DIJOUS · 22 de novembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14828 - AVUI / Any XL. Núm. 13698 - EL PUNT

1,20€

1515

27-1

1836

56L

1838

63-1

1841

84T

HISTÒRIA · Els de Casadorepeteixen la mateixa tàcticaque van usar quan Rajoy vaperdre les eleccions del 2004

FRE · Socialistes, populars iPodem renuncien ara a renovarel poder judicial després del cop de porta de Marchena

La jugada del PP perpetuaLesmes al Tribunal Suprem

Destituït l’advocat del’Estat que voliaacusar de rebel·lió

P6,7

Arqueòlegs treballant en el fons marí de les illes Formigues, amb gran quantitat d’àmfores transportades pel vaixell ■ CASC

CULTURA-ESPECTACLES P38

La nau romana de les Formigues és més antiga del que es preveia

Un vaixell d’abans de Crist

NACIONAL P7

Rufián, d’ERC, és expulsat peruna enganxada amb Borrell,que s’inventa una escopinada Rufián manifestant la seva queixa, ahir ■ ACN

L’esbroncadas’apoderadel Congrés

NACIONAL P16

L’accident al’R4 reobreel debat perla faltad’inversióCalvet critica ladesídia de l’Estat

El Punt Avuius convida als PremisRepublicansde l’Any

P14

CULTURA P28,29

Cinquantaanys del‘WhiteAlbum’ delsBeatles

El ple del Parlament,a El Punt Avui TV

‘ConnexióParlament’,

a partir de les 8.30 h

2 | EL PUNT AVUIDIJOUS, 22 DE NOVEMBRE DEL 2018

ntentaré ser quirúr-gic per extirpar

d’aquest article qual-sevol connotacióideològica que puguicontaminar el sentit

últim d’aquesta columna. Si es fa unarecerca a Google amb les paraules Ciu-tadans i convivència surten milers i mi-lers de notícies en què dirigentsd’aquest partit (especialment Inés Ar-rimadas) fan una crida a restablir-la. Jano entro amb si realment s’ha trencato no. O de si, per buscar vots arreu, esvol transmetre una imatge que a Cata-lunya hi ha un clima prebèl·lic. El cas ésque, durant mesos, Ciutadans ha fetuna constant apel·lació a restituir unapau per ells inexistent. Diumenge vi-nent, Ciutadans ha convocat una ma-nifestació a Madrid sota el lema “StopSánchez. Indults no. Eleccions ara”.Fins aquí, res a dir perquè no em vull fi-car en el dret legítim que té el partitd’Albert Rivera a rebutjar el perdó i ademanar comicis: insisteixo, el debatque plantejo és un altre. I és que perpublicitar aquesta manifestació, Ciuta-

dans ha posat en circulació un auto-bús amb el cartell de la convocatòria.En ell hi surt una foto gegant d’OriolJunqueras rient i una altra de CarlesPuigdemont. El disseny d’aquest car-tell ambulant ha fet que la frase “In-dults no” caigui al costat de la imatgedel líder d’ERC. És una imatge amb to-ta la intencionalitat del món perquèJunqueras surt esclafint-se de riure enuna metàfora visual que evoca allò dequi riu últim riu millor. Segurament elcartell farà les delícies dels qui, a mésde voler veure Junqueras a la presó, elvolen amb una humiliació extra; com sino en tinguessin prou amb l’empreso-nament d’un pare de dues criatures detres i sis anys. Encara més, és possibleque la imatge ajudi a portar gent alcentre de Madrid en favor d’aquestesreivindicacions. Però el que estic segurés que aquest autobús no ajuda aaquell objectiu de restabliment de laconvivència. I només em pregunto sies podia haver convocat la mateixamanifestació amb el mateix lema sen-se la necessitat que un partit, ambpossibilitats de govern, ridiculitzi unadversari polític privat de llibertat.

I

Keep calmJofre Llombart

El bus i laconvivència

Estic segur que aquestautobús no ajuda a aquellobjectiu de restabliment dela convivència

ornem-hi amb Rosalia, la jovedel Baix Llobregat que ara fa fu-ror i que ha guanyat un Grammy

amb una cançó o un disc que es diuMalamente. Per haver-ne parlat en unanterior article que vaig titular “Cata-lans universals” Aleix Renyé, el nostrehome a la Catalunya del Nord, m’es-criu: “No crec que ningú posi en dubteque Rosalia Vila sigui catalana. El de-bat és considerar, o no, que el flamencés cultura catalana. Si fos així, tambého haurien de ser el jazz, el rap o lesmuñeiras que es fan a Catalunya,crec.” Li responc que Tete Montoliu nova parar de crear i interpretar jazz. Nohe sentit mai ningú negar la catalani-tat de la seva producció, ningú que ha-gi discutit el seu nom entre els músicscatalans. Tete, que era invident, teniauna frase fabulosa: “Quan em miro almirall soc negre.” Era jazz pur, el seu?No hi entenc prou. Menys de flamenc.En tot cas ens devem trobar davant unjazz i un flamenc embastardits, xarne-gos, si se’m permet. Gloriosament em-bastardits i xarnegos, si orelles més fi-nes que les meves els han cobert depremis i lloances. El secret es deu ha-

T

ver d’anar a trobar en la paraula “fu-sió”. Rosalia “fusiona”. També ho faMaria del Mar Bonet, citada a l’article,amb acords i articulacions vocals d’ori-gen arabesc i ningú no li discuteix lacatalanitat, igual que a Tete.

L’adverbi malamente és correcte enespanyol però els catalans consideremque, com si fos “paleta” o “raxola” ésuna catalanada introduïda al castellàque es parla a Catalunya. ¿I si la Rosa-lia ha pensat que malamente era uncatalanisme, una “fusió” més? Les ca-ses catalanes han estat aixecades a ba-se de molts paletas i raxolas.

Es mira al mirall i es veu flamenca.

