UNA ENQUESTA (*)

Els în!eI"Iectuals i Europa--Pels homes de la meva generació, l'es- Doncs bé, jo dic això : si co;cm queperit europeu, abans de la guerra, es con- l'esperit europeu existeixi, cal rependre'1 afonia bastant .amb la idea de civilització, base de la infància. Això depèn del cos

i com que no teníem el sentiment que una d'ensenyament, els membres del qual han

tal idea pogués trobar-s e en perill, no sen- d'ésser els nostres principals collaboradors.

tíem sobre ella cap inquietud i no formàvem No farem res sense ells. Si no portem da-

cap desig. Es durant la guerra que ad- vant el cos d'ensen yament la qüestió de

quirírem una forta consciència d'Europa i l'Europa futura i de l'esperit europeu, po-

del que representava en el món ; jo pensava drem resignar-nos, no a lla mort d'aquest

aleshores que no hi havia res que un dia esperit, sinó a la seva desaparició provi-

Drets : Duhamel i Legeais. Asseguts : Mauriac i Daniel-Roes

^g

EL FRONT IMPOPULAR— Aquí esfem per a fof el que convingui, excepfuanf eleccions

Any VII, Núm. 358-Barcelona, dijous, 26 desembre 1935

A la pàgina 5:

Poesia i prosa del camerino, per Carles SoldevilaA la pàgina 6:

Premi Folguera 1935. Josep Maria de Sagarra, per Joan TedorPremi Crexells 1935. Ernest Martínez Ferrando, per Martí

de RiquerA la pàgina S:

Joan Serra, pintor, per Just CabotPreu: 30 cèntims - Ronda de Sant Pere, g Telèfon 2259 2 : Subscripció: 3'50 pessetes trimestre

Fesfes i n fangiblesEls nostres lectors es faran perfectament

càrrec — ho esperem — del caràcter intan-gible de les festes d'aquesta setmana, grà-cies al qual s'ha retardat lleument la sortidad'aquest número. D'haver volgut fer-ho alrevés, és a dir avançant-ne l'aparició, nopodíem recollir amb l'amplitud que merei-xen aspectes tan importants com la conces-sió dels Premis Crexells i Iglésies, efectuadadilluns dia zg.

cava.¿ autoritat de la eva mare, renyavael servei, bo i desplegant una energia de Jovenfuf eternacircumstàncies i s'entortolligava una bufan-da al call, tot exclamant: Ea senyor Joaquim Cases.Carbó eoncor-

¢i—Quines males condicions que té aquest ria al Premi Folguera. Aquest, com és sa-

but, ha estat atorgat a Josep Maria deAleshores venia el tapisser• per a clavar Sagarra. El venerable assagista I poeta, perd,bordons a totes les escletxes, penjar conti- no es descoratja ni s'amarga.natges i coIlocar catifes, mentre la mes- ! — Me n'alegro molt — deia — que Sagar-tressa encenia una estufa de petroli al men- ro hagi tingut el premi. 'Es amic meu i unfiador, una altra al passadís i una altra a ¡ gran poeta. No perquè jo no l'hagi tingutla cambra-despatx de Jeroni. Advocat sense he de descoratjar-me : encara tinc temps,plets, es fierava inútilment que algun client -1 em sento jove i animat.

1truqués la seva porta i matava les hores ` El senyor Cases-Carbó té, si no anem er-ullejant diaris i revistes, plens tots de temes rats, setanta-vuit anys.d'hivern. Fins House and Garden i Vague ! Magnífic exemple ei seu per a l'arribismededicaven llur edició de mitján desembre al desenfrenat i la depressió d'ànim !Christmas, poblant la imaginació de Jeronid'avets gelats, teulades nevades i caputxesde llana. Un parent esportiu el visitava lesvetlles i Qrovava de convèncer-lo perquè can-viés de sistema de vida :

—El que hauries de fer és dutxar-te cadamatí amb aigua bert : fresca.; fregar-te ambun rus tot el cos i .després fer uns quantsexercicis davant el balcó obert. En tot 'eldia no tindries gota de fred i engegaries albotavant els draps i franelles que et donenl'aspecte d'un setmesó. Ah, i els dissabtes,cap a la Molina falta gent per a rabejar-teamb la neu !

Jeroni, però, a penes se l'escoltava i àdhucarribava a sentir un odi instintiu vers aquellparent que així maltractava el fred, cosasagrada, mentre pels seus dintres repetia,a manera de reparació, la cançó vella :A Winter morning :

A començameïts de desembre, el fred delcarrer es ficava dintre l'ànima, ja de sigebrada, d'En Jeroni i l'arraulia de talguisa, que gairebé no gosava sortir de casa,i això que tot just arribava a la trentena.El més lleu corrent d'aire li causava tantabasarda, que quan trobava una porta migoberfo. hi havin un desct de temps : invo-

Els Dijous e- Blancs

EL FREDOLIC

MIRADOR INDISCRET

no hagués d'ésser replantejat ; l'Europa, lanostra Europa s'havia enfonsat!

Acabada la guerra vaig consagrar-meamb entusiasme a Qa salvació d'Europa.He recorregut el continent de cap a cap,esmerçant-me a nuar i cultivar relacionsd'amistat amb tots els intellectuals d'Euro-pa. He passat quinze anys celebrant l'Eu-ropa i durant molt de temps he tingut lasensació que existia, que es declarava pertot,que la salvació d'Europa, en una paraula,tenia tanta més raó d'interessar el món,que es confonia amb la causa de la pau.

Això era ahir. Què ha passat d'ahir ençà?Una cosa extraordinària, sens dubte. Unenorme, un horrorós silençi ha caigut sobrel'esperit europeu. Havíem tingut, tots,aquesta impressió sorprenent que l'esperiteuropeu estava colpit d'estupor, que un des-coratjament infinit s'apoderava dels obrersde l'Europa futura i ens preguntàrem siaquesta Europa no era una pura construc-cIó de l'esperit i si, com a tal, era unarealitat suficient i rigorosa. L'Europa, lanostra !Europa intellectual, no representagairebé res per a la majoria d'aquests ho-mes que se'n diuen els homes del carrer.Si s'analitza la població d'una gran ciutatcom Berlín o París, hom es veu obligat areconèixer com és de petit el nombre deciutadans capaços de sentir amb força queuna nova guerra europea representarla unaguerra civil i que el geni d'Europa no potviure i prosperar sense que la concòrdiasigui proclamada en la societat europea.

No sóc un somiador polític, un utopistade míting electoral. No vull abandonar aunes quimeres una vida ja més de mig con-sumida ; però com el metge que està a laseva milena vegada de trobar-se amb lamort i que en comprèn tots els signes, esticsegur que uns grams ierills van a fer odesfer l'Europa, que l'Europa no pot triar,que II cal o declarar-se o morir.

En aquest treball d'edificació i d'explo-tació de l'Europa, quina és, quina ha d'és-ser la posició de l'intellectual? Esperaràque els diplomàtics hagin acabat llur imex-tricable partida d'escacs? I que els comer-ciants hagin cent vegades refet i esquinçatllurs contractes? No té la seva tasca, laseva obra, sense les quals totes les altresno serien més que ombres i fum?

En previsió d'esdeveniments que, ho es-pero, no es produiran, perd que formen unafeixuga amenaça, els intellectuads tenen eldeure de vetllar. Assegurar la guàrdia del'esperit europeu en perill ; assegurar laseguretat del Sentiment europeu en els nos-tres cors i en les nostres obres ; ens calvetllar al capçal de 1 tEuropa, si volem quevisqui. Perd si demà el món entrés enconvulsió, hi hauria esperits que serien encerta manera les vestals de l'esperit euro-peu. Reconec que és ben poca cosa. Quèpodem fer encara? Certament, continuar lanostra acció personal. 1 el que avui emsembla més important, és que els inte•lec-tuals saben que llur acció no és mai unaacció directa. Podem alimentar d'idees, defórmules i d'imatges la resta de la hurra-nitat. Però fora d'aquesta acció, en tenimuna de més profunda, més segura, la queexercim sobre les ànimes joves. De fet noes transformarà gaire ]'opinió d'un home apartir d'una certa edat, , però la substànciad'un infant és tendra...

