direcció estratègica de seguretat i policia · 2018-04-12 · 1.1 reptes actuals de la seguretat...

MÀSTER UNIVERSITARI

Direcció estratègica de seguretat i policia

4a. edició

2015-2016

2

Versió 07/10/2015

Màster universitari en direcció estratègica de seguretat i policia 3

Presentació

La seguretat i la policia constitueixen una de les qüestions socials i polítiques de més transcendència

de les darreres dècades. Les causes d’aquest interès no semblen ser en cap cas conjunturals, sinó

que es configuren com un element estructural dels nostres models socials, tal com ja comença a ser

àmpliament reconegut per nombrosos actors socials i per amplis sectors acadèmics. Com a

conseqüència d’això, es genera en aquestes àrees una demanda cada cop més gran de

professionalització i de coneixement, que es tradueix en requeriments de formació i d’investigació.

Des del punt de vista acadèmic, les necessitats de formació actuals transcendeixen els àmbits de la

perícia professional i es dirigeixen a nivells superiors, de perfil clarament universitari. Cal una

formació que permeti tancar uns cicles de coneixement relacionats amb àmbits com la direcció

estratègica de polítiques, d’organitzacions i de recursos en els camps de la seguretat i la policia. Es

tracta no tan sols de posar en comú la producció científica ja existent, sinó d’incorporar nous treballs i

noves perspectives en el nostre context.

És per tot això que la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració de l’Institut de Seguretat Pública

de Catalunya, ofereix aquest Màster amb l’objectiu de preparar professionals per a l’exercici de

competències relacionades amb la direcció estratègica en l’àmbit de la seguretat i la policia. A partir

de la identificació i l’anàlisi de les transformacions socials i jurídiques relacionades amb la temàtica,

l’alumnat adquirirà els coneixements necessaris per a la direcció i la gestió de les organitzacions de la

seguretat. Des d’una perspectiva teòrica i pràctica, es propiciarà l’estudi dels instruments necessaris

per a l’efectiu desenvolupament professional i científic en l’àmbit de referència. Tot això amb la

finalitat de proporcionar a l’alumnat una formació avançada de caràcter especialitzat i multidisciplinari,

perquè pugui adquirir, de la mà de docents d’alt nivell, un coneixement actualitzat i realista de serveis,

tècniques i problemàtiques nacionals i internacionals vinculades a la seguretat.

ISPC / UB / 2015-2016 4

Destinat a

Professionals i acadèmics de l’àmbit de la seguretat que estiguin assumint o vulguin assumir

responsabilitats directives o de comandament en les organitzacions de la seguretat, o que vulguin

aprofundir en el coneixement d’aquestes organitzacions. Així mateix, el perfil previst és el de professionals

i acadèmics que, tot i no ser de l’àmbit de la seguretat, tinguin interès en la temàtica del màster.

Per accedir a aquest Màster universitari cal disposar d’un títol oficial de llicenciatura, grau,

diplomatura, enginyeria o arquitectura; l’alumnat que no acrediti experiència professional o formació

complementària vinculada a l’àmbit del Màster, o bé que no sigui graduat o llicenciat en dret o

criminologia, haurà de cursar uns complements de formació.

Per tal d’adequar al màxim el perfil de l’alumnat als objectius i competències del Màster, es realitzarà

en primer lloc un procés selectiu de l’aspirant, que tindrà en compte la trajectòria professional

vinculada a l’objecte del títol, l’experiència en càrrecs directius o de comandament i la formació

complementària vinculada a la temàtica del Màster; en segon lloc, es valoraran els motius pels quals

l’aspirant vol accedir a la formació, i, en tercer lloc, es tindran en compte els coneixements d’anglès,

ja que es preveu impartir alguns continguts en aquest idioma.

Finalment, i per tal de completar la valoració sobre la idoneïtat de l’aspirant per a ser acceptat al

programa, els membres de l’òrgan d’admissió poden acordar de concertar-hi una entrevista.

Objectius

Preparar per a l’exercici de competències relacionades amb responsabilitats de la seguretat i la

policia. A partir de la identificació i l’anàlisi de les transformacions socials i jurídiques relacionades

amb la temàtica, l’alumnat adquirirà els coneixements necessaris per a la direcció i la gestió de les

estructures i organitzacions de la seguretat i dels seus recursos. Des d’una perspectiva teòrica i

pràctica es proporcionarà l’estudi dels instruments necessaris per a l’efectiu desenvolupament

professional i científic en l’àmbit de referència. Tot això amb la finalitat de proporcionar a l’alumnat

una formació avançada de caràcter especialitzat i multidisciplinari perquè adquireixi, de la mà de

docents d’alt nivell, un coneixement actualitzat i realista de serveis, tècniques i problemàtiques

nacionals i internacionals en matèria de seguretat.


Competències

A més de les competències bàsiques que l’alumnat d’un màster ha d’adquirir al llarg del període

formatiu, el Màster universitari en direcció estratègica de segu retat i policia té com a objectiu

capacitar l’alumnat en les competències següents. Competències generals

• Lideratge d’equips de treball.

• Planificació, organització i gestió amb recursos escassos.

• Vocació de servei públic.

• Compromís ètic. Competències específiques

• Participar en l’elaboració, la gestió i l’execució de polítiques públiques de seguretat.

• Intervenir en l’àmbit comunitari, d’acord amb els principis de l’Estat democràtic i de dret i de

participació ciutadana.

• Analitzar el context internacional (social, polític i econòmic) i valorar-ne les implicacions en el camp

de la seguretat i la policia.

• Aplicar les eines científiques i tècniques en la gestió i en la comunicació de la seguretat.

• Dissenyar i implementar projectes d’investigació i utilitzar metodologies científiques en l’àmbit de la

seguretat pública.

• Identificar i analitzar, mitjançant diverses disciplines, les causes i conseqüències de la inseguretat

real i percebuda, per tal de plantejar mesures i solucions operatives a problemes complexos i

canviants que s’hi relacionen.

Estructura i sistema d’avaluació

El programa s’estructura en quatre matèries ―cadascuna de les quals està composta de diferents

assignatures― i en un treball de final de màster.

Té una càrrega lectiva de 60 crèdits ECTS . El bloc comú i principal de matèries obligatòries consta

de 36 crèdits, que s'han disposat en dues matèries. La part de continguts optatius, dels quals

l’alumnat ha de triar 18 dels 27 crèdits que s’ofereixen, s’ha disposat en dues matèries. Finalment, el

treball de final de màster equival a 6 crèdits.

ISPC / UB / 2015-2016 6

El sistema d’avaluació es fa per a cada assignatura sobre la base de proves tant escrites com orals,

treballs realitzats per l’estudiant, instruments basats en l’observació i amb la realització d’una

memòria escrita i defensa oral del treball de fi de màster.

