DISSABTE · 7 de setembre del 2019. Any XLIV. Núm. 15113 - AVUI / Any XLI. Núm. 13983 - EL PUNT

1,50€

8340

25-1

2152

86L

1809

68-1

2113

24L

REVELACIÓ · Qui va serdirector de l’escolania i va sortirdel monestir el 1980 també vafer tocaments a dos alumnes

Montserratdemana perdópels abusosINFORME · El monestir admeten un informe que el germàAndreu, “depredador sexual”, vaabusar de dotze escoltes

NACIONAL P6,7

“Neymar no vindrà enel mercat d’hivern”

L’ESPORTIU

El president del Barça durant l’entrevista d’ahir a Barça TV ■ JOSEP LOSADA

Josep Maria Bartomeu. President del FC Barcelona

El PSOE va rebutjar unacita secreta amb JxCatBorràs va traslladar la proposta a Lastraper si volien evitar costos electorals

Nacional P8

Junqueras insisteix que no hi ha capproblema a fer noves eleccions

Nacional P8

ERC es queda sola endefensa d’un governde concentració

Johnson vol seduir Escòciaamb diners als grangers

Europa-Món P18,19

Aprovada definitivament la llei queprohibeix al govern fer un ‘Brexit’ dur

Inaugurada la Setmanadel Llibre en CatalàLa facturació del sector torna a assolirels nivells d’abans de la crisi econòmica

Cultura-Espectacles P22-24

2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 7 DE SETEMBRE DEL 2019

ls animals mar-quen territori a

còpia de pixades, no-més cal veure un gospassejant pel carrer.De manera impulsiva,

instintiva, aixequen la pota ja sigui da-vant d’un fanal, un arbre, una cantona-da o una porta. I quan tornin a passarper aquell lloc ho tornaran a fer. Hi vo-len deixar la seva olor. Es comuniquenamb els seus iguals d’aquesta manerai marquen així la seva ruta. I ja veieutambé les múltiples maneres que hi haper evitar que aquells orins es facin acasa nostra: sofre, ampolles d’aigua,amoníac, vinagre, llimones, bitxo, i re-meis casolans a banda, infinitat deproductes químics, pintura, polvoritza-dors que esborren aquest rastre ani-mal. Però els experts diuen que el mi-llor remei és educar el gos. Reeducar-lo. Ja fa anys que a casa no tenim gats,ni gossos. Ara tinc senglars. No és quesiguin meus, però assoten una petitaplantació d’avellaners al meu càrrec, al

Baix Camp prelitoral. La seva aparicióha anat in crescendo. Fa 20 anys eraesporàdica, ara és diària i massiva. Faanys no tocaven res, ara ho destrossentot: arbres, branques, brots, avellanes,marges, terra, roseguen els tubs de regi fan clots insondables. L’estampa ésd’aquelles que descoratgen. Desprésde dedicar temps, cures, esforços, ai-gua i diners per fer créixer la collita, ca-da malesa reiterada t’esquinça l’ànim.Si a més el veïnatge tanca les sevesfinques amb pastors elèctrics i reixats,les possibilitats que els senglars espassegin per allà on no hi ha aquestsobstacles es dispara. No m’he aventu-rat a anar a recollir cabell a les perru-queries ni d’altres remeis semblantsals que hi ha per espantar els gossos,però sí que he comprat una mena depinso que els crea rebuig per mal deventre, i ara he comprat pixum de llop.Ho vaig veure en una notícia al Teleno-tícies i vaig fer una compra impulsiva.Un repel·lent químic amb la mateixacomposició que l’original, amb una for-tor d’un depredador directe del sen-glar. Com jo, en una compra impulsiva,aquell dia van vendre una pila d’ampo-lles. Ara comprovaré l’eficàcia sobre elterreny; si no, només em quedarà in-tentar reeducar els senglars. Però javeieu què passa als parlaments ambels anomenats diputats senglar.

E

Keep calmXavier Graset

Llopsi senglars

Els senglars ho destrossentot i fan clots insondables

n amic em deia sempre que liagradaria viure dins d’un anun-ci de Martini. Parlo de quan les

begudes alcohòliques s’anunciavensense restriccions i el reclam del Mar-tini era un món de luxe habitat pergent molt guapa, molt feliç i molt pijaque es movia pels paisatges més privi-legiats del món. Llegint Paraules quetu entendràs, l’última novel·la de Xa-vier Bosch (m’he fet el compromís decomentar sempre les novetats d’en Xa-vier), vaig evocar les paraules del’amic. Les tres parelles protagonistessón uns professionals d’èxit molt benavinguts que només arrencar el llibreels trobem celebrant el Cap d’Any enun hotel de luxe dels Alps i que al finalde la narració fan el reveillon a Venè-cia. Enmig, estudis d’arquitectura ijardineria, despatxos d’advocats, re-daccions de diaris, una fotògrafa sen-sacional, uns nens fantàstics, més so-pars i dinars amb els millors fruits dela terra, viatges exclusius i cap dolorque no sigui superable. En XavierBosch és un murri: cap al final men-ciona els anuncis de Martini. La refe-rència m’estalvia que ell es prengui

U

malament la comparació i serveix per-què el lector vegi que l’autor projectasentit de l’humor sobre ell mateix i elsseus personatges. “Res de política”,s’imposen els comensals el primer Capd’Any. La política es fa inexistent.Vaig retreure a Bosch que en el llibreanterior, situat a Barcelona en els mo-ments actuals, el “procés” no apare-gués per res. Ara m’hi he repensat. Ellpractica l’alta comèdia. Hollywood, du-rant la Gran Depressió o durant laguerra del Vietnam, ens va oferir mol-tes pel·lícules, consumides amb moltde gust, poblades de parelles que be-vien xampany, ballaven per les escales

i s’equivocaven de cònjuge o de pija-ma. Està prohibida l’evasió? Un diaque em va voler veure, Xavier Boschem va citar no en un bar de la Ramblao del Raval, que és el que fa tothom, si-nó a l’hotel Casa Fuster, el de WoodyAllen. Món de Martini? Bosch és elnostre Woody Allen de les classes mit-janes tirant a altes. No existeixenaquests personatges? I tant si existei-xen. I Bosch els coneix bé i els fa ser-vir per parlar de les seves coses: el se-xe, l’amor que dura o no, les infideli-tats sanes o tòxiques, la sinceritat...“Res de política.” Ni de corrupció, tantractada per Bosch. La corrupció aquíés a Miami. Abans l’havia localitzat aOsona. Ara uns dels protagonistes esfan una casa a la comarca. La pudor depurins ha estat superada.

Xavier Bosch té uns ulls com pilotesde ping-pong que ho observen tot. Diuque els periodistes no ens enllustremmai les sabates. Va veure les mevesaquell dia a la Casa Fuster? I orellesafinades: els homes parlen com els ho-mes, les dones com les dones i els nenscom els nens. Diàlegs admirables en laseva novel·la més equilibrada.