Desitgem als nostres amics

unes bones Festes i un any nou

millor que el vell.

Perles feafralsLa discreció és habitual en el membres

dels jurats dels premis literaris. Però devegades traspua alguna cosa...

Així, per exemple, podem oferir als nos-tres lectors dues perles pescades en dues

obres de les presentades all Premi Iglésies((BARONESSA (amanyagant-la).--Filla meva,

reflexiona... El que estàs fent no té nom...Ho veig confós.., com cls estels de quartamagnitud.,

D'aquesta altra perla, en respectem l'or-tografia :

((MARIO. — Pero, expliquis.»ADRIANA. — Si, seré més explícita ; això

és lo que tu vols, veritat? Hi ha urna donaque necessita quelcom més fort i amb mésImpuls del que té... Sent que la carn l'hicrema i la sang l'hi bull... i en la part méssensible del cos es aon s'ajunta tot.., i,allavors, t'he necessitat de cercar lo quedesitja,

((MARIO (sapiguent ja lo que vol dir). —Per fi em penso haver -la arribat a compen-

drer.. (Coca; de ü No ç'rec que n_'hag-d'aribar a ]'esca del ` pecat

OrnitològicaEl Casal de la Plana den'Ti• ha obert a

la Federació Comarcal de Catalunya unaExposició de Canaricultura q'ie ha sorprèsels mateixos socis,

En Campdelacreu, president de ('entitatausetana, s'esforçava a justificar l'exhibiciódels moixons granívors :

—La nostra comarca ha estat sempre refi-laire, tant pel que fa als océlls corn alspoetes.

—1 els prosistes ?—preguntà En Danés.—Fora d'En Manuel Brunet, que cada dia

refila dintre una gàbia daurada...

Higiene mental

Mentre es celebrava la Setmana d'1igie-ne Mental, al Coiiseum, no sabem si ex-pressament, projectaven rm film de boigs.El film com a drama era un de tants, peròcom a document dels hospitals americansper a boigs era excel•ent. D'altra banda, hihavia una escena d'allucinacions que estè-ticament era 'una delícia.

El públic va divertir-se molt amb les co-ses que feien i deien Is folls.

Al cap de pocs dies, en una sessió de laSocietat de Psiquiatria va haver-hi discus-sions, baralles, votacions, gestos irats, acti-

tuds còmiques. Tot plegat s'acabà a lestres de la matinada.

Un psiquiatra on sortir deia als altres—I qualsevol li fa creure a la dona que

ara surto d'una sessió científica!Però el varen aconsolar dient-li:—Qué t'ha divertit més, això o d film

dei Coliseum?I varen convenir que la sessió científica

havia estat molt més divertida. Tant, queel Dr. Córdoba recordava aquella frase d'unboig que parlant dels metges del seu mani-comi deia :

—L'única diferència entre ells i nosaltres,és que élls tenen la clau i nosaltres no.

Un dobleS'ha pogut observar que l'advocat J. M.

B., a cada nova rcpresentació de PaulinaSingerman, es trobava més a prop de l'es-cenari.

—Quina admiració més encesa!—li féuun collega.

—Oh, és que m'he adonat que el galasjove Nicolás Fregues té una gran semblançaamb mi, i ja compendreu que frueixo deveres!

Perquè el nom Pací la cosaEn Cristòfol Mestre, director de l'Es-

tació Enoiógica de Vilafranca, ha resolt,al cap d'una comissió de vinicultors, anome-nar el futur vi tipus del Penedès, equivalental moelleux francés, vi supermadur,

Francesc Pujols, de Martorell, s'escamà— Em recorda massa el ((super-tango»,

Potser que en diguéssim «pastós»!

Climes

La Casa del Penedès radià, a les vuit deiihatí, la Fira de Sant Tomàs de Vilafrancai a tal objecte la junta directiva es traslladàamb En Gols, de Ràdio Barcelona, a lacapital penedesenca.

Els núvols gris perla, els galls, les page-ses, tot estava tan a punt de caramel, queal doctor Valero li sabia greu de nb podertransmetre-ho amb la deguda propietat mit-jançant el speaker i els diàlegs:

—El dia que la televisió sigui cosa cor-rent, no ens caidrà gastar tanta saliva!

Popularifaf desgraciadaA un metge, que per a entendre'ns ano-

menarem Dr. Sistacs, en sortir de casa, ladona li diu

—Aquesta nit he de sortir i no tinc mit-ges. Me'n vols comprar unes?

El metge marit respon que sí amable,i quan és al carrer fent les visites es recordade les mitges precisament quan' passa perdavant d"una botiga de la qual és client.Comprar--les allí li fa una certa vergonya;el coneixen, va sol, és jove encara i hi hatantes interpretacions possibles ! Tira unesquantes passes més enllà i es fica en unabotiga on no ha entrat mai encara.

—Miri, voldria unes mitges,—Com les vol?—Què vol que li digui, jo, ara!I el Dr. Sistacs escull una mica de pressa

sense fixar-s'hi massa. Quan és l'hora depagar, atabalat dóna diners de massa i ambgran esbalaiment sent que Ii diuen

—Sobren cinc cèntims, Dr. Sistacs.1 el metge descobert surt al carrer no

sabent qué maleir, si les mitges o una rosaque li surt a cada galta.

Presenfacions dobles

Al' Lyceum Club, un dimarts, Jeroni Mo-cagues hi dóna una conferència. La presi-denta de la casa, Maria Baldó, el presentafent-ne l'elogi; el conferenciant comença elseu parlament agraint l'elogi, que natural-ment troba excessiu.

Al divendres següent, el mateix conferen-ciant dóna una altra conferència al Casaldel Mes tre, la degana de la casa el presentai, és clar, ha de fer-ne l'elogi. Però aquestavegada la degana també és Maria Baldó, laqual fa un gran esforç per no repetir-se dientles mateixes coses de l'altre dia.

Jeroni Moragues s'aixeca i Ii diu—No us hi amaineu, que si no, aquesta

setmana vós i jo acabar(em ballant uns ri-godons.

sional, podem resignar-nos que quedi comun joc acadèmic i una veritat de saló...

Georges Duhamel, la mirada del qualté el to blau de les fonts, alça el cap iamb la calma d'un home que ha maduratu.na ,posició, prossegueix

—Tot esperant ]'adveniment d'aquest es-perit i de dies millors, refaig tot sol ('Eu-ropa en el , meu cor. Però cal que unessinceres • i generoses teni`ptatives en favord'un esperit europeu no puguin ésser, du-rant aquest temps, ridiculitzades irrisòria-ment. Cal que no es pugui interpretar elmeu desig duma Europa futura en desfavorde França. Això significa en altres termesque la collaboració de les nacions civilit-zades és indispensable a la marxa d'unacivilització. La crido amb tot el meu cor.Però estic decidit a no oferir cap presaa les astúcies de certs partidaris de l'es-tranger, que podrien imaginar-se que per-qué desitjo ('Europa, abandonaré França.Tot això, per acabar d'una vegada per sem-pre amb ]'absurda qüestió dei nacionalismei de 1'intennacionalisme, Hi ha massa gentque s'imaginen que per .abordar la idead'una coilaboraoió internacional, els calapartar-se del seu país : és una idea ab-surda i grossera. Cal que l'arbre tinguisòlides arrels en el sòl nacional i és nomésa aquest preu que pot estendre les sevesbranques per a deixar caure els seus fruitsa ]'altre costat de la paret. Repeteixo : ar-rels d'antuvi ; intelligéncia i amor del sòl.No m'aparto pas, en suma, del que escriviaen Geografia cordial de l'Europa : «sóc uneuropeu de París i voldria ésser, transfor-mant la frase de Goethe, un francès ciutadàdel món ».

GEORGES DUHAMEL

(Copyright Opera Mundi)(*) . Vegi's MIRADOR, • n.°s 356 1357.

A11 the twigs and branches •Spangled with the frostGain in silver beautyFor green glory tost.

