informació sanitària de pacients, que es regula mitjançant l’OrdreSLT/25/2014, de 3 de febrer, per la qual s’actualitza la regulació dels fitxers que contenen dades de caràcterpersonal del Departament de Salut i de les entitats vinculades o que en depenen.

D’acord amb la regulació que estableix l’Ordre esmentada, el Registre d’informació sanitària de pacientspertany al Departament de Salut i l’òrgan davant del qual es poden exercir els drets d’accés, rectificació,cancel·lació i oposició és la Secretaria General del Departament de Salut.

L’article 3.c) de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, il’article 5.1.t) del Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, que la desplega, defineixen el tractament dedades com qualsevol operació o procediment tècnic, ja sigui automatitzat o no, que permeti, entre d’altres, laconsulta, utilització, modificació, cancel·lació, bloqueig o supressió de les dades.

El títol III del Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, regula l’exercici dels drets d’accés, rectificació,cancel·lació i oposició i n’atribueix l’atenció al responsable del fitxer. Així mateix, l’apartat q) de l’article 5.1esmentat atribueix al responsable del fitxer les decisions sobre la finalitat, el contingut i l’ús del tractament,encara que no ho realitzi materialment.

L’article 24 del Decret 9/2013, de 3 de gener, de reestructuració dels òrgans centrals i dels òrgans territorialsdel Servei Català de la Salut, atribueix a la Gerència d’Atenció Ciutadana la realització de les actuacions quepermetin garantir la màxima accessibilitat dels ciutadans als serveis i les prestacions del sistema sanitari aixícom la coordinació de l’atenció a les reclamacions i els suggeriments de la ciutadania i la proposta de lesactuacions de millora que corresponguin a les diferents unitats de l’organització.

D’acord amb el que s’ha exposat i en la meva condició de responsable del fitxer Registre d’informació sanitàriade pacients,

Resolc:

Atribuir a la Gerència d’Atenció Ciutadana del Servei Català de la Salut, la presa en consideració, la gestió il’atenció de les sol·licituds d’exercici dels drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició per part delsciutadans en relació amb les dades que conté la història clínica compartida de Catalunya, les quals s’incorporenal Registre d’informació sanitària de pacients.

Barcelona, 17 de setembre de 2015

Roser Fernández i Alegre

Secretària general

(15.300.026)



CVE-DOGC-A-15300026-2015

DISPOSICIONS


EDICTE de 15 d'octubre de 2015, pel qual es fa pública una sentència de la Sala Contenciosa Administrativadel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dictada en el recurs contenciós administratiu núm. 32/2009.

La Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en data26 de març de 2015 ha dictat Sentència en el recurs contenciós administratiu núm. 32/2009, interposat perInversora Serge, SA, Associació de Veïns Reus Sud-Misericòrdia, Supracomunitat de propietaris Les Palmeresd’Aigüesverds, Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp, Pedro García Moreno, Isidro GonzálezOrellana, José María Asens Espinosa, Verónica Asens Gallardo, Eduardo Serra Casanova, Juana Arcas Nula,Domingo García Mármol, Bartolomé Rojas Martínez, Julio Escudero Bernau, Julio Calvo Pardo, FranciscoCabezas Amador, José Antonio Burgos Limones, Julián Burgos Huertas, Casimiro Núñez Olmo i Damiana DíazGutiérrez contra la desestimació presumpta del recurs d’alçada interposat contra l’Acord de la ComissióTerritorial d’Urbanisme de Tarragona, de data 24 d’abril de 2008, d’aprovació definitiva del Pla especiald’assignació d’usos al sistema d’infraestructures de serveis tècnics a la Partida Mas Calbó, de Reus.

La part dispositiva de la Sentència esmentada, traduïda textualment, estableix:

“Primer. Declarar que no escau la causa d’inadmissibilitat del recurs denunciada.

”Segon. Estimar el recurs interposat per Inversora Serge, SA, Associació de Veïns Reus Sud-Misericòrdia,Supracomunitat de Propietaris Les Palmeres d’Aigüesverds, Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes delCamp, Pedro García Moreno, Isidro González Orellana, José María Asens Espinosa, Verónica Asens Gallardo,Eduardo Serra Casanova, Juana Arcas Nula, Domingo García Mármol, Bartolomé Rojas Martínez, Julio EscuderoBernau, Julio Calvo Pardo, Francisco Cabezas Amador, José Antonio Burgos Limones, Julián Burgos Huertas,Casimiro Núñez Olmo i Damiana Díaz Gutiérrez, contra la desestimació presumpta del recurs d’alçadainterposat contra l’Acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona, de data 24 d’abril de 2008,d’aprovació definitiva del Pla especial d’assignació d’usos al sistema d’infraestructures de serveis tècnics a lapartida Mas Calbó, al terme municipal de Reus, Pla especial que es declara nul de ple dret.

”Tercer. No efectuar especial pronunciament impositiu de les costes processals reportades en el presentrecurs.”

Atès el que disposen els articles 104.1 i 107.2 de la Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa,resolc donar publicitat a la part dispositiva de la Sentència esmentada per a coneixement general.


Roser Clariana i Selva

Cap del Servei de Coordinació Jurídica i Recursos

(15.299.040)



CVE-DOGC-A-15299040-2015

DISPOSICIONS



La Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en data29 de juny de 2015 ha dictat Sentència en el recurs contenciós administratiu núm. 148/2011, interposat per larepresentació de la senyora Núria Domedel i Puig, contra les resolucions del conseller de Política Territorial iObres Públiques de la Generalitat de Catalunya, de 30 de juny i 19 de novembre de 2010, per les quals es vaaprovar definitivament el Pla d’ordenació urbanística plurimunicipal de la Cerdanya (POUPM).


“1. Estimar en part el present recurs contenciós administratiu interposat per la representació de la senyoraNúria Domedel i Puig contra les resolucions del conseller de Política Territorial i Obres Públiques de laGeneralitat de Catalunya, de 30 de juny i 19 de novembre de 2010, per les quals es va aprovar definitivamentel Pla d’ordenació urbanística plurimunicipal de la Cerdanya (POUPM).

”2. Declara la nul·litat de l’article 192.4 de les Normes urbanístiques del POUPM de la Cerdanya, segons el qual,‘els propietaris de sòl urbà consolidat no inclòs en àmbits d’actuació urbanística estan obligats a cedirgratuïtament a l’Ajuntament, de manera prèvia a l’edificació, els terrenys destinats a ampliar vials’, idesestimar les altres pretensions de la demanda.

”3. Sense efectuar especial pronunciament sobre les costes causades.”





(15.299.039)



CVE-DOGC-A-15299039-2015

DISPOSICIONS


EDICTE de 20 d'octubre de 2015, sobre un acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme de la CatalunyaCentral referent al municipi d'Avià.

La Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central, en la sessió de 30 d’abril de 2015, va adoptar,entre altres, l’acord següent:

Exp.: 2014/054671/ N

Modificació puntual del Pla d'ordenació urbanística municipal al sector PM-2, Nucli històric, al terme municipald’Avià

Vist l’informe proposta dels Serveis Tècnics, aquesta Comissió acorda:

-1 Aprovar definitivament la Modificació puntual del Pla d'ordenació urbanística municipal al sector PM-2, Nuclihistòric, del municipi d’Avià, promoguda i tramesa per l’Ajuntament.

-2 Publicar aquest acord i les normes urbanístiques corresponents al DOGC a l’efecte de la seva executivitatimmediata, tal com indica l’article 106 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu1/2010, de 3 d’agost, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer.

-3 Comunicar-ho a l’Ajuntament.

Contra aquest acord, que es refereix a una disposició administrativa de caràcter general, es pot interposarrecurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia deCatalunya en el termini de dos mesos a comptar de l'endemà de la notificació o la publicació al Diari Oficial dela Generalitat de Catalunya, de conformitat amb el que preveuen l'article 107.3 de la Llei 30/1992, de 26 denovembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i els articles10, 25 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, sensperjudici que els particulars puguin interposar qualsevol altre recurs que considerin procedent, i de lapossibilitat que tenen els ajuntaments i altres administracions públiques de formular el requeriment previ quepreveu l'article 44 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

En el cas de formular requeriment, aquest s'entendrà rebutjat si, dins el mes següent a la recepció, no éscontestat. En aquest supòsit, el termini de dos mesos per a la interposició del recurs contenciós administratiues comptarà de l'endemà del dia en què es rebi la comunicació de l'acord exprés o del dia en què s'entenguirebutjat presumptament.

Consulta i informació de l'expedient

L'expedient restarà, per a la consulta i la informació que preveu l'article 107 del Text refós de la Lleid'urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, al Servei Territorial d’Urbanisme de la CatalunyaCentral, carrer Àngel Guimerà, 14, 1a i 2a planta, 08241 Manresa, de 9.30 h a 13.30 h, de dilluns a divendresfeiners.

S'inclou a continuació l'enllaç al Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya, que permet la consultatelemàtica i immediata del contingut dels documents que conformen l'instrument de planejament urbanísticaprovat amb plena garantia d'autenticitat i integritat, en virtut del que preveuen la disposició addicional quartade la Llei 2/2007, de 5 de juny, del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i l'article 103.3 del Text refósde la Llei d'urbanisme modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer:

http://tes.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?



CVE-DOGC-A-15296088-2015

http://tes.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureFitxa&codiPublic=2014/54671/N&set-locale=ca

reqCode=veureFitxa&codiPublic=2014/54671/N&set-locale=ca


Ferran Caparroz Pérez

Secretari de la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central

Annex

Normes urbanístiques de la Modificació puntual del Pla d'ordenació urbanística municipal al sector PM-2, Nuclihistòric, del municipi d’Avià

(Vegeu la imatge al final del document)

14N54671_cat.pdf

(15.296.088)



CVE-DOGC-A-15296088-2015


1

NORMATIVA URBANÍSTICA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL AL SECTOR PM-2, NUCLI HISTÒRIC DEL MUNICIPI D’AVIÀ Títol I. Disposicions generals Article 1. L’àmbit de la Modificació puntual del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) d’Avià és el sòl classificat com a sòl urbà no consolidat, sector PMU-2 “Nucli històric” i grafiat en la documentació gràfica. La superfície afectada és de 10.685,65 m2s. Article 2. Els documents que integren la Modificació del POUM són:

• Memòria justificativa • Normativa urbanística • Documentació gràfica

o Plànol 1. Situació o Plànol 2. Estat actual o Plànol 3. POUM vigent: sectors previstos o Plànol 4. POUM vigent: ordenació o Plànol 5. Àmbit. Finques afectades o Plànol 6. Proposta d’ordenació o Plànol 7. Proposta. Finques afectades o Plànol 8. Comparativa POUM vigent i proposta

Article 3. El contingut normatiu de la Modificació del POUM s’ha d’entendre substitutori i complementari de les normes i plànols del POUM, que seran d’aplicació universal, sense que sigui excusable el seu compliment per motius de manca de reproducció de l’articulat de referència en el present document. Article 4. La Modificació puntual del POUM d’Avià serà executiva un cop publicada la seva aprovació definitiva les determinacions de la qual seran d’aplicació directa i immediata. Títol II. Disposicions particulars Article 5. Substitució de la fitxa inclosa a les Normes urbanístiques del POUM: PMU-2 “Nucli històric” Se substitueix la fitxa del PMU-2 “Nucli històric” inclosa a les Normes urbanístiques del POUM, annex 1 Àmbits de planejament i gestió, per la següent:



CVE-DOGC-A-15296088-2015

2

PMU-2a Nucli històric Pla de millora urbana 1. OBJECTIUS Completar l’illa situada darrera la parròquia i la vialitat (continuació del Camí de Santa Maria). 2. ÀMBIT Àrea situada a l’est del nucli històric d’Avià, darrera la parròquia. 3. RÈGIM SEL SÒL Sòl urbà no consolidat. 4. SUPERFÍCIES Sistema Clau Superfície Xarxa viària XV 1.187,14 m2 46,76% Espais lliures VP 242,07 m2 9,53% Total sistemes (mínims) 1.429,21 m2 56,29% Zona Clau Superfície Subzona de nucli antic 2a 847,44 m2 33,38% Subzona d’extensió nucli antic 2c 262,26 m2 10,33% Total zones 1.109,70 m2 43,71% Total àmbit sector 2.538,91 m2 100,00% 5. NOMBRE MÀXIM D’HABITATGES 21 habitatges Nombre mínim d’HPO (Règim general i especial) 5 habitatges Nombre mínim d’HPO (Règim preu concertat) 2 habitatges Nombre màxim d’habitatges de renda lliure 14 habitatges 6. SOSTRE MÀXIM 2.561,03 m2 Sostre màxim destinat a ús d’habitatge 2.561,03 m2 100,00% Sostre mínim destinat a HPO (Règim general i especial) 512,21 m2 20,00% Sostre mínim destinat a HPO (Règim preu concertat) 256,10 m2 10,00% Sostre màxim destinat a habitatge de renda lliure 1.792, 72 m2 70,00% 7. ÍNDEX D’EDIFICABILITAT BRUT 1,008 m2sostre/m2sòl 8. DENSITAT MÀXIMA 81,99 hab/ha 9. CONDICIONS D’EDIFICACIÓ I ÚS Seran les fixades per a les zones d’ordenació en sòl urbà de claus 2a i 2c regulades als articles 171 i 173 de les normes urbanístiques. 10. CESSIONS a) Cessions per a sistemes: 1.429,21 m2s corresponents al 56,29% de la superfície del sector. b) Cessió del 10% de l’aprofitament urbanístic del sector. 11. RESERVA D’HABITATGE PROTEGIT En aquest sector s’haurà de reservar per a la construcció d’habitatge de protecció pública, com a mínim, el sòl corresponent al 30% del sostre que es qualifiqui per a l’ús residencial de nova implantació, del qual un 20% s’ha de destinar a habitatges amb protecció oficial de règim general i un 10% a habitatges amb protecció oficial de preu concertat. 12. GESTIÓ Sistema de reparcel�lació, en la modalitat de compensació bàsica.



CVE-DOGC-A-15296088-2015

3

Annexos

A. Normes subsidiàries de planejament (CTU 15/05/1996)



CVE-DOGC-A-15296088-2015

DISPOSICIONS


EDICTE de 20 d'octubre de 2015, sobre acords de la Comissió Territorial d'Urbanisme de la CatalunyaCentral referents al municipi de Sant Fruitós de Bages.

La Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central, en les sessions de 18 de novembre de 2014 i de30 d’abril de 2015, va adoptar, entre altres, els acords següents:

Exp.: 2014/053070/ N

Modificació puntual del Pla general d'ordenació a l’àmbit del Pla parcial can Figueres, del terme municipal deSant Fruitós de Bages

Acord de 30 d’abril de 2015


-1 Donar conformitat al Text refós de la Modificació puntual del Pla general d'ordenació a l’àmbit del Pla parcialcan Figueres, del municipi de Sant Fruitós de Bages, promoguda i tramesa per l’Ajuntament en compliment del’acord d’aprovació definitiva de la Comissió Territorial d'Urbanisme de la Catalunya Central de data 18 denovembre de 2014.

-2 Publicar aquest acord, el d’aprovació definitiva de data 18 de novembre de 2014 i les normes urbanístiquescorresponents al DOGC, a l’efecte de la seva executivitat immediata, tal com indica l’article 106 del Text refósde la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, modificat per la Llei 3/2012, de 22de febrer.


Acord de 18 de novembre de 2014


-1 Aprovar definitivament la Modificació puntual del Pla general d'ordenació a l'àmbit del Pla parcial canFigueres, de Sant Fruitós de Bages, promoguda per l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages i tramès perl’Ajuntament, i supeditar-ne la publicació al DOGC i consegüent executivitat a la presentació d’un text refós,per duplicat, verificat per l’òrgan que ha atorgat l’aprovació provisional de l’expedient i degudament diligenciat,que incorpori les prescripcions següents:

1.1 Cal complementar l’apartat d’avaluació econòmica comparativa de la rendibilitat de l’operació de lamemòria, tot incloent els costos d’obtenció dels terrenys corresponents a la part de l’antic pla parcial ques’elimina de 4.155 m2. Així mateix, caldrà justificar que l’Ajuntament està en disposició d’assumir la despesacorresponent a la futura expropiació, i en cas de no poder justificar l’anterior, caldrà determinar el mecanismede gestió alternatiu per a la seva obtenció.

1.2 Cal aportar una normativa urbanística que prevegi la modificació de l’apartat 2 de l’article 128 delplanejament vigent, que incorpori el següent:

- La fitxa urbanística del sector que es proposa modificar, amb els paràmetres urbanístics bàsics i altrescondicions que calgui tenir en compte en el desenvolupament del Pla parcial.

- Establir el caràcter indicatiu de l’ordenació proposada, la qual serà objecte de concreció en el futurplanejament derivat.

- Establir que els terrenys que la Modificació del Pla parcial vigent qualifiqui com a zones verdes per compensar



CVE-DOGC-A-15296089-2015

els espasi lliures vigents o els nous que se’n derivin per l’increment de densitat, no podran situar-se enpendents superiors al 20%.

-2 Indicar a l’Ajuntament que el text refós inclourà el text de les normes urbanístiques i els plànols d’ordenacióen suport informàtic i en format de tractament de textos, en compliment de l’article 17.6 del Reglament de laLlei d'urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, i de l’ordre PTO/343/2005, de 27 de juliol, perla qual s’estableixen els requeriments tècnics de la presentació, en suport informàtic, de les normesurbanístiques de les figures de planejament urbanístic als òrgans de la Generalitat de Catalunya competentsper a la seva aprovació definitiva.

-3 Indicar a l’Ajuntament que l’aprovació definitiva d’aquesta Modificació puntual comportarà dur a terme lamodificació puntual del Pla parcial can Figueres actualment vigent, amb el procediment previst en l’article 98del Text refós de la Llei d'urbanisme per la modificació de les zones verdes proposada.


Contra aquests acords, que es refereixen a una disposició administrativa de caràcter general, es pot interposarrecurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia deCatalunya en el termini de dos mesos a comptar de l'endemà de la notificació o la publicació al Diari Oficial dela Generalitat de Catalunya, de conformitat amb el que preveuen l'article 107.3 de la Llei 30/1992, de 26 denovembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i els articles10, 25 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, sensperjudici que els particulars puguin interposar qualsevol altre recurs que considerin procedent, i de lapossibilitat que tenen els ajuntaments i altres administracions públiques de formular el requeriment previ quepreveu l'article 44 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.



L'expedient restarà, per a la consulta i la informació que preveu l'article 107 del Text refós de la Lleid'urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, al Servei Territorial d’Urbanisme de la CatalunyaCentral, carrer Àngel Guimerà, 14, 1a i 2a planta, 08241 Manresa, de 9.30 h a 13.30 h, de dilluns a divendresfeiners.






Annex

Normes urbanístiques de la Modificació puntual del Pla general d'ordenació a l’àmbit del Pla parcial canFigueres, del municipi de Sant Fruitós de Bages



CVE-DOGC-A-15296089-2015




14N53070_cat.pdf

(15.296.089)



CVE-DOGC-A-15296089-2015

1

NORMATIVA URBANÍSTICA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ A L’ÀMBIT DEL PLA PARCIAL CAN FIGUERES, DEL MUNICIPI DE SANT FRUITÓS DE BAGES FITXA URBANÍSTICA PER A LA NOVA REDACCIÓ DE L’ART. 128 – 2 DEL PGOU 1. Descripció El sector residencial “can Figueres” constitueix un petit nucli de baixa densitat d’edificació aïllada unifamiliar situat a la banda sud del nucli urbà entre les piscines i la carretera de les Brucardes. 2. Condicions de desenvolupament a – Estàndards mínims per a sistemes de cessió obligatòria i gratuïta: Sòl públic 27.409,00 m2 51,40% Viari 5.214,00 m2 9,78% Parc urbà 18.460,00 m2 34,62% Equipaments 3.735,00 m2 7,00% Les superfícies de zona verda de cessió obligatòria segons la Llei d’urbanisme, tant les del Pla parcial com les derivades de l’augment de densitat que comporta la Modificació no podran situar-se en pendents superiors al 20%. L’ordenació detallada té caràcter indicatiu i serà concretada en el futur planejament derivat. b – Sòls destinats a l’aprofitament privat: Sòl d’aprofitament privat 25.911,00 m2 48,60% Unifamiliar aïllada 22.961,00 m2 43,06% Verd privat 2.950,00 m2 5,53% c – Condicions d’ordenació: Edificabilitat bruta màxima 0,163 m2st/m2sòl 8.700 m2 Densitat màxima 4,88 vivendes/ha 26 vivendes Parcel·la mínima 600 m2

Façana mínima parcel·la 15 m



CVE-DOGC-A-15296089-2015

DISPOSICIONS



La Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en data29 de maig de 2015 ha dictat Sentència en el recurs contenciós administratiu núm. 1/2012, promogut pelGremi d’Àrids de Catalunya contra els acords de la Comissió Territorial de Urbanisme de Girona de 21 de juliolde 2010 i 29 de juny de 2011, d’aprovació definitiva del Pla d’ordenació urbanística municipal de Ventalló.


“Estimar el present recurs contenciós administratiu ordinari núm. 1/12, promogut pel Gremi d’Àrids deCatalunya contra el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i, en conseqüència:

”1: Declarar nuls de ple dret els articles 121, 125.3.c), 126.3.d) i 127.3.c) de les Normes urbanístiques del Plad’ordenació urbanística municipal de Ventalló (DOGC núm. 5998, de 4.11.2011), i

”2: Instar del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya la publicació, al seucàrrec, de la present part dispositiva en el DOGC, una vegada hagi esdevingut ferma.”





(15.299.041)



CVE-DOGC-A-15299041-2015

DISPOSICIONS


EDICTE de 22 d'octubre de 2015, sobre uns acords de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Gironareferents al municipi de Brunyola.

La Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona, en les sessions de 15 de juliol i de 24 d’abril de 2015, vaadoptar, entre altres, els acords, la part dispositiva dels quals es reprodueix a continuació:

Exp.: 2010 / 043255 / G

Pla d'ordenació urbanística municipal, al terme municipal de Brunyola

Acord de 15 de juliol de 2015


-1 Donar conformitat al text refós el Pla d'ordenació urbanística municipal de Brunyola, promogut i tramès perl’Ajuntament en compliment de l’acord d’aprovació definitiva de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Gironade 24 d’abril de 2015, amb les incorporacions d’ofici següents:

- En la fitxa del sector de sòl urbanitzable no delimitat SUND can 1 ca n’Illus, se substitueix el paràgrafreferent a l’àrea transformable pel redactat següent:

“ En aquest sentit, entendrem, com a àrea transformable per a l’activitat econòmica, la superfície,definitivament, ordenada com a zones d’aprofitament privat, inclosa la vialitat necessària per al seufuncionament i els estàndards mínims que determina la Llei d’urbanisme per a cessions de sistemes d’espaislliures i equipaments, i s’admet que l’escreix de cessions corresponents a sistemes d’espais lliures iequipaments s’ubiquin al marge d’aquestes 1,15 hectàrees, d’acord amb l’article 3.7 de les normes d’ordenacióterritorial del Pla territorial de les comarques gironines.”

- A l’article 227.6 de les normes urbanístiques, referent a l’ús comercial, s’afegeix un paràgraf amb el redactatsegüent:

“ Els PEC no singulars, només, es poden implantar en sòl urbà i urbanitzable, on l’ús residencial sigui dominant,sempre que no configurin un GEC col·lectiu o un GECT (d’acord amb l’article 9.2 del Decret llei 1/2009).”

En el mateix article 227.6, on regulen els establiments comercials singulars (ECS), se suprimeix l’ús depirotècnica.

-2 Manifestar que el document del POUM de Brunyola ha estat sotmès al tràmit ambiental preceptiu previst al’article 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, la qual cosa haestat considerada prèvia l’aprovació definitiva, d’acord amb el que disposa l’article 25.7 de la Llei 6/2009, de28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes.

-3 Publicar aquest acord, el d’aprovació definitiva de data 24 d’abril de 2015 i les normes urbanístiquescorresponents en el DOGC, a l’efecte de la seva executivitat immediata, tal com indica l’article 106 del Textrefós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, modificat per la Llei 3/2012, de22 de febrer.


Acord de 24 d’abril de 2015




CVE-DOGC-A-15295026-2015

-1 Aprovar definitivament el Pla d'ordenació urbanística municipal de Brunyola, promogut i tramès perl’Ajuntament, i supeditar-ne la publicació en el DOGC i consegüent executivitat a la presentació d’un text refós,per duplicat, verificat per l’òrgan que ha atorgat l’aprovació provisional de l’expedient i degudament diligenciat,que incorpori les prescripcions següents:

1.1 Pel que fa als informes:

- Cal incorporar les prescripcions de l’informe de l’Agència Catalana de l'Aigua de 8 d’abril de 2014.

- L’accés al PAU-2 CAMÍ DEL PUIG RODONELL, des del sòl urbà consolidat a través d’un carrer que, en un punt,té una amplada de 3,24 m, no dóna compliment a les condicions d’aproximació i entorn del Document bàsicseguretat, en cas d’incendi del Reial decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s’aprova el Codi tècnic del’edificació (CTE), i posteriors modificacions i correccions (prescripció de l’informe de la Direcció General dePrevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments). Per aquest motiu, el POUM ha d’obtenir l’informe favorable de laDirecció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, en relació amb la proposta de mantenir l’accésal PAU-2 des de l’actual carrer de les Escoles, o bé representar en els plànols d’ordenació l’alternativa queindica l’Estudi de mobilitat generada del POUM (pàgina 45).

- La fitxa del castell de Brunyola del Catàleg de béns protegits ha d’incloure la muralla, ja que també formapart del BCIN. Així mateix, en les fitxes d’esglésies i masies medievals, cal indicar que són zones d’expectativaarqueològica, i que qualsevol actuació, en aquest tipus d’edificis, haurà de contemplar la intervencióarqueològica corresponent. (Informe de la Direcció General del Patrimoni Cultural de 5 d’octubre de 2012).

- Referent a l’informe de la Direcció General de Carreteres de 15 de març de 2013, la línia d’edificació de la C-25 s’ha de situar a 50 m respecte de l’aresta exterior de la calçada en els plànols d’ordenació i en l’article77.2.d); així mateix, ha de concretar, correctament, la zona d’afectació en l’article 91.3.d. El POUM had’incorporar les prescripcions números 11 i 13 pel planejament derivat.

- El POUM ha d’incorporar la prescripció següent de la resolució de la memòria ambiental de 24 d’abril de 2014:“El pla parcial urbanístic que desenvolupi el POUM haurà de justificar, en l’informe ambiental, la coherència ambles determinacions d’aquesta resolució, de l’ISA i de la memòria ambiental”.

- La normativa del POUM ha d’incorporar la prescripció següent de l’informe de la Dirección General de AviaciónCivil d’abril de 2011: Les instal·lacions previstes en el POUM no poden emetre fum, pols, boira o qualsevol altrefenomen en nivells que constitueixin un risc per a les aeronaus que operen a l’Aeroport de Girona, incloses lesinstal·lacions que puguin suposar un refugi d’aus en règim de llibertat. D’altra banda, s’han de tenir en compteles possibles reflexions de la llum solar en les teulades i els coberts, així com fonts de llum artificial quepoguessin molestar a les tripulacions de les aeronaus i posar en perill la seguretat de les operacionsaeronàutiques.

- Cal sol·licitar un informe a la Direcció General de Comerç del Departament d’Empresa i Ocupació.

1.2 Pel que fa al sector SUND-1 Ca n’Illus, caldria establir, únicament, els paràmetres que determina l’article58.8 del TRLLUC, excloent la concreció dels paràmetres urbanístics més propis d’un sector delimitat, senseobviar, que l’àrea transformable per a l’activitat econòmica serà d’1,15 ha dins d’una franja paral·lela a lacarretera d’una amplada no superior a 60 m, i preveure la resta de terrenys a ponent, com a sòls destinats aespais lliures fins als límits de ponent, i donar compliment, també, als requeriments de la resolució de lamemòria ambiental del POUM.

1.3 Pel que fa a la normativa:

- Cal suprimir el text següent de l’article 21.2 de les normes urbanístiques: “d’acord amb el procedimentestablert a l’article 119 del TRLUC” ja que no s’adequa a la Llei d’urbanisme.

- Cal excloure, de l’article 100 (abans 86) i de l’article 247.4, la determinació que regula la possibilitatd’admetre aparcaments públics en el subsòl dels espais lliures públics, sense perjudici que hi hagi la necessitatconcreta i real en el municipi, es justifiqui la compatibilitat amb el sistema i es concreti en un àmbit a travésd’una subclau. Aquesta determinació no es pot admetre, amb caràcter genèric, en tots els espais lliurespúblics.

- L’article 118.2.b) (abans 108.2.b)) ha de completar la regulació i indicar que les actuacions de dotació espodran tramitar a través d’una reparcel·lació econòmica, sempre que es donin les circumstàncies quedetermina la disposició addicional segona de la Llei d’urbanisme.

- Cal suprimir l’apartat 4 de l’article 160 DISPOSICIONS GENERALS, ja que fa referència a una delimitacióimprecisa de les qualificacions del sòl no urbanitzable que no és pròpia del document de POUM.

- L’article 164.2 de les normes urbanístiques del POUM ha d’esmenar la tramitació indicada del Pla especial



CVE-DOGC-A-15295026-2015

urbanístic de l’activitat extractiva i de preparació de substrats vegetals, ja que aquest Pla està aprovatdefinitivament i pendent de la presentació d’un text refós (acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme deGirona de 29 de juny de 2011).

- L’article 181 (abans 165.2) ha de modificar el contingut, en el sentit d’establir que l’ordenació delplanejament derivat ha de mantenir els estàndards mínims per al sistema d’espais públics i equipaments.

- Cal eliminar la superfície de venda per a les estacions de servei regulada a l’article 227.10 i remetre eldimensionat i les característiques de les construccions a l’article 52.1 del Reglament de la Llei d'urbanisme.

1.4 Pel que fa a la documentació:

- El POUM ha de concretar el tractament urbanístic de la urbanització del Mas Llunès, atès que els sòls tenen laconsideració de sòl urbà, segons el POUM de Bescanó.

- La memòria del POUM ha de explicar, en el nucli de Sant Martí Sapresa, el canvi de qualificació de clau 2 iclau 4 a clau 5 proposat pel POUM, en relació amb les NNSS de l’illa situada al carrer de les Escoles.

1.5 Pel que fa al Catàleg de masies i cases rurals:

- Cal completar la indicació de la fitxa del mas Cabré del Catàleg de masies i cases rurals en referència ambl’ampliació. És a dir, cal que indiqui que “la construcció d’un nou habitatge esgota les possibilitats urbanístiquesde construcció de nous habitatges i d’ampliació dels existents”.

- Cal excloure la fitxa SR 23 can Bòtil, ja que es tracta d’unes ruïnes que tenen una entitat arquitectònicaescassa, per la qual cosa la reconstrucció pot provocar un greuge comparatiu legal, amb la sol·licitud d’unacasa nova a la qual s’exigeix vinculació a l’activitat agrícola i/o ramadera i justificació de la necessitat degestionar i controlar l’explotació familiar.

1.6 Cal esmenar les errades materials següents:

- Amb caràcter general, cal indicar que les fitxes del POUM determinen l’índex d’edificabilitat brut dels diferentssectors i polígons d’actuació urbanística, així com el sostre edificable del sector. En alguns casos, l’aplicació del’índex d’edificabilitat sobre la superfície de l’àmbit no coincideix amb el valor de sostre edificable determinat enla fitxa. Per tant, el document hauria d’esmenar aquestes contradiccions, per tal d’evitar possibles confusions(SUD-1, PAU-1).

- Les subclaus per al sistema d’equipaments assignades en els plànols d’ordenació del sòl no urbanitzable sèrie3 no coincideixen amb les normes urbanístiques (article 112.1) i els plànols d’ordenació del sòl urbà iurbanitzable (sèrie 4).

- Les subclaus per al sistema de serveis tècnics assignades en els plànols d’ordenació del sòl no urbanitzablesèrie 3 no coincideixen amb les normes urbanístiques (article 115.1) i els plànols d’ordenació del sòl urbà iurbanitzable (sèrie 4). Així mateix, les subclaus assignades en el sòl destinat a serveis tècnics, situats al costatde Sant Martí Sapresa per la banda nord, no coincideixen amb els plànols de la sèrie 3 i 4.

- L’article 161.3.2.2.4 regula les edificacions de nova planta o l’ampliació de les existents en l’àmbit deprotecció territorial i fa referència, erròniament, a l’article 139.3. Això mateix passa a l’article 161.4.3.2.3 per al’àmbit de protecció especial. Aquestes referències corresponen a l’enumeració de la documentació que va seranalitzada en la sessió de 6 de maig de 2014, i que ara ha estat modificada perquè s’han afegit articles, per laqual cosa caldria repassar totes les referències del document.

- En la sèrie de plànols d’ordenació del sòl urbà i urbanitzable (sèrie O.04), s’ha detectat que, en l’àmbit de sòlurbà, no apareixen les cotes i, per tant, el POUM no precisa les rasants, tal i com determina l’article 58.4 de laLlei d’urbanisme.

- Cal esmenar l’article 113 actual (abans 99), ja que el document aprovat, provisionalment, no conté larecomanació de l’informe del Servei de Telecomunicacions de 7 de novembre de 2012, referent a la possibilitatd’ubicar les antenes de telecomunicacions en diferents tipus de sòl (article 99 ara article 113) que formava partdel document previ a l’aprovació provisional valorat en la sessió de la Comissió Territorial d'Urbanisme deGirona de 6 de maig de 2014.

- El document aprovat provisionalment ha suprimit la prescripció número 11 de l’informe de la Direcció Generalde Carreteres de 15 de març de 2013 incorporada en l’article 77.2.h) del document que es va valorar en laComissió Territorial d'Urbanisme de Girona de 6 de maig de 2014.

-2 Comunicar-ho a l’Ajuntament



CVE-DOGC-A-15295026-2015

Contra aquests acords, que es refereixen a una disposició administrativa de caràcter general, es pot interposarrecurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia deCatalunya en el termini de dos mesos a comptar de l’endemà de la publicació al Diari Oficial de la Generalitatde Catalunya, de conformitat amb el que preveuen l’article 107.3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, derègim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i els articles 10, 25 i 46 dela Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici que elsparticulars puguin interposar qualsevol altre recurs que considerin procedent, i de la possibilitat que tenen elsajuntaments i altres administracions públiques de formular el requeriment previ que preveu l’article 44 de laLlei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

En el cas de formular requeriment, aquest s’entendrà rebutjat si, dins el mes següent a la recepció, no éscontestat. En aquest supòsit, el termini de dos mesos per a la interposició del recurs contenciós administratiues comptarà des de l’endemà del dia en què es rebi la comunicació de l’acord exprés o del dia en quès’entengui rebutjat presumptament.

Consulta i informació de l’expedient

L’expedient estarà, per a la consulta i la informació que preveu l’article 107 del Text refós de la Lleid’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, al Servei Territorial d'Urbanisme de Girona,situat a la seu de l’edifici de la Generalitat, plaça Pompeu Fabra, 1, Girona (CP- 17002), de 9:30 h a 13:30 h,de dilluns a divendres feiners.

S’inclou a continuació l’enllaç al Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya que permet la consultatelemàtica i immediata del contingut dels documents que conformen l’instrument de planejament urbanísticaprovat amb plena garantia d’autenticitat, i integritat en virtut del que preveuen la disposició addicional quartade la Llei 2/2007, del 5 de juny, del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i l’article 103.3 del Text refósde la Llei d’urbanisme modificat per la Llei 3/2012, del 22 de febrer:

http://tes.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureFitxa&codiPublic=2010/43255/G&set-locale=ca

Girona, 22 d’octubre de 2015

Sònia Bofarull i Serrat

Secretària de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona

Annex

Normes urbanístiques de Pla d'ordenació urbanística municipal de Brunyola


01043255cat POUM Brunyola.pdf

(15.295.026)



CVE-DOGC-A-15295026-2015



1

Annex Normes urbanístiques del Pla d’ordenació urbanística municipal de Brunyola TÍTOL I DISPOSICIONS GENERALS CAPÍTOL PRIMER Objecte i àmbit territorial Article 1 Objecte i àmbit territorial Aquest Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) té per objecte la regulació urbanística del terme municipal de Brunyola, determinant un règim urbanístic del sòl a cada parcel·la o àmbit del territori, de conformitat amb allò que disposa la legislació urbanística vigent estatal i autonòmica, així com les disposicions sectorials vigents que resultin d’aplicació. El POUM revisa les Normes subsidiàries de planejament de Brunyola, aprovades definitivament el 26 de gener de 1994, i publicat l’Edicte d’aprovació en el DOGC núm. 1890, de 29 d’abril de 1994. Aquesta normativa, juntament amb els plànols d’ordenació, constitueixen el cos normatiu urbanístic del municipi i prevalen sobre la resta de documents del Pla. Per a allò que no estigui previst, s’aplicarà la legislació urbanística sectorial i d’ordenació del territori que correspongui en cada cas. L’àmbit territorial d’aquest Pla el conformen tots els sòls compresos dins del terme municipal de Brunyola. Article 2 Principis de l’actuació urbanística d’aquest POUM En general, aquest POUM es redacta amb el concepte de desenvolupament urbanístic sostenible, que es defineix com la utilització racional del territori i el medi ambient. El Pla té, com a principi, conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures. L’ordenació resultant, atès que el sòl és un recurs limitat, comporta la configuració de models d’ocupació del sòl que eviten la dispersió en el territori, afavoreixen la cohesió social, consideren la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, atenen la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i consoliden un model de territori globalment eficient. L’exercici de les competències urbanístiques, d’acord amb l’ordenació territorial, ha de garantir l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible. Article 3 Marc legal Aquest POUM s’ha redactat d’acord amb la legislació urbanística vigent i la resta de la legislació sectorial aplicable, per la qual cosa qualsevol referència, en el seu redactat, correspon als textos següents o als que siguin vigents en el moment de la seva aplicació: - Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel que s’aprova el text refós de la Llei del sòl. - Llei estatal del sòl 8/2007, de 28 de maig, que regula les condicions que fan referència al règim del sòl. - Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme (TRLUC)



CVE-DOGC-A-15295026-2015

2

- Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost. - Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme (RLUC) - Llei 3/2009, de 10 de març, de regularització i millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics - Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació de plans i programes - Decret Llei 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials. - Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge - Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, i es regulen els estudis i informes d’impacte i integració paisatgística - Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s’aprova el reglament sobre la protecció de la legalitat urbanística. Article 4 El planejament territorial L’àmbit territorial del municipi de Brunyola es troba afectat pel planejament de caràcter territorial següent, que s’ha recollit en el Pla: - Llei 1/1995, de 16 de març, per la qual s’aprova el Pla territorial general de Catalunya - Acord GOV/157/2010, de 14 de setembre, pel qual s’aprova definitivament el Pla territorial parcial de les comarques gironines Article 5 Plans directors urbanístics L’àmbit territorial del municipi de Brunyola es troba afectat pels següents plans directors urbanístics i sectorials, les determinacions del qual s’han integrat, de manera coherent, en el text d’aquest POUM: - Decret 310/2006, de 25 de juliol, pel qual s’aprova el Pla d’infraestructures de transport de Catalunya (PITC) 2006-2026. - Decret 95/2005, de 31 de maig, pel qual s’aprova el Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya. - Ordre del Ministeri de Foment, de 13 de juliol de 2006, per la que s’aprova el Pla director de l’Aeroport de Girona. Article 6 Compliment del POUM 6.1. El Pla d’ordenació urbanística municipal és públic, executiu i obligatori. Les seves determinacions s’apliquen amb preferència a qualsevol altra disposició municipal que reguli l’ús i l’ordenació del territori, i la seva interpretació no podrà contradir, en cap cas, les instruccions que es derivin de la legislació urbanística vigent. 6.2. Les determinacions contingudes en aquestes normes i en els plànols d’ordenació són d’obligatori compliment tant per a l’Administració com per als particulars, de manera que qualsevol intervenció o actuació en l’àmbit del municipi, de caràcter provisional o definitiu, haurà d’ajustar-se a allò previst en el POUM i en la legislació urbanística vigent. Qualsevol reserva de dispensació o excepció a l’obligatori compliment del POUM i de les ordenances urbanístiques serà raó per reclamar la nul·litat de ple dret de l’acte que la provoqui.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

3

6.3. La vulneració de les determinacions contingudes en el planejament urbanístic i en les ordenances urbanístiques municipals ha de donar lloc a les actuacions administratives necessàries per aclarir els fets i, subsegüentment a la incoació d’un expedient de protecció de la legalitat urbanística. La potestat de protecció de la legalitat urbanística és d’exercici preceptiu, i és competència de l’Ajuntament segons es desprèn del Títol setè del TRLUC. Article 7 Iniciativa i competències 7.1. El POUM es redacta per iniciativa municipal de l’Ajuntament de Brunyola. El municipi ha d’exercir les competències urbanístiques sota dels principis d’autonomia municipal per a la gestió dels interessos, de proporcionalitat i de subsidiarietat, en els termes determinats per la legislació de règim local i pel TRLUC. 7.2. La competència urbanística dels ajuntaments comprèn totes les facultats de naturalesa local que no hagin estat expressament atribuïdes a altres organismes per la Llei d’urbanisme. Les entitats locals podran exercir aquestes competències urbanístiques mitjançant els òrgans de govern ordinaris o constituir gerències amb aquest objectiu. 7.3. Les determinacions dels plans directors urbanístics i de plans especials autònoms d’iniciativa i competència de la Generalitat poden modificar determinacions del POUM que obligaran a la seva adaptació. 7.4. L’Ajuntament de Brunyola és l’administració actuant en el desenvolupament i la gestió d’aquest POUM. L’Ajuntament pot acordar, expressament, que consorcis urbanístics, mancomunitats en matèria urbanística, entitats públiques empresarials locals o societats de capital íntegrament públic de caràcter local adquireixin la condició d’administració actuant, d’acord amb l’article 23 del TRLUC. També, podran formular qualsevol figura de planejament urbanístic, formular, tramitar i aprovar, definitivament, els instruments de gestió corresponents, les entitats urbanístiques especials, els consorcis i les mancomunitats en matèria urbanística, previ acord de l’Ajuntament. 7.5. La formulació del planejament urbanístic derivat correspon a l’Ajuntament, a les entitats urbanístiques especials o als altres òrgans competents en matèria d’urbanisme, segons correspongui, sense perjudici de la iniciativa privada. En el cas de plans especials urbanístics no previstos pel POUM, correspon formular-los a l’administració que tingui a càrrec seu l’execució directa de les obres corresponents a la infraestructura objecte del Pla, o a la persona titular, en el cas d’infraestructures o elements de titularitat privada, tal com estableix l’article 78 del TRLUC. 7.6. La iniciativa privada pot formular plans especials urbanístics, plans de millora urbana i plans parcials urbanístics, d’acord amb el planejament urbanístic general aplicable, d’acord amb l’article 101 del TRLUC. També, pot proposar modificacions del POUM, tot i que l’Ajuntament haurà d’assumir, expressament, la iniciativa pública per formular-les. Article 8 Vigència i revisió del POUM 8.1. El POUM, com a disposició administrativa de caràcter general, té una vigència indefinida, que s’inicia l’endemà de la publicació de l’acord d’aprovació definitiva en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i és susceptible de suspensió, modificació i revisió.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

4

8.2. Els supòsits de revisió d’aquest POUM s’estableixen a l’article 95 del TRLUC, i són els següents: - Per haver transcorregut 20 anys des de la data d’aprovació definitiva del POUM. - Si s’han consolidat més del 60%, o menys del 30% de les previsions de creixement que s’hi estableixen. - Per ordre del conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques, amb informe previ de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya, a instància de les entitats urbanístiques especials o dels departaments interessats. - Per disfuncions entre les disposicions del Pla i les necessitats reals de sòl per crear habitatges, o per establir activitats econòmiques. - Per adopció de nous criteris respecte a l’estructura general i orgànica o al model d’ordenació o de classificació del sòl preestablerts, així com per la modificació de la classificació del sòl no urbanitzable en una superfície que sumi, en els darrers tres anys, un increment superior al 20% de la superfície de sòl urbà i urbanitzable que ja disposi de les obres d’urbanització executades. - Per aprovació d’una figura de planejament de rang superior, les disposicions urbanístiques del qual així ho determinin. - Per permetre la instal·lació de serveis comuns exigits per la legislació sectorial en edificacions existents, si comporten la desafectació de sòls reservats a sistemes urbanístics o l’ocupació d’espais privats inedificables. - Per voluntat de l’equip de govern de l’Ajuntament de Brunyola. CAPÍTOL SEGON Contingut i seguiment del POUM Article 9 Contingut del POUM El POUM de Brunyola es composa pels documents següents segons el que preveu l’article 59 del TRLUC: 01. MEMÒRIA 02. MEMÒRIA SOCIAL 03. ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA 04. ESTUDI D’AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA 05. INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 06. PLÀNOLS I. Plànols d’Informació I.01 Situació i context (3 plànols) E.1/70.000,

1/25000 I.02 Marc físic i

geogràfic (8 plànols) E. 1/1.000,

1/25.000 I.03 Marc paisatgístic (1 plànol) E. 1/25.000 I.04 Marc

socioeconòmic (4 plànols) E. 1/25.000

I.05 Planejament vigent

(8 plànols) E. 1/30.000, 1/50.000, /8.000, 1/25.000, 1/1.000

I.06 Anàlisi (8 plànols) E. 1/1.000, 1/7.000

I.07 Xarxes urbanes (5 plànols) E. 1/1/25.000, 1/1.000



CVE-DOGC-A-15295026-2015

5

I.08 Informació ambiental

(3 plànols) E. 1/25.000, 1/2.500

O. Plànols d’Ordenació O.01 Classificació del

sòl (2 plànols) E. 1/10.000

O.02 Sectors de planejament derivat

(2 plànols) E. 1/10.000

O.03 Ordenació del sòl no urbanitzable

(2 plànols) E. 1/5.000

O.04 Ordenació del sòl urbà i urbanitzable

(3 plànols) E. 1/1.000

O.05 Previsió de xarxes urbanes

(4 plànols) E. 1/1.000

O.07 Catalogació (5 plànols) E. 1/1.000, 1/10.000

07. NORMATIVA URBANÍSTICA 08. CATÀLEG DE BÉNS PROTEGITS 09. CATÀLEG ESPECÍFIC DE MASIES i CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE 10. ÀMBITS DE SUSPENSIÓ DURANT LA TRAMITACIÓ DEL POUM Article 10 Interpretació dels documents 10.1. Els documents següents constitueixen el cos normatiu específic del POUM en matèria urbanística: - Plànols d’ordenació i plànols complementaris - Normativa urbanística - Catàleg de béns protegits - Catàleg de masies i edificacions en SNU La resta de documents corresponen a memòries diverses (ambiental, social i de l’ordenació urbanística) que donen justificació als continguts del POUM i a documentació gràfica i escrita de caràcter informatiu, indicatiu o orientatiu. 10.2. Les determinacions del POUM s’interpretaran d’acord amb el seu contingut i amb subjecció als principis de l’actuació urbanística, seguint les regles d’interpretació establertes per l’article 10 del TRLUC. 10.3. En cas d’imprecisió o dubte entre documents d’igual rang normatiu, es resoldrà atenent als criteris de menor edificabilitat, major dotació per a espais públics i de major protecció ambiental. En cas de contradicció entre la documentació escrita i els plànols o altra representació gràfica continguda en el POUM, prevaldrà la norma escrita, així com el plànol més detallat (de major escala) sobre el plànol més general (de menor escala). En cas d’imprecisió en la superfície d’un sector o porció de sòl, l’amidament real sobre el terreny prevaldrà sobre la documentació del POUM, de manera que s’interpretarà l’aplicació de la norma sobre la realitat, representada mitjançant aixecaments topogràfics actualitzats a escala adequada.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

6

10.4. En el supòsit de concurrència de diverses normes o mesures restrictives o protectores, tant les derivades de la legislació sectorial com les de caràcter urbanístic, es ponderarà l’interès públic preferent en el criteri de la utilització més racional possible del territori. 10.5. En l’aplicació de paràmetres que s’hagin d’ajustar a unitats enteres, els decimals s’arrodoniran al nombre enter més pròxim. 10.6. La delimitació de les diverses unitats especificades en el POUM (sectors, zones, sistemes, polígons d’actuació) es podrà ajustar o precisar a través dels corresponents documents de planejament que se’n despleguin (PEU, PMU o PPU), sense necessitat de modificar el POUM, sempre que no s’alterin els objectius de l’instrument urbanístic i la superfície ajustada no suposi una variació de més/menys un 5% de la totalitat de l‘àmbit. Només, s’admetran alteracions de la forma per tal d’ajustar els àmbits a alineacions oficials, a característiques naturals del terreny, a límits físics i partions de propietat i, en general, als elements naturals o artificials d’interès que així ho justifiquin. Els àmbits subjectes a un conveni urbanístic no alteraran les previsions per a aquests ajustos. 10.7. Allò que no estigui previst en el POUM es regularà atenent a la legislació urbanística i d’ordenació del territori aplicable en cada cas. Article 11 Seguiment del POUM 11.1. El POUM incorpora el document de l’agenda i l’avaluació econòmica i financera de les actuacions a desenvolupar. En absència d’un programa d’actuació urbanística municipal, l’agenda es pot actualitzar cada sis anys per acord de l’Ajuntament de Brunyola, un cop finalitzat un termini d’un mes d’informació pública. Aquest acord s’haurà de publicar en el butlletí oficial corresponent i comunicar a la Comissió Territorial d’Urbanisme competent, d’acord amb el que estableix l’article 59.4 del TRLUC. 11.2. En cas que s’opti per redactar un programa d’actuació urbanística municipal, posteriorment a l’aprovació definitiva del POUM, se seguirà el mateix procediment per a la seva formulació i tramitació. 11.3. Seguiment ambiental del Pla. La Llei 9/2006 estableix que els òrgans promotors han de fer el seguiment dels efectes sobre el medi ambient de l’aplicació dels plans per identificar, de manera immediata, els possibles efectes adversos no previstos i permetre dur a terme les mesures adequades per evitar-los. L’òrgan ambiental ha de participar en aquest seguiment. El procés de valoració ambiental de plans urbanístics ha d’establir mesures de supervisió i control per a les diferents fases que comporta l’execució de l’actuació urbanística. Es donarà compliment a les previsions i condicions de seguiment ambiental per a l’execució del POUM que recull el Pla de supervisió i control ambiental, integrat a l’Informe de sostenibilitat ambiental que acompanya el planejament general urbanístic. Aquest Pla conté els indicadors de seguiment a tenir en compte per al desplegament del POUM, i la modalitat a seguir per garantir el control ambiental. Article 12 Modificació i adaptació 12.1. Les modificacions puntuals del POUM aprovat poden ser necessàries per adaptar-lo al compliment de noves determinacions imposades per l’aprovació de planejaments urbanístics de rang territorial superior i/o per incorporar



CVE-DOGC-A-15295026-2015

7

infraestructures projectades a escala estatal o autonòmica, per la qual cosa s’hauran de formular en els terminis establerts per aquests planejaments, respectant els principis de l’autonomia municipal. 12.2. Les modificacions puntuals d’iniciativa municipal poden referir-se a qualsevol alteració de les determinacions del Pla que no es correspongui amb cap dels supòsits previstos a l’article 8 d’aquesta normativa, fins i tot, quan aquesta comporti variacions aïllades en la classificació o qualificació del sòl. 12.3. Les modificacions puntuals del POUM es redactaran d’acord amb els requeriments, exigències i la tramitació que estableixi el TRLUC o legislació vigent. La modificació de qualsevol dels elements d’aquest POUM se subjectarà a les mateixes disposicions que en regeixen la formulació, amb les excepcions i procediment establerts pels articles 96 a 100 del TRLUC. 12.4. Les propostes de modificació d’una figura de planejament urbanístic han de raonar i justificar la necessitat de la iniciativa, i la oportunitat i conveniència en relació amb els interessos públics i privats concurrents. L’òrgan competent per aprovar la modificació haurà de valorar, convenientment, la justificació de la proposta. 12.5. La localització dels espais lliures o les zones verdes determinades a les fitxes dels sectors de planejament es concretarà en el planejament derivat que desenvolupi el sector, llevat que el POUM no indiqui, de forma expressa, el caràcter vinculant de l’emplaçament dels espais lliures, tal com estableix l’article 68.6 del Reglament de la Llei d’urbanisme. En el cas dels polígons d’actuació urbanística (PAU), el POUM determina l’ordenació detallada, i per tant, la modificació de l’emplaçament i dimensions dels espais lliures ha de seguir el tràmit que estableix l’article 98 del TRLUC. 12.6. Mitjançant el planejament parcial o especial, la previsió de majors superfícies de sòl destinades a sistemes, respecte als estàndards o percentatges mínims fixats per aquest POUM, no requerirà la seva modificació. Article 13 Actualització i informació urbanística 13.1. És recomanable que el POUM vagi incorporant, paulatinament, el planejament derivat definitivament aprovat dels sectors desenvolupats, mitjançant modificacions del Pla que vagin conformant un text refós del planejament vigent que aprofiti per esmenar els possibles desajustos produïts al llarg de la vigència del POUM. A aquests efectes, és important utilitzar una metodologia de formulació del planejament derivat que mantingui la mateixa estructura de les qualificacions urbanístiques bàsiques utilitzades per aquestes normes, per tal de facilitar les refoses posteriors del planejament en un document coherent i de fàcil utilització. Es recomana establir noves subzones o subsistemes per a aquelles particularitats i especificitats que un planejament de detall ha de definir, dins de l’esquema bàsic establert pel POUM. 13.2. D’acord amb la disposició addicional setena del TRLUC, s’haurà de garantir l’accés telemàtic al contingut íntegre dels instruments de planejament urbanístic aprovats definitivament. En el cas de poblacions de menys de 5.000 habitants que no disposin dels mitjans tècnics necessaris, com és el cas de Brunyola, la divulgació telemàtica del planejament general vigent es pot fer efectiva a través de la connexió amb l’instrument de divulgació telemàtica de l’Administració de la Generalitat (Registre de planejament urbanístic de Catalunya). Aquesta disposició afectarà l’aprovació definitiva i la publicació de



CVE-DOGC-A-15295026-2015

8

qualsevol modificació puntual o text refós del POUM, així com del planejament derivat. TÍTOL II DESENVOLUPAMENT i EXECUCIÓ DEL POUM CAPÍTOL PRIMER Figures de planejament derivat i catàlegs Article 14 Desenvolupament del POUM 14.1. L’ordenació establerta per les determinacions d’aquest POUM, relacionada, directament, amb el règim urbanístic del sòl, s’haurà de desenvolupar i completar mitjançant la redacció del planejament derivat, d’acord amb els articles 65 a 70 del TRLUC, així com els corresponents projectes d’urbanització, d’acord amb l’article 72 del TRLUC. En sòl urbà consolidat, les determinacions establertes pel POUM seran d’aplicació directa i immediata. 14.2. El planejament derivat haurà de ser coherent amb les determinacions generals i específiques del POUM, respectant les previsions efectuades segons la classificació del sòl i el règim urbanístic aplicable. Els plans es redactaran d’acord amb el que preveuen aquestes normes urbanístiques i conforme a la legislació urbanística vigent. Aquests hauran d’incorporar els informes o estudis necessaris per tal d’adaptar-se a les directrius del planejament urbanístic, a les consideracions ambientals i a les polítiques d’habitatge que determinin la legislació d’abast superior. Aquests documents hauran de ser sotmesos a informació pública conjuntament amb el document d’aprovació inicial. 14.3. Amb l’objectiu de completar la regulació urbanística establerta, es podran aprovar plans especials, plans de millora urbana, ordenances municipals, catàlegs i normes complementàries, d’acord amb les determinacions establertes per aquestes normes urbanístiques i la legislació urbanística vigent. 14.4. Tots els projectes, plans i qualsevol altre document urbanístic que s’elabori per desenvolupar les previsions d’aquest POUM hauran de: a. Garantir l’accessibilitat i la utilització, amb caràcter general, dels espais d’ús públic, i donar compliment a la normativa bàsica relativa a l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques en vigor. b. Garantir les connexions amb els sistemes generals i justificar l’autonomia de funcionament de l’ordenació, aplicant els criteris de sostenibilitat del territori que determini l’Ajuntament de Brunyola. En tots els trams de les carreteres confrontants, el planejament derivat i els projectes d’urbanització corresponents hauran de precisar la vialitat de cadascun dels àmbits que desenvolupen i els accessos a les carreteres. Els àmbits dels sectors s’hauran d’ajustar per tal d’incloure el sòl necessari per a la construcció dels esmentats accessos. Els costos dels intercanviadors i de les actuacions d’adequació de les carreteres que siguin necessàries s’hauran d’incloure en les càrregues d’urbanització imputables als sectors beneficiats. c. Determinar les característiques i el traçat de les xarxes d’abastament d’aigua, clavegueram, electricitat, gas, telecomunicacions, i altres serveis urbans previstos. La distribució dels serveis es farà, prioritàriament, mitjançant xarxa subterrània. Per a la tramitació, es requeriran els informes de les administracions sectorials competents. d. Els plans i projectes constructius que es redactin amb posterioritat a la data de publicació de l’aprovació definitiva del POUM hauran de seguir les



CVE-DOGC-A-15295026-2015

9

recomanacions de l’estudi de mobilitat que s’incorpora al document finalment aprovat, o justificar, adientment, el perquè, si no ho fan. e. Preveure l’aplicació de les mesures d’ecoeficiència en la construcció de les edificacions i en el disseny dels elements de la xarxa d’enllumenat públic, d’acord amb la legislació vigent, i regular la gestió dels residus d’excavació en els processos d’edificació i d’urbanització. f. Incorporar les prescripcions derivades de la normativa sectorial en matèria d’aigües, amb l’objectiu de ser informats per l’Agència Catalana de l’Aigua. g. Adaptar-se, en tot moment, a les disposicions vigents que es derivin de l’aplicació de la Directiva marc d’aigües i, en particular, al Pla de gestió del districte de la conca fluvial de Catalunya (Decret 188/2010, de 23 de novembre). h. El planejament derivat i els projectes d’urbanització que afectin la xarxa bàsica territorial o les seves zones d’afectació hauran d’obtenir l’informe vinculant favorable del Servei territorial de carreteres de Girona i/o de la Diputació de Girona en funció de quina sigui l’administració titular de la via. Així mateix, el disseny de tots els elements viaris de connexió a les carreteres es farà amb la instrucció de traçat de carreteres 3.1-IC i amb la instrucció per al disseny i projecte de rotondes de la Generalitat de Catalunya. 14.5. Els documents que tenen per objecte desenvolupar les determinacions del POUM, d’acord amb la classificació del sòl i el règim urbanístic, es redactaran seguint les figures de planejament derivat definides en els articles 65 a 72 del TRLUC: A. Planejament A1. Plans parcials urbanístics en sòl urbanitzable delimitat (PPU) A2. Plans parcials urbanístics de delimitació en sòl urbanitzable no delimitat (PPUD) A3. Plans especials urbanístics (PEU) A4. Plans de millora urbana en sòl urbà consolidat i no consolidat (PMU) B. Regulació urbanística B1. Catàlegs de protecció B2. Projectes d’urbanització complementaris B3. Ordenances reguladores municipals C. Instruments de gestió C1. Projectes de delimitació i divisió de polígons d’actuació C2. Estatuts i bases d’actuació C3. Projectes de reparcel·lació C4. Determinació del sistema d’actuació C5. Projectes d’urbanització (PU) independents o integrats en el planejament derivat. Article 15 Plans parcials urbanístics i plans parcials urbanístics de delimitació 15.1. El desenvolupament de les previsions establertes pel POUM en sòl urbanitzable delimitat es realitzarà mitjançant la formulació, la tramitació, l’aprovació definitiva i la publicació d’un pla parcial urbanístic (PPU), que es correspondrà, necessàriament, amb els sectors de planejament delimitats en els plànols d’ordenació. Quan aquests plans parcials urbanístics es refereixin a àmbits no delimitats, prèviament, pel planejament urbanístic general, es promouran i es tramitaran amb la denominació de plans parcials urbanístics de delimitació (PPUD).



CVE-DOGC-A-15295026-2015

10

15.2. En ambdós casos, els PPU hauran de contenir les determinacions i la documentació prevista en els articles 65 i 66 del TRLUC i 84, 85, 86, 87, 88 i 89 del Reglament de la Llei d’urbanisme, amb especial atenció a l’article 66.2 del TRLUC pel que fa als PPUD. 15.3. La tramitació dels plans parcials urbanístics (PPU) és la que s’estableix a l’article 85 del TRLUC, mentre que la tramitació dels plans parcials urbanístics de delimitació (PPUD) s’ajustarà a allò establert en l’article 86 del mateix TRLUC. 15.4. Els propietaris del sòl urbanitzable, un cop desenvolupat el sector, tenen el deure de conservar les obres d’urbanització, agrupats legalment com a junta de conservació en els supòsits en què s’hagi assumit, voluntàriament, aquesta obligació o bé ho imposi, justificadament, el planejament urbanístic municipal, d’acord amb el que estableixen l’article 44.1.g i la disposició final quarta del TRLUC. 15.5. D’acord amb l’article 75 del TRLUC, les persones interessades poden formular avanços d’un pla parcial urbanístic de delimitació per consultar la viabilitat de la futura formulació i perquè serveixin d’orientació a l’hora de fer-ne la redacció. Article 16 Plans especials en tota classe de sòl en el desenvolupament del POUM 16.1. En desenvolupament de les previsions del POUM, es poden aprovar plans especials urbanístics, si són necessaris, en els supòsits següents: - Per a la protecció del medi rural i del medi natural. - Per a la protecció de béns catalogats. - Per al desenvolupament del sistema urbanístic de comunicacions i les zones de protecció. - Per al desenvolupament del sistema urbanístic d’equipaments comunitaris, en què es podrà concretar l’ús de l’equipament comunitari i la titularitat pública o privada. - Per al desenvolupament del sistema urbanístic d’espais lliures públics. - Per a l’ordenació del subsòl. - Per a les actuacions específiques d’interès públic en sòl no urbanitzable a què fa referència l’article 47.4. del TRLUC. - Per a la implantació d’activitats vinculades a l’explotació de recursos naturals. - Per concretar l’ampliació d’activitats existents, legalment establertes, en sòl no urbanitzable. - Per a qualsevol altra finalitat anàloga. 16.2. Si el POUM no ha previst els PEU corresponents, es poden formular, posteriorment, per iniciativa pública o privada, sense necessitat de modificar el Pla, sempre que no modifiquin l’estructura general i orgànica establerta per aquest, ni les seves determinacions. 16.3. L’aprovació del PEU habilita l’administració competent i/o el promotor privat per a executar les obres i instal·lacions corresponents, sense perjudici de l’exigibilitat de les llicències i autoritzacions administratives que siguin preceptives, i del que estableix la legislació sectorial d’aplicació. 16.4. L’aprovació d’un PEU legitima l’execució directa d’obres corresponents a la infraestructura del territori o als elements determinants del desenvolupament urbà, pel que fa a les infraestructures bàsiques relatives a les comunicacions terrestres i/o aèries, a la infraestructura hidràulica general, a les infraestructures



CVE-DOGC-A-15295026-2015

11

de gestió de residus, a l’abastament i el subministrament d’aigua, al sanejament, al sistema energètic en totes les seves modalitats, inclosa la generació, xarxes de transport i distribució, a les telecomunicacions i la resta de sistemes urbanístics, d’acord les previsions d’aquest POUM, amb la col·laboració de les administracions competents en la matèria i de les entitats subministradores directament implicades en cada cas. 16.5. La formulació i tramitació d’aquests plans és preceptiva quan la infraestructura afecta diversos municipis o diferents classes de sòl. Article 17 Plans de millora urbana 17.1. En sòl urbà no consolidat, els plans de millora urbana (PMU) tenen per objecte completar el teixit urbà o bé realitzar operacions de rehabilitació, de reforma interior, de remodelació urbana, de transformació d’usos, de reurbanització, d’ordenació del subsòl, de sanejament de poblacions i altres similars. 17.2. Els PMU es regeixen pel que s’estableix a l’article 70 del TRLUC i en els articles 90 i 91 del reglament de la Llei d’urbanisme. Article 18 Catàleg de béns històrics, arquitectònics i naturals a protegir 18.1. D’acord amb el que preveuen els articles 59 i 71 del TRLUC, el POUM de Brunyola incorpora un catàleg de les construccions i edificis d’interès artístic, històric, arqueològic o típic dels llocs i elements naturals d’interès, per tal d’aconseguir l’efectivitat de les mesures de protecció de volum i façanes dels edificis amb interès. 18.2. La inclusió d’un edifici o element en el Catàleg implica diverses limitacions, quant a l’enderroc, la transformació o la modificació dels usos i/o les característiques que poden incloure el entorn ambiental immediat. 18.3. Es podran elaborar plans especials per a la protecció dels valors esmentats dels edificis, construccions o conjunts, i per a la protecció de paisatges, jardins, valors naturals i altres elements d’interès específic, malgrat aquest POUM no en prevegi l’operació de protecció de forma expressa i, es tramitarà, si escau, una modificació del Pla, si s’altera alguna de les seves determinacions. La catalogació del patrimoni paisatgístic i natural és potestativa, i la seva formulació, si no ho preveu el POUM, no requereix la modificació puntual d’aquest, d’acord amb l’article 68.4.a del TRLUC. Article 19 Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable 19.1. El POUM identifica, en un catàleg específic, les masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació, d’acord amb l’article 50.2 del TRLUC, i es justifica les raons de la seva inclusió en el catàleg i el perquè es determina la recuperació i/o preservació (per raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials), d’acord amb les establertes a l’article 47.3 del TRLUC. Els criteris paisatgístics que han determinat la inclusió de les masies i cases rurals en el catàleg assenyalat s’han adequat a les determinacions establertes per la legislació sectorial vigent en matèria de protecció i millorament del paisatge (Catàleg del paisatge de les comarques gironines, aprovat definitivament per la Comissió territorial d’urbanisme el 30/11/2010). 19.2. Aquest Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable es troba integrat en la documentació del POUM, estableix uns paràmetres d’ús amb



CVE-DOGC-A-15295026-2015

12

rang de planejament general i no derivat, i regula els paràmetres d’edificació de cada casa, masia i l’entorn, de manera precisa, mitjançant una fitxa detallada amb contingut descriptiu i normatiu. CAPÍTOL SEGON Instruments de gestió i execució urbanística Article 20 Gestió urbanística integrada i gestió urbanística aïllada 20.1. La delimitació de polígons d’actuació urbanística complets o sectors de planejament urbanístic permet la gestió urbanística integrada del planejament a través d’alguns dels sistemes d’actuació, de reparcel·lació o d’expropiació previstos a l’article del 121 del TRLUC, que comprèn el conjunt d’actuacions per repartir, equitativament, els beneficis i les càrregues derivades de l’ordenació urbanística establerta pel POUM, i per executar o completar les obres i els serveis urbanístics necessaris que s’estableixin. 20.2. En aquells casos en què no és possible o no és necessària la delimitació d’un polígon d’actuació urbanística definit, especialment en sòl urbà, la gestió urbanística aïllada es pot dur a terme mitjançant l’expropiació forçosa, l’ocupació directa i també a iniciativa de les persones propietàries, especialment en els supòsits d’edificació prèvia cessió de terrenys destinats a vialitat. 20.3. L’edificació dels solars resultants de les actuacions d’execució que formen part de la gestió urbanística, tant integrada com aïllada, constitueix la fase de culminació del procés de formació del teixit urbà, d’acord l’ordenació establerta per les determinacions del POUM, sense perjudici dels deures de conservació i rehabilitació dels edificis, d’acord amb l’article 42 del TRLUC. Article 21 Polígons d’actuació urbanística 21.1. Els polígons d’actuació urbanística són els àmbits territorials mínims per dur a terme la gestió urbanística integrada, que es poden constituir en un únic sector de planejament urbanístic derivat o bé subdividir-se en dos o més polígons, que poden ser, físicament, discontinus i en quin cas el planejament pot establir un sistema d’actuació diferent per a cadascun dels polígons. 21.2. El POUM delimita els diferents PAU, gràficament, en els plànols d’ordenació i defineix les característiques de cadascun a la fitxa corresponent, d’acord amb els requisits establerts a l’article 118 del TRLUC, on també s’estableixen les condicions de gestió. Quan l’àmbit del PAU superi l’ajust de precisió establert per l’article 10 d’aquestes normes, sempre amb l’objecte de facilitar la gestió o efectuar un millor repartiment de beneficis i càrregues que es deriven del planejament, es requerirà la modificació prèvia del planejament general. 21.3. De la mateixa manera, la delimitació de nous polígons d’actuació en sòl urbà no consolidat suposarà, també, la modificació del POUM. No obstant això, la delimitació d’un PAU per a la cessió de terrenys per a sistema viari es podrà efectuar d’acord amb el que disposa l’article 119.3 del TRLUC. 21.4. En el POUM de Brunyola, es defineixen dos tipus de PAU atenent a la seva finalitat: a) Els nous PAU que defineixen unitats de gestió, que són susceptibles d’assumir les cessions de sòl previstes pel planejament i que justifiquen tècnica i econòmicament la viabilitat de l’actuació.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

13

b) Els PAU provinents del planejament anterior no finalitzats, amb la finalitat d’assegurar la cessió i urbanització dels sòls públics delimitats dintre l’àmbit de gestió, així com garantir el repartiment de beneficis i càrregues efectiu que, anteriorment, les Normes subsidiàries vigents atorgaven. 21.5. En els PAU d’actuacions de transformació urbanística de dotació la disposició addicional segona del TRLUC, apartats 3 i 4, estableix un procediment de gestió urbanística diferent de la resta de PAU. En aquest sentit, seran actuacions de transformació urbanística de dotació aquelles actuacions aïllades previstes en modificacions del planejament sobre terrenys que, en origen, tenen la condició de sòl urbà consolidat i que tenen per objecte l’ordenació i l’execució d’una actuació que, sense comportar una reordenació general d’un àmbit, dóna lloc a la transformació dels usos preexistents o a l’augment de l’edificabilitat o de la densitat de determinades parcel·les i a la correlativa exigència de majors reserves per a zones verdes, per a espais lliures i per a equipaments previst a l’article 100.4 del TRLUC. En les actuacions de dotació referides, els propietaris hauran de cedir el percentatge de l’increment de l’aprofitament urbanístic que correspongui d’acord amb l’article 43.1. del TRLUC. El compliment dels deures dels propietaris es fa efectiu mitjançant el sistema i la modalitat d’actuació que s’estableixin per a l’execució del polígon d’actuació urbanística que, a aquest efecte, s’ha de delimitar, el qual es pot referir a una única finca. En el cas que el planejament determini que, pel fet que hi concorrin les circumstàncies a què fan referència els articles 43.3 i 100.4.c, respectivament, el compliment del deure de cessió del percentatge corresponent de l’increment de l’aprofitament urbanístic que comporti l’actuació de dotació i el compliment del deure de cessió de les reserves de sòl per a zones verdes i equipaments que estableix l’article 100.4 es poden substituir per l’equivalent dinerari, ha d’incloure el càlcul del valor total de les càrregues imputables a l’actuació, i els propietaris poden complir el deure de pagament substitutori de les cessions, sense necessitat d’aplicar cap sistema ni modalitat d’actuació, en el moment d’atorgament de la llicència d’obra nova o de rehabilitació que habiliti una edificabilitat o densitat superior o l’establiment del nou ús atribuït per l’ordenació i com a condició prèvia a la concessió de la llicència. 21.6. El municipi de Brunyola queda exempt de l’obligació de preveure una reserva mínima per a la construcció d’habitatges de protecció pública, ja que es compleixen els requisits establerts en l’article 57.3.b) de la Llei 3/2012, de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme. Article 22 Sistemes d’actuació urbanística 22.1. L’execució o la gestió del planejament urbanístic s’efectua mitjançant qualsevol dels sistemes d’actuació urbanística previstos per l’article 121 del TRLUC, que haurà de garantir l’execució de les obres d’urbanització en els terminis assenyalats pel Pla d’etapes, així com la cessió i execució dels sòls per a dotacions i equipaments generals i la cessió dels vials i espais lliures d’ús públic. 22.2. Els polígons d’actuació que es delimitin hauran de definir el sistema d’actuació i les modalitats aplicables per a la seva execució. En aquells casos en què el Pla no els prevegi, l’administració determinarà el sistema d’actuació i la modalitat aplicables, segons les necessitats, els mitjans econòmics i financers, la col·laboració de la iniciativa privada i altres circumstàncies que



CVE-DOGC-A-15295026-2015

14

concorrin, en ocasió de l’aprovació del planejament derivat o de la delimitació del polígon, seguint el procediment establert a l’article 119.2 del TRLUC. 22.3. Els sistemes d’actuació urbanística previstos per l’article 121 del TRLUC són: a) Sistema d’actuació de reparcel·lació (article 124 i ss) a. En la modalitat de compensació bàsica (article 130 i ss) b. En la modalitat de compensació per concertació (article 135 i ss) c. En la modalitat de cooperació (article 139 i ss) d. Per sectors d’urbanització prioritària (article 142 i ss) b) Sistema d’actuació d’expropiació (article 152 i ss) a. Per mitjà de la gestió indiferenciada (article 155 i ss) b. Per mitjà d’una entitat de dret públic o una societat privada de capital íntegre de l’Ajuntament. c. Per mitjà d’un conveni de col·laboració administrativa amb una administració pública territorial, una entitat de dret públic o una societat privada de capital íntegre d’una altra administració pública territorial. d. Per mitjà de l’atribució a concessionaris. 22.4. Els polígons d’actuació d’iniciativa particular han de preveure el sistema de reparcel·lació en les modalitats de compensació bàsica o bé de compensació per concertació. Article 23 Projectes de reparcel·lació i expropiació 23.1. Projectes de reparcel·lació Els projectes de reparcel·lació possibiliten la gestió urbanística dels sectors amb un sistema d’actuació per reparcel·lació, i tenen per objectiu establir la repartició equitativa dels beneficis i les càrregues derivades de l’ordenació urbanística establerta pel POUM, regularitzar la configuració de les finques i situar-ne l’aprofitament en zones aptes per a l’edificació. El projecte adjudica, a l’Ajuntament, els terrenys i les parcel·les que li corresponen d’acord amb el TRLUC, i determina les indemnitzacions i compensacions econòmiques adequades per fer efectiu el principi del repartiment equitatiu de càrregues i beneficis entre els propietaris del sector, considerant que el dret dels propietaris és proporcional a la superfície de les finques originàries incloses en el polígon definitivament aprovat. La valoració de les parcel·les resultants ha de tenir en compte les regles de ponderació establertes per l’article 37.5 del TRLUC, la ubicació de les quals haurà de situar-se en un lloc proper al de les antigues propietats dels adjudicataris, sense perjudici que s’apliqui la ponderació de valors pertinents, si això no és possible. El projecte de reparcel·lació pot determinar una adjudicació en metàl·lic per alguns propietaris que no tenen drets suficients per obtenir una parcel·la resultant independent (obligatòriament, quan la quantia dels drets no arribi al 15% de la parcel·la mínima edificable) o, alternativament, l’adjudicació de les parcel·les resultants en proindivís. Les diferències d’adjudicació s’han de compensar, econòmicament, entre les persones interessades, el valor de les quals s’ha de fixar atenent el preu de les parcel·les resultants que els haurien correspost. En sòl urbà, per facilitar els processos de reforma interior i de rehabilitació, els projectes de reparcel·lació poden adjudicar, en règim de propietat horitzontal, edificacions existents que siguin adequades al planejament urbanístic.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

15

Els béns de domini públic participen en el repartiment de beneficis i càrregues en els supòsits establerts per l’article 126.4 del TRLUC, mentre que els béns de domini públic obtinguts gratuïtament en el desenvolupament d’una actuació urbanística no donen lloc a l’atribució d’aprofitament a l’administració titular. L’aprovació d’un projecte de reparcel·lació produeix els efectes econòmics i jurídics descrits en l’article 127 del TRLUC. El contingut del projecte de reparcel·lació es detalla en els articles 144 a 150 del RLUC. 23.2. Projectes d’expropiació Els projectes d’expropiació són utilitzats per l’administració expropiadora, per tal de tramitar l’expropiació de terrenys, béns o drets de forma conjunta. Aquest es pot formular, simultàniament, amb un instrument de planejament urbanístic derivat o amb el projecte de delimitació d’un polígon d’actuació urbanística, tot i que s’aplicarà a cada projecte la tramitació que correspongui. L’aprovació definitiva del projecte implica la declaració d’urgència de l’ocupació dels béns o drets afectats i, en conseqüència, el pagament o dipòsit de l’import de la valoració establerta habilita per procedir a ocupar la finca, sense perjudici de la tramitació dels recursos que escaiguin respecte al preu just. Article 24 Projectes d’urbanització 24.1. L’execució de les determinacions del POUM i del planejament derivat que el desenvolupa requereixen l’execució d’obres d’urbanització, per la qual cosa caldrà redactar el projecte d’urbanització (PU) corresponent, d’acord amb l’article 72 del TRLUC, projecte que podrà aprovar, directament, l’Ajuntament segons l’article 89.6 del TRLUC. El PU pot fer referència al conjunt de les obres d’urbanització o, únicament, a les obres bàsiques (relatives al sanejament, la compactació i anivellament de terrenys destinats a vialitat, les xarxes de subministrament i distribució d’aigua, energia elèctrica i connexió a les xarxes de telecomunicacions) que seran completades posteriorment amb projectes d’urbanització complementaris. En cap cas, el PU podrà modificar les determinacions del planejament que executa. 24.2. En sòl urbà no consolidat inclòs en un polígon d’actuació, les obres d’urbanització i les rasants s’han de definir i concretar mitjançant un PU, que s’ha de tramitar, simultàniament, amb el projecte de reparcel·lació. En sòl urbanitzable, els plans parcials poden precisar, directament, les característiques i el traçat de les obres d’urbanització bàsiques, que s’hauran de definir amb el grau suficient de detall per a permetre’n l’execució immediata, avaluar-ne el cost i preveure el pla d’etapes per a cada polígon, tot establint uns criteris i pressupost orientatiu de les altres obres d’urbanització. 24.3. La documentació dels PU ha de comprendre, com a mínim, una memòria descriptiva de les característiques de les obres amb els annexos corresponents (Estudi de seguretat i salut, fitxa de residus, estudi lumínic...), el plànol de situació degudament referit, els plànols de projecte i de detall, el plec de prescripcions tècniques, els amidaments, els quadres de preus, el pla d’etapes i el pressupost. Quan el PU comprengui, solament, les obres d’urbanització bàsiques, haurà d’establir uns criteris i un pressupost orientatius de les altres obres i despeses d’urbanització, que es concretaran amb els projectes d’urbanització complementaris posteriors. 24.4. Els PU han de complir les determinacions de la legislació vigent en matèria d’accessibilitat de l’espai públic.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

16

24.5. L’Ajuntament de Brunyola, mitjançant l’aprovació d’una ordenança municipal, podrà definir les condicions addicionals per al disseny de l’espai públic. 24.6. Les obres d’urbanització previstes en els plans i projectes degudament aprovats no estaran subjectes a llicència. Article 25 Unitats mínimes d’adjudicació dels aprofitaments (UMAA) És la porció mínima de sòl sobre la qual es poden adjudicar els aprofitaments o drets resultants dels projectes de reparcel·lació. Vindrà establerta pel planejament derivat que desenvolupa el sector o polígon, en funció dels paràmetres de la zonificació de cada terreny. Article 26 Delimitació de projecte unitari (dPU) El POUM pot delimitar un polígon per al requeriment d’un projecte unitari per a un conjunt de diferents parcel·les per aconseguir una millor coherència, tant en l’ordenació de l’àmbit com en la funcionalitat del projecte constructiu, posició de forjats per a un garatge mancomunat, o un front d’illa rellevant en l’ordenació d’aquell àmbit, o una parcel·lació existent de front reduït que requereix ampliar el front per al desenvolupament en alçària del projecte arquitectònic, etc. En el cas del municipi de Brunyola, el POUM no estableix, inicialment, cap delimitació per a desenvolupar en un projecte unitari, sense perjudici que la necessitat d’ajustar els paràmetres o l’ordenació d’una parcel·la o conjunt de parcel·les pugui significar una modificació del POUM per delimitar el polígon corresponent. Article 27 Contribucions especials en l’obtenció i/o execució de sistemes 27.1. Els terrenys qualificats de sistemes podran ser adquirits per l’administració actuant per qualsevol títol jurídic, mitjançant cessions obligatòries i gratuïtes imposades per la legislació urbanística vigent, ocupació directa, cessió anticipada o expropiació forçosa. El cost d’adquisició dels terrenys necessaris i l’execució dels sistemes podrà ser repercutit entre els propietaris afectats del benefici, mitjançant la imposició de contribucions especials a aquells propietaris que resultin especialment beneficiats de l’actuació urbanística, havent estat delimitada prèviament l’àrea urbana beneficiària de la millora. 27.2. Quan no sigui possible delimitar polígons d’actuació, o integrar la realització de sistemes generals en aquests àmbits territorials, en el supòsit d’actuacions aïllades en sòl urbà, s’aplicarà el procediment expropiador legitimat per l’article 109 del TRLUC. Si d’aquesta actuació se’n deriven beneficis especials per als sectors adjacents i propers, es poden repercutir les despeses, inclosa la indemnització de l’expropiació i, en la mesura del benefici, mitjançant contribucions especials a càrrec dels propietaris beneficiats. Article 28 Ocupació directa per a l’execució de sistemes 28.1. És l’obtenció de terrenys que s’hagin d’incorporar, per la cessió obligatòria, al domini públic, perquè estan qualificats de sistema urbanístic general o local segons el planejament urbanístic vigent. 28.2. L’ocupació directa comporta el reconeixement de l’administració actuant del dret de les persones propietàries a participar en el repartiment just dels



CVE-DOGC-A-15295026-2015

17

beneficis i les càrregues en el si d’un sector de planejament o un polígon d’actuació concrets. 28.3. Les persones propietàries del terrenys ocupats tenen dret a rebre una indemnització pels perjudicis causats per l’ocupació anticipada i, a més, al cap de quatre anys de l’atorgament de l’acta d’ocupació directa, si no s’ha aprovat definitivament el projecte de reparcel·lació corresponent, poden advertir l’administració competent del propòsit d’iniciar l’expedient per determinar el preu just, d’acord amb l’article 114.1 i 2 del TRLUC, en quin cas l’administració actuant queda subrogada en la posició de les persones titulars originàries en el procediment reparcel·latori posterior. 28.4. L’ocupació directa es pot tramitar a partir de la publicació de l’aprovació definitiva del planejament o polígon d’actuació urbanística, d’acord amb les determinacions de l’article 156 del TRLUC. Article 29 Concessions administratives i gestió de les expropiacions a càrrec dels concessionaris 29.1. La concessió administrativa és la forma de gestió indirecta de prestació de serveis més utilitzada per l'administració pública en general i, en especial, per les corporacions locals. Com a concepte legal, l'article 241 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, estableix que: "La concessió de serveis locals comporta que el concessionari assumeixi la gestió i l'explotació del servei i que hi aporti els mitjans materials, personals i tècnics necessaris. La concessió pot comprendre, també, la realització de les obres necessàries per establir el servei". La doctrina majoritària estableix, com a característiques rellevants de la concessió respecte d'altres formes de gestió indirecta de serveis, els aspectes següents: a) Suposa la gestió indirecta d'un servei públic local i s'articula i es formalitza de manera contractual. b) Atribueix al concessionari unes facultats i funcions per delegació de l'administració. No obstant això, aquesta manté la tutela i la fiscalització dels actes del concessionari. c) L'objecte del servei públic que s'ha de gestionar indirectament ha de ser susceptible d'explotació econòmica. d) La concessió com a forma de gestionar indirectament un servei públic té un caràcter temporal (com a màxim cinquanta anys, incloses les pròrrogues que, si escau, es puguin concedir). 29.2. L'expedient per atorgar una concessió administrativa, per gestionar un servei públic, pot iniciar-se a instància d'un particular o per la mateixa administració, un cop observades la conveniència i la necessitat. 29.3. Quan l'expedient s'inicia a instància d'un particular, aquest ha de presentar una memòria justificativa, que la corporació ha de prendre en consideració en el sentit d'admetre-la a tràmit o rebutjar-la, atesa la necessitat o no d'establir el servei i la conveniència per als interessos generals de gestionar-lo per concessió. 29.4. La concessió administrativa dels serveis locals pot comportar: a) L'assumpció pel concessionari de la gestió i l'explotació del servei, sota el seu propi risc i aportant els mitjans personals i tècnics necessaris. b) L'execució de les obres necessàries per establir el servei.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

18

29.5. En un sistema d’actuació urbanística per expropiació, l’ajuntament competent pot acomplir l’activitat d’execució del planejament mitjançant l’atribució a concessionaris, mitjançant un concurs, les bases del qual en fixin els drets i les obligacions. En les bases s’ha de fer constar, expressament, com, a causa d’extinció de la concessió, el fet que, en el termini de cinc anys i abans d’edificar els terrenys, s’aprovi una modificació del planejament urbanístic general que comporti un increment del valor dels terrenys. Aquesta modificació només pot tenir lloc per les circumstàncies sobrevingudes que, objectivament, legitimin la modificació, d’acord amb el que disposa l’article 97.2.a. del TRLUC. Article 30 Convenis urbanístics 30.1. L’Ajuntament de Brunyola podrà subscriure convenis urbanístics amb els propietaris individuals o associats a empreses urbanitzadores. Els convenis urbanístics obliguen, exclusivament, les parts que els han signat i, en cap cas, condicionen les competències públiques en matèria de planejament urbanístic, les quals no poden ser objecte de transacció, i no poden comportar per a les persones propietàries obligacions o càrregues addicionals o més costoses que les establertes per la legislació aplicable. Els convenis urbanístics han d’especificar, en una clàusula, les obligacions de publicitat a què estan sotmesos per al coneixement de les parts signatàries, d’acord amb l’article 104 del TRLUC, que exigeix garantir la divulgació telemàtica del seu contingut. 30.2. Els convenis urbanístics, d’acord amb les determinacions del POUM, podran establir el marc d’actuació per a l’ordenació, el desenvolupament i l’execució del planejament en qualsevol tipus de sòl, com també l’adquisició de diferents compromisos i obligacions respecte a cessions de sòl, càrregues d’urbanització i qualsevol altre aspecte que les parts considerin, justificant la conveniència per l’interès públic de l’operació. 30.3. La tramitació requerirà l’aprovació del Ple municipal, per tal de tenir plena validesa, i hauran de seguir la tramitació establerta a l’article 119 del TRLUC. 30.4. Els convenis urbanístics que es refereixin a instruments de planejament o la gestió objecte d’aprovació, modificació o revisió hauran d’integrar la documentació del planejament o del instrument de gestió al qual es refereixin. En cas que la formalització del conveni es produeixi després de l’aprovació inicial de l’instrument de planejament o gestió, el conveni s’haurà de sotmetre a informació pública i podrà ser objecte de consulta, un cop aprovat. Aquests convenis hauran de ser objecte de l’informe preceptiu del departament corresponent al qual afecti els aspectes del contingut. 30.5. Les obligacions pactades que afectin drets reals sobre les finques requeriran l’anotació o inscripció corresponent en el Registre de la Propietat per tenir plena validesa. CAPÍTOL TERCER Instruments de política de sòl i habitatge Article 31 Patrimoni públic de sòl i habitatge 31.1. L’administració de la Generalitat i l’ajuntament de Brunyola constitueixen els patrimonis de sòl i d’habitatge respectius, que correspon, tant si és titular una administració territorial com si ho són les entitats urbanístiques especials,



CVE-DOGC-A-15295026-2015

19

els edificis i el sòl susceptibles de complir les finalitats especificades en l’article 160.5 del TRLUC: - Preveure i desplegar, tècnicament i econòmicament, l’expansió de les poblacions i la millora de la qualitat de vida. - Fer efectiu el dret dels ciutadans a accedir a un habitatge digne i adequat. - Intervenir en el mercat immobiliari per abaratir el preu del sòl urbanitzat i facilitar l’adquisició de sistemes urbanístics. - Formar reserves per protegir i tutelar el sòl no urbanitzable. Per dur a terme les actuacions vinculades a les finalitats referides, es poden lliurar els béns immobles que integren els patrimonis públics de sòl i habitatge com a contraprestació en concepte de pagament. 31.2. La constitució del patrimoni municipal de sòl i habitatge, que s’ajustarà tant a les necessitats previstes pel POUM i pel programa d’actuació urbanística municipal, si n’hi ha, com als mitjans econòmics de l’Ajuntament, s’efectuarà d’acord amb l’article 163 del TRLUC. Els béns que integrin el patrimoni municipal de sòl i d’habitatge constituiran un patrimoni separat de la resta de béns municipals, i els ingressos obtinguts mitjançant l’alienació i la gestió d’aquests s’han de consignar en un dipòsit específic, destinat a conservar, administrar i ampliar l’esmentat patrimoni per assolir qualsevol de les finalitats establertes en l’article 31.1. Article 32 Plans locals d’habitatge 32.1. Constitueix un dels instruments de planificació i programació d’habitatge, determina les propostes i els compromisos municipals en política d’habitatge, i és la proposta marc per a concertar polítiques d’habitatge amb l’administració de la Generalitat que aportin recursos econòmics. La redacció no és obligatòria, però pot resultar convenient per a establir la pauta de planificació de la política d’habitatge del municipi. 32.2. Ateses les característiques del municipi de Brunyola, la figura que li correspondria és un pla local d’habitatge simplificat, el contingut del qual s’estableix en l’article 12 de la Llei 18/2001, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge. Article 33 Indicadors socials En la memòria social continguda en el POUM com a document 02, es prenen els indicadors específics d’evolució de la població, distribució dels habitants per grups d’edat i sexe, i la naturalesa de la població, dels quals s’extreuen les necessitats d’habitatge al municipi. El POUM desenvolupa les conclusions de la memòria social, i proposa, justificadament, no establir cap previsió de sòl destinat a habitatge protegit. Article 34 Instruments urbanístics per a l’obtenció de sòl per a habitatges de protecció pública 34.1. El sòl corresponent al percentatge d’aprofitament urbanístic de cessió obligatòria i gratuïta, provinent de sectors amb aprofitament residencial, tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable, s’incorporarà al patrimoni municipal del sòl i d’habitatge. 34.2. Aquests són els instruments d’ordenació urbanística i sectorial de l’habitatge que poden generar habitatge públic i de protecció pública, que l’ajuntament de Brunyola pot utilitzar com a eines potestatives bàsiques en les



CVE-DOGC-A-15295026-2015

20

polítiques d’habitatge, malgrat que aquest POUM determina, d’acord amb la memòria social i l’exempció que n’admet la legislació vigent, que el municipi de Brunyola no requereix d’habitatge de protecció. Article 35 Projecte de delimitació per a l’adquisició de patrimoni públic del sòl 35.1. L’adquisició per expropiació de les reserves de sòl s’ha de dur a terme mitjançant la tramitació prèvia d’un projecte de delimitació per al patrimoni públic de sòl, ajustat al procediment establert per l’article 152 del TRLUC. El projecte de delimitació es pot tramitar, simultàniament, amb el de taxació conjunta i amb el programa d’actuació urbanística municipal. 35.2. L’aprovació d’un projecte de delimitació per adquisició de patrimoni públic implica la declaració d’utilitat pública de les obres i la necessitat d’ocupació dels terrenys i edificis afectats, als fins d’expropiació o d’imposició de servituds, o bé l’ocupació temporal dels terrenys. L’expropiació ha d’abastar totes les superfícies i instal·lacions necessàries per garantir el ple valor, el rendiment i la funcionalitat dels béns que en són objecte. Article 36 Delimitació d’àrees de tanteig i retracte 36.1. Els municipis, per a complir els objectius dels plans locals d’habitatge i l’exigència d’incrementar el parc d’habitatges vinculats a polítiques socials, per facilitar la conservació i rehabilitació d’edificis i per evitar l’expulsió d’ocupants o altres processos especulatius, poden delimitar àrees en què es puguin exercir els drets de tanteig i retracte a favor de l’administració pública sobre edificis plurifamiliars sencers d’habitatges i sobre habitatges concrets. 36.2. El Pla territorial sectorial d’habitatge, en funció de l’activitat immobiliària o de necessitats socials especials, pot proposar una delimitació d’àrees de tanteig i retracte o pot delimitar-les directament, d’acord amb els municipis afectats, per la qual cosa s’han de justificar les raons adequadament. 36.3. La declaració d’àrees subjectes als drets de tanteig i retracte en relació amb els objectius dels plans locals d’habitatge ve regulada per l’article 15 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre. Article 37 Gestió de l’habitatge protegit 37.1. El POUM no reserva cap mínim per a la construcció d’habitatges de protecció pública, ja que el municipi de Brunyola no és la capital de comarca, té menys de cinc mil habitants, compleix els requisits establerts per l’article 57.3.b) de la Llei 3/2012, de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme i, per tant, s’acull a l’exempció introduïda per la Llei 3/2012, per la qual no cal preveure la obligació mínima de reserva de sòl per a la construcció d’habitatges de protecció pública. 37.2. En conseqüència, el POUM no determina la localització concreta dels terrenys on s’hauria de materialitzar aquesta reserva per a la construcció d’habitatges de protecció pública, no preveu cap percentatge de sostre que els sectors de planejament derivat hagin de qualificar per a aquesta destinació, ni tampoc estableix els terminis obligatoris en els quals l’administració actuant i les persones propietàries adjudicatàries del sòl destinat a habitatge de protecció pública haurien d’iniciar i acabar l’edificació dels habitatges. CAPÍTOL QUART Instruments i mesures ambientals, de mobilitat i de paisatge



CVE-DOGC-A-15295026-2015

21

Article 38 Instruments normatius ambientals del POUM 38.1. Aquest POUM integra, en els seus objectius, determinacions i condicions per a l’execució del planejament urbanístic, i criteris i mesures ambientals degudament justificades, per tal de permetre assolir, en benefici de la seguretat i el benestar de les persones, uns nivells adequats de qualitat de vida, de sostenibilitat ambiental i de preservació enfront dels riscos naturals. Aquest POUM dóna compliment al concepte de desenvolupament urbanístic sostenible de l’article 3 del TRLUC. 38.2. El POUM vetlla per la protecció i la potenciació dels valors i les oportunitats del territori. Des del punt de vista de la sostenibilitat ambiental, el Pla regula aspectes ambientals que han de servir per preservar els sistemes naturals, els valors paisatgístics, el sòl i l’activitat agrícola, el patrimoni cultural, i la identitat del municipi. El POUM incideix, especialment, en moderar el consum de sòl i ordenar el usos segons la capacitat d’acollida del medi, en protegir les àrees i elements naturals d’interès, en preservar el patrimoni i el paisatge, en adaptar i protegir el planejament urbanístic dels riscos naturals, en protegir la qualitat i la quantitat de les aigües superficials i subterrànies i en l’ecoeficiència en la construcció. 38.3. El POUM assumeix els requeriments de protecció ambiental que provenen del planejament territorial, incideix en els aspectes ambientals que afecten les determinacions genèriques del Pla, i regula els condicionants ambientals que haurà de tenir en compte els instruments de planejament derivat, els procediments d’aprovació d’activitats i construccions en sòl no urbanitzable i, en general, per a la concessió de les llicències urbanístiques municipals. 38.4. L’execució del Pla tindrà en compte la regulació d’aspectes ambientals que estableix aquest POUM, i les condicions de desenvolupament que recullen els documents ambientals que l’acompanyen. Article 39 Programa de vigilància ambiental 39.1. D’acord amb la legislació sectorial vigent i per tal de poder realitzar un control correcte de l’aplicació de les mesures ambientals i la verificació del compliment dels objectius ambientals, el promotor dels sectors urbanístics a desenvolupar mitjançant planejament derivat hauran d’executar el Programa de vigilància ambiental (PVA) previst a l’Informe de sostenibilitat ambiental (ISA) que acompanya aquest POUM. 39.2. El Programa de vigilància ambiental (PVA) requereix el càlcul d’indicadors ambientals per a cada fase de desenvolupament del Pla. El Programa de vigilància ambiental (PVA) ha de cobrir el control i la supervisió de la documentació de la fase de planejament i la redacció del projecte urbanístic, el control i l’assistència en obres i el control i seguiment en la fase d’explotació. 39.3. El càlcul dels indicadors del PVA ha de permetre mesurar si el nivell de desenvolupament del Pla és, ambientalment, satisfactori i, si escau, ha de permetre reformular els objectius i les mesures establertes per l’Informe de sostenibilitat ambiental (ISA). Article 40 Riscos en el planejament i en la seva execució 40.1. El POUM actua com a un instrument de planejament que dóna a conèixer la tipologia i l’abast dels riscos naturals, zonifica l’espai d’afectació del risc, i



CVE-DOGC-A-15295026-2015

22

regula les condicions d’ús i ocupació del sòl; en especial, en relació amb el risc d’inundació, els riscos geològics, el risc sísmic i el risc d’incendi. 40.2. Els planejaments derivats que desenvolupin els nous sectors urbanístics previstos pel planejament (en sòl urbà no consolidat, en sòl urbanitzable i en sòl no urbanitzable) s’adequaran als diferents plans de protecció civil de què disposi el municipi, amb especial atenció als riscos indicats a continuació. 40.3. Risc d’incendis forestals El municipi de Brunyola es declara d’alt risc d’incendi forestal, per la qual cosa, segons la Direcció General de Protecció Civil, li és obligatori el Pla d’actuació municipal en matèria d’incendis (INFOCAT). Per tant, els planejaments derivats que desenvolupin els nous sectors urbanístics s’adequaran al Pla INFOCAT municipal homologat. L’activitat forestal i les actuacions relacionades amb la prevenció i l’extinció dels incendis forestals en l’àmbit d’aquesta normativa es regiran, de manera general, per les disposicions de la legislació sectorial vigent, l’autorització i actuacions de les administracions competents. En tots els nous sectors urbanístics adjacents a masses forestals d’alta inflamabilitat (PAU1, PAU2, PAU3, PAU6, SUND1, PEU1 i PEU2), s’executaran les mesures de prevenció d’incendis forestals establertes en la legislació sectorial vigent (Decret 64/1995, Decret 130/1998, Decret 5/2003, Decret 123/2005). De forma general, aquestes mesures es resumeixen en: a) Dotar de franges perimetrals de protecció de 25 m d’amplada lliures de vegetació seca i amb massa arbòria aclarida, les zones urbanes adjacents a sòl forestal. b) Mantenir el terreny de les parcel·les no edificades lliure de vegetació seca i massa arbòria aclarida. c) Disposar d’una xarxa d’hidrants homologats per a l’extinció d’incendis. La xarxa d’hidrants d’incendis distribuïda pels nuclis urbans han de complir amb una distància reglamentària de 200 m. d) Mantenir nets de vegetació seca tots els vials, tant els interns com els d’accés i les cunetes. Es prioritzaran i conservaran, tant en els enjardinaments públics com en la franja perimetral de seguretat dels nous sectors urbanístics (de 25 m aprox.), les espècies de baixa inflamabilitat llistades en l’Annex I Espècies de baixa inflamabilitat d’aquestes normes urbanístiques. 40.4. Risc sísmic El terme de Brunyola està classificat com a una zona d’intensitat sísmica superior a VII, per la qual cosa, segons la Direcció General de Protecció Civil, el municipi està obligat, legalment, a elaborar el Pla d’actuació municipal en matèria de sismes (SISMICAT). Per tant, els planejaments derivats que desenvolupin els nous sectors urbanístics s’adequaran al Pla SISMICAT municipal homologat. Així mateix, les noves construccions hauran de complir amb la norma NCSE-02 (Norma de construcció sismoresistent. Part general i edificació) i el nou Codi tècnic de l’edificació (CTE), i considerar que la NCSE-02 estableix, per al municipi de Brunyola, un valor d’acceleració sísmica bàsica de 0,07. 40.5. Risc d’inundació Tot i que el municipi de Brunyola no està obligat a la redacció del Pla d’actuació municipal corresponent al risc d’inundació, el Pla INUNCAT de Catalunya identifica un punt negre al terme (torrent de Sant Martí, Sector E-10, 215, al



CVE-DOGC-A-15295026-2015

23

sector de les cases aïllades de Can Perot i Can Castellà), el qual haurà de seguir les determinacions de la resolució IRP/971/2010. Aquestes determinacions, també, seran aplicables a la zona de la passera de la riera de Sant Martí, a la carretera que va de Can Illus al nucli de Brunyola, al sector del camp de Can Ponç de Baix. 40.6. Riscos geològics L’Estudi d’identificació de riscos geològics de Brunyola (EIRG) identifica punts que poden generar despreniments o lliscaments de masses amb pedres o blocs de mida petita. En el desenvolupament dels nous sectors urbanístics, s’executaran les mesures d’estabilització establertes en l’EIRG de Brunyola. En les obres d’urbanització, caldrà preveure, com a opció preferent, la reutilització de les terres en la mateixa obra i, complementàriament, en altres obres autoritzades o en la millora agronòmica de finques rústiques pròximes. Quan no sigui possible, el material nou d’aportació haurà de provenir, preferentment, de la mateixa finca o del propi municipi. Aquestes aportacions hauran de ser les previstes per la legislació sectorial (Decret 396/2006, de 17 d’octubre, pel qual es regula la intervenció ambiental en el procediment de la llicència urbanística per a millorar finques rústiques que s’efectuïn amb aportació de terres procedents d’obres de la construcció) i, prèviament, requeriran de la concessió de la llicència municipal. Així mateix, es conservarà la terra vegetal decapada en aplecs per a la seva posterior utilització en la fase de restauració i revegetació, és a dir, es reutilitzaran els horitzons superiors de sòl d’alt valor agronòmic per a les actuacions que comportin revegetació (zones verdes, espais lliures, equipaments, etc.). 40.7. Risc de contaminació de sòl i d’aigües subterrànies L’execució dels nous sectors urbanístics previstos en el POUM quedarà subjecte a la disponibilitat de sistemes de sanejament de les aigües residuals autònoms i homologats per l’Agència Catalana de l’Aigua o a l’entrada en funcionament de les EDAR previstes en els nuclis de Brunyola i Sant Martí Sapresa. S’instal·larà una xarxa de sanejament separativa d’aigües pluvials i residuals (estanca i eficient) en els nous sectors urbanístics, i s’adequarà, progressivament, la xarxa de sanejament antiga dels nuclis. Quan no sigui possible la connexió amb la xarxa de sanejament, s’haurà de disposar de sistemes de tractament d’aigües residuals autònoms i autoritzats per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), els quals hauran de disposar de l’autorització corresponent d’abocament a llera per part de la mateixa ACA, que determinarà els llindars d’abocament, els paràmetres a analitzar i la periodicitat de les analítiques. Els projectes urbanístics afavoriran la reutilització de les aigües residuals depurades en el propi sector, donant compliment al Reial decret 1620/2007, de 7 de desembre, pel que s’estableix el règim jurídic de la reutilització d’aigües depurades. Les captacions d’aigua superficial i subterrània hauran d’estar sotmeses a la llicència municipal i hauran d’estar, correctament, autoritzades i inscrites a l’Agència Catalana de l’Aigua. Per a cada captació d’aigua superficial o subterrània, es determinarà el perímetre de protecció d’acord amb el document de “Criteris tècnics supletoris per a la determinació dels perímetres de protecció” de l’Agència Catalana de l’Aigua.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

24

L’Ajuntament, d’acord amb els criteris tècnics establerts per l’Agència Catalana de l’Aigua, definirà els perímetres de protecció de les captacions i fonts, els quals condicionaran determinades activitats antròpiques al voltant de la captació, d’acord amb el cabal d’extracció, la fondària de l’aigua i les característiques de l’aqüífer explotat, amb l’objectiu de no perjudicar l’estat qualitatiu i quantitatiu. 40.8. Finalment, en el desenvolupament dels nous sectors urbanístics, se seguiran els criteris de compatibilitat amb la gestió del risc establerts a la Resolució IRP/971/2010, de 31 de març, per la qual es dóna publicitat als criteris per a l’elaboració dels informes referents al control de la implantació de nous elements vulnerables compatibles amb la gestió dels riscos de protecció civil. Article 41 Estudis ambientals en el desenvolupament del POUM El POUM regula els condicionants ambientals que hauran de tenir en compte els instruments de planejament derivat, les modificacions de planejament, els procediments d’aprovació d’activitats i les construccions en sòl no urbanitzable i, en general, per a la concessió de les llicències urbanístiques municipals, d’acord amb el que estableixen, en matèria de tràmit ambiental, les normatives i/o reglaments següents: a. El Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme. b. La Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del Text refós de la Llei d’urbanisme. c. La Llei 6/2009, d’avaluació ambiental de plans i programes. d. El RD legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, modificat per la Llei 6/2001, de 8 de maig, d’avaluació d’impacte ambiental, i el seu reglament de desplegament, aprovat pel RD 1131/88, de 30 de setembre, i les modificacions posteriors des que s’aprovi aquest Pla definitivament. e. La normativa sectorial vigent diversa, amb efectes sobre cadascun dels vectors ambientals que es poden veure afectats per l’execució de les actuacions urbanístiques. Article 42 Cartes, catàlegs i directrius de paisatge 42.1. El POUM incorpora les directrius de paisatge que el Pla territorial parcial de les comarques gironines adopta del Catàleg de paisatge de les comarques gironines. Les directrius de paisatge del Pla territorial són d’aplicació directa i obligatòria a tots els plans i projectes que afecten la imatge del territori. 42.2. Així doncs, el desenvolupament del POUM i dels seus planejaments derivats han d’assegurar els objectius de qualitat paisatgística establerts per a Brunyola en el Catàleg del paisatge de les comarques gironines, amb especial observança dels objectius de qualitat següents: - Objectiu de qualitat 1. Assentaments urbans amb un creixement ordenat, respectuós amb la seva singularitat, amb perímetres nítids, dimensionat d’acord amb les necessitats reals i que no comprometi els valors del paisatge dels espais circumdants. - Objectiu de qualitat 2. Entrades dels nuclis urbans ordenades i projectades en relació amb el paisatge circumdant, amb uns passejos arbrats recuperats i reestructurats com a elements que caracteritzen el paisatge.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

25

- Objectiu de qualitat 4. Àrea d’ús industrial ubicada en zones visuals no preferents o notòries i dissenyada tenint en compte la integració en l’entorn, els tractaments de façana i les tipologies constructives, així com que respecti els espais identitaris i patrimonials del municipi. - Objectiu de qualitat 8. Paisatges fluvials ben conservats i revaloritzats com a identificadors del paisatge i reforçats en el seu paper de connectors paisatgístics i d’espais d’oci i gaudi social. - Objectiu de qualitat 12. Sistema de construccions rurals tradicionals (masies, coberts, etc.) conservades i valoritzades, on es promourà el manteniment i la integració de les noves construccions amb volumetries, materials i revestiments propis del lloc. - Objectiu de qualitat 13. Paisatges naturals ben conservats, amb qualitat paisatgística, viables ecològicament i que compaginin l’activitat agropecuària, l’extracció de recursos naturals i l’ús turístic i de gaudi. - Objectiu de qualitat 14. Paisatge agrícola preservat i ben gestionat arreu que mantingui, a cada lloc, la diversitat d’elements que el caracteritzen i el doten d’identitat pròpia. - Objectiu de qualitat 17. Fites i fons escènics preservats i revaloritzats que es mantinguin com a referents visuals i identitaris de qualitat. 42.3. D’altra banda, també, es procurarà la integració paisatgística de les noves edificacions i construccions a l’entorn, a nivell de colors, materials i textures: - Es mantindran les alçàries màximes tan reduïdes com sigui possible, en benefici del manteniment de la proporcionalitat de l’edificació i d’una major integració paisatgística. No se superaran les alçàries dels edificis existents. - Caldrà predeterminar, clarament, la distribució i l’emplaçament dels volums en funció de la coherència amb els elements definitoris del paisatge a la zona. - S’executaran els aspectes relacionats amb la tipologia d’edificació en continuïtat amb els existents, materials, textures i colors de paraments exteriors i teulades. - Per a una correcta integració global, és indispensable que els planejaments derivats determinin l’obligatorietat del tractament exterior unitari de tots els volums del sector. - Les edificacions i altres elements relacionats amb les xarxes de serveis del sector, tal com podria ser el cas de les estacions transformadores, hauran de ser assumides a l’interior del sector i no s’ha de plantejar la seva externalització al sòl no urbanitzable. - Se soterraran les infraestructures de subministrament, sempre que sigui viable (línies elèctriques, telefòniques, etc.), i millorar, així, la qualitat paisatgística del sector. - Es conservarà la tipologia i la composició arquitectònica de les edificacions tradicionals existents en les noves construccions. Article 43 Estudis d’impacte i integració paisatgística 43.1. Els estudis d’impacte i integració paisatgística tenen la finalitat de considerar les conseqüències que té, sobre el paisatge, l’execució d’actuacions, projectes d’obres o activitats, i d’exposar els criteris adoptats per a la seva integració. 43.2. Seran preceptius en els supòsits que determini l’article 4.3 Informe d’impacte i integració paisatgística de la normativa del Pla territorial parcial de les comarques gironines, amb especial atenció a:



CVE-DOGC-A-15295026-2015

26

a. Les noves construccions en sòl no urbanitzable hauran de comptar amb un estudi d’impacte i integració paisatgística (EIIP), d’acord amb el que estableix el Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005 de protecció, gestió i ordenació del paisatge, i el contingut d’aquests estudis és el que determina l’article 21 d’aquest mateix Decret 343/2006. b. Qualsevol nova infraestructura o activitat admesa en els turons d’interès paisatgístic (Secció 2a Subsecció 5a d’aquestes normes urbanístiques) ha d’assegurar la integració paisatgística, mitjançant l’elaboració d’un estudi d’impacte i integració paisatgística (EIIP) que n’analitzi l’impacte visual i proposi mesures d’integració. Aquest EIIP ha de donar compliment al Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005 de protecció, gestió i ordenació del paisatge, i es regulen els estudis i informes d’impacte i integració paisatgística. Es valorarà, positivament, la instal·lació d’apantallaments vegetals (amb vegetació autòctona i pròpia de la zona) en les noves infraestructures o activitats que siguin visibles en un radi de 3 Km. Article 44 Mobilitat urbana i estudis d’avaluació de la mobilitat generada 44.1. Els instruments de planejament urbanístic derivat que desenvolupin els nous sectors de creixement previstos per a aquest POUM donaran compliment a tot allò que es refereix a la mobilitat urbana, segons el que estableix la Llei 9/2003, de 13 de juny, de mobilitat de Catalunya, així com les determinacions d’aquest POUM relatives a aquesta matèria. 44.2. En aquest sentit, la previsió, el disseny i l’execució de la mobilitat urbana en termes de sostenibilitat ha de ser inherent al planejament urbanístic, amb la finalitat de contribuir en la bona funcionalitat social, econòmica, territorial i, especialment, ambiental del municipi i el seu entorn i, així, establir les pautes per a la planificació i la gestió del transport col·lectiu i privat, de l’espai públic, i de les xarxes d’itineraris. Aquest és l’objectiu de l’Estudi d’avaluació de la mobilitat generada, redactat d’acord amb l’article 3 del Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, que s’incorpora en aquest POUM com a document 03. Article 45 Ordenances ambientals i de paisatge L’Ajuntament podrà formular i aprovar totes aquelles ordenances que consideri pertinents per garantir el compliment d’objectius ambientals, de mobilitat i de paisatge, que estiguin regulats, amb caràcter general, en aquestes normes urbanístiques. CAPÍTOL CINQUÈ Llicències urbanístiques Article 46 Actes subjectes a llicència urbanística 46.1. D’acord amb l’article 187 del text refós de la Llei d’urbanisme i l’article 5 del Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística (RPLU), en l’àmbit del terme municipal de Brunyola, queden subjectes a llicència urbanística prèvia: a. Les parcel·lacions urbanístiques b. Les obres d’edificació, construcció i instal·lació de nova planta, i les d’ampliació, reforma, modificació o rehabilitació d’edificis, construccions i instal·lacions ja existents. c. La demolició total o parcial d’edificis, construccions i instal·lacions.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

27

d. Les obres puntuals d’urbanització no incloses en un projecte d’urbanització. e. El canvi d’ús dels edificis i les instal·lacions. f. Els moviments de terra i les obres de desmuntatge o esplanació en qualsevol classe de sòl. g. Els usos i les obres de caràcter provisional. h. L’extracció d’àrids i l’explotació de pedreres. i. L’acumulació de residus i el dipòsit de materials que alterin les característiques del paisatge. j. La construcció o la instal·lació de murs i tanques. k. L’obertura, la pavimentació i la modificació de camins rurals. l. La instal·lació de cases prefabricades i instal·lacions similars, ja siguin provisionals o permanents. m. La instal·lació d’hivernacles o instal·lacions similars. n. La tallada de masses arbòries. o. La col·locació de cartells i tanques de propaganda visibles des de la via pública. p. Les instal·lacions i les actuacions que afectin el subsòl. q. La instal·lació de línies elèctriques, telefòniques o altres de similars i la col·locació d’antenes o dispositius de telecomunicacions de qualsevol tipus. r. La constitució o modificació d’un règim de propietat horitzontal, simple o complexa, i la formalització d’altres operacions jurídiques que comportin un increment del nombre d’habitatges, establiments o altres elements susceptibles d’aprofitament privatiu independent respecte dels autoritzats en una llicència urbanística anterior. s. Totes les altres actuacions en què ho exigeixin, expressament, les ordenances municipals aprovades. 46.2. Així mateix, d’acord amb l’article 6 del Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s’aprova el reglament sobre protecció de la legalitat urbanística (RPLU), no estan subjectes a llicència urbanística prèvia: a. Les obres incloses en plans o projectes d’urbanització degudament aprovats. b. Les parcel·lacions urbanístiques incloses en un projecte de reparcel·lació. c. Les obres que s’han de dur a terme en compliment d’una ordre d’execució o de restauració, quan no requereixin un projecte tècnic o quan la mateixa ordre o l’acte que ordena l’execució subsidiària incorpori el projecte tècnic requerit. d. Els actes d’ús del sòl i edificació que puguin estar subjectes al règim de comunicació prèvia, o bé al règim de declaració responsables de conformitat amb les ordenances municipals aprovades. 46.3. D’altra banda, d’acord amb l’article 7 del RPLU, els actes promoguts per l’administració general de l’Estat, l’administració de la Generalitat, altres administracions locals o bé entitats de dret públic amb personalitat jurídica pròpia que hi siguin vinculades estaran subjectes al règim d’intervenció preventiva aplicable, excepte quan la legislació sectorial aplicable n’estableixi el contrari. 46.4. Això no afecta als projectes d’obres locals ordinàries que promogui l’Ajuntament de Brunyola, els quals es tramitaran i s’aprovaran de conformitat amb la legislació sobre règim local, i l’acte d’aprovació d’aquests projectes és el mètode de control de l’adequació de les obres projectades a les determinacions de l’ordenament jurídic urbanístic vigent i, per tant, és innecessària la tramitació i l’obtenció d’una llicència urbanística prèvia a la seva execució material.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

28

46.5. Finalment, pel que fa als actes promoguts per particulars en terrenys de domini públic, de conformitat amb l’article 11 del RPLU, estaran subjectes, també, al règim d’intervenció preventiva aplicable, sense perjudici, però, de les autoritzacions o les concessions que siguin pertinents atorgar per part de l’ens titular del domini públic. La manca d’autorització o concessió, o la seva denegació impedirà obtenir la llicència urbanística i atorgar-la a l’òrgan competent, així com d’efectuar la comunicació prèvia que, en un altre cas, correspondria. Article 47 Règim de comunicació prèvia 47.1. Aquest POUM estableix el règim de comunicació prèvia pels següents actes d’ús del sòl i d’implantació d’obres, conforme amb l’ordenament jurídic urbanístic: a. La primera utilització i ocupació dels edificis i les construccions de nova planta, la de les ampliacions dels existents i dels sotmesos a obres per canviar-ne l’ús característic o a obres de gran reforma o rehabilitació que comportin la interrupció de la utilització i ocupació. b.Les obres que no s’ajustin al projecte tècnic autoritzat i que no l’alterin substancialment. c. El canvi d’ús i les obres vinculats al desenvolupament d’activitats que, d’acord amb la legislació sectorial, no necessiten la llicència prèvia. d. Aquells pels quals l’Ordenança municipal corresponent, en virtut de l’article 71.2 del RPLU, substitueix l’exigència de llicència urbanística per la de comunicació prèvia. 47.2. La documentació a presentar per a qualsevol d’aquests casos serà la que assenyali l’Ordenança municipal corresponent, o bé, en el seu defecte, la que s’indica en els articles 72 a 76 del RPLU. Article 48 Procediment i règim jurídic de les llicències urbanístiques 48.1. El procediment i el règim jurídic aplicable a l’atorgament de llicències es recullen en els articles 188 del TRLUC i 13 i 14 del RPLU, si bé serà l’Ordenança municipal corresponent la responsable d’establir, amb major i millor precisió, quin règim de concessió s’atribueix a cada tipus de llicència amb indicació expressa de quina és la documentació mínima a presentar per a cada cas. 48.2. Les llicències atorgades tindran caràcter de document públic, no alteren les situacions jurídiques privades existents entre els particulars i s’entenen atorgades, salvant el dret de propietat i sense perjudici del de tercers. 48.3. Les llicències urbanístiques no inclouen, implícitament, l’autorització municipal per l’ocupació de la via pública o terrenys confrontants, ni per altres usos o activitats relacionades amb l’obra autoritzada, els quals seran objecte de sol·licitud expressa. 48.4. En la mateixa línia i d’acord amb l’article 16 del RPLU, les llicències s’atorguen sense perjudici de les altres autoritzacions administratives que siguin exigibles. No obstant això, en els supòsits d’actes que comporten l’execució d’obres, que requereixen altres autoritzacions administratives en concurrència amb la llicència urbanística preceptiva, no es pot atorgar aquesta llicència, mentre que no hagin estat concedides aquelles altres autoritzacions.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

29

48.5. En cas d’urgència o interès públic excepcional, en el procés de tramitació i concessió de la llicència urbanística oportuna, es tindrà en compte el que disposa l’article 190.2 del TRLUC i els articles 9 i 10 del RPLU. Article 49 Contingut de les llicències 49.1. El document administratiu corresponent a la concessió de la llicència contindrà les dades més rellevants de les obres autoritzades: acord de concessió, condicions, garanties i altres extrems identificadors. També, s'hi adjuntarà un exemplar dels plànols, croquis o projecte tècnic, el qual serà la descripció gràfica autèntica de les obres autoritzades. 49.2. Tot el que es disposa en aquestes normes, en matèria de condicions d'edificabilitat i ús i, si escau, respecte a les condicions estètiques, higièniques o d'una altra naturalesa, s'entendrà inclòs en l'acte d'atorgament de la llicència. Els titulars de llicències hauran de respectar el contingut exprés de les seves clàusules i, a més, el contingut implícit que és el definit en aquestes normes, segons la classe i destí del sòl i les condicions d'edificabilitat i ús. No podran justificar-se les vulneracions d'aquestes normes, o altres que siguin d’aplicació (codi tècnic de l’edificació, normativa d’habitabilitat, etc.) en el silenci o insuficiència del contingut de la llicència. Article 50. Caducitat, termini i pròrroga de les llicències. 50.1. Les llicències urbanístiques per a l’execució d’obres han de fixar els terminis màxims per començar-les i acabar-les, en proporció a la seva entitat. Si no ho fan, s’aplicaran els terminis assenyalats a l’ordenança municipal corresponent i, en el seu defecte, aquests terminis seran d’un any per començar-les i de tres per acabar-les. Ambdós terminis es computen a partir de l’endemà de la notificació de la llicència atorgada i es prorroguen, automàticament, per la meitat dels terminis fixats, si la persona titular de la llicència urbanística ho sol·licita, justificadament, abans que hagi transcorregut el termini de què es tracti. 50.2. La persona titular d’una llicència urbanística per a l’execució d’obres ha de lliurar, a l’administració atorgant, una còpia de l’acta d’inici d’obres estesa per la direcció facultativa de les obres i, posteriorment, una còpia del certificat final d’obres expedit per aquesta mateixa direcció. Si les obres autoritzades no requereixen direcció facultativa per executar-les, les còpies de l’acta i del certificat esmentats han de ser substituïts per la declaració responsable corresponent de la persona titular de la llicència urbanística. 50.3. Quan hagi transcorregut el termini per començar les obres o el termini per acabar-les, incloses les pròrrogues respectives, sense que hagin estat iniciades o finalitzades, l’administració atorgant ha de declarar la caducitat de la llicència urbanística atorgada, amb l’audiència prèvia de la persona titular de la llicència. 50.4. La manca de declaració de caducitat de la llicència urbanística no faculta les persones que intervenen en el procés d’execució de les obres per iniciar-les o prosseguir-les més enllà dels terminis habilitats per la llicència ni, en conseqüència, les eximeix de les responsabilitats administratives que es puguin derivar de l’execució d’obres realitzades fora dels terminis esmentats. Article 51 Classificació de llicències, i documents necessaris per a la sol·licitud de llicències 51.1. Aquest POUM preveu, com a mínim, els tipus de llicències següents:



CVE-DOGC-A-15295026-2015

30

- Llicència d’obres majors. - Llicència d’obres menors. - Llicència de parcel·lació. - Llicència de primera ocupació. - Llicència de modificació d’ús. - Llicència per a la constitució o modificació d’un règim de propietat horitzontal, simple o complexa, i per a la formalització d’altres operacions jurídiques. - Llicència d’instal·lació de grues torre, bastides i aparells elevadors per a les obres. - Llicència d’enderroc. - Llicència de rètols i elements tècnics que afecten a la façana. - Llicència de divisió horitzontal de les edificacions. - Llicència per tallar arbres - Llicència per a moviments de terres que no estiguin inclosos dins d’un projecte d’edificació - La resta de llicències que l’ordenança municipal corresponent pugui preveure. 51.2. Les condicions, així com els requisits i condicions per a sol·licitar-les i el procediment per al seu atorgament vindran regulats a l’ordenança municipal, la qual haurà d’ajustar-se a la legislació vigent i, en concret, al Text refós de la Llei d’urbanisme, al Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s’aprova el reglament de protecció de la legalitat urbanística i al Decret 179/1995 (ROAS), sense perjudici de la resta de legislació sectorial que hi resulti d’aplicació en cada cas (Llei 20/2009 de prevenció i control ambiental de les activitats, Decret Llei 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials, etc.) 51.3. Així mateix, la documentació a presentar per a cada una de les llicències tipificades s’ajustarà, també, a allò especificat a l’ordenança municipal corresponent, sense que aquesta pugui obviar el que s’assenyala en el RPLU i en la resta de legislació aplicable. Article 52 Seguiment durant l’execució de les obres 52.1. L’acta d’inici d’obra assenyalada a l’article 49.2, quan faci referència a una obra de nova planta, inclourà una menció explícita a què l’alineació de l’edifici s’ajusta a l’assenyalada en el projecte aprovat, i l’Ajuntament pot reforçar aquesta declaració mitjançant la formalització d’una acta prèvia sol·licitud de l’interessat. 52.2. Així mateix, en aquelles actuacions de nova planta en què s’esgoti l’alçària màxima permesa, l’interessat comunicarà a l’Ajuntament el moment en què l’obra hagi assolit l’alçària autoritzada i facultarà els serveis tècnics municipals, si escau, perquè efectuïn les comprovacions oportunes. 52.3. A més, durant l’execució de les obres, el promotor o promotors d’aquestes donaran un compliment correcte a les obligacions establertes en les ordenances municipals corresponents i, en la seva absència, a les condicions següents: - Construir i mantenir en bon estat la tanca i altres elements de protecció, que no permetin el despreniment de terres, o materials d’obra que puguin alterar la via pública. - Senyalitzar, convenientment, el gual o la reserva d’estacionament.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

31

- Observar les normes establertes en l’ordenança corresponent per a l’obertura i el rebliment de rases, retirada de runes i d’altres disposicions de policia aplicables. - Notificar, immediatament, a l’Ajuntament, si fos el cas, la troballa de qualsevol tipus de resta arqueològica o elements arquitectònics o artístics amagats, per al reconeixement pel personal competent designat per a l’Ajuntament i/o altres administracions competents en la matèria, en aplicació de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. - Col·locar, en un lloc visible, la placa d'obres emesa per l’Ajuntament i tenir a disposició de la inspecció municipal una fotocòpia de la llicència i, si escau, altres autoritzacions emeses, un document acreditatiu d’haver fet efectives les garanties urbanístiques establertes en la llicència i còpia dels nomenaments del contractista oportuns, de la direcció facultativa i, si escau, del coordinador de seguretat i salut en fase d’obra. - Comunicar, a l’Ajuntament, en un termini màxim d’una setmana, qualsevol canvi de contractista o dels tècnics responsables abans indicats. 52.4. Si, durant la realització de les obres, s’aprecia la necessitat de dur a terme actuacions que no s’ajusten al projecte autoritzat, aquestes es poden executar sense necessitat de sol·licitar una nova llicència urbanística o la modificació de la llicència atorgada, sempre que les obres esmentades no comportin una alteració substancial del projecte autoritzat i que s’efectuï la comunicació prèvia corresponent, d’acord amb l’article 76 del RPLU i allò que pugui indicar, respecte d’això, l’ordenança municipal corresponent. 52.5. Acabades les obres, l'interessat ho comunicarà a l'Ajuntament mitjançant la documentació establerta a l’Ordenança municipal, en funció de la tipologia de la llicència, amb objecte de realitzar la inspecció final. En aquesta, es comprovarà si l'interessat s'ha ajustat, en la seva realització, a la llicència atorgada, i també si s'han refet tots els possibles i danys i perjudicis causats a la via pública, desguassos, subsòl, clavegueram, aigües potables, cables elèctrics i qualsevol altre servei anàleg, així com també de caràcter privat o a tercers. 52.6. En funció del tipus d’obra i/o instal·lació, si la comprovació resulta positiva, l’Ajuntament atorgarà la oportuna llicència de primera ocupació o bé el document equivalent que s’assenyali a l’Ordenança municipal aprovada. Article 53 Obligacions del titular de la llicència 53.1. La llicència d’obres obliga el titular, sense perjudici del que disposi la resta de legislació sectorial aplicable, a allò següent: - Satisfer totes les despeses ocasionades a l’administració municipal com a conseqüència de les activitats de tramitació d’aquestes. - Construir o restituir la vorera fronterera a la finca dins el termini de conclusió de l’obra, i restituir les senyals viàries o serveis afectats. - Fiançar, restituir o indemnitzar els danys que s’ocasionin en els elements urbanístics del sòl i subsòl de la via pública, com ara voreres, paviments, bordons, bàculs i punts de llum, plaques de carrer i números de policia, arbres, plantacions, escocells, parterres, bancs, marquesines, baranes, escales, embornals, clavegueres, galeries de serveis, cambres subterrànies, mines d’aigua, canalitzacions i d’altres elements anàlegs. - Instal·lar la tanca de seguretat, amb una alçària de 2,00 m, i mantenir-la en bon estat fins a l’acabament de l’obra. Si, per necessitats de la construcció,



CVE-DOGC-A-15295026-2015

32

aquesta s’ha de col·locar més enllà dels límits del solar, caldrà sol·licitar la llicència d’ocupació d’espai públic corresponent. - Assumir les despeses d’obertura i reposició de rases per a les connexions als serveis d’aigua, electricitat, clavegueram, i xarxa de telecomunicacions. - Sol·licitar l’autorització temporal de gual o reserva d’estacionament, i la grua o aparell elevador, si és el cas. - En cas d’actuar en les línies elèctriques i altres serveis, caldrà actuar d’acord amb les prescripcions tècniques municipals 53.2. Per a garantir el compliment de les obligacions assenyalades anteriorment, serà obligatori, per part de l’interessat, la sol·licitud dels corresponents permisos municipals, fer efectives les taxes corresponents i dipositar una garantia suficient en qualsevol de les formes previstes legalment, si així ho requerís, específicament, l’Ajuntament. 53.3. En cas de transmissió de llicències, l’adquirent quedarà subrogat en els drets i deures de l’anterior titular, si bé, d’acord amb l’art. 86 del ROAS, serà necessària la seva notificació a l’Ajuntament, perquè el primer titular quedi deslliurat de les obligacions prèviament contretes. Article 54 Llicències en sòl urbà 54.1. Les llicències en sòl urbà consolidat, només, es podran atorgar en aquelles parcel·les que, a més de complir amb els paràmetres establerts per la normativa urbanística d’aplicació (superfície mínima i façana mínima), tinguin consideració de solar, d’acord amb l’article 29 del TRLUC. En el cas de terrenys als quals els manqui completar o acabar la urbanització per assolir la condició de solars, i es comprovi que és possible l’execució aïllada de la urbanització pendent, es pot autoritzar l’execució simultània de les obres d’edificació i d’urbanització, d’acord amb l’article 237.2 del TRLUC i l’article 39 del Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s’aprova el reglament sobre la protecció de la legalitat urbanística. 54.2. En sòl urbà no consolidat, no es podran atorgar llicències de parcel·lació, ni d’edificació fins que aquest hagi obtingut la consideració de consolidat, i un cop s’hagin formalitzat les cessions obligatòries i gratuïtes determinades d’acord amb el planejament, procedir a la distribució equitativa de beneficis i càrregues entre els propietaris del sector i executar o assegurar l’execució simultània o successiva de l’obra d’urbanització conforme amb el planejament aprovat i/o amb el projecte d’urbanització. 54.3. En cas de llicències en sòl urbà consolidat, amb afectació de vialitat establerta pels plànols d’ordenació del POUM, caldrà formalitzar, prèviament, la cessió gratuïta dels terrenys a l’Ajuntament de Brunyola. Article 55 Llicències en sòl no urbanitzable 55.1. Qualsevol activitat, instal·lació o edificació en el sòl classificat com a no urbanitzable s’ajustarà, estrictament, a les directrius, condicions i procediments establerts en aquest POUM, així com en els articles 47 i següents del TRLUC (Decret 1/2010) i, molt especialment, pel que fa al procediment, en els articles 46 a 64 del RPLU (Decret 64/2014). 55.2. Les llicències municipals per a l’edificació en sòl no urbanitzable han de fixar les condicions especials que s’han d’adoptar, a càrrec de les persones interessades, per a l’obtenció dels subministraments necessaris i l’assoliment dels nivells de sanejament adequats, amb les degudes garanties de seguretat,



CVE-DOGC-A-15295026-2015

33

salubritat i no contaminació que tinguin en compte els riscos geològics, naturals i tecnològics. En tot cas, s’aplica, a aquestes condicions d’edificació, el que s’estableix per a les edificacions en sòl urbà l’article 47.5. 55.3. Es podran formular plans especials urbanístics d’acord amb els articles 67 i 68 del TRLUC, els articles 92,93 i 94 del reglament de la Llei d’urbanisme, i l’article 46 del reglament de protecció de la legalitat urbanística. 55.4. Es prohibeixen les parcel·lacions urbanístiques en sòl no urbanitzable, tot i que resulti admissible la divisió de terrenys en els supòsits regulats per l’article 58 d’aquesta normativa. 55.5. Pel que fa a les actuacions que afectin masies i cases rurals incloses en el Catàleg específic de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable del municipi de Brunyola, hi seran d’aplicació, a més d’aquestes normes, aquelles que acompanyen, amb rang de normativa pròpia, el catàleg esmentat. Article 56 Llicències urbanístiques d’usos i obres de caràcter provisional 56.1. En terrenys compresos en sectors de planejament urbanístic derivat o en polígons d’actuació urbanística i, fora d’aquests àmbits, en terrenys destinats a sistemes urbanístics, mentre que no s’hi hagi iniciat el procediment de reparcel·lació, d’ocupació directa o d’expropiació corresponent per a l’execució de l’actuació urbanística que els afecta, s’hi podran autoritzar els usos i obres de caràcter provisional vinculats, que no estiguin prohibits per la legislació vigent o pel planejament territorial, o pel planejament local o pel planejament derivat que ha de desenvolupar el sector, d’acord amb l’article 53 del TRLUC. 56.2. L’autorització d’aquests usos i/o obres de caràcter provisional, que s’hauran de cessar, desmuntar o enderrocar quan ho acordi l’administració actuant sense dret a percebre cap indemnització, es tramitarà d’acord amb el procediment establert en l’article 54 del TRLUC i l’article 65 i següents del Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s’aprova el reglament sobre protecció de la legalitat urbanística. 56.3. Només, poden ser admesos, com a usos provisionals, l’emmagatzematge o el dipòsit simple i mer de mercaderies o de béns mobles, la prestació de serveis particulars als ciutadans, les activitats del sector primari i les activitats comercials que hi estiguin relacionades, les activitats de lleure, esportives, recreatives i culturals, l’exhibició d’anuncis publicitaris mitjançant panells i, en el cas de construccions i instal·lacions preexistents en sòl urbà, els usos admesos a la zona urbanística en què estiguin inclosos els terrenys que ocupen. En cap cas, s’admetran els usos residencials ni, en sòl no urbanitzable, els usos disconformes amb aquest règim de sòl. 56.4. Pel que fa a les obres de caràcter provisional autoritzables, seran aquelles vinculades a algun dels usos provisionals abans assenyalats i/o a activitats econòmiques preexistents. Sempre, seran les mínimes necessàries per a desenvolupar l’ús sense ometre cap de les normes de seguretat i higiene establertes per la legislació sectorial, amb preferència per aquelles que siguin, fàcilment, desmuntables i traslladables. 56.5. També, serà possible autoritzar la utilització provisional d’edificis i instal·lacions en sòl urbà que es trobin fora d’ordenació, sempre però restringit als usos admesos com a provisionals, d’acord amb l’article 53 del TRLUC i subjectes a les limitacions establertes per l’article 108 del TRLUC. 56.6. Els terrenys destinats a sistemes urbanístics generals o locals ja adquirits per l’administració, també, podran ser utilitzats de manera temporal, per raó de



CVE-DOGC-A-15295026-2015

34

l’execució d’obres o la prestació de serveis públics i, de manera temporal i esporàdica, per instal·lar-hi mercats ambulants o per desenvolupar-hi activitats de lleure, esportives, recreatives, culturals, aparcaments públics i similars. Article 57 Consideracions específiques a tenir en compte en les llicències que afectin la instal·lació de línies elèctriques 57.1. Per a les obres que puguin afectar línies elèctriques existents legalment implantades, caldrà tenir en compte les consideracions següents: a. S’han de respectar les servituds de pas d’energia elèctrica exigides reglamentàriament. Si cal modificar-les, caldrà assolir un acord mutu entre el peticionari de la modificació i el titular de la infraestructura elèctrica o, en cas de manca d’acord, atendre a les prescripcions dels articles 153 i 154 del RD 1955/2000, d’1 de desembre, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d’autorització d’instal·lacions d’energia elèctrica (BOE núm. 310 de 27/12/2000). b. Les línies elèctriques aèries d’alta tensió han de complir el que preveu el Reial decret 223/2008, de 15 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en línies elèctriques d’alta tensió (BOE núm. 68 de 1903/2008), el que suposa per a les zones urbanes la necessitat de complir les condicions de seguretat reforçada, tal com indica la ITC-LAT-07, adaptant-les-hi si no les compleixen. c. No es podran fer traçats soterrats de conduccions energètiques a les proximitats de les canalitzacions elèctriques a distàncies inferiors a les establertes reglamentàriament. Quan l’actuació a realitzar pugui afectar aquestes canalitzacions, caldrà atendre el que indica la ITC-LAT-06 del Reial decret 223/2008, i el Decret 120/1992, de 28 d’abril, i la modificació d’aquest, prevista en el Decret 196/1992, de 4 d’agost (DOGC del 12/06/1992 i 25/09/1992). d. A més, cal tenir present, prèviament a l’obertura de rases, i per tal de reduir les possibles accions de tercers a la xarxa elèctrica subterrània, les prescripcions de l’ordre TIC/341/2003, de 22 de juliol, per la qual s’aprova el procediment de control aplicable a les obres que afectin la xarxa de distribució elèctrica soterrada, DOGC núm. 3937, de 31/07/2003) e. Quan es tracti d’obres i construccions a l’àrea d’influència o d’afectació de les línies de servei, caldrà atendre, prèviament, la Resolució de 4 de novembre de 1988 (DOGC núm. 1075, de 30/11/1988), per la qual s’estableix un certificat sobre el compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques. f. No es podrà edificar a sota ni a l’entorn de les línies aèries a distàncies inferiors a les reglamentàries, d’acord amb la legislació vigent. g. No es podran atorgar llicències per construir cap edificació o activitat que puguin afectar les servituds de les línies elèctriques. 57.2. Per a les noves línies elèctriques d’alta tensió, a més de les autoritzacions municipals preceptives, caldrà donar compliment al Reial decret 223/2008, de 15 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en línies elèctriques d’alta tensió i les instruccions tècniques complementàries (BOE núm. 4827, de 22/02/2007). 57.3. Per a les noves línies elèctriques de baixa tensió i instal·lacions d’enllumenat públic, caldrà tenir en compte que:



CVE-DOGC-A-15295026-2015

35

a. Per a noves instal·lacions, ampliacions i modificacions de línies elèctriques de baixa tensió, s’haurà de complir el Reial decret 842/2002, de 2 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament electrotècnic de baixa tensió (BOE núm. 224 de 18/9/2002). b. Per a noves instal·lacions, ampliacions i modificacions d’instal·lacions d’enllumenat públic, també, s’haurà de complir, específicament, la ITC-BT-09 “instal·lacions d’enllumenat exterior” del reglament esmentat. c. A més, a les zones en què la xarxa elèctrica de distribució correspongui a ENDESA, s’haurà de donar compliment a les Normes tècniques particulars d’aquesta empresa, aprovades per la Resolució del director general d’Energia i Mines, de 29 de desembre (DOGC núm. 4827, de 22/02/2007). 57.4. La implantació de noves línies elèctriques de mitja i alta tensió en sòl no urbanitzable comportarà que es dugui a terme l’avaluació d’impacte ambiental en els casos que determini la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, el Reial decret legislatiu 1/2008, d’11 de gener, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’avaluació d’impacte ambiental dels projectes, així com el Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural, i l’Ajuntament considerarà els casos respecte a nou traçat de línies de baixa tensió que hagin de donar servei a edificacions legalment implantades en aquest tipus de sòl. 57.5. Per al disseny de les infraestructures elèctriques, d’acord amb el Reglament de la Llei d’urbanisme, aquest POUM incorpora un primer detall de les actuacions referents a noves infraestructures elèctriques a desenvolupar en cada unitat d’actuació, inclosa la reserva de sòl per a serveis tècnics en aquells sectors en què s’ha previst la necessitat de construir-hi una estació transformada. No obstant això, aquestes previsions s’hauran de concretar per a cada unitat d’actuació o projecte d’urbanització mitjançant la sol·licitud corresponent a l’empresa distribuïdora a qui correspongui el subministrament elèctric. Article 58 Consideracions específiques a tenir en compte per a llicències que afectin la instal·lació de xarxes d’hidrocarburs 58.1. En l’execució d’obres en el subsòl que siguin susceptibles d’afectar xarxes existents d’hidrocarburs, caldrà contactar amb les empreses responsables del servei, per tal de que facilitin els plànols d’ubicació de les xarxes esmentades, així com les precaucions a adoptar en el cas que puguin resultar afectades i, per suposat, s’hauran de respectar les servituds derivades de la seva existència. 58.2. Pel que fa a actuacions que pretenguin la nova construcció o futura ampliació de xarxes d’hidrocarburs, caldrà respectar la reglamentació següent: - Reial decret 1434/2002, de 27 de desembre, el qual regula les activitats de transport, distribució, subministrament i procediment d’autorització d’instal·lacions de gas natural. - Reial decret 919/2006, de 28 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament tècnic de distribució i utilització de combustibles gasosos i les seves instruccions tècniques complementàries ICG 01 a 11. - Decret 120/1992, de 28 d’abril, pel qual es regulen les característiques que han d’acomplir les proteccions a instal·lar entre les xarxes dels diferents subministraments públics que discorren pel subsòl. (DOGC núm. 1606, de



CVE-DOGC-A-15295026-2015

36

12.06.1992) i Decret 196/1992, de 4 d’agost, que modifica, parcialment, el decret anterior (DOGC núm. 1649, de 25.9.1992). - Ordre de 18 de novembre de 1974, per la qual s’aprova el Reglament de xarxes i connexions de combustibles gasosos (BOE de 06.12.1974) i ordres que la modifiquen de 26.10.1983 (BOE de 8.11.83) i 6.7.1984 (BOE 23.7.1984) correcció d’errades (BOE 23.7.1984). - Ordre de 5 de juliol de 1993, per la qual s’aprova el procediment de control aplicable a les xarxes dels serveis públics que discorren pel subsòl (DOGC núm. 1782 d’11.8.1993). Article 59 Divisió de terrenys 59.1. D’acord amb l’article 17 del RPLU, els terrenys que tenen la condició de solar perquè estan compresos en una finca que compleix els requisits urbanístics per ser edificada es poden dividir sempre que els lots resultants compleixin els requisits per tenir, també, la condició de solar o que, si els manca algun requisit, s’agrupin, immediatament, amb terrenys contigus per constituir nous solars. En cap cas, d’aquestes operacions de divisió i d’agrupació, en poden resultar lots edificats que incompleixin les condicions d’edificabilitat de parcel·la establertes per aquest planejament. 59.2. Pel que fa a terrenys compresos en àmbits classificats com a sòl no urbanitzable o com a sòl urbanitzable (mentre que no s’aprovi, inicialment, l’instrument de gestió corresponent), es podran dividir sempre que la superfície dels lots resultants sigui igual o superior a la unitat mínima de conreu o forestal, segons correspongui, o que, si no assoleixen la superfície mínima exigida, s’agrupin, immediatament, en terrenys contigus per constituir finques de superfície igual o superior a la unitat mínima de conreu o forestal corresponent. No obstant això, se n’admetrà la divisió, tot i que un dels lots resultants no assoleixi la superfície mínima exigida, sempre que aquest lot estigui vinculat funcionalment a alguna actuació autoritzada a l’article 47.3 del TRLUC (quan el pla urbanístic que identifica la construcció en el catàleg corresponent prevegi, expressament i justificadament, aquest lot per raó de les seves característiques particulars i garanteixi l’accessibilitat dels lots resultants), o bé, a l’article 47.4 del mateix TRLUC (en relació amb les actuacions específiques d’interès públic). En tot cas, un requisit necessari per autoritzar aquesta divisió serà que els altres lots resultants tinguin una superfície igual o superior a la unitat mínima de conreu o forestal, segons correspongui, o que, si no assoleixen aquesta superfície mínima exigida, s’agrupin, també, immediatament, en terrenys contigus per constituir una nova finca rústica, d’acord amb l’article 18 del RPLU. 59.3. Així mateix, en qualsevol classe de sòl, s’admetrà la segregació dels terrenys compresos en una finca afectada, parcialment, a sistemes urbanístics, amb vista a l’adquisició immediata del lot afectat per l’administració competent per a la seva execució, tot i que el lot restant de la finca no reuneixi les característiques de solar o, si escau, la superfície sigui inferior a la unitat mínima de conreu o forestal, segons correspongui. En sòl urbà, aquesta segregació es farà extensiva, també, a les finques afectades, parcialment, a carrers o a vies amb vista a regularitzar alineacions o completar la xarxa viària, amb la finalitat de cedir, immediatament, el lot afectat a l’administració actuant i poder edificar el lot restant, d’acord amb les determinacions del planejament urbanístic.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

37

59.4. Pel que fa a terrenys compresos en un àmbit d’actuació urbanística, s’admetrà la divisió per constituir finques, de conformitat amb les determinacions del planejament urbanístic que detalli l’ordenació del sòl, o bé en finques només afectades, parcialment, per l’execució d’un d’aquests àmbits d’actuació, la divisió per aportar el lot corresponent a la gestió immediata de l’àmbit, encara que el lot restant no reuneixi les característiques de solar o la superfície sigui inferior a la unitat mínima de conreu o forestal. 59.5. Finalment, si una finca comprèn terrenys que, en part, tenen la condició de solar i, en part, estan classificats com a sòl no urbanitzable o com a sòl urbanitzable no delimitat, s’hi pot segregar el lot que té la condició de solar, tot i que la superfície del lot restant sigui inferior a la unitat mínima de conreu o forestal, segons correspongui. CAPÍTOL SISÈ Règim jurídic aplicable per a la concessió de llicències d’obres i activitats en edificis en situació de fora d’ordenació, en situació de volum o ús disconforme o bé inclosos dins d’una àrea de planejament Article 60 Construccions i usos fora d’ordenació. Definició i règim aplicable 60.1. Les construccions i instal·lacions a les quals no es puguin aplicar les mesures de restauració regulades en els articles 205 a 210 del TRLUC, corresponents a la restauració de la realitat física alterada i de l’ordre jurídic alterat, i que no s’ajustin al planejament quedaran en situació de fora d’ordenació, d’acord amb l’article 108 del TRLUC, quan estiguin subjectes a expropiació, cessió obligatòria i gratuïta, enderroc o cessament. 60.2. En tots els casos, queden fora d’ordenació les edificacions implantades il·legalment en sòl no urbanitzable, i les edificacions i activitats preexistents en terrenys inclosos a la zona fluvial, a excepció d’aquelles previstes a la legislació aplicable en matèria de domini públic hidràulic i de les edificacions objecte de protecció o situades en sòl classificat d’urbà, d’acord amb l’article 6 del RLU. 60.3. En aquestes construccions, es podran mantenir els usos preexistents, sempre que el POUM no els hagi declarat, específicament, incompatibles i, per tant, els subjecti al cessament de forma expressa, essent d’aplicació, en aquest cas, l’article 119.4 del RLU. 60.4. En les construccions i instal·lacions que estiguin fora d’ordenació, no es podran autoritzar obres de consolidació ni d’augment de volum, llevat de les reparacions ordinàries que exigeixin la salubritat pública, la seguretat de les persones o la bona conservació de les mateixes construccions i instal·lacions, així com també les obres destinades a facilitar l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques, de conformitat amb la legislació sectorial en aquesta matèria. L’autorització municipal d’aquestes obres ha de condicionar l’eficàcia a la formalització de la renúncia a l’augment de valor, en el cas de reparcel·lació i/o en el cas d’expropiació i a l’anotació d’aquesta condició al marge de l’última inscripció de domini de la finca en el Registre de la Propietat. 60.5. Els canvis d’ús en construccions i instal·lacions fora d’ordenació, només, es podran autoritzar en els supòsits i les condicions regulats per l’article 53.5 del TRLUC, tal com es descriu a l’article 56 d’aquesta normativa. 60.6. Quan la construcció es trobi fora d’ordenació per raó de resultar afectada, només, parcialment, per una nova alineació de vial subjecte a cessió gratuïta, però no està inclosa en cap sector de planejament derivat, ni en cap polígon



CVE-DOGC-A-15295026-2015

38

d’actuació, se li aplicarà el règim establert per l’article 119.2 del RLU, en virtut del qual s’hi podran autoritzar obres de consolidació i obres de rehabilitació. Article 61 Construccions i usos en disconformes amb el planejament. Definició i règim aplicable 61.1. Els edificis, instal·lacions i usos implantats legalment, anteriors a la data d’entrada en vigor d’aquest POUM o del planejament derivat que l’ha de desenvolupar, que no estiguin en situació de fora d’ordenació però, en els quals, tot i el volum o ús, no resulta conforme o compatible amb els paràmetres imperatius d’aquest POUM, es consideraran com a edificis, instal·lacions i/o usos en situació de volum o ús disconforme. A aquests efectes, es consideraran paràmetres imperatius d’aquest planejament aquelles determinacions que s’hi estableixen relatives a altura reguladora, volum i ocupació màxims permesos, posició de les edificacions dins la parcel·la, nombre d’habitatges i/o establiments i coeficient d’edificabilitat neta de la zona aplicada a la parcel·la, així com la tipologia dels usos admesos i compatibles. 61.2. En aquestes construccions, s’autoritzarà qualsevol tipus d’obres de consolidació i/o rehabilitació, inclosos els canvis d’ús a qualsevol altre admès, d’acord amb les determinacions que el POUM estableix per a cada zonificació, sempre que aquestes obres no suposin un increment de volum, ocupació i/o de densitat d’habitatges o d’establiments. En les sol·licituds de llicència d’obres que proposin un increment de volum, de l’ocupació i/o de la densitat d’habitatges en edificis o instal·lacions en situació de volum disconforme, construïdes, però, sense la llicència corresponent, s’hauran d’enderrocar les parts de l’edificació que no s’adeqüin a la nova normativa establerta pel POUM. No obstant això, en el cas d’edificacions construïdes d’acord amb la llicència corresponent, però disconformes amb el nou planejament, la part d’obra nova proposada haurà de complir els nous paràmetres establerts per la normativa urbanística d’aplicació sense que això comporti, necessàriament, l’enderroc de la volumetria disconforme existent, la qual, tanmateix, computarà per al càlcul dels paràmetres bàsics referits. 61.3. Pel que fa als usos preexistents i legalitzats abans de l’aprovació inicial del Pla, podran mantenir-se mentre que no esdevinguin, expressament, incompatibles amb les determinacions del POUM, i sempre que s’adaptin als límits de molèstia, de nocivitat, d’insalubritat i de perill que estableixi la Llei i les normes corresponents a cada zona. Article 62 Edificis i instal·lacions inclosos dins d’un sector de planejament 62.1. Els edificis, instal·lacions i usos implantats legalment, anteriors a la data d’entrada en vigor d’aquest POUM, que estiguin inclosos dins d’un sector de planejament definit (SUD i/o SUND), quedaran subjectes a les condicions generals següents: a. Fins a l’aprovació i entrada en vigor del nou planejament que desenvolupi el sector, atès que no se n’haurà definit l’ordenació i no s’haurà determinat, encara, la localització dels sistemes a cedir, no es podrà atorgar cap llicència d’obra o activitat que pugui impedir o dificultar el desenvolupament de l’àmbit, excepte en les condicions d’obra i/o ús provisional definides en l’article 56 d’aquesta normativa.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

39

b. Durant la tramitació del planejament del sector, caldrà ajustar-se a allò que determini el corresponent acord de suspensió de llicències. 62.2. En tot cas, serà preceptiu que el planejament derivat corresponent en defineixi, expressament, el règim futur, preveient-ne la desaparició o bé, preferentment, integrant-lo a la nova ordenació. Article 63 Edificis i instal·lacions inclosos dins d’un polígon d’actuació 63.1. Els edificis, instal·lacions i usos implantats legalment, anteriors a la data d’entrada en vigor d’aquest POUM, que estiguin inclosos dins d’un polígon d’actuació definit (PAU i/o PMU), quedaran subjectes a les condicions generals següents: a. Fins a l’aprovació de l’instrument d’execució (projecte de compensació, reparcel·lació o expropiació), s’admetran les obres definides a l’article 60.4, quan es tracti d’una edificació afectada per vialitat o sistemes públics de qualsevol mena (fora d’ordenació), o bé les obres definides a l’article 61.2 per a la resta. b. També, s’hi admetran els usos i obres de caràcter provisional que regula l’article 56 d’aquesta normativa. c. Durant la tramitació del planejament del sector, caldrà ajustar-se a allò que determini l’acord de suspensió de llicències corresponent. 63.2. En tot cas, serà preceptiu que l’instrument d’execució corresponent defineixi les actuacions necessàries per a fer-los desaparèixer, o bé, preferentment, per a legalitzar-los, d’acord amb el nou planejament. Article 64 Parcel·les fora d’ordenació 64.1. Considerarem, com a parcel·les fora d’ordenació i, per tant, no edificables, aquelles parcel·les de superfícies i/o dimensions inferiors a les establertes pel POUM per a la zona en què es troben. 64.2. No obstant això, no es tindrà en compte aquesta qüestió i, per tant, seran edificables en aquelles parcel·les existents que, tot i ser inferiors als mínims establerts, constin escripturades abans de l’aprovació inicial d’aquest Pla. CAPÍTOL SETÈ Protecció de la legalitat urbanística Article 65 Procediments de protecció de la legalitat urbanística 65.1. Totes les accions o les omissions que comportin una vulneració de les determinacions contingudes en aquest POUM o bé en la legislació urbanística vigent han de donar lloc a les actuacions administratives necessàries per aclarir els fets i, subsegüentment, a la incoació d’un expedient de protecció de la legalitat urbanística. 65.2. La incoació, tramitació i resolució d’aquest expedient s’ajustarà als procediments establerts en el títol setè del Text refós de la Llei d’urbanisme (DL 1/2010) i el títol segon del Reglament de protecció de la legalitat urbanística (D 64/2014). Article 66 Infraccions urbanístiques 66.1. Constituirà una infracció urbanística qualsevol vulneració de les prescripcions contingudes en aquest POUM i/o planejament que el desenvolupi, així com a les normes urbanístiques i altres ordenances reguladores, d’acord amb la tipificació establerta en el capítol Tercer – secció



CVE-DOGC-A-15295026-2015

40

primera del Text refós de la Llei d’urbanisme i articles concordants del Decret 64/2014 (RPLU). 66.2. Les infraccions urbanístiques comportaran la imposició de sancions d’acord amb el que estableixen el capítol tercer – secció segona del TRLUC i el títol tercer del RPLU. 66.3. En tot cas, la imposició de sancions als responsables no els exclou de l’obligació d’indemnitzar els possibles danys i perjudicis causats. Article 67 Ordres d’execució i supòsits de ruïna 67.1. Les persones físiques o jurídiques propietàries de sòl i/o d’immobles queden obligades al compliment dels deures legals de conservació i rehabilitació del sòl i les obres. 67.2. L’incompliment dels deures legals abans esmentats, d’acord amb el capítol tercer del Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de protecció de la legalitat urbanística, pot comportar que l’òrgan municipal competent dicti les ordres d’execució necessàries per a reparar o enderrocar els immobles afectats. 67.3. En el cas d’immobles que estiguin en estat ruïnós, s’aplicarà el que determinen, respecte d’això, els articles 79, 80, 81 i 82 del RPLU. TÍTOL III RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL Article 68 Instruments bàsics del règim urbanístic del sòl 68.1. El règim urbanístic del sòl, d’acord amb l’article 24 del TRLUC, es determina, en aquest POUM, a partir de 3 instruments bàsics: la classificació, la qualificació i la inclusió dins d’àmbits subjectes a desenvolupament i gestió urbanística. 68.2. Pel que fa a classificació, que abasta la totalitat del terme municipal, aquest POUM assenyala 3 classes de sòl: sòl urbà, sòl urbanitzable i sòl no urbanitzable. 68.3. Pel que fa a la qualificació del sòl, el Pla defineix sistemes i zones i assigna, per a cada àmbit, paràmetres urbanístics relacionats amb la parcel·la, l’edificació i els usos, segons la naturalesa de cadascun d’ells, en funció de: a. Entendrem, com a sistema, el conjunt d’elements d’interès general necessaris per al desenvolupament urbà i el funcionament del territori en tota classe de sòl. b. Entendrem, per zones, els àmbits que estableix el POUM per a la determinació de l’aprofitament privat de les parcel·les en sòl urbà i en les resultants del planejament derivat, i en el sòl no urbanitzable, segons el tipus i nivell de protecció, als efectes de l’ús i gaudi de caràcter privatiu de les finques. 68.4. Pel que fa a la inclusió en àmbits subjectes a desenvolupament i gestió urbanística, el POUM defineix sectors de planejament derivat i/o polígons d’actuació urbanística, d’acord amb els paràmetres corresponents de cessió de sòl públic i d’intensitats d’edificació segons els usos definits. Les parcel·les incloses en un mateix sector o polígon, mentre que no es desenvolupin i s’executin, tenen el mateix règim urbanístic del sòl. Article 69 Classificació del sòl



CVE-DOGC-A-15295026-2015

41

69.1. Aquest POUM classifica el sòl del terme municipal de Brunyola, pel que fa a l’estructura bàsica de la regulació del règim urbanístic, en tres classes de sòl bàsiques segons els conceptes de delimitació següents: a. Sòl urbà: delimitació sobre la base del concepte de sòl urbanitzat i consolidat per a l’edificació, d’acord amb l’article 26 del TRLUC, inclosos els àmbits de millora i remodelació urbanes pendents d’un procediment de planejament derivat, de gestió o només d’urbanització, per assolir la condició de solar, segons l’article 29 de la TRLUC. Aquest POUM regula aquesta classe de sòl en el títol V d’aquestes normes. b. Sòl urbanitzable: delimitació d’àmbits d’acord amb el desenvolupament urbanístic sostenible definit en l’article 3 del TRLUC, per a garantir el creixement futur de la població i de l’activitat econòmica segons l’article 33 del TRLUC, i que s’haurà de desenvolupar mitjançant els plans parcials corresponents. Aquest POUM regula aquesta classe de sòl en el títol VI d’aquestes normes. c. Sòl no urbanitzable: delimitació sobre la base del concepte global d’espais oberts que es protegeixen del procés d’urbanització, d’acord amb els criteris de sostenibilitat definits en l’article 3 i el que determina l’article 32 del TRLUC. Aquest POUM regula aquesta classe de sòl en el títol VII d’aquestes normes. 69.2. Així mateix, en el sòl urbà, el POUM estableix dues categories que comporten un règim urbanístic del sòl diferents: a. Sòl urbà consolidat: té aquesta condició, d’acord amb l’article 31.1 del RLU, el conjunt del teixit urbà amb solars urbanitzats i edificats i les parcel·les amb ordenació urbanística detallada per aquest POUM, només, pendents d’urbanització per assolir la condició de solar segons l’article 29 de la TRLUC. Els sòls inclosos en polígons d’actuació urbanística, delimitats amb l’únic objecte de millorar o completar la urbanització d’acord amb el que determina l’article 30.b de la TRLUC, són també sòl urbà consolidat. Així mateix, tenen aquesta consideració els sòls inclosos en plans de millora urbana, l’objecte dels quals és la regulació de la composició volumètrica i de façanes, segons l’article 70.1.b de la TRLUC. b. Sòl urbà no consolidat: té aquesta condició, d’acord amb l’article 31.2 del RLU, el sòl urbà inclòs en àmbits sotmesos a una gestió urbanística integrada per actuacions de transformació o reordenació, o a una gestió puntual per a cessions o adquisicions de sòl públic, així com per a l’execució de la urbanització corresponent. Amb aquesta finalitat, té la consideració de sòl urbà no consolidat: - El sòl inclòs dins l’àmbit d’un sector sotmès a un pla de millora urbana (PMU) pendent d’ordenació urbanística detallada amb cessions de sòl públic. - El sòl inclòs dins l’àmbit d’un polígon d’actuació urbanística (PAU), amb l’ordenació urbanística detallada, que contingui cessions de sòl públic. - Aquelles parcel·les o conjunt de parcel·les afectades, parcialment, per un vial, no incloses en un àmbit de gestió de forma expressa, però que han de cedir, gratuïtament, el sòl afectat de vial, prèviament a la llicència urbanística d’edificació. 69.3. En el sòl urbanitzable, el POUM defineix aquells sectors o àmbits de creixement que poden ser físicament discontinus, pendents de planejament derivat i ordenació urbanística detallada, que s’han considerat necessaris i adequats per a garantir el creixement de la població i de l’activitat de Brunyola, àmbits que el planejament pot distingir entre:



CVE-DOGC-A-15295026-2015

42

- Sòl urbanitzable delimitat per a la transformació, del qual cal la formulació, tramitació i aprovació definitiva d’un pla parcial urbanístic. - Sòl urbanitzable no delimitat per a la tramitació del qual cal la formulació, tramitació i aprovació definitiva d’un pla parcial urbanístic de delimitació. Aquest Pla d’ordenació urbanística municipal de Brunyola, únicament, contempla, en el moment de la seva aprovació, l’existència de sòl urbanitzable no delimitat. 69.4. En el sòl no urbanitzable, el règim urbanístic del sòl es diferencia per ser un sòl protegit i exclòs del procés d’urbanització, ja sigui pels valors naturals, agraris, paisatgístics, forestals o d’un altre tipus. Així mateix, són espais oberts necessaris per garantir la utilització racional del territori segons un model de desenvolupament urbanístic sostenible, així com per la concurrència d’altres criteris establerts pel planejament territorial o urbanístic, d’acord amb l’article 32 del TRLUC. El sòl no urbanitzable es qualifica, d’acord amb l’article 58.9.a de la TRLUC, en sistemes i zones segons la naturalesa del sòl, depenent de la funció i usos en aquest territori obert, la morfologia natural i els diversos graus de protecció ambiental, patrimonial, paisatgística o d’altre tipus. La qualificació del sòl no urbanitzable està predeterminada pel planejament territorial parcial, que estableix tres tipus bàsics d’espais oberts que es superposen a la qualificació urbanística, i estableix normes i condicions coincidents o addicionals a cada sistema o zona, segons es trobi en un o altre tipus. Els tipus d’espais oberts establerts per aquest planejament territorial, la qualificació del sòl establerta per aquest POUM, i la regulació precisa del TRLUC referent al sòl no urbanitzable, conjuntament amb el Catàleg de masies i cases rurals són els instruments que determinen el règim urbanístic d’aquesta classe de sòl i en regulen els usos, les construccions, les instal·lacions i qualsevol alteració o intervenció en el terreny i/o elements naturals propis d’aquests espais oberts. 69.5. La delimitació de cada classe i categoria de sòl és la definida en els plànols d’ordenació. Les parcel·les afectades pel sistema viari, que no estan incloses en un polígon d’actuació són àmbits de la categoria de sòl urbà no consolidat, però no són identificats, específicament, com a tals en els plànols de la classificació del sòl ni en els plànols d’ordenació. 69.6. La regulació urbanística específica de cada classe de sòl és detalla en els títols V, VI i VII d’aquestes normes i en els plànols d’ordenació, segons les qualificacions, els paràmetres i les proteccions que s’estableixen sobre el sòl. Article 70 Qualificació del sòl 70.1. La qualificació del sòl és l’instrument bàsic que concreta el règim urbanístic del sòl en sòl urbà i en sòl no urbanitzable del POUM, i en el planejament derivat per aprovar posteriorment en els àmbits que el POUM determina, pendents de desenvolupar i de qualificar, per tal de regular, en cada cas, els paràmetres urbanístics corresponents i associats a cada àmbit de qualificació urbanística. 70.2. Amb aquesta finalitat, s’estableixen dos tipus bàsics en la qualificació del sòl: a. Els sistemes urbanístics són els sòls que es qualifiquen per una funció publica en el territori, en relació amb les infraestructures per a la mobilitat, els



CVE-DOGC-A-15295026-2015

43

equipaments comunitaris, les infraestructures dels serveis tècnics, els espais lliures i els àmbits d’habitatge dotacional públic, amb independència de la classe de sòl en què es trobin. La qualificació del sòl de sistema, si encara no és públic, legitima l’Administració pública competent per adquirir-lo mitjançant els instruments de gestió urbanística corresponents. La qualificació de sistema urbanístic en el sòl classificat com a no urbanitzable i els sistemes que no hagin de ser, necessàriament, de titularitat pública no genera el dret a expropiació per ministeri de llei conforme amb el que estableix l’article 114 del DL 1/2010. Aquest POUM regula els sistemes urbanístics amb detall en el títol IV d’aquestes normes. b. Les zones són els sòls amb ús i aprofitament privats d’acord amb els criteris següents: - En l’ordenació detallada del sòl urbà definida per aquest POUM i en el planejament derivat, es qualifica el sòl en zones, diferenciant els diferents teixits urbans, i vinculant, a cada qualificació, els paràmetres urbanístics de parcel·lació, edificació i usos, d’acord amb els articles 68.2.a i 80.a del RLU. - En sòl no urbanitzable, es diferencien zones o àmbits segons la morfologia, naturalesa i ús del sòl, i el nivell de protecció, d’acord amb l’article 68.8.a del RLU. Es poden establir subzones per a cada zona, depenent dels diversos paràmetres urbanístics, el tipus d’edificació i el tipus de regulació volumètrica que s’estableixi, d’acord amb el que es determina en el capítol I del títol IX de les disposicions generals dels paràmetres urbanístics. La regulació de les zones en sòl urbà és detallada en el títol V, i la regulació de les zones o àmbits en els espais oberts del sòl no urbanitzable en el títol VII. La regulació general que aquest POUM estableix per a les zones bàsiques del sòl urbà, també, serà aplicable pel planejament derivat que es desenvolupi, amb les subzones corresponents, ja siguin les definides en aquestes normes o altres més específiques. 70.3. La codificació i nomenclatura de la qualificació urbanística del sòl d’aquest POUM s’emmarca en l’estructura bàsica de la codificació urbanística del Mapa urbanístic de Catalunya (MUC), elaborat per la Generalitat de Catalunya, per tal d’unificar criteris en la qualificació urbanística de tot Catalunya. Es determinen, en aquest POUM, els sistemes i les zones següents, amb la correlació corresponent del Mapa urbanístic de Catalunya: Qualificació del sòl Clau POUM Clau Codi sintètic MUC SISTEMES Sistemes de Comunicació

Sistema viari Clau SX (Clau SX) Sistema ferroviari Clau SF (Clau SF) Sistema aeroportuari Clau SA (Clau SA) Sistemes d’espais lliures Sistema de parcs i jardins

Clau SV (Clau SV)

Sistema hidrogràfic Clau SH (Clau SH)



CVE-DOGC-A-15295026-2015

44

Sistema d’equipaments i serveis tècnics

Sistema d’equipaments Clau SE (Clau SE) Sistema de serveis tècnics i ambientals

Clau ST (Clau ST)

SÒL URBÀ (i URBANITZABLE)

Zona de centre històric Clau 1 (Clau R1) Subzona Nucli antic Clau 1a Subzona Nucli compacte Clau 1b Subzona Antic obert Clau 1c Zona d’urbà tradicional Clau 2 (Clau R2) Subzona Urbà trad. Compacte

Clau 2a

Zona de Cases agrupades

Clau 5 (Clau R5)

Zona de Cases aïllades Clau 6 (Clau R6) Subzona 250/50 Clau 6a Subzona 400/40 Clau 6b Subzona 600/30 Clau 6c Subzona 900/25 Clau 6d Zona Industrial Clau 7 (Clau A1) Subzona Industrial agrupada

Clau 7b

Subzona Industrial aïllada

Clau 7c

Zona de Serveis Clau 8 (Clau A2) Subzona Serveis en nucli

Clau 8a

Subzona Serveis aïllats Clau 8b SÒL NO URBANITZABLE

Àmbit de protecció preventiva

Clau N1 (Clau N1)

Àmbit de Protecció territorial

Clau N2 (Clau N2)

Àmbit de Protecció especial

Clau N3 (Clau N3)

Subzona Espai agroforestal de la capçalera de l’Onyar

Clau N3a

Subzona Espai forestal dels contraforts de les Guilleries

Clau N3b

Àmbit d’activitats autoritzades

Clau N4 (Clau N4)

70.4. La qualificació urbanística bàsica que aquest POUM defineix en sòl urbà és aplicable tant en l’ordenació detallada del sòl urbà com en el planejament



CVE-DOGC-A-15295026-2015

45

derivat que ha d’esdevenir sòl urbà consolidat, establint les subzones que es requereixin, en cada cas, per regular les diferències en els paràmetres i condicions corresponents en el marc d’una mateixa zona bàsica o tipus de teixit urbà. 70.5. El règim urbanístic del sòl, segons cada qualificació urbanística, pot incidir al sòl, subsòl i volada d’una parcel·la, i depèn dels paràmetres urbanístics associats i de les condicions d’ordenació detallades en els plànols, d’acord amb el que s’estableix en els articles corresponents d’aquesta normativa. Article 71 Sectors de planejament derivat i polígons d’actuació 71.1. El règim urbanístic del sòl inclòs en polígons d’actuació urbanística amb actuacions de transformació urbanística, que delimita aquest POUM en sòl urbà, té la condició bàsica de ser sòl urbà no consolidat. Segons el que determina l’article 68.3 i 4 del RLU, mentre que aquests àmbits no s’executin i assoleixin la condició de sòl urbà consolidat, el règim urbanístic del sòl es determina segons els paràmetres d’ordenació dels sectors i polígons, els usos generals, els estàndards mínims de sistemes urbanístics, i altres condicions d’ordenació, en relació amb el conjunt de l’àmbit delimitat, que afecta, per igual, tot el sòl o parcel·les incloses en el sector o polígon. 71.2. En els sectors de planejament derivat, ja siguin en sòl urbà o sòl urbanitzable, d’acord amb el model d’ordenació i els paràmetres definits per a cada sector, aquest POUM estableix una ordenació indicativa amb traç discontinu, segons els usos principals i tipologies bàsiques, i pot definir elements estructurants amb la delimitació precisa de sistemes urbanístics vinculants pel planejament derivat. El planejament derivat s’ha de projectar i elaborar amb la mateixa codificació bàsica de la qualificació urbanística de sistemes i zones del sòl urbà, amb les subzones pròpies que es considerin necessàries, segons el projecte urbanístic de cada sector, ja que, una vegada executat, tindrà la condició de sòl urbà, d’acord amb l’article 26.b del TRLUC. 71.3. En els àmbits de polígons d’actuació urbanística en sòl urbà, el POUM concreta la qualificació urbanística i les condicions d’ordenació corresponents, essent àmbits propis de gestió urbanística amb ordenació urbanística detallada amb sistemes i zones o subzones. Mentre que no s’aprovi el projecte de reparcel·lació corresponent, les parcel·les incloses inicials tenen el mateix règim urbanístic del sòl. Quan s’executi el projecte d’urbanització i les parcel·les resultants siguin solars, cada parcel·la tindrà un règim urbanístic del sòl diferent segons cada qualificació del sòl. Article 72 Paràmetres urbanístics dels sectors i de la qualificació urbanística 72.1. Els paràmetres urbanístics associats als sectors o polígons i a les diferents qualificacions són determinants pel règim urbanístic del sòl, i es defineixen i regulen, amb caràcter genèric, en el títol IX d’aquestes normes urbanístiques. Amb caràcter específic, els paràmetres dels sectors i polígons es defineixen en l’articulat o en els annexos normatius corresponents. Pel que fa als paràmetres vinculats a les qualificacions urbanístiques del POUM, en els títols del IV al VII, es detallen segons es tracti de sistemes, sòl urbà, sòl urbanitzable o sòl no urbanitzable, respectivament. A més, alguns paràmetres, depenent del tipus de regulació volumètrica, es defineixen en els plànols d’ordenació corresponents.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

46

72.2. Els paràmetres urbanístics d’ordenació Els paràmetres urbanístics d’ordenació dels sectors i de la qualificació urbanística estan definits en el capítol II del títol IX d’aquestes normes i s’estructuren amb els apartats següents: a. Referits als sectors i polígons b. Referits a la parcel·la c. Referits al carrer d. Referits a l’edifici 72.3. Els paràmetres urbanístics d’ús Els paràmetres urbanístics d’ús dels sectors i de les zones i sistemes es regulen en el capítol III del títol IX i s’estructuren segons la classificació següent: a. Segons la funció. Es determinen uns usos generals, i dins d’aquests usos, es precisen els diferents usos específics, tenint en compte la funció i acció humana sobre el territori. b. Segons el domini. Es determinen usos de domini públic i usos de domini privat. c. Segons la permissibilitat. Es determinen usos admesos i usos prohibits, i altres condicions i limitacions segons l’entorn. A cada sector de planejament derivat i a cada polígon d’actuació, se li assignen usos generals que, en algun dels casos, són mixtos, i s’especifica quins són els usos generals compatibles i simultanis que s’admeten en cada sector concret. En alguns casos, s’indica la proporció mínima o màxima, o amb paràmetres absoluts, referits al sostre edificable màxim, dels diferents usos generals admesos. A cada sistema, zona o subzona, depenent de la naturalesa, se li assignen usos generals i, si escau, se’n precisen d’específics, regulant-ne la permissibilitat. Article 73 Condicions i paràmetres de l’ordenació detallada de la qualificació urbanística en els plànols d’ordenació 73.1. Els paràmetres urbanístics d’ordenació definits en aquestes normes urbanístiques, depenent del tipus d’ordenació volumètrica de la zona, poden concretar-se, també, en els plànols d’ordenació detallada, i es relacionen i complementen amb aquestes normes urbanístiques. Alguns d’aquests paràmetres gràfics són determinants pel sostre edificable màxim de la parcel·la, i d’altres, només, són condicions d’ordenació en el marc d’una volumetria flexible. 73.2. En els plànols d’ordenació, es distingeixen tres tipus de condicions d’ordenació: a. Les condicions d’ordenació volumètrica i d’espais no edificables, segons les determinacions i paràmetres propis d’una ordenació volumètrica flexible o definida, regulada en l’article 175 i, en general, en el capítol II dels paràmetres urbanístics d’ordenació del títol IX. b. Les proteccions d’àmbits, edificacions o elements catalogats pel patrimoni arquitectònic, històric o natural es regulen d’acord amb el títol VIII d’aquestes normes urbanístiques. En el cas que una parcel·la contingui elements catalogats identificats en els plànols d’ordenació, li correspon un règim urbanístic del sòl diferent de les zones de l’illa on se situa. L’edifici, jardí o element, identificats com a part d’un catàleg de protecció, amb la simbologia o



CVE-DOGC-A-15295026-2015

47

codi corresponent, suposa, sistemàticament, la creació d’una subzona en l’àmbit de la parcel·la, dins de la zona general on es troba, perquè se li poden aplicar paràmetres diferents. c. Proteccions de sistemes urbanístics, definint àmbits no edificables o amb condicions específiques, en les diferents qualificacions urbanístiques per aplicació de legislació sectorial diferent o per determinació del mateix POUM. Article 74 Ajustament de límits en els plànols d’ordenació i les superfícies corresponents 74.1. En els processos de desenvolupament, gestió i execució del POUM, la precisió de qualsevol límit, ja sigui de la classificació del sòl, dels sectors de planejament, dels polígons d’actuació o de la qualificació urbanística, s’ha d’interpretar en els plànols d’ordenació de més precisió o de menys escala. 74.2. En els límits de la classificació de sòl urbà i de sòl urbanitzable, relacionats directament amb el límit d’un sector, d’un polígon o d’un àmbit de qualificació urbanística, prevaldran els límits dels plànols d’ordenació que delimiten aquests instruments amb més detall, d’acord amb els apartats següents: a. En relació amb els límits i superfícies dels sectors de planejament: • Les superfícies dels sectors de planejament que aquest POUM descriu en els diferents documents alfanumèrics tenen caràcter informatiu. • En el cas que un sector de planejament inclogui o limiti amb un domini públic hidràulic, en el moment d’elaborar el planejament derivat, s’ha de precisar i diferenciar la superfície del sector que es delimita en els plànols i la superfície computable, d’acord amb el que determina l’article 178, per tal d’aplicar l’edificabilitat bruta i les densitats corresponents. • Els límits dels sectors de planejament dels plànols d’ordenació i de les corresponents superfícies poden ajustar-se en el moment de desenvolupar el planejament derivat, sempre que es mantingui l’objectiu i la voluntat del límit que l’ordenació pretén i que els ajustos estiguin fonamentats per una informació més precisa que la es va tenir en compte en l’elaboració del POUM, d’acord amb els aspectes següents: - Adaptació a límits i característiques naturals del terreny. - Adaptació a límits de parcel·les. - Adaptació a altres elements existents del territori que no s’han tingut en compte. • La suma dels ajustos possibles regulats no poden variar en més o menys d’un 5% de la superfície resultant dels límits dels sectors delimitats en el POUM, traspassats, mimèticament, a la cartografia que s’usi per desenvolupar el planejament derivat. b. En relació amb els límits i la superfície dels polígons d’actuació urbanística i la superfície del sostre edificable màxim corresponent: • Les superfícies dels polígons d’actuació urbanística que aquest POUM descriu en els diferents documents alfanumèrics tenen caràcter informatiu. • Els límits dels polígons d’actuació dels plànols de l’ordenació detallada del sòl urbà del POUM poden ajustar-se en el moment d’elaborar el projecte de reparcel·lació, d’acord amb el que es regula en l’anterior apartat 10.6. • En el cas que aquesta adaptació de límits suposi, també, una variació de la superfície d’una zona, el sostre edificable màxim del polígon s’adaptarà, més o menys, als paràmetres que corresponguin a la qualificació ajustada.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

48

c. En relació amb els límits de la qualificació urbanística. • Els límits d’una qualificació d’un sistema urbanístic vinculat i delimitat com a condició d’ordenació dins d’un sector de planejament poden ajustar-se en l’ordenació del planejament derivat, però no la seva situació general. S’han de mantenir, en tot cas, els paràmetres de sistemes que es consideren bàsics, d’acord amb el que es regula en l’article 173.2. • Els límits de la qualificació de l’ordenació detallada de sòl urbà que es vincula a l’aplicació dels paràmetres urbanístics corresponents es poden ajustar en el tràmit de la concessió de llicència, només quan un plànol de més precisió ho justifiqui a partir d’un límit de parcel·la o carrer existents, respectant la voluntat d’ordenació que el planejament ha volgut pretendre. En aquest cas, l’ajustament no pot superar la distància de 0,5 m perpendicular a la línia del plànol en cada un dels punts. d. En relació amb els límits de condicions i paràmetres de l’ordenació volumètrica definida en el planejament. • En el cas d’edificacions situades en relació amb el vial, en el tràmit de la llicència urbanística, es poden ajustar alineacions i profunditats edificables dibuixades en els plànols d’ordenació amb un marge de 0,5 m, sempre que es respecti la voluntat del planejament pel que fa a l’alineació de carrers o patis d’illa ja configurats i existents i, per tant, es consideri un error del planejament general. • En el cas de volumetries definides d’edificacions situades en relació amb la parcel·la o a l’illa, es poden ajustar alineacions de l’edificació amb un marge de 0,5 m, sempre que es compleixin les condicions següents: - Que sigui una alineació que no tinguin relació directa o enfrontada amb l’espai públic. - Que es compleixin les distàncies mínimes entre edificacions dins dels espais privats. - Que es mantingui la mateixa superfície de l’ocupació en planta de l’edificació principal dibuixada en el planejament, i no suposi cap variació en el sostre edificable màxim resultant de la parcel·la. TÍTOL IV SISTEMES URBANÍSTICS CAPÍTOL PRIMER Disposicions generals Article 75 Definició i naturalesa dels sistemes urbanístics 75.1. Constitueixen el conjunt d’elements d’interès general que, relacionats entre sí, configuren l’estructura general i orgànica que vertebra el territori i són determinants per assegurar el desenvolupament i funcionament urbà. Són, en definitiva, els terrenys que el planejament urbanístic reserva per a les comunicacions, equipaments comunitaris i per als espais lliures públics, sense perjudici del que estableixi, de forma més específica, la legislació sectorial d’aplicació en cadascuna de les matèries. 75.2. La consideració de sistemes implica la declaració d’utilitat pública del sòl i de les obres, i la necessitat d’ocupar els terrenys, així, qualificats. Tanmateix, els terrenys que formen part del sistema d’equipaments, si el POUM no en determina l’ús i la titularitat o es creu convenient canviar-la, caldrà que es concreti l’ús i es justifiqui la necessitat de la titularitat pública, mitjançant la tramitació d’un pla especial.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

49

75.3. L’ordenació dels diferents sistemes s’efectua a través dels terrenys que configuren l’espai propi qualificat de sistema, així com a través dels àmbits de protecció que requereixen els diferents serveis públics. Per a la regulació concreta de les proteccions, es determinen les condicions següents: a. El POUM estableix que aquells sòls necessaris per a la protecció dels diferents sistemes o per a l’afectació derivada de la corresponent legislació sectorial vigent hauran de tenir la condició de sòls lliures d’edificació. b. La legislació sectorial és aplicable a efectes de definir la delimitació concreta dels àmbits de protecció, mentre que sigui vigent, i s’entendrà, automàticament, substituïda per la nova legislació aprovada que derogui l’anterior. c. Els àmbits de protecció de sistemes podran ser utilitzats per al pas d’infraestructures i vialitat, sempre que no interfereixin amb les condicions de l’espai que protegeixen. d. En aquests espais de protecció, no es podran autoritzar edificacions o instal·lacions que no estiguin, directament, relacionades amb el sistema a què es refereix aquella protecció en concret. Article 76 Tipus de sistemes urbanístics i identificació 76.1. Es consideren sistemes generals els terrenys que el POUM reserva per a les comunicacions i mobilitat, per als equipaments comunitaris, per als serveis tècnics i per als espais lliures que tenen un nivell de servei d’abast municipal o superior, i es consideren determinants per al desenvolupament urbà que estructura el territori. 76.2. Es consideren sistemes locals els terrenys reservats per a vialitat, equipaments i espais lliures, quan el seu nivell de servei es limita a cadascun dels sectors identificats com a sòl urbanitzable o bé pel conjunt de sòl urbà en el qual se situen. 76.3. D’acord amb l’article 34 del TRLUC, en aquest POUM, distingim 3 tipus de sistemes urbanístics que el planejament identifica i agrupa d’acord amb la codificació següent: a. Sistemes de comunicació - Sistema viari (Codi SX) - Sistema ferroviari (Clau SF) - Sistema aeroportuari (Clau SA) b. Sistemes d’espais lliures - Sistema de parcs i jardins (Codi SV) - Sistema hidrogràfic (Codi SH) c. Sistema d’equipaments i serveis tècnics - Sistema d’equipaments (Codi SE) - Sistema de serveis tècnics i ambientals (Codi ST) Article 77 Els plans directors urbanístics i els plans especials autònoms 77.1. Per a la implantació de sistemes generals, correspon als plans directors urbanístics, de conformitat amb el planejament territorial i atenent les exigències del desenvolupament regional, establir determinacions sobre el desenvolupament urbanístic sostenible, la mobilitat de persones i mercaderies i el transport públic; i la concreció i la delimitació de les reserves de sòl per a les grans infraestructures, com ara xarxes viàries, ferroviàries, hidràuliques, energètiques, portuàries, aeroportuàries, de sanejament i abastament d’aigua, de telecomunicacions, d’equipaments i altres de semblants.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

50

77.2. Per a la implantació de sistemes locals, d’acord amb l’article 68 del TRLUC, es poden formular plans especials urbanístics autònoms per a implantar, en el territori, infraestructures no previstes en el planejament territorial o urbanístic relatives als sistemes urbanístics de comunicacions o d’equipament comunitari, llevat que la legislació sectorial aplicable reguli instruments específics per a executar-les vinculants per al planejament urbanístic. Article 78 Titularitat i afectació del sòl 78.1. Els sòls qualificats de sistemes queden vinculats a la destinació establerta pel Pla i, en tot cas, seran de titularitat pública, condició que s’assolirà mitjançant algun dels títols legals previstos per la legislació urbanística vigent. 78.2. La titularitat i afectació pública dels sòls destinats a sistemes no exclou la possibilitat de concessió del domini públic en règim de concessió administrativa, especialment, per als equipaments comunitaris, sempre que aquesta sigui compatible amb la naturalesa del bé i amb els objectius urbanístics del POUM. 78.3. Els equipaments i serveis qualificats com a tals, i en funcionament abans de l’aprovació definitiva del POUM, podran mantenir la titularitat i gestió privades, sempre que es compleixin les condicions següents: a. Que es mantingui l’ús concret aprovat i no s’ostenti la titularitat per evitar les obligacions urbanístiques de cessió obligatòria i gratuïta. b. Que els sòls objecte d’explotació no siguin imprescindibles per cobrir els requeriments de sòls d’equipaments al servei de la població. c. Que l’ús sigui concordant amb les determinacions assenyalades en el Pla. 78.4. La qualificació de sistema és un títol suficient per a gestionar l’expropiació dels terrenys per part de l’administració actuant, excepte en els sistemes d’equipaments i serveis tècnics que no tenen un ús concret assignat pel POUM, pels quals és potestatiu que l’Ajuntament en tramiti, prèviament, un pla especial d’assignació d’ús. 78.5. La titularitat pública dels sistemes generals i locals, quan es troben inclosos en un àmbit d’actuació urbanística sotmès a reparcel·lació, s’aconsegueix mitjançant la cessió obligatòria i gratuïta, quan l’àmbit es desenvolupa. Si interessa avançar en l’obtenció de la titularitat pública d’un sistema inclòs en un àmbit d’actuació, es pot efectuar una actuació aïllada expropiatòria en què l’administració adquirent se subroga en els drets i deures del propietari anterior o negociar la cessió anticipada mitjançant un conveni urbanístic de comú acord entre les dues parts, sense perjudici de la possibilitat d’ocupació directa prevista a l’article 156 del TRLUC. Article 79 Desenvolupament dels sistemes urbanístics a través de plans especials 79.1. Les previsions que aquest POUM fa respecte als sistemes situats en sòl urbanitzable no delimitat (SUND) i en sòl no urbanitzable (SNU) es poden desenvolupar mitjançant plans especials urbanístics per a assolir qualsevol de les finalitats descrites en l’article 67.1 apartats c, d i e del text refós de la Llei d’urbanisme o bé mitjançant el desenvolupament dels plans parcials dels sectors amb els quals estiguin relacionats.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

51

Sigui com sigui, els plans especials d’equipaments i de serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans, d’instal·lacions i d’obres necessàries per a la prestació de serveis tècnics s’han de sotmetre a avaluació ambiental, tal com estableix l’apartat 2.c de l’annex 1 de la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes. 79.2. Es poden aprovar plans especials urbanístics autònoms per a implantar en el territori infraestructures no previstes en el planejament territorial o urbanístic, d’acord amb l’article corresponent d’aquesta mateixa normativa. 79.3. També, es podrà tramitar un PEU d’assignació d’usos per al desenvolupament d’aquells sòls qualificats d’equipaments comunitaris, quan aquests es trobin en alguna de les situacions següents: a. El Pla no els assigna cap ús concret. b. Es pretén modificar l’ús assignat c. Els terrenys qualificats inclouen diferents usos i equipaments d. Les condicions volumètriques del nou equipament són singulars respecte al teixit urbà on se situen. Article 80 Gestió i execució dels sistemes urbanístics 80.1. Per a la gestió i execució dels sistemes, així com per a l’adquisició, es procedirà segons el règim urbanístic del sòl en què se situïn, d’acord amb el que es determina en aquest article i altres concordants d’aquestes normes i d’acord amb els articles 43 i 44 del TRLUC. Els terrenys que el Pla qualifica com a sistemes podran ser adquirits per l’Administració actuant per qualsevol títol jurídic, mitjançant les cessions gratuïtes i obligatòries corresponents en el desenvolupament dels àmbits d’actuació urbanística sotmesos a reparcel·lació, o per expropiació forçosa. El cost d’adquisició dels terrenys destinats a sistemes, i l’execució de les obres corresponents podrà ser repercutit entre els propietaris afectats del sector o polígon (SUD o PAU), o mitjançant la imposició de contribucions especials a aquells propietaris que resultin, especialment, beneficiats de la millora. Els sòls que el Pla adscriu per a sistemes generals, quan no estan inclosos en un SUD o un PAU, s’obtindran mitjançant el sistema d’expropiació, excepte els equipaments i serveis tècnics que el Pla determini que siguin de titularitat privada. 80.2. Els sòls que el planejament urbanístic afecta com a sistemes urbanístics generals o locals queden vinculats a aquesta destinació. La titularitat pública per al servei públic opera una vegada adquirit el sòl per l’Administració, tot i que, mentre que no es faci efectiva aquesta adquisició, continuarà la propietat privada però vinculada a la destinació assenyalada. No es podran atorgar concessions administratives o un altre procediment anàleg per a la construcció i explotació dels sistemes d’equipaments comunitaris i serveis tècnics, en les condicions i procediment legalment establerts, fins que aquests no siguin de titularitat pública. Article 81 La compatibilitat de diferents sistemes i aprofitaments en el sòl, volada i subsòl D’acord amb els supòsits que s’estableixen per la legislació urbanística, quan el POUM prevegi la compatibilitat de l’aprofitament privat i el destí a sistemes de titularitat pública del sòl, de la volada o del subsòl d’un terreny, es pot constituir el règim de propietat horitzontal adient, entre els previstos en la legislació civil



CVE-DOGC-A-15295026-2015

52

catalana, amb les limitacions i servituds que procedeixin per a la protecció del domini públic. Article 82 Protecció dels sistemes i règim jurídic relacionat amb les llicències 82.1. El POUM delimita el sistema d’espais lliures per a la protecció de diferents sistemes com a sòls que, per la proximitat a aquests sistemes i per l’afectació derivada de la corresponent legislació sectorial, no poden ser edificats o tenen els usos restringits. 82.2. Entre els diferents espais de protecció de sistemes, el POUM contempla els següents: a. Protecció del sistema viari S’aplicarà el que disposa la legislació sectorial vigent, segons es tracti de vies estatals, autonòmiques o municipals i, en especial, el DL 2/2009, de 25 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de carreteres, que determina el règim de protecció referent a les zones d’afectació i línia d’edificació. Així mateix, caldrà respectar la legislació sectorial vigent pel que fa als camins rurals, segons estiguin subjectes per raó de la seva ubicació en sòl agrícola o forestal, o bé si es tracta d’una via pecuària. b. Protecció del sistema hidrològic S’aplicarà el que disposa la Llei d’aigües vigent (RDL 1/2001, de 20 de juliol, per la qual s’aprova el Text refós de la Llei d’aigües, on s’estableix una protecció de 100 metres a cada costat de les lleres públiques en tot l’àmbit del terme municipal, zona en la qual qualsevol alteració del relleu del terreny o nova construcció està condicionada a l’autorització administrativa de l’ACA, sempre que el planejament derivat no hagi estat, prèviament, informat i hagi incorporat les prescripcions formulades per aquesta Agència. També, queden fixats els àmbits de protecció al voltant dels punts de captació d’aigua, que han de prendre les mesures de protecció adients, amb una autorització i un informe previ de l’ACA a la llicència corresponent. c. Protecció dels equipaments S’aplicarà el que estableix aquest Pla i, concretament, pel que fa al cementiri, s’hauran de respectar les limitacions establertes per la legislació sectorial. d. Protecció de les infraestructures tècniques S’aplicarà el que disposa la legislació sectorial vigent en cada matèria. En les infraestructures públiques soterrades legalment implantades, que creuen el territori no urbanitzat (canalitzacions de gas, d’aigua i sanejament), s’estableix una franja de protecció a cada costat de l’eix definit pel traçat, amb l’amplada definida per la legislació sectorial aplicable o, en el seu defecte, un mínim d’1 metre. 82.3. Els espais destinats a la protecció de sistemes podran ser utilitzats per al pas d’infraestructures i vialitat, sempre que no es contradiguin amb les condicions de l’espai que es protegeix. CAPÍTOL SEGON Sistemes de comunicació Article 83 Definició i tipus 83.1. El sistema de comunicacions comprèn totes les infraestructures necessàries per a la mobilitat de les persones i de les mercaderies, ja sigui per transport terrestre, marítim o aeri, i comprèn, també, les àrees de protecció i les



CVE-DOGC-A-15295026-2015

53

àrees d’aparcament de vehicles respectives, d’acord amb l’article 34.4 del TRLUC. 83.2. Els sòls destinats, per aquest POUM, a sistema de comunicacions s’inclouen en una de les categories següents: Sistema viari (clau SX) Sistema Ferroviari (clau SF) Sistema Aeroportuari (Clau SA) Secció 1a Sistema viari. Clau SX Article 84 Definició, tipus i identificació 84.1. El sistema viari comprèn els espais i les instal·lacions reservats per a la xarxa viària, els estacionaments, les àrees d’aparcament i altres serveis, tots ells dedicats a la circulació de vehicles i persones, necessaris per assegurar nivells suficients de mobilitat i accessibilitat dins del terme municipal. 84.2. El sistema viari queda, genèricament, identificat en els plànols d’ordenació amb la clau SX, si bé, en certs punts, s’hi ha determinat una subclau SXa que es correspon amb aquelles àrees de sistema viari destinades a l’aparcament de vehicles. 84.3. Més enllà d’això, el sistema viari del municipi de Brunyola està format per les categories següents: a. Xarxa bàsica. Comprèn el conjunt de trams de carretera actuals o futurs, autovies i vies segregades, que estableixen, de forma integrada, la continuïtat i connexió dels diferents itineraris de l’Estat i la Generalitat. a.1. Xarxa bàsica territorial És la xarxa viària que connecta, territorialment, Catalunya sense tenir en compte els nuclis urbans dels municipis per on discorren. En el cas de Brunyola, es tracta de la C-25 o Eix transversal. a.2. Xarxa bàsica interurbana És la xarxa viària de caràcter supramunicipal que serveix per enllaçar el municipi amb la resta de la província de Girona, amb la resta de la comarca de la Selva i amb els municipis veïns. En el cas de Brunyola, aquesta xarxa està integrada per la C-63 i la GI-533. b. Xarxa local. Comprèn la xarxa viària pròpia del municipi, de caràcter estructurant i principal. Està composada per les vies d’accés als nuclis de població i els carrers urbans que integren aquests accessos. b.1. Xarxa local primària Es tracta de les vies d’accés als nuclis urbans i que connecten amb la xarxa bàsica territorial o interurbana. En el cas de Brunyola, atès que, al nucli de St. Martí, s’hi accedeix, directament, des de la C63, aquest paper el desenvolupa la carretera GIV-5334 que forma part de la xarxa de carreteres que gestiona la Diputació de Girona, a la qual, el POUM hi ha afegit la continuació fins a St. Dalmai. b.2. Xarxa local secundària. Xarxa constituïda per camins rurals que tenen una rellevància especial per la comunicació diària entre els diferents nuclis urbans i el disseminat. Queden considerats com a tals el camí de St. Romà, el camí de Ca n’Illus, el camí de Serrallonga i el camí de Brunyola a St. Martí Sapresa.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

54

b.3. Xarxa local urbana Comprèn la xarxa viària i de vianants en les àrees urbanes i els carrers en sòl urbà que donen accés a les finques i parcel·les i que conformen la xarxa urbana d’ús intern. En el sòl urbanitzable, aquesta xarxa es determinarà mitjançant la redacció del pla parcial corresponent que serà el responsable de garantir la mobilitat interna del sector, així com la connexió amb la resta del municipi. b.4. Aparcaments Són les zones, expressament, reservades per a l’estacionament de vehicles, autobusos i taxis. c. Xarxa de camins Comprèn la resta de vies en el sòl no urbanitzable d’accés al disseminat del municipi. També, inclou els camins i vies rurals d’estructura bàsica que permeten les relacions territorials entre nuclis i indrets amb una especial significació i entre les diferents àrees homogènies del conjunt del sòl no urbanitzable. Estan classificats en tres grups: c.1. Xarxa de camins principals Es tracta dels camins de titularitat pública reconeguda que estan inclosos a l’inventari del patrimoni municipal, i s’exceptuen els camins inclosos a la xarxa local secundària, atès que disposen d’una rellevància superior dins del municipi. c.2. Xarxa de camins secundaris Es tracta de camins de titularitat privada, però d’ús públic o veïnal. c.3. Xarxa de senders i altres camins La resta de camins que vertebren el territori no urbanitzat, i que en garanteixen la connectivitat. Són els camins i corriols de vianants, les vies pecuàries, les pistes forestals, els recorreguts paisatgístics i d’interès natural, els quals cal mantenir per la funció de connexió entre espais naturals. Aquesta consideració la tenen tots els camins rurals que figuren al cadastre de rústica en el moment d’aprovació d’aquest POUM i que no estiguin considerats camins municipals principals o secundaris. Article 85 Titularitat i manteniment 85.1. La xarxa viària bàsica i la xarxa local seran de titularitat i manteniment públics, a càrrec de les administracions titulars respectives. 85.2. Pel que fa a la xarxa de camins, només els camins principals inclosos a l’inventari són de titularitat i manteniment públic, mentre que, a la resta, malgrat que puguin ser d’ús públic, el manteniment li correspondrà a la propietat privada. 85.3. Els camins que siguin de propietat privada en la data d’aprovació inicial del POUM podran mantenir el mateix règim de propietat i no és possible impedir-ne la utilització, si formen part de la xarxa de camins secundaris. Article 86 Normes de mobilitat aplicables 86.1. El POUM de Brunyola s’ha d’emmarcar en el context de les normatives vigents en matèria de mobilitat i urbanisme, les quals defineixen el contingut i l’essència dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada: - Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat. Estableix un nou marc en les polítiques de desenvolupament urbà i econòmic i la planificació de l’ús del sòl.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

55

L’anàlisi de la mobilitat s’exigeix en la realització o revisió del planejament urbanístic. - Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada. Determina els instruments i projectes que han d’incorporar els estudis d’avaluació de la mobilitat generada, i estableix les directrius i continguts. - La Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost. Estableix les determinacions necessàries per assolir una mobilitat sostenible en els plans d’ordenació urbanística municipal. - Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme. Estableix el concepte de desenvolupament urbanístic sostenible per configurar models d’ocupació del sòl, on es fomenti la implantació de sistemes de transport col·lectiu i la mobilitat sostenible, en general. 86.2. Per al desenvolupament del projecte, construcció, conservació, ús i explotació de les carreteres, es tindrà en compte allò que disposen la Llei 25/1988, de 29 de juliol, reguladora de les carreteres estatals, i el DL 2/2009, de 25 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de carreteres de Catalunya. Article 87 Regulació de l’ordenació segons tipus 87.1. Xarxa bàsica, xarxa local primària i xarxa local secundària: L’ordenació d’aquestes vies es regeix per les lleis i disposicions sectorials vigents en matèria de carreteres, i els usos dominants són tots aquells que fan referència a la mobilitat viària i transports. En sòl urbà consolidat, el Pla defineix, de forma precisa, les alineacions definitives del sistema viari, així com la línia d’edificació que es deriva de la protecció de la xarxa bàsica i xarxa local. En sòl urbà no consolidat, en sòl urbanitzable i en el sòl no urbanitzable, es grafien les reserves de sòl previstes per aquest sistemes, que hauran de ser concretades en el moment de la tramitació del corresponent planejament derivat que desenvolupi cada sector, o amb la redacció del projecte d’obra en el cas de l’execució directa. 87.2. Xarxa local urbana: Els usos dominants dels carrers són tots aquells que fan referència a la mobilitat viària local bàsica, en especial, al trànsit rodat i el transport públic. En el sòl urbà consolidat, les alineacions i rasants de la vialitat vénen assenyalades en els plànols d’ordenació, mentre que en el sòl urbanitzable només s’assenyala, de forma indicativa, la posició i dimensió que ha de tenir la xarxa de carrers, quan es tracti de sectors de sòl urbanitzable delimitat. En tots els casos, el gàlib assenyalat en els plànols delimita l’espai dins del qual el sistema traçarà les voreres, els passeigs, les vies, l’arbrat i els estacionaments, sempre amb finalitats de millora urbana, protecció ambiental i seguretat del trànsit. Qualsevol actuació en el subsòl de la via pública comportarà la restitució de les condicions d’accessibilitat i l’adequació d’aquestes, en el cas de carrers no adaptats. Aquest supòsit afectarà trams de carrers complets entre interseccions.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

56

Els terrenys qualificats de sistema viari amb tipologia de xarxa local urbana, pendents encara de cessió i/o expropiació, s’admetrà que s’utilitzin i edifiquin amb caràcter provisional, d’acord amb l’article 53 del TRLUC. 87.3. Xarxa de camins: Pel que fa als camins rurals, s’haurà de conservar la xarxa actual en la seva integritat, a excepció de les propostes incloses en aquest planejament general, o les incloses en plans especials aprovats. També, es consideraran incorporats, a la xarxa viària bàsica, aquells camins determinats com a vies d’evacuació preferents per a la prevenció d’incendis forestals en el pla elaborat per l’administració competent en la matèria. 87.4. Aparcaments: Fa referència a les bosses d’aparcament en què només s’hi admet l’ús d’aparcament, sense incloure-hi l’estacionament en paral·lel que es pugui preveure, de manera genèrica, en aquells carrers en què, en funció de l’amplada, així ho permetin. En els plànols d’ordenació, es grafia la localització dels espais d’estacionament o aparcament, situats a la via pública o el seu subsòl, destinats a aquesta finalitat pel planejament urbanístic. Cal tenir en compte que, en les zones verdes urbanes, també s’admet l’ús d’aparcament en superfície, tot i que, de manera esporàdica, i sempre que es garanteixi la compatibilitat d’ambdós usos, d’acord amb els requisits de l’article 53.6 del TRLUC. Pel que fa als terrenys qualificats de sistema viari amb tipologia d’aparcament, s’admetrà que s’utilitzin i edifiquin amb caràcter provisional, d’acord amb l’article 53 del TRLUC. Article 88 Condicions dels projectes d’urbanització del sistema viari 88.1. Les determinacions del Pla, pel que fa a la xarxa viària, es podran completar mitjançant la redacció dels plans d’urbanització corresponents, sempre que no s’alteri la classificació ni qualificació del sòl. 88.2. Els projectes d’urbanització de nous carrers hauran de donar compliment, sempre que sigui possible, a les recomanacions següents: - No s’instal·larà cap element urbà en voreres iguals o inferiors a 1,20 metres que obstaculitzin l’amplada mínima de pas. - El mobiliari urbà ha de respectar el pas lliure en amplades mai inferiors a 1,20 metres en zones urbanes. En tot cas, la instal·lació d’elements a la via pública requerirà l’informe previ i autorització expressa per part dels Serveis tècnics municipals. - La plantació d’arbrat es podrà realitzar a partir d’una amplada mínima de vorera de 2 metres per un marc d’escocell de 0,80 metres, i es respecta, així, un pas lliure mínim d’1,20 metres. Caldrà respectar, a les plantacions, que els arbres puguin créixer fins al màxim de les seves possibilitats de grandària i forma en funció de l’espai aeri disponible, per la qual cosa, es considerarà aquest criteri a l’hora d’escollir les espècies. - Es prohibeix, en la jardinera, l’ús d’espècies amb un comportament invasor demostrat, entenent per espècies vegetals invasores i, per tant, completament restringides per al seu ús en els nous enjardinaments, qualsevol de les espècies que s’incloguin en el Reial decret 630/2013, de 14 de novembre, pel qual es regula el catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores, en altra normativa relacionada i en l’Annex II d’aquestes normes urbanístiques. En els



CVE-DOGC-A-15295026-2015

57

enjardinaments públics, s’utilitzaran espècies autòctones d’origen certificat i adequades a les característiques climàtiques atenent al concepte de “xerojardineria” - S’hauran de preveure les afectacions de les infraestructures existents i proposar el soterrament de totes les canalitzacions aèries, sempre que això no requereixi una inversió desproporcionada en relació amb la resta de l’obra d’urbanització. - Així mateix, les obres d’urbanització que afectin la xarxa bàsica territorial o les zones d’afectació hauran d’obtenir l’informe vinculant favorable del Servei Territorial de Carreteres de Girona i/o de la Diputació de Girona en funció de quina sigui l’administració titular de la via. - El disseny de tots els elements viaris de connexió a les carreteres es farà amb la instrucció de traçat de carreteres 3.1-IC i amb la instrucció per al disseny i projecte de rotondes” de la Generalitat de Catalunya. En cap cas, s’admetran rotondes partides i, únicament, s’admetran interseccions en creu en trams de travessera en què es justifiqui la necessitat per a la configuració de la trama urbana. - Les noves instal·lacions d’enllumenat públic hauran de complir, específicament, la ITC-BT-09 “instal·lacions d’enllumenat exterior” del Reglament electrotècnic de baixa tensió (R. 842/2002, de 2 d’agost), així com la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica i de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental d’enllumenat per a la protecció del medi nocturn. Article 89 Regulació de les edificacions vinculades al sistema viari 89.1. En els terrenys destinats a sistema viari i les franges corresponents a la línia d’edificació que s’assenyala en els plànols de règim del sòl, s’hi prohibeix qualsevol tipus d’obra de construcció, reconstrucció o ampliació, llevat de les obres que siguin imprescindibles per a la conservació i el manteniment de les construccions existents. 89.2. Sí que s’admeten, en aquestes franges, aquelles construccions vinculades al manteniment de la via o a la funcionalitat del transport públic (garites de control, estacions de pesatge, marquesines de bus, etc.) Article 90 Aparcaments públics i privats 90.1. El sistema d’aparcaments comprèn els terrenys reservats pel POUM per a aquesta finalitat, amb l’objecte de resoldre i completar les necessitats d’aquestes superfícies de suport a l’activitat cultural, turística i de servei de la població. 90.2. Aquestes àrees seran de titularitat, preferentment, pública, i no s’hi admet cap tipus d’edificació llevat de les petites instal·lacions necessàries per al funcionament. 90.3. L’ordenació d’aquestes àrees s’adequarà a les condicions i necessitats de cada emplaçament i a la legislació sectorial d’aplicació i, quan resulti viable, s’ordenaran i sistematitzaran amb la plantació de l’arbrat necessari per tal de millorar la integració a l’entorn urbà, arbrat i jardineria, que haurà de complir, també, amb allò assenyalat a l’article 88.2 d’aquesta normativa. Article 91 Proteccions del sistema viari



CVE-DOGC-A-15295026-2015

58

91.1. Les proteccions del sistema viari queden establertes en els plànols d’ordenació i en la legislació sectorial vigent, actualment, el DL 2/2009, de 25 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de Carreteres, el Decret 293/2003, de 18 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament general de carreteres, la Llei 25/1988, de 27 de juliol, i el RD 1812/1994, de 2 de setembre. 91.2. S’han establert, per a cadascuna de les xarxes, les proteccions següents: a. Xarxa bàsica. El conjunt d’autopistes, vies segregades i carreteres situades fora del sòl urbà i urbanitzable que formen la xarxa viària territorial i interurbana, d’acord amb la legislació sectorial vigent, estaran sotmeses al règim de protecció referent a zones d’afectació i línia d’edificació següent: a.1. Zona d’afectació. Només, s’admetran els usos que siguin compatibles amb la seguretat vial i només es podran fer obres d’enjardinament i/o viàries. a.2. Línia d’edificació. Situada a 50 metres del límit de l’asfalt en vies preferents, autopistes i autovies, i a 25 metres per a la resta de carreteres. Entre aquesta i l’eix del vial, estarà prohibida la construcció de qualsevol tipus d’obra nova. b. Xarxa local Aquest Pla grafia tant les vies existents com les projectades, fent coincidir la zona de domini públic amb la qualificació viària. c. Xarxa de camins Les distàncies de protecció dels camins rurals, a cada banda del camí, és d’1,5 metres a partir de l’aresta de l’esplanada de la superfície de rodolament, respectant una distància mínima a l’eix del camí de 4,5 metres en camins principals, 3,5 metres en camins secundaris i 2,5 a la resta. 91.3. En general, seran aplicables, també, les determinacions següents: a. Els espais de protecció i servitud de les vies de comunicació són els espais lliures que, per la proximitat al sistema viari, o perquè estan reservats per a una futura construcció de noves vies de comunicació, estan subjectes a aquest sistema i no poden ser edificats, ni tan sols amb una llicència provisional. b. Els terrenys destinats a sistema viari i les franges de protecció s’ajustaran, quant a característiques, usos, edificacions i instal·lacions, a allò que disposa la legislació de carreteres vigent. Les instal·lacions i infraestructures de servei discorreran per la franja d’1,5 metres més allunyada dels camins rurals, dins l’espai de protecció delimitat. c. Caldrà l’autorització prèvia de l’organisme competent en qualsevol tipus d’obra, instal·lació, canvi d’ús de la carretera, moviment de terres, plantació, tallada d’arbres, etc. que s’efectuï dins de les zones d’afectació de les carreteres, d’acord amb la legislació sectorial vigent. d. La línia d’edificació se situa a 25 metres de l’aresta exterior de la calçada en tot el sòl que no és sòl urbà consolidat, excepte, a la C-25, que se situa a 50 m a banda i banda de l’aresta exterior de la calçada. A la zona compresa entre la línia i la carretera, es prohibeix qualsevol tipus d’obra de construcció, reconstrucció o ampliació, llevat de les que siguin imprescindibles per a la conservació i manteniment de les edificacions existents. Totes les actuacions que afectin la zona d’influència de les carreteres (a menys de 30 metres de l’aresta exterior de l’esplanació de la carretera) necessiten l’autorització expressa de l’administració competent (la Diputació de Girona en el cas de la



CVE-DOGC-A-15295026-2015

59

GIV-5334, i el Servei Territorial de Carreteres de Girona per a la C-25, C-63 i GI-533). e. Les edificacions situades al costat dels camins rurals principals i secundaris s’hauran de separar un mínim de 12 metres, i les tanques 5 metres des de l’eix del camí (deixant un mínim d’1,5 metres de l’aresta de l’esplanació, en el cas d’ús públic), sempre que, a la normativa del sòl no urbanitzable, no s’estableixi una distància superior. f. La col·locació de cartells o altres mitjans de propaganda visibles des de la via pública estarà sotmesa a les prescripcions establertes a la legislació vigent i a la llicència municipal prèvia. g. La legislació de carreteres vigent és d’aplicació, a tots els efectes, en les qüestions relatives a aquest tipus de vialitat, en cada cas, i segons l’administració que en sigui titular. De produir-se una contradicció entre la normativa del POUM i la legislació de carreteres esmentada, prevaldrà el que determini la legislació de rang superior. h. El planejament derivat i els projectes d’urbanització que afectin les carreteres hauran d’obtenir un informe favorable vinculant del Servei Territorial de Carreteres de Girona (C-25, C-63 i GI-533) o de la Diputació de Girona (GIV-5334), segons l’administració titular de la via. i. No es permetran activitats que generin fums, pols, vapors o qualsevol altre residu que afecti la seguretat viària a les zones adjacents a les carreteres. Totes les activitats hauran de complir amb tot allò que estableix la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats i el reglament que figura en el Decret 136/1999, de 18 de maig, fins que no entri en vigor el desplegament reglamentari d’aquesta llei, i sempre que les disposicions reglamentàries no contradiguin aquesta llei. Secció 2a Sistema ferroviari, Clau SF Article 92 Definició i identificació El sistema ferroviari el formen aquells terrenys reservats o previstos per les infraestructures del ferrocarril, els terrenys necessaris per al desenvolupament directe de l’activitat de transport col·lectiu com ara les estacions, baixadors, aparcaments, serveis complementaris i els tallers de neteja i reparació, així com l’entorn o espai confrontat sotmès a un règim de limitacions en raó d’aquest sistema. Article 93 Titularitat Les xarxes ferroviàries són, sempre, de titularitat pública, ja sigui estatal o autonòmica, d’acord amb la legislació vigent, si bé poden ser administrades per concessionaris privats, públics o de capital mixt. Article 94 Regulació i proteccions 94.1. El POUM qualifica els terrenys reservats per a les infraestructures ferroviàries que formin part de la Xarxa Ferroviària d’Interès General com a sistema general ferroviari o equivalent. A les zones de servei ferroviari que inclouen els terrenys necessaris per a l’execució d’infraestructures ferroviàries, i els espais de reserva que en garanteixin el desenvolupament futur es podran dur a terme altres activitats de caràcter industrial, comercial i de serveis, la localització de les quals estigui



CVE-DOGC-A-15295026-2015

60

justificada per la seva relació amb la xarxa ferroviària, sempre de conformitat amb el que determini el projecte de delimitació i utilització d’espais ferroviaris. 94.2. La zona de domini públic, la zona de protecció i el límit d’edificació vénen establerts pels articles 12 a 16 de la Llei 39/2003, de 17 de novembre, del sector ferroviari: a. Zona de domini públic Són els terrenys ocupats o reservats per les línies ferroviàries i una franja de 8 metres a cada costat de la plataforma, mesurada en horitzontal i perpendicularment a l’eix, des de l’aresta exterior de l’esplanació. b. Zona de protecció Consisteix en una franja de terreny a cada costat de les línies delimitada, interiorment per la zona de domini públic i, exteriorment per dues línies paral·leles situades a 70 metres de les arestes exteriors de l’esplanació. c. Límit d’edificació S’estableix la línia límit d’edificació a ambdós costats de les línies ferroviàries, a 50 metres de l’aresta exterior més pròxima de la plataforma, mesurats horitzontalment. 94.3. Per executar qualsevol tipus d’obres o instal·lacions, fixes o provisionals, canviar la destinació d’aquestes o el tipus d’activitat en les zones de domini públic i de protecció del sistema ferroviari, es requerirà l’autorització prèvia de l’administrador d’infraestructures ferroviàries. A la zona de domini públic, només, s’admetran aquelles obres necessàries per prestar el servei ferroviari o bé quan la prestació d’un servei d’interès general ho requereixi així. A la zona de protecció, no es poden realitzar obres ni es permeten més usos que els que siguin compatibles amb la seguretat del trànsit ferroviari. 94.4. Queda prohibit qualsevol tipus d’obra de construcció, reconstrucció o ampliació situada dins el límit d’edificació, a excepció de les que siguin imprescindibles per a la conservació i manteniment de les edificacions existents en el moment d’entrada en vigor de la Llei 39/2003, del sector ferroviari. Queda prohibit l’establiment de noves línies elèctriques d’alta tensió en aquesta franja. Secció 3a Sistema aeroportuari. Clau SA Article 95 Definició, identificació i àmbits Part del terme municipal de Brunyola es troba inclòs a les zones de servituds aeronàutiques legals corresponents a l’Aeroport de Girona. En els plànols normatius d’ordenació (plànol O.06ab), es representen les línies de nivell de les superfícies limitadores de les servituds aeronàutiques de l’Aeroport de Girona que afecten l’àmbit, les quals determinen les altures (respecte al nivell del mar) que no ha de sobrepassar cap construcció (inclosos tots els elements com antenes, parallamps, xemeneies, equips d’aire condicionat, caixes d’ascensors, cartells, acabats decoratius, etc.), incloses les grues de construcció i similars, modificacions dels terrenys o objectes fixos (pals, antenes, aerogeneradors incloses les pales, cartells, etc.), així com el gàlib dels vehicles. En particular, el terme es troba, principalment, afectat per la superfície cònica, superfície horitzontal interna, superfície d’aproximació intermèdia de la maniobra VOR RWY 02 i superfície d’aproximació frustrada de la maniobra NDB.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

61

Article 96 Titularitat i gestió 96.1. El sistema aeroportuari en l’àmbit del municipi de Brunyola es limita al dret de volada màxima admissible a la zona afectada per les servituds aeronàutiques de l’aeroport de Girona, sense que això suposi limitacions en la titularitat dels sòls afectats. 96.2. La gestió d’aquest sistema ve regulada per la legislació sectorial vigent aèria, amb especial menció a aquelles que s’esdevenen de l’aeroport de Girona: - Reial Decret 378/1988, de 8 de abril, pel qual es modifiquen les servituds Aeronàutiques establertes a l’Aeroport de Girona-Costa Brava (BOE núm. 99, de 25 de abril), amb correcció d’errades en el BOE núm. 129, de 30 de maig. - Ordre del Ministeri de Foment de 13 de juliol de 2006, per la qual s’aprova el Pla director de l’Aeroport de Girona (BOE núm. 189, de 9 d’agost). Article 97 Regulació i proteccions 97.1. A les zones incloses dins les superfícies limitadores de les servituds aeronàutiques, no es permeten noves construccions, instal·lacions, modificacions del terreny o objectes fixos (pals, antenes, cartells, aerogeneradors, etc.), ni augmentar, en alçària, les ja existents, de manera que poguessin superar l’alçària màxima permesa. 97.2. Excepcionalment, d’acord amb l’article 7 del Decret 584/1972, de 24 de febrer, de servituds aeronàutiques, modificat pel Reial decret 1541/2003, podran ser autoritzats els projectes constructius respectius que superin els límits establerts per les servituds aeronàutiques, quan es presentin els estudis aeronàutics que acreditin, a judici de l’autoritat de seguretat aeronàutica, que no es compromet la seguretat, ni queda afectada, de manera significativa, la regularitat de les operacions de les aeronaus o bé que quedin apantallats. 97.3. L’execució de qualsevol construcció o estructura situada dins l’àmbit inclòs a les zones de servitud aeronàutiques legals, i la instal·lació dels mitjans necessaris per a la construcció, quan puguin incórrer en la violació de les servituds establertes, requerirà la resolució favorable prèvia de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) conforme amb els articles 29 i 30 del Decret 584/1972, sobre servituds aeronàutiques. 97.4. En aquelles zones del terme municipal de Brunyola que no es trobin situades sota les servituds aeronàutiques, l’execució de qualsevol construcció o estructura (pals, antenes, aerogeneradors, etc.) que s’elevi a una alçària superior als 100 metres sobre el terreny, també, requerirà la resolució favorable prèvia de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA), conforme amb els articles 29 i 30 del Decret 584/1972 sobre servituds aeronàutiques. 97.5. En cas que existeixin incoherències entre les limitacions establertes per les servituds i qualsevol altra disposició del document normatiu en relació amb les alçàries màximes permeses de les edificacions (inclosos tots els seus elements), prevaldran les més restrictives. 97.6. Les proteccions establertes a la zona de servei aeroportuari i els seus espais circumdants subjectes a servituds aeronàutiques queden definits en els plànols d’ordenació corresponents, en els quals s’indiquen els límits i les cotes sobre el nivell del mar de les servituds aeronàutiques per sobre de les quals no s’admet cap tipus de construcció, instal·lació ni element auxiliar o provisional. 97.7. Les instal·lacions previstes en el POUM no poden emetre fum, pols, boira o qualsevol altre fenomen en nivells que constitueixin un risc per a les aeronaus



CVE-DOGC-A-15295026-2015

62

que operen a l’aeroport de Girona, incloses les instal·lacions que puguin suposar un refugi d’aus en règim de llibertat. D’altra banda, també, s’han de tenir en compte les possibles reflexions de la llum solar a les teulades i els coberts, així com fonts de llum artificial que poguessin molestar a les tripulacions de les aeronaus i posar en perill la seguretat de les operacions aeronàutiques. CAPÍTOL TERCER Sistemes d’espais lliures Article 98 Definició 98.1. El sistema urbanístic d’espais lliures públics de Brunyola comprèn els parcs, els jardins, les zones verdes i els espais per a l’esport, l’esbarjo i el lleure de la població, i constitueix l’estructura general i orgànica del territori, alhora que es determina la imatge final del municipi i la relació amb el seu entorn no urbanitzat. 98.2. La concreció dels elements que integren aquest sistema ha de tenir en compte l’existència de restes arqueològiques d’interès declarat, d’acord amb l’article 34.6 del TRLUC. 98.3. L’ús fonamental dels espais lliures és el descans i l’esbarjo de la població, de manera que el destí implica la propietat pública, la qual s’haurà d’obtenir d’acord amb l’ordenació urbanística proposada. 98.4. Els sòls destinats, per aquest POUM, a sistema d’espais lliures s’inclouen en una de les categories següents: - Sistema de parcs i jardins (clau SV) - Sistema hidrogràfic (clau SH) Secció 1a Sistema de parcs i jardins. Clau SV Article 99 Definició, identificació i tipus 99.1. El sistema de parcs i jardins urbans el formen tots els parcs, jardins, places, rambles i tot l'espai lliure verd públic, situat en sòl urbà o urbanitzable, la funció principal del qual és el descans i l’esbarjo de la població. 99.2. Respecte a la funció que realitzen i a la implantació sobre el territori, el Pla estableix una única categoria d’espais lliures: sistema de parcs i jardins (clau SV). Article 100 Titularitat i manteniment 100.1. Els sòls qualificats com a sistema de parcs i jardins seran de titularitat pública. 100.2. En l’obtenció, finançament, ús i conservació dels parcs urbans, s’observaran els preceptes generals establerts en aquestes normes o, si escau, els fixats mitjançant el Pla parcial o Pla especial corresponent. Article 101 Condicions d’ordenació i ús 101.1. L'ús fonamental dels parcs i jardins urbans és el descans i l'esbarjo de la població. Tanmateix, s’admeten, com a usos compatibles, els següents: - Aquells usos i activitats de caràcter públic que no interfereixin amb les funcions de descans i esbarjo de la població, com ara l’educatiu, el sociocultural o l’esportiu. Aquestes activitats i serveis públics estaran vinculats als usos esmentats, sempre que siguin de titularitat pública i es gestionin



CVE-DOGC-A-15295026-2015

63

directament, o bé de manera indirecta sota un règim de concessió administrativa. - La instal·lació temporal i provisional de fires, circs i atraccions sempre que no malmeti els espais enjardinats. - Atès el caràcter rural de tots els nuclis urbans de Brunyola, s’admet, també, la utilització de les zones verdes previstes en sòl urbà com a aparcaments ocasionals en superfície, sempre que es puguin compatibilitzar ambdós usos mitjançant la utilització de materials i acabats que permetin una utilització ambivalent, i sempre que es compleixin els requisits de l’article 53.6 del TRLUC. 101.2. Els parcs i jardins s’hauran d’ordenar, prioritàriament, amb elements d’urbanització propis per a l’ús a què es destinen i que són, fonamentalment, arbrat i jardineria amb les instal·lacions mínimes (aigua i enllumenat) i el mobiliari urbà corresponent. 101.3. En aquells parcs i jardins que mantinguin una coberta de vegetació autòctona, l’ordenació garantirà la conservació d’aquestes característiques. L’ordenació procurarà la conservació de l’estructura general de paisatge rural en aquests espais, si existeix. 101.4. Les instal·lacions o edificacions al servei dels usos admesos de parcs i jardins urbans hauran de complir les determinacions següents: - S’admeten les edificacions al servei de les zones enjardinades (casetes d’eines, garites, serveis públics, etc.) que ocupin un màxim del 5% de la superfície de la zona verda, amb un màxim de 60 m² i una alçària màxima de 3,5 metres. - S’admeten, també, les instal·lacions descobertes per a la pràctica esportiva o jocs infantils que no ocupin més d’un 50% de la superfície total de la zona verda i amb una alçària màxima de 7 metres per a les tanques, murs, torretes, elements auxiliars, etc. - Aquestes instal·lacions no perjudicaran la qualitat de la jardineria ni l’arbrat, ni limitaran els recorreguts interns a través dels parcs. 101.5. Es permet l’accés a les edificacions existents d’ús privat, a través d’aquests sòls qualificats de parcs i jardins urbans, inclòs per a vehicles, sempre que es defineixin les zones de pas i accés en el projecte d’urbanització. Això no és aplicable per a noves edificacions en què només s’admetrà, justificadament, un accés per a vianants. Article 102 Condicions dels projectes d’urbanització dels parcs i jardins urbans 102.1. Els projectes d’urbanització de jardins i places hauran de garantir el manteniment de la superfície i de la funcionalitat d’aquests sistemes. 102.2. Amb aquesta finalitat, hauran de complir les condicions següents: - No es podran situar en terrenys amb pendent superior al 25%. - No es podran situar en torrents, rieres i franges de protecció de línies elèctriques d’alta o mitjana tensió. - Les noves instal·lacions d’enllumenat públic que s’hi projectin hauran de complir, específicament, la ITC-BT-09 “instal·lacions d’enllumenat exterior” del Reglament electrotècnic de baixa tensió (R. 842/2002, de 2 d’agost). Article 103 Condicions d’enjardinament 103.1. Els elements arbrats i arbustius que s’utilitzaran per recobrir els espais verds públics, i també els jardins privats han d’estar adaptats a la naturalesa



CVE-DOGC-A-15295026-2015

64

climàtica mediterrània, tenir necessitats hídriques baixes i ser espècies autòctones o naturalitzades a la zona. 103.2. En general, per al sistema de parcs i jardins, s’utilitzaran, preferentment, les espècies arbòries següents: - Càdec (Juniperus oxycedrus) - Surera (Quercus suber) - Alzina (Quercus ilex) - Roure martinenc (Quercus humilis) - Lledoner (Celtis australis) - Arboç (Arbutus unedo) - Olivera (Olea europaea) - Tots els fruiters (en especial figuera, magraner, llimoner, nesprer, ametller, perera, etc.) 103.3. Pel que fa a l’estrat arbustiu, es donarà prioritat a les espècies següents: - Aladern (Rhamnus alaternus) - Llentiscle (Pistacia lentiscus) - Esbarzer (Rubus ulmifolius) - Englantina (Rosa sempervirens) - Ginesta (Spartium juncem) - Matapoll (Daphne gnidium) - Estepa blanca (Cistus albidus) - Estepa borrera (Cistus salviifolius) - Heura (Hedera helix) - Romaní (Rosmarinus officinalis) - Saüc (Sambucus nigra) - Marfull (Viburnum tinus) - Lligabosc (Lonicera implexa) - Vidalba (Clematis vitalba) - Arítjol (Smilax aspera) 103.4. En el sector de sòl urbanitzable no delimitat de Ca n’Illus (SUND 1), a més de les espècies anteriors, s’hi utilitzaran espècies pròpies d’entorns fluvials amb poca dependència a la presència d’aigua en el subsòl, amb preferència per a oms (Ulmus minol), freixes de fulla petita (Fraxinus angustifolia) i pollancres (Populus nigra) en l’estrat arbori i per a l’arç blanc (Crataegus monogyna), el sanguinyol (Cornus sanguinea) i l’aranyoner (Prunus spinosa) en l’estrat arbustiu, i evitar la proliferació de plantacions d’espècies al·lòctones com les robínies (Robinia pseudoacacia) o l’eucaliptus (Eucalyptus globulus Labill). 103.5. Per a la traça de carrers, es donarà prioritat a espècies naturalitzades, amb capacitat d’ombreig, de baix consum hídric i de fulla caduca, per tal que funcionin com a eixos verds amb valor ambiental per la capacitat de confort tèrmic a l’espai urbà i com a un actiu per a l’estalvi energètic a les edificacions, prioritzant la utilització del lledoner (Celtis australis) i l’arbre de l’amor (Cercis siliquastrum). Només, a les zones d’aparcament, s’aconsella la utilització d’arbrat perennifoli, preferentment l’alzina (Quercus ilex). 103.6. Es prohibeix, en la jardinera pública i privada, l’ús d’espècies amb un comportament invasor demostrat, entenent per espècies vegetals invasores i, per tant, completament restringides per al seu ús en els nous enjardinaments, qualsevol de les espècies que s’incloguin en el Reial decret 630/2013, de 14 de



CVE-DOGC-A-15295026-2015

65

novembre, pel qual es regula el catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores, en una altra normativa relacionada i en l’Annex II d’aquestes normes urbanístiques. En els enjardinaments públics, s’utilitzaran espècies autòctones d’origen certificat i adequades a les característiques climàtiques atenent al concepte de “xerojardineria”. 103.7. Els espais verds es dotaran convenientment amb el mobiliari adequat per permetre els usos recreatius i de descans de les persones (zones de jocs infantils, zones lúdiques per a la gent gran amb mòduls d’activitats per a la salut, bancs, itineraris de passeig, etc.). Així mateix, quan resulti necessària la instal·lació de sistemes de reg es procurarà que siguin sistemes de reg eficients (per degoteig o per microirrigació). Secció 2a Sistema hidrogràfic. Clau SH Article 104 Definició, identificació i àmbits 104.1. Als efectes de l'aplicació de la directriu de planejament que estableix l'article 9.2 de la Llei d'urbanisme, dins de la zona inundable, que està constituïda per la llera dels rius i rieres i per aquelles franges de terreny vinculades a la preservació del règim de corrents i de les planes d'inundació per episodis extraordinaris, s'ha de distingir entre el sistema hidrogràfic, la zona de protecció del sistema hidrogràfic i la zona inundable. 104.2. Sistema hidrogràfic És la part de la zona inundable que inclou la llera del riu i les seves riberes, i que l'instrument de planificació hidrològica corresponent delimita d'acord amb l'avinguda per al període de retorn de 10 anys, tenint en compte els requeriments hidràulics i ambientals i respectant la continuïtat. En aquesta zona, no s’hi admet cap ús, llevat d'aquells previstos a la legislació aplicable en matèria de domini públic hidràulic 104.3. Servitud de protecció del sistema hidrogràfic És la servitud d’usos del sòl que afecta la part de la zona inundable que l'instrument de planificació hidrològica corresponent delimita d'acord amb l'avinguda per al període de retorn de 100 anys, tenint en compte els requeriments hidràulics i ambientals i respectant la continuïtat. En aquesta zona, no s’admeten noves edificacions o construccions ni cap ús o activitat que suposi una modificació sensible del perfil natural del terreny, que pugui representar un obstacle al flux de l'aigua o l'alteració del règim de corrents en cas d'avinguda. Es consideren, com a usos compatibles amb aquestes condicions, els següents: - Els usos agraris, sense que es pugui admetre cap instal·lació o edificació, ni tampoc l'establiment d'hivernacles, ni cap tipus de tancament de les parcel·les. - Els parcs, espais lliures, zones enjardinades i usos esportius a l'aire lliure, sense edificacions ni construccions de cap mena. - Els llacunatges i les estacions de bombament d'aigües residuals o potables. - L'establiment longitudinal d'infraestructures de comunicació i transport, sempre que permeti la preservació del règim de corrents. - La implantació d'infraestructures de serveis i canonades, degudament soterrades i protegides i sempre que es preservi el règim de corrents i es garanteixi la no afectabilitat a la qualitat de les aigües.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

66

- Aquells altres usos previstos per la legislació aplicable en matèria de domini públic hidràulic. Aquesta restricció d’usos és vàlida, també, per a la part de la zona inundable per episodis extraordinaris en què es produeixi la condició d’inundació greu, motiu pel qual s’inclouran aquests àmbits dins de la servitud de protecció del sistema hidrogràfic. 104.4. Servitud d’àrees inundables És la servitud d’usos del sòl que afecta la part de la zona inundable que l'instrument de planificació hidrològica corresponent delimita a partir de l'avinguda de període de retorn de 500 anys. En aquesta zona, atenent a les condicions d'inundació indicades en la delimitació establerta per la planificació hidrològica, hi són aplicables les limitacions següents: - No pot admetre àrees d'acampada ni serveis de càmping, ni cap tipus d'edificació en la part de la zona inundable per episodis extraordinaris en què es produeixi la condició d'inundació greu. - No pot admetre àrees d'acampada ni serveis de càmping, ni cap tipus d'edificació, amb excepció de les destinades a usos industrials i d'emmagatzematge en la part de la zona inundable per episodis extraordinaris en què es produeixi la condició d'inundació moderada. - No està subjecta, a les anteriors limitacions dels usos admissibles, la part de la zona inundable per episodis extraordinaris en què es produeixi la condició d'inundació lleu. 104.5. No obstant això, atenent al reglament del domini públic hidràulic, hi resulta necessari, també, l’establiment de 3 subzones limitades a l’entorn dels cursos fluvials reconeguts en el planejament: a. Llera de domini públic hidràulic Curs fluvial natural d’aigua, ja sigui continu o discontinu, que, en determinats casos, pot ser una llera de domini privat. És la fracció de l’àmbit de l’espai fluvial que concentra les avingudes ordinàries, que comprèn la franja de terreny que la Llei d’aigües anomena com a domini públic hidràulic. La delimitació del domini públic hidràulic de lleres es fa mitjançant el procediment d’atermenament, atenent a les característiques. En general, la línia de domini públic s’hauria de comptar des de la part de dalt del talús dels marges, que s’hauria d’ampliar si la línia de màxima crescuda ordinària la supera, o si, en el cadastre, hi figura una amplada de llera més gran. Una llera pot ser de domini privat si es tracta d’un curs efímer (aigua que hi circula ocasionalment) que travessa, des del seu origen, únicament, finques de domini privat. b. Zona de servitud Franja a banda i banda de la llera, en terrenys privats, que té certes servituds de pas, però també d’usos atenent aspectes hidràulics, de protecció civil i també ambientals. Es correspon amb una franja de 5 m d’amplada paral·lela al cap del talús del marge de la llera que haurà de quedar, en tot moment, lliure de tanques i edificacions. c. Zona de policia Franja més ampla, a banda i banda de la llera, amb certes restriccions, bàsicament hidràuliques. Té una amplada de 100 metres a banda i banda dels marges de la llera pública.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

67

Article 105 Titularitat El sistema hidrogràfic, en aquell àmbit assimilable a la llera de domini públic hidràulic, és de titularitat pública. Article 106 Regulació 106.1. No es podrà ocupar la llera de domini públic hidràulic, ni la zona de servitud per instal·lacions o construccions de qualsevol classe, permanents o temporals, excepte aquelles degudament autoritzades i justificades per l’interès públic. 106.2. No obstant això, a les zones de servitud, s’admetran plantacions arbòries de varietats autòctones o naturalitzades sempre que no afectin cap hàbitat d’interès comunitari prioritari, no siguin espècies amb un comportament invasor demostrat (segons el Reial decret 630/2013, de 14 de novembre, pel qual es regula el catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores, o bé d’acord amb l’annex II d’aquestes normes urbanístiques) i comptin amb l’autorització pertinent de l’Agència Catalana de l’Aigua o de l’òrgan competent. Els propietaris d’aquestes zones de servitud podran sembrar i plantar, lliurement, espècies no arbòries, sempre que no impedeixin els usos abans assenyalats, però no hi podran edificar sense obtenir l’autorització corresponent, la qual es concedirà en casos molt justificats, perquè són convenients per a l’ús del domini públic hidràulic i per la conservació i restauració. No s’admetrà cap actuació que suposi una modificació del perfil natural del terreny, la degradació de l’ecologia fluvial o que pugui representar un obstacle al flux de l’aigua o una alteració del règim de corrents, en cas d’avinguda. 106.3. Pel que fa a la zona de policia, aquesta queda sotmesa a allò que disposa el Reglament del domini públic hidràulic, el qual no admet que s’hi desenvolupin les activitats i usos del sòl següents: - Les alteracions substancials del relleu natural del terreny - Les extraccions d’àrids - Les construccions de tot tipus, ja tinguin caràcter definitiu o provisional - Qualsevol altre tipus d’ús o activitat que suposi un obstacle pel corrent en règim d’avingudes, o que pugui ser causa de degradació o deteriorament de l’estat de la massa d’aigua, de l’ecosistema aquàtic i, en general, del domini públic hidràulic. Tot i així, sí que s’hi admetran, amb l’autorització pertinent de l’Agència Catalana de l’Aigua o de l’òrgan competent, les actuacions de conservació i manteniment en aquelles edificacions existents i reconegudes, en què el planejament no en concreti la desaparició. 106.4. Es prohibeixen les obres de canalització dels cursos hídrics, a menys que estiguin dictaminades per l’administració competent. En tot cas, es mantindran el domini i l’ús públic dels terrenys superficials del llit anterior a la canalització, i es garantirà la integració al paisatge i la incidència mínima sobre els espais lliures de l’entorn. 106.5. Per a la conservació, restauració i millora ambiental de l’hàbitat riberenc, només s’admetran espècies autòctones d’origen certificat i se seguirà el document de “Criteris d’intervenció en espais fluvials”. D’acord amb aquest, es plantaran espècies d’interès ecològic pròpies de l’ecosistema ripari, com ara verns (Alnus glutinosa), freixes (Fraxinus angustifolia), àlbers blancs (Populus alba), pollancres (Populus nigra), salzes



CVE-DOGC-A-15295026-2015

68

(Salix alba) i sargues (Salix eleagnos), i es defugirà la utilització d’espècies vegetals catalogades d’invasores per la legislació vigent. En tot cas, les desforestacions i noves plantacions que es portin a terme s’hauran de realitzar amb l’autorització de l’administració competent, la qual estipularà les condicions en què es podran dur a terme aquestes actuacions. 106.6. Queda prohibit qualsevol acondiciament de la zona que suposi la pèrdua de valors naturals o ambientals i que comporti la tallada injustificada o la pertorbació de traces de bosc de ribera autòcton. Article 107 Concessions, pous i fonts naturals 107.1. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) té la competència per a l’atorgament de les autoritzacions i/o concessions administratives per a l’ús de l’aigua, l’autorització i/o l’informe i la imposició dels límits dels abocaments d’aigües residuals al medi, d’acord amb els procediments administratius establerts en el Reglament del domini públic hidràulic, aprovat pel Reial decret 849/1986, d’11 d’abril i a la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental d’activitats de Catalunya, respectivament. En virtut d’aquesta competència, caldrà obtenir, prèviament, l’autorització administrativa per part de l’Agència Catalana de l’Aigua per utilitzar els recursos d’aigua, tant superficials com subterranis. 107.2. Les captacions d’aigua superficial i subterrània hauran d’estar sotmeses a la llicència municipal i hauran d’estar, correctament, autoritzades i inscrites a l’Agència Catalana de l’Aigua. Per a cada captació d’aigua superficial o subterrània, es determinarà el perímetre de protecció d’acord amb el document de “Criteris tècnics supletoris per a la determinació dels perímetres de protecció” de l’Agència Catalana de l’Aigua. L’Ajuntament, d’acord amb els criteris tècnics establerts per l’Agència Catalana de l’Aigua, definirà els perímetres de protecció de les captacions i fonts, els quals condicionaran determinades activitats antròpiques al voltant de la captació, d’acord amb el cabal d’extracció, la fondària de l’aigua i les característiques de l’aqüífer explotat, amb l’objectiu de no perjudicar l’estat qualitatiu i quantitatiu, funció per a la qual, si escau, podrà tramitar i aprovar l’ordenança municipal corresponent. 107.3. S’afavorirà la conservació i, si escau, la millora de les condicions actuals de les fonts naturals del terme. Les canalitzacions i els aprofitaments d’aigua que es puguin autoritzar en l’àmbit immediat de les fonts i brolladors naturals de Brunyola hauran de garantir-ne la conservació i respectar-ne la tipologia tradicional. 107.4. Queda protegit l’espai situat a una distància igual o inferior als 25 metres de qualsevol surgència natural d’aigua, si bé es podran autoritzar les obres, plantacions i altres actuacions destinades a millorar les àrees contigües per potenciar-ne l’ús públic. 107.5. Els propietaris de les fonts o altres construccions similars incloses en el sòl no urbanitzable hauran de mantenir-les, així com els seus voltants, en perfectes condicions de seguretat, salubritat i ornament públic. L'Ajuntament podrà ordenar, d'ofici o a instància de qualsevol interessat, l'execució de les obres necessàries per conservar aquestes condicions, amb càrrec a la propietat, i d'acord amb el que estableix l'article 197 del TRLUC. Article 108 Proteccions



CVE-DOGC-A-15295026-2015

69

108.1. La protecció del sistema hidrogràfic es regirà, amb caràcter general, per la legislació sectorial vigent i, en particular, pel Reial decret 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’aigües. De manera específica, queden prohibides, en aquestes àrees, les accions perjudicials següents: - Acumulació de residus sòlids, runes o substàncies, qualsevol que sigui la naturalesa i lloc on es dipositin, que constitueixin o puguin constituir un perill de contaminació de les aigües o degradació de l’entorn. - Abocaments indirectes o directes que contaminin les aigües. - Accions sobre el medi físic, biològic o paisatgístic vinculat a l’aigua, que puguin constituir un factor de degradació. - L’exercici d’usos i/o activitats dins el perímetre assenyalat com a sistema hidrogràfic, que constitueixen un perill de contaminació o d’alteració de la protecció. 108.2. A aquests efectes, el POUM garanteix la protecció dels àmbits fluvials, els quals seguiran les directrius de gestió de la Xarxa Natura 2000 establertes a l’Annex 8 de l’acord GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària (LIC). 108.3. El sòl que confronti amb la llera pública dels cursos fluvials del terme municipal haurà de respectar les servituds i limitacions recollides a l’article 104 d’aquesta normativa, i qualsevol alteració del relleu del terreny o nova construcció s’ha de condicionar a l’autorització administrativa de l’Agència Catalana de l’Aigua, a excepció d’aquells àmbits incorporats en un sector de planejament derivat prèviament informat, en sentit favorable, per la mateixa ACA. 108.4. Excepte a l’àmbit del sòl urbà consolidat, a la resta del sòl (urbà no consolidat, urbanitzable i no urbanitzable), la protecció dels cursos de la xarxa hidrogràfica i la reducció del risc d’inundació ha de resultar de l’aplicació dels criteris aprovats pel Consell d’administració de l’Agència Catalana de l’Aigua el 28 de juny de 2001, modificats el 2 de març de 2006 i les “recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local” (GT1, 2003) per a l’ocupació de les zones inundables, així com les determinacions de l’article 6 del Reglament de la Llei d’urbanisme relatives a la directriu de preservació en front del risc d’inundació. 108.5. Els projectes constructius de tots els nous ponts, passos o obres de fàbrica que es projectin sobre la llera de qualsevol curs d’aigua hauran d’incloure el dimensionament pel cabal Q500 (amb les dimensions mínimes establertes en el document de “Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixen amb l’espai fluvial” de juny de 2006 de l’Agència Catalana de l’Aigua). 108.6. A efectes del que preveu l’article 6.4 del RLU sobre la zona inundable per episodis extraordinaris per al règim d’usos, aquest Pla obliga a l’execució de les obres necessàries, per tal que les cotes definitives resultants de la urbanització i/o edificació compleixin les condicions de grau d’inundació adequada per a la implantació de l’ordenació i usos establerts per aquest Pla. En tot cas, l’execució d’aquestes obres constituirà una càrrega d’urbanització de l’àmbit d’actuació urbanística que inclou els terrenys. 108.7. Les possibilitats de creixement urbà i els usos establerts en el sistema hidràulic (zona d’avingudes per a períodes de retorn de 10 anys), en el sistema hídric (zona d’avingudes per a períodes de retorn de 100 anys) i en la zona



CVE-DOGC-A-15295026-2015

70

inundable (zona d’avingudes per a períodes de retorn de 500 anys) s’adequaran a les directrius de preservació en front del risc d’inundació establertes en l’article 6 del Reglament de la Llei d’urbanisme (Decret 305/2006). 108.8. En el cas en què no es disposi d’estudis hidràulics de detall, la zonificació de l’espai fluvial (sistema hidràulic, sistema hídric i zona inundable) s’adequarà a la zonificació definida per la Planificació de l’espai fluvial de l’Agència Catalana de l’Aigua. 108.9. El punt negre per la inundació que identifica el Pla INUNCAT al terme de Brunyola (torrent de Sant Martí, Sector E-10, 215, al sector de les cases aïllades Can Perot i Can Castellà), seguirà les determinacions de la resolució IRP/971/2010, i no admetrà la implantació de noves edificacions, sempre que puguin esdevenir elements vulnerables en situació d’indefensió envers de l’autoprotecció. Serà, igualment, aplicable, a la zona del passera de la riera de Sant Martí a la carretera de Can Illus al nucli de Brunyola, al sector del camp de Can Ponç de Baix. CAPÍTOL QUART Sistemes d’equipaments i serveis tècnics Article 109 Definició i tipus 109.1. El sistema d’equipaments comunitaris de Brunyola comprèn els centres públics, els equipaments de caràcter religiós, cultural, docent, esportiu, sanitari, assistencial, de serveis tècnics i de transport i els altres equipaments que siguin d’interès públics o d’interès social, necessaris en funció de les característiques demogràfiques i socioeconòmiques de la població, d’acord amb l’article 34.5 del TRLU. 109.2. Els sòls destinats, per aquest POUM, a sistema d’equipaments comunitaris i serveis tècnics s’inclouen en una de les categories següents: - Sistema d’equipaments (clau SE) - Sistema de serveis tècnics i ambientals (clau ST) Secció 1a Sistema d’equipaments. Clau SE Article 110 Definició i identificació Identificats en els plànols d’ordenació amb la clau SE, el sistema d’equipaments inclou els sòls que es destinen a usos públics col·lectius o comunitaris i a dotacions d’interès públic o social necessaris en funció de les característiques socioeconòmiques de la població. Article 111 Titularitat i gestió 111.1. Els equipaments comprenen les superfícies o edificacions destinades a usos públics o col·lectius al servei directe dels ciutadans i que poden ser de titularitat pública o privada. Essent la titularitat pública l’estat preferent dels equipaments, els plànols d’ordenació afegeixen un subíndex “p” a la clau identificativa d’aquells equipaments que siguin de titularitat privada. 111.2. Això resulta d’aplicació, especialment, als nous equipaments, atès que els equipaments privats existents abans de l’aprovació inicial del POUM, ja siguin generals o locals, podran conservar la seva titularitat privada sempre que puguin acreditar que realitzen l’activitat privada conforme amb l’ús dominant pel qual aquest Pla ha qualificat el sòl o l’edificació.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

71

En cas que es produeixi el cessament definitiu o el canvi de l’ús dominant, s’entendrà que l’administració queda habilitada per adquirir el sòl o l’edificació. En tot cas, la legitimació de l’expropiació de sòls qualificats d’equipaments que siguin de titularitat privada requerirà l’assignació prèvia d’un ús concret i la justificació de la necessitat de la titularitat pública mitjançant un Pla especial. 111.3. Tot i el que s’ha indicat, la titularitat pública dels equipaments no exclou la possibilitat de la concessió del domini públic, quan aquesta forma de gestió sigui compatible amb la naturalesa de l’equipament i dels objectius d’aquest POUM. Article 112 Regulació dels usos i l’edificació 112.1. Usos: En els sòls destinats a equipaments que ja tenen un ús assignat en l’actualitat, aquest Pla determina aquest ús com a principal. Per a la resta de terrenys qualificats d’equipaments comunitaris, admet, com a principals, els usos següents d’acord amb l’article 227: a. Administratiu / proveïment (clau SE1). Administració pública, congressos, exposicions, serveis de seguretat pública... b. Cultural – social (clau SE2). Cases de cultura, biblioteques, centres socials, llars de vells, centres d'esplai... c. Religiós (clau SE3). Temples, centres religiosos ... d. Esportiu i recreatiu (clau SE4) Instal·lacions i edificacions esportives, d’esbarjo i serveis annexos. e. Funerari – cementiri (clau SE5). Pel que fa a l’ús de cementiri, s’aplicarà el que disposa la legislació sectorial vigent i, en concret, el que assenyalen els Decrets núm. 42 del 16 de febrer de 1981, i núm. 250 de 7 de juliol de 1987, de Presidència de la Generalitat de Catalunya. D’acord amb el que preveu la normativa sanitària mortuòria, es delimiten unes àrees de protecció que comprenen una franja de 50 metres a partir de l’edificació actual on s’hi podran autoritzar instal·lacions de caràcter industrial, de serveis tècnics, d’equipaments comunitaris, habitatges unifamiliars i explotacions agropecuàries. f. Docent (clau SE6). Centres on es desenvolupa l’activitat educativa d’acord amb la legislació vigent en aquesta matèria. g. Sanitari – assistencial (clau SE7). Hospitals, centres extrahospitalaris i residències d’avis. h. Reserva sense ús assignat (SE8) Terrenys classificats com a sistema d’equipament sense un ús assignat. Per assignar-hi un ús específic, serà necessària la tramitació d’un pla especial urbanístic, d’acord amb l’article 67 del text refós de la Llei d’urbanisme. D’altra banda, també s’entendran, com a usos compatibles, aquells directament vinculats amb l’ús principal i amb la funció concreta de l’equipament. Això inclou, sempre que se’n justifiqui i motivi la necessitat, la instal·lació de serveis tècnics en benefici de la col·lectivitat i l’ús d’aparcament, sempre que aquests estiguin vinculats a l’ús principal de l’equipament, tenint en compte que els serveis tècnics ja tenen la pròpia clau ST i els aparcaments són propis del sistema de comunicacions (clau SXa).