Però sempre serà Rosalia Vila Tobellade Sant Esteve Sesrovires, com TeteMontoliu Massana era blanc i de Bar-celona. Molts catalans d’origen anda-lús que parlen en castellà, van al seupoble i no els entenen. Fan un zapa-teao, i els d’allí es pensen que és unasardana. És que parlen i ballen “en fu-sió”. Hi ha el flamenc del Baix Llobre-gat com hi ha el rock tarragoní o giro-ní o El cant dels ocells, una nadalaadaptada als funerals de tot el món.

En la poesia de Joan Oliver Noè, elpatriarca bíblic interpel·la Déu en pleDiluvi: “I mentrestant els peixos se lacampen;/ jo tampoc no m’explico elprivilegi.” Als pintors, escultors, com-positors, científics o cuiners catalansels concedim una comprensió que ne-guem als que s’expressen amb parau-les o cants. I si hi ha entre ells un mal-ànima? I si hi ha un anticatalà furi-bund? A més: que no hi ha fusionsmolt celebrades i degustades als fo-gons catalans? Jo soc pujolista, ja hosaben. ¿La Rosalia divulga Catalunya,una part noble i creativa de Catalunyapel món? Peix al cove, Creu de SantJordi i catalana universal.

“El flamenc deRosalia i lacatalanitat altravegada

Vuits i nous

FusionsManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIJOUS, 22 DE NOVEMBRE DEL 2018

L’expulsió del portaveud’ERC, Gabriel Rufián, al Con-

grés posa de manifest el doble raserque impera a la cambra espanyola.La denúncia del diputat republicàsobre la immoralitat de Josep Bor-rell quan va fer befa d’Oriol Junque-ras després que el vicepresident fosempresonat pot ser interpretadacom a dura, però s’ajusta perfecta-ment a la realitat i s’emmarca en lacrítica política que dona sentit a unparlament. Per això resulta inevita-ble no veure un fort esbiaixament dela presidenta del Congrés, Ana Pas-tor, quan expulsa Rufián sense teniren compte les grolleres desqualifi-cacions de Borrell cap al diputat re-publicà aplaudides per la bancadasocialista dempeus o el fet que elministre s’inventi una escopinada.

Els grups independentisteshan suportat fins ara com des de Csse’ls insulta i qualifica de colpistescada dia amb tota la impunitat i lapermissivitat de la presidenta. Men-tre ells són amonestats, o fins i totexpulsats de l’hemicicle, quan esdefensen amb la rèplica dialèctica.Pastor obvia que és Cs qui ha ins-taurat una forma totalment barroe-ra de parlamentarisme que ja haprovocat també els seus incidentsal Parlament de Catalunya. Les tèc-niques polítiques i comunicativespoden ser discutibles. I és obvi queRufián busca captar l’atenció. Peròhi ha portaveus molt més polèmics ide pitjors formes, com el que va es-tar al capdavant del grup del PP,Rafael Hernando, i mai va ser tractatcom Rufián. Tot plegat mostra queel Congrés funciona sota la idea quecontra l’independentisme catalàs’hi val tot i que els diputats cata-lans ni tan sols tenen dret a defen-sar-se. Pels grups majoritaris són di-putats de segona, com si no repre-sentessin la ciutadania igual que laresta, i els volen excloure del debatpolític.

Rufián i eldoble raseral Congrés

EDITORIAL

Les cares de la notícia

L’actor malagueny, que interpreta l’expresidenturuguaià José Mujica en el film La noche de 12años, empatitza amb els presos polítics catalans,ell en diu “polítics presos”, i en demana l’allibera-ment immediat, des d’una posició contrària a l’in-dependentisme.

PRESIDENTA DEL CONGRÉS DELS DIPUTATS

Empatia amb els presos

No es pot expulsar del Congrés un diputat pel fetd’estar dempeus, com va fer ahir al matí la presi-denta amb el republicà Gabriel Rufián, quan almateix temps estaven drets representants delPSOE, del PP i de Cs, amb els quals va ser condes-cendent. El reglament és igual per a tots.

-+=

-+=

Escopinada imaginàriaJosep Borrell

Doble vara de mesurarAna Pastor

-+=

Antonio de la Torre

Només ell, ningú més, va veure que un diputatd’ERC l’escopís. Cap imatge ho certifica, ni capcompany de bancada, ni cap adversari polítics’atreveix a confirmar-ho. De fet, uns minutsabans va ser l’únic que va sentir que Rufián li ha-via dit “racista”, paraula que no havia pronunciat.

MINISTRE D’AFERS ESTRANGERS

ACTOR

orrell “hipòcrita”. Així defineixel diari britànic The Daily The-legraph el ministre d’Exteriors.

Sembla haver-lo vist a venir, per les se-ves desqualificacions sobre el Brexit.Més enllà de l’exagerada gesticulacióhabitual de Rufián, Borrell crispa idesprés es queixa que el clima està en-rarit. A Catalunya coneixem els seusexcessos i intents de “desinfectar” elpaís. Ahir va encendre la metxa alCongrés, amb el gargall invisible, obli-gant la presidenta de la cambra a cri-dar els grups i demanar-los que no em-prin les paraules colpista ni feixista.Resultat final: Cs i el mateix PP ne-gant-se a abaixar el to, tal com ja vanadvertir que no farien al Parlament.Ana Pastor desacreditada pels seuscompanys i fent Rajoy, “moderat”,com deia Sánchez a Casado.

I és que els intents de dialogar, osimplement d’asserenar el clima, sóndilapidats encara que vinguin des del

B “Sánchez i Pastorabaixarien el to, peròBorrell i Casado vandesbocats i ja els vabé que el Supremsegueixi ben agre

mateix partit, com li va passar ahir aPastor. Al PP ja li està bé que esclatil’intent de renovació de la cúpula judi-cial de l’Estat, de manera que Lesmescontinuarà al capdavant i Marchenapodrà continuar treballant per afer-mar el relat inventat de la sedició en eljudici als presos independentistes.

L’intent de Sánchez d’endolcir elSuprem i el Consell General del PoderJudicial fracassa i se li complica l’asso-liment d’alguna entesa pressupostàriaamb l’independentisme. El Supremcontinuarà agre i ja ha citat els advo-cats de la defensa per detallar-los comanirà la mecànica del macrojudici.