“Xavier Bosch,entre luxe iqüestions vitals al’última novel·la

Vuits i nous

El món de MartiniManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

ls veïns espanyols han incorpo-rat al seu Congrés dels Diputatsla veu d’una part, afortunada-

ment minoritària, de la ciutadaniaconvençuda que la immigració i la po-bresa són la combinació letal culpablede l’imminent esfondrament de la civi-lització occidental. El portaveu d’a-quest sector ja és ben conegut de tots,es diu Santiago Abascal i lidera unaformació tòxica batejada com a Vox.Però el seu no és un discurs original,ni tan sols nou, ja l’hem sentit abansen dirigents ultradretans europeus; estracta de la mateixa estratègia esfereï-dora covada pels assessors més dema-gogs de Donald Trump. El nucli d’a-questa ideologia reposa en la vella mà-xima que una fastigosa mentida repe-tida mil vegades esdevé una veritat ac-ceptada. La sort és que el punt dèbildels propagadors de l’odi del segle XXIés la velocitat amb què es pot desmun-tar la fragilitat de les seves afirma-

E “No pot ser queuna fastigosamentida repetidamil vegadesesdevingui unaveritat acceptada

cions. El periodisme –aquest contra-poder agonitzant que malgrat tot esresisteix a l’oxidació definitiva– s’haencarregat de rebatre immediatamentles falsedats abascalesques. Per exem-ple, que la majoria dels terroristes isla-mistes que atempten a Europa prove-nen de la immigració. En aquest cas

no cal investigar gaire per a desmentirl’afirmació: la cèl·lula de Ripoll estavaformada per nois de la població il’atemptat a la sala Bataclan de Parísva ser provocat per un escamot denois francesos. Per sort, a Catalunyaels propagadors de l’odi no han obtin-gut representació parlamentària i lesseves aspiracions municipalistes cadavegada estan més escanyades. Però nopodem abaixar la guàrdia en un temaque també ha de marcar la diferènciaamb vista a la Catalunya del futur.Perquè hi ha diferents intensitats enels prejudicis racistes. Per exemple, labaixa intensitat quotidiana dels que,sense tenir consciència xenòfoba, con-templen els immigrants amb condes-cendència, als quals només tolerencom un col·lectiu a plànyer. D’acordamb aquest prejudici, l’immigrant ésadmès sempre que no prosperi mésque nosaltres i sobretot que no ensguanyi en autoestima.

Intensitat racistaXevi Sala / xsala@elpuntavui.cat

A la tres

La decisió de la Junta d’An-dalusia d’oferir subvencions

a les entitats andaluses de Catalu-nya i del País Valencià perquè pu-guin combatre la immersió lingüís-tica no pot ser més demagògica iinútil. Pressionat per Vox, el PartitPopular s’ha vist obligat a aplicaruna mesura que, vista des de Cata-lunya, falseja la realitat i està con-demnada al fracàs. Les dades de-mostren el caràcter residual de lesfamílies que s’acullen al dret d’es-colaritzar els fills en castellà i, encanvi, confirmen la històrica gene-rositat amb què les institucions ca-talanes han subvencionat les enri-quidores activitats de les entitatsandaluses de casa nostra. Però defet es tracta d’una mesura méspensada per a la imatge que es fo-menta a fora de Catalunya. Unaimatge deliberadament distorsio-nada només amb finalitats electo-rals.

La cultura andalusa no necessi-ta cap estímul exterior perquè famolts anys que està arrelada en lacatalana, això ho saben tots els ca-talans que tenen una vinculaciópersonal amb aquella comunitatautònoma. En realitat el que prete-nen els impulsors de les subven-cions és projectar la idea que aquíes practica la xenofòbia cultural iidentitària. Una demagògia, percert, que també explota el presi-dent en funcions del govern espa-nyol, Pedro Sánchez, quan resu-meix la realitat catalana a una in-existent “crisi de convivència”. Per-què els únics obstacles a la convi-vència els posen aquells que no res-pecten la voluntat de les urnes, quedestitueixen governs legítima-ments constituïts, que empresoneninnocents i que ens neguen el dret adecidir. Gent més preocupada perla propaganda electoral que pelbenestar real dels andalusos resi-dents a Catalunya.

Demagògiaal governandalús

EDITORIAL

Les cares de la notícia

Més segells editorials, més llibreries i més nove-tats, amb aquesta embranzida arrenca la Setma-na del Llibre en Català, que s’ha consolidat comun segon Sant Jordi a l’avinguda de la Catedral deBarcelona. La fira dels llibres i el festival literari, alservei d’un públic exigent.

PORTAVEU BENEDICTÍ DE MONTSERRAT

Embranzida literària

L’informe de la comissió sobre abusos a menors aMontserrat ha confirmat la veracitat de les de-núncies contra el difunt Andreu Soler, fundadordels escoltes, i ha descobert dos nous casos vin-culats a l’Escolania. L’abadia demanarà perdó pe-rò les víctimes troben que fan curt.

-+=

-+=

Agitació permanentInés Arrimadas

Combatent els abusosBernat Juliol

-+=

Joan Sala

Fidel a l’estratègia de l’agitació permanent, la nú-mero dos de Ciutadans al Congrés dels Diputats,Inés Arrimadas, va tornar a passar ahir per TV3amb ganes de gresca. La periodista Lídia Herediava intentar fer-li una entrevista d’actualitat queArrimadas va mirar de convertir en un greuge.

DIPUTADA DE CIUTADANS AL CONGRÉS

PRESIDENT DE LA SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ

EL PUNT AVUIDISSABTE, 7 DE SETEMBRE DEL 2019 | Punt de Vista | 3

De reüllIgor Llongueres

Bastir laresposta

mb l’arrencada del curs polític també hem reprès elprograma L’illa de Robinson a El Punt Avui Televisió.

Al marge de parlar de l’actualitat, hi hem estat analitzantcom afronta l’independentisme les pròximes setmanes,que seran fonamentals. La manifestació de la Diada ha deser una injecció d’autoestima per recordar-nos que hisom i hi serem. Ni la mandra ni l’enuig amb els partits o lesentitats són arguments vàlids per fallar dimecres. No ensenganyem. Fins i tot hi haurien de ser els que, sense volerla independència, volen canviar les coses. El lema,

Objectiu independència,és clar.També ho és que s’hi reclamarà lallibertat dels presos polítics i el dret al’autodeterminació. Pel que fa a lainvestidura, la proposta de PedroSánchez per a Catalunya és calcadaa la del PP de Rajoy, i la posició d’ERCd’abstenir-se és difícil d’entendre toti ser coherent amb el seu discurs

durant la campanya electoral. Defensen que val més ungovern feble condicionat per l’independentisme que anara noves eleccions on probablement es perdrà la posició.És un bon argument, tenint present que el PSOE prefereixeleccions, però costa de pair. Cal tornar a l’ambient delsdies previs a l’1-O. Agafem embranzida l’Onze,sumem-nos al tsunami democràtic i bastim una respostaunitària a la sentència que no sigui només a la defensiva.De tota manera, com demana el president Puigdemont,caldrà preguntar-se si hi estem disposats, conscients, arasí, de les conseqüències de la repressió.