CVE-DOGC-A-15295026-2015

72

112.2. Regulació de l’edificació: Pel que fa a les edificacions a emplaçar en aquest tipus de sòl, s’ajustaran a les necessitats funcionals dels diferents equipaments, al paisatge, a l’organització general del teixit urbà en què se situen i a les condicions ambiental del lloc. Amb aquesta finalitat, l’edificabilitat màxima admesa serà: - En zones que provinguin de l’execució d’un polígon d’actuació serà 1,00 m² sostre/m² sòl, amb una alçària màxima de planta baixa i pis (Pb+1). - En sòl no urbanitzable serà la que el Pla especial determini en funció de l’equipament d’interès social. - En la resta de casos, les condicions de l’edificació seran les mateixes establertes per a la zona contigua on se situa l’equipament. - En el cas que l’equipament sigui contigu a dues zones diferents, s’adoptaran les condicions de la zona de major edificabilitat. 112.3. Ordenació mitjançant plans especials: D’acord amb l’article 67.d del TRLUC, caldrà la tramitació d’un pla especial urbanístic per a determinar l’ús de l’equipament comunitari i la titularitat pública o privada, en aquells casos en què el planejament general no ho especifiqui suficientment. El Pla especial justificarà l’ús assignat en funció de la disponibilitat potencial segons el planejament, de terrenys destinats a equipaments, de la idoneïtat de la localització i de les necessitats i/o cobertura del servei a què es destinarà l’equipament esmentat. Altrament, en el Pla especial, es determinaran les condicions bàsiques de l’ordenació i l’edificació, a les quals s’haurà d’ajustar el nou equipament. L’Ajuntament podrà tramitar plans especials en els quals es determini, de manera detallada, el tipus d’equipament a què s’afecta cada parcel·la reservada, genèricament, a aquesta finalitat. En aquests plans, es tindran en compte els programes d’actuació en obres i serveis de l’Ajuntament i, si escau, la col·laboració de particulars. Secció 2a Sistema de serveis tècnics i ambientals. Clau ST Article 113 Definició, tipus i identificació 113.1. El sistema de serveis tècnics comprèn els terrenys destinats a la dotació d’infraestructures, encara que siguin gestionats en règim de concessió per empreses privades, d'abastament d'aigües, serveis d'evacuació d'aigües residuals, centrals receptores i distribuïdores d'energia elèctrica i la xarxa d'abastament, de distribució de gas, centrals de comunicació i de telèfon, parcs mòbils de maquinària, deixalleria, instal·lacions per al tractament de residus, producció d’energia a partir de fonts renovables, instal·lacions ambientals d’interès públic i altres possibles serveis de caràcter afí. S’identifica en els plànols amb la clau ST. 113.2. Quan el desenvolupament urbanístic municipal exigeixi la instal·lació d'algun dels serveis abans assenyalats i no existeixi una reserva específica de sòl en aquest Pla, es podran situar en sòl no urbanitzable, sempre que es tracti d’un ús admès en aquest tipus de sòl, d’acord amb l’article 47 del TRLUC, i d’acord amb el tràmit previst en l’article 48 del TRLUC. 113.3. Quan es tracti d’implantar una infraestructura de comunicacions o equipament comunitari de caràcter general o local, i aquesta no estigui inclosa en el planejament urbanístic municipal, només es podrà implantar mitjançant un



CVE-DOGC-A-15295026-2015

73

pla especial urbanístic autònom d’acord amb l’article 68 del TRLUC. El Pla especial que caldrà redactar vetllarà pel manteniment de les condicions ambientals i d’impacte paisatgístic del sector afectat. 113.4. Les infraestructures pròpies de telecomunicacions i telefonia, s’instal·laran, preferentment, en sòls classificats de sistema. Tanmateix, en tant que aquestes instal·lacions no representen una finalitat pública en si mateixes, es podran instal·lar en qualsevol altre tipus de sòl. Article 114 Titularitat i gestió El sòl destinat a sistema de serveis tècnics podrà ser de titularitat pública o privada talment com la seva gestió, la qual, més enllà de la titularitat pública, podrà realitzar-se directament per l’administració o bé per empreses privades mitjançant la concessió. Article 115 Regulació dels usos 115.1. L’ús dominant dels terrenys qualificats de sistema de serveis tècnics és el d’infraestructures o serveis tècnics, el qual inclou els usos següents: a. Serveis tècnics d’abastament d’aigua i sanejament (ST1) Pous d’abastament, dipòsits, xarxa de sanejament, etc. b. Serveis tècnics d’energia (ST2) Estacions transformadores o similars c. Serveis tècnics de depuració (ST3) Estacions de depuració d’aigües residuals o similars d. Serveis tècnics de comunicació (ST4) Antenes de telefonia, parabòliques, etc. e. Infraestructures de reg (ST5) Canals de regadiu i sèquies f. Reserva per a serveis tècnics de nova creació (ST 6) Terrenys classificats com a sistema de serveis tècnics sense ús assignat, en els quals serà necessària la tramitació d’un pla especial urbanístic per a determinar-ne l’ús específic corresponent. 115.2. Més enllà de l’ús principal establert, s’hi admetran, també, com a usos compatibles, tots aquells estrictament vinculats a les instal·lacions de cadascun dels serveis de què es tracti, amb les condicions de funcionament regulades, específicament, a la legislació tècnica corresponent. 115.3. La modificació d’un ús concret existent dintre d’un sistema d’infraestructures de serveis tècnics requerirà la tramitació d’un pla especial d’assignació d’un nou ús. El Pla especial establirà el nou ús i les condicions d’ordenació i edificació dintre dels compatibles en el sistema d’equipaments comunitaris i serveis tècnics. Article 116 Regulació de les construccions 116.1. En l’obtenció, el finançament, la construcció, l’ús, l’explotació, la conservació dels serveis tècnics i en les condicions que regulen el seu entorn, s’observarà allò establert pel POUM, en els plans especials que es desenvolupin i en la legislació sectorial vigent per a cadascuna de les matèries. 116.2. Si bé les condicions bàsiques d’ordenació i edificació s’assimilen a les definides pel sistema d’equipaments, caldrà observar, també, les condicions següents: - L’alçària reguladora màxima serà la que, funcionalment, exigeixi la instal·lació.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

74

- Els espais no ocupats per les instal·lacions i que constitueixen l’entorn d’aquests serveis se sistematitzaran com a espais lliures enjardinats. - En sòl urbà, el traçat de les noves línies serà, preferentment, subterrani, mentre que, en sòl urbanitzable, serà sempre subterrani. - En sectors de sòl urbà no consolidat i de sòl urbanitzable, en casos justificats, es podran instal·lar centres de transformació elèctrics en el sistema viari i/o d’espais lliures, amb una ocupació màxima de trenta metres quadrats. 116.3. L’espai de protecció de les infraestructures i, en particular, de les línies aèries i subterrànies compliran la legislació sobres la matèria i la normativa particular, així com el que estableix l’article 83 d’aquesta normativa referent a la protecció de sistemes. Aquest espai serà no edificable. 116.4. En sòl no urbanitzable, les noves línies de transport elèctric es canalitzaran i s’ordenaran conjuntament amb les existents, preveient corredors al llarg de les grans infraestructures de comunicació o pels terrenys que menys perjudiquin la qualitat ambiental i paisatgística d’aquests sòls. En cas de línies aèries d’alta tensió, el Pla especial corresponent caldrà que incorpori estudis de traçats alternatius que justifiquin la solució menys lesiva al medi i al paisatge, i que estableixi el tipus de tractament de la vegetació i l'arbrat existent en els àmbits de protecció definits per la legislació sectorial vigent, amb la finalitat de reduir l'impacte paisatgístic. Queden prohibits els dissenys de torres que, potencialment, comportin riscos d’electrocució de les aus. 116.5. Per a les instal·lacions d’antenes de telecomunicacions que s’instal·lin en sòl no urbanitzable, s’aplicaran les disposicions de l’article 47.4.d del TRLUC. Així mateix, per a les instal·lacions de telecomunicacions de diverses companyies, s’autoritzarà, preferentment, un únic suport que aculli el conjunt d’aquestes dins de l’abast de cada infraestructura. En compliment de l’Ordre IC/3538/2008, de 28 de novembre, la normativa específica d’aplicació a l’ocupació del domini públic i la propietat privada per a la instal·lació de xarxes públiques de comunicacions electròniques, i la tributació per a la ocupació del domini públic haurà de ser publicada en un diari oficial d’àmbit corresponent al de l’administració competent. S’haurà de donar trasllat a la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions de l’esmentada publicació i d’un resum de la norma, així com el text de les ordenances fiscals municipals. 116.6. Finalment, pel que fa al sistema de sanejament en alta, s’aplicarà el que estableixen les determinacions del PSARU-2005 i les clàusules dels convenis que es puguin formalitzar entre els propietaris del sòl, l’Ajuntament, l’entitat actuant responsable de la gestió dels sistema de sanejament i l’Agència Catalana de l’Aigua, per tal d’assumir el cost de la infraestructura de titularitat pública que ha d’utilitzar cadascun dels sectors. TÍTOL V SÒL URBÀ CAPÍTOL PRIMER Disposicions generals Article 117 Estructura de l’ordenació i regulació del sòl urbà El sòl urbà del municipi de Brunyola es regula, bàsicament, mitjançant els instruments següents:



CVE-DOGC-A-15295026-2015

75

a) La qualificació urbanística de sòl urbà, amb sistemes i zones bàsiques de sòl urbà, establint també, si escau, les subzones corresponents, i regulant, en cada qualificació, l’ordenació volumètrica de detall o mitjançant els paràmetres propis de cada zona i subzona, d’acord amb la regulació del capítol següent. b) Els polígons d’actuació urbanística, que són els àmbits de remodelació i/o de millora urbana, amb qualificació i ordenació urbanística de detall i que s’executen mitjançant el sistema d’actuació urbanística corresponent. Els polígons d’actuació urbanística es regulen en el capítol III d’aquest títol V i els paràmetres i condicions de més detall per a cada un d’ells es recullen a les fitxes corresponents. c) Els sectors de plans de millora urbana, que són àmbits de transformació d’ús, de remodelació urbana o de compleció del teixit urbà, els quals estan pendents del planejament derivat que en determini l’ordenació urbanística detallada mitjançant la qualificació urbanística i/o l’ordenació volumètrica precises. Si bé el planejament urbanístic de Brunyola no determina, a priori, cap sector de millora urbana el capítol IV d’aquest títol V de la normativa, estableix les pautes generals d’aquests sectors, atès que es tracta d’una figura que, també, s’admet per a fer front a reordenacions volumètriques en sòls urbans consolidats (veure article 118.1.e). Article 118 Desenvolupament i execució del sòl urbà 118.1. En sòl urbà consolidat, aquest POUM es desenvolupa i s’executa mitjançant els projectes, tràmits i actuacions següents: a) Les llicències urbanístiques a les parcel·les sobre sòl urbà que disposen d’una ordenació i qualificació urbanístiques detallades, sempre que no estiguin pendents de cap cessió de sòl públic. Si les parcel·les encara no tenen la condició de solar, es tramitarà, conjuntament, l’obra d’urbanització necessària amb el dipòsit de la fiança prèvia, per a fer efectius els drets i deures dels propietaris del sòl urbà consolidat, que s’estableixen en els articles 37 i 38 del RLUC. b) La gestió urbanística aïllada mitjançant l’expropiació de sòl qualificat de sistemes públics no inclosos en polígons d’actuació urbanística, per part de l’Administració pública competent i, si escau, el projecte d’urbanització o d’obra pública corresponent. c) Els polígons d’actuació urbanística per a millores d’urbanització d’un àmbit sense sistemes públics pendents de cessió, mitjançant la reparcel·lació econòmica per a sufragar les despeses d’urbanització, d’acord amb el projecte corresponent. d) Els polígons d’actuació urbanística corresponents a actuacions de dotació, quan estigui aprovat i sigui executiu el projecte de reparcel·lació econòmica corresponent. En aquest cas, es podran concedir llicències, previ pagament de la càrrega urbanística econòmica que es determini en el projecte de reparcel·lació. e) Plans de millora urbana no delimitats de forma expressa en el POUM, que sorgeixen del propi desenvolupament i de la necessitat de proposar reordenacions volumètriques en una zona o parcel·la de sòl urbà consolidat (antics estudis de detall). També, es pot donar el cas de plans de millora urbana no delimitats prèviament en el POUM que proposin reordenacions urbanes en un àmbit inicial de sòl



CVE-DOGC-A-15295026-2015

76

urbà consolidat, sense modificar aprofitaments i càrregues, ni l’estructura general dels sistemes urbanístics, ni les zones bàsiques de sòl urbà, i que esdevé no consolidat en el moment en què s’acorda un primer tràmit. Aquest tipus de PMU, d’acord amb l’article 70.4 de la TRLUC, no requereix una modificació puntual del POUM. f) Plans especials urbanístics puntuals, no delimitats prèviament en el POUM, per a l’ordenació detallada de diferents sistemes urbanístics (equipaments i serveis tècnics, habitatges dotacionals, ajustos en el sistema viari, etc.), o altres objectius i finalitats com regular usos urbanístics, subsòl, paisatge urbà, àmbits protegits etc., segons regula l’article 67.1 de la TRLUC, sense necessitat d’una modificació puntual del POUM, d’acord amb l’article 68.4 de la TRLUC. 118.2. En sòl urbà no consolidat, aquest POUM es desenvolupa i s’executa mitjançant els projectes, tràmits i actuacions següents: a) Les llicències urbanístiques directes segons l’ordenació detallada de sòl urbà, en el cas que una parcel·la estigui afectada per un sistema viari, tramitant prèviament la cessió corresponent i, en el seu cas, fent efectiu el cost i l’execució de la urbanització, d’acord amb l’art. 40.3 del RLU. b) Els polígons d’actuació urbanística corresponents a actuacions de dotació es podran tramitar a través d’una reparcel·lació econòmica, sempre que es donin les circumstàncies que determina la disposició addicional segona de la Llei d’urbanisme. c) Els polígons d’actuació urbanística, amb ordenació detallada delimitats en el POUM, a executar mitjançant el sistema d’actuació urbanística també definit pel POUM, fent efectius els drets i deures dels propietaris del sòl urbà no consolidat, regulats en els articles 39, 40.1 i 40.2 del RLU. Amb aquesta finalitat, caldrà elaborar i tramitar els projectes de reparcel·lació o d’expropiació segons es determini, així com els d’urbanització corresponents. d) Els sectors de plans de millora urbana, que es desenvolupen amb l’elaboració i la tramitació de planejament derivat que defineix l’ordenació detallada de la qualificació urbanística i, si escau, amb ordenacions volumètriques precises, concretant els drets i deures dels propietaris del sòl urbà no consolidat regulats en els articles 39, 40.1 i 40.2 del RLU, els quals s’executen mitjançant els projectes de reparcel·lació o d’expropiació segons es determini, així com els d’urbanització corresponents. e) La reparcel·lació econòmica, sempre que es donin les circumstàncies que determina la disposició addicional segona del TRLUC. 118.3. En el marc de la vigència del POUM, també es consideren, com a instruments de desenvolupament del sòl urbà del POUM, les diferents modificacions puntuals que sorgeixin per motius diversos basats en l’interès públic d’una nova actuació, d’acord amb el que regula l’article 97 del TRLUC. Article 119 Drets i deures dels propietaris de sòl urbà i del sòl urbà consolidat 119.1. Dret d’edificació en sòl urbà: a. El sòl urbà pot ser edificat, d'acord amb les determinacions del planejament urbanístic, i mitjançant l'atorgament de la llicència d'edificació corresponent, si assoleix la condició de solar. Nogensmenys, s'admet que les obres d'edificació siguin simultànies a les d'urbanització o de reurbanització, si prèviament es presta la garantia i s'executen els elements d'urbanització que siguin determinats pel reglament.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

77

b. Si, per a l'edificació de sòl urbà, és necessària la reparcel·lació del sòl, aquesta ha d'haver estat aprovada per un acord que hagi guanyat fermesa en via administrativa. c. Les condicions d'edificació que estableixin les llicències municipals es poden fer constar, d'acord amb la legislació hipotecària, en el Registre de la Propietat. Si es transmeten finques en curs d'edificació, les persones compradores han d'assumir el compliment d'aquestes condicions; igualment, en les escriptures d'obra nova en construcció, les persones propietàries han d'explicitar l'assumpció de les condicions esmentades o bé acreditar que les han complert en declarar l'obra conclosa. En tots dos casos, s'ha d'incorporar, a les escriptures corresponents, el testimoniatge de les llicències d'obres i, si escau, de la parcel·lació urbanística, o bé el pronunciament municipal que la declari innecessària. 119.2. Els propietaris o propietàries de sòl urbà tenen dret a executar o acabar les obres d'urbanització perquè els terrenys assoleixin la condició de solar, i a edificar, sota les condicions establertes per aquesta Llei i pel planejament urbanístic, els solars resultants. Els propietaris o propietàries queden subjectes al compliment de les normes sobre la rehabilitació urbana establertes pel Pla d'ordenació urbanística municipal o bé pel programa d'actuació urbanística municipal per a àmbits determinats. 119.3. Els propietaris o propietàries de sòl urbà consolidat han d'acabar o completar, a càrrec seu, la urbanització necessària perquè els terrenys assoleixin la condició de solar, sota el principi del repartiment equitatiu de les càrregues i els beneficis urbanístics, i han d'edificar els solars resultants en els terminis i d'acord amb les determinacions que hagin fixat el planejament urbanístic o el programa d'actuació urbanística municipal. CAPÍTOL SEGON Regulació de les zones en sòl urbà Article 120 Zones i subzones del sòl urbà. Identificació 120.1. Les zones bàsiques del sòl urbà es determinen segons la tipificació dels diferents teixits urbans. A cada zona bàsica, es distingeixen diverses subzones que es caracteritzen per regular diferents paràmetres urbanístics específics associats. Aquest POUM regula les zones bàsiques següents: Clau 1. Zona de centre històric Clau 2. Zona d’urbà tradicional Clau 5. Zona de cases agrupades Clau 6. Zona de cases aïllades Clau 7. Zona industrial Clau 8. Zona de serveis 120.2. En el desenvolupament del planejament derivat o modificacions puntuals del POUM, l’ordenació urbanística detallada es regularà mitjançant les mateixes zones bàsiques del sòl urbà i amb la possibilitat d’establir noves subzones que seran integrades en aquest POUM en el moment d’elaborar les actualitzacions i refoses del planejament vigent, d’acord amb el que estableix l’article 13 “Actualització i informació urbanística” d’aquestes normes urbanístiques, sense necessitat de modificació puntual d’aquest POUM. 120.3. En el cas que una modificació puntual del POUM introdueixi una nova zona bàsica, la codificació corresponent haurà de ser coherent amb l’ordre i el



CVE-DOGC-A-15295026-2015

78

sistema de codificació establert en aquest POUM i amb els criteris del Mapa Urbanístic de Catalunya (MUC). Secció 1a 120.4. ZONA DE CENTRE HISTÒRIC. Clau 1 1.1. Definició Comprèn el nucli històric del municipi, que s’identifica amb la població de Brunyola. Té com a objecte la preservació de la trama urbana i l’ordenació d’aquests teixits urbans, i mantenir les característiques de parcel·lació i edificació, segons un gradient de protecció que es correspon amb cadascuna de les subzones definides. En aquesta zona, es pretén la conservació de l’estructura urbana i edificatòria, motiu pel qual aquestes normes regulen la preservació d’àmbits per raó dels seus valors arquitectònics i urbans, de la qualitat ambiental dels edificis i/o bé de l’interès artístic o tradicional. Afegit a la regulació genèrica d’aquesta zona, es defineixen les subzones específiques següents en els plànols d’ordenació detallada del sòl urbà, les quals responen, respectivament, a unes condicions particulars específiques: Clau 1a. Nucli antic Clau 1b. Nucli compacte Clau 1c. Antic obert Les edificacions incloses en aquesta classe de sòl que figuren en el Catàleg de Béns protegits de Brunyola, tramitat conjuntament amb aquest POUM, s’assenyalen en els plànols d’ordenació amb un asterisc vermell, el qual remet a la normativa general i a l’específica de cada fitxa del catàleg, atès que tenen un règim urbanístic parcialment diferent de la resta d’edificacions qualificades de zona de centre històric, segons el que s’estableix en el títol VIIIè d’aquestes Normes. 1.2. Regulació general de la zona de Centre històric. Clau 1 Són aplicables, en aquest tipus de sòl, amb caràcter general, els paràmetres urbanístics i d’ordenació del títol IX d’aquesta normativa: - Paràmetres referits a la parcel·la. Els articles 183 al 191 de paràmetres comuns a tot tipus d’ordenació, tot i que amb les regulacions específiques següents que prevalen per sobre de la general: . Parcel·la mínima (Article 185) Es mantindran les parcel·les existents en la data d’aprovació del POUM i se’n prohibeix la segregació, excepte que respongui a una estructura parcel·lària preexistent. Tanmateix, s’hi admetrà la divisió horitzontal de les edificacions construïdes sempre que es respecti la resta de paràmetres. En l’altre extrem, l’agregació o addició de parcel·les en aquest tipus de sòl no podrà originar la unificació volumètrica i/o de l’estètica de les edificacions, que hauran de mantenir la seva imatge en entitats independents (tot i que poden estar comunicades interiorment). - Paràmetres referits a l’edifici. Els articles del 206 al 223 de paràmetres comuns a tot tipus d’ordenació, tot i que amb les regulacions específiques següents que prevalen per sobre de la general: . Façanes (Article 209)



CVE-DOGC-A-15295026-2015

79

La mida, les proporcions i la disposició de les obertures de portes i finestres hauran d’integrar-se a la tipologia pròpia del tram de carrer o zona on es troba l’edifici. S’admetran modificacions de les obertures existents o noves obertures de proporcions verticals que mantinguin la composició de la façana, obertures que s’hauran de separar un mínim d’un metre de les mitgeres. Pel que fa a les portes de garatge, quan donin a carrer, s’ajustaran a l’amplada mínima necessària, i no s’admet l’obertura de portes de garatge que ocupin la totalitat del front de façana en planta baixa. Es prohibeixen els materials i mètodes constructius següents: aplacats de tota mena (excepte sòcols de pedra natural), acabats d’obra vista, plafons de plàstic, pissarra, ceràmica vidriada, caixes de persiana vistes o marcades en façana, entregues de forjat vistes, gelosies prefabricades, baixants i canals de recollida d’aigua de PVC i tot el material o sistema constructiu que difereixi substancialment del seu entorn més immediat. A aquests efectes, la integració de la nova façana a l’entorn, quan el tècnic municipal ho consideri adient, caldrà fer un estudi de les alçàries del tram de carrer (dues finques a costat i costat) a escala mínima d’1/100. Pel que fa a les façanes posteriors, quan no resultin, fàcilment, visibles des de la via pública, s’admetrà la renovació de tota la façana sense limitacions estètiques ni de composició. . Planta sota coberta (Article 216). L’arrencada del pla inclinat de la coberta podrà situar-se, com a màxim, a 40 cm per sobre de l’últim forjat a nivell de façana, sempre, però per sota de l’alçària reguladora màxima. . Coberta (Article 217) Les cobertes seran inclinades de teula àrab, a dues aigües, amb un pendent màxim i uniforme del 30%, amb el ràfec horitzontal a les façanes alineades a vial, a excepció que la coberta existent obeeixi a una estructura diferent per la qual cosa es reproduirà la coberta original. Les canals i baixants de recollida d’aigües seran de zenc, ferro galvanitzat, coure o xapa lacada, i queda prohibit el PVC i materials plàstics similars. S’admetran les terrasses tipus banyera, però només en les vessants de coberta no visibles des del vial. . Alçària mínima lliure d’una planta (Article 218). Per a totes les plantes pis en edificacions noves o ampliacions, 2,70 metres o aquella alçària establerta per la normativa referida a condicions d’habitabilitat que sigui d’aplicació, si és una alçària superior. Per a les plantes sota rasant, l’alçària lliure mínima és de 2,20 metres. . Cossos sortints (Article 219). No s’admet cap cos sortint a menys de 3,00 metres per sobre la vorera del carrer. Les volades dels cossos sortints en la façana a vial no sobrepassaran la mesura d’1/15 en relació amb l’amplada del carrer, amb un màxim de 60 cm. En la resta de façanes, la volada màxima és d’1,20 metres. Pel que fa a les lloses de balcó, tindran un cantell màxim de 12 cm i la forma serà paral·lela a la façana, amb els costats ortogonals. No s’admeten, en aquest tipus de sòl, els cossos sortints tancats. . Espais oberts (Article 220). No s’admeten espais oberts.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

80

. Elements sortints (Article 219). La volada màxima de qualsevol element que sobresurti de la línia de façana s’ajustarà a un màxim de 10 cm en carrers de menys de 4 metres d’amplada, i a un màxim de 20 cm en la resta de vials. S’admetrà la volada del ràfec de coberta fins a 60 cm en general, i fins a 30 cm en façanes alineades a carrer (excepte ràfecs existents de dimensió superior). Es prohibeix la construcció de nous elements decoratius sortints, per la qual cosa només s’admetrà la rehabilitació o reconstrucció dels originals. . Elements tècnics (Article 221). Els elements tècnics dels edificis se situaran en les façanes i vessants de la coberta que no resultin visibles des del vial, preferentment orientats cap a l’interior. En cas que no sigui possible, s’integraran en la composició estètica de la construcció mitjançant una solució específica a validar pels tècnics municipals. Els volums tècnics i caixes d’ascensor que sobresurtin de la coberta no es podran situar a menys de 3,00 metres de la façana a vial, per tal de millorar-ne l’ocultació. Pel que fa a xemeneies, antenes i altres infraestructures aèries, prevaldrà la funcionalitat. - Paràmetres referits a l’entorn. Ateses les característiques de conjunt històric d’aquest tipus de sòl, s’estableixen, també, una sèrie de paràmetres genèrics destinats a garantir unes pautes mínimes de conservació de l’ambient del carrer, per la qual cosa s’entendrà, com a proposta d’actuació preferent, la restauració, rehabilitació i manteniment de les façanes existents. Només, es permetran edificacions de nova planta quan es respectin les condicions ambientals i arquitectòniques i quan sigui una conseqüència que l’edifici original es trobi en estat ruïnós i l’Ajuntament no consideri oportú rehabilitar la construcció existent per la baixa qualitat arquitectònica. En aquests casos, s’atorgaran les llicències d’enderroc i obra nova simultàniament, per a les quals es fixarà un termini d’execució. En tot cas, les noves edificacions es projectaran atenent a la conservació de la tipologia i les pautes compositives existents, i es justificarà el manteniment dels ritmes emprats en les edificacions contigües, tant pel que fa a la proporció com a la forma i dimensions de les obertures, els materials d’acabat i el cromatisme de façanes i fusteries. - Paràmetres referits a l’ús de les edificacions. En aquest tipus de sòl, s’hi admetran les condicions d’ús següents, referides a les situacions tipificades a l’article 232: . Ús principal: habitatge . Usos compatibles: Allotjament rural Associatiu, amb una ocupació màxima del 25% de l’edificació o en situació 8 Comercial categoria b, en situació 2 Cultural Educatiu Esportiu i de lleure en situació 8 i 12 Hoteler (establiments d’allotjament turístic en modalitats d’establiment hoteler i d’establiment de turisme rural) en situació 8 Magatzem en situació 1, 2 i 8 Oficines i serveis, amb una ocupació màxima del 25% de l’edificació



CVE-DOGC-A-15295026-2015

81

Residencial Restauració en situació 2 o 8 Sanitari assistencial Indústria integrada en situació 2 o 8 Els usos i activitats que es realitzin en la clau 1 queden exclosos de l’obligació de preveure una reserva mínima d’aparcament, d’acord amb allò establert a l’article 239. 1.3. Regulació específica de la subzona de Nucli antic. Clau 1a Aquesta subzona es regula segons l’edificació situada en relació amb el vial i, per tant, li són d’aplicació les limitacions dels paràmetres genèrics de la clau 1 i dels paràmetres generals del sòl urbà següents. - Paràmetres referits al carrer. Els articles 199 a 205 de paràmetres comuns a tot tipus d’ordenació, tot i que amb les regulacions específiques següents que prevalen per sobre de la general: . Fondària edificable (Article 201) Es mantindran les fondàries edificables assenyalades en els plànols d’ordenació, les quals pretenen recollir les profunditats de les edificacions existents, encara que no es respecti la distància mínima entre fons de parcel·la i l’alineació posterior de l’edificació establerta en l’apartat a) de l’article 201.4. . Edificacions en el pati d’illa (Article 205). No s’admeten, a priori, noves edificacions auxiliars en el pati d’illa, tot i que sí que s’admetrà la consolidació i reforma, sense un augment de volum, de les edificacions auxiliars ja existents. Només, s’admetrà l’ampliació, quan suposi adossar-se a altres edificacions auxiliars ja existents, amb la finalitat de minimitzar les mitgeres vistes. . Tanques a carrer i entre patis d’illa (Article 205.3). S’admetran tanques fins a 1,60 m d’alçària, íntegrament massisses en les tanques entre veïns i amb un màxim d’1 m d’alçària amb acabat de pedraplè (no aplacat) o arremolinat i pintat a les tanques a carrer. S’admetrà la rehabilitació de les tanques existents encara que obeeixin a alçàries superiors a les indicades anteriorment. - Paràmetres referits a la parcel·la. Els articles 183 al 191 de paràmetres comuns a tot tipus d’ordenació, tot i que, amb les regulacions específiques següents, prevalen per sobre de la general: . Nombre màxim d’habitatges per parcel·la (article 190). S’estableix una densitat màxima corresponent a 1 habitatge per cada 120 m² de sostre residencial construït. - Paràmetres referits a l’edifici. Els articles del 206 al 223 de paràmetres comuns a tot tipus d’ordenació, tot i que, amb les regulacions específiques següents, prevalen per damunt de la general: . Volum d’un edifici (article 208). El volum de l’edifici no superarà la volumetria definida en els plànols d’ordenació i per aquest articulat en què es pretén preservar la volumetria de l’edificació principal existent situada alineada a vial. No obstant això, s’admeten les ampliacions situades a l’interior de la finca sense sobrepassar la fondària edificable definida en els plànols d’ordenació. En tot cas, qualsevol ampliació de l’edificació existent procurarà identificar-se en una volumetria que es reconegui, de forma independent, a l’edificació principal, i utilitzar canvis de coberta, de pla de façana, o de materials d’acabat. . Alçària reguladora màxima (article 211).



CVE-DOGC-A-15295026-2015

82

Per a edificacions de nova planta i/o ampliacions en alçària de les existents, l’alçària màxima i el nombre de plantes admès vindran definits per la mitjana de les edificacions veïnes en el mateix tram de carrer, amidades d’acord amb l’article corresponent. L’alçària màxima de les façanes que no donen a carrer és la mateixa de la façana a vial, però s’amidarà en relació amb la parcel·la, d’acord amb l’article mencionat abans. . Planta baixa (article 212). El nivell del paviment de la planta baixa es regula segons s’indica en l’apartat 196.3. Pel que fa a l’alçada, la planta baixa tindrà l’alçària necessària per a què els forjats d’una de les edificacions veïnes vagi alineat amb la nova edificació. En cas que no sigui possible utilitzar aquest criteri s’ajustarà a una alçada lliure interior mínima de 2,70 m. en cas d’ús residencial i de 3,20 m, per a altres usos. . Planta soterrània (article 213). No s’admetran els accessos a la planta soterrània visibles des del carrer, aquests s’hauran de fer per les façanes posteriors o per l’interior de l’habitatge. 1.4. Regulació específica de la subzona de nucli compacte. Clau 1b En aquesta subzona 1b, hi seran d’aplicació els mateixos paràmetres d’ordenació regulats en l’apartat anterior (1.3) per a la subzona 1a. 1.5. Regulació específica de la subzona d’antic obert. Clau 1c Aquesta subzona, caracteritzada per la presència d’edificacions antigues envoltades de jardí, es regula, bàsicament, a partir de la relació amb la parcel·la, i s’hi apliquen els paràmetres d’ordenació general del capítol II del títol IX, però amb les particularitats i limitacions següents: - Paràmetres referits a la parcel·la. S’apliquen els paràmetres comuns a tot tipus d’ordenació amb les limitacions genèriques de la clau 1 i les regulacions específiques següents que prevaldran per sobre de la resta: . Sostre edificable màxim de parcel·la (article 189) És l’existent en el moment d’aprovació del POUM, més un 20% del sostre de l’edificació principal. Les ampliacions poden adossar-se a l’edificació principal existent o com a edificació auxiliar separada, sempre que compleixin els paràmetres de nombre de plantes i espai lliure de parcel·la, així com les condicions generals de la zona 1 regulades en l’apartat 1.2. . Nombre màxim d’habitatges per parcel·la (article 190). S’estableix un nombre màxim de tres habitatges per parcel·la mitjançant la divisió horitzontal del conjunt edificat, el qual s’haurà de mantenir volumètricament unitari. . Espai lliure de parcel·la (article 192). És regula en els plànols d’ordenació detallada del sòl urbà i és la resultant d’aplicar els paràmetres d’edificabilitat i ocupació màxims. Tanmateix, no s’admetrà la reducció en més d’un 20% de la superfície existent. No s’admetrà, tampoc, la implantació de cap nova edificació en l’espai grafiat com a no edificable (ratllat en els plànols). . Separacions mínimes als límits de parcel·la (article 193). Per a noves edificacions i ampliacions, serà de 5,00 metres, com a mínim, a carrer i veïns, a excepció de les edificacions existents ja adossades a llindars



CVE-DOGC-A-15295026-2015

83

veïns en què, per a les seves ampliacions, no caldrà que respectin la distància mínima a aquest llindar. . Tanques a espai públic i entre veïns (article 195). S’admetran tanques fins a 1,60 m d’alçària, íntegrament massisses en les tanques entre veïns i amb un màxim d’1 m d’alçària, amb acabat de pedraplè (no aplacat) o arremolinat i pintat en les tanques a carrer. S’admetrà la rehabilitació de les tanques existents, encara que obeeixin a alçàries superiors a les anteriorment indicades. - Paràmetres referits a l’edifici. S’hi apliquen els paràmetres comuns a tot tipus d’ordenació amb les limitacions genèriques de la clau 1 i les regulacions específiques següents que prevaldran per sobre de la resta: . Nombre màxim de plantes (article 210) El nombre màxim de plantes de l’edificació principal es defineix en els plànols d’ordenació detallada del sòl urbà i, en cas que no estigui establerta gràficament, es correspondrà amb l’existent. Tant les edificacions auxiliars com les possibles ampliacions es desenvoluparan en una sola planta. . Alçària reguladora màxima d’un edifici (article 211). Per a ampliacions i noves edificacions, l’alçària reguladora màxima s’amida d’acord amb l’article 211.5, mentre que, per a obres de reforma, s’aplicaran les alçàries de les edificacions existents que, només, admetran un increment de 40 cm per a reforç estructural o per afegir aïllament o altres millores a la coberta, sense que es generi un increment de l’alçària lliure interior. En cas que part de l’edificació principal se situï alineada a vial, aquesta es regularà d’acord amb la regulació específica establerta per la subzona de centre històric (clau 1a), referida a l’apartat 1.3. d’aquest mateix article. L’alçària màxima de les edificacions auxiliars i de les ampliacions és de 5,00 m, excepte si l’edificació principal és més baixa que, aleshores, serà de la mateixa alçària, com a màxim. . Planta baixa (article 212). El nivell del paviment de la planta baixa per a les edificacions situades en relació amb la parcel·la es regula segons s’indica a l’apartat 212.4, tot i que si alguna de les façanes es troba alineada a vial, aquesta es regularà d’acord amb la regulació específica establerta per la subzona de centre històric (clau 1a), referida a l’apartat 1.3. d’aquest mateix article. Per definir l’alçària lliure mínima interior, s’aplica l’article 212.8. Secció 2a 120.5 ZONA D’URBÀ TRADICIONAL. Clau 2 2.1. Definició Comprèn aquelles àrees que conformen el creixement al voltant dels nuclis, i les illes i edificacions construïdes seguint els carrers i camins tradicionals, que tenen una significació urbana especial per la uniformitat i coherència en la implantació de les edificacions, que ocupen, en general, tot el front de parcel·la, i s’alineen a la vialitat existent. En aquesta zona, es pretén afavorir la rehabilitació de les edificacions, sense prohibir l’enderroc i substitució dels edificis per raons de ruïna o d’escàs interès arquitectònic, i facilitar una renovació i actualització del teixit urbà sense perdre el caràcter tradicional de les façanes i carrers existents.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

84

Afegit a la regulació genèrica d’aquesta zona, es defineixen les subzones específiques següents en els plànols d’ordenació detallada del sòl urbà, les quals responen, respectivament, a unes condicions particulars específiques: Clau 2a Urbà tradicional compacte No obstant això, les edificacions incloses en aquesta classe de sòl que figuren en el Catàleg de béns protegits de Brunyola, tramitat conjuntament amb aquest POUM, s’assenyalen en els plànols d’ordenació amb un asterisc vermell, el qual remet a la normativa general i a l’específica de cada fitxa del catàleg, atès que tenen un règim urbanístic, parcialment, diferent de la resta d’edificacions qualificades de zona de centre històric, segons el que s’estableix en el títol VIIIè d’aquestes normes. 2.2. Regulació general de la zona d’urbà tradicional. Clau 2 Són aplicables, en aquest tipus de sòl, amb caràcter general, els paràmetres urbanístics i d’ordenació del títol IXè d’aquesta normativa, tot i que sotmesos a les observacions següents: - Paràmetres referits a la parcel·la. Els articles 183 al 191 de paràmetres comuns a tot tipus d’ordenació, tot i que amb les regulacions específiques següents que prevalen per sobre de la general: . Nombre màxim d’habitatges per parcel·la (article 190). S’estableix 1 habitatge per cada 120 m² de sostre residencial construït, mitjançant la divisió horitzontal del conjunt edificat, el qual s’haurà de mantenir unitari volumètricament. . Ocupació màxima de parcel·la (article 191). En els plànols d’ordenació detallada del sòl urbà, es defineixen tres tipus de sòl segons l’ocupació possible: les zones ocupades o a consolidar amb l’edificació principal d’habitatges, les zones destinades a patis on s’admeten les edificacions auxiliars o altres instal·lacions i les zones grafiades com a no edificables (ratllat en els plànols), que s’han de mantenir desocupades i no permeten cap tipus d’ocupació, element o instal·lació (a excepció de les soterrades que no impliquin volumetria aparent). - Paràmetres referits a l’edifici. Els articles del 206 al 223 de paràmetres comuns a tot tipus d’ordenació, tot i que amb les regulacions específiques següents, que prevalen per sobre de la general: . Façanes (article 209). Les façanes conservaran la tipologia i les pautes compositives de les edificacions veïnes existents, i mantenir els ritmes de buits i plens, atenent a les proporcions, dimensions i formes de les obertures de portes i finestres, als materials d’acabat i al cromatisme. Els buits de proporcions verticals no podran sobrepassar el 50% de la superfície de cada pla de façana. S’admetran modificacions de les obertures existents o noves obertures que mantinguin la composició de la façana, obertures que s’hauran de separar un mínim de 50 cm de les mitgeres. Es prohibeixen els materials i mètodes constructius següents: aplacats de tota mena (excepte sòcols de pedra natural), acabats d’obra vista, plafons de plàstic, pissarra, ceràmica vidriada, caixes de persiana vistes o marcades en façana, entregues de forjat vistes, gelosies prefabricades, baixants i canals de recollida d’aigua de PVC i tot el material o sistema constructiu que difereixi, substancialment, de l’entorn més immediat.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

85

A aquests efectes, la integració de la nova façana a l’entorn, quan el tècnic municipal ho consideri adient, caldrà fer un estudi de les alçàries del tram de carrer (dues finques a costat i costat) a escala mínima d’1/100. Pel que fa a les façanes posteriors, quan no resultin fàcilment visibles des de la via pública, s’admetrà la renovació de tota la façana sense limitacions estètiques ni de composició. . Nombre màxim de plantes (article 210). El nombre màxim de plantes de l’edificació principal es defineix en els plànols d’ordenació detallada del sòl urbà i, en cas que no estigui establerta gràficament, es correspondrà amb la mitjana de les edificacions veïnes en el tram de carrer. Les ampliacions dels habitatges es regiran pel mateix nombre de plantes de l’edifici existent, però les edificacions auxiliars s’hauran de desenvolupar obligatòriament en una sola planta. . Alçària reguladora màxima (article 211). S’estableix, com a alçària reguladora màxima, la recollida en l’article 211.2, si bé s’accepten intervencions en les edificacions existents actualment, amb una alçària superior que, només, admetran un increment de 40 cm per a reforç estructural, per afegir aïllament o per altres millores de la coberta, sense que suposi una ampliació del volum interior habitable. El punt d’aplicació de l’alçaria reguladora màxima ve establerta per l’article 211.4 a les façanes alineades a vial, mentre que l’alçària màxima de les façanes que no donen a carrer és la mateixa de la façana a vial, tot i que amidada en relació amb la parcel·la, d’acord amb l’article 211.5. L’alçària màxima de les edificacions auxiliars és de 3,50 m, excepte que l’edificació principal sigui més baixa i, aleshores, serà de la mateixa alçària com a màxim. . Planta baixa (article 212). Quan una de les façanes de la nova edificació es trobi alineada a vial, s’aplicarà l’article 212.3. per determinar la situació de la planta baixa. En el cas d’edificacions existents, es valorarà la configuració general de l’edifici per aplicar la norma en relació amb el vial o amb la parcel·la. . Planta sota coberta (article 216). L’arrencada del pla inclinat de la coberta podrà situar-se, com a màxim, a 60 cm per sobre del darrer forjat a nivell de façana, sempre, però per sota de l’alçària reguladora màxima establerta. . Coberta (article 217). Les cobertes seran inclinades de teula àrab amb un pendent màxim i uniforme del 30%, amb el ràfec horitzontal a les façanes alineades a vial (excepte les cobertes existents que responguin a una edificació amb una volumetria original diferent). Les canals i baixants de recollida d’aigües seran de zenc, ferro galvanitzat, coure o xapa lacada, i queda prohibit el PVC i materials plàstics similars. S’admetran les terrasses tipus banyera, però només en les vessants de coberta no visibles des del vial. . Alçària mínima lliure d’una planta (article 218). Per a totes les plantes pis en edificacions noves o ampliacions, 2,70 metres o aquella alçària establerta per la normativa referida a condicions d’habitabilitat que sigui d’aplicació, si és una alçària superior. Per a les plantes sota rasant, l’alçària lliure mínima és de 2,20 metres.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

86

. Espais oberts (article 220). No s’admeten espais oberts en planta baixa. . Elements sortints (article 219). La volada màxima de qualsevol element que sobresurti de la línia de façana s’ajustarà a un màxim de 10 cm en carrers de menys de 4 metres d’amplada i a un màxim de 20 cm a la resta de vials. S’admetrà la volada del ràfec de coberta fins a 60 cm, en general, i fins a 30 cm en façanes alineades a carrer (excepte ràfecs existents de dimensió superior). . Elements tècnics (article 221). Els elements tècnics dels edificis se situaran a les façanes i vessants de la coberta que no resultin visibles des del vial, preferentment orientats cap a l’interior. En cas que no sigui possible, s’integraran a la composició estètica de la construcció mitjançant una solució específica a validar pels tècnics municipals. Els volums tècnics i caixes d’ascensor que sobresurtin de la coberta no es podran situar a menys de 3,00 metres de la façana a vial, per tal de millorar-ne l’ocultació. Pel que fa a xemeneies, antenes i altres infraestructures aèries, prevaldrà la funcionalitat. - Paràmetres referits a l’entorn. Ateses les característiques arquitectòniques i urbanes d’aquest tipus de sòl, s’estableixen, també, una sèrie de paràmetres genèrics destinats a garantir unes pautes mínimes de conservació del teixit urbà, que procurin el foment de les obres de rehabilitació i/o renovació de les construccions existents, i s’admeten obres de consolidació, modernització, sanejament i/o reparació, així com les de restauració i millora de les edificacions existents. Es permetran edificacions de nova planta, sempre que es respectin les condicions ambientals i arquitectòniques establertes en aquesta normativa, ja sigui en els casos en què s’enderroqui un edifici per causes tècniques o per escassa entitat o valor arquitectònic, o bé per als nous volums d’edificació proposats en els plànols d’ordenació detallada. En tot cas, les noves edificacions es projectaran atenent a la conservació de la tipologia i les pautes compositives existents, i mantenir els ritmes emprats en les edificacions contigües. - Paràmetres referits a l’ús de les edificacions. En aquest tipus de sòl, s’hi admetran les condicions d’ús següents, referides a les situacions tipificades en l’article 232: . Ús principal: habitatge . Usos compatibles: Associatiu, amb una ocupació màxima del 25% de l’edificació o en situació 8 Comercial en situació 2 Educatiu Esportiu i de lleure en situació 8 i 12 Hoteler (establiments d’allotjament turístic en modalitats d’establiment hoteler i d’establiment de turisme rural) en situació 8 Magatzem en situació 1,2 i 8 Oficines i serveis amb una ocupació màxima del 50% de l’edificació Religiós en situació 2 o 8 Residencial públic Restauració en situació 2 o 8



CVE-DOGC-A-15295026-2015

87

Sanitari assistencial Indústria integrada en situació 2 o 8 2.3. Regulació específica de la subzona d’urbà tradicional compacte. Clau 2a Aquesta subzona es regula segons l’edificació situada en relació amb el vial i, per tant, li són, també, d’aplicació les següents limitacions dels paràmetres genèrics de la clau 2 i dels paràmetres generals del sòl urbà. - Paràmetres referits al carrer. Els articles 199 a 205 de paràmetres comuns a tot tipus d’ordenació, tot i que, amb les regulacions específiques següents que prevalen per sobre de la general: . Fondària edificable (article 201). Es mantindran les fondàries edificables assenyalades en els plànols d’ordenació, encara que no es respecti la distància mínima entre fons de parcel·la i alineació posterior de l’edificació establerta en l’apartat a) de l’article 201.4. . Edificacions en el pati d’illa (article 205). S’admeten les edificacions auxiliars adossades preferentment a l’edificació principal, amb una ocupació màxima del 20% de la superfície del pati, sense excedir els 25 m² de superfície construïda. . Tanques a carrer i entre patis d’illa (article 205.3). S’admetran tanques fins a 1,60 m d’alçària, amb un màxim d’1 m d’alçària amb obra de fàbrica i acabat arremolinat i pintat, tant en les tanques a carrer com en les tanques a veïns. S’admetrà la rehabilitació de les tanques existents, encara que obeeixin a alçàries superiors a les indicades anteriorment. - Paràmetres referits a la parcel·la. Els articles 183 al 191 de paràmetres comuns a tot tipus d’ordenació, tot i que amb les regulacions específiques següents que prevalen per sobre de la general: . Parcel·la mínima (article 185). No s’estableix, per a aquest tipus de sòl, una superfície mínima de parcel·la, però sí un valor de façana mínima de 6.00 metres davant d’hipotètiques segregacions. - Paràmetres referits a l’edifici. Els articles del 206 al 223 de paràmetres comuns a tot tipus d’ordenació, tot i que amb les regulacions específiques següents que prevalen per sobre de la general: . Cossos sortints (article 219). No s’admet cap cos sortint a menys de 3,00 metres per sobre la vorera del carrer. Les volades dels cossos sortints a la façana a vial no sobrepassaran la mesura d’1/10 en relació amb l’amplada del carrer, amb un màxim d’1 m. En la resta de façanes, la volada màxima és d’1,20 metres. Secció 3a 120.6 ZONA D’EIXAMPLE URBÀ. Clau 3 3.1. Definició Tipologia de trama urbana en eixample modern amb ordenacions en illa tancada, impròpia d’un municipi de les característiques de Brunyola. No s’admet en aquest POUM ni, a priori, en futures modificacions, motiu pel qual no se’n regula ni ordena cap dels paràmetres urbanístics que li serien propis.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

88

Secció 4a 120.7. ZONA D’ORDENACIÓ OBERTA. Clau 4 4.1. Definició Forma moderna de creixement configurada a partir d’edificacions aïllades ordenant la totalitat de la parcel·la i els espais lliures privats restants en funció de l’ús predominat. No és una tipologia existent a Brunyola, motiu pel qual no se’n regula ni ordena cap dels paràmetres urbanístics que li serien propis, si bé no es descarta, completament, que una futura modificació del POUM pogués incorporar aquest tipus d’ordenació, que s’hauria de definir amb una concreció major en aquell mateix moment. Secció 5a 120.8 ZONA DE CASES AGRUPADES. Clau 5 5.1. Definició Comprèn les zones caracteritzades per promocions unitàries formades per cases unifamiliars en filera, en què les edificacions es disposen seguint una alineació paral·lela al vial que li dóna accés, mantenint un espai lliure anterior i posterior per un pati comunitari o privat. En aquelles parcel·les ja edificades que, formant part d’una promoció unitària, admetin incrementar el sostre, es requerirà, prèviament a l’atorgament de la llicència, l’acord favorable de la comunitat de propietaris de la filera, en la majoria establerta per la legislació aplicable. En aquesta zona, també es pretén regular les ampliacions i intervencions en les edificacions existents i uniformitzar els paràmetres aplicables per cada filera de nova construcció, i considerar que poden ser promoguts per propietaris diversos al llarg del temps. 5.2. Regulació general de la zona de cases agrupades. Clau 5 Són aplicables, en aquest tipus de sòl, amb caràcter general, els paràmetres urbanístics i d’ordenació del títol IXè d’aquesta normativa, especialment, el capítol II d’edificacions alineades a vial, per bé que sotmesos a les observacions següents: - Paràmetres referits a la parcel·la. Els articles 183 al 191 de paràmetres comuns a tot tipus d’ordenació, tot i que amb les regulacions específiques següents que prevalen per sobre de la general: . Parcel·la mínima (article 185). S’estableix una parcel·la mínima de 120 m² per habitatge, amb una façana mínima de 5,50 metres, a excepció de parcel·les ja existents d’acord amb la disposició transitòria vuitena (article 259). . Sostre edificable màxim de parcel·la (article 189) És el resultat d’aplicar els paràmetres màxims establerts per aquesta normativa, d’acord amb els gàlibs indicats, gràficament, en els plànols d’ordenació. Com a màxim serà de 0,75 m² sostre/m² sòl. . Nombre màxim d’habitatges per parcel·la (article 190). Un habitatge unifamiliar per parcel·la i façana mínima, o d’acord amb cada filera indicada en els plànols d’ordenació. En cas que no estigui definit, s’interpreta que les parcel·les contigües amb la mateixa qualificació s’edificaran en una



CVE-DOGC-A-15295026-2015

89

mateixa filera, a excepció que es presenti un projecte unitari que justifiqui la viabilitat d’execució dels habitatges de totes les parcel·les. . Ocupació màxima de la parcel·la (article 191). Ve definida pel gàlib indicat en els plànols d’ordenació. En cas que no s’indiqui, és la resultant d’aplicar els paràmetres establerts d’alineació a vial, separació a llindars i profunditat edificable. . Separacions mínimes de la filera als límits de parcel·la (article 193). Les definides pels gàlibs indicats en els plànols d’ordenació detallada. En cas que no es trobi indicat, la separació mínima a carrer serà de 5,00 metres, i a llindars laterals de 3,00 metres, quan no actuïn com a mitgera. - Paràmetres referits al carrer. Els articles del 199 al 205 de paràmetres comuns a tot tipus d’ordenació, tot i que amb les regulacions específiques següents que prevalen per sobre de la general: . Alineació de l’edificació respecte del carrer (article 199). La línia en planta de la façana de l’edificació se situarà d’acord amb els gàlibs indicats en els plànols d’ordenació i, en cas que no es defineixi, a una distància mínima de 5,00 metres de l’alineació del vial, per tal de possibilitar l’existència d’un pati davanter, privatiu o comunitari, apte, si escau, per a disposar-hi la reserva d’una plaça d’aparcament a l’aire lliure per cada habitatge. . Fondària edificable (article 201). La línia en planta de la façana posterior de l’edificació se situarà d’acord amb els gàlibs indicats en els plànols d’ordenació, i la fondària màxima edificable és de 13 m (computats entre façanes), si no apareix indicada específicament, sempre que es mantingui una distància mínima a fons de parcel·la de 5 metres. En aquelles edificacions que no hagin esgotat aquesta fondària màxima edificable, s’hi admetrà l’ampliació, sempre en continuïtat amb l’edificació principal, i sempre que la distància mínima al fons de parcel·la sigui igual o superior a 5 m. . Pati davanter i pati posterior de la parcel·la (article 204). Els patis davanters i l’espai de separació mínima de les testeres del rengle als llindars laterals s’hauran de mantenir desocupats de qualsevol edificació auxiliar o instal·lació amb una volumetria aparent, a excepció de pèrgoles i tendals. . Edificacions en el pati posterior (article 205). Les edificacions auxiliars se situaran al fons de la parcel·la i adossades als llindars veïns, amb una superfície màxima del 20% de l’espai lliure existent i amb una alçària reguladora màxima equivalent a la planta baixa de l’habitatge al qual serveix. A diferència d’aquests, les pèrgoles s’hauran d’instal·lar adossades a la façana posterior de l’edificació principal. Pel que fa als elements tècnics soterrats, es podran situar en qualsevol lloc de la parcel·la. . Tanques (article 205). S’admetran les tanques a carrer amb una alçària màxima d’1,80 m d’alçària, amb un màxim d’1 m d’alçària de tanca massissa, amb un acabat unitari per a tot el rengle de cases. Pel que fa a les tanques amb el límit posterior i/o entre veïns, s’aplicarà allò establert a l’article 205.3.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

90

- Paràmetres referits a l’edifici. Els articles del 206 al 223 de paràmetres comuns a tot tipus d’ordenació, tot i que amb les regulacions específiques següents que prevalen per sobre de la general: . Façanes d’un edifici (article 209). La façana de cada filera de cases haurà de tenir una estètica unitària, i s’admeten variacions cromàtiques o de distribució d’obertures entre les diferents cases que la composen, d’acord amb els paràmetres que es defineixen a continuació. En aquesta mateixa línia, els acabats definits per les façanes a carrer també seran uniformes per a tota la filera, i s’hi admetrà l’acabat arrebossat i pintat (de colors ocres, terrosos, sienes, o altres colors tradicionals de la zona) i/o amb obra de fàbrica ceràmica vista, i també s’admet un sòcol d’estucat, arrebossat, aplacat de pedra natural o amb d’altres peces prefabricades, el qual podrà ocupar tota la planta baixa. Es podrà mantenir el ràfec continu per tota la filera (en cas de projecte conjunt) o escalonat en cada casa que es faci, seguint el pendent del carrer i justificant el compliment de l’alçària reguladora màxima establerta per cada unitat projectada. Les obertures s’hauran de separar un mínim d’un metre de les mitgeres, i s’ajustaran a una amplada màxima d’1,40 m, excepte, a planta baixa, en què la separació mínima serà de 0,50 m i l’amplada màxima de 3,20 m. L’esquema compositiu de forats i obertures s’haurà de respectar per a tota la filera, agafant, com a pauta, el primer projecte executat (o en tràmit d’execució). No s’admeten reculades en les façanes a vial més enllà dels gàlibs establerts en el plànol. La uniformitat compositiva de la façana posterior, sempre que no resulti directament visible des d’un altre vial, podrà ser més flexible a criteri dels tècnics municipals. . Nombre màxim de plantes (article 210). S’estableix un nombre màxim de 2 plantes (Pb+1), excepte que els plànols d’ordenació estableixin un nombre diferent. S’hi admetrà, també, una planta sota coberta, sempre que respecti l’alçària reguladora i no disposi d’obertures en cap de les façanes. . Alçària reguladora màxima (article 211). Correspon a les indicades en l’article 211.2, aplicada segons l’alineació a vial (211.4). . Planta baixa (article 212). La situació del paviment de la planta baixa és lliure, sempre que es respecti l’alçària reguladora màxima de l’edificació i les alçàries interiors lliures mínimes establertes per l’article 212.8. . Planta soterrània (article 213). La planta soterrània de cada casa podrà excedir, en un màxim de 3,00 metres, la profunditat indicada en els plànols d’ordenació. No podrà tenir obertures a la façana a carrer, excepte la porta d’accés. . Coberta (article 217). Les cobertes de l’edificació principal seran inclinades a dues aigües, de teula àrab, amb un pendent màxim i uniforme del 30% i amb el ràfec horitzontal a les façanes alineades a vial. Les canals i baixants de recollida d’aigües seran de zenc, ferro galvanitzat, coure o xapa lacada.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

91

Només, s’admeten les cobertes planes en ampliacions o volums de l‘edificació que no donin a carrer. . Alçària mínima lliure d’una planta (article 218). Per a totes les plantes pis en edificacions noves o ampliacions, 2,70 metres o aquella alçària establerta per la normativa referida a condicions d’habitabilitat que sigui d’aplicació, si és una alçada superior. Per a les plantes sota rasant, l’alçària lliure mínima és de 2,20 metres. . Cossos sortints (article 219). Els cossos sortints a la façana a carrer respectaran una volada uniforme de 0,80 m i una amplada màxima d’1,80 m, amb un màxim d’un element per planta. Els cossos sortints a la façana posterior podran disposar d’una volada màxima d’1,20 metres (uniforme per a tota la filera) i s’hauran de separar de les mitgeres un mínim de 0,80 m. . Espais oberts d’un edifici (article 220). No s’admeten els espais oberts a la façana alineada a vial. - Paràmetres referits a l’ús de les edificacions. En aquest tipus de sòl, s’hi admetran les condicions d’ús següents referides a les situacions tipificades a l’article 232: . Ús principal: habitatge unifamiliar . Usos compatibles: Associatiu Educatiu Esportiu i de lleure Magatzem en situació 1 Oficines i serveis amb una ocupació màxima del 25% de l’edificació Indústria integrada en situació 2 o 8 Comercial vinculat a la indústria integrada, en el mateix espai Secció 6a 120.9 ZONA DE CASES AÏLLADES. Clau 6 6.1. Definició Es correspon a les zones urbanitzades en les perifèries dels nuclis de Brunyola i Sant Martí Sapresa, amb habitatges unifamiliars aïllats o aparellats envoltats d’espai lliure d’ús privat. Aquesta zona ordena, per tant, l’edificació aïllada destinada generalment a l’ús residencial unifamiliar en forma de ciutat jardí en funció de diferents densitats, segons les característiques de l’ordenació del context urbà immediat. Es distingeixen quatre subzones en funció de la intensitat d’edificació, la mida de la parcel·la, i les condicions d’edificació: Clau 6a. Cases aïllades 250/50 Clau 6b. Cases aïllades 400/40 Clau 6c. Cases aïllades 600/30 Clau 6d. Cases aïllades 900/25 No obstant això, les edificacions incloses en aquesta classe de sòl que figuren en el Catàleg de béns protegits de Brunyola, tramitat conjuntament amb aquest POUM, s’assenyalen en els plànols d’ordenació amb un asterisc vermell, el qual remet a la normativa general i a l’específica de cada fitxa del catàleg, atès que tenen un règim urbanístic parcialment diferent de la resta d’edificacions



CVE-DOGC-A-15295026-2015

92

qualificades de zona de centre històric, segons el que s’estableix en el títol VIIIè d’aquestes normes. 6.2. Regulació general de la zona de Cases aïllades. Clau 6 Són aplicables, en aquest tipus de sòl, amb caràcter general, els paràmetres urbanístics i d’ordenació del títol IXè d’aquesta normativa, per bé que sotmesos a les observacions següents: - Paràmetres referits a la parcel·la. Els articles 183 al 191 de paràmetres comuns a tot tipus d’ordenació, tot i que amb les regulacions específiques següents que prevalen per sobre de la general: . Ocupació màxima de la parcel·la (article 191). En les parcel·les amb un pendent superior a un 30%, caldrà reduir l’ocupació fixada a la subzona corresponent en un 25% i, si és superior al 50%, en un 50%. . Separacions mínimes i fixes als límits de la parcel·la (article 193). Les parcel·les amb un desnivell superior a 4 metres entre la rasant del carrer i la cota escollida per a la planta baixa, justificadament, podran reduir a 3 m la distància mínima al front de carrer. - Paràmetres referits a l’edifici. Els articles del 206 al 223 de paràmetres comuns a tot tipus d’ordenació, tot i que amb les regulacions específiques següents que prevalen per sobre de la general: . Edificacions auxiliars i instal·lacions (article 206). S’admet la construcció d’edificacions auxiliars de només planta baixa que ocupin un màxim del 10% de la parcel·la, si bé la superfície construïda computarà als efectes de l’edificabilitat màxima permesa. En cas que estiguin adossades a l’edificació principal, es consideraran, com a part d’aquesta, les que estiguin comunicades interiorment, mentre que seran edificacions auxiliars les que, només, tinguin accés des de l’exterior de l’habitatge. L’alçària màxima d’aquestes edificacions auxiliars serà de 3,00 metres i s’hauran de separar dels llindars de parcel·la les distàncies mínimes establertes per a cada subzona en concret, a excepció d’aquells casos en què es puguin resoldre, íntegrament, en règim de substitució de terres. . Nombre màxim de plantes (article 210). S’estableix un nombre màxim de 2 plantes (Pb+1), excepte que els plànols d’ordenació estableixin un nombre diferent. . Alçària reguladora màxima (article 211). Es regula d’acord amb l’article 211.5. En edificacions situades en terrenys de fort pendent en què sigui aconsellable una implantació escalonada de l’edificació, s’admetrà l’aplicació de l’alçària reguladora màxima per a cadascuna de les diferents parts situades en diferents nivells, amb la condició que, entre el punt d’aplicació de l’alçària reguladora en coberta del nivell més baix i el del nivell més alt, hi hagi una diferència màxima de 2,00 metres, de manera que no es generi una planta afegida aparent. . Planta baixa (article 212). Es regula d’acord amb l’article 212.4. . Planta soterrània (article 213). S’admet, per a les plantes soterrànies, una ocupació afegida que superi l’ocupació màxima principal establerta, en un 30%, si bé haurà de respectar les separacions mínimes a llindars establertes per a cada subzona en concret. . Alçària mínima lliure d’una planta (article 218).



CVE-DOGC-A-15295026-2015

93

Per a totes les plantes pis en edificacions noves o ampliacions, 2,70 metres o aquella alçària establerta per la normativa referida a condicions d’habitabilitat que sigui d’aplicació, si és una alçària superior. Per a les plantes sota rasant, l’alçària lliure mínima és de 2,20 metres. - Paràmetres referits a l’ús de les edificacions. En aquest tipus de sòl, s’hi admetran les condicions d’ús següents referides a les situacions tipificades en l’article 232: . Ús principal: habitatge unifamiliar . Usos compatibles: Associatiu Oficines i serveis amb una ocupació màxima del 25% de l’edificació principal Indústria integrada en situació 2 o 8 Comercial vinculat a la indústria integrada en el mateix espai. 6.3. Regulació específica de la subzona de cases aïllades 250/50. Clau 6a A més dels paràmetres de regulació general establerts per a la zona 6, a les parcel·les tipificades amb la clau 6a, també hi són d’aplicació els paràmetres específics següents: - Paràmetres referits a la parcel·la. A banda dels paràmetres comuns a tot tipus d’ordenació i les limitacions fixades per al conjunt de la clau 6, hi són d’aplicació les regulacions específiques següents que prevalen per sobre de les generals: . Parcel·la mínima (article 185). S’estableix una parcel·la mínima de 250 m² de superfície. . Front mínim de parcel·la (article 184). S’estableix un front mínim de parcel·la de 10 metres. - Paràmetres referits a l’edifici. A banda dels paràmetres comuns a tot tipus d’ordenació i les limitacions fixades per al conjunt de la clau 6, hi són d’aplicació les regulacions específiques següents que prevalen per sobre de les generals: . Índex d’edificabilitat neta (article 188). S’estableix una edificabilitat màxima d’1,00 m² sostre/m² de sòl. . Nombre màxim d’habitatges per parcel·la (article 190). S’estableix una densitat màxima d’1 habitatge per parcel·la mínima. En aquells casos en què la superfície de la parcel·la sigui igual o superior al doble de la parcel·la mínima fixada, s’hi admetrà, com a màxim, un segon habitatge amb la condició que conformin una única entitat volumètrica, ja sigui en forma de cases aparellades o a raó d’un habitatge per planta. . Ocupació màxima de la parcel·la (article 191). S’estableix una ocupació màxima per a l’edificació principal del 50%. . Separacions mínimes als llindars de parcel·la (article 193). Cal respectar una separació mínima a tots els llindars de parcel·la de 3 m. 6.4. Regulació específica de la subzona de cases aïllades 400/40. Clau 6b A més dels paràmetres de regulació general establerts per a la zona 6, en les parcel·les tipificades amb la clau 6b, hi són, també, d’aplicació els paràmetres específics següents: - Paràmetres referits a la parcel·la. A banda dels paràmetres comuns a tot tipus d’ordenació i les limitacions fixades per al conjunt de la clau 6, hi són d’aplicació les regulacions específiques següents que prevalen per sobre de les generals: . Parcel·la mínima (article 185).



CVE-DOGC-A-15295026-2015

94

S’estableix una parcel·la mínima de 400 m² de superfície. . Front mínim de parcel·la (article 184). S’estableix un front mínim de parcel·la de 16 metres. - Paràmetres referits a l’edifici. A banda dels paràmetres comuns a tot tipus d’ordenació i les limitacions fixades per al conjunt de la clau 6, hi són d’aplicació les regulacions específiques següents que prevalen per sobre de les generals: . Índex d’edificabilitat neta (article 188). S’estableix una edificabilitat màxima de 0,70 m² sostre/m² de sòl. . Nombre màxim d’habitatges per parcel·la (article 190). S’estableix una densitat màxima d’1 habitatge per parcel·la mínima. En aquells casos en què la superfície de la parcel·la sigui igual o superior al doble de la parcel·la mínima fixada, s’hi admetrà, com a màxim, un segon habitatge amb la condició que conformin una única entitat volumètrica, ja sigui en forma de cases aparellades o a raó d’un habitatge per planta. . Ocupació màxima de la parcel·la (article 191). S’estableix una ocupació màxima per a l’edificació principal del 40%. . Separacions mínimes als llindars de parcel·la (article 193). Cal respectar una separació mínima a tots els llindars de parcel·la de 3 m. 6.5. Regulació específica de la subzona de cases aïllades 600/30. Clau 6c A més dels paràmetres de regulació general establerts per a la zona 6, en les parcel·les tipificades amb la clau 6c, també s’hi apliquen els paràmetres específics següents: - Paràmetres referits a la parcel·la. A banda dels paràmetres comuns a tot tipus d’ordenació i les limitacions fixades per al conjunt de la clau 6, s’hi apliquen les regulacions específiques següents que prevalen per sobre de les generals: . Parcel·la mínima (article 185). S’estableix una parcel·la mínima de 600 m² de superfície. . Front mínim de parcel·la (article 184). S’estableix un front mínim de parcel·la de 18 metres. - Paràmetres referits a l’edifici. A banda dels paràmetres comuns a tot tipus d’ordenació i les limitacions fixades per al conjunt de la clau 6, s’hi apliquen les regulacions específiques següents que prevalen per sobre de les generals: . Índex d’edificabilitat neta (article 188). S’estableix una edificabilitat màxima de 0,50 m² sostre/m² de sòl. . Nombre màxim d’habitatges per parcel·la (article 190). S’estableix una densitat màxima d’1 habitatge per parcel·la mínima. En aquells casos en què la superfície de la parcel·la sigui igual o superior al doble de la parcel·la mínima fixada, s’hi admetrà, com a màxim, un segon habitatge amb la condició que conformin una única entitat volumètrica, ja sigui en forma de cases aparellades o a raó d’un habitatge per planta. . Ocupació màxima de la parcel·la (article 191). S’estableix una ocupació màxima del 30% per a l’edificació principal. . Separacions mínimes als llindars de parcel·la (article 193). Cal respectar una separació mínima a tots els llindars de parcel·la de 4 m. 6.6. Regulació específica de la subzona de cases aïllades 900/25. Clau 6d A més dels paràmetres de regulació general establerts per a la zona 6, en les parcel·les tipificades amb la clau 6d, també s’hi apliquen els paràmetres específics següents:



CVE-DOGC-A-15295026-2015

95

- Paràmetres referits a la parcel·la. A banda dels paràmetres comuns a tot tipus d’ordenació i les limitacions fixades per al conjunt de la clau 6, s’hi apliquen les regulacions específiques següents que prevalen per sobre de les generals: . Parcel·la mínima (article 185). S’estableix una parcel·la mínima de 900 m² de superfície. . Front mínim de parcel·la (article 184). S’estableix un front mínim de parcel·la de 20 metres. - Paràmetres referits a l’edifici. A banda dels paràmetres comuns a tot tipus d’ordenació i les limitacions fixades per al conjunt de la clau 6, s’hi apliquen les regulacions específiques següents que prevalen per sobre de les generals: . Índex d’edificabilitat neta (article 188). S’estableix una edificabilitat màxima de 0,40 m² sostre/m² de sòl. . Nombre màxim d’habitatges per parcel·la (article 190). S’estableix una densitat màxima d’1 habitatge per parcel·la. . Ocupació màxima de la parcel·la (article 191). S’estableix una ocupació màxima per a l’edificació principal del 25%. . Separacions mínimes als llindars de parcel·la (article 193). Cal respectar una separació mínima a tots els llindars de parcel·la de 5 m. Secció 7a 120.10 ZONA INDUSTRIAL. Clau 7 7.1. Definició Aquesta zona ordena l’edificació aïllada i en filera, destinada generalment a l’ús industrial situat en polígons d’activitats econòmiques. D’altra banda, es reconeix la possibilitat de mantenir activitats industrials de baix impacte ambiental en edificacions situades en àmbits urbans residencials, que donen una riquesa d’usos característica de les poblacions menys desenvolupades urbanísticament. Ateses les característiques del municipi, aquest POUM distingeix dues subzones en funció de les característiques de l’edificació i la situació en relació amb els nuclis habitats del municipi: Clau 7b. Indústria agrupada Clau 7c. Indústria aïllada 7.2. Regulació general de la zona Industrial. Clau 7 Són aplicables, en aquest tipus de sòl, amb caràcter general, els paràmetres urbanístics i d’ordenació del títol IXè d’aquesta normativa, per bé que sotmesos a les observacions següents: - Paràmetres referits a la parcel·la. Els paràmetres comuns a tot tipus d’ordenació, tot i que amb les regulacions específiques següents que prevalen per sobre de la general: . Nombre màxim d’activitats per parcel·la (article 190) Es permet un màxim de dues activitats per parcel·la mínima, integrades en una mateixa edificació, sempre que es garanteixi un accés independent per a cadascuna (directament des de l’exterior, o bé mitjançant un espai comú). - Paràmetres referits a l’edifici. Els paràmetres comuns a tot tipus d’ordenació, tot i que amb les regulacions específiques següents que prevalen per sobre de la general: . Façanes d’un edifici (article 209).



CVE-DOGC-A-15295026-2015

96

Com a materials de façana, s’utilitzaran revestiments tradicionals o, preferentment, materials de construcció pensats per anar vistos en consonància amb l’entorn construït on es situïn. . Planta altell (article 214). S’admeten les plantes altell, amb una ocupació màxima del 50% de la superfície construïda en planta baixa i amb una alçària lliure mínima de 3,00 metres. La superfície d’aquesta planta altell s’inclou en el còmput de l’edificabilitat neta de la parcel·la. . Espais oberts (article 220). No s’admeten espais oberts. . Elements tècnics (article 221) Els elements tècnics dels edificis se situaran en les façanes i vessants de la coberta, preferentment, orientats cap a l’interior. En cas que no sigui possible, s’integraran en la composició estètica de la construcció mitjançant una solució específica, tenint en compte que, per a les antenes i altres infraestructures aèries, prevaldrà la funcionalitat. Amb raó d’aquesta mateixa funcionalitat, s’admetrà que els elements tècnics superin l’alçària reguladora fixada, si bé caldrà una justificació específica d’aquesta necessitat. - Paràmetres referits a l’ús de les edificacions. En aquest tipus de sòl, s’hi admetran les condicions d’ús següents referides a les situacions tipificades en l’article 232: . Ús principal indústria Indústria integrada Comercial . Usos compatibles: Aparcament Comercial Esportiu i de lleure Magatzem Oficines i serveis Religiós Restauració exclusivament en clau 7c Recreatiu, exclusivament en clau 7c 7.3. Regulació específica de la subzona Industrial agrupada. Clau 7b Aquesta subzona es regula segons l’edificació situada en relació amb el vial i, per tant, li són també d’aplicació les següents limitacions dels paràmetres genèrics de la clau 7 i dels paràmetres generals del sòl urbà. - Paràmetres referits al carrer. Els paràmetres comuns a tot tipus d’ordenació i els particulars de la clau 7, tot i que amb les regulacions específiques següents que prevalen per sobre de les generals: . Alineació de l’edificació respecte del carrer (article 189). La línia en planta de la façana de l’edificació se situarà d’acord amb els gàlibs indicats en els plànols d’ordenació i, en cas que no s’indiqui, a una distància mínima de 5,00 metres de l’alineació del vial, per tal de possibilitar, si escau, l’existència d’un espai davanter suficient per a disposar-hi la reserva de places d’aparcament establertes per l’article 239. . Tanques (article 205).



CVE-DOGC-A-15295026-2015

97

Les tanques als límits de parcel·la, en tot el perímetre, seran de 2,00 metres d’alçària màxima respecte de la cota natural del terreny i rasant de l’espai públic, dels quals fins a 0,60 metres es faran amb tanca opaca, i la resta fins a assolir l’alçària màxima amb tanca metàl·lica calada i/o elements vegetals. - Paràmetres referits a la parcel·la. Els paràmetres comuns a tot tipus d’ordenació i els particulars de la clau 7, tot i que amb les regulacions específiques següents que prevalen per sobre de les generals: . Parcel·la mínima (article 185). S’estableix una parcel·la mínima de 250 m², a excepció de parcel·les ja existents d’acord amb la disposició transitòria vuitena (article 259). . Façana mínima (article 184). S’estableix una façana mínima de 10,00 metres per nau i en un sol vial, a excepció de parcel·les ja existents d’acord amb la disposició transitòria vuitena (article 259). - Paràmetres referits a l’edifici. Els paràmetres comuns a tot tipus d’ordenació i els particulars de la clau 7, tot i que amb les regulacions específiques següents que prevalen per sobre de les generals: . Índex d’edificabilitat neta (article 188). S’estableix una edificabilitat màxima de 1,00 m² sostre/m² sòl. . Ocupació màxima de la parcel·la (article 191). Segons alineacions i profunditat edificable grafiades en els plànols d’ordenació. En cas que no estigui definida gràficament, l’ocupació màxima de la parcel·la és de 70%. . Separacions mínimes de la filera als límits de parcel·la (article 193). Les definides pels gàlibs indicats en els plànols d’ordenació detallada. Si no s’especifica el gàlib concret, la separació mínima a carrer serà de 5,00 metres i de 4,00 metres en els llindars laterals als extrems de la filera. . Edificació principal, edificacions auxiliars i instal·lacions (article 206). Només, s’admetran, com a edificacions auxiliars, porxos i coberts situats al pati posterior, els quals respectin les distàncies a llindars establertes. En cas de naus arrenglerades, s’admet que s’adossin a la partió mitgera, però no al fons. La superfície no podrà superar el 30% de la superfície del pati posterior i l’alçària màxima és de 4,50 metres. . Nombre màxim de plantes (article 210). S’estableix en un màxim de planta baixa i altell. . Alçària reguladora màxima (article 211.4). S’estableix en 8,50 metres. . Coberta (article 217). Les cobertes seran planes o inclinades amb un pendent màxim del 30% i amb tot tipus de materials de cobriment. La coberta no serà visible des del vial, perquè haurà de quedar amagada per un element vertical en el mateix pla de la façana (acroteri). No s’admeten ràfecs ni volades de la coberta en les façanes alineades a vial. . Cossos sortints (article 219). No s’admeten els cossos sortints de cap mena. . Elements sortints (article 219). No s’admeten elements sortints del pla de façana alineat a vial, a excepció d’una marquesina de protecció de l’accés principal, amb una volada màxima de



CVE-DOGC-A-15295026-2015

98

0,60 m. i una longitud màxima de 2 metres, sempre que no envaeixi la via pública confrontant. 7.4. Regulació específica de la subzona industrial aïllada. Clau 7c Aquesta subzona es regula segons l’edificació situada en relació amb la parcel·la i, per tant, li són aplicables, també, els paràmetres d’ordenació de regulació general del capítol II del títol IX, amb les particularitats següents: - Paràmetres referits a la parcel·la. Els paràmetres comuns a tot tipus d’ordenació i els particulars de la clau 7, tot i que amb les regulacions específiques següents que prevalen per sobre de les generals: . Parcel·la mínima (article 185). S’estableix en 1.000 m², a excepció de parcel·les ja existents d’acord amb la disposició transitòria vuitena (article 259). . Façana mínima (article 184). S’estableix un front mínim de façana de 15,00 metres per nau i en un sol vial, a excepció de parcel·les ja existents d’acord amb la disposició transitòria vuitena (article 259). - Paràmetres referits a l’edifici. Els paràmetres comuns a tot tipus d’ordenació i els particulars de la clau 7, tot i que amb les regulacions específiques següents que prevalen per sobre de les generals: . Índex d’edificabilitat neta (article 188). 0,60 m² sostre/m² sòl . Ocupació màxima de la parcel·la (article 1191). 50% . Separacions mínimes als límits de la parcel·la (article 193). 5 metres a vial i fons i 3 m en els llindars laterals que donin a altres parcel·les industrials. . Tanques (article 195). Les tanques als límits de parcel·la en tot el seu perímetre seran de 2,00 metres d’alçària màxima respecte de la cota natural del terreny i rasant de l’espai públic, dels quals es realitzaran fins a 0,60 metres amb tanca opaca i la resta fins a assolir l’alçària màxima amb tanca metàl·lica calada i/o elements vegetals. . Edificació principal, edificacions auxiliars i instal·lacions (article 190) Només, s’admetran, com a edificacions auxiliars, porxos i coberts que respectin les distàncies a llindars establertes. La superfície no podrà superar el 20% de la superfície de l’espai lliure de la parcel·la, i l’alçària màxima queda fixada en 5,00 metres. . Nombre màxim de plantes (article 210). S’estableix en Pb + 1 . Alçària reguladora màxima (article 211.4). 9,50 metres. . Coberta (article 217). Les cobertes seran planes o inclinades amb un pendent màxim del 30%. S’admet la utilització de tot tipus de materials de cobriment. . Cossos sortints (article 219). No s’admeten els cossos sortints de cap mena. . Elements sortints (article 219). No s’admeten elements sortints del pla de façana alineat a vial, a excepció d’una marquesina de protecció de l’accés principal, amb una volada màxima d’1 m i una longitud màxima de 3 metres.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

99

Secció 8a 120.11. ZONA DE SERVEIS. Clau 8 8.1. Definició Correspon a les àrees urbanes d’activitats econòmiques diferents de la industrial, amb el predomini d’un ús concret com és el cas dels usos residencials temporals, terciari, comercial i d’exposició, dotacions socioculturals diferents dels equipaments com ara fundacions privades, centres d’investigació i recerca, dotacions recreatives, esportives i lúdiques, i altres serveis turístics diferents de l’allotjament com la restauració, centres ludicoesportius, balnearis i càmpings en sòl urbà. Es distingeixen dues subzones en funció de les característiques de l’edificació, la mida de la parcel·la, i les condicions d’edificació: Clau 8a. Serveis en nucli Clau 8b. Serveis aïllats 8.2. Regulació general de la zona de serveis. Clau 8 Són aplicables, en aquest tipus de sòl, amb caràcter general, els paràmetres urbanístics i d’ordenació del títol IXè d’aquesta normativa, per bé que sotmesos a les observacions següents: - Paràmetres referits a la parcel·la. Els paràmetres comuns a tot tipus d’ordenació, tot i que amb les regulacions específiques següents que prevalen per sobre de la general: . Nombre màxim d’activitats per parcel·la (article 190) Es permet un màxim de 3 activitats per parcel·la mínima integrades en una mateixa edificació, sempre que es garanteixi que es tracta d’usos compatibles i que disposin d’un accés independent per a cadascuna (directament des de l’exterior o bé mitjançant un espai comú). - Paràmetres referits a l’edifici. Els paràmetres comuns a tot tipus d’ordenació, tot i que amb les regulacions específiques següents que prevalen per sobre de la general: . Façanes (article 209). La composició arquitectònica i acabats de les façanes haurà de projectar-se de manera que l’edifici s’integri, suficientment, a l’entorn on s’ubica, i evitant estridències discordants. S’admetran obres de manteniment, conservació i restauració de les façanes existents, i també la renovació, sempre que es justifiqui l’adequació a la tipologia i les pautes compositives de les edificacions veïnes existents. - Paràmetres referits a l’ús de les edificacions. En aquest tipus de sòl, s’hi admetran les condicions d’ús següents referides a les situacions tipificades en l’article 232: . Ús principal: associatiu Cultural Educatiu Esportiu i de lleure Hoteler (establiments d’allotjament turístic en modalitats d’establiment hoteler i d’establiment de turisme rural) Oficines i serveis Recreatiu



CVE-DOGC-A-15295026-2015

100

Religiós, exclusivament en clau 8b Residencial públic Restauració Sanitari – assistencial Estació de servei, exclusivament en clau 8b . Usos compatibles: Aparcament Comercial Habitatge només com a ús complementari, amb una superfície màxima de 50 m² per parcel·la Magatzem 8.3. Regulació específica de la subzona de serveis en nucli. Clau 8a Aquesta subzona aglutina diverses tipologies d’edificació, amb la característica comuna que es troben situades inserides en el sòl urbà residencial. Es pretén regular les activitats ja existents en sòl urbà, o reutilitzar edificacions aptes per a aquests usos, sense fomentar la nova construcció d’edificacions amb aquesta finalitat. - Paràmetres referits al carrer. Els paràmetres comuns a tot tipus d’ordenació i els particulars de la clau 8, tot i que amb les regulacions específiques següents que prevalen per sobre de les generals: . Fondària edificable (article 201). Les indicades en els plànols d’ordenació, les quals pretenen recollir les edificacions existents, malgrat que no es respecti la distància mínima entre fons de parcel·la i alineació posterior de l’edificació establerta en l’apartat a) de l’article 201.4. . Edificacions en el pati d’illa (article 205). S’admetran, com a edificacions auxiliars, els porxos independents i/o coberts amb una superfície que no podrà superar el 30% de la superfície lliure de parcel·la. . Tanques a carrer i entre patis d’illa (article 205.3). S’admetran tanques fins a 1,60 m d’alçària, amb un màxim d’1 m d’alçària amb obra de fàbrica i acabat arremolinat i pintat, tant en les tanques a carrer com en les tanques a veïns. S’admetrà la rehabilitació de les tanques existents encara que obeeixin a alçàries superiors a les indicades anteriorment. - Paràmetres referits a la parcel·la. Els paràmetres comuns a tot tipus d’ordenació i els particulars de la clau 8, tot i que amb les regulacions específiques següents que prevalen per damunt de les generals: . Parcel·la mínima (article 185). Es mantindran les parcel·les existents en la data d’aprovació del POUM, i es prohibeix la segregació, excepte que respongui a una estructura parcel·lària preexistent. - Paràmetres referits a l’edifici. Els paràmetres comuns a tot tipus d’ordenació i els particulars de la clau 8, tot i que amb les regulacions específiques següents que prevalen per sobre de les generals: . Índex d’edificabilitat neta (article 188). El que resulti de l’aplicació dels gàlibs i del nombre de plantes assenyalats en els plànols d’ordenació del POUM. Les noves edificacions a construir, per raó de ruïna o renovació de les existents, s’ajustaran a la volumetria de les edificacions originals, atenent a la



CVE-DOGC-A-15295026-2015

101

conservació de la tipologia i les pautes compositives de les edificacions de l’entorn existent, i mantenint els ritmes emprats en les edificacions contigües. . Ocupació màxima de parcel·la (article 191) En els plànols d’ordenació detallada del sòl urbà, es defineix l’ocupació precisa de les edificacions, mitjançant la definició de la fondària edificable o del gàlib corresponent. S’admet l’ocupació del 100% de la parcel·la per a les plantes soterrànies al servei de l’ús principal, sempre que no siguin visibles des de la via pública, a excepció dels accessos. . Nombre màxim de plantes (article 210). Les edificacions mantindran el nombre de plantes existents i/o l’assenyalada en plànols. . Alçària reguladora màxima d’un edifici (article 211). Correspondrà a les alçàries de les edificacions existents. . Coberta (article 217). No s’admetrà el canvi de les cobertes que siguin inclinades de teula àrab, però sí la reparació i renovació. Les cobertes que siguin d’un altre material o acabat es podran mantenir o substituir per cobertes inclinades de teula amb un pendent màxim i uniforme del 30%, amb el ràfec horitzontal a les façanes alineades a vial. Justificadament, sempre que no sigui visible, s’admetrà el canvi per un altre tipus de coberta adequat a l’ús industrial o de taller. . Espais oberts (article 220). No s’admeten espais oberts. . Elements sortints (article 219). Només, s’admeten els elements sortints existents. . Elements tècnics (article 221). Els elements tècnics dels edificis se situaran en les façanes i vessants de la coberta preferentment orientats cap a l’interior. En cas que no sigui possible, s’integraran en la composició estètica de la construcció mitjançant una solució específica, tenint en compte que, per a les antenes i altres infraestructures aèries, prevaldrà la funcionalitat. Amb raó d’aquesta mateixa funcionalitat, s’admetrà que els elements tècnics superin l’alçària reguladora fixada, si bé caldrà una justificació específica d’aquesta necessitat 8.4. Regulació específica de la subzona de serveis aïllats. Clau 8b Aquesta subzona recull la possibilitat d’implantar edificacions per a serveis segons la definició genèrica de la clau 8, però en edificis aïllats i, per tant, no integrats en una trama urbana consolidada. - Paràmetres referits a la parcel·la. Els paràmetres comuns a tot tipus d’ordenació i els particulars de la clau 8, tot i que amb les regulacions específiques següents que prevalen per sobre de les generals: . Parcel·la mínima (article 185). S’estableix una disponibilitat mínima de 800 m² de superfície. . Façana mínima (article 185). No s’estableix una façana mínima de compliment obligatori, però s’indica, específicament, que la manca d’uns accessos adequats pot ser un motiu de denegació de la llicència corresponent, i és insuficient la compatibilitat urbanística simple de l’ús proposat.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

102

- Paràmetres referits a l’edifici. Els paràmetres comuns a tot tipus d’ordenació i els particulars de la clau 8, tot i que amb les regulacions específiques següents que prevalen per sobre de les generals: . Índex d’edificabilitat neta (article 188). S’estableix un índex d’edificabilitat màxima de 0,60 m² sostre/m² sòl. . Ocupació màxima de la parcel·la (article 191). S’estableix una ocupació màxima del 50% que, tot i així, no caldrà que respectin les plantes sota rasant, atès que s’admet l’ocupació del 100% de la parcel·la per a les plantes soterrànies al servei de l’ús principal, sempre que no siguin visibles des de la via pública, a excepció dels accessos. . Separacions mínimes als límits de la parcel·la (article 193). 5 metres a tots els llindars . Tanques a espai públic i entre veïns (article 195). En funció de l’ús definitiu que s’hi estableixi, sempre però amb un màxim de 2 metres d’alçària. . Edificació principal, edificacions auxiliars i instal·lacions (article 206). S’admeten les edificacions auxiliars, sempre que aquestes no ocupin més del 50% de l’espai lliure de la parcel·la, amb una superfície màxima de 150 m² i una alçària màxima de 4 metres, i respectar però les distàncies mínimes a llindars establerts. . Nombre màxim de plantes (Article 210). En funció de l’ús que s’estableixi, sempre que no se superin ni l’edificabilitat màxima ni l’alçària reguladora. . Alçària reguladora màxima (Article 211.4). 7,50 metres a excepció d’elements puntuals de l’edificació que, justificadament, podran assolir una alçària màxima de 10 m. . Coberta (Article 217). Les cobertes seran planes o inclinades, aquestes amb un pendent màxim del 30%. CAPÍTOL TERCER Els Polígons d’actuació urbanística (PAU) Article 121 Identificació i tipificació dels polígons d’actuació urbanística 121.1. D’acord amb la legislació vigent, aquest POUM pot determinar diferents tipus de polígons d’actuació urbanística en funció del sòl en què es troben i dels objectius que pretenen d’aconseguir. 121.2. Així doncs, en sòl urbà consolidat, hi són possibles: a) Polígons d’actuació urbanística en sòl urbà, els quals només requereixen una reparcel·lació econòmica. 121.3. I pel que fa al sòl urbà no consolidat, hi són possibles: a) Polígons d’actuació urbanística de millora urbana puntual (PAUm), sense transformació del teixit urbà ni dels usos existents, sense la cessió del 10% de l’aprofitament urbanístic del polígon a l’administració actuant. b) Polígons d’actuació urbanística de dotació (PAUd), sense una transformació del teixit urbà ni dels usos existents, amb una cessió del 10% de l’increment de l’aprofitament urbanístic del polígon a l’administració actuant. c) Polígons d’actuació urbanística de transformació urbana (PAUt), amb usos nous, amb la cessió del 10% de l’aprofitament urbanístic del polígon a l’administració actuant.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

103

Article 122 Polígons d’actuació urbanística d’aquest POUM 122.1. Aquest POUM delimita, en sòl urbà consolidat, un únic sector de sòl identificable com a un polígon d’actuació urbanística en sòl urbà (PAUu), d’ús principal industrial: PAU 6. Ca n’Illus 122.2. Aquest POUM delimita, en sòl urbà no consolidat, diversos sectors de sòl, majoritàriament, identificables com a polígons d’actuació urbanística de transformació (PAUt), a excepció del PAU3 que el podríem entendre com a un polígon d’actuació urbanística de dotació (PAUd), tots ells amb un ús principal residencial, a excepció del PAU5 previst per a serveis i altre usos. PAU 1. Camí de Sant Martí (Brunyola) PAU 2. Camí del Puig Rodonell (Sant Martí Sapresa) PAU 3. Camí de Brunyola (Sant Martí Sapresa) PAU 4. Carretera Antiga (Sant Martí Sapresa) PAU 5. Aparcament restaurant (Sant Martí Sapresa) 122.3. Cadascun d’aquests polígons es troba, suficientment, delimitat en els plànols d’ordenació, alhora que se’n detallen els diferents paràmetres urbanístics que hi són d’aplicació en les corresponents fitxes justificatives annexades al final de la normativa. Article 123 Drets i deures dels propietaris del sòl inclòs en un polígon d’actuació urbanística 123.1 Els drets i deures dels propietaris de sòl urbà consolidat inclòs en un polígon d’actuació urbanística queden recollits a l’article 119 d’aquesta normativa, així com a la legislació urbanística i sectorial vigents (article 42 del TRLUC). 123.2. Els drets i deures dels propietaris de sòl urbà no consolidat inclòs en un polígon d’actuació urbanística es troben degudament recollits en els articles 43 i 44 del TRLUC. Article 124 Paràmetres i condicions dels polígons d’actuació urbanística 124.1. Els paràmetres i condicions dels polígons d’actuació urbanística es detallen a la fitxa corresponent de l’annex normatiu d’aquestes normes urbanístiques, inclòs l’àmbit de l’ordenació detallada de cada PAU. Així mateix, les condicions per a la gestió i execució urbanística dels diferents polígons d’actuació es defineixen i regulen a l’article 21 d’aquestes normes urbanístiques. 124.2. La fitxa de cadascun dels polígons d’actuació urbanística definits s’estructura amb els continguts següents: a) Dades generals en què es descriuen la superfície de l’àmbit, l’edificabilitat bruta, la densitat, la superfície de sòl edificable, el sostre del sector, els habitatges existents dins el sector i l’ús principal. b) Situació, on es descriu la situació de l’àmbit i dels seus límits. c) Paràmetres d’ordenació en forma de quadre, on es detallen les superfícies de les zones amb aprofitament i les cessions mínimes obligatòries, el sostre per a cada subzona d’aprofitament i el nombre màxim d’habitatges admesos. En cas que les zones definides admetin la planta sota coberta i edificació en el pati d’illa, s’haurà de fer constar amb caràcter diferenciat, i calcular o bé establir que és un sostre a considerar en el projecte de reparcel·lació, però no en el càlcul del nombre d’habitatges.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

104

d) Condicions d’ús, les quals detallen els usos principals, compatibles i prohibits i, si escau, els diferents usos específics que l’actuació proposi. e) Objectius, on es descriuen els objectes i finalitats de cada àmbit d’actuació. f) Condicions i càrregues, en què es descriuen els condicionants d’ordenació, desenvolupament i gestió de cada sector, així com les càrregues urbanístiques que li pertoquen. g) Sistema d’actuació urbanística, on es defineix el sistema d’actuació urbanística concret en què s’haurà de desenvolupar cada sector i les entitats urbanístiques col·laboradores que s’hauran de constituir. h) Termini d’execució, on es defineix en quin quinquenni s’ha de desenvolupar cada àmbit. i) Polítiques d’habitatge on, a priori, s’assenyalen les obligacions en relació amb la previsió d’habitatge protegit (el municipi de Brunyola està exempt de l’obligació de reservar un percentatge del sòl per a l’habitatge protegit, d’acord amb la legislació vigent). j) Mesures ambientals, apartat on es defineixen les mesures ambientals que s’hauran de prendre a cada àmbit per a l’ordenació, desenvolupament i gestió urbanística. k) Mesures de prevenció per riscos naturals, apartat on es defineix si, dins del polígon, hi ha zones amb riscos naturals, i les mesures que s’hauran de prendre per a l’ordenació, desenvolupament i gestió urbanística de l’àmbit. l) Règim transitori d’edificació i usos, on s’estableix el règim urbanístic aplicable a les edificacions i/o usos existents, tenint en compte les llicències potencials que es puguin atorgar mentre el PAU no s’executi. m) Estudi bàsic econòmic de viabilitat de l’actuació, on es fa menció a l’Estudi de viabilitat econòmica adjunt a la Memòria del Pla, en què s’incorpora un quadre bàsic de dades de l’ordenació amb variables econòmiques que en justifiquen la viabilitat, la qual es pot condicionar a l’extinció prèvia d’activitats existents, o tenir-les en compte en concepte d’indemnitzacions. Article 125 Procediment i execució dels polígons d’actuació urbanística 125.1. Per executar els polígons d’actuació urbanística, s’han d’elaborar i tramitar els projectes de reparcel·lació o d’expropiació i el projecte d’urbanització, d’acord amb el que es determina en cada fitxa i a la legislació vigent. 125.2. El projecte de reparcel·lació, a més del plànol del planejament vigent, haurà de contenir un plànol complementari de detall a escala mínima 1:500 amb la concreció del sostre edificable i unitats d’habitatge o establiments de cada illa o parcel·la, d’acord amb que estableix cada fitxa i la regulació de cada zona definida, i tenint en compte el següent: . En cas de desnivells notoris en la topografia de l’àmbit en ordenacions volumètriques definides, s’haurà de detallar, en seccions, el còmput de la planta baixa i planta soterrània en relació amb el carrer o la parcel·la, d’acord amb els articles 211 i 212 i la topografia resultant dels espais lliures de parcel·la o patis d’illa d’acord amb l’article 194. La suma de totes les plantes computables, inclosa la planta altell i àtic, si escau, no podrà sobrepassar el paràmetre de sostre edificable màxim del polígon definit a la fitxa. . En cas que no s’hagi detallat, suficientment, a la corresponent fitxa, el sostre edificable de la planta sota coberta i de les edificacions admeses en els espais



CVE-DOGC-A-15295026-2015

105

lliures o patis d’illa s’haurà de computar i s’haurà de sumar al sostre edificable màxim definit, d’acord amb el que estableix l’article 189 d’aquestes normes urbanístiques, amb la finalitat d’establir la coherència en el projecte de reparcel·lació i en les concessions de llicències posteriors. . S’haurà de definir el nombre d’habitatges en cada illa o part d’una illa, o parcel·la, d’acord amb el que determina l’article 190 d’aquestes normes i la fitxa de cada polígon. CAPÍTOL QUART Els plans de millora urbana (PMU) Article 126 Identificació i tipificació dels plans de millora urbana 126.1. D’acord amb la legislació vigent, aquest POUM pot determinar diferents tipus de plans de millora urbana en funció del sòl en què es troben i dels objectius que pretenen d’aconseguir. 126.2. Així doncs, en sòl urbà consolidat, hi són possibles: a) Plans de millora urbana de reordenació volumètrica (PMUv), sense una nova ordenació de zones ni sistemes. 126.3. D’altra banda, en sòl urbà no consolidat, hi són possibles: a) Plans de millora urbana i de l’ordenació urbanística (PMUo), sense transformació del teixit urbà ni dels usos existents i, per tant, sense una cessió del percentatge legalment establert de l’aprofitament urbanístic del sector a l’administració actuant. b) Plans de millora urbana de transformació d’usos o remodelació integral (PMUt), amb una cessió del 10% de l’aprofitament urbanístic del sector a l’administració actuant. c) Plans de millora urbana de consolidació (PMUc), amb l’objectiu de completar el teixit urbà en un àmbit que no tenia la condició de sòl urbà anteriorment, ja sigui per donar continuïtat a la xarxa viària o formalitzar nous fronts urbans, amb la cessió del 10% de l’aprofitament del sector a l’administració actuant. Article 127 Plans de millora urbana 127.1. Aquest POUM no preestableix cap àmbit de sòl com a pla de millora urbana, sense perjudici que, per necessitats del municipi, es pugui tramitar una modificació que incorpori, justificadament, algun polígon a desenvolupar. 127.2. Més enllà d’això, en el procés de desenvolupament del POUM, poden sorgir nous PMU de reordenació volumètrica (PMUv) (antics estudis de detall), d’ordenació del subsòl (PMUs), de regulació dels usos (PMUu), d’ordenació d’un equipament (PMUe) o d’un àmbit d’habitatge dotacional (PMUd), en sòl urbà consolidat, que no suposin una modificació de la qualificació urbanística ni de la zona bàsica de sòl urbà. Article 128 Drets i deures dels propietaris del sòl inclòs en un pla de millora urbana 128.1. Els drets i deures dels propietaris de sòl urbà consolidat inclòs en un pla de millora urbana queden recollits a l’article 119 d’aquesta normativa, així com a la legislació urbanística i sectorial vigents (article 42 del TRLUC). 128.2. Els drets i deures dels propietaris de sòl urbà no consolidat inclòs en un pla de millora urbana es troben degudament recollits en els articles 43 i 44 del TRLUC.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

106

Article 129 Paràmetres i condicions dels plans de millora urbana 129.1. Els paràmetres i condicions dels plans de millora urbana que, en un futur, es puguin incorporar al POUM, es detallaran, específicament, en una fitxa pròpia a incloure en l’annex normatiu d’aquestes normes urbanístiques, inclòs l’àmbit del sector i, si escau, l’ordenació indicativa. 129.2. La fitxa a incorporar descriptiva de cadascun dels polígons d’actuació urbanística que es puguin plantejar s’estructurarà d’acord amb els continguts següents: a) Dades generals, en què es descriuen la superfície de l’àmbit, l’edificabilitat bruta, la densitat, la superfície de sòl edificable, el sostre del sector, els habitatges existents dins el sector i l’ús principal. b) Situació, on es descriu la situació de l’àmbit i dels seus límits. c) Paràmetres d’ordenació, edificació i ús, on caldrà concretar-hi els paràmetres urbanístics següents: . Els percentatges respecte del sector dels sistemes públics mínims i el sòl privat màxim, que són normatius i que vindran justificats amb l’ordenació indicativa del sector, depenent de l’objecte i finalitats del PMU. . L’índex d’edificabilitat bruta del sector normatiu, que també tindrà relació i vindrà justificada amb l’ordenació indicativa. . Els usos principals, compatibles i prohibits i, si escau, els diferents usos específics que l’actuació proposi, amb els corresponents percentatges de sostre segons els usos. . La densitat bruta màxima d’habitatges i/o establiments . Les zones bàsiques de sòl urbà que el planejament derivat haurà de precisar i concretar i, si escau, les subzones corresponents. Per a aquesta concreció, s’utilitzarà la mateixa qualificació que en sòl urbà, i s’establiran les noves subzones o subsistemes que es puguin creure convenients, ja sigui per diferenciar paràmetres específics, o bé per remetre a l’ordenació precisa en el plànol de detall del planejament derivat. . Altres condicions d’ordenació específiques, si escau. d) Objectius, on es descriuen els objectes i finalitats de cada àmbit d’actuació. e) Condicions i càrregues, en què es descriuen els condicionants d’ordenació, desenvolupament i gestió de cada sector, així com les càrregues urbanístiques que li pertoquen. f) Sistema d’actuació urbanística, on es defineix el sistema d’actuació urbanística concret, en què s’haurà de desenvolupar cada sector i les entitats urbanístiques col·laboradores que s’hauran de constituir. g) Règim transitori d’edificació i usos, on s’estableix el règim urbanístic aplicable a les edificacions i/o usos existents, tenint en compte les llicències potencials que es puguin atorgar mentre el PMU no s’executi. h) Estudi bàsic econòmic de viabilitat de l’actuació, on es fa menció a l’Estudi de viabilitat econòmica adjunt a la memòria del Pla, en què s’incorpora un quadre bàsic de dades de l’ordenació amb variables econòmiques que en justifiquen la viabilitat, la qual es pot condicionar a l’extinció prèvia d’activitats existents, o tenir-les en compte en concepte d’indemnitzacions. TÍTOL VI SÒL URBANITZABLE CAPÍTOL PRIMER Disposicions generals



CVE-DOGC-A-15295026-2015

107

Article 130 Ordenació del sòl urbanitzable 130.1. El sòl urbanitzable comprèn aquells terrenys que aquest POUM considera estratègics que es desenvolupin i adquireixin naturalesa urbana per tal de redefinir l’estructura general del municipi, i que són necessaris i adequats per garantir el creixement de la població i de l’activitat econòmica, sota els principis de sostenibilitat definits a l'article 3 del TRLUC i a la memòria d'aquest Pla. Els sòls delimitats són aquells necessaris i imprescindibles per al desenvolupament urbà del municipi, d’acord amb els objectius del planejament i els diferents usos que es concreten per al sector. 130.2. D’acord amb l’article 33 del TRLUC, el sòl classificat com a urbanitzable a Brunyola és, quantitativament, proporcional a les previsions de creixement del municipi, evita la dispersió sobre el territori i afavoreix les continuïtats amb les xarxes viàries i de serveis. 130.3. Aquest POUM estableix una única categoria de sòl urbanitzable, corresponent al sòl urbanitzable no delimitat, sector susceptible de transformació urbanística mitjançant la formulació, tramitació i aprovació definitiva del corresponent pla parcial de delimitació, al qual el seguiran els instruments de gestió corresponents. CAPÍTOL SEGON Sòl urbanitzable delimitat i no delimitat Article 131 Regulació del sòl urbanitzable delimitat i no delimitat 131.1. Aquest POUM grafia els sectors de sòl urbanitzable de manera genèrica en els plànols d’ordenació O.03 i, de manera més detallada, en la sèrie O.05. 131.2. Aquest Pla no proposa cap sector de sòl urbanitzable delimitat, però sí un sector de sòl urbanitzable no delimitat del qual n’especifica les determinacions bàsiques per a la redacció del posterior planejament derivat necessari, en descriu els objectius per al desenvolupament i en determina les condicions bàsiques d’ordenació, edificació, ús i gestió, concretant l’índex d'edificabilitat bruta i la densitat màxima. Article 132 Sectors de sòl urbanitzable delimitat Tal i com ja s’ha indicat, aquest POUM no fa previsió de cap sector de sòl urbanitzable delimitat, per la qual cosa no fa, tampoc, una regulació genèrica d’aquest tipus de sòl. Això no exclou que una futura modificació d’aquest planejament pugui proposar un nou sector de sòl urbanitzable delimitat, d’acord amb el planejament de rang superior, moment en el qual s’haurà d’incloure, també, en la normativa del POUM, la regulació detallada d’aquest tipus de sòl. Article 133 Sectors de sòl urbanitzable no delimitat 133.1. Aquest POUM preveu el desenvolupament d’un sol sector de sòl urbanitzable delimitat, situat davant de l’actual polígon industrial de Ca n’Illus, a l’altra banda de la carretera C-63: SUND 1. Ca n’Illus II (sector d’activitats econòmiques) 133.2. El POUM especifica aquests objectius, paràmetres i condicions bàsiques d’ordenació, ús i gestió del sector SUND-1 previst a la fitxa annexa corresponent al final d’aquesta normativa. Article 134 Drets i deures dels propietaris del sòl urbanitzable no delimitat



CVE-DOGC-A-15295026-2015

108

134.1. El règim d'ús del sòl urbanitzable no delimitat, mentre que no es procedeixi a la transformació, s'ajusta al règim d'utilització, gaudi i disposició establert per al sòl no urbanitzable. 134.2. Els drets d’ús, de gaudi i de disposició de les propietats dels propietaris o propietàries de sòl urbanitzable no delimitat s’assimilen als dels propietaris de sòl no urbanitzable, d'acord amb la naturalesa rústica dels terrenys, sempre sota els imperatius derivats del principi d'utilització racional dels recursos naturals i dins dels límits establerts per aquesta Llei, per la legislació sectorial, pel planejament urbanístic i per la legislació que sigui aplicable a l'exercici de les facultats de disposició d'aquesta classe de sòl. 134.3. Un cop delimitat el sector de sòl urbanitzable no delimitat mitjançant l’aprovació definitiva del corresponent pla parcial de delimitació, els propietaris de terrenys que s’hi mantinguin inclosos passaran a ser propietaris de sòl urbanitzable delimitat i, com a tals, tindran els deures comuns següents: a) Repartir, equitativament, els beneficis i les càrregues derivats del planejament urbanístic. b) Cedir, a l’Ajuntament o a l’administració que pertoqui, d’una manera obligatòria i gratuïta, tot el sòl reservat pel planejament urbanístic per als sistemes urbanístics locals, inclòs en l’àmbit d’actuació urbanística en què siguin compresos els terrenys. L’àmbit d’actuació és el sector del pla parcial urbanístic corresponent, que també pot ser, físicament, discontinu. c) Cedir, a l’Ajuntament o a l’administració que pertoqui, d’una manera obligatòria i gratuïta, el sòl necessari per a l’execució dels sistemes urbanístics generals que el planejament urbanístic general inclogui en l’àmbit d’actuació urbanística, en què els terrenys siguin compresos o en què estiguin adscrits per a l’obtenció del sòl. d) Costejar i, si escau, executar i cedir, a l’Ajuntament o a l’administració que pertoqui, amb el sòl corresponent, totes les obres d’urbanització previstes en l’actuació, com també les infraestructures de connexió amb les xarxes generals de serveis i les d’ampliació i reforçament de les existents fora de l’actuació que aquesta demani per les dimensions i les característiques específiques, sense perjudici del dret de rebre el reintegrament de les despeses d’instal·lació de les xarxes de serveis amb càrrec a les empreses prestadores d’aquests serveis, en els termes que estableix la legislació aplicable. En aquestes infraestructures, s’inclouen les de transport públic que siguin necessàries, com a conseqüència de la mobilitat generada per l’actuació de què es tracti. La participació en els costos d’implantació d’aquestes infraestructures es determina d’acord amb la legislació sobre mobilitat. e) Edificar els solars en els terminis establerts pel planejament urbanístic. f) Executar, en els terminis establerts pel planejament urbanístic, la construcció de l’habitatge protegit que, eventualment, els correspongui. g) Conservar les obres d’urbanització, agrupats legalment com a junta de conservació, en els supòsits en què s’hagi assumit, voluntàriament, aquesta obligació o bé ho imposi, justificadament, el Pla d’ordenació urbanística municipal o el programa d’actuació urbanística municipal, i vincular-la, objectivament, a la manca de consolidació del sòl o a la insuficiència de la urbanització. h) Cedir, a l’administració actuant, gratuïtament, dins del sector de sòl urbanitzable en què siguin compresos els terrenys, el sòl necessari per a edificar el sostre corresponent al 15% de l’aprofitament urbanístic del sector.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

109

134.4. L’administració actuant fixarà l’emplaçament del sòl de cessió amb aprofitament urbanístic en el procés de reparcel·lació. Article 135 Paràmetres i condicions dels plans parcials de delimitació en sòl urbanitzable no delimitat 135.1. La transformació d’un sector de sòl urbanitzable no delimitat requereix l’aprovació definitiva del corresponent pla parcial de delimitació, les condicions bàsiques de qual es detallen a la fitxa corresponent annexa a la normativa. 135.2. El contingut i determinacions de la fitxa normativa s'estructura en base als apartats següents: a) Dades generals, en què es descriu la superfície prevista de l’àmbit, l’edificabilitat bruta, la densitat, la superfície de sòl edificable, el sostre del sector, els habitatges i/o activitats existents dins el sector i l’ús principal. En tant que sòl urbanitzable no delimitat, cal tenir en compte que la superfície i els límits definitius del sector s’establiran en el moment de la delimitació, per la qual cosa qualsevol valor general que es remeti a la superfície de l’àmbit s’haurà de prendre com a un valor informatiu pendent de concreció. b) Situació, on es descriu la situació de l’àmbit i dels límits. c) Paràmetres d’ordenació, en forma de quadre, on es detallen les superfícies de les zones amb un aprofitament i les cessions mínimes obligatòries, el sostre per a cada subzona d’aprofitament i el nombre màxim d’habitatges admesos. En tant que sòl urbanitzable no delimitat, cal tenir en compte que la superfície i límits definitius del sector s’establiran en el moment de la delimitació, per la qual cosa qualsevol valor general que es remeti a la superfície de l’àmbit s’haurà de prendre com a un valor informatiu pendent de concreció. d) Condicions d’ús, les quals detallen els usos principals, compatibles i prohibits i, si escau, els diferents usos específics que l’actuació proposi. e) Objectius, on es descriuen els objectes i finalitats de cada àmbit d’actuació. f) Condicions i càrregues, en què es descriuen els condicionants d’ordenació, desenvolupament i gestió de cada sector, així com les càrregues urbanístiques que li pertoquen. g) Sistema d’actuació urbanística, on es defineix el sistema d’actuació urbanística concret, en què s’haurà de desenvolupar cada sector i les entitats urbanístiques col·laboradores que s’hauran de constituir. h) Termini d’execució, on es defineix en quin quinquenni s’ha de desenvolupar cada àmbit. i) Polítiques d’habitatge on, a priori, s’assenyalen les obligacions en relació amb la previsió d’habitatge protegit (el municipi de Brunyola està exempt de l’obligació de reservar un percentatge del sòl per a l’habitatge protegit, d’acord amb la legislació vigent). j) Mesures ambientals, apartat on es defineixen les mesures ambientals que s’hauran de prendre a cada àmbit per a la seva ordenació, desenvolupament i gestió urbanística. k) Mesures de prevenció per riscos naturals, apartat on es defineix si, dins del polígon, hi ha zones amb riscos naturals, i les mesures que s’hauran de prendre per a l’ordenació, desenvolupament i gestió urbanística de l’àmbit. l) Estudi bàsic econòmic de viabilitat de l’actuació, on es fa menció a l’Estudi de viabilitat econòmica adjunt a la memòria del Pla, en què s’incorpora un quadre bàsic de dades de l’ordenació amb variables econòmiques que en justifiquen la



CVE-DOGC-A-15295026-2015

110

viabilitat, la qual es pot condicionar a l’extinció prèvia d’activitats existents, o tenir-les en compte en concepte d’indemnitzacions. 135.3. Els plans parcials de desenvolupament del sòl urbanitzable hauran d’incloure una reserva econòmica i d’espai que tindrà una doble qualificació, com a sistema general de serveis tècnics, de forma prioritària i, alhora, com a sistema general d’equipaments privats, on s’hi ubicarà un sistema de sanejament autònom, en cas que no sigui possible la connexió al sistema de sanejament en alta. En cas que, d’acord amb les previsions del PSARU 2005, es pugui admetre la connexió de la xarxa d’aigües residuals dels nous sectors al futur sistema de sanejament en alta de Brunyola, els promotors del sector hauran d’acreditar, a favor de l’ACA, l’import imputable de les obres de construcció, ampliació i/o millora de l’EDAR i els col·lectors en alta del sistema de sanejament, en concordança amb el que estableix l’article 42 del reglament de la Llei d’urbanisme i les determinacions tècniques i financeres del PSARU 2005 i calculat segons el nombre d’habitatges i/o activitats equivalents del sector de sòl urbanitzable i la longitud dels col·lectors en alta que s’utilitzaran per al transport de l’efluent d’aigües residuals. Les condicions que obligaran les parts es concretaran i formalitzaran en un conveni entre els promotors, l’Ajuntament, l’ens gestor del sistema de sanejament i l’ACA, i s’incorporarà al projecte d’urbanització com a document annex. Així mateix, també caldrà tenir en compte els aspectes següents: . En el tràmit de comunicació del projecte d’urbanització, es determinarà la viabilitat de la connexió al sistema de sanejament en alta de Brunyola. . El planejament derivat que desenvolupi el POUM haurà d’adaptar-se, en tot moment, a les disposicions vigents que es derivin de l'aplicació de la directiva i, en particular, al Pla de gestió del districte de Conca Fluvial de Catalunya (Decret 188/2010, de 23 de novembre). . En el moment de situar elements vulnerables amb la gestió del risc d'inundacions en sòl urbanitzable, caldrà que el municipi segueixi els criteris de compatibilitat amb la gestió del risc, segons l'annex C de la resolució IRP/971/2010, per tal d'assegurar la capacitat d'autoprotecció de la població, en cas d'emergències d'evolució ràpida i sobtada. Article 136 Desenvolupament i execució d’un sector de sòl urbanitzable 136.1. En el desenvolupament d’un sector de sòl urbanitzable mitjançant el corresponent planejament derivat, s’utilitzaran les mateixes qualificacions que en el sòl urbà, i s’estableixen les noves subzones o subsistemes que es creguin convenients per remetre a l’ordenació precisa en el plànol de detall del planejament derivat. 136.2. Els plans parcials s’elaboraran amb la tècnica de l’ordenació detallada amb una volumetria precisa (Vp), d’acord amb l’article 159 amb seccions i amb la indicació del repartiment del sostre edificable per plantes, d’acord amb l’article 173 d’aquestes normes urbanístiques. 136.3. Per tant, caldrà que els plans parcials urbanístics incorporin les obligacions següents: a) Es delimitaran, si escau, els polígons d’actuació urbanística que es considerin necessaris, i estableix els sistemes d’actuació corresponents i les



CVE-DOGC-A-15295026-2015

111

condicions específiques que calgui complir en la formulació dels projectes de reparcel·lació o d’expropiació. b) Es determinaran condicions per als projectes d’urbanització. c) S’establiran les regulacions d’ordenació, de caràcter ambiental, de mobilitat, i de paisatge urbà, prenent com a guia de referència el treball elaborat per a les àrees residencials estratègiques. d) L’informe ambiental dels plans parcials que desenvolupin el POUM hauran de justificar la coherència amb les determinacions de l’Informe de sostenibilitat ambiental (ISA) i la Memòria ambiental (MA) del POUM. CAPÍTOL SEGON Condicions de protecció mediambiental en el desenvolupament dels sectors de sòl urbanitzable, delimitat i/o no delimitat Article 137 Establiment de condicions bàsiques de protecció del medi ambient per part dels PPU 137.1. Aquest Pla i els documents ambientals que l’acompanyen estableixen, a priori, els requeriments ambientals necessaris que hauran d’assumir els plans parcials urbanístics per al desenvolupament del sòl urbanitzable. 137.2. No obstant això, els requeriments ambientals específics que hagin d’assumir els plans parcials urbanístics de delimitació es concretaran en el procés propi de la delimitació, el qual inclou la tramitació dels documents oportuns per a l’avaluació ambiental del sector que, definitivament, es delimiti. 137.3. En tot cas, els instruments de planejament derivat observaran les determinacions que estableixi la legislació sectorial vigent en matèria de protecció del medi ambient i establiran, amb major detall, les condicions ambientals d’urbanització bàsica. Article 138 Aplicació dels criteris mediambientals establerts pels PPU 138.1. Els plans parcials urbanístics aplicaran les mesures i els criteris ambientals valorats i concretats a l’informe ambiental que acompanyi el Pla en el tràmit d’aprovació, per al conjunt de les fases de desenvolupament (planejament, execució i explotació). 138.2. Les propostes d’ordenació interna dels nous àmbits de creixement han de procurar el compliment dels principis de la sostenibilitat urbana: minimització del consum de sòl, segregació i compatibilitat d’usos, conservació de zones i elements d’importància ambiental, estructuració viària, integració amb el teixit preexistent, funcionalitat de l’espai, i capacitació per a la cohesió i la relació social. 138.3. La regulació dels usos i les activitats previstes en els nous espais d’utilització pública i privada procuraran la previsió de les millors condicions per a l’estalvi energètic, l’optimització de l’ús dels recursos, i la protecció del medi ambient, en general. 138.4. Els projectes d’urbanització atendran a les millors solucions ambientals en matèria d’estructuració de vials, pavimentació de calçades, vorades, voreres, implantació de la infraestructura de serveis bàsics, condicions d’arbrat i jardineria, mobiliari urbà i senyalització, conservació de la qualitat del paisatge urbà, i integració amb l’entorn. 138.5. Els projectes d’edificació s’ajustaran a criteris bioclimàtics per minimitzar la demanda energètica de les instal·lacions i racionalitzar, al màxim, l’eficiència



CVE-DOGC-A-15295026-2015

112

dels serveis i consums d’aigua i energia, i es garantirà el control tèrmic i acústic, i es vetllarà per la qualitat i confortabilitat de les edificacions. 138.6. En ocasió de la tramitació d’un pla parcial urbanístic, l'Ajuntament participarà en la concreció de les característiques del mobiliari urbà, l'arbrat, l’enjardinament, el paviment de les voreres, el tipus de vorades i d'enllumenat, i la senyalització, i la definició concreta de les infraestructures de sanejament i abastament d’aigua potable, d'acord amb les prescripcions municipals pertinents, a fi de possibilitar-ne la valoració i el cost a càrrec dels propietaris afectats. Article 139 Mesures per a la sostenibilitat urbana en les propostes d’ordenació Els plans parcials seguiran els objectius estratègics per a un desenvolupament urbanístic sostenible, objectius que es concreten en les qüestions següents: . Racionalitzar el consum, la transformació i l’ús del sòl. . Garantir una ordenació urbanística eficient pel que fa a la funcionalitat de l’espai urbà. . Assegurar una zonificació dels usos i potenciar-ne la plurifuncionalitat i l’autonomia. . Assegurar la permeabilitat territorial i impedir la fragmentació dels espais oberts. . Evitar la banalització dels àmbits periurbans, perquè no perjudiquin les relacions amb l’entorn, i no provoquin la pèrdua o degradació de les funcions ecològiques, productives i paisatgístiques existents. . Facilitar la mobilitat sostenible mitjançant la planificació integrada dels usos del sòl i del transport. . Adoptar un model d’ordenació urbanística eficient energèticament. . Compatibilitzar el planejament amb el cicle de l’aigua, i garantir la disponibilitat i establir mesures per racionalitzar-ne l’ús. . Protegir la xarxa de drenatge i els espais fluvials. . Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire en termes de contaminació atmosfèrica i acústica. . Establir mesures d’ordenació d’estalvi energètic, i de racionalització de la gestió dels residus. . Considerar la biodiversitat urbana en l’ordenació i conservar els elements d’interès natural. . Integrar el paisatge urbà i l’entorn en el procés de planejament urbanístic. . Garantir la qualitat acústica per a les zones de major sensibilitat acústica del terme. TÍTOL VII SÒL NO URBANITZABLE CAPÍTOL PRIMER Disposicions generals del sòl no urbanitzable Article 140 Definició 140.1. El sòl no urbanitzable està comprès per aquells terrenys que es caracteritzen per ser considerats necessaris per preservar els valors de sostenibilitat territorial contemplats a l’article 3 del TRLUC, i garantir el desenvolupament urbanístic sostenible del municipi, la utilització racional del territori i la qualitat de vida dels habitants, amb la voluntat de mantenir-ne els valors naturals intrínsecs i el caràcter pròpiament rural.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