Es podria pensar que Borrell és unministre díscol i que Sánchez va em-prar el seu nom per no perdre vots en-tre l’espanyolisme d’esquerres, però ésque fins i tot el ministre Ábalos, queen alguna ocasió calmava el linxamenta Catalunya, s’atrevia a vincularl’aprovació del pressupost estatal a lamillora de les Rodalies. Ha mort un veíde Castellbell, senyor ministre! Ambles inversions en seguretat de les in-fraestructures no s’hi hauria d’especu-lar. Foment sempre ha servit per pre-miar territoris dòcils i castigar els hos-tils, però tant per escatimar-hi inver-sions imprescindibles...

Atiar a escopinadesCarles Sabaté / csabate@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllAnna Balcells

“No en tincni idea”

a setmana passada es va fer viral un vídeo en què esveia un corresponsal polític de la BBC confessant-se

totalment incapaç d’analitzar, en directe, el tema que seli demanava. Plantat davant del Parlament deWestminster, al periodista l’interrogaven des de l’estudisobre les possibilitats que els diputats acabin aprovantl’acord de Brexit que defensa la primera ministra. “Si hede ser franc –va respondre–, tal com estan les coses enaquest moment, no tinc la més mínima idea del quepassarà les pròximes setmanes.” I, com una paret de

frontó, anava tornant amb un “noho sé”, “no ho sé” cada bola que liarribava en forma de pregunta.No tinc cap dubte que Chris Masonfa bé la seva feina i es guanyamerescudament el sou i, per això,cal aplaudir aquest gest tan pocfreqüent de sinceritat, destinat–suposo– a provocar l’audiència.

Potser era només una manera de demostrar lacomplexitat del Brexit o de denunciar l’absurditat de ferpronòstics en calent o, simplement, volia deixar clarque, a vegades, no hi ha respostes per a tot. Saber-nosignorants és el primer pas per deixar de ser-ho.I mentrestant, esperant que es faci la llum sobre elsgrans misteris de la vida –cap a on va ara el procés, quanhi haurà noves eleccions, quants euros ens quedaran ala guardiola de les pensions...–, haurem d’anaracceptant que, de tot plegat, tampoc nosaltres en tenim“ni la més mínima idea”.

L

Saber-nosignorants ésel primer pasper deixar deser-ho

http://epa.cat/c/57qff3

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Produc-ció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIJOUS, 22 DE NOVEMBRE DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

Els funcionaris denuncien laparàlisi de l’administració pel155. Reivindiquen el governlegítim i avisen que la situaciópot afectar els ciutadans.

10anys

20anys

La Caixa salva Gas Natural delsrussos i tindrà una posició decontrol en la gasista. Repsolcontinuarà dirigida perespanyols.

El comitè federal del PSOE posrfi a les disputes pel lideratgeentre Joaquín Almunia i JosepBorrell agafant el timó delpartit.

Falsa normalitat Gas Natural Crisi al PSOETal diacomavui fa...

emblava, fa unsanys, que estava

desterrat. Que noméstreia el cap un copl’any, per la Hispani-tat, quan els fanàtics

es concentren a Montjuïc per enaltirels valors de la ultradreta. La banderaespanyola amb el pollastre al mig, sesuposa, va en contra de tot el que hau-ria de representar una democràcia. Ésun cant a una dictadura, a la persecu-ció i a la repressió. Però si se li suposa-va una vida de subterfugi, arran delprocés català ens hem adonat quesimplement era un miratge mésd’aquesta Espanya constitucional ques’entesten a perpetuar. Si ningú s’atre-via a treure-la al carrer, ara resulta queestà de moda. Almenys en algunes deles últimes manifestacions que s’hanfet a l’Estat i moltes de les quals hanestat apadrinades per Ciutadans i elPP, sense oblidar, òbviament, els fanà-tics de Vox.

La realitat, però, és que aquesta ban-dera, la del pollastre, continua essenttotalment legal. Segons la llei de me-mòria històrica, exhibir-la només és il-legal si es mostra en un edifici oficial osi ho fa un poder públic. Simplement noés la bandera oficial, sinó d’una altraèpoca, i s’associa al franquisme. Peròmostrar-la no és il·legal. Ja som al capdel carrer. Tampoc el Codi Penal pena-litza l’ús de símbols associats al règimde Franco. El 2013, CiU va proposar alCongrés la tipificació com a delicte del’apologia i enaltiment del franquisme.Ho van consensuar amb el PSOE, IU,UPyD i UPN. Per qui va ser rebutjada?Per la majoria del PP.

Una cosa és que el pollastre sigui le-gal i que s’escudin en la llibertat d’ex-pressió. Una altra cosa és que a l’Estatse segueixi anant 43 anys tard i que noes prengui exemple d’altres països comAlemanya, que d’antidemocràtics ensón poc sospitosos i tenen prohibidaqualsevol simbologia nazi. Això sí, pelsde l’aligot, la mare de tots els mals ésportar un llaç groc en solidaritat ambuns polítics empresonats sense sentit.Perquè n’hi ha que no exhibeixen el po-llastre. Però el tenen interioritzat.

S

Full de rutaDavid Brugué

L’aligot noera mort

CiU va proposar al Congrésla tipificació com a delictede l’apologia i enaltimentdel franquisme. Ho vanconsensuar amb altrespartits i ho va rebutjar el PP

omencem amb unes constata-cions. No hi ha adscripció a la de-mocràcia sense identificació

emocional a un conjunt de valors id’institucions compartides. Contra elque diuen els pretesos racionalistes, lademocràcia va molt més enllà de la raó.La democràcia ens força a ajuntar-nosa d’altres individus per compartir afec-tes i anhels. Sense generació de comu-nitats, també emocionals, no hi ha ideapolítica que aguanti.

