Sense renúnciesESTRATÈGIA · Demanenunitat d’acció a l’independentismei auguren poc recorregut al diàlegobert amb el govern espanyol

Cervera, Mauri, Paluzie i Saldoni, al plató d’El Punt Avui TV abans del debat ■ JOAN SABATER

ENTITATS · L’ANC, Òmnium,l’ACM i l’AMI entomen el repted’una tardor de mobilitzacions,com a mínim fins a la sentència

P6-9

ELISENDA PALUZIE (ANC)“Hem de demostrar que estem

forts i no hem renunciat ni uncentímetre a l’objectiu”

❝MARCEL MAURI (Òmnium)“Dialoguem, però ja sabem

com s’acabarà, i no serà el presidentqui primer s’aixecarà de la taula”

❝JOSEP MARIA CERVERA (AMI)“Al final qui marcarà la

unilateralitat no serem nosaltres, sinól’Estat, que no donarà alternativa”

❝DAVID SALDONI (ACM)“Moralment no es pot acceptar

la sentència, és un judici polític.Haurem de valorar la nostra reacció”

❝

DIUMENGE · 9 de setembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14754 - AVUI / Any XL. Núm. 13624 - EL PUNT

2,50€

NACIONAL P20

El metroarriba a laZona Francaamb dècadesde retardEs posen en marxales parades de Foc iFoneria de la L10 Sud L’estació de Foneria ■ ACN

Avui amb El Punt Avui

1372

77-1

1272

58w

1161

19-1

1560

59w

NACIONAL P18,19

Gairebé migmiler devoluntaris ales presonscatalanesHi fan activitats oacompanyen els interns

2 | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 9 DE SETEMBRE DEL 2018

n una entrevistade fa anys, El con-

vidat (Albert Om) vapreguntar a l’entra-nyable Eduard Punsetsobre les seves ex-

pectatives de viure molts anys, però elpersonatge li va contestar que es con-siderava immortal “mentre no es de-mostrés el contrari”. Era una apel·lacióal mètode científic: l’observació de-mostrava, en efecte, que per ara nos’havia mort. De moment, no es podiapas refutar la seva expectativa d’im-mortalitat. Jo sospitava de la vocacióvitalista del senyor Punset d’ençà d’undia que el vaig veure ballar aferrat auna dama a la festa major d’un pobletde l’Empordà. Un home que ballavaamb aquell arravatament havia de ser,per força, un gran partidari de la vida.Ara resulta que els científics, a còpiade biotecnologia, ens omplen el capamb projeccions d’una vida humanaque s’hauria de plantejar, com a possi-bilitat real, la immortalitat. El problemaper a aquests profetes tan optimistes iper al senyor Punset (a qui desitjo llar-

ga vida) és que morir-se és un fet molti molt generalitzat entre els humans.Potser per això els filòsofs han dedicat,de sempre, una atenció notable a laqüestió. Heidegger, per exemple, vapartir de la idea que qui existeix “és unser per a la mort” i això el va portar afeixugues elucubracions d’una granseriositat. Els alemanys (i més si sónfilòsofs) quan s’hi posen, s’hi posen.Per això fa un punt de gràcia que fosun altre filòsof, igualment alemany,Odo Marquard, qui desinflés el globusmental del seu compatriota recordantque la situació era evident a partird’estadístiques perfectament fiables.Marquard recordava que l’estadísticaconfirmava que dels vius se’n moren elcent per cent. Un punt de partida irre-futable, tot i les respectables conside-racions d’Eduard Punset. Personal-ment, per curar-me en salut, prefereixoassumir la meva mortalitat i pensarque, en companyia de tants, un dia oaltre hauré d’emprendre el llarg viatge.I el més fotut és que hauré de fer-losense poder-me endur alguna cosaper llegir.

E

Keep calmMiquel Berga

Morir-se

Prefereixo assumir la mevamortalitat i pensar que, encompanyia de tants, un dia oaltre hauré d’emprendre elllarg viatge

ujo a un poblet i veig al balcód’una casa molt acostada a l’es-glésia una pancarta que diu:

“Volem dormir; no a les campanes.”En casos així, que proliferen, el primerimpuls és posar-se a favor del campa-nar i en contra del veí que se n’excla-ma. El campanar de l’església que dicté mil anys, potser més. La casa és no-va. A l’hora d’anar-hi a viure, no va te-nir en compte l’inquilí a què s’exposa-va? Potser la va comprar entre hora ihora. Possibilitat descartada: les cam-panes toquen tots els quarts. Potser hiha a la casa un malalt sobrevingut i elseu mal no vol soroll. Potser és un an-tic habitant del poble que s’ha renovatla casa per viure més confortablementi creu que la renovació comporta pres-cindir de sons arcaics. Hauria d’havertrucat a la casa i preguntar-ho. Si no,tot són especulacions. Parlo, en canvi,amb un senyor que passa pel carrer:“Doncs jo no podria dormir sense lescampanes.” Tot seguit em confessaque hi està tan habituat que ni lessent. Hi afegeix: “De vegades em des-perto a mitja nit preguntant-me quinahora deu ser. Deixo passar l’estona.

P

Amb sort, les campanes m’anuncienl’hora exacta al cap de poc. Si toquenels quarts, m’haig d’esperar més persaber-la, de vegades prop d’una hora.”“Deu ser empipador.” “Vostè no sapquina suspensió espiritual s’experi-menta en aquell moment nocturn d’in-certesa.” No sé si n’he tret l’aigua clara.

Abans els despertadors emetien untic-tac dur i obsessiu que el silenci dela nit engrandia. Ara ens hem equipatamb despertadors silenciosos com unrellotge de sol que quan sonen semblaque canti un grill. La gent no vol cam-panes estentòries, és clar. Ni per saberl’hora ni per despertar-se ni menys en-

cara per recollir-se a resar l’àngelus almigdia. L’argument de la “contamina-ció acústica” els va a favor. Emparant-se en una causa tan justa, alguns alcal-des han demanat al rector de la parrò-quia que silenciï el campanar.

Mossèn Cinto, tan silvestre i natu-ral, sol·licitava, en canvi, més campa-nes. “Doncs que has perdut la veu?”,feia dir al campar de Sant Miquel deCuixà adreçant-se al de Sant Martí delCanigó. “Campanes ja no tinc”, respo-nia l’interpel·lat. I exclamava: “Oh, quipogués tornar-me-les un dia!” “Campa-nes ja no tinc”: aquest dèbil “tinc” fi-nal és el “dring” llunyà de les campa-nes perdudes, el seu últim eco. Verda-guer cada dia que passa ho fa més bé.

Amb el nou horari europeu ens vo-len fer anar a dormir a les deu. Lesdeu, les onze, les dotze... Massa cam-panades, des del llit. I després hi ha lesrepetides per si no s’han sentit les delprimer toc. I els quarts. Ni quarts nihores: el veí del poblet té la partidaguanyada. “El meu país és tan petitque des de dalt d’un campanar semprees veu el campanar veí.” Que es vegin,però que callin.

“Alguns alcaldessol·liciten al rectorque silenciï elcampanar

Vuits i nous

Campanes ja no tincManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIUMENGE, 9 DE SETEMBRE DEL 2018

ordi Cuixart no hi podrà ser. Ni hipodrà ser Jordi Sànchez, ni Car-me Forcadell, ni Dolors Bassa, ni

Oriol Junqueras, ni Raül Romeva, niJoaquim Forn, ni Jordi Turull, ni Jo-sep Rull. I tampoc no hi podrà ser Car-les Puigdemont, ni Toni Comín, ni Me-ritxell Serret, ni Lluís Puig. Ni tampocMarta Rovira. Ni Clara Ponsatí. Ni An-na Gabriel. Ni Adrià Carrasco. Capd’ells no podrà ser aquest dimarts a les17.14 h a l’avinguda Diagonal de Bar-celona. N’hi ha molts, d’arguments,per ser dimarts vinent a Barcelona.Però probablement aquest sol, el deles persones que hi voldrien ser peròque no poden, ja és suficient. Ni que si-gui per representar-los a ells, ni que si-gui perquè notin la nostra escalfor, elnostre afecte i la nostra consideraciópel que estan passant; només per això,a mi em sembla que s’hi ha de ser. Ells,que en alguna altra Diada han anat alcapdavant, que han aguantat la pan-

J “Ser dimarts aBarcelona és de lespoques coses quepodem fer perquèens vegin els queno hi podran ser

carta, en aquesta ocasió s’ho haurande mirar de lluny o des de la presó. Hohaurien de notar, que no estan sols. I ami em sembla que ser dimarts a la Dia-gonal és una bona fórmula perquè honotin. A mi em sembla que, com ambels llaços grocs, ara ja no és qüestiód’independència o no; que no és si te-nim més o menys pressa; és, simple-ment, que els volem a casa. I a casa noés Lledoners. Ni Bèlgica, per més que

ara sigui més fàcil ser independentistaa Bèlgica que a Espanya. Només per ai-xò, deia, per aquest simple argument,perquè ells no hi podran ser, ja no hiha excusa per no ser dimarts a Barce-lona. Perquè nosaltres, d’ells, de totsaquests que són fora o a la presó,n’anem sabent coses de tant en tant.Perquè ens escriuen o ens fan declara-cions. Però ells, a nosaltres, poquesoportunitats tenen de veure’ns. I se-gur que dimarts estaran enganxats ala televisió mirant-nos. Fèiem altresdiades perquè ens veiés el món. Aques-ta és, també, perquè ens vegin ells.Perquè vegin que hi som, que hi conti-nuem sent. Aquesta Diada és per ells.Per Cuixart, per Sànchez, per Forca-dell, per Bassa, per Junqueras, perRomeva, per Forn, per Turull, perRull, per Puigdemont, per Comín, perPuig, per Rovira, per Ponsatí, per Ga-briel, per Carrasco... vaja, per tots ple-gats.