A

Cal tornar al’ambient delsdies previsa l’1-O i agafarembranzida lapròxima Diada

http://epa.cat/c/2jaarr

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

1any

La Junta de Seguretat aprovafinalment la incorporació delsMossos al Citco. La políticasobre els símbols al carrercontinuarà igual.

10anys

20anys

El conseller d’Economia iFinances, Antoni Castells, avalauna manifestació contra unaretallada de l’Estatut alTribunal Constitucional.

El president de la Generalitat,Jordi Pujol, diu que prioritzaràun acord amb Esquerra si noobté majoria suficient en elscomicis del 17-O.

Junta de Seguretat Es desmarca Acord amb ERCTal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 7 DE SETEMBRE DEL 20194 | Punt de Vista |

a exactament dosanys que el Parla-

ment de Catalunya vaaprovar les lleis de re-ferèndum i de des-connexió. Van ser ses-

sions molt intenses, en què la majoriaindependentista va haver de posar aprova les costures del reglament de lacambra per evitar el filibusterisme delspartits unionistes, que van fer tot elpossible per impedir que la voluntatpopular es pogués plasmar en uneslleis que van fer realitat l’exercici de so-birania més gran de la Catalunya con-temporània.

La ràbia i impotència dels contrarisa la llibertat i a l’exercici del dret demo-cràtic a l’autodeterminació es fan pale-ses en el judici indigne contra la presi-denta Carme Forcadell i contra elsmembres de la mesa del Parlament,que van fer l’únic que podien fer: per-metre un debat democràtic en un par-lament democràtic. En les democrà-cies de veritat, l’activitat parlamentàriaés sagrada i inviolable. Es pot debatrequalsevol tema –qualsevol– i es pot

aprovar qualsevulla llei –qualsevulla.En tot cas, hi ha mecanismes per inva-lidar una llei, però són sempre poste-riors. No trobareu un debat parlamen-tari anul·lat prèviament per un tribu-nal, o una amenaça penal contra lesautoritats d’un parlament, o diputatsperseguits per les seves paraules enseu legislativa.

Això que passa a Espanya no passaen cap democràcia consolidada. El tri-bunal escocès que va rebre la denún-cia contra Boris Johnson per suspen-dre el Parlament britànic ha dit clara-ment que l’activitat parlamentària “noés matèria dels tribunals”. Cal repetir-ho fins a la sacietat: tot el que es va ferels dies 6 i 7 de setembre del 2017 vaser legal, legítim i democràtic.

La presó de l’expresidenta del Parla-ment és un ultratge a la democràciauniversal i als drets i llibertats dels ca-talans, que hem de denunciar dia si,dia també. Carme Forcadell està pa-gant un preu elevadíssim per defensarels nostres drets i les nostres llibertats.És injust que continuem amb les nos-tres vides sense aconseguir el seu alli-berament. No pas demà ni demà pas-sat. Avui mateix.

F

Full de rutaGermà Capdevila

Dos anysdesprés

Carme Forcadell està pagantun preu elevadíssim perdefensar els nostres drets iles nostres llibertats

l vicepresident i conseller d’Eco-nomia i Finances i els diferentspartits comencen a parlar del

pressupost de la Generalitat del 2020.Després de dues pròrrogues del pressu-post del 2017: la del 2018, en el marc del’aplicació nua i crua de l’article 155 dela CE; la del 2019, en un marc d’article155 “tou” i amb la incapacitat del “go-vern efectiu” d’arribar a acords peraprovar un nou pressupost.

ES PODEN RECORDAR ELS ASPECTES quedificulten el finançament de la Genera-litat i les possibilitats d’elaborar unpressupost, exclusivament “autonò-mic”, el més adequat possible: dèficitfiscal continuat i històric; incompli-ments continuats de les inversions es-tatals, perquè són molt inferiors a lesque pertocarien i pel no compliment deles pressupostades; no compliment delsistema de finançament autonòmicprevist a l’Estatut, també el “retallat”, ino revisió del sistema de finançamentautonòmic; intervenció financera de laGeneralitat, que comença el 2012 ambla ley orgánica de estabilidad presu-

E puestaria y sostenibilidad financera,concretant l’article 135 de la CE des-prés de la seva reforma (2011), i ambl’endegament del FLA (fons de liquidi-tat autonòmica) com a forma principalde finançament de les comunitats au-tònomes; intervenció que s’agreujaamb l’aplicació de l’article 155 de la CEi que continua amb l’aplicació d’un 155no oficial, “tou”; finalment, els recur-sos dels governs espanyols i les sentèn-cies desfavorables del TC respecte auna sèrie d’impostos o taxes propis dela Generalitat per obtenir més recur-sos financers.

ARA BÉ, AQUESTES DIFICULTATS no podenser excusa perquè el “govern efectiu”no presenti el pressupost (que seràmés o menys “autonòmic” evident-ment) millor possible i n’aconsegueixil’aprovació. Per aprovar-lo només té,crec, tres opcions. Un pressupost so-cial liberal podria, probablement, seraprovat amb el PSC però hi veig dos in-convenients: exigiria que JxC i ERC re-nunciessin a qüestions bàsiques relati-ves a l’autodeterminació i la República;

dependria dels interessos conjunturalsdel PSOE a Madrid. Per aprovar-lo ambels comuns caldria que el pressuposttingués un perfil més socialdemòcrata(i no sabem quins condicionants tin-dria d’Unides Podem). Finalment, peraprovar-lo amb la CUP el pressuposthauria de tenir, sens dubte, alguns ele-ments importants i significatius de ca-ràcter anticapitalista.

TANT EN EL CAS DE LA CUP COM DELS CO-MUNS (almenys en part), es requeririaque el govern estigués disposat a en-frontar-se a les elits (l’1% dels mésrics), a plantar-los cara, tant actuantsobre alguns impostos directes que lesafectessin realment com, per exemple,posant fi a les subvencions a escoles se-gregades, no rescatant inversions comara les de Barcelona World, posant fi asubvencions abusives a alguns gransgrups mediàtics, tirant enrere en l’ano-menada “llei Aragonès”... Ni els go-verns de CiU ni els de JxSí van voler re-córrer aquest camí. Tinc molts dubtesque l’actual “govern efectiu” ho vulguifer.