EN AQUEST SENTIT, la política no és resmés que l’aiguabarreig d’idees i emo-cions que permeten influir en les con-ductes dels individus. Eliminar lesemocions de la política, a banda d’im-possible, es descobreix com un intentpartidista, barroer i fonamentalmentconservador per tal d’amagar les rela-cions de poder en un marc polític de-terminat. Recordem-ho: cap ordre po-lític no és neutral ni objectiu. És fruitde les relacions de poder que es donenen un moment determinat. 1978 en elnostre cas. Anem ara amb els cata-lans. Que els catalans tenim poc a dir

C en l’entramat de poder espanyol és co-sa repetida. Poca presència en els apa-rells de l’Estat. Menys en la judicatura.Menys encara en el Consell General delPoder judicial. Els catalans, sempresospitosos de desafecció al règim, ni hisón ni se’ls troba a faltar. Quan els ca-talans han provat d’utilitzar els meca-nismes del sistema per influir sobrel’equilibri de poders, la pretesa emocio-nalitat dels catalans s’ha esgrimit ambdeterminació. Davant una crisi insti-tucional que, a hores d’ara, ja hauriaportat italians o francesos a refundarla república, aquí ni es pot tocar laConstitució, ni reordenar les compe-tències autonòmiques, ni transformarun Consell General del Poder Judicialprofundament corromput.

LA INCAPACITAT de l’Estat de reformar-se, semblaria, demana serenitat. Elscatalans, que hem d’aguantar vídeosdel portaveu adjunt popular al Congréson es posen a banda i banda imatgesd’estelades amb esvàstiques, som elsemocionals. Un jutge pot prohibirqui serà el president de la Generalitat

de Catalunya. Un cop, dos cops i trescops. Amenaçar la mesa. I, ai las, elproblema no és la debilitat de la divisióde poders. Són els catalans i la sevaemocionalitat.

ACABEM. El nivell d’emocionalitat ad-missible és sempre fruit de les rela-cions de poder. Qui mana et diu el ni-vell de sentimentalisme permès; quiutilitza la bandera per tapar les vergo-nyes (i qui no) o en quines condicionsla rebel·lió (postmoderna) determinaque líders polítics i socials hagin de sera la presó. També indica quan toca quela indignació col·lectiva es continguien respectuós respecte a la decisió ju-dicial. I aquí haurien d’anar amb comp-te aquells que, pujant al carro de la crí-tica a les emocions, acaben equiparantemocionalitat amb quelcom perniciós isuprimint el que és una crítica legítimai necessària a un sistema corcat queuna majoria democràtica voldria cap-girar com un mitjó. Saber a quin mes-tre serveixes és sempre un exercicid’honestedat. Com a mínim amb unmateix.

David Murillo Bonvehí. Professor del Departament de Ciències Socials d’Esade

Emocions i políticaTribuna

El triomf de laindecènciab Ja ho deia La Trinca: “Nopassa res, no passa res!” Elportaveu del PP al Senat, i an-tic director general de la Poli-cia en temps de FernándezDíaz com a ministre de l’Inte-rior, es vanta de controlar eltribunal amb la renovació delpoder judicial: “Controlaremla sala segona des del darre-re”: el Whatsapp de Cosidójustificant el pacte amb elPSOE al Consell General delPoder Judicial. Si desprésd’aquesta declaració –poste-riorment maquillada sota elpretext de la mala interpreta-ció– tot segueix igual, és ques’està imposant l’imperi de laindecència i que el país, queben bé es podria dir Garrulàn-dia, es mereix estar com està.La renúncia del jutge Marche-na és del tot insuficient, per-què com diria el ministre Bor-rell: cal “desinfectar”. El pro-blema és per on començar,

perquè la “infecció” és de talmagnitud que la temuda“pesta negra” es pot conside-rar peccata minuta en compa-ració amb la plaga que s’estàescampant. La involució quepatim es fa palesa amb dosexemples més, ambdós prouexplícits: 1) El mantell falan-gista de la Pilarica. 2) Les mis-ses oficiades en record delGeneralísimo. Es pot fer unallista més que considerable dedemostracions d’indecència ino acabar, motiu pel qual, perun mínim de dignitat personali col·lectiva, cal reaccionaramb fermesa davant d’unacorrua de fets que més tenena veure amb màfia que ambdemocràcia.JAUME FARRÉS BOADAOlesa de Montserrat (Baix Llobre-gat)

El català fa por?

b A Operación Triunfo escanta en anglès i no passaabsolutament res. Es canta

en castellà, francès o gallec iés el més normal del món.Ara bé, quan es tracta decantar una cançó en català,les xarxes socials comencena bullir. Un concursant inter-pretarà aquest dimecresuna cançó de Txarango, i lagent està escandalitzada.“¡Me parece fatal que estasemana canten en catalán,señores estamos en la televi-sión española!” “¿Es necesa-rio que cante en catalán?”No cal dir res més. Es retra-ten ells sols.XAVIER ESPINOSA LLANDRICHBadalona (Barcelonès)

Carta a ManuelCuyàsb Benvolgut senyor Cuyàs,segueixo els seus articles aEl Punt Avui pràcticamentcada dia perquè fan reflexio-nar sobre temes diversos iaixò m’agrada. Avui emsembla que he trobat unamancança. En el seu article

d’avui, 20 de novembre de2018: Catalans universals,llegeixo la frase: “De tots elsguardons que preveu el No-bel només hem consideratel de literatura” i entenc queno hi ha hagut interès perexplorar altres premis delNobel. Si és així, voldria in-formar-li que el meu oncle,Jordi Tell Novellas, va treba-llar intensament per aconse-guir el premi Nobel de la pauper a en Lluís Maria Xirinacs.Tot i que l’Institut Nobel deNoruega va acceptar el 16de gener de 1975 la candida-tura d’en Xirinacs, no es vaaconseguir el guardó. Elsmotius estan explicats deforma magistral en la bio-grafia Tell, el llop solitari del’exili català, de la doctoraGemma Domènech i Casa-devall, biografia a la qualvostè va dedicar un articleen aquest mateix diari el 12de març del 2016.INÉS TELL I DE PALLEJÀBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIJOUS, 22 DE NOVEMBRE DEL 2018

SísifJordiSoler

Ai Weiwei, ACTIVISTA XINÈS

“Posar algú a la presó durant anys sense haver provat queés un criminal, és clarament un càstig”