A les envistes de Nadal, Jeroni rebé unainvitació per assistir a la 'missa del galld'un convent ved. Com que ja no li esqueiafer pessebre i els discos d'El tuno que tantuno i El Rabadà eren ratlladlssims de to-car-los vint-i-cinc anys seguits, pensà queuros mica de ferrets i pandereta li augmen-tarien la tendresa, a l'extrem de considerar-se rabadà ell 'naleix, amb samarra i calcesde vellut, i, desafiant la serena, s'hi dirigí,enfundat dintre un abric de pèl de camell.

Els marbres del temple semblaven mésbrunyits i les lloses recentment rentades lidonaven la setrsaciá de cristalls de glaç. Nosabia ben bé d'on, però era evident queper les vidrieres imatjades o per les porteslaterals passava un aire gèlid. L'únic abri-gall confortable, construït amb roure da-munt una tarima de faig, se li oferí enforma de confessionari i s'hi entaforà, de-cidit. Un barbablanc l'acollí cordialment,i en respondre Jeroni que encara era solter,li aconsellà que es casés : «Tantes noies ex-cellents com hi ha, que només desitgen un.bon home que les faci felices, els administriels béns i les porti á passejar !a I n'hi asse-nyalà , una, de Qassament discret.

Jeroni digué que sí, j erò en trencar laDiagonal ja reflexionava: «Es capaç d'ésseruna xicota que li faci illusió dormir enllit de matrimoni i, si té mala jeia., emdescotxarà cada dos por tres!»

5.

«Delikates sen»

Octavi Saltor representà molt bon paperal lonx donat en ocasió de la reobertura d'uncafé-restaurant.

El propietari, molt satisfet de la presèn-cia i comportament de l'edil i altres pro-homs, fins arribà a expressar el seu conten-tament pe. ràdio.

Un condeixeble d'En Saltor, que tambéhavia participat dels emparedats i del Mo t,constatà :

--Veig que ara tens més aflció a polsarla vara que la lira!iInsígnies

Les invitacions per a la conferència deGil Robles al Gran Price, anunciada peral diumenge vinent, han causat gran dis-gust als optimistes del carrer de la Diputa-•ió, pel fet 'que al dors porten estampadauna figura tétrica amb creu, escala, espon-ja, llança, claus, .martell i estenalles, totlligat per una cinta on es llegeix claramentINRI.

En Pompeyo Claret ec'n pfaüyla . •

- 'Sea dicho con todos los respetos, pero,

la verdad, no me parece a propósito parainfundir esperanzas,..

Antonet quan treballava amb Grock (Antonet, barce-loní de cor, ha volgut que el sea cos sigui enterrat

a Barcelona)

¡NERVIOS®S!Prou de patir inútilment, gràcies a les acreditades

6RAGEES POTENCIÁIS DEL DR. SOIVRÉque combaten d'una manera cómoda, ràpida i eficaç laNl e u ra stè n 1I

mpofeneia (en fofes las seves manífeefaciona),mal de cap, censam.. menEnI, perden de

^'i remar pendonee bíf rporrd, . nerviosos en gen e nervio.se, palpifacioss, hiferisme

i fzaeform nerviosos en panera) de la

dones i te ta a6 Erea£oea orgánies que tin 7uin per causa o origen esgota.meo£ nerviós,

. Lea Gragees potenclals del Dr. Solvré,mb que un medicsmenf eón un element ciscada) del cervell, medul'le i fot el sistema nerviós, regrae.ranf el vigor sexual propi de I'ede`, conaerven5 le salut 1 prolongant la vida; indicades especialment ala asgo.£at• en la seva leveetut par fofa mena d'earesaor, ab que verifiquen treballs ezceasius, tan£ Salo com moral.o in£el'lectuale, eeporHsfea, hornee de áènciee, financiera, srELtea, comer ciante, induetdala, pensadors, efa.,econaeguln£ sempre, smb lea Grageas potencials del Dr. Soivrí, tots e6 eefecços o exercicis Eàdlmenf1 diapeeanE I'orQanisme per repeedre le sovint i amb el màsin resultat arribant a t'extrema vella. i sen .eviolentar 1'orqanisme amb energías pròpies de la joventut.

Baa4a pendre un flaacb per convèncer-se'n

Y1oda a 6`60 pta., fiaseó, en tetas las pdnclpals farmàcies d'Eapmta, Portugal 1 Amàrica

NOTA. — Drtg/nhu • framdM! O25 pu. w ag.Jk de torró pel al Laboreferie 9dka-ferQ, eerrer dei Ter, 14, Barcelons, reb. ., 1Jtbre espiiceHu ,obn long)). d nnro(Jla,nent 1 tracta..,,e• t dagae.e.r rJafrau

Festes litúrgiques, pessebres, ciris, càntics,arbres florits de presents i llumetes virola-des, fatxades ornamentades, catedrals escla-tants de lluminàries, festes paganes de lataula i del ventre. Heus ac, l'alleluia im-mensa del món sencer en aquesta jornadade festa. Festa de Nadal. Un cop cada any.

A Anglaterra és el Christmas; a França,Noé'; a Itàlia, Natale; a Alemanva, Krist-nacht ; a Rússia, Crotxaun ; a Polònia, Wi-lia ; a Romania, Cracium ; a Castella, No-chebuena, i a casa nostra, Nadal.

Es una nit com les altres, i no obstant,ben amarada de po'esia i de tradició que esperpetua a través dels temps, no pot passardesapercebuda en cap pol ni en cap tròpicd'aquest univers que és la sacietat humana.La nit de Nadal tothom la sentirà i la cele-brará a llur manera.

Fins els que de units treballen en copsaranels efluvis. IEs 'en aquesta nit que, en tesoficines del telègraf, al llarg de tots els ca-bles, en totes les terres, hi circula el mateixtext en significació. Un incommensurablemot d'ordre que va i ve a través de totes lesfronteres i les mars, com un espinguet inter-mitent : Merry Christmas.,, Joyeux Noel...Bon Nadal. En començar la festa, a les sor-tides deis reveillons de les ciutats de tots elscontinents, emn aquelles hores de color • tren-cat de les matinades entelades, els despat-xos telegràfics s'amunteguen en les agènciesdel cable. A les redaccions dels diaris delmatí, on el treball nocturn és intensiu, noes sostreuran als ecos de la diada. Les lino-tips aniran marcant, amb llur to reticent,els darrers comunicats de les agències...

Washington, zç. — El President Roose-velt, en previsió del pròxim Christmas, aca-ba de fixar que el contingent de vins d'im-portació...,,

Potser que algun comunicat datat de Har-rar o bé d'Asmara enterbolirà la poca aten-ció del lector en un tal dia ja d'antuvi pocdisposat a encaparrar-se antre els prepara-tius i la digestió forçada. D'allò que endiuen la marejada política tampoc n'hi hau-rà. Els jefes, caudillos i altres personatgeshauran deixat d'esgarrapar-se per un bonparell de dies. En canvi us donaran novesde Berlín, on 'H'itler haurà decidit per a lafesta de Nadal que l'Església nacional-socia-lista faci tal o tal altra cerimònia oficiali que a Londres la importació de galls din-dis d'enguany ha estat una cosa seriosa.

" Ultra l'editoriail formulari •que el redactoren cap etzibarà a raig d'estilogràfica, felici-tant els lectors, hi haurà l'article d'ameni-tat amb . l'estadística de l'aviram venuda enels mercats, les tones de torrons lliurades iel cop d'ull general a l'animació de la festa.