113

140.2. En sòl no urbanitzable, no es permeten els processos d’urbanització de caràcter urbà ni els usos contradictoris amb l’aprofitament del territori. Són terrenys que, atès el valor funcional (agrícola i forestal), natural i/o paisatgístic, són inadequats per al desenvolupament urbanístic i, conseqüentment, cal protegir i evitar els usos que impliquin una transformació de la destinació definida per aquest Pla, preservant i potenciant la continuïtat i millora de les condicions i recursos naturals d’aquests sòls i conservant l’equilibri ecològic en funció del paper físic, social i ambiental que tenen per ells mateixos i en relació amb el sòl urbà. 140.3. Els terrenys classificats de sòl no urbanitzable són incompatibles amb la transformació, si hi concorre qualsevol dels supòsits següents: a. Que estiguin sotmesos a un règim especial de protecció aplicat per la legislació sectorial i pel planejament territorial vigents. b. Que estiguin contemplats com a tals per un pla director, d’acord amb allò establert per l’article 56 del TRLUC. c. Que estiguin subjectes a limitacions o servituds per a la protecció del domini públic, o que estiguin reservats per a sistemes urbanístics generals, no inclosos en sòl urbà ni en sòl urbanitzable, i els seus àmbits de protecció del domini públic. d. Que hi concorrin els valors considerats per la legislació aplicable en matèria de règim del sòl i valoracions. e. Que requereixin d’una protecció especial, atès l’interès com a espais connectors ecològics. 140.4. En concret, les finalitats del Pla, en la regulació del sòl no urbanitzable, són: a. La preservació del sòl agrari (rural i forestal) i la defensa davant d’ocupacions injustificades. b. La possibilitat d’implantació en sòl no urbanitzable d’explotacions ramaderes, indústries agrícoles, indústries artesanals de productes agraris, etc. c. Defensar el sòl agrari de les ocupacions urbanístiques i residencials no justificades d. Facilitar l’establiment d’habitatges i instal·lacions complementàries per la població rural vinculades a les explotacions. e. Protegir aquests sòls dels processos d’urbanització de caràcter urbà. f. Preservar i millorar les explotacions agrícoles i forestals. g. Protegir els elements naturals més remarcables que defineixen la imatge del territori, preservant-ne els valors paisatgístics i mediambientals i l’equilibri ecològic. h. Regular la implantació i el desenvolupament d’aquells usos i activitats que el Pla admet en cada zona del sòl no urbanitzable, de forma que no malmetin els valors que es pretenen protegir, i impedir la implantació d’aquells usos o activitats que siguin incompatibles amb la destinació definida en aquests sòls pel POUM. i. Regular els sistemes i elements generals relacionats amb l’explotació agrícola, forestal o ramadera. j. Establir els criteris sobre les característiques i localitzacions més adients per a les edificacions i instal·lacions complementàries per la població rural vinculades a les explotacions, destinades a habitatge rural, instal·lacions d’interès públic i social, i sobre aquelles destinades a l’execució i manteniment de les obres públiques, de manera que no trenquin l’equilibri ecològic de les



CVE-DOGC-A-15295026-2015

114

diferents zones de sòl no urbanitzable, així com determinar els instruments i procediments adients, en cada cas, per a l’autorització. Article 141 Els espais oberts del planejament territorial 141.1. D’acord amb el Pla territorial parcial de les comarques gironines (aprovat per l’acord de govern el 14 de setembre de 2010), el sòl no urbanitzable de Brunyola es regula segons les tipologies de sòl de protecció següents: a. Sòl de protecció preventiva b. Sòl de protecció territorial c. Sòl de protecció especial 141.2. El sòl de protecció preventiva a Brunyola comprèn, únicament, a dia d’avui, una porció de sòl marginal de l’entorn del nus viari que formen les vies C-63 i la C-25 a l’extrem sud-oest del terme. 141.3. El sòl de protecció territorial a Brunyola comprèn aquell sòl no urbanitzable que, tot i no ser d’interès especial, té valors, condicionants o circumstàncies que motiven una regulació restrictiva de la possible transformació urbanística. Aquests valors en el terme municipal de Brunyola són l’interès agrari, forestal, paisatgístic, connector i estratègic. S’inclouen, bàsicament, els terrenys que constitueixen la matriu de producció agrícola del municipi, amb la presència d’algunes unitats de terrenys forestals (boscos densos, vegetació de ribera, i prats i pastures). Dins d’aquest mosaic, hi ressalten, molt especialment, els camps d’avellaners com a actius econòmics i del paisatge de Brunyola. 141.4. El sòl de protecció especial a Brunyola comprèn aquells sòls no urbanitzables que, pels valors naturals o de connectivitat ecològica, o per la localització en el territori, formen una xarxa permanent i contínua que ha de garantir la biodiversitat i vertebrar el conjunt d’espais oberts del terme de Brunyola. El sòl de protecció especial incorpora, també, aquells espais que han estat protegits per la normativa sectorial per ser d’un interès natural significatiu i/o tenir un valor connector destacable. Article 142 Regulació del sòl no urbanitzable 142.1. El sòl no urbanitzable es regula per les determinacions que s’estableixen en aquest capítol, així com les específiques i concretes definides per a cada zona i sistema i, en el seu cas, per les determinacions que estableixin els plans especials que el desenvolupin. 142.2. La nomenclatura i qualificacions establertes per aquest POUM per al sòl no urbanitzable parteixen de la definició establerta pel Pla territorial parcial de les comarques gironines. En aquest sentit, s’incorporen els tres tipus bàsics de sòls amb la nomenclatura estàndard establerta pel Mapa urbanístic de catalunya, i s’hi afegeix una quarta zona bàsica corresponent a sòls ocupats per activitats legalitzades situades en sòl no urbanitzable, que impossibiliten la inclusió dels sòls que ocupen en qualsevol de les altres qualificacions establertes. En resulten, per tant, els àmbits següents: - Sòl de protecció preventiva= àmbit de protecció preventiva (Clau N1) - Sòl de protecció territorial= àmbit de protecció territorial (Clau N2) - Sòl de protecció especial= àmbit de protecció especial (Clau N3) - Activitats autoritzades en SNU= àmbit d’activitats autoritzades (Clau N4)



CVE-DOGC-A-15295026-2015

115

142.3. Les zones i sistemes del sòl no urbanitzable es delimiten en els plànols d’ordenació O.03ab, on també es grafïen els sectors que el POUM defineix i delimita en sòl no urbanitzable per ser desenvolupats mitjançant un pla especial (PEU1 - Equipaments esportius i PEU2 – Can Segarra). Article 143 Les directrius del paisatge del planejament territorial parcial 143.1. Les Directrius del paisatge són les determinacions que, basant-se en els Catàlegs del paisatge, s’incorporen, normativament, en el Pla territorial parcial de les comarques gironines. 143.2. Algunes de les directrius del paisatge són d’aplicació directa en el tràmit de la concessió de la llicència, com en el cas de les referents a tanques i construccions aïllades, en què s’hauran de considerar els articles d’aplicació d’aquestes normes i els articles 2.6. i 4.2. de les disposicions normatives de les Directrius del paisatge annexes al Pla territorial parcial de les comarques gironines. 143.3. Altres directrius fan referència als estudis i informes preceptius en la tramitació de les llicències urbanístiques, insistint en el cas de les edificacions i instal·lacions agràries en el paisatge rural. En aquest sentit, també serà obligatori complir la normativa sectorial diferent que assenyala en quins casos és necessària la redacció d’un estudi d’impacte i integració paisatgística alhora que se’n defineix el contingut i la tramitació. CAPÍTOL SEGON. Elements propis del sòl no urbanitzable Article 144 Camins rurals 144.1. Aquest POUM conserva la xarxa actual de camins rurals en la seva integritat, per la qual cosa no es podrà modificar el perfil longitudinal i transversal dels camins, ni el traçat, sense la llicència municipal corresponent, modificacions que quedaran limitades a aquelles que no suposin, en cap cas, alteracions negatives de l’entorn natural de la zona afectada. 144.2. L’amplada màxima dels camins rurals, en general, serà de 4 metres, excepte els que es consideren, jeràrquicament, superiors per connectar amb vies principals que tindran una amplada màxima de 6 metres, els quals s’identifiquen a continuació: - Camí de Sant Romà, que connecta la C-63 amb la urbanització de Mas Llunès i la carretera GI-540. - Camí de Ca n’Illus, que connecta la C-63 a l’alçària del polígon industrial amb el nucli de Brunyola i amb la GI-533 en el nucli de Sant Dalmai. - Camí de Serrallonga, connecta la GIV-5334 amb la carretera GI-533. - Camí de Brunyola a Sant Martí Sapresa, passant per les masies de Can Pla, Can Pons de Dalt i Can Grau. 144.3. Les distàncies de protecció que inclouen la separació que han de respectar les edificacions i les tanques a cada banda dels camins rurals són de 12 i 5 metres respectivament, amb les consideracions establertes en l’article 91. Proteccions del sistema viari. Article 145 Obertura de camins 145.1. S’admet l’obertura de noves pistes d’acord amb el procediment establert a l’article 49.1.c del TRLUC, i tramitada segons la legislació sectorial vigent, a excepció de nous camins en cornisa, en carenes o que incideixin en llocs de



CVE-DOGC-A-15295026-2015

116

vistes panoràmiques, excepte quan es derivin d’un pla de prevenció d’incendis forestals aprovat. 145.2. Els talussos resultants s’hauran de revegetar, convenientment, amb espècies autòctones d’origen certificat i no podran suposar cap modificació negativa de les escorrenties ni dels cursos fluvials existents. 145.3. La circulació motoritzada es regeix pel que disposa la Llei 9/1995, de 27 de juliol, reguladora de l’accés motoritzat al medi natural i les disposicions complementàries. Article 146 Moviments de terres 146.1. Es podran autoritzar modificacions topogràfiques per millorar les finques agrícoles i forestals mitjançant moviments de terra i obres de desmuntatge o esplanació, sempre que es tinguin en compte les condicions següents: a. El material nou d’aportació haurà de provenir, preferentment, de la mateixa finca o del propi municipi. Aquestes aportacions hauran de ser les previstes per la legislació sectorial (Decret 396/2006, de 17 d’octubre, pel qual es regula la intervenció ambiental en el procediment de la llicència urbanística per a la millora de finques rústiques que s’efectuïn amb aportació de terres procedents d’obres de la construcció) i, prèviament, requeriran de la concessió de la llicència municipal. b. Als camps i als seus voltants, es potenciarà el manteniment, la millora i la creació de marges vegetals amb arbres, arbustos o vegetació herbàcia autòctona. c. Si el moviment de terres afecta el domini públic hidràulic o la zona de policia de la xarxa hídrica, caldrà l’autorització de l’Agència Catalana de l’Aigua. 146.2. En cas que la millora de finques rústiques es faci mitjançant l’ús de terres procedents d’obres de la construcció, s’ha de fer en condicions adients, i ha de donar compliment als objectius agraris que es persegueixen amb la millora de finca, com ara la finalitat agrícola, la pastura o el bosc d'aprofitament, sempre d’acord amb les determinacions del Decret 396/2006, de 17 d'octubre. 146.3. En tot cas, també es complirà la regulació dels residus de la construcció que disposa el Decret 89/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC). Article 147 Finques i segregacions 147.1. El POUM estableix, com a fonamental, la protecció de l’estructura de la propietat del sòl agrícola i forestal, en funció de l’adaptació a l’ús i cultiu de les finques. No s’admet cap segregació de terrenys en sòl no urbanitzable en contra de les determinacions establertes en aquestes normes, i es prohibeixen les parcel·lacions urbanístiques en sòl no urbanitzable, d’acord amb el que preveu l’article 47 del TRLUC, i l’article 23 del Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s’aprova el reglament sobre protecció de la legalitat urbanística. 147.2. La finca mínima admesa és aquella que s’ajusta a les unitats mínimes de conreu o a la unitat mínima de producció forestal establertes a l’annex del Decret de la presidència de la Generalitat de Catalunya, Decret 169/1983, de 12 d’abril, sobre unitats mínimes de conreu, modificat pel Decret 82/1985, de 21 de març, i la Llei 19/1995, de 4 de juliol, i en el Decret 35/1990, de 23 de gener, sobre unitats mínimes forestals. Queden establertes en: - Unitat mínima de conreu en terreny de secà: 4,5 ha. - Unitat mínima de conreu en terreny de regadiu: 1,25 ha.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

117

- Unitat mínima de producció forestal: 25 ha. 147.3. D’acord amb l’article 18 del Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s’aprova el reglament sobre protecció de la legalitat urbanística, els terrenys compresos en una finca, classificats com a sòl no urbanitzable, es poden dividir sempre que la superfície dels lots resultants sigui igual o superior a la unitat mínima de conreu o forestal, segons correspongui, o que, si no assoleixen la superfície mínima exigida, s’agrupin immediatament amb terrenys contigus per constituir finques de superfície igual o superior a la unitat mínima de conreu o forestal corresponent. En aquest cas, s’haurà d’acreditar la inscripció de l’agrupació o agregació en el Registre de la Propietat, i la superfície resultant de la finca matriu. 147.4. No obstant això, els terrenys compresos en una finca classificats com a sòl no urbanitzable es poden dividir tot i que un dels lots resultants no assoleixi la superfície mínima exigida, sempre que aquest lot estigui vinculat, funcionalment, a alguna actuació autoritzada entre les previstes a: - L’article 47.3 de la Llei d’urbanisme, quan el pla urbanístic que identifica la construcció en el catàleg corresponent prevegi, expressament i justificadament, aquest lot per raó de les seves característiques particulars i garanteixi l’accessibilitat dels lots resultants. - L’article 47.4 de la Llei d’urbanisme relatiu a les actuacions específiques d’interès públic. 147.5. En ambdós supòsits, un requisit necessari per dur a terme la segregació és que els altres lots resultants tinguin una superfície igual o superior a la unitat mínima de conreu o forestal, segons correspongui, o que, si no assoleixen la superfície mínima exigida, s’agrupin, immediatament, amb terrenys contigus per constituir una finca rústica de superfície igual o superior a la unitat mínima de conreu o forestal corresponent. En aquest cas, s’haurà d’acreditar la inscripció de l’agrupació o agregació en el Registre de la Propietat i la superfície resultant de la finca matriu. 147.6. En el cas de finques forestals, es podran autoritzar, únicament, segregacions si totes les finques contigües, objecte de l’agrupació, tenen la condició de terrenys forestals d’acord amb les articles 2 i 3 de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya. 147.7. També, s’admeten segregacions quan aquestes siguin conseqüència de l'exercici del dret d'accés a la propietat establert a la legislació d'arrendaments rústics, sempre que l'adquirent porti més de sis anys en el conreu de la finca i aquesta estigui, realment, conreada, el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural autoritzarà la divisió o segregació, un cop comprovada la certesa d'aquells requisits. 147.8. L’autorització de segregacions de finques rústiques per sota de la unitat mínima de conreu és competència del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, d’acord amb allò que disposa el D 169/1983 i el títol II de la Llei 19/1995 (BOE 159 de 5 de juliol 95), per unitats de conreu de secà i regadiu i amb el Decret 35/1990 que fixa les unitats mínimes forestals, amb la finalitat d’inscriure les finques segregades en el Registre de la Propietat, sense perjudici de la fiscalització prèvia municipal i/o que l’Ajuntament declari com a innecessària la llicència de parcel·lació, si escau, d’acord amb l’article 184.2 del TRLUC. 147.9. Les divisions i segregacions en sòl no urbanitzable estan subjectes a la fiscalització prèvia municipal, d’acord amb l’article 26 del Decret 64/2014, de 13



CVE-DOGC-A-15295026-2015

118

de maig, pel qual s’aprova el reglament de protecció de la legalitat urbanística, mitjançant la declaració d’innecessarietat de la llicència de parcel·lació. 147.10. Si, en els terrenys que es pretenen segregar d’acord amb aquest article, existeix una construcció per a l’autorització, de la qual un requisit necessari és que la finca disposi d’una superfície mínima, el lot resultant on s’implanti ha d’assolir aquesta superfície mínima. Article 148 Tanques 148.1. D’acord amb l’apartat 6 de l’article 2.3. de les disposicions normatives de les directrius del paisatge del Pla territorial parcial de les comarques gironines, la construcció de tanques a l’espai agrari i en el sòl no urbanitzat, en general, ha de limitar-se a aquells casos en què siguin imprescindibles per les circumstàncies del lloc o es justifiqui la necessitat per atendre els requeriments productius de l’explotació. Es recomana, quan sigui possible, la utilització d’altres sistemes que no sigui la tanca per assenyalar els límits. 148.2. El tancament de finques i/o terrenys en sòl no urbanitzable es realitzarà d’acord amb allò prèviament establert a l’ordenança municipal corresponent que, en tot cas, respectarà els principis exposats en l’apartat anterior. 148.3. així mateix, el tancament de finques o terrenys en sòl no urbanitzable estarà subjecte a l’atorgament de la llicència municipal prèvia. 148.4. Per a les tanques vegetals, s’haurà de tenir en compte la Resolució AAR/2999/2007, de 28 de setembre, per la qual es prohibeix la plantació en espais públics d’espècies susceptibles al foc bacterià (Erwinia amylovora), i el Decret 47/2007, de 20 de febrer (DOGC núm. 4827, de 22/02/2007) pel qual s’estableixen mesures per a la prevenció del foc bacterià (Erwinia amylovora). També, s’haurà de potenciar l’elecció d’espècies autòctones, adaptables a les característiques del sòl i de baix consum hídric i, a la vegada, concordants amb la vegetació i el paisatge existent. Article 149 Arbres i vegetació 149.1. La massa arbrada és el conjunt d’arbres situats a l’interior d’una finca i que forma part, per continuïtat amb aquest, d’un sistema vegetal superior, que són els boscos del sòl no urbanitzable. 149.2. La vegetació singular és aquell conjunt d’elements vegetals que caracteritzen, de forma singular, un indret concret o les particularitats paisatgístiques de cada territori rural i que, en el cas de Brunyola, s’exemplifica amb la vegetació fluvial que segueix les rieres i torrents o la del conreu de l’avellana. 149.3. Les masses arbrades consolidades i aquelles àrees de vegetació singular existents en sòl no urbanitzable es consideren com a elements naturals que cal protegir, atenent a la qualificació del sòl on s’emplacin. Tanmateix, s’admetrà la tallada justificada d’aquests per tal d’implantar, ampliar o ordenar un ús admès a la finca. 149.4. Es conservarà la vegetació existent al llarg de les rieres i torrents, així com en aquells espais arbrats al llarg dels camins o vinculats als camps de conreu o edificacions existents, atenent a les espècies relacionades a l’annex d’aquesta normativa, tot i que s’admetrà la tallada selectiva d’exemplars, amb l’objectiu de desenvolupar qualsevol dels usos admesos en sòl no urbanitzable.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

119

149.5. No s’admeten, en sòl no urbanitzable, les plantacions d’espècies amb un comportament invasor demostrat, entenent per espècies vegetals invasores i, per tant, completament restringides per al seu ús en els nous enjardinaments, qualsevol de les espècies que s’incloguin en el Reial decret 630/2013, de 14 de novembre, pel qual es regula el catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores, o una altra normativa relacionada i en l’Annex II d’aquestes normes urbanístiques. 149.6. Es prioritzaran i conservaran, en el sòl no urbanitzable, les espècies de baixa inflamabilitat llistades en l’Annex I Espècies de baixa inflamabilitat d’aquestes normes urbanístiques. Article 150 Indicadors i publicitat 150.1. No es permet la col·locació de cartells i tanques de publicitat o materials anàlegs en sòl no urbanitzable, llevat de petits indicadors de senyalització de camins, itineraris, masos, veïnats o activitats d’interès, etc. 150.2. La instal·lació d’aquests cartells es realitzarà amb criteris d’integració paisatgística i d’uniformitat en el disseny, dimensió i col·locació, d’acord amb les ordenances municipals aplicables i el que estableixi la llicència municipal obligatòria. Article 151 Abocament de residus 151.1. Ateses les molèsties i l’impacte visual i paisatgístic que comporten les activitats i instal·lacions d’apilament, classificació d’àrids, dipòsit i tractament de runes de construcció i similars, queda completament prohibit l'abocament de terres i residus dins el municipi de Brunyola, excepte en els espais degudament autoritzats, segons normativa sectorial vigent del Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora dels residus, excepte les aportacions de terres per a millores de finques agrícoles, i s’ajustà a allò que disposa el Decret 396/2006, de 17 d’octubre, pel qual es regula la intervenció ambiental en el procediment de la llicència urbanística per a la millora de finques rústiques. 151.2. Així mateix, serà preceptiu el compliment de la regulació dels residus de la construcció que disposa Decret 161/2001, de 12 de juny, de modificació del Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció, Decret 89/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC). CAPÍTOL TERCER Usos, edificacions i instal·lacions admeses en sòl no urbanitzable Article 152 Disposicions generals 152.1. Les intervencions en sòl no urbanitzable hauran d’assegurar el respecte a les condicions naturals i paisatgístiques de l’entorn en què s’emplacen, complir les determinacions relatives a les condicions d’implantació i limitació en l’edificació i ús del sòl que comporten els elements bàsics del territori, i les determinacions específiques que aquestes normes fixen per a cada zona i sistema, d’acord amb les especificacions que es recullen en l’informe mediambiental d’aquest POUM. 152.2. Qualsevol actuació en sòl no urbanitzable està sotmesa a allò que estableixen els articles 47, 48, 49, 50 i 51 del TRLUC, el capítol cinquè del títol



CVE-DOGC-A-15295026-2015

120

tercer del RLUC i la secció setena del títol 1 del Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s’aprova el reglament sobre la protecció de la legalitat urbanística. 152.3. El sòl no urbanitzable no pot dedicar-se a usos que, atenent els valors que el Pla d'ordenació urbanística municipal protegeix o preserva i les finalitats que persegueixen transformin la destinació o la naturalesa, o bé lesionin o impedeixin la realització dels dits valors i l'assoliment de les finalitats esmentades. 152.4. Cal protegir i prohibir tallar arbres centenaris o protegits i la prohibició de plantació d'espècies al·lòctones. 152.5. Qualsevol construcció, obra o actuació queda condicionada al fet que s’hauran de respectar les servituds de pas, tant de camins com d’aqüeductes, sèquies, canals i conduccions d’aigua. 152.6. Les llicències de noves instal·lacions i edificacions i els canvis d’ús estaran condicionades a la justificació de la instal·lació o l’existència en les construccions de sistemes de tractament d’aigües residuals autònoms homologats, amb la corresponent autorització d’abocament a la llera de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), la qual determinarà els llindars d’abocament, els paràmetres a analitzar i la periodicitat dels controls i analítiques. 152.7. Es requerirà l’Estudi d’impacte i integració paisatgística (EIIP), d’acord amb l’article 50.e del Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s’aprova el reglament sobre protecció de la legalitat urbanística, per a l’aprovació de qualsevol nova edificació aïllada en el territori, en els casos en què sigui preceptiu segons els articles 48 i 49 del TRLUC, així com per a les edificacions agràries que no estiguin integrades en un nucli urbà, segons estableix l’article 4.2. de les disposicions normatives de les directrius de paisatge del Pla territorial parcial de les comarques gironines. Aquest estudi haurà de posar una atenció especial en els efectes de la inserció dins l’entorn territorial, i s’ha de demostrar la compatibilitat de la presència formal i funcional de la construcció amb la preservació dels valors que motiven la protecció del sòl. 152.8. Les construccions en sòl no urbanitzable procuraran la integració paisatgística a l’entorn, a nivell de colors, materials i textures, i s’han de respectar els criteris d’integració següents: - Les construccions permeses en el sòl no urbanitzable se situaran en els terrenys menys exposats visualment. En aquest sentit, no es permeten les edificacions en les bandes que constitueixin les línies de força del paisatge, entenent, com a tals, els límits convexos de canvi d’orientació i de canvi de pendent de les vessants muntanyoses i, de manera especial, es prohibeixen les construccions sobre les carenes, turons i altres punts singulars del relleu. - Les noves construccions es col·locaran, preferentment, en els repeus de les vessants, en els límits que separen els cultius del bosc i es recolzaran en camins que travessen el territori, preservant els espais conreats i la integritat dels espais forestals. - Les construccions, instal·lacions i explotacions permeses en el sòl no urbanitzable s'adaptaran a la topografia natural del terreny i, si és necessari efectuar moviment de terres, aquest serà el mínim necessari i, en cap cas, suposarà murs o talussos de més de 3 metres d’alçària - La tallada d’arbres per a la construcció d’edificacions i instal·lacions permeses en sòl no urbanitzable serà la mínima imprescindible i estarà subjecte a la llicència municipal.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

121

- Es mantindran les alçàries màximes tan reduïdes com sigui possible en benefici del manteniment de la proporcionalitat de l’edificació i d’una major integració paisatgística. - És obligatori el tractament com a façana de tots els paraments verticals exteriors de les noves edificacions i construccions i de les ampliacions. Com a materials d’acabament, només s’han d’utilitzar els que presentin colors i textures que harmonitzin amb el paisatge de l’entorn i no introdueixin impactes cromàtics negatius, entre els quals s’inclouen els paraments de pedra vista. A excepció de si es troben restes de l’estuc original en les rehabilitacions i/o ampliacions d’edificis tradicionals existents, els colors a utilitzar seran de la gamma dels terrosos. - Sempre que sigui viable, es procurarà el soterrament de les infraestructures de subministrament (línies elèctriques, telefòniques, etc.), per tal de millorar la qualitat paisatgística del municipi. Article 153 Construccions i usos admesos en sòl no urbanitzable 153.1. En el conjunt del sòl no urbanitzable, es permeten, amb caràcter general, els usos especificats en l’article 47 del TRLUC, així com les construccions vinculades a aquests, sempre que s’ajustin als requisits establerts pel POUM i la legislació sectorial. Així doncs, els usos admesos són els següents: a) Les activitats col·lectives de caràcter esportiu, cultural, d'educació en el lleure i d'esbarjo que es desenvolupin a l'aire lliure, amb les obres i instal·lacions mínimes i imprescindibles per a l'ús de què es tracti. b) Els equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans. c) Les infraestructures d'accessibilitat. d) Les instal·lacions i les obres necessàries per a serveis tècnics com les telecomunicacions, la infraestructura hidràulica general, les xarxes de subministrament d'energia elèctrica, d'abastament i subministrament d'aigua i de sanejament, el tractament de residus, la producció d'energia a partir de fonts renovables i les altres instal·lacions ambientals d'interès públic. e) Les construccions i les dependències pròpies d'una activitat agrícola, ramadera, d'explotació de recursos naturals o, en general, rústica. Entre les construccions pròpies d'una explotació de recursos naturals procedents d'activitats extractives, s'hi inclouen les instal·lacions destinades al primer tractament i a la selecció d'aquests recursos, sempre que aquestes activitats de selecció produeixin un impacte ambiental menor, si es duen a terme al lloc d'origen. f) Les construccions destinades a habitatge familiar o a l'allotjament de persones treballadores temporeres que estiguin, directament i justificadament, associades a una de les activitats d'explotació a què fa referència la lletra e. g) Les estacions de subministrament de carburants i de prestació d'altres serveis de la xarxa viària. h) Les construccions i les instal·lacions vinculades a l'execució, el manteniment i el funcionament de les obres públiques. i) Les construccions destinades a l’activitat de càmping, que exigeixen, en tots els casos, la tramitació prèvia d’un pla especial urbanístic. j) Les construccions auxiliars destinades a l’activitat de turisme rural. 153.2. En sòl no urbanitzable, s’admeten, com a noves construccions, aquelles que s’enumeren en l’apartat anterior i previstes en l’article 47 del TRLUC,



CVE-DOGC-A-15295026-2015

122

sempre que la finca on s’emplacin compleixi la condició de superfície mínima, d’acord amb el que disposa el Decret 169/1983, de 12 d’abril, sobre unitats mínimes de conreu, modificat pel Decret 82/1985, de 21 de març, i el Decret 35/1990, de 23 de gener, sobre unitats mínimes forestals, així com aquelles altres especificades per a cada subzona. La part de la finca vinculada a l’edificació quedarà inscrita en el Registre de la Propietat com a indivisible, i en els altres documents públics de segregació, agrupació o transmissió de finques, en compliment de l’article 196 del TRLUC. Aquesta condició d’indivisibilitat de la finca registral pot quedar sense efectes, si es produeixen les circumstàncies següents: - L'alteració, total o parcial, de la classificació com a conseqüència de l'aprovació d'un nou planejament. - L'autorització de la implantació de nous usos o d'un canvi en l'explotació o destí de les finques. En aquest cas, la divisió s'ha d'autoritzar, si escau, mitjançant el procediment previst en l'article 48 de la Llei d'urbanisme i en l'article 57 d'aquest Reglament. En tot cas, caldrà garantir la impossibilitat de formació de nucli de població. 153.3. A més dels usos admesos pel TRLUC, aquest POUM regula, amb caràcter específic, i preveu, també, com a admissibles els usos següents: a. Aquelles activitats extractives ja existents que disposin de llicència municipal i programa de restauració aprovat amb anterioritat a l'aprovació d'aquest POUM, dins de l'àmbit autoritzat per l'Ajuntament, sense que, en cap cas, puguin actuar fora del perímetre definit a l'efecte. Només, s’autoritzaran les noves activitats extractives i les ampliacions de les existents que garanteixin la innocuïtat en relació amb l’alteració del paisatge mitjançant la tramitació d'un Pla especial urbanístic, d’acord amb l’article 49.3 del RLU, que fixarà les condicions d’accessibilitat, implantació, i mesures correctores d’integració paisatgística, per adequar les instal·lacions a l’entorn i minimitzar-ne l’impacte paisatgístic i mediambiental. En aquest sentit, no s’autoritzaran les explotacions que siguin visibles des de la xarxa viària territorial o urbana, ni des de les àrees residencials urbanes del municipi, i hauran de mantenir una separació mínima de 1.000 metres respecte dels nuclis habitats. b. Els usos d’agroelaboració limitats a activitats de manufactura de productes derivats, de caràcter artesanal i de conservació vinculades a l’activitat productiva dins del municipi, així com el petit comerç referit a aquests mateixos productes o provinents d’explotacions agrícoles i pecuàries vinculades al mateix territori. c. Els tallers artesanals vinculats a una edificació existent de caràcter residencial o a qualsevol activitat admesa en el tipus de sòl on s’emplaci. d. Els petits establiments comercials (PEC) dedicats a la venda directa de productes agrorurals del lloc on s’ubiquin. Tanmateix, la direcció general competent en matèria d’urbanisme serà la que valorarà si la implantació o admissió de les construccions vinculades a aquesta activitat s’adequa al text refós de la Llei d’urbanisme i al seu reglament. 153.4. Són incompatibles i queden prohibits, en la totalitat del sòl no urbanitzable, tots aquells usos que impliquin una transformació negativa en la destinació o les característiques d'aquest sòl o lesionin el valor específic que, en cada zona, es defineixen. 153.5. L'establiment de qualsevol ús autoritzable comportarà l'obligació d'adoptar les mesures necessàries per evitar la degradació del medi natural i



CVE-DOGC-A-15295026-2015

123

per aconseguir una integració total a l'entorn en què s'instal·li. Així mateix, caldrà preveure, de forma detallada, la captació d'aigua potable, el sistema de depuració d'aigües residuals, les mesures necessàries contra incendis, la idoneïtat dels accessos necessaris, la conservació i restauració de les masses arbrades i de la vegetació autòctona, la conservació de sòls i la restauració dels talussos. El titular es comprometrà a la conservació de l'establiment i de l’entorn, per tal que reuneixi unes condicions perfectes de seguretat, salubritat i d'ornament públic. 153.6. L'autorització d'obres i usos en sòl no urbanitzable ha de garantir, en tot cas, la preservació d'aquest sòl respecte al procés de desenvolupament urbà i la màxima integració ambiental de les construccions i les activitats autoritzades. 153.7. L'autorització de les obres i els usos en el sòl no urbanitzable està subjecta al procediment regulat pels articles 48, 49 i 50 del text refós de la Llei d’urbanisme, el capítol cinquè del títol tercer del RLUC i la secció setena del decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s’aprova el reglament sobre protecció de la legalitat urbanística. Article 154 Edificacions, instal·lacions i infraestructures admeses pel Pla territorial parcial de les comarques gironines 154.1. En l’article 2.5. de les normes d’ordenació territorial, el Pla territorial de les comarques gironines considera, com a factors favorables per a l’autorització d’edificacions, instal·lacions i infraestructures en els espais oberts, els següents: a) Que aportin qualitat al medi natural, agrari i paisatgístic, i s’entén per qualitat tenir conseqüències positives i duradores envers el territori endreçat, les quals transcendeixen, àmpliament, l’extensió específica de l’actuació. b) Que siguin d’interès públic. 154.2. Es considera, com a un argument favorable per a l’autorització d’activitats en els espais oberts, la reutilització i millora d’edificis existents de qualitat i localització adequades. 154.3. Amb la finalitat d’orientar l’autorització d’edificacions, instal·lacions i infraestructures en els diferents tipus d’espais oberts, i sense perjudici de les especificacions establertes per la legislació urbanística i la normativa sectorial, es distingeixen tres tipus d’intervencions en funció dels seus efectes i objecte: A. Aquelles que aporten qualitat al medi natural, agrari i paisatgístic. La presència està associada a la gestió i millora del territori rural, com és el cas de les edificacions i instal·lacions pròpies de l’agricultura a cel obert, la ramaderia i la silvicultura extensives, el turisme rural –en especial, i preferentment, l’agroturisme– i les instal·lacions i edificacions per a la protecció i valorització del medi natural. També, es consideren incloses, en aquest tipus, les instal·lacions de les activitats agràries intensives o determinades activitats complementàries a l’agricultura que formen part de l’explotació a cel obert d’una finca molt més gran que l’espai que ocupen i contribueixen a la viabilitat del conjunt de l’activitat agrària que manté la qualitat de la finca. B. Aquelles que no aporten qualitat al medi natural i paisatgístic. No contribueixen a la gestió, endreça i millora del territori no urbanitzat. Es tracta d’edificacions sovint assimilables a les d’ús industrial, com és el cas de les edificacions per a activitats agràries intensives no associades a l’explotació i la gestió territorial d’una finca gran i altres edificacions o instal·lacions d’interès privat i un ús intensiu del sòl, com ara els càmpings. Es tracta d’activitats no



CVE-DOGC-A-15295026-2015

124

prohibides per la legislació urbanística, però que no poden incloure’s en el tipus A. C. Aquelles que són d’interès públic, d’acord amb la legislació vigent. Comprèn les infraestructures i equipaments d’interès públic que han de situar-se en el medi rural, entre els quals, i als efectes de les determinacions d’aquest Pla territorial, es distingeixen: infraestructures lineals (C1) com carreteres, ferrocarrils, conduccions i altres elements significatius; elements d’infraestructures (C2) com ara parcs solars, parcs eòlics, antenes de telecomunicacions, instal·lacions de tractament del cicle de l’aigua, plantes de tractament de residus, i altres elements, així com elements d’equipament públic que la legislació urbanística no prohibeix en sòl no urbanitzable (C3) com ara cementiris, establiments penitenciaris i d’altres. 154.4. En l’article 2.6. de les disposicions normatives de les directrius del paisatge del Pla territorial parcial de les comarques gironines, s’estableixen les directrius generals de les construccions aïllades autoritzables en sòl no urbanitzable, que són de compliment obligatori. Article 155 Construccions d’ús privat admeses en sòl no urbanitzable 155.1. Construccions pròpies de les activitats agràries, forestals i ramaderes: Inclou totes les edificacions i/o instal·lacions necessàries per al desenvolupament de l'explotació agrícola, ramadera o forestal, com és el cas dels magatzems agrícoles, coberts per a maquinària, porxos, casetes d’animals i tot tipus de construccions auxiliars, instal·lacions tècniques, i totes aquelles construccions i edificacions de tipus no provisional que siguin necessàries per a l'explotació de l'activitat econòmica agrícola, ramadera o forestal. Sense perjudici del compliment del que es determina per a cadascun dels àmbits i del que estableix la legislació sectorial vigent en cada cas, es defineixen les condicions generals següents per a aquests tipus de construccions, que hauran d’estar, necessàriament, vinculades a una explotació d’una activitat rústica: a. Les edificacions se situaran, sempre, en terrenys de pendent inferior al 20% (a excepció de les semisoterrades que justifiquin un impacte menor paisatgístic) i, preferentment, al peu de les vessants o en terrenys d’un valor agrícola escàs en els terrenys agrícoles, i en terrenys erms, clarianes o al perímetre del bosc en terrenys forestals. b. S’admeten els tallers artesanals, només, vinculats a una edificació existent de caràcter residencial o de qualsevol activitat admesa en el tipus de sòl on s’emplaci. c. Els llindars relatius de les construccions pròpies d’activitats agrícoles, ramaderes o, en general, rústiques en sòl no urbanitzable, autoritzables amb la llicència, exclusivament, municipal, serà de 500 m² d’ocupació, 1.000 m² de sostre construït, i una alçària màxima de 10 metres. L’Ajuntament podrà fixar les mesures correctores que consideri convenients, en referència a les característiques de les edificacions, la ubicació o l’impacte potencial. En cas que s’excedeixin aquests llindars, s’aplicarà allò que disposa l’article 49 del TRLUC. d. En cas d’hivernacles, s’hauran de separar un mínim de 5 metres de les partions. Cal considerar que les instal·lacions destinades al cultiu intensiu d’horta o flor, encara que siguin desmuntables i no tinguin fonaments ni murs, seran considerades com a edificacions.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

125

e. No es permet la ubicació de les noves construccions a menys de 50 metres de l’eix de la C-25 i de 25 metres de l’eix de la resta de les carreteres de la xarxa bàsica, d’acord amb l’article 78, i a menys de 12 metres de l’eix dels camins existents. Les edificacions s’hauran de separar una distància mínima de 10 metres de la resta de partions de la parcel·la. f. Per tal de poder construir noves edificacions, caldrà acreditar una propietat igual o superior de la unitat mínima de conreu o de producció forestal en una única extensió. La part de la finca vinculada a l’edificació quedarà inscrita en el Registre de la Propietat com a indivisible, i en els altres documents públics de segregació, agrupació o transmissió de finques, en compliment de l’article 196 del TRLUC. g. Les construccions ramaderes (granges) allotgen activitats agropecuàries relacionades amb la gestació, criança, manteniment i engreix de bestiar porcí, boví i altres semblants que, per les dimensions de les infraestructures o concentració d’animals, no han de suposar un perjudici per al medi ambient, si preveuen les mesures correctores adients i compleixen amb la normativa sectorial vigent: - Decret 136/2009, d’1 de setembre, d’aprovació del programa d’actuació aplicable a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats que procedeixen de fonts agràries i de gestió de les dejeccions ramaderes. - Decret 50/2005, de 29 de març, de gestió de les dejeccions ramaderes. - Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats. - RD 324/2000, de 3 de març, que estableix les normes bàsiques d’ordenació de les explotacions porcines ( publicat en el BOE núm. 58, de 8 de març de 2000). - Decret 20/2014, de 25 de març, d’ordenació de les explotacions ramaderes. - Reglament (CE) núm. 1774/2002 del consell, de 3 d’octubre de 2002, pel qual estableix les normes sanitàries aplicables als subproductes animals (cadàvers) no destinats al consum humà. Les distàncies mínimes al casc urbà i entre explotacions ramaderes, segons cada tipus de granja, s’estableixen a la normativa següent: - Porcí: RD 324/2000, de 3 de març, que estableix les normes bàsiques d’ordenació de les explotacions porcines - Avicultura: RD 1084/2005, de 16 de setembre, d’ordenació de l’avicultura de carn - Cunícules: RD 154/2004, de 25 de juny, pel que s’estableixen les normes d’ordenació de les explotacions cunícules - Equí: RD 804/2011, pel qual es regula l’ordenació zootècnia, sanitària i de benestar animal de les explotacions equines i s’estableix el pla sanitari equí. Hauran de complir, a més de les disposicions generals del sòl no urbanitzable de cada zona que estableix aquest POUM, la normativa sectorial d’aplicació i les ordenances municipals vigents ( o aquelles que les susbtitueixin): - Ordenança municipal per a la instal·lació de granges ramaderes, publicada en el BOP de Girona núm. 106 de 18/08/1998. - Ordenança reguladora de la instal·lació i funcionament de granges porcines, publicada en el BOP núm. 94 de 19/05/2003. - Modificació de l’ordenança reguladora de la instal·lació i funcionament de granges ramaderes, i de l’Ordenança reguladora de la instal·lació i



CVE-DOGC-A-15295026-2015

126

funcionament de granges porcines, publicades en el BOP núm. 30 de 13/02/2004. Es defineixen els tipus de granges següents segons superfície, nombre i tipus de caps de l’explotació: 1. Tipus A: per la poca capacitat, sempre estaran vinculades a un habitatge familiar i destinades, exclusivament, al consum propi. 2. Tipus B: qualsevol activitat ramadera, excepte les porcines, que no excedeixi, en total, la quantitat de 2.000 aus, 1.000 conills, 500 ovelles o cabres, 50 vaques d’engreix o de llet i 50 cavalls. 3. Tipus C: qualsevol activitat ramadera, excepte les porcines, que excedeixi, en total, el nombre de caps de bestiar indicats per al tipus B. 4. Tipus D: qualsevol activitat porcina que no excedeixi, en total, la quantitat de 200 porcs. 5. Tipus E: qualsevol activitat porcina que excedeixi, en total, la quantitat de 200 porcs. Qualsevol explotació ramadera no tradicional i/o que no s’ajusti a cap dels tipus, anteriorment, indicats es classificarà de manera que es recorri a les disposicions que estableix la Llei 20/2009 per a les activitats agroindustrials i ramaderes i a la taula de conversions següent. Si es defineix com a annex III: tipus B. Si es defineix com a annex II: tipus C. Si es defineix com a Annex I: tipus D i E. D’acord amb aquesta tipificació, s’estableixen les distàncies mínimes següents segons el tipus de granja: - Distàncies mínimes a masos, habitatges o nuclis de població: . Tipus A: s’admet en sòl no urbanitzable i sòl urbà classificat com a clau 1, per la qual cosa no s’estableix cap distància mínima. . Tipus B: s’hauran de situar a una distància mínima de 1.000 m de qualsevol mas, habitatge o nucli de població. . Tipus C: s’hauran de situar a una distància mínima de 1.500 m de qualsevol mas, habitatge o nucli de població. . Tipus D: s’hauran de situar a una distància mínima de 2.000 m de qualsevol mas, habitatge o nucli de població. . Tipus E: s’hauran de situar a una distància mínima de 3.000 m de qualsevol mas, habitatge o nucli de població. - Distàncies mínimes comunes per als tipus B, C, D i E a. A escorxadors 1.000 m. b. Entre granges de porcs i/o aus 1.000 m. c. Entre granges d’altre tipus 500 m. d. A límits de finca 50 m. e. A espais protegits 500 m. S’entendrà que les explotacions ramaderes existents i en funcionament que, tot i disposar de la preceptiva llicència urbanística i ambiental, no donin compliment a les distàncies mínimes establertes per aquest article, per la legislació sectorial aplicable i per les ordenances referides tindran la consideració de fora d’ordenació, i no s’admet cap mena d’ampliació de l’activitat de referència, excepte per normativa de benestar animal, tal com estableix l’article 49.3 del TRLUC.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

127

Caldrà presentar un projecte d’integració i impacte paisatgístic per a obtenir la llicència d’obres corresponent, tant si s’ha de tramitar d’acord amb l’article 50.1 del TRLUC, com si la llicència és, exclusivament, la llicència municipal. Les construccions ramaderes allotgen activitats agropecuàries relacionades amb la gestació, criança, manteniment i engreix de bestiar porcí, boví i d’altres semblants que, per les dimensions de les infraestructures o concentració d’animals, poden perjudicar el medi ambient. Aquestes hauran de complir, a més de les disposicions generals del sòl no urbanitzable i les específiques de l’àmbit on se situïn, la legislació sectorial vigent i les condicions següents: - Pel que fa a les dejeccions ramaderes, és d’aplicació el Decret 50/2005, de 29 de març, de gestió de les dejeccions ramaderes i Decret 136/2009, de l’1 de setembre, d’aprovació del programa d’actuació aplicable a les vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats que procedeixen de fonts agràries i de gestió de les dejeccions ramaderes. - En la tramitació de l'expedient d'activitat, s'haurà d'especificar el sistema de tractament i de depuració de les aigües residuals i el seu destí final, així com justificar el compliment de totes les altres determinacions de la legislació sectorial vigent. S'haurà de garantir una instal·lació adequada per a emmagatzemar els purins i fems i una superfície suficient de conreu de destí per fer-los servir d'adob orgànic, i especificar, mitjançant un plànol detallat, la situació del fossar de purins i el dipòsit de cadàvers, la localització respecte a tota la resta d'edificis situats en finques veïnes situades a 100 metres de radi, amb l'especificació de l'ús de cadascuna i la localització respecte a totes les vies d'aigua existents. h. La construcció de nous magatzems en sòl no urbanitzable, o bé l’ampliació, sense perjudici del que aquest Pla determini per a cada zona, hauran de complir les condicions següents: - Són d’aplicació els articles 134, 135, 136 i 137.1 del POUM. - Només, es permet per a magatzem de productes agrícoles, d'eines del camp i de maquinària, quan estiguin vinculades a una explotació agrícola o ramadera. Aquests magatzems hauran d’estar emplaçats en la mateixa parcel·la on es desenvolupa l’activitat agrícola o ramadera, o bé en les parcel·les contigües, de manera que no apareguin magatzems agrícoles dispersos pel territori aleatòriament. - S’ha de demostrar l’interès agrícola o ramader. La documentació i justificacions que caldrà presentar per demostrar aquest interès seran: . Un document acreditatiu conforme amb l’activitat està inclosa en el registre d’activitats agrícoles / ramaderes del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. . Un document que acrediti que els ingressos principals del promotor provenen de l’activitat agrícola o ramadera. . Una justificació adequada de l’ús al qual es destinarà la construcció. - L’ocupació màxima no serà superior al 5% de les finques vinculades a l’explotació, amb un sostre màxim de 750 m². Si se supera el llindar de 500 m² de sostre, es tramitarà per l’article 49.2 del TRLUC i estarà sotmesa a la dimensió i capacitat tecnicoeconòmica de l’explotació agrícola o ramadera a la qual està vinculat. Les construccions seran de planta baixa amb una alçària màxima de 6,5 m, excepte les instal·lacions annexes per a les quals sigui, tècnicament, necessària una alçària major, com ara sitges.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

128

- Els magatzems agrícoles només es podran destinar a guardar la maquinària i altres estris al servei de l’activitat agrícola o ramadera a la qual estan vinculats. - Els coberts agrícoles preexistents que no disposin de la unitat mínima de conreu es podran mantenir, sempre que la volumetria i tipologia constructiva s’ajusti a aquesta normativa. 155.2. Condicions específiques per a nous habitatges familiars i allotjament de persones treballadores temporeres vinculats a explotacions agrícoles o ramaderes. a. D'acord amb l'article 47.6.b) de la Llei d'urbanisme, les noves construccions destinades a habitatge familiar o a l'allotjament de persones treballadores temporeres en sòl no urbanitzable han d'estar associades a l'explotació agrícola, ramadera, d’explotació de recursos naturals o, en general, rústica directament i justificadament. b. En tot cas, també seran d’aplicació els articles 148 al 151 i 152.1 del POUM. c. Per considerar que els usos d'habitatge familiar i d'allotjament de persones treballadores temporeres estan, directament i justificadament, associats a una explotació rústica, cal que concorrin els requisits següents: - Que la construcció destinada a habitatge o a allotjament de persones treballadores temporeres s'emplaci en finques que siguin objecte d'explotació agrícola, ramadera, forestal o d'explotació d'altres recursos naturals, que aquesta explotació estigui configurada com a una unitat econòmica des de la vessant de la legislació fiscal i sectorial o formi part d'un conjunt integrat d'unitats econòmiques sota una direcció empresarial comuna, i que la dimensió física o econòmica de l'explotació justifiqui la implantació de l'ús d'habitatge. - En el cas d'habitatge familiar, s'ha d'acreditar la necessitat en relació amb les funcions de vigilància, assistència, gestió o control derivades o exigides per les característiques de l'explotació, i l'habitatge s'ha de destinar a residència habitual de la persona titular de l'explotació o de la persona que, en virtut de qualsevol títol jurídic, exerceixi les funcions indicades. - En el cas de construccions per a l'allotjament de persones treballadores temporeres, cal justificar que el cicle dels productes dels quals es tracti exigeix, periòdicament, el treball coordinat de persones que l'oferta laboral local no pot atendre. Fora de temporada, aquestes instal·lacions poden ser objecte d'altres usos admesos en sòl no urbanitzable degudament autoritzats. d. La concurrència de raons justificades en la dimensió i característiques de l'explotació permet l'autorització de la creació de nous habitatges, mitjançant la divisió en propietat horitzontal d'edificacions existents, o de noves construccions destinades a habitatge familiar, encara que ja existeixi un habitatge familiar associat a la mateixa explotació, sempre que s'acrediti que algun dels seus residents exerceix les funcions a les quals es refereix l'apartat 2.b) d'aquest article. e. Les noves construccions destinades a l'ús d'habitatge familiar han d'estar integrades en les construccions principals de l'explotació rústica de la qual es tracti, ja sigui per contigüitat o bé per proximitat, amb una tipologia adequada al medi rural i a la resta de construccions de l'explotació. Els requisits de contigüitat o proximitat no s'exigeixen, quan els usos esmentats es preveu que s’implantin en construccions existents en els terrenys objecte de l'explotació, la reconstrucció o rehabilitació de les quals ha de ser preferent a la nova construcció, sempre que les característiques ho justifiquin.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

129

f. La llicència urbanística municipal per a la construcció d'habitatges familiars o d'edificacions destinades a l'allotjament de persones treballadores temporeres ha de condicionar la seva eficàcia: . Al manteniment o a la implantació efectiva de l'explotació rústica. . A la indivisibilitat de les finques registrals en les quals s'emplacin les construccions. - L'acreditació que les condicions a què es refereix l'apartat anterior han estat objecte d'anotació en el Registre de la Propietat. La pràctica de la nota marginal es durà a terme d'acord amb el que estableix la normativa reguladora de la inscripció en el Registre de la Propietat d'actes de naturalesa urbanística. 155.3. Construccions pròpies dels habitatges familiars existents (coberts, magatzems, casetes d’eines, etc.): Es distingeixen les ampliacions i obres en edificacions incloses en el Catàleg de masies i cases rurals existents en sòl no urbanitzable, la nova construcció de petites construccions associades a horts domèstics, i les piscines. a. Com a annex al POUM, es disposa d’un catàleg d’aquelles edificacions i elements construïts existents en sòl no urbanitzable (document 09), que formen el Catàleg de masies i cases rurals d’interès que cal conservar, preservar o recuperar, ja sigui per estar integrats en el Catàleg de patrimoni, o bé perquè responen a una estructura correcta de colonització del territori que justifica les raons arquitectòniques, paisatgístiques o socials que fonamenten la preservació o recuperació. Els criteris per a l’ús i desenvolupament, es defineixen en el propi catàleg, a més dels criteris específics corresponents a cada zona per a les noves edificacions. Les obres admeses en les edificacions incloses en el Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable queden definides en cadascuna de les fitxes corresponents. Les normes del catàleg s’entenen sense perjudici dels requisits previstos a l’article 51 del TRLUC. En general, les intervencions admeses hauran de contemplar la integració ambiental en edificacions tradicionals existents, que es realitzaran de manera que es conservin els elements arquitectònics que donen caràcter i valor a l’edifici. b. Les casetes d’eines i coberts associats a horts i jardins domèstics d’habitatges, legalment implantats o inclosos en el Catàleg de masies i cases rurals, tindran una superfície màxima de 40 m² en una edificació única, amb una alçària màxima de 3,00 m. Els materials i colors d’acabat s’hauran d’integrar a l’entorn, i queden prohibits materials que no siguin de construcció (com plàstics, somiers, planxes, fustes reaprofitades, contenidors, etc.). c. Les piscines vinculades a habitatges familiars existents, legalment establerts o inclosos en el Catàleg de masies i cases rurals, es consideraran com a obres de millora d’un ús existent admès en sòl no urbanitzable i, per tant, únicament, subjecte a la llicència municipal. 155.4. Construccions pròpies del cultiu particular d’una finca: S’admet la construcció d’una edificació destinada a guardar les eines i la maquinària en horts i camps de cultiu particular sense un habitatge associat que no disposin de cap altra edificació. Les construccions autoritzables tindran una superfície màxima de 15 m² en una edificació única, amb una alçària màxima de 2,50 metres. Els materials i colors d’acabat s’hauran d’integrar a l’entorn, i queden prohibits els materials que no siguin de construcció (com ara plàstics, somiers, planxes,



CVE-DOGC-A-15295026-2015

130

fustes reaprofitades, contenidors, etc.), i es recomana l’aprovació d’una ordenança municipal específica que reguli aquestes petites edificacions sota els criteris d’integració paisatgística i uniformitat de disseny. Article 156 Les activitats, equipaments i instal·lacions d’ús col·lectiu (interès públic) 156.1. S’admet reconstruir i rehabilitar les construccions rurals incloses en el Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable, per a destinar-les a turisme rural, establiment hoteler o a activitats d’educació en el lleure, artesanals, artístiques o de restauració, a equipaments o a serveis comunitaris. S’admetran, també, les construccions auxiliars destinades a l’activitat de turisme rural. 156.2. En el cas de construccions destinades a una activitat de càmping, caldrà que l’ús estigui, expressament, autoritzat pel POUM i que s’hagi aprovat prèviament el pla especial urbanístic que el regula. 156.3. S’admet l’execució de les obres necessàries per desenvolupar les activitats o equipaments d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en el medi rural. En aquest sentit, es consideren les activitats col·lectives de caràcter esportiu, cultural, d’educació en el lleure i esbarjo a l’aire lliure, els equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans i les instal·lacions i les obres necessàries per a serveis tècnics (telecomunicacions, infraestructura hidràulica general, xarxes de subministrament d’energia elèctrica, d’abastament i subministrament d’aigua i de sanejament, tractament de residus, producció d’energia a partir de fonts renovables i altres instal·lacions ambientals d’interès públic). 156.4. També, s’inclouen la construcció de les infraestructures d’accessibilitat, d’estacions de subministrament de carburants i de prestació d’altres serveis de la xarxa viària i les construccions i instal·lacions vinculades a l’execució, el manteniment i el funcionament de les obres públiques. 156.5. La consideració de l’interès públic ha de quedar degudament justificada conforme amb allò establert a l’art. 47.5. del TRLUC. Les construccions que es projectin tindran uns materials, acabats i colors que garanteixin una integració adequada a les condicions naturals de l’entorn. 156.6. Per a l’establiment d’equipaments públics o privats en sòl no urbanitzable, caldrà que o bé resultin qualificats pel POUM o, en cas contrari, si posteriorment sorgeix la necessitat d’implantar un equipament comunitari no previst pel POUM, caldrà tramitar un pla especial urbanístic autònom, d’acord amb l’article 68 del TRLUC i 46 del Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s’aprova el reglament sobre la protecció de la legalitat urbanística. 156.7. En tot cas, es podran autoritzar edificacions i instal·lacions d’interès públic, referides a l’apartat 4 de l’article 47 del TRLUC, mitjançant la tramitació d’un pla especial, o bé seguint el procediment previst a l’article 48, sempre que es compleixin, a més de les disposicions generals per al sòl no urbanitzable, les específiques de cada zona, i les que es defineixen a continuació: a. Caldrà justificar, de forma expressa i motivada, les raons en què es basa la necessitat de situar la instal·lació en el medi rural en general, i a l’indret concret on es proposa la seva situació. b. Caldrà redactar un projecte tramitat per l’article 48 del TRLUC, o un pla especial que contempli, com a mínim, les determinacions següents:



CVE-DOGC-A-15295026-2015

131

. Justificar, explícitament, els riscos naturals que l’afecten i les mesures correctores a executar, si escau, així com justificar la no afectació dels valors agrícoles, forestals, ecològics i paisatgístics. . S’hauran de determinar i legalitzar les fonts d’abastament d’aigua potable i, quan no sigui possible la connexió amb la xarxa de sanejament, s’haurà de disposar de sistemes de tractament d’aigües residuals, d’acord amb el que s’exposa a l’article 137.5. . Definir les condicions formals i tècniques de la nova edificació i les mesures corresponents, per tal d’assegurar la reducció de l’impacte paisatgístic i la integració ambiental de les instal·lacions. . Especificar l’ocupació màxima de l’edificació segons el tipus d’instal·lació i la distància mínima als límits de finca i als camins rurals. . Ordenar i definir els accessos necessaris i instal·lacions complementàries que l’edificació i l’activitat proposada requereixi, així com les infraestructures i serveis necessaris per a la instal·lació i desenvolupament de l’activitat proposada. . En la memòria, caldrà justificar l’interès públic de les actuacions que es proposin, la coherència de la sol·licitud amb l’àmbit on se situïn i amb les determinacions d’aquest POUM per a la zona de què es tracti, i comprendrà un estudi econòmic i financer acreditatiu de les possibilitats reals d’execució i gestió de l’edificació i instal·lació proposada. . També, si és necessària segons la legislació sectorial, s’exigirà l’adequació d’una infraestructura per a extinció d’incendis i d’altres mesures preventives o correctores en relació amb l’entorn, i es complirà, en tot cas, la normativa vigent de prevenció d’incendis forestals respecte de la reserva de franges de protecció. . També, caldrà incorporar un estudi d’avaluació de l’impacte paisatgístic de la construcció i instal·lació en el medi on se situï, d’acord amb l’article 48 del TRLUC. c. En el cas d’actuacions d’interès públic, quan no es requereixi l’estudi d’impacte ambiental, i sigui preceptiu l’estudi d’impacte i integració paisatgística, aquest haurà d’extremar l’exigència de la integració paisatgística pel valor del lloc que es proposa transformar i, per això, durà a terme una valoració estricta dels efectes i les mesures per a la inserció de l’actuació a l’entorn territorial. d. Per a l’autorització de noves construccions i/o instal·lacions d’interès públic, es garantirà la permeabilitat i el mínim impacte sobre l’estructura de les parcel·les agràries i forestals, i sobre les infraestructures necessàries per desenvolupar l’activitat agropecuària, de la mateixa manera que s’haurà de justificar que no es lesiona la qualitat i la integritat dels sistemes naturals ni les funcions biològiques sobre el territori. 156.8. En aquells casos en què s’autoritzin edificacions i instal·lacions d’interès públic, l’Ajuntament podrà exigir el compliment d’aquelles condicions necessàries per a garantir la restitució del sòl afectat per l’actuació, en el supòsit de cessament de l’activitat autoritzada. Article 157 Les instal·lacions de serveis tècnics en sòl no urbanitzable 157.1. En el terme municipal de Brunyola, es podrà autoritzar la instal·lació d’infraestructures i construccions destinades a serveis tècnics, d’acord amb el que preveu l’article 47.4.d del TRLUC.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

132

157.2. Aquestes hauran de complir les disposicions següents: a. En la sol·licitud de llicència, caldrà justificar la necessitat del traçat o de l’emplaçament de les construccions o instal·lacions que es projectin, així com indicar les zones afectades i les mesures correctores previstes en ordre a preservar les condicions naturals, l'equilibri ecològic i els valors paisatgístics. No seran autoritzades aquestes instal·lacions si, malgrat tot, es considera que afecten, greument, algun d'aquests valors. b. Els nous elements d’infraestructures que hagin d’ubicar-se, necessàriament, en sòl no urbanitzable, així com la millora dels existents adoptaran solucions que minimitzin els desmunts i terraplens, i evitaran interferir els corredors hidrogràfics i biològics i, en tot cas, s’ajustaran al RDL 1/2008, d’11 de gener, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’avaluació d’impacte ambiental. c. Les instal·lacions fixes de dipòsit o elevació s’hauran de disposar amb criteris de cobriment, apantallament i minimització de l’impacte visual, o bé soterrar-les o amb altres mesures. Els mateixos criteris seran d'aplicació pel que fa al tancament exterior. L'espai lliure necessari per a la funcionalitat de les instal·lacions es tractarà amb criteris de paisatge i vegetació adequats a les característiques de l’indret. d. Per a les instal·lacions de telecomunicacions de diverses companyies, s’autoritzarà, preferentment, un únic suport que aculli el conjunt d’aquestes dins de l’abast de cada infraestructura. En cas de ser viable la instal·lació de totes les infraestructures en un suport únic, el desenvolupament requerirà la tramitació d’un pla especial. e. Per a la implantació de línies elèctriques en sòl no urbanitzable, serà prescriptiu el compliment del RD 223/2008, de 15 de febrer, i comportarà que es dugui a terme l’avaluació d’impacte ambiental en els casos que determini la Llei 9/2006, el RDL 1/2008 i el D 328/1992, si escau. Article 158 Condicions específiques per a les actuacions situades en terrenys forestals 158.1. Es consideren com a terrenys forestals els definits en els articles 2 i 3 de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya. En aquest sentit, són terrenys forestals: a) Els sòls rústics poblats d’espècies arbòries o arbustives, de matolls i d’herbes. b) Els erms situats en els límits dels boscos que siguin necessaris per a la protecció d’aquests. c) Els erms que, per les característiques, siguin adequats per a l’aforestació o la reforestació. d) Els prats de regeneració natural, els aiguamolls, els rasos poblats anteriorment i transformats sense l’autorització corresponent i les pistes i camins forestals. e) Els terrenys forestals temporals són els terrenys agrícoles que són objecte d’explotació forestal amb espècies de creixement ràpid. 158.2. No són terrenys forestals les superfícies poblades d’arbres isolats o de plantacions lineals, ni les superfícies destinades al conreu d’arbres ornamentals. 158.3. Els terrenys forestals d’utilitat pública seran qualificats com a sòl no urbanitzable d’especial protecció, segons l’article 22.2 de la Llei 6/1988, de 30



CVE-DOGC-A-15295026-2015

133

de març, forestal de Catalunya. Actualment, al terme municipal de Brunyola, no hi ha cap bosc d’utilitat pública. 158.4. En terrenys forestals, es poden autoritzar edificacions vinculades a usos agraris i, excepcionalment, les noves edificacions unifamiliars aïllades admissibles d’acord amb el TRLUC, si l’edificació es fa en una parcel·la coincident, com a mínim, amb la unitat mínima de producció forestal fixada en 25 hectàrees, d’acord amb el Decret 35/1990, de 23 de gener, i no es produeix un impacte ecològic en la construcció, ni en les obres d’infraestructura complementària, d’acord amb l’article 22.5 de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya. 158.5. Els aprofitaments forestals requereixen l’aprovació prèvia de la Direcció General del Medi natural i Biodiversitat del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi natural, o bé han d’estar inclosos en instruments d’ordenació forestal (Pla tècnic de gestió i millora forestal, Pla simple de gestió forestal, etc.). 158.6. En els terrenys forestals no catalogats, es pot admetre la rompuda de terrenys forestals per a l’establiment d’activitats agropecuàries, si es tracta de terrenys aptes, tècnicament i econòmicament, per a un aprofitament d’aquesta naturalesa, segons l’article 23 de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya. Les rompudes agrícoles hauran de comptar amb l’autorització de les administracions competents (administració forestal, administració agrícola, administració ambiental i administració local), i no es podran dur a terme en el sistema hidrogràfic (Clau SH). ni afectar zones de pendent superior al 20%. 158.7. Els projectes d’obertura de nous vials en terrenys forestals hauran de disposar de l’autorització de l’administració forestal, segons l’article 12 del Decret 166/1998, de 8 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural, i del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, d’acord amb el que preveu la Llei forestal de Catalunya. 158.8. D’acord amb l’article 50 de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de monts, es prohibeix el canvi d’ús de terrenys forestals per raó d’un incendi (almenys durant un període de 30 anys). En terrenys forestals incendiats, no s’hi admetran les activitats incompatibles amb la regeneració de la coberta vegetal. Article 159 Obres admissibles en edificacions existents no incloses en el catàleg 159.1. Les edificacions i instal·lacions legalment implantades, que s’ajustin als supòsits d’usos permesos en sòl no urbanitzable, poden mantenir-se i ampliar-se, si es compleixen els requisits del planejament urbanístic general a què estiguin subjectes i les determinacions que estableixen el Pla i la legislació urbanística d’aplicació, actualment les disposicions transitòries sisena i setena del RLU. 159.2. Les edificacions i instal·lacions industrials existents legalment establertes en sòl no urbanitzable, mentre que no cessin l’activitat per la qual varen ser autoritzades, podran realitzar les obres de conservació, d’adequació i de millora que siguin necessàries per al desenvolupament correcte de l’activitat. També, es podran ampliar mitjançant la tramitació d’un pla especial urbanístic, si es considera necessari per a la continuïtat de l’activitat o per adequar-la a la normativa vigent de prevenció i control ambiental de les activitats, sempre que es justifiqui d’acord amb la disposició transitòria quinzena del TRLUC.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

134

159.3. Les edificacions no incloses en el catàleg, degudament autoritzades d’acord amb la legislació anterior a la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, que no s’ajustin als supòsits d’usos permesos pel TRLUC i que, per tant, actualment, no serien autoritzables, es podran mantenir, però només s’hi podran admetre obres de consolidació i rehabilitació, i els canvis d’ús conforme amb les determinacions d’aquest POUM, amb la tramitació establerta a l’article 50 del TRLUC. 159.4. Les edificacions il·legalment implantades en sòl no urbanitzable s’acolliran a la situació de fora d’ordenació, per la qual cosa, només s’hi podran realitzar obres de reparació que exigeixin la salubritat pública, la seguretat de les persones, la bona conservació de les construccions i l’assoliment de les condicions mínimes d’habitabilitat, així com mantenir els usos preexistents d’acord amb l’article 119.4 del RLU. També, es podrà autoritzar la implantació d’usos d’oficina i activitats comercials en les condicions regulades per l’article 61 del RLU. 159.5. En tot cas, caldrà vetllar perquè les edificacions, les instal·lacions o els usos existents implantats il·legalment, pels quals hagi prescrit l’acció de reposició, minimitzin l’impacte. No s’admetran ampliacions d’aquestes edificacions o instal·lacions ni intensificació o substitució de les activitats, llevat que, d’acord amb la legislació urbanística, fos possible la legalització i aquesta es dugués a terme. CAPÍTOL QUART Qualificació urbanística del sòl no urbanitzable Article 160 Disposicions generals 160.1. Es prohibeix l’alteració no autoritzada dels hàbitats d’interès comunitari (HIC) protegits per la Directiva 1992/43. En el cas del terme municipal de Brunyola, són HIC les castanyedes (que, únicament, apareixen a la zona N3b), les suredes (sobretot, al límit est del terme municipal, als contraforts de les Guilleries), els alzinars i carrascars (que apareixen fent petites masses al torrent de can Pla, al barranc de can Peres, al bosc de Serrallonga, al bosc de can Soler i al nord dels camps de can Menut), les pinedes mediterrànies (repartides per tot el municipi) i les vernedes i altres boscos de ribera (Alno-Padion). 160.2. Es prohibeix l’ús d’espècies amb un comportament invasor demostrat. S’entendrà per espècie vegetal invasora qualsevol de les espècies que s’incloguin en el Reial decret 1628/2011, de 14 de novembre, pel qual es regula el llistat i catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores i en l’Annex II d’aquestes normes urbanístiques. Es prohibeixen les plantacions forestals d’eucaliptus (Eucalyptus sp.), atenent a les repercussions irreversibles per al medi forestal que aquestes comporten: reducció de la biodiversitat, canvis en l’ecosistema, acidificació del sòl, alta inflamabilitat, etc. Es prioritzaran i es conservaran les espècies de baixa inflamabilitat enumerades a l’Annex I d’aquestes normes urbanístiques. En els espais fluvials, només, s’admetrà l’ús d’espècies autòctones d’origen certificat. Es plantaran espècies d’interès ecològic i pròpies de l’ecosistema ripari com verns (Alnus glutinosa), freixes (Fraxinus angustifolia), àlbers blancs (Populus alba), pollancres (Populus nigra), salzes (Salix alba) i sargues (Salix eleagnos). Les tallades i noves plantacions que es portin a terme en espais fluvials hauran de disposar d’una autorització de l’Agència Catalana de l’Aigua.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

135

160.3. A les zones inundables que l’instrument de planificació hidrològica corresponent delimiti amb l’avinguda per al període de retorn de 100 anys, no s’admet cap nova construcció o edificació, ni cap ús o activitat que suposi una modificació sensible del perfil natural del terreny, que pugui representar un obstacle al flux de l’aigua o l’alteració del règim de corrents, en cas d’avinguda d’acord amb l’article 6 del RLU (Decret 305/2006). A les zones inundables per episodis extraordinaris que l’instrument de planificació hidrològica corresponent delimiti amb l’avinguda per al període de retorn de 500 anys, no s’admeten àrees d’acampada, ni cap nova construcció o edificació en la part de la zona inundable per episodis extraordinaris en què es produeixi la condició d’inundació greu o moderada, d’acord amb l’article 6 del RLU (Decret 305/2006). Article 161 Les zones i subzones o àmbits reguladors del sòl no urbanitzable 161.1. Les zones bàsiques del sòl no urbanitzable es determinen segons els diferents usos del sòl, i estan orientades a la preservació dels valors, funcions i potencial estratègic següents: agrícoles, ambientals, paisatgístics i patrimonials. També, es consideren com a altres elements característics intrínsecs que, sovint, influeixen en l’estructuració de l’espai i del paisatge, i en les inèrcies de comunicació i circulacions que es creen sobre el territori. Les zones bàsiques següents s’identifiquen amb els espais oberts establerts pel planejament territorial parcial de les comarques gironines: Clau N1. Àmbit de protecció preventiva. Clau N2. Àmbit de protecció territorial. Clau N3. Àmbit de protecció especial. Clau N4. Àmbit d’activitats autoritzades En el cas que una modificació puntual del POUM introdueixi una nova zona o subzona, la codificació corresponent haurà de ser coherent amb l’ordre i el sistema de codificació establert en aquest POUM i amb els criteris del Mapa urbanístic de catalunya (MUC). Secció 1a 161.2. ÀMBIT DE PROTECCIÓ PREVENTIVA. Clau N1 1.1. Definició El sòl no urbanitzable de protecció preventiva comprèn aquell sòl que, sense tenir un valor especial, ha de mantenir la condició de sòl no urbanitzat, tot i que, d’acord amb el Pla territorial parcial de les comarques gironines (PTPCG), és un sòl de reserva que podria incloure’s en el sistema d’assentaments. 1.2. Regulació general de l’àmbit de protecció preventiva. Clau N1 El sòl de protecció preventiva està subjecte a les limitacions que la legislació urbanística estableix per al règim de sòl no urbanitzable i que s’assenyalen, bàsicament, a l’article 47 del TRLUC (modificat per la Llei 3/2012). El procediment per a l’aprovació de projectes d’actuacions específiques d’interès públic en sòl no urbanitzable i de determinats projectes de noves activitats i construccions en sòl no urbanitzable serà el que estableixen els articles 48 i 49 de la legislació urbanística vigent. Secció 2a



CVE-DOGC-A-15295026-2015

136

161.3. ÀMBIT DE PROTECCIÓ TERRITORIAL. Clau N2 2.1. Definició Correspon als sòls que, per les característiques, convé mantenir amb l’estructura i els usos agraris existents, per raó de la diversitat de boscos i conreus, el valor paisatgístic, la dimensió i emplaçament geogràfic, i les singularitats respecte dels municipis de l’entorn, que motiven una regulació envers la transformació possible. Al terme municipal de Brunyola, aquests valors responen, principalment, a l’interès agrari i/o paisatgístic (diversitat de boscos i conreus, plana agrícola d’interès, mosaic agroforestal, plantacions d’avellaners històriques, etc.). També, integra retalls boscosos, el domini forestal dels turons que abriguen el nucli de Brunyola, la conca del torrent de Bagastrà, i la continuació al nord i al sud del mosaic agroforestal de la clau N3a, per així esdevenir un espai productiu, de qualitat i amb funcions de corredor ecològic i paisatgístic. 2.2. Regulació general de l’Àmbit de protecció territorial. Clau N2 1. En sòl de protecció territorial, s’admeten totes aquelles obres que desenvolupin els usos admesos en sòl no urbanitzable, d’acord amb el que s’estableix en l’article 47 del TRLUC (modificat per la Llei 3/2012), amb les limitacions que es deriven de la consideració com a sòl de protecció territorial, descrites en el punt 3 d’aquest mateix apartat. 2. En sòl de protecció territorial, també s’admeten activitats de lleure i acampada, sempre que es justifiqui, degudament, que l’àmbit d’actuació no està sotmès a un règim especial de protecció amb el qual siguin compatibles, per raó dels seus valors, per l’existència de riscs o pel fet d’estar subjecte a limitacions o a servituds per a la protecció del domini públic. Per a la implantació d’aquest ús, caldrà tramitar un pla especial urbanístic d’acord amb el que estableix l’article 67 del TRLUC. 3. La regulació d’aquest àmbit fa referència explícita a l’article 2.9. de les normes d’ordenació territorial del Pla territorial parcial de les comarques gironines, d’aplicació obligatòria en la seva totalitat, i als articles 2.6, 4.1, 4.2 i 4.3 de les directrius de paisatge. 4. En el sòl de protecció territorial, es poden autoritzar les següents edificacions de nova planta o ampliació de les existents, en referència a les tipologies establertes en l’article 154.3 d’aquestes normes: Tipus A: autorització admissible d’acord amb la parcel·lació i morfologia de l’espai. Tipus B: autorització especialment condicionada a la integració paisatgística i inserció territorial correcta. Constitueix un factor favorable que formi part d’una finca molt més gran que l’espai que ocupen i contribueixin a la viabilitat del conjunt de l’activitat agrària que manté la qualitat de la finca. Tipus C: autorització admissible de les infraestructures lineals (C1) i dels elements d’infraestructures (C2), i l’autorització excepcional d’equipaments públics (C3). Les infraestructures i equipaments d’interès públic que s’han de situar en el medi rural, entre els quals es distingeixen: - C1 Autorització admissible amb l’exigència d’assegurar la permeabilitat necessària i l’impacte mínim sobre l’estructura de les parcel·les agràries i sobre les



CVE-DOGC-A-15295026-2015

137

infraestructures necessàries per desenvolupar l’activitat agropecuària. Especial atenció a la integració paisatgística. - C2 Autorització admissible amb especial atenció a la integració paisatgística. Factor favorable, si es tracta d’activitats complementàries a les pròpies de la producció agrària per ajudar a mantenir l’activitat agrícola del conjunt de la finca. - C3 Autorització excepcional i, si no existeixen alternatives raonables en sòl de protecció preventiva o en contigüitat amb els assentaments existents, amb especial atenció a la integració paisatgística. 5. Per a l’autorització de les construccions i instal·lacions d’interès públic, es garantirà que aquestes no perjudiquen les funcions de connector ecològic que assumeix el torrent de Bagastrà al llarg de la depressió de la Selva, caracteritzat pel contacte de la vegetació de ribera amb els camps de cultiu. S’aplicarà, sempre, el criteri que l’emplaçament i les característiques de l’edificació o la infraestructura afectin, al mínim possible, la funcionalitat de l’àrea d’aquest tipus de sòl. 6. Les zones en sòl no urbanitzable, que estiguin en contacte amb la vora urbana del nucli de Brunyola, hauran de preservar la imatge de la fita paisatgística que conforma el nucli, i condicionar les dimensions, volumetria i colors de les edificacions admeses que poguessin afectar-la. 7. Per a l’autorització de les construccions admeses en aquest sòl, es considerarà la preferència per a la reutilització d’edificacions existents. 8. S’afavorirà l’ambientalització de les activitats agrícoles i ramaderes, principalment pel que fa al manteniment i la millora de les taques de vegetació natural (reticles, tanques verdes, illes de vegetació, mosaics, marges i vores vegetades, i altres) i a la incorporació de mesures agroambientals. No s’admetrà l’eliminació injustificada dels marges i vores vegetades dels camps de conreu existents i de les bosquines dominades per vegetació autòctona, que s’intercalen amb els camps de conreu. 9. S’admetrà la transformació de masses boscoses contigües a camps d’avellaners preexistents, formades, principalment, per pinedes de pinastre, entre altres, amb l’objectiu d’ampliar la superfície destinada al conreu de l’avellana. 10. Aquest POUM posa en valor els usos i els espais agrícoles, i per això protegeix la base territorial d’aquesta activitat i permet la transformació del sòl cap a la potenciació d’aquest actiu d’impuls per a l’economia i el paisatge rural. En aquest sentit, es recomana la implementació d’un pla estratègic de desenvolupament local del sector de l’avellana com un revulsiu socioeconòmic per al municipi, amb la participació de tots els agents implicats del territori, alhora que seria convenient l’establiment d’un programa d’actuacions per al manteniment i la promoció de bones pràctiques agràries a favor del paisatge, la biodiversitat, el patrimoni i la conservació del sòl enfront de l’erosió. Secció 3a 161.4. ÀMBIT DE PROTECCIÓ ESPECIAL. Clau N3 3.1. Definició



CVE-DOGC-A-15295026-2015

138

El sòl no urbanitzable d’especial valor paisatgístic es correspon amb aquells sòls que, pels valors ecològics, connectors o estratègics a nivell supramunicipal, el PTPCG considera convenient integrar en una xarxa permanent i contínua d’espais oberts que garanteixi la conservació de la biodiversitat. Són sòls que cal preservar de qualsevol alteració dels valors que en motiven la protecció. Ve representat per un mosaic paisatgístic de caràcter rural i de vocació connectora, econòmicament, productiu i, ecològicament, viable, que està conformat pel contrast i la coexistència d’ambients i valors ambientals de transcendència supramunicipal, i són determinants per al manteniment de la biodiversitat i per assegurar la connectivitat territorial al terme de Brunyola i l’entorn. Dins del terme municipal de Brunyola, es distingeixen, principalment, dos tipus de sòl d’aquestes característiques que hi desenvolupen diferents funcions: - Connectors ecològics i paisatgístics (mosaic agroforestal a la capçalera de l’Onyar) - Sistemes naturals (dominis forestals dels contraforts orientals de les Guilleries) Afegit a la regulació genèrica d’aquesta zona, es defineixen les subzones específiques següents en els plànols d’ordenació del sòl no urbanitzable, que tenen unes condicions particulars que les diferencien: Clau N3a. Espai agroforestal de la capçalera de l’Onyar Clau N3b. Espai forestal dels contraforts de les Guilleries 3.2. Regulació general de l’àmbit de protecció especial. Clau N3 1. En sòl de protecció especial, s’admeten totes aquelles obres que desenvolupin els usos admesos en sòl no urbanitzable, d’acord amb el que s’estableix en l’article 47 del TRLUC (modificat per la Llei 3/2012), amb les limitacions que es deriven de la consideració com a sòl de protecció especial, per la qual cosa cal garantir que no afectaran els valors que motiven la protecció especial d’aquest sòl. En conseqüència, només s’admeten les edificacions o instal·lacions descrites en el punt 3 d’aquest mateix apartat. 2. La regulació d’aquest àmbit fa referència explícita a l’article 2.7 de les normes d’ordenació territorial del Pla territorial parcial de les comarques gironines, d’aplicació obligatòria en la seva totalitat, i als articles 2.6, 4.1, 4.2 i 4.3 de les directrius de paisatge. 3. En el sòl de protecció especial, només es poden autoritzar les següents edificacions de nova planta o ampliació de les existents, en referència a les tipologies establertes en l’article 154.3 d’aquestes normes: Tipus A: autorització admissible. Les que tenen per finalitat el coneixement o la potenciació dels valors objecte de protecció o la millora de la gestió del sòl en el marc dels objectius de preservació que estableix la protecció especial. Tipus B i C: autorització admissible. Les edificacions i ampliacions que podrien ser admissibles d’acord amb el que estableix l’article 47 del TRLUC (modificat per la Llei 3/2012), quan es compleixin, estrictament, les condicions i exigències que s’assenyalen a continuació, per tal de garantir que no afectaran els valors que motiven la protecció especial d’aquest sòl: - Les edificacions motivades per formes intensives d’explotacions agrícoles o ramaderes, com també totes aquelles altres edificacions i activitats, autoritzables considerades del tipus B en l’article 139.3 requereixen, per a ser autoritzades, la incorporació a l’Estudi d’impacte i integració paisatgística, que



CVE-DOGC-A-15295026-2015

139

és preceptiu, d’acord amb el que disposen els articles 4.1 i 4.2 de les Directrius de Paisatge per tractar-se d’edificacions aïllades, d’un capítol que analitzi els efectes de la inserció de l’edificació en l’entorn territorial i demostri la compatibilitat amb la preservació dels valors que motiven la protecció especial d’aquest sòl. - Els nous elements d’infraestructures que s’hagin d’ubicar, necessàriament, en sòl de protecció especial, com també la millora dels que hi ha en aquesta classe de sòl, han d’adoptar solucions que minimitzin els desmunts i terraplens, i han d’evitar interferir els connectors ecològics, corredors hidrogràfics, i els elements singulars del patrimoni natural (hàbitats d’interès, zones humides i espais d’interès geològic) i cultural. - Quan el sòl de protecció especial es destini a activitats agràries, caldrà adoptar, també, solucions que minimitzin l’impacte a les explotacions agràries i les infraestructures. L’estudi d’impacte ambiental, quan sigui requerit per la naturalesa de l’obra, ha de tenir en compte la circumstància de la ubicació en sòl de protecció especial. Quan no es requereixi l’estudi d’impacte ambiental, és preceptiva la realització, dins l’estudi d’impacte i integració paisatgística, d’una valoració de la inserció de la infraestructura en l’entorn territorial que expressi el compliment de les condicions esmentades. 4. L’anàlisi i valoració de la inserció d’aquestes edificacions o infraestructures en l’entorn territorial ha de demostrar que les construccions i els usos que es proposen no afecten, de forma substancial, els valors de l’àrea de sòl de protecció especial on s’ubicarien. Sempre que escaigui, i amb el grau de detall que requereixi l’escala de treball, l’estudi ha de posar una atenció especial als impactes de l’obra i de l’activitat que pugui tenir sobre els valors característics del territori de Brunyola següents: a) Qualitat del paisatge b) Qualitat dels sistemes naturals c) Qualitat hidrogeològica, edafològica i productiva del sòl d) Funcions de connectivitat ecològica i permeabilitat territorial e) Freqüentació als espais oberts f) Qualitat del patrimoni cultural, històric i geològic 5. Als espais de protecció especial destinats a la producció agrària, s’ha d’afavorir l’ambientalització de les activitats agrícoles i ramaderes, principalment pel que fa al manteniment i millora de les taques de vegetació natural (reticles, tanques verdes, illes de vegetació, mosaics, marges i vores, i altres) i a la incorporació de mesures agroambientals, d’acord amb les polítiques agràries i els instruments de suport i finançament existents. 6. En el sòl que es destini a activitats agràries, s’entenen, com a edificacions motivades per la millora de la gestió, les necessàries per a l’agricultura a cel obert i la ramaderia extensiva, els coberts per emmagatzemar provisionalment les collites, per al bestiar o la maquinària agrícola i similars i, en general, aquelles que preveuen el punt 6 a) i b) de l’article 47 del TRLUC i els articles concordants del RLU. 7. Per a l’autorització de les instal·lacions i activitats d’interès públic, es considerarà la possibilitat d’alternatives que s’ubiquin en sòl de protecció territorial o preventiva i la preferència per a la reutilització d’edificacions existents. 3.3. Regulació específica de la subzona d’espai agroforestal de la capçalera de l’Onyar. Clau N3a



CVE-DOGC-A-15295026-2015

140

1. Es correspon amb un mosaic de peces de sòl corresponents a diferents usos i cobertes disposat en forma de ventall sobre el pla de la Selva des del Coll de Ruscall a la muntanya de Santa Bàrbara. Representa un connector ecològic i paisatgístic a través de les valls agrícoles i els entorns fluvials del torrent de Sant Martí, la riera de Brunyola i la riera de St. Martí. Aquesta xarxa ecològica del municipi connecta amb els espais naturals de l’entorn (Baga d’en Rovira, volcà de la Crosa, serra de Vilanna, etc.). 2. No s’admet l’eliminació injustificada dels marges i vores vegetades dels camps de conreu existents, així com l’eliminació de bosquines intersticials, i es tindrà molta cura en la gestió de les peces agrícoles de vorera dels espais naturals, especialment, protegits per aquestes normes, amb l’objectiu de conservar i millorar la funció com a hàbitat natural de suport ecològic a la matriu forestal, i així permetre la connexió biològica i el manteniment de la biodiversitat. 3. S’admetrà la transformació de masses boscoses formades, principalment, per pinedes de pinastre. La conversió servirà o bé per recuperar la comunitat forestal potencial o bé per ampliar la superfície destinada al conreu, especialment el de l’avellana que és el principal cultiu que identifica l’activitat i el paisatge agrícola del terme. 3.4. Regulació específica de la subzona d’espai forestal dels contraforts de les Guilleries. Clau N3b 1. Comprèn dos espais d’interès natural que tenen un paper ecològic i paisatgístic rellevant dins de la xarxa biològica de la comarca: a. Serres de Vilanna i Masrocs. Abraça una part testimonial d’aquests relleus a l’extrem nord del terme de Brunyola, el qual està format per un extens espai forestal que integra els cursos alts d’alguns torrents tributaris del riu Ter. L’espai conforma una important massa forestal que esdevé una reserva faunística per a tota la comarca, a més, alberga bones mostres de sureda que, juntament amb els alzinars, esdevenen hàbitats d’interès comunitari, i també espècies de fauna protegida i de flora rara i vulnerable a nivell de Catalunya. b. Contraforts de la Serra del Corb. Ampli espai forestal al sector de la serra de Santa Bàrbara, al coll del Ruscall. Es tracta d’una zona tampó entorn dels límits del PEIN de les Guilleries que, a més, connecta, ecològicament, el PEIN amb la capçalera del riu Onyar i els efluents. Destaca la presència d’hàbitats d’interès comunitari de rang prioritari (vernedes), i de boscos madurs, alhora que engloba mostres rellevants de morfologies granítiques. 2. Es tracta d’espais eminentment forestals, amb algunes clapes de sòl agrícola que espongen l’homogeneïtat de la matriu boscosa, i s’entén que tenen la condició de terrenys forestals els definits en els articles 2 i 3 de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, per la qual cosa els són aplicables les determinacions de l’article 143 d’aquestes normes. 3. Amb la finalitat de preservar la vegetació autòctona i afavorir-ne la recuperació, es consideren hàbitats forestals singulars les vernedes, alberedes, salzedes i, especialment, les formacions de l'alzinar litoral esclarissat (Quercetum ilicis galloprovinciale arbutetosum) i la sureda (Quercetum ilicis galloprovinciale suberetosum). 4. La repoblació forestal es portarà a terme amb l’autorització de l’Ajuntament. 5. S’admetrà la conversió a conreu destinat a l’avellana en aquelles finques en què es pugui demostrar un ús agrícola preexistent.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

141

Secció 4a 161.5. ÀMBIT D’ACTIVITATS AUTORITZADES. Clau N4. 4.1. Definició Es correspon amb aquells sòls que disposen d’activitats degudament legalitzades o que, per la ubicació estratègica, cal reconèixer com a àmbits funcionals específics per a activitats plenament compatibles amb el caràcter de sòl no urbanitzable. Les activitats autoritzades en sòl no urbanitzable, així com la superfície i la descripció de l’activitat que s’hi desenvolupa són les següents: - Clau N4a. Activitat de fusteria (Fustes Vila), amb 13.109,39 m² de superfície. - Clau N4b. Elaboració de productes derivats de l’ànec (Mas Parés), amb 14.391,88 m² de superfície. - Clau N4c. Activitat de tractament de terres (Terra-Fust 2000), amb 70.266,28 m² de superfície. - Clau N4d. Activitat extractiva i preparació de substrats vegetals (Alsina i Germans), amb 115.761,84 m² de superfície. 4.2. Regulació general de l’àmbit d’Activitats autoritzades. Clau N4 Les activitats que ocupen els terrenys qualificats d’activitats autoritzades desenvolupen usos legalment implantats. En aquests àmbits, es mantenen les determinacions de les llicències d’activitats originals, i s’admet l’ampliació de les activitats existents en sòl no urbanitzable degudament autoritzades, d’acord amb el procediment establert per l’article 50 del TRLUC. Els terrenys inclosos en aquest àmbit han estat, significativament, alterats per les activitats que s’hi emplacen, tant a nivell ambiental, paisatgístic, com per l’impacte visual de les instal·lacions necessàries sobre l’entorn immediat. No s’admet la implantació, en aquest àmbit, de cap nova activitat que no estigui expressament admesa pel TRLUC, i en observança dels usos admesos en el tipus de sòl on se situa, d’acord amb la classificació dels espais oberts efectuada pel Pla territorial parcial de les comarques gironines i per aquestes normes urbanístiques. S’admeten les obres de conservació, d’adequació de millora necessàries per al desenvolupament correcte de l’activitat, així com aquelles obres d’ampliació tramitades mitjançant un pla especial urbanístic, si són necessàries per a la continuïtat de l’activitat o per adequar-la a la normativa aplicable en matèria de prevenció i control ambiental de les activitats, d’acord amb les directrius establertes per la disposició transitòria quinzena del TRLUC, modificada per la Llei 3/2012, de 22 de febrer. Secció 5a 161.6. TURONS D’INTERÈS PAISATGÍSTIC 5.1. Definició Brunyola és un municipi, topogràficament, irregular, amb ondulacions suaus del terreny, moltes fondalades, i turons i serres que denoten un paisatge divers i



CVE-DOGC-A-15295026-2015

142

estètic. Els punts més alts del municipi es troben als contraforts més orientals de les Guilleries, al coll de Ruscall i al sistema de turons (Castellvell, de les Bruixes i la Creu) que embolcalla el nucli de Brunyola. Aquestes àrees culminants presenten un interès paisatgístic notable com a conca de qualitat visual observada des de bona part del terme, alhora que també esdevenen punts d’observació de les panoràmiques del paisatge que conformen les parts més planeres de Brunyola. Aquests sistemes de muntanyes prenen un interès paisatgístic de valor estètic, especialment cromàtic al coll de Ruscall, a la serra de Santa Bàrbara, a la primavera i sobretot a la tardor, per la diversitat i l’esclat de colors dels boscos mixtos de roures, pins, alzines, sureres i castanyers i, d’altra banda, el sector del turó de Castellvell també pren un valor d’interès estètic, però sobretot paisatgístic i identitari com a fons escènic forestal, que contribueix a la imatge de conjunt del nucli de Brunyola des del nord, el sud i l’est del terme. 5.2. Condicions d’ús S’admeten les obres i els usos que determinen la qualificació del tipus de sòl que correspongui, amb les condicions d’ús específiques següents: 1. La vocació d’aquestes àrees és la conservació dels valors naturals i ecològics, per assegurar el manteniment i la potenciació de la qualitat paisatgística dels cims culminants de Brunyola. 2. Només, s’admet l’ús forestal i agrícola i aquells que hi siguin compatibles, atenent a les obres i usos admesos en sòl no urbanitzable, d’acord amb el que s’estableix en l’article 47 del TRLUC (modificat per la Llei 3/2012). S’afavoriran els usos públics que contemplin la conservació del medi natural. 3. Qualsevol nova infraestructura o activitat admesa en els turons d’interès paisatgístic ha d’assegurar la integració paisatgística mitjançant l’elaboració d’un estudi d’impacte i integració paisatgística (EIIP) que n’analitzi l’impacte visual i proposi mesures d’integració. Aquest EIIP ha de donar compliment al Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005 de protecció, gestió i ordenació del paisatge, i es regulen els estudis i informes d’impacte i integració paisatgística. 4. S’instal·laran apantallaments vegetals (amb la vegetació autòctona i pròpia de la zona) en les noves infraestructures o activitats que siguin visibles a una distància de 3 Km. 5. Es prohibeix la instal·lació d’antenes o altres elements verticals visibles des de més de 3 Km en els turons d’interès paisatgístic, si hi ha una altra alternativa tècnicament viable. Les antenes i instal·lacions de telefonia mòbil i radiocomunicacions s’instal·laran, preferentment, en les dues APIR (Àrees programades per a les instal·lacions de radiocomunicació) existents a Brunyola. 6. En els turons d’interès paisatgístic, s’han d’assegurar els objectius de qualitat paisatgística establerts per al terme municipal de Brunyola en el Catàleg del paisatge de les comarques gironines, corresponents a les unitats del paisatge de les Guilleries (13) i la Plana de la Selva (18). 7. Es fomentarà la gestió forestal sostenible, i es donarà prioritat a la funció ecològica de les masses forestals existents, i s’evitarà el risc d’erosió del sòl. En cas de tractaments silvícoles de millora, per tal de protegir el bosc contra plagues, malalties i la invasió de plantes al·lòctones se seguiran les determinacions dels articles 29 i 30 de la Llei forestal, i es restituiran les comunitats forestals, en cas de degradació. Sempre, es reproduiran les



CVE-DOGC-A-15295026-2015

143

condicions naturals del terreny forestal, i es donarà prioritat a la consolidació del bosc mixt de roures, alzines i pins. 8. Es fomentaran els usos coherents amb la conservació del medi i les activitats d’interpretació, passeig i contemplació que, en cap cas, poden produir efectes negatius sobre els valors protegits. En aquest sentit, es controlaran els efectes de l’ús públic dels boscos i la pressió de la freqüentació de gent pels camins d’itineraris senyalitzats (camins de l’aigua i ruta d’en Serrallonga). 9. S’evitaran els factors de risc d’afectació dels sistemes naturals de drenatge del Sot dels Closos, a la capçalera de la subconca de la riera de St. Martí, per tal d’evitar fenòmens d’erosió superficial. Secció 6a 161.7. ÀMBIT D’ESPECIAL VALOR CONNECTOR 6.1. Definició Inclou els terrenys del municipi que tenen una funció clara de connexió i continuïtat entre els ecosistemes dels diferents espais naturals protegits i també una funció esmorteïdora o tampó dels possibles impactes sobre aquests espais protegits. El terme municipal de Brunyola té una posició estratègica en relació amb la connectivitat ecològica a nivell territorial, ja que es troba entre els espais d’interès natural de les Guilleries, del volcà de la Crosa, dels Estanys de Sils i de les Gavarres, i inclou, en els límits, eixos connectors de primer ordre com el riu Onyar i el Torrent de Bagastà (que permeten la connexió ecològica creuant els sòls urbans de la plana). L’àmbit d’especial valor connector incorpora els espais amb funcions connectores delimitats en el Pla territorial parcial de les comarques gironines (PTPCG), que inclou grans àmbits de connectivitat que permeten vertebrar els espais de valor natural, i crea un sistema d’espais protegits integrats en una xarxa territorial contínua. En el terme municipal de Brunyola, es defineixen els eixos següents: - Connector entre les Guilleries i l’espai del volcà de la Crosa (SV09). La C-66 és el principal element fragmentador i conflictiu d’aquest espai connector en el terme municipal. - Connector entre l’espai protegit de les Guilleries i la zona dels Estanys de Sils (SV10 i SV15). La C-25 (Eix transveral) és l’element principal fragmentador i conflictiu d’aquest espai connector en el terme municipal. 6.2. Condicions d’ús S’admeten les obres i usos que determinen la qualificació del tipus de sòl que correspongui, amb les condicions d’ús específiques següents: 1. Els nous elements d’infraestructures i activitats, ubicats en l’àmbit d’especial valor connector, han d’adoptar solucions que minimitzin els desmunts i terraplens, i han d’evitar interferir els connectors ecològics i els elements singulars del patrimoni natural (hàbitats d’interès, zones humides i espais d’interès geològic) i cultural. 2. En les carreteres C-63 i C-25 (Eix transversal), que són els principals elements fragmentadors de la connectivitat ecològica al municipi, s’instarà a les administracions competents per a la instal·lació de passos de fauna inferiors, amb prioritat en els trams conflictius per al xoc amb ungulats. A Brunyola, aquests trams conflictius estan compresos entre els PK 35,2 i 35,5 de la C-63



CVE-DOGC-A-15295026-2015

144

(amb 2 accidents amb ungulats en el període 2000-2006) i en el tram comprès entre els PK 32,8 i 33,5 de la C-63 (amb 5 accidents amb ungulats). La instal·lació o adequació de passos de fauna inferiors es realitzarà en els punts on sigui viable, o ja hi hagi obertures existents a sota de la carretera (obres de drenatge, obertures, etc.). Les mides recomanables dels passos de fauna inferiors, per facilitar el pas de totes les espècies d’ungulats, se situen entorn als 12-15 m d’amplada i als 3,5 m d’alçària mínima. És important que des de l’entrada de l’estructura es vegi la sortida, per tal que la fauna es decideixi a creuar-la en comptes de pujar a la carretera. De forma orientativa, per tal de garantir la permeabilitat de les infraestructures lineals, es recomana una ràtio d’1 pas de fauna per a grans mamífers per cada 3 km. En els trams amb alta densitat d’accidents amb ungulats, es recomana la instal·lació de tanques paral·leles a la carretera que permetin encaminar la fauna cap als passos de fauna, obres de drenatge o obertures existents. 3. Les noves instal·lacions d’interès públic que generin fragmentació de la connectivitat ecològica (com ara noves carreteres, infraestructures hidràuliques o línies elèctriques) hauran d’incorporar un anàlisi de la connectivitat i la proposta de mesures correctores que n’assegurin la permeabilitat a la fauna. 4. Els trams de les línies elèctriques de nova construcció que travessin sòls de protecció especial d’interès connector han d’adoptar mesures que minimitzin l’impacte en el medi, en especial l’avifauna. CAPÍTOL CINQUÈ Plans especials urbanístics en sòl no urbanitzable Article 162 Tipus de plans especials en sòl no urbanitzable En general, el POUM pot determinar la necessitat de redactar plans especials urbanístics en sòl no urbanitzable amb diversos objectius, que generaran diferents tipus de PEU: - PEU vinculats al desenvolupament d’activitats pròpies del sòl no urbanitzable - PEU per a la protecció del medi natural i del paisatge - PEU per a la implantació d’activitats concretes admeses per la legislació vigent Article 163 Plans especials de detall vinculats a una nova activitat El POUM no preveu cap àmbit per a noves activitats en sòl no urbanitzable a desenvolupar mitjançant un PEU, sinó que els àmbits delimitats recullen activitats ja existents. Tanmateix, els plans especials urbanístics que tinguin per objecte la implantació en sòl no urbanitzable de qualsevol dels usos admissibles d’acord amb l’article 47 del TRLUC, sempre que no entrin en contradicció amb les previsions establertes pel planejament urbanístic general, es podran formular posteriorment, per iniciativa pública o privada, sense necessitat de modificar el POUM. Seran d’aplicació les disposicions respecte d’això que contenen les normes d’ordenació territorial del Pla territorial vigent, en especial, els articles 2.7, 2.9 i 2.11, pel que fa a la protecció del sòl no urbanitzable, i les directrius del paisatge. En tot cas, les delimitacions i disposicions normatives del Pla territorial, quant a protecció del sòl no urbanitzable, s’han d’entendre com a mínim exigibles.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

145

Article 164 Plans especials del POUM 164.1. Aquest POUM delimita, en sòl no urbanitzable, diversos àmbits de sòl ocupats per activitats existents considerades d’interès públic pel que fa al suport del sector turístic del municipi, per tal de regular-los i ordenar-los a través de la tramitació dels PEU corresponents, en cas que s’ampliïn les edificacions existents, s’implantin noves instal·lacions i/o es modifiquin o s’implantin nous usos o activitats. Aquests s’identifiquen amb el darrer tipus de PEU enumerat en l’article 162 anterior: PEU 1. Equipaments esportius (Brunyola) PEU 2. Can Segarra 164.2. A més d’aquests dos nou plans especials urbanístics que el POUM proposa, actualment, hi ha 5 plans especials urbanístics que es troben en fases diferents de tramitació, i que continuaran sent vigents amb l’aprovació del POUM: - Plans especials aprovats definitivament: . Pla especial per a l’establiment de turisme rural a la masia ca l’Oller, aprovat definitivament segons l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona de 5 de novembre de 2008, i publicat en el DOGC 5301, de 21/01/2009. . Pla especial urbanístic per a la instal·lació d’un monodipòsit controlat de terres i runes a la pedrera l’Alsina, promoguda pels germans Cañet-Xirgu, SL, aprovat definitivament segons l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona de 13 de maig de 2009. Pendent de publicació en el Registre de planejament urbanístic de Catalunya. . Pla especial urbanístic i catàleg específic de masies i cases rurals, aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona de 29 de juny de 2011, i publicat en el DOGC 5937, de 8 d’agost de 2011. . Pla especial urbanístic per a una activitat extractiva i de preparació de substrats vegetals ubicades a la parcel·la 43 del polígon 10, promogut per Terra-Fust 2000, SL, aprovat definitivament segons l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona de 29 de juny de 2011 pendent, però, de la presentació d’un text refós com a pas previ a la publicació i consegüent executivitat. - Plans especials pendents d’aprovació definitiva: . Pla especial urbanístic Can Gabatx per a l’ús de restauració i turisme rural, l’aprovació definitiva del qual queda supeditada a la presentació d’un text refós verificat per l’Ajuntament de Brunyola i diligenciat, el qual ha d’incorporar les prescripcions descrites en l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona de 21 de novembre de 2013. Article 165 PEU 1 - Equipaments esportius 165.1. Comprèn un àmbit de 6.229,00 m² situat al sud del nucli de Brunyola. Actualment, es troba ocupat per una pista esportiva, una piscina i uns vestidors en edificació semisoterrada, que serveixen a la casa de colònies situada en sòl urbà, a l’altre costat de la carretera. 165.2. S’haurà de tramitar un pla especial urbanístic que fixi l’ordenació, la volumetria i l’adequació a l’entorn, d’acord amb el que s’estableix a l’article 47.6 del TRLUC, amb els paràmetres urbanístics indicatius següents, que el PEU haurà de definir i justificar d’acord amb el programa i la capacitat d’adaptació de



CVE-DOGC-A-15295026-2015

146

la proposta a les instal·lacions existents i a l’entorn, sense que comporti un impacte ambiental i paisatgístic negatius. Usos admesos: esportiu i de lleure, i recreatiu. Usos prohibits: els no admesos en SNU, l’ús d’allotjament rural o de qualsevol tipus. Sostre màxim: el mínim i imprescindible per a l’ús de què es tracta. Les instal·lacions i obres necessàries les valorarà i les definirà el pla especial urbanístic corresponent. Superfície pavimentada màxima: el 50% de l’àmbit, prioritzant els paviments tous i naturals. Condicions: s’haurà de preveure una zona d’aparcament integrada dins de l’àmbit, i en cas que no sigui possible, a fora de l’àmbit a justificar mitjançant el conveni o el contracte de lloguer o concessió, de capacitat suficient per a les necessitats regulars de l’activitat de la casa de colònies. S’haurà de preveure l’enjardinament de l’espai lliure d’acord amb els criteris establerts en aquestes normes, així com els accessos i recorreguts proposats. Segons l'Estudi d'identificació de riscos geològics, a causa de l’existència de punts amb risc d’esllavissada de perillositat baixa al flanc sud del PEU-1, en el cas de modificació o substitució de les infraestructures actuals situades sobre el talús (pistes esportives), es recomana l’estudi específic de l’estabilitat del talús abans i després de la construcció, així com proposar les mesures d’estabilització per protegir la pròpia infraestructura i zones veïnes. Article 166 PEU 2 – Can Segarra 166.1. Comprèn un àmbit de 32.143,73 m² situat al sud del terme de Brunyola, al costat est de la carretera C-63. Actualment, hi ha diverses edificacions de caràcter residencial i un hostal- restaurant en funcionament, tot de la mateixa propietat. 166.2. És necessària la tramitació d’un pla especial urbanístic que fixi l’ordenació, la volumetria i l’adequació a l’entorn, d’acord amb el que s’estableix a l’article 47.6 del TRLUC, amb els paràmetres urbanístics indicatius següents, que el PEU haurà de definir i justificar d’acord amb el programa i la capacitat d’adaptació de la proposta a les instal·lacions existents i a l’entorn, sense que comporti un impacte ambiental i paisatgístic negatius. Usos admesos: allotjament rural, esportiu i de lleure, hoteler, recreatiu i restauració. Usos prohibits: els no admesos en SNU, l’ús d’habitatge unifamiliar (a excepció dels propietaris i dels gestors de l’activitat). Sostre màxim: el mínim i imprescindible per a l’ús de què es tracta. Les instal·lacions i obres necessàries les valorarà i definirà el pla especial urbanístic corresponent. S’admetran les plantes semisoterrades o soterrànies, que computaran d’acord allò establert en el títol IX d’aquestes normes. També, s’admetrà la substitució de les edificacions disperses existents per una nova edificació de Pb+1, amb una alçària màxima de 7,00 metres, en un emplaçament que justifiqui la integració a l’entorn, i que permeti l’alliberament del sòl lliure de l’àmbit per altres usos relacionats amb el lleure i l’esbarjo. Separació mínima a llindars: 10 metres Condicions: s’haurà de preveure una zona d’aparcament integrada, i l’enjardinament de l’espai lliure, d’acord amb els criteris establerts en aquestes



CVE-DOGC-A-15295026-2015

147

normes, així com els accessos i recorreguts proposats entre les diferents edificacions i usos del sòl. Caldrà adjuntar, al Pla especial, un pla d’usos per al complex, que justifiqui la viabilitat econòmica, així com l’adequació a les determinacions d’ús del sòl no urbanitzable. Segons l'Estudi d'identificació de riscos geològics, a causa de l’existència d’un talús amb risc d'esllavissada de perillositat baixa al vessant sud adjacent a la piscina de l’hostal, en el cas de modificació o substitució de les infraestructures actuals situades sobre el talús, es recomana l’estudi específic de l’estabilitat del talús d’abans i de després de la construcció, així com proposar les mesures d’estabilització per protegir la pròpia infraestructura i zones veïnes. TÍTOL VIII PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL CAPÍTOL PRIMER El pla especial del patrimoni històric i arquitectònic Catàleg de Béns a protegir Article 167 Regulació de les parcel·les de les edificacions protegides Les edificacions incloses en el Catàleg de béns a protegir annex a aquest POUM es troben identificades amb un asterisc vermell en els plànols d’ordenació. Malgrat que estigui grafiada amb un color identificable, la parcel·la on s’inclou l’edificació protegida queda exclosa, sistemàticament, de la regulació general de la zona del seu entorn, ja que té un règim jurídic i urbanístic diferent, i les condicions d’ordenació i edificació es regulen per a la conservació de l’edifici, segons el nivell de protecció que es concreti, i les obres que s’admetin en cada fitxa, i constitueixen una subzona de conservació dins de la zona on s’ubiquen. Article 168 Nivells de protecció (total, volum i façanes i elements puntuals d’un edifici) Mitjançant les fitxes del Catàleg de béns a protegir, s’identifiquen quatre nivells de protecció en les edificacions: - Nivell de protecció integral. Protecció de reconeixement total del bé catalogat, del qual se n’ha destacat la rellevància arquitectònica, històrica i/o artística. Qualsevol actuació que s’hi plantegi, d’acord amb les pautes d’intervenció assenyalades en la pròpia fitxa, s’ha de contemplar des d’una òptica global i conjunta de tot l’immoble o bé catalogat. - Nivell de protecció tipològica: Protecció de reconeixement parcial del bé catalogat en allò que fa referència a l’estructura, volumetria i envoltant formal com a mètode per a la preservació d’aquells valors que n’han motivat la inclusió al catàleg. Qualsevol actuació que s’hi plantegi, d’acord amb les pautes d’intervenció assenyalades en la pròpia fitxa, no podrà ser en detriment d’aquests valors. - Nivell de protecció característica: Protecció de reconeixement parcial i concret del bé catalogat, i s’entén, com a part, aquell element concret gràcies al qual es gaudeix de la protecció (façana, coberta, obertures...). Qualsevol actuació que s’hi plantegi, d’acord amb les pautes d’intervenció assenyalades en la pròpia fitxa, haurà de respectar aquest element.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

148

- Nivell de protecció preventiva: D’aplicació exclusiva a les zones d’expectativa arqueològica, pretén establir les pautes per a la preservació de les restes arqueològiques a priori soterrades en el subsòl. En funció del valor i dimensió d’aquestes, la protecció podrà esdevenir total o parcial o fins i tot quedar restringida a un estudi documental suficient per a la simple transmissió del coneixement. - Nivell d’adequació: No es protegeix el bé en el seu estat vigent, sinó el record d’una tipologia passada, per la qual cosa les actuacions que s’hi plantegin hauran de proposar, com a finalitat complementària, la recuperació dels valors esmentats a la fitxa o la simple integració en el conjunt que li atorga el valor. Article 169 Regulació transitòria en relació amb el catàleg El Catàleg de béns a protegir complementa les determinacions relatives a proteccions incloses en aquestes normes, per la qual cosa l’ampliació o revisió mantindrà la complementarietat envers aquestes disposicions. TÍTOL IX PARÀMETRES URBANÍSTICS CAPÍTOL PRIMER Disposicions generals dels paràmetres urbanístics Article 170 Estructura dels paràmetres urbanístics 170.1. Els paràmetres urbanístics tenen dues naturaleses diferents: a) Els paràmetres d’ordenació són paràmetres de components físics, formals i de mesura sobre el territori, per l’ordenació urbanística d’àmbits a desenvolupar, o per l’ordenació del sòl, volada i subsòl associats a una qualificació urbanística. b) Els paràmetres d’ús són paràmetres que regulen i relacionen les funcions de l’home amb els diversos elements i àmbits del territori, i s’associen a un àmbit de planejament o a una qualificació urbanística. 170.2. Els paràmetres d’ordenació es defineixen i regulen en el següent capítol II i s’estructuren en quatre seccions: - Secció 1a: paràmetres referits als sectors i polígons. Són els paràmetres determinants per a l’elaboració del projecte urbanístic del planejament derivat i per a l’elaboració del projecte de gestió corresponent als polígons d’actuació urbanística, ja siguin delimitats directament en el sòl urbà o a partir de l’elaboració de planejament derivat. - Secció 2a: Paràmetres referits a la parcel·la. A desenvolupar mitjançant les tres subseccions següents: . Ss 1a: paràmetres propis de la parcel·la. Paràmetres comuns per a totes les zones . Ss 2a: paràmetres d’edificació referits a la parcel·la. Paràmetres comuns per a totes les zones. . Ss 3a: paràmetres en relació amb la parcel·la. Paràmetres per a les zones on l’edificació se situa en relació amb la parcel·la, conjunt de parcel·les o illa, si escau. - Secció 3a: paràmetres referits al carrer A desenvolupar mitjançant les dues subseccions següents: . Ss 1a: paràmetres propis del carrer



CVE-DOGC-A-15295026-2015

149

Són els paràmetres del sistema viari que es poden relacionar amb la regulació de l’edificació. . Ss 2a: paràmetres en relació amb el carrer Són els paràmetres d’ordenació de l’edificació per a les zones on aquesta se situa en relació amb l’alineació del vial. - Secció 4a: paràmetres referits a l’edifici Són els paràmetres propis de l’edifici i comuns a tots els tipus d’edificació i zones. La regulació de la situació de la planta baixa i de l’alçària reguladora màxima en relació amb el punt d’aplicació són els únics paràmetres que es regulen diferent, atenent al fet de si l’edificació se situa en relació amb el carrer o en relació amb la parcel·la (o illa), i alhora també s’estableixen criteris unitaris. 170.3. Els paràmetres d’ús es defineixen i es regulen en el capítol III, que s’estructura amb les seccions següents: - Secció 1a: usos segons la funció Amb vuit usos generals, que contenen varis usos específics que s’enumeren i es defineixen a l’article corresponent: . Residencial . Terciari i serveis . Industrial, logístic i tecnològic . Agrari i recursos naturals . Dotacions públiques . Serveis tècnics i ambientals . Mobilitat . Lleure i ambiental. - Secció 2a: usos segons el domini: . Domini públic . Domini privat: particular i col·lectiu. - Secció 3a: permissibilitat i limitacions generals dels usos: . Usos admesos: principals (o dominants) i compatibles . Usos prohibits. - Secció 4a: usos urbanístics i activitats ambientals. - Secció 5a: paràmetres específics de l’ús d’aparcament. Article 171 Relació entre els paràmetres d’ordenació, el tipus d’edificació i la zona urbanística 171.1. Als efectes de relacionar els paràmetres d’ordenació amb les zones urbanístiques, s’estableixen tres tipus bàsics de l’edificació, basats en la morfologia bàsica urbana o pròpia de l’edificació: - L’edificació situada en relació amb el vial, on l’alineació de l’edificació té relació amb l’alineació del vial i, per tant, en general, són ordenacions volumètriques definides en el planejament. - Les edificacions situada en relació amb la parcel·la són edificacions aïllades amb condicions de situació respecte dels límits de parcel·la, amb ordenacions volumètriques definides o flexibles segons cada cas concret. - L’edificació situada en relació amb l’illa o part d’aquesta com una variant de l’anterior amb una gran parcel·la i amb un tipus d’edificació singular condicionada, en algun cas, per a usos específics. En aquest cas, els paràmetres de l’ordenació volumètrica vénen regulats, en detall, per un



CVE-DOGC-A-15295026-2015

150

planejament derivat, o directament pels paràmetres bàsics d’ordenació en relació amb la gran parcel·la amb ordenació volumètrica flexible. 171.2. Cada zona i subzona d’aquest POUM determina quin tipus bàsic d’edificació li correspon, als efectes de l’aplicació dels paràmetres de caràcter general, d’acord amb l’apartat 171.3 següent. Independentment de l’aplicació d’aquests paràmetres, cada zona o subzona haurà de precisar els seus paràmetres específics que la identifiquen i la regulen en relació amb el tipus de regulació volumètrica definits en l’article 175. 171.3. En relació amb els tres tipus bàsics de l’edificació, són d’aplicació els següents paràmetres de regulació general definits i regulats en el capítol II: a) Si l’edificació se situa en relació amb el vial, són d’aplicació tots els paràmetres d’ordenació, a excepció dels regulats en els quatre articles de la subsecció 3a Paràmetres en relació amb la parcel·la de la secció 2a (article 192 a 195). b) Si l’edificació se situa en relació amb la parcel·la, són d’aplicació tots els paràmetres d’ordenació, a excepció dels regulats en els set articles de la subsecció 2a Paràmetres en relació amb el carrer de la secció 3a (article 199 a 205). c) Si l’edificació se situa en relació amb l’illa: - En el cas que no hi hagi planejament derivat, en general, són d’aplicació els de l’apartat b i, en el cas que alguna edificació s’alineï al vial, els de l’apartat a. - En cas que hi hagi una ordenació volumètrica precisa (Vp), segons el que determina l’article 175.3.b), el planejament derivat serà el que determinarà quins paràmetres seran d’aplicació. 171.4. Les definicions i regulacions de caràcter general dels paràmetres d’ordenació i ús que aquest POUM determina són aplicables tant al planejament de desenvolupament, derivat o modificació del planejament general, com en els projectes sotmesos a una llicència urbanística. Article 172 Jerarquia dels paràmetres urbanístics Als efectes del desenvolupament i de l’aplicació d’aquest POUM, i d’una millor gestió i seguretat jurídica, d’acord amb el que determina el TRLUC, s’estableixen tres rangs en la jerarquia dels paràmetres urbanístics: a) Paràmetres bàsics, vinculats a l’aprofitament urbanístic que el planejament determina en cada àmbit del territori municipal, d’acord amb l’article 37 de la TRLUC, i a la posició i la dimensió dels sistemes urbanístics públics. b) Paràmetres propis de l’ordenació urbanística detallada i volumètrica del planejament, vinculats a l’ordenació urbanística de les zones i els paràmetres associats. c) Paràmetres propis de l’edifici a concretar en el tràmit de la llicència urbanística a partir de la regulació definida en l’articulat corresponent a aquests paràmetres. Article 173 Paràmetres bàsics d’un POUM 173.1. Els paràmetres bàsics d’un POUM són els que es relacionen, directament, amb l’aprofitament urbanístic i el model de l’ordenació urbanística vinculada als sistemes públics, d’acord amb el que determina l’article 37 i 70.4 del TRLUC. 173.2. Es consideren com a paràmetres bàsics del POUM els següents:



CVE-DOGC-A-15295026-2015

151

a) El percentatge mínim global dels sistemes públics i l’específic dels espais lliures dels sectors, i s’admeten ajustos en el sistema viari i equipaments des d’una projecció adequada dels interessos públics en el planejament derivat. b) La posició i dimensionat dels espais lliures, equipaments i els sistemes generals de comunicacions. c) El sostre edificable màxim d’una parcel·la o àmbit de planejament. d) La intensitat d’ús associada al nombre màxim d’habitatges o d’establiments, d’una parcel·la o àmbit de planejament. e) Usos dominants i incompatibles d’una parcel·la o àmbit de planejament. f) Els paràmetres d’una zona urbanística regulats en les normes urbanístiques del POUM. g) Els paràmetres de l’ordenació detallada del sòl urbà d’aquest POUM corresponents a les zones de centre històric i urbà tradicional (claus 1 i 2), que recullen els teixits històrics i tradicionals. 173.3. La modificació dels paràmetres bàsics definits en aquest POUM comporten la modificació puntual d’aquest. D’acord amb el TRLUC (articles 37 i 70.4), les variacions del model urbanístic en un àmbit de planejament, d’una zona bàsica de sòl urbà o el tipus d’edificació, dels sistemes generals i de les càrregues urbanístiques d’un àmbit o parcel·la requereixen, també, una modificació puntual del POUM. Article 174 Paràmetres de l’ordenació urbanística detallada i volumètrica 174.1. Els paràmetres de l’ordenació urbanística detallada i volumètrica són els propis associats a la qualificació urbanística i a l’ordenació detallada del sòl urbà d’un POUM o la d’un planejament derivat. 174.2. Es consideren, com a paràmetres de l’ordenació urbanística detallada i volumètrica, els següents: a) Les alineacions dels vials que no formen part de la xarxa viària bàsica del municipi, i els ajustos de les delimitacions dels altres sistemes públics sense variació de la posició i la dimensió. b) Alineació de l’edificació en relació amb el vial o regulats dins d’una zona. c) Ocupació màxima de la parcel·la, en % o amb perímetre dibuixat en planta. d) Espai lliure de parcel·la, dibuixat o resultant segons la regulació de paràmetres. e) El nombre de plantes màxim i paràmetres associats a cada tipus de planta amb la correspondència de l’alçària reguladora i punt d’aplicació i, si escau, en el cas de volumetria definida precisa (Vp) del planejament derivat, la posició altimètrica de cada planta en relació amb el pendent del carrer. f) Fondària edificable màxima, patis d’illa i patis davanter i posterior, fronts principals i secundaris. g) Edificació principal i edificació auxiliar. h) Envoltant màxim d’un edifici, resultat d’aplicar els paràmetres anteriors. 174.3. En general, els paràmetres de l’ordenació detallada i volumètrica es poden modificar amb un planejament derivat (article 70.4 TRLUC), si no es modifiquen els paràmetres i condicions bàsiques del POUM definits en l’article 173 i, a criteri final, de l’òrgan competent en matèria urbanística. Article 175 Tipus de regulació volumètrica en el planejament urbanístic 175.1. Els paràmetres de l’ordenació volumètrica d’una edificació estan vinculats a una qualificació urbanística i poden estar definits mitjançant:



CVE-DOGC-A-15295026-2015

152

- Les condicions d’ordenació volumètrica detallades en els plànols d’ordenació i completades amb la regulació dels paràmetres aplicables a cada zona, o - Directament, només a partir dels paràmetres alfanumèrics regulats en aquestes normes urbanístiques. Així doncs, independentment del tipus bàsic de l’edificació regulat a l’article 155 d’aquest capítol, en resulten dos tipus bàsics de regulació volumètrica: - Vf: ordenació volumètrica flexible - Vd: ordenació volumètrica definida. 175.2. L’ordenació volumètrica flexible (Vf) parteix, sempre, del paràmetre bàsic del sostre edificable màxim de parcel·la definit en m², o que es dedueix de l’índex d’edificabilitat net, i es regula segons: a) Llindars màxims i perímetres reguladors, amb la variant possible de definir alguna alineació o límit de l’edificació fix, segons l’ordenació detallada dels plànols i es complementa amb la regulació dels paràmetres definits a les normes urbanístiques. b) Directament, només pels paràmetres regulats en les normes urbanístiques, amb caràcter genèric i propis d’una zona. L’ordenació volumètrica flexible permet diverses alternatives volumètriques en el resultat final d’un projecte arquitectònic elaborat per la concessió de la llicència urbanística. 175.3. L’ordenació volumètrica definida (Vd), parteix, directament, del dibuix en els plànols d’ordenació amb dos nivells de concreció: a) Volumetria bàsica (Vb): pròpia de l’ordenació detallada del sòl urbà del POUM i del planejament derivat, que es defineix en els plànols amb el perímetre de l’ocupació de l’edificació principal i el nombre de plantes, i es complementa la regulació amb els paràmetres aplicables a cada zona. b) Volumetria precisa (Vp): pròpia només del detall del planejament derivat que es desenvoluparà a partir del POUM, on es defineix, a més del que s’estableix a l’apartat anterior, la posició de les plantes en relació amb la topografia modificada del sòl i el sostre edificable que li correspon a cada planta i parcel·la indicativa, si escau. 175.4. Cada zona i subzona del sòl urbà del POUM i del planejament derivat que es desenvolupi ha d’especificar el tipus de regulació volumètrica que se li associa, als efectes d’una vinculació correcta amb els paràmetres d’ordenació. Article 176 Paràmetres propis d’un edifici 176.1. Els paràmetres propis d’un edifici són els que es concreten en el projecte arquitectònic en el moment de la concessió de la llicència urbanística, i es regulen en les normes urbanístiques. 176.2. Es consideren com a paràmetres propis d’un edifici els següents: a) Sostre d’un edifici, el qual es calcula sobre un projecte per comprovar que no sobrepassi el sostre edificable màxim d’una parcel·la. b) La façana d’un edifici, que el projecte de la llicència formalitzarà. c) Els cossos sortints oberts i tancats que concreti el projecte. d) El volum resultant final d’un edifici, diferent de l’envoltant màxim d’un edifici. e) Els espais oberts d’un edifici que concreti el projecte. f) Els celoberts, que concreti el projecte g) Els patis de ventilació. h) Els elements sortints i tècnics d’un edifici. 176.3. Es consideren com a paràmetres relacionats i simultanis a l’edificació:



CVE-DOGC-A-15295026-2015

153

a) Modificacions de la topografia en una parcel·la (vinculat a la llicència d’edificació). b) Tanques a espai públic i entre veïns (complement de l’edifici a la llicència). 176.4. El planejament urbanístic general o derivat pot introduir marges de flexibilitat suficientment reglats per a la concessió de la llicència urbanística, d’acord amb el següent: - Condicions gràfiques de flexibilitat o d’obligatorietat pel que fa a la volumetria en els plànols d’ordenació, amb la llegenda corresponent en els plànols del contingut regulador. - Marges de flexibilitat regulats en les normes urbanístiques en una zona o una subzona sobre la variació d’algun paràmetre de l’ordenació volumètrica (article 58.3 i 65.2.d de la TRLUC), sense alterar els paràmetres bàsics vinculats a l’aprofitament de la zona o subzona. S’entenen, com a paràmetres bàsics, els elements que regula l’article 36.1 del RLU, i els que es concreten amb més detall a l’article 173. CAPÍTOL SEGON Paràmetres d’ordenació Secció 1a Paràmetres referits als sectors i polígons Article 177 Superfície del sector i del polígon 177.1. És la superfície de sòl de cada sector de planejament derivat o polígon d’actuació urbanística que el planejament delimita en els plànols d’ordenació. 177.2. La superfície del sector o del polígon s’especifica en les normes urbanístiques o annexos normatius. La superfície del sector pot ser ajustada en la formulació del planejament derivat i, en el cas del polígon d’actuació urbanística, en la formulació del projecte de reparcel·lació, d’acord amb la regulació de l’article 10.6 d’aquestes normes. Article 178 Superfície computable del sector i del polígon 178.1. La superfície computable d’un sector de planejament és la que s’ha de considerar a efectes de l’aplicació de l’índex d’edificabilitat bruta i de les intensitats dels usos. 178.2. S’han d’excloure de la superfície computable del sector, si escau, el domini públic maritimoterrestre i l’hidràulic. Els sistemes urbanístics executats que no es transformen, ni s’integren a la funcionalitat del projecte urbanístic del sector, tampoc, formen part de la superfície computable del sector. 178.3. La superfície computable precisa del sector de planejament s’establirà i es justificarà en el projecte del planejament derivat corresponent, i la del polígon, en el projecte de reparcel·lació. Article 179 Índex d’edificabilitat bruta del sector i del polígon 179.1. És el quocient resultant entre el sostre edificable màxim d’un sector o polígon d’actuació urbanística i la superfície computable. S’expressa en metres quadrats de sostre edificable per metres quadrats de sòl (m² sostre/m² sòl). 179.2. En els sectors de planejament derivat, és un paràmetre bàsic normatiu i, en els polígons d’actuació urbanística, és un índex de referència informatiu i no normatiu, ja que el sostre edificable màxim del polígon es determina a partir de l’ordenació establerta pel planejament.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

154

Article 180 Sostre edificable màxim del sector i del polígon 180.1. És la superfície màxima de sostre edificable en un sector de planejament o polígon d’actuació urbanística. S’expressa en metres quadrats de sostre edificable (m²). 180.2. En els sectors pendents de planejament derivat, és el producte entre l’índex d’edificabilitat bruta i la superfície computable del sector. 180.3. En els polígons d’actuació urbanística que no provenen d’un planejament derivat, el sostre edificable màxim del polígon s’ha de calcular sumant els diferents sostres edificables de cada zona, d’acord amb el que es regula en l’article 189 en relació amb el paràmetre sostre edificable màxim de la parcel·la. Article 181 Percentatges de sòl mínim de sistemes en sectors i polígons 181.1. És la relació en tant per cent entre les superfícies de sòl destinades als diferents sistemes públics i la superfície total del sector. 181.2. L’ordenació del planejament derivat que desenvolupi els sectors i/o polígons previstos pel POUM haurà de mantenir, en tot moment, els estàndards mínims prèviament fixats pel sistema d’espais lliures i d’equipaments. Article 182 Densitat màxima d’habitatges bruta 182.1. És el nombre màxim d’habitatges en relació amb la unitat de superfície d’un sector o polígon. S’expressa en nombre d’habitatges per hectàrea de sòl (habitatges/ha). 182.2. En els sectors de planejament derivat, és un paràmetre bàsic normatiu i s’aplica per deduir-ne el nombre màxim d’habitatges del sector, que haurà de venir detallat i mesurat en cada zona del planejament. 182.3. En els polígons d’actuació urbanística, es dedueix del nombre màxim d’habitatges resultant de l’ordenació detallada, segons els paràmetres aplicats a cada zona. En el cas que la fitxa del polígon d’actuació determini aquest paràmetre, s’haurà de precisar com a sumatori, segons correspongui a cada parcel·la del projecte de reparcel·lació, d’acord amb la regulació de cada zona. Secció 2ª Paràmetres referits a la parcel·la Subsecció 1ª Paràmetres propis de la parcel·la Article 183 Parcel·la i illa 183.1. Parcel·la és la porció de sòl, edificable o no, que constitueix o pot constituir una unitat registral de propietat. 183.2. Depenent de la classe de sòl on se situa la parcel·la, pren el nomenclàtor següent: - Parcel·la urbana: parcel·la en sòl urbà - Finca inicial: parcel·la en sòl urbanitzable - Finca: parcel·la en sòl no urbanitzable. 183.3. S’anomena illa el conjunt de parcel·les urbanes incloses en un mateix perímetre delimitat per les alineacions del vial i d’espais lliures públics. Per aquest motiu, la majoria de paràmetres referits a la parcel·la que aquestes normes regulen poden ser aplicats i considerats en l’àmbit d’una illa o part d’aquesta, si hi ha més d’una qualificació urbanística o zona en una illa.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

155

Article 184 Forma d’una parcel·la urbana: front, fons, fondària i laterals d’una parcel·la 184.1. Front de parcel·la és el límit de la parcel·la amb el carrer. 184.2. Fons de parcel·la és la línia contraposada a la del front. En el cas de no haver-hi paral·lelisme entre front i fons, es considerarà, com a fons, la línia que sigui assimilable geomètricament. 184.3. Fondària de parcel·la és la dimensió intermèdia entre front i fons, mesurada sobre un segment perpendicular al front. 184.4. Laterals de parcel·la són els límits que s’intersequen amb el front. 184.5. Les parcel·lacions i reparcel·lacions no poden generar parcel·les que tinguin laterals que formin un angle major de 30º amb la perpendicular al front. En el cas de dues parcel·les existents en zones d’edificació situades en relació amb el vial, que tinguin entre elles un lateral que incompleixi la condició anterior, però no estiguin edificades, aquestes parcel·les no tindran la condició de parcel·la mínima regulada en l’article següent, i prèviament a la llicència urbanística per edificar, hauran de regularitzar els límits. Article 185 Parcel·la mínima 185.1. És la porció de sòl mínima i indivisible que es determina en cada zona segons els paràmetres de superfície i les dimensions lineals de les parts del perímetre. 185.2. La condició de parcel·la mínima és bàsica per poder edificar segons la regulació de cada zona. Queden excloses d’aquesta condició les parcel·les amb dimensions inferiors a les establertes com a mínimes, tant de superfície com de perímetre, que puguin justificar la preexistència anterior a la data de l’aprovació inicial d’aquest POUM. 185.3. En una parcel·lació, mai es podran generar nous volums disconformes en les parcel·les resultants, segons els paràmetres i les condicions aplicables a cada zona, i hauran de complir els paràmetres de superfície, forma i perímetre que es regulin per a cada zona. Article 186 Terreny i pendent de la parcel·la 186.1. El terreny natural d’una parcel·la és l’estat del terreny existent de la parcel·la segons la cartografia dels plànols de menor escala d’aquest POUM. 186.2. Els pendents naturals del terreny són les diferents seccions del terreny natural. 186.3. En el cas que el terreny hagi estat alterat posteriorment a la cartografia de referència, aquella parcel·la no tindrà terreny natural, i s’aplicarà allò que es regula en la definició de terreny homogeni. 186.4. Terreny homogeni d’una parcel·la és una superfície teòrica composada per plans triangulars que es generen pel traçat de les línies entre els punts següents: - Entre les cotes de cada angle del perímetre de la parcel·la i les del punt intermedi de cada costat que formen l’angle - Entre cotes del punt intermedi de cada costat de parcel·la que siguin contigus - Entre cotes del punt intermedi de cada costat i les cotes dels punts d’intersecció de les seccions del terreny entre els punts intermedis de cada costat no contigu. 186.5. El terreny homogeni d’un terreny que ha perdut la condició de natural és el configurat pels triangles que es composen amb les línies de cada costat de la



CVE-DOGC-A-15295026-2015

156

parcel·la i la cota intermèdia en el punt de creuament en planta de les diagonals possibles entre aquests angles. Els pendents homogenis del terreny seran les diferents seccions del terreny homogeni resultant. 186.6. Terreny modificat d’una parcel·la és el terreny que resulta d’aplicar els paràmetres definits en l’article 194 per a l’adaptació topogràfica d’una parcel·la per ser edificada, a partir dels pendents del terreny natural o terreny homogeni, segons a quin correspongui les cotes més baixes. Les seccions del terreny modificat en relació amb l’edificació, en el tràmit de la llicència, són documents essencials per a la determinació de la posició de la planta baixa i el punt d’aplicació de l’alçària reguladora màxima, i pel còmput del sostre edificable urbanístic d’un projecte arquitectònic, d’acord amb el que es regula en els articles 211.5 i 212.6. 186.7. En el cas de parcel·les, conjunt de parcel·les o illa, regulades amb edificació en relació amb el vial, el terreny a modificar partirà de la definició i la regulació del terreny homogeni resultant a partir dels pendents en els límits de l’illa i parcel·les veïnes. Article 187 Solar 187.1. És la parcel·la urbana apta per a l’edificació, perquè compleix els paràmetres de superfície mínima i de perímetre regulats en la zona, i que limita amb un vial amb alineacions i rasants, pavimentat íntegrament, amb enllumenat públic i amb els serveis bàsics definits en l’article 27.1 de la TRLUC, i no està inclosa en un pla de millora urbana, ni en un polígon d’actuació urbanística. 187.2. Una parcel·la pot esdevenir solar, en el procés del tràmit establert per la llicència urbanística, en finalitzar les obres d’urbanització que s’han de completar per assolir la condició de solar, que es poden donar simultàniament a la construcció de l’edificació, d’acord amb allò establert en l’article 41 de la TRLUC i en l’article 237 del RLU. els articles 39, 40 i 41 del Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s’aprova el reglament sobre protecció de la legalitat urbanística. Subsecció 2a Paràmetres d’edificació referits a la parcel·la Article 188 Índex d’edificabilitat neta de parcel·la 188.1. És el quocient entre el sostre edificable màxim d’una parcel·la i la seva superfície. S’expressa amb metres quadrats de sostre edificable per metres quadrats de sòl de parcel·la (m² sostre / m² sòl). 188.2. En la regulació urbanística d’aquest POUM, aquest índex s’usa per a les zones que es regulen amb condicions de volumetria flexible i en un tipus d’edificacions situades en relació amb la parcel·la o en relació amb l’illa. Article 189 Sostre edificable màxim de parcel·la 189.1. El sostre edificable màxim de la parcel·la és la superfície de sostre que pot assolir l’edificació d’una parcel·la, com a resultat d’aplicar els paràmetres urbanístics segons la regulació de cada zona. S’expressa en metres quadrats de sostre (m² sostre). 189.2. El sostre edificable màxim d’una parcel·la es determina en les diferents zones del planejament de dues maneres:



CVE-DOGC-A-15295026-2015

157

- Directament, amb les unitats de m² de sostre edificable màxim adjudicats en una parcel·la, o deduït de l’índex d’edificabilitat neta, que es calcularà multiplicant la superfície de la parcel·la per aquest índex. - A partir de l’ordenació detallada del planejament que es regula segons la volumetria definida, ja sigui una edificació situada en relació amb el vial o una edificació situada en relació amb la parcel·la o illa. En aquest cas, el sostre edificable màxim de la parcel·la es calcularà a partir de la planta geomètrica definida i el nombre de plantes. El sostre corresponent a les plantes sota coberta i edificacions auxiliars en el pati d’illa o espais lliures de la parcel·la, en cas que les normes de la zona definida en el planejament els admeti, computaran com a sostre edificable de la parcel·la, però no als efectes del càlcul del nombre màxim d’habitatges o d’establiments d’una parcel·la. 189.3. En relació amb els usos, el planejament pot regular percentatges màxims o mínims del sostre edificable o directament amb unitats de m², per destinar-lo a diferents usos. 189.4. Les zones on el planejament admeti o prevegi usos principals de caràcter col·lectiu i d’accessibilitat pública en planta soterrània, les superfícies destinades a aquestes activitats computaran com a sostre edificable. 189.5. El sostre edificable màxim de parcel·la és el paràmetre que cal aplicar en els documents d’ordenació, gestió i execució següents del planejament urbanístic: - En el càlcul d’un planejament derivat per la comprovació de no sobrepassar el sostre edificable màxim del sector, a partir del sostre edificable de la parcel·la en cada àmbit de zona, i segons els usos principals admesos en cada cas. - En el càlcul del sostre edificable màxim d’un àmbit amb una ordenació detallada en sòl urbà, en el cas que s’opti per la reordenació mitjançant un pla de millora urbana o una modificació del planejament general, tenint en compte els usos inicials i la intensitat. Pel que fa al sostre corresponent a la planta sota coberta i al pati d’illa inicials, aquests no computen per deduir-ne el nombre màxim d’habitatges ni per resituar-lo amb més aprofitament. - En el càlcul del sostre edificable màxim d’un polígon d’actuació urbanística que resulta de l’ordenació detallada del planejament, tenint en compte els usos definits o admesos pel planejament, i amb els mateixos criteris que l’apartat anterior. - En l’adjudicació del sostre edificable màxim d’una parcel·la en un projecte de reparcel·lació, d’acord amb el planejament que li correspongui, tenint en compte els usos i l’aprofitament del subsòl, per a la inscripció registral correcta. - En el tràmit de la concreció de volums en la llicència urbanística, d’acord amb l’article 252 del RLU, en cas que s’estableixin o es regulin marges de flexibilitat volumètrica. - En el tràmit d’una llicència, quan hi ha volums disconformes, i s’ha de calcular el sostre de l’edificació existent en tota la parcel·la i el sostre màxim de la parcel·la que li adjudica el planejament d’aplicació, per tal de no sobrepassar-lo. Article 190 Nombre màxim d’habitatges per parcel·la 190.1. És el nombre màxim d’habitatges que es permet construir en una parcel·la.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

158

190.2. El nombre màxim d’habitatges per parcel·la, segons la tipologia edificatòria de cada zona, es pot determinar de les maneres següents: . Dividint el sostre edificable màxim de parcel·la, per la ràtio de la superfície de sostre per habitatge, d’acord amb el que determinen els apartats 3 i 4 d’aquest article. - Establint a la zona corresponent el nombre absolut màxim d’habitatges en cada parcel·la, ja sigui directament, o bé en funció de les condicions d’ordenació o tipologia de l’edificació. 190.3. En el cas que el nombre màxim d’habitatges d’una parcel·la es dedueixi a partir del sostre edificable màxim d’una parcel·la, s’ha d’excloure la corresponent a usos no residencials, l’admesa en el pati d’illa i la de la planta sota coberta, si escau. Un cop obtingut el sostre resultant, es divideix pels mòduls de metres quadrats construïts establerts per habitatge, depenent del tipus del règim d’habitatge públic protegit, concertat o lliure. 190.4. Amb aquesta finalitat, es regulen, de forma genèrica, en aquest POUM, aquests mòduls segons el tipus de règim d’habitatge, pel cas que no estigui regulat, expressament, a la fitxa d’un sector o polígon d’actuació: - Habitatge lliure i de règim públic concertat: 80 m² construïts/habitatge - Habitatge de règim públic protegit i especial: 65 m² construïts/habitatge Article 191 Ocupació màxima de la parcel·la 191.1. L’ocupació màxima d’una parcel·la és la superfície màxima que pot ocupar l’edificació, incloent-hi la projecció ortogonal sobre un pla horitzontal de tot el volum de l'edificació, inclosos els soterranis i els cossos sortints. 191.2. A les zones sense una ordenació volumètrica precisa, es regula, directament, pel percentatge que relaciona la superfície màxima que pot ocupar l'edificació amb la superfície de la parcel·la. 191.3. En les zones amb ordenació volumètrica definida, l’ocupació màxima de parcel·la es calcula a partir de l’ocupació en planta de l’ordenació detallada proposada, i per calcular el percentatge en relació amb la parcel·la, es divideix aquesta superfície ocupada per l’edificació entre la superfície de la parcel·la. 191.4. Depenent de la naturalesa de la zona, es pot regular, independentment, l’ocupació de l’edificació en volada i el de la de la planta soterrània, i s’admeten variacions en el còmput d’aquest paràmetre, segons es reguli en cada zona. No es comptabilitzen, a efectes d'ocupació, els accessos des de l'espai lliure d'edificació al soterrani, en el cas que la zona ho permeti. 191.5. Les zones grafiades en els plànols d’ordenació del sòl urbà com a no edificable” (grafisme ratllat) no seran computables per al càlcul de l’ocupació i edificabilitat màximes admeses, ni admetran la instal·lació d’edificacions auxiliars, elements o altre tipus d’instal·lacions (a excepció de les soterrades que no impliquin cap volumetria aparent). Subsecció 3a Paràmetres en relació amb la parcel·la Article 192 Espai lliure de la parcel·la 192.1. L’espai lliure de la parcel·la és l’espai no ocupat per l’edificació resultant, principal i auxiliar regulades en l’article 206, a partir d’aplicar els paràmetres corresponents a cada zona. 192.2. Els moviments de terres i instal·lacions de l’espai lliure de parcel·la vénen regulats, amb caràcter general, en els articles 194 i 206.3



CVE-DOGC-A-15295026-2015

159

respectivament, independentment que zones o subzones regulin aspectes específics o complementaris. 192.3. En el tipus d’edificació situada en relació amb el vial, els espais lliures de parcel·la s’anomenen patis, i es regulen en els articles 203 i 204. Article 193 Separacions mínimes i fixes als límits de la parcel·la i entre edificacions 193.1. Les separacions mínimes als límits de parcel·la són les distàncies mínimes a què poden situar-se les façanes de les edificacions, inclosos els cossos sortints respecte dels límits del front, laterals i fons de la parcel·la. 193.2. La separació mínima entre edificacions dins d’una mateixa parcel·la són les distàncies mínimes entre façanes, inclosos els cossos sortints, de les diferents edificacions possibles en una parcel·la. 193.3. La separació fixa als límits de la parcel·la i entre edificacions és la que es regula, de forma precisa, en concepte d’alineació de l’edificació, en els plànols d’ordenació detallada del planejament. 193.4. El perímetre regulador màxim d’edificació és el polígon configurat per les separacions mínimes o fixes, i regula l’àmbit on es poden situar les noves edificacions. 193.5. Les separacions mínimes aplicables s’estableixen en la normativa pròpia de cada zona. No obstant això, en determinats casos, es defineixen, en el plànols d’ordenació del sòl urbà i del planejament derivat, condicions d’ordenació volumètrica amb línies de separacions mínimes o fixes, amb marge de flexibilitat o no, en relació amb el carrer, amb la zona o la parcel·la. Article 194 Modificacions de la topografia del terreny d’una parcel·la per edificar 194.1. Són les modificacions de la topografia del terreny admeses, vinculades amb el projecte d’obres per a una llicència urbanística d’edificació. Es prendrà, com a referència, la rasant del terreny que li sigui aplicable d’acord amb l’article 186. 194.2. En els límits amb l’alineació amb el carrer o altres espais públics, les parcel·les que presentin desnivells superiors a 1,5 metres, hauran d’anivellar el terreny de la parcel·la, a fi que no se superi aquesta diferència, excepte en aquelles zones amb forts pendents en què s’estableixen altres condicions sobre murs i garatges. 194.3. En els límits amb les parcel·les, no es podran superar, en cap cas, el nivell natural del terreny. En tot cas, a la franja de separació obligatòria es podrà modificar el terreny amb un talús segons el perfil transversal amb un màxim de proporció 2/3, 2 és la dimensió vertical i 3, l’horitzontal. En terrenys singulars i per motius de millora paisatgística de l’entorn, es podrà flexibilitzar aquesta norma, sempre que existeixi un acord exprés amb el veí. 194.4. A l’interior de la parcel·la, podran disposar-se plataformes d’anivellament amb una diferència màxima de cotes d’1,5 metres per sobre de les rasants dels pendents naturals o homogenis del terreny, segons es defineixen en l’article 186 terreny i pendent d’una parcel·la. Es prendran de referència les rasants més baixes del terreny natural o homogeni, segons correspongui a aquesta condició. En el cas que les rasants dels pendents homogenis estiguin a més de l’1,5 m per sota respecte de les del terreny natural, la plataforma d’anivellament s’enrasarà a la part més baixa del terreny natural.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

160

194.5. Les plataformes d’anivellament a l’espai lliure de la parcel·la, vinculades a la relació d’accessibilitat i continuïtat d’espais entre l’exterior i l’interior de l’edificació, no podran generar murs de més de 3 metres, i les altres plataformes d’anivellament en l’espai lliure o jardí de la parcel·la els murs no seran superiors a 1,5 metres. 194.6. A més de la regulació dels marges i paràmetres establerts en els apartats anteriors, les adaptacions topogràfiques del terreny per a noves edificacions no podran donar lloc a alçats frontals sobre el pendent, on el conjunt de les façanes de cada edificació superi el nombre de plantes màxim definit pel planejament. En el cas de garatges alineats a carrer, admesos com a edificacions auxiliars en parcel·les amb fort pendent, la façana corresponent no es considerarà com a alçat de l’edificació principal. 194.7. En el cas d’un terreny complex i singular, i d’acord amb les directrius de paisatge del planejament territorial que regulen aspectes en relació amb les edificacions aïllades, es podrien flexibilitzar els paràmetres definits en aquest article, sempre que estigui justificat en un estudi d’impacte i integració paisatgística, informat favorablement per l’òrgan competent. 194.8. La topografia del terreny natural, la resultant del terreny homogeni, i les adaptacions topogràfiques del terreny d’una parcel·la per a ser edificada ha de presentar-se, conjuntament, amb la llicència d’edificació i en relació amb la totalitat de la parcel·la. S’ha de demostrar mitjançant la documentació adequada, el compliment dels articles 211.4 i 212.3 referents al còmput del sostre d’un projecte arquitectònic, la determinació de la posició de la planta baixa i el punt d’aplicació per la mesura de l’alçària reguladora màxima. Article 195 Tanques a espai públic i entre veïns 195.1. Són els paraments verticals, amb obra o altres materials, situats sobre els límits de la parcel·la entre espais públics o privats, que tenen la funció d’evitar l’accés lliure a la parcel·la. 195.2. La part massissa de les tanques als llindars de la parcel·la podran tenir una alçària màxima d’1 metre, acabades amb arrebossat i pintat, obra vista, formigó vist tractat, pedra aplacada o pedra seca. La part superior fins a 1,80 metres d’alçària màxima de la tanca haurà de ser de material calat. Per sobre dels murs de contenció que superin 1,80 metres abans indicats, només s’hi admetran tanques calades d’1 metre d’alçària màxima. En tanques que donin a espais públics, no s’admetran les tanques de filat metàl·lic teixit. 195.3. Cada zona i subzona regula el tipus i condicions de les tanques, tenint en compte que, en els espais oberts, són d’aplicació els articles 2.3.6 i 2.3.7. de les normes d’ordenació territorial de les directrius del paisatge del Pla territorial parcial de les comarques gironines. Secció 3ª Paràmetres referits al carrer Subsecció 1ª Paràmetres propis del carrer Article 196 Alineació del vial



CVE-DOGC-A-15295026-2015

161

196.1. L’alineació del vial és el límit entre la qualificació de sistema viari i qualsevol altra qualificació urbanística. 196.2. En sòl urbà, als efectes de la regulació dels paràmetres urbanístics, el vial s’anomena carrer, i l’alineació del carrer és el límit en planta entre aquest i les parcel·les urbanes o espais lliures públics. Article 197 Amplada del vial o carrer 197.1. L’amplada del vial o carrer és la distància mínima entre les alineacions enfrontades del vial o carrer. 197.2. L’amplada de vial és la que resulta de l’afectació real del sistema viari en el planejament urbanístic, als efectes d’aplicar els paràmetres relacionats amb l’edificació. En cas d’algun desajust de precisió entre el planejament i una alineació consolidada, l’edificació que tinguin a veure amb l’alineació se situarà en relació o en l’alineació consolidada existent. 197.3. En el cas d’alineacions de carrer enfrontades no paral·leles, l’amplada del vial teòrica és la mitjana de les amplades en un tram de carrer entre travessies. Als efectes d’aplicació de paràmetres que s’hi relacionin normativament, l’amplada de vial serà la distància més petita entre fronts del tram. Article 198 Rasants del vial i de l’alineació del vial 198.1. La rasant del vial és la línia que fixa l’altimetria de l’eix del vial. 198.2. La rasant de l’alineació del vial o carrer és la línia que fixa l’altimetria de l’alineació sobre el pla de la vorera urbanitzada definitivament. Subsecció 2a Paràmetres d’edificació en relació amb el carrer Article 199 Alineació de l’edificació respecte del carrer 199.1 És la posició de la línia en planta de la façana de l’edificació que se situa en relació amb el carrer, que coincideix amb l’alineació del vial o en situació reculada i paral·lela respecte d’aquesta. 199.2 Les alineacions de les edificacions que se situen en relació amb el carrer estan totes definides en els plànols d’ordenació detallada de sòl urbà o del planejament derivat. En el cas que un edifici es projecti respecte de l’alineació d’un vial, a partir d’una zona de regulació de volumetria flexible, en la llicència urbanística, se li aplicaran els paràmetres corresponents a l’edificació en relació amb el vial. Article 200 Front principal i front secundari 200.1. Quan una edificació té més fronts donant a diferents carrers, poden ser fronts principals o fronts secundaris, depenent de la determinació de la fondària edificable respecte d’aquests carrers: a) El front principal d’edificació, que coincideix o reculat de la línia del front de la parcel·la, correspon a aquell que se li aplica la fondària edificable, i també els paràmetres relacionats amb el carrer, com el punt d’aplicació de l’alçària reguladora màxima i la situació de la planta baixa. b) El front secundari d’edificació, en el cas de carrers en cantonada, pren caràcter de testera a la façana respecte de la façana del front principal. Amb caràcter general, en el cas de coberta inclinada, l’envoltant màxim es caracteritza perquè en el front secundari, la part del volum de sota coberta es



CVE-DOGC-A-15295026-2015

162

visualitza i admet obertures sobre el front secundari. En el cas que el carrer del front secundari tingui un fort pendent, la façana i el volum de l’edificació s’adaptaran a allò que es regula a l’article 212.3. 200.2. En el cas que la fondària edificable es reguli doblement i contínua respecte dels dos carrers en cantonada, els dos fronts de carrers seran principals i l’envoltant màxim de l’edifici, en cas de coberta inclinada, tindrà en compte l’arrencada de la coberta en tot el perímetre de la parcel·la que dóna a carrer. Article 201 Fondària edificable 201.1. La fondària edificable és la mesura perpendicular a l’alineació de l’edificació que se situa en relació amb el vial, i que fixa l’alineació posterior d’aquesta edificació. També, s’utilitza aquest concepte de mesura, per blocs d’edificis amb fondàries uniformes en l’àmbit d’una illa oberta. 201.2. Els dos plans de façana de l’edificació definits pels dos extrems de la fondària edificable, només, es poden sobrepassar per sobre de la planta baixa amb cossos i elements sortints regulats en cada zona, independentment de la regulació de l’edificació en planta baixa en els patis d’illa resultants. 201.3. La fondària edificable màxima es determina en els plànols d’ordenació detallada de sòl urbà i en el planejament derivat corresponent. 201.4. En relació amb la superposició dels límits de les parcel·les amb els espais edificables definits per les fondàries edificables, es troben les casuístiques següents que cal regular en aquestes normes, amb caràcter jeràrquic superior, respecte de l’ordenació detallada dels plànols: a) La distància entre el fons de parcel·la i l’alineació posterior de l’edificació ha de ser, com a mínim, de 3 metres, malgrat que, en l’aplicació de la profunditat edificable màxima, resulti una distància inferior a aquests 3 metres respecte del fons. b) En cas que les mitgeres no siguin ortogonals a l’alineació interior del pati d’illa, aquesta es podrà redreçar ortogonal sense cap escreix de sostre edificable, i sempre que no es produeixi una diferència superior a 1 m sobre la mitgera veïna, entre la nova façana posterior redreçada i la que defineix el planejament. c) Les parcel·les no poden obtenir més sostre edificable per aplicació d’una fondària edificable aplicada des del front d’un vial corresponent a la parcel·la veïna. Article 202 Paret mitgera 202.1. És la paret que se situa en els laterals i límits entre parcel·les, i que s’eleva des dels fonaments a la coberta, encara que el pla s’interrompi per celoberts i patis de ventilació. 202.2. Totes les mitgeres vistes hauran de ser tractades amb materials i colors de façana, ja sigui en el moment de la construcció o a resultes d’una actuació d’enderroc d’una parcel·la veïna. Article 203 Pati d’illa 203.1. És l’espai delimitat entre les alineacions posteriors de l’edificació definides per les diferents fondàries edificables màximes, i també entre els límits de l’illa en els costats on no es preveu cap edificació.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

163

203.2. En els plànols d’ordenació detallada, s’ordenen els patis d’illa, depenent de la zona i de la naturalesa de cada pati i segons les preexistències, en els tipus següents: a) Pati lliure d’edificació: grafiat ratllat b) Pati només ocupable en planta soterrània: s c) Pati edificable en planta baixa: b d) Pati edificable en un % segons reguli cada zona: % corresponent 203.3. En relació amb la configuració d’un nou pati d’illa, quan no hi hagi un planejament derivat de detall que justifiqui altres solucions, amb caràcter general, s’aplicaran els mateixos paràmetres regulats en els articles 186 Terreny i pendent d’una parcel·la i 194 Modificacions de la topografia del terreny, sobre l’àmbit de l’illa o part d’aquesta i en relació amb els límits, prenent de referència d’aplicació el terreny homogeni definit en l’article 186.4. D’acord amb l’article 194.5, els murs que es poden generar a l’interior de l’illa entre patis posteriors de parcel·les confrontants poden ser fins a 3 metres de diferència de cotes entre patis. Per sobre d’aquests murs de contenció, només s’admetran tanques calades de fins a 1,80 metres. 203.4. En tot cas, pel que fa a l’edificació principal i la façana posterior vinculada a la cota del pati d’illa o al pati posterior d’una parcel·la, s’aplicarà el que regulen els articles següents i paràmetres de l’edificació en relació amb el vial: a) S’aplicarà el que regula l’article 212.3.2 i 212.3.3, en relació amb possibles aprofitaments diferents possibles provinents de la diferència de cotes entre la planta baixa i el pati posterior d’illa, el nombre de plantes i l’alçària reguladora màxima. b) L’article 207.1 que regula el sostre urbanístic d’un edifici en edificis en fort pendent. 203.5. Les edificacions permeses en els patis d’illa vénen regulades a l’article 205 en el paràmetre Edificacions en el pati d’illa. Article 204 Pati davanter i pati posterior de la parcel·la 204.1. Pati davanter de parcel·la és l’espai definit entre l’alineació de vial i la línia d’edificació, quan aquesta última està reculada respecte de l’alineació de vial. La regulació de la situació de la planta baixa i del punt d’aplicació de l’alçària reguladora màxima de l’edificació reculada serà la mateixa regulació altimètrica de l’article 211.4 i 212.3, com si la façana estigués alineada al vial, però traslladant les cotes al pla de la façana reculada. 204.2. El pati posterior de parcel·la és l’espai entre l’alineació posterior, definida per la fondària edificable, i el fons de parcel·la. El pati posterior de parcel·la forma part del pati d’illa i les condicions d’ocupació i edificació estan regulades en els plànols d’ordenació detallada i en els paràmetres per a cada zona en aquestes normes urbanístiques i, amb caràcter general, li és d’aplicació directa el que es regula en l’article 203 Pati d’illa. Article 205 Edificacions en els patis d’illa i tanques 205.1. Quan l’edificació admesa en el pati d’illa està adossada a la del cos principal: - Tindrà una alçària màxima de 3,00 metres respecte de la rasant del terreny del pati, i el nivell del forjat de planta baixa podrà variar 1,00 metre del de l’edificació principal.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

164

- En cas que la zona admeti l’ús residencial en planta baixa, també, s’admetrà aquest ús en la part d’ampliació situada en el pati, sense constituir un habitatge independent i amb la condició de mantenir les condicions d’habitabilitat. 205.2. Les edificacions auxiliars adossades o separades de les parets veïnes no tindran una alçària superior a 3 metres, tant en relació amb la cota del pati on s’ubica com en relació amb el pati veí, en cas de situar-se al límit lateral o fons de la parcel·la. En cas que el pati del veí estigui situat a una cota més baixa, l’edificació auxiliar s’haurà de projectar de manera que no sobrepassi l’envoltant teòric format pel pla vertical situat en el límit de la parcel·la fins a 3 metres respecte a la cota del veí, i a partir d’aquesta alçària un pla inclinat a 30º. En cap cas dels casos, la coberta serà transitable. 205.3. Les tanques entre patis posteriors d’illa seran de material calat (que permeti el pas de llum i aire), amb una alçària màxima d’1,80 metres des del nivell del pati inferior. Es prohibeix la utilització de tanques de punxes, filats espinosos i vidres en testa, que puguin lesionar a les persones o animals. Secció 4a Paràmetres referits a l’edifici Article 206 Edificació principal, edificacions auxiliars i instal·lacions 206.1. Les edificacions principals són aquelles que acullen els usos principals definits per la zona, i constitueixen el volum principal edificat de la parcel·la. 206.2. Les edificacions auxiliars són les construccions amb sostre edificable computable, independents o adossades a l’edificació principal, i que acullen usos complementaris al principal, com per exemple, garatges, casetes de serveis, porxos independents, coberts per a usos diversos i altres similars. 206.3. Les instal·lacions i altres elements són les construccions que no generen un sostre computable, com poden ser les piscines (descobertes), pistes de tennis, frontons, barbacoes (descobertes), casetes de maquinària sense accessibilitat i altres similars. Les pèrgoles es consideren instal·lacions al servei de les edificacions principals sense sostre d’aixopluc i, per tant, sense sostre edificable, només si no constitueixen una estructura resistent suficientment per cobrir-la amb un sostre durable. L’alçària de les instal·lacions no superarà, en cap cas, 2,60 metres des de la rasant del terreny i es podran situar tant adossades a l’edificació principal com adossades als llindars veïns, respectant, però, sempre i en tot cas, una separació mínima de 3,00 metres als llindars a carrer o espai públic. 206.4. Les condicions de les edificacions principals i auxiliars vénen regulades en cada zona, i computen com a sostre edificable màxim de la parcel·la, d’acord amb l’article 189, com a sostre d’un edifici regulat en el pròxim article, i la projecció en planta com a ocupació d’una parcel·la. Article 207 Sostre d’un edifici 207.1. El sostre d’un edifici és la suma en m² de les superfícies construïdes en cadascuna de les plantes d’una edificació, ja sigui principal o auxiliar, d’acord amb els paràmetres referits a l’edifici regulats en aquestes normes. 207.2. El sostre d’un edifici en el tràmit de la llicència, mai, podrà superar el sostre edificable màxim d’una parcel·la provinent d’un paràmetre absolut o deduït de l’índex d’edificabilitat net de la parcel·la, excepte en el cas d’una



CVE-DOGC-A-15295026-2015

165

ordenació volumètrica definida en el planejament, on se superi el sostre edificable màxim de la parcel·la, quan el projecte proposi cossos sortints tancats que li siguin d’aplicació segons la zona o, al contrari, resulti inferior, quan, en el projecte de la llicència, es contemplin porxos d’ús públic o espais oberts que no computin. 207.3. El sostre d’un edifici situat en relació amb un carrer o terreny de fort pendent, mai superarà el que resultaria d’edificar en un terreny pla en el tràmit de la llicència urbanística. Per tant, s’ha de justificar, amb detall, el sostre computable, d’acord amb el que estableix l’article 212 referent a la posició de la planta baixa en relació amb el carrer, al pati d’illa o a l’espai lliure de parcel·la. 207.4. Els porxos i coberts, tot i que no es trobin tancats per cap dels seus costats, computen com a sostre d’un edifici. En cas d’un cos sortint voladís, tal com es defineix a l’article 219, no es computarà la part inferior com a porxo. Tanmateix, en cas que aquest requereixi de pilars o algun tipus de suport estructural sobre el terreny, aquest computarà com a porxo i, per tant, com a sostre de l’edifici. Article 208 Envolupant màxima d’un edifici i volum d’un edifici 208.1. L’envolupant màxima d’un edifici en volumetries definides en el planejament és l’espai volumètric màxim format pels plans intersecats següents: - Els de posició vertical situats sobre els límits del perímetre de l’ocupació màxima o definida en planta, limitats per l’alçària reguladora màxima de les façanes i les mitgeres, segons es determini en els paràmetres de cada zona. - I els plans de les cobertes definides i admissibles en cada zona. 208.2. El volum d’un edifici és el que configura el projecte arquitectònic a partir d’aplicar els paràmetres vinculats a l’ordenació volumètrica corresponent: - En el cas de volumetries definides en els plànols d’ordenació, el volum d’un edifici no sobrepassarà l’envolupant màxima resultant. - En el cas de volumetries flexibles, els paràmetres principals que condicionen el volum d’un edifici són el sostre edificable màxim de la parcel·la, el nombre màxim de plantes, l’ocupació màxima de la parcel·la, i les distàncies mínimes de separació de l’edificació als límits de la parcel·la. Article 209 Façanes d’un edifici 209.1. Les façanes d’un edifici són els plans verticals de l’edifici, incloses les parets mitgeres, resultants d’aplicar els paràmetres urbanístics de posició en planta de l’edificació i l’alçària reguladora corresponent, segons si l’edifici se situa en relació amb el vial o amb la parcel·la. 209.2. La façana mínima d’un edifici és el paràmetre que regula la mesura mínima en planta de la línia de façana que se situa en relació amb el front de parcel·la, entenent com a tal el llindar que afronta amb espai públic i que garanteix l’accés als serveis definits per l’article 27 del TRLUC. 209.3. Les zones poden regular aspectes vinculats a la composició formal de les façanes, relacionats amb la posició dels forjats, obertures, materials i colors, l’incompliment dels quals pot ser un motiu per denegar una llicència urbanística. En el cas d’edificacions incloses en el Catàleg de protecció de patrimoni, caldrà atendre a les intervencions admeses d’acord amb la fitxa corresponent.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

166

Article 210 Nombre màxim de plantes 210.1. El nombre màxim de plantes és el que comptabilitza, conjuntament, la planta baixa i les plantes pisos admeses en una parcel·la. 210.2. El nombre màxim de plantes es determina en cada zona o subzona i en els plànols d’ordenació detallada, si així es remet des de la regulació de la zona. En casos concrets d’un planejament derivat o en relació amb la protecció d’un subsòl, es pot concretar, també, un nombre màxim de plantes soterrànies o prohibir-les. 210.3. Quant al còmput del nombre de plantes en el desenvolupament del planejament derivat i en la concessió de llicències, són determinants els articles que regulen la posició de planta baixa en un tram de façana d’un edifici segons els articles 212.3.2, 212.3.3 i 212.4.2. Article 211 Alçària reguladora màxima d’un edifici i el punt d’aplicació 211.1. L’alçària reguladora màxima d’un edifici és la mesura vertical sobre el pla exterior de la façana del front principal, des del seu punt d’aplicació fins a la intersecció del pla superior del forjat de coberta, tant si és pla com inclinat. 211.2. La mesura de l’alçària reguladora màxima es defineix a partir del nombre de plantes màxim regulat en l’article anterior. En general, l’alçària reguladora màxima que correspon a cada nombre de plantes és la següent: Edificacions de 1P (Pb): 3,80 metres Edificacions de 2P (Pb+1 pp): 7,00 metres Edificacions de 3P (Pb+2 pp): 10,20 metres Edificacions de 4P (Pb+3 pp): 13,40 metres 211.3. El punt d’aplicació de l’alçària reguladora màxima es regula per a cada tipus bàsic d’edificació en relació amb el vial i amb la parcel·la, segons dos apartats: a. Una norma general dins d’uns marges de desnivells en terrenys o carrers. b. Una norma específica per a carrers o terrenys amb fort pendent, on s’estableixen condicions relacionades amb les cotes de les alineacions de les edificacions i la situació de la planta baixa. Així, es permet adaptar projectes arquitectònics a una topografia complexa, i flexibilitzar la norma general sense sobrepassar l’aprofitament que el planejament li adjudica en l’ordenació volumètrica definida, d’acord amb el que determina l’article 207.3. 211.4. Per a determinar el punt d’aplicació de l’alçària reguladora màxima en edificis situats en relació amb el carrer, s’utilitzaran els criteris següents: a. Norma general - El punt d’aplicació de l’alçària reguladora màxima se situarà sobre la vorera en el punt intermedi de la façana del front principal. Si la parcel·la fa cantonada i té més fronts principals, el punt intermedi se situarà respecte dels fronts desplegats. - Quan el desnivell de cotes entre els extrems de l’alineació de la façana o façanes desplegades sigui superior a 1,20 metres i inferior a 1,80 m, el punt d’aplicació de l’alçària reguladora se situarà sobre l’alineació de la façana en la cota +0,60 m per sobre la cota de l’extrem més baix. - Quan el desnivell entre els extrems de l’alineació de la façana del front o fronts principals sigui superior a 1,80 metres, s’haurà d’escalonar l’edifici en diferents trams, sempre que la mesura en planta del tram no sigui inferior a la façana mínima. El punt d’aplicació de l’alçària reguladora en cada tram resultant se situarà d’acord amb la regulació dels apartats anteriors a i b. En



CVE-DOGC-A-15295026-2015

167

cas que els trams resultants de l’escalonament siguin inferiors a la façana mínima, es prendrà, com a punt d’aplicació de l’alçària màxima, aquell situat en la cota +0,60 m per sobre de l’extrem més baix, d’acord amb l’article 211.4.2. b. Norma específica per a parcel·les situades en carrers de fort pendent. - En carrers amb fort pendent o en parcel·les amb fronts a carrers més amples, no caldrà escalonar l’edifici d’acord amb la norma general de l’apartat 195.4.1.c, si la planta baixa se situa entremig de les cotes dels extrems de l’alineació de l’edificació, d’acord amb el que determina l’article 196.3.2.b, i la diferència de cotes entre els extrems de l’alineació no sigui superior a 3 m. En aquest cas, el punt d’aplicació de l’alçària reguladora màxima seguirà situant-se a 0,60 metres per sobre de la cota de l’extrem inferior de l’alineació de l’edificació. - En el cas que la planta baixa se situés a més d’1,5 m de la cota inferior de l’alineació de l’edificació, d’acord amb el que preveu l’article 196.3.2.c, el punt d’aplicació de l’alçària reguladora màxima se situarà a una distància màxima d’1 m per sota de la cota del paviment de la planta baixa, encara que la distància d’aquest punt d’aplicació a la cota més baixa de l’alineació sigui superior a 0,60 m. c. Parcel·les que tinguin fronts principals en carrers oposats. - En parcel·les que tinguin fronts principals en carrers oposats, cada front tindrà el punt d’aplicació de l’alçària reguladora màxima. En aquest cas, si l’edificació és compacta entre els dos carrers i els plànols d’ordenació detallada no determinen la línia divisòria del canvi d’alçària, aquesta es produirà en el punt intermedi de la parcel·la. 211.5. Per a determinar el punt d’aplicació de l’alçària reguladora màxima en edificis situats en relació amb la parcel·la, s’utilitzaran els criteris següents: a. Norma general - El punt d’aplicació de l’alçària reguladora màxima per a edificacions situades en relació amb la parcel·la se situarà en el punt més baix de la rasant definitiva del terreny a la línia de contacte amb la façana de l’edifici que li correspon el nombre de plantes màxim admès. D’haver-hi diverses façanes amb la condició anterior, es referirà a la façana que tingui l’alineació sobre el terreny en la cota més baixa. b. Condicions en terrenys amb fort pendent. - En el cas que el paviment de part d’una planta baixa es trobés situat a més d’1 m per sobre del terreny modificat de la parcel·la, d’acord amb el que es regula en l’article 212.4.2, el punt d’aplicació de l’alçària reguladora màxima se situarà en aquesta cota -1 m respecte del paviment de la planta baixa. En aquest cas, però, part de la planta de la baixa se situarà per sota de la cota més alta de l’alineació de la façana sobre el terreny, a una distància igual o de més, a la diferència entre la cota més baixa de l’alineació i el punt d’aplicació. Aquesta diferència (b) no podrà ser superior a 1 m, ja que si no es perd la condició de planta baixa (a+b≤2 m), d’acord amb el que regula l’article 212.4.2.c. En cas que aquesta diferència (b) fos superior a 0,50 m (a+b≤1,5 m), part de la planta soterrània haurà de computar d’acord amb l’article 212.4.2.a i b. c. Les rasants i les plataformes del terreny modificat per ser edificat vénen regulades segons els moviments de terres admesos en el paràmetre Modificacions de la topografia del terreny d’una parcel·la establertes en l’article 194, mentre que la regulació de la posició de la planta baixa en relació amb el



CVE-DOGC-A-15295026-2015

168

terreny i el còmput de sostre de la planta baixa i planta soterrània es regula en l’article 212.4. Article 212 Planta baixa 212.1. La planta baixa d’un edifici és la planta relacionada directament amb l’accés principal de l’edifici, situada a la cota més pròxima a la rasant del carrer o a les rasants del terreny de la parcel·la, amb les condicions i marges altimètrics regulats en cada tipus d’edificació. 212.2. La planta baixa d’un edifici es regula per a cada tipus bàsic d’edificació, en relació amb el vial i amb la parcel·la, segons dos apartats: a. Una norma general dins d’uns marges de desnivells en carrers o terrenys. b. Una norma específica per a carrers o terrenys amb fort pendent, en la qual s’estableixen condicions relacionades amb les cotes de les alineacions de les edificacions, la condició de planta baixa i el còmput de sostre edificable de la planta baixa i de la planta soterrània. Aquesta norma específica permet adaptar projectes arquitectònics a una topografia complexa, i flexibilitzar la norma general amb l’objectiu de no sobrepassar l’aprofitament que el planejament li adjudica en l’ordenació volumètrica definida, d’acord amb el que determina l’article 207.3. 212.3. Situació de la planta baixa en les edificacions situades en relació amb el carrer a. Norma general - En el cas que la diferència entre les cotes dels extrems de l’alineació de l’edificació sigui igual o menys d’1,20 metres, el paviment de la planta baixa es pot situar en qualsevol cota dins del marge definit entre 0,60 m per sobre i per sota del punt intermedi altimètric de les rasants de la vorera en els extrems de l’alineació de l’edificació, ja sigui en un front principal o en dos fronts principals desplegats fent cantonada. - En el cas que la diferència de cotes dels extrems de l’alineació sigui superior a 1,20 metres, s’haurà de recular la planta baixa. b. Norma específica en carrers de forts pendents. - En carrers de forts pendents o en parcel·les amb fronts més amples, no caldrà recular la planta baixa quan la diferència entre les cotes dels extrems de l’alineació superi els 1,20 metres, en els supòsits, condicions i límits següents: - Que quedi justificat als efectes tècnics, constructius i compositius de l’edifici, i d’acord amb els apartats següents b i c. - En el cas que la diferència entre les cotes dels extrems de les alineacions no superi els 3 metres, la cota del paviment de la planta baixa s’ha de situar en un marge comprès entre 1,5* m per sobre de la cota més baixa i 1,5* m per sota de la cota més alta de l’alineació. El punt d’aplicació de l’alçària reguladora màxima se situarà en tots els casos a 0,60 m per sobre de la cota inferior de l’alineació de l’edificació, d’acord amb el que regula l’article 211.4.2. (* Si el desnivell està entre 1,20 m i 1,50 m, aquest número coincidirà amb el desnivell) - En el cas que el projecte arquitectònic proposi sobrepassar el límit d’1,5 m regulat en l’apartat anterior, les condicions en relació amb l’aprofitament seran les següents: . La part de la planta soterrània, situada sota d’aquest tram de la planta baixa que sobrepassa la distància d’1,5 m respecte a la cota més baixa de l’alineació



CVE-DOGC-A-15295026-2015

169

de l’edificació, computarà a efectes de sostre i s’haurà de compensar en altres parts de l’edifici. .Si aquesta diferència és superior a 2 metres, el tram de la planta baixa amb aquesta condició respecte de la rasant de l’alineació tindrà la consideració de planta pis. c. Normes de la planta baixa en relació amb la cota del pati d’illa. - En pendent descendent des del carrer: . En cas que la cota del paviment de la planta baixa tingui una alçària superior a 1,5 metres respecte de la cota del pati d’illa o pati posterior de parcel·la, la part de la planta soterrània que sobresurti haurà de computar en concepte de sostre edificable, i aquest s’haurà de compensar en una altre part de l’edifici, d’acord amb el que regula l’apartat d següent. . A partir de que la cota del paviment de planta baixa superi els 2 m respecte de la cota del pati, aquesta tindrà la consideració de planta pis i el darrer pis de l’edifici s’haurà de recular d’aquesta façana posterior, com a mínim, 3 metres, condició que s’haurà de tenir en compte i integrar en la compensació de sostre regulada en l’apartat anterior. - En pendent ascendent des del carrer: . En cas que la cota del pati d’illa o pati posterior de parcel·la tingui una alçària superior a 2,00 metres respecte de la cota del paviment de la planta baixa, la part de la planta baixa que es consideri soterrània s’haurà de compensar en una altra part de l’edifici, d’acord amb el que regula l’apartat d següent, que es podrà situar sobre la darrera planta, alineat a la façana posterior, i fins a la meitat de la profunditat edificable. Per al càlcul de l’alçària reguladora màxima, en aquest cas, s’aplicarà el que disposa l’article 211.5. . El còmput de les superfícies de sostre a compensar, que fa referència als dos apartats anteriors a i b, es calcularà traçant unes línies obliqües en els plans verticals de les mitgeres, que vagin des de la cota del carrer a la cota del pati. La superfície que computarà de la planta soterrània vindrà definida per una línia en planta entre els dos punts definits per les verticals sobre la mitgera, on la distància entre el sostre de la planta baixa i la línia obliqua sigui 1,5 m. d. En les parcel·les que tinguin fronts en carrers oposats, la posició de la planta baixa es referirà a cada front. 212.4. Situació de la planta baixa en les edificacions situades en relació amb la parcel·la. a. Norma general - En les edificacions situades en relació amb la parcel·la, la cota del paviment de la planta baixa s’ha de situar, com a màxim, a 1 m per sobre de qualsevol cota exterior del terreny modificat i definitiu del projecte. b. Norma específica en terrenys amb fort pendent. - En el cas de topografies complexes i variables amb forts pendents, part de la planta baixa es podrà situar, puntualment, per sobre d’1 m respecte del terreny modificat, d’acord amb l’article 194, quan una altra part de la planta baixa quedi per sota de la cota del terreny modificat, amb les condicions següents: . La part de planta baixa semisoterrada o la part de la planta soterrània que sobresurti computaran a partir que la cota del paviment de la planta immediatament a sobre se situï a més d’1,50 m de la cota exterior del terreny. . En el cas que part de les plantes d’un edifici tinguin, només, una cara a l’exterior i les altres soterrades o en part, es farà per parts de l’edifici segons el criteri i regulació de l’apartat 212.3.2.c d’aquest article.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

170

. Als efectes de no sobrepassar el nombre de plantes que determina el planejament i l’alçària reguladora màxima corresponent, la planta baixa o planta soterrània d’un edifici o part d’aquestes passen a ser planta pis o planta baixa respectivament, quan la distància entre la rasant del terreny exterior i el paviment de la planta immediatament a sobre és superior a 2 metres. . El conjunt de les façanes de cada edificació principal situada en topografies complexes, mai, podran donar lloc a alçats frontals sobre el pendent que superin el nombre de plantes màxim definit pel planejament. 212.5. En les edificacions singulars situades en relació amb l’illa, la planta baixa se situa i computa d’acord amb l’anterior apartat, a excepció que un planejament derivat de detall determini una ordenació singular amb edificacions i espais lliures diversos, que permetin compaginar edificacions situades en relació amb el vial i justificar, en aquest cas, el sostre d’un edifici o d’un planejament derivat d’acord amb el que regula l’apartat 212.3 d’aquest article. 212.6. La superfície construïda de totes les plantes baixes computen als efectes del càlcul del sostre d’un edifici, excepte la part semisoterrada dels edificis situats en relació amb la parcel·la regulada segons l’apartat 212.4.2 d’aquest article. 212.7. Els criteris del còmput del sostre edificable en ordenacions volumètriques de detall del planejament derivat es farà d’acord amb la regulació dels apartats anteriors 212.3 i 212.4, a partir de les seccions adequades, ja siguin edificacions situades en relació amb el vial, en relació amb la parcel·la, o en relació amb l’illa. 212.8. L’alçària lliure mínima de la planta baixa, en el cas d’ús d’habitatge, serà de 2,70 m i, en el cas de local sense ús o amb usos diferents del residencial, serà de 3,20 m. Article 213 Planta soterrània 213.1. La planta soterrània és la planta situada a sota de la planta baixa. 213.2. La planta soterrània no computa a efectes del càlcul del sostre edificable d’una parcel·la o sostre d’un edifici, amb l’excepció que el planejament derivat o el projecte arquitectònic prevegi el següent: a. Que en carrers i terrenys en fort pendent, part de la planta soterrània computi als efectes del que determinen els articles 212.3.2.c, 212.3.3 i 212.4.2. b. Que s’ocupin amb usos principals d’ús col·lectiu i d’accessibilitat pública. c. Que part de la planta soterrània doni a un celobert i generi noves façanes, on la paret confrontant estigui situada a 3 metres o més i, aleshores, s’aplicarà el que determina l’article 212.3.2.c. Article 214 Planta altell 214.1. La planta altell és la planta útil situada entremig de les plantes principals d’un edifici, que queden reculades respecte d’algun costat o límit d’aquestes, creant àmbits de dobles espais. 214.2. Les plantes altells computen a efectes del càlcul del sostre edificable màxim d’una parcel·la, en el cas que el planejament derivat les reguli en mesura i posició, i del càlcul del sostre d’un edifici. Article 215 Planta pis i planta àtic 215.1. Les plantes pis d’un edifici són totes les situades per sobre la planta baixa, exceptuant la planta sota coberta.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

171

215.2. La planta àtic és la darrera planta pis que es recula dels fronts de façana de l’edifici. La planta àtic, per estar inclosa en el concepte de planta pis, està definida en els plànols corresponents d’ordenació detallada amb un nombre de plantes més que el que s’indica en la part de la terrassa vinculada a la planta àtic. 215.3. Totes les plantes pis, inclosa la planta àtic, computen a efectes del càlcul del sostre edificable màxim de parcel·la, del sostre d’un edifici, i als efectes del càlcul del nombre màxim d’habitatges. Article 216 Planta sota coberta 216.1. La planta sota coberta és l’espai habitable creat entre la part superior del forjat del sostre del darrer pis i la part inferior de la coberta inclinada. 216.2. El pla superior estructurant de la coberta inclinada arrenca sobre el pla de façana i, com a màxim, se situa a 40 cm per sobre de la cota superior del darrer forjat admès. En cap cas, l’arrencada d’aquest pla inclinat se situarà per sobre de l’alçària reguladora màxima, i no s’admetrà l’obertura de finestres a façana d’aquest espai. 216.3. L’espai computable de la planta sota coberta, pel que fa al sostre d’un edifici i del sostre edificable màxim d’una parcel·la en el planejament derivat i en els àmbits de gestió, és el que té una alçària lliure igual o superior a 1,80 metres. 216.4. El planejament derivat i el projecte de reparcel·lació dels polígons d’actuació urbanística han de concretar la posició i dimensió d’aquest sostre edificable computable, però no es pot tenir en compte als efectes de deduir-ne el nombre màxim d’habitatges de l’àmbit de planejament o gestió. 216.5. L’espai de la planta sota coberta, només, es pot destinar a: a. Trasters o espais comunitaris al servei del conjunt de l’edifici. b. Ampliació de l’ús situat immediatament a la planta inferior, sense constituir mai un establiment independent. En cas de tractar-se d’un habitatge, la superfície no ha de ser una condició indispensable per obtenir els nivells mínims d’habitabilitat i, s’admet, així, situar estances principals d’un habitatge a la planta sota coberta. L’ascensor no podrà tenir accés directe a aquest espai. Article 217 Coberta 217.1. És la planta terminal de l’edifici que té la finalitat de protegir la construcció de la pluja i altres agents atmosfèrics. Aquestes poden ser planes o inclinades. 217.2. Per a aquells edificis amb teulada, la planta coberta comença a comptar des de la intersecció de pla superior del forjat de coberta amb el pla exterior de la façana, o part inferior del ràfec en el pla de façana, amb la volada màxima determinada per la sortida dels ràfecs. El punt d’arrencada de la coberta no superarà l’alçària reguladora màxima sense que, en cap cas, es trobi a més de 90 cm per sobre de l’últim forjat. El pendent de la teulada no podrà ser superior al 30%. 217.3. Per sobre dels plans definits per la teulada, podran sobresortir elements de ventilació, antenes, claraboies i elements tècnics. Les claraboies hauran de ser paral·leles als plans de la teulada i no se separaran més de 50 cm d’aquesta en cap punt. Els careners de coberta, així com altres elements construïts, no sobrepassaran, en més de 3,50 metres, l’alçària de l’arrencada de la coberta al pla de façana.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

172

217.4. Per a edificis acabats en terrassa, el pla d’arrencada de la planta coberta serà el pla superior dels elements resistents del darrer forjat. Per sobre d’aquest pla, es podrà situar la cambra d’aire amb una alçària màxima de 60 cm. Les baranes de protecció hauran de ser calades, i tindran, com a alçària màxima, l’establerta com a mínima per la legislació sectorial d’aplicació. Les divisions privatives, tampoc, excediran aquesta alçària. Les cobertes planes no podran sobrepassar la línia de façana i, per tant, no podran tenir volada. 217.5. Dins del gàlib definit per uns plans inclinats del 30% situats sobre els punts d’aplicació de l’alçària reguladora màxima establerta pel nombre de plantes del projecte arquitectònic concret, es podran instal·lar cossos edificats que continguin els elements tècnics de l’ascensor, la climatització de l’edifici, les claraboies dels celoberts, el badalot de la caixa d’escales, els dipòsits d’aigua, les plaques solars, i altres elements tècnics necessaris, excepte quan ho exigeixin les pròpies necessitats del servei. Només, s’admetrà un únic volum d’accés a coberta (badalot) per escala, la superfície màxima del qual serà la necessària per integrar els elements tècnics de cada edificació, i l’alçària màxima serà de 3,00 metres. S’admet l’accés de l’ascensor a coberta, sempre que s’integri dins d’aquest únic volum admissible i no superi l’alçària reguladora màxima. 217.6. Les claraboies i les terrasses tipus banyera situades en cobertes inclinades s’hauran de separar un mínim d’1,5 metres dels límits de cada pla de coberta. Aquestes no podran ocupar més d’un 30% de la superfície de cada pla de coberta. Article 218 Alçària lliure i construïda d’una planta 218.1. L’alçària lliure d’una planta és la distància entre el paviment i el sostre o cel ras, si escau. 218.2. L’alçària construïda d’una planta és la distància entre el paviment i la cara inferior del forjat del sostre. Article 219 Cossos sortints 219.1. Són cossos sortints els elements construïts, ocupables o transitables, que sobresurten dels plans de les façanes d’un edifici a partir de la primera planta pis. Els cossos sortints poden ser tancats o oberts. 219.2. Es considera com a cos sortint tancat la part de la superfície de la volada que té el seu front tancat amb elements construïts o fixos, o que l’espai està ocupat o previst per a instal·lacions de l’immoble (com els estenedors requerits pel Decret d’habitabilitat no visibles des de l’espai públic). Els cossos sortints tancats computen als efectes del càlcul del sostre d’un edifici regulat a l’article 207. 219.3. Són cossos sortints oberts els que no són tancats. Els cossos oberts no computen a efectes del càlcul del sostre d’un edifici regulat a l’article 207. 219.4. Els cossos sortints computen en relació amb el paràmetre de l’ocupació màxima de la parcel·la i es tenen en compte respecte de les distàncies mínimes fixades entre edificacions i els límits de parcel·les. 219.5. En edificacions alineades a vial, no s’admet cap cos sortint a menys de 3,00 metres d’alçària sobre la vorera del carrer. Les volades no sobrepassaran la mesura d’1/15 en relació amb l’amplada del carrer, i de 1/10 entre façanes confrontants dins dels espais privats, amb un màxim d’1,60 metres en ambdós casos.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

173

219.6. En edificacions aïllades, s’admeten cossos sortints oberts sense límit de volada. En cas que aquests estiguin suportats per pilars, la part inferior computarà com a porxo, si té l’alçària lliure mínima establerta, d’acord amb els paràmetres definits per a cada zona. Article 220 Espais oberts d’un edifici 220.1. Els espais oberts d’un edifici són els espais amb sostre, inclosos en l’envolupant de les façanes d’un edifici, i que estan oberts a l’exterior en un o més costats. 220.2. En un planejament derivat que detalli la situació d’un espai obert en una volumetria definida o en un projecte arquitectònic que es reguli per un número absolut de sostre edificable màxim, els espais oberts no computaran en els supòsits següents: - Els espais oberts en planta baixa d’ús públic o col·lectiu. - Els espais oberts que constitueixen un buit de volum entre plantes i façanes de l’edifici, configurant noves façanes internes dins de l’envolupant de l’edifici. - Els espais oberts a tres costats amb una fondària respecte de la façana no superior a l’alçària lliure. - Els espais oberts a un o dos costats que la fondària respecte del pla de façana no sigui més de la meitat de la seva alçària lliure entre forjats, i l’amplada a façana sigui superior o igual a dues vegades de la fondària. 220.3. En cap cas, un espai obert no computable pot estar ocupat per instal·lacions fixes de l’edifici, o espais requerits per les condicions d’habitabilitat. 220.4. La superfície dels espais oberts d’ús privatiu no computables a efectes de sostre d’un edifici, i la dels cossos sortints oberts d’un edifici no poden superar el conjunt de la superfície potencial dels cossos sortints oberts possibles admesos a les façanes d’un edifici, segons es reguli a cada zona o el 20% de la superfície construïble total amb caràcter general. Article 221 Elements tècnics i compositius d’un edifici 221.1. Són elements tècnics i compositius d’un edifici els que són part integrant de la construcció de l’edificació, i que poden sobresortir de l’envolupant màxima d’un edifici; aquests no són habitables ni transitables, a excepció de forjats específics per a l’ús i manteniment propi de l’element o instal·lació, per exemple els sòcols, cornises, ràfecs, marquesines, revestiments, persianes, baranes, xemeneies, instal·lacions diverses per ascensors i escales, baixants, aparells d’aire condicionat, antenes i altres. 221.2. Els elements tècnics i compositius d’un edifici no computen als efectes del càlcul del sostre d’un edifici regulat en l’article 207. 221.3. Els elements tècnics i les conduccions de les instal·lacions s’hauran de preveure en el projecte d’edificació, amb una composició arquitectònica integrada amb la de tot l’edifici. Quan es prevegi una ubicació conjunta dels aparells de tot l’edifici en un emplaçament en concret, caldrà triar l’emplaçament que quedi ocult de les visuals des de la via pública i espais comunitaris, i que sigui compatible amb la seva funció. 221.4. No s’admet la instal·lació dels elements tècnics a les obertures ni a les façanes existents (finestres, balconades, façanes, tancaments perimetrals, etc.), i caldrà protegir-les de ser vistes des de la via pública i espais comunitaris.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

174

221.5. Les conduccions per extracció de fums, gasos i olors, es conduiran per l’interior de l’edifici fins a la coberta, amb les mesures correctores adients per evitar molèsties als veïns. Només, s’admetran els baixants de pluvials vistos. 221.6. Els aparells d’aire condicionat i les sortides dels conductes de ventilació se situaran a l’interior de l’edifici. Tanmateix, quan, per raons justificables d’instal·lació, s’hagin de disposar alineats a façana, s’instal·laran sense sobresortir del pla de façana i protegits de vistes mitjançant alguna reixa o parament. En planta baixa, no s’admet cap aparell d’aire condicionat per sota d’una alçària de 2,50 metres. 221.7. Les plaques solars necessàries, d’acord amb l’aplicació de les normatives sectorials vigents o les disposades voluntàriament, s’instal·laran adossades al pla de la coberta inclinada, mantenint la mateixa pendent d’aquesta i separada dels seus límits un mínim d’1,5 metres. Quan se situïn en cobertes planes, caldrà triar la ubicació que impossibiliti la visibilitat des de les vies i espais públics, d’acord amb els criteris establerts a l’article 221.3. Article 222 Patis de llum 222.1. Els patis de llum són espais no edificats oberts al medi exterior per la part superior, destinats a il·luminar i a ventilar les dependències d’un edifici, creant noves façanes internes de l’edifici. 222.2. Les dimensions mínimes dels celoberts seran les regulades per a garantir les condicions d’habitabilitat mínimes fixades en el decret d’habitabilitat vigent en el moment, en relació amb les peces principals d’un habitatge i altres estances que es regulin així. 222.3. Els celoberts d’un projecte arquitectònic computen als efectes del càlcul del sostre d’un edifici regulat a l’article 207, excepte: - Quan una de les cares del pati tingui una alçària igual o inferior a la distància més curta entre cares confrontants del perímetre, i aquesta no coincideixi amb la partió de la finca veïna. - Quan una de les cares del pati sigui permeable. - Quan el planejament derivat d’ordenació volumètrica precisa justifiqui que, en subzones per a habitatges de protecció pública, la tipologia en “doble bloc” regula patis amplis i suficients per a una correcta il·luminació i ventilació creuada dels habitatges amb funcions ambientalment positives, i que aquesta tipologia de l’edificació millora els espais públics de l’ordenació urbanística de l’entorn. Article 223 Patis de ventilació 223.1. Els patis de ventilació són espais no edificats i oberts al medi exterior destinats a ventilar cuines i banys, i altres peces no principals de l’habitatge. 223.2. La superfície dels patis de ventilació computen als efectes del càlcul del sostre d’un edifici regulat en l’article 207. CAPÍTOL TERCER Paràmetres d’ús Secció 1a Disposicions generals Article 224 Definició dels usos En la regulació detallada de cada zona, s’estableixen els usos que s’hi admeten i els que hi són compatibles, mentre que els que no es mencionen s’entenen,



CVE-DOGC-A-15295026-2015

175

expressament, prohibits. Aquests usos s’hauran d’ajustar a la regulació establerta en aquest capítol. Article 225 Classificació dels usos S’estableixen els criteris de classificació dels usos següents: - Segons la funció urbanística. Els usos es classifiquen com a generals o específics, d’acord amb la funció urbanística que desenvolupen en el POUM. - Segons el domini. Els usos es classifiquen com de domini públic o privat, atenent a l’àmbit en el qual es desenvolupen. - Segons la permissivitat. Els usos es classifiquen com a principals (o dominants), compatibles o prohibits, segons la localització i el caràcter de la zona general, el sector de sòl urbanitzable, o el sistema. Secció 2ª Usos segons la funció Article 226 Usos generals 226.1. Els usos generals són aquells establerts per aquest planejament per a cadascun dels sectors de manera genèrica, sense atendre a la ordenació concreta dels àmbits de planejament. També, s’entén l’aplicació en l’agrupació d’un conjunt de zones amb paràmetres en comú, i per als sistemes en sòl urbà, urbanitzable i en sòl no urbanitzable. 226.2. Residencial. Es refereix a l’allotjament prolongat o regular de les persones en edificacions condicionades per a aquesta funció, en unitats que s’anomenen habitatges. Usos específics: habitatges unifamiliars i habitatge plurifamiliar. 226.3. Terciari i serveis. Comprèn les activitats de tipus comercial (mercadeig de béns, productes o mercaderies) i aquelles que consisteixen en la prestació de serveis personals al públic, excepte aquells supòsits en què les mercaderies estiguin sotmeses a processos de transformació, tractament o condicionament. L’activitat comercial es pot desenvolupar a l’engròs i/o al detall. Es considera com a activitat de serveis la que consisteix en la prestació de serveis personals al públic. Usos específics: associatiu, comercial, cultural, educatiu, esportiu i de lleure, hoteler, oficines i serveis, recreatiu, religiós, residencial, restauració i sanitari assistencial. 226.4. Industrial logístic i tecnològic (productius) Es distingeixen dos tipus d’activitats: - La indústria de transformació, que comprèn les activitats dirigides a la obtenció, transformació o reutilització de productes. - La indústria de no transformació, que comprèn activitats com el manteniment i reparació, envasatge i embalatge, magatzem, i tallers d’activitats professionals. Usos específics: industrial i magatzem. 226.5. Agrari i recursos naturals Comprèn aquelles activitats que són pròpies del medi rural, destinades a l’explotació del camp, el bestiar o els boscos, incloses les petites activitats de



CVE-DOGC-A-15295026-2015

176

caràcter familiar i artesanal derivades de la pròpia naturalesa agrícola o ramadera. Usos específics: agrícola, forestal i ramader. 226.6. Dotacions públiques Inclou aquells usos o activitats al servei directe dels ciutadans destinats a educació, assistència, sanitat, cultura, esport, religió i tots aquells que impliquin una millora de la seva qualitat de vida, i que estiguin, directament o indirectament, promogudes o gestionades per l’administració. Usos específics: cultural, educatiu, esportiu i de lleure, religiós, residencial i sanitari assistencial. 226.7. Serveis tècnics i ambientals Comprèn aquelles infraestructures de serveis tècnics i mediambientals, i serveis relacionats amb les diferents modalitats de transport rodat, de bicicletes o de vianants públic o privat. Usos específics: aparcament, estació de servei i serveis tècnics. 226.8. Mobilitat Comprèn aquelles infraestructures de transport terrestre i aeri que conformen la xarxa de comunicacions del territori i estan destinades al transport de les persones i mercaderies, en les seves diferents modalitats (viari, ferroviari i aeri). Usos específics: aparcament, estació de servei i serveis tècnics. 226.9. Lleure i ambiental Comprèn aquelles activitats destinades a l’esbarjo, esplai o repòs de la població a l’aire lliure en espais no edificats. Usos específics: allotjament rural, cultural a l’aire lliure, esportiu i de lleure i restauració. Article 227 Usos específics 227.1. Segons la funció, el POUM, també, determina una sèrie d’usos específics, els quals es defineixen a continuació: 227.2. Agrícola: Inclou totes les activitats relacionades amb el cultiu de la terra, les que tenen lloc a l’entorn de les masies, instal·lacions, pallisses, estables, sitges i altres dependències. També, s’inclouen les petites activitats de caràcter familiar i artesanal d’elaboració de productes derivats de l’explotació agrària. 227.3. Allotjament rural: Correspon a les activitats turístiques residencials de curta durada, ubicades en entorns rurals o naturals, com ara els albergs juvenils situats en sòl no urbanitzable, refugis de muntanya, centres de vacances, cases de colònies i residències cases de pagès. 227.4. Aparcament: És el destinat a l’estacionament, parada i guarda de vehicles automòbils en un edifici d’instal·lació, ja sigui en el subsòl, en planta baixa o en plantes pis. S’estableix una regulació específica d’aquest ús en la secció cinquena d’aquest mateix capítol, on es distingeix l’ús d’aparcament, específicament del d’aparcament lligat a l’ús dominant de l’edifici, solar o instal·lació. 227.5. Associatiu: Comprèn aquelles activitats de tipus social i de promoció que es desenvolupen en centres d’associacions cíviques, polítiques o similars i que no portin assignat cap ús complementari de tipus recreatiu, educatiu o esportiu. 227.6. Comercial:



CVE-DOGC-A-15295026-2015

177

Comprèn les activitats pròpies dels establiments comercials definits a la Llei 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials que entén per establiments comercials els locals, construccions, instal·lacions, o espais coberts o sense cobrir, en els quals es desenvolupin activitats comercials, tant si aquestes activitats es fan de manera continuada, com periòdica o ocasional, i independentment que es realitzin amb la intervenció de personal o amb mitjans automàtics. Queden exclosos d’aquesta consideració els espais situats a la via pública, en què es duguin a terme mercats de venda no sedentària, periòdics o ocasionals, degudament autoritzats per l’ajuntament corresponent. Els establiments comercials poden ser individuals o col·lectius i es poden classificar tenint en compte la superfície, el règim de venda, l’assortiment i la relació amb altres establiments. S’estableixen les categories d’ús comercial següents: - Comerç de venda a l’engròs - Comerç de venda al detall. Establiments oberts al públic de caràcter individual o col·lectiu, i locals destinats a la prestació de serveis privats al públic. No inclou el comerç a l’engròs, la restauració ni les activitats lúdiques. Els establiments de caràcter col·lectiu estan integrats per un conjunt d’establiments situats en un o diversos edificis en un mateix espai comercial, en els quals es duen a terme diferents activitats comercials (els establiments comparteixen un accés comú des de la via pública, aparcaments compartits, serveis comuns o denominació o imatge unitària). Així mateix, els establiments comercials, també, es poden classificar tenint en compte quina és la superfície de venda, el règim de venda, l’assortiment i la relació amb altres establiments. En aquest sentit, atenent a la superfície, els establiments comercials poden ser: - Petits (PEC). Són aquells establiments individuals o col·lectius, amb una superfície de venda inferior als 800 m². - Mitjans (MEC). Són aquells establiments individuals o col·lectius, amb una superfície de venda superior o igual als 800 m² i inferior als 1.300 m². - Grans (GEC). Són aquells establiments individuals o col·lectius, amb una superfície de venda igual o superior als 1.300 m² i inferior als 2.500 m². - Grans establiments comercials territorials (GECT). Establiments, individuals o col·lectius, amb una superfície de venda igual o superior a 2.500 m². Finalment, atenent a la singularitat, també, els podem classificar com a: - Establiments comercials singulars (ECS). Establiments essencialment dedicats a la venda d'automoció i carburants, d'embarcacions i altres vehicles, de maquinària, de materials per a la construcció i articles de sanejament i els centres de jardineria i els vivers. Aquest tipus d’establiments es poden implantar en tots els àmbits en què el planejament urbanístic admeti l’ús comercial, d’acord amb els articles 6.1 i 9.5 del Decret llei 1/2009, de 22 de desembre. En relació amb el règim d’intervenció administrativa en la materialització de l’ús comercial per als establiments comercials singulars (ECS), caldrà tenir en



CVE-DOGC-A-15295026-2015

178

compte l’article 17 i, per als ECS de 5.000 m² o més de superfície de venda, l’article 19 del Decret llei 1/2009, de 22 de desembre. - Establiments comercials no singulars (ECNS). La resta d’establiments comercials En tot cas, els grans i mitjans establiments comercials, només, es poden implantar a la trama urbana consolidada dels municipis de més de 5.000 habitants o que siguin capital de comarca, el que exclou el terme municipal de Brunyola en la seva totalitat. Els PEC no singulars, només, es poden implantar en sòl urbà i urbanitzable on l’ús residencial sigui dominant, sempre que no configurin un GEC col·lectiu o un GECT (d’acord amb l’article 9.2 del Decret llei 1/2009). Pel que fa al còmput de superfícies, la superfície de venda la constitueixen els espais dels establiments comercials en els quals s’exposen les mercaderies, inclosos els espais interns pels quals pot transitar el públic, els espais en els quals s’efectua el cobrament dels articles i/o servei, i la superfície destinada a prestar serveis complementaris relacionats amb els productes adquirits i a la qual pot accedir el públic. Les activitats desenvolupades en els locals i establiments de caràcter comercial s’han d’adequar a les exigències i requisits regulats a la Llei 1/2009 d’equipaments comercials, o legislació aplicable. 227.7. Cultural: Correspon a les activitats de tipus cultural desenvolupades en sales d’art, museus, biblioteques, sales de conferències, arxius, centres culturals, associacions, col·legis professionals i similars, teatres, cinemes, auditoris i similars. També, s’inclouen serveis complementaris a una activitat principal de tipus cultural (cafeteria, bar, botiga, aules, etc.) i les activitats o instal·lacions a l’aire lliure relacionades amb l’art i la cultura. 227.8. Educatiu: Comprèn l’ensenyament en totes les modalitats (escoles bressol, idiomes, informàtica, arts plàstiques, conducció i similars) i nivells oficials (preescolar, nivells primaris o secundaris, batxillerat i universitari, formació professional) que s’imparteixin en acadèmies, escoles públiques o privades o en centres docents homologats. 227.9. Esportiu i de lleure: Comprèn les activitats relacionades amb la pràctica, l’aprenentatge i el desenvolupament d’activitats esportives en instal·lacions cobertes o no (cultura física, esports i dansa, camps de futbol i altres disciplines, poliesportius, gimnàs, rocòdrom, piscines i similars). Com a usos associats al lleure, s’inclouen instal·lacions de senderisme, cicloturisme, centres d’interpretació i divulgació de la natura, o altres activitats relacionades amb l’esplai, i els càmpings o caravànings, com acampada temporal de conjunts de tendes desmuntables de materials tèxtils o sintètics i de vehicles rodats, que suposin la pernoctació de persones, incloses les instal·lacions i serveis complementaris a l’activitat principal (restauració, comerç, serveis, oficines, etc.). Els càmpings situats en sòl no urbanitzable requeriran l’aprovació prèvia d’un pla especial urbanístic, d’acord amb els articles 47.6.e) i 67.c) del DL. 1/2010, de 3 d’agost. 227.10. Estació de servei:



CVE-DOGC-A-15295026-2015

179

Instal·lacions destinades a la venda al públic de benzines, gasoil, lubricants i productes per a l’automòbil. També, s’admeten usos complementaris relacionats amb la instal·lació, com les oficines i serveis, magatzem, comerç, restauració i tallers de reparació d’automòbils. D’acord amb la disposició addicional vuitena de la Llei 1/2009, de 22 de desembre, d’equipaments comercials, les implantacions de nous establiments dedicats a la venda de carburants, localitzades fora de la trama urbana consolidada, poden incorporar un petit establiment comercial amb una superfície de venda fins a 200 m² com a servei complementari a la benzinera. En tot cas, aquesta superfície és un llindar màxim que haurà de ser compatible amb el dimensionat i característiques de les construccions per a la prestació de serveis de la xarxa viària emplaçades en sòl no urbanitzable que estableix l’article 52.1 del Reglament de la Llei d’urbanisme. 227.11. Extractiu: Comprèn les activitats d’extracció de terres i àrids, minerals i a l’explotació de pedreres, i moviments de terres, en general, amb una finalitat comercial. 227.12. Forestal: Comprèn les activitats relacionades amb la conservació, restauració, repoblació i explotació dels boscos en els termes que regulen la Llei forestal de Catalunya i disposicions que la desenvolupen, així com d’acord amb el que estableix la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, en aquells àmbits en què li és d’aplicació. 227.13. Habitatge: Aquell a què es destina tota edificació fixa per a residir-hi persones físiques o emprada amb aquesta finalitat, inclosos els espais i els serveis comuns de l’immoble en què està situat i els annexos que hi són vinculats, si té acreditat el compliment de les condicions d’habitabilitat fixades per la legislació aplicable. S’estableixen les categories següents: - Habitatge unifamiliar. Es refereix als allotjaments destinats a acollir una sola família o llar. L’habitatge unifamiliar tindrà lloc dins d’un edifici aïllat inclòs el garatge propi, situat en una parcel·la independent, que disposa d’un accés exclusiu amb l’exterior. - Habitatge unifamiliar amb espais comuns. Es refereix a un conjunt d’habitatges unifamiliars segons el punt 1, però amb la particularitat d’ordenar-se de forma agrupada en la parcel·la, de forma que comparteixen la titularitat del sòl sense perjudici de l’ús privatiu. - Habitatge plurifamiliar. Es refereix a un edifici que inclou més d’un allotjament familiar, compartint elements comuns i accessos. L’habitatge plurifamiliar no comprèn aquells destinats als usos hotelers ni residencials, que tenen la pròpia regulació. - Habitatge rural. Es refereix a un habitatge familiar, lligat a l’explotació del sòl no urbanitzable en el qual està ubicat. Per la seva nova implantació, es comprovarà, documentalment, l’activitat de l’usuari d’acord amb els usos permesos en sòl no urbanitzable, la necessitat real d’habitar en sòl no urbanitzable, i les alternatives possibles. Caldrà un informe previ favorable de la Comissió Territorial d’Urbanisme. 227.14. Establiments d’allotjament turístic:



CVE-DOGC-A-15295026-2015

180

Comprèn totes les modalitats d’establiments d’allotjament turístic que estableix la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya, i que es descriuen a continuació: - Establiments hotelers Són aquells que presten servei d'allotjament temporal en unitats d'allotjament als usuaris turístics, com a establiment únic o com a unitat empresarial d'explotació amb els serveis turístics corresponents. Els establiments hotelers es classifiquen en els grups següents: . Grup d’hotels (inclou hotels i hotels apartament) . Grup d’hostals o pensions - Apartaments turístics Són establiments que presten servei d'allotjament temporal en edificis o conjunts continus constituïts, en la seva totalitat, per apartaments o estudis, com a establiments únics o com a unitats empresarials d'explotació, amb els serveis turístics corresponents. - Càmpings Són establiments que presten servei d'allotjament temporal en espais d'ús públic degudament delimitats, destinats a la convivència agrupada de persones a l'aire lliure, mitjançant tendes de campanya, caravanes, autocaravanes i altres albergs mòbils o mitjançant bungalous, segons les modalitats que siguin establertes per reglament. - Establiments de turisme rural Són establiments que presten servei d'allotjament temporal en habitatges rurals, en règim d'habitacions o de cessió de l'habitatge sencer, segons les modalitats i els requisits definits per reglament. Els establiments de turisme rural es classifiquen en dos grups: . Cases de pagès (masia, masoveria, casa de poble compartida o casa de poble independent). . Allotjaments rurals (masia, masoveria, casa de poble compartida o casa de poble independent). - Habitatges d’ús turístic Són habitatges que són cedits pel propietari, directament o indirectament, a tercers, de manera reiterada i a canvi d’una contraprestació econòmica, per a una estada de temporada, en condicions de disponibilitat immediata i amb les característiques establertes per reglament. Els habitatges d'ús turístic requereixen la comunicació prèvia corresponent d'inici d'activitat a l'ajuntament competent. Tots els establiments d’allotjaments turístics hauran de complir amb la normativa turística vigent, en concret, la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya, i el Decret 159/2012, de 20 de novembre, d’establiments d’allotjament turístic i d’habitatges d’ús turístic. 227.15. Industrial: Comprèn les activitats manufacturades i de transformació, excepte el reciclatge. Les activitats industrials es classifiquen en tres categories, atenent al grau de compatibilitat amb altres usos, i al nivell d’incidència sobre l’entorn immediat: - Indústria integrada Comprèn aquelles indústries de caràcter artesanal compatibles amb l’ús residencial, ja siguin individuals o familiars, que justifiquin que el funcionament no afecta el medi ambient, la salut o la seguretat de les persones.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

181

Són activitats que no es troben classificades dins les taules dels annexos I, II ni III de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, o la legislació sectorial vigent. - Indústria agrupada. Comprèn indústries que no són compatibles amb l’habitatge, ja que poden produir efectes molestos sobre l’entorn. Es consideren com a tals, en general, la mitjana i la gran indústria, excepte aquelles que, per les característiques, no poden admetre’s en proximitat a d’altres indústries alienes. - Indústria aïllada. Comprèn aquelles indústries que, per les característiques, s’hagin d’instal·lar en zones industrials sense contigüitat amb altres activitats alienes a elles. 227.16. Magatzem: És aquell local on s’hi guarden productes i no es produeix cap manipulació, tria, agrupament o subdivisió d’aquests, per la qual cosa és un dipòsit simple de mercaderies. Quan l’activitat de magatzem estigui relacionada amb una activitat industrial o comercial contigua, es considerarà tot el conjunt com a una indústria o comerç segons correspongui. 227.17. Oficines i serveis: Comprèn totes aquelles activitats administratives i burocràtiques de caràcter públic o privat, institucions financeres o bancàries, companyies d’assegurances, gestories administratives, serveis als particulars i a les empreses, oficines vinculades al comerç i a la indústria i els despatxos professionals o similars. 227.18. Ramader: Comprèn les activitats relacionades amb la cria, engreix, guàrdia i custòdia de bestiar i explotació d’animals, ja siguin granges, vivers i els d’aqüicultura. També, s’inclouen, en aquesta classificació, les activitats relacionades amb la caça i pesca, així com les petites activitats de caràcter familiar i artesanal d’elaboració de productes derivats de l’explotació ramadera. 227.19. Recreatiu: És el referent a les manifestacions comunitàries de lleure i del temps lliure no compreses en cap altra qualificació que poden generar molèsties. S’inclou, en aquest ús, el d’espectacles de tota índole, bars musicals, sales de festes, cafès cantant i similars. També, comprèn les activitats recreatives relacionades amb el joc i l’atzar, com ara salons esportius (billars, futbolins, etc.), bingos, casinos i similars. Els locals destinats a espectacles públics, sales de festes i similars no podran ser confrontats amb edificis d’ús religiós, cultural o sanitari, si no hi ha una separació mínima que garanteixi que no es produeixen nivells sonors que puguin afectar o ser molestos per a l’edifici destinat a ús religiós, cultural o sanitari. 227.20. Religiós: Comprèn les activitats dels diferents cultes religiosos en esglésies, temples, convents, centres parroquials, capelles o similars. 227.21. Residencial: Comprèn els allotjaments col·lectius, excepte els equipaments comunitaris i els hotels, destinats a residència d’una pluralitat o comunitat de persones, com per exemple albergs de joventut, residències d’estudiants, militars o religiosos i altres de similars. 227.22. Restauració:



CVE-DOGC-A-15295026-2015

182

Comprèn els locals i establiments del sector de la restauració com ara restaurants, bars, cafeteries, gelateries, granges i similars. En el supòsit que aquests locals vagin associats a discoteques, bars musicals, pubs o similars, estaran adscrits a l’ús recreatiu. 227.23. Sanitari assistencial: Comprèn les activitats relacionades amb el tractament de malalts, sense allotjament, com ara consultoris, dispensaris i clíniques de dia. També, s’inclouen aquells establiments que prestin una funció social a la comunitat, com casals menjadors, centres d’orientació i diagnòstic, centres d’atenció especialitzada per a disminuïts, centres d’orientació i diagnòstic, unitats de tractament, centre de dia per a gent gran, centres de reinserció social, etc. Comprèn els centres, consultoris i clíniques destinades al tractament d’animals, però no les residències per a guarda i custòdia d’animals. 227.24. Funerari - tanatori: Comprèn les activitats relacionades amb l’ús funerari com ara tanatoris, crematoris i similars, regulats per la Llei 2/1997, de 3 d’abril, sobre serveis funeraris, i el Decret 297/1997, de 25 de novembre, pel qual s’aprova el reglament de policia sanitària mortuòria. 227.25. Serveis tècnics: Comprèn les instal·lacions i els espais reservats per als serveis tècnics d’electricitat, abastament d’aigua, gas, telefonia, sanejament i similars, incloses les oficines i magatzems als servei d’aquest ús. També, s’inclouen les instal·lacions comunitàries i els espais vinculats a l’estalvi energètic mitjançant la reducció, la neutralització i reciclatge dels residus líquids i sòlids com també d’investigació i divulgació d’aspectes relacionats amb la protecció del medi ambient. 227.26. Altres usos: La resta d’usos no assenyalats en la classificació anterior, o que presentin situacions dubtoses respecte de la classificació, sempre que es justifiqui que la permissibilitat no és contrària als objectius definits per a cada zona i que la implantació no suposarà cap situació conflictiva respecte dels altres usos i activitats permeses en la zona i en el conjunt del municipi, seran assimilables als usos descrits en l’article 227. Secció 3a Usos segons el domini Article 228 Domini públic Són usos públics aquells que es refereixen als serveis prestats per l’administració o per la gestió dels particulars sobre els béns de domini públic. També, inclouen els realitzats per l’administració en béns de propietat particular mitjançant l’arrendament o qualsevol altre tipus d’ocupació. Article 229 Domini privat Dins dels usos privats, es distingeixen aquells que realitzen els particulars en propietat privada, i aquells que comprenen els usos col·lectius destinats al públic desenvolupats en propietat privada, que es caracteritzen per pertànyer a una associació, agrupació, societat, club o organització similar que es gestiona per l’abonament d’una quota, un preu establert o alguna altra contraprestació.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

183

Secció 4a Usos segons la seva permissibilitat i limitacions generals dels usos prefixats Article 230 Usos admesos: principals (o dominants) i compatibles 230.1. L’ús principal és aquell ús específic que defineix l’especialització d’un àmbit, sector o zona, i que el POUM estableix com a majoritari respecte dels altres usos específics que s’hi puguin establir. 230.2. L’ús compatible és aquell que pot ser simultani i coexistir amb l’ús principal. Article 231 Usos prohibits (o incompatibles) Els usos prohibits són els usos específics que no s’indiquen, explícitament, en cada categoria i tipus de sòl, per motiu de ser contradictoris amb l’ús dominant o pel lloc on s’emplacen. Article 232 Limitacions segons posicions relatives en l’edificació 232.1. Per situació relativa d’una activitat s’entén cadascuna de les diferents possibilitats d’emplaçament físic respecte d’altres usos. La situació relativa d’una activitat ve determinada per la ubicació que ocupa el local principal i l’accés a l’activitat, i la mateixa activitat pot ocupar les plantes superiors i inferiors a la principal. 232.2. La classificació de les diferents situacions relatives de les activitats i els graus de compatibilitat o permissibilitat s’estableix en l’ordenança municipal corresponent, d’acord amb els criteris següents establerts en relació amb la proximitat als usos residencials: - Situació 1a Activitat situada en planta soterrània inferior a la -1 d’un edifici d’habitatges, amb un accés independent o a través de la planta soterrània -1. - Situació 1b. Activitat situada en la planta soterrània -1 d’un edifici d’habitatges, amb un accés independent o a través de locals de la planta baixa. - Situació 2. Activitat situada en la planta baixa d’edifici d’habitatges, amb un accés independent. - Situació 3. Activitat situada en planta pis (1r) d’un edifici d’habitatges, amb un accés independent a través de locals de la planta baixa. - Situació 4. Activitat situada en planta pis, baixa o soterrani d’un edifici d’habitatges, amb accés a través d’espais comuns de l’edifici. - Situació 5a. Activitat situada a la planta soterrània d’un edifici amb altres usos diferents als d’habitatge, i que presenta una contigüitat amb edificis d’habitatges en qualsevol de les plantes. - Situació 5b. Activitat situada en planta soterrània d’un edifici amb altres usos als d’habitatge, i que no presenta contigüitat amb edificis d’habitatges. - Situació 6a Activitat situada en planta baixa d’un edifici amb altres usos als d’habitatge, i que presenta una contigüitat amb edificis d’habitatges.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

184

- Situació 6b Activitat situada en planta baixa d’un edifici amb altres usos diferents als d’habitatge, i que no presenta una contigüitat amb cap edifici d’habitatges. - Situació 7a Activitat situada en planta pis d’un edifici amb altres usos diferents als d’habitatge, i que presenta una contigüitat amb edificis d’habitatges. - Situació 7b Activitat situada en planta pis d’un edifici amb altres usos diferents als d’habitatge, i que no presenta contigüitat amb cap edifici d’habitatges. - Situació 8. Activitat contigua a edificis d’habitatges i situada en edificis d’ús exclusiu. - Situació 9. Activitat contigua a edificis amb altres usos que no siguin el d’habitatge, i situada en edifici d’ús exclusiu. - Situació 10 Activitat en edifici d’ús exclusiu separat per espais lliures superiors a 7 metres dels edificis més propers, independentment de l’ús. - Situació 11 Activitat situada en edifici aïllat, en zones allunyades dels nuclis urbans. - Situació 12 Activitat a cel obert, propera a edificis d’habitatge, sanitari o residencial. - Situació 13 Activitat a cel obert, propera a edificis amb usos diferents dels d’habitatge, sanitari o residencial. - Situació 14 Activitat a cel obert, en zones allunyades dels nuclis urbans. Secció 5a Usos urbanístics i activitats ambientals Article 233 La relació entre usos i activitats ambientals 233.1. Per mesurar els nivells d’incidència de qualsevol activitat sobre l’entorn o sobre altres usos, que s’hauran de regular, específicament, a través de “l’Ordenança reguladora de la incidència de les activitats sobre l’entorn i el medi ambient”, s’haurà de valorar el nivell d’incidència en referència als paràmetres següents: - Sorolls i vibracions - Contaminació atmosfèrica - Aigües residuals - Residus - Extraccions d’àrids, terres i minerals - Construccions ramaderes - Càrrega i descàrrega - Olors - Radiacions electromagnètiques - Risc d’incendi - Risc d’explosió 233.2. Qualsevol ús o activitat compatible o admesa pel planejament en una determinada zona haurà de contemplar, prèviament, els requisits següents: - Que el nivell d’incidència sobre altres usos i, en específic, sobre l’ús residencial sigui el que pugui permetre la compatibilitat, d’acord amb els



CVE-DOGC-A-15295026-2015

185

paràmetres que estableixi l’ordenança reguladora de la incidència de les activitats sobre l’entorn i el medi ambient. - Que els efectes del desenvolupament de l’activitat sobre l’entorn i el medi ambient no sobrepassin els nivells que es fixin a l’ordenança reguladora corresponent. Article 234 Regulació supletòria A qualsevol ús o activitat que comporti un determinat nivell d’incidència sobre l’entorn i que no hagi estat regulat, específicament, en els articles anteriors, se li aplicarà la regulació de l’ús que es consideri més similar. Article 235 Simultaneïtat d’usos Quan en un mateix local o recinte es desenvolupin diverses activitats, es regularà tot el conjunt d’acord amb l’ús més desfavorable, atenent al nivell d’incidències sobre l’entorn i el medi ambient. Article 236 Activitats amb impacte ambiental 236.1. Se sotmetran a avaluació d’impacte ambiental els projectes d’infraestructures i d’activitats que estiguin inclosos a les normes següents: - Annexos I i II del Reial decret legislatiu 1/2008, d’11 de gener, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’avaluació d’impacte ambiental de projectes. - Annexos I i II del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el PEIN. - Annex I de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats. - Annexos II, III i IV de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats quan afectin, directament, els espais del PEIN, zones humides, zones humides incloses a la llista del Conveni de Ramsar i espais de Natura 2000. - Qualsevol projecte que no estigui inclòs en els annexos de les normes anteriors i que pugui afectar, directament o indirectament, els valors de Natura 2000. 236.2. També, hauran d’elaborar un estudi d’impacte ambiental els heliports, regulat pel Decret 284/2000, de 24 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 11/1998, de 5 de novembre, d’heliports. L’estudi se sotmetrà al tràmit d’avaluació, si aquesta és preceptiva segons la normativa vigent; en cas contrari, el Departament de Medi Ambient haurà d’elaborar un informe sobre les mesures necessàries per a la protecció del medi. 236.3. D’altra banda, requereix l’avaluació d’activitats extractives, que està regulada, específicament, per la Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s’estableixen normes addicionals de protecció dels espais d’especial interès natural afectats per activitats extractives, i el Decret 343/1983, de 15 de juliol, sobre les normes de protecció del medi ambient d’aplicació a les activitats extractives. 236.4. Finalment, cal fer referència a la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, que estableix que, en els projectes d’obres i instal·lacions que s’hagin de sotmetre al procediment d’avaluació d’impacte ambiental i que afectin béns integrats del patrimoni arqueològic, s’ha de sol·licitar un informe al Departament de Cultura.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

186

Secció 6a Paràmetres específics propis de l’ús d’aparcament Article 237 Definició 237.1. Es defineix, com a aparcament, l’espai destinat a l’estacionament d’un vehicle automòbil, de mides mínimes 2,20 x 4,80 metres. 237.2. Segons la ubicació d’aquestes places, aquest POUM defineix les tipologies d’aparcament següents: - Es defineix, com a estacionament o aparcament a l’aire lliure, l’àrea o lloc obert fora de la calçada i de la vorera, especialment destinat a la parada de vehicles automòbils (estacionament en línia o en bateria). - Es defineixen, com a aparcaments, els espais situats al subsòl o en edificacions i les instal·lacions mecàniques especials destinades a guardar vehicles automòbils. Es distingeixen els locals destinats a una activitat d’aparcament (amb pagament), dels locals d’aparcaments subordinats a altres usos de l’edificació o instal·lació. - Es designen amb el nom d’aparcaments oberts els espais situats al sòl lliure d’edificació reservats per guardar vehicles automòbils. Article 238 Reserva d’espais públics per a aparcaments El planejament derivat haurà de preveure sòl per a estacionaments, en funció dels usos i l’edificabilitat, de manera que s’asseguri suficient espai per a l’estacionament de vehicles automòbils, i aplicar, en el seu cas, els estàndards fixats per la legislació urbanística vigent i l’estudi de mobilitat corresponent. Article 239 Reserva d’aparcaments segons els usos 239.1. Totes les activitats que sol·licitin una llicència de nova instal·lació, de trasllat o d’ampliació que impliqui un augment, com a mínim, del 50% de la superfície hauran de disposar del nombre de places establertes en aquest article, excepte aquells casos en què sigui inviable tècnicament. Les places d’aparcament mínimes obligatòries que es fixin en els projectes tècnics per complir els anteriors estàndards, quan no estiguin situades a la mateixa parcel·la o solar, s’hauran de vincular, registralment, als habitatges o establiments de nova construcció o rehabilitació, qüestió que s’haurà de justificar en el moment de sol·licitar la llicència de primera ocupació o la llicència d’obertura o ambiental corresponent. 239.2. El nombre de places a preveure en la mateixa finca en funció de l’ús serà, a priori, l’assenyalat a continuació, tenint en compte però que, quan una activitat comprengui més d’un ús, el nombre mínim de places d’aparcament serà el resultat d’aplicar els diferents paràmetres sobre cadascun d’ells. 239.3. El POUM preveu les reserves mínimes d’aparcament següents: a) Ús d’habitatge Una plaça d’aparcament per cada unitat d’habitatge (tant unifamiliar com plurifamiliar). b) Ús comercial D’acord amb l’article 12 del Decret 378/2006, pel qual es desplega la Llei 18/2005, d’equipaments comercials, i que continua vigent d’acord amb la Disposició transitòria tercera del Decret llei 1/2009, en la fase de planejament urbanístic, la dotació d’aparcament prevista per als grans establiments comercials ha de ser, com a mínim, de dues places per cada 100 m² de superfície construïda.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

187

No obstant això, cal tenir en compte que, en el moment de la materialització de l’ús comercial, el càlcul de la dotació de places s’ha de realitzar segons la tipologia comercial que s’implanti, i sempre per cada 100 m² de superfície de venda, d’acord amb l’article 12.3 del Decret 378/2006, pel qual es desplega la Llei 18/2005 d’equipaments comercials. c) Establiments d’allotjament turístic El nombre mínim de places d’aparcament és el que es defineix en l’annex 1 del Decret 159/2012, de 20 de novembre, d’establiments d’allotjament turístic i d’habitatges d’ús turístic, el qual indica, també, que les places corresponents hauran d’estar situades a una distància inferior a 200 metres de l’entrada de l’establiment hoteler. d) Ús recreatiu Una plaça per cada 10 persones d’aforament o fracció, sempre que aquest sigui superior a 100 persones. e) Ús restauració: - Per a establiments amb aforament superior a 100 persones, una plaça per cada 3 persones d’aforament o fracció fins a 100, i una plaça per cada 5 persones per l’escreix. - Per a establiments amb aforament igual o inferior a 100 persones, una plaça per cada 3 persones. - En establiments situats dins del casc urbà de la població amb aforament igual o inferior a 50 persones, no és necessària la previsió de places d’aparcament. f) Ús industrial: - Per a activitats amb una superfície construïda superior o igual a 500 m², una plaça per cada 250 m² o fracció. - Per a activitats amb una superfície construïda inferior a 500 m², una plaça. - Per a tallers de reparació de vehicles de superfície superior a 120 m², la superfície d’aparcament serà, com a mínim, el 50% de la zona la ocupada pel taller. En tot cas, es prohibeix reparar vehicles a la via pública. g) Ús de magatzems: Una plaça per cada 200 m² de superfície construïda o fracció fins a un màxim de 10 places. h) Instal·lacions esportives: Una plaça d’aparcament per cada 15 persones a partir de 60 persones d’aforament. i) Edificis per a dotacions cíviques i culturals: - Per a teatres, auditoris, cinemes i similars, una plaça per cada 15 localitats o fracció d’aquest mòdul - Per a biblioteques, galeries d’art, museus, centres cívics, centres religiosos, etc. una plaça per cada 100 m² de superfície construïda en establiments de més de 1.600 m². Article 240 Exoneració de preveure places d’aparcament Les causes d’exempció de les previsions fixades en l’article anterior seran les següents: - Causes urbanístiques La regulació urbanística específica de cada zona prevaldrà sobre les previsions d’aparcaments establertes en aquesta secció, en cas que fixi alguna condició que n’impossibiliti el compliment. - Causes físiques o econòmiques



CVE-DOGC-A-15295026-2015

188

Excepcionalment, es podran substituir, totalment o parcialment, les previsions d’espais per a aparcament en el mateix edifici per un augment del nombre de places en un solar o edificació pròxims (a un màxim de 200 metres), i vincular-los a la llicència municipal, en aquells casos en què sigui, tècnicament, inviable o suposi un sobrepreu de més del 50% del preu de l’espai destinat a aparcament. - Altres causes En tot cas, si es justifica, prèviament, en un informe positiu de la policia i dels serveis tècnics municipals responsables de mobilitat urbana, que el sector o l’àrea urbana on se situa l’activitat ja preveu el nombre d’estacionaments necessaris per al correcte desenvolupament de l’activitat i la convivència amb l’entorn urbà immediat. Article 241 Superfície computable 241.1. Les superfícies d’edificació preses per calcular el nombre de places d’aparcament hauran de referir-se a la superfície total construïda, que comprèn la del local destinat a l’activitat considerada, la dels serveis, magatzems i altres annexos existents. 241.2. Quan de l’aplicació de les determinacions mínimes referides a metres quadrats, en resulti un nombre fraccionari de places, el nombre total s’arrodonirà a les unitats senceres partint del nombre decimal més proper (per exemple, en cas de 0,50, s’arrodonirà a la unitat superior). Article 242 Condicions i mesures bàsiques de les places d’aparcaments 242.1. Les places d’aparcament disposaran d’un espai lliure d’obstacles de 2,20 metres per 4,80 metres, amb una altura lliure mínima de 2,20 metres. 242.2. En els aparcaments de lliure accés, caldrà reservar les places previstes per la legislació vigent per a vehicles d’usuaris amb una mobilitat reduïda. 242.3. L’amplada dels accessos a aparcaments no serà inferior a 5 metres per a dos sentits de circulació i a 3 metres per a un únic sentit. Aquesta amplada s’haurà de respectar a l’entrada de l’aparcament i a la rampa. Els accessos per a un únic sentit de circulació podran ser utilitzables, alternativament, en un i altre sentit i utilitzar la senyalització adequada. Les rampes tindran l’amplada suficient no inferior a 3 metres per al pas lliure dels vehicles, quan des d’un extrem de la rampa no sigui visible l’altre extrem i la rampa no permeti la doble circulació, s’haurà de disposar un sistema de senyalització adequat de bloqueig. 242.4. Els aparcaments amb capacitat per a més de 40 vehicles hauran de disposar, com a mínim, d’un accés per a dos sentits de circulació d’una amplada no inferior a 5 metres, o de dos accessos per a un únic sentit de 3 metres d’amplada mínima per a cadascun. Les rampes, on els vehicles hauran de circular en els dos sentits, tindran una amplada suficient no inferior a 5 metres per al pas simultani de dos vehicles, sempre que la planta o plantes a les quals serveixin sobrepassin la capacitat de 40 places. 242.5. En els aparcaments dotats amb medis mecànics substitutoris de rampes, quan no tinguin més de dotze places i s’autoritzin excepcionalment, la zona d’espera des de l’entrada serà de 7,50 metres i l’amplada no inferior a 5 metres, mentre que, en els aparcaments robotitzats, serà la suficient perquè s’eviti l’espera a la via pública. En tot cas, l’autorització d’aparcaments



CVE-DOGC-A-15295026-2015

189

mecanitzats o robotitzats i similars queda condicionada als requisits de trànsit, mobilitat i accessos que determini l’Ajuntament. 242.6. Els aparcaments amb capacitat per a més de 100 places hauran de tenir, com a mínim, dos accessos que s’abalisaran de manera que s’estableixi el sentit únic de la circulació. 242.7. Les rampes no sobrepassaran el 20% en el punt de màxim pendent. En els primers 4 metres següents a l’alineació al carrer, les rampes tindran un pendent màxim del 4%, quan hagin de ser utilitzades com a sortida al carrer. 242.8. Els estacionaments i aparcaments es projectaran atenent, sempre, a les seves possibilitats d’accés i les necessitats de la circulació. Si s’instal·la en immobles amb façana a més d’un carrer, les sortides s’hauran de projectar per aquella que resulti més adequada atenent la circulació rodada existent, de manera justificada segons un estudi de naturalesa i intensitat del trànsit. 242.9. Els locals tindran una altura lliure mínima de 2,20 metres en tots els punts, que no es podrà reduir amb canalitzacions ni instal·lacions de cap tipus a les zones de circulació. En l’exterior del local, s’haurà d’indicar l’altura màxima dels vehicles que hi poden accedir, inferiors en 50 cm a l’altura lliure de l’accés del local i els espais de circulació. 242.10. La disposició de les places serà suficient perquè es pugui accedir, individualment, a cadascuna d’elles. En l’execució de les obres, s’assenyalarà, sobre el paviment, l’emplaçament de les places i la situació d’accessos i passos, com els recorreguts per a vianants i per a vehicles. 242.11. En els plànols dels projectes que es presentin amb les sol·licituds de la llicència, figurarà assenyalat l’emplaçament de les places i dels passadissos d’accés de vehicles, tant en els estacionaments com en els aparcaments oberts i tancats. Article 243 Condicions tècniques dels aparcaments Les condicions tècniques que han de reunir els locals destinats a aparcament s’indicaran a l’ordenança municipal per a conduccions tècniques de locals destinats a l’estacionament de vehicles, de redacció recomanada, i en la legislació sectorial aplicable. Article 244 Tramitació de l’activitat en locals destinats a aparcament Els locals destinats a garatge s’assimilaran a l’ús industrial a efectes d’admetre’ls per a l’emplaçament i la situació en què es trobin. En cas d’allotjar un màxim de 4 vehicles automòbils en un local de superfície inferior o igual a 100 m², no quedaran subjectes a la tramitació de l’activitat industrial. Secció 7a Ús del subsòl Article 245 Regulació del subsòl Estan subjectes a prèvia llicència municipal tots els actes de transformació o utilització del subsòl, per a la construcció d’obres, enderrocs de les existents o instal·lació de serveis en aquest. Article 246 Interès públic del subsòl 246.1. Per tal de garantir la prestació dels serveis públics o d’interès públic, mitjançant la instal·lació de les infraestructures i xarxes de serveis necessàries



CVE-DOGC-A-15295026-2015

190

per a aquesta finalitat, la utilització i aprofitament privat del subsòl quedaran supeditats a la prestació de serveis esmentada que tindrà la consideració d’interès públic. 246.2. La prestació dels serveis públics, infraestructures i xarxes de serveis es, sempre que sigui possible, es produirà en el subsòl situat a sota dels terrenys públics del sistema viari i sistema d’espais lliures. 246.3. La prestació de serveis públics, o d’interès públic dins l’àmbit de les zones d’aprofitament privat comportarà la creació de les servituds administratives corresponents, sempre que aquestes siguin compatibles amb l’aprofitament urbanístic del subsòl privat, tal com es regula en l’article següent. 246.4. Per dessota la fondària vertical màxima fixada per a l’aprofitament privat en les diferents zones, la prestació de serveis públics, mitjançant la instal·lació d’infraestructures i xarxes de serveis, no comportarà cap minvament de l’aprofitament urbanístic de les finques situades en la seva vertical, sempre que es garanteixi la preservació dels riscos naturals, geològics o altres en la seva construcció. La prestació de serveis públics o d’interès públic en el subsòl comportarà la necessitat de procedir a l’expropiació total o parcial de les finques afectades, quan no siguin compatibles amb l’ús i aprofitament d’aquestes. Article 247 Aprofitament urbanístic del subsòl 247.1. Les autoritzacions i les llicències per a l’aprofitament urbanístic del subsòl, en les zones d’aprofitament privat, s’ajustaran a allò que s’estableix dins de cada zona. S’autoritzaran, en el subsòl, tots els usos que s’adeqüin a la legislació sectorial corresponent, per tal de garantir la seguretat i salut de les persones. No s’admetran els usos d’habitatge o residencials en el subsòl. 247.2. Aquest ús i aprofitament del subsòl per a l’aprofitament privat es podran exercir fins a un màxim de dues plantes amb una fondària màxima de 7,50 metres, mesurada des de la cota de planta baixa de l’edificació, i sempre que no afecti infraestructures existents i/o planejades. 247.3. En cada subzona, s’estableixen quines són les separacions mínimes a llindars establertes per a les plantes soterrànies. Secció 8a Usos provisionals i/o usos disconformes Article 248 Usos provisionals 248.1. Es consideren com a usos provisionals aquells que s’estableixen de forma temporal, no necessiten instal·lacions o obres fixes i no dificulten l’execució d’aquest Pla. 248.2. Aquests usos es poden autoritzar, amb caràcter provisional, d’acord amb el que preveuen els articles 53 i 54 del TRLUC . Els usos i obres hauran de cessar o enderrocar-se sense dret a rebre cap indemnització, quan l’Ajuntament acordi la revocació de l’autorització. No es podran iniciar les obres o els usos sense que l’autorització, acceptada pel propietari, hagi estat inscrita sota les condicions indicades en el Registre de la Propietat. 248.3. No s’admeten, com a usos provisionals, en el sòl urbà, urbanitzable i no urbanitzable del terme municipal de Brunyola, els usos següents: - L’exposició, venda i hivernada de caravanes, embarcacions o similars - L’exposició i venda de vehicles automòbils o instal·lacions de desballestament de vehicles fora d’ús



CVE-DOGC-A-15295026-2015

191

- L’exposició, venda, emmagatzematge o abassegament de materials per a la construcció. - L’exposició i venda de piscines - L’exposició i venda de mobles Article 249 Usos disconformes Els usos preexistents amb anterioritat a l’aprovació d’aquest Pla i que resultin disconformes amb aquest tindran el tractament previst en el règim de disconformitat o fora d’ordenació previstos en els articles 60 i 61 d’aquest POUM, així com l’article 108 del TRLUC. CAPÍTOL QUART Condicions de protecció del medi ambient Article 250 Criteri general aplicable El planejament derivat i les activitats i construccions que es desenvolupin en qualsevol tipus de sòl del terme municipal de Brunyola (urbà, urbanitzable i no urbanitzable) hauran de regular i considerar les condicions ambientals aplicables per al desenvolupament dels projectes executius, d’acord amb l’Informe de sostenibilitat ambiental (ISA) (apartat 7.3. Mesures preventives, correctores i compensatòries per a la protecció del medi ambient) que acompanya el Pla. Article 251 Principis i mesures de protecció ambiental 251.1 En relació amb el cicle integral de l’aigua a. Es protegirà el sistema hidrogràfic, el domini públic hidràulic i la zona de policia, tal com determina la Llei vigent d’aigües aprovada pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, i el TRLLU. b. Serà obligatòria la implantació d’una xarxa de sanejament separativa d’aigües pluvials i residuals (estanca i eficient) en els nous sectors urbanístics. c. L’execució dels nous sectors urbanístic previstos en el POUM quedarà subjecte a la connexió amb l’EDAR municipal o, quan això no sigui possible, a disposar d’un sistema de sanejament autònom, adequat i suficient, fins que sigui possible la connexió al sistema de sanejament en alta. d. Es preveuran sistemes de recollida i control de la qualitat de les aigües pluvials abans de l’abocament a les lleres públiques, especialment, en els sectors amb activitat industrial (separador d’hidrocarburs i sòlids previ abocament a llera). e. Quan no sigui possible la connexió amb la xarxa de sanejament, s’haurà de disposar de sistemes de tractament d’aigües residuals autònoms i autoritzats per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Cada sistema autònom haurà de disposar de l’autorització corresponent d’abocament a llera per part de l’ACA, la qual determinarà els llindars d’abocament, els paràmetres a analitzar i la periodicitat de les analítiques. f. Els projectes urbanístics afavoriran la reutilització de les aigües residuals depurades en el propi sector i es donarà compliment al Reial decret 1620/2007, de 7 de desembre, pel que s’estableix el règim jurídic de la reutilització d’aigües depurades. g. Per reduir o retardar l’entrada de les aigües de pluja a la xarxa de recollida de pluvials, es donarà prioritat a l’ús de paviments porosos, drens amb superfície vegetal, etc.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

192

h. S’incorporaran solucions per aprofitar les aigües pluvials o les subterrànies procedents de pous, dels quals la utilització estarà supeditada a les autoritzacions administratives corresponents. i. Les xarxes d'abastament d'aigua s'ajustaran a les condicions tècniques que determina I'ens concessionari del servei públic d'aigües. j. La xarxa de sanejament es dimensionarà a les necessitats projectades per l’ens concessionari, i adoptarà els requeriments tècnics necessaris per a la interconnexió amb la xarxa existent. k. Es prohibeix la utilització de materials de PVC i de fibrociment, i s’empraran, preferentment, canonades de fosa dúctil o polietilè. l. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) té la competència per a l’atorgament de les autoritzacions i/o concessions administratives per a l’ús de l’aigua, l’autorització i/o l’informe i la imposició dels límits dels abocaments d’aigües residuals al medi i l’autorització d’ocupació, modificació del relleu o la construcció d’obres a la franja de terreny de 100 m confrontant amb les lleres públiques, que es correspon amb la zona de policia del domini públic hidràulic, d’acord amb els procediments administratius establerts en el Reglament del domini públic hidràulic, aprovat pel Reial decret 849/1986, d’11 d’abril, i a la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental d’activitats de Catalunya, respectivament. m. Caldrà obtenir, prèviament, l’autorització administrativa, per part de l’Agència Catalana de l’Aigua, per a la utilització dels recursos d’aigua, tant superficials com subterrànies. n. Les captacions d’aigua superficial i subterrània hauran d’estar sotmeses a la llicència municipal i hauran d’estar, correctament, autoritzades i inscrites a l’Agència Catalana de l’Aigua. Per a cada captació d’aigua superficial o subterrània, es determinarà el perímetre de protecció d’acord amb el document de “Criteris tècnics supletoris per a la determinació dels perímetres de protecció” de l’Agència Catalana de l’Aigua. o. L’Ajuntament, d’acord amb els criteris tècnics establerts per l’Agència Catalana de l’Aigua, definirà els perímetres de protecció de les captacions i fonts públiques, els quals condicionaran determinades activitats antròpiques al voltant de la captació, d’acord amb el cabal d’extracció, la fondària de l’aigua i les característiques de l’aqüífer explotat, amb l’objectiu de no perjudicar l’estat qualitatiu i quantitatiu. p. Aquesta regulació s’aplicarà mitjançant una ordenança municipal que haurà de zonificar i condicionar l’ocupació del sòl i el desenvolupament de les activitats, d’acord amb els resultats tècnics d’un estudi hidrogeològic de detall. q. Queda protegit l’espai situat a una distància igual o inferior als 25 metres de qualsevol surgència natural d’aigua, si bé es podran autoritzar les obres, plantacions i altres actuacions destinades a millorar les àrees contigües per potenciar-ne l’ús públic. r. Els propietaris de les fonts o altres construccions com canals incloses en el sòl no urbanitzable hauran de mantenir-les, així com els voltants, en perfectes condicions de seguretat, salubritat i ornament públic. L'Ajuntament ordenarà, d'ofici o a instància de qualsevol interessat, l'execució de les obres necessàries per conservar aquestes condicions, amb càrrec a la propietat, i d'acord amb el que estableix l'article 197 del TRLUC. 251.2 En relació amb els residus,



CVE-DOGC-A-15295026-2015

193

a. La recollida, transport, reciclatge, valorització o eliminació de residus s’adequarà a allò que estableixi la normativa vigent en cada moment. b. Per als residus industrials, se seguiran les determinacions del Programa de gestió de residus industrials de Catalunya (PROGRIC) pel període 2007-2012, i posteriors revisions temporals, relatius a la minimització, valorització i a la disposició del rebuig. c. Es faran les reserves necessàries a la via pública per a la recollida selectiva de residus, i es buscarà la integració paisatgística a l’entorn. d. Els projectes d’urbanització incorporaran dissenys constructius amb criteris de minimització dels residus. e. El projecte d’urbanització integrarà un pla de gestió de residus de la construcció que, d’acord amb el que estableix el Decret 161/2001, contindrà una avaluació dels volums i les característiques dels residus originats pels enderrocs, les operacions de destriament i de recollida selectiva projectades pels diversos tipus de residus generats, i les instal·lacions de reciclatge i disposició del rebuig, on es gestionaran en cas que no s’utilitzin o reciclin a la mateixa obra. f. Pel que fa als moviments de terres, el material nou d’aportació haurà de provenir, preferentment, de la mateixa finca o del propi municipi. Aquestes aportacions hauran de ser les previstes per la legislació sectorial (Decret 396/2006, de 17 d’octubre, pel qual es regula la intervenció ambiental en el procediment de la llicència urbanística per a la millora de finques rústiques que s’efectuïn amb aportació de terres procedents d’obres de la construcció) i, prèviament, requeriran de la concessió de la llicència municipal. En la urbanització, caldrà preveure, com a opció preferent, la reutilització de les terres en la mateixa obra i, complementàriament, en altres obres autoritzades o en la millora agronòmica de finques rústiques pròximes. 251.3 En relació amb els recursos energètics, a. La xarxa de subministrament d’energia elèctrica per als nous edificis i espais urbans s’implantarà mitjançant instal·lacions soterrades. b. Els centres de transformació estaran soterrats i se situaran, preferentment, en l’espai privat de les noves edificacions, llevat quan es tracti d'operacions de reforma de sectors consolidats per edificacions on resulti inviable la seva ubicació. c. Les edificacions i altres elements relacionats amb les xarxes de serveis del sector, tal com podria ser el cas de les estacions transformadores, hauran de ser assumides a l’interior del sector i no s’ha de plantejar l’externalització al sòl no urbanitzable. d. Les instal·lacions i aparells d’enllumenat exterior, tant en espais públics com a la parcel·la privada, han de complir amb els requeriments establerts per la Llei 6/2001 d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn, amb l’objectiu d’estalviar energia i prevenir la contaminació lumínica. e. Les instal·lacions i aparells d’enllumenat públic utilitzaran sistemes d’estalvi energètic i que assegurin la contaminació lumínica mínima. f. Les noves edificacions han de minimitzar el consum de recursos (energia, aigua i materials) i donar compliment a la normativa vigent d’ecoeficiència (Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis). 251.4 En relació amb el soroll,



CVE-DOGC-A-15295026-2015

194

a. D’acord amb la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica i el reglament, aprovat pel Decret 176/2009, de 10 de novembre, els nous sectors urbanístics han d’assegurar, per als edificis d’ús residencial, com a mínim, els objectius de qualitat acústica corresponents a la zona de sensibilitat acústica, d’acord amb les taules següents i l’Ordenança municipal corresponent. b. Caldrà conèixer la zona de soroll de les infraestructures de transport existents, que haurà de ser sol·licitada a l’administració titular de la infraestructura, i les limitacions per a determinats usos del sòl, activitats, instal·lacions, construccions o edificacions. c. Les edificacions sensibles, com ara escoles i hospitals, han d’assegurar, com a mínim, el compliment d’uns objectius de qualitat a l’espai interior, d’acord amb la taula següent: d. Abans que s’atorguin els permisos i les llicències corresponents, l’Ajuntament ha de comprovar que es compleixen les mesures establertes. Si no se n’acredita el compliment, no es pot atorgar el permís o la llicència corresponent i el procediment administratiu d’atorgament queda en suspens fins que la persona interessada l’acrediti. e. Les activitats susceptibles de generar contaminació acústica hauran de justificar l’adopció de mesures correctores mitjançant un informe que s’haurà de presentar a l’Ajuntament. 251.5 En relació amb la mobilitat, a. D’acord amb el canvi de model de mobilitat promogut per la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat, s’hauran d’aplicar mesures i actuacions necessàries, per tal d’assegurar que la nova mobilitat generada en els sectors de creixement segueixin unes pautes caracteritzades per la preponderància dels modes de transport més sostenibles, de menor impacte ambiental. b. Els planejaments derivats requeriran un estudi d’avaluació de la mobilitat generada (EAMG) en els supòsits que estableix l’article 3 del Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada. c. Els projectes d’urbanització concretaran la implantació de les xarxes integrades d’itineraris de mobilitat tova (vianants, bicicletes i transport col·lectiu intramunicipal) als nous sectors respecte a les xarxes existents a l’entorn. d. El projecte d’urbanització preveurà les millors condicions de seguretat vial a l’espai públic, tant per a vianants com per a conductors de qualsevol tipus de vehicle de transport. e. El planejament derivat i els projectes d’urbanització donaran compliment als requeriments de l’Estudi d’avaluació de la mobilitat generada que acompanya el Pla. 251.6 En relació amb els riscos naturals, a. Les possibilitats de creixement urbà i els usos establerts en sistema hidràulic (zona d’avingudes per a períodes de retorn de 10 any), en el sistema hídric (zona d’avingudes per a períodes de retorn de 100 anys) i en la zona inundable (zona d’avingudes per a períodes de retorn de 500 anys), s’adequaran a les directrius de preservació en front del risc d’inundació establertes en l’article 6 del Reglament de la Llei d’urbanisme (Decret 305/2006). b. En el cas que no es disposi d’estudis de detall, la zonificació de l’espai fluvial (sistema hidràulic, sistema hídric i zona inundable) s’adequarà a la zonificació definida per la planificació de l’espai fluvial de l’Agència Catalana de l’Aigua.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

195

c. El desenvolupament de nous sectors urbanístics en zona inundable estarà condicionat a l’elaboració d’un estudi hidràulic de detall (com a mínim, a escala 1:1.000) i a l’execució de les mesures de prevenció en front del risc d’inundació que aquest estudi determini. Se seguiran les determinacions de la Resolució IRP/971/2010. d. Les construccions existents i dels nous sectors urbanístics, en cap cas, envairan la zona de servitud dels cursos fluvials, d’acord amb l’article 7 del Reglament del domini públic hidràulic, el qual ha de permetre la protecció del ecosistema fluvial i del domini públic hidràulic, així com el pas públic per a vianants i el desenvolupament dels serveis de vigilància, conservació i salvament, entre altres. Se seguiran les determinacions de la Resolució IRP/971/2010. e. Els planejaments derivats que desenvolupin els nous sectors urbanístics s’adequaran al Pla bàsic d’emergència municipal (PBEM) i als plans d’actuació municipal (PAM) homologats de Brunyola. f. En tots els nous sectors urbanístics adjacents a masses forestals d’alta inflamabilitat, s’executaran les mesures de prevenció d’incendis forestals establertes en la legislació sectorial vigent (Decret 64/1995, Decret 130/1998, Decret 5/2003, Decret 123/2005). De forma general, aquestes mesures es resumeixen en: - Dotar de franges perimetrals de protecció de 25 m d’amplada lliures de vegetació seca o morta i amb massa arbòria aclarida. - Mantenir el terreny de les parcel·les no edificades lliure de vegetació seca i massa arbòria aclarida. - Disposar d’una xarxa d’hidrants homologats per a l’extinció d’incendis. La xarxa d’hidrants d’incendis distribuïda pels nuclis urbans han de complir amb una distància reglamentària de 200 m. - Mantenir tots els vials nets de vegetació, tant els interns com els d’accés i les cunetes. g. Es prioritzaran i conservaran, tant en els enjardinaments com en la franja perimetral de seguretat dels nous sectors urbanístics (de 25 m aprox.), les espècies de baixa inflamabilitat llistades en l’Annex I. Espècies de baixa inflamabilitat d’aquestes normes urbanístiques. 251.7 En relació amb les noves edificacions a. Per assolir els objectius d’estalvi energètic del Pla de l’energia 2006-2015 de la Generalitat de Catalunya, aprovat l’octubre de 2005, s’adoptarà una qualificació energètica dels edificis de tipus C, i es compliran els requeriments del Reial decret 47/2007, de 19 de gener, pel que s’aprova el procediment bàsic per a la certificació de l’eficiència energètica d’edificis de nova construcció. b. Per minimitzar la demanda energètica dels edificis i racionalitzar, al màxim, l’eficiència dels serveis energètics, els projectes bàsics d’edificació hauran d’aplicar criteris bioclimàtics. c. Es procurarà maximitzar la generació d’energies amb recursos renovables. d. Les edificacions incorporaran mesures per a l’estalvi en el consum d’aigua. e. Les edificacions adoptaran sistemes de recollida separativa de les aigües negres, de les aigües de pluja, i les grises. f. Es preveurà, en la mesura que sigui possible, la reutilització de les aigües grises de les edificacions per a usos domèstics no potables de l’aigua.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

196

S’aplicarà allò establert en el Reial decret 140/2003 i el Reial decret 1620/2007, pel que fa als criteris sanitaris d’aquests aprofitaments alternatius. g. Totes les edificacions i, especialment, les estances interiors sensibles al soroll, s’adequaran a les condicions constructives necessàries per al compliment del document bàsic DB-HR “Protecció enfront al soroll”, del Codi tècnic de l’edificació. Es tindran en compte, sobretot, les mesures arquitectòniques. h. S’incorporaran dissenys constructius amb criteris de minimització dels residus. A part de donar compliment a les mesures establertes pel Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis, i del Codi tècnic de l’edificació, se seguiran les indicacions següents: - Es donarà prioritat, en les actuacions urbanitzadores, la utilització de materials i productes de llarga durada, reutilitzables o reciclables i, en general, materials i productes que disposin de distintius de garantia de qualitat ambiental. - S’evitarà la utilització de materials amb forts impactes ambientals de fabricació i d’aquells, potencialment, perillosos per a la salut. - Es fomentaran els dissenys constructius amb criteris de desconstrucció i minimització dels residus i. S’adoptaran criteris d’integració paisatgística de les edificacions a la trama urbana existent, respectant les textures, les formes i els colors que homogeneïtzen i identifiquen l’espai urbà. j. Els projectes constructius i/o el planejament derivat anirà acompanyat del corresponent estudi d’impacte i Integració Paisatgística (EIIP) en els supòsits que s’estableix en aquestes normes urbanístiques. k. Els projectes d’edificació s’han d’adequar al Codi tècnic de l’edificació i al Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència als edificis. h. Les noves construccions han de complir amb les normes NCSE-02 (Norma de construcción sismoresistente. Parte general y edificación) reflectides en el RD 997/2002, de 27 de setembre del 2002, i en el nou Codi tècnic de l’edificació (CTE), segons el RD 314/2006 i la posterior modificació RD 1351/2007, considerant que la Norma de Construcción Sismorresistente Española (NCSE-02) estableix que el municipi de la Brunyola té un valor d’acceleració sísmica bàsica de 0,07 g. i. La construcció de noves edificacions i/o la rehabilitació de les existents requerirà l’estudi geotècnic corresponent, d’acord amb el que estableix la normativa vigent (Codigo técnico de la edificación). DISPOSICIONS TRANSITÒRIES DT 1 Primera Les figures de planejament aprovades definitivament amb anterioritat a aquest POUM, que no s’hagin executat totalment, continuaran vigents en tot allò que no contradigui les determinacions d’aquestes normes. DT 2 Segona Seran d’aplicació les ordenances municipals vigents en el moment de l’aprovació definitiva d’aquest POUM, en tot allò que no s’hi oposi, el contradigui, ni resulti incompatible.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

197

DT 3 Tercera El Catàleg de béns a protegir complementa les determinacions relatives a proteccions incloses en aquestes normes, l’ampliació o revisió mantindrà la complementarietat envers a aquestes disposicions. DT 4 Quarta En les edificacions, instal·lacions i activitats preexistents i legalment establertes en els sectors i polígons que estableix aquest Pla, caldrà aplicar les disposicions transitòries que, per a cada cas específic, s’estableixen en aquestes normes, on s’especifica la situació de fora d’ordenació o de volum o ús disconforme, així com les determinacions concretes que els són d’aplicació, en cada cas. DT 5 Cinquena Es consideraran, com a usos disconformes, les activitats diferents a les admeses a la zona on s’emplacen. Per a aquestes activitats, només, s’admetran canvis de millora i consolidació. S’admetrà l’ampliació de l’activitat, sempre que no s’incrementi la càrrega contaminant de l’activitat autoritzada, i que s’adapti als límits de molèstia, de nocivitat, d’insalubritat i de perill, que estableixi, per a cada zona, la reglamentació nova i la normativa sectorial aplicable. DT 6 Sisena Els plans parcials, els plans de millora urbana i/o els plans especials dels sectors integrats en l’àmbit territorial d’aquest Pla, que es trobin en un curs de revisió o modificació i que no hagin estat tramesos a l’administració competent per a la seva aprovació definitiva, hauran d’ajustar-se a les determinacions d’aquest POUM. DT 7 Setena Aquelles edificacions contràries al planejament situades en sòl no urbanitzable, no susceptibles de ser legalitzades ni com a edificacions d’especial interès, ni com a cap altre tipus dels previstos per aquest POUM, es consideraran en situació de fora d’ordenació, a tots els efectes previstos a l’article 105 del TRLUC. DT 8 Vuitena S’admetran, com a edificables, les parcel·les existents en sòl urbà, de superfície i/o dimensions inferiors en un 30% a la superfície o/i dimensió de la façana mínima regulades pel POUM en cada zona, sempre que constin escripturades abans de l’aprovació inicial d’aquest POUM, o estiguin reflectides en una altra documentació oficial que dóna lloc a la parcel·lació. DT 9 Novena En els edificis i instal·lacions amb volum disconforme, s’autoritzaran les obres de consolidació, rehabilitació i canvi d’ús, d’acord amb les condicions bàsiques que aquestes normes urbanístiques estableixen per a cada zona. DT 10 Desena



CVE-DOGC-A-15295026-2015

198

Les llicències d’obres atorgades amb anterioritat a l’aprovació inicial del POUM mantindran les determinacions d’aquestes, excepte quan quedin subjectes a expropiació, cessió obligatòria i gratuïta, enderrocament o cessament. La regulació dels paràmetres urbanístics i condicions d’edificació de les obres amb una llicència vigent es regiran per les condicions del planejament que hagi servit de base per a la concessió. DT.11 Onzena Els plans parcials, plans especials, estudis de detall i projectes d’urbanització, aprovats amb anterioritat a l’aprovació inicial del POUM, mantindran les determinacions d’aquests, excepte en els sectors específicament assenyalats en aquesta normativa, i amb les obres d’urbanització no executades, que incorporaran les modificacions introduïdes en els projectes de reparcel·lació i d’urbanització corresponents. Si s’ha modificat l’aprofitament urbanístic del polígon o sector, així com les reserves de sòls de titularitat pública, caldrà tramitar una modificació del planejament derivat corresponent. DT 12 Dotzena Les finques que limiten amb els camins de la xarxa viària rural i/o el sistema hidrològic de les rieres, i que no s’adaptin a la nova alineació del Pla podran mantenir el tancament actual, mentre que no reformin o modifiquin la tanca existent i mantinguin l’activitat actual. En el supòsit que reformin la tanca o modifiquin l’activitat que s’estigui desenvolupant, hauran d’adaptar-se a l’alineació definida pels plànols d’ordenació del POUM. DT 13 Tretzena Les finques que, tot i formar part del terme municipal de Brunyola, es troben incloses dins de la urbanització de Mas Llunès mantindran la consideració de sòl urbà consolidat, d’acord amb el Pla d’ordenació urbanística municipal vigent de Bescanó, mentre que no es produeixi una regularització consensuada de la delimitació de termes municipals entre Brunyola i Bescanó, moment en el qual ja seran considerades parcel·les del sector Mas Llunès de Bescanó, a tots els efectes. DISPOSICIÓ FINAL DF 1 Vigència i publicació El POUM constitueix el Text refós de tot el planejament derivat tramitat i aprovat definitivament en desenvolupament de les Normes subsidiàries de Planejament anteriors, que es revisa i se substitueix per aquest des del moment de la publicació de l’aprovació definitiva en el Diari Oficial de la Generalitat. En el cas de manca de la concreció d’alguna determinació gràfica respecte del planejament derivat definitivament aprovat i inclòs en aquest Text refós, es tindran en compte, per a una major concreció, els documents gràfics d’aquest POUM, ja que tots aquells instruments de planejament o gestió urbanística anteriors a l’aprovació d’aquest Pla queden derogats.