Antoni Soy. Professor de la Universitat de Barcelona

PressupostTribuna

Andalusia contrala culturab La Junta d’Andalusia creaun pla d’ajudes als afectatsper la immersió lingüista.Quina barbaritat més gran,no crec que pugui passar encap altre país d’Europa, ésuna vergonya per al conei-xement i la cultura en gene-ral. Els catalans tots sabemel castellà i estem orgullo-sos del fet que com a mínimdominem dues llengües i lariquesa que això comporta.Als nouvinguts de parla cas-tellana, els donem l’oportu-nitat d’aprendre la nostrallengua perquè se sentincom un mes a casa nostra,puguin llegir els nostres au-tors, cantar les nostres can-çons i conèixer la nostrahistoria mil·lenària. Potserés això el que no volen reco-nèixer, que tenim un passatdiferent. Segur que al darre-re hi ha, a més del PP i Vox,els de sempre, Ciutadans,

que van néixer per anul·larel català de Catalunya.ROSA M. MARTORELL MASCARÓVilafranca del Penedès (Alt Pene-dès)

Necessitemserveis funerarisnets i clarsb Amb aquest escrit volemcompartir-vos l’amarga expe-riència amb el grup Mémora deMontblanc arran de la mort delnostre pare. Vam decidir vet-llar-lo a casa, a Cabra, on haviatraspassat, una opció tan legíti-ma com portar-lo al tanatori. Sila família així ho decideix, hau-ria de ser respectat. En el nos-tre cas el grup Mémora ens vacastigar. I com ho va fer? Doncsamb el tracte i amb el preu delsserveis. Ens va tractar mala-ment i el preu que hem pagatés desorbitat. En no fer la vetllaal tanatori, deien que no po-díem acollir-nos a cap dels pa-quets que ofereixen, amb di-versos serveis a preu tancat,

com si d’un paquet vacacionales tractés. Ens van facturarserveis que no s’havien prestati tot a preus inflats. Quan vamdemanar una factura detallada,tot van ser excuses. Finalment,després de setmanes insistint,ens la van enviar però hi seguiahavent conceptes sense deta-llar.

Des de 1997 el sector fune-rari està liberalitzat però a lapràctica encara es mantenenprivilegis i de diferents mane-res aconsegueixen que no si-guis lliure de triar. En el nostrecas van ser els serveis del PiusHospital de Valls els que ensvan facilitar el telèfon de la fu-nerària on calia trucar.

El negoci de la mort és moltfosc. No sabem si la solució sónles funeràries públiques muni-cipals, però sí que entenemque no són els grans monopo-lis, grups voltors, que sols volenguanyar diners. La fragilitat i eldolor que la mort d’un ésserestimat provoca mai hauriende ser utilitzats per lucrar-se

tan descaradament.ROSA CANELA BALSEBRECabra del Camp (Alt Camp)

Crida pel proper11 de Setembreb M’agradaria fer una crida envista al proper 11 de setembre ial futur a curt i mitjà termini.Per si no és prou conegut, totshem de saber que existeix elConsell de la República, entitatque, sota el meu punt de vista,és qui té les idees més claresrespecte del camí a seguir perassolir l’objectiu de la indepen-dència. Us invito a conèixer elConsell per dintre (composició,objectius, mitjans, àmbits d’ac-tuació i actuacions concretes) iestareu d’acord que no ens calanar més lluny, doncs el Con-sell ens ofereix tots i cadascundels elements que ara necessi-tem com a poble per arribar alsnostres objectius.RAFEL SERRA I LLIMONABarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 7 DE SETEMBRE DEL 2019

Oriol Junqueras, PRESIDENT D’ERC I EURODIPUTAT

“Des de quan l’exercici democràtic del dret de vot afebleixles institucions d’un país?”

La frase del dia

nticipo que el ciutadà sap pocacosa d’aquest organisme de l’Es-tat. Una institució d’aquelles

que configura una constitució que esvulgui considerar mínimament moder-na, com a alta instància de control delscomptes públics. Amb seu a Madrid (onsi no, malgrat que res tècnic ho justifi-qui?), amb uns vuit-cents treballadorsben pagats, encantats de conèixer-se ique mouen, com altres milers i milersde funcionaris, l’economia madrilenya.Sí. D’aquells recursos que els que fanbalances fiscals torçudes ens imputa-ran a tots els catalans sota la idea quesom iguals beneficiats de la seva despe-sa que els mateixos madrilenys.

LA INACCIÓ DEL TRIBUNAL ha estat unaconstant en la nostra democràcia,mancada dels controls d’eficàcia, efec-tivitat, eficiència i equitat de l’actuaciópública. Tot i això, res ens ha estalviatals contribuents la parafernàlia delsseus alts càrrecs ben pagats, cementirid’elefants, refugi de nomenaments po-lítics, des del seu president fins a anticsministres nacionalistes espanyols,avui consellers amb dues secretàries ixofer per barba. Fins fa poc, d’ells resno se’n sabia simplement per la sevafalta d’acció, i millor no remenar-la perno posar en evidència el descontrol delmateix òrgan controlador. Aquest s’haposat, si més no ara, de moda per duesraons: la primera, perquè han sortit ala llum les corrupteles amb què actua.Els convido a posar “nepotismo en eltribunal de cuentas” a la xarxa, i és pro-bable que se’ls acabin les ganes de pa-gar impostos. Més d’un centenar delsseus vuit-cents empleats són familiarsdirectes, inclosos alts càrrecs, amb ger-mans i cunyats!

PERÒ, COM EN ALTRES FRONTS DE LA POLÍ-TICA populista espanyola, aquest tribu-nal ha trobat un camí de condonació deculpes pròpies i ha aconseguit sortir

A del focus de l’interès dels mitjans pelsanteriors elements de corrupció i in-operància, a canvi de formar part delsariets contra el procés català. S’haapuntat a la persecució contra els queferen possible el referèndum de l’1 d’oc-tubre a Catalunya. Cinc milions d’eu-ros és la multa que, amb poca legitimi-tat al meu entendre, han carregat elsconsellers polítics del Tribunal a ArturMas i els altres, considerats responsa-bles del procés participatiu. Qui mais’havia distingit per castigar i multaractuacions públiques, ara emergeixcom a pal de punxó, disfressat com unapeça més de la repressió judicial.

ALERTA, PERÒ, QUE PER ALS QUE CREUENque el fi justifica els mitjans: actuantaixí es comet una nova barrabassadalegal per allò que contra els indepen-dentistes tot s’hi val! El Tribunal deComptes actua com si fos part judicialpel fet que, a diferència de les sindica-tures autonòmiques, el del reino sí queté fiscalia pròpia per a delictes, indiciso responsabilitats comptables i pot ini-ciar procediments sancionadors. Tot idonar veus a les parts, no es tracta, pe-rò, d’un veritable judici, sinó d’un pro-cediment administratiu. Però ells san-cionen, solve et repete, i si no agrada jaes reclamarà al Tribunal Suprem, i lacausa es veurà quan es vegi. I mentres-tant els mitjans i els xerraires ja hancondemnat els afectats, i les sancionss’han hagut de proveir. Si a una fiscaliapròpia que ja no és independent, vistcom es nomena des d’aquell pseudoor-gan de control, li afegim un tribunal deno juristes amb clares vinculacions po-lítiques i uns delictes jurídicament in-terpretables, ja tenim el marc perquèen resulti qualsevol cosa, a gust i ganadel decisor.