Eils amants de passar la nit a casa dedi-cats a les tradicions casolanes no podranevitar la temptació de connectar l'aparell deràdio i cercar tal o tal altra estació emissora

llunyana per sentir un doll de música d'or-gue o els càntics solemnials de ]'escolania

d'una vella catedral a l'hora de la missa delgall. Un xic més tard, quan les catedralshauran acabat la pompa, tota la radiotele-fonia esclatarà en una gatzara frenética dejazz i de cridòria, en un vaitot bacanalesc.Les ones trepidants d'un eco estrident defollia els portaran el tumult de les multituds

Pre¢aratius nadalencs d'un gran magatzem parisenc

de mil dancings a l'hora que el reveillon nit — . El subway i l'elevated transportarancomençard després de mitja nit. L'hora en un carregament humà enfarfegat de totaquè comença la treva. Una hora màgica en mena de paquets. Harlem i Chinatown bu-què en els lloes on la nit es celebra joiosa- lliran d'una rivada humana desbordant.ment hom pot veure aquells senyors tan América serà aqúesta nit una gran disbauxagreus i coneguts, tan respectables i vemtruts, d'U. K., de presents bescanviats, de Santaministres, banquers, industrials, burgesos i Claus amb levité vermell i ribets de cotóaltres forces vives, fins al més trist contri- fluix, i el xampany extra dry godt americainbuent, posar-se un tricorni de paper vermeil, farà el seu resurrèxit entre batallons de girisacceptar una trompeta de cartó i fer un que ballaran fons a rompre's les cames,xivarri inconscient amb una cara insospi- Pertot arreu la mateixa festa. Ningú notada, pot sostreure's de odlebrar-la. De Iglq a 1918

A Londres, en tal dia com avui, Monsieur els combatents passaren les nits de NadalCedard, el cuiner francès de S. M. el rei uns en el mar, altres en el fang de les trin-Jordi, haurà compost amb les seves pròpies xeres. Hem sentit parlar d'aquells Nadals,mans e1 tradicional pastís gegantí tot embe- d'una tristesa i d'una poesia intensa, a ha-llit de sucreries d'art i •caramel, el qual dos mes que els visqueren. I)'un camp i de l'al-criats enguantats pujaran solemnement, en- tre hom sabia que aquella nit era Nadal, imig de d'admiració, ingènua i ben britànica, fos qui fas, creient o incrèdul, fanàtic o pagà,dels prínceps i de tota la família reunida. tots sentien que una profunda impressió re-A Fleet Street, a Piccadi'11y, a Haymarket, I ligiosa els corprenia. Llavors, per una nit,

el national pudding ocuparà el lloc d'honor,mentre S. M. rebrà munts de bons desigsde les Indies, del Canadà, d'Austràlia i men-tre els coloms, despertats sobtadament delseu jóc de cada nit per les grans orgues dela catedral de Sant Pau, volaran, esmaper-duts entorn dels campanars.

A Nova York, l'Amèrica tornarà a ésserrica — encara . que això sigui per una sola

festes...

PREOCUPACIO PELS REGALS

L'alegria de les festes que s'atansen comporta unapreocupació pels regals.

Les creacions J. ROCA - joieria, rellotgeria, argen-teria - són la resposta definitiva que Ireu d'oposar a

la vostra indecisió i als vostres dubtes,

les creacions J. ROCA - perfectes i amb la marca

inesborrable de la distinció - representen una gran

gamma de preus i una varietat d'objectes dins una

mateixa quali4at insuperable i única.

J. ROCA JOIER • Passeig de Gràcia, 18

....2 . ;1UDR 26-XII-35

LÄI'E RITIVE MIL I U iIm7I__

fl signe de «Pau entre els homes de bonavoluntat)) s'albirava. En el front, no sonavani un tret i sota la volta celeste dins unsilenci absolut, en unes trinxeres i en lesaltres es deslligaven els paquets rebuts i esllegien les noves entre llàgrimes i rialles. Al-gun cant s'enlairava i l'evocació de la llartèbia i de tantes coses perdudes planava perdamunt del paisatge desolat. Um Nadal, en-tre Reims i Berrv-au-Bac, en plena guerra,francesos i alemanvs sortiren de llurs foratsi en un gest espontani canviaren vi, tabaci conserves; mentre un acordió, sortit no sesap d'on, orquestrà aquella espurna de vidaen una atmosfera de mort.

A Brusselles, als voltants de la Borsa, capestabliment no tancarà durant tres dies i tresnits. Santa Gúdula i la Gran P4aça es ves-tiran de gala i de llum. A Viena, la Karntner-strasse i el Ring són plens 'd'una boniorcreixent, A Bucarest hi haurà meu i cate-drals en festa i el poble a punta d'alba can-tarà les Çolindes tradicionals en honor del''i nfantó de Betlem.

A Parrs viuran una gram nit. El barri dela Gran Opera serà durant unes setmanesun inacabable anunci lluminós ; Etrennes...Etrennes. 'E1 Pare Noel de les barbes blan-ques siluetat en neon serà pertot. !Els es-tabliments i magatzems cente'1lejaran de milllumínàries sorprenents i llurs portes gi-taran glops de públic.

Les pensions d'estudiants del- BoulevardSaint Michel restaran buides per uns dies.Els cafès literaris de tot el Barri Llatí que-daran un xic amoixats fins ben passada lafesta. Els trens, •quatre o cinc dies abansde Nadal, sortiran plens d'una allau d'es-tudiants, militars i funcionaris dirigits atots els recoms de França, engavanyats depaquets i farcells dels objectes més inver-semblants i xocants. Tots cap a llur recéa la recerca del caliu de la llar paterna.Totes les estacions de les grans línies veu-ran circular un regueró de gent tupida capals pobles d'origen. Car allò que per Nadalcada ovella al seu corral no és pas solamentuna dita catalana...

En la nit de Nadal hi haurà la gran gen-tada a les portes dels teatres i music-halls.A l'entreacte, les primeres figures, mascu-lines i femenines, de tots els escenaris, s'a-vançaran a l'avant-llotja per demanar alpúblic un òbol per tal de portar un som-riure i un xic de joia, de consol i de con-fort a les llars dels artistes pobres.

Als obradors dels restaurants de luxe hihaurà una gran feinada. Els caps de cuinade la RBtisserie de la Reine Pédauque, deL'Ane Rouge, de L'Auberge de la Devinièrei de tants d'altres establiments del bon men-jar ancestral, treuran a1 dintell de llurs por-tes urna mena de ban gastronòmic en elqual la literatura i els plats hi armonitza-ram meitat per meitat. Sota el lema de«Sols d'home d'esperit sap menjar bén, in-vocaran Rabelais i convertiran la llista entrebarlada peça literària

J. E. BARTRIN9

(Segueix a la paginà 8)

Antonet. — Acaba de morir Antonet,l'august més fresc, més vital, més agil,més animador de pista, de tots els augustosde la nostra època. Acaba de morir Antonet,l'home que s'ha sabut enfarinar la caraamb més gràcia, que ha dut una estrellamés etèria damunt del front, una cireramés maliciosa a la punta del mas, i una pigamés agressiva i més contundent a la bar-beta. Ningú com Antomet no ha sabut portaruna enorme papallóna metàllioa feta ambpaper d'embolicar bombons de xocolata, idistribuïda amb una dignidat acadèmica da-munt les anques, i ningú com ell no hasabut estirar tan ben estirades aquelles mit-

.ges andrògines de color de rosa, abribut in-substituïble del clowns, que donen a lacama dels pallassos el gust de la tradicióde ]'antic saltimbanqui de fires i carreteres,la categoria del saltimbanqui poètic de totesles èpoques.

La darrera vegada que vaig parlar ambAntonet deu fer cosa d'any i mig. Ja haviaabandonat la pista, portava un vestit depaisà trist i descolorit, parlava com unhome de la normalitat corrent, però amb elsulls anava seguint el vol de les caderneresdel somni. Antonet era italià, com gairebétots els bons pallassos ; pertanyia a la vastafamília del Frediani, que ha produït tantesfigures d'excepció dins del cine net i pelat,que naturalment és el circ de debò. La sevahistò r ia és de les més glorioses. Va treba-llar molts anys amb 'Grock, que ha estatsense cap mena de dubte l'excèntric o beneitmés pur i més angelical de la pista mo-derna. La parella Antonet Grock va fer re-bentar de riure tot el món d'ara va vint-i-cinc i trenta anys. Després Antonet treballàmolt temps amb Beby ; el gloriós BebyFrediani, que ha fet immortal el jaqué méspatètic, 'més ple de desllorigada poesia ques'ha vist inai.