La frase del dia

“Ni el lideratgeni la capacitat degestió sóncondicions exigidesper exercir lapolítica d’unamanera que espugui considerarreeixida

a política continua sent necessà-ria mentre no existeixin sistemesd’elecció i control d’altres actors

institucionals o individuals que es pu-guin ocupar de la gestió de l’espai co-mú. I totes les alternatives que hem ex-perimentat o imaginat fins ara sem-blen fins i tot pitjors que les que tenim.Però els polítics s’entesten a descapita-litzar-se d’aquesta posició de privilegi ifan mans i mànigues per convertir lapolítica en cada cop més intranscen-dent, massa vegades amb decisionsque no ajuden a mantenir el seu presti-gi i aferrats com estan a l’únic objectiude sobreviure. Ni el lideratge ni la capa-citat de gestió són condicions exigidesper exercir la política d’una maneraque es pugui considerar reeixida, i hanestat substituïdes per l’adaptabilitat ila resiliència. Ha fet fortuna la idea quesobreviure és guanyar.

L’OBJECTIU DE MANTENIR-SE a qualsevolpreu comporta una renúncia explícitaa la capacitat transformadora de l’ac-ció política. Però no és l’única conse-qüència directa. Entre els molts altresefectes que comporta hi ha la incapaci-tat de renovar-se –necessària en qual-sevol activitat– i per tant d’incorporarexperiència i nous talents. Un ràpid re-pàs al que ha passat els últims anys ensporta ràpidament a concloure que hanestat els factors externs (principal-ment l’acció de la justícia, per molt in-justa que es consideri en alguns casos onecessària en d’altres) els que han for-çat una alternança en els lideratges. Ai-xò és una evidència en l’actual compo-sició del govern de Catalunya, peròtambé va ser el detonant el canvi en elgovern d’Espanya, així com en el lide-ratge del principal partit de l’oposició.

L’INSTINT DE SUPERVIVÈNCIA és, per tant,el que dona les principals claus d’inter-pretació del que ha passat i, possible-ment, del que ha de passar. En aquest

L sentit el govern busca els pocs punts encomú que comparteixen els partits queen formen part per poder fer públic undocument que doni credibilitat altemps d’espera fins que arribin el judicii la sentència per l’1-O. Hi ha una sensa-ció generalitzada que el que vindrà des-prés seran unes eleccions; tant és aixíque el president Torra s’ha vist obligata sortir a desmentir-ho. Mentrestant aEspanya, estem veient com està condi-cionant la campanya de les eleccionsandaluses els “gestos” de Pedro Sán-chez. En espera del que passi a Andalu-sia el 2 de desembre, la direcció delPSOE analitza el millor moment peranar a les urnes ara que les enquestesels situen de forma consolidada com aguanyadors d’unes hipotètiques elec-cions. L’excusa d’una convocatòria po-dria ser la impossibilitat d’aprovar elspressupostos, però l’autèntic detonant

seria que les enquestes diguessin que elPP i Ciutadans no arriben a la majoriaabsoluta.

SI ENS GUIEM PER L’EXCITACIÓ del discurspolític i com ressona als mitjans de co-municació, es fa difícil d’entendre quel’últim baròmetre del Centre d’Estudisd’Opinió reculli que més del 45% delscatalans diuen que la política els inte-ressa poc o gens. A la mateixa enquestatambé es reflecteix que la insatisfaccióamb la política és el segon dels proble-mes més importants que té Catalunyasegons els enquestats (és clar que, perals que es vulguin consolar, a l’anterioronada era el primer dels problemes ci-tats). Però la crisi del model de repre-sentació política es demostra tambéamb el fet que en el mateix estudi s’evi-denciï que gairebé el 16% dels catalansconsidera que totes les decisions políti-ques haurien d’estar en mans de la ciu-tadania, mentre que només un 2,5%creu que les haurien de prendre els càr-recs electes. Una realitat força similarés la que retrata el Centre d’Investiga-cions Sociològiques. L’última enquestadel CIS situa l’atur com el problemaque més preocupa els espanyols, peròla corrupció és el segon i molt a propapareixen els polítics en general, elspartits i la política.

PERÒ TOTS ELS CANVIS generen oportu-nitats. Els supervivents estan en mansdels electors si som capaços d’actuarcom a usuaris exigents, decidits a pre-miar o castigar determinades actitudsindependentment de qui les protago-nitzi. En un moment de tanta volatili-tat i en el qual l’experiència ens demos-tra que els canvis es produeixen a unavelocitat mai vista, el que ha transitatcap al conformisme i el populisme potcanviar ràpidament en la direcció con-trària. Això, és clar, sempre que tin-guem la consciència real que està a lesnostres mans.

Rafael de Ribot. Periodista i professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL)

SuperviventsTribuna

any 2015, Ale-manya va ser un

dels països d’Europaque van compartir elcampionat europeude bàsquet. Durant la

disputa d’un partit entre Croàcia i unaaltra selecció, un aficionat croat va te-nir la brillant idea d’alçar un braç, si-mulant la salutació feixista. La policiaalemanya va trigar només uns segonsa endur-se’l detingut. De ben segurque no va abandonar el país senseabonar abans una substancial sanció.També a Alemanya, però en dates mésrecents, un home va saludar uns mani-festants amb el nefast gest. Va seguirles mateixes passes. Detenció i multa

contundent. Fins i tot el nou rostre po-lític de la ultradreta alemanya, l’AfD, técura d’evitar fer apologia directa delnazisme perquè en coneix les conse-qüències. En paral·lel, a l’Estat espa-nyol s’observen imatges diàries dedescerebrats aixecant el braç amb lamateixa facilitat amb què es demanauna barra de pa al forn i bramant càn-tics franquistes com qui entona la can-çó de moda de l’estiu. I no passa abso-lutament res. Ningú mou fitxa. La imat-ge s’està normalitzant a un ritme fre-nètic, amb el greu perill de contribuiraixí a la seva impunitat. No es pot per-dre un sol dia més en actuar contra elressorgiment de l’extrema dreta i ur-geix com mai la posada en marxa d’ungrup de treball amb coneixement de larealitat i amb capacitat d’incidir sobreles lleis actuals. Cal actuar amb ferme-sa contra el feixisme i el racisme (sem-pre van junts) abans la situació sigui ir-reversible. Si no ho és ja.