CVE-DOGC-A-15295026-2015

DISPOSICIONS


EDICTE de 22 d'octubre de 2015, sobre un acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona referental municipi de Vilamalla.

La Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona, en la sessió de 30 de setembre de 2015, va adoptar, entrealtres, l’acord, la part dispositiva del qual es reprodueix a continuació:

Exp.: 2015 / 057526 / G

Modificació puntual número 17 del Pla d'ordenació urbanística municipal, al terme municipal de Vilamalla


-1 Aprovar definitivament la Modificació puntual número 17 del Pla d'ordenació urbanística municipal deVilamalla, promoguda i tramesa per l’Ajuntament, amb la incorporació d’ofici següent:

- Se substitueix l’errada de la numeració del nou apartat 79.1 per 79.10.

-2 Publicar aquest acord i les normes urbanístiques corresponents en el DOGC a l’efecte de la seva executivitatimmediata, tal com indica l’article 106 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu1/2010, de 3 d’agost, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer.


Contra aquest acord, que es refereix a una disposició administrativa de caràcter general, es pot interposarrecurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia deCatalunya en el termini de dos mesos a comptar de l’endemà de la publicació al Diari Oficial de la Generalitatde Catalunya, de conformitat amb el que preveuen l’article 107.3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, derègim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i els articles 10, 25 i 46 dela Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici que elsparticulars puguin interposar qualsevol altre recurs que considerin procedent, i de la possibilitat que tenen elsajuntaments i altres administracions públiques de formular el requeriment previ que preveu l’article 44 de laLlei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.



L’expedient estarà, per a la consulta i la informació que preveu l’article 107 del Text refós de la Lleid’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, al Servei Territorial d'Urbanisme de Girona,situat a la seu de l’edifici de la Generalitat, plaça Pompeu Fabra, 1, Girona (CP- 17002), de 9:30 h a 13:30 h,de dilluns a divendres feiners.




CVE-DOGC-A-15295106-2015


Girona, 22 d’octubre de 2015

Sònia Bofarull i Serrat

Secretària de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona

Annex

Normes urbanístiques de Modificació puntual número 17 del Pla d'ordenació urbanística municipal de Vilamalla


Normativa_cat.pdf

(15.295.106)



CVE-DOGC-A-15295106-2015



1

Annex Normes urbanístiques de la modificació puntual número 17 del Pla d’ordenació urbanística municipal de Vilamalla Article 79 Sistema d’equipaments comunitaris (clau E) 1. El sistema d’equipaments el forma el sòl destinat a usos públics, col·lectius i comunitaris al servei del municipi. 2. Els possibles usos que es determinen com a sistema d’equipament comunitari són: a) Ed. Docent: centres on es desenvolupa l’activitat educativa, d’acord amb la legislació vigent en aquesta matèria. b) Es. Sanitari assistencial: hospitals, centres extrahospitalaris i residències de gent gran. c) Ec. Sociocultural i religiós: cases de cultura, biblioteques, centres socials, llars de vells, centres d’esplai, temples, centres religiosos. d) Ee. Esportiu i recreatiu: instal·lacions i edificacions esportives, d’esbarjo i serveis annexos. e) Ea. Administratiu: administració pública, congressos, exposicions, serveis de seguretat pública. f) Em. Cementiri g) Et. Transports: instal·lacions de transport de viatges i mercaderies de totes classes, que siguin d’interès públic i social, parcs mòbils de maquinària i aparcaments amb benzineres, àrees de descans, tallers de reparació i altres anàlegs, sempre lligats a l’activitat principal d’aparcament. h) Eis. Inspecció sanitària i) Er. Instal·lacions de reciclatge i deixalleries. 3. Els equipaments existents classificats com a tals pel POUM quedaran afectats al destí que tinguin en el moment de l’aprovació del Pla. Per a canviar l’ús de l’equipament, dintre dels admesos en aquest tipus de sòl, es requerirà l’elaboració d’un pla especial de la unitat de zona de què es tracti. L’Ajuntament podrà denegar la tramitació del Pla especial, si considera que la supressió del servei existent augmentaria els dèficits urbanístics. 4. En el cas que no estigui determinada, l’assignació de l’ús i condicions d’edificació es faran a través de plans especials que, en funció de les necessitats de l’equipament i la seva adequació a l’entorn immediat, justificaran l’ordenació possible. Com a criteri general a desenvolupar pel planejament especial, l’edificació s’ajustarà a les necessitats funcionals dels diferents equipaments, al paisatge, a l’organització general del teixit urbà en què se situen, i a les condicions ambientals del municipi. Les condicions de l’edificació seran les mateixes establertes per a la zona contigua on se situa l’equipament. En el cas que l’equipament sigui contigu a dues zones diferents, s’adoptaran les condicions de menor impacte per a l’entorn immediat. Es prestarà especial atenció al cromatisme de l’edificació, al tractament de l’espai no edificat de la parcel·la i al tipus de tanca. 5. Excepcionalment, mitjançant la tramitació d’un pla especial, es podran superar aquests paràmetres de les zones veïnes, quan ho requereixi la funcionalitat del nou equipament. En aquest cas, el Pla especial haurà de garantir la compatibilitat i harmonia de la nova construcció i els seus efectes ambientals i funcionals amb la resta de les construccions i usos de l’entorn. En



CVE-DOGC-A-15295106-2015

2

el cas que això no fos possible, caldrà localitzar el nou equipament en un altre emplaçament. 6. S’admeten tots els usos col·lectius i els terciaris de caràcter públic. S’admet, també, l’ús residencial restringit a les persones directament relacionades amb la gestió de l’equipament, sempre que el sostre destinat a residència no passi del 10% del total del sostre edificable a la parcel·la on es localitza l’equipament, ni el màxim de 150 m². 7. El sòl classificat d’equipaments haurà de ser de titularitat pública, i en conseqüència, haurà de ser adquirit per l’administració per compra, expropiació, cessió gratuïta o qualsevol altre títol, segons siguin les circumstàncies de l’actuació. 8. Tot i que els equipaments són de titularitat pública preferent, s’admetrà que puguin ser de titularitat privada, quan s’acompleixin les condicions següents: a) Que les entitats promotores no tinguin ànim de lucre o que els béns necessaris del contingut, la gestió dels quals no tingui ànim de lucre de les entitats esmentades. b) Que el destí de l’equipament sigui per a activitats culturals, de culte i activitats religioses, científiques, benèfiques i d’assistència social, sanitàries, esportives i docents, a les quals es reconegui la utilitat pública o interès social. c) Que es justifiquin els terrenys en qüestió, no es previngui legalment, per a idèntic fi, l’actuació pública. d) Que es justifiqui la necessitat col·lectiva de l’equipament en l’àmbit territorial en què s’inscriu, i es respecti, dins de les finalitats específiques per a equipaments, la igualtat dels ciutadans a l’accés. 9. Es permetrà la col·locació de cartells o altres mitjans de propaganda visibles des de la via pública que estarà sotmesa a les determinacions de la legislació vigent i a la llicència municipal prèvia. Article 79.10 Concessions per a equipaments Sobre el sòl destinat a equipaments i dotacions que, en l’execució del POUM, sigui de titularitat pública, l’Administració podrà atorgar una concessió i explotació del corresponent equipament o dotació.



CVE-DOGC-A-15295106-2015

DISPOSICIONS


EDICTE de 22 d'octubre de 2015, sobre un acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme de l'àmbitmetropolità de Barcelona referent al municipi de Sant Cugat del Vallès.

La Comissió Territorial d’Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona, en la sessió de 18 de juny de 2015, vaadoptar, entre altres, l’acord següent:

Exp.: 2015/057003/M

Modificació puntual del Pla especial de vialitat el Colomer, al terme municipal de Sant Cugat del Vallès

Vist l’informe proposta dels Serveis Tècnics i d’acord amb els fonaments que s’hi exposen, aquesta Comissióacorda:

-1 Aprovar definitivament la Modificació puntual del Pla especial de vialitat el Colomer, del municipi de SantCugat del Vallès, promoguda i tramesa per Ajuntament.

-2 Publicar aquest acord al DOGC a l’efecte de la seva executivitat immediata, tal com indica l’article 106 delText refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, modificat per la Llei3/2012, de 22 de febrer.

-3 Comunicar-ho a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i, si escau, als propietaris afectats.




L'expedient restarà, per a la consulta i la informació que preveu l'article 107 del Text refós de la Lleid'urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, a l’arxiu de planejament de la Direcció Generald’Ordenació del Territori i Urbanisme del Departament de Territori i Sostenibilitat, avinguda Josep Tarradellas,2-6, 08029 Barcelona, de 9.30 h a 13.30 h, de dilluns a divendres feiners.


http://tes.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?



CVE-DOGC-A-15296005-2015

http://tes.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureFitxa&codiPublic=2015/57003/M&set-locale=ca

reqCode=veureFitxa&codiPublic=2015/57003/M&set-locale=ca


M. Teresa Manté Prats

Secretària de la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona

(15.296.005)



CVE-DOGC-A-15296005-2015

http://tes.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureFitxa&codiPublic=2015/57003/M&set-locale=ca

DISPOSICIONS


EDICTE de 22 d'octubre de 2015, sobre un acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelonareferent al municipi de Sant Pere de Vilamajor.

La Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, en la sessió de 10 de juny de 2015, va adoptar, entre altres,l’acord següent:

Exp.: 2013/051790/B

Modificació puntual del Pla d'ordenació urbanística municipal en l’àmbit del PAU-4. Can Derrocada, disposiciótransitòria segona, al terme municipal de Sant Pere de Vilamajor

Vist l’informe proposta dels Serveis Tècnics i d’acord amb els fonaments que s’hi exposen, aquesta Comissióacorda:

-1 Aprovar definitivament la Modificació puntual del Pla d'ordenació urbanística municipal en l’àmbit del PAU-4.Can Derrocada, disposició transitòria segona, del municipi de Sant Pere de Vilamajor, promoguda i tramesa perl’Ajuntament, tot incorporant d’ofici la prescripció següent:

- Se suprimeixen de la disposició transitòria segona, article 1a), les determinacions que constitueixenreproducció o que facin referència als pactes assumits en els convenis de dates 30 de juliol de 2012 i 20d’octubre de 2014, ja que no tenen caràcter de disposició normativa general. Així mateix, també se suprimeixel següent: “.., o qui la pugui substituir per qualsevol de les formes admeses en dret,...”.


-3 Comunicar-ho a l’Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.




L'expedient restarà, per a la consulta i la informació que preveu l'article 107 del Text refós de la Lleid'urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, a l’arxiu de planejament de la Direcció Generald’Ordenació del Territori i Urbanisme del Departament de Territori i Sostenibilitat, avinguda Josep Tarradellas,2-6, 08029 Barcelona, de 9.30 h a 13.30 h, de dilluns a divendres feiners.



CVE-DOGC-A-15296007-2015


http://tes.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureFitxa&codiPublic=2013/51790/B&set-locale=ca


M. Teresa Manté Prats

Secretària de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona

Annex

Normes urbanístiques de la Modificació puntual del Pla d'ordenació urbanística municipal en l’àmbit del PAU-4.Can Derrocada, disposició transitòria segona, del municipi de Sant Pere de Vilamajor


13B51790_cat.pdf

(15.296.007)



CVE-DOGC-A-15296007-2015



1

NORMATIVA URBANÍSTICA. MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL EN L’ÀMBIT DEL PAU-4. CAN DERROCADA, DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA SEGONA, DEL MUNICIPI DE SANT PERE DE VILAMAJOR. Article 1. Disposició transitòria segona 1.

a) El trasllat gradual de l’activitat que porta a terme l’entitat mercantil Piensos Picart, SA, en l’àmbit del PAU-4. Can Derrocada, es portarà a terme durant el primer sexenni de vigència del Pla d’ordenació urbanística municipal, a comptar a partir de la data de la publicació en el DOGC de l’acord d’aprovació definitiva del Pla d’ordenació urbanística municipal, desvinculant aquest trasllat de la tramitació dels instruments de planejament de desenvolupament del sector PAU-4, que preveu la fitxa del sector per al primer sexenni.

b) L’activitat que porta a terme l’entitat mercantil Piensos Picart, SA, en l’àmbit del PAU-4. Can

Derrocada, cessarà totalment el seu funcionament i la seva activitat dins del primer sexenni de vigència del Pla d’ordenació urbanística municipal, d’acord amb la seva publicació al DOGC núm. 6068, de 16.2.2012.

2. Durant el primer sexenni de vigència del Pla d’ordenació urbanística municipal es permet el

manteniment transitori de l’activitat desenvolupada per l’empresa Piensos Picart, SA, en l’àmbit del PAU-4. Can Derrocada, essent d’aplicació el règim de fora d’ordenació previst a l’article 108 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, i modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, i pels preceptes concordants i, en especial, pel que fa a les llicències d’activitats, s’hauran d’adequar a les previsions de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats i, en el seu cas, a l’aplicació de la Llei 4/2004, d’1 de juliol, reguladora del procés d’adequació de les activitats d’incidència ambiental, al que estableix la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental, modificada per la Llei 17/2007, de 21 desembre, de mesures fiscals i financeres, i a la resta de legislació concordant o que la substitueixi.

Amb independència de l’estat de tramitació i/o d’execució del desenvolupament del sector PAU-4, i en un termini màxim de 6 mesos des de la finalització del primer sexenni del Pla d’ordenació urbanística municipal, la propietat de les instal·lacions destinades a l’activitat industrial haurà de desmantellar les instal·lacions destinades al procés productiu, podent-se mantenir les instal·lacions destinades a magatzem i a oficines, fins que no s’executi la nova edificació del sector, en les condicions previstes pel règim de volum disconforme o de fora d’ordenació, d’acord amb l’article 108 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, i modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer.



CVE-DOGC-A-15296007-2015

DISPOSICIONS


EDICTE de 26 d'octubre de 2015, sobre un acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme de la CatalunyaCentral referent al municipi de Sant Llorenç de Morunys.

La Comissió Territorial d'Urbanisme de la Catalunya Central, en la sessió de 6 de març de 2015, va adoptar,entre d’altres, l’acord la part dispositiva del qual es reprodueix a continuació:

Exp.: 2014 / 055659 / N

Modificació puntual de les Normes subsidiàries de planejament a la zona d'equipaments municipals E6, zona delcamp de futbol, al municipi de Sant Llorenç de Morunys

Vist l’informe proposta dels Serveis Tècnics, i d’acord amb els fonaments que s’hi exposen, aquesta Comissióacorda:

-1 Aprovar definitivament la Modificació puntual de les Normes subsidiàries a la zona d'equipaments municipalsE6 zona del camp de futbol, de Sant Llorenç de Morunys, promoguda i tramesa per l’Ajuntament.



Contra aquest acord, que es refereix a una disposició administrativa de caràcter general, es pot interposarrecurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia deCatalunya en el termini de dos mesos a comptar de l’endemà de la publicació al Diari Oficial de la Generalitatde Catalunya, de conformitat amb el que preveuen l’article 107.3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, derègim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i els articles 10, 25 i 46 dela Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici que elsparticulars puguin interposar qualsevol altre recurs que considerin procedent, i de la possibilitat que tenen elsajuntaments i altres administracions públiques de formular el requeriment previ que preveu l’article 44 de laLlei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.



L’expedient estarà, per a la consulta i la informació que preveu l’article 107 del Text refós de la Lleid’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, als locals de la Comissió Territoriald'Urbanisme de la Catalunya Central, carrer Àngel Guimerà, 14 - 2n pis, 08241 Manresa, de 9:30 h a 13:30 h,de dilluns a divendres feiners.




CVE-DOGC-A-15299021-2015


Manresa, 26 d’octubre de 2015



Annex:

Normes urbanístiques de la Modificació puntual de les Normes subsidiàries de planejament a la zonad'equipaments municipals E6, zona del camp de futbol, del municipi de Sant Llorenç de Morunys


Normativa_cat.pdf

(15.299.021)



CVE-DOGC-A-15299021-2015



1

NORMATIVA URBANÍSTICA

MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT A LA ZONA D'EQUIPAMENTS MUNICIPALS E6, ZONA DEL CAMP DE FUTBOL, DEL MUNICIPI DE SANT LLORENÇ DE MORUNYS

DISPOSICIONS DE CARÀCTER GENERAL

1. Naturalesa i objecte

Aquesta Modificació puntual de les Normes subsidiàries de planejament té per objecte canviar la classificació de la zona actualment classificada com a clau E, subzona E6, que confronta amb la zona d’equipament esportiu corresponent al camp de futbol, per una zona de sistema de serveis tècnics, clau T.

D’aquesta manera, l’estructura de plaques solars d’aigua calenta sanitària existents que donen servei als equipaments municipals estarien implantades en una clau del sòl que comprèn terrenys destinats a la titularitat pública per a la dotació d’infraestructures i la prestació de serveis urbanístics, encara que siguin gestionats en règim de concessió per empreses privades.

2. Situació i àmbit

L’àmbit d’aquesta Modificació puntual afecta una zona de sòl urbà consolidat, classificat actualment com a sistema d’equipaments, clau E, subzona E6.

3. Obligatorietat

Les seves modificacions obliguen per igual al seu compliment tant a l’Administració com als particulars. Qualsevol actuació o intervenció sobre el territori, tingui caràcter definitiu o provisional, sigui d’iniciativa pública o privada, s’haurà d’ajustar a les disposicions del Text refós de les Normes subsidiàries de planejament.

4. Vigència

Aquest document entrarà en vigor a partir de la publicació de l’acord d’aprovació definitiva i la seva normativa íntegra en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i la seva vigència serà indefinida, d’acord amb el que disposen els articles 96 i 107 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.

5. Interpretació

La interpretació del present document es farà d’acord amb el seu contingut i subjecte als seus objectius i finalitats. En cas de dubte i imprecisió prevaldrà la solució de menor edificabilitat i major dotació d’equipaments i espais lliures públics, les solucions que afavoreixin el domini públic sobre el privat, així com la documentació escrita sobre la gràfica, llevat que el conflicte es refereixi a la quantificació de les superfícies de sòl, supòsit en el qual cal atenir-se a la superfície real.

6. Determinacions

Seran d’aplicació les determinacions establertes en els següents documents:

- Memòria descriptiva i justificativa.

- Normativa.

- Memòria gràfica.



CVE-DOGC-A-15299021-2015

DISPOSICIONS


ACORD GOV/167/2015, de 27 d'octubre, pel qual es declara bé cultural d'interès nacional, en la categoria deconjunt històric, la plaça del Mercadal, a Agramunt.

Per Resolució CLT/1225/2015, de 25 de maig (DOGC 6890, d’11.06.2015), es va incoar expedient de declaracióde bé cultural d’interès nacional, en la categoria de conjunt històric, a favor de la plaça del Mercadal, aAgramunt.

S'han complert tots els tràmits preceptius en la instrucció d'aquest expedient d'acord amb el que estableixenels articles 8 i següents de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.

A l'expedient consten els informes favorables del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català i de l'Institutd'Estudis Catalans.

Durant la tramitació de l'expedient no s’han presentat al·legacions.

Per tant, a proposta del conseller de Cultura, el Govern

Acorda:

—1 Declarar bé cultural d'interès nacional, en la categoria de conjunt històric, la plaça del Mercadal, aAgramunt, segons la ubicació i la descripció que consten a l'annex 1 d'aquest Acord.

—2 Incloure com a objecte de protecció el subsòl del conjunt històric.

—3 Publicar íntegrament al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al Boletín Oficial del Estado aquestAcord, de conformitat amb el previst a l'article 12 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre del patrimoni culturalcatalà, i notificar-lo a les persones interessades i a l'Ajuntament del municipi on radica el bé.

Contra aquest Acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposiciódavant el Govern de la Generalitat de Catalunya en el termini d'un mes, o bé recurs contenciós administratiudavant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el termini de dos mesos, a comptar, en tots dos casos,de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya o de la notificació corresponent.






CVE-DOGC-A-15300094-2015

Annex 1

Ubicació i descripció

L’element objecte d’aquest Acord de declaració com a bé cultural d’interès nacional, en la categoria de conjunthistòric, és la plaça del Mercadal, a Agramunt (Urgell).

Agramunt té els seus orígens en l’època altmedieval. Es té constància de l’existència del castell ja l’any 1051.

El Mercadal era un espai ampli situat a llevant, fora de les muralles, on se celebraven el mercat de cereals i lesfires. En aquest espai, l’any 1804, l’Ajuntament va planejar l’eixample, en aquest cas, la plaça i els edificis queconformen l’anomenada plaça del Mercadal.

El projecte va ser construït com a instrument modern d’eixample i creixement de la vila d’Agramunt. Les casesestaven destinades a les famílies propietàries de finques agrícoles. La planta baixa tenia una entrada espaiosaper als carros i dues plantes més destinades a l'habitatge i les golfes.

Els originals dels plànols de la plaça del Mercadal, de l’any 1804, es troben a la Casa de la Vila, estan signatsper Tomàs Bertran i també s’atribueixen a Pere Bertran i Silvestre Pérez. Es tracta d’un projecte realitzat endos plànols: una parcel·lació de l’eixample agramuntí del Mercadal, que coordina el planejament global del’eixample amb la integració al teixit urbà existent, i l’alçat i les plantes d’una casa tipus amb l’aportació denovetats compositives, higièniques, modulars, formals, de gestió, etc.

Les obres de construcció dels habitatges es varen perllongar durant tot el segle XIX, mentre que laurbanització de la plaça es va fer l’any 1929.

Es tracta d’una plaça quasi quadrada, simètrica, rodejada d’edificis porticats amb la mateixa configuraciótipològica i amb vuit arcades de porxos a cadascun dels cantons de la plaça.

Entre les setze places porxades neoclàssiques del segle XIX estudiades per Rubert de Ventós en la seva tesidoctoral (la plaça Reial de Barcelona i les de Vilafranca, Figueres, Vilanova i la Geltrú, Reus, Girona, etc.) laplaça del Mercadal d’Agramunt és la primera que va ser edificada d’acord amb un projecte previ documentatde planta pràcticament quadrada, i la que conserva en major grau la seva integritat i autenticitat.

La plaça del Mercadal d’Agramunt és un conjunt urbà que, per les seves característiques morfològiques,urbanístiques, arquitectòniques i constructives, conserva la configuració original i integral de l’urbanisme il’arquitectura de les places neoclàssiques del segle XIX a Catalunya i destaca per l’harmonia i la continuïtat dela traça de la seva planta i la configuració tipològica i morfològica de seus edificis.

La situació de la plaça del Mercadal és una fita que configura una imatge urbanística i arquitectònica de graninterès dins el marc urbà que li dóna suport. Al mateix temps, la relació entre aquest conjunt i l'espai físic onés situat ha establert un diàleg ambiental que al llarg del temps ha donat una gran entitat urbanística,històrica, arquitectònica, emblemàtica i cultural a la població d’Agramunt, que ha ultrapassat l’àmbit local icomarcal fins arribar a expressar aquests valors a escala nacional.

El conjunt històric de la plaça del Mercadal consta grafiat en el plànol número 01 de l’expedient i és un àmbittancat, delimitat per una línia imaginària, la descripció del qual, recorreguda en el sentit de les agulles delrellotge, és la següent:

La delimitació parteix de la confluència del carrer de la baixada del Mercadal amb el carrer dels Estudis Nous, alvèrtex nord-oest de la plaça del Mercadal. A continuació segueix en direcció nord fins a la paret mitgeraposterior de la finca de la plaça del Mercadal núm. 7. Després gira en direcció est per la part posteriord’aquesta paret mitgera i la del núm. 8 fins a arribar al lateral de la finca núm. 9. A continuació gira cap alnord, tot seguint aquesta paret mitgera fins a arribar al carrer de la Portalada. Després gira en direcció sud-estseguint aquest carrer i travessant la plaça de la Germana Montserrat Pons fins a la confluència amb el carrerdel Raval de Sant Francesc. A continuació gira cap a l’oest pel punt mitjà d’aquest carrer fins a l’alçada de laparet mitgera est de la finca núm. 16 de la plaça del Mercadal. Després gira cap al sud per aquesta paret finsarribar al punt mitjà del carrer de Les Eres. A continuació gira cap a l’oest seguint aquest carrer fins a laconfluència amb el carrer dels Estudis Nous. Després gira cap al nord fins a l’alçada del carrer de la Sabateriade Dalt. Tot seguit gira cap a l’est fins al carrer dels Absis. Després gira cap al nord seguint aquest carrer delsAbsis fins a l’alçada del carrer de la Baixada del Mercadal. A continuació gira cap a l’est tot tancant ladelimitació del conjunt històric.

Finques incloses en el conjunt històric:

- Plaça del Mercadal: núm. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 17B, 18 i 19.



CVE-DOGC-A-15300094-2015

- Carrer dels Estudis Nous: núm. 1

Queda inclòs en la delimitació descrita el conjunt d’espais urbans així com el seu subsòl.


01_DeAagramunt_03.pdf

(15.300.094)



CVE-DOGC-A-15300094-2015



CVE-DOGC-A-15300094-2015

DISPOSICIONS


ACORD GOV/168/2015, de 27 d'octubre, pel qual es declaren bé cultural d'interès nacional, en la categoriade conjunt històric, les Cases Cerdà, a Barcelona, i se'n delimita l'entorn de protecció.

Per Resolució de 18 d’abril de 1975 (BOE núm. 151, de 25.6.1975) es va incoar expedient de declaració deconjunt historicoartístic a favor de les Cases Cerdà, a Barcelona.

Per Resolució CLT/1007/2015, de 20 d'abril (DOGC núm. 6874 de 19.5.2015), es va incoar expedient dedelimitació de l’entorn de protecció de les Cases Cerdà, a Barcelona, i es va acumular a l’anterior de declaració.


A l'expedient consten els informes favorables del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català i de l'Institutd'Estudis Catalans.

Durant la tramitació de l'expedient no s’han presentat al·legacions.

Per tant, a proposta del conseller de Cultura, el Govern

Acorda:

—1 Declarar bé cultural d'interès nacional, en la categoria de conjunt històric, les Cases Cerdà, a Barcelona,segons la ubicació i la descripció que consten en l'annex 1 d'aquest Acord.

—2 Delimitar l'entorn de protecció d'aquest conjunt, que es grafia en el plànol que es publica amb aquestAcord i segons la justificació que consta en l'annex 2.

—3 Incloure com a objecte de protecció el subsòl del conjunt històric i de l’entorn de protecció.

—4 Publicar íntegrament al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al Boletín Oficial del Estado aquestAcord, de conformitat amb el que preveu l'article 12 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre del patrimonicultural català, i notificar-lo als interessats i a l'ajuntament del municipi on radica el bé.







CVE-DOGC-A-15300095-2015

Annex 1

Ubicació i descripció

L'element objecte d'aquest expedient de declaració com a bé cultural d’interès nacional, en la categoria deconjunt històric, són els edificis anomenats Cases Cerdà, a Barcelona, conjunt de tres edificis (originalmenteren quatre) ubicats a l'encreuament dels carrers Roger de Llúria i Consell de Cent a l'Eixample de Barcelona.

Les Cases estan situades al carrer Consell de Cent, 340 - Roger de Llúria, 49; Consell de Cent, 369 - Roger deLlúria, 51-53, i Consell de Cent, 371 - Roger de Llúria, 60-62.

El seu nom prové del nom del propietari dels terrenys, Josep Cerdà i Soler, comerciant barceloní, que es vaencarregar pel seu compte de promoure la construcció d'aquests edificis en el que es va anomenar llavors laplaça Cerdà, i que varen ser els primers edificis plurifamiliars construïts a l’Eixample.

Josep Cerdà va cedir els terrenys necessaris per a l'obertura i urbanització dels carrers, segons les normesfixades per als propietaris en el Pla de l'Eixample. Va instal·lar, també pel seu compte, la il·luminació de gas dela plaça i hi va erigir al centre una font, alimentada per l'aigua d'un pou proper.

Les Cases Cerdà adopten una tipologia que més tard es mantindrà vigent durant bona part de la segona meitatdel segle XIX en la construcció de moltes altres cases de l'Eixample, amb invariants com el nombre d’alçàries,la singularitat de les plantes principals, les composicions simètriques de les façanes dignificades amb materialsdecoratius i esgrafiats, cambres de ventilació sota les cobertes planes que s’utilitzen com a terrats, façanesposteriors en galeries, etc.

Les Cases Cerdà van ser construïdes d’acord amb una de les tipologies proposades per als xamfrans en el PlaCerdà del 1859, projectat per Ildefons Cerdà. Es pot dir, per tant, que les Cases Cerdà són plasmació concreta,dins del camp del disseny urbà, de les propostes del Pla Cerdà.

Són, alhora, les primeres edificacions importants de l'Eixample de Barcelona i la resposta arquitectònica mésfidel a les propostes tipològiques del Pla Cerdà. Es poden considerar una fita en la història arquitectònica del'urbanisme barceloní, així com en la història de la teoria urbanística, pel fet que s'ajusten als postulats teòricsimplícits al Pla Cerdà.

La situació d'aquest conjunt és un punt singularment històric dins el marc urbà que li dóna suport. Al mateixtemps, la relació entre aquest conjunt d’edificis i l'espai físic on és situat ha establert un diàleg ambiental queal llarg del temps ha donat una gran entitat arquitectònica, urbanística i històrica a l’Eixample de la ciutat deBarcelona.

Annex 2

Justificació de l'entorn de protecció

La definició d’un entorn de protecció al voltant de les Cases Cerdà es presenta com el millor instrument pergarantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles.

Aquesta figura legal considera i incorpora, des de la seva pròpia definició, les interaccions del conjunt amb cadaun dels elements urbans i naturals del seu entorn. És, doncs, una eina de protecció global, valorativa de larealitat, amb la clara intenció de conservar en les millors condicions possibles el llegat patrimonial inherent alconjunt.

Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear una àrea de protecció del conjunt que garanteixisuficientment el control sobre el seu entorn i la voluntat de no afectar més espais dels que són estrictamentindispensables per percebre'l correctament.

El criteri per delimitar l’entorn de protecció ha estat incloure les finques que són davant seu i les contigües alconjunt, així com respectar les visuals i perspectives que es generen des de diferents llocs de l’entorn, siguinde conjunt o de detall.



CVE-DOGC-A-15300095-2015

Per tot això i seguint aquests criteris, s’inclouen en l’entorn de protecció les finques número 338 del carrerConsell de Cent i la número 47 del carrer de Roger de Llúria, pel fet de ser contigües a la Casa Cerdà del carrerConsell de Cent, número 340, en cantonada amb el carrer Roger de Llúria número 49, situada a la cantonadasud.

Aquestes finques que emmarquen l’edifici, generen una continuïtat visual amb el pla de façana, la qual cosajustifica la seva inclusió per tal de controlar possibles actuacions en el futur que poguessin distorsionarl’harmonia en la visualització del conjunt.

S’inclouen també la finca número 367 del carrer Consell de Cent cantonada amb el passatge Méndez Vigonúmero 2, i la número 55 del carrer de Roger de Llúria, pel fet que s'hi situen al costat i formen part de lavisualització immediata de l’edifici en cantonada del carrer Consell de Cent número 369 i del carrer de Roger deLlúria números 51-53, que forma part del conjunt històric.

Cal incloure també les finques números 4 i 6 del passatge de Méndez Vigo, ja que les seves parets mitgeresposteriors coincideixen amb la paret mitgera posterior de la Casa Cerdà situada al carrer Consell de Centnúmero 369, cantonada amb el carrer de Roger de Llúria números 51-53.

Igualment les finques números 373 i 375 del carrer de Consell de Cent i la número 64-66 del carrer Roger deLlúria també se situen al costat de la Casa Cerdà situada en la cantonada nord. Per això formen part de lesvisuals immediates de l’edifici.

S’inclou també la finca número 342 del carrer de Consell de Cent cantonada amb la número 58 del carrer deRoger de Llúria. Aquesta finca dóna al davant de les tres cantonades de les Cases Cerdà i, per tant, generaperspectives conjuntes immediates que cal protegir de possibles intervencions futures en aquesta finca quepoguessin distorsionar estèticament la visualització del conjunt.

Es considera que l’àrea de protecció que s’ha definit en aquest expedient de declaració és la mínima que s’haavaluat com a imprescindible per tal de preservar la percepció correcta de les Cases Cerdà.

Queden inclosos dins l’entorn de protecció tots els espais públics i privats inclosos a l’interior del perímetredescrit, així com el subsòl de la zona delimitada.


(15.300.095)



CVE-DOGC-A-15300095-2015



CVE-DOGC-A-15300095-2015

DISPOSICIONS


ACORD GOV/169/2015, de 27 d'octubre, pel qual es delimita l'entorn de protecció del castell de Montsoriu, aSant Feliu de Buixalleu i a Arbúcies.

El castell de Montsoriu està declarat bé cultural d’interès nacional en virtut de la disposició addicional primera,punt segon, de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.

Per Resolució CLT/1009/2015, de 29 d’abril (DOGC núm. 6874, de 19.5.2015), es va incoar expedient dedelimitació de l’entorn de protecció del castell de Montsoriu, a Sant Feliu de Buixalleu i a Arbúcies.


A l’expedient consten els informes favorables del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català i de l'Institutd'Estudis Catalans.

Durant la tramitació de l’expedient no s’han presentat al·legacions.

A proposta del conseller de Cultura, el Govern

Acorda:

—1 Delimitar l'entorn de protecció del castell de Montsoriu, a Sant Feliu de Buixalleu i a Arbúcies, la justificaciódel qual s’inclou a l’annex i que és representat al plànol que es publica juntament amb aquest Acord.

—2 Incloure com a objecte de protecció el subsòl del monument i de l’entorn de protecció.

—3 Publicar íntegrament al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al Boletín Oficial del Estado aquestAcord, de conformitat amb el que preveu l'article 12 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre del patrimonicultural català, i notificar-lo a les persones interessades i a l'ajuntament del municipi on radica el bé.





Annex



CVE-DOGC-A-15300096-2015

Justificació de l'entorn de protecció.

La singularitat del castell de Montsoriu, element declarat monument i fins ara sense entorn de proteccióespecíficament delimitat, aconsella definir aquest entorn de protecció ja que és el millor instrument per garantirla supervivència dels seus múltiples valors culturals, paisatgístics i ambientals en les millors condicionspossibles.

Aquesta figura legal considera i incorpora, des de la seva pròpia definició, les interaccions del monument ambcada un dels elements del seu entorn.

És, per tant, una eina de protecció global, valorativa de la realitat, amb la intenció clara de conservar en lesmillors condicions possibles el llegat patrimonial inherent al monument.

Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear una àrea de protecció al voltant del monument quegaranteixi suficientment el control sobre el seu entorn i la voluntat de no afectar més espais dels estrictamentnecessaris.

Com a criteri general, s’han considerat motius que justifiquen l'existència d’un entorn de protecció d’unmonument, entre altres, dos grans grups de consideracions, que són: la seva visualització i el control de lespossibles edificacions, instal·lacions o usos que es puguin aplicar en el seu àmbit.

En el cas del castell de Montsoriu, el complex que formen els tres recintes concèntrics del castell, les restesmedievals de la vila i la torre de les Bruixes, constitueixen una fita paisatgística d'interès notable com acoronament del turó i, sobretot, des d’una visió llunyana de tot el complex, que constitueix una referènciavisual en el perfil del context paisatgístic dels grans espais forestals i rurals del seu entorn més ampli.

Quant a la visualització, s’ha de dir que aquesta és possible des de baix el turó, a l’alçada de la finca del Collde Castellar, a prop de la carretera del castell.

En efecte, el castell es troba en el pla de coronament del turó, que constitueix un cingle amb vegetació de boscque rodeja tota la base del perímetre de la fortificació, que és àmpliament visible en aquell context generalcom un element edificat de coronament del turó de Montsoriu, i que es caracteritza pel fet d'estar cobert en totel seu perímetre per bosc d’alzines sureres i tradicionals.

La visualització relativament més propera és efectiva, sobretot, des de la carretera o camí del castell i des dela urbanització de Fogueres de Montsoriu i, com més a prop seu ens trobem, millors visuals tenim sobrel’entorn i l’exterior de les construccions del castell. Aquesta zona correspon al límit oest de l’entorn fixat.

Una altra qüestió que cal considerar és atendre no només la visió del monument des del seu entorn, proper illunyà, sinó la visió que es té des del propi monument cap als seus voltants, també propers i llunyans. Enaquest cas, el coronament del turó, on es concentren totes les estructures, permet visualitzar la panoràmica dequè es gaudeix des dels límits est, sud i oest del complex sobre les valls exteriors. Aquesta visió no estàentorpida i, atesa la forta topografia del terreny, queda garantida.

Actualment, aquests espais rústics, forestals i rurals, tenen la qualificació urbanística del sòl no urbanitzable, devalor agrícola forestal. Les distàncies i el desnivell d’aquests plans amb relació a la plataforma on se situa elcastell, les restes exteriors i la torre de les Bruixes garanteixen la continuïtat d’una visió favorable.

Atesa la topografia de la zona, qualsevol nova actuació en l’espai del castell hauria de fer-se en els plans ipendents que l’envolten. Aquests espais són, precisament, els que estan contemplats en l’entorn de protecció i,per tant, sotmesos a la legislació de Cultura i convenientment controlats.

El criteri general per a la delimitació ha estat incloure les finques o parcel·les adjacents físicament i visualmental monument, que es consideren necessàries per preservar la relació entre el castell i els espais naturals quel’envolten.

Queden inclosos dintre de l’entorn tots els espais rústics i forestals existents, privats i públics, inclosos dintredel perímetre de l’entorn, així com el subsòl de la zona delimitada.

Pel que fa al subsòl de l’entorn, cal controlar les intervencions que s’hi produeixin tant des de la vessantarqueològica, en relació amb possibles troballes relacionades amb el monument, com des de la vessantdocumental, per la informació històrica que puguin aportar.

Per altra banda, en relació amb aquest darrer tipus d’actuacions, la seva afectació sobre les construccions i laseguretat física que requereixen justifiquen per si mateixes la necessitat del control administratiu previ i laseva supervisió per part dels òrgans de control de les intervencions.



CVE-DOGC-A-15300096-2015


planol entorn proteccio 2.pdf

(15.300.096)



CVE-DOGC-A-15300096-2015



CVE-DOGC-A-15300096-2015

DISPOSICIONS


RESOLUCIÓ ARP/2380/2015, de 15 d'octubre, per la qual es declaren zona sotmesa a règim de caçacontrolada els terrenys cinegètics d'aprofitament comú de la muntanya de Fusimanya i Batlló.

La Resolució de 17 de juliol de 1996 declarava sotmesos a règim cinegètic de caça controlada els terrenysanomenats muntanya de Fusimanya i Batlló, al terme municipal de Maçanet de Cabrenys. Aquesta declaracióva ser prorrogada fins a l’1 de març de 2015 mitjançant la Resolució MAH/3144/2006, d’11 d’agost.

Finalitzada la vigència de la declaració esmentada, i atès que els motius pels quals aquests terrenys van serdeclarats sotmesos a règim cinegètic de caça controlada continuen plenament vigents, s’ha consideratconvenient tramitar una nova declaració d’aquests terrenys com a zona de caça controlada.

De conformitat amb el Decret 212/2015, de 22 de setembre, de modificació parcial del Decret 342/2011, de 17de maig, de reestructuració del Departament de Territori i Sostenibilitat, i del Decret 270/2013, de 23 dedesembre, de reestructuració del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

D'acord amb l'article 14 de la Llei 1/1970, de caça, de 4 d’abril de 1970, i l’article 16 del seu Reglament, queestableixen les condicions, la regulació, els requisits i la tramitació dels terrenys sotmesos a règim de caçacontrolada;

A proposta de l’Àrea d’Activitats Cinegètiques de la Direcció General de Forests,

Resolc:

1. Declarar zona sotmesa a règim de caça controlada els terrenys cinegètics d’aprofitament comú de lamuntanya de Fusimanya i Batlló, al terme municipal de Maçanet de Cabrenys, inclosos dins els límitsespecificats a l’annex d’aquesta resolució i grafiats al plànol que consta a l’expedient, amb una superfície totalde 760,70 hectàrees.

2. La durada d’aquest règim cinegètic de caça controlada és de deu anys, prorrogables, comptats a partir del’endemà de la data de publicació d’aquesta Resolució al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

3. La gestió administrativa i tècnica d’aquests terrenys correspon a la Direcció General de Forests, queelaborarà anualment el pla tècnic de gestió cinegètica per a aquests terrenys i vetllarà pel seu compliment.

Contra aquesta resolució, que no exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs d’alçada davant elconseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, en el termini d’un mes, comptador des de l’endemà dela seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb els articles 107, 114 i 115 de laLlei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procedimentadministratiu comú, i l’article 76 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de lesadministracions públiques de Catalunya.


Antoni Trasobares Rodríguez



CVE-DOGC-A-15300027-2015

Director general de Forests

Annex

Delimitació de la zona de caça controlada de la muntanya de Fusimanya i Batlló:

Nord: frontera amb l’Estat francès.

Est: frontera amb l’Estat francès.

Sud: finques Mas Roger, Mas Quintà, Can Gallart, Mas d’en Serra i Mas Olivet; totes del terme municipal deMaçanet de Cabrenys i de titularitat privada.

Oest: finca Heretat Molar, del terme municipal de Maçanet de Cabrenys i de titularitat privada.

(15.300.027)



CVE-DOGC-A-15300027-2015

DISPOSICIONS


ACORD GOV/170/2015, de 27 d'octubre, pel qual es modifiquen els Estatuts del Consorci Centred'Acolliment i Serveis Socials La Sopa i se n'aprova el text íntegre.

L’Acord CPS/164/2006, de 24 d’octubre, pel qual s’autoritza la integració de la Generalitat de Catalunya através del Departament de Benestar i Família (actualment Departament de Benestar Social i Família) en elConsorci Centre d’Acolliment i Serveis Socials La Sopa i se n’aproven els Estatuts, estableix que, el Consorciestà constituït per l’Ajuntament de Girona, l’Ajuntament de Salt, el Consell Comarcal del Gironès, la Generalitatde Catalunya a través del Departament de Benestar Social i Família, el Bisbat de Girona, Càritas Diocesana, laFundació Bisbe Tomàs de Lorenzana, Creu Roja i la Federació del Voluntariat.

Les darreres modificacions legals fan necessari modificar els Estatuts d’aquest Consorci.

La Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, afegeix ladisposició addicional 20 a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracionspúbliques i del procediment administratiu comú, per determinar alguns aspectes dels consorcis. Aquestadisposició exigeix que els estatus de cada consorci han d’especificar l’administració pública a què restenadscrits, d’acord amb els criteris que estableix la mateixa Llei. A més, els consorcis han d’estar subjectes alrègim pressupostari, comptable i de control de l’administració d’adscripció. La disposició addicional esmentadatambé estableix limitacions respecte al personal al servei dels consorcis, que ha de procedir exclusivamentd’una reassignació de llocs de treball de les administracions participants.

La disposició transitòria sisena de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, disposa que els consorcis han d’adaptarels seus estatuts al que aquesta Llei estableix en el termini d’un any des de la seva entrada en vigor, el qual vafinalitzar el 31 de desembre de 2014.

Així mateix la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del sector públic i altres mesures de reformaadministrativa, regula, a la secció 2 del capítol II, les causes i el procediment per a l’exercici del dret deseparació i liquidació del Consorci. L’article 15.2 d’aquesta Llei estableix que els estatuts dels consorcis creatsanteriorment a l’entrada en vigor de la Llei s’han d’adaptar al que s’hi disposa en el termini de sis mesos desque va entrar en vigor.

La Junta General del Consorci, en la sessió del dia 5 de novembre de 2014, va adoptar amb el vot favorable dela majoria absoluta dels seus membres l’acord d’adscripció del Consorci a l’Ajuntament de Girona, atesa la sevamajor aportació anual, i fixar el seu règim econòmic, orgànic i financer.

L’article 18 dels Estatuts del Consorci estableix que la modificació dels Estatuts es farà a la Junta General delConsorci a proposta de qualsevol dels ens consorciats, per majoria absoluta dels seus membres.

Atès l’Acord del Govern de 10 de juliol de 2012, pel qual s’aproven criteris per a la creació, la modificació i lasupressió d’entitats participades per la Generalitat, per a la presa de participació i la desvinculació d’entitatsexistents i per a la tramitació de determinades propostes d’acord del Govern relatives a fundacions, i atesos elsinformes preceptius dels departaments de Governació i Relacions Institucionals i d’Economia i Coneixement;

D’acord amb el que disposa l’article 26.o) de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de laGeneralitat i del Govern;

A proposta de la vicepresidenta del Govern i consellera de Benestar Social i Família, el Govern

Acorda:

–1 Aprovar la modificació dels articles 1, 6, 7, 9, 13, 14, 19 i 20 dels Estatuts del Consorci Centre d'Acollimenti Serveis Socials La Sopa, el nou redactat dels quals figura a l’annex de l’Acord.



CVE-DOGC-A-15300097-2015

–2 Aprovar el text íntegre dels Estatuts de l’entitat que s’annexen a aquest Acord.

–3 Disposar la publicació d’aquest Acord al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.




Annex

Estatuts del Consorci Centre d'Acolliment i Serveis Socials La Sopa

Preàmbul

L’origen d’aquest centre d’acollida l’hem de situar el 18 de març de 1910 sota l’impuls de l’Ajuntament deGirona i el Bisbat de Girona. Neix com una entitat assistencial anomenada La Caritat que es posa com aobjectiu “en primer término el socorro de los pobres y desvalidos de la ciudad con arreglo a los principios de lacaridad cristiana; y en segundo lugar, y como consecuencia del anterior, evitar la mendicidad”.

L’any 1936 La Caritat redacta un nou reglament. Durant la guerra civil el centre no tanca i segueix prestant elsseus serveis. El 1966 hi ha una nova redacció dels seus Estatuts per tal d’adaptar-los a la legislació delmoment.

El 1980 l’Ajuntament de Girona constitueix, juntament amb l’Associació La Caritat, una fundació pública deservei, amb la denominació Centre d’Acolliment, Serveis Socials i Promoció de la Salut.

El 18 de febrer de 1982, l’Associació La Caritat acorda, per unanimitat en assemblea general extraordinària, lacessió de l’immoble a la Fundació del Centre d’Acolliment.

La conversió de la Fundació en ens autònom municipal és de l’any 1998 (el 10 de març de 1998), una novamodificació d’una sèrie de transformacions al llarg de quasi un segle d’història, per anar definint un modelconcret de resposta institucional al col·lectiu de persones amb un desarrelament més profund, a la gent delcarrer, els sense llar.

Finalment el 2005, i considerant el que la Llei de modernització del Govern local diu sobre els ens autònomsmunicipals, l’Ajuntament de Girona proposa la conversió de l’ens autònom en un consorci, com la formajurídica més adient per les finalitats, la composició i l’àmbit d’actuació que té actualment el Centred’Acolliment.

Atesa l’entrada en vigència de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat del’administració local, i la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del sector públic, cal l’adaptaciódels Estatuts i l’adscripció a una administració i fixar el règim orgànic, econòmic i social.

Capítol I

Disposicions generals

Article 1

Constitució, denominació, naturalesa i àmbit territorial

1.1 Amb la denominació Consorci Centre d'Acolliment i Serveis Socials La Sopa, es constitueix aquest Consorcicom una entitat jurídica pública, de naturalesa institucional i de base associativa, dotada de personalitat



CVE-DOGC-A-15300097-2015

jurídica plena i independent de cadascun dels seus membres per a la consecució de la seva finalitat.

1.2 L’àmbit territorial del Consorci és el de les entitats locals que participen en el Consorci, amb especialatenció a l’àrea urbana de Girona.

1.3 En compliment del que disposa la disposició addicional 20 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règimjurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, el Consorci està adscrit al’Ajuntament de Girona atesa a la major aportació anual. En l’eventual canvi d’adscripció s’atenen els criterisnormatius de prioritat previstos a l’esmentada disposició addicional 20, en la forma que aquesta preveu, i esrefereix en qualsevol cas al primer dia de l’exercici pressupostari.

L’adscripció a l’Ajuntament de Girona determina la subjecció al seu règim pressupostari, de comptabilitat icontrol, sens perjudici de la subjecció per mandat legal a la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitatpressupostària i sostenibilitat financera.

Article 2

Entitats consorciades

El Consorci està constituït pels membres següents:

L’Ajuntament de Girona.

L’Ajuntament de Salt.

El Consell Comarcal del Gironès.

La Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Benestar Social i Família.

El Bisbat de Girona.

Càritas Diocesana de Girona.

La Fundació Bisbe Tomàs de Lorenzana.

La Federació Catalana del Voluntariat Social a Girona.

Creu Roja Espanyola a Girona.

El nombre de membres del Consorci pot ser ampliat per l'adhesió d'altres administracions públiques o d'entitatsprivades sense ànim de lucre que tinguin finalitats d'interès públic concurrents amb les del present Consorci.

Per a la incorporació d’un nou membre al Consorci, cal seguir el procediment següent:

Sol·licitud formal per part del membre interessat, dirigida a la Presidència del Consorci.

Informe de la Presidència on es valori la candidatura.

Aprovació per part de la Junta General, que fixarà la representació que els correspondrà en la Junta General.

Segons l’article 9 d’aquests Estatuts, per a la validesa de l’acord cal la majoria absoluta del nombre legal demembres.

Comunicació formal al candidat de la decisió acordada.

En cas d’acceptació, s’aprova el corresponent conveni d’adhesió.

Modificació dels estatuts.

Article 3

Finalitat del Consorci

El Consorci té, en termes generals, la finalitat de prestar serveis de caràcter social i assistencial a la poblaciósense sostre, mancada d’habitatge o en situació de pobresa severa o exclusió, en la forma i els termes que encada moment consideri necessari i adient la Junta General.

També és finalitat del Consorci l’estudi de necessitats quant a la població i als serveis de caràcter i naturalesa



CVE-DOGC-A-15300097-2015

similar, i fomentar la conscienciació de la població en general en relació amb aquest àmbit d’intervenció social.

Article 4

Objectius i funcions

Dins dels conceptes generals anteriors, el Consorci té com a objectius i funcions específiques els següents:

a) Prestar un servei d’acollida a persones en situació de necessitat o amb dificultats especials per a la sevaautonomia econòmica i social.

b) Realitzar una intervenció que compagini l’assistència amb la reinserció i la promoció de l’autonomiapersonal.

c) Establir una cooperació eficaç amb els altres serveis i recursos del territori per fer front a lamultidimensionalitat que presenten les situacions ateses, en aspectes socials, sanitaris, laborals, legals id’habitatge.

d) Assegurar els recursos suficients per al manteniment dels serveis dependents del Consorci i per a aquellsque es consideri que cal promoure.

e) Administrar i intervenir les ajudes, subvencions i participacions que per part d’organismes o activitatspúbliques o privades, obtingui o es concedeixin al Consorci per al compliment de les seves finalitats.

f) Administrar el patrimoni que les institucions que s’integren en el Consorci adscriguin per al compliment deles finalitats, així com també tots aquells altres béns que actualment o en el futur s’incorporin al Consorci, isón a càrrec seu totes les despeses que ocasioni el funcionament dels serveis.

g) Qualsevol altre tipus de funcions relacionades, directament o indirectament, amb les finalitats del Consorci.

Article 5

Domicili

El domicili social del Consorci és a Girona, al carrer Claveria, núm. 5.

El Consorci pot dur a terme les seves activitats en el seu domicili o fora d’aquest.

Article 6

Durada

El Consorci es constitueix per temps indefinit i es dissol d’acord amb el que disposen aquests Estatuts i lanormativa legal aplicable.

Article 7

Règim jurídic

7.1 El Consorci, com a entitat pública de caràcter associatiu, es regeix per aquests Estatuts, pels reglamentsinterns que regulin l’organització, el funcionament i l'ordenació de les diverses activitats i, supletòriament, perla normativa de règim local i altres disposicions legals que li siguin aplicables.

7.2 El Consorci, per mitjà dels seus òrgans de govern i representació, a més de les facultats que com asubjecte actiu de l'administració pública li corresponen, pot adquirir, posseir, reivindicar, permutar, gravar ialienar béns, subscriure contractes, assumir obligacions, establir i explotar serveis, interposar recursos i exercirles accions que preveuen les lleis i, en general, dur a terme tots els actes necessaris per al compliment de lesfinalitats que li són atribuïdes, d'acord amb el que disposen aquests Estatuts i la legislació aplicable.

7.3 Els actes administratius que emanen de la Presidència, del Comitè Executiu i de la Direcció no posen fi a lavia administrativa i són susceptibles de recurs d’alçada davant la Junta General, d’acord amb les disposicionsde la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procedimentadministratiu comú.



CVE-DOGC-A-15300097-2015

Els actes de la Junta General posen fi a la via administrativa i s’hi pot interposar recurs contenciósadministratiu. La jurisdicció competent per conèixer dels litigis sorgits de l’aplicació i funcionament del Consorciés la jurisdicció contenciosa administrativa, d’acord amb la distribució de competències efectuada per la Llei29/1998, de la jurisdicció contenciosa administrativa. Potestativament, es pot presentar recurs de reposiciód’acord amb els articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre.

Els acords adoptats amb les formalitats i els quòrums exigits per la llei i els Estatuts obliguen els ensconsorciats en la mesura que els afectin.

7.4 D’acord amb el que estableix l’article article 3.1.e) del Text refós de la Llei de contractes del sector públic,aprovat pel Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, l’activitat contractual del Consorci s’ajusta alque disposa aquesta Llei.

Capítol II

Organització i funcionament del Consorci

Article 8

Òrgans de Govern

Els òrgans del Consorci són els següents:

La Junta General.

Presidència i Vicepresidència.

Comitè executiu.

Direcció.

Article 9

La Junta General

9.1 La Junta General és l’òrgan superior del Consorci, i assumeix de forma permanent el seu govern i gestió.

La Junta General està integrada per:

L’alcalde de l’Ajuntament de Girona, que assumeix de forma permanent la Presidència del Consorci i de laJunta General.

El regidor/a o tinent/a d’alcalde de Serveis Socials de l’Ajuntament de Girona.

Un representant de cada grup municipal que integren la corporació de l’Ajuntament de Girona.

Un representant de l’Ajuntament de Salt.

Un representant del Consell Comarcal del Gironès.

Un representant del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya.

Un representant del Bisbat de Girona.

Un representant de Càritas Diocesana de Girona.

Un representant de la Fundació Bisbe Tomàs de Lorenzana.

Un representant de la Federació Catalana del Voluntariat Social a Girona.

Un representant de Creu Roja Espanyola a Girona.

El director/a del Consorci.

Un tècnic/a de Serveis Socials de l’Ajuntament de Girona.

9.2 A les sessions de la Junta General, els seus membres hi poden assistir acompanyats dels assessors que



CVE-DOGC-A-15300097-2015

considerin oportú, els quals poden intervenir en els debats amb veu i sense vot.

Els representants de la Generalitat en els òrgans de govern del Consorci, en l’exercici de les funcions atribuïdesa aquest ens, resten sotmesos als requeriments que exigeix la normativa de la Generalitat de Catalunya.

La Junta General es reuneix, com a mínim, dues vegades l’any en sessió ordinària i, en sessió extraordinàriaquan així ho decideixi la Presidència o ho demani una quarta part del nombre legal dels membres de la Junta.

La convocatòria correspon a la Presidència i ha de ser notificada amb una antelació mínima de quaranta-vuithores, llevat les de caràcter urgent, la convocatòria de les quals ha de ser ratificada per la Junta.

Amb la convocatòria de la reunió, s'acompanya l'ordre del dia, fora del qual no es pot adoptar cap acord, llevatque l'assumpte sigui declarat d'urgència pel vot favorable de la majoria dels assistents.

La Junta General es constitueix vàlidament amb l'assistència de la meitat del nombre legal dels seus membresque en cap cas pot ser inferior a cinc. Aquest quòrum s'ha de mantenir durant tota la sessió.

En tot cas, es requereix la presència del president/a i del secretari/ària o de qui legalment els substitueixi.

Els acords s’adopten per majoria simple dels assistents.

Cal la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Junta per a la validesa dels acords sobre propostade modificació d'Estatuts, admissió de noves entitats, separació de membres i dissolució del Consorci.

9.3 La Junta General exerceix les funcions següents:

a) Establir els objectius del Consorci a través de l'aprovació de plans generals i programes anuals d'actuació.

b) Aprovar i modificar el pressupost del Consorci.

c) Aprovar la plantilla de personal del Consorci, les bases per a la seva contractació i fixar les retribucionscomplementàries.

d) Aprovar anualment l'inventari balanç de la liquidació del pressupost i la memòria d'activitats i de gestiórealitzada durant l'any, i també aprovar altres comptes fixats per la Llei.

e) Contractar obres i serveis i despeses que superin els 300.000 euros i adoptar acords d'adquisició, alienació igravamen de béns que superin aquest import.

f) Concertar operacions de crèdit i fixar criteris d'ordenació de despeses, oferint com a garantia els propis bénsdel Consorci.

g) Establir les normes de gestió del servei, i dictar les disposicions particulars que consideri necessàries a lagestió del servei.

h) Exercir la vigilància i supervisió de tots els serveis i activitats del Consorci.

i) Nomenar i separar la direcció.

j) Aprovar l'admissió o la separació d'entitats i establir la representació que els correspon en la Junta General.

k) Aprovar la modificació dels Estatuts, sens perjudici de la necessitat, també, que els aprovin cadascun delsens consorciats.

l) Accionar i exceptuar en tot tipus de judici davant qualsevol jutjat, tribunal, autoritat o organisme en defensadels seus interessos.

m) Aprovar el Reglament de règim intern que desplegui aquests Estatuts i altra normativa per al seufuncionament.

n) Dissoldre el Consorci i liquidar-lo.

o) I totes aquelles que la normativa de règim local estipuli com a competència del Ple municipal i no haginestat delegades al Comitè Executiu o que aquests Estatuts no les atribueixin a algun altre òrgan.

Article 10

Presidència i Vicepresidència

10.1 La Presidència és assumida de forma permanent per l’Alcaldia presidència de l’Ajuntament de Girona.



CVE-DOGC-A-15300097-2015

Correspon a la Presidència del Consorci:

a) Exercir la representació institucional del Consorci.

b) Exercir la direcció superior del govern del Consorci.

c) Convocar, presidir, suspendre i aixecar les reunions de la Junta General i dirigir les deliberacions, amb poderde decisió, en els casos d’empat, gràcies al vot de qualitat.

d) Supervisar i inspeccionar els serveis i vetllar pel seu bon funcionament.

e) Proposar a la Junta General el nomenament o cessament del director/a.

f) Exercir accions judicials en cas d’urgència, representar judicialment i administrativament el Consorci i, engeneral, en tota mena de negocis jurídics, amb poder de conferir manaments per a l’exercici d’aquestarepresentació.

g) Exercir la direcció superior de tot el personal del Consorci.

h) Retre comptes.

i) Ordenar la publicació i l’execució dels acords del Consorci, així com fer-los complir.

j) Contractar obres i serveis i despeses que no superin els 300.000 euros.

k) Assumir les funcions que la Junta General li delegui.

l) Totes les altres que li atribueixi la normativa vigent sobre el funcionament dels òrgans col·legiats.

10.2 La Vicepresidència

La Vicepresidència és nomenada per la Presidència i recau en qui exerceix la regidoria de Serveis Socials del’Ajuntament de Girona.

Correspon a la Vicepresidència del Consorci la substitució de la persona que ocupa el càrrec de la Presidènciadel Consorci en cas de vacant, d’absència, malaltia o incompatibilitat.

Així mateix, la persona que ocupi la Vicepresidència pot exercir qualsevol altra funció que expressament li siguidelegada des de la Presidència, dins de les seves competències

Article 11

Comitè Executiu

11.1 El Comitè Executiu té la composició següent:

El president/a o, per delegació expressa, el vicepresident/a.

Una persona en representació de l’Ajuntament de Salt.

Una persona en representació del Consell Comarcal del Gironès.

Una persona en representació del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya.

Una persona en representació de Càritas Diocesana de Girona.

Una persona en representació de la Fundació Bisbe Tomàs de Lorenzana.

El director/a del Consorci.

Un tècnic/a de Serveis Socials de l’Ajuntament de Girona.

11.2 Corresponen al Comitè Executiu les funcions següents:

a) Portar a terme la gestió econòmica conseqüent a l'aplicació del pressupost.

b) Aprovar les adaptacions pressupostàries, de conformitat amb el que disposen les bases d'execució delpressupost.

c) Informar sobre la proposta de la direcció i elevar a la Junta General, per a la seva aprovació, el projecte de



CVE-DOGC-A-15300097-2015

pressupost i la seva liquidació, i els balanços i els comptes corresponents.

d) Adoptar els acords definitius en relació amb les incidències que es presentin en la gestió dels diferentsserveis.

e) Elaborar el projecte de reglament i les normes de funcionament intern del Consorci i elevar-los a la JuntaGeneral per a la seva aprovació.

f) Donar compliment als acords de la Junta General.

g) Acordar les accions legals que corresponguin en defensa dels interessos i drets del Consorci en tota classede procediments.

h) Aprovar els convenis que s'hagin de formalitzar en el marc dels objectius del Consorci.

i) Proposar a la Junta General la deliberació de totes aquelles qüestions que afectin l'existència del Consorci ique es considerin d'especial transcendència per al compliment dels seus objectius.

j) Exercir totes aquelles funcions de supervisió sobre l'estructura i funcionament oportunes per garantir la bonamarxa del Consorci.

k) Exercir totes les funcions que li siguin encomanades o delegades per la Junta General.

l) Totes les funcions no atribuïdes expressament a altres òrgans del Consorci.

11.3 Funcionament del Comitè Executiu.

El Comitè Executiu es reuneix ordinàriament almenys cada dos mesos i sempre que hagi de resoldre algunaqüestió de la seva competència, i quan el convoqui el president per iniciativa pròpia o a sol·licitud d'un nombresuperior a un terç dels membres que el componen.

El Comitè Executiu adopta els acords per majoria simple dels seus membres, i ha de tenir en compte, en casd’empat, el vot de qualitat de la Presidència.

Article 12

La Direcció

La Direcció del Consorci és l'òrgan que exerceix la direcció administrativa i tècnica del Consorci i vetlla perquèaquest actuï d'acord amb els principis d'economia, transparència, celeritat i eficàcia.

La Direcció té les funcions següents:

a) Dirigir, coordinar, organitzar i inspeccionar l’administració, el personal i els serveis del Consorci, i ferexecutar els acords i les resolucions adoptats per la resta d’òrgans de govern.

b) Representar oficialment el Consorci quan aquesta representació no sigui assumida directament per lapersona que ocupa el càrrec de la Presidència o la Vicepresidència.

c) Desenvolupar la gestió econòmica d’acord amb el pressupost aprovat i el marc d’atribucions aprovat per laJunta General.

d) Conformar i ordenar els pagaments.

e) Contractar el personal d’acord amb les condicions generals d’accés aprovades per la Junta General o elComitè executiu; sancionar, separar o rescindir les relacions de treball amb el personal; aprovar els ascensosde categoria i fixar les remuneracions, les funcions i els trasllats partint dels criteris fixats per la Junta Generalo el Comitè Executiu, així com la resta de funcions en matèria de personal no reservades als altres òrgans.

f) Elaborar la proposta de pressupost i d’estat de comptes anuals, i la liquidació i la comptabilitat general delpressupost.

g) Formar part dels òrgans de govern i d’administració de les entitats instrumentals del Consorci.

h) Mantenir les relacions administratives amb les entitats i els organismes, públics i privats, necessàries per alcorrecte funcionament del Consorci.

i) Formular al president o presidenta del Consorci les propostes que cregui oportunes per a la bona marxa delConsorci.



CVE-DOGC-A-15300097-2015

j) Preparar la documentació que, per mitjà de la Presidència, s'ha de sotmetre a consideració de la JuntaGeneral, i informar-la de tot el que calgui per a l'adequat exercici de les seves competències, particularmentpel que fa a la confecció i al compliment del pressupost anual.

k) Assumir aquelles tasques que des de la resta d’òrgans del Consorci li siguin delegades o encomanades,d’entre les de naturalesa delegable.

Capítol III

El personal

Article 13

El personal

El personal al servei del Consorci s’adscriu a la plantilla de l’Administració pública a la qual resta adscrit elConsorci, amb efectes des de l’1 de gener de 2015.

El personal al servei del Consorci pot ser funcionari o laboral, amb el règim jurídic de l’Administració públicad’adscripció i amb retribucions que no poden superar, en cap cas, les establertes per a llocs de treballequivalents.

Capítol IV

Règim econòmic

Article 14

Principis generals

El pressupost, la comptabilitat i el control del Consorci resten sotmesos als de l’Administració d’adscripció, i elseu òrgan de control és el responsable de l’auditoria anual del Consorci.

El pressupost del Consorci forma part del pressupost de l’Administració a la qual s’adscrigui i s’inclou al seucompte general.

Article 15

Recursos econòmics

15.1 La hisenda del Consorci està constituïda per:

a) Aportacions dels membres del Consorci.

b) Subvencions i altres ingressos de dret públic o privat.

c) Rendiments de les activitats del Consorci derivades dels convenis, contractes i acords que tingui subscrits oque pugui subscriure en un futur.

d) Aportacions dels usuaris i preus públics que es puguin establir per la prestació de serveis i activitats.

e) Producte d’operacions de crèdit o procedents del patrimoni propi.

f) Donacions o qualsevol altre ingrés que pugui percebre legalment.

15.2 Les aportacions anuals dels ens consorciats són les que s’acordin per part dels mateixos ens.

15.3 Es distingeixen les despeses d'explotació i de funcionament, entre les quals s'inclouen les de conservació imanteniment dels edificis públics cedits al Consorci, i que s'han de cobrir amb ingressos corrents, de lesdespeses d'inversió en les quals poden col·laborar les entitats públiques integrants del Consorci.

15.4 El patrimoni.



CVE-DOGC-A-15300097-2015

Es consideren patrimoni adscrit aquells béns que qualsevol entitat pública posi a disposició del Consorci,reservant-se la propietat, sens perjudici que el Consorci pugui utilitzar-los. Es consideren patrimoni cedit elsbéns, la propietat i l'ús d’aquests que pertanyen al Consorci, per haver estat cedits per qualsevol entitatpública o persona privada.

Es consideren patrimoni adquirit els béns de titularitat consorcial aconseguits a títol onerós o lucratiu.

En cas de dissolució, el patrimoni adscrit no es computa, sinó que es reverteix a l'entitat cedent, i es fa elmateix amb el patrimoni cedit i la part no disposada. La resta del patrimoni es considera actiu a repartir.L'inventari reflecteix la classe i la condició dels béns.

Article 16

Comptabilitat i fiscalització

16.1 El Consorci elabora anualment un pressupost que s’ajusta a la normativa vigent sobre hisendes locals. Ladirecció en prepara un avantprojecte i, amb els informes previs del Comitè Executiu i dels serveis d’intervenció,l’eleva a la Junta General per a la seva aprovació.

16.2 El règim de comptabilitat i aprovació de comptes és el de la comptabilitat pública.

16.3 La fiscalització externa dels comptes i la gestió econòmica del Consorci corresponen a la Sindicatura deComptes, a la qual es tramet la documentació que estableix la Llei.

Article 17

Responsabilitat del Consorci

17.1 El Consorci està obligat a tenir vigent en tot moment una pòlissa d’assegurances que doni coberturaeconòmica suficient, davant de qualsevol tipus de reclamació de responsabilitat civil o patrimonial, fruit del’activitat objecte dels presents Estatuts.

17.2 La responsabilitat de les parts consorciades per les actuacions derivades del Consorci estan dins els límitsde la seva participació financera en aquest.

Capítol V

Modificació dels Estatuts. Dissolució i separació

Article18

Modificació dels estatuts

La modificació dels presents Estatuts la fa, a proposta de qualsevol dels ens consorciats, la Junta General ambacord de la majoria absoluta dels seus membres, i l’han d’aprovar els òrgans respectius de cadascun dels ensconsorciats de la mateixa manera que disposen per aprovar-la.

Article 19

Separació del Consorci

Quan un municipi deixi de prestar un servei, d’acord amb la Llei 27/2013, de 27 de desembre, i aquest serveisigui un dels prestats pel Consorci, el municipi pot separar-se’n.

El dret de separació s’ha d’exercitar per escrit notificat a la Junta General del Consorci.

L’exercici del dret de separació produeix la dissolució del Consorci excepte que la resta dels seus membresacordin la seva continuïtat i segueixin pertanyent al Consorci al menys dues administracions o dues entitats oorganisme públics vinculats o que depenguin de més d’una administració.

Quan l’exercici del dret de separació no comporti la dissolució del Consorci, la quota de separació la calcula la



CVE-DOGC-A-15300097-2015

intervenció del Consorci, atenent els mateixos criteris a aplicar en el cas de liquidació. En el cas que el Consorcihagi de procedir a la reducció de la plantilla de personal, motivat per la separació d’un o diversos membres, calatenir-se al que disposa la legislació laboral, i en tot cas el membre o membres que se separin han d’assumirels efectes d’indemnització corresponents.

El Consorci acorda la forma i condicions en què té lloc el pagament de la quota de separació, en el supòsit quesigui positiva, així com la forma i condicions de pagament del deute que correspongui a qui exercita el dret deseparació si la quota és negativa.

Qualsevol ens consorciat pot separar-se del Consorci sempre que compleixi les condicions següents:

a) Formular el preavís en el termini de sis mesos i sempre abans de l’aprovació del pressupost.

b) Estar al corrent en el compliment de les obligacions i els compromisos propis anteriors, així com garantir elcompliment dels que hi pugui haver pendents, d’acord amb les previsions dels presents Estatuts.

Un cop rebut el preavís de separació d’algun membre, la Junta general es reuneix per tal d’impulsar, si escau,les modificacions estatutàries i pressupostàries o, eventualment, la dissolució del Consorci.

Article 20

Dissolució

La dissolució del Consorci es produeix en qualsevol dels casos següents:

a) Per disposició legal.

b) Quan ho acordi la Junta General i ho ratifiquin els ens consorciats.

c) Quan per separació d’un o més dels ens consorciats resulti inviable, tècnicament o econòmicament, la sevacontinuïtat, i així ho aprovi la Junta General.

d) Per incompliment dels objectius.

e) Per transformació del Consorci en un altre ens.

f) Per impossibilitat de continuar el funcionament.

L’acord de dissolució, que l’ha d’adoptar la Junta General per majoria absoluta i l’han de ratificar els òrganscompetents dels seus membres, determina la manera en què s’ha de procedir a la liquidació de la hisenda delConsorci, i la subrogació de cadascun dels ens consorciats en els seus béns, drets i obligacions, en la proporcióque correspongui en relació amb les seves aportacions. També s’ha de decidir la destinació que s’hagi de donaral personal al servei del Consorci.

En el que no preveuen aquests Estatuts pel que fa a la dissolució i liquidació del Consorci, és aplicable el quedisposa l’article 14 de la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del sector públic i altres mesuresde reforma administrativa.

Disposició final

El Consorci inicia les seves activitats, amb la formalització prèvia de l’acta de constitució, que subscriuen elsvocals que designin els ens consorciats per tal d’integrar els òrgans col·legiats del Consorci. Un exemplard’aquesta acta es tramet a la Direcció General d’Administració Local de la Generalitat de Catalunya.

(15.300.097)



CVE-DOGC-A-15300097-2015

DISPOSICIONS


AGÈNCIA CATALANA DE LA JOVENTUT

RESOLUCIÓ BSF/2373/2015, de 20 d'octubre, per la qual s'aproven les bases reguladores i s'obre laconvocatòria dels premis Art Jove Producció i les beques Art Jove Mediació corresponents a l'any 2015.

La Llei 6/2006, de 26 de maig, de creació de l’Agència Catalana de la Joventut, estableix que aquesta Agènciaés una entitat de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar per al compliment delsseus fins, l’objecte de la qual és prestar serveis a la joventut i gestionar els serveis que l’Administració de laGeneralitat desplegui en aquesta matèria. Entre les seves funcions es troba la d’executar els programes per al’emancipació de les persones joves per encàrrec del departament competent en matèria de joventut i d’acordamb el Pla nacional de joventut de Catalunya.

El Pla nacional de joventut de Catalunya, aprovat mitjançant el Decret 30/2013, de 29 de gener (DOGC núm.6305, de 31.1.2013), té com a objectius determinar els problemes i les necessitats principals pel que fa a lespersones joves, establir les línies estratègiques i els objectius de les actuacions en matèria de joventut en elsàmbits prioritaris d’emancipació i participació, fixar els àmbits materials d’actuació i els límits d’edat dels jovesper a cada àmbit, establir la metodologia de treball transversal de referència dels poders públics perdesenvolupar polítiques de joventut i fixar criteris d’avaluació. D’acord amb aquests objectius i la sevaexecució, el Programa de cultura pretén afavorir els processos d’emancipació de les persones joves. Un delsinstruments per assolir-ho és que els poders públics executin polítiques culturals com promocionar la culturaentre les persones joves. Precisament aquestes bases tenen com a objecte fomentar la creació, la producció ila difusió cultural dels joves en el vessant de les arts visuals.

La Sala d’Art Jove està ubicada a la seu de la Direcció General de Joventut i de l’Agència Catalana de laJoventut, i el seu objecte és facilitar un espai i unes dinàmiques que fomentin la creació, la formació i la difusiódels projectes artístics duts a terme per joves. En el marc de les seves actuacions, pretén donar lloc a lapresentació de noves propostes artístiques i a la seva experimentació. Per aquest motiu, es vol promoure lacreativitat i la possibilitat que les persones joves puguin exposar les seves creacions, ja que, mitjançantaquesta convocatòria, a més de premiar les creacions, es temporitza la producció dels projectes premiats perexposar-los a la Sala d’Art durant l’any 2016, tal com s’ha fet en edicions anteriors.

Aquesta convocatòria compta amb la col·laboració de la Fundació Privada Associació d’Artistes Visuals deCatalunya a través d’Hangar Centre de Producció d’Art, del Museu Nacional d’Art de Catalunya, del Museu d’ArtContemporani de Barcelona (MACBA), del Centre d’Art La Panera, d’ACVIC Centre d’Arts Contemporànies, deBòlit Centre d’Art Contemporani de Girona, que gestiona, entre d’altres, l’espai La Carbonera, i de Lo PatiCentre d’Art de les Terres de l’Ebre.

La Llei estatal 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (BOE núm. 276, de 18.11.2003), pel seucaràcter bàsic, i el seu Reglament, aprovat mitjançant Reial decret 887/2006, de 21 de juliol, tenen afectacionssobre les normes reguladores de bases de subvencions elaborades per l’Administració de la Generalitat deCatalunya.

D’acord amb el que preveuen el Text refós de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l’Estatut de l’empresa públicacatalana, aprovat pel Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, i el capítol IX del Text refós de la Llei definances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, i la Llei 2/2015,d’11 de març, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2015;

En virtut de la delegació del Consell d’Administració de l’Agència Catalana de la Joventut de 16 de juliol de2012,

Resolc:

–1 Aprovar les bases reguladores que han de regir els premis i les beques Art Jove que consten en els annexos1 i 2, respectivament, d’aquesta Resolució.



CVE-DOGC-A-15300028-2015

–2 Obrir convocatòria pública, per a l’any 2015, per concedir un màxim de 17 premis Art Jove Producció aprojectes de creació, investigació, edició, acció, intervenció en l’àmbit museístic i patrimonial i intervenció enrelació amb la natura i el paisatge, i un màxim de 4 beques Art Jove Mediació per al desenvolupament deprocessos de col·laboració i formació amb els artistes i productors premiats en la modalitat de creació i per aldesenvolupament de projectes educatius.

–3 L’atorgament d’aquests premis i beques, com també l’objecte, les condicions, la finalitat, els criteris devaloració, els requisits de participació i la documentació a aportar, els regeixen les bases reguladores queaproven els annexos d’aquesta Resolució i la normativa general de subvencions.

–4 Els premis Art Jove Producció d'aquesta convocatòria estan dotats amb 16.200 euros. Aquest importcorrespon als imports màxims següents:

a) Premis Art Jove Producció a projectes de creació: un màxim de 10 projectes que rebran un premi de 800euros cadascun.

b) Premis Art Jove Producció a projectes d’investigació: un màxim de 2 projectes que rebran un premi de 800euros cadascun.

c) Premis Art Jove Producció a projectes d’edició: un màxim de 2 projectes que rebran un premi de 1.500 euroscadascun.

d) Premi Art Jove Producció a un projecte d’acció: un màxim d’1 projecte que rebrà un premi de 1.200 euros.

e) Premi Art Jove Producció a un projecte d’intervenció en relació amb la natura i el paisatge: un màxim d’unprojecte que rebrà un premi de 1.200 euros.

f) Premi Art Jove Producció a un projecte d’intervenció en l’àmbit museístic i patrimonial: un màxim d’unprojecte que rebrà un premi de 1.200 euros.

El pagament dels premis es fa amb càrrec a l’aplicació pressupostària 483.0001 del pressupost de l’AgènciaCatalana de la Joventut per a l’any 2015.

–5 Les beques Art Jove Mediació d’aquesta convocatòria estan dotades amb un import de 6.000 euros, quecorrespon als imports següents:

a) Beques Art Jove Mediació en residència a un màxim de 2 projectes que rebran una aportació de 1.800 euroscadascuna.

b) Beques Art Jove Mediació en l’educació a un màxim de 2 projectes que rebran una aportació de 1.200 euroscadascuna.

El pagament de les beques es fa amb càrrec a l’aplicació pressupostària 480.0001 del pressupost de l’AgènciaCatalana de la Joventut per a l’any 2015.

–6 El termini de presentació de sol·licituds, juntament amb la documentació que requereixen les basesreguladores dels premis Art Jove Producció i les beques Art Jove Mediació, és des de l’endemà de la data depublicació de la convocatòria al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya fins al dia 26 de novembre de 2015.

El termini per resoldre i notificar la concessió dels premis i les beques és de quatre mesos a comptar del’endemà de la data de publicació de la convocatòria al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Deconformitat amb el que estableix l’article 54.2.e) de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i deprocediment de les administracions públiques de Catalunya, transcorregut aquest termini sense que s’haginotificat resolució expressa, s’entendrà desestimada la sol·licitud.

–7 La tramitació de les sol·licituds d’aquests premis i beques correspon a l’Agència Catalana de la Joventut, i laresolució, a la persona titular de la Direcció General de l’Agència, segons la proposta prèvia de la Comissió de



CVE-DOGC-A-15300028-2015

Valoració, d’acord amb el que estableixen les bases reguladores d’aquests premis i beques.

–8 La concessió dels premis i les beques es fa pública al tauler electrònic de la seu electrònica de la Generalitatde Catalunya (https://seu.gencat.cat) i a: www.gencat.cat/joventut i www.saladartjove.cat. Aquesta publicaciósubstitueix la notificació individual a les persones interessades, d’acord amb el que estableix l’article 59.6 de laLlei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procedimentadministratiu comú.

Contra la resolució de concessió o denegació dels premis i les beques, que no exhaureix la via administrativa,les persones interessades poden interposar recurs d’alçada davant el mateix òrgan que dicta l’acte o davant lapersona titular del Departament de Benestar Social i Família, en el termini d’un mes a comptar de l’endemà dela data de la seva publicació al tauler d’anuncis de l’Agència Catalana de la Joventut, d’acord amb l’article 76de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques deCatalunya, i els articles 114 i 115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic i de procediment deles administracions públiques i del procediment administratiu comú.

–9 Aquests premis i aquestes beques se sotmeten al règim fiscal vigent aplicable a les aportacions dineràriesen el moment del seu atorgament.

Disposició final

Aquesta Resolució entra en vigor l’endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Contra aquesta Resolució i les seves bases, que no exhaureixen la via administrativa, les persones interessadespoden interposar recurs d’alçada davant el mateix òrgan que dicta l’acte o davant la persona titular delDepartament de Benestar Social i Família, en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la data depublicació al DOGC, d’acord amb l’article 76 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procedimentde les administracions publiques de Catalunya, i els articles 114 i 115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre,de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.


Antoni Reig i Casassas

Director general de Joventut

Annex 1

Premis Art Jove Producció

–1 Objecte

1.1 La convocatòria dels premis Art Jove Producció té per objectiu facilitar el desenvolupament de projectes decreació a partir de processos de col·laboració i formació amb els artistes joves, els quals poden implicaraspectes relacionats amb la producció, la investigació, l’edició, l’acció, la intervenció en l’àmbit museístic ipatrimonial i la intervenció en relació amb la natura i el paisatge.

1.2 Es creen 6 modalitats de premis:

a) Premis Art Jove Producció a projectes de creació. Es premia projectes de creació de temàtica i format lliure.Aquests premis es realitzen en residència, és a dir, es desenvoluparan a la Sala d’Art Jove on es presentaran



CVE-DOGC-A-15300028-2015

https://seu.gencat.cat/

http://www.gencat.cat/joventut

http://www.saladartjove.cat/

públicament.

b) Premis Art Jove Producció a projectes d’investigació: projectes d’investigació a l’entorn de les arts visuals i lacreació emergent basats en la recerca que prevegin la possibilitat de presentar-se públicament per mitjà dediversos formats.

Els projectes que es premiïn en aquesta modalitat compten amb el suport del Museu d’Art Contemporani deBarcelona (MACBA), que incorporarà els projectes premiats com a programació pròpia, i en el marc de lesactivitats pròpies organitzades pel Departament de Programes Públics del MACBA, acompanyades de la difusióprèvia corresponent.

c) Premis Art Jove Producció a projectes d’edició: projectes d’edició de publicacions i material imprès entorn deles arts visuals i la creació emergent, en els quals s’experimenti amb els formats, el grafisme o les maneres dedesenvolupar i comunicar projectes.

Els projectes que se seleccionin en aquesta modalitat compten amb el suport del Centre d’Art La Panera, quefacilitarà recursos per a la producció de les publicacions a banda dels que detallen aquestes bases i incorporaràla presentació pública dels projectes en la programació del Centre de Documentació.

d) Premi Art Jove Producció a un projecte d’acció: projectes en relació amb l’acció que posa en joc qüestionsrelatives a l’actuació (performace) i la teatralitat que prevegin la possibilitat d’emprar l’espai de La Carbonerade Girona i/o altres espais de la ciutat de Girona.

El projecte que se seleccioni en aquesta modalitat compta amb el suport de Bòlit Centre d’Art Contemporani deGirona, que facilitarà informació sobre les característiques d’aquesta modalitat a tots aquells artistes queestiguin interessats a presentar-s’hi. També oferirà un espai de residència a la ciutat de Girona per un períodemínim de 15 dies i màxim d’un mes, a fi de produir el projecte seleccionat.

e) Premi Art Jove Producció a un projecte d’intervenció en relació amb la natura i el paisatge: projectesd’intervenció en el context de les Terres de l’Ebre i en relació amb la natura i el paisatge. El projecte es durà aterme en col·laboració amb Lo Pati Centre d’Art de les Terres de l’Ebre, que té com a línia de treball la relacióentre la cultura, la natura i el paisatge.

Per a la presentació dels projectes, el Centre d’Art ha de facilitar el coneixement del context a totes lespersones que ho sol·licitin mitjançant un correu electrònic adreçat a la Sala d’Art Jove, [email protected],durant el termini de presentació de sol·licituds. Així mateix, s’ha de proveir d’informació entorn de les qüestionsespecífiques que les persones interessades demanin segons els focus d’interès de les diferents propostes idurant el termini de presentació de sol·licituds.

f) Premi Art Jove Producció a un projecte d’intervenció en l’àmbit museístic i patrimonial: projectesd’intervenció en el Museu Nacional d’Art de Catalunya, els quals poden considerar per a la seva realitzacióaspectes relacionats amb l’àmbit museístic i institucional, aspectes patrimonials, així com elements de la sevacol·lecció.

Per a la presentació dels projectes, el Museu ha de facilitar el coneixement del seu fons i el seu funcionament ales persones interessades que ho sol·licitin mitjançant un correu electrònic adreçat a Sala d’Art Jove,[email protected], durant el termini de presentació de sol·licituds. Així mateix, a totes les persones quemanifestin el seu interès a presentar propostes, se les convida a visitar els espais del Museu que no sónaccessibles al públic general i se’ls facilita un passi per accedir gratuïtament al Museu durant el termini depresentació de les sol·licituds. Per sol·licitar la visita i el passi, cal adreçar un correu a la mateixa adreçaelectrònica assenyalada anteriorment.

1.3 El premi consisteix en una dotació econòmica, que es determina a la Resolució de convocatòria, i lapresentació pública dels projectes, ja sigui a la Sala d’Art Jove de la seu de l’Agència Catalana de la Joventut(c. Calàbria, 147, Barcelona) com als espais col·laboradors en cada modalitat. La presentació o exposició delsprojectes tindran lloc durant l’any següent a l’any de la convocatòria. Aquestes es temporitzaran degudamenten la resolució de concessió dels premis i en cap cas tindran lloc durant el primer trimestre de l’any.

–2 Compatibilitats

2.1 Les persones que es presentin a aquests premis poden presentar un projecte o més d’un. Cadascun delsprojectes només es pot presentar a una modalitat de premi.

2.2 Aquests premis són compatibles amb l’obtenció d’altres ajuts, subvencions o premis per a la mateixafinalitat, procedents de qualsevol de les administracions o entitats públiques o privades, nacionals ointernacionals.



CVE-DOGC-A-15300028-2015

mailto:[email protected]


2.3 La participació en aquesta convocatòria de premis no és compatible amb la participació en la convocatòriade les beques Art Jove corresponents al mateix any de convocatòria.

–3 Persones destinatàries

3.1 Persones interessades a desenvolupar projectes de creació, a títol individual o bé agrupades en col·lectius,residents a Catalunya i d’entre 16 i 30 anys al llarg del termini de presentació de sol·licituds (nascuts el 1985 oposteriorment).

En el cas dels col·lectius, poden formar un col·lectiu un màxim de 10 persones. Es requereix que almenys lameitat dels membres compleixin els requeriments de residència, així com els requeriments d’edat.

3.2 En el cas de persones que hagin estat premiades en les dues edicions anteriors a la convocatòria, podenparticipar-hi sempre que presentin un projecte diferent i en una modalitat diferent, o bé figurin com amembres d’un col·lectiu més ampli.

3.3 Els requisits d’edat i residència que descriu l’apartat 3.1 d’aquestes bases es comprovaran mitjançant laseva verificació davant l’organisme corresponent.

–4 Condicions dels projectes

4.1 Aquests premis compten amb el suport de les entitats detallades a la base 1.2.

4.2 Tots els projectes que se seleccionin en aquesta convocatòria s’han de dur a terme i presentar públicamental llarg de l’any 2016.

–5 Sol·licituds

5.1 Per tal d’optar als premis, cal sol·licitar-ho mitjançant un formulari de sol·licitud adreçat a l’AgènciaCatalana de la Joventut, segons el model oficial. El formulari de sol·licitud cal presentar-lo per mitjanselectrònics a través de Tràmits gencat (http://tramits.gencat.cat), utilitzant el sistema de signatura electrònicaque determini la seu electrònica.

Així mateix, les sol·licituds també es poden presentar a les dependències d’aquesta Agència (c. Calàbria, 147,08015 Barcelona) o a qualsevol de les oficines al territori de la Direcció General de Joventut del Departamentde Benestar Social i Família (pl. Pompeu Fabra, 1, 17002 Girona; rbla. Aragó, 8, 25002 Lleida; c. SantFrancesc, 3, 1r, 43003 Tarragona; c. Montcada, 23, Palau Abària, 43500 Tortosa) sens perjudici del quedisposa l’article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques idel procediment administratiu comú.

Per poder presentar la sol·licitud electrònicament, cal disposar de certificat digital personal. En el cas que lasol·licitud es faci per mitjans electrònics, es pot fer un seguiment de l’estat de la sol·licitud des de l’apartat Lameva carpeta del portal de l’Oficina Virtual de Tràmits (OVT) (http://tramits.gencat.cat).

El model de formulari de sol·licitud es pot trobar a: http://jovecat.gencat.cat/ca/ i www.saladartjove.cat.

5.2 La signatura i presentació d’aquest formulari de sol·licitud impliquen l’acceptació de les bases.

–6 Documentació

6.1 Juntament amb el formulari de sol·licitud descrit a la base 5, les persones interessades han de presentar ladocumentació que es detalla a la base 6.2.

En cas de presentació presencial, cal adjuntar dues còpies de la documentació: una còpia ha de ser en formatpaper (mida A4) i una còpia en format digital, ja sigui mitjançant una transferència d’arxius WeTransfer omitjançant un CD o USB amb arxius en format Adobe PDF compatibles amb PC i amb un pes màxim 5 Mb.

En cas de presentació electrònica, cal aportar la documentació específica de projectes, documentació gràfica itextual, a través d’una transferència d’arxius WeTransfer.

Tota la documentació s’ha de presentar dins d’un sobre que indiqui Premis Art Jove Producció i l’anycorresponent a la convocatòria, així com la modalitat o modalitats a la qual es presenta i el nom o noms de la



CVE-DOGC-A-15300028-2015

http://tramits.gencat.cat/

http://web.gencat.cat/ca/tramits/index.html

http://jovecat.gencat.cat/ca/


persona o persones participants.

En cas de presentació electrònica, la documentació s’ha d’annexar en els formats electrònics que admet lasol·licitud.

6.2 Les persones interessades han de presentar la documentació següent:

a) Proposta del projecte, amb l’argumentació general, la planificació de la producció, la justificació de lamodalitat que se sol·licita per a la realització del projecte, el detall de les característiques tècniques i elpressupost.

b) Resum de la trajectòria acadèmica i artística, declaració d’intencions (statement) i descripció dels focusd’interès del treball que es duu a terme.

c) Documentació gràfica i textual de projectes recents. Només s’accepten presentacions en format de vídeo idigital en els casos en què es treballi directament amb aquests mitjans. Aquesta documentació s’ha depresentar en els formats que descriu la base 6.1 d’aquest annex. En el cas dels col·lectius, s’ha de lliurar ladocumentació corresponent a la seva trajectòria i també a la dels diferents membres.

d) Passaport de la persona sol·licitant i, si escau, dels membres del col·lectiu, en el supòsit de no disposar deDNI o NIE.

e) L’acreditació de residència a Catalunya no cal aportar-la, atès que aquesta dada la comprova directamentl’Agència Catalana de la Joventut per mitjans electrònics.

f) En el cas que es presentin menors no emancipats, cal l’autorització paterna o dels tutors legals per participaren aquesta convocatòria.

6.3 Per sol·licitar el premi, la persona interessada ha de subscriure unes declaracions responsables incloses enel formulari de sol·licitud, en les quals declara, sota la seva responsabilitat, que compleix els requisits queestableix la normativa per accedir a la subvenció sol·licitada, que disposa de la documentació acreditativacorresponent i que es compromet a mantenir-ne el compliment durant la seva vigència. La presentació de ladeclaració responsable faculta l’Agència Catalana de la Joventut a verificar la conformitat de les dades quecontenen, d’acord amb els articles 35.3 i 36.2 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i deprocediment de les administracions públiques de Catalunya:

a) Declaració responsable de no incórrer en cap de les prohibicions que estableixen els articles 13.2 i 3 de laLlei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.

b) Declaració responsable d’estar al corrent de les obligacions tributàries amb l’Agència Tributària de l’Estat iamb la Generalitat de Catalunya, i les obligacions amb la Seguretat Social. La signatura del formulari desol·licitud implica l’autorització a l’Agència Catalana de la Joventut per a la funció de comprovar les dadesrelatives al compliment de les obligacions esmentades.

c) Declaració, en cas de coautoria, del compromís d’executar el projecte assumit per cadascuna de les personescoautores, així com el d’aplicar l’import al projecte premiat, segons el model adjunt al formulari de sol·licitud.

d) Declaració responsable de donar compliment a aquells requisits que estableixen els articles 32.1, 32.3 i 36.4de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, que els siguin exigibles.

6.4 Quan la resolució de la Comissió de Valoració sigui ferma, les persones interessades poden recollir a la seude l’Agència Catalana de la Joventut, carrer Calàbria, núm. 147, de Barcelona, la documentació presentada i noseleccionada.

–7 Dades de caràcter personal

D’acord amb la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, lesdades de caràcter personal de les persones sol·licitants es tractaran amb la finalitat de gestionar i tramitaraquesta convocatòria d’acord amb els principis de seguretat i confidencialitat que la normativa estableix sobreprotecció de dades.

–8 Termini de presentació de sol·licituds i dotació dels premis

El període de presentació de sol·licituds, així com la dotació de cadascun dels premis, els estableix laconvocatòria anual.



CVE-DOGC-A-15300028-2015

–9 Procediment i resolució

9.1 El procediment de concessió d’aquests premis és el de concurrència competitiva i s’ha de resoldre inotificar, com a màxim, en el termini de quatre mesos a comptar de l’endemà de la data de publicació de laconvocatòria al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

9.2 L’Àrea de Programes de Joventut de l’Agència Catalana de la Joventut és l’òrgan instructor del procediment.

9.3 La persona titular de la Direcció General de l’Agència Catalana de la Joventut és competent per resoldre.

–10 Avaluació i selecció

10.1 Per avaluar les sol·licituds presentades, es constitueix una Comissió de Valoració formada per cincpersones vinculades al món de l’art i de la creació emergent, un membre de l’equip gestor de la Sala d’Art Jovei una persona en representació de l’Agència Catalana de la Joventut. La persona representant de l’AgènciaCatalana de la Joventut actua com a president o presidenta de la Comissió de Valoració. Els membres de laComissió de Valoració els ha de designar la persona titular de l’Agència Catalana de la Joventut mitjançantresolució.

Amb l’objectiu d’aconseguir la paritat de gènere, la Comissió de Valoració ha de tendir a una participaciómínima del 50% de dones.

10.2 La Comissió de Valoració ha d’emetre un informe proposta tenint en compte els criteris de valoració i lesponderacions que estableix l’apartat 3 d’aquestes bases. Aquest informe es trasllada a l’òrgan instructor, elqual emet la proposta de resolució.

10.3 Els criteris de valoració i la seva ponderació per a la concessió dels premis són els següents:

Interès de la proposta presentada, amb una ponderació de 35 sobre 100.

Viabilitat de la proposta presentada, amb una ponderació de 35 sobre 100.

Capacitat innovadora de la proposta presentada, amb una ponderació de 30 sobre 100.

10.4 Els premis Art Jove Producció poden quedar deserts en cas que cap dels projectes assoleixi la puntuaciómínima. La puntuació mínima per sota de la qual no es pot premiar el projecte és de 50 punts.

–11 Reducció parcial o total del premi

Com a conseqüència de les restriccions que derivin del compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària isostenibilitat financera, l’import del premi es pot reduir parcialment o totalment abans que es dicti la resolucióde concessió.

–12 Notificació de la resolució

12.1 La resolució que finalitza el procediment de sol·licitud s’ha de fer pública al tauler electrònic de la seuelectrònica de la Generalitat de Catalunya (https://seu.gencat.cat) i a: http://jovecat.gencat.cat/ca/ iwww.saladartjove.cat. Aquesta publicació substitueix la notificació individual a les persones interessades,d’acord amb el que estableix l’article 59.6 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de lesadministracions públiques i del procediment administratiu comú.

12.2 Contra la resolució de concessió del premi, que no exhaureix la via administrativa, es pot interposarrecurs d’alçada en el termini d’un mes comptat des de l’endemà de la data de notificació davant el mateixòrgan que ha dictat l’acte o davant la persona titular del departament competent en matèria de joventut,d’acord amb els articles 114 i següents de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de lesadministracions públiques i del procediment administratiu comú.

–13 Drets d’explotació dels projectes premiats

13.1 Pel que fa als projectes premiats, l’acceptació d’aquests premis implica la cessió gratuïta i no exclusivadels drets de reproducció a l’Agència Catalana de la Joventut.



CVE-DOGC-A-15300028-2015

https://seu.gencat.cat/



13.2 En exposicions o presentacions del projecte posteriors, els autors o les autores han de fer constar que eltreball ha estat guanyador del premi Art Jove Producció.

–14 Pagament

El pagament dels premis s’ordena amb la publicació de la resolució de concessió dels premis.

–15 Altres suports

L’Agència Catalana de la Joventut pot considerar l’aportació de recursos tecnològics i materials que no preveuaquesta convocatòria en funció de les necessitats que requereixi cada cas amb el suport de les entitatscol·laboradores amb l’Agència Catalana de la Joventut.

Totes les propostes seleccionades poden rebre suport d’Hangar Centre de Producció d’Art, tant pel que fa al’abastiment de recursos com a l’assessorament de producció. Els responsables del Centre han de valorarl’adequació del seu suport a les propostes després que el jurat de la convocatòria les hagi seleccionades.

–16 Comprovació i control

L’Agència Catalana de la Joventut és la unitat encarregada d’efectuar la comprovació del compliment de lesbases reguladores que aprova la present Resolució i la resta de normativa aplicable, sens perjudici de lescompetències de control que tenen altres òrgans de l'Administració de la Generalitat.

–17 Normativa d’aplicació

En tot el que no preveuen aquestes bases són d’aplicació els preceptes declarats bàsics de la Llei 38/2003, de17 de novembre, general de subvencions; el capítol IX del Text refós de la Llei de finances públiques deCatalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, i l'Ordre d'1 d’octubre de 1997, sobretramitació, justificació i control dels ajuts i subvencions, en tot el que no s’oposi als preceptes declarats bàsicsde la Llei 38/2003 o els contradigui.

Annex 2

Beques Art Jove Mediació

–1 Objecte

1.1 L’objecte de les beques Art Jove Mediació és el desenvolupament de processos experimentals en relacióamb la mediació i l’educació en arts visuals.

1.2 Es creen dues modalitats de beques:

a) Beques Art Jove Mediació en residència: un màxim de 2 beques per tal de desenvolupar un procés decol·laboració i formació dels i les artistes i productors guanyadors dels Premis Art Jove Producció en lamodalitat de creació de la mateixa convocatòria, de cara al disseny i la realització de les presentacions iactivitats amb què es donaran a conèixer públicament els projectes en el marc de la Sala d’Art Jove.

La beca consisteix a integrar-se a l’equip de la Sala d’Art Jove, per tal de dissenyar la programació de lespresentacions i activitats de la Sala d’Art Jove, així com per desenvolupar les dinàmiques de treball entre els iles artistes, l’equip gestor i els altres agents que puguin intervenir.

b) Beques Art Jove Mediació en l’educació: un màxim de 2 beques per desenvolupar projectes educatius al’entorn de les arts visuals i la creació emergent que permetin articular escenaris per a la formació, el debat i lareflexió, per mitjà del desenvolupament de diferents dinàmiques de treball amb públics, organitzacions, centreseducatius, sectors socials o culturals, etcètera.



CVE-DOGC-A-15300028-2015

Els projectes que se seleccionin en aquesta modalitat compten amb el suport d’ACVIC Centre d’ArtsContemporànies, que ha de facilitar suport en la mediació de les propostes en relació amb organitzacionseducatives en els casos en què escaigui, i ha d’incorporar la presentació pública dels projectes en la sevaprogramació.

–2 Compatibilitats

2.1 La percepció de la beca és compatible amb altres ajuts per a la mateixa finalitat percebuts durant el mateixperíode i amb qualsevol altra feina remunerada.

2.2 Les persones sol·licitants només es poden presentar en una modalitat de beca.

2.3 La participació en aquesta convocatòria de beques no és compatible amb la participació en la convocatòriade premis Art Jove Producció corresponents al mateix any de convocatòria.

–3 Persones destinatàries

3.1 Poden ser beneficiàries de la beca les persones joves que tinguin entre 18 i 35 anys al llarg del termini depresentació de sol·licituds de la convocatòria, residents a Catalunya, i que responguin al perfil professional delmón d’artistes d’arts visuals, comissaris, educadors, editors, dissenyadors, historiadors, teòrics de l’art o altrestipologies d’agents culturals.

3.2 En el cas dels col·lectius, poden formar un col·lectiu un màxim de 10 persones, i cal que almenys la meitatdels membres compleixin els requeriments de residència, així com els requeriments d’edat. Així mateix, han derespondre al perfil professional del món d’artistes d’arts visuals, comissaris, educadors, editors, dissenyadors,historiadors, teòrics de l’art o altres tipologies d’agents culturals.

3.3 Els requisits d’edat i residència que descriu l’apartat 3.1 d’aquestes bases es comproven mitjançant la sevaverificació davant l’organisme corresponent.

–4 Relació laboral

La concessió de la beca no comporta una relació laboral o administrativa de cap mena entre la personaseleccionada i l’Agència Catalana de la Joventut.

–5 Condicions dels projectes

Les persones sol·licitants, en el seu projecte, han de desenvolupar un procés de treball que tingui en compteels aspectes següents:

5.1 Per a les beques Art Jove Mediació en residència: disseny de la programació de presentacions públiques iactivitats que es portarien a terme durant la temporada 2016 de la Sala d’Art Jove, juntament amb l’equipgestor d’aquest equipament i els artistes seleccionats a la convocatòria de premis Art Jove Producció 2015.S’ha de preveure poder exposar i/o presentar públicament tots els projectes premiats en la modalitat de creacióde la mateixa convocatòria, així com activitats adreçades al públic general i activitats per a centres educatius ide joves.

5.1.1 Desenvolupament de dinàmiques de treball amb els artistes premiats, relacionades amb la producció delsprojectes respectius i les presentacions públiques i activitats que serviran per a la seva difusió. El procés detreball es concep com un procés de formació i, per tant, s’ha de considerar el desenvolupament d’entorns per al’assessorament mutu, la presa de decisions conjunta entre tots els participants i les dinàmiques de reflexió idebat a l’entorn dels diferents processos de treball.

5.1.2 Els dos equips de beques de mediació en residència es consideraran col·laboradors en residència de laSala d’Art Jove al llarg de l’any 2016, és a dir, portaran a terme les seves activitats dins dels espais de la Salad’Art Jove i en tot moment podran utilitzar els espais d’aquest equipament per al desenvolupament de lesrespectives dinàmiques de treball.

L’Agència Catalana de la Joventut, en el marc dels programes de la Sala d’Art Jove, pot considerar l’aportacióde recursos materials i/o econòmics que no es preveuen en aquesta convocatòria en funció del nombred'iniciatives que es consensuïn desenvolupar amb les persones becades, segons les disponibilitats



CVE-DOGC-A-15300028-2015

pressupostàries o per col·laboracions amb altres entitats.

A banda de la convocatòria, l’Agència Catalana de la Joventut, en el marc dels programes de la Sala d'Art Jove,també pot considerar la contractació d'agents especialitzats en camps específics per al desenvolupament deprocessos de mediació que puguin requerir coneixements o habilitats especials, segons les disponibilitatspressupostàries.

5.2 Per a les beques Art Jove Mediació en l’educació: desenvolupament de projectes educatius a l’entorn de lesarts visuals i la creació emergent que permetin articular escenaris per a la formació, el debat i la reflexió, permitjà de diferents dinàmiques de treball amb públics, organitzacions, centres educatius, sectors socials oculturals, etcètera.

5.2.1 El procés de treball es concep com un procés de formació i, per tant, s’ha de considerar eldesenvolupament d’entorns per a la presa de decisions conjunta entre tots els participants i dinàmiques dereflexió i debat a l’entorn dels diferents processos d’aprenentatge i treball.

L’Agència Catalana de la Joventut, en el marc dels programes de la Sala d’Art Jove, pot considerar l’aportacióde recursos materials i/o econòmics que no es preveuen en aquesta convocatòria en funció del nombred'iniciatives que es consensuïn desenvolupar amb les persones becades, segons les disponibilitatspressupostàries o per col·laboracions amb altres entitats.

–6 Sol·licituds

6.1 Per tal d’optar a les beques, cal sol·licitar-ho mitjançant un formulari de sol·licitud adreçat a l’AgènciaCatalana de la Joventut, segons el model oficial. El formulari de sol·licitud cal presentar-lo per mitjanselectrònics a través de Tràmits gencat (http://tramits.gencat.cat), utilitzant el sistema de signatura electrònicaque determini la seu electrònica.

Així mateix, les sol·licituds també es poden presentar a les dependències d’aquesta Agència (c. Calàbria, 147,08015 Barcelona) o a qualsevol de les oficines al territori de la Direcció General de Joventut del Departamentde Benestar Social i Família (pl. Pompeu Fabra, 1, 17002 Girona; rbla. d'Aragó, 8, 25002 Lleida; c. SantFrancesc, 3, 1r, 43003 Tarragona; c. Montcada, 23, Palau Abària, 43500 Tortosa) sens perjudici del quedisposa l’article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques idel procediment administratiu comú.

Per poder presentar la sol·licitud electrònicament, cal disposar de certificat digital personal. En el cas que lasol·licitud es faci per mitjans electrònics, es pot fer un seguiment de l’estat de la sol·licitud des de l’apartat Lameva carpeta del portal de l’Oficina Virtual de Tràmits (OVT) (http://tramits.gencat.cat/).

El model de formulari de sol·licitud es pot trobar a: http://jovecat.gencat.cat/ca/ i www.saladartjove.cat.

6.2 La signatura i presentació d’aquest formulari de sol·licitud impliquen l’acceptació de les bases.

–7 Documentació

7.1 Juntament amb el formulari de sol·licitud descrit a la base 6 d’aquest annex, per participar a laconvocatòria les persones interessades han de presentar la documentació que es detalla a la base 7.2.

En cas de presentació presencial, cal adjuntar dues còpies de la documentació: una còpia ha de ser en formatpaper (mida A4) i una còpia en format digital, ja sigui mitjançant una transferència d’arxius WeTransfer omitjançant un CD o USB amb arxius en format Adobe PDF compatibles amb PC i amb un pes màxim 5 Mb.

En cas de presentació electrònica, cal aportar la documentació específica de projectes, documentació gràfica itextual, a través d’una transferència d’arxius WeTransfer.

Les persones interessades han de presentar la documentació següent:

a) Declaració d’intencions (statement) i focus d'interès. Descripció dels focus d'interès i de les dinàmiques detreball que s'estaria interessat a desenvolupar des del marc de la Sala d'Art Jove. En cas d’optar a les bequesd’educació, caldrà incloure-hi també una proposta del projecte, amb l’argumentació general, la planificació dela producció, el detall de les característiques tècniques i el pressupost.

b) Resum de la trajectòria acadèmica i artística, que posi èmfasi en casos relacionats amb l'experiència que espreveu aportar: creació, comissariat, educació, etcètera.



CVE-DOGC-A-15300028-2015





c) Documentació gràfica i textual de projectes recents. Només s’accepten presentacions en format de vídeo idigitals en els casos en què es treballi directament amb aquests mitjans. Aquesta documentació s’ha depresentar en els formats que descriu la base 7.1 d’aquest annex.

d) Passaport de la persona sol·licitant i, si escau, de tots els membres del col·lectiu, en el supòsit de nodisposar de DNI o NIE.

e) L’acreditació de residència a Catalunya no cal aportar-la, atès que aquesta dada la comprova directamentl’Agència Catalana de la Joventut per mitjans electrònics.

7.2 Per sol·licitar la beca, la persona interessada ha de subscriure unes declaracions responsables incloses enel formulari de sol·licitud, en les quals declari, sota la seva responsabilitat, que compleix els requisits queestableix la normativa per accedir a la subvenció sol·licitada, que disposa de la documentació acreditativacorresponent i que es compromet a mantenir-ne el compliment durant la seva vigència. La presentació de ladeclaració responsable faculta l’Agència Catalana de la Joventut a verificar la conformitat de les dades quecontenen d’acord amb els articles 35.3 i 36.2 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i deprocediment de les administracions públiques de Catalunya:

a) Declaració responsable de no incórrer en cap de les prohibicions que estableixen l’article 13.2 i 3 de la Llei38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.

b) Declaració responsable d’estar al corrent de les obligacions tributàries amb l’Agència Tributària de l’Estat iamb la Generalitat de Catalunya, i les obligacions amb la Seguretat Social. La signatura del formulari desol·licitud implica l’autorització a l’Agència Catalana de la Joventut per a la funció de comprovar les dadesrelatives al compliment de les obligacions esmentades.

c) Declaració, en cas de coautoria, del compromís d’executar el projecte assumit per cadascuna de les personescoautores, així com el d’aplicar l’import del premi, segons el model adjunt al formulari de sol·licitud.

d) Declaració responsable de donar compliment a aquells requisits que estableixen els articles 32.1, 32.3 i 36.4de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, que els siguin exigibles.

7.3 Quan la resolució de concessió sigui ferma, les persones interessades poden recollir a la seu de l’AgènciaCatalana de la Joventut, carrer Calàbria, núm. 147, de Barcelona, la documentació presentada i noseleccionada.

–8 Dades de caràcter personal

D’acord amb la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, lesdades de caràcter personal de les persones sol·licitants es tracten amb la finalitat de gestionar i tramitaraquesta convocatòria d’acord amb els principis de seguretat i confidencialitat que estableix la normativa sobreprotecció de dades.

–9 Termini de presentació de sol·licituds i dotació de les beques

El període de presentació de sol·licituds, així com la dotació de cadascuna de les beques, els estableix laconvocatòria de la beca.

–10 Procediment i resolució

10.1 El procediment de concessió d’aquestes beques és el de concurrència competitiva i s’ha de resoldre inotificar, com a màxim, en el termini de quatre mesos a comptar de la data de publicació de la convocatòria alDiari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

10.2 L’Àrea de Programes de Joventut de l’Agència Catalana de la Joventut és l’òrgan instructor delprocediment.

10.3 La persona titular de la Direcció General de l’Agència Catalana de la Joventut és competent per resoldre.

–11 Avaluació i selecció

11.1 Per a l’avaluació de les sol·licituds presentades, es constitueix una Comissió de Valoració formada per:



CVE-DOGC-A-15300028-2015

cinc persones vinculades al món de l’art i de la creació emergent, una persona membre de l’equip gestor de laSala d’Art Jove i una persona en representació de l’Agència Catalana de la Joventut. La persona representantde l’Agència Catalana de la Joventut actua com a president o presidenta. Els membres de la Comissió deValoració les ha de designar la persona titular de l’Agència Catalana de la Joventut mitjançant resolució.

