disseny d’un model de · 2017-12-11 · 4 resum del treball de final de màster tutora sofia isus...
TRANSCRIPT
1
UNIVERSITAT DE LLEIDA
Disseny d’un model de
Salvaguarda dedicat a la
festa de les Falles, Haros
i Brandons Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO
Laia Giralt i Morell
Màster en Psicopedagogia
2
“Mi fórmula para vivir es bastante simple. Me levanto por la mañana,
me voy a la cama en la noche y en medio, doy lo mejor de mi mismo”
– Gary Grant –
3
Agraïments
M’agradaria començar aquest apartat d’agraïments donant les gràcies als meus pares, unes
gràcies infinites per la seva paciència i suport incondicional que m’han ajudat a mantenir la
calma i a seguir endavant amb aquesta investigació.
També gràcies a la resta de la meva família, per recolzar-me constantment i ajudar-me en tot
el que tinguessin a l’abast.
A les meves amigues per saber distreure’m en els moments de més col·lapse i saturació i saber
treure el millor de mi sempre.
Finalment, agraeixo a la Dra. Sofia Isus, al Marc Ballesté i a la resta de l’equip tant del projecte,
com del grup de recerca COMPETECS, perquè sense la seva ajuda, els seus consells i la seva
col·laboració, aquest treball no hagués estat possible.
4
Resum del treball de final de màster
TUTORA Sofia Isus Barado
DATA D’ENTREGA 09.06.2017 DATA DE PRESENTACIÓ 14.06.2017
AUTORA Laia Giralt i Morell TÍTOL DEL TREBALL (català, castellà i anglès)
Disseny d’un model de Salvaguarda Diseño de un modelo de Salvaguarda Design of a Safeguard model
PARAULES CLAU (català, castellà i anglès)
Model salvaguarda, Falles, Haros, Brandons, UNESCO, bones pràctiques, patrimoni immaterial, festa, foc, estiu Modelo salvaguarda, Fallas, Haros, Brandons, UNESCO, buenas prácticas, patrimonio immaterial, fiesta, fuego, verano Safeguard model, Falles, Haros, Brandons, UNESCO, best practices, immaterial heritage, festivity, fire, summer RESUM (100-150 paraules, català, castellà i anglès)
El treball consta d’una proposta de model de salvaguarda per a les Falles, Haros i Brandons a
partir una recerca bibliogràfica de models de bones pràctiques que realitzen altres països i
que estan reconeguts per la UNESCO. Aleshores s’han analitzat les accions i mesures que
realitzen aquestes bones pràctiques a partir d’unes categoritzacions pròpies, per tal de crear
el nostre model per a les Falles i extrapolable a qualsevol festa. Aquest model és una primera
proposta, ja que encara ha de ser avaluat per una comissió de jutges experts en el tema de
les falles com en els aspectes jurídics i ètics.
El trabajo consta de una propuesta de modelo de salvaguarda para las Fallas, Haros y
Brandons a partir de una investigación bibliográfica de modelos de buenas prácticas que
realizan otros países y que han sido reconocidos por la UNESCO. Para ello, se han analizado
las acciones y medidas que realizan estas buenas prácticas a partir de unas categorizaciones
propias, a fin de crear nuestro modelo para las Fallas i extrapolable a cualquier fiesta. Este
modelo es una primera propuesta ya que aún debe ser evaluado por una comisión de
expertos en el tema de las Fallas como en los aspectos jurídicos i éticos i otros especialistas.
The work consists of a proposal of model of safeguard for the Falles, Haros and Brandons
based on a bibliographical investigation of models of best practices that are carried out by
other countries and that have been recognized by the UNESCO. In order to create our model
for the Falles suitable to any other festival of fire, we have analyzed the actions and measures
that carry out these best practices according to our own categorizations,. This model is a first
proposal as it still has to be evaluated by a committee of experts on the Falles as in the legal
and ethical aspects.
5
Índex
Agraïments .................................................................................................................................... 3
Resum del treball de final de màster ............................................................................................ 4
Índex .............................................................................................................................................. 5
1. Introducció ............................................................................................................................ 6
2. Marc teòric ............................................................................................................................ 8
2.1. Patrimoni ....................................................................................................................... 8
2.2. Patrimoni cultural i patrimoni cultural immaterial/intangible ..................................... 9
2.3. El patrimoni cultural immaterial a Catalunya ............................................................. 10
2.4. Llistes de patrimoni cultural immaterial ..................................................................... 12
2.5. Model de salvaguarda ................................................................................................. 15
3. Metodologia ........................................................................................................................ 17
3.1. Objectius ..................................................................................................................... 17
3.2. Disseny ........................................................................................................................ 17
3.3. Procediment ................................................................................................................ 18
4. Estat de l’art: anàlisi de les bones pràctiques de salvaguarda reconegudes per la UNESCO
19
5. Proposta model de salvaguarda del Patrimoni Immaterial ................................................ 38
6. Validació del model de salvaguarda .................................................................................... 42
7. Conclusions ......................................................................................................................... 44
8. Bibliografia .......................................................................................................................... 45
9. Annexes ............................................................................................................................... 46
Annex 1 .................................................................................................................................... 46
Annex 2 .................................................................................................................................... 60
Annex 3 .................................................................................................................................... 62
6
1. Introducció Les festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial
de la Humanitat per la UNESCO després d’un llarg procés de preparació per a la candidatura
que va començar l’any 2007, però no va ser fins al 2015 que es va declarar com a Patrimoni.
Exactament, es troba en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la
Humanitat on s’inclouen en la candidatura 63 pobles fallaires de tres països; Andorra, França i
Espanya.
Pocs mesos després, el juliol del 2016 es va iniciar la càtedra de patrimoni immaterial sent la
festa de les falles la línia d’acció principal.
Aleshores, la idea d’aquesta investigació, la de dissenyar un model de salvaguarda ha sorgit
precisament de la proclamació de la festivitat com a Patrimoni Immaterial atès que és
necessari, i la convenció per la salvaguarda dóna un seguit de recomanacions, exigències i uns
principis ètics als Estats que tenen declarat algun Patrimoni Immaterial però en cap cas
concreta com dur a terme la salvaguarda. Aquest fet pot arribar a ser comprensible degut a
l’extensió tan gran que comprèn el Patrimoni Intangible i a les diferències entre tots els que hi
ha avui en dia declarats per la UNESCO.
A part d’aquesta falta de concreció, aquesta investigació és totalment necessària, ja que es
necessita un model que preservi el patrimoni i generi turisme sostenible i no depredador per
tal que la festivitat es mantingui.
A més, hi ha alguns elements que evidencien la necessitat d’un model de salvaguarda com
podrien ser la incorporació de nous pobles en la candidatura, ja que han recuperat o introduït
la festa de les falles, gestionar de la manera més correcta possible l’afluència important de
turisme que pateixen alguns pobles i generar un bon informe de salvaguarda que s’ha de
presentar cada sis anys al Comitè Intergovernamental que decidirà si la festa continua en la
llista de Patrimoni Immaterial o no.
El treball de final de màster ha estat coordinat per la doctora Sofia Isus, i com ja hem
esmentat, té com a objectiu dissenyar una proposta de model de salvaguarda a partir de
l’anàlisi de bones pràctiques d’altres països atorgades per la UNESCO. El qual pretén oferir una
sèrie de mesures i accions perquè la festa de les falles, haros i brandons es preservi i es
mantingui aconseguint que no es perverteixi la festa i oferint una sostenibilitat eficaç i eficient.
Amb aquest model també es pretén millorar i assentar les bases de la societat fallaire a partir
d’una sèrie de mitjans i codis ètics que també permetran i facilitaran aquesta salvaguarda.
Al llarg del treball es trobarà un primer apartat de marc teòric on es pretén emmarcar el nostre
treball sobre unes bases bibliogràfiques per tal de donar més pes i credibilitat a allò que estem
investigant. S’introduiran els conceptes de patrimoni i patrimoni immaterial, es concretarà
més explicant el patrimoni immaterial aquí a Catalunya i les bases legislatives en què es reforça
el patrimoni immaterial. Finalment indagarem sobre les definicions que ha d’adoptar un model
de salvaguarda, el nostre punt d’estudi.
Després es troba l’apartat de metodologia on estaran fixats i descrits els objectius, el disseny i
el procediment que hem dut a terme per realitzar aquest estudi i a continuació l’estat de l’art,
7
on hi haurà plasmat una anàlisi en profunditat dels patrimonis que són considerats per la
UNESCO bones pràctiques de salvaguarda amb les corresponents exemplificacions per
entendre millor l’anàlisi.
Un cop analitzades les bones pràctiques i tenint en compte les mesures i accions que realitzen
per salvaguardar cada un dels patrimonis, proposarem un disseny de model partint de la
informació obtinguda dels models d’èxit i de la convenció per la salvaguarda.
Finalment, hi haurà en format teòric l’avaluació d’experts que realitzaríem en cas que el model
acabi duent-se a la pràctica i un apartat de conclusions on reflexionarem sobre l’estudi i
realitzarem una prospectiva de futur.
Val a dir, que al llarg del nostre estudi, ens referirem a Patrimoni Cultural Immaterial amb
l’acrònim PCI.
8
2. Marc teòric
2.1. Patrimoni
El concepte de patrimoni cultural ha estat definit per diversos autors i organitzacions al llarg de
la història i ha estat un terme molt canviant. És a dir, el seu concepte varia de significat amb el
pas del temps fins que la UNESCO va fer la definició universal de patrimoni, que avui en dia, és
la més utilitzada i acceptada.
Segons Muñoz (1998) i Hernández (2002) el concepte patrimoni cultural sorgeix de la síntesi
dels conceptes francesos patrimoine i anglès heritage, cadascun dels quals posa l’èmfasi en un
aspecte diferent.
La paraula francesa patrimoine pretén posar l’accent en allò que s’hereta dels nostres
avantpassats i que han anat deixant les generacions anteriors. En comptes, la paraula anglesa
heritage dóna èmfasi en allò que nosaltres deixarem i transmetrem a les futures generacions.
(Muñoz, 1998: 120 i Hernández, 2002: 16).
Avui en dia la definició més utilitzada i acceptada és la que va elaborar la UNESCO (2002), que
en definitiva, no és més que la barreja del concepte francòfon i anglosaxó, en la qual exposa
que “el patrimoni cultural no es limita a monuments i col·leccions d’objectes, sinó que també
avarca les tradicions i expressions vives heretades i transmeses de generació en generació.” A
més, l’entén com l’instrument de dues vies que uneix el passat, el present i el futur.
A continuació hi ha altres definicions d’autors que han definit patrimoni i que entre totes ens
ajudarà a tindre una idea més clara i concisa de què significa, què avarca i en quin context es
pot utilitzar.
Viladevall (2003:17) defineix el concepte patrimoni com “aquell aspecte cultural del qual la
societat l’atribueix certs valors específics els quals, a grans trets podrien resumir-se en
històrics, estètics i d’ús”. Viladevall diu que el patrimoni és una construcció sociocultural que té
un significat especial per aquell grup que l’ha realitzat, heretat i/o conservat.
Segons Amendoeira (2004:78), “només el patrimoni permet la introducció dels factors:
memòria, identitat i intel·ligència emocional col·lectiva en els processos de desenvolupament”.
El patrimoni és un conjunt d’elements que inclou entorns naturals i culturals, avarca paisatges,
llocs històrics, entorns construïts, tradicions passades i presents i els coneixements i
experiències vitals. ICOMOS (1999:2)
Finalment, cal esmentar que l’expressió de patrimoni cultural conegut com l’herència
col·lectiva que interessa conservar no té una evolució històrica molt llarga. Durant el S. XIX es
va utilitzar el concepte de manera ocasional i fins a la meitat del S. XX no adquireix naturalesa
administrativa i jurídica (occident). No és fins acabada la II Guerra Mundial que es començarà a
acotar, delimitar i utilitzar a nivell internacional. Querol-Martínez, (1996:89)
9
2.2. Patrimoni cultural i patrimoni cultural immaterial/intangible
La paraula patrimoni cultural està composta per dues parts, la primera patrimoni i la segona
cultural. Ambdues es refereixen a alguna cosa heretada, un llegat, alguna cosa que s’aprèn o
s’obté del passat, de generacions anteriors. Aleshores la cultura es complementa amb
patrimoni i es preocupa de com s’obté l’herència i la paraula patrimoni contextualitzada,
s’enfoca al que és l’herència sigui tangible o intangible. (Kroeber, 1968)
El patrimoni cultural immaterial, també anomenat patrimoni viu, són les pràctiques,
expressions, sabers o tècniques transmeses per les comunitats de generació en generació.
La convenció de la UNESCO del 2003 per la salvaguarda del PCI té l’objectiu de conservar
aquest fràgil patrimoni, assegurar la seva viabilitat i optimitzar el seu potencial pel
desenvolupament sostenible.
Aleshores la UNESCO recolza als Estats Membres mitjançant la promoció de la cooperació
internacional per la salvaguarda tot establint marcs institucionals i professionals favorables a la
preservació sostenible d’aquest patrimoni viu.
Depenent del tipus de costum o expressió, la UNESCO va proposar la divisió per dominis
d’aquestes per tal que siguin identificables fàcilment, acceptant el cas, que un patrimoni tingui
més d’una, o fins i tot tots els dominis. Trobem les tradicions orals, arts escèniques, usos
socials, rituals, actes festius, coneixements i pràctiques relacionades amb la naturalesa i
l’univers, sabers i tècniques vinculats a l’artesania tradicional i la seva llengua.
La UNESCO (2011) va determinar alguns trets que definien el patrimoni immaterial com
tradicional, contemporani, i viu a un mateix temps. Aquest últim tret fa referència al fet que el
patrimoni cultural immaterial no només inclou tradicions heretades del passat sinó també
rurals i urbans contemporanis característics de diversos grups culturals.
Aleshores, perquè el patrimoni pugui ser declarat per la UNESCO com a patrimoni cultural
immaterial ha d’adoptar un seguit de característiques; ha de ser integrador, representatiu i
basat en la comunitat.
Integrador en el sentit que tot PCI ha de contribuir a la cohesió social tot fomentant un sentit
d’identitat, continuïtat i responsabilitat que ajudi als individus a sentir-se membres d’una o
diverses comunitats i de la societat en general. A més, s’ha d’aconseguir crear un vincle entre
el passat i el futur a través del present per reforçar la continuïtat del patrimoni.
També ha de ser representatiu, el PCI ha de ser capaç d’ensenyar a la resta de la comunitat i
del món les tradicions, tècniques i costums que es van transmetent de generació en generació
o a altres comunitats.
Finalment, el PCI ha d’estar basat en la comunitat, de manera que quan un patrimoni es
declara per la UNESCO, prèviament ha d’haver estat reconegut per les comunitats, grups o
individus que el mantenen i el transmeten, si el reconeixement no existeix, aleshores aquell
costum, tradició o coneixement no es considera patrimoni.
10
Per concloure aquest apartat del Patrimoni Cultural Immaterial, és de cabdal importància
esmentar que tot i que el PCI és molt fràgil, també és un factor important del manteniment de
la diversitat cultural davant la creixent globalització que s’està experimentat des de fa uns
anys. Aleshores, és important protegir, salvaguardar i comprendre el PCI atès que contribueix
al diàleg entre cultures i promou el respecte cap a altres formes de vida.
2.3. El patrimoni cultural immaterial a Catalunya
En aquest apartat es pretén veure la història quant a lleis legislatives sobre el PCI a Catalunya
per tal d’aproximar-nos a la realitat de com Catalunya l’ha identificat i protegit.
El primer antecedent a nivell legislatiu que es troba a Catalunya va ser l’any 1983, en el decret
413/19831, del 30 de setembre, pel qual es regula la qualificació d’interès nacional de
determinades manifestacions culturals.