LA DEMOSTRACIÓ ENS LA DONEN ELS CA-SOS, per exemple, d’Ana Botella, senyo-ra del president Aznar: inicialment cul-

pabilitzats per la mateixa fiscalia i des-prés revisada la culpabilitat per un tri-bunal de tres membres de la Cort deComptes, amb dos d’ells nomenats pelPP. O la de Maroto, antic batlle de Vitò-ria, amb igual resultat. Al contrari avui:caña al mono català! Cal veure fins itot, per a comprovar la malevolència dela seva actuació, la decisió presa contrael president Mas, on en un dur vot par-ticular es critica com s’han manegat elsnombres, clarament injustificables,per a la sanció imposada. Era el vot dela consellera del PSOE, jurista compe-tent. I és que per als estudiosos delscomptes públics resulta tragicòmicveure com qui no ha estat capaç mai defer una bona auditoria operativa inten-ta aquí imputar com a malversació unacompra d’ordinadors que existeixen is’han comprat legalment, o, a la vistadel nyap, com ara intenten inventar-seun cost d’utilització de capital públicper haver obert els col·legis en un diafestiu per a que la gent pogués anar avotar.

SÓN TANTES LES COSES que estan passanta Espanya per mor de preservar la unitatde la pàtria, forçant lleis i judicis, que sino fos perquè alguns analistes ja no do-nen abast en la denúncia, esdevindria unescàndol de la malanada democràcia es-panyola de tal magnitud que no hauria dedeixar dormir els demòcrates espanyols.En definitiva, en aquest context, els delTribunal de Comptes no són sinó comp-tes de fireta, dels quals el temps mostraràels enganys que contenen. Però d’entra-da el mal ja estarà fet. Qui se’n recordarà,d’aquí a uns anys, de tota aquesta fallidademocràtica quan s’emetin les sentèn-cies de veritat, la dels tribunals europeus,quan ara ja ni es consideren les del Tribu-nal Constitucional quan dirimeix avuicontra el govern Rajoy que forçava ahir,amb el recurs per ell mateix presentat, lasuspensió de les decisions de la cambracatalana.

Guillem López i Casasnovas. Universitat Pompeu Fabra (UPF)

El Tribunal de ComptesTribuna

SísifJordiSoler

ecessiten anar al’escola, i ho dic

per ells, eh? Jo psico-lògicament desprencexcedents de dopami-na, vull dir que soc un

pare assembleari i davant les tempta-cions de crit dictatorial m’empasso elxiscle per evitar-los el trauma i, així,anar preparant per a un període decinc anys un infart letal de genitals bo-tits. Però al final, no ens enganyem, permolt benestar emocional acumulatdurant el període estival, precisen unarutina, i amb això no vull insinuar alsinquisidors de la paternitat responsa-ble que anhelo perdre’ls de vista, sapsquè et vull dir, no?

M’implico amb tot, des dels gometsfins a analitzar el poder assertiu delsubconscient segons la neurosi deFreud. De fet, com vols que no sigui unhome complagut amb la setmana dedescans a Menorca? Nens vomitant al’arena, defecant a l’aigua, donant pelsac de matinada... Realment els 2.000euros invertits (no gastats o malagua-nyats) em van resultar barats.

Un moment, que em truca la mevadona? A veure... d’acord... T’haig dedeixar... la petita està amb febre alta ila duré a urgències per presenciar lasentència d’intercalar Dalsy i Apiretalcada quatre hores. Que si en tindria unaltre? Tu m’has vist, no? Estic fruintd’una era idíl·lica; ara, si s’han de pagarmés impostos perquè l’any lectiu co-menci el 15 d’agost, doncs es fa per albé de tothom i llestos. Tot sigui perquèels nanos aprenguin millor la impor-tància que el subjecte i el predicatconcordin en nombre i en personaper procedir a la seva correcta identifi-cació i, així, creixi el deler de repetirunes vacances pagades com les d’en-guany, que van començar sent il·lusio-nadores i han acabat amb il·lusió. Mol-ta il·lusió.

N

De set en setFrank Bayer

A l’escola,sisplau!

EL PUNT AVUIDISSABTE, 7 DE SETEMBRE DEL 20198 | Nacional |

Les propostes donades aconèixer per ERC perafrontar el curs polític queacaba de començar i queha d’incloure una respostaa la sentència del Supremcontra l’1-O continuenprovocant reaccions entrepartidaris i detractors, al-guns dels quals, ERC iJxCat, formen part delmateix govern. Eleccionsanticipades, qüestió deconfiança i govern de con-centració han estat lespropostes llançades pelsrepublicans mentre conti-nuen les negociacions en-tre partits i en el si de cadaformació per acordar iconsensuar un full de ruta.

A data d’avui la quesembla més allunyadad’obtenir prou suports ésla configuració d’un go-vern de concentració en-tre les formacions que de-nuncien la repressió del’Estat. Això implicariaque els comuns i la CUPhaurien de tenir un paperen aquest nou executiu,però ahir mateix els anti-capitalistes ja ho van des-cartar. “Amb quin objec-

tiu? Amb quina intencio-nalitat? No ho veiem encap cas”, afirmava la dipu-tada Maria Sirvent en unaentrevista a Ràdio 4. Elscomuns també han des-cartat participar en aques-ta opció perquè assegurenque estat “a anys llum” deles polítiques de JxCat, perla qual cosa reiteren quemai participaran en unexecutiu en què hi siguinels de Puigdemont i Torra.

Amb aquesta negativa,ERC es queda sola, ara perara, defensant la propostad’un govern de concentra-ció que des del vicepresi-dent, Pere Aragonès, finsal president del Parla-ment, Roger Torrent, handefensat els últims dies.Un govern que fins i tot de-fensen a l’hora de poderreivindicar el que uneixmés totes les formacionsper sortir del conflicte, lacelebració d’un nou refe-rèndum ja fos abans o des-prés d’unes eleccions. Laproposta continua, però,en via morta.

Una segona propostaseria precisament la con-vocatòria avançada d’elec-cions al Parlament, tambésuggerida per ERC, però

que té la negativa contun-dent de JxCat i de qui té lapotestat de convocar-les,el president Quim Torraamb la qual cosa el con-sens també sembla llunyà,tot i que només JxCat i elscomuns són els que s’opo-sen a aquesta mesura.Ahir Junqueras continua-va defensant la mesura da-vant els dirigents de JxCatque la rebutjaven.