Ells no hi podran serXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

La Diada Nacional marca,com cada any, l’inici d’un nou

curs polític. La d’enguany serà, pe-rò, la primera que se celebrarà enunes condicions extremes, amb po-lítics a l’exili o a la presó. I serà, d’al-guna manera, el tret de sortida de lamobilització permanent anunciadaaquesta setmana pel presidentQuim Torra. Avui, en aquest diari,els representants de les principalsformacions sobiranistes del país–l’ANC, Òmnium, l’ACM i l’AMI–analitzen la situació política i en fanuna radiografia contundent. D’unabanda, cap d’aquestes creu que elcanvi de govern a Madrid serveixiper resoldre l’encaix de Catalunya aEspanya, ni creuen que l’executiuespanyol tingui cap proposta políti-ca que pugui ser acceptada per unamajoria de catalans. I, d’una altrabanda, totes aquestes entitatsmostren una gran fermesa enl’aposta que aquest país ha fet pelrepublicanisme i la independènciamalgrat els sacrificis que fins ara jaha comportat.

Més enllà de la Diada, i de la ne-cessitat que aquesta se celebri comcada any sense incidents, serà, pertant, molt important el que puguipassar en els pròxims mesos. Nonomés per veure quina és la volun-tat real d’acord de l’executiu espa-nyol, sinó perquè som a les portesd’un judici, el de l’1-O, que pot mar-car la velocitat i la direcció dels es-deveniments. Les entitats sobira-nistes alerten de la complexitat dela situació –“venen temps d’altacomplexitat”, va dir dilluns el mateixpresident Quim Torra– però tambéde la fermesa dels objectius. Per ai-xò és molt important l’actitud detots plegats en aquests mesos,quan es farà cada cop més neces-sari no caure en les provocacionsde les forces unionistes i els seusmitjans afins.

A les portesde la DiadaNacional

EDITORIAL

Les cares de la notícia

Tàrrega s’ha convertit un any més en epicentre deles arts escèniques durant tot el cap de setmana.I ja van 38 edicions. En aquest 2018, a través delsseus espectacles, la fira convidava a qüestionarl’statu quo, les noves formes del capitalisme i lesdiferents formes de poder i submissió.

MINISTRE DE FOMENT I SECRET. ORGANITZACIÓ PSOE

38 anys de teatre

El ministre de Foment, José Luis Ábalos, va acusarahir l’independentisme de donar “combustible” ala ultradreta. El també secretari d’organització delPSOE erra de culpable en un moment en què si al-gú està abonant i donant cobertura a la ultradretano són els sobiranistes sinó el PP i Ciutadans.

-+=

-+=

Un cop de mà als presosRoser Garcia

Errant el responsableJosé Luis Ábalos

-+=

Jordi Duran

Metgessa jubilada, la Roser Garcia és una delsgairebé mig miler de catalans que fan voluntariata les presons. Adscrits a 49 ONG, fan activitatsdins dels centres o acompanyen els reclusos ensortides. Aporten humanitat i valors en una situa-ció tan difícil com la de privació de llibertat.

VOLUNTÀRIA A PRESONS

DIRECTOR ARTÍSTIC DE FIRATÀRREGA

De reüllMontse Oliva Vilà

De ‘vicetot’al galliner

oraya Sáenz de Santamaría ha protagonitzat unes deles caigudes en desgràcia més sagnants dels darrers

anys. La dona amb més poder en l’executiu espanyol, quedirigia amb mà de ferro els ministres fins al punt que se laconsiderava la presidenta a l’ombra, i la que va disposardel control en el CNI, ha passat a asseure’s lluny de ladirecció del seu grup al Congrés. La qüestió és fins quansuportarà el títol de diputada rassa després d’haverostentat el de número dos de La Moncloa. Ella procura nodonar pistes, però dins el PP alguns dels seus fidels li han

recomanat que s’empassi l’orgull i esdediqui a escalfar l’escó en esperaque es resolgui el futur processal dePablo Casado. I, fins i tot, lisuggereixen que accepti lapossibilitat de ser cap de cartell en elgovern o l’Ajuntament de Madrid o lallista europea del PP. Al cap i a la fi,malgrat els rumors que ja la situen

dins l’organigrama del Banc de Santander, que unaexvicetot transgredís la incompatibilitat de dos anysperquè un membre del govern fes el salt a la direcciód’una empresa privada faria massa mal d’ulls. I, per tant,necessita guanyar temps abans de poder girar full de lapolítica. Això sí, caldria preguntar a Patricia Botín si laseva proposta d’“enamorar els catalans per atraure’ls alprojecte espanyol” inclou situar en el seu equip l’autoraintel·lectual del setge judicial i policial al procés que vatenir com a punts àlgids l’1-O i els posteriorsempresonaments.

S

Caldrà veuresi Santamaríasuportaràel títol dediputadarassa

http://epa.cat/c/zrl3ei

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert(Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 9 DE SETEMBRE DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

L’alt tribunal accepta lesdenúncies de la fiscalia contral’executiu català i la mesa delParlament pels decrets deconvocatòria de l’1-O.

10anys

20anys

El Principat hauriad’administrar el 36% del queel govern central gasta aCatalunya, segons la FundacióIrla.

La Unió Europea intervé aAlgèria al cap de sis anys deconflicte. La missió nomésabordarà oficialment lacooperació antiterrorista.

Setge judicial L’Estat, inflat La UE i AlgèriaTal diacomavui fa...

ncarem una altraDiada Nacional

de Catalunya i sí, nocal patir, la majoria delpoble de Catalunyaque s’ha mobilitzat

des del 2010, tossudament alçat, ro-tundament pacífic, inequívocamentdecidit, tornarà a ocupar els carrersper anunciar al món, una vegada més,que alguna cosa va canviar per semprequan una sentència del Tribunal Cons-titucional es va carregar d’una vegadaper totes l’equilibri constitucional es-panyol que, més malament que bé,s’havia bastit el 1978. Aquells jutges,recordin puro i barrera de toros, vanpassar per damunt del Parlament deCatalunya, del Congrés dels Diputatsespanyol, però sobretot del poble deCatalunya que en referèndum haviaaprovat un estatut que ja havia passatpel ribot de la indecència de la comis-sió constitucional presidida per Alfon-so Guerra, l’anomenat portaveu delsdescamisados que millor ha viscut acompte de l’erari públic. Centenars icentenars de milers de catalans sorti-

ran al carrer i molts més els donaransuport des d’allà on siguin, per moltque tornin a enviar policies en una de-cisió populista que vol acontentar la ul-tradreta espanyola, ara majoritària enels seus partits polítics, i llançar alhoraun missatge de por als catalans, des-prés de tornar a treure el papu del 155 ila remor d’armes amagada en declara-cions de militars franquistes. Però hancanviat moltes coses. És la primeraDiada amb mig govern a la presó i l’al-tra mig a l’exili, amb el president Puig-demont al capdavant. Amb la presi-denta del Parlament engarjolada perhaver permès un debat al Parlament.Amb els Jordis, que res de mal van fer,tancats. Comença a fer un any de totplegat, arribaran aviat judicis amb peti-cions de penes monstruoses i ensanuncien una tardor calenta. Diuenque Europa (la Merkel) vol una solucióal tema (que no problema) català, peròsemblaria que tot està igual d’enfan-gat, igual d’il·lusionador que fa un any,si no fos perquè l’1 d’octubre tot vacanviar i mai res no tornarà a ser igual.