Segons el decret s’exposen:
Article primer
- Es crea la manifestació de Festa Tradicional d’Interès Nacional. Podran ser declarades
d’interès nacional les manifestacions culturals consistents en una representació
concreta, que tinguin una continuïtat secular, unes dates de celebració periòdica i un
local o un escenari determinats.
Article segon
- La declaració de Festa Tradicional d’Interès Nacional serà atorgada per la Generalitat
de Catalunya a través del Departament de Cultura per Ordre del Conseller. L’expedient
de declaració podrà ésser impulsat per la pròpia Administració o a instància d’aquelles
persones físiques o jurídiques de caràcter públic o privat que siguin responsables de
l’organització de festes.
Aquest decret principalment crea la Festa Tradicional d’Interès Nacional sent les passions
d’Esparreguera i d’Olesa de Montserrat, la processó de Verges i la Patum de Berga, les
primeres que s’inscriuen en aquest decret.
A més, té en compte les arts escèniques i els usos socials, rituals i actes festius que
posteriorment la UNESCO (2003) ho declara com a dominis del PCI però exclou tot el tema
relacionat amb tècniques artesanals.
No és fins al 1993, deu anys més tard, que no s’introdueix el concepte patrimoni en alguna de
les lleis o decrets a Catalunya. És amb la Llei 2/19932, del 5 de març, de foment i protecció de
la cultura popular i tradicional i de l’associacionisme cultural.
1 Decret 413/1983, de 30 de setembre, pel qual es regula la qualificació d’interès nacional de
determinades manifestacions culturals, DOGC (1987)
11
Aquesta llei té per objecte:
- La recuperació, l'inventari, la protecció, la difusió i el foment de la cultura popular i
tradicional catalana.
- El suport i l'impuls a la dinamització cultural.
- El desenvolupament de l'associacionisme cultural.
Amb aquesta llei ja s’introdueixen indicacions per a la salvaguarda i protecció del PCI, així com
al desenvolupament d’associacions. A més, l’Estat, concretament, el Departament de Cultura,
crea òrgans executius i consultius per tal de millorar la comunicació i l’intercanvi d’informació
entre els diferents estaments.
El concepte de cultura popular i tradicional s’amplia al concebut anteriorment com Festes
d’Interès Nacional i ho defineixen com el conjunt de manifestacions de la memòria de la vida
col·lectives de Catalunya, tant passades com presents. Entenent per manifestacions culturals,
aquelles materials com immaterials com poden ser les festes i els costums, la música i els
instruments, els balls i les representacions, les tradicions festives, les creacions literàries, les
tècniques i els oficis i totes les altres manifestacions que tenen caràcter popular i tradicional.
Aquesta definició del patrimoni immaterial té un pes específic però no determinant, ja que
acaba sent una definició de cultura popular i cultural tradicional deixant de banda la
possibilitat d’incloure totes les altres manifestacions de la immaterialitat.
Aleshores la llei 2/1993 especifica que hi ha dominis diferents del que són les festes que es
poden incloure dins del patrimoni immaterial i més tard, la UNESCO ratificarà aquest fet en la
Convenció per a la salvaguarda del PCI (2003) fent un pas més així, al decret del 1983.
Pel que fa a la llei 9/19933, del patrimoni cultural català, defineix en el seu preàmbul el que
consideren ells per patrimoni cultural, on engloba el patrimoni moble, el patrimoni immoble i
el patrimoni immaterial i estableix tres categories de protecció comunes a béns mobles,
immobles i immaterials.
A més, apareix la figura denominada béns culturals d’interès local als municipis, que té
l’objectiu de protegir el patrimoni de menor rellevància, els béns catalogats, els instruments de
protecció i de control.
Finalment, en aquesta llei es crea el Consell Assessor del Patrimoni Cultural com a òrgan
consultiu dels ens públics relacionats amb el patrimoni perquè d’aquesta manera, entre tots
assoleixin els objectius que marca la llei.
En aquest mateix any 1993, es crea el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional
Catalana, un organisme sense personalitat jurídica pròpia adscrit al Departament de Cultura,
fent-se càrrec de tot el patrimoni etnològic i per conseqüència, immaterial.
2 Llei 2/1993, del 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de
l’associacionisme cultural, DOGC. (1993) 3 Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, DOGC (1993)
12
Una de les accions que porta a terme es la de recerca i protecció del patrimoni immaterial
creant així l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, on actualment trobem un ampli
ventall de patrimoni immaterial:
- Balls (2.227)
- Productes i receptes alimentàries (544)
- Festes (485)
- Activitats econòmiques (363)
- Joc (265)
Conformant així el 19% de l’inventari, ja que la resta és de patrimoni cultural tangible.
Així doncs, a mode de conclusió d’aquest apartat cal dir que és de cabdal importància
esmentar que Catalunya hauria de regular les lleis referents al patrimoni, ja que encara avui en
dia, la importància que se li dóna al patrimoni cultural i al patrimoni immaterial són molt
desiguals. I fins i tot, dins del patrimoni immaterial se li dóna més pes en uns dominis que en
uns altres, desafavorint, el desenvolupament dels menys tractats. Quan el que s’hauria de fer,
seria respectar i potenciar les seves singularitats i prendre consciència de la importància que té
el patrimoni cultural immaterial per les comunitats i per establir una bona cohesió social.
2.4. Llistes de patrimoni cultural immaterial La convenció per la salvaguarda de la UNESCO, va crear unes llistes representatives, on hi ha la
majoria del PCI incloent les falles, haros i brandons i dues llistes més les quals una es tracta de
la llista del PCI que requereix mesures urgents de salvaguarda i un registre de bones pràctiques
de salvaguarda. Aquestes dues llistes es plasmen a continuació, però és amb l’última llista de
bones pràctiques que centra la nostra base d’estudi i l’anàlisi per realitzar el nostre model.
Any 2016
Llista del PCI que requereix mesures urgents de salvaguarda
Cants cosacs de la regió Dnipropetrovsk Ucraïna
El “Chapei dang veng” Cambodja
El procediment de fabricació de la ceràmica negra de Bisalhäes Portugal
La dansa i música amb lira arquejada del poble madi Uganda
Registre de bones pràctiques de salvaguarda
Estratègia per salvaguardar el patrimoni cultural de la artesania tradicional:
els centres regionals artesans
Àustria
Projecte comunitari de salvaguarda de la cultura viva de Rivinj/Rovigno:
l’Ecomuseu de la Batana
Croàcia
Readaptació del procediment tradicional de construcció del vaixell
“Osselvar” i la seva utilització en un context més modern
Noruega
Salvaguarda del patrimoni folklòric mitjançant el mètode Kodaly Hongria
Sistema de pràctiques de representació i transmissió del patrimoni cultural:
El Festival Folklòric de Koprivshtitsa
Bulgària
Any 2015
Llista del PCI que requereix mesures urgents de salvaguarda
El “glasoechko”, cant masculí a dos veus del Baix Polog Ex república
13
Iugoslava de
Macedònia
El vallenato, música tradicional de la regió del Magdalena Grande Colòmbia
La fabricació tradicional d’esquelles Portugal
La tradició oral de Koogere en les comunitats basongora, banyabidi i
batooro
Uganda
Ritual per amansar a les camelles Mongòlia
Registre de bones pràctiques de salvaguarda
No hi ha bones pràctiques
Any 2014
Llista del PCI que requereix mesures urgents de salvaguarda
Cerimònia de purificació dels joves barons del poble lango del centre-nord
d’Uganda
Uganda
La dansa isukuti de les comunitats isukha e idakho del oest de Kenia Kenia
La tradició oral mapoyo i els seus referents simbòlics en el territori ancestral Veneçuela
Registre de bones pràctiques de salvaguarda
Programa de salvaguarda de la cultura del carilló: preservació, transmissió,
intercanvis i sensibilització
Any 2013
Llista del PCI que requereix mesures urgents de salvaguarda
Cerimònia de la Nan Pa’ch Guatemala
Chovkan: joc eqüestre tradicional a llom dels cavalls karabajos Azerbaidjan
Empaako: sistema onomàstic tradicional de les comunitats batooro,
banyoro, batuku, batagwenda i banyabindi de l’oest d’Uganda
Uganda
La cal·ligrafia mongola Mongòlia
Registre de bones pràctiques de salvaguarda
Metodologia per realitzar inventaris del patrimoni cultural immaterial en
reserves de biosfera – l’experiència del Montseny
Espanya
Any 2012
Llista del PCI que requereix mesures urgents de salvaguarda
Ala-kiyiz i Shyrdak: art tradicional kirguís de fabricació de catifes de feltre Kirguizistan
Artesania de la terracota en el districte de Kgatleng Botswana
Bigwala: dansa i música de trompes de carbassa del Regne de Busoga Uganda
Noken: bossa multifuncional de nusos o teixits de l’artesania papú Indonesia
Registre de bones pràctiques de salvaguarda
Estratègia per formar a les futures generacions de titellaires de Fujian Xina
Xtaxkgakget Makgkaxtlawana: el centre de les Arts Indígenes i la seva
contribució a la salvaguarda del PCI del poble totonaca de Veracruz
Mèxic
Any 2011
Llista del PCI que requereix mesures urgents de salvaguarda
El cant xoan de la província de Phú Tho Vietnam
El Naqqäli, narració dramàtica iranià República
Islàmica de
l’Iran
14
El Yaokwa, ritual del poble enawene nawe pel manteniment de l’ordre
social i còsmic
Brasil
El Yimakan, art narratiu dels hezhen Xina
Eshuva, Harákmbut sunp prayers of Peru’s Huachipaire people Perú
La dansa Saman Indonesia
La epopeia mora T’heydinn Mauritània
La tècnica musical de cant popular llarg dels intèrprets de la fluta limbe – la
respiració circular
Mongòlia
Les competències tradicionals de construcció i pilotatge dels lenjes, vaixells
iranians del golf pèrsic
República
Islàmica de
l’Iran
Secret society of the Kôrêdugaw, the rite of wisdom Mali
Registre de bones pràctiques de salvaguarda
Concurs de projectes del Programa Nacional del Patrimoni Immaterial Brasil
Mètode Táncház: un model hongarès per la transmissió del patrimoni
immaterial
Hongria
Museu viu del fandango Brasil
Programa per cultivar la ludodiversitat: salvaguarda dels jocs tradicionals a
Flandes
Bèlgica
Revitalització del saber tradicional de la cal artesanal a Morón de la
Frontera, Sevilla
Espanya
Any 2010
Llista del PCI que requereix de mesures urgents de salvaguarda
El cant ojkanje Croàcia
El meshrep Xina
La impremta xina de caràcters amovibles de fusta Xina
La tècnica de fabricació de compartiments estancs dels joncs xinesos Xina
Registre de bones pràctiques de salvaguarda
No hi ha bones pràctiques
Any 2009
Llista del PCI que requereix de mesures urgents de salvaguarda
El biyelgee mongol, dansa popular tradicional mongola Mongòlia
El cant ca trù Vietnam
El cantu in paghjella, cant profà i litúrgic tradicional de Corcega França
El disseny i les tècniques tradicionals xineses de construcció de ponts amb
arcades de fusta
Xina
L’espai cultural dels suiti Letònia
El ritus dels Tsars de Kalyady (Tsars de Nadal) Bielorússia
El sanké mon, ritus de pesca col·lectiva a la llacuna de Sanké Mali
El Tuuli mongol, epopeia mongola Mongòlia
La festa d’any noy dels qiang Xina
Música tradicional per tsuur Mongòlia
Tècniques tèxtils tradicionals del li: filat, teixit i brodat Xina
Tradicions i pràctiques vinculades als kayes als boscos sagrats dels Kenia
15
mijikendas
Registre de bones pràctiques de salvaguarda
Les comunitats Aimara Bolivia, Xile i
Perú
Indonesian Batik Indonesia
Museu-Escola pedagògic Pusol Espanya
Any 2008
No hi ha bones pràctiques ni mesures urgents de salvaguarda
Amb aquesta graella que mostra el registre de bones pràctiques de salvaguarda atorgades per
la UNESCO en aquells programes, activitats, projectes... del PCI que tenen un bon
plantejament i un bon model de salvaguarda podem observar que no tots els anys la UNESCO
donar el privilegi d’adjudicar bones pràctiques de salvaguarda, ja que o no hi ha PCI inscrits en
aquesta llista o no compleixen els criteris establerts.
Un fet considerable que podem veure, és el fet que majoritàriament els PCI que trobem en la
llista de mesures urgents de salvaguarda, són països poc desenvolupats i normalment
tercermundistes. Aquest fet vol dir per una banda, que potser no tenen les mesures físiques i
econòmiques per poder salvaguardar el patrimoni i difondre’l per donar-lo a conèixer i per
l’altra banda podria ser que per la comunitat no fos important o no ho considerés el prou
important per a vetllar i protegir aquest patrimoni que tenen.
Una altra de les idees que podria ser, seria el fet que el PCI formés part d’algun grup indígena i
que s’hagués acabat la descendència o, pel que fos, desaparegués, i amb ell tot el seu legat
tradicional.
Aleshores, podem dir que hi ha tres tipus de llistes creades per la UNESCO per tal d’identificar
el PCI segons convingui o no, mesures de salvaguarda; Llista del PCI que requereix mesures
urgents de salvaguarda, el registre de bones pràctiques de salvaguarda i, finalment, la llista
més representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat.
Fins al moment, la llista més coneguda i que coneix la majoria dels habitants del món és la
tercera llista esmentada.
2.5. Model de salvaguarda
En aquest apartat juga un paper molt important la Convenció per la Salvaguarda del Patrimoni
Cultura Immaterial declarat per la UNESCO el 2003, tot i que no va entrar en vigor fins al 2006.
Segons Mármol i Roigé (2014) la convenció va néixer a partir de debats i discussions dels
experts sobre patrimoni que van representar un trencament amb els discursos previs de la
UNESCO.
Les finalitats principals d’aquesta convenció són la salvaguarda del PCI, el respecte del PCI de
les comunitats, grups i individus, la sensibilització a nivell local, nacional i internacional i el
reconeixement recíproc del PCI i la cooperació i assistència internacionals.
16
La convenció defineix salvaguarda com les mesures encaminades a garantir la viabilitat del PCI,
compreses la identificació, documentació, investigació, preservació, protecció, promoció,
valorització, transmissió i revitalització del patrimoni.
Pel que fa al patrimoni immaterial, la convenció posa especial èmfasi en distingir la
salvaguarda referent al pla nacional i internacional i explica les mesures que ha de prendre
cada Estat Membre per tal de fer satisfactòria aquesta salvaguarda.
A nivell nacional, cada Estat s’ha de fer responsable del patrimoni del seu territori i ha de
garantir l’ús de mesures de salvaguarda necessàries per preservar i protegir el PCI juntament
amb la participació de la comunitat i individus implicats i pertinents al PCI.
Aleshores, tal com s’ha esmentat anteriorment les mesures de salvaguarda més importants
que proposa la UNESCO (2003) en la convenció són:
- La identificació. Cada Estat ha de confeccionar inventaris del seu PCI actualitzats
regularment on el Comitè farà revisions periòdiques.
- La valorització. L’Estat haurà de fer tot lo possible per fomentar la recerca i la investigació
del PCI, sobretot, d’aquell PCI que es troba en situació de risc. L’Estat també se
n’encarregarà de crear institucions de formació i d’espais per garantir l’accés al públic.
- L’educació i la sensibilització. Execució de programes educatius de sensibilització i difusió
d’informació destinats a les comunitats i grups, posant especial èmfasi, en els joves. També
es realitzaran activitats d’enfortiment de capacitats, gestió i investigació científica per tal
que les persones sàpiguen les fortaleses i amenaces del seu PCI i perquè es promogui
l’educació sobre la protecció del PCI per tal que aquest es pugui expressar correctament.