L'època que Antonet treballava amb Bebyha estat el punt de la seva carrera en elqual es féu popularíssim a Barcelona. Passàper la pista del Tívoli, per les pistes delParallei i arribé a la Barceloneta; a la Bar-celoneta, el circ dels Frediani feia olor depeix i de somni. D'això deu fer vint -i-tantsanys; aleshores jo anava molt sovint aaquest circ popular i meravellós amb JosepMaria Junoy. Allà bevíem un alcohol .directei una malenconia sense engany. Antonet iBaby ens ensenyaven el realisme punyenti cru de les més desllorigades paradoxes, iRegina Frediani dalt de cavall era com l'es-pectre d'una gardènia, en definitiva no pe-sava res com les ànimes pures, i el seuritme només era comparable al de les alesd'algyns ocells polioolors dels tròpics. Aquellcirc era tot un món. Ells nois Frediani ales-hores eren tots ells unes criatures, amb elsmallots de color de pèsol o de color deferida tendra, imitaven els salts dels insec-tes i dels simis amés àgils i pendulars, comels negres gibbons que tot són braços icames.

Josep Maria Junoy recorda aquell circ, comel recorda Pere Yngllada, corn el recorda .Joan Tomàs, el definidor més pur, més apas-sionat i més sensible del circ autèntic quetenim a Catalunya. Però aquell circ ja hapassat a la història com hi anem passantnosaltres, i ara d'aquells moments nomésen resta un record una mica patètic.

Antonet ha estat un .artista gran i com-plet dintre el seu estil ; només se li podencomparar clowns de lla qualitat dels Fratel-

lini, però dintre la categoriad'august o de pallasso viu,mudat i 'brillant, es pot dirque no tenia competidor. Enla parella cl'excéntrics sempreés el beneit el que se'n duules rialles i la simpatia del pú-blic, parqué el seu treball ésmés pintoresc, més ple d'im-previst i de comicitat brutal.En carvi l'august té un campd'acció més limitat i més mo-nàto rn ; en el seu vestit com enel seu treball s'ha d'ajustar als,canons de la pista clàssica. Encerta manera fa de provocadoro de reactiu de la fantasia del'beneit; ell en el circ repre-senta la follia i la poesia. Esper això que resulta dificilís-sim imposar-se i tenir una per-sonalitat feta i acusada en elpaper d'august. I és per aixòque el mèrit d'Antonet és ex-traordinari. Perquè Antonet

des de la seva sortida es feiaI'amo de la pista, i el seu ros-tr•e enfarinat adquiria unavida impressionant.

Antonet ha mort d'un càn-cer; tenia més de setantaanys. Tot aquest somni, demeravella, d'illusió, aquestmón de les nostres .alegriesd'infant, que quan ve l'horanadalenca ens pinta una micade verd el nostre camí desco-lorit, aquest .any se'm pre-senta a mi amb una cinta oc-gra, una cinta de dol per lamort del pobre Antonet.

JOSEP MARIA DE SAGARK z:

L'ACTUALITAT INTERNACIONAL

Els perills segueixen en peuEl Nadal de 1935 no és feliç per a mi- terminat. Primer que res, tenim l'amenaça

lions de famílies dels dos països que estan italiana de guerra en cas d'extensió de lesen guerra ; no pot dir-se, però, que sigui sancions . S'ha dit que si Mussolini amo tin-molt millor per als que temen complicacions drà petroli per a continuar la guerra afri-derivades d'aquest increïble conflicte. I és cana, menys en tindrà per a fer-la al Me-precisament d'aquests perills de complica- diterrani. Podria ésser que s'interrompessincions de què volem parlar avui. ley operacions a Etiopia per a esmerçar-se

Hem vist com Laval temptava d'induir de ple a jugar-se la darrera, i perduda perHoare—i amb ell, dl gabinet britànic—a ac- endavamt, carta a Europa. El feixisme potceptar un pla de conciliació que en alguns també haver alimentat la desesperada ideapunts s'harmonitzava amb les conclusions d'arrossegar algú més en la seva ruïna

El nou ministre de la Guerra, Anthony Eden

dels perits del Foreign Office i del Quaid'Orsay. Aquest pla ha fracassat sorollosa

-ment, malgrat que Etiopia, admirablementdesitjosa de pau, l'hagués acceptat com abase de discussió i malgrat que Rama en-cara no hagués donat cap resposta oficial.Ha estat i'opinió pública franco-britànica,que hi veia una mena de premi a l'agressor,el que ha fet caure ]'edifici de paper bastita París el 8 de desembre. Aquesta formi

-d^able pressió de l'opinió pública ha posat•H•oare en condicions de dimitir, per bé quedesprés hagi sabut rehabilitar-se amb undiscurs ciar i precís, ha posat en perill elmateix gabinet i demà, divendres, darà mo-tiu a moguts debats parlamentaris a laCambra francesa.

Però el que és estrany és que mentre elsgoverns de Londres i París es menjavensatúrnicament la pròpia criatura, el Consellde la S. de les N. es transformava enComitè de conciliació—amb exclusió del de-le;at italià, essent part en causa—per a'examinar el pla ï les respostes dels belli-gerants, als quals s'havia comunicat, talcom prescriu el Covenant. No podént ferres millor, dl Comitè -Consell ha decidit!d'estudiar u^n nou pro;ecte de conciliaeid,'però ha ajornat els seus treballs fins àl?o de genet. Cada dia que passa repté óittmés vides .humanes caigudes, però els consellers no han volgut privar-se de Ien, vpcanees nadalenques....

D'altra b'ànda, la diplomàcia desplega'utiagran, però oculta, activitat, mentre a 'Lbn-dres es parla, massa i tot, d'una proposrc"$,de reforma dtll pacte de la S. de les N.°; ino a fi de fer-lo més eficaç, sinó de'ttañ`s-eformar l'organisme de deliberatiu en con-sultiu. 'Encara que aquesta notícia, malgra t !la seva insistència, ha d'acollir-se amb re-serva, pot dir-se que fet i fet es ttaetaffta,de transformar la S. de les N. en un chzb!internacional, on es pot parlar , Íiroit, però'sense concloure res. Potser a Tòqui& pensin?que poc arribar a aquest resultat basta dei-Exar'les coses tal aom estan..,, '

Mentrestant, ja és sabut que lá Comissiódels Divuit, oreada per 'a aplicar i èégla-mentar les sancions, hauria hagd Vdé 2leci-dir 'sobre l'embargament del petroli,- • peròtampoc ha decidit res sinó reunir-se el generque ve, tot esperant els esdeveniments.

m*#

Tothom pot haver-se adonat del canvi énla situació internacional verificat aquestsdarrers temps, que lesprés d'haver estatmés favorable al govern de Roma, hà'reorèsaltre cop el seu anterior aspecte de severitatenvers la política d'agressió contra Etiopia.

No són pocs éls factàrs eue'ho han de-

VV VYVV VVV

SASTRERIAF. COMAS

F ONTANELLA, 9 PRAL

DISTINCIO -BON

GUST : QUALITAT

ESPECIALITAT EN

VESTITS DE

1 SOCIETAT

26-XIÍ-35 MDR

resposta? Afirmativa si volguéssim pendreen consideració únicament éls batallons dela guàrdia imperial, instruïts per oficialsbelgues i suecs, batallons que apareixensempre als reportatges cínematogràfics so-bre Etiopia. Però en realitat aquests ba-tallons constitueixen una ínfima minoria enrelació amb el total de les tropes etiòpiques,que és considerable. No tant però com s'havolgut fer creure. S'han donat totals fan-

tàstics—quatre-cents mil, mig milió, sis-

Julien Renda donà fa pocs dies, a la Mai-son de la Culture, de París, una conferència

sobre Pactitud dels intel•lectuals en l'afer

final: política samsaniana i folla, de ver.- Drevfus i en l'actual conflicte italo-etíop.