L’

De set en setSara Muñoz

Actuar contrael feixisme

No es pot perdre un sol diamés en actuar contra aquellsqui alcen alegrement el braç

Quan José María Aznar vatriar com a hereu MarianoRajoy i aquest va perdreles eleccions del 2004 encontra de tot pronòstic, elPP va descobrir que teniaa l’abast un últim ressortper controlar la justíciades de l’oposició: no nego-ciar amb el PSOE cap re-novació dels òrgans i aixíprolongar els magistratsafins en funcions als càr-recs per retenir una judi-catura conservadora queja no reflectia les urnes. Sibé el líder del PP, Pablo Ca-sado, havia gosat bastir–amb Rafael Catalá de ne-gociador– un pacte ambPedro Sánchez per reno-var el poder judicial, la re-núncia de Manuel Mar-chena a presidir el Tribu-nal Suprem després de seridentificat pel senador Ig-nacio Cosidó com el peódel PP que controla el judi-ci de l’1-O i la sentència“pel darrere” anima el PP atornar al vell manual. Des-prés d’arrossegar ahir elPSOE i Podem a retirartots els jutges candidats avocals que havien de servotats avui al Congrés, se-gons fonts parlamentàriesel PP perpetuarà Lesmesal capdavant del Supremsine die tot i que hauria decessar el 4 de desembre.

El dia abans d’haver devotar al Congrés la renova-ció del Consell General delPoder Judicial (CGPJ),l’òrgan de govern dels jut-ges, el PP, el PSOE i Po-dem van formalitzar la re-tirada formal dels seuscandidats. La marxa enre-re del PSOE arribava mi-

nuts abans de la cita quetenien a la comissió de no-menaments del CongrésJosé Miguel Castillo i BlasJesús Imbroda, que ja novan acudir a l’examen. Pocdesprés, la presidenta delCongrés, Ana Pastor, vacomunicar que s’anul·lavala votació d’avui. “El seugovern, senyor Sánchez,ha malmès l’acord filtrantel nom del presidentabans dels vocals delCGPJ”, retreia Casado aSánchez. “Al seu costat,Rajoy és un moderat i ésmés seriós”, replicava elpresident al líder del PP.

Destituït Edmundo BalL’escalada entre govern ioposició va anar a més ensaber-se que l’advocat del’estat en cap del penal,Edmundo Bal, havia estatdestituït per l’advocada del’estat, Consuelo Castro, ija no serà present al judicide l’1-O. Bal era un creienten la rebel·lió violenta i esva negar a firmar l’escritd’acusació perquè recollianomés els delictes de sedi-ció i malversació.

El caos al poder judicialque deixa el frustrat as-cens de Marchena és des-comunal, perquè els nomsdels magistrats apareixencom a cremats per al futuri les associacions judicials

es pregunten qui serà arael valent que voldrà for-mar part d’una futura llis-ta de vocals pactada entreel PP i el PSOE i qui serà elmés valent encara que vol-drà presidir el CGPJ i elSuprem amb l’actual pro-cediment de designació bi-partidista. Entre els jutgescremats hi ha el sentencia-dor del cas Gürtel, José Ri-cardo de Prada, i el jutgeque va portar a Europa lesclàusules sòl, José MaríaFernández Seijo.

Tant al PSOE com al PP–i a Podem– admeten queara tindran molt difícil re-clutar nous voluntaris i elfutur mira al Senat, on arahi ha en tramitació –estàen la fase d’esmenes– unareforma de la llei orgànicadel poder judicial. “Volemagrair el compromís de lespersones que havíem pro-posat i demanar-los dis-culpes pel lamentable es-pectacle que ha donat elPP”, adduïa la portaveudel PSOE, Adriana Lastra.“És humiliant en termesinstitucionals”, afegia Glo-ria Elizo (Units Podem).

Interinitat sense límitA favor de la perpetuaciódel tàndem Lesmes-Mar-chena, els dos patrocina-dors de la teoria de la re-bel·lió violenta a Catalu-nya plasmada pel jutge ins-tructor Pablo Llarena, hijuga l’aritmètica: el Con-grés exigeix una majoriade tres cinquenes partsque és impossible sense elPP. I això regala al PP el po-der de vet infinit, perquèno hi ha escrit enlloc cap lí-mit al temps que els jutgesdel CGPJ poden sobreviu-re amb el mandat caducat.

Amb un calendari ple decites electorals –de les an-daluses del 2 de desembrea les municipals i autonò-miques del 26 de maig–, elPP no té cap incentiu pernegociar quan ara té unCGPJ i un Suprem conser-vadors. Fonts parlamentà-ries, de fet, imputen la fil-tració del Whatsapp de Co-sidó –home de Casado–vantant-se de controlar elSuprem gràcies a Marche-na a sectors del vell PP queno entenen que, contro-lant ja el poder judicial, lanegociació de Rafael Cata-là i la ministra Dolores Del-gado regalés al PSOE i aPodem una nova majoriaprogressista al CGPJ. ■

David PortabellaMADRID

FITA · El PP perpetuarà Lesmes com a president en funcions ‘sinedie’ FRE · El PSOE, el PP i Podem no renoven el poder judicial iretiren els jutges que s’havien de votar al Congrés per la renúnciade Marchena 1-O · Destituït l’advocat de l’estat afí a la rebel·lió

“Senyor Sánchez, elseu govern ha malmèsl’acord filtrant el nomdel president abansdels vocals del CGPJ”Pablo CasadoPRESIDENT DEL PP

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

El Tribunal Suprem celebraràla vista per resoldre les qües-tions prèvies plantejades perles defenses dels divuit acu-sats en la causa del procés,especialment la no-compe-tència de l’alt tribunal per jut-jar-los, la setmana abans deNadal, entre el 17 i el 21 de de-sembre, segons Efe.