Amb l’objectiu d’aconseguir la paritat de gènere, la Comissió de Valoració tendeix a una participació mínima del50% de dones.

11.2 La Comissió de Valoració ha d’emetre un informe proposta tenint en compte els criteris de valoració i lesponderacions que estableix l’apartat 3 d’aquestes bases. Aquest informe es trasllada a l’òrgan instructor, elqual emet la proposta de resolució.

11.3 Els criteris de valoració i la seva ponderació per a la concessió de les beques són els següents:

Proposta de les dinàmiques de treball i del focus d’interès de la persona sol·licitant, amb una ponderació de 50sobre 100.

Currículum i projectes duts a terme, amb una ponderació de 50 sobre 100.

11.4 Les beques Art Jove poden quedar desertes en cas que cap dels sol·licitants assoleixi la puntuació mínimade 50 punts.

–12 Reducció parcial o total de la subvenció

Com a conseqüència de les restriccions que derivin del compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària isostenibilitat financera, l’import de la subvenció pot ser reduït parcialment o totalment abans que es dicti laresolució de concessió.

–13 Notificació de la resolució

13.1 La resolució que finalitza el procediment de sol·licitud es fa pública al tauler electrònic de la seuelectrònica de la Generalitat de Catalunya (https://seu.gencat.catl) i a: http://jovecat.gencat.cat/ca/ iwww.saladartjove.cat. Aquesta publicació substitueix la notificació individual a les persones interessades,d’acord amb el que estableix l’article 59.6 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de lesadministracions públiques i del procediment administratiu comú.

13.2 Contra la resolució de concessió de les beques, que no exhaureix la via administrativa, es pot interposarrecurs d’alçada en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la data de notificació davant el mateix òrganque dicta l’acte o davant la persona titular del departament competent en matèria de joventut, d’acord ambl’article 76 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiquesde Catalunya, i els articles 114 i següents de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de lesadministracions públiques i del procediment administratiu comú.

–14 Pagament

L’import es lliura de forma fraccionada. En el moment de l’acceptació de la beca s’ordena el pagament del 70%de la beca. El 30% restant es fa efectiu d’acord amb la presentació dels informes de seguiment.

–15 Acceptació de la beca

La persona que resulti beneficiària de la beca ha de formalitzar-ne l’acceptació mitjançant la signatura d’undocument on s’estableixen els drets i les obligacions entre la persona beneficiària de la beca i l’AgènciaCatalana de la Joventut, en el termini d’un mes comptat des de l’endemà de la publicació de la resolució deconcessió.

–16 Drets i obligacions

Les persones seleccionades tenen dret al seguiment de la seva tasca mitjançant el suport de l’equip gestor dela Sala d’Art Jove i a l’avaluació contínua, el qual ha d’emetre els informes de seguiment a l’Agència Catalanade la Joventut.



CVE-DOGC-A-15300028-2015

https://seu.gencat.cat/index.html



També tenen dret a rebre un certificat de l’Agència Catalana de la Joventut que acrediti la realització de labeca.

La persona becada resta obligada a complir les bases reguladores d’aquestes beques i les altres normesaplicables i a dur a terme l’activitat becada en els termes que preveu aquesta Resolució i el documentd’acceptació de la beca.

–17 Revocació o renúncia

L’Agència Catalana de la Joventut pot revocar la concessió de la beca, amb audiència prèvia de la personainteressada, per absència injustificada o falta d’aprofitament, o per qualsevol altra causa que impliquil’incompliment de la finalitat per a la qual va ser concedida i de les condicions que estableixen aquestes baseso l’incompliment de les obligacions que estableix la legislació general de subvencions.

En cas de revocació o renúncia la beca podrà ser adjudicada, dins de l’ordre de prelació, a una de les personesque hagin estat designades finalistes a la resolució de finalització del procediment.

En cas de revocació o renúncia s’hauran de retornar tots els imports percebuts des del moment de la revocacióo la renúncia, si se n’han fet efectius.

–18 Comprovació i control

L’Agència Catalana de la Joventut és la unitat encarregada d’efectuar la comprovació del compliment de lesbases reguladores que aproven la present Resolució i la resta de normativa aplicable, sens perjudici de lescompetències de control que tenen altres òrgans de l'Administració de la Generalitat.

–19 Normativa d’aplicació

En tot el que no preveuen aquestes bases, són aplicables els preceptes declarats bàsics de la Llei 38/2003, de17 de novembre, general de subvencions; el capítol IX del Text refós de la Llei de finances públiques deCatalunya, aprovat per Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, i l'Ordre d'1 d’octubre de 1997, sobretramitació, justificació i control dels ajuts i subvencions, en tot el que no s’oposi als preceptes declarats bàsicsde la Llei 38/2003 o els contradigui.

(15.300.028)



CVE-DOGC-A-15300028-2015

CÀRRECS I PERSONAL

DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ I RELACIONS INSTITUCIONALS

CORRECCIÓ D'ERRADES a la Resolució GRI/1825/2014, de 29 de juliol, per la qual s'aprova i es fa públic eltemari de les proves selectives per a l'accés al cos d'intervenció de la Generalitat (DOGC núm. 6677d'1.8.2014; correcció d'errades al DOGC núm. 6711, de 22.9.2014).

Havent observat diverses errades del text de l’Annex de la Resolució GRI/1825/2014, de 29 de juliol, tramès alDOGC i publicat al núm. 6677, d’1 d’agost de 2014, se’n detalla l’oportuna correcció:

Al tema 55, on diu:

“Els contractes administratius (I): directives comunitàries. Principis bàsics del Text refós de la Llei de contractesde les administracions públiques...”

ha de dir:

Els contractes administratius (I): directives comunitàries. Principis bàsics del Text refós de la Llei de contractesdel sector públic...”

Al tema 57, on diu:

“Execució d’obres per a l’Administració.”

ha de dir:

“Execució d’obres per part de l’Administració.”

Al tema 61, on diu:

“...formes i procediments d’adjudicació, creació, modificació i extinció dels contractes.”

ha de dir:

“...formes i procediments d’adjudicació, execució, modificació i extinció dels contractes.”

Al tema 165, on diu:

“...contingut i desenvolupament dels treballs d’auditoria en el sector públic.”

ha de dir:

“...contingut i desenvolupament dels informes d’auditoria en el sector públic.”

Al tema 166, on diu:

“Les normes d’auditoria del sector (II)...”

ha de dir:

“Les normes d’auditoria del sector públic (II)...”



CVE-DOGC-A-15300092-2015


P. d. (Resolució GRI/1728/2013, de 18 de juliol, DOGC de 7.8.2013)

Susanna Bouis Gutiérrez

Directora general de Funció Pública

(15.300.092)



CVE-DOGC-A-15300092-2015

CÀRRECS I PERSONAL


DECRET 230/2015, de 27 d'octubre, pel qual es nomena el senyor José Ignacio García Plata director generalde Professorat i Personal de Centres Públics del Departament d'Ensenyament.

De conformitat amb el que disposa l'article 26.h) de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de laGeneralitat i del Govern, a proposta de la consellera d’Ensenyament, i d'acord amb el Govern,

Decreto:

Article únic

Es nomena el senyor José Ignacio García Plata director general de Professorat i Personal de Centres Públics delDepartament d’Ensenyament, amb els deures i els drets inherents al càrrec.



President de la Generalitat de Catalunya



(15.300.091)



CVE-DOGC-A-15300091-2015

CÀRRECS I PERSONAL


RESOLUCIÓ ENS/2379/2015, de 19 d'octubre, per la qual es resol la convocatòria de concurs específic demèrits i capacitats per a la provisió de diversos llocs de treball del Departament d'Ensenyament(convocatòria de provisió núm. EN/051/15).

Atesa la Resolució ENS/1478/2015, de 25 de juny, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitatsper a la provisió de diversos llocs de treball del Departament d’Ensenyament (convocatòria de provisió núm.EN/051/15), publicada al DOGC núm. 6905, de 3.7.2015;

Vist que s’han complert les especificacions i els requisits exigits en la convocatòria;

Atesos el Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptesde determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública; el Decret 123/1997, de 13 demaig, pel qual s’aprova el Reglament general de provisió de llocs de treball i promoció professional delsfuncionaris de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, i altres disposicions complementàries;

Vista la proposta de resolució del concurs de la Junta de Mèrits i Capacitats corresponent;

En ús de les atribucions que em confereix la normativa vigent,

Resolc:

Nomenar les persones funcionàries que s’esmenten tot seguit per ocupar el lloc de treball que en cada cass'especifica:

Senyora Judith Arruebo Gallego cap del Servei de Gestió d’Immobles i Règim Interior (E07SV-453).

Senyor Jose Manuel López Barreiro cap del Servei de Contractacions i Subministraments (E07SV-454).

Senyor F. Javier Navarro Morte cap del Servei de Gestió Pressupostària (E07SV-455).

Senyor Matías Rayo Trincado cap del Servei de Personal d’Administració i Serveis (E07SV-456).

Senyora Josefina Teresa Sangrà Vidal cap del Servei de Planificació i Retribucions (E07SV-457).

Contra aquesta Resolució, que exhaureix la via administrativa, les persones interessades poden interposarrecurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu en el termini de dos mesos a comptarde l'endemà de la seva publicació, de conformitat amb el que preveu l'article 46 de la Llei 29/1998, de 13 dejuliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Així mateix, les persones interessades poden interposar un recurs potestatiu de reposició previ al recurscontenciós administratiu, davant la consellera d’Ensenyament, en el termini d'un mes a comptar de l'endemàde la seva publicació, segons el que disposen l’article 77 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i deprocediment de les administracions públiques de Catalunya i els articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 denovembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i qualsevolaltre recurs que considerin convenient per a la defensa dels seus interessos.




CVE-DOGC-A-15300025-2015



(15.300.025)



CVE-DOGC-A-15300025-2015

CÀRRECS I PERSONAL


RESOLUCIÓ BSF/2382/2015, de 16 d'octubre, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitatsper a la provisió d'un lloc de comandament de la Direcció de Serveis del Departament de Benestar Social iFamília (convocatòria de provisió núm. BSF/013/15).

D’acord amb el que preveuen el Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en unText únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública; elDecret 123/1997, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de provisió de llocs de treball ipromoció professional dels funcionaris de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, i altres disposicionscomplementàries;

Vist que és vacant un lloc de comandament de la Direcció de Serveis del Departament de Benestar Social iFamília;

Vist que la Intervenció Delegada del Departament ha dut a terme el tràmit d’intervenció corresponent;

Ateses la vigent relació de llocs de treball del personal funcionari de l’Administració de la Generalitat deCatalunya i la descripció del lloc de treball a proveir, inclosa en el manual d’organització d’aquest Departament;

De conformitat amb la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracionspúbliques de Catalunya,

Resolc:

–1 Convocar concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió d’un lloc de comandament de la Direccióde Serveis del Departament de Benestar Social i Família (convocatòria de provisió núm. BSF/013/15), que esdetalla a l’annex 2, d’acord amb les bases que figuren a l’annex 1 d’aquesta Resolució.

–2 Aprovar les bases de la convocatòria, que figuren a l’annex 1 d’aquesta Resolució.

Contra aquesta Resolució, que exhaureix la via administrativa, les persones interessades poden interposarrecurs potestatiu de reposició davant la persona titular del Departament de Benestar Social i Família, en eltermini d’un mes a comptar de l’endemà de la publicació d’aquesta Resolució al DOGC, d’acord amb el queestableixen l’article 77 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, i els articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 denovembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, o bédirectament recurs contenciós administratiu davant la jurisdicció contenciosa administrativa, en el termini dedos mesos a comptar de l’endemà de la publicació d’aquesta Resolució al DOGC, d’acord amb el que preveul’article 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Així mateix, les persones interessades poden interposar recurs d’alçada davant la persona titular delDepartament de Benestar Social i Família contra els actes administratius que es derivin de l’actuació de laJunta de Mèrits i Capacitats, en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la data de la notificació oexposició, d’acord amb el que estableixen l’article 76 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, i els articles 114 i 115de la Llei 30/1992, de 26 de novembre.

Igualment, les persones interessades poden interposar qualsevol altre recurs que considerin convenient per ala defensa dels seus interessos.

Barcelona, 16 d'octubre de 2015



CVE-DOGC-A-15300029-2015

Neus Munté i Fernàndez

Vicepresidenta del Govern i consellera de Benestar Social i Família

Annex 1

Bases

–1 Lloc de treball

Es convoca concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió d’un lloc de comandament de la Direcció deServeis del Departament de Benestar Social i Família, les característiques del qual són les que consten al’apartat 1 de l’annex 2 d’aquesta convocatòria.

–2 Contingut funcional

El contingut funcional del lloc de treball objecte de concurs i la descripció inclosa en el manual d’organitzaciód’aquest Departament són els que consten a l’apartat 4 de l’annex 2 d’aquesta convocatòria.

–3 Requisits de participació

3.1 Pot participar en aquesta convocatòria el personal funcionari que compleixi els requisits i les condicions queestableix la normativa vigent i, en concret, els que determina la relació de llocs de treball, d’acord amb el queconsta a l’apartat 2 de l’annex 2 d’aquesta convocatòria, segons el següent:

3.1.1 El personal funcionari esmentat es pot trobar, respecte de l’Administració de la Generalitat de Catalunya,en qualsevol de les situacions administratives que preveu la normativa.

3.1.2 També hi pot participar el personal funcionari no integrat que presti serveis a l’Administració de laGeneralitat de Catalunya, que pertanyi a cossos o escales del grup o dels grups de titulació en què estiguiclassificat el lloc objecte de convocatòria, sempre que compleixi els requisits i les condicions exigits en larelació de llocs de treball.

Així mateix, hi pot participar el personal funcionari de la Generalitat de Catalunya que pertanyi a cossos,escales o places del grup o dels grups de titulació en què està classificat el lloc convocat, al qual no es vaexigir la titulació que estableix l’article 19 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, sempre que la titulacióno sigui un requisit indispensable d’acord amb la relació de llocs de treball.

3.1.3 Per poder-hi participar, el personal funcionari amb destinació definitiva ha d’haver romàs un mínim d’unany en llocs del mateix nivell des del qual es concursa, llevat que els llocs a proveir siguin del mateixDepartament, o quan es concursi des d’un lloc de lliure designació.

3.1.4 En cap cas hi pot prendre part el personal funcionari que es trobi en suspensió d’ocupació, el personaltraslladat de llocs de treball ni el personal destituït de càrrecs de comandament com a conseqüènciad’expedient disciplinari, mentre durin els efectes corresponents, sens perjudici que el personal destituït decàrrecs de comandament pugui participar en els concursos de llocs singulars.

3.1.5 Tampoc hi pot prendre part el personal funcionari en situació diferent de la de servei actiu que no hagiromàs el temps mínim exigit per reingressar-hi.

3.2 El personal funcionari amb discapacitats hi pot participar en igualtat de condicions que la resta departicipants sempre que pugui desenvolupar les funcions del lloc de treball a proveir.

3.3 Així mateix, per poder prendre part en aquesta convocatòria cal posseir els coneixements orals i escrits dellengua catalana de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, o equivalent, delnivell que estableix l’apartat 3 de l’annex 2.

En el cas que els aspirants no tinguin el certificat acreditatiu corresponent, la Junta de Mèrits i Capacitats had’avaluar, mitjançant una prova, aquests coneixements en relació amb el lloc de treball a proveir, prèviament al’elaboració de la proposta de persones admeses i excloses que preveu aquesta convocatòria.



CVE-DOGC-A-15300029-2015

En aquest darrer cas, transcorregut el termini de presentació de sol·licituds de participació, s’han d’especificarals taulers d’anuncis del Departament, a les adreces que estableix la base 4.1 d’aquesta convocatòria, el dia,l’hora i el lloc de realització del mitjà d’acreditació dels coneixements necessaris de llengua catalana.

No obstant això, resten exempts de fer la prova de coneixements de llengua catalana els aspirants que haginparticipat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic de mèrits i capacitats o de lliuredesignació, o de selecció de personal a l’Administració de la Generalitat de Catalunya, en què hi haguésestablerta una prova de català del mateix nivell o superior a l’exigit a la convocatòria.

En aquests supòsits, s’ha d’adjuntar a la sol·licitud de participació l’acreditació documental corresponent.

3.4 Els requisits de participació s’han de reunir en la data que finalitzi el termini de presentació de sol·licitudsque estableix la base 4.1 d’aquesta convocatòria.

–4 Sol·licituds

4.1 Les sol·licituds per prendre part en aquest concurs s’han de presentar al Registre General del Departamentde Benestar Social i Família (pg. Taulat, 266-270, 08019 Barcelona) o al dels seus serveis territorials aBarcelona (c. Tarragona, 141-147, 08014 Barcelona), Girona (pl. Pompeu Fabra, 1, 17002 Girona), Lleida (av.Segre, 5, 25007 Lleida), Tarragona (av. Andorra, 7 bis, 43002 Tarragona) i les Terres de l’Ebre (c. Ruiz d’Alda,33, 43870 Amposta), o per qualsevol dels mitjans que estableixen l’article 25 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost,i l’article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, dins el termini de 15 dies hàbils comptats des del’endemà de la data de publicació d’aquesta Resolució de convocatòria al DOGC.

4.2 Les sol·licituds tenen caràcter vinculant per als concursants i només s’admeten renúncies a la participacióal concurs quan es presentin dins els deu dies hàbils següents a la finalització del termini de presentació desol·licituds, llevat que la Junta de Mèrits i Capacitats decideixi acceptar-les, una vegada transcorregut eltermini esmentat, per causes degudament justificades.

4.3 La sol·licitud s’ha de formalitzar segons el model que figura com a annex de la Resolució de 4 de desembrede 1997 (DOGC núm. 2546, de 29.12.1997).

Igualment, es poden obtenir a Internet, a la pàgina web següent:http://governacio.gencat.cat/concursos/formulari.

4.4 A la sol·licitud, cal adjuntar-hi una declaració dels mèrits i les capacitats que s’al·leguin, així com uncertificat acreditatiu dels requisits de participació i dels mèrits i les capacitats al·legats, emès per l’òrgancompetent en matèria de personal.

4.5 Els aspirants a què fa referència la base 3.2 han d’adjuntar a la sol·licitud un informe emès per l’equip devaloració oficial del Departament de Benestar Social i Família, per tal que la Junta de Mèrits i Capacitats puguiavaluar que el funcionari o la funcionària pot desenvolupar de manera suficient i autònoma les funcions i lestasques del lloc de treball convocat. Així mateix, aquests candidats poden demanar a la sol·licitud departicipació l’adaptació o l’adequació de temps i mitjans materials per a la realització de les tècniquesd’acreditació dels mèrits i les capacitats, i també poden demanar l’adaptació del lloc sol·licitat, sempre queaquesta adaptació no suposi una modificació exorbitant en el context de l’organització i no sigui incompatibleamb el contingut del lloc i el servei públic a prestar.

–5 Mèrits i capacitats a valorar

Es valoren els mèrits i les capacitats dels candidats per ocupar el lloc convocat en dues fases no eliminatòries,en el conjunt de les quals s’ha d’obtenir una puntuació mínima total de 50 punts, 10 dels quals s’han d’obtenircom a mínim a la segona fase, segons els criteris i el barem següents:

5.1 Primera fase.

Es consideren, fins a 65 punts en total, els mèrits i les capacitats en funció del lloc de treball a proveir, ladescripció del qual consta a l’annex 2 d’aquesta convocatòria, d’acord amb el següent:

5.1.1 Treball desenvolupat.

Es valora, fins a un màxim de 30 punts, el treball desenvolupat en funció de l’experiència adquirida,especialment en l’exercici de funcions semblants a les pròpies del lloc convocat, tenint en compte el continguttècnic i l’especialització dels llocs ocupats en relació amb el que es convoca i els coneixements requerits.



CVE-DOGC-A-15300029-2015

http://governacio.gencat.cat/concursos-impresos

5.1.2 Formació i perfeccionament.

Per l’assistència o l’aprofitament als cursos de formació i de perfeccionament que versin sobre matèriesrelacionades amb les funcions pròpies del lloc de treball que es convoca o amb habilitats que aquest llocrequereix, es valoren fins a 10 punts, en funció de la seva utilitat (tenint en consideració els coneixements queestableixen els apartats 1 i 5 de l’annex 2). Amb els mateixos criteris es valoren les publicacions i l’activitatdocent desenvolupada pels aspirants.

5.1.3 Grau personal.

El grau personal consolidat, dins de l’interval del grup del lloc convocat, es valora fins a un màxim de 5 punts,d’acord amb la distribució següent:

Grau consolidat superior al nivell del lloc convocat: 5 punts.

Grau consolidat igual al nivell del lloc convocat: 4 punts.

Grau consolidat inferior al nivell del lloc convocat: 3 punts.

5.1.4 Antiguitat.

L’antiguitat en serveis prestats es valora a raó de 0,50 punts per any complet de serveis i a raó de 0,04 puntsper mes de serveis, fins a 10 punts en total.

Es computen els serveis efectius prestats i reconeguts a l’empara de la Llei 70/1978, de 26 de desembre, i lesdisposicions concordants, tenint en compte que el temps de serveis prestats simultàniament només es computauna vegada.

5.1.5 Titulacions acadèmiques.

Les titulacions acadèmiques oficials, quan siguin rellevants per al lloc de treball a proveir, es valoren fins a 5punts, en funció dels coneixements requerits, la competència i l’especialització d’aquest lloc.

En cap cas s’avaluen les titulacions acadèmiques de nivell inferior que siguin necessàries per assolir-ne altresde nivell superior que es puguin al·legar com a requisit o com a mèrit.

5.1.6 Coneixements de la llengua catalana.

Pels cursos o certificats de llengua catalana de la Direcció General de Política Lingüística del Departament deCultura o equivalents acreditatius de coneixement superior al del nivell que consta a l’apartat 3 de l’annex 2, ipels coneixements de llenguatge especialitzat, s’atorguen fins a 5 punts.

5.2 Segona fase.

5.2.1 Els mèrits i les capacitats complementaris consistents en altres coneixements, habilitats i aptituds esvaloren fins a 35 punts en total per garantir la selecció del candidat més idoni, d’acord amb el contingutfuncional del lloc a proveir.

En cap cas es valoren en aquest apartat els cursos de formació i perfeccionament ni les titulacions acadèmiquesque s’han de valorar a les bases 5.1.2 i 5.1.5 d’aquesta convocatòria.

5.2.2 Els mèrits i les capacitats s’han de valorar en la data de publicació d’aquesta convocatòria al DOGC inomés es tenen en compte els mèrits al·legats i justificats dins el termini de presentació de sol·licituds.

–6 Proposta de resolució

6.1 La proposta de resolució recau en el candidat que obtingui la millor valoració del conjunt de les fases queintegren aquest concurs.

6.2 En cas d’empat en el conjunt del concurs, cal dirimir-lo atenint-se a la qualificació total obtinguda pelsmèrits i les capacitats que estableix la base 5.1 d’aquesta convocatòria. Si persisteix l’empat, es dirimeix enfunció de la puntuació més alta obtinguda, en primer lloc, per l’antiguitat i, en segon lloc, pel grau personalconsolidat.

–7 Sistemes d’acreditació dels mèrits i les capacitats

Els participants han d’acreditar fefaentment els mèrits i les capacitats que al·leguin, sens perjudici que se’ls



CVE-DOGC-A-15300029-2015

puguin demanar els aclariments o les justificacions necessaris per verificar-los, d’acord amb el següent:

7.1 Amb la finalitat d’acreditar els mèrits i les capacitats a què es refereix la base 5.1 s’ha d’aportar, dins eltermini de presentació de sol·licituds de participació a aquesta convocatòria, la documentació següent:

7.1.1 Les dades referents als mèrits i les capacitats que preveuen les bases 5.1.1, 5.1.3 i 5.1.4 d’aquestaconvocatòria s’han d’acreditar mitjançant un certificat emès, a aquest efecte, per l’òrgan competent en matèriade personal del Departament o de l’Administració pública corresponent, que tingui com a data de referència ladata de publicació d’aquesta Resolució al DOGC.

7.1.2 La resta de dades sobre els mèrits i les capacitats que estableixen les bases 5.1.2, 5.1.5 i 5.1.6 s’hand’acreditar mitjançant la certificació corresponent de l’òrgan competent, llevat que consti una còpia autenticadadel justificant a l’expedient personal en el Departament convocant, cosa que han de fer constar els concursantsen el document de declaració de mèrits i capacitats.

7.2 Amb la finalitat d’acreditar els mèrits i les capacitats a què es refereix la base 5.2 d’aquesta convocatòria,s’ha de resoldre un cas pràctic que versi sobre el contingut funcional del lloc a proveir d’acord amb lainformació que consta a la relació de llocs de treball, a la norma funcional i al manual d’organització, tenint encompte, especialment, el contingut de l’apartat “Altres coneixements” del punt 5 de l’annex 2.

-8 Junta de Mèrits i Capacitats

8.1 L’òrgan col·legiat al qual pertoca el desenvolupament d’aquest procés de provisió és la Junta de Mèrits iCapacitats del Departament, d’acord amb el que preveuen els articles 29 i següents del Decret 123/1997, de13 de maig, que està formada per les persones següents:

Titulars:

Rosario Manjón Doncel, que actua com a presidenta.

David Coromina i Pérez, que actua com a vocal.

Cristina Jiménez Antón, com a representant de l’Òrgan Tècnic de Provisió de Llocs de Treball.

Suplents:

Juli Ausàs i Coll, que actua com a president.

Pelayo Alonso Isern, que actua com a vocal.

Carles Méndez Bota, com a representant de l’Òrgan Tècnic de Provisió de Llocs de Treball.

8.2 La Junta de Mèrits i Capacitats pot sol·licitar el nomenament d’assessors especialistes, els quals actuenamb veu però sense vot.

–9 Funcions i actuacions de la Junta de Mèrits i Capacitats

9.1 Les funcions i les actuacions de la Junta de Mèrits i Capacitats estan subjectes al que determinen elsarticles 38 i següents del Decret 123/1997, de 13 de maig.

9.2 En general, les actuacions de la Junta de Mèrits i Capacitats que requereixin notificació als aspirants es fanpúbliques als taulers d’anuncis del Departament, a les adreces que estableix la base 4.1 d’aquestaconvocatòria.

9.3 Transcorreguts els terminis previstos de presentació de sol·licituds i de renúncies, la Junta de Mèrits iCapacitats ha d’elaborar la proposta d’aspirants admesos i exclosos, amb indicació dels motius d’exclusió, laqual s’ha d’exposar d’acord amb el que estableix l’apartat anterior.

9.4 En el mateix moment de l’exposició esmentada a l’apartat anterior, la Junta de Mèrits i Capacitats had’anunciar la realització de les tècniques d’acreditació de mèrits i capacitats que estableix la base 7.2 i had’indicar, amb una antelació mínima de 5 dies, la data, l’hora i el lloc i, si escau, les condicions d’execució.

9.5 Una vegada valorats els mèrits i les capacitats previstos segons els sistemes d’acreditació que s’hanestablert, la Junta de Mèrits i Capacitats ha d’elaborar la proposta provisional de resolució del concurs, la quals’ha d’exposar a fi i efecte que les persones interessades puguin formular les observacions o les reclamacionsque considerin pertinents en el termini de deu dies hàbils a comptar de l’endemà de la data d’exposició pública.



CVE-DOGC-A-15300029-2015

9.6 La Junta de Mèrits i Capacitats ha d’elaborar la proposta definitiva de resolució del concurs, que ha d’elevara l’òrgan convocant per tal que, si escau, l’aprovi i elabori la resolució definitiva del concurs.

–10 Règim d’impugnacions

Contra els actes definitius o de tràmit de la Junta de Mèrits i Capacitats, si aquests últims decideixendirectament o indirectament el fons de l’assumpte, determinen la impossibilitat de continuar el procediment, oprodueixen indefensió o perjudici irreparable als drets i els interessos legítims, els interessats poden interposarrecurs d’alçada davant la persona titular del Departament de Benestar Social i Família, en el termini d’un mes acomptar de l’endemà de l’exposició pública, d’acord amb el que estableixen l’article 76 de la Llei 26/2010, de 3d’agost, i els articles 114 i 115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre.

–11 Termini de resolució

D’acord amb l’article 70.2 del Reglament general de provisió de llocs de treball i promoció professional delsfuncionaris de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, i atès que el procés es du a terme en dues fases,la resolució de la convocatòria s’ha de dictar dins el termini màxim de dos mesos a partir de l’endemà de lafinalització del termini de presentació de sol·licituds.

–12 Resolució del concurs

12.1 La resolució definitiva del concurs es publica al DOGC.

12.2 La destinació adjudicada és irrenunciable, llevat que s’hagi obtingut una altra destinació definitivamitjançant convocatòria pública duta a terme en el mateix període de temps, per incapacitat sobrevinguda, pelfet de passar a una situació diferent a la d’actiu o per causes excepcionals degudament justificades i apreciadesper l’òrgan convocant.

12.3 Abans de la presa de possessió, la persona interessada ha d’acreditar que té reconeguda la compatibilitatrespecte al nou lloc de treball o manifestar fefaentment que no està inclosa en cap dels motiusd’incompatibilitats que preveu la normativa.

Això no obstant, si el nou lloc pot ser declarat compatible dins els deu dies a comptar des del començament deltermini de presa de possessió, s’ha de sol·licitar l’autorització de compatibilitat. Aquest termini s’enténprorrogat fins que es resolgui la sol·licitud de compatibilitat.

–13 Terminis de formalització de cessament i presa de possessió

13.1 La resolució de nomenament comporta, si escau, el cessament en el lloc anterior.

13.2 El termini per a la presa de possessió en la nova destinació és de dos dies hàbils si no implica canvi delocalitat de residència del funcionari o de la funcionària, o de 15 dies si comporta canvi de localitat deresidència, el qual s’ha d’acreditar documentalment.

13.3 Aquest termini es computa a partir de l’endemà del cessament, el qual s’ha d’efectuar dins els tres dieshàbils següents al de la publicació de la resolució del concurs al DOGC. Quan la resolució esmentada comportiel reingrés al servei actiu, el termini de presa de possessió s’ha de comptar des de la data de publicació de laresolució del concurs al DOGC.

13.4 Excepcionalment, el termini per a la presa de possessió es pot prorrogar, si el funcionari o la funcionàriacanvia de localitat de residència, per resolució de la persona titular de la secretaria general del Departament onha d’anar destinat, com a màxim per 15 dies més, quan concorrin circumstàncies degudament motivades.

13.5 Així mateix, i segons el que estableix l’article 76.1 del Decret 123/1997, de 13 de maig, es pot prorrogarel termini del cessament fins a un màxim de tres mesos, sempre que aquesta pròrroga sigui indispensable imotivada per les necessitats del servei.

13.6 A l’efecte de còmput de terminis de presa de possessió, es consideren la mateixa localitat els municipisels nuclis urbans dels quals estiguin units sense solució de continuïtat per raons urbanístiques o similars i quedisposin de serveis de transports urbans col·lectius comuns.

13.7 Les diligències de cessament i presa de possessió del personal funcionari que accedeixi a un lloc de



CVE-DOGC-A-15300029-2015

treball s’han de comunicar al Registre General de Personal dins els tres dies hàbils següents a la formalitzaciómitjançant els sistemes informàtics establerts.

Annex 2

Descripció del lloc de treball

–1 Característiques del lloc de treball

Nom del lloc: Secció d'Obres i Manteniment.

Departament: Benestar Social i Família.

Unitat directiva: Direcció de Serveis.

Localitat: Barcelona.

Nivell: 24.

Norma funcional: DOGC núm. 5872.

Complement específic: 12.510,12 euros.

Horari: especial.

Jornada: normal.

Tipus de lloc: càrrec.

Forma de provisió: concurs específic.

Formació específica: –.

–2 Requisits de participació

Grup/s: A.

Subgrup/s: A1 i A2.

Mobilitat: Administració de la Generalitat de Catalunya.

Col·lectiu de cossos: alguns d'administració especial del grup corresponent.

Especificació de cossos: cos superior, arquitectura; cos de diplomatura, arquitectura tècnica.

Titulació específica: –.

–3 Requisit de coneixement de llengua catalana

Coneixement oral i escrit de llengua catalana de nivell de suficiència de català (C1) de la Direcció General dePolítica Lingüística del Departament de Cultura, o equivalent.

–4 Contingut funcional

Missió:

Garantir l'execució del Pla d'inversió d'obres de millora i manteniment dels centres dependents delDepartament i organismes adscrits, mitjançant l'organització dels recursos econòmics, materials i humansnecessaris per assegurar el compliment de la normativa vigent i els criteris fixats per les diferents unitatsdepartamentals.



CVE-DOGC-A-15300029-2015

Finalitats/funcions:

Identificar i avaluar les necessitats per a la millora de les infraestructures dels centres propis.

Coordinar la programació d'obres d'adequació i millora dels edificis adscrits o gestionats pel Departament.

Fer el seguiment de les obres de reforma, conservació i manteniment, vetllant per l'aplicació dels criteris ilínies d'actuació assenyalades en la planificació de les diferents unitats.

Fer el seguiment del procés tècnicoadministratiu de totes les actuacions d'obres, instal·lacions i mantenimentde centres promogudes des d'aquesta unitat.

Elaborar els plans de manteniment i aspectes tècnics dels centres, així com fer el seguiment de les actuacionsadministratives necessàries per portar-los a terme.

Aplicar els criteris tècnics per a l'adequació normativa dels centres existents.

Qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que li encomanin els seus superiors jeràrquics.

Tasques bàsiques o activitats:

Defineix els criteris funcionals dels projectes de rehabilitació integral en centres existents del Departament ientitats adscrites.

Redacta informes tècnics previs a l'acceptació de locals i edificacions existents, i en valora la idoneïtat tècnica iadequació funcional.

Elabora plecs de projectes de reforma i rehabilitació de centres existents.

Assessora tècnicament entitats col·laboradores i altres organismes en la redacció de projectes de reforma decentres.

Supervisa projectes i pressupostos encarregats a equips d'arquitectura i altres empreses externes, amb laredacció dels informes corresponents.

Col·labora tècnicament amb la direcció d'obra externa com a representant de la propietat.

Redacta els plecs de prescripcions tècniques per als concursos de serveis, obres i instal·lacions, així com per alsexpedients dels plans de manteniment.

Redacta els dictàmens proposta per a les adjudicacions dels expedients de contractació de serveis, obres,instal·lacions i manteniment sobre les quals es pronuncia la Mesa de Contractació.

Rep i verifica les factures i les certificacions.

Gestiona i supervisa la documentació tècnica i administrativa relacionada amb les actuacions d'inversió, actuacom a responsable dels contractes i en fa el seguiment.

Actualitza i manté la base de dades corresponent als expedients d'obres de millora i manteniment.

Executa auditories de manteniment dels centres propis i gestionats (visites i redacció d'informes) per tal deverificar el seu correcte compliment.

Assisteix a les recepcions d'obra com a representant de l'Administració i dóna assessorament a la Intervenció.

Elabora informes i dictàmens tècnics per a altres unitats del Departament com a la Intervenció Delegada,Gestió Econòmica, Contractació i Patrimoni i l'Assessoria Jurídica, entre d'altres.

Redacta informes i valoracions referents a patologies i altres deficiències detectades als edificis.

Es coordina amb les unitats directives i amb les direccions dels centres per tal de dur a terme els projectes iobres a realitzar.

Contacta amb altres organismes per obtenir permisos, llicències, legalització d'obres i contractació desubministraments.

Redacta i tramita certificats d'eficiència energètica dels edificis del Departament.

Assisteix a jornades tècniques i cursos.

Atén visites de diversos industrials i cases comercials del sector per tal de conèixer les últimes novetats delmercat i la seva possible aplicació.



CVE-DOGC-A-15300029-2015

Identifica nous projectes d'inversió de mesures d'estalvi i eficiència energètica en els edificis del Departament.

–5 Altres característiques

Coneixements i experiència convenients:

Coneixements en gestió i supervisió d'obres.

Coneixements sobre procediments de contractació d'obres (Llei de contractes de les administracions públiques).

Coneixements sobre les característiques dels centres del Departament, del personal i de la tipologia d'usuarishabituals i la seva sensibilitat especial.

Experiència en matèria d'obres.

Experiència en gestió i contractació administrativa.

Experiència en prevenció de riscos laborals i en impacte ambiental.

Altres coneixements:

Coneixements sobre construcció sostenible i eficiència energètica.

Coneixements sobre prevenció de riscos laborals.

Coneixements sobre gestió i manteniment d'edificis.

Coneixements sobre control de qualitat, planificació d'obres, i seguretat i salut laboral.

(15.300.029)



CVE-DOGC-A-15300029-2015



ANUNCI de notificació de l’acta de control financer en procediment de control de subvencions de fonseuropeus.

La Intervenció General de la Generalitat de Catalunya ha emès l’acta de control financer de la subvencióatorgada durant l’any 2010 per la realització dels programes d’inserció sociolaboral adreçats a personesperceptores de la renda mínima d’inserció (RMI) cofinançada pel fons social europeu, expedient A1/20/2/2010.Es comunica a CIVIC, Iniciatives Socials i Ocupació G59335166 que, intentada la notificació, no s’ha pogut dura terme.

Consegüentment, i d’acord amb el que preveu l’article 59 de la Llei 30/1992, de règim jurídic de lesadministracions públiques i de procediment administratiu comú, es comunica que, per tal que la personainteressada tingui coneixement del contingut íntegre de l’acte esmentat i pugui formular-hi al·legacions, potcomparèixer a les dependències de la Intervenció General del Departament d’Economia i Coneixement(Intervenció Delegada FSE), Gran Via de les Corts Catalanes, 639, segona planta, 08010 Barcelona, dins eltermini de deu dies, comptador a partir de l’endemà de la publicació d’aquest Anunci al DOGC.


Mireia Vidal Orti

Interventora general

(15.295.012)



CVE-DOGC-A-15295012-2015



COMPLEX EDUCATIU DE TARRAGONA

ANUNCI pel qual es fa pública la licitació d'un contracte de serveis (exp. CET-08-2016).

1. Entitat adjudicadora. Dades generals i dades per l’obtenció de la informació

a) Organisme: Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

b) Dependència que tramita l’expedient: Òrgan de gestió del Complex Educatiu de Tarragona

c) Obtenció de documentació i informació:

c.1) Dependència: Complex Educatiu de Tarragona

c.2) Domicili: Autovia de Salou, s/n

c.3) Localitat i codi postal: 43006 Tarragona

c.4) Telèfon: 977 556 105

c.5) Telefax:

c.6) Correu electrònic: [email protected]

c.7) Adreça d’Internet del perfil del contractant: www.complexeducatiudetarragona.cat

c.8) Data límit d’obtenció de documents i informació: Durant tot el període de presentació de proposicions.

d) Número d’expedient: CET-08-2016

2. Objecte del contracte

a) Tipus: Contracte de serveis

b) Descripció: Servei de manteniment de les instal·lacions de calefacció, aigua calenta sanitària, gas i dipòsit degasoil, del Complex Educatiu de Tarragona

c) Lloc d’execució/lliurament:

c.1 Domicili: Autovia de Salou, s/n

c.2 Localitat i codi postal: 43006 Tarragona

d) Termini d’execució/lliurament: de l’1 de gener de 2016 al 31 de desembre de 2016

e) Admissió de pròrroga: SI

f) CPV: 50720000-8

3. Tramitació i procediment

a) Tramitació: ordinària i anticipada

b) Procediment: obert

c) Criteris d’adjudicació: Els criteris d’adjudicació i llur ponderació es troben detallats a l’annex 5 del plec declàusules administratives particulars.



CVE-DOGC-A-15294062-2015


http://www.complexeducatiudetarragona.cat/

4. Valor estimat del contracte: 106.172 €, IVA exclòs

5. Pressupost base de licitació

Import net: 48.260 euros (IVA exclòs)

Import total: 58.394,60 euros (IVA inclòs)

Aquesta contractació està supeditada a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient alpressupost del 2016.

6. Garanties exigides

a) Provisional: No es requereix

b) Definitiva: Del 5 % de l’import d’adjudicació (IVA exclòs)

7. Requisits específics del contractista

a) Classificació: D’acord amb el plec de clàusules administratives particulars.

b) Solvència econòmica i financera i solvència tècnica i professional: D’acord amb el plec de clàusulesadministratives particulars.

c) Altres requisits específics: D’acord amb el plec de clàusules administratives particulars.

Per poder participar en aquesta licitació, les empreses han de presentar (en el sobre A) un certificat odiligència emès pel Complex Educatiu de Tarragona, en què s’acrediti que l’empresa licitadora ha visitat,prèviament, la totalitat de les instal·lacions objecte del contracte.

8. Presentació de les ofertes

a) Data límit de presentació: 15 dies naturals comptats des del mateix dia de la publicació d’aquest anunci alDOGC, fins a les 14.00 h. Es fa constar que si l’últim dia del termini és dissabte o festiu, la presentació deproposicions es prorrogarà fins al proper dia hàbil.

b) Modalitat de presentació: Presencial

c) Lloc de presentació:

c.1) Dependència: Complex Educatiu de Tarragona (Horari: de 09 h. a 14 h.)

c.2) Domicili, localitat i codi postal: l’esmentat al punt 1) c 2) d’aquest anunci.

Les proposicions també es podran trametre per correu dins el termini d’admissió. En aquest cas, caldràjustificar la data i l’hora d’imposició de la tramesa a l’oficina de correus i anunciar a l’òrgan de contractació laremissió de l’oferta mitjançant fax o a l’adreça de correu electrònic que s’esmenta en el plec de clàusules, finsa les 23:59 hores de l’últim dia determinat com a període de presentació de les ofertes.

d) Admissió de variants o millores: sí, major freqüència de treball i prestacions addicionals sense increment decost.

e) Termini durant el qual el licitador està obligat a mantenir la seva oferta: 2 mesos des de l’obertura públicade les ofertes.

9. Obertura del sobre B

a) Descripció: El sobre B ha de contenir tota la documentació relacionada amb els criteris d’adjudicació ques’han de valorar segons un judici de valor.

b) Adreça: Autovia de Salou s/n



CVE-DOGC-A-15294062-2015

c) Localitat i codi postal: 43006 Tarragona

d) Data i hora: set dies naturals comptats des de l’endemà de l’acabament del termini de presentació de lesproposicions. Si el dia d’obertura de proposicions és dissabte o festiu, el termini es prorrogarà automàticamentfins al següent dia hàbil.

En cas que es presentin proposicions per correu, es comunicarà oportunament a les persones interessades ladata d’obertura de proposicions.

e) Hora: 12 h.

10. Obertura del sobre C

El sobre C ha de contenir tota la documentació relacionada amb els criteris que es valoren de formaautomàtica.

La data de l’acte públic d’obertura dels sobres C es farà pública en el perfil del contractant de l’òrgan decontractació: www.complexeducatiudetarragona.cat un cop feta la valoració de la documentació continguda enel sobre B.

11. Despeses de publicitat

L'import de l’anunci és a càrrec de l’empresa adjudicatària.

Tarragona, 15 d’octubre de 2015

M. Àngels González Estremad

Directora de l’Òrgan de gestió del Complex Educatiu de Tarragona

(15.294.062)



CVE-DOGC-A-15294062-2015

http://www.complexeducatiudetarragona.cat/


DEPARTAMENT D'INTERIOR

SERVEI CATALÀ DE TRÀNSIT

ANUNCI pel qual es fa pública la formalització d’un contracte de serveis (exp. 18/2015).

Es fa públic per a coneixement general, i de conformitat amb el que estableix l’article 154 del Reial decretlegislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de contractes del sector públic,que s’ha formalitzat el contracte següent:

–1 Entitat adjudicadora

a) Organisme que tramita l'expedient: Servei Català de Trànsit, carrer Diputació, 355, 08009 Barcelona.

b) Dependència que tramita l'expedient: Servei de Gestió Econòmica i Contractació.

c) Número d’expedient: 18/2015.

–2 Objecte del contracte

a) Tipus de contracte: serveis.

b) Descripció: adopció de mesures especials de circulació, ordenació i regulació de trànsit tendents aincrementar la capacitat viària a la xarxa de carreteres de Catalunya.

–3 Tramitació, procediment: anticipada, obert.

–4 Pressupost

El pressupost màxim de licitació és d’1.464.740,00 €, IVA exclòs, distribuït en:

Despeses fixes: 96.500,00 €, IVA exclòs.

Despeses variables: 1.255.500,00 €, IVA exclòs.

Reposició de senyalització fixa: 112.740,00 €, IVA exclòs.

–5 Adjudicació

Data de publicació de l’adjudicació d’acord amb el que disposa l’article 151.4 del Reial decret legislatiu 3/2011,de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de contractes del sector públic: 9 de juny de 2015.

–6 Formalització

a) Data: 1 de juliol de 2015.

b) Contractista: Ferroser Infraestructuras, SA.

c) Nacionalitat: espanyola.

d) Import d’adjudicació: 631.742,76 €, IVA exclòs, distribuït en:

Despeses fixes: 37.548,15 €, IVA exclòs.



CVE-DOGC-A-15299038-2015

Despeses variables: 521.082,72 €, IVA exclòs.

Reposició de senyalització fixa: 73.111,89 €, IVA exclòs.


Eugenia Doménech Moral

Directora

(15.299.038)



CVE-DOGC-A-15299038-2015



RESOLUCIÓ TES/2361/2015, de 13 d’octubre, per la qual s’atorga i es renova el distintiu de garantia dequalitat ambiental per a diverses categories de productes i serveis.

Ateses les sol·licituds del distintiu de garantia de qualitat ambiental per als productes i serveis de les empresesque figuren als annexos d’aquesta Resolució;

Vistos els acords de la Ponència Tècnica de Qualitat Ambiental i del Consell de Qualitat Ambiental de 9d’octubre de 2015, pels quals s’aproven l’atorgament i les renovacions de les sol·licituds que figuren alsannexos d’aquesta Resolució;

En virtut de les atribucions que em confereix l’article 9 del Decret 316/1994, de 4 de novembre, sobrel’atorgament del distintiu de garantia de qualitat ambiental, modificat posteriorment pel Decret 296/1998, de17 de novembre, pel qual s’amplia l’àmbit del distintiu de garantia de qualitat ambiental als serveis,

Resolc:

—1 Renovar l’atorgament del distintiu de garantia de qualitat ambiental, per un termini de tres anys a comptarde la data d’aquesta Resolució, a les empreses que figuren a l’annex I per als productes i serveis ques’esmenten.

—2 Atorgar el distintiu de garantia de qualitat ambiental, per un termini de tres anys a comptar de la datad’aquesta Resolució, a l’empresa que figura a l’annex II per al servei que s’esmenta.

—3 Disposar-ne la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb l’article 14 delDecret esmentat anteriorment.

—4 Notificar a les persones interessades aquesta Resolució, que està sotmesa a les obligacions generals queresulten del Decret esmentat abans, específicament les que assenyalen els articles 10, 12 i 16, i a lesparticulars següents:

a) El distintiu de garantia de qualitat ambiental serà clarament visible i només podrà utilitzar-se amb la forma,el color, la mida i les inscripcions que indiquen les normes gràfiques establertes per utilitzar-lo. Els casos nocoberts específicament per les normes gràfiques han de ser prèviament autoritzats per la Direcció General deQualitat Ambiental.

b) El titular ha de proporcionar a la Direcció General de Qualitat Ambiental tota la informació que se li demani iha de facilitar les actuacions d’inspecció i control que aquesta ordeni respecte al compliment de lesdeterminacions que regeixen l’atorgament i l’ús del distintiu de garantia de qualitat ambiental.

c) El titular no podrà seguir utilitzant el distintiu després de l’expiració del termini d’atorgament. Amb excepció,en el cas de productes, de les unitats que hagin estat comercialitzades abans d’aquella data i ja no es trobin enels seus magatzems. Aquestes unitats podran seguir en el mercat durant un termini màxim de sis mesosdesprés de la data d’expiració.

Contra aquesta Resolució, que no exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs d’alçada davant elsecretari de Medi Ambient i Sostenibilitat en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la recepció de lanotificació de la Resolució, d’acord amb el que preveu l’article 114 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de



CVE-DOGC-A-15295028-2015

règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei4/1999, de 13 de gener, sens perjudici d’interposar qualsevol altre recurs que s’estimi pertinent.


Assumpta Farran i Poca

Directora general de Qualitat Ambiental

Annex I

Sol·licitant: AMTEVO MEDIO AMBIENTE, S.L.

Núm. sol·licitud: 040/018

Seu: C/Padilla, 308 entlo. 2ª esc. Dcha. 08025 Barcelona

Categoria de Productes: Productes d’estalvi d’aigua

Productes: Limitador-estabilitzador de cabal per a dutxa 91x7; Airejador limitador de cabal per a aixeta N24X1;Airejador limitador-estabilitzador de cabal per a aixeta N24X1; Airejador limitador de cabal per a aixeta N22X1;Airejador limitador-estabilitzador de cabal per a aixeta N20X1

Sol·licitant: DISPUR, SL

Núm. Sol·licitud: 140/021

Seu: C/Sol de Vila, 33 25719 Estamariu

Servei: HOTEL CAL TEIXIDÓ

Seu: Sol de Vila, 33 25719 Estamariu

Categoria del Servei: Establiments hotelers

Sol·licitant: DEPARTAMENT D’INTERIOR

Núm. Sol·licitud: 250/002

Seu: C/Diputació 355 08010 Barcelona

Servei: EDIFICI SEU CENTRAL

Seu: C/Diputació 355 08010 Barcelona

Categoria del Servei: Edificis d’oficines

Annex II

Sol·licitant: AUTOSUMINISTRES MOTOR, S.A.

Núm. sol·licitud: 110/064

Seu: Ctra. de Barcelona a Puigcerdà, Km 66 08500 Vic



CVE-DOGC-A-15295028-2015

Servei: AUTOSUMINISTRES MOTOR, S.A.

Seu: Ctra. de Sant Hipòlit, 4- Pol. Ind. Mas Beuló 08500 Vic

Categoria del servei: Tallers de vehicles

(15.295.028)



CVE-DOGC-A-15295028-2015




--1 Entitat adjudicadora

a) Organisme: Departament de Territori i Sostenibilitat.

b) Dependència que tramita l'expedient: Servei de Contractació i Subministraments.

c) Adreça: av. Josep Tarradellas, 2-4-6, 08029 Barcelona.

d) Telèfons 93.495.81.75, 93.495.81.93.

e) Fax 93.495.81.98.

f) Correu electrònic: [email protected].

g) Adreça d'internet del perfil del contractant:

http://contractaciopublica.gencat.cat/perfil/tes

h) Número d'expedient: PTOP-2015-1059.

--2 Objecte del contracte:


b) Descripció de l'objecte: disposició de mitjans i de suport logístic per a la realització de les proves deconsellers de seguretat i les de competència professional de transportistes i activitats auxiliars icomplementàries de les convocatòries de maig/juny i novembre de 2016, així com les proves per l’obtenció delcertificat d’aptitud professional (CAP) a realitzar els mesos de gener, març, maig, juliol, setembre i novembrede 2016.

c) Nomenclatura de classificació estadística de productes per activitats (CPA): codi 82.30.12.

d) Nomenclatura de vocabulari comú de contractes (CPV) de la Comissió Europea: codi 75121000-0.

e) Lloc d'execució: Catalunya.

f) Termini d'execució: el termini o durada del contracte és des de l’1 de gener de 2016, o la data deformalització del contracte, si aquesta fos posterior, i fins el 31 de desembre de 2016.

g) Admissió de pròrrogues: no s’admeten pròrrogues.

--3 Tramitació i procediment d'adjudicació

a) Tramitació: anticipada.

b) Procediment: obert.

c) Criteris d'adjudicació: els criteris d'adjudicació i llur ponderació es troben detallats a la clàusula onzena delPlec de clàusules administratives i són els següents:

1. Oferta econòmica: 50 punts.

2. Oferta tècnica: 50 punts, que es desglossen de la forma següent:



CVE-DOGC-A-15299061-2015

2.1. Metodologia de treball: 46 punts.

2.2. Millores addicionals a l'execució del contracte: 4 punts.

--4 Valor estimat del contracte: 96.168,00 euros.

--5 Pressupost base de licitació: Import net: 96.168,00 euros. IVA: 21%. Import total: 116.363,28 euros.

--6 Garanties exigibles:

a) Garantia provisional: no se n'exigeix.

b) Garantia definitiva: 5% de l’import d’adjudicació, IVA exclòs.

--7 Requisits específics del contractista

a) Classificació: no se n’exigeix.

b) Solvència econòmica i financera i solvència tècnica i professional: els documents necessaris per acreditar lasolvència econòmica i financera són els enunciats a l'article 75.1.c) del Text refós de la Llei de contractes delsector públic, aprovat per Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre. El licitador ha d’aportar declaraciórelativa a la xifra de negocis global de l'empresa amb un volum de facturació en els tres darrers anys d'unmínim de 200.000,00 euros anuals.

Els documents necessaris per acreditar la solvència tècnica o professional són els enunciats a l'article 78.a) delText refós de la Llei de contractes del sector públic, aprovat per Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 denovembre. El licitador ha de presentar relació dels principals serveis realitzats durant els darrers tres anys queinclogui import, dates i destinatari, públic o privat. Els serveis han d’estar relacionats amb la temàtica a què fareferència el Plec de prescripcions tècniques. Els serveis o treballs efectuats s'han d'acreditar mitjançantcertificats expedits o visats per l'òrgan competent, quan el destinatari sigui una entitat del sector públic, o quanel destinatari sigui un subjecte privat, mitjançant un certificat expedit per aquest o, a falta d'aquest certificat,mitjançant una declaració de l'empresari.

c) Altres requisits específics: no se n'exigeixen.

d) Contractes reservats: no.

--8 Obtenció de documentació i informació

a) Entitat: Servei de Contractació i Subministraments.

b) Domicili: av. Josep Tarradellas, 2-4-6, 1a planta.

c) Localitat i codi postal: Barcelona 08029.

d) Telèfons: 93.495.81.75, 93.495.81.93.

e) Fax: 93.495.81.98.

f) Data límit d'obtenció de documents i informació: fins a la data límit de presentació d'ofertes.

g) Perfil del contractant:


h) Correu electrònic: [email protected].

--9 Presentació d'ofertes o de les sol·licituds de participació

a) Data límit de presentació: fins a les 13 hores del dia 13 de novembre de 2015.



CVE-DOGC-A-15299061-2015

b) Documentació a presentar: la que requereix el Plec de clàusules administratives particulars.

c) Lloc de presentació: Servei de Contractació i Subministraments, av. Josep Tarradellas, 2-4-6, 1a planta.08029 Barcelona.

d) Termini durant el qual el licitador està obligat a mantenir la seva oferta: dos mesos, comptats des de la datad'obertura de les proposicions.

e) Admissió de variants: no s'admeten variants o alternatives dels licitadors respecte de les condicions o delstermes d'execució de l'objecte del contracte.

--10 Obertura de les ofertes tècniques

a) Entitat: Secretaria General del Departament de Territori i Sostenibilitat.

b) Domicili: av. Josep Tarradellas, 2-4-6.

c) Localitat: 08029 Barcelona.

d) Data: el dia 18 de novembre de 2015.

e) Hora: a les 10 hores.

--11 Obertura de les ofertes econòmiques






--12 Altres informacions

Només seran admeses les proposicions que vagin acompanyades del certificat d'entrada corresponent d'unregistre oficial de l'Administració pública on es faci constar l'hora i la data d'entrada en el registre, que en capcas pot ser posterior a les 13 hores 00 minuts 00 segons de la data límit de presentació de proposicions.

Les proposicions també es poden trametre per correu dins el termini d'admissió. En aquest cas, cal justificar ladata d'imposició de la tramesa a l'oficina de correus com a màxim a les 13 hores 00 minuts 00 segons delmateix dia i anunciar a l'òrgan de contractació la remissió de l'oferta mitjançant fax, telegrama o per correuelectrònic a l'adreça [email protected] com a màxim a les 23 hores 59 minuts del mateix dia.

--13 Despeses d'anuncis: les despeses de publicitat d'aquest Anunci són a càrrec de l'adjudicatari.

--14 Per obtenir més informació sobre les condicions d'execució del contracte, es pot consultar el perfil delcontractant.


P. d. (Resolució de 29.12.2011, DOGC de 12.1.2012)



CVE-DOGC-A-15299061-2015


Josep Solà i Font

Director de Serveis

(15.299.061)



CVE-DOGC-A-15299061-2015








d) Telèfons 93.495.81.75, 93.495.81.93.

e) Fax 93.495.81.98.







b) Descripció de l'objecte: Assistència tècnica pel control i seguiment del programa voluntari de compensacionsd’emissions de gasos amb efecte hivernacle (GEH).

c) Nomenclatura de classificació estadística de productes per activitats (CPA): codi 72.19.



f) Termini d'execució: la durada del contracte és fins el 15 de desembre de 2018.

g) Admissió de pròrrogues: no se n’admeten.


a) Tramitació: ordinària.


c) Criteris d'adjudicació: els criteris d'adjudicació i llur ponderació es troben detallats a la clàusula onzena delPlec de clàusules administratives i són els següents:








CVE-DOGC-A-15299063-2015




b) Garantia definitiva: 5% del pressupost base de licitació, IVA exclòs.


a) Classificació: no se n’exigeix.

b) Solvència econòmica i financera i solvència tècnica i professional: els documents necessaris per acreditar lasolvència econòmica i financera són els enunciats a l'article 75.1.c) del Text refós de la Llei de contractes delsector públic, aprovat per Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre. El licitador ha d’aportar declaraciórelativa a la xifra de negocis global de l'empresa amb un volum de facturació en els tres darrers anys d'unmínim de 340.000,00 euros anuals.

Els documents necessaris per acreditar la solvència tècnica o professional són els enunciats a l'article 78.a) i e)del Text refós de la Llei de contractes del sector públic, aprovat per Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 denovembre. El licitador ha de presentar relació dels principals serveis realitzats durant els darrers tres anys queinclogui import, dates i destinatari, públic o privat. Els serveis han d’estar relacionats amb la temàtica a què fareferència el Plec de prescripcions tècniques. Els serveis o treballs efectuats s'han d'acreditar mitjançantcertificats expedits o visats per l'òrgan competent, quan el destinatari sigui una entitat del sector públic, o quanel destinatari sigui un subjecte privat, mitjançant un certificat expedit per aquest o, a falta d'aquest certificat,mitjançant una declaració de l'empresari. En concret, haurà d’aportar una relació dels principals projectesrelacionats amb el canvi climàtic o amb la reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle en els darrerstres anys: s’acreditarà mitjançant un certificat expedit per l’òrgan contractant o, en el seu defecte, amb unadeclaració de l’empresari. La informació mínima que caldrà facilitar de cada projecte és: breu descripció,destinataris, treballs desenvolupats per part de l’empresa, durada i any de realització.

El licitador haurà d’aportar, també, les titulacions acadèmiques i professionals de l’empresari i del personaldirectiu de l’empresa i, en particular, del personal responsable d’executar el contracte. Hi haurà d’haver perfilsprofessionals amb coneixements acreditats de les disciplines següents:

- Una persona llicenciada en ciències ambientals, biologia, enginyeria o altra titulació equivalent que permeti elcorrecte desenvolupament de les tasques descrites en l’apartat 3 del Plec de prescripcions tècniques.

- Dues persones diplomades o llicenciades en ciències ambientals, biologia, enginyeria o altra titulacióequivalent que permeti el correcte desenvolupament de les tasques descrites en l’apartat 3 del Plec deprescripcions tècniques.

- Una persona amb formació FP administratiu o amb altra titulació equivalent que permeti el recolzament alcoordinador i als tècnics en les tasques derivades de les tasques descrites en l’apartat 3 del Plec deprescripcions tècniques.

El licitador també haurà d’aportar una relació dels projectes o actuacions en matèria de reducció d’emissions enquè ha participat el personal assignat a l’execució del contracte en els darrers tres anys: les empreseslicitadores presentaran documentació que acrediti que el personal designat per a l’execució del contracte, aexcepció de la persona amb FP administratiu o equivalent, tenen experiència en la realització de projectes dereducció d’emissions en el camp del canvi climàtic en els darrers tres anys. La informació mínima que caldràfacilitar de cada projecte o actuació és: breu descripció, destinataris, treballs desenvolupats, durada i any derealització.








CVE-DOGC-A-15299063-2015


d) Telèfons: 93.495.81.75, 93.495.81.93.

e) Fax: 93.495.81.98.


g) Perfil del contractant:http://contractaciopublica.gencat.cat/perfil/tes



a) Data límit de presentació: fins a les 13 hores del dia 13 de novembre de 2015.















d) Data: el dia 2 de desembre de 2015.







CVE-DOGC-A-15299063-2015






Josep Solà i Font

Director de Serveis

(15.299.063)



CVE-DOGC-A-15299063-2015








d) Telèfons 93.495.81.75, 93.495.81.93.

e) Fax 93.495.81.98.







b) Descripció de l'objecte: lectura i anàlisi tècnic dels discs- diagrames dels tacògrafs i dels fitxers digitals deles targetes de conductor i de les unitats vehiculars (UV) dels tacògrafs digitals, fins el 31 de desembre de2016.

c) Nomenclatura de classificació estadística de productes per activitats (CPA): codi 63.11.11.



f) Termini d'execució: fins el 31 de desembre de 2016.

g) Admissió de pròrrogues: es preveu una pròrroga per un termini d’1 any.


a) Tramitació: anticipada.


c) Criteris d'adjudicació: els criteris d'adjudicació i llur ponderació es troben detallats a la clàusula onzena delplec de clàusules administratives i són els següents:







CVE-DOGC-A-15299064-2015





b) Garantia definitiva: 5% del pressupost base de licitació, IVA exclòs.


a) Classificació: grup: V; subgrup: 1; categoria: C.

b) Solvència econòmica i financera i solvència tècnica i professional: per a empresaris licitadors no espanyolsd’Estats membres de la Unió Europea o d’Estats signataris de l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu, elsdocuments necessaris per acreditar la solvència econòmica i financera són els enunciats a l'article 75.1.c) delText refós de la Llei de contractes del sector públic, aprovat per Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 denovembre. El licitador ha d’aportar declaració relativa a la xifra de negocis global de l'empresa amb un volumde facturació en els tres darrers anys d'un mínim de 500.000,00 euros anuals.

Per a empresaris licitadors no espanyols d’Estats membres de la Unió Europea o d’Estats signataris de l’Acordsobre l’Espai Econòmic Europeu, els documents necessaris per acreditar la solvència tècnica o professional sónels enunciats a l'article 78.a) del Text refós de la Llei de contractes del sector públic, aprovat per Reial decretlegislatiu 3/2011, de 14 de novembre. El licitador ha de presentar relació dels principals serveis realitzatsdurant els darrers tres anys que inclogui import, dates i destinatari, públic o privat. Els serveis han d’estarrelacionats amb la temàtica a què fa referència el Plec de prescripcions tècniques. Els serveis o treballsefectuats s'han d'acreditar mitjançant certificats expedits o visats per l'òrgan competent, quan el destinatarisigui una entitat del sector públic, o quan el destinatari sigui un subjecte privat, mitjançant un certificat expeditper aquest o, a falta d'aquest certificat, mitjançant una declaració de l'empresari.







d) Telèfons: 93. 495.81.75, 93.495.81.93.

e) Fax: 93.495.81.98.


g) Perfil del contractant:




a) Data límit de presentació: fins a les 13 hores del dia 2 de desembre de 2015.




CVE-DOGC-A-15299064-2015




















--14 Data de tramesa de l’anunci al DOUE: el dia 23 d’octubre de 2015.





CVE-DOGC-A-15299064-2015



Josep Solà i Font

Director de Serveis

(15.299.064)



CVE-DOGC-A-15299064-2015




EDICTE de 21 d’octubre de 2015, de notificació d’una resolució de subvenció en relació amb un expedientde rehabilitació d’habitatges (RB-00025-15).

S’han dictat diversos actes a l’expedient en matèria de rehabilitació d’habitatges les dades dels quals figuren al’annex d’aquest Edicte. Intentada la seva notificació, aquesta no s’ha pogut dur a terme.

En conseqüència, d’acord amb els articles 58 i següents de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i deprocediment de les administracions públiques de Catalunya (DOGC núm. 5686, de 5.8.2012), modificada per laLlei 10/2011, de 29 de desembre, de simplificació i millorament de la regulació normativa (DOGC núm. 6035,de 30.12.2011), i amb els articles 59.5 i 61 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de lesadministracions públiques i del procediment administratiu comú (BOE núm. 285, de 27.11.1992), modificadaper la Llei 4/1999, de 13 de gener (BOE núm. 12, de 14.1.1999), es notifica als interessats que, per tal quepuguin tenir coneixement del contingut íntegre dels actes administratius que s’hi esmenten, poden comparèixera les dependències del Servei de Rehabilitació de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, c. d’Aragó, 244-248,3a planta, 08007 Barcelona, a comptar des de l’endemà de la publicació d’aquest Edicte al Diari Oficial de laGeneralitat de Catalunya.


Mercè Codina Bigas

Cap del Servei de Rehabilitació d’Habitatges

Annex

Núm. d’expedient: RB-00025-15

Persona interessada: Immobiliària Puigdellívol, SL

Acte administratiu que es notifica: Notificació de resolució de subvenció

Recursos que s’hi poden interposar: Potestatiu de reposició o Contenciós Administratiu

Termini per presentar-los: 1 mes (RPR) o 2 mesos (RCA)

(15.295.065)



CVE-DOGC-A-15295065-2015




CORRECCIÓ D’ERRADES a l’Anunci de licitació d’un contracte de serveis (exp. 15/0045) (DOGC núm. 6974,de 13.10.2015).

Havent de modificar unes dades de la licitació del contracte del servei de manteniment evolutiu i correctiud’aplicacions en entorn web-canigó i web-J2EE, codi: 15/0045, tramés al DOGC i publicat al núm. 6974, de13.10.2015 se’n detalla l’oportuna modificació;

S’ha modificat dels criteris d’adjudicació la valoració econòmica, enlloc de 100 punts són 60 punts i la garantiadefinitiva és el 5% del pressupost de licitació, d’acord amb el plec de clàusules administratives.


Jaume Fornt i Paradell

Director

(15.299.071)



CVE-DOGC-A-15299071-2015




Número d’expedient: CU-2015-426

— 1 Entitat adjudicadora

a) Organisme: Departament de Cultura, rambla de Santa Mònica, 8, 08002 Barcelona. Telèfon 93.316.27.00.

b) Dependència que tramita l’expedient: Servei de Gestió Econòmica i Contractació.

c) Número d’expedient: CU-2015-426.

— 2 Objecte del contracte

a) Tipus de contracte: obra.

b) Objecte: rehabilitació de la coberta de fusta de la segona planta de l’edifici de l’Arts Santa Mònica, aBarcelona.

c) Butlletí o diari oficial i data de publicació de l’anunci de licitació: -.

— 3 Tramitació i procediment

a) Tramitació: ordinària.

b) Procediment: negociat.

— 4 Pressupost base de licitació

Import total: 239.257,24 euros, inclòs l'IVA.

— 5 Formalització del contracte

a) Data: 4 de setembre de 2015.

b) Contractista: Construcciones Cots y Claret, SL.


d) Import d’adjudicació: 196.342,44 euros, inclòs l’IVA.




CVE-DOGC-A-15299037-2015

Pilar Pifarré i Matas

Secretària general

(15.299.037)



CVE-DOGC-A-15299037-2015




— 1 Entitat adjudicadora

a) Organisme: Departament de Cultura, rambla de Santa Mònica, 8, 08002 Barcelona. Telèfon 93.316.27.00.

b) Dependència que tramita l’expedient: Servei de Gestió Econòmica i Contractació.

c) Número d’expedient: CU-2015-317.

— 2 Objecte del contracte

a) Tipus de contracte: servei.

b) Objecte: atenció personalitzada i manteniment del cercador del servei de consultes lingüístiques Optimot.

c) Butlletí o diari oficial i data de publicació de l’anunci de licitació: DOGC núm. 6879, de 26.05.2015.

— 3 Tramitació i procediment

a) Tramitació: ordinària i anticipada.


— 4 Pressupost base de licitació

Import total: 267.410,00 euros, inclòs l'IVA.

— 5 Formalització del contracte

a) Data: 3 de setembre de 2015.

b) Contractista: Magmacultura, SL.


d) Import d’adjudicació: 254.033,55 euros, inclòs l’IVA.



Secretària general

(15.299.036)



CVE-DOGC-A-15299036-2015



ANUNCI de procediment obert per a la licitació d'un contracte de servei (exp. CU-2015-749).

—1 Entitat adjudicadora

a) Organisme: Departament de Cultura.

b) Dependència que tramita l'expedient: Servei de Gestió Econòmica i Contractació.

c) Número d'expedient: CU-2015-749.

—2 Objecte del contracte

a) Descripció de l'objecte: realització del Pla Anual d’Actuació Estadística del Departament de Cultura 2016,d’acord amb els lots següents:

Lot 1: estadística d’arts escèniques.

Lot 2: estadística de despesa en cultura de l’Administració local.

Lot 3: estadística d’arxius.

b) Lloc d'execució: Catalunya.

c) Termini d'execució: des de l’1 de gener de 2016 i fins al 30 de setembre de 2016.

—3 Tramitació, procediment i criteris de valoració

a) Tramitació: ordinària i anticipada.


c) Criteris de valoració: oferta econòmica, document de difusió, mètodes de validació i control i mètode d’ajuttècnic i logístic.

—4 Pressupost base de licitació: 114.000,00 euros, inclòs l'IVA, amb la distribució per lots següent:

Lot 1: 55.000,00 euros, inclòs l’IVA.



L’execució d’aquest contracte quedarà sotmesa a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat isuficient per finançar les obligacions derivades del contracte en l’exercici pressupostari del 2016.

—5 Garantia provisional: dispensada, d’acord amb l’article 103 TRLCSP.

—6 Obtenció de la documentació i informació: Gabinet Tècnic del Departament; Rambla Santa Mònica, 8,08002 Barcelona; tel. 933162700 i fax 933162701.



CVE-DOGC-A-15299032-2015

—7 Requisits específics del contractista

a) Classificació: no és necessària, d'acord amb el que preveu l'article 65 TRLCSP.

b) Mitjans d'acreditació de la solvència econòmica, financera i tècnica: d’acord amb l’annex II del Plec declàusules administratives particulars.

—8 Presentació d'ofertes

a) Data límit de presentació: les 12 hores del dia 16 de novembre de 2015.

b) Documentació que cal presentar: la que s'especifica a la clàusula vuitena del Plec de clàusulesadministratives particulars que regeix aquest contracte.

c) Lloc de presentació: Registre d’entrada de documents de la Secretaria General del Departament de Cultura(Palau Marc), rambla de Santa Mònica, 8, 08002 Barcelona.

També es podran presentar les proposicions en qualsevol oficina de Registre de la Generalitat de Catalunya ode l’Administració pública local o estatal o en oficines de Correus.

En el cas de proposicions no presentades al Registre d’entrada de documents, caldrà comunicar al Servei deGestió Econòmica i Contractació, mitjançant el fax número 933162767, o per correu electrònic a l’adreç[email protected], el mateix dia de finalització del termini de presentació de sol·licituds, ques’han dipositat els sobres per a la licitació. S’hi ha de fer constar l’hora, la data i el lloc on s’ha efectuat.

d) Termini durant el qual el licitador estarà obligat a mantenir la seva oferta: tres mesos.

e) Admissió de variants: en aquest procediment d'adjudicació no s'admeten variants o alternatives delslicitadors envers les condicions o els termes d'execució de l'objecte del contracte.

—9 Obertura de les ofertes:

- Criteris subjectes a judici de valor (sobre B): el dia 20 de novembre de 2015, a les 12 hores, a la SecretariaGeneral del Departament (rambla de Santa Mònica, 8, 08002 Barcelona).

- Criteris de valoració automàtica (sobre C): el dia 27 de novembre de 2015, a les 12 hores, a la SecretariaGeneral del Departament (rambla de Santa Mònica, 8, 08002 Barcelona).

—10 Despeses de l'anunci: aniran a càrrec de l'adjudicatari.

—11 Pàgina web on figura la informació relativa a aquesta licitació: http://contractaciopublica.gencat.cat/.



Secretària general

(15.299.032)



CVE-DOGC-A-15299032-2015



ANUNCI de notificació de l’inici d'expedients sancionadors i propostes de resolució.

La Direcció General de Forests ha iniciat els expedients sancionadors les dades dels quals figuren a l'annexd'aquest anunci. Intentada la notificació, aquesta no s'ha pogut dur a terme.

Consegüentment, i d'acord amb el que estableixen els articles 59.5 i 61 de la Llei 30/1992, de 26 denovembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, es comunicaque, per tal que les persones interessades puguin tenir coneixement del contingut íntegre dels actes esmentatsi puguin formular-hi al·legacions, poden comparèixer a les dependències de la Direcció General de Forests delDepartament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (Carrer Dr. Roux, 80, 08017 Barcelona), dins eltermini de deu dies a partir de l'endemà de la publicació d'aquest anunci al DOGC.

Contra aquestes resolucions, que no posen fi a la via administrativa, les persones interessades podeninterposar el tipus de recurs que s'especifica a l'annex en cada cas.




Annex

Núm. d'expedient: IF-B-59-2015

Persona interessada i NIF: Jose Luis Bello Vazquez, 26431209T

Acte administratiu que es notifica: inici i proposta de resolució de l'expedient sancionador.

Data d'inici: 10 de juny de 2015

Escrit que s'hi pot presentar: escrit d'al·legacions davant la/l’instructor/a, en el termini de deu dies a partir del'endemà de la publicació d'aquest anunci al DOGC.

Núm. d'expedient: IF-B-75-2015

Persona interessada i NIF: Enrique Hernandez Ruiz, 08782859X


Data d'inici: 13 de juliol de 2015




CVE-DOGC-A-15295019-2015

Núm. d'expedient: IN-B-38-2015

Persona interessada i NIF: Manuel Duran Guerrero, 76163033M





Persona interessada i NIF: Ramon Ruiz Millan, 47789989Z




Núm. d'expedient: IN-CC-33-2015

Persona interessada i NIF: Aleksandar Venelinov Kamenov, X06781153V





Persona interessada i NIF: Ana Teruel Martos, 75211204P





Persona interessada i NIF: Benita Planell Farres, 77078902Z




Núm. d'expedient: IN-E-12-2015

Persona interessada i NIF: Santiago Balmes Rodriguez, 38070807B


Data d'inici: 15 de juny de 2015



CVE-DOGC-A-15295019-2015


Núm. d'expedient: IN-G-55-2015

Persona interessada i NIF: Jonatan Sanchez Arcas, 47921039X




Núm. d'expedient: IN-T-41-2015

Persona interessada i NIF: Ana Tasias Vidal, 39627409L





Persona interessada i NIF: Antonio Trillas Viola, 39643663N





Persona interessada i NIF: Boujema Bouakka, X4693911W




(15.295.019)



CVE-DOGC-A-15295019-2015



ANUNCI de notificació de resolucions d'expedients sancionadors.

La Direcció General de Forests ha dictat resolució en els expedients sancionadors les dades dels quals figuren al'annex d'aquest anunci. Intentada la notificació, aquesta no s'ha pogut dur a terme.

Consegüentment, i d'acord amb el que estableixen els articles 59.5 i 61 de la Llei 30/1992, de 26 denovembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, es comunicaque, per tal que les persones interessades puguin tenir coneixement del contingut íntegre de les resolucionsesmentades, poden comparèixer a les dependències de la Direcció General de Forests del Departamentd'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (Carrer Dr. Roux, 80, 08017 Barcelona), dins el termini d’un mesa partir de l'endemà de la publicació d'aquest anunci al DOGC.





Annex

Núm. d'expedient: CM-B-10-2015

Persona interessada i NIF: Jonathan Roman Almendros, 43446190H

Acte administratiu que es notifica: resolució d’expedient sancionador.

Recurs que s'hi pot interposar: recurs d'alçada davant el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca iAlimentació, en el termini d'un mes a partir de l'endemà de la publicació d'aquest anunci al DOGC.


Persona interessada i NIF: Rafael Labrador Guirado, 53838102R




Persona interessada i NIF: Angel Jose Cabezuelo Esteban, 52466038W



CVE-DOGC-A-15295021-2015




Persona interessada i NIF: Guillermo Martinez Fedi, 35121375F




Persona interessada i Passaport: Andreu Massanes Borros, 39187756B




Persona interessada i NIF: Federico Roma Valles, 46569168X




Persona interessada i NIF: Jose Romero Segovia, 47786497H




Persona interessada i NIF: Jorge Palacios de las Heras, 52218761K



Núm. d'expedient: PC-B-5-2015

Persona interessada i NIF: Martin Ion, Y1231341G





CVE-DOGC-A-15295021-2015

Núm. d'expedient: FE-CC-18-2013

Persona interessada i NIF: Francisco Doncel Muñoz, 30395945L



Núm. d'expedient: PC-E-53-2014

Persona interessada i NIF: Sebastian Costici, X7935002W


Recurs que s'hi pot interposar: recurs d'alçada davant el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca iAlimentació, en el termini d'un mes a partir de l'endemà de la publicació d'aquest anunci al DOGC

Núm. d'expedient: CM-G-6-2015

Persona interessada i NIF: Martin Koch, 978896108




Persona interessada i NIF: Maria del Carmen Marcos Salmeron, 39129536G




Persona interessada i NIF: Maria Dolors Pons Toneu, 77087958P




Persona interessada i NIF: Veronica Fernandez Garcia, 41527164C



Núm. d'expedient: CM-L-12-2015

Persona interessada i NIF: Veselin Georgiev Tsvetkov, Y2182169N


Recurs que s'hi pot interposar: recurs d'alçada davant el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i



CVE-DOGC-A-15295021-2015

Alimentació, en el termini d'un mes a partir de l'endemà de la publicació d'aquest anunci al DOGC

Núm. d'expedient: PC-L-153-2014

Persona interessada i NIF: Daniel Iurean, X6152154E




Persona interessada i NIF: Andrei Boariu, X9628826Z




Persona interessada i NIF: Moldovan Laurentiu Alin, MS667996



Núm. d'expedient: CM-T-16-2015

Persona interessada i NIF: Carlos Baena Hinojosa, 47769772Z



Núm. d'expedient: CM-T-25-2015

Persona interessada i NIF: Antonio Zurita Bargallo, 39911914Z



Núm. d'expedient: PC-T-1-2015

Persona interessada i NIF: Monica Brull Marti, 77787095Z



Núm. d'expedient: PC-T-2-2015

Persona interessada i NIF: Ricardo Bautista Fernandez, 39725975F



CVE-DOGC-A-15295021-2015



(15.295.021)



CVE-DOGC-A-15295021-2015



ANUNCI de notificació de resolucions d'expedients sancionadors d'incendis.

Els Serveis Territorials del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació han dictat resolució enels expedients sancionadors les dades dels quals figuren a l'annex d'aquest anunci. Intentada la notificació,aquesta no s'ha pogut dur a terme.

Consegüentment, i d'acord amb el que estableixen els articles 59.5 i 61 de la Llei 30/1992, de 26 denovembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, es comunicaque, per tal que les persones interessades puguin tenir coneixement del contingut íntegre de les resolucionsesmentades, poden comparèixer a les dependències de la Direcció General de Forests del Departamentd'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (Carrer Dr. Roux, 80, 08017 Barcelona), dins el termini d’un mesa partir de l'endemà de la publicació d'aquest anunci al DOGC.





Annex


Persona interessada: Rafael Martin Hoces, 24087759C


Recurs que s'hi pot interposar: recurs d'alçada davant el director general de Forests, en el termini d'un mes apartir de l'endemà de la publicació d'aquest anunci al DOGC.


Persona interessada: Jose Calaf Mora, 38155678N




Persona interessada: Jose Montoro Rios, 39891495L



CVE-DOGC-A-15295023-2015




Persona interessada: Frank Pallasch, Y1838147R




Persona interessada: Francisco Javier Iniesta Quiles, 22512137J




Persona interessada: Miquel Prat Falgas, 40394163E




Persona interessada: Ramon Pujals Cros, 39864290T




Persona interessada: Josefa Folch Aguilo, 77832328Y



(15.295.023)



CVE-DOGC-A-15295023-2015



ANUNCI pel qual es notifica una proposta de resolució d'expedient sancionador (exp. ID-L-10-2015).

Els Serveis Territorials del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a Lleida han iniciatl'expedient sancionador les dades del qual figuren a l'annex d'aquest Anunci. S’ha intentat notificarpersonalment, però no s'ha pogut dur a terme.

En conseqüència, d’acord amb el que preveu l’article 58, apartat 4.a) i 5 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, derègim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya (DOGC núm. 5686, de 5.8.2010),i l'article 14.1 del Decret 278/1993, de 9 de novembre, sobre el procediment sancionador d'aplicació als àmbitsde competència de la Generalitat (DOGC núm. 1827, de 29.11.1993), es comunica a la persona interessadaque, per tal de poder tenir coneixement del contingut íntegre de l'acte que s'esmenta i per si hi vol presentaral·legacions en defensa seva, pot comparèixer a les dependències dels Serveis Territorials del Departamentd'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a Lleida (Carrer Camp de Mart, 35, 25004 Lleida), dins el terminide deu dies hàbils comptat des de l'endemà de la publicació d'aquest Anunci al DOGC.

Lleida, 21 d’octubre de 2015

Rosa Loncà Ibars

Instructora

Annex

Núm. d'expedient: ID-L-10-2015

Persona interessada: FERNANDO VIVES BAÑULS

Acte administratiu que es notifica: proposta de resolució de l'expedient sancionador.

Data de la proposta: 23 de setembre de 2015

Escrit que s'hi pot interposar: escrit d'al·legacions davant l’ instructor.

(15.295.003)



CVE-DOGC-A-15295003-2015



EDICTE de 20 d’octubre de 2015, de notificació de l’obertura del termini de diversos tràmits d’audiència ivista relatius a expedients de protecció a la infància i l’adolescència.

La Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència ha obert el termini de diversos tràmits d’audiència ivista relatius a expedients de protecció a la infància i l’adolescència les dades dels quals consten a l’annexd’aquest Edicte. Intentades les notificacions, aquestes no s’han pogut dur a terme.

En conseqüència, d’acord amb el que preveuen els articles 59.5 i 61 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre,de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, es comunica a lespersones interessades que, per tal de fer efectius els tràmits d’audiència i vista esmentats, poden comparèixera les dependències del Servei d’Atenció a la Infància i l’Adolescència que correspongui al seu territori (lesadreces consten a l’annex), i consultar l’expedient d’acord amb el que disposa l’article 106.5 de la Llei14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, dins del termini de 10 dieshàbils a comptar de la publicació d’aquest Edicte al DOGC.

Contra l’obertura del termini dels tràmits d’audiència i vista que es detallen a l’annex, les personesinteressades no poden interposar recurs per la via judicial. No obstant això, poden presentar-hi al·legacions.


M. Mercè Santmartí i Miró

Directora general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència

Annex

Llista d’expedients afectats i persones interessades

Servei d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de Barcelona ciutat: avinguda del Paral•lel, núm. 52, 08001Barcelona

Número d’expedient: 79209/ED-107169-2015.

Infant o adolescent: DCR.

Data del tràmit d’audiència: 20 de juliol de 2015

Persona interessada: Riner Andres Claros Centeno.

Número d’expedient: 4999/ET-7943-2012.

Infant o adolescent: JFS.

Data del tràmit d’audiència: 25 de agosto de 2015.



CVE-DOGC-A-15295025-2015

Persona interessada: Fontoba Sogas Jaime.


Infant o adolescent: SPF.


Persona interessada: Fernandez de la Rosa Dolores.

Número d’expedient: 76829/ED-102698.

Infant o adolescent: NSP.


Persones interessades: Jose Ignacio Paradela Miravete i Carolina Sospedra Sanchez.

Servei d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de les Comarques de Barcelona: avinguda del Paral•lel, núm. 52,08001 Barcelona

Número d’expedient:: 80418/ED-112516-2015.

Infant o adolescent: AG.

Data del tràmit d'audiència: 06 d’octubre de 2015.

Persones interessades: Fatima Zhora, Akhazzan i Sr. Guendouzi.

Número d’expedient:: 80417/ED-112518-2015.

Infant o adolescent: AA.


Persones interessades: Fatima Zhora, Akhazzan.


Infant o adolescent: CDCM.

Data del tràmit d'audiència: 25 de setembre de 2015.

Persones interessades: Irene Martin Gonzalez.


Infant o adolescent: ASS.


Persones interessades: Cesar Soler Carrasco.


Infant o adolescent: SSS.



CVE-DOGC-A-15295025-2015




Infant o adolescent: AMM.

Data del tràmit d’audiència: 21 de setembre de 2015.

Persones interessades: Roberto Mapilisan Bolante.


Infant o adolescent: IBP.




Infant o adolescent: CPM.


Persones interessades: Carmen Perea Arza.

Servei d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de Girona: plaça Pompeu Fabra, núm. 1, 17002 Girona

Número expedient: ET-11166-2015.

Infant o adolescent: ALL.


Persona interessada: Carolina Leis Ces.

Número expedient: ED-110714-2015.

Infant o adolescent: HS.


Persona interessada: Malick Saidykhan.

Número expedient: ED-106088-2014.

Infant o adolescent: DHL.

Data del tràmit d’audiència: 19 d’octubre de 2015.

Persona interessada: Amanda Lopez Medina.



CVE-DOGC-A-15295025-2015

Servei d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de Tarragona: avinguda Andorra, núm. 7 bis, local 3, 43002Tarragona

Número d’expedient: ET-11491-2015.

Infant o adolescent: QLL.

Data del tràmit d'audiència: 17 d’abril de 2015.

Persona interessada: Eutiquio Quijada Garrido.

Servei Territorial d’Atenció a la Infància de Lleida: C/ Sant Martí, nº 1; 25004 Lleida.

Número d’expedient: ET-6428-2011.

Infant o adolescent: ACG.


Persona interessada: Josep Capella Gaset.

(15.295.025)



CVE-DOGC-A-15295025-2015


DEPARTAMENT D'EMPRESA I OCUPACIÓ

EDICTE de 13 d'octubre de 2015, de notificació d'actes administratius.

El Departament d’Empresa i Ocupació tramita l’expedient administratiu que es descriu, en extracte, a l'annexd'aquest Edicte. Intentada la notificació de l’acte administratiu que es detalla, no s'ha pogut dur a terme.

En conseqüència, i d'acord amb el que preveuen els articles 59 i 61 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, derègim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (BOE núm. 285, de27/11/1992), modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener (BOE núm. 12, de 14/01/1999), es notifica a lapersona interessada en l’acte administratiu que consta a l'annex, i se’l comunica que, per tal que pugui tenirconeixement del contingut íntegre de l’acte administratiu esmentat, pot comparèixer a les dependències delDepartament d’Empresa i Ocupació, Passeig de Gracia, 105 sisena planta en horari de 9 a 14 hores de dilluns adivendres, en el termini de deu dies hàbils a comptar de l’endemà de la data de publicació d’aquest edicte alDOGC.

Núm. d’expedient: 2011-RP-0930-EMO

Persona interessada: Cristina Perelló Roca

Acte administratiu que es notifica: caducitat d’expedient de responsabilitat patrimonial a instancia de lainteressada.

Recurs que pot interposar: recurs potestatiu de reposició davant d’aquest mateix òrgan, en el termini d’unmes, a comptar des de l’endemà de la seva notificació, o bé recurs contenciós administratiu, davant la SalaContenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, dins el termini màxim de dos mesosa comptar des de l’endemà de la seva notificació.


Josep Anton Mundó i Balcells

Director de Serveis

(15.295.108)



CVE-DOGC-A-15295108-2015


DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA

ANUNCI de licitació d’un contracte de gestió de serveis públics, mitjançant concert, per al tractament dedrogodependències de persones sotmeses a mesures penals d’internament en centre terapèutic (exp. JU-12/16 GEEC JU-2015-493).

–1 Entitat adjudicadora

a) Organisme: Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

b) Dependència que tramita l’expedient: Servei de Contractació, c. Pau Claris, 81, 5a planta, 08010 Barcelona,telèfon 93.316.41.00, fax 93.316.42.72, a/e [email protected].

c) Número d’expedient: JU-12/16 GEEC JU-2015-493.

–2 Objecte del contracte

a) Descripció: gestió de serveis públics, mitjançant concert, per al tractament de drogodependències depersones sotmeses a Mesures Penals d’Internament en Centre Terapèutic.

b) Divisió en lots: no.

c) Lloc d’execució: Catalunya.

d) Termini d’execució: des de l’1 de gener de 2016, o des de la data de la signatura del contracte, fins el 31 dedesembre de 2016.

e) Codi CPV: 75231200-6.

–3 Tramitació i procediment

Procediment obert amb tramitació ordinària.

–4 Pressupost

El valor estimat del contracte és de 847.321,56 €.

El pressupost màxim de licitació és de 214.034,24 €, dels quals 176.887,80 € corresponen al preu del contractei 37.146,44 € a l’IVA (21 %).

Aquests càlculs s’han fet per a 12 mesos de contracte.

–5 Garanties

Provisional: no procedeix.

Definitiva: 5 % de l’import d’adjudicació, IVA exclòs.

–6 Obtenció de documentació i informació

La documentació es pot obtenir al c. Pau Claris, 81, planta baixa (Oficina d’Atenció al Ciutadà) de Barcelona. Lainformació es pot obtenir al telèfon assenyalat al punt 1.b) d’aquest Anunci, fins al 16 de novembre de 2015 ales 14.00 hores, i també al web de la plataforma de serveis contractació pública



CVE-DOGC-A-15294049-2015

(http://contractaciopublica.gencat.cat).

–7 Requisits específics dels contractistes

Els licitadors hauran d’acreditar la suficient solvència econòmica i financera i tècnica que s’especifica a l’annexnúm. 2 del plec de clàusules administratives que regeix aquest contracte.

–8 Presentació de les ofertes

a) Data límit: 17 de novembre de 2015 a les 14.00 hores. Aquest termini quedarà ampliat per completar els 15dies naturals de presentació d’ofertes si la publicació al DOGC és posterior al 2 de novembre de 2015.

b) Documentació que s’ha de presentar: 2 sobres, segons el plec de clàusules administratives particulars.

c) Lloc de presentació: Unitat del Registre del Departament de Justícia, a l’adreça assenyalada al punt 1.a)d’aquest Anunci, o a la resta de dependències i en les formes que es descriuen en el plec de clàusulesadministratives particulars.

d) Termini de vigència de les ofertes: 2 mesos des de l’obertura de proposicions.

e) Admissió de variants: no.

–9 Criteris d’adjudicació

Els criteris d’adjudicació i la seva ponderació es troben detallats a l’annex núm. 5 del plec de clàusulesadministratives particulars.

Sobre una puntuació de 100 punts es distribuirà de la manera següent:

Criteris amb aplicació de fórmules automàtiques (sobre B):

1) Oferta econòmica: 55 punts.

2) Rebaixa en el preu per plaça no ocupada: 15 punts.

3) Millores: 30 punts.

–10 Obertura de les ofertes

L’acte públic d’obertura tindrà lloc a les 12.00 hores del 25 de novembre de 2015 a la seu del Departament deJustícia, a l’adreça esmentada.

–11 Condicions essencials d’execució

Els contractistes estaran obligats a proporcionar a l’Administració contractant la informació a la qual es refereixl’article 228 bis del Text refós de la Llei de contractes del sector públic (vegeu l’annex núm. 10 del plec declàusules administratives).

–12 Altres informacions

La resta d’informació s’especifica al plec de clàusules administratives particulars.

–13 Despeses de l’Anunci

Són a càrrec de l’adjudicatari.




CVE-DOGC-A-15294049-2015

P. d. (Resolució JUS/1564/2015, de 8.7.2015, DOGC de 13.7.2015)

Enric Colet

Secretari general

(15.294.049)



CVE-DOGC-A-15294049-2015


UNIVERSITATS CATALANES

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

RESOLUCIÓ 1450/2015, de 6 d'octubre, de modificació de la Resolució 1349/2014, de 22 d'octubre, dedelegació de competències, i de la Resolució 1454/2014, de 20 de novembre, de rectificació d'errades de laResolució 1349/2014, de 22 d'octubre, de delegació de competències i d'inclusió de noves delegacions.

ANTECEDENTS I FONAMENTS DE DRET

1. D’acord amb les atribucions que l’atorguen la legislació vigent el rector va dictar la Resolució 1349/2014,de 22 d’octubre, de delegació de competències (publicada al DOGC núm. 6739 de 30.10.2014) i la Resolució1454/2014, de 20 de novembre, de rectificació d’errades de la Resolució 1349/2014, de 22 d’octubre, dedelegació de competències i d’inclusió de noves delegacions (publicada al DOGC núm. 6756 de 24.11.2014).

2. El rector ha reestructurat el Consell de Direcció, la qual cosa ha afectat algunes de les delegacions decompetències vigents i, per tant, procedeix modificar-les i adequar-les a la nova estructura i distribució defuncions d’aquest òrgan.

3. També és necessari incloure noves delegacions de competències, en matèria d’estudis de doctorat i delvoluntariat i la cooperació.

Per tots aquests antecedents i fonaments de dret i de conformitat amb les atribucions que m’atorga lanormativa vigent

RESOLC

PRIMER.- Modificar la Resolució 1349/2014, de 22 d’octubre, de delegació de competències (publicada al DOGCnúm. 6739 de 30.10.2014) i la Resolució 1454/2014, de 20 de novembre, de rectificació d’errades de laResolució 1349/2014, de 22 d’octubre, de delegació de competències i d’inclusió de noves delegacions(publicada al DOGC núm. 6756 de 24.11.2014), per adequar-les a les noves denominacions dels vicerectorats:

On diu: Ha de dir:

Vicerector o vicerector de Política Docent

Vicerector o vicerectora de Política de Recerca

Vicerector o vicerectora d’Ordenació Acadèmica

Vicerector o vicerectora de Recerca

SEGON.- Modificar i rectificar parcialment la Resolució 1349/2014, de 22 d’octubre, de delegació decompetències (publicada al DOGC núm. 6739 de 30.10.2014) i la Resolució 1454/2014, de 20 de novembre, derectificació d’errades de la Resolució 1349/2014, de 22 d’octubre, de delegació de competències i d’inclusió denoves delegacions (publicada al DOGC núm. 6756 de 24.11.2014), en els següents apartats:

1) Delegar en favor del vicerector o vicerectora d’Estudiants les següents competències:

6.2 GESTIÓ ACADÈMICA D’ESTUDIS DE GRAU I MÀSTER:



CVE-DOGC-A-15296058-2015

NÚMERO COMPETÈNCIA

6.2.1 Resolució de recursos respecte a l’accés a grau per preinscripció, per a més grans de 40 anys o per a mésgrans de 45 anys.

6.2.2 Autorització de matrícula fora de termini de l’estudiant de nou accés de grau.

6.2.3 Resolució de recursos respecte a l’accés i admissió de l’estudiantat de grau.

2) Rectificar la següent errada descriptiva, que afecta la competència 6.2.14:

Número On diu Ha de dir

6.2.14 Proposta de reconeixement del complement formatiude grau superior (CFGS) als estudis de grau

Proposta de reconeixement dels cicles formatius degrau superior (CFGS) als estudis de grau

3) Delegar en favor del vicerector o vicerectora d’Estudiants les següents competències:

6.4 CONVENIS DE COOPERACIÓ EDUCATIVA D’ESTUDIANTS D’ALTRES UNIVERSITATS I CONVENISINDIVIDUALS DE COL·LABORACIÓ DE PRÀCTIQUES COMPARTIDES D’ESTUDIANTAT D’ENSENYAMENTSSECUNDARIS POSTOBLIGATORIS O DE CURSOS DE FORMACIÓ OCUPACIONAL QUE ES REALIZIN ENUNITATS ACADÈMIQUES:

NÚMERO COMPETÈNCIA

6.4.1 Signatura de convenis individualitzats de col·laboració, derivats del conveni marc subscrit entre la UPC i laConselleria d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya en data 12 de març de 1993 per a la realització ala UPC de pràctiques compartides als ensenyaments secundaris postobligatoris.

6.4.2 Signatura de convenis específics de programes de cooperació educativa/pràctiques externes d’estudiantatd’altres universitats per a la realització de pràctiques a la UPC.

6.4.3 Convenis individualitzats per a pràctiques a la UPC d’estudiantat de cursos de formació ocupacional.

La modificació d’aquestes competències (6.4.1, 6.4.2 i 6.4.3) només afecta les pràctiques que es realitzin a lesunitats acadèmiques. Les delegacions de competències de les pràctiques que es realitzin a les unitatsd’administració i serveis no pateixen cap modificació i continuen delegades a favor de la gerent.

4) Delegar en favor del vicerector o la la vicerectora d’ordenació Acadèmica la següent competència:

6.2 GESTIÓ ACADÈMICA D’ESTUDIS DE GRAU I MÀSTER:

NÚMERO COMPETÈNCIA DELEGACIÓ DECOMPETÈNCIA

6.2.14 Proposta de reconeixement dels cicles formatius de grau superior (CFGS) alsestudis de grau.

Vicerectora d’OrdenacióAcadèmica

TERCER.- Incloure aquestes noves delegacions de competències, en matèria de doctorat:



CVE-DOGC-A-15296058-2015

6.5 GESTIÓ ACADÈMICA I ECONÒMICA EN MATÈRIA DE DOCTORAT

NÚM. COMPETÈNCIA DELEGACIÓ DECOMPETÈNCIA

6.5.1 Accés

6.5.1.1 Resolució sol·licituds d’accés per trasllat expedient. Comissió acadèmica delprograma de doctorat

6.5.1.2 Procediments d’equivalència de títols estrangers. Vicerector de Recerca

6.5.1.3 Resolució de recursos respecte de l’accés i admissió. Vicerector de Recerca

6.5.2 Matrícula-Gestió administrativa

6.5.2.1 Resolució recursos contra resolucions en aplicació de la normativaacadèmica dels estudis de doctorat.

Vicerector de Recerca

6.5.2.2 Resolució sobre modificació de matrícula i renúncies. Director Escola de Doctorat

6.5.2.3 Matrícules condicionals. Director de l’Escola de Doctorat

6.5.2.4 Matrícula de doctorat amb efectes acadèmics limitats. Director de l’Escola de Doctorat

6.5.2.5 Resolució d’anul·lacions de matrícula per incompliment de normes d’accés oper incompliment de requisits.

Director de l’Escola de Doctorat

6.5.2.6 Resolució de peticions d’acceptació de matrícula d’estudiants temporalmentdesvinculats.

Director de l’Escola de Doctorat

6.5.2.7 Resolucions relatives a procediments de desvinculació d’estudiants. Vicerector de Recerca

6.5.2.8 Resolució de procediments de dipòsit i difusió de la tesi doctoral. Director Escola de Doctorat

6.5.3 Matricula-Gestió econòmica

6.5.3.1 Resolució de sol·licituds d’ajornament de pagament de matrícula. Gerent

6.5.3.2 Resolució de sol·licituds de devolució de preus públics. Gerent

6.5.3.3 Resolució d’anul·lacions de matrícula per manca de pagament. Gerent

6.5.4 Convalidacions

6.5.4.1 Resolució de sol·licituds de convalidació de crèdits. Comissió acadèmica delprograma de doctorat

6.5.4.2 Resolució de sol·licituds de reconeixement de crèdits. Comissió acadèmica delprograma doctorat

6.5.4.3 Procediment adaptació estudis. Comissió acadèmica delprograma de doctorat

6.5.4.4 Resolució sobre equiparació d’estudis de doctorat parcial cursats en unaaltra universitat de l’Estat.

Comissió acadèmica delprograma de doctorat

6.5.5 Avaluació

6.5.5.1 Resolució de recursos en matèria d’aplicació de criteris d’avaluació. Vicerector de Recerca

6.5.5.2 Resolució de recursos en matèria tesis doctoral. Vicerector de Recerca

6.5.5.3 Expedició DEA (Diploma d’Estudis Avançats). Director de l’Escola de Doctorat



CVE-DOGC-A-15296058-2015

6.5.6 Homologacions

6.5.6.1 Resolucions sobre homologacions de títols de doctor. Vicerector de Recerca

6.5.7 Convenis i acords

6.5.7.1 Convenis i acords per a la realització d’activitats conjuntes dins els estudisde doctorat


6.5.7.2 Convenis d’intercanvi Director de l’Escola de Doctorat

6.5.7.3 Convenis d’estades unilaterals Director de l’Escola de Doctorat

6.5.8 Convocatòries i ajuts públics

6.5.8.1 Resolució de convocatòries Vicerector de Recerca

6.5.8.2 Sol·licitud d’ajuts. Vicerector de Recerca

6.5.8.3 Justificacions d’ajuts i al·legacions als inicis de procediments dereintegrament.


QUART.- Incloure aquesta nova delegació de competències, en matèria de voluntariat i cooperació:

12 DELEGACIÓ DE COMPETÈNCIES EN MATÈRIA DE VOLUNTARIAT I COOPERACIÓ

Núm. COMPETÈNCIA DELEGACIÓ DECOMPETÈNCIA

12.1 Sol·licituds d’ajuts de projectes nacionals i internacionals en l’àmbit del voluntariat ila cooperació.

Vicerectora de RelacionsInternacionals

12.2 Sol·licitud i justificació d’ajuts i de projectes en l’àmbit del voluntariat i lacooperació


12.3 Al·legacions als inicis de procediments de reintegrament d’ajuts i de projectes enl’àmbit del voluntariat i la cooperació.


CINQUÈ.- Les resolucions o actes que s’adoptin de les matèries delegades inclouran les paraules “Per delegaciódel rector” i es detallaran de la següent manera:

Denominació del càrrec

[Signatura]

Nom i cognoms

Per delegació del rector, segons resolució de 6 d’octubre de 2015 (publicada al DOGC [Núm. i data depublicació al DOGC])

SISÈ-. Publicar aquesta resolució al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i a la Web de la UPC.

SETÈ.- Informar d’aquesta resolució al Consell de Govern de la UPC.



CVE-DOGC-A-15296058-2015

VUITÈ.- Aquesta resolució revoca, i per tant deixa sense efectes, les delegacions de competències efectuadesanteriorment sobre les matèries que són objecte d’una nova delegació o bé les que es modifiquen.

NOVÈ.- Aquesta resolució té efectes el dia següent de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat deCatalunya.


Enric Fossas Colet

Rector

(15.296.058)



CVE-DOGC-A-15296058-2015


ALTRES ENS

ATLL CONCESSIONÀRIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, SA

ANUNCI sobre l’adjudicació d’un contracte del servei de manteniment preventiu i correctiu d'equips debaixa i alta tensió (2015-2017).

De conformitat amb el que la Llei 31/2007, de 30 d’octubre, sobre procediments de contractació en els sectorsde l’aigua, l’energia, els transports i les telecomunicacions, es fa pública l’adjudicació del contracte següent:

-1 Entitat adjudicadora:

a) Organisme: ATLL CONCESSIONÀRIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, SA

b) Expedient: EC15/000007

c) Direcció d’internet perfil del contractant: : www.atll.cat , anuncis de contractació

-2 Objecte del contracte:

a) Tipus de contracte: Servei

b) Descripció de l’objecte: Servei de Manteniment preventiu i correctiu equips de baixa i alta tensió. (2015-2017).

c) Diari oficial i data de publicació de l’anunci de licitació: DOUE número S18, de 27 de gener de 2015; BOEnúmero 31, de 5 de febrer de 2015; DOGC número 6802, de 3 de febrer de 2015.

d) Número d’empreses participants: 5

-3 Tramitació, procediment i forma d’adjudicació:

a) Tramitació: Ordinària.

b) Procediment: Restringit

c) Forma d’adjudicació: Harmonitzada

-4 Pressupost de licitació: 2.098.996,47€ IVA exclòs.

-5 Adjudicació:

a) Data:26/05/2015

b) Contractista: EMTE SERVICE SAU

c) Nacionalitat: Espanyola

d) Import total de l’adjudicació:1.786.246,07€, IVA exclòs.

-6 Observacions: Ha presentat l’oferta econòmicament més avantatjosa atès que ha obtingut la puntuació mésalta.



CVE-DOGC-A-15289065-2015

http://www.atll.cat/

Sant Joan Despí, 29 de setembre de 2015

Alfredo Gutiérrez

Director general

(15.289.065)



CVE-DOGC-A-15289065-2015


ALTRES ENS

AGÈNCIA DE SALUT PÚBLICA DE BARCELONA

ANUNCI de licitació d’un contracte de gestió de serveis públics per a la gestió del centre d’atenció iseguiment de les dependències (CAS) Horta-Guinardó.

Per fer públic que a la pàgina web de l’Agència http://www.aspb.es/quefem/novetats_proveidors.htm hi ha elsplecs de clàusules administratives particulars i prescripcions tècniques que han de regir el procediment obert,per a l’adjudicació del contracte que seguidament s’especifica:

- Núm. d’expedient: CONT/2015/512

- Objecte: Contracte de gestió de serveis públics per a la gestió del centre d’atenció i seguiment de lesdependències (CAS) Horta - Guinardó de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).

- Tramitació: ordinària

- Procediment: obert

- Forma d’adjudicació: varis criteris

- Data prevista del seu inici: el 01/01/2016, sempre que s’hagi formalitzat el contracte.

- Preu del contracte: 1.462.380,00.- euros, exempt d’IVA, repartit en les següents anualitats:

a) Any 2016: 365.595.-€

b) Any 2017: 365.595.-€

c) Any 2018: 365.595.-€

d) Any 2019: 365.595.-€

- Valor estimat del contracte: 3.802.188,00.-€

- Garanties

a) Provisional: d’acord amb l’article 103 del TRLSCP no es requereix la constitució de garantia provisional peraquest expedient de contractació.

b) Definitiva: 5% de l’import de l’adjudicació, IVA no inclòs

- Data límit d’obtenció de la documentació i informació: fins a la data límit de presentació d’ofertes.

- Requisits específics del contractista

a) Classificació: No es requereix per aquest expedient

b) Solvència econòmica i financera: Veure la clàusula 7 i 9 del plec de clàusules administratives

c) Solvència tècnica i professional: Veure la clàusula 7 i 9 del plec de clàusules administratives

- Presentació d’ofertes

a) Data límit de presentació: a les 14:00 hores del dia 18/11/2015

b) Documentació que cal presentar: la requerida en el plec de clàusules administratives particulars, al quadrede característiques del contracte i al plec de prescripcions tècniques.

c) Lloc de presentació: en el Registre General de l’ASPB, Pl. Lesseps 1, 08023 Barcelona.

d) Termini durant el qual el licitador està obligat a mantenir la seva oferta: 2 mesos.



CVE-DOGC-A-15299095-2015

http://www.aspb.es/quefem/novetats_proveidors.htm

e) Admissió de variants: Per aquest tipus de contracte no s’admetran variants.

- Obertura de les ofertes sobre 2 (oferta tècnica):

Lloc: Av. Príncep d’Astúries, 63 – 65, sala 1a. pl.

Data i hora: 25/11/2015 a les 13:30 hores

- Criteris d’adjudicació:

Els criteris d’adjudicació i llur ponderació es troben detallats a la clàusula 10 del plec de clàusulesadministratives particulars.

Sobre una puntuació de 21 punts es distribuirà la puntuació de la següent manera:

- Criteris vinculats a l’objecte del contracte avaluables de forma automàtica: 11 punts, dels quals 4corresponen a la valoració de l’oferta econòmica i 7 a al resta de criteris automàtics.

- Criteris vinculats a l’objecte del contracte que depenen d’un judici de valor: 10 punts.

- Es defineixen les següents fases de valoració:

- La primera fase serà la relativa a la valoració de les propostes tècniques avaluables d’acord amb els criterisvinculats a l’objecte del contracte que depenen d’un judici de valor, incloses en el sobre núm.2. Per tal desuperar aquesta fase i passar a la següent, les empreses licitadores hauran d’obtenir una puntuació de 5 puntso més, sobre un total de 10 punts. Per tant, les empreses que obtinguin una puntuació, inferior a 5 punts,seran excloses de la licitació.

- La segona fase serà la relativa a la valoració de les propostes econòmiques i resta de qüestions avaluablesd’acord amb els criteris vinculats a l’objecte del contracte avaluables de forma automàtica incloses en el sobrenúm. 3.

- Despeses dels anuncis: seran a càrrec de l’adjudicatari del contracte.


Marta Salamero i García

Secretària

(15.299.095)



CVE-DOGC-A-15299095-2015


ALTRES ENS

CONSORCI MAR PARC DE SALUT DE BARCELONA

ANUNCI sobre convocatòria d'un concurs de mèrits per a la provisió, en règim de contractació laboral, d'unlloc de treball (conv. 2015-0210).

El Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona convoca concurs de mèrits per a la provisió, en règim decontractació laboral, del següent lloc de treball:

- Un lloc de treball de tècnic/a superior en Medicina del Servei de Medicina Interna del Consorci Mar Parc deSalut de Barcelona, per accedir al càrrec de cap del Servei de Medicina Interna.

Les persones interessades poden consultar les bases, i tota la documentació relativa a la convocatòria, al llocweb del Consorci: www.parcdesalutmar.cat (apartat Professionals / Oferta pública).

Període de presentació de documentació: 20 dies naturals, comptats a partir del dia següent a la publicació delpresent anunci.

Lloc de presentació de la documentació: departament de Recursos Humans de l'edifici Hospital del Mar, passeigMarítim, 25-29, planta baixa, i a la resta de departaments de Recursos Humans dels centres del Consorci MarParc de Salut de Barcelona.

Barcelona, 21 d'octubre de 2015

Olga Pané Mena

Gerent

(15.296.041)



CVE-DOGC-A-15296041-2015


ALTRES ENS


RESOLUCIÓ per la qual es declara deserta la licitació del contracte del servei de transport sanitariinterhospitalari del Consorci Sanitari Integral.

Òrgan de contractació: Gerent del Consorci Sanitari Integral

Expedient: CSISEOL1510

En data 11 de maig de 2015 es va iniciar l’expedient de contractació sobre el servei de transport sanitariinterhospitalari del Consorci Sanitari Integral.

En data 17 de juny de 2015 es va aprovar l’expedient de contractació sobre el servei de transport sanitariinterhospitalari del Consorci Sanitari Integral.

En data 28 de juliol de 2015 van presentar proposta i van ser admeses les empreses següents:

FALCK VL SERVICIOS SANITARIOS, SL

TRANSPORT SANITARI DE CATALUNYA, SLU

En data 27 d’agost de 2015 es va procedir a l’obertura del sobre B (documentació tècnica i criteris susceptiblesde judici de valor).

En data 1 de setembre de 2015 la Mesa de contractació va declarar deserta la licitació, donat que en lesofertes tècniques presentades per les dues empreses constava informació respecte el número de vehicles queposaven a disposició del servei, el qual era objecte de valoració com criteri avaluable de forma automàtica

Per tant,

Resolc :

Declarar deserta la licitació sobre el servei de transport sanitari interhospitalari del Consorci Sanitari Integral.

L'Hospitalet de Llobregat, 4 de setembre de 2015

Miquel Arrufat i Vila

Gerent del Consorci Sanitari Integral

(15.299.055)



CVE-DOGC-A-15299055-2015


ALTRES ENS


RESOLUCIÓ d'encàrrec de gestió (ref. EG15 01 U8HGH).

Expedient núm. EG15 01- U8HGH

Assumpte encàrrec de gestió per a la realització del projecte executiu d'arquitectura i d'enginyeria i direcciód'obra per a la remodelació de la U8-planta 4 de l'Hospital General de l'Hospitalet pel trasllat del Departamentd'Ecofin del Consorci Sanitari Integral

Procediment encàrrec de gestió

Pressupost encàrrec 31.404,97 euros sense IVA

Partida IVA 6.595,04 euros

Antecedent

En data 16 de febrer de 2015 s’ha determinat la necessitat de realitzar l’encàrrec de gestió per a la realitzaciódel projecte executiu d'arquitectura i d'enginyeria i direcció d'obra per a la remodelació de la U8-planta 4 del'Hospital General de l'Hospitalet pel trasllat del Departament d'Ecofin del Consorci Sanitari Integral, per unimport previst de 31.404,97 euros sense IVA.

En data 26 de març de 2015 s’ha certificat l’existència de crèdit suficient.

Fonaments de dret

El Centre d’iniciatives per a la reinserció, en endavant CIRE, d’acord amb el que estableix la Llei 23/2009, de23 de desembre, és un mitjà propi i de servei tècnic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, dels enslocals i del sector públic vinculat o dependent.

En l’article 10.1 de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracionspúbliques de Catalunya, s’estableix que la realització d'activitats de caràcter material, tècnic o de serveis de lacompetència dels òrgans administratius, els organismes o les entitats públiques pot ésser encarregada a altresòrgans, organismes o entitats públiques de la mateixa administració o d'una altra de diferent, per raonsd'eficàcia o quan no es tinguin els mitjans tècnics idonis per a dur-la a terme.

Així mateix l’article 10.3 de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de lesadministracions públiques de Catalunya determina que l'encàrrec de gestió entre els organismes o entitatspúbliques que pertanyen a la mateixa administració s'ha de formalitzar en els termes que estableix llurnormativa i, si no n'hi ha, per acord exprés dels òrgans, organismes o entitats públiques que hi intervenen.

D’acord amb l’article 10.3 de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de lesadministracions públiques de Catalunya l'instrument de formalització i la resolució de l'encàrrec de gestió s'hande publicar, perquè tinguin eficàcia, en el diari o butlletí oficial corresponent.

D’acord amb l’article 10.4 de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de lesadministracions públiques de Catalunya el qual determina la necessitat d’incloure, com a mínim, la mencióexpressa de l’activitat o les activitats afectades, el termini de vigència i la naturalesa i l’abast de la gestióencarregada.

Resolució



CVE-DOGC-A-15295078-2015

Per tant, resolc

1. Aprovar l’encàrrec de gestió per a la realització del projecte executiu d'arquitectura i d'enginyeria i direcciód'obra per a la remodelació de la U8-planta 4 de l'Hospital General de l'Hospitalet pel trasllat del Departamentd'Ecofin del Consorci Sanitari Integral per una durada de 6 mesos i per un import de 31.404,97 euros senseIVA.

2. Ordenar la formalització de l’encàrrec entre el Consorci Sanitari Integral i el Centre d’iniciatives per a lareinserció (CIRE).

3. Ordenar la publicació de l’encàrrec i el seu instrument de formalització en el butlletí oficial corresponent.

L’Hospitalet de Llobregat, 26 de març de 2015


Gerent del Consorci Sanitari Integral

Encàrrec que formalitza el CONSORCI SANITARI INTEGRAL al Centre d’Iniciatives per a la Reinserció.

A Barcelona, a la seu de CSI, a L’HOSPITALET DEL LLOBREGAT a 26 de març del 2015.

Reunits

D’una part, el/la Miquel Arrufat i Vila, en representació del Consorci Sanitari integral, d’ara en endavant CSI,com a responsable legal del CSI.

I, de l’altra, la Sra. Elisabeth Abad i Giralt, en nom i representació del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció,en virtut del nomenament atorgat en l’Acord de Govern GOV/3/2013, de 8 de gener, i d’acord amb les funcionsque li atribueix l’article 9 de la Llei 23/2009, de 23 de desembre, del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció.

Ambdues parts es reconeixen la capacitat necessària per a formalitzar aquest encàrrec.

Manifesten

Primer

La Constitució espanyola de 1978, en el seu article 25.2, reconeix a les persones condemnades a penesprivatives de llibertat, el dret a un treball remunerat i els beneficis corresponents de la Seguretat Social, l’accésa la cultura i al desenvolupament integral de la personalitat, orientats vers la reeducació i la reinserció social.

Segon

Segons el Decret 3482/83, de 28 de desembre, de traspàs de serveis de l’Estat a la Generalitat de Catalunya



CVE-DOGC-A-15295078-2015

en matèria d’administració penitenciària, la Generalitat de Catalunya va assumir, a partir de l’1 de gener de1984, les competències relatives a l’execució en matèria penitenciària.

Tercer

El Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), d’acord amb el que estableix la Llei 23/2009, del 23 dedesembre (DOGC: núm. 5536 de 30.12.2009) és una empresa pública adscrita al Departament de Justícia, queté naturalesa d’entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, sotmesa a la Generalitat, l’actuació de laqual s’ajusta al dret privat excepte en els supòsits i les matèries expressament especificats en aquesta Llei, i deconformitat amb allò que s’estableix a l’art. 2n, té com a objectiu facilitar la reinserció sociolaboral dels internsen centres penitenciaris i educatius de Catalunya, mitjançant la creació, l’aplicació i el desenvolupament deprogrames formatius i educatius, la creació de llocs de treball adaptats a les necessitats d’aquestes persones ialtres actuacions encaminades a aconseguir-ne la reinserció.

Quart

El CIRE, d’acord amb el que estableix l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei 23/2009, de 23 de desembre, és unmitjà propi i servei tècnic de l’Administració de la Generalitat, dels ens locals i del sector públic vinculat odependent i, en conseqüència, resta obligat a executar, dins de l’àmbit de les funcions que determina aquestallei, els encàrrecs que aquests li formulin.

Les relacions del CIRE amb els departaments, els ens i les entitats dels quals és mitjà propi i servei tècnictenen naturalesa instrumental i no contractual i s’estableixen per mitjà d’encàrrecs.

Cinquè

L’article 4.1, lletra n) i art. 24.6, del Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova eltext refós de la Llei de contractes del sector públic, disposa que queden exclosos de l’àmbit d’aquesta llei elsnegocis jurídics en virtut dels quals s’encarregui a una entitat que tingui atribuïda la condició de mitjà propiinstrumental i servei tècnic de l’Administració de la Generalitat, dels ens locals i del sector públic vinculat odependent i que tenen la consideració de poders adjudicadors, a través de la tècnica de l’encàrrec.

Per tot això, el CSI formula al CIRE un encàrrec amb el contingut i en els termes i condicions que consten enles següents

Clàusules

Primera

En virtut d’aquest encàrrec, l’Administració de la Generalitat de Catalunya o Administració Local, mitjançant elCSI, encomana al CIRE, com mitjà propi i servei tècnic de l’Administració de la Generalitat, dels ens locals i delsector públic vinculat o dependent i que tenen la consideració de poders adjudicadors, dur a terme l’encàrrecde REALITZCIÓ DE PROJECTE EXECUTIU D’ARQUITECTURA I D’ENGINYERIA I DIRECCIÓ D’OBRA PER LAREMODELACIÓ DE LA U8-PLANTA 4 EN L’HOSPITAL GENERAL DE L’HOSPITALET PEL TRASLLAT DELDEPARTAMENT D’ECONOMIA I FINANCES DEL CSI.

Les esmentades actuacions, objecte d’aquest encàrrec, podran ser desenvolupades per alguna entitatcol·laboradora que haurà de subscriure amb CIRE els acords que siguin procedents.

Segona

El CIRE o l’entitat col·laboradora durà a terme l’encàrrec de conformitat amb les prescripcions tècniques fixadesen l’annex núm. 1 d’aquest instrument.



CVE-DOGC-A-15295078-2015

En la execució de l’encàrrec correspon al CIRE o l’entitat col·laboradora dirigir, organitzar i supervisar las feinesi tasques que se’n derivin, coordinar i aplicar la infraestructura i els mitjans materials necessaris per aldesenvolupament d’aquestes tasques, i implementar les tècniques d’avaluació pertinents sobre els resultatsassolits.

Igualment, el CIRE o l’entitat col·laboradora serà el responsable dels equips de protecció individual del seupersonal i del compliment de la normativa de prevenció de riscos laborals, així com de la formació del personalen matèria de seguretat i salut en el treball.

Tercera

El CSI, a través dels serveis competents, ha de facilitar al CIRE tota la informació que requereixi per a lacorrecta execució de l’encàrrec.

Quarta

L’import total màxim d’aquest encàrrec serà de 38.000,00€ (IVA inclòs), a càrrec de la partida pressupostària.

Cinquena

La facturació serà acord a les certificacions dels treballs realitzats, i s’enviarà al departament d’infraestructuresdel CSI per tal de ser conformada. La forma de pagament serà la habitual pel CSI.

Sisena

Totes les accions que es desenvolupin en el marc d’aquest encàrrec hauran de figurar amb els logotips del CSIi del CIRE.

Així mateix, CSI com el CIRE es comunicaran amb la suficient antelació la realització d’actes públics de difusió ipromoció que es duguin a terme amb ocasió del desenvolupament del present encàrrec.

Setena

El CIRE s’abstindrà de realitzar cap tractament de les dades de caràcter personal de què disposi com aconseqüència de la realització del present encàrrec, llevat del que sigui estrictament necessari per al seudesenvolupament i execució, tot sotmetent-se a les prescripcions de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 dedesembre, de protecció de dades. En especial, s’abstindrà de cedir a tercers aquestes dades o els arxius queles contenen, i guardarà confidencialitat estricta sobre les mateixes.

Vuitena

CSI i el CIRE designaran un representant cadascun, per tal de dur a terme el seguiment de l’execució idesenvolupament del present encàrrec.

Novena

L’encàrrec tindrà una durada 6 mesos, sens perjudici que pugui ser prorrogat 6 mesos, sempre i quan les duesparts ho acordin expressament. En el cas que CSI no estigui interessat en la continuació de l’encàrrec hocomunicarà al CIRE amb una antelació mínima de dos mesos a la finalització de la seva vigència.

Desena

En tot allò que no estigui regulat en acords anteriors resultarà d’aplicació la normativa administrativa vigent, ien concret el Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei 4/1985, de29 de març, de l’Estatut de l’Empresa Pública Catalana, Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de



CVE-DOGC-A-15295078-2015

procediment de les administracions públiques de Catalunya i el Reial decret legislatiu 3/2011,de 14 denovembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de contractes del sector públic.

Onzena

Les controvèrsies que poguessin plantejar-se sobre la interpretació i execució d’aquest encàrrec, seran resoltesde mutu acord per les parts.