Pla d’estudis

Semestre Crèdits

Matèries obligatòries 36

1. Problemes sociojurídics de la seguretat 18

1.1 Reptes actuals de la seguretat 1 6

1.2 Desviació, control, canvi social i seguretat 1 6

1.3 Sistema de justícia criminal i seguretat 2 6

2. Direcció i gestió de les organitzacions de la se guretat 18

2.1 Claus per a l’exercici del lideratge 1 6

2.2 Organització dels sistemes de seguretat 1 6

2.3 Construcció, anàlisi i aplicació de dades 2 6

Matèries optatives (a realitzar 18 crèdits) 27

3. Anàlisi i comunicació en matèria de seguretat 12

3.1 Anàlisi estratègica de la seguretat 1 3

3.2 Metodologies d’estudi de la seguretat 2 3

3.3 Informàtica aplicada: eines de gestió 2 3

3.4 Seguretat, informació i comunicació 2 3

4. Elements aplicats de seguretat i policia 15

4.1 Temes policials: anàlisi de casos pràctics significatius 2 3

4.2 Polítiques de seguretat: anàlisi de casos pràctics significatius 1 3

4.3 Comunitat, entorn i prevenció 1 3

4.4 El dret envers les víctimes 1 3

4.5 Aspectes legals i operatius de la cooperació policial internacional 2 3

Treball de fi de màster 6

Coordinador

Sergi Cardenal Montraveta

Professor titular de dret penal de la Universitat de Barcelona i Magistrat suplent a l’Audiència

Provincial de Barcelona.


Organització

El màster es realitzarà en modalitat presencial i a temps complert o parcial per tal de facilitar el

seguiment de l’alumnat amb responsabilitats professionals.

Durada

Es pot cursar a temps complet (un curs acadèmic) i també a temps parcial (mínim 21 crèdits).

Per al curs 2015-2016:

• 1r semestre: del 28 de setembre de 2015 al 29 gener de 2016

• 2n semestre: de l’1 de febrer al 30 de juny de 2016

Horari

• De dilluns a dijous, de 16 a 20 hores.

Lloc

• Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (Barcelona)

• Institut de Seguretat Pública de Catalunya (Mollet del Vallès)

Preinscripció

Fins a l’inici del Màster, a l’enllaç següent:

www.ub.edu/dret/escolapostgrau/master_universitaris_preinscripcio.html

Documentació que cal presentar juntament amb la sol·licitud i que es pot avançar escanejada al

correu electrònic [email protected]:

• Currículum, on s'exposi la trajectòria acadèmica i professional. Es valoraran favorablement els

aspectes següents: la trajectòria professional vinculada amb la finalitat del màster; l'experiència en

càrrecs directius o de comandament; la formació complementària vinculada a la temàtica del màster.

• Carta de motivació, amb un escrit en què s'expliquin els motius pels quals es vol accedir al màster.

• Còpia del DNI o passaport.

• Original i còpia del títol d’accés.

• Certificació acadèmica oficial dels diferents estudis cursats (amb les assignatures i les

qualificacions).

• Es valoraran els coneixements de l’anglès a partir del nivell B2 o equivalent.

En el moment de formalitzar la preinscripció cal abonar una taxa de 30 € que es descomptarà de la

matrícula en el cas de ser admès.

ISPC / UB / 2015-2016 8

Els membres de l'òrgan d'admissió poden acordar de concertar una entrevista amb la persona

sol·licitant per a completar la valoració sobre la seva idoneïtat per a ser acceptada en el programa.

Matrícula

• La matrícula s’ha de fer de forma presencial a la secretaria de l’Escola de Postgrau.

Preu

• alumnat que pertany a la Unió Europea o que té un any de residència: 46,5 euros/crèdit

• alumnat de fora de la Unió Europea: 82 euros/crèdit

• taxes: 140 euros

En el cas d’alumnat de fora de la Unió Europea consultar excepcions amb l’Escola de Postgrau de la Facultat de Dret

Informació

• Escola de Postgrau. Facultat de Dret: tel. 934 037 691 / [email protected]

• ISPC: tel. 935 675 000 (ext. 1010) / [email protected]


Calendari

ISPC / UB / 2015-2016 10

Matèries obligatòries

1. Problemes sociojurídics de la seguretat

Crèdits de la matèria: 18

Resultats d'aprenentatge: • Identificar i analitzar l'evolució històrica i política de la policia en el marc de l'Estat modern.

• Analitzar i argumentar de manera crítica les transformacions de la policia en les societats

contemporànies.

• Reconèixer i analitzar el canvi, en els camps d'anàlisi teòrica i en les pràctiques polítiques, d'una

visió exclusivament policial dels problemes de seguretat a una perspectiva complexa de la

seguretat.

• Analitzar i argumentar de manera crítica la construcció teòrica i jurisprudencial de la seguretat.

• Conèixer i aplicar els estudis més capdavanters en temes de polítiques de seguretat i reconstruir les

seves temàtiques.

• Comparar els sistemes de policia contemporanis, reconeixent les seves semblances i les seves

diferències.

• Conèixer en profunditat les teories sociològiques clàssiques i contemporànies sobre el canvi social,

el control social i la desviació.

• Saber analitzar els processos de canvi social recents i els seus efectes en les formes de desviació i

en les estratègies de control social contemporànies.

• Reconèixer l’impacte del control social i la criminalització d'algunes institucions socials.

• Saber analitzar el sistema penal com un aparell de control social formal i informal.

• Desenvolupar una capacitat crítica davant les noves formes de criminalització d'alguns sistemes de

control social.

• Saber analitzar críticament la configuració i el funcionament dels sistemes penals de les societats

contemporànies.

• Conèixer les instàncies o agències del sistema penal i les relacions que aquestes han de mantenir

amb determinades intervencions socials en l'àmbit de l'Estat constitucional, social i democràtic de dret.

• Conèixer les propostes "alternatives" en relació amb la participació de la víctima en el procés penal.

• Desenvolupar la capacitat crítica respecte de les iniciatives legislatives i politicocriminals que

apliquen els diferents agents participants.

• Aprofundir en la comprensió, interiorització i expressió dels valors democràtics d'un Estat social de

dret, així com en el desenvolupament dels valors ciutadans propis d'una cultura de respecte als

drets humans i al pluralisme social.

• Conèixer, distingir i analitzar la responsabilitat de naturalesa administrativa, penal i civil que es pot

generar en l’àmbit de la seguretat.


Assignatura 1.1:

• Reptes actuals de la seguretat

Bloc temàtic I. Conceptes i fonaments polítics de la seguretat des del naixement de l’Estat modern fins a l’actualitat 1. Conceptes de seguretat 1.1 Introducció de l’assignatura 1.2 Fonament biològic i antropològic de la inseguretat 1.3 La seguretat com a fonament de l’Estat modern i del seu sistema punitiu 1.4 L’evolució política i social de l’Estat: cronologia conceptual i política de la seguretat 1.5 La seguretat en l’Estat constitucional de dret 1.6 Les polítiques de seguretat en els estats constitucionals des dels anys cinquanta fins als anys

noranta del segle XX 1.7 La transformació neoliberal de l’Estat i la seva incidència en les polítiques de seguretat, en els

models policials i en el nou mercat de la seguretat 1.8 La societat del risc global Bloc temàtic II. Els reptes actuals de la seguretat davant de les amenaces globals 2. Els nous reptes per a la seguretat global 2.1 Introducció: els potenciadors dels nous riscos 2.2 La repercussió de les amenaces globals per al sistema democràtic 2.3 La repercussió econòmica nacional i internacional de la inseguretat 2.4 La resposta del dret internacional als problemes actuals de la seguretat global