llee estil feixista.Parlant dels serveis que la veritat cientí-

taEe d'altres factors, és de remarcar la fica fa a la justícia, recordà la importància

intervenció del rei Jordi d" remarca en del paper dels savis en l'afer Dreyfus; deien

de la monarquia italiana, com a con- que nodemostrar

volien ocupar-se et ral'afer,er, sinó sola-favorseqüència d'una gestió del rei Leopold de ment era

la quedel la llet èus.

ostàCbor-

Bèlgica—cunyat del príncep hereu d'Itàlia— que s'im

nno era l veritat re

capità

cin er-

Drentlficay,

f i .els irre

prop de la cort ainglesa, La Constitució i que s' rdare

la tradició britàniques consenten ah sobirà ductibles sempre que p convè?icer,

d'interessar-se en les qüestions internacio- com Ju1,es Lemadtre, que deia

rque

als, i en algunes de ]es quals és e11 qui ^El romandant Esterhazy confessa q

ha de dir l'última paraula, ell és l'autor del bordereau ; això no cas

Sembla que el rei Jordi no solament s'lia basta : cal que ho provi,

interessat prop del cap del seu govern, sinóque ha donat a Víctor Manuel el consellde sortir de l'ombra en què 'havia viscutfins ara.

e * *xx*

De totes maneres,no és de creure que Jordi V vulgui contra-puntar-se amb l'opinió del . seu país, i pertant la seva acció no pot ésser sinó moltltmitadá,.

Un altre factor important- de les vacil-laçiops ginebrines és '1 'actitud dels Estats^Ímits. Es sabut que, només a Nova York,hi ha goo,000 italians; i entre cus n'hi ha'4e molta influencia en el món financer içgmercial-la segona banca nordamcrioana,lq de Germans Giannini, és italiana—, i,malgraf totes les afirmacions de la CasaBlanca, els Estats Units—que no formen

part de'9á_S. de les N.—es resistiran tant^om podran a no trametre petroli a Itàliaencara que es decreti Pembargament." Aquestes i altres circumstàncies han fetd ifcil la` comesa de la S, de les N. i s'ha\al út' temporitzar. Però la situació és tanr'e 'que no consent que l'organisme gi-

pebÇi' pugui romandre en la inèrcia sensepérdré'tòt el prestigi i tota la força.

***#*x

Podria tractar -se d'una ma-niobra per a impressionar el govern deRoma i l'opinió pública ; però, sigui comsigul,;eis dies que s'acosten poden carre-gar-se d'esdeveniments , greus. Ara bé, sies vql ésser fidel al Covenant, si 1'embar-ament sobre el petroli hagués dé produir

actes de guerra per part dels italians, totesles .nacions pertanyents a la S. de les N.jaurien d'ajudar la nació agredida, fosaquesta Anglaterra o una altra.

Repetim que una petita espuma pot calarfoc a Europa. Entre les incerteses de la

'política actual, les vacillacions i els errorsque s'acumulen, Laval sembla ésser l'únicquó sia adonat de la gravetat del perill.Si no ha reeixit en la seva acció, la culpamés grossa pertoca a Mussolini, que ambrebuigs o paraules inoportunes—com el re-tent discurs de Pontinia—ha inutilitzat els?esforços d'aquell que la mateixa premsafeixista considera com l'únic salvador del'horrible situació em què el feixisme haposat una «nació de 44 milions».

Onsevulla que es miri, el caliu cova sotala cendra . A l'Extrem Orient, l'expansiójaponesa a la Xina del Nord i la tivantorentre Tòquio i Moscú. A l'Europa Central,la cada cop més aguditzada divergència en-tre Txecoslovàquia i Polònia, Hongria hostilcom sempre a Iugoslàvia... I no oblidemAlemanya, que desfeta en la darrera guerra,és avui el país més armat d'Europa, i queobserva i calla, que espera la seva revenja,que ha posat Hitler al poder perquè la basedel seu programa és la guerra de rehabi-litació i d'expansió.

Seria una vergonya per a la civilitzacióactual i un crim imperdonable que del con-flicte italo-etíop es derivés una conflagracióque no se sap quines proporcions pendrà.

TIGGIS

Suposeu, amic lector, que sortiu un diade casa amb mil pessetes a la butxaca.En arribar a la cantonada s'apropa unatracador, que, punyal en mà, us exigeixla cartera. Què fareu un cop passat el tràn-gol? L'única cosa que es pot fer en uncas així : anar a ]'autoritat, que és l'encar-regada de vetllar per la seguretat de tothomi de fer prevaler la justícia, després de fer

-vos curar les lleugeres ferides que l'agressorus hagi, produït. L'autoritat aconsegueix•

La guàrdia imperial del Negus

trobar el culpable, que està convicte i confés, cents mil guerrers... Quina xifra serà lai posar la mà damunt de la suma íntegra real? iEns atindrem a les que indicava aque us ha agafat. Ja compteu, naturalment, finals de novembre un dels millors conei-amb tornar a entrar en possessió dels vos- xedors de la matèria, l'antic governadortres cabals. Però—oh sorpresa !— : l'auto- d'Eritrea i illustre geògraf italià Corradoritat es sent salomònica i us fa una pro Zoli. Segons ells, hi ha al Tigré iio,000posició «per a arreglar l'assumpte», com homes, dels quals zo,mo comandats pelsi l'assumpte no fos prou dar : perquè tot- dedjaz Aseausan Cassa es troben al Nordham quedi content, la suma es distribuirà de l'Amba Alagui, 22,000 comandats pellper parts iguals entre l'atracador i l'atra- fill del ras Cassa, concentrats als encon-cat, posat que, al cap i a la fi, aquell ha torns de Socota i 70,000 menats pel rashagut de fer sacrificis, comprar-se l'arma i Mulugueta, ministre de la Guerra, a la zonadedicar el seu preciós temps a la seva feina. del llac Axangui. Al front meridional esVénen .de dalt grans pressions perquè ac- concentrarien forces de xifra similarrepteu el negoci. Potser el comissari que Iio,000 homes, d'ells 45,000 a les ordresus' fa la proposta hagi rebut una comu- del ras Nassibu a la zona de Harrar, "alsnicació de to semblant a aquesta, enviada quals cal afegir els'. guerrers del cap deen un cas similar pol ministre de Negocis l'Arussis •i un contingent de 4,000 homesestrangers del més gran Imperi del món que ,constitueix la guàrdia :impèrial. Dosal seu ministre a la capital d'un llunyà Im- importants exèrcits etíops, totalitzant mésperi africà : aUs prego d'exercir tota la vos- de -6o,000 homes, descendeixen envers latro` influència prop de l'emperador amb el frontera dé Somàlia, convergint, vers Dalofique examini les proposicions de pau mi- a les ordres del ras Desta i del dedjazmatxnuciosament i benèvolament i insistiu per- Belene Mereb.qué en cap cas no les rebutgi lleugerament. En suma : els etíops. disposen d'unsEstic convençut que donarà proves de les 230,000 homes en armes,..què podran aug-seves qualitats d'home d'Estat i que s ado- mentar encara en algunes desenes de mi-narà de l'avantatge que té en aquesta ocasió lers si els és possible armarlos convenient-per a gegocieiar.0 Si les mateixes autoritats ment. En llur majoria estan armats primi-que han - declarat culpable el vostre atra- tivament amb fusells antiquatscador us .proposen de regalar-li la meitat Enfront' d'ells es troben més de 300 ,opodel vostre capital, ja . us veureu apurats, italians, tenint a llur disposició tots 'elsja, per sortir del pas sense deixar-hi bona bfirbárs perfoocionaments de la' ñverfa mo-part de la vostra pell !..: " doma.'