- La Participació. Realitzar activitats de salvaguarda amb les comunitats, grups i individua
per tal de mantenir i transmetre el PCI. A més, implicar-los activament a la gestió del PCI.
A nivell internacional, per tal de preservar la salvaguarda el Comitè de la UNESCO es
compromet a mantenir al dia la Llista representativa del PCI de la humanitat per tal que es
prengui consciència del patrimoni que hi ha arreu del món i en cada territori.
Pel que fa a la Llista del PCI que requereix mesures urgents de salvaguarda, el comitè
juntament amb els Estats Membres es comprometen a mantenir al dia una Llista amb el
patrimoni que necessita mesures urgents de salvaguarda. En aquesta llista s’inscriurà el PCI de
l’Estat que ho sol·liciti i l’Assemblea General de la UNESCO l’acceptarà si es tracta d’un cas
d’extrema urgència.
17
3. Metodologia
3.1. Objectius
Com ja s’ha esmentat anteriorment, el que es pretén amb aquesta investigació és analitzar els
models d’èxit de les bones pràctiques atorgades per la UNESCO per poder dissenyar un model
de salvaguarda propi per a les falles, haros i brandons. Aleshores, els objectius tant generals
com específics es mostren a continuació.
- Definir i conèixer els conceptes clau que emmarquen la nostra investigació
- Identificar i analitzar les bones pràctiques de salvaguarda reconegudes per la UNESCO.
o Categoritzar les accions/mesures per sistematitzar l’anàlisi.
o Delimitar les accions prioritàries de les bones pràctiques analitzades.
- Dissenyar un model de salvaguarda per a la festivitat de les Falles, Haros i Brandons.
o Determinar les accions/mesures bàsiques de la proposta del model de salvaguarda
d’acord amb els resultats de l’anàlisi de les bones pràctiques seleccionades per la
UNESCO.
o Establir les pautes per a la correcta avaluació de la salvaguarda de la festa de les
Falles, Haros i Brandons per part de la UNESCO.
o Determinar els mitjans adequats per a l’assoliment de les mesures del PCI.
3.2. Disseny
En aquest apartat s’explicarà l’enfocament de recerca que s’ha utilitzat per dur a terme
aquesta investigació. És a dir, el paradigma qualitatiu4 i la metodologia que hem emprat, que
es tracta d’una metodologia mixta
Segons Kuhn (1971), un paradigma és la manera de fer de l’investigador a l’hora de recopilar i
tractar la informació, és a dir, és l’element que guia el rumb de tot allò que s’està duent a
terme per aconseguir l’objectiu de la recerca d’estudi.
En el camp de la investigació educativa hi ha tres grans paradigmes; el positivista, el sociocrític
i el qualitatiu. Nosaltres ens centrarem amb el darrer que és el que hem emprat en el nostre
estudi.
El paradigma qualitatiu no separa les dades subjectives, obtingudes a través de la intervenció
dels usuaris, de la realitat que s’està examinant, ja que es creu que aquesta es construeix amb
els pensaments i/o opinions personals. Així doncs, els resultats que s’extreuen de l’estudi van
lligats a les idees dels subjectes.
Aleshores tenint en compte el tractament que es farà de les dades (obtingudes mitjançant la
cerca bibliogràfica i l’anàlisi de fonts d’informació de les bones pràctiques) i la finalitat de la
recerca (disseny del model de salvaguarda) es pot dir que aquesta investigació segueix les
característiques pròpies del paradigma qualitatiu.
4 El paradigma qualitatiu també es coneix com interpretatiu, pràctic, comunicatiu, conceptual,
deliberatiu, fenomenològic, hermenèutic, cultural, etc.
18
A més, per complir amb els objectius que ens proposem en aquest estudi s’utilitzaran
tècniques i estratègies qualitatives, que destaquen per ser molt dinàmiques i obertes, i
quantitatives, que permeten realitzar una recopilació sintètica d’informació.
3.3. Procediment
Aquest Treball de Final de Màster està composat per quatre apartats:
1. Estadi de l’art, en el qual es revisa la teoria que hi ha existent fins al moment del
nostre estudi i de la qual sorgeix l’estructura de la investigació. En aquest apartat es
contempla el Patrimoni Cultural Immaterial, les Falles al Pirineu i les relacions que es
creen.
2. Anàlisi de bones pràctiques de tots els països que, fins al moment, han estat nomenats
per la UNESCO pel seu treball de protecció i salvaguarda del PCI.
3. Presentació d’una proposta de model de salvaguarda per emprar en les festes de les
Falles i en tot cas, extrapolable a qualsevol PCI reajustant els continguts necessaris.
4. Validació del model a través de la valoració de jutges experts en el tema i especialitzats
en el patrimoni immaterial i en les falles (composició equitativa). Aquest apartat es
presenta en format teòric, ja que no es duu a terme.
19
4. Estat de l’art: anàlisi de les bones pràctiques de salvaguarda
reconegudes per la UNESCO En aquest apartat es pretén fer una anàlisi de les bones pràctiques de salvaguarda
reconegudes per la UNESCO dels països que realitzen algun tipus de salvaguarda per preservar
el seu PCI.
Aleshores el que s’ha realitzat en primera instància és una fitxa tècnica de cada model d’èxit
on hi consta la informació general i les accions que es duen a terme per salvaguardar el PCI. A
continuació veureu dos exemples de fitxa que es van realitzar, les altres fitxes les trobareu als
annexos (annex 1).
Artesania tradicional – Àustria
País Àustria
Data proclamació 2016
Domini Coneixements i usos relacionats amb la naturalesa i l’univers
Saber fer vinculat a l’artesania tradicional
Descripció
L’artesania tradicional està molt lligada a la història cultural de les comunitats
locals i dona als artistes i a les comunitats un fort sentiment d’identitat i de
continuïtat.
La producció industrial en massa han constituït una amenaça de l’artesania
tradicional, és per això, que des de les institucions i artesans austríacs ha posat
en marxa tres iniciatives en forma de centres regionals de l’artesania que
garanteixin el desenvolupament, intercanviïn experiències i adoptin estratègies
i accions eficaces.
Mesures Accions/Activitats
Transmissió Experiència pràctica sobre la coneixença de materials i tècniques
tradicionals.
Programes educatius i escolars per reforçar les competències en el
desenvolupament personal dels joves.
Conferències, formacions, cursos de nit i cursos d’estiu (cooperació amb
escoles i universitats)
Formacions de tercer cicle per afavorir el debat i la presa de consciència
del públic.
Documentació/Investigador Llibres, pel·lícules, assajos i articles que permeten una presa de consciència
sobre l’artesania.
Treball dels centres artesanals amb les universitats per crear debats
científics sobre l’artesania tradicional
Exposicions on es mostra la història i el desenvolupament de les tècniques
Inspiració de joves artesans en models i documentació antiga
Restauració d’edificis tradicionals que caracteritzen el paisatge local.
Digitalització de vells catàlegs de mostres.
Innovació Interaccions entre els processos mentals i artesanies tèxtils (col·laboració
amb l’hospital psiquiàtric Wagner-Jauregg)
20
Promoció Artesans dels diferents dominis estan presents als centres per donar
consells i respondre a les qüestions dels clients
Esdeveniments organitzats als centres per augmentar la visibilitat de
l’artesania tradicional i les activitats culturals locals.
Xarxes socials i web 2.0 per sensibilitzar al públic.
Col·laboració amb artistes (locals i internacionals), dissenyadors per donar
una imatge positiva a l’artesania tradicional
Oselvakstaden – Noruega
País Noruega
Data proclamació 2016
Domini
Tradicions i expressions orals, inclòs l’idioma com a vehicle del patrimoni
cultural immaterial
Pràctiques socials, rituals i actes festius
Saber fer vinculat a l’artesania tradicional
Descripció
El vaixell oselvar, és un vaixell de fusta que gairebé es va convertir en obsolet
amb la introducció de modernes embarcacions a la dècada de 1940. Per ajudar a
protegir a la pràctica tradicional es va fundar l’organització no lucrativa i el taller
de fundació Oselvarverkstaden. Fins ara, més de 85 vaixells s’han construït i
reparat 40. Cinc dels seus sis aprenents romanen actius i 4 constructors hi
participen. Tot i això, no va ser fins al 1977 que van començar a prendre
mesures urgents de salvaguarda ja que només quedaven dos constructors en
activitat.
Infraestructura Taller, materials i eines
Mesures Accions/Activitats
Una aproximació integral
Curses (regates)
Carreres de rem
Regata per a infants
Transport de mercaderies
Pesca
Reforçament de la capacitat de
la comunitat
Estudis de camp i sobre el terreny
Demostracions
Assistir a Seminaris
Conèixer al públic en museus
Festivals
Exposicions (locals, nacionals, subregionals i internacionals) on es discuteix i
es proporciona assessorament sobre la construcció i l’ús de l’embarcació.
Dia de l’Oselvar (jornada obligatòria a totes les escoles d’Os)
Conèixer la tradició
Sensibilitzar el públic i fer contactes
Seminaris
Assessorament sobre la construcció i l’ús de l’embarcació.
Cursos de manteniments del vaixell
21
Viatges familiars
Producció a la contribució
pedagògica
Professionals tenen el rol de difondre i investigar la disciplina.
Fabricants i utilitzadors del vaixell han d’utilitzar, desenvolupar i simplificar
l’eina pedagògica (terminologia amb moltes expressions orals, material,
peces i ús d’un vaixell...
Els fabricants i els usuaris de l’embarcació, investigadors, museus i mitjans
de comunicació treballen estretament en la identificació, documentació,
investigació, preservació i promoció de l’Oselvar.
El problema que ens hem trobat en realitzar aquestes fitxes és que cada país realitza les seves
mesures, evidentment algunes similars o iguals entre les bones pràctiques però no hi havia una
sistematització clara, aleshores, per tal de poder fer una anàlisi òptim i per evidenciar de
manera correcta quines són les mesures que empren cada una de les pràctiques s’ha decidit
fer una categorització que divideix les mesures i/o accions en tres categories diferents, la
recerca i memòria històrica, la transmissió del coneixement i la promoció, accés al patrimoni i
activitats comercials derivades. A continuació, es troba la graella amb les diferents categories i
les classificacions de les mesures que s’han realitzat.
Recerca i memòria
històrica Transmissió del coneixement
Promoció, accés al
patrimoni i activitats
comercials derivades
Artesania
tradicional –
Àustria
Projectes de
recerca
amb les
universitats i
hospitals
Digitalització de
vells catàlegs
Exposicions
Llibres, articles,
pel·lícules, assajos
Experiència pràctica
sobre materials i
tècniques
Debats científics
Programes educatius i
escolars
Formacions
Conferències
Cursos de nit/estiu
Ús de models antics en
joves artesans
Restauració
d’edificis històrics
Esdeveniments i
activitats culturals
Xarxes socials i
web 2.0.
Col·laboració amb
artistes i
dissenyadors
Artesans presents
als centres per
consells
Oselvakstaden –
Noruega
Estudis de camp
Identificació
Documentació
Investigació
Preservació
Professionals han de
difondre, investigar i
simplificar l’eina
pedagògica
Demostracions
Seminaris
Exposicions
Dia de l’Oselvar (escoles)
Assessorament
Cursos de manteniment
Carreres de rem
Regates per a
infants
Transport de
mercaderies
Pesca
Festivals
Sensibilitzar el
públic i fer
contactes
22
Viatges familiars
Conèixer el públic
en museus
La Batana –
Croàcia
Centre de
documentació i
interpretació
Investigació
multidimensio-
nal
Exposició multimèdia
Llibres, diccionari, àlbum
de cançons
Formació als constructors
Tallers i formació pels
alumnes
Museu Petit
drassana
Spacio Matika
(taverna)
Llançament de la
batana
Suport financer
Itineraris temàtics
Regata
Col·laboració amb
associacions i ONG
Cooperació amb
professionals
Festival folklòric
de Koprivshtitsa –
Bulgària
Arxius
institucionals i
privats
Observació i
avaluació dels
especialistes
Conferències
Descobrir els rituals,
melodies i textos
Desenvolupament
pràctiques locals
Intercanvi informal entre
els participants
Televisió i ràdio
Cooperació entre
regions i ciutats
per compartir el
patrimoni
Enfortir xarxes
d’institucions
públiques
Oportunitat de
veure la
comunicació entre
intèrprets,
comunitat i públic.
Televisió i ràdio
Mètode Kodaly –
Hongria
Inventari
músiques
populars
CD’s i partitures
Formació inicial i
continua a professors
Transmissió de tècniques
per llegir i escriure
música
Cultura del carilló
– Bèlgica
Documents
històrics (4
facsímils)
Inventari de
carillons
Inventari de
2120 melodies
Iniciatives educatives
Períodes alterns
d’instrucció i pràctica
Ensenyats per campaners
locals
Congressos
Conferències
Competicions de carilló.
Restauració dels
carillons i
campanes
Recitals en directe
Carillons mòbils
Mitjans socials i
tecnologia digital
(facebook,
youtube, twitter)
pels campaners
Promoure el carilló
en orquestres,
discursos, amb DJ.
23
Transformació de
torres amb
carillons pel públic.
Experiència al
Montseny –
Espanya
Inventari
Base de dades
Recerca
documental
Treball de camp
Identificació
elements pel
desenvolupamen
t sostenible
Reunions
públiques
Titelles de Fujian –
Xina
Centres de
recerca i
informació
Material didàctic i de
lectura, producció de
vídeo i àudio
Adveniment joves
titellaires (a través
escola)
Donar suport als
titellaires
Centre
d’espectacles i
sales d’exposició
Facilitat
participació al
públic
Cooperació
regional i
internacional
Intercanvis artístics
Promoure i
popularitzar les
titelles
Xtaxkgakget
Makgkaxtlawana –
Mèxic
Consultes
comunitàries
amb
especialistes i la
comunitat
Recuperació expressions
cultura popular
Cases escoles
Adquirir valors bàsics
totonaques
Ús ràdio indígena i vídeo.
Ús ràdio indígena i
vídeo.
La convocatòria de
projectes del
Programa Nacional
de Patrimoni
Immaterial – Brasil
Inventari
Base de dades
Conservació de
fonts de registre
i documentals
Transmissió
intergeneracional
Organització comunitària
i gestió dels recursos.
Percepció de la
societat sobre el
patrimoni
Museu viu del
Fandango – Brasil
Tallers sobre disseny i
implementació
Associacions amb els
serveis educatius
Museu Viu de Fandango
Intercanvi d’experiències
Llibre i CD sobre la vida
fandangueira
Garantir la
sostenibilitat i el
diàleg
Donar suport a les
iniciatives
Participació de la
població
Turisme no
depredador
24
Itinerari temàtic
Accés gratuït als
centres culturals i
biblioteques
Follets explicatius
Pagina web
Actuacions
promocionals
El mètode Táncház
– Hongria
Col·lecció
audiovisual i
digitalitzat
Investigació
etnogràfica
Materials didàctics (CD,
DVD, DVD-ROM)
Participació activa,
continua i/o interactiva
Reactivar la dansa amb el
cant
Organitzacions no
governamentals
Revista trimestral
Fòrums d’internet
Tallers
Adaptació del PCI als
entorns socioculturals
Formació del Táncház
Desenvolupament dansa
lliure improvisada
Combinació aprenentatge
per imitació + anàlisi del
moviment
Difusions regulars
Programa de
Ludodiversitat:
Jocs tradicionals a
Flandes – Bèlgica
Publicacions
Seminaris
Participació en
congressos
Cursos de formació i
perfeccionament
Exposició itinerant
Museu Sportimonium
Demostracions,
festivals i
iniciacions
Sèrie de circuits
Parc de jocs
Xarxa de serveis de
préstecs
Creació d’una
secretaria que
dóna suport
administratiu
(direcció, tècnica i
promocional)
Revitalització del
saber tradicional
de la calç artesanal
a Morón de la
Frontera (Sevilla) –
Espanya
Centre
etnogràfic
Publicacions en
revistes
Activitats de
sensibilització (visites
guiades i informatives)
Museu viu
Programes de formació
Projecte transnacional
d’Espanya i Portugal
Inclusió en el Atles
PCI
Registre de la
marca
Suport per al
desenvolupament
a l’Aldea de
25
Audiovisuals sobre la calç
Estands i conferències
Intervencions
Vídeos de difusió
Caleras
Membres de la
Xarxa Andalusa de
Centres
d’Artesania
Membres de la
Xarxa de museus
naturals
Les comunitats
Aimara – Bolívia,
Xile i Perú
Informe d’anàlisi
Informes
nacionals
(documentació,
etnografia, fotos
i vídeos).