Serà un assaig del judicicontra els independentistescatalans, previst per a mitjangener o al febrer, ja que elspenalistes exposaran elsseus arguments davant elsset magistrats, amb ManuelMarchena de president, que

els jutjaran per rebel·lió. En lavista, els acusats no han d’es-tar-hi presents. Marchena vaser qui, en admetre la causaal Suprem, va obrir la porta aldelicte de conspiració a la re-bel·lió, que implica la meitatde penes. La vista implica, amés, que el Suprem ha para-litzat el termini de deu diesque havia donat als acusatsper presentar el escrits de de-fensa. Una defensa ha dema-nat que el termini s’ampliï a30 o 90 dies. Paral·lelament,el Suprem haurà de decidir siadmet a tràmit o no les recu-sacions del jutge Marchena.

El jutge Marchena, amb el ministreMarlaska ■ L. PIERGIOVANNI /EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Un assaig del judici, abans de Nadal

EL PUNT AVUIDIJOUS, 22 DE NOVEMBRE DEL 20186 |

Elisenda Alamany,exportaveu del grupparlamentari deCatECP i impulsorade Sobiranistes

Les vendes perinternet mouran1.500 milionsd’euros, un 10%més que el 2017

Comerç, ocii serveis,captivats pelBlack Friday

“No busquempactesorgànics foradels comuns”Nacional

EL PUNT AVUIDIJOUS, 22 DE NOVEMBRE DEL 2018 | Nacional | 7

Millores de trens... icarreteres

L’APUNT d’un pla del 2009 i una altre del 2013! Anys que potsersón pocs en política, però que ho diguin als usuaris ials familiars dels accidentats. L’alcaldessa accidentalde Vacarisses, Olga Serra, recordava que ho reclamenfa temps, i atenció, també de la carretera C-58 del cos-tat, font d’eternes demandes de millora des del 1999, ion fa sis dies es va produir una altra esllavissada.Jordi Alemany

No actuar fins que passen desgràcies es tan vell coml’anar a peu, com ho és ignorar les reclamacions demunicipis petits. Un nou exemple és el del desgraciataccident per l’esllavissada a la línia R4 a Vacarisses.Evitable per reincident, i perquè les queixes d’anys no-més les escolta el vent. Ara tot són comissions d’in-vestigació i retrets per incompliments d’inversions...

3073

59-1

1987

01L

l Congrés es va veure ahirinundat per la preguntamés insòlita: hi ha saliva ono? El descens al fang del

sensacionalisme el servia el mi-nistre d’Afers Estrangers, JosepBorrell, que després d’una pica-baralla amb el diputat d’ERC Ga-briel Rufián –que li costaria aaquest l’expulsió– va denunciarque el republicà Jordi Salvador li

Ehavia escopit quan ERC abando-nava el Congrés en solidaritatamb l’expulsat. Com si fos al’Anatomía de un instante enquè Javier Cercas recrea la tem-prança d’Adolfo Suárez el 23-F,Borrell va afirmar: “No faré ana-tomia d’una escopinada.”

Amb la renúncia a detallarl’escopinada, però, el que va ferBorrell va ser acusar Salvadord’escopir-li quan el republicà li vadedicar una mirada desafiantque va acabar amb un esbufec. El

ministre el va assenyalar amb eldit acusador al moment, però se-gons va dir fora de l’hemicicle, nosabia qui era. Joan Capdevila, eldiputat d’ERC més pròxim a l’es-cena, ho negava. I Adriana Las-tra, la portaveu del PSOE que seudarrere de Borrell, va confessarque no havia vist cap brot de sali-va. I si bé ni la ministra DoloresDelgado –que seu al seu costat–ni les imatges de la realització va-lidaven l’acusació, Borrell es re-afirmava. “Un m’ha escopit. La

presidenta del Congrés ha con-trolat molt bé la situació. Jo heestat president del ParlamentEuropeu i allà això no es tolera”,hi afegia. “Ningú ha escopit, oi?”,va demanar a porta tancadaJoan Tardà als seus. Quan vasentir un “és clar que no!” unàni-me, Tardà va comparèixer perdemanar una revisió de les imat-ges, com si fos el VAR del futbol, iva desafiar Borrell a demanarperdó si és mentida. Salvador, al-hora, rebia amenaces de mort ales xarxes socials.

L’origen de la picabaralla era elduel amb Rufián, que va acusarBorrell de ser “el ministre més in-digne de la democràcia” i “un hoo-ligan de Societat Civil Catalana” iva dir que quan algú de Cs li di-gués “colpista”, ell li diria “feixis-ta”. “Un cop més ha vessat a l’he-micicle aquesta barreja de serra-dures i fems, l’únic que és capaçde produir”, va dir Borrell. Els es-carafalls de Rufián enaltint iròni-cament l’ovació del PP i Cs a Bor-rell li van valer l’expulsió desprésde dos avisos de Pastor.

Acabat el xou, la presidentadel Congrés reivindicava la sevaautoritat advertint que a partird’ara prohibirà que el diari desessions inclogui els insults “col-pista” i “feixista”. La censura de“colpista” va irritar el PP i Cs,que perden una paraula bàsicadel seu diccionari. “La paraulafeixista és impresentable dins elCongrés. Però quan es produeixun cop d’estat, i a Espanya s’haproduït un cop d’estat a Catalu-nya, cal dir colpista a qui l’ha co-mès. No compartim la decisió so-bre aquesta paraula que provaun fet jurídic cert que és sostin-gut pels jutges del nostre país”,va desafiar el vicesecretari delPP, Javier Maroto, a Pastor. ■

David PortabellaMADRID

TRIFULGA · El ministre denuncia que Jordi Salvador (ERC) li va escopir i ell,els testimonis i les imatges ho rebaten CAS · Rufián és expulsat del CongrésAVÍS · Pastor irrita el PP i Cs prohibint insultar dient “colpista” i “feixista”

El xou de BorrellRufián abandona l’hemicicle en ser expulsat per Pastor davant la mirada del ministre Borrell ■ JAVIER LIZÓN / EFE

EL PUNT AVUIDIJOUS, 22 DE NOVEMBRE DEL 20188 | Nacional |

independentisme ca-talà continua fentamics a l’exili. L’últim,el dissident xinès Ai

Weiwei, que ahir va acompa-nyar el president Carles Puigde-mont en una xerrada sobre l’es-tat de la democràcia i els dretshumans al món, que va acabargirant entorn de la crisi catala-na i a l’Estat espanyol. Així, totsdos, que es van conèixer a Ber-lín mentre el líder de JxCat es-perava la resolució del seu casd’extradició, van denunciarahir en una conferència conjun-

L’ta la doble vara de mesurard’Europa amb la situació a Ca-talunya. “No pot haver-hi doblesestàndards quan es tracta dedrets humans”, va assegurar enla conversa amb Puigdemontorganitzada per la Fundació Ci-nema per la Pau. Per la sevabanda, el president va criticar“l’actitud autoritària” de l’Estatespanyol cap a Catalunya i lamanca d’independència judi-cial. “L’únic que hem vist és mésrepressió i una actitud negati-va”, va lamentar.