No us sembla que 'no és gaire diferent Veiem per tant com excedeix el nombrela situació d'Abissínia en aquests moments? dels atacants al dels atacats, sesons dadesDesprés de la condemnació unánime de 1'a- autoritzades de font italiana, no interessadagressor, encara vénen a l'agredit amb allò a disminuir la xifra dels adversaris.de «Tú por cuánto te dejarías comer?» del La constitució d'aquestes grans massesconegut sainet! abissfnies és pintoresca. No es tracta d'un

Però la cosa no és nova ni sorprenent. veritable exèrcit, sinó d'una munió d'exèr-El que més lamenten les grans potències cits : fora, del de l'emperador, són, tàntsque tan púdicament -s'han esquinçat la ves- com gratis caps hi fia.tidcira davant l'atac italià és que no els En temps de pau l'exèrcit està formáttoqui a . elles un bon •tros del botí. Angla- per voluntaris, elements inquiets que s'en-terta, Rér exemple, voldria quedar-se amb ganxen amb un o altre cap, constituint ban

-la regió del llac Tsana, d'on baixen les des grans o petites, que només treuen lliraigües i ,els alluvions' que fertilitzen les cohesió del prestigi de qui mana. L'esperitterres del Sudan i de l'Egipte .. El seu pla abissini éš bèllic i àvid d'aventures a E'tió-'no és nou : en acabar la guerra, Londres pia, on el darrer camperol es considera pertractà de dur-lo a cap. Ja pel desembre dignitat igual als caps més grans. A tothomde rgi8 es creà amb una,evidet:t influència li està oberta, en aquesta societat en tldel Foreign Office una societat, l'Abissy- fons democràtica, la poeta per arribar Finsnian Corporation, amb el capital d'un milió als honors suprems : els grans camins sónde lliures esterlines, societat que absorbí les q a milícia • i la clerecia, essent la primeragrans empreses comercials britàniques re- naturalment més accessible ja que no re-lacionades amb Etiopia i que . al cap d'un quereix cap mena de preparació.parell d'anys fracassà sorollosament. No hi ha a les tropes abissínies sous

Aleshores, veient que la forma comercian- fixos. 'Els qui exerceixen comandaments ainsinuant no havia donat bon resultat; hom les milícies es veuen retribuïts amb el go-adopta 1a forma violenta. Bruscament els vern de províncies o de districtes amb l'us-periódics anglesos s'assabenten que Etiopia defruit de terrenys més 'ó menys extensos.és un país bàrbar, en el qual floreix l'es- Quant als soldats voluntaris, els manté elclavitud. La seva indignació no té límits. cap mitjançant l'assignació de productes ali-I durant uns quants anys els paternals an- mentaris o en rendes pagadores per certsglesos s'esforçaran per trobar un pretext pobles.favorable per intervenir directament a Abis- I ara el gran problema : quin és el re-sínia... Però ItMia se'ls ha avançat. I ja sultat de tal organització? Pot existir unsabem que bromes d'aquesta mena són coses exèrcit homogeni amb ella? •

que Anglaterra no perdona ! Deixem la paraula a un testimoni auto-Seria, però, tan absurd que tot acabés a ritzat, l'italià Conti Rossini, que des de fa

Ginebra en la més grotesca de les farses, molts anys esté especialitzat en els estudisque dintre els mateixos països que han pro- etiòpicsposat la solució s'ha aixecat una onada «Constituiria—diu—un error molt greud'indignació. Ja sabem que hom pretén fer creure que de tal manera hom pot obtenirqüestió de dretes i d'esquerres d'un assump- solament un conglomerat informe d'homeste tan evident. Però això és infantil. S'ex- armats, que fàcilment es disgrega al pri-plica que les petites potències estiguin in- mer xoc. Hi ha la història, en canvi, perdignades, per allò de «quan les barbes del a demostrar-nos que l'exèrcit d'un cap re-teu veí vegis pelar....,. 1 ara, petit compàs gional intelligent i autoritzat pot sostenird'espera al front fins a veure com s'ar- llargues campanves a través de moltes pri-reglen finalment les coses a Ginebra. vacions i rudes proves.n

e * # La millor demostració d'això és la re-sistència que les forces abissínies han sabutoferir fins ara als italians.

L'esdevenidor ens, dirà si, a'lïades amb lanaturalesa del seu país, podran salvar-lo de

la invasió o si sucumbiran finalment davantels poderosos mitjans d'un exèrcit modern.

GONçAL DE R!EPARAZ (Jill)

(*) Aquest article no pogué aparèixer lasetmana passada. Avui, la treva ja s'haromput i les operacions s'han reprès,

MII•fl^

a ^o^m

Juan Vicente Gómez i l'amor

Heus aci un dictador poc habitual en lescolumnes de la Qremsa. Ara que ha caigutdamunt la terra aquesta plaga de salvadors

de pàtries i que els dictadors mouen tantd'enrenou i donen tanta feina, cap de tanreposat i menys sorollós, si més no en aquestsdarrers temps com el president de Vene-cuela, la nova de la mort del qual, a setanta-vuit anys, fou impresa pels diaris la set-mana darrera,

Juan Vicente Gómez, el Benemèrit, eraun honre exuberant, enèrgic, impetuós. Totun dictador. Malgrat això, de dictadors comell a Sudamèricq n'hi ha hagut i n'hi hamolts, encara. En allò que no tingué pariófou en la seva vida privada. Perquè a mésd'un dictador era tot un patriarca. Tot un1oeta, va ja.

Historieta berlinesa

Es l'hora d'explicar contes de fades enuna escola pública de Berlin. La petita Gret-chen explica la història de la CaputxetaRoja:

—...i quan el dolent del llop entrà a I'ha-bitació de l'àvia, la saludà : «Heil Hitler,padrina, us porto vi i confitures...)>

Conviccions

APROFITANT LA TREVA (*)

Com és l'exèrcit abissini

La lectura dels diaris

Algun erudit s'ha recordat del centenaride la ublieaciá de Mademoiselle de Maupin,novella de Théophile Gautier, seguramentpoc llegida avui. En el seu temps, en canvi,

féu molt de soroll, menys, cal dir-ho, pelllibre que pel pròleg, insolent i jovenívolpamflet contra la virtut, la crítica i el segle,que fou un dels textos favorits de les jo-ventuts romàntiques. Entre la cinquantenade pàgines d'aquest pròleg s'hi troba aques-ta frase:

«La lectura dels diaris impedeix que hihagi veritables savis i veritables artistes.»

1 el jove Gautier demanava a Lluís Felipque suprimís tots els diaris literaris i po-lítics.

Un amo com n'hi ha pocs

En ocasió de la collocáció d'una placa ala casa on visqué trenta anys Eugène Brieux,dramaturg ja una mica oblidat, reprodu inla següent anècdota

Quan no passava gaire dels vint anys,IEugène Brieux estava embleat al CrèditEspanyol, de París, que dirigia el cèlebrebanquer Isaac Péreire.

Un dia, arribà a oïdes d'aquest que unenvhleat escrivia obres de teatre, d'amagat,al despatx, i es presentà a l'oficina on detal manera es faltava al reglament. Mentreels ucontipanysn es prometien un bonic es-pectacle, Péreire, donà un cop a l'espatllade Brieux :

—Bé, jove, sembla que s'escriuen obresde teatre?

—Sí, senyor — replicà Brieux, tot confús.-,Us agrada molt el teatre? --sí, 'molt, senyor.- 'Està bé, està bé. 1 la música 'també

us arada?—,Sí, senyor, també.—Molt bé... Aquí teniu la meva llotja de

l'Oliera per a demà a la nit. Que us di-v ertiu força.

CAMISERESPECIALISTA

' EXIT EN LA MIDA

JAUME I, !fTelèfon ff655

Canoarom Guinarao

CURSES DE LLEBRERS

tots els dissabtes a la tarda,

diumenges i festius matí i tarda

Grans curses de Ilebrers

Aprofitem aquests moments de treva enquè per afíguns dies la milícia ha deixatel pas a la diplomàcia per donar, abansque la lluita es reprodueixi, un lleuger copd'ull a 1'organitzac ó de l'exèrcit abissini,ben diferent de la del seu enemic, equipati organitzat amb tots els perfeccionamentsde la tècnica guerrera, en la qual els euro-peus han sabut fer tan enormes progressos.