E

Full de rutaJordi Grau

Un any, moltscanvis

Semblaria que tot està igualque fa un any, d’enfangato d’il·lusionador, si no fosperquè hi ha presos i exiliatsi perquè des de l’1 d’octubreres no tornarà a ser com era

“Quan un judiciés polític, la “justíciaconcreta del cas”ve substituïdaper la raó d’estat

estiu a voltes ofereix encontresinsòlits, com ara el de compar-tir sorprenent i inèdita taula

amb un votant de Cs i un altre dels co-muns.En un punt de la conversa vaig conside-rar-me un definitiu fracassat pedagògi-cament parlant. No aconseguia fer en-tendre a cap dels dos la diferència en-tre allò que és il·legal i allò que és delic-tiu. Jo prou que repetia que tot el que ésdelictiu és il·legal, però no tot el que ésil·legal és delictiu. Era inútil, picar fer-ro fred. Aviat vaig pensar, però, que eralògic que el comensal de Cs no ho en-tengués. No era per escassesa de mobi-liari al cap, sinó per la natural obnubila-ció que a l’enteniment produeix unapassió desfermada. El seu odi vastís-sim, abissal, vers els presos polítics hoexplicava amb escreix. Però, i el votantdels comuns? Gaudia també d’una bo-na base neuronal. Però ell, vinga insis-tir en les fragants il·legalitats dels dies6 i 7 de setembre del 2017 al Parla-ment, que, junt al referèndum del dia 1d’octubre, més la proclamació de la Re-pública el 27, conformaven un feix d’il-

L’ legalitats per a ell només qualificablesde “rebel·lió”.Tanmateix, al votant dels comuns, limancava la coherència del de Cs. Aaquest darrer qualsevol pena, per in-gent que fos, li semblava insuficient. Eldels comuns, en canvi, queia en la inco-herència de mantenir, simultània-ment, l’existència de delicte i la sevaimpunitat. Vaig pensar que posició tanabsurda (la d’un delicte no penat) era latransposició al món jurídic d’allò de laputa i la Ramoneta, tan intrínseca-ment inseparable d’aquest partit polí-

tic.De tornada a casa anava pensant en laconfecció d’una sentència. Teòrica-ment, hauria de ser el resultat d’un sil-logisme, del qual serien premissa ma-jor el que deia la llei, premissa menorels fets a incardinar-hi i resultat final laconclusió conseqüent. Però el bon jut-ge és el que intenta apartar-se d’aquestesquema per esbrinar abans que rescom arribar a “la justícia concreta delcas” per, tot seguit, armar els raona-ments escaients des de la flexibilitat in-terpretativa de la llei.Ara bé, quan un judici és polític, la “jus-tícia concreta del cas” ve substituïdaper la raó d’estat. I si aquesta raó d’es-tat mana imposar un càstig exemplars’han seguit tradicionalment dues vies:a). La de “reinterpretar” la llei amb lamàxima dissimulació possible fins avinclar-la de tal manera que s’apartid’allò establert pel legislador. b). Lad’alterar els fets, substituint la realitatfàctica per una altra de virtual que en-caixi en la norma. Sempre en l’entesaque poden utilitzar-se les dues vies al-hora. Subtilment, és clar.

Ponç Feliu. Escriptor

Sopars estivalsTribuna

Cap a la Diada

b Els que anem a totes lestrobades catalanes inde-pendentistes estem expec-tants perquè de tot el quees diu des de la Generalitat,en la figura del presidentSr. Torra, fa que sembli quequasi tot acabi en el gruixde les manifestacions, i aixòem preocupa a mi particu-larment perquè penso queens falten mitjans (els quesiguin) per dur a bon termela molt desitjada indepen-dència d’un estat en formade república. Jo voldria quefóssim molts més dels quesom, i que als constitucio-nalistes no els quedés mésremei que acceptar l’evi-dència del que volem totsels catalans. Em desanimacomprovar que a casa nos-tra hi ha qui prefereix provo-car enfrontaments socialsper desestabilitzar-nosl’ambient diguem-ne festiuque fins ara ha estat elogiat

per tots els mitjans estra-ngers, donant-nos-en mol-tes raons després d’escoltarles reivindicacions que fem,després del mal tracte re-but fins ara dels governsd’Espanya. Tenim totes lesraons per marxar, peròl’Estado és molt poderós inosaltres crec que aquestdomini se’ns posa de mani-fest cada vegada que obrimla boca. ANC, Òmnium,CDR són forces moltadients per combatre’lsamb alguna efectivitat, peròtenim el perill quasi immi-nent de tornar al 155, si noaconseguim que la políticafaci viable un diàleg que enspermeti negociar en el ter-reny independentista. Ésben cert que les indepen-dències no han estat fàcilsarreu del món, però verita-blement al final s’aconse-gueixen al preu que a cadalloc pertoca.LLUÍS VINUESA SERRATETerrassa (Vallès Occidental)

No amb els meusdiners

b No amb els meus diners.El govern espanyol es gas-

tarà més de mig milió d’eurosper defensar el jutge Llarenadavant la justícia belga. Desde quan un govern es gastaels diners de tots els contri-buents per afavorir un jutgesi, com no es cansen de repe-tir, la justícia és independent iels jutges actuen seguint elseu criteri sense seguir direc-trius marcades per interes-sos polítics? Si va actuar demotu proprio, el senyor Llare-na és responsable dels seusactes, i si es troba amb unadenúncia a la mà, és ell quis’ha de fer càrrec de la sevadefensa.

Actuant d’aquesta manera,el govern espanyol no fa resmés que palesar el que totssabíem: la judicatura va ac-tuar i està actuant sota lesordres del poder polític; vaja,

que de separació de poders,res de res. Ara que el seusubordinat es troba en unmal pas, el govern, que en-cara que hagi canviat de co-lor té els mateixos tics quel’anterior, no el vol deixar al’estacada.

Ja em sembla bé que elsque estiguin d’acord amb l’ac-tuació del jutge es facin càr-rec de la factura dels seus ad-vocats; que s’ajuntin PP,PSOE i Cs, que van ser els ar-tífexs de tots els despropòsitsjudicials que hem vist última-ment, que promoguin unacaixa de solidaritat entre laciutadania i, els que vulguin,que es rasquin la butxacacom fem nosaltres per ajudarels nostres polítics. M’és igualcom s’ho facin per recollir elsdiners, sempre que no toquinni un cèntim dels meus im-postos. En un estat democrà-tic, d’això se’n diu malversa-ció de fons públics.GEMMA CEREZO PUMARIEGABarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIUMENGE, 9 DE SETEMBRE DEL 2018

SísifJordiSoler

Pablo Casado, LÍDER DEL PP

“Quan obrim un hospital o un col·legi estem dient «viscael rei». S’ha d’aixecar la veu i dir «visca el rei».”

La frase del dia

etembre, octubre, novembre, de-sembre republicans... Manllevo eltítol d’una expressió del magnífic

llibre d’en Vicent Partal: Nou Home-natge a Catalunya, que recomano lle-gir, sobretot en moments de desànim.Ell parla de l’octubre de l’any passatquan “allò que semblava impossible esfeia realitat i el govern democràtica-ment elegit pels catalans passava a sertractat per una policia d’ocupació, aca-bada d’arribar a Barcelona, com si fosuna vulgar organització criminal i to-tes les costures de la democràcia s’es-botzaven”. En Vicent fa un relat del quehem viscut aquests darrers anys tanminuciós com necessari perquè mal-grat haver-ho viscut dia a dia necessità-vem algú de ploma i to com els seus queho escrivís per donar-li sentit global-ment i fer-nos veure que realment vamfer història. I no és una metàfora.

EL DISCURS DEL PRESIDENT TORRA de di-marts passat també va en aquesta líniai ens fa conscients que encara fem his-tòria i que la farem en un futur, sobre-tot a partir de la diada i del proper octu-bre. La dificultat del moment que vivimfa difícil mantenir estratègies i discur-sos, i a curt termini tenim la urgent ne-cessitat de trobar un mínim comú de-nominador, que per a mi és el mateixque alguns defensàvem fa quarantaanys, independència i drets socials(aleshores dèiem lluita de classes) queper poder-se fer efectiu només passaper transformar-nos en una república.El sentit d’aquest mínim comú deno-minador és la definició d’en Renan queen Partal ens recorda: la nació és unplebiscit quotidià. No és el moment dela ideologia, és el moment de l’autode-terminació, que vol dir independència irepública com a únic camí de construiruna societat socialment justa i el re-torn a casa de presos i exiliats. En elsgrans moments, en els moments únics,la baralla és traïció. Ho vam entendre

S amb l’Assemblea de Catalunya malgratl’engany per part de forces polítiquesque avui tampoc ajuden de fer saltar elquart punt d’aquest mínim comú deno-minador consensuat: Llibertat, Amnis-tia i Estatut d’Autonomia ...i Dret al’Autodeterminació que algú va esbor-rar pel camí. Les forces representadesa l’Assemblea de Catalunya eren moltdiferents, més diferents que les que araaglutina l’ANC, però van arribar a tro-bar aquest mínim comú denominador.