2.5 La resposta policial i militar als nous reptes actuals de la seguretat 3. Reorganització dels instruments militars i civils (públics i privats). Les noves exigències de

cooperació 3.1 La transformació de les forces armades i dels serveis d’intel·ligència i de seguretat de l’Estat

després de l’11S/11M. Visió comparada 3.2 Les noves polítiques nacionals i europees d’integració en matèria de seguretat 3.3 La cooperació entre forces armades, policies i empreses de seguretat privada 3.4 La gestió privada de la seguretat pública 4. Els serveis d’intel·ligència davant dels nous riscos de la seguretat

4.1 Els serveis d’intel·ligència i la seva reestructuració operativa després de l’11S i l’11M 4.2 La cultura de la intel·ligència envers la intel·ligència criminal 4.3 Conformació i reptes del CNI 4.4 Serveis d’intel·ligència i protecció de la seguretat econòmica i financera

5. Delinqüència global i criminalitat organitzada nacional i internacional: reptes del sistema penal.

5.1 Anàlisi criminològica de la delinqüència organitzada nacional i transnacional en el marc del capitalisme global

5.2 Un exemple interessant: auge, caiguda i resurrecció de les polítiques anti Money Laudering en la lluita contra la delinqüència organitzada

5.3 La resposta penal davant del fenomen de la delinqüència organitzada 5.4 Anàlisi de casos jurisprudencials

ISPC / UB / 2015-2016 12

5.5 Els nous reptes policials davant de la globalització delictiva: terrorisme,

ciberdelinqüència, fluxos migratoris incontrolats, emergències i catàstrofes 5.6 Els nous reptes policials enfront la globalització delictiva: l’impacte de la delinqüència

organitzada, la investigació policial de la delinqüència organitzada (intel·ligència policial, intervencions telefòniques i agents encoberts) i la coordinació policial i judicial enfront la delinqüència organitzada.

6. Reorganització dels instruments policials davant les noves amenaces per a la seguretat

6.1 La transformació del model policial del segle XXI 6.1.1 La reorganització estructural i operativa dels serveis d’informació policial 6.1.2 Les noves polítiques nacionals i europees d’integració en matèria de seguretat 6.1.3 La cooperació entre forces armades, policies i empreses de seguretat privada 6.1.4 L’actuació policial en el segle XXI 6.1.5 Reorganització estructural i operativa dels serveis d’informació policial 6.1.6 Els reptes de la seguretat municipal

7. La seguretat privada davant de les noves exigències de seguretat

7.1 La seguretat privada davant els reptes de protecció global 7.2 La seguretat estratègica corporativa 7.3 La seguretat corporativa davant les amenaces globals: l’empresa com a objectiu de les noves

formes de criminalitat 7.4 Les noves exigències de formació especialitzada en seguretat privada 7.5 La protecció integral dels sistemes de gestió i comunicació de les infraestructures crítiques 7.6 La coordinació público-privada en la protecció dels serveis financers i els serveis crítics: els

protocols publicoprivats per a la seva defensa. 7.7 Especial referència a la protecció privada dels ports 7.8 Especial referència a la protecció privada dels aeroports

Professorat

• David Carpio Briz , professor del Departament de Dret Penal i Ciències Penals, UB

Col·laboradors

• Miguel Ángel Ballesteros , General de Brigada i Director del Instituto Español de Estudios

Estratègicos

• Bernat Baró Casanovas , Director de Seguretat Corporativa del Port de Barcelona

• Albert Batlle Bastardas , Director General de la Policia. Departament d’Interior de la Generalitat de

Catalunya • Joan Miquel Capell Manzanares, cap del Gabinet de Seguretat de la Diputació de Barcelona

• Antonio M. Díaz Fernández , professor titular de Ciència Política de la Universitat de Cadis

• Manuel Garcia Muñoz , gerent comercial de Prosegur

• Ángel Manuel González Rodríguez , professor de criminalística, UB

• Santiago Mir Puig , catedràtic de Dret Penal, UB

• Javier Mirallas Sarabia , President de Prosegur a Catalunya

• Iñigo Ortiz de Urbina Gimeno , professor de l’Àrea de Dret Penal, UPF

• Pere Vilanova Trias , catedràtic de ciència política i de l’Administració, Departament de Dret

Constitucional i Ciència Política, UB


Sistema d’avaluació

El sistema d’avaluació d’aquesta assignatura consisteix en 9 proves escrites, ja siguin tipus test o

mitjançant proves teòriques, sobre els continguts de les sessions realitzades i del material indicat. A

l’inici de cada sessió es reservarà un temps d’entre 30 i 40 minuts per a la seva realització, llevat de

l’última sessió on l’examen es farà al final de la sessió i tindrà com a objectiu l’explicació realitzada i

els materials facilitats amb anterioritat.

La nota final es calcularà amb la mitjana dels resultats obtinguts en les 9 proves.

Avaluació única. Es reconeix com un dret de l’estudiant que, en exercir-lo, renuncia a l’avaluació

continuada. Consistirà en:

- examen tipus test, que tindrà per objecte tot el temari de l’assignatura i les lectures

recomanades per la seva preparació (40% de la nota final) i es realitzarà l’últim dia de classe;

- realització de tres treballs de 5 a 10 pàgines sobre alguns dels temes tractats a l’assignatura

(60% de la nota final). El període per presentar aquests treballs finalitza l’últim dia de classe.

Assignatura 1.2:

• Desviació, control, canvi social i seguretat

1. Primera part. Marcs d’anàlisi

1.1 Anàlisi del canvi, control i desviació social

1.2 Estructura i canvi social a Espanya i Catalunya

1.3 Desviació i delicte

1.4 Teories sobre desviació i control social

2. Segona part. Problemes de seguretat

2.1 Societat del risc i inseguretat ciutadana

2.2 Atur i delinqüència juvenil

2.3 Patriarcat i violència de gènere

2.4 Diversitat i desordre urbà

2.5 Internet i delinqüència a la xarxa

2.6 Globalització i delinqüència organitzada

2.7 Capitalisme i delinqüència econòmica

2.8 Democràcia i corrupció

2.9 Desigualtat social i punitivitat

2.10 Demanda de seguretat i innovació policial

2.11 Tecnologia i seguretat privada

Professorat

Diego Torrente Robles , professor titular del Departament de Sociologia i Anàlisi de les

Organitzacions, UB


ISPC / UB / 2015-2016 14

• Participació a classe i en els fòrums de discussió (20% de la nota final)

• Presentació d’un tema a classe (20% de la nota final)

• Recensió d’una lectura i presentació d’aquesta a classe (20% de la nota final)

• Escriure un assaig sobre el tema assignat (40% de la nota final).

Si l’alumne/a s’acull a l’avaluació única, ho ha de comunicar al professor. L’avaluació única consta de

dos elements d’avaluació: la recensió de dues lectures (40%) i l’entrega d’un assaig (60%) centrat en

un dels temes del programa. En aquest cas, les lectures recensionades hauran de provenir d’un tema

diferent a l’assignat per a elaborar l’assaig. Els criteris d’avaluació d’aquests elements són els

mateixos que per a l’avaluació continuada. Tots els alumnes que s’acullin a l’avaluació única hauran

de fer una tutoria amb el professor.