A banda de les reflexions po-lítiques, la trobada en va deixartambé algunes d’iròniques, comel fet que les urnes del referèn-

dum es compressin a la Xina,on no es poden fer servir. De fet,Weiwei va explicar que els xine-sos “no saben el que és una pa-pereta” per votar. Si bé les reali-tats polítiques de l’Estat i de laRepública Popular de la Xina es-tan força allunyades, ahir dosdels seus dissidents més famo-sos al món van posar en comúles seves preocupacions per lesrestriccions de drets humans acasa seva. A l’acte hi van assistirprop d’un centenar de perso-nes, entre els quals, la delegadadel govern davant la UE, Merit-xell Serret; l’exconseller ToniComín; la dona de Jordi Cui-xart, Txell Bonet, i Valtònyc. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Sobiranisme

CONVERSA · Puigdemont i Ai Weiwei denuncien “els dobles estàndards” d’Europa i coincideixen que cal “lluitar” per lallibertat RETRET · L’expresident assegura que l’Estat espanyol és “autoritari” per la seva “actitud” amb Catalunya

Natàlia SeguraBRUSSEL·LES

Tàndem catalanoxinès per apel·lar a Europa

Ai Weiwei i Carles Puigdemont durant l’acte que es va celebrar ahir aBrussel·les ■ ACN

Les forces polítiques “re-publicanes”, a destacarahir pel diputat Joan Jo-sep Nuet, de Catalunya enComú Podem, van perme-tre ahir tirar endavant alParlament nous treballslegislatius per millorar lestres normes que ara regu-len aspectes bàsics de lamemòria democràtica aCatalunya en el períodeentre la Segona Repúblicai l’entrada en vigor de l’Es-tatut del 1979.

La constitució de la no-va ponència es farà cap alfebrer, un cop estigui en-llestida la llei integral quehores d’ara ja redacta elgovern i que, conjunta-ment amb la proposta detext presentada ahir pelPSC, servirà de base peracabar de redactar una

nova normativa que relli-gui tots els aspectes queara es troben dispersos id’altres nous que encarano gaudeixen de prou pro-tecció. Els nous treballs le-gislatius seran possiblesdesprés que ahir JxCat iERC retiressin l’esmena ala totalitat a la propostadel PSC i aquest s’avin-gués a esperar el text delgovern per treballar demanera conjunta la recu-peració de la memòria de-mocràtica.

Així, el text del PSC pro-posa, per exemple, la crea-ció d’un cens general devíctimes que incorpori elja creat cens de personesdesaparegudes durant laGuerra Civil amb la regula-ció del procediment de lo-calització i trasllat de res-tes, el dret a la justícia deles víctimes i la prohibiciód’elements o actes públics

contraris a aquesta me-mòria democràtica. Enaquest darrer punt, con-cretament, es marca queles administracions “pre-vinguin i evitin” actes enpúblic que “comportin,descrèdit, menyspreu ohumiliació de les víctimeso dels seus familiars, exal-tació de la revolta militar odel franquisme, o home-natge o concessió de dis-tincions a les persones físi-ques o jurídiques que vandonar suport a la revoltamilitar i la dictadura”.

En un dels aspectes queja s’han posat d’acord ésdeclarar el 15 d’octubredia de record i homenatgea les víctimes de la GuerraCivil i la dictadura. JxCat,ERC, el PSC, els Comuns ila CUP van coincidir a re-clamar la necessitat que lallei reforci la memòriad’aquells anys per evitar

que es reprodueixin en unmoment que creixen lesideologies de l’extremadreta. “Val la pena fer unesforç de memòria del quevan significar segonsquins poders o idees”, vaafegir-hi Pedret. En el de-bat el president del go-vern, Quim Torra, va de-manar torn de paraula–tal com li permet el regla-ment del Parlament– perasseverar que no perme-trà que es facin acusacionsde manipulació de la histò-ria com poc abans haviafet el diputat del PP XavierGarcia Albiol. ■

Emma AnsolaBARCELONA

Via lliure perreforçar les lleisde memòriaa Nova ponència a la cambra per millorar la legislació iincloure-hi aspectes que evitin l’exaltació del franquisme

Dues propostes, una de Ciu-tadans i una altra del PP, perregular l’ús de símbols i ga-rantir la neutralitat de l’espaipúblic van rebre el rebuig dela resta de forces polítiquesdel Parlament, que els vanacusar de presentar uns tex-tos dirigits més aviat “a coar-tar els drets i les llibertats” dela ciutadania. En aquest de-bat, el PP va pugnar per afegiral seu bàndol els socialistes,molt crítics, però, amb elstextos del PP i de Ciutadans,

El president del govern, Quim Torra, ahir en la sessió de control al Parlament ■ ACN

amb els quals es pretenia so-bretot eliminar els llaçosgrocs de l’espai públic. Elspartits contraris (JxCat, ERC,Comuns, PSC i la CUP) vandefensar precisament l’espaipúblic com a escenari de lapolítica i va ser el diputat Fer-ran Pedret del PSC qui va re-cordar a Ciutadans que sis’aprovés aquella propostahaurien de “córrer a treure”l’autobús de la formació ta-ronja que circula pels carrersde Madrid.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Fre a les propostes de Cs i el PP