Banc regional
d’informació
Identificació
persones
relacionades
amb comunitats
aimares
Formació professorat
Sensibilització funcionaris
Xarxes per l’aprenentatge
(ús TIC)
Producció i distribució
d’eines sobre la cultura
Reunió tri nacional
(intercanvi experiències)
Concurs de poemes
Revitalització expressions
verbals
Materials educatius
interactius
Accions multinacionals:
Mecanismes formació
(formal i no formal)
Ús xarxes socials
Tecnologia de la
informació
Cooperació
regional
Indonesian Batik –
Indonesia
Formació als treballadors
Materials educatius
adaptats per nivells
Teoria i història
Tallers pràctics
Formació de formadors
Patrocinadors i
sponsors
Museu-Escola
pedagògic Pusol –
Espanya
Treball de camp
Inventari
Exposicions
Selecció continguts sobre
patrimoni a l’escola (tot
el veïnat)
Museu - Guies de museu
Metodologia innovadora
Transmissió
coneixements inter
generacionals
Ús de xarxes
Ambient lúdic
Tallers educatius
Presència del medi
ambient a l’escola
Organització
activitats
Iniciatives de
promoció de
l’herència
Operacions de
transmissió
Protecció
d’expressions de la
cultura popular
Visibilització i
difusió (patrimoni
+ valor científic)
Preservació del
folklore
26
Un cop hem separat cada mesura i/o acció que realitza cada país amb els seus corresponents
projectes de bones pràctiques, per tal de fer una anàlisi més òptim i eficaç, s’ha considerat
oportú fixar els mateixos noms per cada una de les accions que duen a terme, ja que d’aquesta
manera, podrem analitzar i comparar les mesures/accions que fan cada país, quantes mesures
tenen, com les utilitzen,etc. Així doncs a continuació veureu un quadre-graella on consten tots
els països amb els seus corresponents projectes i els conceptes de cada categoria estan
unificats segons hem cregut convenient, ajuntant mesures iguals o gairebé similars.
En la primera categoria de recerca i memòria històrica s’han fet cinc subdivisions:
1. Investigació històrica, etnogràfica i multidisciplinària
2. Identificació, catàleg i inventaris
3. Estudis de camp
4. Documentació i interpretació
5. Consultes i informes
*El punt 1 pot incloure els altres però no disposem de suficient informació
La segona categoria, transmissió del coneixement engloba totes les accions/mesures
educatives i la difusió del PCI. En aquest cas s’han realitzat 3 subdivisions on cada una d’elles hi
ha una classificació per tal de fer més acurada i concreta l’anàlisi:
1. Educació formal: materials educatius, xarxes d’aprenentatge.
2. Educació no formal: tallers, cursos, seminaris, conferències, formació per a professors i
adults, debats científics, intercanvis d’experiències (intergeneracionals),
demostracions, activitats lúdiques, assessorament, visites guiades i informatives,
estands.
3. Divulgació: exposicions, llibres, articles, revistes, audiovisuals, material sonor (CD i
partitures), assajos.
La tercera i última categoria està relacionada amb la promoció i sostenibilitat del PCI i
activitats comercials derivades on s’han proposat 16 subdivisions que es senyalen a
continuació. Val a dir que és la categoria que més subdivisions té atès que la promoció i difusió
del PCI avarca un ventall molt ampli de possibilitats i no s’ha pogut concretar i disminuir més
aquesta llista d’accions.
1. Labors de comunicació
2. Restauració d’equipaments i béns
mobles
3. Materials promocionals
4. Itineraris temàtics
5. Activitats de visibilització
internacional
6. Esdeveniments culturals no definits
7. Ús del PCI per activitats comercials
8. Competicions
9. Concursos
10. Festivals
11. Exposicions
12. Creació d’espais d’oci tradicionals
13. Actes i rituals públics
14. Xarxes de treball i serveis
15. Visites guiades
16. Audiovisuals i materials sonors
27
Recerca i memòria
històrica Transmissió del coneixement
Promoció, accés al
patrimoni i activitats
comercials derivades
Artesania
tradicional –
Àustria
Investigació
multidisciplinari
Catàlegs
Educació formal
Programes educatius
Educació no formal
Tallers
Formacions
Conferències
Cursos
Intercanvis d’experiències
(intergeneracional)
Divulgació
Exposicions
Llibres, articles,
pel·lícules, assajos
Restauració
d’equipaments i
béns mobles
Esdeveniments
culturals no definits
Labors de
comunicació
Activitats de
visibilització
(internacional)
Ús del PI per
activitats comercials
Oselvakstaden –
Noruega
Estudis de camp
Identificació
Documentació i
interpretació
Investigació
Educació formal
Jornades (Dia d l’Oselvar)
Educació no formal
Demostracions
Seminaris
Cursos
Assessorament
Divulgació
Exposicions
Competicions
Ús del PI per
activitats comercials
Festivals
La Batana –
Croàcia
Documentació
interpretació
Investigació
multidisciplinària
Educació no formal
Formacions
Tallers
Divulgació
Exposició multimèdia
Llibres, diccionari,
CD de cançons
Exposicions
Creació d’espais
d’oci tradicionals
Actes i rituals
públics
Itineraris temàtics
Competicions
Festival folklòric
de Koprivshtitsa –
Bulgària
Documentació
Identificació
Educació no formal
Conferències
Intercanvis d’experiències
Festivals
Labors de
comunicació
Mètode Kodaly –
Hongria Inventari
Educació formal
Mètodes i tècniques
d’aprenentatge
Educació no formal
Formacions
28
Divulgació
CD’s i partitures
Cultura del carilló
– Bèlgica
Documentació
històrica
Inventari (x2)
Educació formal
Materials educatius
Períodes de pràctiques
Educació no formal
Congressos
Conferències
Intercanvi d’experiències
(intergeneracionals)
Restauració
d’equipaments i
béns mobles
Actes i rituals
públics
Labors de
comunicació
Itinerari temàtic
Competicions
Experiència al
Montseny –
Espanya
Inventari
Documentació
Estudis de camp
Identificació
Divulgació
Llibres, articles,
pel·lícules, assajos
Labors de
comunicació
Titelles de Fujian
– Xina Investigació
Educació formal
Materials educatius
Xarxes d’aprenentatge
Exposicions
Activitats de
visibilització
(internacional)
Xtaxkgakget
Makgkaxtlawana
– Mèxic
Consultes
Identificació
Educació no formal
Tallers
Intercanvis d’experiències
Labors de
comunicació
La convocatòria
de projectes del
Programa
Nacional de
Patrimoni
Immaterial –
Brasil
Inventari
Investigació
etnogràfica
Documentació
Educació no formal
Intercanvi d’experiències
(intergeneracional)
Museu viu del
Fandango – Brasil
Educació no formal
Tallers
Intercanvi d’experiències
Formació per a professors
Divulgació
Llibre del fandango
CD sobre la vida
fandangueira
Xarxes de treball
Itinerari temàtic
Materials
promocionals
Labors de
comunicació
Actes públics
El mètode
Táncház –
Hongria
Catàlegs
Investigació
etnogràfica
Educació formal
Materials educatius
Educació no formal
Demostracions
Tallers
Formacions
Divulgació
Materials
promocionals
Labors de
comunicació
29
Revista trimestral
Programa de
Ludodiversitat:
Jocs tradicionals
a Flandes –
Bèlgica
Educació no formal
Seminaris
Congressos
Cursos
Divulgació
Publicacions
Exposicions
Festivals
Actes públics
Xarxa de treball i
serveis
Revitalització del
saber tradicional
de la calç
artesanal a
Morón de la
Frontera (Sevilla)
– Espanya
Investigació
etnogràfica
Educació no formal
Visites guiades i
informatives
Tallers
Cursos
Estands
Conferències
Intercanvi d’experiència
Divulgació
Audiovisuals
Publicacions en revistes
Audiovisuals
Ús del PI per
activitats comercials
Les comunitats
Aimara – Bolívia,
Xile i Perú
Informes (x4)
Identificació i
catalogació
Educació formal
Materials educatius
Educació no formal
Formació professorat
Manuals
Intercanvi d’experiències
Festivals
Labors de
comunicació
Concursos
Indonesian Batik
– Indonesia
Educació formal
Materials educatius
Educació no formal
Formacions
Cursos
Tallers
Museu-Escola
pedagògic Pusol –
Espanya
Estudis de camp
Inventari
Educació formal
Material educatiu
Educació no formal
Tallers educatius
Intercanvi d’experiències
intergeneracionals
Divulgació
Exposicions
Esdeveniments
culturals no definits
Visites guiades
Labors de
comunicació
30
Un cop realitzada la graella definitiva que ens servirà per a realitzar l’anàlisi de les bones
pràctiques de salvaguarda, procedirem a comentar-la mitjançant explicacions, gràfics i
exemples per evidenciar de manera més concreta i real la nostra investigació que després ens
servirà, per dissenyar el model de salvaguarda propi per al nostre objecte d’estudi que són les
falles, haros i brandons.
La primera categoria fa referència a recerca i memòria històrica i per tal de sistematitzar
l’anàlisi i com ja hem esmentat anteriorment, hem donat els mateixos noms a accions o
mesures relacionades de cada país.
En aquesta primera categoria, trobem tretze projectes provinents d’onze països diferents que
realitzen alguna acció o mesura de caràcter científic per tal de salvaguardar el PCI i tres
projectes que no tenen res preparat ni programat.
El gràfic mostra els percentatges que s’han obtingut en referència a l’ús de les accions en els
tretze països. Aleshores, com podem observar, l’acció de documentació i interpretació i la
d’investigació són les més utilitzades per un 20% cada una. A continuació trobem Identificació,
inventaris i catàlegs amb un 17% les dues primeres i un 10% la darrera. Aquestes tres accions
formen part de la categoria global Identificació, catàlegs i inventaris, però s’ha cregut
convenient desglossar per tal de veure la realitat en cada una de les accions. Els estudis de
camp ocupen la sisena posició amb un 10%. Finalment, la mesura menys emprada pels països
per tal de protegir el patrimoni és la de consultes i informes que tan sols té un 6%.
Un cop resumit la dimensió que ocupa cada mesura/acció dins de la recerca i memòria
històrica, és convenient detallar i exemplificar cada una de les mesures.
La mesura que més s’utilitza és la d’investigació, ja que s’utilitza en 6 països. Entenem per
investigació, les recerques històriques que s’han dut a terme, com l’estudi dels orígens de la
17%
17%
10%
20%
10%
20%
6%
Recerca i memòria històrica
Inventaris
Identificació
Catàlegs
Investigació històrica,etnogràfica i multidisciplinària
Estudis de camp
Documentació i interpretació
Consultes i informes
31
festa; les recerques etnogràfiques que fan referència al sentit que li dóna cada país al PCI, la
simbologia que adquireix per la comunitat i els individus, l’àmbit des d’on es realitza el PCI i,
finalment, les recerques multidisciplinàries que va més enllà de l’estudi científic del PCI i
relaciona els avenços que tenen amb altres disciplines com podria ser, en el cas d’Àustria, el
treball conjunt amb l’hospital psiquiàtric.
Com a exemples interessants en aquest camp trobem tots els projectes i recerques científiques
que descobreixen el PCI de cada país i la col·laboració universitària en aquests per tal
d’integrar la societat i la resta de la comunitat en aspectes que formen part de la seva tradició i
costums.
Paral·lelament, els països també tenen una font de documentacions sobre el seu PCI. Aquestes
documentacions poden ser tant digitals com audiovisuals o escrites i en molts països, tenen un
centre de documentació i interpretació que serveix per recopilar tots els documents de tal
manera que tant el públic, com els integrants del PCI i investigadors tinguin accés. En aquest
cas, 6 països utilitzen aquesta mesura però tots ho fan de maneres molt diverses.
Per exemple, Bulgària té diversos arxius que parlen sobre el seu PCI i són públics (nivell
institucional), i també té arxius de caire privat que al llarg dels anys ha anat descobrint.
Bèlgica, per tal de preservar el que comporta tota la cultura del carilló té enregistrats 4
facsímils realitzats a partir de documents històrics per preservar el seu PCI. Finalment, Brasil
conserva fonts tant de registres com de documentals.
Seguidament, dins de la categoria Identificació, catàlegs i inventaris, trobem usos diferents de
cada un dels conceptes tant a nivell de quantitat com de qualitat. El concepte predominant és
el d’identificació, ja que cinc països l’esmenten i el treballen. A continuació trobem els
inventaris, bases de dades que ens serveixen per saber que és el que hi ha o no en un país
respecte el PCI. Finalment i de manera minoritària, s’observa que en només tres països s’han
realitzat catàlegs.
Per exemple, d’inventaris en fan un munt de països per diversos motius, a Hongria i Bèlgica
tenen inventaris de músiques populars i de carillons respectivament i a més, aquest últim
també ha inventariat més de 2000 melodies i, quedant-nos al país, les bones pràctiques del
Montseny també realitzen inventaris de la reserva natural de biosfera. Pel que fa als catàlegs,
Àustria ha digitalitzat vells catàlegs per tal de conservar-los i que perdurin al llarg dels anys.
Per concloure aquesta primera categoria, trobem els informes i consultes que només es
realitzen de forma molt específica en dos països llatinoamericans. En el cas de Mèxic, en la
seva bona pràctica de Xtaxkgakget Makgkaxtlawana realitza consultes a la comunitat que es
porten a terme pel Centre d’Arts Indígenes (CAI) per tal d’identificar les manifestacions del PCI,
les seves deficiències i potencialitats. A més, les consultes serveixen per crear propostes per
enfortir les institucions que salvaguarden el PCI i per consegüent, enfortir el PCI.
Pel que fa a les comunitats aimares que engloba els països de Xile, Bolivia i Perú, realitzen
informes tant a nivell nacional com regional. De fet, els informes és la part que més pes té pel
que fa a la recerca científica i l’únic país on realitza informes. Aleshores per una banda,
realitzen tres informes nacionals, un a cada país abans esmentat, on inclouen una revisió de la
32
documentació i la identificació de l’etnografia, i enregistraments tant a nivell fotogràfic, com
d’àudio i vídeo.
Per l’altra banda, realitzen un informe d’anàlisi regional en el que es plasma la situació actual i
real sobre el patrimoni cultural dels aimares.
La segona categoria fa referència a transmissió del coneixement, on hem classificat les accions
educatives i d’ensenyament. Per tal de sistematitzar l’anàlisi, hem donat els mateixos noms a
accions o mesures similars de cada país que portaven a terme.
En aquesta segona categoria trobem 16 projectes de bones pràctiques provinents de 12 països
diferents que realitzen alguna acció/mesura de caire educatiu per tal de salvaguardar el PCI i
només una bona pràctica que no té res preparat ni programat per portar a terme en el sector
educatiu. Aquesta bona pràctica es tracta de l’experiència al Montseny d’Espanya.