Assignatura 1.3:

• Sistema de justícia criminal i seguretat

1. La policia en el sistema de justícia criminal i seguretat. La cooperació policial internacional

2. Tutela i garantia dels drets fonamentals

3. El Poder Judicial en el sistema de justícia criminal i seguretat. El procés penal i els agents que hi

intervenen

4. El Ministeri Fiscal en el sistema de justícia criminal i seguretat

5. El sistema penitenciari en el sistema de justícia criminal i seguretat

6. Delictes socioeconòmics, delinqüència organitzada i altres fenòmens delictius

Professorat

• Sergi Cardenal Montraveta , professor titular del Departament de Dret Penal i Ciències Penals, UB

Col·laboradors

• Francisco Bañeres Santos , Tinent fiscal de la Fiscalia de la Comunitat Autònoma de Catalunya i

professor del Departament de Dret Penal i Ciències Penals, UB

• José Ignacio Gallego Soler , advocat i professor titular del Departament de Dret Penal i Ciències

Penals, UB

• Francesc Xavier Hernàndez , director del Centre d’Estudis Jurídics i de Formació Especialitzada,

Departament de Justícia, Generalitat de Catalunya

• Jordi Obach Martínez , Magistrat de l’Audiència Provincial de Barcelona, actualment professor de

l´Àrea d’Instrucció de l’Escola Judicial del CGPJ i professor del Departament de Dret Administratiu i

Dret Processal, UB

• Jordi Puig Vilageliu , inspector Cap de l’Àrea de Coordinació Interpolicial de la PG-ME

• Argèlia Queralt Jiménez , professora del Departament de Dret Constitucional i Ciència política, UB

• Antoni Rodriguez Herrera , inspector Cap de l’Àrea Central de Crim Organitzat de la PG-ME

• Antoni Verger Sans , intendent Cap de la Comissaria General d’Investigació Criminal de la PG-ME

• Pau Valls Escola , caporal de la Unitat Central de Delictes Socioeconòmics i Falsificació de Moneda

de la PG-ME



Com a norma general, l’avaluació és continuada i dins el període lectiu fixat per a l’assignatura.

L’avaluació continuada requereix que l’estudiant assisteixi, com a mínim, al 60% de les hores de

classe presencial i es valoraran els aspectes següents:

• participació de l’alumne/a a les classes (50% de la nota);

• realització d’un treball de 5 a 10 pàgines sobre algun dels temes tractats a l’assignatura (50% de la

nota). El període per presentar aquest treball finalitza l’últim dia de classe. Avaluació única. Es reconeix com un dret de l’estudiant que, en exercir-lo, renuncia a l’avaluació

continuada. Consisteix en:

- examen tipus test, que tindrà per objecte tot el temari de l’assignatura i les lectures recomanades

per a la seva preparació (40% de la nota final), i es farà l’últim dia de classe;

- realització de tres treballs de 5 a 10 pàgines sobre alguns dels temes tractats a l’assignatura (60%

de la nota). El període per presentar aquests treballs finalitza l’últim dia de classe.

ISPC / UB / 2015-2016 16

2. Direcció i gestió de les organitzacions de la se guretat


Resultats d'aprenentatge:

• Conèixer els elements necessaris per a la direcció eficaç de persones i equips de treball.

• Saber utilitzar les tècniques i els instruments per gestionar, formar, motivar i donar suport als

integrants de l'organització.

• Desenvolupar el propi lideratge, el dels integrants dels equips i el dels equips com a sistema.

• Saber aplicar eines per al desenvolupament personal i grupal dels integrants de l'organització.

• Saber dissenyar i aplicar la gestió del coneixement en l'organització.

• Saber aplicar eines per a la resolució de conflictes mitjançant les tècniques de negociació.

• Saber comunicar de forma eficaç.

• Saber definir objectius i planificar el procés per a la seva consecució.

• Saber planificar el treball i la gestió del temps.

• Saber planificar, analitzar i gestionar la informació.

Assignatura 2.1:

• Claus per a l’exercici del lideratge

1. La direcció per significats

1.1 El rol de cap en la direcció de persones

1.2 Missions, visions i significats

1.3 Direcció per significats

2. L’equip de treball

2.1 Quan cal i quan no el treball en equip

2.2 L’autoritat dels grups formals i el poder dels grups informals

2.3 Identificació, motivació, satisfacció i incentiu: diferents cares d’un mateix prisma

3. El lideratge basat en l’acció

3.1 El lideratge basat en l’acció

3.2 El foment de l’autonomia i la delegació

3.3 Els sistemes de control positius: el reconeixement

4. L’equip de treball participatiu

4.1 La participació com a potenciador de l’eficiència i de l’eficiència dels equips de treball

4.2 Els límits de la participació

4.3 De la gestió participativa a la gestió de la participació


5. Gestió dels conflictes en els equips de treball

5.1 Avaluació de les situacions de conflicte

5.2 Bases per a la resolució de conflictes

5.3 Anàlisi de situacions concretes

6. Principals elements i eines per assolir la cohesió dels equips

6.1 Disseny d’una aliança d’equip

6.2 Desenvolupament des pactes previs per construir el disseny de l’aliança

7. Treball amb fortaleses i amb valors propis i de l’equip

7.1 Identificació de fortaleses individuals

7.2 Identificació de fortaleses de l’equip

7.3 Identificació de valors individuals

7.4 Identificació de valors de l’equip

7.5 Actuacions d’acord amb els valors

7.6 Treball des de les fortaleses i els valors

8. Identificació i gestió dels factors limitadors

8.1 En el desenvolupament del propi lideratge

8.2 En el desenvolupament dels equips

8.3 En el desenvolupament del lideratge dels equips

9. Definició d’objectius

9.1 Definició d’objectius individuals

9.2 Definició d’objectius del equip

9.3 Pla d’acció per assolir els objectius

10. Definició i creació d’una estaca pròpia i d’equips

Professorat

• Jordi Vilardell Molas , responsable del Centre de Lideratge de l’ISPC

Col·laborador

• Carles Mendieta Suñé , consultor en desenvolupament organitzacional


Per la pròpia naturalesa d’aquesta formació el sistema utilitzat és l’avaluació contínua. En cada

sessió, l’alumne/a valora el seu aprenentatge i també ho fa el docent. En finalitzar la unitat formativa,

l’alumne/a elabora un pla de treball que també permet avaluar el coneixement adquirit.


continuada. Consistirà en una prova oral sobre la pràctica del lideratge.

ISPC / UB / 2015-2016 18

Assignatura 2.2: • Organització dels sistemes de seguretat

1. Teoria de l’organització i Administració pública. Dimensions analítiques i elements de les

organitzacions policials.

2. L’entorn: els canvis socials i la nova experiència de la inseguretat.

2.1 El panorama actual de les polítiques públiques de seguretat: la dimensió política i la dimensió

tècnico-professional.

2.2 La idea de sistema i el concepte de sistema de seguretat pública.

3. La dimensió sociotècnica en l’anàlisi de les organitzacions policials

3.1 Els organismes policials: la jerarquia i les dependències; l’acció directiva i el comandament.

Els organismes policials: les funcions policials bàsiques.

3.2 Política, gestió i administració de personal. Processos tècnics, factors crítics i indicadors en la

gestió i administració de recursos humans. Estratègies de motivació. Gestió de coneixement,

qualitat, formació i aprenentatge

3.3 Funcions i processos. Funcions bàsiques i anàlisi de funcions. Anàlisi i racionalització de

procediments. La coordinació dels serveis policials al sistema de seguretat pública.