A LES GRANS MANIFESTACIONS de les dia-des d’aquests darrers anys i molt espe-cialment l’1-O durant unes hores o pot-ser durant uns dies, les diferències par-tidistes van desaparèixer i van quedarsoterrades per una gran unitat, solida-ritat, empatia i capacitat de resistènciapacífica. I això ens ho hem d’anar repe-tint perquè és el valor més gran que te-nim i el que ens ha fet avançar a passosde gegant. Algú, que em sap greu no re-cordar, deia en una entrevista o en unarticle fa poc que a les grans manifesta-cions convocades per entitats de la so-cietat civil com són l’Assemblea Nacio-nal i Òmnium, la gent ja no va darrerede la pancarta del seu partit, comabans, anem tots barrejats i tots enssentim un. La ciutadania és la que mar-ca el camí i quan els partits grinyolen,dubten o posen a davant els seus inte-ressos electorals, ella reacciona.

SÉ QUE EM REPETEIXO I DEMANO DISCUL-PES perquè em continuaré repetintperquè potser per deformació profes-sional crec en la gran importància delrelat que és el que emmarca i dona sen-tit a la nostra manera de fer les coses.

Els unionistes el tenen, un relat basaten la manipulació i la mentida. Com diuen Vicent Partal, “l’Estat està avesat acreure que la realitat es pot modularamb imatges falses, difoses pel seu po-tent aparell propagandístic i ideolò-gic”, avui mitjançant els mitjans de co-municació que controlen i per les xar-xes socials, en el temps de la conquestad’Amèrica mitjançant la Inquisició queinventava autors que molts acadèmicshispanistes encara utilitzen com a ve-rídics.

LA GENT ÉS LA QUE HA IMPULSAT EL PRO-CÉS i l’ha rescatat en moments difícilsque semblaven insuperables. Hem pa-tit i ens hem desanimat i en momentsmolt tensos ha estat la mateixa gentque fent servir les xarxes socials ha fetun exercici col·lectiu de relaxació i au-toajuda. Jo encara guardo alguns ví-deos i whatsaps especialment útils,com un que de tant en tant utilitzo ambexercicis de respiració.

COM TAMBÉ ENS RECORDA EN PARTAL quedeia Mandela: “Impossible és allò que nopot passar fins al moment que passa.”Nosaltres hem de creure que ho acon-seguirem, i això és el relat que ens hemd’anar repetint. Hem de continuarmobilitzant-nos pacíficament i no per-metre que els nostres representants fa-cin ni un pas enrere perquè com tambéens va recordar el president Torra a la fide la seva conferència citant el mateixMandela: “Els honors són per a aquellsque no abandonen mai la veritat, ni tansols quan tot sembla fosc i lúgubre,que ho intenten una vegada i una altra,que no es deixen desanimar mai pels in-sults, ni per les humiliacions, ni tan solsper les derrotes.” Així ho van fer els nos-tres avantpassats a partir de l’11-S del1714 i així ho farem nosaltres, i esperoque a diferència d’ells, aquest cop hoaconseguirem.Bona diada!

Imma Tubella. Catedràtica de comunicació

Octubre republicàTribuna

enim l’agenda car-regada. Tot són

aniversaris. I tot ve del1714, o fins i totd’abans. Talment, d’unpaís mil·lenari entestat

a trobar el seu lloc al món. Amb moltesvictòries però, també, amb infinitat dederrotes. La història ens ha fet com somi dona per a molt recorregut. Segur, di-marts, la Diada, expressarem la nostravoluntat de ser i omplirem els carrers demanera pacífica i endreçada, doncs elcatalanisme ha sabut trobar en el paci-fisme la màxima expressió de la pròpiaidentitat. No calen piolins per ordenarles mobilitzacions, quan la crònica re-cent més aviat diu el contrari. I, en l’or-dre del carrer, ha quedat prou clar quanhi ha descontrol i quan hi han bones ma-neres.

Diu la història que aquell 11 de setem-bre les tropes borbòniques van derrotarCatalunya i que, l’endemà, els barcelo-nins van començar la reconstrucció dela ciutat. Sempre, la voluntat de reeixirdesprés del revés, sabent que la raó ésen el nostre bàndol. “Llibertat o llibertat”,ha dit el president Torra, sabent queaquest és un bé preuat i irrenunciable.

El calendari marca el primer aniver-sari d’un dels moment en què, com apoble, vam tocar el cel. Però vam come-tre l’error de menysvalorar la força del’Estat, força legislativa i força militar. Lalegitimitat va topar amb la legalitat i s’hapagat un preu molt alt. Empresonats iexiliats, a més de l’àmplia llista d’ame-naçats, testimonien la gran dificultat del’empresa. Però en cada campanya somun xic més a prop.

A vegades, el calendari és un xic bor-rós, tot i que marca amb vermell la Dia-da i anuncia les jornades de l’1 i 3 d’octu-bre. Fem camí, sense posar dates i sen-se acceptar renúncies. El camí és llarg inomés depèn de la capacitat de mante-nir pacíficament la voluntat col·lectiva.

T

De set en setJaume Oliveras

Calendari

El ministre avisaque es pot predicarla independènciaperò no “entabanarcap a la ruptura”

El vicepresidentdel govern creu quela independènciaacabarà sentnegociada

Aragonès diuque cal moltamés gent pera la sobirania

Ábalos diu queel sobiranismedona ales ala ultradretaNacional

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 9 DE SETEMBRE DEL 20186 |

Cap a una tardor de mobi-lització permanent, com amínim fins a les sentènciesdel judici als líders del pro-cés. El repte el va llançardimarts el president Torraen la seva conferència alTeatre Nacional, i les gransentitats sobiranistes recu-llen el guant en el debatconjunt que avui emet ElPunt Avui Televisió (13.30i 23.30 h), amb la partici-pació d’Elisenda Paluzie,presidenta de l’ANC; Mar-cel Mauri, vicepresidentd’Òmnium; Josep MariaCervera, president de l’As-sociació de Municipis perla Independència, i DavidSaldoni, president de l’As-

sociació Catalana de Muni-cipis. “Per molt que sapi-guem que hi ha una sen-tència que ja tenen escrita,els hem de posar molt carque la puguin signar”, re-sumeix Mauri, que apostaper “fer pressió”, ja desd’ara que la fiscalia de l’Es-tat ha de ratificar els càr-recs de l’acusació, perquè“el que diguin després elscogui”, i poder anar-ho adenunciar a Europa. “Compot ser que un partit d’ul-tradreta com Vox asseguidirigents al banc dels acu-sats? Això ho hem de posartambé al mirall de la vergo-nya”, remarca.

En aquest sentit, Palu-zie recorda que ja tenenactivades les assembleesexteriors per fer “concen-

tracions simultànies” perexplicar que comença “eljudici de la vergonya”, eldia que efectivament hofaci. I n’aniran “planificantmés”, perquè creu que elprocés judicial, i encaramés una possible condem-na, afegeix arguments queajuden que les opinions pú-bliques internacionals “en-tenguin molt millor” perquè Catalunya vol marxar.Vista la situació de repres-sió, de fet, l’ANC ha rebutpressió en els últims mesosper fer “un altre tipus demanifestació”, però el pri-mer esglaó, en tot cas, és laDiada de dimarts, en quèno s’ha volgut imposar unlema únic. “Els hem dit quevinguin i que hi expressinel que vulguin”, subratlla

Paluzie, que està conven-çuda que anirà bé, perquèla gent “és conscient” de laimportància que té sortiren el moment actual. Perara, el nombre d’autocarscontractats és el d’anys an-teriors, i fins i tot Mauri re-vela una anècdota simpto-màtica: hi ha presos co-muns, companys dels pre-sos polítics, que, com ells,han demanat samarretesreivindicatives per poder-les lluir aquell dia.

700 alcaldes investigatsTambé les entitats muni-cipalistes volen aportar elseu gra de sorra a la mobi-lització. Cervera s’ofereixper acabar de “definir” ple-gats “les estratègies”, i esposa a disposició de les ins-

titucions per fer de “cor-retja de transmissió” ambels ciutadans. Saldoni, pelseu cantó, creu que podentreballar en el fòrum cívic isocial que Torra va propo-sar que endegui el procésconstituent arreu del país.A més, poden aprofitar elcontacte amb entitats ho-mòlogues de l’exterior perexplicar que hi ha alcaldesencausats simplement perhaver cedit locals per vo-tar. “Tenim molta feina afer”, subratlla. “Quan ex-pliques a fora que hi ha 700alcaldes investigats pel re-ferèndum impacta moltís-sim, perquè l’electe muni-cipal té un valor a Europa”,ratifica Paluzie. “Hi ha unintent de coacció per fer-nos desistir de la nostra

voluntat”, clama Cervera.De fet, les quatre enti-

tats han canviat de diri-gents en l’últim any, perdiverses circumstàncies.“És necessari i sa que hihagi relleu, però no ha es-tat natural; hi ha hagutvoluntat d’escapçar el mo-viment”, lamenta Mauri.“Si a les entitats ens ha to-cat la repressió, als partitsmolt més encara”, pun-tualitza també Paluzie, sibé Cervera en treu una re-flexió positiva: “Això de-mostra que no va de líders,sinó de moltes persones, idarrere d’una sempre envindrà una altra.”