El risc d’eleccions“Des de quan l’exercici de-mocràtic del dret de votafebleix les institucionsd’un país?”, piulava elcompte del presidentd’ERC, Oriol Junqueras, aprimera hora del matí. Po-ques hores després li repli-cava la consellera i porta-veu del govern, MeritxellBudó (JxCat): “Ja hi ha ungovern independentista iuna majoria independen-tista al Parlament, ara fafalta treballar per enfortirles institucions”, va re-marcar Budó tot afegint-hi: “Afrontar els mesos vi-nents amb un escenarielectoral no creiem queens doni la força necessà-ria que convé en aquestprecís moment”, indica-va. En canvi, “unes elec-cions podrien alterar, ono, aquestes majories”,avisava; un argument quetambé era compartit per ladiputada de JxCat al Con-grés dels Diputats LauraBorràs, que considera queels nous comicis sí que po-drien afeblir el movimentindependentista. Borràsfins i tot anava més enllà iretreia als republicans lavoluntat de desgastar elgovern català i afavorir, encanvi, l’espanyol plante-jant uns comicis en l’esce-nari actual.

Així doncs, les eleccionstambé entrarien en unavia morta i encara mésquan Torra ja ha dit que noté previst signar cap de-cret de convocatòria. PerBudó, la prioritat seriaconsensuar una “acció po-lítica unitària” entre par-tits i entitats sobiranistes,però de moment semblalluny. A excepció dels co-muns, que són contraris ala convocatòria anticipadad’eleccions, però per moti-us ben diferents, creuenque “disfressaria el fracàsd’aquest govern”, la restade partits sí que s’hanmostrat favorables a leseleccions per posar fi a ungovern “dividit i inactiu”,segons el PSC. De tota ma-nera, l’acord entre inde-pendentistes encara es fa-rà esperar. ■

Emma AnsolaBARCELONA

a Junqueras insisteix en les eleccions i replica a Puigdemont que votar no afebleix mai els governsa Borràs creu que debilitaria l’independentisme a Només JxCat i els comuns rebutgen uns comicis

ERC es queda sola defensantel govern de concentració

“Les eleccionspodrien alterar lamajoria actualindependentista, aracal enfortir-nos”Meritxell BudóPORTAVEU DEL GOVERN (JXCAT)

“Per què ERC buscaestabilitat al governespanyol i inestabilitatal català plantejantuns comicis”Laura BorràsDIPUTADA DE JXCAT AL CONGRÉS

El president de Ciutadans(Cs), Albert Rivera, es vaatansar ahir fins a l’exteriordel Parlament per atacar du-rament els protagonistes i elsfets dels plens del 6 i el 7 desetembre en què fa dos anyses van aprovar al Parlamentles lleis del referèndum i detransició. I ho va fer amb dia-tribes i comparacions en què,per exemple, assegurava que“ningú ha fet tant de mal al’autonomia catalana com els“colpistes separatistes” i afir-mava que des de l’assalt deTejero al Congrés el 1981 nos’havia viscut un “atac” a lademocràcia espanyola.

Contrariament al discursencès de Rivera, exdiputatscom ara Mireia Boya, de la

El líder d’ERC, Oriol Junqueras, en el moment de prometre la Constitució al Congrés dels Diputats el 21 de maig ■ JAVIER BARBANCHO / ACN

“Des de quanl’exercici del dret devot afebleix lesinstitucionsd’un país?”Oriol JunquerasPRESIDENT D’ERC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

CUP, i Àngels Martínez i Álba-no Dante, abans als comuns iara a Som Alternativa, recor-daven la data com “l’intentmés seriós que mai havíemfet abans d’enderrocar el re-gim del 78 i iniciar un procésconstituent. Aquell dia hi va

haver desobediència institu-cional emparats pel dret in-ternacional a l’autodetermi-nació”, escrivia Boya des delseu compte de Twitter i recor-dava que sense aquell ple nohi hauria hagut cap referèn-dum l’1-O.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La inventiva de Rivera i els elogis de Boya i Dante

Rivera, amb Lorena Roldán ahir davant del Parlament ■ ACN

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDISSABTE, 7 DE SETEMBRE DEL 2019

1860

20-1

2134

04L

PARTITS · “Em costa d’assimilar que hi hagi disputes quan anem amb una sabata i unaespardenya” REPÚBLICA · “És un objectiu que és possible, però no serà un camí planer”

“Hem de ser més tossuts”

Francesc EspigaBARCELONA

Jaume Cabré Escriptor

er a l’escriptor JaumeCabré (Barcelona,1947), no hi ha disjunti-va possible. Malgrat el

clima ennuvolat que sobrevolal’independentisme en el diad’avui, enguany tornarà a assis-tir a la manifestació de la Diadaper persistir en un objectiu polí-tic –la independència– no con-sumat. És el que toca.

En algun moment s’ha plante-jat no anar a la manifestació del’11 de Setembre?No, hem de ser més tossuts queel més tossut de tots. No acabod’entendre què estan fent, aramateix, els partits, però és molt

Pimportant, molt, omplir els car-rers encara que entre ells hi ha-gi diferències. Tinc molt pre-sent l’any de la Via Catalana. Vaser tan espectacular, tant, quequan ho expliques o ensenyesfotografies la gent queda para-da, tot i que no en vam ser elsinventors perquè cal recordarque hi havia el precedent de laVia Bàltica. Aquell dia era aSant Carles de la Ràpita i eraimpressionant pensar que, Gi-rona amunt, encara hi haviagent agafada de les mans. No espot girar l’esquena a un país queté aquesta constància i tossude-ria, encara que no acabem d’en-tendre a què estan jugant elspartits polítics.

Potser és que hi ha gent que se

sent enganyada perquè se li vadir que la independència seriaun procés més ràpid, no?Com a objectiu possible ho és,però creure que això serà un ca-mí planer és no conèixer què ési com funciona l’Estat espanyol.Les passarem magres, però aixòno vol dir que hi renunciem.Hem de ser tossuts.

Vostè és dels que estan desen-cantats amb la manera de ferdels partits?Sí. Els partits fan la seva. I per ales persones que no estan dinsla lògica d’un partit, això és unacosa que costa molt d’entendre.Em costa molt d’assimilar quehi hagi baralles o disputes quananem amb una sabata i una es-pardenya. Des de fora, dema-

nem unitat. I podem posarl’ANC i Òmnium com a exem-ples.

Enguany hi ha d’haver algunareivindicació especial?No soc ningú per dir-ho. Però nopodem oblidar mai que hi ha laqüestió cabdal dels presos polí-tics i dels exiliats polítics. Arabé: com a fons, s’ha de seguirreivindicant l’objectiu de la in-dependència, que segueix enl’aire. Estic convençut que, comcada any, hi haurà molta gent,encara que veus interessadesfacin ara certa propagandadient que han baixat les inscrip-cions i serem quatre gats.

Una última curiositat: vostè ésdels que s’hi inscriuen abans odels molts que s’hi agreguen elmateix dia?Sempre hi ha algú de la collaque se n’encarrega. La samarre-ta tampoc no falla. Podríem feruna exposició de tants models,tantes convocatòries, tantes il-lusions... Serem al carrer; peròtots desitgem que arribi un diaque ja no calgui sortir. Mentres-tant, ens hi trobaran. ■

L’escriptor Jaume Cabré es mostraconvençut de l’èxit de laconvocatòria d’enguany ■ A.P.