Aleshores com ja hem esmentat anteriorment, la categoria referent a la transmissió de
coneixement l’hem separat amb educació formal, educació no formal i divulgació per tal de fer
més simple i objectiu l’anàlisi. Aleshores a continuació veureu un gràfic amb el percentatge
d’aquestes mesures relacionat amb l’ús que li donen des dels diferents projectes de bones
pràctiques.
Com podem observar en el gràfic, l’educació no formal es fica a la capdavantera i s’utilitza
dominantment (46%) per sobre de l’educació formal i la divulgació, que han rebut les dues, un
27%. Aleshores, començarem analitzant les mesures de major a menor grau d’ús.
En l’educació no formal, hem volgut constatar totes aquelles activitats i accions que es
realitzen fora de l’àmbit educatiu però, que tot i així són d’ensenyament-aprenentatge. Les
mesures que s’inclouen dins aquest grup són tallers, cursos, seminaris, conferències, formació
per a professors i adults, debats científics, intercanvis d’experiències (intergeneracionals),
demostracions, activitats lúdiques, assessorament, visites guiades i informatives i estands. És la
mesura que més activitats es realitzen per això, és la capdavantera d’ús en les bones
pràctiques dels diferents països.
Educació formal
27%
Educació no formal
46%
Divulgació 27%
Transmissió del coneixement
33
Perquè quedi de manera més clara i visual, el gràfic següent mostra el percentatge que hi ha
de cada una de les activitats que actualment realitzen els projectes de bones pràctiques.
Com observem en el gràfic, despunta de manera clara l’intercanvi d’experiències amb un 21%
que es realitza en 6 països diferents. Tal com diu el títol es tracta de compartir i transferir el
coneixement els uns als altres, per exemple en les Comunitats Aimares aquest intercanvi és
intergeneracional, és a dir, els grans ensenyen els petits. En l’aprenentatge del fandango
també hi ha intercanvi d’experiències entre els diferents grups fandangueiros i les persones de
la comunitat.
Seguidament, trobem els tallers amb un 19% i en aquest cas, poden ser tallers educatius com
tallers que ensenyin a construir quelcom, com trobem en el cas de Croàcia que els tallers són
per aprendre a construir el vaixell tradicional (La Batana).
Després trobem que es realitza amb un 17% formacions, ja sigui a docents, professionals,
alumnes, etc. i amb un 10% hi ha un empat entre conferències i cursos.
Amb aquestes cinc mesures que encapçalen l’educació no formal, podem dir que els països
opten per fer activitats i accions encaminades a transferir el coneixement i el que saben a un
grup nombrós de persones i en menor grau a realitzar coses puntuals que pot servir per
aprendre alguna cosa del PCI com podrien ser petites demostracions o elaboració de manuals,
que està bé tenir el coneixement transcrit en algun lloc, però potser no és el millor mètode per
transferir coneixement i motivar a les persones a estudiar i saber més sobre el PCI.
També hi ha l’educació formal, aquella educació que es realitza en les escoles i dins el marc
legislatiu reglat. Val a dir que 9 dels països han realitzat alguna mesura de salvaguarda en la
seva vessant més educativa i escolar. En aquesta mesura s’inclou tot el que està relacionat
amb materials educatius i xarxes d’aprenentatge.
19%
17%
10%
10%
21%
5%
5%
2% 5%
2% 2% 2%
Educació no formal
Tallers
Formacions
Conferències
Cursos
Intercanvi d'experiències
Demostracions
Seminaris
Assessorament
Congressos
Visites guiades
Estands
Manuals
34
En aquesta mesura, hi ha una gran diferència entre les activitats que es realitzen, ja que amb
un 55%, més de la meitat trobem els materials educatius, és a dir, l’elaboració de materials
didàctics que serveixin pels infants per aprendre sobre el PCI de cada un dels països que duen
a terme aquesta mesura. Per exemple en les comunitats Aimares els materials educatius que
elaboren són interactius i a Indonesia adapten aquests materials per nivells d’aprenentatge i
ritme dels alumnes.
Després trobem cinc activitats d’aquesta categoria que es realitzen amb la mateixa freqüència,
és a dir, amb un 9% trobem les jornades, el període de pràctiques, xarxes d’aprenentatges i els
programes educatius.
Alguns dels exemples d’aquestes activitats és per exemple a Bèlgica, ofereixen als estudiants
del carilló períodes alterns d’instrucció que compaginen amb l’escola i la pràctica. D’aquesta
manera, van introduint de manera progressiva la teoria a la pràctica. A Noruega, realitzen el
Dia de l’Oselvar, una jornada que es duu a terme en les escoles en què es tracta exclusivament
el seu PCI. Per acabar, a Hongria en l’assignatura de música es duu a terme mitjançant el
mètode Kodaly i això fa que tant els alumnes com els docents hagin d’aprendre i conèixer els
mètodes i tècniques d’aquest model.
Finalment, pel que fa a la divulgació és fer arribar coneixement a altres persones però no té
cap semblança amb el sistema formal o no formal, ja que no té un caràcter pedagògic. El que
s’inclou dins d’aquesta mesura és: exposicions, llibres, articles, revistes, audiovisuals, material
sonor, assajos.
9%
9%
9%
55%
9%
9%
Educació formal
Programes educatius
Jornades
Mètodes i tècniquesd'aprenentatge
Materials educatius
Període pràctiques
Xarxes d'aprenentatge
35
En major grau trobem que es realitzen exposicions amb un 31%, són exposicions que es
realitzen per donar a conèixer el PCI i que tot membre de la comunitat o extern pugui
aprendre, conèixer i aprofundir en la bona pràctica que es duu a terme. Quant a l’exposició
per divulgar quelcom ho realitzen quatre bones pràctiques d’Àustria, Noruega, Bèlgica i
Espanya. Més endavant veurem que aquesta activitat també està a la categoria de promoció
del PCI, ja que l’exposició és un terme ambivalent que pot servir tant en l’àmbit acadèmic com
promocional.
A continuació trobem amb un 25% l’elaboració i publicació de llibres, articles, assajos i
diccionaris i amb un 19% material sonor.
En el primer cas, és molt important que es vagin publicant estudis i recerques científiques
realitzades sobre el PCI, per mantenir l’actualitat, veure els canvis que hi ha hagut any rere any
o per conèixer coses noves que no estaven transcrites a cap lloc com podria ser la simbologia o
els valors d’un PCI. Aleshores la manera més senzilla de donar a conèixer a nivell de
transmissió de coneixement aquestes coses, és publicant escrits ja sigui en forma de llibre com
d’assajos. El cas més curiós es trasllada a Croàcia on van publicar un diccionari amb les
paraules més primordials de La Batana (PCI) en un dialecte italià, ja que era una zona croata de
parla italiana.
En el segon cas, el material sonor va molt lligat a aquelles bones pràctiques on la música, el
cant i les melodies formen part de les bases del PCI com podria ser el mètode Kodaly i Táncház
(Hongria), dos mètodes musicals o a Bèlgica amb els carillons també és important tenir un
registre sonor.
Finalment i de manera bastant insignificant, un 6% trobem les revistes i els audiovisuals que
són les mesures menys escollides pels països per transmetre el coneixement i divulgar-ho al
públic.
31%
25%
19%
6%
6%
13%
Divulgació
Exposicions
Llibres, articles, assajos,diccionari
Material sonor
Revista
Audiovisuals
Publicacions
36
La tercera categoria fa referència a la promoció i accés al patrimoni, una categoria que té en
compte la difusió que dóna cada país sobre el seu PCI ja sigui a partir d’activitats comercials o
d’una altra manera. Com ja hem realitzat en les dues categories anteriors, aquesta última
també s’ha donat els mateixos noms a accions o mesures dels diferents països que siguin
iguals i/o similars. D’aquesta manera, sistematitzarem l’anàlisi i podrem fer una interpretació
més real i acurada del que utilitzen i fan servir en cada país per tal de fer difusió del seu PCI.
En aquesta tercera categoria trobem 14 projectes de bones pràctiques provinents d’11 països
diferents que realitzen alguna acció/mesura de difusió i promocional per tal de protegir el PCI i
3 projectes de bones pràctiques que no tenen res preparat ni programat per dur a terme en el
sector comercial.
El gràfic mostra 16 activitats diferents que es duen a terme per tal de complir amb aquesta
categoria, tot i així, només esmentarem les més importants tot exemplificant-les.
En major mesura es realitzen labors de comunicació, amb un 21% que serveix per promocionar
el PCI de cada una de les bones pràctiques. Es realitza en cinc d’aquestes bones pràctiques i
poden ser emprant tant mitjans audiovisuals i mitjans escrits com xarxes socials, webs i
aplicacions.
Després trobem amb un 10% els itineraris temàtics i festivals, sent aquests primers per
incentivar al públic i turisme a conèixer i fer difusió del PCI. Per exemple a Brasil fan un itinerari
21%
5%
5%
7%
5% 2%
2% 10% 2%
10%
5%
7%
2%
7%
5% 5%
Promoció, accés al patrimoni i activitats comercials derivades
Labors de comunicació
restauració béns mobles
materials promocionals
itinerari temàtic
activitats visibilització
visites guiades
concursos
festivals
audiovisuals
actes i rituals públics
exposicions
competicions
espais d'oci
ús PI per activitats comercials
Xarxa de treball i serveis
esdeveniments culturals no definits
37
sobre el fandango, la història, la música i el ball en comptes a Croàcia realitzen itineraris
familiars on poden fer petites sortides i petits viatges amb el vaixell tradicional de l’època.
Quant als festivals també s’utilitzen per promocionar com és el cas de Bulgària on en el seu
festival aprofiten per donar a conèixer altres tradicions i festes de la zona i del territori, i amb
un 7% les competicions, que es realitzen en forma de regates a Noruega i Croàcia usant els
vaixells tradicionals que donen nom a les seves bones pràctiques i competicions de carilló a
Bèlgica per incentivar als joves a formar part d’aquest PCI. En aquest últim percentatge també
trobem l’ús del PCI per activitats comercials, on els artesans en el cas d’Àustria venen els seus
productes o en el cas de Noruega els seus vaixells tradicionals i els actes públics per fer difusió
com és el cas de Croàcia en el seu llançament anual de la Batana.
Finalment, trobem altres activitats que es realitzen però en menor grau i de manera molt
puntual com podrien ser la restauració d’equipaments i béns mobles o els concursos i visites
guiades. Encara que no es realitzin en gran mesura, algunes d’aquestes activitats són molt
important per tal de fer una promoció sostenible i sense pervertir el PCI, i és per això, que
algunes d’aquestes activitats les utilitzarem i implementarem en el nostre model de
salvaguarda que s’exposa més endavant.
A mode de conclusió de l’anàlisi que acabem de fer podem dir que tots els països realitzen
algun tipus de mesura/acció per tal de preservar i salvaguardar el patrimoni immaterial que
tenen, tot i així, hem constatat que hi ha països en què alguna de les columnes no es realitza
cap tipus de mesura i això per la proposta de model de salvaguarda que es dissenyarà tenint
en compte les mesures de bones pràctiques que ja es realitzen, s’hauria d’evitar perquè així, el
nostre model serà un disseny que es podrà utilitzar any rere any, implementant algunes coses i
el que és més important, extrapolable més enllà del món fallaire.
38
5. Proposta model de salvaguarda del Patrimoni Immaterial
Un cop hem analitzat les accions i mesures de les bones pràctiques fins avui en dia existents en
la llista de la UNESCO, es procedirà a dissenyar un model de salvaguarda per tal que les falles al
Pirineu sigui un PCI que es mantingui i perduri al llarg dels anys de manera sostenible.
Per realitzar aquesta proposta de model de salvaguarda primerament hem tingut en compte
les característiques bàsiques de la festa de les falles, haros i brandons perquè sigui un model
exclusiu i totalment dissenyat i pensat per preservar aquesta festivitat declarada, recordem,
Patrimoni Cultural Immaterial per la UNESCO.
Aleshores, com a característiques primordials i que no s’han de deixar de banda trobem que és
una festivitat que engloba un territori molt ampli en el qual estan implicats tres països
(Andorra, Espanya i França), quatre llengües (català, castellà, francès i occità) i moltes
localitats. A més, és una festa que es realitza en un moment molt puntual i en una època de
l’any concreta que normalment sol ser per Sant Joan (23 de juny) tot i que algunes localitats ho
fan en altres dates, però normalment, són festes del foc que giren i es duen a terme en el
solstici d’estiu. Finalment, com a característica d’aquesta festivitat de recorregut històric, no
s’ha de deixar de banda en l’elaboració del model alguns elements a tenir en consideració com
poden ser la simbologia, els valors, la natura, la música, etc.
Partint dels resultats obtinguts en l’anàlisi dels països que realitzen bones pràctiques i de la
convenció de la UNESCO hem arribat a la conclusió que el nostre model ha de tenir els
següents aspectes.
La primera categoria de recerca i memòria històrica és essencial en un model de salvaguarda,
ja que com diu la convenció, “per assegurar la identificació amb la salvaguarda com a objectiu,
cada Estat Part confeccionarà d’acord amb la seva situació un o diversos inventaris del
patrimoni cultural immaterial present al seu territori...” (Art. 12, 1.III), a més també esmenta
que és de cabdal importància “fomentar estudis científics, tècnics i artístics, així com
metodologies de recerca, per a la salvaguarda eficaç del patrimoni cultural immaterial, i en
particular del patrimoni cultural immaterial que es trobi en perill.” (Art. 13, 1.III).
Així, partint d’aquestes premisses en la primera categoria i trobaríem:
1. Recerca i memòria històrica
- Investigacions històriques i etnogràfiques
o Estudis de camp
o Identificació de pobles / inventari
o Treball de documentació
Actualment hi ha investigacions realitzades però són molt parcials, ja que només engloba una
zona o alguns dels pobles fallaires, aleshores estaria bé reforçar vincles entre les regions per
tal de que la informació sigui comuna i que es pugui compartir entre tots, com podrien ser
realitzant simposis o formant grups de treball.
39
D’aquesta primera categoria un dels resultats podria ser generar i elaborar bases de dades,
publicacions, catàlegs, etc.
Per elaborar les accions i mesures del nostre model en la segona categoria de transmissió del
coneixement, ens hem centrat en observar que estaven fent per preservar el PCI les bones
pràctiques anteriorment analitzades i amb les directius operatives de la convenció per la
salvaguarda de la UNESCO en les que diu:
“Tots els estats parts han d’intentar:
a) Assegurar el reconeixement, el respecte i valorització del PI en la societat, en particular
mitjançant:
o Programes educatius, de sensibilització i de difusió d'informació dirigits al públic.
o Mitjans no oficials de transmissió del coneixement; (Article 14, 1.III)
“S’anima [...] a posar en pràctica mesures encaminades a:
o Integrar el patrimoni cultural immaterial en programes d’estudis escolars adaptats a
les particularitats locals, i elaborar materials d’educació i formació apropiats [...].
o Reforçar les capacitats dels docents per impartir ensenyança sobre el patrimoni
cultural immaterial, i elaborar guies i manuals d’acord amb aquesta finalitat;
o Incitar als pares i associacions a proposar temes i mòduls per ensenyar el patrimoni
cultural immaterial a les escoles. (Article 107, 2.IV)
Així doncs, partint d’aquestes directrius i de l’anàlisi, en la segona categoria del nostre model i
trobem:
2. Transmissió del coneixement
- Educació formal: en les bones pràctiques que hem analitzat, aquesta mesura és la que es
realitza en menor grau i potser la més interessant per incentivar als infants a conèixer la
festa. Ho faríem a partir de l’elaboració de:
o Material didàctic/maletes viatgeres/projectes didàctics lúdics, manipulables i
experimentals.
o Xarxes interescolars entre pobles fallaires
o Jornades anuals o bianuals amb la participació d’alumnes, famílies i comunitat, és a
dir, a partir d’intercanvis (intergeneracionals)
o Incloure les falles com a contingut a les universitats del territori per promoure els
estudis.