4. La dimensió politicocultural en l’anàlisi de les organitzacions policials.

4.1 Les organitzacions policials com a sistemes polítics. Conceptes bàsics

4.2 Xarxes de poder en les organitzacions policials

4.3 Els actors principals (policies; polítics i assessors) i els conflictes

4.4 Identificació i integració de competències individuals i dels equips en l’organització

5. La dimensió de la supervisió, el control i la millora en l’anàlisi de les organitzacions policials

5.1 El canvi i l’adaptació a l’entorn de les organitzacions. Models teòrics

5.2 Els sistemes de control i d’informació en les organitzacions policials. Dimensions del control.

Quadres d’indicadors de gestió i sistemes de gestió basats en la qualitat.

5.3 La relació amb l’entorn. La participació ciutadana en matèria de seguretat pública. La

confiança en la policia i la legitimitat policial.

Professorat

• Jesus Requena Hidalgo , inspector de la PG-ME

Col·laboradors

• Teresa Carrasco López , cap de l’Àrea de Seguretat, Convivència i Civisme de l’Hospitalet de

Llobregat • Emili Quevedo Malo , comissari en cap de la Comissaria General Tècnica de Planificació de la

Seguretat de la PG-ME

• Jaume Bosch Mestres , Diputat al Parlament de Catalunya

• Jaume Samsó Huerta, gerent de Seguretat i Prevenció de l’Ajuntament de Barcelona



L’avaluació d’aquesta assignatura és continuada. Requereix que l’alumne/a assisteixi, com a mínim, a

cinc de les sessions programades. El 15% de la nota dependrà de la participació activa a classe, el

85% restant, de l’elaboració de dos treballs: un assaig (màxim 6.000 caràcters) i una recensió (màxim

10.000 caràcters).

Si s’opta per l’avaluació única, consistirà en un examen sobre els continguts de la bibliografia bàsica

recomanada treballats al llarg de l’assignatura (40% de la nota) i el lliurament d’un treball sobre un

tema indicat pel professor (60% de la nota). Per superar l’assignatura cal aprovar totes dues proves

amb una nota mínima de 5.

Assignatura 2.3:

• Construcció, anàlisi i aplicació de dades 1. Les dades. Tipus i fonts de les dades. La qualitat de les dades

2. L’ús de les dades en la gestió de la seguretat

3. L’elaboració d’instruments per a l’obtenció de les dades: diagnosi i anàlisi de la realitat social

4. Aplicacions a la gestió de la seguretat

5. Avaluació de la gestió i dels instruments definits

Professorat

• Josep M. Aragay Barbany, professor del Departament d’Econometria, Estadística i Economia

Espanyola, UB

Col·laboradors

• Amadeu Domingo Boyer , intendent de la PG-ME, sotscap de la Divisió Tècnica de Planificació i

Seguretat

• Bernat J. Gondra Bustinza , membre del Gabinet de Seguretat de la Direcció General

d’Administració de Seguretat, Departament d’Interior, Generalitat de Catalunya


Com a criteri general, l’avaluació és continuada, i es basarà en les consideracions següents:

• l’alumne/a ha de participar en un mínim del 60% de les classes de l’assignatura;

• s’avaluaran els coneixements assolits a partir dels treballs en grup, exposats i debatuts a classe

(50% de la nota final);

• participació en les classes, en el fòrum i en el debat del treball desenvolupat (20% de la nota final);

• avaluació dels conceptes bàsics exposats a classe a partir de les respostes a un test.

L’alumne/a que opti per l’avaluació única, ha de presentar i defensar davant del professor un treball

en què analitzi les necessitats en matèria de seguretat o mobilitat d’un espai territorial determinat,

ISPC / UB / 2015-2016 20

elaborant un instrument que aporti elements per a la gestió. Aquest treball, d’un màxim de 60 pàgines, s’ha

de presentar en format paper abans de l’acabament del període lectiu de l’assignatura; la defensa davant

del professor es farà el mes de maig de 2014, en una data que s’acordarà en cada cas concret, i consistirà

en la resposta a les preguntes que el professor consideri convenients sobre el treball presentat.


Matèries optatives

3. Anàlisi i comunicació en matèria de seguretat


Resultats d'aprenentatge: • Reconèixer la informació estratègica i identificar-ne les fonts.

• Identificar els diferents models d'anàlisi de la informació estratègica i els seus possibles contextos.

• Reconèixer la informació estratègica i formular-ne anàlisis crítiques.

• Reconèixer i analitzar els mètodes d’investigació en matèria de seguretat.

• Identificar i saber aplicar metodologies quantitatives i qualitatives en els estudis de seguretat.

• Distingir entre dada policial i dada d'opinió, establint maneres de treballar amb ambdós tipus.

• Analitzar com es crea i es gestiona la informació en matèria de seguretat.

• Conèixer els usos i manejos dels instruments informàtics essencials.

• Reconèixer les tècniques i la metodologia de l'anàlisi de dades.

• Analitzar críticament com es construeixen la realitat i el sentiment d'inseguretat.

• Analitzar críticament els canals de comunicació i informació en matèria de seguretat.

• Conèixer els aspectes sociojurídics de la llibertat d'informació i d'expressió: honor, intimitat i pròpia

imatge.

Assignatura 3.1: • Anàlisi estratègica de la seguretat

1. Models d’anàlisi de la informació estratègica

El procés d’anàlisi estratègica, amb la base del cicle d’intel·ligència parteix del mètode científic. En

aquest punt s’explicarà aquest mètode, així com diverses eines que es poden utilitzar en el procés

d’anàlisi en què es transformen les dades en informació estratègica útil per a la presa de

decisions.

2. Aplicacions de l’anàlisi de la informació estratègica: productes d’intel·ligència estratègica

El resultat de l’aplicació de l’anàlisi d’informació estratègica són productes adreçats eminentment

a descriure, comprendre i preveure. Aquests productes van adreçats als responsables de la presa

de decisions. Tenir clar l’objectiu és el primer que cal saber per determinar quin ha de ser el

producte a elaborar i enfocar correctament el procés.

3. La informació estratègica i les seves fonts. Integració de la informació

Una bona anàlisi requereix la informació més completa i fiable possible. Per aquest motiu és

essencial saber identificar les fonts disponibles per aconseguir-la. En aquest punt s’exposaran les

nombroses tipologies de fonts i recursos d’informació. També es tractarà la classificació i valoració

de les dades i de la informació. Per acabar, es planteja el que representa un altre gran repte a

ISPC / UB / 2015-2016 22

afrontar: la integració de la informació, de manera que després se’n pugui fer una explotació

eficaç.

4. Anàlisi i interpretació de la informació estratègica. Especulació, interpretació i generació d’hipòtesis

L’etapa que sovint es confon amb el global del procés. En aquest punt es revisa el desafiament i

els riscos que comporta la interpretació de la informació disponible, la identificació de buits

rellevants i es presenta com incideixen els diversos processos de raonament a l’hora d’elaborar

hipòtesis i conclusions.

5. Difusió i avaluació dels resultats

El producte de l’anàlisi ha de ser comunicat de forma eficaç i ha d’arribar en el moment oportú.

Sense difusió, pot no tenir sentit ni tan sols encetar el procés. La manera i el moment en què es

produeix la comunicació als destinataris finals dels productes són elements que poden ser tan

decisius com l’elaboració en si mateixa. La revisió del procés, la recepció d’informació de retorn

dels destinataris i l’autocrítica, també han de ser identificats com a fase final de tot el cicle, de

manera que contribuiran a la millora continuada.