Aturada de país incertaAixò sí, les entitats no esposen d’acord sobre la

“Els hem de posar molt car quepuguin signar la sentència”IMPULS Les grans entitats sobiranistes recullen el guant de Torra i s’ofereixen a tirar endavant una tardor de mobilitzacionspel judici REFLEXIÓ Es conjuren per enfortir la unitat i reclamen no tancar cap via, tot i que no auguren gaire futur al diàleg

Òscar PalauGIRONA

Josep Maria Cervera (AMI); Elisenda Paluzie (ANC);Xevi Xirgo, director d’El Punt Avui; Marcel Mauri(Òmnium), i David Saldoni (ACM), abans del debattelevisiu que s’emetrà avui al migdia i a la nit ■ JOAN SABATER

Domènech coma símptoma

L’APUNT nech potser comença a fer difícilment suportable lapolítica actual, dirigida per la propaganda i el rèditelectoral. Domènech pren una decisió personal perquès’ha sentit desbordat. En la política hi ha gent raona-ble però, cada cop, més actituds tramposes, poc equà-nimes o directament incendiàries, que només volenresultats, encara que sigui a terra cremada.Xavier Miró

La marxa de la primera línia política de Xavier Domè-nech, faríem bé de prendre-la com un símptoma. Se-gur que hi han tingut a veure l’assumpció forçada demassa càrrecs orgànics, les lluites polítiques internes iel cicle polític més desgastador de les darreres dèca-des al país. Però no podem oblidar el factor personal.El tarannà reflexiu, raonable, no expeditiu de Domè-

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 9 DE SETEMBRE DEL 2018 | Nacional | 7

conveniència d’una atura-da de país per l’1-O, ideaque va llançar l’ANC. Lamateixa Paluzie matisaara: “Ja veurem si els sin-dicats poden, perquè n’hiha que estan com les enti-tats: amb la lupa a sobre iuna amenaça que podriafer-ne perillar la viabilitat,així que s’haurà de valorartot.” Es refereix a la Inter-sindical, que ha hagutd’afrontar una demandade Foment del Treball perla vaga del 8-N, pendentara del recurs al Supremdesprés d’una primera sen-tència favorable del TSJC.Mauri remarca que “totesles accions han d’estar da-munt la taula” i que no re-nunciaran a cap via, però elmunicipalisme ho veu ambmés reserves. Saldoni tédubtes, perquè una atura-da “afecta la gent, i s’ha defer bé”, i Cervera creu quecal fer accions “que generingran consens, quesumin i que norestin”. “Ara ma-teix no la veig”,conclou, amb méscontundència.

Sense llirisOn expressenmés coincidènciaés en la necessi-tat que hi hagi

unitat d’acció, que Mauriadmet que “no ha existit”.“I no passa res, però a par-tir d’aquí hem de bastir lescomplicitats necessàries,i això costa un temps”,raona. De fet, és optimistaperquè creu que les coses“estan molt més madures”en aquest sentit, i simple-ment remarca que ningúha de descartar “cap delsescenaris ni de les meto-dologies possibles”. Unade les vies obertes és el dià-leg amb l’Estat, que creuque el govern no ha de dei-xar, si bé no li augurafutur: “Dialoguem, peròja sabem com s’acabaràaquesta història, i no seràel president Torra qui pri-mer s’aixecarà de la tau-la.” “Has d’estar obert aparlar sense cap lliri a lamà; ja sabem el pa que s’hidona”, rebla Saldoni.

Una altra d’aquestes viesobertes és presentar can-

didatures unitàries inde-pendentistes en les muni-cipals, que promou l’ANC.Paluzie la veu especial-ment apropiada per a mu-nicipis grans on els sobira-nistes tenen poques possi-bilitats per separat, i confiaque, si hi ha molta forçaciutadana, els partits s’hisumaran. “Tenir alcaldescompromesos amb la cau-sa ajuda i molt”, remarca.

Els llaços, un bumerangLes entitats tampoc s’es-tan de criticar l’estratègiade confrontació endegadaper alguns partits ambl’excusa dels llaços grocs,que creuen que ha fracas-sat. Cervera defensa queels carrers “han estat sem-pre un espai d’expressió”, iSaldoni remarca que “noés el mateix construir quedestruir i buscar l’enfron-tament directe”. “Un par-tit ho ha atiat, s’ha equivo-

cat i s’ha passatde frenada, i se ligirarà com un bu-merang”, analitzaPaluzie. “És unaoperació d’estat;hi ha hagut el relatd’uns partits quehan intentat atiaraquesta divisió in-existent”, acusaMauri. ■

La conversa sencera,avui a les 13.30i a les 23.30 h

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases dels responsables de les entitats

La repressió és tanforta que la gent ens

diu que hauríem de fermés coses, però el primerestadi és la manifestació

És inadmissible queells es quedin amb

la bandera del diàleg;dialoguem i que s’aixequinells de la taula, com sempre

La visió de la fiscaliano està canviant; hi ha

una voluntat d’escarmentper exemplificar a lesportes de les municipals

Pedro Sánchez estàdonant aparença de

voluntat política quan noen tenen cap; no estan fentres contra la repressió

Aquest moviment nova de líders, va de

moltes persones, i hi ha unfons d’armari molt ampli.Sempre hi haurà substitut

El més important ésque l’endemà de les

eleccions hi hagi majoriesindependentistes, cadascúsabrà la millor fórmula

La llista més votadaautomàticament té

l’alcaldia si no hi ha unaalternativa, i no anar juntsés desaprofitar una lluita

Si la sentència no ésl’absolució, la resposta

haurà d’estar a l’alturaperquè pesi més als quel’han dictat que als presos

El fòrum cívic i social ésuna via molt permeable

per arribar als grupsorganitzats del país, d’aquíve la força que pot tenir

La percepció ara ésque hi ha molta més

consciència col·lectiva quesi no fem conjuntamentels deures no avançarem

Hem de demostrarque estem forts i que

no hem renunciat ni uncentímetre a l’objectiuElisenda Paluzie PRESIDENTA DE L’ANC

Moralment no es potacceptar la sentència;

és un judici polític. Hauremde valorar la nostra reaccióDavid Saldoni PRESIDENT DE L’ACM

Al final, qui marcaràla unilateralitat no

serem nosaltres, sinó l’Estat,que no donarà alternativaJosep Maria Cervera PRESIDENT DE L’AMI

Per la Diada hem desortir a defensar

tots aquests drets i a dirque no renunciem a resMarcel Mauri VICEPRESIDENT D’ÒMNIUM

“

“

“

“

“

“

“

“

“

“

“

“

“

“

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 9 DE SETEMBRE DEL 20188 | Nacional |

1550

40-1

1945

51L

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Elisenda Paluzie Presidenta de l’ANC

❝La implicació justa“Si estàs massaimbricat amb elgovern i els partitsperds aquestadistància, i això portaa cometre algunerror”

“Potser l’ANChauria hagutde pressionarmés el 10-Oper fer la DUI”Interrogada si, en clau d’autocrítica, nohi havia hagut massa ingerència entreentitats i partits, la presidenta de l’ANC,Elisenda Paluzie, es referma, com ja vafer a la Universitat Catalana d’Estiu, quecal fer “una mica de reflexió” sobre el quees va fer bé i malament perquè no s’aca-bés culminant el procés. Segons ella, lalegitimitat democràtica és del Parlamenti els partits, i l’ANC representa els seussocis i influeix en l’agenda política. “Siestàs un pèl més enllà i estàs massa im-bricat amb el govern i els partits perdsaquesta distància, i això pot haver portata cometre algun error”, reflexiona. I hiposa un exemple: “Potser el 10-O l’ANChauria hagut de pressionar més per fer laDUI.” Un “error”, de fet, que el mateixpresident Puigdemont ja ha reconegut.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Marcel Mauri Vicepresident d’Òmnium Cultural

❝Retret al PSOE“Els que ensprometien l’Espanyafederal i deien que espodria parlar de toten absència deviolència no han fetcap autocrítica de res”

“S’estancarregantl’estat de dretper carregar-se el procés”Mauri es mostra disposat a l’autocrítica,i de fet creu que l’independentisme ja“n’ha fet molta” sobre el que va passar ala tardor. Per això creu que “ja n’hi haprou”, i també la demana a altres. “Totsels que prometien Espanyes federals odeien que en absència de violència es po-dria parlar de tot van aplicar el 155 i nohan fet cap autocrítica absolutament deres, no han revisat cap de les seves ac-cions”, els acusa. Al contrari, “han man-tingut la mateixa línia i encara volenabraçar la bandera del diàleg”, denunciaMauri, que denuncia la “causa general”oberta i coincideix amb Paluzie que “percarregar-se l’independentisme s’estancarregant l’estat de dret”. “Aquesta és lareflexió que hauria de fer l’esquerra es-panyola que ha avalat el 155”, insta.