EL PUNT AVUIDISSABTE, 7 DE SETEMBRE DEL 201910 | Nacional |

L’Associació Catalana deMunicipis (ACM) ha im-pulsat una iniciativa perreclamar al president delTribunal Superior de Jus-tícia de Catalunya (TSJC),Jesús María Barrientos,que desactivi l’ordre queobliga els Mossos d’Esqua-dra a vigilar els jutjats per-manentment, l’anomenatdispositiu Toga, implantatdes del febrer. Barrientosva prendre aquesta deci-sió després que algunsCDR aboquessin fems i es-combraries davant d’algu-nes seus judicials per criti-car el judici als indepen-dentistes catalans al Tri-bunal Suprem, a finals del’any passat.

Precisament, a finalsd’agost el sindicat policialUspac ja va demanar alconseller d’Interior, Mi-quel Buch, que tramités lapetició de derogació del’operació Toga al TSJC. Elsindicat va fer aquest re-clam en interpretar infor-

macions que des de l’alttribunal català no es pre-nia cap mesura perquè nos’havia rebut cap petició.El sindicat a principi d’es-tiu ho va sol·licitar al ma-teix TSJC, posant-li demanifest que “el territories troba en el nivell 4 de 5de l’alerta terrorista i ex-perimenta un creixement

de població i de turisme enels darrers temps”, i l’ope-ració Toga requereix uns500 agents. La mesura esva flexibilitzar fa uns me-sos i els policies no han devigilar els edificis de nit.

Per la seva part, l’ACMha redactat una carta queha fet arribar als alcaldes ialcaldesses dels 53 muni-

cipis amb partit judicialamb l’objectiu que l’enviïnal president del TSJC perdemanar-li que faci marxaenrere, així com una mo-ció en el mateix sentit queha enviat a tots els pobles iciutats de Catalunya per-què, si escau, sigui aprova-da per ple. En declara-cions a l’ACN, el president

de l’entitat, David Saldoni,va exposar que l’ordre delTSJC “hipoteca més demig miler d’agents delsMossos permanentment”,atès que en alguns jutjatss’ha de fer guàrdia mentrela institució judicial estàen funcionament, però end’altres s’ha de fer les 24hores del dia. Les cartes

s’han adreçat als munici-pis amb jutjat; però les mo-cions, a tots els municipisperquè “els mossos surtend’àrees bàsiques policials(ABP) que cobreixen tot elterritori i, per tant, tots elspobles i ciutats en resultenafectats”, va manifestarSaldoni. A més, va subrat-llar que fa mesos que no hiha cap incident.

Per això, en un contextde polèmica per l’augmentde la inseguretat ciutada-na a Barcelona, que des dediferents sectors s’atri-bueix, en part, a la mancade recursos policials, Sal-doni va considerar que “noes pot convertir en normalel que és excepcional”, i hiva afegir que els agents im-mobilitzats pel servei alsjutjats podrien fer tasquesmolt més necessàries. A lacarta, es recull la queixadels sindicats de Mossos,que sostenen que l’opera-ció Toga “altera les tasquesrutinàries” del cos policial,fins al punt que “en moltsmunicipis no es poden co-brir els incidents del dia adia ni donar una respostaràpida i efectiva”. La ini-ciativa de l’ACM arribadesprés que durant l’estiualguns municipis ja haginaprovat per ple mocions ensentit similar, reclamantque els agents destinats avigilar els jutjats puguinser redirigits cap a altrestasques. És el cas de Breda,Fogars de la Selva, Anglès iHostalric, tots a la comar-ca de la Selva. ■

a L’ens envia una carta als 53 alcaldes i alcaldesses les ciutats dels quals tenen partits judicialsperquè ho demanin a La vigilància hipoteca uns 500 agents, denuncien també sindicats policials

RedaccióBARCELONA

L’ACM vol que s’alliberi elsMossos de vigilar els jutjats

Agents dels Mossos d’Esquadra, en conduir un detingut als jutjats de Balaguer ■ ACN / ARXIU

Una jutgessa de Barcelonaha arxivat la causa obertaper un delicte d’ultratge aEspanya contra un inde-pendentista que va cre-mar una bandera espa-nyola en una visita del reiFelip VI el febrer passat aBarcelona, en concloureque no ha quedat “deguda-ment justificada” la perpe-

tració del delicte. AlertaSolidària, organització del’esquerra independentis-ta, es felicitava de l’arxiva-ment, lamentava “l’angoi-xa patida per la personaencausada i el seu entorn”i criticava que el cas ha-gués estat iniciat per la po-licia catalana.

La titular del jutjatd’instrucció 13 de Barce-lona, Alejandra Gil, dictael sobreseïment provisio-nal de la investigació sensecap motivació, ja que con-sidera que no s’ha justifi-cament suficientment la“perpetració del delicte”.La magistrada Gil és la que

investiga l’organitzaciódel referèndum de l’1-O,amb una quarantena decàrrecs públics, tècnics iempresaris processats perdistints delictes. El jove es-tava acusat d’un delicted’ultratge a Espanya des-prés que els Mossos el vanidentificar com un inte-

grant de la mobilitzacióque va encendre i va cre-mar una bandera d’Espa-nya durant una visita delrei a Barcelona per inau-gurar el Mobile WorldCongress. Centenars depersones convocades pelsautodenominats Comitèsde Defensa de la República

(CDR) van protestar per lapresència del Borbó, a laplaça d’Espanya, i van cre-mar fotos del monarca iuna bandera espanyola.

El penalista EduardoCáliz, defensor de l’activis-ta identificat pels Mossos,va presentar un recurs enquè exposa a la jutgessaque cremar una banderad’Espanya en una concen-tració de rebuig a la pre-sència del rei a Barcelonaés “un fet simbòlic en quès’utilitza el foc per mos-trar la disconformitatamb la forma de govern del’Estat espanyol, l’organit-

zació territorial i concre-tament, en aquest cas, lapresència de la figura delmonarca espanyol a la ciu-tat de Barcelona”. A més,subratllava que, desprésde la crema de la bandera,no es va produir cap “acteviolent” ni cap discurs.