6. De la teoria a la pràctica. Plantejaments de casos concrets

Els models teòrics no s’acaben portant a la pràctica de manera exacta. En aquest tema es veuran

casos i experiències de treball concretes, amb l’objectiu de detectar com es passa de la teoria a la

pràctica.

Professorat

• Membres de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra

Col·laborador

• Bernat J. Gondra Bustinza , membre del Gabinet de Seguretat de la Direcció General

d’Administració de la Seguretat, Departament d’Interior, Generalitat de Catalunya


El sistema d’avaluació és, per defecte, l’avaluació continuada, que consisteix en:

• Assistència, com a mínim, del 80% de les hores de classe presencial

• Valoració de la participació dels alumnes a les classes (20% de la nota)

• Realització d’un treball consistent en l’elaboració d’un dcoument escrit, breu però complet, resultat

de l’aplicació del model d’anàlisi des d’una perspectiva estratègica, amb la possibilitat de la seva

presentació a classe (80% de la nota).

Avaluació única. Consistirà en:

• Un examen tipus test, que tindrà per objecte tot el temari de l’assignatura i les lectures

recomanades per a la seva preparació (20% de la nota), i es realitzarà l’últim dia de classe

• Realització d’un treball de 5 a 10 pàgines sobre algun àmbit d’interès consensuat amb el tutor, on

s’apliqui la metodologia d’elaboració des d’una perspectiva estratègica (80% de la nota). El període

per presentar aquests treballs finalitza l’últim dia de classe.


Assignatura 3.2:

• Metodologies d’estudi de la seguretat 1. L’estudi de les metodologies d’estudi de la seguretat, tant de les de tipus quantitatiu com les de

tipus qualitatiu

2. L’anàlisi de la informació que aporten aquestes metodologies de cara al seu abast científic i utilitat

política, amb referència específica a la construcció i l’ús d’indicadors de mesura

Professorat

• Juli Sabaté Delgado , professor titular del Departament de Teoria Sociològica, Filosofia del Dret i

Metodologia de les Ciències Socials, UB

Col·laboradora

• Marta Murrià Sangenís , cap de l’Àrea de Seguretat de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans

de Barcelona


El sistema d’avaluació és, per defecte, l’avaluació continuada, que consisteix en:

• la presencialitat de l’estudiant en un mínim del 75% del temps de les sessions presencials;

• així mateix, l’avaluació continuada es fa a partir de dos components:

- la presentació de treballs per escrit

- la intervenció de l’alumne/a a les classes

• Avaluació única

Consistirà en una prova escrita que permeti en un sol cop acreditar l’assoliment dels objectius

programats i el domini de les habilitats fixades a l’assignatura

Assignatura 3.3:

• Informàtica aplicada: eines de gestió No ofertada en aquest Curs.

Assignatura 3.4: • Seguretat, informació i comunicació

1. Aspectes jurídics de la llibertat d’informació i d’expressió: honor, intimitat i pròpia imatge

1.1 Llibertat d’informació i d’expressió i dret a la privacitat:

- vessant constitucional de la llibertat d’informació, expressió versus honor

- protecció penal: els delictes d’injúries i calúmnies

1.2 El dret a la intimitat: secret de les comunicacions i la inviolabilitat domiciliària:

- vessant constitucional: articles 18.2 i 3 CE

ISPC / UB / 2015-2016 24

- protecció penal: els delictes de revelació de secrets, interceptació de les

telecomunicacions i violació de domicili. Especial referència als delictes contra les

garanties constitucionals relatives a la intimitat

2. Gestió de la informació en matèria de seguretat i canals de comunicació i d’informació en matèria

de seguretat

Professorat

• Silvia Fernàndez Bautista , professora del Departament de Dret Penal i Ciències Penals, UB

• Esther Martín Núñez , professora titular del Departament de Dret Constitucional i Ciència Política,

UB

Col·laboradors

• Mònica Cabestany Garcia , coordinadora dels serveis centrals de l’Àrea de l’Oficina del Portaveu

de la PG-ME

• Xavier Porcuna Miguel , intendent de la Prefectura de la Policia i portaveu del Cos de Mossos

d’Esquadra

• Santiago Tarin Alonso , periodista de La Vanguardia


Avaluació continuada. Per a la valoració de la nota final es tindran en compte els ítems següents:

• assistència a les classes presencials d’un mínim del 70% de les sessions i participació activa en

aquestes, amb la resolució de diferents supòsits plantejats pels docents (20%);

• realització d’un supòsit pràctic en què l’alumne/a ha d’identificar i resoldre les qüestions

problemàtiques suscitades i que han de tenir una estreta relació amb la temàtica estudiada a

classe (80%).

Avaluació única. Consisteix en la superació d’una prova teoricopràctica en forma d’examen oral (50%)

i la resolució d’un supòsit pràctic en què l’alumne/a ha d’identificar i resoldre les qüestions

problemàtiques suscitades i que han de tenir una estreta relació amb la temàtica estudiada a classe

(50%).

També es tindrà en compte la correcció lingüística: l’exercici d’avaluació, de síntesi o única,

presencial o no presencial, que no reuneixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els

dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic, mereixerà la qualificació de suspens, independentment del seu

contingut material (amb nota màxima de 4).


4. Elements aplicats de seguretat i policia


Resultats d'aprenentatge: • Conèixer i comparar casos reals de temàtiques relacionades amb la policia i la seguretat.

• Analitzar i avaluar situacions reals succeïdes i les solucions que s’hi han aplicat.

• Conèixer i comparar casos reals de temàtiques relacionades amb les polítiques i els plans de seguretat.

• Analitzar i avaluar situacions reals succeïdes en matèria de polítiques de seguretat i les solucions

que s’hi han aplicat.

• Identificar les polítiques de seguretat en relació amb diverses formes de violència i avaluar-ne els resultats.

• Identificar les polítiques de seguretat en relació amb els espais i els seus diversos usos i avaluar-ne

els resultats.

• Identificar les polítiques de seguretat en relació amb la criminalitat i les seves formes i avaluar els

resultats de la seva aplicació.

• Identificar el context en el qual es produeix la cooperació internacional en matèria de seguretat i

policia i les institucions i xarxes que la desenvolupen.

• Conèixer els instruments legals, jurisdiccionals i operatius de cooperació internacional en matèria

de policia i de seguretat.

• Identificar les estratègies emprades per les instàncies internacionals de lluita contra el crim organitzat.

• Descriure les formes que adopten les bases de dades legals en el context internacional de

cooperació policial i de seguretat.

• Descriure i analitzar els instruments d'intercanvi d'informació en el context internacional de

cooperació policial i de seguretat.

• Identificar les polítiques europees en matèria de cooperació policial i judicial, reconèixer els seus

aspectes legislatius i avaluar els seus resultats.

• Reconèixer les formes de cooperació tant bilateral com multilateral, en matèria de seguretat i policia.

• Conèixer els principals postulats de les teories sociològiques sobre el conflicte social, criminologia

situacional, ambiental, i ecologia criminal.

• Comprendre les principals estratègies i models organitzatius per a la gestió del conflicte i la

prevenció de la delinqüència.

• Saber analitzar i gestionar conflictes, problemes de convivència i de seguretat locals.

• Saber dissenyar projectes de prevenció.