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDIUMENGE, 9 DE SETEMBRE DEL 2018

1405

50-1

1939

54Q

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

David Saldoni President de l’ACM

❝Projecte“Hi ha d’haver unaproposta políticaimpregnada de valorsrepublicans alsajuntaments, i plansde govern per poderaplicar”

“Hem de ferque l’AMItingui méssocis el junydel 2019”David Saldoni ressalta la importància deles municipals del 2019 per al procés, ireclama “una proposta política impreg-nada de valors republicans” al màximd’ajuntaments, per tal de poder aplicarplans de govern en aquesta línia. “Hemd’aconseguir que l’AMI pugui tenir méssocis el juny del 2019 que no pas avui”,resumeix. El president de l’ens munici-palista, que agrupa 931 municipis dels947 del país, recalca la diferència que laprioritat a escala local la té la llista mésvotada, i les sumes “a vegades no donen”,ja que qualsevol alternativa passa peruna majoria absoluta. “Això és un ele-ment distorsionador que a cada ciutats’ha de poder analitzar, cal fer una cirur-gia”, defensa, per tal de buscar “la fórmu-la que sumi més”, sobretot a Barcelona.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Josep Maria Cervera President de l’AMI

❝Repte a la fiscalia“(Si realment volparlar), el governespanyol té unaoportunitat molt clarala setmana que ve:pot arxivar 712 causescontra els alcaldes”

“Tot ens fapensar que hihaurà unembat contral’entitat”Josep Maria Cervera tem que després dela Diada hi haurà un nou “embat” contrala seva entitat, l’AMI. I és que ara que faun any que van declarar els primers al-caldes per decrets de suport al referèn-dum, indicis com la reobertura del cas aRoses per investigar una possible “des-obediència per omissió” en no haver fetprou perquè no es votés l’1-O indica queno tenen cap ganes d’arxivar res. “Tot fapensar que tiraran endavant”, lamenta.A més, continuen oberts fins a 90 casosper quotes a l’entitat, que al principi vanrebre sentències favorables però desprésvan canviar. Cervera repta el govern es-tatal que, si de debò té ganes de dialogar,“la setmana que ve té una oportunitatmolt clara, pot arxivar 712 causes als al-caldes”, si la fiscalia se’n retira.

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 9 DE SETEMBRE DEL 201810 | Nacional |

865755-1194333L

El titular del jutjat d’ins-trucció número 4 de Rubíha arxivat la causa contra16 veïns de la Floresta de-nunciats pels Mossos perun delicte de desordrespúblics en provocar talls ala C-16, a l’altura dels tú-nels de Vallvidrera, du-rant la vaga general de 8 denovembre per reclamar laindependència de Catalu-nya.

En la resolució, curta iclara, el magistrat Gonza-lo Alcoba tanca la instruc-ció per “autor descone-gut”, ja que assegura queels agents “no poden iden-tificar en roda de reconei-xement” cap dels denun-ciats. I hi afegeix: “La merapresència de vehicles fi-liats no permet identificarles persones que els vanusar o que van participaren els fets delictius inves-tigats.” La penalista AnaïsFranquesa ja va alertarque les identificacionseren deficitàries. AlertaSolidària es va felicitar perl’arxivament, tot i afirmarque Interior ara promousancions pel 8-N. ■

M. PiulachsBARCELONA

Arxiven la causacontra 16 veïns pertalls a la C-16 el 8-N

a El jutge de Rubítanca el cas perquèels Mossos no podenidentificar ningú

El camí per assolir la inde-pendència és augmentar“molt més” la majoria so-cial que hi dona suport ipactar-la en una taula denegociació si es vol poderconsolidar-la. Són les duescondicions que posa el vi-cepresident del govern, elrepublicà Pere Aragonès.“El que necessita l’inde-pendentisme és guanyar il’important no és si accele-res o desacceleres la loco-motora, sinó que hi hagivies. ERC treballarà peraconseguir àmplies majo-ries socials, complicitats al’exterior i enfortir la so-cietat civil”, va respondreahir en una entrevista a Elsuplement de CatalunyaRàdio quan el presentadorli va recordar els retrets de“prudència” i “traïció” quealguns independentistesfan a ERC.

En primer lloc, l’homefort dels republicans en elgovern de Torra mantéque l’independentisme re-

quereix més suport social:“Per poder guanyar neces-sitem ser molts més. Ne-cessitem guanyar per des-bordament democràtic.Tenim molt marge per en-davant per créixer.” Defu-gint com ja ha fet el presi-

dent Torra la tria explícitasobre via unilateral o pac-tada, Aragonès creu que,“a la independència, s’hiarribarà en una taula denegociació com en totesles independències ques’han consolidat”. Defensa

que tots els actors de l’Es-tat i Catalunya i els obser-vadors internacionals sa-ben que la sortida és nego-ciada, ja que l’independen-tisme no desapareixeràreprimint els seus líders.“La tàctica i les actua-

cions, les determinarà elcontext del moment”,conclou.

Aragonès admet dife-rències entre JxCat i ERCperò defensa que l’impor-tant és arribar a acords imantenir la unitat inde-

pendentista i també delpaís: “Ens sentim 100%representats per la confe-rència de Torra.” A més,anuncia que les dues for-macions tenen gairebépactada la sortida al con-flicte dels seus diputats in-habilitats pel jutge Llare-na.

Respecte al judici als di-rigents independentistes,Aragonès demana no ferespeculacions sobre lapossible convocatòriad’eleccions en cas d’unasentència dura i concen-trar-se a desmuntar els ar-guments de la instruccióde Llarena davant l’opiniópública internacional. Ve-ient que el Suprem ha re-butjat les recusacions “encontra de la seva doctrina”i que ha ratificat la ins-trucció de Llarena, Arago-nès reconeix que “és moltdifícil pensar que serà unjudici just”. Però adverteixal govern espanyol que, encas de sentència dura, ellserà posat al mateix costat“de la línia repressiva deles institucions del seu es-tat” per més que assegurique hi ha diàleg.

Aragonès consideral’1-O un gran pas, encaraque no el definitiu –“a larealitat em remeto”–, idubta sobre la idoneïtat dela declaració del 27-O. De-nuncia que hi va haver unaconxorxa perquè, al 21-D,Ciutadans trenqués la ma-joria independentista, pe-rò que “aquest poble varespondre a les urnes”. ■

Xavier MiróBARCELONA

a El vicepresident defensa que la independència s’assoleix en una negociació si es vol consolidara El dirigent d’ERC insta a combatre la instrucció de Llarena i no especular amb l’opció electoral

Aragonès manté que cal “sermolts més” per a la secessió

L’expresident Carles Puigde-mont assisteix aquest cap desetmana a la Festa de la Re-pública, que se celebra al can-tó del Jura, a Suïssa. Segonsva informar la seva oficina,ahir a la tarda va prendre partcom a convidat d’honor delgovern del Jura en un acte enquè, a més del seu, hi havia elsparlaments del president il’alcalde de Delémont. Se-gons l’ACN, avui serà a la ma-nifestació commemorativade la Diada. Per la seva part,Marta Rovira va assistir a Ber-na a la manifestació de l’11-Sorganitzada per l’ANC suïssa.