- Educació no formal
o Formació i cursos, així com tallers i materials a docents d’infantil, primària i
secundària
o Congressos i/o seminaris fallaires anuals o bianuals sobre falles, haros i brandons
o Itineraris, demostracions i visites guiades als pobles fallaires.
o Activitat lúdiques relacionades amb les falles, el món fallaire i tot el que comporta la
festa.
o Jocs
- Divulgació
o Exposicions transfrontereres i itinerants
40
o Centres virtuals i/o museu
o Publicacions vàries i documentals de caire educatiu i divulgatiu per a totes les edats.
Per acabar les accions del nostre model de salvaguarda trobem la tercera i última categoria de
promoció, accés al patrimoni i activitats comercials derivades on hi haurà un seguit d’accions
per fer una difusió sostenible del nostre PCI.
Tal com ha succeït en les dues categories anteriors, per seleccionar les millors mesures
d’aquesta categoria també ens hem basat amb l’anàlisi realitzat de les bones pràctiques i de la
convenció per a la salvaguarda de la UNESCO que esmenta que s’han d’adoptar les mesures
adequades per “garantir l’accés al patrimoni cultural immaterial i respectar alhora els usos
consuetudinaris que regeixen l’accés a determinats aspectes d’aquest patrimoni” (Art. 13 1.III)
A més, la convenció “anima a totes les parts a velar especialment perquè les activitats de
sensibilització no tinguin com a conseqüència:
o Descontextualitzar ni desnaturalitzar les manifestacions o expressions del patrimoni
cultural immaterial del qual es tracti;
o Presentar les comunitats, els grups o els individus interessats com a què no participen
en la vida contemporània, o menystenir de qualsevol manera la seva imatge” (Art. 102
2.IV)
En aquesta tercera categoria trobem les següents accions i/o mesures:
3. Promoció, accés al patrimoni i activitats comercials derivades
- Exposicions
- Audiovisuals
- Concursos
- Itineraris temàtics
- Labors de comunicació a partir de mitjans audiovisuals, mitjans escrits, xarxes
socials, webs i aplicacions.
- Pla de desenvolupament turístic
- Plans de seguretat
Els dos últims punts de la tercera categoria els hem desenvolupat exclusivament centrant-nos
amb el que diu la convenció per la salvaguarda atès que cap país realitza o com a mínim no
consta plans de desenvolupament turístic sostenible i plans de seguretat, aquest darrer, molt
important al realitzar festes del foc com són la festivitat de les falles.
Aleshores, la convenció diu que “s’haurà de vetllar particularment per evitar l’ús comercial
indegut, administrar el turisme de manera sostenible, aconseguir un equilibri adequat entre
els interessos de la part comercial, l’administració pública i els executants culturals, i per
garantir que l’ús comercial no distorsioni el significat del patrimoni cultural immaterial ni la
seva finalitat per a la comunitat de la qual es tracti.” (Art. 117 2.IV)
Les categories que acabem d’exposar, són les que nosaltres considerem que ha de tenir el
model de salvaguarda per a les falles, haros i brandons. Tot i això, les categories no ho són tot
41
per dur endavant un model d’aquestes característiques. Hi ha d’haver una sèrie de mitjans
darrere aquestes mesures perquè s’assoleixin i es compleixin de manera satisfactòria.
Aleshores, a banda d’altres suports per part d’institucions, en aquest model es considera que
cal una associació internacional, una associació, que de fet ja està en marxa i que sigui la
responsable de la salvaguarda de les falles, haros i brandons juntament amb la resta de la
comunitat.
L’associació s’anomena Associació Internacional de les Festes del Solstici d’Estiu als Pirineus i
es pretén que sigui una Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT), tot i que encara
falta establir les bases per a la seva creació.
A més, el passat 27 d’abril, es va crear un grup de treball en una reunió que es va realitzar a
Bagnères-de-Luchon, que formaria part d’aquesta associació tenint la salvaguarda de les festes
del foc dels Pirineus com a objectiu principal. Aquest grup estaria configurat per representants
territorials i tècnic de les cinc regions implicades en el projecte de les Falles, Haros i Brandons.
Per acabar, aquesta associació és la que hauria de fixar també, les premisses que servirien per
incorporar nous pobles fallaires dins la candidatura de la UNESCO.
A mode de conclusió d’aquest apartat de model de salvaguarda, aquestes són les accions i/o
mesures que tindríem en compte per dur a terme en la nostra proposta. Tot i això, aquesta
aportació no queda aquí, ja que encara quedaria l’avaluació de jutges experts i de la comunitat
fallaire (explicat al següent apartat en format teòric), la posada en pràctica d’aquest model en
forma de prova pilot i finalment, l’avaluació del model que s’ha proposat per modificar,
eliminar o crear nous ítems que afavoreixin a la salvaguarda del nostre PCI.
42
6. Validació del model de salvaguarda
En aquest apartat es pretén avaluar el model anteriorment proposat per un equip d’experts i
professionals en la matèria per tal de canviar o reconstruir aquells aspectes que siguin
millorables. D’aquesta manera el model proposat serà una eina funcional que servirà per a la
protecció del nostre PCI.
Val a dir que per avaluar la salvaguarda de les festes de les Falles caldria esperar uns anys per
veure com evoluciona la festa, quin ús se’n fa d’ella i al posar el model a la pràctica, observar
les millores i mancances de la proposta.
Com que dit temps no el tenim farem el supòsit per observar quin tipus d’experts validarien la
proposta per tal de que el disseny sigui avaluable.
La validació la duran a terme jutges experts composats per una banda per dos experts en
patrimoni immaterial, un expert jurídic que conegui les lleis i la seva aplicació en aquest tipus
de festivitats, i un expert en bones pràctiques. Per l’altra banda, també hi haurà la
col·laboració de quatre membres més, en aquest cas, de diferents perfils, un expert en la
festivitat de les falles que sortirà de l’associació recentment creada per a la salvaguarda
d’aquestes, un expert en antropologia i etnologia, un psicopedagog i finalment, un tècnic en
turisme sostenible i promoció per tal, que en aquesta validació i participin tots els estaments
que conformen aquest patrimoni.
Aleshores, la composició dels jutges experts queda de la següent manera:
Jutges experts en Patrimoni Cultural Immaterial
Perfil Participació (0 o 1) %
Expert en patrimoni immaterial 1
Expert en patrimoni immaterial 2
Expert jurídic
Expert en bones pràctiques
Subtotal:
Jutges experts en altres aspectes referents a la salvaguarda
Membre de l’associació internacional fallaire
Expert en antropologia i etnografia
Psicopedagog
Fallaire en actiu
Tècnic en turisme sostenible i promoció
Subtotal:
Total:
La selecció dels jutges que participaran en l’avaluació del model de salvaguarda es durà a
terme de manera intencional tenint en compte alguns factors com l’experiència, el
coneixement que tenen sobre el tema i l’accés que tenim per arribar a ells, que no sigui gaire
complex el tràmit.
43
Aleshores es realitzarà un primer contacte amb ells explicant i informant-los de la possibilitat
de participar com a jutges experts en la validació del model (veure annex 2). Un cop que els
jutges confirmin la seva participació, se’ls enviarà un document on hi constaran les instruccions
i els documents que hauran d’avaluar (veure annex 3). Entre el primer contacte i la confirmació
dels jutges deixarem com a molt un parell de dies i per avaluar el model donarem un màxim de
25 dies hàbils perquè ens retornin els documents amb la validació pertinent.
Passat aquest termini seleccionarem els jutges experts que han realitzat la validació de manera
correcta i atenent-se a les instruccions prèviament facilitades i n’extraurem els resultats que
tindrem en compte per modificar, eliminar o conserva cada ítem (acció/mesura) proposada en
el nostre model de salvaguarda.
Com ja hem esmentat anteriorment, la finalitat d’aquesta validació serà obtenir opinions i
resultats sobre el nivell d’adequació i pertinença de cada un dels ítems proposats en el nostre
model.
44
7. Conclusions La realització d’aquest projecte, m’ha servit per adonar-me de la importància que té per un
territori poder mantenir les seves festes, costums i tradicions, ja que forma part de la història
d’un poble, d’una comunitat i d’unes persones.
Per poder mantenir la festa de manera que no es perverteixi la seva essència i es preservi de
manera sostenible és essencial realitzar un model de salvaguarda on gràcies a unes accions i
mesures, i a uns mitjans que ajuden a complir aquestes mesures, s’intenta consolidar i
mantenir el millor possible.
Aleshores, gràcies a l’anàlisi dels models d’èxit d’alguns països, hem pogut determinar i
aprofundir en quines serien les millors accions per realitzar en aquesta festivitat i què podíem
aportar de nou i que fos útil en la salvaguarda del PCI.
Considero que en general ha estat una molt bona feina, ja que és un treball de final de màster
que no comença i acaba aquí, sinó que té una continuïtat en el projecte de recerca que porta
el grup d’investigació de la facultat i, que en un futur i fent les degudes modificacions es podrà
utilitzar i implementar perquè les falles, haros i brandons perdurin al llarg del temps.
El treball que acabeu de veure es el recopilatori de l’estudi que ens plantejàvem a l’inici, però
realment he pogut comprovar que hi ha molta feina a darrere per elaborar un treball d’aquest
caire i que sense l’ajuda i la col·laboració en equip, el treball hauria estat molt feixuc i difícil de
realitzar.
També, en aquest cas, hi havia moltes persones de la Universitat de Lleida que són molt
enteses de tot el que comporta el món fallaire i la festa en general, i gràcies a elles, he pogut
viure d’una manera més intensa el que significa pertànyer i ser part del món fallaire i de la
importància que és per a ells mantenir la festa, passar els coneixements de generació en
generació i fer de les falles, la seva festa, la seva identitat.
Aleshores aquest és un dels motius per la importància que té que un PCI tingui un model de
salvaguarda i unes pautes a seguir per a preservar el PCI.
Finalment, des de la meva més humil opinió considero que aquest treball s’adequa a la finalitat
que se’ns proposava a l’inici de l’elaboració del treball, tot i que, com tot, és millorable es
podria ampliar cap a una altra investigació, inclús doctorat.
45
8. Bibliografia Amendoeira, A. P. (2004). Reflexión sobre la categoría de paisaje cultural en la Lista del
Patrimonio Mundial de las Américas.
Decret 413/1983, de 30 de setembre, pel qual es regula la qualificació d’interès nacional
de determinades manifestacions culturals, DOGC (1983)
Hernández, F. (2002). El patrimonio cultural; la memòria recuperada. Gijón: Ediciones Trea.
ICOMOS, A. (1999). Charter for the Conservation of Places of Cultural Significance (The
Burra Charter). ICOMOS, Australia.
Khun, T. (1971). La estructura de las revoluciones científicas- México: F. C. E.
Kroeber, T., & Heizer, R. F. (1968). Almost ancestors: the first Californians. Sierra Club.
Llei 2/1993, del 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de
l’associacionisme cultural, DOGC núm. 1719 (1993)
Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. DOGC núm. 1807 (1993)
Mármol, C., i Roigé, X. (2014). El patrimoni immaterial a debat. Revista d’Etnologia de
Catalunya.
Muñoz, M. C. (1998) “Conclusions et recommandations” a D.A. Le patrimoine cultures et sa
pédagogie: un facteur de tolérance, de civisme et d’intégrations sociale. Actes du
seminaire. Brusel·les: Edicions del Consell d’Europa, pàg. 119-124.
Querol, M. A. Martinez, B. (1996) La gestión del patrimonio arqueológico en España.
Madrid: ed. Alianza.
UNESCO (2002) Declaració Universal sobre la diversitat cultural. Paris: UNESCO
UNESCO (2003) Convenció per la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial. Paris:
UNESCO.
UNESCO (2011) Infokit. ¿Què és el Patrimoni Cultural Immaterial? Paris: UNESCO.
Viladevall, M. (2003). Gestión del patrimonio cultural. Realidades y retos. Benemérita
Universidad Autónoma de Puebla, Puebla, México.
46
9. Annexes
Annex 1
Artesania tradicional – Àustria
País Àustria
Data
proclamació 2016
Domini Coneixements i usos relacionats amb la naturalesa i l’univers
Saber fer vinculat a l’artesania tradicional
Descripció
L’artesania tradicional està molt lligada a la història cultural de les comunitats locals i dona als
artistes i a les comunitats un fort sentiment d’identitat i de continuïtat.
La producció industrial en massa han constituït una amenaça de l’artesania tradicional, és per
això, que des de les institucions i artesans austríacs ha posat en marxa tres iniciatives en forma
de centres regionals de l’artesania que garanteixin el desenvolupament, intercanviïn
experiències i adoptin estratègies i accions eficaces.
Mesures Accions/Activitats
Transmissió Experiència pràctica sobre la coneixença de materials i tècniques tradicionals.
Programes educatius i escolars per reforçar les competències en el desenvolupament
personal dels joves.
Conferències, formacions, cursos de nit i cursos d’estiu (cooperació amb escoles i
universitats)
Formacions de tercer cicle per afavorir el debat i la presa de consciència del públic.
Documentació/I
nvestigació
Llibres, pel·lícules, assajos i articles que permeten una presa de consciència sobre
l’artesania.
Treball dels centres artesanals amb les universitats per crear debats científics sobre
l’artesania tradicional
Exposicions on es mostra la història i el desenvolupament de les tècniques
Inspiració de joves artesans en models i documentació antiga
Restauració d’edificis tradicionals que caracteritzen el paisatge local.
Digitalització de vells catàlegs de mostres.
Innovació Interaccions entre els processos mentals i artesanies tèxtils (col·laboració amb l’hospital
psiquiàtric Wagner-Jauregg)
Promoció Artesans dels diferents dominis estan presents als centres per donar consells i respondre a
les qüestions dels clients
Esdeveniments organitzats als centres per augmentar la visibilitat de l’artesania tradicional i
les activitats culturals locals.
Xarxes socials i web 2.0 per sensibilitzar al públic.
Col·laboració amb artistes (locals i internacionals), dissenyadors per donar una imatge
positiva a l’artesania tradicional
47
Oselvakstaden – Noruega
País Noruega
Data
proclamació
2016
Domini
Tradicions i expressions orals, inclòs l’idioma com a vehicle del patrimoni cultural
immaterial
Pràctiques socials, rituals i actes festius
Saber fer vinculat a l’artesania tradicional
Descripció
El vaixell oselvar, és un vaixell de fusta que gairebé es va convertir en obsolet amb la introducció
de modernes embarcacions a la dècada de 1940. Per ajudar a protegir a la pràctica tradicional es
va fundar l’organització no lucrativa i el taller de fundació Oselvarverkstaden. Fins ara, més de
85 vaixells s’han construït i reparat 40. Cinc dels seus sis aprenents romanen actius i 4
constructors hi participen. Tot i això, no va ser fins al 1977 que van començar a prendre
mesures urgents de salvaguarda ja que només quedaven dos constructors en activitat.
Infraestructura Taller, materials i eines
Mesures Accions/Activitats
Una
aproximació
integral
Curses (regates)
Carreres de rem
Regata per a infants
Transport de mercaderies
Pesca
Reforçament de
la capacitat de
la comunitat
Estudis de camp i sobre el terreny
Demostracions
Assistir a Seminaris
Conèixer al públic en museus
Festivals
Exposicions (locals, nacionals, subregionals i internacionals) on es discuteix i es proporciona
assessorament sobre la construcció i l’ús de l’embarcació.
Dia de l’Oselvar (jornada obligatòria a totes les escoles d’Os)
Conèixer la tradició
Sensibilitzar el públic i fer contactes
Seminaris
Assessorament sobre la construcció i l’ús de l’embarcació.
Cursos de manteniments del vaixell
Viatges familiars
Producció a la
contribució
pedagògica
Professionals tenen el rol de difondre i investigar la disciplina.