• Conèixer el desenvolupament històric del rol de la víctima en el sistema penal i els seus fonaments

sociològics i filosòfics, amb connexió amb els discursos socials, polítics i dels mitjans de comunicació.

• Conèixer les característiques pròpies de la "victimologia", la seva significació i l’origen històric vinculat

al desenvolupament de les ciències penals, així com comprendre el seu estatut epistemològic.

• Conèixer la regulació legal relacionada amb l'estatut de la víctima de l’àmbit internacional, europeu,

espanyol i català, tant pel que fa al subsistema d'adults com al juvenil.

• Conèixer les diferències en la fonamentació del rol de la víctima en les diferents perspectives de la

sociologia criminal.

• Conèixer les propostes alternatives a la participació de la víctima en el procés penal i les seves

possibilitats de desenvolupament en el futur.

ISPC / UB / 2015-2016 26

• Desenvolupar la capacitat crítica respecte de les iniciatives legislatives o politicocriminals en relació

amb les víctimes de delictes.

• Reconèixer els marcs teòrics a partir dels quals es desenvolupen els discursos públics sobre les

víctimes en relació amb la seguretat ciutadana i amb la seguretat de l'Estat.

• Adquirir habilitats per debatre des de les diferents perspectives i marcs teòrics la participació de les

víctimes en la resolució del conflicte penal.

• Aprofundir en la comprensió, interiorització i expressió dels valors democràtics d'un Estat social de

dret, així com desenvolupar els valors ciutadans propis d'una cultura de respecte als drets humans

i, en particular, als drets de les víctimes dels delictes.

• Comprendre els diferents valors en què es basen les intervencions en els conflictes penals en

relació amb el binomi víctima-ofensor.

Assignatura 4.1: • Temes policials: anàlisi i discussió de casos pràct ics significatius, passats i recents

Aquesta és una assignatura amb una forta vinculació entre teoria i pràctica, ja que connecta la

metodologia de l’estudi de cas amb les intervencions policials mitjançant l’anàlisi de casos, l’anàlisi

d’experiències professionals, i de projectes d’intervenció reals per tal d’aprendre i posar a prova les

principals tècniques i metodologies de recerca que l’enfocament de l’assignatura proporciona.

Així mateix, aquesta assignatura promou que hi hagi el màxim de participació possible dels estudiants

i promou el treball grupal per a l’anàlisi de casos afavorint la reflexió i l’intercanvi col·lectiu.

Es presentaran dues metodologies per analitzar casos pràctics:

- La proposada per Xavier Coller a “Estudio de casos” de la Col·lecció Cuadernos metodológicos

número 30 del CIS.

- La metodologia del Problem-Oriented Policing de Herman Goldstein.

Es treballaran casos reals en matèria:

- d'ordre públic

- de catàstrofes

- de crim organitzat

- de policia administrativa

- de policia judicial

-

L’anàlisi de casos es farà mitjançant:

- L’exposició a classe per part de tres ponents convidats, comandaments de la policia catalana,

- El treball en grup a classe de casos pràctics, recollits en la literatura científica.

- El treball individual d’un cas pràctic seleccionat lliurament per l’etudiant

(*) Per tal de cursar l’assignatura cal tenir un nivell d’anglès de lector B1.


Professorat

• Antoni Permanyer Fita , comissari de la PG-ME i cap de l’Escola de Policia de Catalunya

• Lola Vallès Port , responsable de Divulgació i Cooperació Internacional de l’ISPC

Col·laboradors

• Cristina Manresa Llop, comissaria de la PG-ME

• Joan Carles Molinero Juncà , comissari de la PG-ME

• Alfons Sarrias Garcia , intendent de la PG-ME


• Avaluació continuada


Aquest sistema avaluatiu requereix que l’estudiant assisteixi, com a mínim, al 60% de les hores de

classe presencial, i es valoraran els aspectes següents:

- la participació i el treball en grup de l’alumne/a a les classes (60% de la nota);

- l’elaboració d’un treball individual de 5 a 8 pàgines que consistirà en el desenvolupament d’un estudi

de cas seleccionat lliurament per l’estudiant seguint la metodologia d’anàlisi proposada a les

sessions presencials i la literatura recomanada (40% de la nota).

• Avaluació única

Es reconeix com un dret de l’estudiant que, en exercir-lo, renuncia a l’avaluació continuada. Consisteix

en un examen sobre tot el temari de l’assignatura i les lectures recomanades per a la seva preparació.

Assignatura 4.2:

• Polítiques de seguretat: anàlisi de casos pràctics significatius, passats i recents

1. El panorama institucional actual de la seguretat pública. Els tres fonamentals de la política pública de seguretat en les societats occidentals actuals

2. La planificació de la seguretat. La planificació en l’àmbit internacional. Institucions internacionals per a l’intercanvi de bones pràctiques. El Pla general de seguretat de Catalunya .

3. La seguretat a l’espai públic urbà. L’orientació a la comunitat i la proximitat en les polítiques

públiques de seguretat. El cas de les policies catalanes

4. Les polítiques de seguretat, entre la prevenció i la reacció. La protecció integral de les

víctimes a Catalunya. El Pla d’atenció a les víctimes de violència masclista i domèstica.

5. La prevenció de la determinades formes de delinqüència patrimonial a la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra. Els plans operatius específics i estacionals.

6. L’articulació d’allò local i allò global a les polítiques públiques de seguretat. La situació actual del procés de creació d’un espai europeu de seguretat

ISPC / UB / 2015-2016 28

Professorat

• Begoña Curto Ferré , subdirectora general de Coordinació de la Policia de Catalunya ,

Departament d’Interior, Generalitat de Catalunya

Col·laboradors


• Amadeu Recasens Brunet , comissionat de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona


L’avaluació d’aquesta assignatura serà continuada. Requerirà que l’alumne assisteixi, com a mínim, a quatre de les cinc sessions programades. El 15% de la nota dependrà de la participació a classe; el 85% restant, de l’elaboració de dos treballs a presentar la darrera sessió de classe. El primer, un assaig d’una extensió d’entre 5.000 i 6.000 caràcters (espais inclosos), en què es valorarà la comprensió de les lectures realitzades, la qualitat de l’argumentació i les conclusions, la claredat en l’expressió i l’estil i la presentació. El segon, un informe amb una extensió d’entre 7.500 i 10.000 caràcters en què es valorarà l’organització de la informació, la claredat en l’expressió, la concisió i l’objectivitat, i l’estil i la presentació.

Si algun alumne/a vol optar pel dret a l’avaluació única, aquesta consistirà en un examen sobre els

continguts de la bibliografia bàsica recomanada treballats al llarg de l’assignatura (40% de la nota) i el

lliurament d’un treball sobre un tema indicat pel professor (60% de la nota). Per superar l’assignatura

cal aprovar totes dues proves amb una nota mínima de 5.


Assignatura 4.3:

• Comunitat, entorn i prevenció Aquesta assignatura es realitzarà conjuntament amb el Màster en criminologia, política criminal i sociologia juridicopenal que organitza la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona.

1. Plantejaments teòrics 2. Gestió del conflicte i prevenció del delicte 3. Estudi de casos en entorns locals

Professorat

Departament de Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions, UB


L’avaluació d’aquesta assignatura serà continuada. S’avaluarà la presentació i discussió a classe de

les principals aportacions de la comunitat científica internacional (30%) i la presentació d’un projecte

final d’anàlisi d’un cas (estudi d’entorns locals urbans) que pot presentar-se com a projecte de recerca

o com a projecte d’intervenció i prevenció (70%).