Pere Aragonès, durant una entrevista d’aquest any a El Punt Avui ■ ANDREU PUIG

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Puigdemont, a lafesta del cantósuís del Jura

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 9 DE SETEMBRE DEL 201812 | Nacional |

37900379103792037930379403795037960379703798037990

37901379113792137931379413795137961379713798137991

37902379123792237932379423795237962379723798237992

37903379133792337933379433795337963379733798337993

37904379143792437934379443795437964379743798437994

37905379153792537935379453795537965379753798537995

37906379163792637936379463795637966379763798637996

37907379173792737937379473795737967379773798737997

37908379183792837938379483795837968379783798837998

37909379193792937939379493795937969379793798937999

49200492104922049230492404925049260492704928049290

49201492114922149231492414925149261492714928149291

49202492124922249232492424925249262492724928249292

49203492134922349233492434925349263492734928349293

49204492144922449234492444925449264492744928449294

49205492154922549235492454925549265492754928549295

49206492164922649236492464925649266492764928649296

49207492174922749237492474925749267492774928749297

49208492184922849238492484925849268492784928849298

49209492194922949239492494925949269492794928949299

89100891108912089130891408915089160891708918089190

89101891118912189131891418915189161891718918189191

89102891128912289132891428915289162891728918289192

89103891138912389133891438915389163891738918389193

89104891148912489134891448915489164891748918489194

89105891158912589135891458915589165891758918589195

89106891168912689136891468915689166891768918689196

89107891178912789137891478915789167891778918789197

89108891188912889138891488915889168891788918889198

89109891198912989139891498915989169891798918989199

600600600600600600600600600600

600600600600600600600600600600

600600600600600

50.000600

1.080600600

720720720960720720720720720720

600600600600600840600600600600

840600600600600600600600600600

720720720720720720720720720720

600600600600600600600600840600

720720960720720720

1.200720720720

600600600600840600600600600600

600600600600600600600600600600

600600600

1.200600600600600600600

600600600

17.900600600600

1.080600600

720720720

1.000.000720720720720720720

600600600

17.900600840600600600600

840600600600600600600600600

1.200

720720720720720720720720720720

600600600600600600600600840600

720720960720720720

1.200720720720

6001.200600600840600600600600600

600600600

1.200600600600600600600

600600600600600600600

9.680600600

600600600600600600600

250.480600600

720720720960720720720

9.800720720

600600600600600840600600600600

840600600600600600600600600600

720720720720720720720720720720

600600600600600600600600840600

720720960720720720

1.200720720720

600600600600840600600600600600

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

........

..........

.........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

.........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

.........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

........

..........

..........

..........

.........

..........

..........

..........

..........

..........

.....

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

.........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

.........

..........

..........

..........

..........

.........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

.........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

.........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

.......

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

.........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

.........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

8930130410

9761231

72 233333

07438484454

467529505

336416

6

09787

886828688

778921949

3.000600600

3.000600

480 960360120

600600600240

3.000600240

720720120

600240

3.600360600120

3.000600240

........

..........

..........

........

.................... ..........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

........

..........

..........

..........

..........

..........

..........

................................................

........

..........

..........

SORTEIG

Llista acumulada de les quantitats que han correspost a cadascuna de les

sis sèries dels números premiats, classificats per la seva xifra final

Aquests premis caduquen als tres mesos, comptats a partir del dia següent al del sorteig

SORTEIG DEL D IA 8 DE SETEMBRE DEL 2 018

Deu sèries de 100.000 bitllets cadascuna

LOTERÍA NACIONAL72

18

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS

AQUEST SORTEIG ADJUDICA 84.000.000 € EN PREMIS

Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions

El joc

El consell ciutadà de Po-dem Catalunya va acor-dar ahir l’organitzaciód’unes eleccions primà-ries per escollir el relleude Xavier Domènech a lasecretaria general delpartit, segons reculll’agència ACN. Així es vaaprovar per majoria abso-luta en una reunió extra-ordinària que va fer ahir aBarcelona. La votació no-més es produirà per reno-var el càrrec que ocupavaDomènech i no afectarà lacomposició del consellciutadà de l’organització.Està previst que el partitexpliqui els detalls de lesprimàries i el calendari aseguir en una roda depremsa que s’ha de fer de-mà a la seva seu. De mo-ment, Podem Catalunyaha proposat la diputadaJéssica Albiach com a pre-sidenta del grup parla-mentari de CatECP, càr-rec que fins ara també te-nia Domènech. ■

Podem triaràel substitut deDomènech enunes primàries

RedaccióBARCELONA

El ministre de Foment i se-cretari d’Organització delPSOE, José Luis Ábalos,va assenyalar ahir el sobi-ranisme com el responsa-ble d’estar donant “com-bustible” perquè la ultra-dreta torni a aparèixer, se-gons va dir en un acte ambmilitants a l’Hospitalet deLlobregat. A parer d’Ába-los, la “connexió” entre ex-trems “posa en risc la de-mocràcia i la convivència”.

El ministre va admetre,segons l’agència EFE, queels sobiranistes tenen“dret a pensar i predicar”la independència, però“no a entabanar tota unacomunitat cap a la ruptu-ra”, perquè “encara que

poguessin ser majoria,que no ho són, no podrientrencar un país així”.

Ábalos va insistir a dirque la independència és“inviable” i que no hi hacap “més punt de trobadaque l’autogovern català”,alhora que va remarcarque el govern espanyol “noserà feble a l’hora d’aplicarla llei i d’enfrontar-se aqualsevol abús”.

El ministre espanyoltambé va criticar Ciuta-dans, a qui va acusar de “po-sar la pressió a Catalunyaper obtenir vots a la restad’Espanya”, fet que “no ésbo per a la convivència”.

Casado vol el 155D’altra banda, el líder delPP, Pablo Casado, que vaparticipar ahir en la juntadirectiva nacional del par-

tit a Barcelona, va amena-çar amb el fet que “es co-mencen a donar les cir-cumstàncies” perquè s’ha-gi de tornar a aplicar el“precepte constitucional”que freni els sobiranistes,l’article 155 de la Constitu-ció Espanyola. Casado vaavisar el govern espanyolque “no es pot pactar ambels independentistes comsi fossin els legítims repre-

sentants de tota la societat,perquè no ho són i han re-nunciat a ser-ho”. “No ensquedarem mirant com elPSOE complica més el pro-blema recuperant un esta-tut inconstitucional”, vadir, alhora que va rebutjaruna Catalunya “confederalde facto independent” nicreu que s’hagi de “fer per-donar” pels que estan trac-tant de “destruir el país”.

Ábalos creu que elsobiranisme donapeu a la ultradretaa Afirma que els catalans tenen “dret a pensar en laindependència però no a entabanar cap a la ruptura”

RedaccióL’HOSPITALET DE LLOBREGAT

“El sobiranismeha proporcionatcombustible perquèla ultradreta tornia aparèixer”José Luis ÁbalosMINISTRE DE FOMENT I SECRETARID’ORGANITZACIÓ DEL PSOE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

El ministre de Foment, José Luis Ábalos, va participar en unacte del PSC a Bellvitge ■ E. FONTCUBERTA / EFE

“Comencena donar-se lescircumstànciesper tornar a aplicarl’article 155”Pablo CasadoPRESIDENT DEL PP

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 9 DE SETEMBRE DEL 201814 | Nacional |

irectes al cim! és un delslemes que lluiran a la sa-marreta aquesta Diadacentenars de milers de

persones pels carrers de Barcelo-na, concentrades, bàsicament, ensis quilòmetres de l’avinguda Dia-gonal. La capital catalana torna aser l’epicentre d’una commemora-ció de l’Onze de Setembre que desdel 2012 té un caràcter exclusiu dereivindicació de la independènciade Catalunya. I el simbolisme delcim que ha promogut en les samar-retes l’Assemblea Nacional Catala-na (ANC) deixa clar que l’ascensióno està exempta de dificultats, nies fa a un ritme que acontenta tot-hom. De quilòmetres fets en massaels últims sis anys per aconseguir-ho, exposant al món la voluntatd’emancipar-se d’Espanya, ja n’hiha un munt d’acumulats; tantscom uns 424, des que l’ANC va de-cidir unir-se a les mobilitzacionsque tradicionalment feia l’esquer-ra extraparlamentària i convocarla primera gran manifestació el2012, que es va convertir en mul-titudinària, amb un milió i mig depersones segons els organitzadors(600.000 segons la delegació delgovern) i amb un lema inequívoc:Catalunya, nou estat d’Europa.

Per trobar xifres similars d’unaDiada tan concorreguda, ens hemde remuntar al 1977, un any des-prés que la manifestació deixés deser il·legal un cop passada la dicta-dura i l’Assemblea de Catalunya laconvoqués a Sant Boi. En aquellaprimera, hi van assistir 100.000persones, però al cap d’un any laparticipació es va multiplicar fins aarribar a un milió de persones, quevan fer el recorregut des del pas-seig de Gràcia per la ronda de SantPere fins al monument de RafaelCasanova al crit de “Llibertat, am-

Dnistia, Estatut d’Autonomia”. Unaal·lusió a l’Estatut que va ser preci-sament el que va fer sortir en mas-sa molts catalans a Barcelona 32anys després. Va ser el 10 de julioldel 2010 arran de la decisió del’executiu de Madrid, i posterior-ment del Tribunal Constitucional,de passar el ribot a la proposta denou text aprovat pel Parlament ca-talà i ratificat en referèndum. Lamobilització convocada per Òmni-um Cultural va donar el tret de sor-tida a la cursa per la independèn-cia, a la puixança del sobiranismei al que alguns també han batejatcom a processisme, però el que vasignificar sens dubte és l’abando-nament de peticions autonomis-tes. Fins a 1,5 milions de personesvan fer sentir la seva veu d’enuig

darrere el missatge Som un nació.Nosaltres decidim.