Fabricants i utilitzadors del vaixell han d’utilitzar, desenvolupar i simplificar l’eina
pedagògica (terminologia amb moltes expressions orals, material, peces i ús d’un vaixell...
Els fabricants i els usuaris de l’embarcació, investigadors, museus i mitjans de comunicació
treballen estretament en la identificació, documentació, investigació, preservació i
promoció de l’Oselvar.
48
La Batana – Croàcia
País Croàcia
Data
proclamació
2016
Domini
Tradicions i expressions orals, inclòs l’idioma com a vehicle del patrimoni cultural
immaterial
Arts escèniques
Pràctiques socials, rituals i actes festius
Coneixements i usos relacionats amb la naturalesa i l’univers
Saber fer vinculat a l’artesania tradicional
Descripció
La vila de Rovinj (costa) està composada per la gran majoria de mariners i pescadors per això
aquest projecte va lligat al vaixell de fusta tradicional (Batana). Aleshores un grup d’apassionats
per aquest vaixell es va veure amb l’obligació de salvaguardar la Batana i el conjunt de tradicions
associades (construcció i pesca a bord del drassana, el dialecte local i el cant bitinada), trets
identificadors de la població de Rovinj.
Mesures Accions/Activitats
Documentació
Casa de la Batana: centre de documentació i interpretació
Exposició multimèdia permanent (100 m2) que documenta el saber fer tradicional desplegat
per construir el vaixell.
Mitjans de promoció especialitzats: llibres, un diccionari del dialecte local italià parlat a
Rovinj, un àlbum dedicat a les cançons tradicionals de Rovinj.
Assegurar la
continuïtat de
la tradició
Creat al passeig marítim, el petit drassana on es construeixen i es restauren vaixells batana,
donant visibilitat pública al procés de construcció i garantir la sostenibilitat mitjançant la
integració de l’estil de vida actual
Spacio Matika: simulació d’una antiga taverna amb música tradicional
Tradicional llançament de la batana: El vaixell és transportat al “petit moll” a la línia de
costa per ser posat a la mar.
Suport financer i formació als constructors de vaixells per promoure la construcció de la
batana i la seva renovació cada any.
Promoció i
revitalització
Itineraris temàtics: el primer marítim amb la companyia dels barkarioli (remadors batana) i
el segon una passejada per la costa per descobrir Rovinj i aprendre coses des del punt de
vista de la Batana
Regata de Rovinj: oberta als vaixells tradicionals de vela per compartir el saber fer
tradicional amb vaixells estrangers de característiques semblants.
Ensenyament i
transmissió
Tallers i formacions sobre la construcció naval i altres tradicions (artesania, cant i
expressions orals) pels alumnes de les escoles.
Investigació i
apropament
interdisciplinari
Cooperació amb diversos professionals construint un enfocament interdisciplinari
Investigació multidimensional associada
Col·laboració amb associacions i ONG internacionals
49
Festival folklòric de Koprivshtitsa
País Bulgària
Data
proclamació
2016
Domini
Tradicions i expressions orals, inclòs l’idioma com a vehicle del patrimoni cultural
immaterial
Arts escèniques
Pràctiques socials, rituals i actes festius
Coneixements i usos relacionats amb la naturalesa i l’univers
Saber fer vinculat a l’artesania tradicional
Descripció
Festival folklòric que es celebra a Koprivshtitsa i on es representen gairebé tots els àmbits del
patrimoni immaterial, com, cant i música instrumental, danses, folklore verbal, rituals, jocs per a
infants, fabricació d’objectes artesanals, costums tradicionals...
Mesures Accions/Activitats
Transmissió El festival dóna suport i promou totes les formes d’intercanvi de coneixements i habilitats
tradicionals entre generacions.
Sensibilització El festival Koprivshtitsa facilita la consciència de la importància i la preservació de la cultura
tradicional i popular búlgara.
Es fomenta el desenvolupament de pràctiques locals.
Permet la seva presentació al públic.
Millora de la percepció del seu valor.
Promoció i
valorització
Model de salvaguarda utilitzat en festes similars de Bulgària
Contribució en motivar els intèrprets de la cultura tradicional i popular de les comunitats
locals
Identificació Observació i avaluació dels especialistes per encoratjar als titulars en la salvaguarda.
Descobrir els rituals i les versions de melodies i textos que no han estat registrats.
Documentació/I
nvestigació
Arxius institucionals i privats
Televisió i ràdio per transmetre el festival
Conferències científiques per analitzar les funcions del festival i interpretar els resultats
observats
Encoratjar els
titulars
Oportunitat d’estar immers en el procés de la comunicació que té lloc entre els “intèrprets,
membres de la comunitat i el públic”.
Intercanvi informal entre els participants i visitants (directa o indirectament).
Cooperació entre regions i ciutats del país per comunicar i compartir el seu patrimoni.
Creació xarxa
institucional
Crear i enfortir xarxes de diferents institucions públiques que participen en l’organització
d’aquest gran fòrum.
Mètode Kodaly
País Hongria
Data
proclamació
2016
Domini
Tradicions i expressions orals, inclòs l’idioma com a vehicle del patrimoni cultural
immaterial
Arts escèniques
Descripció
Kodaly, un compositor hongarès va dedicar gran part de la seva carrera musical per a investigar
sobre la música popular i salvaguardar-la. Es arran d’aquesta recerca que es crea el mètode
Kodaly, un mètode que s’ha utilitzat i enriquit constantment de del 1940.
50
Mesures Accions/Activitats
Avaluació,
documentació,
registre,
sistematització i
tractament
Col·lecció de músiques populars amb 50 CDs publicats que contenen el patrimoni musical
de cantants i músics de 240 localitats.
Transmissió Transmissió del desenvolupament de tècniques per aprendre a llegir i escriure música
(eines bàsiques per a la cultura musical)
o Llegir partitures amb el Tònic Sol-fa
o Improvisar a partir de patrons musicals populars
o Aprendre l'escala pentatònica i altres línies específiques
o Patrons rítmics de la música tradicional,
o Aprendre cant polifònic
Pedagògic Formació inicial i contínua dels professors en tots els nivells a través de programes
educatius i manuals.
Estudiants coneixen la importància del patrimoni local i el cant popular local.
Publicacions Publicació de CD’s i partitures per a corals i grups de cant.
Cultura del carilló
País Bèlgica
Data
proclamació 2014
Domini Arts escèniques
Pràctiques socials, rituals i actes festius
Descripció
L'art de fer música amb campanes es va desenvolupar al S.XVI a la regió històrica dels Països
Baixos.
Es tocaven himnes i músiques amb campanes connectades a pals que feien de teclats.
La música de carilló públic ha estat un tret distintiu de les ciutats de la zona històrica dels Països
Baixos, el que reforça el sentit de la identitat i l'esperit comunitari dels seus habitants.
L’aparició i desenvolupament d’instruments musicals mecànics i compactes i dispositius de
gravació ha tingut una influència negativa a la cultura del carilló. A principis del segle XX s’inicia
una reactivació sostenible de l'art del carilló. Des de llavors, el cultiu de carilló ha seguit creixent,
tot i la destrucció de molts instruments durant les guerres (en el qual es van fondre les
campanes per produir armes).
Mesures Accions/Activitats
Transmissió Iniciatives educatives per atraure als estudiants internacionals
Períodes alterns d'instrucció entre les escoles i la pràctica en el seu país d'origen
(estudiants).
Estudiants són ensenyats per campaners locals (alt nivell)
Congressos
Conferències
Competicions (Concours International de Carillon Reine Fabiola de Malines.)
51
Identificació,
documentació i
investigació
Edició de 4 facsímils de documents històrics relacionats amb el carilló
Inventari de carillons flamencs i valona.
Entrada de 2120 melodies del S.XVIII
Preservació i
protecció
Restauració de gairebé tots els carillons belgues.
Campanades que no estaven en condicions de funcionament van ser retornat a servei.
Promoció,
enfortiment
Difusió de recitals en directe per atraure nous grups de clients: estudiants universitaris,
amants de la música, infants
Ús de carillons mòbils perquè el públic vegi com toca el cariller.
Introducció de nous conceptes: tocar el carilló amb altres instruments, Dj, en discursos, etc.
Diverses torres amb carillons s’han transformat per permetre l’accés al món (normalment
ocult) del carilló.
Augment en l'ús dels mitjans socials i la tecnologia digital pels campaners: vídeos al
Youtube, Facebook i Twitter.
Revitalització Difusió de recitals en directe per atraure nous grups de clients: estudiants universitaris,
amants de la música, infants
Ús de carillons mòbils perquè el públic vegi com toca el cariller.
Introducció de nous conceptes: tocar el carilló amb altres instruments, Dj, en discursos, etc.
Diverses torres amb carillons s’han transformat per permetre l’accés al món (normalment
ocult) del carilló.
Augment en l'ús dels mitjans socials i la tecnologia digital pels campaners: vídeos al
Youtube, Facebook i Twitter.
Experiència al Montseny
País Catalunya (Espanya)
Data
proclamació
2013
Domini
Tradicions i expressions orals, inclòs l’idioma com a vehicle del patrimoni cultural
immaterial
Arts escèniques
Pràctiques socials, rituals i actes festius
Coneixements i usos relacionats amb la naturalesa i l’univers
Saber fer vinculat a l’artesania tradicional
Descripció El projecte pren com a base de territori d’acció una reserva de biosfera, un espai on la relació
sostenible entre els homes i els recursos naturals és la base d’aquest programa de la UNESCO.
Mesures Accions/Activitats
Identificació Elaboració d’un inventari i base de dades
Desenvolupament d’una metodologia per l’elaboració d’inventaris en les reserves de
biosfera sostenible.
Recerca documental en els centres de documentació del Museu Etnològic Montseny i el
Centre de Promoció de la cultura popular i tradicional català.
Treball de camp que permet la identificació de nous elements
Promoció i
valor
Reunions públiques
Identificació d'elements que podrien contribuir al desenvolupament sostenible de la zona.
52
Titelles de Fujian
País Xina
Data
proclamació
2012
Domini Arts escèniques
Descripció
El teatre de titelles Fujian és un representant de les arts escèniques xineses que gaudeixen els
habitants de les comunitats locals. Es compon de titelles de fil i titelles de mà. Durant la seva
història, no només ha acumulat una quantitat considerable de peces tradicionals i changqiang
(música vocal en l'òpera xinesa), sinó que també va desenvolupar una interpretació tècnica rica i
exquisida , un sistema únic d'interpretació i una meravellosa titelles de modelatge artesanal.
El declivi d’aquest art es va veure a l’any 1980 degut a la globalització i canvis en el model de
producció i manera de vida. A més, les tècniques d'interpretació són molt sofisticades i
requereixen d'un entrenament llarg i dur, raó per la qual el joves es neguen a aprendre i heretar
aquest art.
Mesures Accions/Activitats
Promoció,
desenvolupame
nt i transmissió
Adveniment de futures generacions de titellaires a través de l'educació escolar, els
aprenents de cultiu i empresa de formació
Promoció de l'activitat "titelles al campus, titelles a la comunitat" i popularitzar el seu
coneixement.
Compilació de material didàctic i material de lectura popular sobre titelles, la producció de
vídeo i àudio en els ninots per facilitar l'aprenentatge i la difusió
Encoratjar i donar suport als titulars per dur a terme les activitats
Creació de centres d’espectacles de titelles, instituts de formació i sales d’exposició
Millora de les condicions per la representació de titelles
Facilitar la participació al públic
Desenvolupament de la cooperació regional i internacional, i l'augment dels intercanvis
artístics
Creació de centres de recerca i informació per millorar la investigació sobre l'art de
l'espectacle l'art del modelatge de titelles, proporcionant un suport teòric per a titelles.
Xtaxkgakget Makgkaxtlawana
País Mèxic
Data
proclamació
2012
Domini
Tradicions i expressions orals, inclòs l’idioma com a vehicle del patrimoni cultural
immaterial
Arts escèniques
Pràctiques socials, rituals i actes festius
Coneixements i usos relacionats amb la naturalesa i l’univers
Saber fer vinculat a l’artesania tradicional
Innovació i transmissió a través de les noves tecnologies
Descripció
El Centre de les Arts Indígenes (CAI) és una institució educativa que preserva el patrimoni
cultural i projecta la dimensió artística totonaca per mantenir l'essència i la profunditat dels vells
mestres: una educació artística per donar forma als cors i convertir-se en millors éssers humans.
El model educatiu del CAI s'ha construït sobre la base i la consulta de la gent totonaca tenint en
compte la formació, reconeixement i interès per la pràctica creativa totonaca en les escoles
públiques, ja que abans l’ensenyament dels valors, la cultura, l’art i els negocis es feia dins les
53
famílies i en les comunitats.
A més, el totonaca s’estableix com l'idioma d'e-a, perquè és a través d’ell que es construeix el
propi pensament espontani.
Mesures Accions/Activitats
Recuperació i
promoció
Recuperació de:
o La llengua totonaca
o La ceràmica
o Els tèxtils
o Els brodats
o Els balls i rituals
o La producció de colorants i pintures naturals
o La medicina tradicional
o Les arts escèniques
o La gastronomia tradicional
Innovació i
transmissió del
coneixement
Adquirir els valors bàsics de l'ésser totonaca
Cases escoles, tradicionals on realitzar rituals per viure i aprendre la funció social del seu
patrimoni
Identificació de
les
manifestacions
del patrimoni
Realització de consultes comunitàries integrat per mestres tradicionals, promotors culturals,
representants d'organitzacions indígenes i antropòlegs de la regió.
Comunicació i
difusió
Utilització de la ràdio indígena i vídeo
La convocatòria de projectes del Programa Nacional de Patrimoni Immaterial
País Brasil
Data
proclamació
2011
Domini
Tradicions i expressions orals, inclòs l’idioma com a vehicle del patrimoni cultural
immaterial
Arts escèniques
Pràctiques socials, rituals i actes festius
Coneixements i usos relacionats amb la naturalesa i l’univers
Saber fer vinculat a l’artesania tradicional
Descripció
La convocatòria de projectes encoratja i dóna suport a les iniciatives i pràctiques de còpia de
seguretat de Brasil. És a dir, a la identificació de projectes, documentació i/o millora de les
condicions que garanteixin la sostenibilitat de totes les formes de patrimoni cultural immaterial
relacionats amb les comunitats tradicionals. Els projectes poden ser presentats per
organitzacions públiques o sense ànim de lucre. El programa també finança projectes de
cartografia i inventaris de referències culturals en els estats brasilers. Els projectes seleccionats
hauran de garantir la sostenibilitat i la validesa de la pràctica o expressió del patrimoni
immaterial de què es tracti.
Mesures Accions/Activitats
Documentació,
recerca
Inventari
Creació i/o aplicació de bases de dades
La producció o conservació de registres i fonts documentals etnogràfics.
54
Sensibilització i
transmissió
Promoció dels titulars dels coneixements tradicionals.
Transmissió dels coneixements tradicionals a les generacions més joves
Organització comunitària i gestió dels recursos
Promoció i
valorització
Desenvolupament de la percepció de la societat sobre el patrimoni
Creació de capacitat per a la investigació, conservació i educació a les comunitats
Museu viu del Fandango
País Brasil
Data
proclamació
2011
Domini
Arts escèniques
Pràctiques socials, rituals i actes festius
Artesania tradicional
Descripció
El museu viu de Fandango es va crear com un projecte de recerca-acció amb la participació de
les comunitats tradicionals de la costa sud i sud-est. El fandango és un gènere musical i un ball
popular associat amb el treball en grup, especialment en l'agricultura i la pesca. Els seus cants
anomenats "modas" s’acompanyen amb instruments artesanals com la viola, el violí i l’"adufo".