Si algun alumne/a vol optar pel dret a l’avaluació única, aquesta consistirà en un examen final escrit

amb preguntes sobre els continguts de l’assignatura, que equivaldrà al 100% de la nota final de la

matèria. S’avaluarà la capacitat de relacionar conceptes de l’assignatura. Els materials de lectura i

continguts que seran avaluats a l’examen són els que consten a la bibliografia del programa.

Assignatura 4.4:

• El dret envers les víctimes No ofertada en aquest Curs.

1. Victimologia: nocions, classificacions i contextualització històrica i social

2. Grups especialment vulnerables als processos de victimització social

3. Victimodogmàtica

4. Víctima i procés penal

5. Programes d’ajuda i assistència a la víctima. Les diferents vies d’intervenció, gestió, solució

del conflicte

Professorat

Víctor Gómez Martin (coordinador), professor titular del Departament de Dret Penal i Ciències

Penals, UB

ISPC / UB / 2015-2016 30

Assignatura 4.5:

• Aspectes legals i operatius de la cooperació polici al internacional

1. L’espai de seguretat, llibertat i justícia (ESLJ)

1.1 La creació de l’espai de seguretat, llibertat i justícia (ESLJ)

1.2 Elements que integren l’espai de seguretat, llibertat i justícia: especial consideració a la

cooperació policial i la cooperació judicial en matèria penal

- L’euroordre com a instrument de l’ESLJ. Antecedents i règim jurídic

- Les agències dins de l’ESLJ: Frontex, Europol, Eurojust 2. La cooperació policial nacional i internacional en l’àmbit del tràfic d’éssers humans

2.1 El tràfic d’éssers humans

- Descripció del fenomen

- La normativa penal i d’estrangeria en relació amb el tràfic d’éssers humans

- La lluita policial en l’àmbit del tràfic d’éssers humans: les competències dels diversos cossos

policials que operen a Catalunya

- Aspectes operatius de la cooperació policial en aquest àmbit

-

Professorat

• Markus González Beilfuss , professor titular del Departament de Dret Constitucional i Ciència

Política, UB

Col·laboradors

• Xavier Cortés Camacho , sotsinspector Cap de la Unitat Central de Tràfic d’Éssers Humans de la

PG-ME



L’avaluació continuada requereix que l’alumne/a assisteixi, com a mínim, al 60% de les sessions

presencials, i es valoraran els aspectes següents:

• participació i aprofitament de les sessions presencials: 40% de la qualificació final;

• realització d’una prova final de caràcter teòric i pràctic, que computa el 60% de la qualificació final.


continuada. Consisteix en la realització d’una prova única, de caràcter teòric i pràctic, sobre el conjunt

dels temes de l’assignatura.


Treball de final de màster (TFM)

Caràcter: obligatori


Resultats d'aprenentatge: • Resolució de problemes complexos.

• Aplicar els coneixements adquirits.

• Buscar documentació científica i gestionar una base de dades bibliogràfica. Saber on i com es pot

trobar la informació per a les investigacions.

• Analitzar el disseny i la metodologia d'un estudi empíric.

• Discutir els continguts i resultats de les investigacions publicades.

• Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat: capacitat d'anàlisi, síntesi i d'aplicació del coneixement a

la pràctica.

• Capacitat de prendre decisions i d'adaptació a diferents situacions específiques en les quals el

coneixement sobre la seguretat pot plasmar-se.

• Redactar una memòria escrita a partir dels paràmetres de qualitat formal i substancial establerts per

la normativa de la Facultat i de la Universitat sobre els treballs de final de màster.

• Defensar oralment davant d'un tribunal el desenvolupament del pla de treball i els resultats

obtinguts al llarg d'aquest període.

Continguts: El TFM té com a objectiu demostrar que s'han adquirit les habilitats i les competències que s'hi

ensenyen. Aquestes es refereixen a l'anàlisi científica de la realitat de la (in)seguretat, al disseny de

plans i a la intervenció en problemes de seguretat, a l'anàlisi i avaluació de polítiques i a la direcció i

gestió d'organitzacions de seguretat.

El TFM consisteix en la presentació d'un projecte o informe que tingui com a objectiu general

qualsevol dels següents:

1. analitzar situacions o problemes de seguretat o qualsevol aspecte relacionat (en aquest cas, el

format del TFM pot ser un projecte o informe d'investigació, una anàlisi de riscos o bé un informe

jurídic);

2. plantejar una intervenció sobre aquesta realitat (formats d'un pla d'actuació, pla de seguretat, pla

de prevenció o pla estratègic);

3. avaluar actuacions o polítiques de seguretat (formats de projecte o informe d'avaluació, o una

anàlisi de polítiques);

4. la intervenció en algun aspecte organitzatiu i de gestió (projecte o pla de reforma organitzatiu).

ISPC / UB / 2015-2016 32

Els projectes o informes del TFM han de seguir els criteris formals que estableix la normativa

específica de la Universitat de Barcelona. Han de tenir, com a mínim, un objectiu, una metodologia,

una anàlisi de resultats i unes conclusions. També poden incloure recomanacions.

Els treballs han de basar-se en dades contrastades i tenir una qualitat científica.

Cada alumne/a comptarà amb un tutor ―titulat/ada superior especialista en el tema― proposat per

ell/a i que haurà d’acceptar l’encàrrec; posteriorment, ha de ser aprovat i designat per la Comissió.

Per a avaluar els treballs, el Màster comptarà amb una comissió de tres membres especialistes en la

matèria designats per la Comissió del Màster.

L’estudiant presenta i defensa el seu treball en sessió pública davant d'aquesta Comissió. La

presentació és oral. Una vegada finalitzada, l'estudiant ha de respondre les preguntes, els aclariments

o les observacions que li efectuïn els integrants de la Comissió. Al final, la comissió redacta un

informe sobre el treball i el qualifica.

Tutors/es

• Josep M. Aragay Barbany, professor del Departament d’Econometria, Estadística i Economia

Espanyola, UB

• Xavier Arbos Marin , catedràtic de Dret Constitucional, UB

• Sergi Cardenal Montraveta , professor titular del Departament de Dret Penal i Ciències Penals,

UB

• David Carpio Briz , professor del Departament de Dret Penal i Ciències Penals, UB

• Begoña Curto Ferré , subdirectora general de Coordinació de la Policia de Catalunya, Departament

d’Interior, Generalitat de Catalunya

• Silvia Fernàndez Bautista , professora del Departament de Dret Penal i Ciències Penals, UB

• Víctor Gómez Martin, professor titular del Departament de Dret Penal i Ciències Penals, UB

• Carles Mendieta Suñé , consultor en desenvolupament organitzacional


• Juli Sabaté Delgado , professor titular del Departament de Teoria Sociològica, Filosofia del Dret i

Metodologia de les Ciències Socials, UB

• Diego Torrente Robles , professor titular del Departament de Sociologia i Anàlisi de les

Organitzacions, UB

• Lola Vallès Port , responsable de Divulgació i Cooperació Internacional de l’ISPC

direcció estratègica de seguretat i policia · 2018-04-12 · 1.1 reptes actuals de la seguretat...

Documents