Subscriuen el present instrument de formalització d’encàrrec el responsable de l’àrea d’infraestructures imanteniment del CSI i la directora del CIRE.


Gerent del Consorci Sanitari Integral (CSI)

Elisabeth Abad i Giralt

Directora del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE)

Annex núm. 1: PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES

PROJECTE EXECUTIU D’ARQUITECTURA I D’ENGINYERIA I DIRECCIÓ D’OBRA PER LA REMODELACIÓ DE LA U8-PLANTA 4 EN L’HOSPITAL GENERAL DE L’HOSPITALET PEL TRASLLAT DEL DEPARTAMENT D’ECONOMIA IFINANCES DEL CSI.

La planta objecte del present encàrrec, s’hi haurà de projectar els següents espais:

Ala superior:

- Sala de facturació (ocupant 3 habitacions),

- Despatx pel cap de facturació

- Despatx de coord. Ecofin.

- Direcció Ecofin

Ala inferior:

- Sala comptabilitat (4 habitacions)

- Sala arxiu (1 habitació comunicada amb sala comptabilitat)

- Despatx cap comptabilitat.

S’ha de preveure treure tots els banys per aprofitar al màxim les sales.

S’ha de preveure en l’ala central, zona de serveis incloent un bany accessible. Preveure una sala de reunions.



CVE-DOGC-A-15295078-2015

S’adjunta plànol estat actual de l’antiga unitat 8 situat en la pta 4 de l’Hospital General de l’Hospitalet.


Remodelacio.pdf

(15.295.078)



CVE-DOGC-A-15295078-2015



CVE-DOGC-A-15295078-2015


ALTRES ENS

CONSORCI SANITARI DEL MARESME

RESOLUCIÓ sobre formalització de contractes per a l’explotació de màquines expenedores de begudes ialiments sòlids per al Consorci Sanitari del Maresme.

Entitat Adjudicadora: Consorci Sanitari del Maresme

Número d’expedient: CSdM 3/15-SG

Objecte del contracte: l’explotació de màquines expendores de begudes i aliments sòlids per al ConsorciSanitari del Maresme

Diari i data de publicació de l’anunci de licitació: DOGC número 6796 de 26/01/2015

Tramitació, procediment i forma d’adjudicació: Criteris diferents al preu per a determinar l’ofertaeconòmicament més avantatjosa, per procediment obert i tràmit ordinari

Valor estimat del contracte: 454.369,20 euros sense IVA

Canón Licitació: 267.276,00 euros sense IVA

Adjudicació:

Data adjudicació: 11/05/2015

Adjudicatari:

Arbitrade,SA

Import d’adjudicació: 153.000 euros anuals sense IVA

Data de formalització del contracte: 15/5/2015

Mataró, 26 d’octubre de 2015

Ramón Cunillera



CVE-DOGC-A-15299105-2015

Gerent del Consorci Sanitari del Maresme

(15.299.105)



CVE-DOGC-A-15299105-2015


ALTRES ENS

CONSORCI D'EDUCACIÓ DE BARCELONA

RESOLUCIÓ sobre autorització del canvi de titularitat del centre educatiu privat Reina Elisenda, deBarcelona.

Per tal de resoldre la sol·licitud presentada al Consorci d’Educació de Barcelona per la representant de la novatitularitat, en petició de canvi de titularitat del centre educatiu privat Reina Elisenda, codi 08007101, deBarcelona, es va instruir l'expedient corresponent.

Atès que s'ha comprovat a l'expedient esmentat el compliment per part del nou titular dels requisits exigits perla normativa d’aplicació, en concret, per la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació; la Llei orgànica 8/1985, de3 de juliol, reguladora del dret a l'educació; la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació i el Decret122/2012, de 9 d’octubre, del procediment d’autorització i de comunicació prèvia per a l’obertura de centreseducatius privats.

Resolc:

-1 Autoritzar el canvi de titular del centre educatiu privat Reina Elisenda, codi 08007101, de Barcelona, ambefectes de l’1 de setembre de 2016.

Les dades del nou titular són:

Nom: Virolai E.M., SA

NIF: A08236390

-2 El nou titular se subroga en totes les obligacions i els drets del concert educatiu subscrit amb el titularanterior. En conseqüència, el Consorci d’Educació de Barcelona efectuarà els tràmits necessaris per incloure lesmodificacions escaients en els documents administratius corresponents.

- 3 Aquesta Resolució s'inscriurà al Registre de centres.

Contra aquesta resolució, que no exhaureix la via administrativa, les persones interessades poden interposarrecurs d’alçada, davant del Consell de Direcció del Consorci d’Educació de Barcelona, en el termini d’un mes acomptar de l’endemà de la seva publicació al DOGC, segons el que disposen els articles 114 i 115 de la Llei30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiucomú, l’article 76 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracionspúbliques de Catalunya.

Barcelona, 21 d’octubre de 2015.



CVE-DOGC-A-15296020-2015

Manel Blasco i Legaz

Gerent del Consorci d’Educació de Barcelona

(15.296.020)



CVE-DOGC-A-15296020-2015


AJUNTAMENTS

AJUNTAMENT DE BELIANES

ANUNCI sobre aprovació definitiva del mapa de capacitat acústica.

Per acord de Ple de l’Ajuntament de Belianes, en sessió extraordinària del dia 31 d’agost del 2015, es vaaprovar el mapa de capacitat acústica d’aquest municipi, que ha estat exposat al públic durant el termini de 30dies hàbils (BOP núm. 173 de 08/09/2015; DOGC núm. 6953 de 09/09/2015; taulell d’anuncis i e-tauler de lacorporació), sense que s’hagin presentat reclamacions, al·legacions ni suggeriments, per la qual cosa la sevaaprovació s’ha elevat definitivament de forma automàtica.

La qual cosa es fa pública per a general coneixement.

El mapa que l’integren es pot consultar a les oficines de l’Ajuntament.

Contra aquest acord, que és definitiu i exhaureix la via administrativa, es pot interposar potestativamentrecurs de reposició davant del mateix òrgan que l’ha adoptat, en el termini d’un mes a partir del dia següent alde la present publicació.

També es pot interposar recurs contenciós administratiu, davant del Jutjat Contenciós Administratiu de Lleida,en el termini de 2 mesos comptats des del dia següent al d’aquesta publicació, sense perjudici que puguipresentar-se en el seu cas, qualsevol altre recurs que s’estimi procedent.

Belianes, 20 d'octubre del 2015

Josep Ramon Morera Timoneda

Alcalde

(15.295.124)



CVE-DOGC-A-15295124-2015


AJUNTAMENTS


ANUNCI sobre convocatòria de selecció d'una plaça d'auxiliar tècnic informàtic en règim laboral temporal.

Per acord de la Junta de Govern Local del dia 7/10/2015, s'aprovaren les bases i la convocatòria per a cobrirtemporalment la plaça vacant de la plantilla municipal corresponent a un auxiliar tècnic informàtic en règim depersonal laboral temporal.

S'adjunten les bases reguladores que regiran la convocatòria:

BASES DEL PROCÉS SELECTIU

Concurs oposició per a la selecció d’un auxiliat tècnic informàtic amb règim laboral temporal.

PRIMERA.- OBJECTE DE LA CONVOCATÒRIA

L’objecte d’ aquestes bases és regular el procés de selecció per a la provisió , amb caràcter de personallaboral, per ser necessari i urgent pel funcionament de serveis prioritaris d’un lloc de treball d’ auxiliar tècnicinformàtic, en règim laboral temporal d’acord amb el que estableix l’article 11 de l’Estatut Bàsic de l’EmpleatPúblic, Llei 7/2007 de 12 d’abril, mitjançant sistema selectiu urgent amb aplicació dels principis d’igualtat,mèrit, capacitat i publicitat.

SEGONA.- CARACTERÍSTIQUES DEL LLOC DE TREBALL

1.- Les tasques a desenvolupar són les següents:

- Supervisar i coordinar la utilització dels recursos informàtics i de comunicació, i els sistemes d'informació dela Corporació incloent la documentació i els procediments associats.

- Participar en l'elaboració del pressupost anual de despeses en matèria d'informàtica.

- Avaluar el funcionament dels sistemes i realitzar l'administració de la xarxa: administrar i mantenircorrectament la xarxa i administració de les aplicacions del servidor (base de dades, correu...).

- Organitzar i impartir la formació necessària en matèria informàtica per tal d'homogeneïtzar els coneixementsdels diferents treballadors de la Corporació i garantir que cadascú compti amb els coneixements necessaris peroptimitzar els recursos.

- Supervisar la correcta realització de les còpies de seguretat de la informació i de programes continguts en elssistemes informàtics de la Corporació.

- Programar actuacions de millora del rendiment i de la seguretat informàtica municipal.

- Realitzar informes i estudis en relació al seu àmbit de treball.

- Instal·lar les xarxes (maquinari, middlewere i programari), gestionar les intervencions externes si ésnecessari. Administrar la infraestructura de la xarxa, proporcionant l'assistència tècnica en tots els aspectes dela mateixa.

- Desenvolupar petites aplicacions específiques per a la gestió o manteniment de les xarxes.

- Garantir la connexió de les xarxes (ports, routers, multiplexors).



CVE-DOGC-A-15293005-2015

- Responsabilitzar-se de la instal·lació, administració, configuració, manteniment i gestió de servidors:servidors d'impressores, servidors web, servidors de missatgeria, etc. Administració de comptes d'usuari, grupi impressores. Administració del sistema d'arxius. Seguretat de recursos i carpetes compartides. Administracióde discs. Recursos de xarxa.

- Gestionar la relació amb els operadors de telecomunicacions, xarxes d'accés, xarxes de transmissió de veu,imatges, commutació, gestió del trànsit, això com tots els aspectes de les xarxes WAN i les estratègies lligadesa Internet. Dirigir les activitats i recursos tècnics, materials i els equips de suport en matèria de sistemesoperatius, bases de dades i comunicacions.

- Garantir la fiabilitat, la coherència i l'evolució del sistema informàtic des d'un punt de vista tècnic i funcional.

- Donar suport a les propostes de despesa, els decrets i les compres de tot allò referent a les partidesd'informàtica, telefonia i fotocopiadores de la Corporació.

- Encarregar-se de la telefonia mòbil i fixa de la Corporació gestionant altes, baixes, avaries de línia, etc. ielaborar propostes per a que s’estudiï l’ optimització de costos de les trucades.

- Col·laborar en la documentació per demanar subvencions referents a temes informàtics, de telefonia isimilars.

- Realitzar recomanacions de millores del Web municipal així com supervisar la seva actualització i programaciói, en general, adequar el seu funcionament als requeriments que en matèria de comunicació institucional i/ooficial s'hagi d'incorporar a cada moment.

- Vetllar pel correcte funcionament del hardware informàtic, així com analitzar i estudiar noves aplicacions pertal de posar-les en funcionament.

- Vetllar per la seguretat i salut en el seu lloc de treball, utilitzant adequadament els equips relacionats amb laseva activitat, d'acord amb els procediments establerts i la normativa vigent en matèria de prevenció de riscoslaborals.

- Adoptar en el tractament de dades de caràcter personal les mesures d'índole tècnica i organitzativaestablertes per la Corporació i acomplir la normativa vigent en matèria de protecció de dades de caràcterpersonal, així com mantenir el deure de secret i confidencialitat en relació a les mateixes, que subsistirà fins itot una vegada acabada la seva relació laboral/funcionarial amb la Corporació.

2. Condicions del lloc de treball

- Lloc de treball: auxiliar tècnic informàtic

- Grup de titulació: C1

- Sou brut/mes: 1.669€

- Jornada: 37,5 hores setmanals

La modalitat del contracte és per obra o servei determinat, a fi d’ organitzar el servei d’informàtica per a laseva consolidació dintre de l’organització municipal, regulat a l’art. 15.1.a del Text refós de la Llei de l’estatutdels treballadors, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març.

TERCERA.- PUBLICITAT DE LA CONVOCATÒRIA

Les bases, una vegada aprovades i la convocatòria es publicaran íntegrament al taulell d’anuncis i a la seuelectrònica de l’Ajuntament de Caldes de Malavella (www.caldesdemalavella.cat) així com al Butlletí Oficial dela Província i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Per a cada una de les proves es realitzarà una única crida. Les persones aspirants que no compareguin en ellloc, la data i l’hora assenyalats, fins hi tot per raons de força major, seran definitivament excloses del procésselectiu.

QUARTA. REQUISITS DE LES PERSONES ASPIRANTS

Per tal de ser admeses en aquest procediment selectiu, les persones aspirants han de reunir els requisits



CVE-DOGC-A-15293005-2015

http://www.caldesdemalavella.cat/

següents referits a la data de finalització del terminis de presentació d’instàncies:

a) Tenir nacionalitat espanyola, ser nacional d’altres estats de la Unió Europea, o els seus cònjuges no separatsde dret, i els seus descendents. Tenir la nacionalitat d’aquells estats que els sigui d’aplicació la lliure circulacióde treballadors, o tenir residència legal a l’estat espanyol. Tot l’anterior, en les condicions de l’article 57 de laLlei 7/2007 de l’Estatut bàsic de l’empleat públic i normativa complementària.

b) Tenir capacitat funcional per al desenvolupament de les tasques, no patir malaltia o defecte físic o psíquicque impedeixi el normal exercici de les funcions pròpies del nomenament.

c) Tenir complerts 16 anys d’edat i no superar l’edat màxima de jubilació.

d) Estar en possessió de títol de Grau Superior de la família professional d’informàtica i comunicacions oequivalent, o en condicions d'obtenir-lo en la data en què finalitzi el termini de presentació d'instàncies. En elcas de títols equivalents o d’altres estats membres de la Unió Europea, les persones aspirants haurand’acreditar documentalment l’equivalència o el reconeixement per l’estat espanyol.

e) No haver estat separat/da mitjançant expedient disciplinari del servei de qualsevol de les administracionspúbliques o dels òrgans constitucionals o estatutaris de les comunitats autònomes, ni trobar-se en inhabilitacióabsoluta o especial pare a treballs o càrrecs públics per resolució judicial, per a exercir funcions similars en lesque s’hagi estat separat o inhabilitat. En el caso de ser nacional d’altre estat, no trobar-se inhabilitat o ensituació equivalent ni haver estat sotmès a sanció disciplinària o equivalent que impedeixi, en el seu estat, enels mateixos termes, l’accés al treball públic.

f) Acreditar coneixements de llengua catalana equivalents al nivell de suficiència de català (certificat C) de laDirecció General de Política Lingüística o equivalent d’acord amb el Decret 161/2002 i l’Ordre PRE/228/2004.Les persones aspirants que no acreditin documentalment dit nivell hauran de superar la corresponent prova.Els nacionals membres d’altres estats hauran d’acreditar, també, coneixements suficients de castellà (C1 osuperior) o en cas de no acreditació hauran de superar la corresponent prova.

g) No trobar-se afectades per cap causa d’incapacitat o d’incompatibilitat.

h) Disposar de permís de conducció tipus B

CINQUENA.- INSTÀNCIES I ADMISSIÓ

El model d’instància sol·licitant prendre part en el procés de selecció estarà disponible al Web municipal(www.caldesdemalavella.cat ). Les persones aspirants hauran de manifestar que reuneixen totes i cadascunade les condicions exigides a les presents bases, referides sempre a la data de finalització del termini assenyalatper a la presentació d’instàncies.

Les instàncies es dirigiran a l’Alcalde- President de l’Ajuntament de Caldes de Malavella i es presentaran alregistre d’entrada d’aquest Ajuntament (C/ Vall-llobera, s/n- 17455 Caldes de Malavella ), en horari d’atencióal públic (de 9h a 14h de dilluns a divendres i de 9 a 13 els dissabtes).

Els /les aspirants que presentin la sol·licitud i documentació mitjançant correu administratiu, caldrà que hocomuniquin a l’Ajuntament de Caldes de Malavella a través de correu electrònic a l’adreça:[email protected] com a màxim el mateix dia de la finalització del termini de presentaciód’instàncies, adjuntant al correu electrònic la sol·licitud segellada per l’administració o oficina de correuscorresponent.

El termini de presentació d’instàncies finalitzarà transcorreguts 20 dies naturals comptats a partir de l’endemàde la publicació de l’anunci al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

La instància haurà d’anar acompanyada de:

- Currículum vitae, per escrit, de l’aspirant.

- Fotocòpia del DNI, o si s’escau, del passaport

- Fotocòpia de la titulació exigida a la convocatòria.

- Fotocòpia del certificat acreditatiu de coneixements de la llengua catalana (nivell C)

- Documentació acreditativa de la trajectòria professional de l’aspirant així com dels mèrits i circumstànciesque al·legui que hagin de ser valorats.

- Informe de la vida laboral emès per la Tresoreria General de la Seguretat Social.



CVE-DOGC-A-15293005-2015

- Declaració responsable de no estar inhabilitat/da per sentència ferma per a l’exercici de la funció pública, nihaver estat separat/da del servei de l’administració pública mitjançant expedient disciplinari.

- Declaració responsable de no estar afectat/da per causes d’incompatibilitat o incapacitat, segons el ques’estableix a la normativa d’incompatibilitats del personal al serveis de les administracions públiques.

L’acreditació de l’experiència laboral s’haurà d’efectuar mitjançant la presentació dels contractes laborals,juntament amb el certificat de vida laboral de la Seguretat Social, essent necessaris ambdós documents. En elcas que l’experiència hagi estat assolida en l’àmbit de les administracions públiques, l’acreditació podrà sersubstituïda per certificació emesa pel secretari de l’entitat.

Per tal de valorar correctament els mèrits dels aspirants, cal que l’acreditació de l’experiència laboral facireferència expressa a les funcions desenvolupades per l’aspirant.

Per a l’acreditació i valoració dels cursos de formació, caldrà aportar títol o certificació en la qual constil’assistència i l’aprofitament del curs i la seva durada expressada en hores lectives.

Per la sola presentació de la instància, les persones aspirants queden assabentades i donen el seuconsentiment al tractament de les dades de caràcter personal que són necessàries per a la gestió del procésselectiu i per a la resta de la tramitació de l’expedient, d’acord amb la normativa vigent sobre protecció dedades de caràcter personal. Així mateix autoritzen a l’Ajuntament de Caldes de Malavella a difondre les dadescorresponents al nom i cognom i el DNI a través de la seu electrònica de l’Ajuntament(www.caldesdemalavella.cat) i als anuncis oficials que corresponguin.

SISENA.- LLISTA DE PERSONES ADMESES I EXCLOSES. ÒRGAN DE SELECCIÓ

Un cop finalitzat el termini de presentació d’instàncies i fetes les comprovacions oportunes, l’Alcalde aprovaràla llista de persones aspirants admeses i excloses, concedint un termini de tres dies hàbils per a esmenes ipossibles reclamacions. Les al·legacions seran resoltes en el termini màxim de set dies des de la finalització deltermini per presentar-les, transcorregut el qual sense que s'hagi dictat resolució, s'entendran desestimades. Enel cas que no se'n presentin s'entendrà elevada a definitiva la llista provisional.

A la mateixa resolució, l’Alcalde determinarà la composició de l’òrgan de selecció i el lloc, dia i hora deconstitució d’aquest i de començament del procés selectiu, al qual s’entendran cridades totes les personesaspirants admeses.

Tots els anuncis es publicaran en el tauler d’anuncis i a la seu electrònica de l’Ajuntament. No es farànotificació personal als interessats de les resolucions dictades en el procediment.

Serà responsable tècnic d’aquest procés selectiu el tribunal qualificador que estarà constituït de la manerasegüent:

President: la secretària de l’ajuntament o persona en qui delegui

Dos vocals nomenats per l’Escola d’Administració Pública

Dos tècnics nomenats per l’ Ajuntament del propi Ajuntament o d’altres Ajuntaments i/o Ens comarcal.

Secretari/a: un funcionari/a de la secretaria municipal, que tindrà veu i no vot.

Tots ells seran experts en la matèria del nomenament o bé en matèria de recursos humans, i actuaran ambplena independència i professionalitat, podent determinar l’ordre de realització de cadascuna de les proves.

Aquest tribunal qualificador haurà de presentar en el termini màxim de deu dies des de l’acabament de lesproves de selecció un informe signat per tots els seus components amb una proposta motivada denomenament, on haurà d’acreditar el compliment dels principis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat en tot elprocés selectiu.

El nombre de persones proposades per al nomenament no podrà sobrepassar el nombre de vacantsconvocades, però es podran fer constar els noms de persones que, havent acreditat capacitat i mèritssuficients per a ser nomenats, hagin resultat amb capacitats i mèrits inferiors als de les persones proposades.

Els tècnics responsables del procés selectiu actuaran amb plena autonomia i seran personalment responsablesde l'objectivitat del procediment, de l'estricte compliment de les bases de la convocatòria i dels terminisestablerts per a la realització i qualificació de les proves i publicació dels seus resultats.

L’abstenció i recusació dels membres de l’òrgan tècnic de selecció s’ajustarà al que preveu la Llei 30/1992 de



CVE-DOGC-A-15293005-2015

règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

L'òrgan tècnic de selecció no es podrà constituir ni actuar sense l'assistència de més de la meitat dels seusmembres, titulars o suplents, quedant facultat per resoldre qualsevol incident, dubte o discrepància que puguiproduir-se durant el procés selectiu i interpretar les presents bases, i podrà alterar l'ordre de les proves siconvé al procés selectiu. Les seves decisions s'adoptaran per majoria simple, en cas d’empat el vot delpresident és de qualitat. Podrà requerir l'assessorament d'especialistes a totes o algunes de les proves, queactuaran amb veu i sense vot.

SETENA.- PROVES SELECTIVES

El procés de selecció es dividirà en tres fases: oposició, concurs i entrevista

1a FASE: OPOSICIÓ:

Constarà de les següents proves i es puntuarà amb un màxim de 30 punts segons el següent barem:

a) Coneixement de la llengua catalana: els aspirants que no hagin acreditat el coneixement del nivell de catalàcorresponent, hauran de desenvolupar una prova en els termes establerts a la legislació vigent en matèria depolítica lingüística. Aquesta prova serà eliminatòria i qualificada d’apte o no apte. Les persones no aptesquedaran eliminades d’aquest procés selectiu.

Estaran exemptes les persones candidates que durant els dotze mesos anteriors a la data de finalització deltermini de presentació d’instàncies, hagin participat en processos de selecció de personal de l’Ajuntament deCaldes de Malavella, sempre que hi hagués establerta una prova de coneixements de la llengua catalana pelmateix nivell, i l’haguessin superada. En aquest cas, en la instància caldrà sol•licitar l’exempció de la prova decatalà, indicant el procés selectiu en què es va qualificar d’apte en la prova de coneixements de llenguacatalana.

Coneixement de la llengua castellana: Així mateix s’efectuarà, en el seu cas, prova de coneixement de lallengua castellana a les persones aspirants nacionals d’altres estats, per tal d’avaluar el coneixement de lestres habilitats; expressió escrita, comprensió oral i comprensió lectora adients a la plaça. Aquesta prova seràeliminatòria i qualificada d’apte o no apte. Les persones no aptes quedaran eliminades d’aquest procés selectiu.

Els membres de l’òrgan de selecció disposaran de l’assessorament d’especialistes per ambdues proves.

b) Qüestionari general: consistirà en la realització d’un qüestionari tipus test proposat per l’òrgan de selecció,amb preguntes sobre el temari relacionat a l’Annex d’aquestes bases. La durada màxima d’aquesta prova seràdeterminada per l’òrgan de selecció.

Aquesta prova serà eliminatòria. Es puntuarà fins a un màxim de 10 punts. Superaran aquesta prova aquellsaspirants que obtinguin una puntuació mínima de 5 punts, restant eliminats del procés de selecció aquellsaspirants que no assoleixin aquesta puntuació mínima.

c) Prova pràctica: consistirà en desenvolupar un o dos supòsits pràctics proposats per l’òrgan de selecció,consistents en demostrar el coneixement professional sobre els aspectes relacionats amb el lloc de treball acobrir i vinculats amb el temari de l’Annex.

Aquesta prova serà eliminatòria. Es puntuarà amb un màxim de 10 punts per cada supòsit pràctic. Superaranaquesta prova aquells aspirants que obtinguin una puntuació mínima de 5 punts en cada supòsit pràctic,restant eliminats del procés de selecció aquells aspirants que no assoleixin aquesta puntuació mínima.

2a FASE: CONCURS

Només podran participar en la fase de concurs de mèrits els/les aspirants que hagin superat la fase d’oposició.El concurs consistirà en la valoració dels mèrits aportats i degudament justificats pels aspirants. No tindràcaràcter eliminatori i es puntuarà amb un màxim de 10 punts segons el següent barem:

a) Experiència professional: es valorarà l’experiència acreditada prestada en llocs de treball similars a l’objected’aquesta convocatòria, només quan es justifiqui la relació directa amb les funcions a efectuar. Es puntuaràamb un màxim de 6 punts segons el següent barem:

- 1 punt per any treballat amb caràcter laboral o funcionarial a l’Administració Pública, amb un màxim de 3punts.

- 0,50 punts per any treballat per empreses privades, amb un màxim de 3 punts.



CVE-DOGC-A-15293005-2015

En ambdós casos el temps es comptarà per anys complets i fraccions de més de 6 mesos.

Només es valorarà el temps de treball de l’experiència professional acreditada amb certificat de serveisprestats expedit per l’organisme públic competent o mitjançant informe de vida laboral emès per la TresoreriaGeneral de la Seguretat Social juntament amb el contracte de treball.

b) Cursos de formació, especialització i perfeccionament: es valoraran altres mèrits com publicacions, treballsd’investigació i cursos de formació. Cal que siguin acreditats mitjançant certificacions d’organismes oficials ique tinguin relació amb les funcions del lloc de treball a cobrir. No es computaran cursos o seminaris queformin part d’un programa necessari per a l’obtenció del títol que s’hagi presentat com a mèrit per a esservalorat, per tal d’evitar la doble puntuació de mèrits. Es puntuarà amb un màxim de 3 punts, tenint en compteels següents barems:

- 0,10 punts per cursos sense certificat d’aprofitament i realitzats a partir de l’any 2009.

- 0,25 punts per cursos amb certificat d’aprofitament i realitzats a partir de l’any 2009.

c) Titulacions acadèmiques: es valorarà qualsevol altra titulació acadèmica addicional, d’igual o superior nivell al’exigit com a requisit per ocupar el lloc de treball, que es puntuarà amb un màxim d’1 punt, segons el baremsegüent:

- 0,75 punts per llicenciatures, graus o doctorats.

- 0,50 punts per postgraus i màsters

3a FASE: ENTREVISTA

La seva realització serà optativa a criteri de l’òrgan de selecció. En cas de realitzar-se consistirà en mantenirun diàleg amb l’òrgan tècnic de selecció sobre qüestions vinculades al lloc de treball a proveir, per a constatarla idoneïtat de les persones aspirants per al desenvolupament de les funcions pròpies del nomenament, comara l’aptitud, la capacitat d’iniciativa, l’autonomia, nivell de responsabilitat etc.

La qualificació de l’entrevista serà d’un màxim de 5 punts.

La qualificació definitiva de les persones aspirants no eliminades, serà la suma resultant de les puntuacionsobtingudes en les diferents fases del procés.

VUITENA.- RESOLUCIÓ I NOMENAMENT. PERÍODE DE PRÀCTIQUES

Acabat el procés selectiu, l’òrgan tècnic de selecció proposarà el nomenament de l’aspirant que hagi obtingut lapuntuació més alta. A tal efecte, l’acta final del procés selectiu s’elevarà a l’Alcalde- President de l’Ajuntamentdeterminant l’aspirant que es proposa nomenar.

El/la proposat/da per al nomenament haurà d’estar en disposició de prendre possessió i incorporar-se a lesseves funcions el dia que se’l/ se la convoqui per fer-ho, llevat de causa de força major documentadafefaentment.

Un cop efectuat el nomenament, l’aspirant nomenat/da disposarà d’un termini de 5 dies per aportar ladocumentació original acreditativa de la titulació presentada per optar a la convocatòria i també de ladocumentació original acreditativa dels mèrits al·legats i del coneixement del català.

El nomenament inclourà una clàusula establint un període de pràctiques de quatre mesos, dins del qual espodrà produir el cessament per causes motivades d’inadequació a les exigències professionals del lloc de treballal que s’adscriu el nomenament.

En cas d’absència, vacant i/o malaltia de la persona nomenada dins el termini de durada del programa espodrà nomenar, en substitució, l’aspirant no eliminat/da que hagi obtingut la major puntuació per ordrecorrelatiu. La crida, si s’escau, es farà a través de l’adreça de correu electrònic que l’aspirant hagi indicat a lainstància i es donarà un termini de 24 hores, des de l’enviament del correu electrònic, perquè accepti o rebutgila oferta. En el cas que el primer aspirant cridat no accepti o no contesti a la oferta en el termini estipulat, esfarà crida al següent aspirant amb major puntuació i així correlativament fins a ocupar la vacant.

NOVENA.- INCIDÈNCIES

L’òrgan tècnic de selecció (tribunal qualificador) queda facultat per resoldre els dubtes que es presentin iprendre els acords necessaris per al bon ordre del procés de selecció, en tot el que no estigui previst en



CVE-DOGC-A-15293005-2015

aquestes bases o en la legislació vigent aplicable.

DESENA. RECURSOS

Aquestes bases i la convocatòria del procediment selectiu podran ser impugnades per les personesinteressades, potestativament, mitjançant recurs de reposició davant la Junta de Govern Local en el terminid’un mes, o directament, mitjançant recurs contenciós administratiu davant dels jutjats contenciososadministratius, en el termini de dos mesos; ambdós terminis comptats des del dia següent a l’anunci de laconvocatòria publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Contra els actes de l’òrgan de selecció es pot interposar recurs d’alçada davant l’Alcalde en el termini d’un mesdes de la seva notificació o publicació. La seva resolució s’ha de notificar al recurrent en el termini d’un mes desde la interposició, entenent-se en cas contrari desestimat per silenci administratiu.

ONZENA. NORMATIVA SUPLETÒRIA

En tot el no previst a les presents bases serà d’aplicació la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic del’Empleat Públic, la Llei 30/1984, de 2 d’agost, de mesures per a la reforma de la funció pública, el DecretLegislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local deCatalunya, la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, el Decret Legislatiu 1/1997, de31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic de la Llei de Funció Pública de l’Administració de laGeneralitat de Catalunya, el Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del personal alservei de les entitats locals i altra normativa que sigui d’aplicació.

ANNEX - Temari

1. SISTEMES MICROINFORMATICS

1.1 Configuracions vigents. Muntatge i connexionat de components.

1.2 Tipus i característiques dels connectors amb unitats d'emmagatzematge i perifèrics. Alimentació irefrigeració.

2. MANTENIMENT I LOCALITZACIÓ D'AVARIES.

3. IMPLANTACIÓ DE SISTEMES OPERATIUS

3.1 Gestió de sistemes operatius de servidor i de lloc de treball.

3.2 Gestió de sistemes d'arxius i directoris. Actualització, manteniment i reparació del sistema operatiu.

3.3 Instal·lació i desinstal·lació de maquinari i programari. Administració d'usuaris i grups. Planificació derecursos compartits.

4. BASES DE DADES RELACIONALS

4.1 Instal·lació, actualització, manteniment i reparació dels serveis de bases de dades.

4.2 Elements: Relacions, restriccions, dominis, claus. Normalització. Manteniment de la integritat.

4.3 Traducció de models Entitat-Relació a models relacionals. Disseny de bases de dades relacionals.



CVE-DOGC-A-15293005-2015

5. EL LLENGUATGE SQL

5.1 Característiques generals i àmbits d'aplicació. Definició de dades amb SQL.

5.2 Manipulació de dades amb SQL. Control de dades amb SQL. Estàndards per a SQL.

6. ENTRAD/SORTIDA D'INFORMACIÓ

6.1 Utilització de fitxers per a l'emmagatzematge d'informació. Lectura i escriptura de fitxers. Accés seqüenciali aleatori. Utilització de fluxos. Gestió del sistema de fitxers.

7. JAVASCRIPT.

7.1 Elements del llenguatge. Administració d'esdeveniments. Emmagatzematge d'informació en cookies.

7.2 Tècniques de comunicació asíncrona. Llibreries. Mecanismes i eines de depuració.

7.3 Utilització de Javascript en la programació de llocs Web.

8. ARQUITECTURES DE PROGRAMACIÓ WEB

8.1 Programació del costat del servidor. Estructura en capes d'una Aplicació WEB.

8.2 Tecnologies d'execució de codi en un servidor Web. Programació i utilització de serveis Web.

9. EL LLENGUATGE PHP.

9.1 Tipus de dades i estructures del llenguatge. Programació orientada a objectes PHP.

9.2 Control de sessions. Gestió de formularis. Seguretat.

9.3 Programació d'aplicacions Web utilitzant PHP.

10. APLICACIONS WEB

10.1 Gestors de continguts Joomla i WordPress. Classificació. Característiques i funcionalitat. Instal·lació.

10.2 Mecanismes d'administració.

11. XARXES ETHERNET

11.1 Estandards i característiques. Trames. Repetidors i ponts.

11.2 La segmentació de la xarxa. Dominis de col·lisió i broadcast.

11.3 Commutadors Ethernet. Funcions i característiques. Spanning-Tree.

11.4 Configuració i gestió de LAN virtuals. Monitorització.

12. L’ORGANITZACIÓ MUNICIPAL

1.- el municipi

2.- les competències

3.- la organització municipal

Contra les presents bases, que posen fi a la via administrativa, es pot interposar, alternativament, un recurs de



CVE-DOGC-A-15293005-2015

reposició potestatiu, en el termini d'un mes a comptar des de l'endemà de la publicació del present anunci,davant la Junta de Govern Local d'aquest Ajuntament de Caldes de Malavella, de conformitat amb els articles116 i 117 de Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i delprocediment administratiu comú, o bé recurs contenciós administratiu, davant del Jutjat ContenciósAdministratiu de Girona o, a la seva elecció, el que correspongui al seu domicili, si aquest radica en una altraprovíncia, en el termini de dos mesos a comptar des de l'endemà de la publicació del present anunci, deconformitat amb l'article 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, de la jurisdicció contenciosa administrativa. Sis'optés per interposar el recurs de reposició potestatiu no podrà interposar un recurs contenciós administratiufins que aquell sigui resolt expressament o s'hagi produït la seva desestimació per silenci. Tot això sensperjudici de que pugui exercir qualsevol altre recurs que consideri pertinent.

Caldes de Malavella, 9 d'octubre de 2015

Salvador Balliu i Torroella

Alcalde

(15.293.005)



CVE-DOGC-A-15293005-2015


AJUNTAMENTS


ANUNCI sobre contractació urgent de personal.

D’acord amb el que disposa l’art. 291.3 del TRLMRLC i 94 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, reglament delpersonal al servei de les entitats Locals es fa públic que la Junta de Govern Local ha acordat contractar ambcaràcter d’urgència les persones següents:

- David Aguila Rodríguez , mitjançant un contracte temporal, funcions assessorament jurídic.

- Carme Claramunt Solé, mitjançant un contracte temporal a temps parcial per al programa de reforç educatiu.

- Teia Juanals Figueras, mitjançant un contracte temporal a temps parcial, educadora Llar d’Infants.

- Ariadna Montoya Pelegrin, mitjançant un contracte temporal a temps parcial, com a Dinamitzadora Juvenil.

- Núria Riuró Cáceres , mitjançant un contracte temporal, com a Tècnica de Joventut.

- Laura Torre del Moral, mitjançant un contracte temporal a temps parcial, com a auxiliar informadora turísme.

Caldes de Malavella, 13 d'octubre de 2015

Salvador Balliu i Torroella

Alcalde

(15.293.007)



CVE-DOGC-A-15293007-2015


AJUNTAMENTS

AJUNTAMENT DE CASTELLGALÍ

ANUNCI sobre informació pública, pel termini d'un mes, de la sol·licitud d'autorització de llicència per a lainstal·lació d'una connexió de servei i un comptador d'aigua.

De conformitat amb el que disposa l’article 48 del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost, pel qual s’aprova elText refós de la Llei d’Urbanisme consolidat amb les modificacions introduïdes per la Llei 3/2012, del 22 defebrer, es sotmet a informació pública pel termini d’un mes, a comptar des de la publicació del present anuncial Butlletí Oficial de la Província, la sol·licitud d’autorització de llicència per a realitzar les obres consistents enla instal·lació d’una escomesa i comptador d’aigua a les instal·lacions situades al Raval de Boades en sòl nourbanitzable (clau 21) Sòl agrícola de valor, del municipi de Castellgalí i promogudes per la societat DEVIRO,SL.

L’expedient es pot consultar a la Secretaria municipal en horari d’atenció al públic (de dilluns a divendres de8:00 a 15:00 hores), durant el termini abans indicat, per tal de presentar les al·legacions que hom consideripertinents.

Castellgalí, 19 d’octubre de 2015

Cristòfol Gimeno i Iglesias

Alcalde president

(15.296.026)



CVE-DOGC-A-15296026-2015


AJUNTAMENTS

AJUNTAMENT DE CELRÀ

ANUNCI sobre aprovació inicial de l'Ordenança municipal per a la prevenció i control dels mosquits, iparticularment del mosquit tigre (Aedes albopictus) (exp. 407/2015).

El Ple de la corporació, en sessió ordinària del dia 13 d’octubre de 2015, va aprovar inicialment l’Ordenançamunicipal per a la prevenció i control dels mosquits, i particularment del mosquit tigre (Aedes Albopictus).

D’acord amb els articles 178.1 b del Decret legislatiu 2/2003, del 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de laLlei municipal de règim local de Catalunya, i articles 60.1 i 63.2 del Reglament d’obres, activitats i serveis delsens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny, l’acord d’aprovació i el projecte de l’Ordenança sesotmeten a informació pública mitjançant anunci al BOP, al DOGC, en un dels mitjans de comunicació escritadiària, al tauler d’anuncis i a la pàgina web de la corporació pel termini de trenta dies hàbils per formular, siescau, reclamacions i al·legacions. Si transcorregut aquest termini d’informació pública no se’n presenta cap,l’acord i l’Ordenança es consideraran aprovats definitivament.

Celrà, 14 d’octubre de 2015

Daniel Cornellà Detrell

Alcalde

(15.296.042)



CVE-DOGC-A-15296042-2015


AJUNTAMENTS

AJUNTAMENT DE FOIXÀ

EDICTE sobre aprovació inicial del plec de clàusules i anunci de la licitació de dues obres.

Havent-se aprovat els Plecs de clàusules administratives particulars que ha de regir la contractació mitjançantprocediment obert, atenent a l’oferta més avantatjosa i únic criteri de valoració de les obres titulades;

1 Projecte de millora i renovació de serveis al carrer Francesc Massanes i del camí de can Ribes del nucli deCuells”

2 Condicionament de l’antic Ajuntament per a dependències municipals 3ª fase” es sotmeten a informaciópública per un període de 20 dies hàbils als efectes d’examen i si escau, presentació d’al·legacions osuggeriments

Simultàniament, s’anuncia la convocatòria per a la seva licitació, la qual s’ajornarà quant sigui necessari, en elsupòsit que es formulin reclamacions contra el plec.

Dades conjuntes de l’anunci:

Entitat adjudicadora

a) Organisme:Ajuntament de Foixà

b) Dependència : Secretaria

Obtenció de documentació i informació

a) Documentació: En el perfil del contractant de l’Ajuntament de Foixà

b) Informació : Ajuntament de Foixà [email protected] tel 972769259

Presentació d’ofertes

a) Data límit de presentació: 26 dies naturals a comptar de l’endemà de la darrera última publicació d’aquestanunci en el BOP, DOGC i perfil del contractant.

b) Documentació a presentar: La que s’indica al plec de clàusules administratives particulars

c) Lloc de presentació: Ajuntament de Foixà Plaça de Foixà, 1 , 1 17132 FOIXÀ

Serà a càrrec de l’adjudicatari el pagament de l’import dels anuncis de publicació de la contractació i engeneral de totes les despeses que ocasionin el contracte i la seva formalització, màxim 600 €.

Dades específiques de les obres:

-1 Obra de Projecte de millora i renovació de serveis al carrer Francesc Massanes i del camí de can Ribes delnucli de Cuells

Objecte del contracte



CVE-DOGC-A-15299106-2015


a) Descripció de l’objecte: segons títol

b) Lloc: Foixà

c) Termini d’execució: 3 mesos

Tramitació, procediment i forma d’adjudicació

a) Tramitació : ordinària.

b) Procediment:obert.

c) Forma: criteri únic oferta econòmica més avantatjosa

Pressupost base de la licitació: 95.027,75 €, IVA inclòs

Garantia provisional : 2.356,05 €, corresponent al 3 % del pressupost de licitació, IVA exclòs.

Garantia definitiva: serà del 5 % del preu de licitació, IVA exclòs.

Requisits específics del contractista:

Ha d’acreditar la solvència tècnica i económica suficient per garantir l’execució de l’obra.

-2 Condicionament de l’antic Ajuntament per a dependències municipals 3ª fase”

Objecte del contracte

a) Descripció de l’objecte: segons títol

b) Lloc: Foixà

c) Termini d’execució: 3 mesos

Tramitació, procediment i forma d’adjudicació

a) Tramitació : ordinària.

b) Procediment:obert.

c) Forma: criteri únic oferta econòmica més avantatjosa

Pressupost base de la licitació: 118.129,60 €, IVA inclòs

Garantia provisional : 3055,075 €, corresponent al 3 % del pressupost de licitació, IVA exclòs.

Garantia definitiva: serà del 5 % del preu de licitació, IVA exclòs.

Requisits específics del contractista:

Ha d’acreditar la solvència tècnica i económica suficient per garantir l’execució de l’obra.

Foixà, 26 d’octubre de 2015



CVE-DOGC-A-15299106-2015

L’alcalde, signatura il·legible

(15.299.106)



CVE-DOGC-A-15299106-2015


AJUNTAMENTS

AJUNTAMENT DE GUALBA

EDICTE sobre desafectació d'un bé immoble.

El Ple de l’Ajuntament de Gualba, en sessió celebrada el dia 15 d’octubre de 2015, va aprovar inicialment ladesafectació del bé immoble del CAP i els terrenys sobre els que s’ha construït per a la seva posterior cessió alServei Català de la Salut per ser destinat a Centre d’Atenció Primària de Gualba.

L’expedient es sotmet a informació pública per termini de trenta dies comptadors a partir de l’última publicaciód’aquest anunci en el BOP o DOGC, perquè qualsevol persona interessada pugui formular les al·legacions queconsideri pertinents. Si no es formulen al·legacions s’entendrà aprovada definitivament la desafectació del’immoble.

Gualba, 21 d’octubre de 2015

Marc Uriach Cortinas

Alcalde

(15.296.061)



CVE-DOGC-A-15296061-2015


AJUNTAMENTS

AJUNTAMENT DE L'HOSPITALET DE LLOBREGAT

ANUNCI sobre formalització de la contractació d'obres (O-55/2014).

1.- Entitat adjudicadora:

- Organisme: Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

- Dependència que tramita l’expedient: Servei de contractació.

- Número d’expedient: O-55/2014

2.- Objecte del contracte:

- Tipus de Contracte: Contracte de subministrament

- Descripció de l’objecte: Millora de l’accessibilitat i de la capacitat hidràulica del col·lector de l’avingudaCarmen Amaya, entre carrers Joncs i Motors.

- Butlletí o Diari Oficial i data de publicació de l’anunci de licitació:

Perfil del contractant: 7 de maig de 2015

3.- Tramitació, Procediment i Forma d’Adjudicació:

- Tramitació: Ordinària,

- Procediment: Negociat amb anuncis licitació

- Forma: un criteri d'adjudicació (preu)

4.- Valor estimat del contracte

Import: 412.981,02 euros.

5.- Adjudicació:

- Data: 29 de setembre de 2015

- Contractista: VIALITAT I SERVEIS, SLU

- Nacionalitat: Espanyola

- Import o cànon d’adjudicació: 321.505,75 euros IVA exclòs

(Aquest import està cofinançat en un 80% pel Fons de Cohesió de la Unió Europa dins del Programa OperatiuFons de Cohesió FEDER 2007-2013)

6.- Formalització contracte: Data: 8 d'octubre de 2015

L'Hospitalet de Llobregat, 23 d'octubre de 2015



CVE-DOGC-A-15296076-2015

El tinent d'alcalde d'Hisenda i Serveis Centrals

P. d. (Decret 5919/2015, de 17 de juliol)

Soledat Colomé Coca

Tècnica lletrada del Servei de Contractació

(15.296.076)



CVE-DOGC-A-15296076-2015


AJUNTAMENTS

AJUNTAMENT DE LES MASIES DE RODA

ANUNCI sobre aprovació definitiva del Projecte d'obres portada de llum a Puigcebró.

Per resolució de l’alcalde de data 26 d'agost de 2105 es va aprovar inicialment el projecte d’obres d”’execucióde la instal·lació de línia subterrània de baixa tensió del centre de transformació OS16314 existent”. S'haexposat al públic durant el termini reglamentari sense que s'hagi presentat cap al.legació, per tant l'aprovacióinicial ha esdevingut definitiva.

Les Masies de Roda, 16 d'octubre de 2015

Ramon Isern Serrabasa

Alcalde

(15.296.019)



CVE-DOGC-A-15296019-2015


AJUNTAMENTS


EDICTE pel qual es notifica la incoació i el plec de càrrecs d’un expedient sancionador (exp. Comunitat iPersones/SP/X2015/3981).

D’acord amb el que preveuen els articles 59.5 i 61 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic deles administracions públiques i del procediment administratiu comú (BOE núm. 285, de 27/11/1992),modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener (BOE núm. 12, de 14/01/1999), es fa pública la notificació de laincoació i del plec de càrrecs de l’expedient sancionador que s’indica, dictada per l’Autoritat competent, a lapersona física o jurídica que a continuació es relaciona, ja que intentada la notificació en l’últim domiciliconegut d’aquesta, no s’ha pogut practicar.

Interessat: José Luís Solorzano Fallu (2100498XXX)

Resolució: Incoació de l’expedient sancionador a l’interessat, per la presumpta comissió d’una infracció enmatèria de consum de begudes alcohòliques a la via pública.

Expedient: Comunitat i Persones/SP/X2015/3981)

La present resolució, que és un acte de tràmit no decisori, que inicia el procediment administratiu, ésinimpugnable, per la qual cosa no pot interposar-se recurs, sense perjudici d’impugnar en el seu dia la decisióque posi fi a la via administrativa. Tantmateix, si teniu la condició d’inculpat o presumpte infractor, podeurecusar en qualsevol moment del procediment l’instructor i secretària de l’expedient, en els termes i amb lescondicions que es desprenen dels articles 28 i 29 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic deles administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Us significo, no obstant, que podeu formular al·legacions i aportar documents, proposar proves, concretant elsmedis que pretengueu utilitzar i que estimeu convenients, en qualsevol moment del procediment, anterior altràmit d’audiència. No obstant, si no efectueu aquestes al·legaciones en el termini de quinze dies, comptats apartir del dia següent al de la recepció de la notificació, aquesta iniciació podrà ésser considerada proposta deresolució, amb els efectes previstos en els articles 13 y 14 del Decret 278/1993, de 9 de novembre, deprocediment sancionador, procedint-se a emetre la resolució definitiva del procediment sense cap altre tràmitd’audiència.

Es comunica a l’interessat que, amb la finalitat de tenir coneixement del contingut íntegre de la dita notificació,es pot comparèixer a les oficines municipals del Departament de Salut Pública de l’Àrea de Comunitat iPersones de l’Ajuntament del Masnou, c/ Roger de Flor, 23 del Masnou, de dilluns a divendres de 8:30 a 14:00

El Masnou, 20 d’octubre de 2015

Jaume Oliveras i Maristany

Alcalde

(15.295.121)



CVE-DOGC-A-15295121-2015


AJUNTAMENTS


EDICTE pel qual es notifica la incoació i el plec de càrrecs d’un expedient sancionador (exp. Comunitat iPersones/SP/X2015004333).

D’acord amb el que preveuen els articles 59.5 i 61 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic deles administracions públiques i del procediment administratiu comú (BOE núm. 285, de 27/11/1992),modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener (BOE núm. 12, de 14/01/1999), es fa pública la notificació de laincoació i del plec de càrrecs de l’expedient sancionador que s’indica, dictada per l’Autoritat competent, a lapersona física o jurídica que a continuació es relaciona, ja que intentada la notificació en l’últim domiciliconegut d’aquesta, no s’ha pogut practicar.

Interessada: Mònica Crespo Camps (47,911.6XXX)

Resolució: Incoació de l’expedient sancionador a la interessada, per la presumpta comissió de dues infraccionsen matèria de tinença d’animals.

Expedient: Comunitat i Persones/SP/X2015/4333)

La present resolució, que és un acte de tràmit no decisori, que inicia el procediment administratiu, ésinimpugnable, per la qual cosa no pot interposar-se recurs, sense perjudici d’impugnar en el seu dia la decisióque posi fi a la via administrativa. Tantmateix, si teniu la condició d’inculpat o presumpte infractor, podeurecusar en qualsevol moment del procediment l’instructor i secretària de l’expedient, en els termes i amb lescondicions que es desprenen dels articles 28 i 29 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic deles administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Us significo, no obstant, que podeu formular al·legacions i aportar documents, proposar proves, concretant elsmedis que pretengueu utilitzar i que estimeu convenients, en qualsevol moment del procediment, anterior altràmit d’audiència. No obstant, si no efectueu aquestes al·legaciones en el termini de quinze dies, comptats apartir del dia següent al de la recepció de la notificació, aquesta iniciació podrà ésser considerada proposta deresolució, amb els efectes previstos en els articles 13 y 14 del Decret 278/1993, de 9 de novembre, deprocediment sancionador, procedint-se a emetre la resolució definitiva del procediment sense cap altre tràmitd’audiència.

Es comunica a la interessada que, amb la finalitat de tenir coneixement del contingut íntegre de la ditanotificació, es pot comparèixer a les oficines municipals del Departament de Salut Pública de l’Àrea deComunidat i Persones de l’Ajuntament del Masnou, c/ Roger de Flor, 23 del Masnou, de dilluns a divendres de8:30 a 14:00

El Masnou, 20 d’octubre de 2015


Alcalde

(15.295.123)



CVE-DOGC-A-15295123-2015


AJUNTAMENTS


EDICTE sobre notificació de l'ordenació de l'execució de la neteja i desinfecció d'un habitatge(CiP/SP/2015001836).

D’acord amb el que preveuen els articles 59.5 i 61 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic deles administracions públiques i del procediment administratiu comú (BOE núm. 285, de 27/11/1992),modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener (BOE núm. 12, de 14/01/1999), es fa pública la notificació de laincoació de l’expedient que s’indica, dictada per l’Autoritat competent, a la persona física o jurídica que acontinuació es relaciona, ja que intentada la notificació en l’últim domicili conegut d’aquesta, no s’ha pogutpracticar.

Interessat José Abel Gonzalvez Cano (43,699.9XXX)

Resolució: Ordenació de l’execució de la neteja i desinfecció i control de plagues a l’habitatge de la sevapropietat al Masnou.

Expedient: Comunitat i Persones/SP/X2015001836)

La qual cosa es comunica als efectes establerts per l’article 42 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, derègim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, tot indicant-vos queaquest és un acte de tràmit, no definitiu en via administrativa i, per tant, no és susceptible de recurs, i aixòsens perjudici que pugueu exercitar el que estimeu procedent, de conformitat amb el que disposa l’article 58.2de la Llei 30/1992.

Es comunica a la persona interessada que, per tal que pugui tenir coneixement del contingut íntegre de lanotificació que s’esmenta, pot comparèixer a les oficines municipals del Departament de Salut Pública de l’Àreade Comunidat i Persones de l’Ajuntament del Masnou, c/ Roger de Flor, 23 del Masnou, de dilluns a divendresde 8:30 a 14:00

El Masnou, 23 d'octubre de 2015


Alcalde

(15.299.001)



CVE-DOGC-A-15299001-2015


AJUNTAMENTS

AJUNTAMENT DE MONTCLAR

ANUNCI sobre derogació de l'Ordenança reguladora de la concessió de subvencions d'obres enconstruccions allunyades del nucli.

El Ple de la Corporació, en sessió ordinària realitzada en data 21 d’octubre de 2015, ha adoptat l’acordd’aprovar inicialment la derogació de l’Ordenança municipal reguladora de la concessió de subvencions per a lesobres que es realitzin en construccions allunyades del nucli urbà o per titulars donats d’alta al règim agrari delmunicipi de Montclar, així com sotmetre l’acord inicial a informació pública mitjançant anunci en el ButlletíOficial de la Província, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, el Diari Regió7 i en el tauler d’anuncis del’Ajuntament durant el termini de 30 dies hàbils, per tal que es puguin presentar al·legacions i/o reclamacions.

El termini d’informació pública comptarà des de l’endemà del dia de la publicació de l’anunci al Butlletí Oficial dela Província de Barcelona, amb el benentès que si no s’hi formula cap al·legació ni reclamació durant el mateix,l’Ordenança que ara es deroga inicialment quedarà derogada definitivament sense cap tràmit ni acord ulterior,llevat de la publicació en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, la qual generarà efectes a partir del diasegüent de la publicació.

Montclar, 21 d'octubre de 2015

Raquel Sala Prat

Alcaldessa

(15.296.090)



CVE-DOGC-A-15296090-2015


AJUNTAMENTS

AJUNTAMENT DE PAÜLS

ANUNCI sobre aprovació de l'ordenança municipal de convivència.

L'Ajuntament, en sessió plenària realitzada el 14 d’octubre de 2015 va adoptar amb caràcter provisional l’acordque es transcriu tot seguit:

4.- Aprovació, si s’escau, de l’ordenança municipal de convivència.

ACORD DEL PLE

1. ANTECEDENTS

1.1. Aquest Ajuntament pretén aprovar un ordenança que reguli la convivència municipal.

2. FONAMENTS DE DRET

2.1. Articles 4.1.a), 47, 49 i 70 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.

2.2. Articles 8.1.a) i 178 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Lleimunicipal i de règim local de Catalunya.

2.3. Article 55 del Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de lesdisposicions legals vigents en matèria de règim local.

2.4. Articles 63 a 66 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats iserveis dels ens locals

El Ple, per majoria absoluta,

ACORDA:

1r. Aprovar inicialment l’ordenança de convivència.

2n. Aquest acord d’aprovació inicial s’ha de fer públic mitjançant edicte que s’ha de fixar en el tauler d’anuncisd’aquest Ajuntament i s’ha de publicar al butlletí oficial de la província, al DOGC i a un diari, i s’ha de donaraudiència als veïns o a les associacions que hagin exercit la iniciativa per un període de trenta dies des delsegüent al de la publicació de l’anunci d’exposició al Butlletí Oficial de la Província, dins el qual els interessatspodran examinar l’expedient i presentar, si s’escau, al·legacions.

3r. Quan no s’hagin presentat reclamacions, aquest acord d’aprovació inicial esdevindrà d’aprovació definitivade l’Ordenança. En aquest cas, l’acord inicial elevat a definitiu més el text íntegre de l’Ordenança s’han depublicar al tauler d’anuncis de la corporació i al butlletí oficial de la província. També s’ha de publicar al DOGCla referència del butlletí de la província en què es publica el text íntegre.



CVE-DOGC-A-15296069-2015

4t. Contra aquest acord, per tractar-se d’un acte administratiu de tràmit no qualificat, no procedeix lainterposició de cap tipus de recurs.

Paüls, 19 d'octubre de 2015

Enric Adell Moragrega

Alcalde

(15.296.069)



CVE-DOGC-A-15296069-2015


AJUNTAMENTS


ANUNCI sobre aprovació del Projecte modificat de rehabilitació de l'edifici de la rectoria.

El Ple de l’Ajuntament de Pujalt, en la sessió de data 23 d’octubre de 2015, va aprovar inicialment el projectemodificat “Rehabilitació de l’edifici de la Rectoria per a nou Ajuntament i Museu” redactat per l'arquitecte JosepTerricabras i Castells, amb un pressupost total per contracte de 289.668,95 € (IVA apart).

L’acord anterior es sotmet a informació pública durant un període de quinze dies comptats des de l’ultimapublicació al Butlletí Oficial de la Província o al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, per tal que espuguin examinar i, si s’escau, s’hi puguin formular les al·legacions i les reclamacions que es considerin adients,de conformitat amb el que disposa l’article 313, en relació amb l’article 160, del Reglament d’obres i Serveisdels ens locals. El Projecte es considerarà aprovat definitivament si en aquest termini no s’hi formulenreclamacions ni al·legacions.

L’expedient es pot examinar a les oficines municipals en horari d’atenció al públic.

Pujalt, 23 d’octubre de 2015

Antoni de Solà i Pereta

Alcalde

(15.299.016)



CVE-DOGC-A-15299016-2015


AJUNTAMENTS


ANUNCI sobre licitació del Projecte corresponent a les obres de rehabilitació de la rectoria com a nouajuntament i museu.

El Ple de la Corporació, en sessió celebrada el 23 d’octubre de 2015 acordar aprovar els plecs de clàusulesadministratives particulars que han de regir la contractació, mitjançant procediment obert i tramitació urgent,de l’obra denominada “Rehabilitació de l’edifici de la Rectoria per a nou Ajuntament i Museu”, els qualss’exposen al públic pel termini de deu dies.

Simultàniament s’acordà procedir a l’obertura del procediment d’adjudicació de l’esmentat contracte, d’acordamb el Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei deContractes del Sector Públic, i demés normativa concordant, anunciant la licitació del projecte denominat“Rehabilitació de l’edifici de la Rectoria per a nou Ajuntament i Museu”, projecte cofinançat per la Diputació deBarcelona i per l’OSIC del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, d'acord amb el plec declàusules administratives.

1.- Entitat Adjudicadora

Dades generals i dades per a l'obtenció de la informació.

a) Organisme: Ajuntament de Pujalt

Adreça: Carrer Sant Andreu, 5 (08282) Pujalt

telèfon 938681288 i Fax 938680102

E-mail [email protected]

b) Dependència que tramita l'expedient: Secretaria.

c) Òrgan de contractació: Ple de l'Ajuntament de Pujalt.

d) Data d'aprovació de l'expedient de contractació 23/10/15.

e) Número d'expedient: 01/2015.

2.- Objecte del Contracte.

a) Tipus: Obres/edificació

b) Descripció de l'objecte: Rehabilitació de l’edifici de la Rectoria per a nou Ajuntament i Museu

c) Divisió per lots i nombre de lots/unitats: no s'escau.

d) Lloc d'execució/lliurament: Rectoria de Pujalt

e) Termini d'execució/lliurament: 12 mesos.

3.- Tramitació i Procediment.

a) Tramitació: urgent




CVE-DOGC-A-15299017-2015

4.- Obtenció de documentació i informació.

a) Entitat i Dependència: Ajuntament de Pujalt. Secretaria.

b) Domicili: C. Sant Andreu, 5

c) Localitat i C.P: Pujalt (08282).

d) Telèfon: 938681288.

e) Fax: 938680102.

f) Correu Electrònic: [email protected].

g) Adreça d'internet del perfil de Contractant: www.pujalt.cat.

h) Data límit d'obtenció de documentació i informació: sis dies hàbils abans de la data límit de presentaciód'ofertes.

5.- Presupost base de la licitació

Import: 289.668,95 euros més 60.830,46 corresponent a l'IVA al 21%, fent un total de 350.499,31 euros IVAinclòs.

Valor estimat del Contracte i Pressupost base de licitació.

6.- Garanties Exigides.

Provisional: 8.690,07 euros equivalent al 3 per cent del tipus de licitació excloent l'Impost sobre el Valor Afegit.

Definitiva: 5 per cent de l'import d'adjudicació, sense incloure l'IVA.

7.- Requisits específics del contractista.

Els assenyalats en el plec de clàusules administratives particulars.

En el present contracte no s'exigeix la classificació

8.- Criteris de valoració de les ofertes.

Les ofertes o proposicions presentades seran valorades d'acord amb els criteris de valoració que s'estableixena la Clàusula 18 del Plec de clàusules administratives particulars.

9.- Variants

Les establertes en el Plec de clàusules administratives particulars.

10.- Presentació d'ofertes o sol·licituds de participació.

a) Data límit de presentació: A les 14 hores del dia en què es compleixin tretze dies naturals a comptar des del'endemà de la publicació del corresponent anunci en el BOP. En el cas que l'últim dia de termini sigui dissabteo festiu, s'entendrà prorrogat fins a les 14 hores del dia hàbil següent.

L'anunci també es publicarà en el Perfil del Contractant de l'Ajuntament de Pujalt i en el Diari Oficial de laGeneralitat de Catalunya.

b) Documentació a presentar: La documentació per prendre part en la licitació es presentarà en la formaprevista en la clàusula 12 del Plec de Clàusules Administratives Particulars.

c) Lloc de Presentació:



CVE-DOGC-A-15299017-2015

Registre General de l'Ajuntament de Pujalt, carrer Sant Andreu, 5 (008282) Pujalt

11.- Obertura d'ofertes.

La qualificació de la documentació presentada s'efectuarà per la Mesa de Contractació constituïda a aquestefecte, el primer dijous hàbil següent a la finalització del termini per a presentar proposicions.

Posteriorment, en acte públic i dins del termini assenyalat a la legislació vigent, es procedirà a l'obertura delssobres 2 i 3. Les corresponents convocatòries es publicaran en el perfil del contractant de l'Ajuntament dePujalt.

12.- Despeses de publicitat.

El contractista resta obligat al pagament de l'import i dels anuncis publicats en la present contractació i a lacol·locació, al seu càrrec exclusiu, dels cartells anunciador i, en general, de totes les despeses que ocasionin elcontracte i la seva formalització.

13.- Altres informacions.

Els licitadors estan obligats a informar l'Ajuntament de la seva adreça electrònica. Les comunicacions i elsintercanvis d'informació es faran d'acord amb el que preveu el plec de clàusules.

Pujalt, 23 d’octubre de 2015

Antoni de Solà i Pereta

Alcalde

(15.299.017)



CVE-DOGC-A-15299017-2015


AJUNTAMENTS

AJUNTAMENT DE RIBA-ROJA D'EBRE

ANUNCI sobre aprovació inicial de la relació de llocs de treball.

El Ple de l'Ajuntament de Riba-roja d’Ebre, en sessió de data 22 de juny, va aprovar inicialment la Relació dellocs de treball d’aquest ajuntament per a l’any 2015.

L’anunci d’exposició pública d’aquest acord es va publicar al BOPT núm. 151, d’1 de juliol de 2015.Transcorregut el termini d’exposició pública, es va presentar dos al·legacions que es van resoldre en l’acord dePlenari de 4 de setembre de 2015, i en aquell moment es va acordar l’aprovació definitiva de la relació de llocsde treball d’aquest ajuntament.

Per tot això, es fa pública la Relació de llocs de treball de l’Ajuntament de Riba-roja d’Ebre per a l’any 2015.

Contra l’aprovació definitiva es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat ContenciósAdministratiu de Tarragona en el termini de dos mesos a comptar des del dia següent al de la seva publicacióen el Butlletí Oficial de la Província de Tarragona.

Alternativament i de forma potestativa, es pot interposar recurs de reposició davant del mateix òrgan que l’hadictat, en el termini d’un mes a comptar des del dia següent al de la seva publicació.

ID/NF DENOMINACIÓLLOC DE TREBALL

R GP CD CE ESC SE CL CAT T PRV FR NC AR JOR DED OB

01. ÀREA SECRETARIA INTERVENCIÓ

01.01. Secretari/ària-Interventor/a F AI 26 HN S-I

3a S CO 1 C1 O (1)

01.01.01 Aux. administratiu/va degestió Atenció a laCiutadania

F C2 16 AG AU NS AD 5 C1 O (2)

01.01.02 Aux. administratiu/va degestió Secretaria

L C2 16 AUX NS AD 5 C1 O O (1)

01.01.03 Aux. administratiu/va degestió Intervenció-Tresoreria

F C2 16 AG AU NS AD 5 C1 O O

01.01.04 Administratiu/vaIntervenció-Tresoreria

F C1 20 AG AD NS AD 4 C1 O 0

02. ÀREA DE SERVEI AL TERRITORI

02.01. Serveis Tècnics

02.01.01 Arquitecte/a tècnic/a F A2 22 AE TC TD NS AD 3 C1 P O

02.02 Brigada d’Obres i Serveis

02.02.01 Encarregat/ada Brigadad’Obres i Serveis

L C2 16 CG S CO 5 B2 B PT (3)

02.02.01.01 Oficial Segona Brigada L C2 14 OF2 NS AD 5 B1 B PT (3)

02.02.01.02 Oficial Segona Electricitat L C2 14 OF2 NS AD 5 B1 B PT (3)

02.02.01.03 Oficial Segona Lampista -Pintor

L C2 14 OF2 NS AD 5 B1 B PT (3)



CVE-DOGC-A-15296015-2015

02.02.01.04 Peó especialista Vehicles –Ferreteria

L AP 13 PEE NS AD 6 A2 B PT (3)

02.02.01.05 Peó manteniment L AP 12 PE NS AD 6 B1 B PT (3)

02.03 Brigada de Neteja d’Edificis i Carrers

02.03.01 Encarregat/ada Brigada deNeteja d’Edificis i Carrers

L C2 16 CG S CO 5 B2 B PT (3)

02.03.01.01 Operari/ària de netejadependències i instal·lacionsmunicipals

L AP 10 OPN NS AD 6 A2 PT O


L AP 10 OPN NS AD 6 A2 P O





02.03.01.05 Peó neteja viària L AP 12 PEN NS AD 6 A2 PT (4)

02.04 Brigada de Jardineria i de Piscina

02.04.01 Encarregat/ada Brigada deJardineria i de Piscina

L C2 16 CG S CO 5 B2 B PT (3)

02.04.01.01 Socorrista L C2 14 SOC NS AD 5 B2 TS-PA P-TM/T

O

02.04.01.02 Socorrista L C2 14 SOC NS AD 5 B2 TS-PA P-TM/T

O

02.04.01.03 Taquiller/a L AP 10 TAQ NS AD 6 B1 P-TM/T

O


O


O

03 ÀREA DE SERVEIS A LA PERSONA

03.01 Biblioteca i Telecentre Municipal

03.01.01 Auxiliar Biblioteca iTelecentre

L C2 16 AUXB

NS AD 5 C1 P O

03.02 Pavelló Municipal

03.02.01 Monitor/a d’esports L C2 16 MON

ES

NS AD 5 B2 TS-PA PT-T

M/T

O

03.03 Casal d’Estiu i Parc de Nadal

03.03.01 Director/a de lleure L C2 16 DLL NS AD 5 C1 TDLL P O

03.03.01.01 Monitor/a de lleure L C2 13 MLL NS AD 5 B2 TMLL P O



CVE-DOGC-A-15296015-2015

03.03.01.02 Monitor/a de lleure L C2 13 MLL NS AD 5 B2 TMLL P O

03.03.01.03 Premonitor/a de lleure L AP 10 PMLL NS AD 6 B2 TPMLL P O

Explicació de les abreviatures

Columna ID/NF: Codi identificació del lloc de treball

Columna R (Règim jurídic): F (funcionarial) – L (laboral) – E (eventual)

Columna GP: Grup/subgrup classificació professional

Columna CD: Complement de destí

Columna CE: Complement específic.

Columna ESC (Escala): HN (Habilitació nacional) – AG (Administració general) – AE (Administració especial)

Columna SE (Subescala): S-I (Secretaria Intervenció) – DG (De gestió) – AD (Administrativa) – TC (Tècnica) –AU (Auxiliar)

Columna CL (Classe): 3a (Tercera) – TD (Tècnica diplomada)

Columna CAT (Categoria): AUX (Auxiliar administratiu) – CG (Cap de Grup) – OF2 (Oficial segona) – PEE (Peóespecialista) – PE (Peó) -

OPN (Operari dependències) – PEN (Peó neteja viària) – SOC (Socorrista) – TAQ (Taquiller) – AUX B (Auxiliarbiblioteca) – MON ES (Monitor d’esports) – DLL (Director de lleure) – MLL (Monitor de lleure) – PMLL(Premonitor de lleure)

Columna T (Tipus de lloc ): S (Singularitzat) – NS (No singularitzat)

Columna PRV (Forma de provisió de lloc ): Ll (Lliure designació) – CO (Concurs) – AD (Adscripció directa)

Columna FR (Formació Requerida): 1(Llicenciatura en Dret, Ciències Polítiques, Sociologia o Econòmiques) – 2(Diplomatura o equivalent) –

3 (Diplomatura en arquitectura tècnica o equivalent) – 4 (Batxiller, FP II o equivalent) – 5 (Graduat Escolar,FPI o equivalent) – 6 (Certificat d’escolaritat o equivalent)

Columna NC (Nivell de català): C1 (Nivell de suficiència) – B2 (Nivell intermedi) – B1 (Nivell elemental)– A2(Nivell bàsic)

Columna AR (Altres requisits): B (Permís conduir B) – TS-PA (Títol de socorrista aquàtic actualitzat o vigent.Títol de Primers Auxilis) – TDLL (Títol de director/a d’activitats de temps lliure infantil i juvenil) – TMLL (Títol demonitor/a d’activitats de temps lliure infantil i juvenil) – TPMLL (Títol de Premonitor/a de lleure)

Columna JOR (Jornada): O (Ordinària) – P (Parcial) – PT (Partida) – P-T M/T (Parcial i torns matí/tarda ambfestius) – PT-T M/T (Partida i a l’estiu torns matí/tarda amb festius)

Columna DED (Dedicació):

(1) Disponibilitat horària fora de la jornada laboral per necessitats puntuals de l'àmbit, assistències a lessessions dels òrgans col·legiats, actes, reunions, etc..

(2) Disponibilitat horària fora de la jornada laboral per pregonar els bans municipals per megafonia

O: Ordinària

(3): Disponibilitat horària i guàrdia localitzable per atendre situacions derivades d'emergències, urgències,acumulacions de feines, etc. (assistència actes protocol·laris, assistències a les sessions dels òrgans col·legiats,etc.)

(4) Disponibilitat horària fora de la jornada laboral per realitzar la neteja del mercat, esdeveniments, etc..



CVE-DOGC-A-15296015-2015

(5) Disponibilitat horària fora de la jornada laboral per obrir i tancar el pavelló esportiu fins i tot en caps desetmana

Columna OB (Observacions):

(1) A funcionaritzar

Riba-roja d’Ebre, 13 d’octubre de 2015

Joan Baptiste Miró Raduà

Secretari interventor

(15.296.015)



CVE-DOGC-A-15296015-2015


AJUNTAMENTS

AJUNTAMENT DE SANT ANTONI DE VILAMAJOR

ANUNCI sobre nomenament d'un funcionari.

Per Decret de l’Alcaldia núm. 152/2015, de 19 d’octubre de 2015, es va resoldre nomenar el Sr. EduardAguilera Guardi com a funcionari interí, amb efectes del dia 22 d’octubre de 2015, en la categoriavigilant/auxiliar de policia local, escala d’administració especial, subescala de serveis especials, grup E.

La qual cosa es fa pública d’acord amb el que disposen l’article 291.3 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei Municipal de Règim Local de Catalunya i l’article 94.3 delReglament del personal al servei dels ens locals.

Sant Antoni de Vilamajor, 23 d’octubre de 2015

M. Lluïsa Berdala Cirera

Alcaldessa

(15.296.049)



CVE-DOGC-A-15296049-2015


AJUNTAMENTS


ANUNCI sobre licitació per a la contractació del servei de manteniment i conservació de l'aigua iinfraestructures del llac artificial del parc de Marianao i del manteniment integral de la font ornamentalsituada a la plaça de l'Ajuntament (N805/U670/2015/000083).

N805/U670/2015/000083

La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, en la sessió ordinària, que tingué lloc el dia19 d'octubre de 2015, va aprovar el plec de clàusules administratives particulars i el plec de condicionstècniques particulars, per a la contractació del servei de manteniment i conservació de l'aigua i infrastructuresdel llac artificial del Parc de Marianao i del manteniment integral de la font ornamental situada a la plaça del'Ajuntament. Així mateix, va aprovar la convocatòria de la licitació que ara s’anuncia:

1. Objecte del contracte.- És objecte del contracte els següents serveis de manteniment que es divideix en 2lots:

Lot 1: manteniment i conservació de l'aigua i infrastructures del llac artificial del Parc de Marianao Lot 2:manteniment integral de la font ornamental situada a la plaça de l'Ajuntament.

El contracte té una durada de dos anys, prorrogable dos anys més, previ acord d'ambdues parts.

2. Tramitació, procediment i forma d’adjudicació.- Aquest expedient de contractació es tramita per viaordinària, en la modalitat de procediment obert.

3. Pressupost de licitació.- El preu de licitació pel qual s’haurà de realitzar la proposta econòmica és per laquantitat de: Lot 1: 82.380,00 euros (més IVA), Lot 2: 20.600,00 euros (més IVA).

Les obligacions econòmiques derivades de l’adjudicació del servei aniran a càrrec de les aplicacionspressupostàries següents:

- 49.839,90.- euros, (IVA inclòs) a càrrec de l'aplicació pressupostària 670.17100.21002 "Manteniment LlacMarianao", per al servei de manteniment del llac artificial del Parc Marianao del pressupost municipal de 2016.

- 49.839,90.- euros (IVA inclòs) a càrrec de la mateixa aplicació pressupostària del pressupost municipal de2017.

- 12.463,00.- euros, (IVA inclòs) a càrrec de l'aplicació pressupostària 670.17101.21004 "Manteniment dePlaces, per al servei de manteniment integral de la font ornamental de la plaça de l'Ajuntament del pressupostmunicipal de 2016.


4. Obtenció de documentació i informació.- Els plecs corresponents a aquesta convocatòria estaran disponiblesa la web municipal (www.santboi.cat), al perfil de contractant de l’Ajuntament.

5. Presentació d’ofertes.- La data límit de presentació d’ofertes serà de 15 dies naturals, comptadors des del'endemà de la data de la publicació de l'anunci de licitació del contracte al Diari Oficial de la Generalitat deCatalunya.



CVE-DOGC-A-15295116-2015

http://www.santboi.cat/

6. Documentació a presentar: La documentació a presentar pels licitadors és la relacionada a la clàusula 11 delplec administratiu que regeix aquesta licitació; i s’haurà de presentar al Registre General d’Entrada del’Ajuntament (Pl. Ajuntament, 1, 08830 Sant Boi de Llobregat), amb indicació de l’objecte de la contractació iadreçat a la Mesa de Contractació. Si l’últim dia és festiu a la vila de Sant Boi de Llobregat, s’entendràprorrogat fins el següent dia hàbil.

7. Obertura d’ofertes: L’obertura de les ofertes presentades es durà a terme segons el que estableix la clàusula13 del plec de clàusules administratives particulars.

8. Documentació acreditativa de la solvència econòmica i financera i tècnica o professional: Els licitadorshauran d’acreditar la seva solvència econòmica i financera i tècnica pels mitjans següents:

La solvència econòmica i financera s’acreditarà mitjançant:

- Volum anual de negocis, o bé volum anual de negocis en l’àmbit al que es refereix el contracte, per importigual o superior a l'exigit en l'anunci de licitació i en els plecs del contracte o, en el seu defecte, l'establertreglamentàriament.

La solvència tècnica o professional s’acreditarà pels mitjans següents:

- Una relació dels principals serveis o treballs realitzats en els últims cinc anys que inclogui import, dates i eldestinatari, públic o privat, dels mateixos. Els serveis o treballs efectuats s’acreditaran mitjançant certificatsexpedits o visats per l’òrgan competent, quan el destinatari sigui una entitat del sector públic; quan eldestinatari sigui un subjecte privat, mitjançant un certificat expedit per aquest o, a manca d’aquest certificat,mitjançant una declaració de l’empresari; en el seu cas, aquests certificats seran comunicats directament al'òrgan de contractació per l'autoritat competent.

- Indicació del personal tècnic o de les unitats tècniques, integrades o no a l’empresa, participants en elcontracte, especialment aquells encarregats del control de qualitat.

9. Criteris de valoració: Els criteris en base als quals es proposarà l’adjudicatari seran els que resultin delsegüent barem de puntuació amb la ponderació que s’indica:

1. Per l'oferta econòmica que millori el tipus de licitació, fins a 15 punts.

LOT.-1 Per cada tram de 300,00 .-euros de baixa, s'atorgarà 1 punt, fins a un màxim de 15 punts.

LOT.-2 Per cada tram de 75,00 .-euros de baixa s'atorgarà 1 punt, fins a un màxim de 15 punts.

2. Per altres millores addicionals, relacionades amb l'objecte del contracte, valorades econòmicament, fins a 9punts. La puntuació s'atorgarà en funció de la seva idoneïtat i adaptabilitat al contracte, independentment delseu import.

3. Per la idoneïtat de la memòria explicativa de l'abast proposat del servei i del pla de treball, objecte delcontracte, fins a 4 punts.

En el cas d’un empat entre dos o més de les empreses licitadores, s’estarà allò establert a la disposicióaddicional 4a del TRLCSP. En cas de persistir l’empat, es farà un sorteig al qual es convidarà a les empreses.

10. Despeses d’anuncis: Seran per compte de l’adjudicatari.

Sant Boi de Llobregat, 20 d'octubre de 2015



CVE-DOGC-A-15295116-2015

Juan Antonio Tamayo Fernández

Tinent d'alcalde de l'Àrea de Governança i Qualitat Democràtica

(15.295.116)



CVE-DOGC-A-15295116-2015


AJUNTAMENTS


ANUNCI sobre licitació per a la contractació del servei de manteniment dels ascensors de diversesdependències municipals (N805/U670/2015/000056).

N805/U670/2015/000056

La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, en la sessió ordinària, que tingué lloc el dia19 d'octubre de 2015, va aprovar el plec de clàusules administratives particulars, el plec de prescripcionstècniques particulars i l'annex 1, que regeixen la contractació del servei de manteniment dels ascensors dediverses dependències municipals. Així mateix, va aprovar la convocatòria de la licitació que ara s’anuncia:

1. Objecte del contracte.- És objecte del contracte el servei de manteniment dels ascensors de diversesdependències municipals que es divideix en 2 lots:

Lot 1: manteniment d'ascensors interiors.

Lot 2: manteniment d'ascensors exteriors.



3. Pressupost de licitació.- El preu de licitació pel qual s’haurà de realitzar la proposta econòmica és per laquantitat de: Lot 1: 71.340,00 euros (més IVA), Lot 2: 7.560,00 euros (més IVA).

Les obligacions econòmiques derivades de l’adjudicació del servei aniran a càrrec de les aplicacionspressupostàries següents:

- L’import de 45.713,80 .-euros (IVA inclòs), a càrrec de l’aplicació pressupostària 670.92080.21300“Manteniment i Reparació Ascensors”, del pressupost municipal de l'any 2016.

- L’import de 49.755,20 .-euros (IVA inclòs), a càrrec de la mateixa aplicació pressupostària, del pressupostmunicipal de l'any 2017.

4. Obtenció de documentació i informació.- Els plecs corresponents a aquesta convocatòria estaran disponiblesa la web municipal (www.santboi.cat), al perfil de contractant de l’Ajuntament.


6. Documentació a presentar: La documentació a presentar pels licitadors és la relacionada a la clàusula 10 delplec administratiu que regeix aquesta licitació; i s’haurà de presentar al Registre General d’Entrada del’Ajuntament (Pl. Ajuntament, 1, 08830 Sant Boi de Llobregat), amb indicació de l’objecte de la contractació iadreçat a la Mesa de Contractació. Si l’últim dia és festiu a la vila de Sant Boi de Llobregat, s’entendràprorrogat fins el següent dia hàbil.



CVE-DOGC-A-15295117-2015


7. Obertura d’ofertes: L’obertura de les ofertes presentades es durà a terme segons el que estableix la clàusula12 del plec de clàusules administratives particulars.

8. Documentació acreditativa de la solvència econòmica i financera i tècnica o professional: Els licitadorshauran d’acreditar la seva solvència econòmica i financera i tècnica pels mitjans següents:

La solvència econòmica i financera s’acreditarà pels mitjans següents:

- Declaració sobre el volum global de negocis i , en el seu cas, sobre el volum de negocis en l’àmbit d'activitatscorresponent a l'objecte del contracte, referit com a màxim als tres últims exercicis disponibles en funció de ladata de creació o d'inici de les activitats de l'empresari, en la mesura que disposi de les referències de ditvolum de negocis.

- Justificant de l’existència d’una assegurança d’indemnització per riscos professionals.

La solvència tècnica o professional s’acreditarà mitjançant relació dels principals serveis o treballs realitzats enels últims tres anys que inclogui import, dates i el destinatari, públic o privat, dels mateixos. Els serveis otreballs efectuats s’acreditaran mitjançant certificats expedits o visats per l’òrgan competent, quan eldestinatari sigui una entitat del sector públic; quan el destinatari sigui un subjecte privat, mitjançant uncertificat expedit per aquest o, a manca d’aquest certificat, mitjançant una declaració de l’empresari; en el seucas, aquests certificats seran comunicats directament a l'òrgan de contractació per l'autoritat competent.


1.- Per l’oferta econòmica que millori el tipus de licitació:

1 punt per cada 250,00 .-euros de baixa, fins a un màxim de 20 punts (Lot 1).

1 punt per cada 100,00 euros de baixa, fins a un màxim de 5 punts (Lot 2).

2.- Pel compromís de temps màxim per al rescat de persones, fins a 6 punts.

[6 punts (0-15min), 4 punts (15-30min), 2 punts (30-40min) i 0 punts més de 40 min]

3.- Pel compromís de temps màxim de primera atenció personal d'avaries, fins a 6 punts.

[6 punts (0-30min), 4 punts (30-60min), 2 punts (60-120min) i 0 punts més de 120 min]

4.- Per altres millores addicionals valorades econòmicament (preus material pvp fabricant i ma d'obra baseITEC), fins a 5 punts. La puntuació s'atorgarà en funció de la seva idoneïtat i adaptabilitat al contracte,independentment del seu import.

5. - Pel pla bàsic de funcionament, fins a 5 punts.





Tinent d'alcalde de Governança i Qualitat Democràtica

(15.295.117)



CVE-DOGC-A-15295117-2015


AJUNTAMENTS


ANUNCI sobre licitació per a la contractació del servei de manteniment d'instal·lacions de climatització(N805/U670/2015/000084).

N805/U670/2015/000084

La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, en la sessió ordinària, que tingué lloc el dia19 d'octubre de 2015, va aprovar el plec de clàusules administratives particulars, el plec de condicionstècniques particulars i els annexos 1 i 2 per a la contractació del servei de manteniment de les instal.lacions declimatització, calefacció i aigua calenta sanitària per diverses dependències municipals. Així mateix, va aprovarla convocatòria de la licitació que ara s’anuncia:

1. Objecte del contracte.- És objecte del contracte el servei de manteniment de les instal.lacions declimatització, calefacció i aigua calenta sanitària per diverses dependències municipals.



3. Pressupost base de licitació.- El preu de licitació pel qual s’haurà de realitzar la proposta econòmica és per laquantitat de 68.950,94 euros (més l’IVA corresponent). Les obligacions econòmiques derivades de l’adjudicaciódel servei aniran a càrrec de les aplicacions pressupostàries següents:

- 31.286,49.-euros (IVA inclòs) a càrrec de l'aplicació pressupostària 670.92080.21201 "Mantenimentdependències municipals", del pressupost municipal de 2016.

- 31.286,49.-euros (IVA inclòs) a càrrec de la mateixa aplicació pressupostària del pressupost municipal de2017.

- 10.428,83.- euros (IVA inclòs) a càrrec de l'aplicació pressupostària 670.33703.21205 "Manteniment casalsde barri", del pressupost municipal de 2016.


4. Obtenció de documentació i informació.- Els plecs i els annexos corresponents a aquesta convocatòriaestaran disponibles a la web municipal (www.santboi.cat), al perfil de contractant de l’Ajuntament.


6. Documentació a presentar: La documentació a presentar pels licitadors és la relacionada a la clàusula 10 delplec administratiu que regeix aquesta licitació; i s’haurà de presentar al Registre General d’Entrada del’Ajuntament (Pl. Ajuntament, 1, 08830 Sant Boi de Llobregat), amb indicació de l’objecte de la contractació iadreçat a la Mesa de Contractació. Si l’últim dia és festiu a la vila de Sant Boi de Llobregat, s’entendrà



CVE-DOGC-A-15296075-2015


prorrogat fins el següent dia hàbil.

7. Obertura d’ofertes.- L’obertura de les ofertes presentades es durà a terme segons el que estableix laclàusula 12 del plec de clàusules administratives particulars.

8. Criteris de selecció per acreditar la solvència econòmica i financera i tècnica: Els licitadors hauran d’acreditarla seva solvència econòmica i financera i tècnica pels mitjans següents:

La solvència econòmica i financera s’acreditarà mitjançant:

- Declaració sobre el volum global de negocis i, en el seu cas sobre el volum de negocis en l’àmbit d'activitatscorresponent a l'objecte del contracte, referit com màxim als tres últims exercicis disponibles en funció de ladata de creació o d'inici de les activitats de l'empresari, en la mesura que es disposi de les referències de ditvolum de negocis.

La solvència tècnica o professional s’acreditarà pels mitjans següents:

- Una relació dels principals serveis o treballs realitzats en els últims tres anys que inclogui import, dates i eldestinatari, públic o privat, dels mateixos. Els serveis o treballs efectuats s’acreditaran mitjançant certificatsexpedits o visats per l’òrgan competent, quan el destinatari sigui una entitat del sector públic; quan eldestinatari sigui un subjecte privat, mitjançant un certificat expedit per aquest o, a manca d’aquest certificat,mitjançant una declaració de l’empresari; en el seu cas, aquests certificats seran comunicats directament al'òrgan de contractació per l'autoritat competent.

- Indicació del personal tècnic o de les unitats tècniques, integrades o no a l’empresa, participants en elcontracte, especialment aquells encarregats del control de qualitat.


1. Per l'oferta econòmica que millori el tipus de licitació, 1 punt per cada tram de 200 € de baixa, fins a 20punts.

2. Per la idoneïtat del pla de treball del servei objecte de contracte, fins a 7 punts.

3. Per les millores, relacionades amb l'objecte de contracte, valores econòmicament (preus ma d'obra ITEC,preus material PVP fabricant), fins a 7 punts. La puntuació s'atorgarà en funció de la seva idoneïtat iadaptabilitat al contracte, independentment del seu import.

4. Per la reducció del termini de primera assistència i reparació d'avaries, respectivament, segons clàusula2.2.1. del plec tècnic. 1 punt per cada 4 hores de reducció, fins a 4 punts.






(15.296.075)



CVE-DOGC-A-15296075-2015


AJUNTAMENTS


ANUNCI sobre aprovació del plec de clàusules administratives particulars que regeix la licitació per a lacontractació de la gestió del servei públic en la modalitat de concessió per a l’explotació de l’estadimunicipal d’atletisme Constantí Miranda (N801/U224/2015/047).

N801/U224/2015/047

La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, en la sessió del dia 5 d'octubre de 2015, vaaprovar la incoació de l'expedient i el plec de clausules administratives particulars que regeix la licitació per ala contractació de la gestió del servei públic en la modalitat de concessió per a l’explotació de l’Estadi Municipald’Atletisme Constantí Miranda; el qual se sotmet a informació pública, per un termini de 20 dies, a comptar apartir de l'endemà de l'última de les publicacions d'aquest acord al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya,al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i al tauler d'anuncis de l'Ajuntament, a l'efecte de presentaciód'al·legacions. Es considerarà aprovat definitivament si en el termini d'informació pública no s'hi presenta capal·legació.




(15.299.076)



CVE-DOGC-A-15299076-2015


AJUNTAMENTS


EDICTE sobre aprovació inicial de l'expedient d'ocupació directa de diverses finques.

Pel present es fa saber que en data 14 d'agost de 2015 l'alcalde ha dictat el següent

DECRET:

1.- Iniciar l'expedient d'ocupació directa de les finques següents:

Finca nº1:

Dades cadastrals Referència Cadastral 6161402DG9766S0001ZO

Propietari PROM.I CONST.DE XALETS NOU MONTSENY,SL

CIF B08834996

Adreça CL TARRAGONA 104 Pl:EN Pt:3

08015 BARCELONA (BARCELONA)

Superfície de finca 21.960 m2

Dades Registrals Nº Finca 536

Superficie 23.708,33 m2

IDUFIR 17008001266166

Tom/llibre/foli 3429/15/158

CÀRREGUES HIPOTECA CAJA DE AHORROS DEL MEDITERRANEO – BANC DE SABADELL (3.717.000€)

EMBARG ESTADO – AGENCIA TRIBUTARIA (200.721,26€)

EMBARG MIQUEL TERMENS SL (54.547,21€)

Superfície afectada 519 m2

Finca nº2:

Dades cadastrals Referència Cadastral 6161405DG9766S0001WO



CVE-DOGC-A-15295118-2015


CIF B08834996

Adreça

CL TARRAGONA 104 Pl:EN Pt:3




Superfície 18.589,50 m2

IDUFIR 17008000529170


CÀRREGUES HIPOTECA CAJA DE AHORROS DEL MEDITERRANEO – BANC DE SABADELL (1.601.000€)



Superfície que s’expropia 566 m2

Finca nº3:

Dades cadastrals Referència Cadastral 6161406DG9766S0001AO


CIF B08834996

Adreça

CL TARRAGONA 104 Pl:EN Pt:3




Superfície 5.467,00 M2

IDUFIR 17008000504191


CÀRREGUES HIPOTECA CAJA DE AHORROS DEL MEDITERRANEO – BANC DE SABADELL (682.000€)





CVE-DOGC-A-15295118-2015

Superfície que s’expropia 603 m2

2.- Publicar aquest acord al BOP i DOGC per termini de quinze dies per a la presentació d'al·legacions, inotificar-lo a les persones propietàries i titulars de drets inscrits al Registre de la propietat, i a la resta detitulars de drets que siguin coneguts, per que en l’esmentat termini puguin presentar al·legacions.

3.- Sol·licitar al Registrador de la propietat la pràctica d'una nota marginal a la inscripció de les finquesafectades.

El que es fa públic als efectes procedents.

Santa Llogaia, 14 d'agost de 2015

David Bahí i Serra

Alcalde

(15.295.118)



CVE-DOGC-A-15295118-2015


AJUNTAMENTS


EDICTE sobre notificació d'inici del expedient d'aprovació inicial d'ocupació directa de diverses finques.

Vista la necessitat immediata ocupació terrenys inclosos al sector SND camp de l’amo (Sòl urbanitzable Nodelimitat) per tal de procedir a la construcció del projecte de pavimentació del camí de Figueres, redactat perl’arquitecte Lluís Gratacós Soler.

Per part d'aquest Ajuntament s'han emès notificacions de l'aprovació inici de l'expedient d'ocupació directa deconformitat amb el què disposa el Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de laLlei d’Urbanisme i el Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme,modificat pel Decret 80/2009, de 19 de maig, pel qual s’estableix el règim jurídic dels habitatges destinats afer efectiu el dret de reallotjament, i es modifica el Reglament de la Llei d’Urbanisme pel que fa al dret dereallotjament, i les justificacions indicades en aquesta resolució, d'una porció de 566 m2 de la finca registralnúm. 372, d’una porció de 566 m2 de la finca registral núm. 536 i d’una porció de 603 m2 de la finca registralnúm. 146 propietat de Promocions i Construccions de Xalets Nou Montseny S.L, per al destí esmentat

Atès que realitzades les notificacions no s'ha pogut localitzar als interessats:

Miquel Termens S.L,

Es fa públic en el Butlletí Oficial de la Província, perquè serveixi de notificació als efectes legals, de conformitatamb el que preveu l'apartat 4t. de l'article 59 de la vigent Llei de Règim Jurídic de les AdministracionsPúbliques i del Procediment Administratiu Comú.

En conseqüència es notifica als esmentats interessats que poden formular les al·legacions que creguinoportunes en el termini de quinze dies a partir de la publicació d'aquest edicte.

Santa Llogaia d’Àlguema, 20 d’octubre de 2015

David Bahi i Serra

Alcalde president

(15.295.120)



CVE-DOGC-A-15295120-2015


AJUNTAMENTS

AJUNTAMENT DE VALLROMANES

ANUNCI sobre aprovació definitiva del Projecte de reforma de l'escala interior del campanar de l'església.

Es fa públic, a l'efecte de l'article 38.2 del Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals aprovat pelDecret 179/1995, de 13 de juny, perquè se’n prengui coneixement que, la Junta de Govern Local , en la sessiócelebrada el passat dia 6 d’octubre de 2015 , va adoptar un acord la part dispositiva del qual és la següent:

“ ÚNIC.- APROVAR DEFINITIVAMENT el projecte de Reforma de l’Escala interior del Campanar de l’Església”,redactat per Juan Manuel Navarro Bastidas, amb un pressupost per contracte de 22.848,64 euros, i disposar-ne, alhora, la publicació oficial del present acord.”

Contra el present acord, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar, alternativament, recurs dereposició potestatiu, en el termini d’un mes a comptar des del dia següent a la publicació del present anunci,davant la Junta de Govern Local d’aquest Ajuntament de Vallromanes, de conformitat amb els articles 116 i117 de Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procedimentadministratiu comú, o bé recurs contenciós administratiu, davant el Jutjat Contenciós Administratiu deBarcelona en el termini de dos mesos a comptar des del dia següent a la publicació del present anunci, deconformitat amb l’article 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, de la jurisdicció contenciosa administrativa. Sis’optés per interposar el recurs de reposició potestatiu, no podrà interposar recurs contenciós administratiu finsque el primer sigui resolt expressament o s’hagi produït la seva desestimació per silenci. Tot això sens perjudicique pugui exercitar qualsevol altre recurs que estimi pertinent.

Vallromanes, 9 d'octubre de 2015

David Ricart i Miró

Alcalde

(15.295.122)



CVE-DOGC-A-15295122-2015


ALTRES ORGANISMES

INSTITUT MUNICIPAL DE PARCS I JARDINS DE BARCELONA

ANUNCI sobre aprovació de la incorporació al catàleg d’arbres d’interès local de l’Ajuntament de Barcelonade quatre (4) noves fitxes.

El Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, en sessió de data de 5 de maig de 2015, haadoptat el següent acord:

APROVAR la incorporació al Catàleg d’arbres d’interès local de l’Ajuntament, per tal d’assegurar la protecciódels exemplars que, per les seves característiques peculiars de bellesa, raresa i antiguitat, han d’ésserconservats dins el terme municipal, de noves fitxes, corresponents als arbres següents: - Araucaria columnaris,ubicat al pati de la Casa de la Misericòrdia.- Pinus pinea, ubicat al c/ August Font, 2. - Ulmus pumila, ubicat ala cantonada de la Diagonal amb el c/ Josep Pla.-Pterocarya íraxinifolia, Acer pseudoplatanus i Fraxinusangustifolia, ubicats a l’antic Jardí Botànic de Montjuïc.PUBLICAR el present acord a la Gaseta Municipal i alDiari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

La qual cosa es fa pública als efectes d’allò establert a l’art.58 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de ProcedimentAdministratiu de Catalunya.


Sílvia Ruiz de Valdivia i Martín

Secretària accidental del Consell d’Administració

(15.296.071)



CVE-DOGC-A-15296071-2015


ALTRES ORGANISMES

ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA

ANUNCI sobre convocatòria de concurs públic per a la contractació temporal en pràctiques d’un/a tècnic/asuperior graduat/ada en química o farmàcia (exp. 2424/15).

El gerent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, per decret de data 19 d’octubre de 2015, ha resolt convocarconcurs públic per a la contractació temporal en pràctiques d’un/a tècnic/a superior graduat/ada en Química oFarmàcia, del grup A, subgrup A1, adscrit/a al Servei del Laboratori de la Direcció de Serveis del Cicle del’Aigua de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Les bases de selecció del citat concurs es troben a Administració de Personal de l’Àrea Metropolitana deBarcelona (c/ 62, núm. 16, edifici B, planta baixa, sector A, Zona Franca, 08040- Barcelona) i al webwww.amb.cat.

Les persones interessades, hauran de presentar la sol·licitud acompanyada de currículum vitae detallat ifotocopia dels documents acreditatius dels mèrits que al·leguin, durant el termini de vint dies naturals, acomptar de l’endemà de la publicació d’aquesta convocatòria al DOGC, de dilluns a divendres, de 9 a 14 hores.

Les sol·licituds també podran ser presentades d’acord amb el que determina l’article 38 de la Llei 30/1992, de26 de novembre (RJPA).


Sebastià Grau Àvila

Secretari general

(15.296.021)



CVE-DOGC-A-15296021-2015


TRIBUNALS SUPERIORS DE JUSTÍCIA

SECCIÓ CINQUENA DE LA SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DEJUSTÍCIA DE CATALUNYA

EDICTE sobre interposició d'un recurs contenciós administratiu (exp. 364/2015).

La Letrada de la Administración de Justicia con destino en la Sección Quinta de la Sala de lo ContenciosoAdministrativo del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña,

HACE SABER: Que por FLORENTINA ASTORGA GARCIA se ha interpuesto recurso contencioso administrativo alcual le ha correspondido el número 364/2015, contra la resolución del conseller de Salut de fecha 28 de juliolde 2015, mediante la cual se inadmiete el recurso de alzada interpuesto contra el acuerdo del Colegio deFarmacéuticos de Barcelona de 18 de noviembre de 2014, que ordena el cierre definitivo de la oficina defarmácia de la recurrente situada en la C/ Perú nº 275 de Barcelona, ABS Barcelona 10C.

Lo que se hace público a los efectos preceptuados en el artículo 47 de la Ley reguladora de esta Jurisdicción. Lapublicación del presente edicto servirá de emplazamiento a las personas a cuyo favor deriven derechos delpropio acto administrativo recurrido, y así mismo, a las que puedan tener interés directo, profesional oeconómico en el asunto, para que si lo desean puedan personarse en legal forma en las presentes actuacioneshasta el momento en que hayan de ser emplazados para contestar la demanda.

Barcelona, 21 de octubre de 2015

Carmen García Madorell

Letrada de la Administración de justicia

(15.296.025)



CVE-DOGC-A-15296025-2015



JUTJAT DE PRIMERA INSTÀNCIA I INSTRUCCIÓ NÚM. 8 DE GAVÀ

EDICTE sobre actuacions de judici verbal (exp. 144/2015).

D/ña. Miquel Sanchez Garcia Letrado de la Adm. de Justicia del Juzgado Primera Instancia 8 Gavà

HAGO SABER:

Que en este Juzgado se tramitan bajo núm. 144/2015-B actuaciones de Juicio verbal a instancia de CCPP. C/ARCADI BALAGUER, 92 (CASTELLDEFELS) representado por el Procurador/a Sr/a. JOSE ANTONIO LOPEZJURADO GONZALEZ contra PATRIMONIO INMOBILIARIO EMPRESARIAL,S.A. sobre reclamación de cantidad enlos que en resolución dictada el dia de la fecha se ha acordado notificar por edictos a PATRIMONIOINMOBILIARIO EMPRESARIAL,S.A. por ignorarse su paradero, la sentencia cuyo encabezamiento y fallo es deltenor literal siguiente:

SENTENCIA 139

En Gavà, a uno de octubre de dos mil quince.

JORDI JOAN SIMARRO I DALMASES, Juez sustituto de este Juzgado, he visto en juicio oral y público lospresentes autos de Juicio Verbal, en que han tenido intervención las siguientes partes:

DEMANDANTE

COMUNIDAD DE PROPIETARIOS DE LA CALLE ARCADI BALAGUER, NUMERO 92, DE CASTELLDEFELS

PROCURADOR JOSE ANTONIO LOPEZ JURADO GONZALEZ

ABOGADO ALEJANDRO MARTINEZ VIVANCOS

DEMANDADO

PATRIMONIO INMOBILIARIO EMPRESARIAL, S. A., en rebeldía

FALLO

ESTIMO LA DEMANDA INTERPUESTA POR

DEMANDANTE

COMUNIDAD DE PROPIETARIOS DE LA CALLE ARCADI BALAGUER, NUMERO 92, DE CASTELLDEFELS

PROCURADOR JOSE ANTONIO LOPEZ JURADO GONZALEZ

ABOGADO ALEJANDRO MARTINEZ VIVANCOS

CONTRA

DEMANDADO

PATRIMONIO INMOBILIARIO EMPRESARIAL, S. A., en rebeldía

CONDENO A PATRIMONIO INMOBILIARIO EMPRESARIAL, S. A., a pagar a la COMUNIDAD DE PROPIETARIOSDE LA CALLE ARCADI BALAGUER, NUMERO 92, DE CASTELLDEFELS, la cantidad de TRES MIL CUATROCIENTOSSETENTA EUROS, con un interés anual igual al interés legal del dinero incrementado en dos puntos.

COSTAS. Impongo las costas procesales a la demandada.



CVE-DOGC-A-15295090-2015

MODO DE IMPUGNACION:

Contra esta sentencia no cabe recurso alguno.

ASI POR ESTA MI SENTENCIA, de la que se expedirá testimonio para su unión a los autos, lo pronuncio, mandoy firmo.

Y para que sirva de notificación al demandado PATRIMONIO INMOBILIARIO EMPRESARIAL,S.A. en ignoradoparadero libro el presente.

Gavà, 15 de octubre de 2015

El letrado de la Administración de justícia, firma ilegible

(15.295.090)



CVE-DOGC-A-15295090-2015




EDICTE sobre judici de guarda, custòdia o aliments de fills menors no matrimonials no consensuats (exp.965/2014).

Juzgado de Primera Instancia nº 14 de Barcelona (Familia)

Avenida Gran Via de les Corts Catalanes, 111, edifici C planta 4 - Barcelona CP.: 08075

TEL: 935549414

FAX: 935549514

E-MAIL: [email protected]

Juicio: Guarda, custodia o alimentos de hijos menores no matrimoniales no consensuados 965/2014

Sección: 3

Sobre: Proceso especial contencioso guarda y custodia hijos comunes

Parte demandante/ejecutante: Fatima Rabii

Procurador: Arantxa Reche Calduch

Abogado: Ester Martín González

Parte demandada/ejecutada: Rabah Moussouber

Procurador:

Abogado:

Oscar Aldaz Alfranca , Secretario judicial del Juzgado de Primera Instancia nº 14 de Barcelona (Familia)

Hago saber: Que en el Guarda, custodia o alimentos de hijos menores no matrimoniales no consensuados965/2014 que se tramita en este Órgano Judicial, promovido por FATIMA RABIL contra RABAH MOUSSOUBER,en rebeldia y paradero desconocido, se ha dispuesto notificar la sentencia recaídas en autos, de fecha 9-6-2015, cuyo encabezamiento y fallo es el siguiente:


Avenida Gran Via de les Corts Catalanes, 111, edifici C planta 4 - Barcelona - C.P.: 08075

TEL.: 935549414

FAX: 935549514

EMAIL: [email protected]

N.I.G.: 0801942120148201756

Guarda, custodia o alimentos de hijos menores no matrimoniales no consensuados 965/2014 -3

Materia: Proceso especial contencioso guarda y custodia hijos comunes



CVE-DOGC-A-15296016-2015

Cuenta BANCO SANTANDER:

IBAN en formato electrónico: ES5500493569920005001274

IBAN en formato papel: IBAN ES55 0049 3569 9200 0500 1274

Beneficiario: Juzgado de Primera Instancia nº 14 de Barcelona (Familia)

Concepto: Nº Cuenta Expediente del Juzgado

Parte demandante/ejecutante: Fatima Rabii

Procurador/a: Arantxa Reche Calduch

Abogado/a: Ester Martín González

Parte demandada/ejecutada: Rabah Moussouber

Procurador/a:

Abogado/a:

SENTENCIA Nº 318/2015

Magistrado: Joan Granero Peñalver

Lugar: Barcelona

Fecha: 9 de junio de 2015

FALLO

Que estimo parcialmente la demanda de medidas sobre guarda, custodia y alimentos y en consecuencia; enaras a determinar los efectos de la ruptura de la pareja de hecho y para determinar la guarda y la contribucióna los alimentos en favor de la hija común, R; indico las siguientes medidas definitivas:

1º.- Se establece que la guarda de la menor será monoparental en favor de la madre Dª FÁTIMA RABIL. Lanuda titularidad de la potestad parental será compartida, pero se atribuye el ejercicio exclusivo de la potestadparental sobre la menor a la madre, Sra. FÁTIMA RABIL.

2º.- A falta de puntual acuerdo entre los progenitores, no se establece ningún régimen de estancias de lamenor con su padre.

Así, no procede establecer, por el momento; régimen de estancias entre la menor y su padre. Otra cosa será, sicon posterioridad el padre mostrara interés, y siempre que la hija menor no resultase perjudicada; se podráestablecer un régimen de estancias con su padre que sea razonable y adecuado al interés de la menor.

3º.- El Sr. Moussouber debe contribuir con la cantidad de 150 euros mensuales para los alimentos de su hija.

La mencionada cantidad la ha de abonar el demandado dentro de los primeros cinco días de cada mes en lacuenta que designe la Sra. Fátima Rabil, siendo tal cifra revisable, de manera automática, conforme al I.P.C.que anualmente publique el organismo de oficial aplicación en Catalunya.

Del mismo modo, el Sr. Moussouber debe abonar el 50 % de los gastos extraordinarios de su hija, R

Finalmente, el Sr. Moussouber deberá abonar, en su caso, las actividades extraescolares de su hija , en elmismo porcentaje del 50 % de su coste.

4º.- Se revocan los consentimientos y poderes de cualquier clase que las partes se hayan otorgado entre sí.

Estas medidas definitivas sustituyen a las dictadas con anterioridad.



CVE-DOGC-A-15296016-2015

No procede la imposición de costas a ninguna de las partes.

Notifíquese la presente resolución a las partes, haciéndoles saber que no es firme y que contra la mismapodrán interponer recurso de Apelación, ante este Juzgado para que conozca la Audiencia Provincial deBarcelona, en el plazo de veinte días hábiles, apercibiéndoles de la necesidad de constituir depósito dispuestoen la D.A. 15ª de la L.O.P.J. de 6/85 de 1 julio, que deberá efectuarse en la Cuenta de Depósitos yConsignaciones de este Juzgado.

Así lo acuerda y firma.

Y, conforme a los artículos artículo 156.4 LEC, y 164 de la Ley de Enjuiciamiento Civil (LEC), para que sirva denotificación de RABAH MOUSSOUBER la parte demandada, cuyo deomicilio o residencia se desconoce, expido yfirmo el presente edicto que será fijado en el tablón de anuncios de esta Oficia Judicial y publicado, a instanciade la parte demandante, en el tablón de anuncios y en el DIARI OFICIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUYNA.

Barcelona, 3 de septiembre de 2015

El secretario judicial, firma ilegible

(15.296.016)



CVE-DOGC-A-15296016-2015






Avenida Gran Via de les Corts Catalanes, 111, edifici C planta 4 - Barcelona CP.: 08075

TEL: 935549416 FAX: 935549516

E- MAIL: [email protected]

Juicio: Guarda, custodia o alimentos de hijos menores no matrimoniales no consensuados 81/2015 Sección: A

Sobre: Proceso especial contencioso guarda y custodia hijos comunes

Parte demandante/ejecutante: ADRIANA ARANGO RODRIGUEZ

Procurador: Octavio Pesqueira Roca

Abogado: M ELENA RODRIGUEZ MENENDEZ

Parte demandada/ejecutada: Isaac Ouma Oloo

El Letrado de la Administración de Justicia Gibran Kalil Rivero del Juzgado de Primera Instancia nº 16 deBarcelona

HAGO SABER:

Que en los autos de guarda y custodia contenciosa nº 81/2015-A seguidos en este Juzgado a instancia deAdriana Arango Rodríguez, representada por el procurador Octavio Pesqueira Roca, contra Isaac Ouma Oloo, seha dictado en fecha 15/10/2015 la sentencia cuyo fallo es el siguiente:

FALLO

Que estimando parcialmente la demanda interpuesta por Dña. ADRIANA ARANGO RODRIGUEZ contra D. ISAACOUMA OLOO, acuerdo las siguientes medidas:

1º) atribución a la madre de la guarda de la hija común, ejerciendo en exclusiva la potestad parental. No serápreciso el consentimiento del otro progenitor ni autorización judicial para tramitar pasaporte o DNI de lamenor, cambio de domicilio, de centro escolar o sometimiento a tratamiento médico o quirúrgico de la menor.

2º) no establecer régimen de visitas a favor del padre y respecto de su hija, sin perjuicio de los acuerdos a losque quieran llegar ambos progenitores.

3º) obligación del padre de abonar 150.-€ mensuales en concepto de alimentos para la hija, por mensualidadesanticipadas, dentro de los cinco primeros días de cada mes y en doce mensualidades al año; este ingreso sehará en la cuenta corriente o de ahorro que señale la madre. La anterior cantidad será actualizada anualmente,conforme al índice de precios al consumo que señale el Instituto Nacional de Estadística u organismo que losustituya. Los gastos extraordinarios consistentes en futuros, imprevisibles y necesarios serán por mitad entreambos progenitores.

No se hace especial condena en costas.

Notifíquese esta resolución a las partes con indicación de que contra la misma cabe recurso de apelación que,en su caso, se interpondrá ante este Juzgado en el plazo de veinte días a contar desde el siguiente a sunotificación.

Así lo acuerdo, mando y firmo,



CVE-DOGC-A-15294048-2015

Mª Isabel Hernando Vallejo, Magistrada del Juzgado de Primera Instancia nº16 de Barcelona.

Y para que sirva de notificación en forma a Isaac Ouma Oloo declarado en situación de rebeldía procesal deacuerdo con lo dispuesto en el artículo 497.2 de la Ley de Enjuiciamiento Civil (LEC), expido el presente edicto.


El letrado de la Administración de justicia, firma ilegible

(15.294.048)



CVE-DOGC-A-15294048-2015





Juzgado de Primera Instancia nº 34 de Barcelona

Avenida Gran Via de les Corts Catalanes, 111, edifici C, planta 9 - Barcelona CP.: 08075

TEL: 935549434

FAX: 935549534


Juicio: Procedimiento ordinario 1050/2014

Sección: 2C

Sobre: Juicio ordinario otros supuestos+

Parte demandante/ejecutante: VOLKSWAGEN FINANCE SA EFC

Procurador: Carlos Pons De Gironella

Abogado: Carles Segarra Merino

Parte demandada/ejecutada: RECICLADORS DE CATALUNYA, S.L., Oriol Millan Fernandez

Procurador:

Abogado:

En el referido juicio se ha dictado una Sentencia en fecha 14-10-15

En atención al desconocimiento del actual domicilio de la parte demandada RECICLADORS DE CATALUNYA,S.L., Oriol Millan Fernandez y de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 497.2 de la Ley de Enjuiciamiento Civil(LEC), he acordado notificarle la citada resolución por medio de este edicto.

Contra dicha resolución la parte demandada rebelde puede interponer recurso de apelación ante la AudienciaProvincial de Barcelona.

El recurso lo debe interponer mediante un escrito que debe presentar en este Órgano dentro del plazo deVEINTE días, contados desde el siguiente al de la notificación, en el que debe exponer las alegaciones en quebase la impugnación, citar la resolución apelada y los pronunciamientos que impugna. Además, debeconstituir, en la cuenta de Depósitos y Consignaciones de este Órgano judicial, el depósito a que se refiere laDA 15ª de la LOPJ reformada por la LO 1/2009, de 3 de noviembre. Sin estos requisitos no se le admitirá laimpugnación (arts. 458.1 y 2 LEC).

La resolución que se notifica está a disposición de la parte en la Oficina judicial de este Órgano (Instrucción6/2002 de la Secretaría General de la Administración de Justicia).




CVE-DOGC-A-15295091-2015

La letrada de la Administración de justicia, firma ilegible

(15.295.091)



CVE-DOGC-A-15295091-2015





Juzgado de Primera Instancia nº 38 de Barcelona

Avenida Gran Via de les Corts Catalanes, 111, edifici C, planta 9 - Barcelona CP.: 08075

TEL: 935549438

FAX: 935549538


Juicio: Procedimiento ordinario 349/2014

Sección: 4B

Sobre: Juicio ordinario por cuantía

Parte demandante/ejecutante: RECREATIVOS RAYMOND S.L

Procurador: Andres Carretero Perez

Abogado:

Parte demandada/ejecutada: Luis Maria Sabater Montalto, Maria Del Carmen Hartman Fargas

Procurador:

Abogado:

En el referido juicio se ha dictado una sentencia en fecha 04/06/2015.

En atención al desconocimiento del actual domicilio de la parte demandada Luis Maria Sabater Montalto y MariaDel Carmen Hartman Fargas y de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 497.2 de la Ley de EnjuiciamientoCivil (LEC), he acordado notificarle la citada resolución por medio de este edicto.

Contra dicha resolución la parte demandada rebelde puede interponer recurso de apelación ante la AudienciaProvincial de Barcelona.

El recurso lo debe interponer mediante un escrito que debe presentar en este Órgano dentro del plazo deVEINTE días, contados desde el siguiente al de la notificación, en el que debe exponer las alegaciones en quebase la impugnación, citar la resolución apelada y los pronunciamientos que impugna. Además, debeconstituir, en la cuenta de Depósitos y Consignaciones de este Órgano judicial, el depósito a que se refiere laDA 15ª de la LOPJ reformada por la LO 1/2009, de 3 de noviembre. Sin estos requisitos no se le admitirá laimpugnación (arts. 458.1 y 2 LEC).

La resolución que se notifica está a disposición de la parte en la Oficina judicial de este Órgano (Instrucción6/2002 de la Secretaría General de la Administración de Justicia).

Barcelona, 7 de septiembre de 2015



CVE-DOGC-A-15251046-2015

El secretario judicial, firma ilegible

(15.251.046)



CVE-DOGC-A-15251046-2015



JUTJAT DE PRIMERA INSTÀNCIA NÚM. 5 DE TARRAGONA


Que en este Juzgado se tramitan bajo el nº 1456/2014-B actuaciones de GUARDA Y CUSTODIA CONTENCIOSOa instancia de D./Dª. IULIA IONA COSMA representado por el Procurador D./Dª. ANGEL R. FABREGATORNAQUE contra D./Dª. STEFAN ANDREI DURBALA , en los que en resolución dictada en el día de la fecha, seha acordado notificar por edictos al demandado por ignorarse su paradero, la sentencia de fecha14/10/2015cuyo fallo es del tenor literal siguiente:

FALLO

Que ESTIMO ÍNTEGRAMENTE la demanda interpuesta por el Procurador Sr. Fabregat Ornaque en nombre deDª. Iulia Iona Cosma, asistida por la Letrada Sra. Manrique Carrasco, frente a D. Stefan Andrei Durbala, enrebeldía, y sin hacer una especial condena en las costas procesales, DEBO ACORDAR Y ACUERDO:

1. La potestad parental sobre la menorXXXX será ostentada de forma conjunta por su progenitores.

2. Se atribuye la guarda sobre la menor, de forma exclusiva a la progenitora Dª. Iulia Iona Cosma, sin quehaya lugar al establecimiento de régimen de visitas en favor del progenitor no custodio.

3. D. Stefan Andrei Durbala habrá de satisfacer en beneficio de su hija XXXXX una pensión alimenticia total porimporte de 100 euros, que habrá de ser satisfecha por mensualidades anticipadas, dentro de los cinco primerosdías de cada mes, en la cuenta corriente que a tal efecto designe la progenitora, y será susceptible derevisiones anuales según I. P. C. interanual a fecha 1 de Enero, siendo los gastos extraordinarios quedevenguen la menor sufragados por mitad entre ambos progenitores.

Contra esta resolución puede interponerse de conformidad con los as. 777.8.2 y 455.1 de la L. E. C. Recurso deApelación ante la Audiencia Provincial de Tarragona en el plazo de VEINTE DÍAS.

Así, por esta mi Sentencia, de la que se llevará testimonio a los autos de su razón la pronuncio, mando yfirmo.

PUBLICACIÓN. Dada, leída y publicada ha sido la anterior sentencia por la Sra. Magistrada/Juez que lasuscribe, en el día de la fecha, celebrando audiencia pública. Doy fe en Tarragona.

Tarragona, 20 de octubre de 2015

El letrado de la Administración de justicia, firma ilegible

(15.296.010)



CVE-DOGC-A-15296010-2015



JUTJAT DE PRIMERA INSTÀNCIA NÚM. 6 DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT (ANT. CI-11)

EDICTE sobre judici verbal (exp. 1601/2011).

Juzgado de Primera Instancia nº 6 de L'Hospitalet de Llobregat

Avenida Carrilet, 2, Edif.H CdJ - Hospitalet de Llobregat (L') CP.: 08902

TEL: 935548191

FAX: 935548168

Juicio: Juicio verbal (250.2) (VRB) 1601/2011-1ª

Sobre: Juicio verbal por cuantía

Parte demandante/ejecutante: Jose Farrarons Aubareda

Procurador: Jose Antonio Lopez Jurado Gonzalez

Parte demandada/ejecutada: Patricio Molinas Mata, Pablo Molinas Mata

En el referido juicio se ha dictado sentencia de fecha 13 de diciembre de 2012, cuyo encabezamiento y fallo esdel siguiente tenor literal:

SENTENCIA Nº 322/2012

En Hospitalet de Llobregat, a 13 de diciembre de 2012

La Ilma. Sra. Dª LIDIA UREÑA GARCÍA, MAGISTRADA JUEZ del Juzgado Primera Instancia 6 Hospitalet deLlobregat, ha visto los presentes autos de Juicio verbal, registrados con el número 1601/2011-1ª, promovidospor el Procurador Sr. JOSE ANTONIO LOPEZ JURADO GONZALEZ, en nombre y representación de D. JoseFarrarons Aubareda, contra D. Patricio Molinas Mata y D. Pablo Molinas Mata, declarados en rebeldía procesal.

FALLO

Que estimando la demanda presentada por el Procurador Sr. JOSE ANTONIO LOPEZ JURADO GONZALEZ, ennombre y representación de D. Jose Farrarons Aubareda, contra D. Patricio Molinas Mata y D. Pablo MolinasMata, debo condenar y condeno a dichos demandados a que abonen a la actora la cantidad de 421,05 euros,más los intereses legales correspondientes así como al pago de las costas del presente procedimiento,condenando igualmente a dichos demandados a que realicen las reparaciones necesarias en el bajante de lafinca sita en la calle Rossend Arús, 25 de L'Hospitalet de Llobregat a fin de evitar que en lo sucesivo se siganproduciendo humedades y filtraciones en la vivienda del actor, con apercibimiento en caso de incumplimientode la realización de tales obras a su costa.

Contra la presente resolución no cabe recurso alguno.

Así por esta mi sentencia, definitivamente juzgando en esta instancia, lo pronuncio, mando y firmo.

Y para que sirva de notificación de la sentencia a los demandados D. Patricio Molinas Mata y D. Pablo Molinas



CVE-DOGC-A-15295086-2015

Mata, en ignorado paradero, he acordado notificarle la misma por medio de este edicto.

L'Hospitalet de Llobregat, 1 de septiembre de 2015

La secretaria judicial, firma ilegible

(15.295.086)



CVE-DOGC-A-15295086-2015



JUTJAT DE PRIMERA INSTÀNCIA NÚM. 7 DE LLEIDA

EDICTE sobre actuacions de procediment ordinari (exp. 1465/2014).

D/ña. Alba Montel Chancho Letrada de la Adm. de Justicia del Juzgado Primera Instancia 7 Lleida

HAGO SABER:

Que en este Juzgado se tramitan bajo núm. 1465/2014 actuaciones de Procedimiento ordinario a instancia deMELIDA VICTORIA CHASING VILELA representado por el Procurador/a Sr/a. NATALIA PUIGDEMASA DOMENECHcontra MARIO QUIMBITA PACAS sobre privacion patria potestad en los que en resolución dictada el dia de lafecha se ha acordado notificar por edictos a MARIO QUIMBITA PACAS por ignorarse su paradero, la sentenciade fecha 19-10-15. El procedimiento se tramita en el Juzgado de Primera Instancia 7 de Lleida donde elinteresado podrá tener conocimiento íntegro del acto haciéndole saber que contra la sentencia dictada cabeinterponer ante este Juzgado recurso de apelación dentro del término de veinte días hábiles, con abogado yprocurador.

Y para que sirva de notificación al demandado MARIO QUIMBITA PACAS, en ignorado paradero libro elpresente.

Lleida, 22 de octubre de 2015

La letrada de la Administración de justicia, firma ilegible

(15.296.001)



CVE-DOGC-A-15296001-2015

ANUNCIS DIVERSOS

HOSPITAL SANT JOAN DE DÉU

RESOLUCIÓ sobre licitació per a la formalització de contractes de la realització de les obres de launificació de la UCA i UCOI en planta 2a a l'edifici Maternitat per a l’Hospital Sant Joan de Déu -Esplugues.

Entitat Adjudicadora: Hospital de Sant Joan de Déu

Número d’expedient: HSJD 1/15

Objecte del contracte: Realització obres de la unificació de la UCA i UCOI en planta 2ª edifici Maternitat perl’Hospital Sant Joan de Déu- Esplugues

Diari i data de publicació de l’anunci de licitació: DOGC número 6872 de 15/5/2015

Tramitació, procediment i forma d’adjudicació: Criteris diferents al preu per a determinar l’ofertaeconòmicament més avantatjosa, per procediment obert i tràmit ordinari

Pressupost de licitació: 2.100.186,85 euros sin IVA

Adjudicació:

Data adjudicació: 23/7/2015

Adjudicataris:

- COPCISA, S.A. per un import de 1.003.761,48 euros sense IVA (corresponent al lot 1 -Obra Civil, queinclourà la coordinació i ajudes a les instal·lacions mecàniques i elèctriques-).

- ABANTIA INSTALACIONES, S.A. per un import de 449.560,22 euros sense IVA (corresponent al lot 2 -instal·lacions elèctriques-)

- AGEFRED, S.L. per un import de 627.521,40 euros sense IVA (corresponent al lot 3 -instal·lacionsmecàniques-),

Data de formalització del contracte: 3/8/2015

Esplugues de Llobregat, 26 d’octubre de 2015

Manuel del Castillo Rey

Gerent

(15.299.099)



CVE-DOGC-A-15299099-2015

dogc_ca

Documents