El treball de recerca dut a terme amb uns 300 "fandangueiros" tenia com objectiu la creació d'un
museu comunitari a l'aire lliure, en forma d'un circuit de visites i intercanvis de cada cinc
municipis de la regió. Aquest circuit inclou, a més dels fons bibliogràfics i audiovisuals, cases de
fandangueiros i fabricants d'instruments, centres culturals i de recerca i punts de venda
d'artesania caiçaras
Mesures Accions/Activitats
Identificació
Garantir la sostenibilitat del fandango i el diàleg entre comunitats i la resta de la societat.
Enfortir i donar suport a les iniciatives fandangueires
Participació de la població local
Operacions de turisme no depredadores
Documentació,
recerca,
preservació,
protecció,
transmissió i
difusió.
Distribució de follets explicatius
Publicació d’un llibre i d’un CD doble amb mapes i informacions sobre els municipis , les
històries sobre la vida fandangueira, il·lustracions i cançons que reflecteixen la varietat de
grups d'artistes i estils d'execució fandango a la regió.
L'obertura del Museu Viu de Fandango
Intercanvi d’experiències entre fandangueiros d’altres municipis
Creació de la pàgina web del museu per proporcionar informació i difondre el que s’està
fent.
Tallers sobre el disseny i implementació de projectes culturals
Establiment d’associacions amb els serveis educatius
Organització d’actuacions amb objectius promocionals amb el turisme
Creació de centres culturals de la comunitat
Promoció i
Valorització
Creació i promoció d’un circuit de recorregut temàtic fandango
Accés lliure i gratuït als centre culturals i biblioteques locals
El mètode Táncház
País Hongria
Data
proclamació
2011
55
Domini
Tradicions i expressions orals, inclòs l’idioma com a vehicle del patrimoni cultural
immaterial
Arts escèniques
Pràctiques socials, rituals i actes festius
Coneixements i usos relacionats amb la naturalesa i l’univers
Saber fer vinculat a l’artesania tradicional
Descripció
A principis del 1970 va néixer el moviment Táncház (casa de la dansa) a Budapest (pobles ètnics-
hongarès), una xarxa cultural oberta i de lliure accés per a la població. Un mètode basat en la
comunitat, que ofereix a les persones l’oportunitat d’entretenir-se i enriquir-se a partir del
patrimoni tradicional (música, dansa, poesia i costums) de manera interactiva i en contacte amb
la natura.
Aquest model es caracteritza per una metodologia flexible que s'adapta fàcilment a la
preservació i transmissió del patrimoni cultural immaterial de tota la comunitat a través d'un
procés participatiu. El mètode facilita la integració del patrimoni en la vida quotidiana dels
participants, que es converteixen en els posseïdors, els transmissors i usuaris d’aquest
patrimoni. Encara que el moviment Táncház rep fons del govern segueix sent un moviment
sociocultural autònom que es perpetua pels seus propis mitjans.
Mesures Accions/Activitats
Desenvolupam
ent d’un marc
metodològic
Combinació de les formes tradicionals d’adquisició naturals (aprenentatge per imitació) amb
els mètodes pedagògics i folklòrics moderns (anàlisi del moviment).
Participació activa i continua
Desglossament de les figures de moviment per assolir el nivell de dansa lliure improvisada.
Complementar la dansa amb el cant, activitats artesanals i presentacions etnogràfiques.
Desenvolupam
ent de sistemes
de suport
institucionals i
educatives
Creació d’organitzacions no governamentals especialitzats per sector i regió.
Desenvolupament del sistema d’educació i formació del Táncház (part integral de
l’ensenyament primari i secundari, de les escoles d’art, educació d’adults i de l’educació
superior).
L’accés al fons
documental
(publicacions,
arxius)
Materials didàctics (CD, DVD, DVD-ROM)
Difusions regulars (Publicacions de la Casa del patrimoni Hongarès)
Col·lecció audiovisual digitalitzat
Investigació etnogràfica
Mantenir els
mitjans de
comunicació
Revista trimestral (FolkMAGazin)
Fòrums d’internet (folkrádió i folklista)
Innovació en el
camp de la
metodologia
Adaptació del patrimoni cultural immaterial als nous entorns socioculturals.
Participació activa i interactiva dels participants
Reactivació de la dansa i la música popular
Tallers
Programa de Ludodiversitat: Jocs tradicionals a Flandes
País Bèlgica
Data
proclamació
2011
Domini
Tradicions i expressions orals, inclòs l’idioma com a vehicle del patrimoni cultural
immaterial
Pràctiques socials, rituals i actes festius
56
Descripció
El programa utilitza el joc i l’esport per protegir la ludodiversitat de la regió. La seva força
resideix en un enfocament global i integrat que va més enllà de les expectatives i les activitats
clàssiques dels museus.
Les activitats es realitzen a l’Sportimonium.
En aquest programa s’inclou una àmplia gamma de jocs de tir (papagai, arc, ballesta, culebrina),
de boles (krulbol, trabol, beugelen, kegelen) de llançament (discos, anelles, struifvogel, javelina)
i de pilota.
El programa pretén que els seu model de salvaguarda es dugui a terme a altres regions del món.
Mesures Accions/Activitats
Creació d’una secretaria per oferir a les comunitats suport administratiu, de direcció,
tècnica (equipament, TIC) i promocional.
Cursos de formació i perfeccionament
Anàlisis i difusió Publicacions (revistes, llibres, fragments de pel·lícula, fullets)
Publicacions nacionals i internacionals
Organització de seminaris
Participació activa en congressos
Exposició itinerant
Demostracions, festivals i iniciacions
Iniciativa: sèrie de circuits amb 14 jocs tradicionals
Creació museu “Sportimonium”
Parc de jocs tradicionals
Xarxa de serveis de préstecs (establert a tot el país)
Revitalització del saber tradicional de la calç artesanal a Morón de la Frontera – Sevilla
País Espanya
Data
proclamació 2011
Domini Coneixements i usos relacionats amb la naturalesa i l’univers
Saber fer vinculat a l’artesania tradicional
Descripció
A Andalusia, especialment a les zones muntanyoses la producció de la calç era massiva i
comptaven amb dos enclavaments. Per això, al s. XIX va ser una època d’expansió i d’una major
demanda de mà d’obra assalariada. A finals del s. XX la calç artesanal va patir una crisi que va
requerir el cessament de la producció degut a la incrementació de fàbriques i indústries. Tot i
això la família Gordillo es va mantenir en funcionament. Aquest cessament de la majoria de les
activitats van interrompre la transmissió inter generacional. Aleshores per evitar la pèrdua
d’aquest patrimoni es va crear una Associació amb l’objectiu de conèixer la cultura de calç i es
centra en iniciatives comercials i en la revitalització de la cooperació entre artesans.
Tots els esforços van dirigits a aconseguir el reconeixement de l’herència i les contribucions de la
calç artesanal ja que pel seus individus es mereixen ser reconeguts a nivell nacional i
internacional.
Mesures Accions/Activitats
Documentació,
recerca,
preservació,
protecció i
transmissió.
Activitats de sensibilització a través de visites guiades i informatives
Centre etnogràfic de la calç artesanal de Morón que disposa:
o Sala de conferències
o Dos forns que pertanyen al poble de Caleras
o Carcassa original dels cremadors de calç
o Magatzem d’eines simples del mestre cremador de calç restaurats
57
Projecte transnacional d’Espanya i Portugal
Audiovisuals sobre la calç en el museu finançat per la Junta d’Andalusia.
Estands i conferències en col·laboració amb els artesans cremadors de calç.
Intervencions en col·laboració amb els artesans cremadors de calç.
Museu viu amb visites guiades per poder veure l’elaboració de la calç en directe.
Programes de formació (tallers i cursos)
Audiovisual “La Cal de Morón” produït per Canal Sur
Publicacions en revistes com Ecohabitar
Vídeos de difusió
Promoció,
valorització i
difusió
Inclusió en el Atles del Patrimoni Immaterial de la AIP
Registre de la marca “calç de Morón”
Suport per al desenvolupament local de l’Aldea de Caleras
Membres de la Xarxa Andalusa de Centres d’Artesania
Membres de la Xarxa de museus naturals
Les comunitats Aimara
País Bolívia, Xile i Perú
Data
proclamació
2009
Domini
Tradicions i expressions orals, inclòs l’idioma com a vehicle del patrimoni cultural
immaterial
Arts escèniques
Pràctiques socials, rituals i actes festius
Coneixements i usos relacionats amb la naturalesa i l’univers
Saber fer vinculat a l’artesania tradicional
Descripció
Les poblacions Aimara que viuen a Bolívia, Xile o Perú representen una de les cultures andines
més antigues del continent. No obstant això, moltes de les seves tradicions, com les expressions
orals, arts i costums, estan en perill d’extinció a causa de canvis dràstics relacionats amb la
globalització, a l’absència de polítiques culturals adequades i la migració forçada de joves, que
posen en perill la transmissió de valors culturals.
Mesures Accions/Activitats
Documentació i
identificació
Tres informes nacionals inclouen revisió de la documentació i la identificació dels informes
etnogràfics, enregistraments de mitjans fotogràfics i equips d'àudio i vídeo.
Un informe d'anàlisi regional sobre la situació actual del patrimoni cultural de aimara
Identificació dels titulars de la tradició, especialistes, centres de recerca, organitzacions
governamentals i no governamentals relacionades amb les comunitats aimares.
La creació d'un banc regional d'informació accessible a les comunitats, investigadors,
agències governamentals i el públic en general.
Reforçament de
capacitats de
les comunitats i
dels
responsables
de les qüestions
culturals
Formació del professorat
Sensibilització dels funcionaris locals
Establir xarxes per desenvolupar l'aprenentatge a través de les TIC.
Producció i distribució d'eines de mà sobre la cultura aimara .
58
Promoció i
difusió
L'organització d'un festival anual itinerant de música i cant.
L'organització d'una reunió tri nacional per a l'intercanvi d'experiències
Concurs de poemes organitzat a les escoles primàries (15 comunitats)
Revitalització d'expressions verbals dels joves de la subregió .
Transmissió i
rehabilitació
Creació de materials educatius que estaran a disposició de les escoles primàries i les
comunitats afectades a través d'impressió i digital interactiva i en una pàgina web.
L'enfortiment de la cooperació regional entre els tres estats.
Les accions previstes tenen una dinàmica multinacional, que inclouen:
Mecanismes per a la formació i l'educació formal i no formal
Ús de les xarxes socials
Tecnologia de la informació i la comunicació i la web.
Indonesian Batik
País Indonesia
Data
proclamació
2009
Domini
Les tradicions orals
Les pràctiques socials
Saber fer vinculat a l’artesania tradicional
Descripció
El batik d'Indonèsia és un tèxtil tradicional fet a mà resistent al tint ric en valors culturals
intangibles, transmès per generacions principalment a la ciutat de Java des del S.XIX. L'objectiu
principal del programa és augmentar el coneixement i l'apreciació del patrimoni cultural del
batik d'Indonèsia, incloent la seva història, els valors culturals i les habilitats tradicionals, entre
les generacions més joves. A més, la inclusió de la cultura del batik en els programes com
"contingut local" en les escoles pretén instigar als joves a no perdre aquesta tradició.
Mesures Accions/Activitats
Formació
pedagògica
Formació als treballadors del Museu Batik (valors culturals i artesania tradicional de batik)
Materials educatius adaptats a cada nivell
Cursos de teoria i història del batik
Tallers pràctics d’artesania tradicional del batik
Cerca de patrocinadors i sponsors
Programa “formació de formadors”
Tallers pràctics des de les escoles, integrats dins del pla d’estudis.
Museu-Escola pedagògic Pusol
País Espanya
Data
proclamació
2009
Domini
Tradicions i expressions orals, inclòs l’idioma com a vehicle del patrimoni cultural
immaterial
Pràctiques socials, rituals i actes festius
Coneixements i usos relacionats amb la naturalesa i l’univers
Saber fer vinculat a l’artesania tradicional
Descripció
El projecte adopta un caire pedagògic. La seva eina d'integració escolar en el context i l'educació
recolzant-se en els valors és el patrimoni cultural i natural, tangible i intangible. El projecte es va
dur a terme a Pusol, Elx l’any 1968 en una escola pública rural. El projecte ha aconseguit
59
satisfactòriament integrar el patrimoni en l'educació formal. Guiada pels professors i
col·laboradors externs, els nens exploren, en un ambient de diversió, la rica herència d’Elx en
contacte amb portadors de tradicions, i contribueixen directament a la seva preservació. La
bona praxis d’aquest projecte va culminar amb la creació del museu-escola.
Mesures Accions/Activitats
Identificació
Selecció dels continguts del programa sobre patrimoni per a l’escola.
Participació dels estudiants, pares, veïns. Exalumnes i col·laboradors exteriors per a la
selecció.
Aparició del museu
Documentació,
recerca,
preservació,
protecció,
transmissió i
difusió.
Metodologia de treball innovadora
Transmissió de coneixements i competències dels joves més grans als més petits.
Transmissió intergeneracional
Participació de les famílies i veïns amb el treball escolar
Treball de camp, exploració dels actius, presa de notes i fotografies...
Realització de fulls d’inventari
Preparació de guies de museu
Ús de xarxes
Creació ambient lúdic
Tallers educatius
Promoció de la presència permanent del medi ambient dins l’escola.
Promoció i
Valorització
Organització d’activitats
Participació en iniciatives locals de promoció de l’herència
Operacions de transmissió patrocinats per l’Ajuntament
Exposicions finançats per Centre d’Exposicions d’Alacant.
Revitalització Protecció d’expressions de la cultura popular (cultius tradicionals i artesanies, rituals, festes,
menjar, jocs, cançons, refranys...)
Visibilització i difusió del patrimoni i el seu valor científic
Preservació del folklore
60
Annex 2
Sol·licitud per a realitzar cartes per l’avaluació amb jutges experts
Dra. Sofia Isus Barado
Coordinadora del projecte de recerca falles, haros i brandons
Jo, Laia Giralt i Morell, estudiant del Màster en Psicopedagogia a la Universitat de Lleida, em
dirigeixo a vostè a fi de:
Que tenint que realitzar l’avaluació del model de salvaguarda de les falles amb jutges experts
del projecte titulat Disseny d’un model de salvaguarda i requerint per aquest fi una carta de
presentació institucional, sol·licito que se’m facilitin les cartes respectives, per la qual adjunto
la llista d’experts.
Estudiant
Laia Giralt i Morell
(firma)
Tutora del projecte
Sofia Isus Barado
(firma)
61
Títol del projecte: Disseny d’un model de salvaguarda
Autora: Laia Giralt i Morell
Llista d’experts
Nº Nom i cognoms Grau acadèmic
Especialitat Càrrec Institució Telèfon
62
Annex 3
Avaluació d’experts
Benvolgut ...................................,
El motiu d’aquesta carta es convidar-lo a participar en el procés d’avaluació d’un instrument
per a la investigació que s’està portant a terme. Exactament es tracta d’un model de
salvaguarda. Per aquesta raó, us envio l’instrument que s’ha d’avaluar perquè ens pugui fer
arribar les seves aportacions per cada ítem proposat en el model de salvaguarda de les falles.
Agraïm les seves aportacions que permetran validar l’instrument i obtenir informació vàlida
com a criteri requerit per a la nostra investigació.
A continuació trobarà la graella que identifica cada ítem (acció/mesura) on ha de contestar
amb una creu a la casella que vostè cregui i consideri convenient i oportú. A més, pot realitzar
qualsevol aportació o comentari en la columna d’observacions.
Validesa de contingut
Validesa de constructe
Validesa de criteri
Nº d’ítem
L’ítem correspon a alguna dimensió
de la variable
L’ítem contribueix a mesurar l’indicador plantejat
L’ítem permet classificar les accions en les
categories establertes
Observacions
0 1 2 3 0 1 2 3 0 1 2 3
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10