L’aval del TEDHEn l’escrit, l’advocat cita lacabdal resolució del marçdel 2018, en què el Tribu-nal Europeu de Drets Hu-mans (TEDH) reconeixcom a crítica política l’ac-ció de dos joves a Gironaen la crema de fotos del reii no pas com a injúries almonarca, tal com havienestat condemnats. “Que-da acreditat, un cop més,que conductes com ara lacrema de la bandera d’Es-panya o de fotos del rei es-tan incloses dins del dret ala llibertat d’expressió i encap cas poden ser conside-rats fets delictius”, va ma-nifestar ahir Cáliz. ■

Mayte PiulachsBARCELONA

Arxiven la cremad’una banderaespanyolaa Els Mossos vanidentificar un noi perl’acció durant la visitadel rei a Barcelona

“La crema de labandera d’Espanyai de fotos del rei estàinclosa en el dret a lallibertat d’expressió”Eduardo CálizADVOCAT DEL DETINGUT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

La crema d’una bandera espanyola, difosa per Alerta ■ AS

EL PUNT AVUIDISSABTE, 7 DE SETEMBRE DEL 201912 | Nacional |

1859

65-1

2161

93L

El rumb erràtic de PedroSánchez a l’hora de fixarles reunions presentadescom l’intent de forjar unainvestidura abans del 23de setembre desconcertades dels proclius a donar-liel vot, com ara el PNB, finsals que han descobert queara seran vetats, com és elcas de JxCat. Si bé el 13 dejuny la socialista AdrianaLastra no va fer distincióentre ERC i JxCat i en unmatí va rebre tant GabrielRufián com Laura Borràs,davant la decisiva tandadel setembre les sigles deCarles Puigdemont i QuimTorra són vetades. Davantla sospita que el vet delPSOE al diàleg fos per pordel cost electoral que po-dria tenir una foto ambJxCat si al final hi ha unarepetició electoral el 10 denovembre, Borràs va tras-lladar a Lastra l’opció defer una reunió secreta queno transcendís als mitjansperò que servís per mante-nir els ponts de diàlegoberts. Però Lastra tam-poc no ho va acceptar.

La conveniència de sihavia de dialogar amb elspartits independentistesha estat posada en dubteper Sánchez. Mentre queel 7 d’agost des del Palaude Marivent es va referir aERC i JxCat com a forces

independentistes que nopoden tenir la clau de la in-vestidura i amb les qualsell no s’ha de reunir, dosdies després i ja a Madridva anomenar-les “forcesnacionalistes de Catalu-nya” per aclarir que merei-xien que Lastra les citésper exposar-los el progra-ma de legislatura abordatamb els agents socials queara ha plasmat en 370punts. En la cita de junyprèvia a la investidura fa-llida del 25 de juliol, Las-tra, que té bona sintonia

personal amb Rufián –elllloa “el PSOE valent deLastra” en contraposicióal “PSOE de Borrell”–, nova ocultar que per a ellaERC i JxCat no són el ma-teix: “ERC i JxCat sónpartits diferents i les re-unions són diferents.Amb ERC ens uneix unaagenda social.”

Més enllà que ERC donal’abstenció a Sánchez iJxCat es manté en el voten contra, els de LauraBorràs no entenen el vet aldiàleg i recorden que, a di-ferència dels republicans,ells sí que acudeixen fins itot a les tandes del rei FelipVI a La Zarzuela. “Per pro-tocol tenia mitja hora i alfinal la conversa va serd’una hora”, li agrada re-cordar a Borràs sobre laseva cita amb el rei del 6 dejuny com a mostra que elclixé de força poc dialo-gant que li vol penjar elPSOE no es corresponamb els fets. La portaveude JxCat al Congrés sapara que el vet del PSOE éspúblic i privat, una posicióque no s’adiu amb els esca-rafalls de Sánchez quanAlbert Rivera el planta a elli no va a La Moncloa.

Sánchez no veu IglesiasL’endemà d’una reunió demés de quatre hores entreels equips negociadors delPSOE i Unides Podem,Sánchez no té cap data perveure Pablo Iglesias i tam-poc accedeix a definirquins càrrecs de fora delgovern li oferiria un cop jahan sonat el CIS o laCNMV que arbitra la borsao el Defensor del Poble. Se-gons la portaveu Isabel Ce-laá, que Iglesias preveiésun sí a Sánchez en una in-vestidura sense un acordde govern per quatre anysseria “un cul-de-sac i un ra-có fosc” inacceptable. ■

a Borràs va proposar a Lastra no veure’s en públic si el vet al diàleg era per por del cost electoral i lasocialista tampoc no va acceptar a Sánchez busca l’aval d’Iglesias sense detallar els càrrecs oferts

David PortabellaMADRID

JxCat va oferir al PSOE unacita secreta i se li va negar

Lastra es va reunir amb Borràs i Nogueras el 13 de juny i ara veta JxCat en les cites per forjar la investidura ■ JAVIER LIZÓN / EFE

L’Escolta, Espanya que el pre-sident Quim Torra va entonardijous a Madrid per avisarque la sentència del TribunalSuprem marcarà “un abans iun després” i que l’eventualcondemna dels presos no se-ria acceptada va arribar ahirfins a la taula del Consell deMinistres. “La sentència hau-rà de ser respectada i acata-da per tots”, va alertar la mi-nistra portaveu, Isabel Celaá.

La portaveu del govern dePedro Sánchez va relativitzarels avisos de Torra sobre lano-acceptació del que no si-gui una absolució: “Torra con-tinua amb el seu discurs, no hiha canvis. De moment noméstenim paraules de Torra.” Peròaixò no vol dir que Sánchez noobservi amb preocupació latardor política catalana. Ce-laá, de fet, va donar per fetque la sentència del jutge Ma-

nuel Marchena veurà la llumla primera quinzena d’octu-bre, tot i que el Suprem no ésmai tan clar en la previsió, i vainstar a respectar la veritat ju-dicial: “El govern respectal’estat social i democràtic dedret i tindrem, com a resultatdel procés, una sentència queesperem la primera quinzenad’octubre i que haurà de serrespectada i acatada per totsels partits.” ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Celaá: “Torra ha d’acatar la sentència de l’octubre”

Som Alternativa, la plata-forma d’Albano Dante Fa-chin, proposa una aliançade forces “autodetermi-nistes” a Catalunya si hi hauna repetició electoral al’Estat el 10 de novembre:“Davant els plans d’un Es-

tat autoritari, cal fugir del’estratègia de la desunió.”En un comunicat, sostéque la tornada a les urnes“tindria com a únic objec-tiu aprofundir en la recen-tralització, l’autoritaris-me i el menyspreu cons-tant cap als anhels d’unabona part de la societat ca-talana”. “És imprescindi-

ble que les forces indepen-dentistes i autodetermi-nistes siguin capaces d’a-nalitzar l’escenari de ma-nera conjunta. Si la convo-catòria d’eleccions espa-nyoles rep des de Catalu-nya una resposta pura-ment partidista, sense ob-jectius comuns i amb bata-lles de curta volada per unsquants escons, l’estratègiade l’Estat haurà triomfat”,subratlla. Som Alternativava concórrer a les espanyo-les dins del Front Republi-cà amb el Partit Pirata i Po-ble Lliure i va obtenir mésde 110.000 vots però capescó. ■

Fachin proposa, en casd’eleccions, una aliançaautodeterminista

RedaccióBARCELONA

El líder de SomAlternativa, durant lacampanya electoral ■ ACN