Però la Diada d’aquell any i la del2011 no es van acostar a aquellsregistres d’assistents –30.000 i50.000 persones, respectivament,segons els organitzadors–, i no vaser fins a la del 2012, convocadaper una ANC constituïda pocs me-sos abans i amb el lema Catalunya,nou estat d’Europa, que es van tor-nar a omplir els carrers de Barcelo-na en el que també va ser el punt departida per buscar reconeixementinternacional. El que havia de seruna marxa des de la cruïlla entreel passeig de Gràcia i la Gran Via esva convertir ja des de molta estonaabans de l’hora d’inici prevista, lessis de la tarda, en una aglomeracióde gent vinguda d’arreu del país quetambé omplia els carrers adjacentsal recorregut oficial, que abastava

poc més de dos quilòmetres i quepassava per Pau Claris, Via Laie-tana i el passeig d’Isabel II fins al’avinguda Marquès de l’Argentera,davant del parc de la Ciutadella,on hi havia l’escenari.

Oberta la caixa dels trons, a par-tir d’aleshores la Diada va créixertambé en organització i planifica-ció, i va començar a buscar un granimpacte visual als ulls del món. Les17.14 hores va passar a ser l’horarid’inici de la màxima expressió rei-vindicativa. El 2013 es va optar peremular la Via Bàltica del 23 d’agostdel 1989, en què uns dos milions delituans, estonians i letons van re-clamar la independència de la UnióSoviètica. Per fer la Via Catalana,l’ANC disposava de més de 5.000voluntaris, que van distribuir en778 trams al llarg de 394 quilòme-tres, des d’Alcanar fins al Pertús–i més enllà–, els més d’1,6 milionsde ciutadans que hi van participar.La cadena humana va enllaçar 86municipis resseguint el traçat del’antiga Via Augusta per reclamaral govern català una data i una pre-gunta per al referèndum sobre laindependència del 2014.

I amb la intenció de pressionarper blindar la consulta convocada el9 de novembre perquè els catalanspoguessin decidir el seu futur, laDiada del 2014 –la del 300è aniver-sari dels fets de l’11 de setembre del1714– va tornar a Barcelona a tra-vés de la plataforma Ara és l’Hora(Òmnium, l’ANC, l’AMI i altres enti-tats) i va suposar un nou cop d’efec-te visual: la configuració d’una Vgegant –de voluntat, de votar i devictòria– en 73 trams distribuïts alllarg de la Diagonal per un extrem,i per la Gran Via de les Corts Catala-nes per l’altre, fins a unir-se a la pla-ça de les Glòries. Ara és l’hora vaser el lema escollit per a les samar-retes grogues i vermelles per con-feccionar el mosaic d’una gran se-nyera en els onze quilòmetres d’iti-

nerari. Més d’1,8 milions de perso-nes van participar (segons la Guàr-dia Urbana) en el recorregut, desde la plaça Pius XII i des de la plaçaSarah Bernhardt, en un acte queva tenir el punt àlgid en la votaciósimbòlica de deu adolescents de16 anys en una urna a l’escenariprincipal, situat al vèrtex de la V.

Tot i que la consulta popular vaacabar sent un procés participatiuper la suspensió cautelar de la con-vocatòria inicial i la llei de consultespel Tribunal Constitucional, la con-vocatòria d’eleccions que va anun-ciar Artur Mas per al 27 de setem-bre del 2015, amb un plantejamentde plebiscit, va fer que la Diada –co-incidint amb l’inici de campanya–encara fos més multitudinària.L’avinguda Meridiana va ser l’esce-nari escollit per la plataforma, ambel lema Via lliure cap a la República

L’inici: el 2012,amb el lema‘Catalunya, nouestat d’Europa’L’ANC va aconseguirreunir dos milions depersones al crit d’“in-dependència” en unamarxa des de la cruïllaentre el passeig deGràcia i la Gran Via, enel que va ser el preludid’un seguit de mani-festacions més orga-nitzades i també ambmés impacte visual■ ORIOL DURAN

Sis anys i 420quilòmetresper fer el cim

Jordi AlemanyBARCELONA

IMPACTE · Des de la Diada massiva per demanar la independència el 2012, l’ANCha procurat que les manifestacions tinguin molt impacte visual als ulls de tot el mónDESCENTRALITZAR · En la Via Catalana del 2013, Barcelona va deixar de serel centre reivindicatiu i el 2016 es va traslladar a Lleida, Salt, Berga i Tarragona

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El passeig de Gràcia, laGran Via, la Diagonal i laMeridiana han estat escenarisrecurrents de la Diada

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDIUMENGE, 9 DE SETEMBRE DEL 2018

Catalana. Un total de 5,2 quilòme-tres dividits en 135 trams, un percada escó del Parlament, i agrupatsen deu colors i temes clau per al fu-tur de la República, que els nous re-presentants parlamentaris haviend’entomar. A les 17.14 hores, unpunter gegant va fer tot el recorre-gut, des de la cantonada del carrerRosselló fins al parc de la Ciutade-lla, mentre els dos milions d’assis-tents segons els organitzadors (1,4milions segons la Guàrdia Urbana)aixecaven els punters de colors.

Descentralització: ‘A punt’Menys visual, però més diversifi-cada i descentralitzada. Aquestva ser l’esperit amb què es va orga-nitzar la Diada del 2016. L’ANC iÒmnium van decidir, a petició demoltes territorials, no fer un acteúnic a Barcelona i, amb el lema

A punt, van optar per mostrar latransversalitat del moviment in-dependentista portant la reivindi-cació a cinc escenaris del país, enels quals, i de manera simultània,es van alçar els punts grocs –comels que es podien visualitzar en lessamarretes blanques–, que repre-sentaven el batec conjunt de la Re-pública Catalana. Les ciutats esco-llides van ser Lleida, Salt, Berga,Tarragona i Barcelona, que simbo-litzaven, respectivament, els eixosde l’anhelada República: equilibriterritorial, solidaritat i diversitat,cultura, progrés i llibertat. Fins a30 manifestacions van confluir enles concentracions a cada munici-pi, amb actuacions de les collescastelleres dividides en un total de44 trams per un total de gairebénou quilòmetres, que van reunirmés d’un milió de persones segons

els organitzadors i unes 800.000segons les autoritats locals. A lallera del Segre de Lleida, s’hi vanaplegar unes 120.000 persones; al’avinguda dels Països Catalans deSalt, 200.000; al passeig de la Paude Berga, 80.000; a la rambla Novade Tarragona, fins a 100.000, i en-tre el passeig de Sant Joan i el deLluís Companys de la capital ca-talana la Guàrdia Urbana en vacomptabilitzar 540.000. Amb l’es-pasa de Dàmocles de la justíciaespanyola per l’encausament depolítics catalans, el president Car-les Puigdemont es tornava a aga-far a la possibilitat de pactar unreferèndum amb l’Estat, però dei-xava oberta la via unilateral si nos’hi avenia.

I només quinze dies va esperarper anunciar la data prevista perfer-lo: l’1 d’octubre del 2017.

L’anunci va anar seguit de l’apro-vació de la llei del referèndum i lade transitorietat jurídica i funda-cional de la República, que es vanaprovar al Parlament pocs diesabans de l’Onze de Setembre del2017. El referèndum en va ser elclar fil conductor, començant pellema: La Diada del sí. Un milió depersones van configurar un gransímbol positiu de tres quilòmetresi 412 trams, amb el punt d’unió ala cruïlla entre el passeig de Gràciai el carrer Aragó, amb dos eixosdes del carrer Casanova fins alpasseig de Sant Joan per una ban-da, i des dels jardins de SalvadorEspriu fins a la plaça Catalunyaper l’altra, on es va instal·lar l’es-cenari. Una altra Diada festiva i decalma, preludi de la tempesta pos-terior que ha acabat amb exiliats ipresos polítics. ■

Per aire i duesde descentralit-zadesA dalt, imatges de laVia Catalana (2013)i de la V de Barcelona(2014). A sota, el pun-ter de la Via Lliure re-corrent l’avinguda Me-ridiana de Barcelona(2015); una imatgede la concentració alspeus de la Seu Vellade Lleida, de la Diadadescentralitzada encinc municipis (2016),i un gran cartell de LaDiada del Sí al carrerAragó ■ XAVI SALBA-

NYÀ / EFE / QUIM PUIG /

SANTI IGLESIAS / QUIM

PUIG