Però podrem demanar-nos : existeix unveritable exèrcit abissini? Quina seria ;la

LLORCHIRAMBLA DE LES FLOR S-30

LA SETMANA PASSADA

Sessions de galaSom amics de tot el que sigui dignificar me, si us plau, quin to pot tenir una sessió

l'espectacle cite natogràfic i de tot el que en la qual figura un film tan ordinari, d'un

es faci per concedir-li la importància social ma4 gust tan pujat, com el film còmic queque bé mereix . Contra les formes esteren- servia de complement aquell dia. Deu pes-

tihades del reclam, veiem amb bans ulls setes l'entrada 1 Sense comentaris.aquel:es iniciatives que trek alien d'una ma-

nera intelligent a distingir ets films que * * *

(Q6hÉY

(lidie Chaplin i Max Linder

á MIR L R— — 26-XII-35

EL CINEMAALS QUARANTA ANYS

Una 1iitri'Els clàssics a la anf de1 cinp olla maL. Cazamian, autor, en collaboració amb

Legouis, d'una excellent història de la lite-ratura anglesa, i, tot sol, d'altres estudisi assaigs, ha donat recentment a la Sor-bona una conferència sobre Els clàssics ala pantalla.

El conferenciant estimà que tota trans-posició d'un clàssic a la pantalla es tra-duirà alhora per un guany i una pèrdua.Perquè el guany sigui més gros que la pèr-dua, i que la línia profunda, essencial, del'obra quedi intacta, cal afegir al postor enescena—i això des del començament, abansdel découpage — algú amb una cu!Itura ge-neral ï particular prou indiscutible perquèla seva opinió preponderi. Dit d'una altramanera, no és el cinema el que dignariad'ocupar-se de l'obra mestra, és l'obra mes-tra la que faria al cinema l'honor de deixar-se adaptar i encarregaria a aquella personacompetent abans alludida de transmetre-liles seves ordres.

Aquest any de 1935 haurà estat una menad'any jubilar de'I cinema, iEn efecte, eldia 28 d'aquest mes farà justos quarantaanys que, en els soterrarais d'un cafè delsbulevards, fou presentat al públic de Paríscom a espectacle una novetat curiosa queels seus inventors, els germans Lumière,anomenaven cinematògraf. La ràpida i me-ravellosa carrera que ha fet aquest invent

Ginger Rogers

s'ho mereixen. Però estem esverats veientel mal aspecte que prenen les coses enaquests dominis i el confusionisme absurdque crea aquí la inintelligéncia o les con-veniències dels distribuïdors. Del mal ús dedeterminades tàctiques en l'art de llançarel film, en veiem venir un ràpid descrèditd'aquestes tàctiques en perjudici de tots ien benefici de n ingú.

Vegeu la presentació de Roberta. Quinadesproporció més notòria entre el valor in-trínsec del film i el tinglado publicitari ar-mat a l'entorn d'aquesta estona. Les in-vitacions redlamaven vestit d'etiqueta, lesentrades valien deu pessetes i el film, siT'heu vist, ja sabeu el que és. Un film quegràcies a la intervenció de Fred Astaire iGimnger Rogers val la pena de veure, peròque, eliminant-ne els quinze minuts escas-sos que poden durar les fantasies coreo-gràfiques de la divertida parella, no acon-segueix ni la •categoria de la discreciómitjana.

Res no confirma tant, per altra banda,la nostra opinió de veure en això un con-fusionisme dels que organitzen l'espectacle,com la manera de confeccionar el programad'aquella famosa gala de 1'Astòria. Digúeu-

* PATHE BABY , AGFA *

px

Cinemes de totes marques desn0

0de 40 ptes. Ocasions regalades

^z

* Lloguer de films a una pesseta y

W*

óQ Cinematografia Caa -Ndd

Amateurz

0 La casa especialitzada en ¿^

Ncinema. -

Traslladada a z

RONDA UNIVERSITAT, 24C7 Telèfon número 2147 0 ñ

(tocant a la Plaça de Catalunya) r^1 .^

* NIDVd * 1H3Vd3J ¥

El dia següent, a l'estrena a I'Urquimaonade La hija de Juan Simón assistí la gentmés important del país. Rarament ha acon-seguit una empresa reunir una selecció tannodrida de personalitats. S'havia aconseguitaques èxit amb el repartiment d'entradesacompanyat d'una missiva que asseguravaque La hija de Juan Simón era una cosaexcepcional. Creiem que, els uns pels altres,arribàrem tots a la conclusió que quan hodeien i ho deien en aquesta forma, bé deviaésser veritat.

I agra ens preguntem quina idea els dis-tribuïdors d'aquest film es fan de la men-talitat de les persones que varen tenir lagosadia d'invitar, per creure que aquest filmestà tallat a llur mesura. Presentat el filmen la forma que li pertocava, nosaltreshauríem fet el que eras pertoca també defer. Assenyalar alguns dels valors incontes-tables del film (Angelillo, la composició d'al-guns ambients, ]'acurada selecció dels pai-satges). Presentat en la forma excessiva-ment ampullosa en què es féu, inevitable-ment som sensibles a l'aspecte negatiu

—tan accentuat per altra banda—del procés.Perquè La hija de Juan Simón exhibeixuna de les històries més infelices i tramadesque s'hagin vist mai al cinema, i l'exhibeixen un estil putrefacte i declamatori a ul-trança.

I en canvi, vegeu com s'ha desaprofitat]'ocasió de fer una cosa magnífica amb unfilm tan magistral com és el David Cop

-¢erfield!

Fred Astaire

Des cid setembre, compreu el t5 de cada mes

c1NE-STANmagazine einematográíie

CAPITOL

EL MILLORPROGRAMA

DE L'ANY

EI PROGRAMA DELES FESTES

NADALENQUESSessió contínua de 4 12,30

WPRNE0. 80.05 FIRSt NN^

SW^p^Wtbb1A^

., R

Cinema en relleuA Itàlia será realitzat dintre de poc, sota

la direcció de Guido Brignone, un film en-terament en relleu, segons el sistema estere-oscòpic de l'enginyer Gualterotti, el qual jahavia obtingut per la seva invenció un premien una exposició de Tarí. El film és còmic.

El darrer René Clair

Els anglesos esperaven, abans d'acabarl'any, veure el film de Chapli^n, Els tempsnous, i el de René Clair, El fantasma ca-ruina cap a l'oest. Però Chaplin encara noté el film acabat, no està content de lasincronització i no el vol presentar. En camn-vi, el de René Clair ja ha estat estrenat,amb assistència de la reina d'Anglaterra ide la duquessa de Kent. L'estrena ha estatun èxit.

En ple segle xx, en un castell escocès jauna mica atrotinat, el darrer hereu delsGloury rep la visita d'una ^riquíssima ame-ricana que vol comprar el castell i recons-truir-lo a Amèrica. Per aquest castell rodael fantasma d'un avantpassat, condemnat aaquesta sort per no baver-se batut en unabatalla, en la qual] mor per casualitat tro-bant-se al costat d'un barril de pólvora queexplota.

L'americana modernitza el castell . Hi haaparells de ràdio en totes les armadures,els negres fan música escocesa, etc.

Els diaris assenyalen la presència d'unfantasma als Estats Units i això fins pro-voca debats parlamentaris, 'En efecte, a laCambra dels Lords, un par del Regne Unitprotesta que un esperit escocès hagi estattraslladat a un país que ha bandejat elveritable esperit d'Escòcia, el whisky.

Noficies curtes

Olaf Fjord és l'encarregat d'adaptar ala pantalla Pan, de Knut Hamsun.

— Brigitte Helm serà la protagonista del'adaptació cinematogràfica — per BernardDerosne — de Terre inhumaine, de Framn-çois de Curel.

—Jean Harlow rodarà La reina de Texas,l'acció de la qual transcorre gairebé ente-rament durant un rodeo a Madison SquareGarden.

—Es diu que Max Reinhard; vol reinci-dir amb Shakespeare ; ara tocarà el torna Com us frlaurà, amb Marion Davies,

COLÍI^CUIt

La pel'lícula del ritme

accelerat i les danses

encisadores

Dirigit per l'animador rus

MARION GERING

El pròxim programa:

Alas en

la noche

amb CARY GRANT

i MYRNA LOY

Un film cue cal veure

Dirigit per

JAMES FLOOD

justifica prou que hom no hagi pas esperata la cinquantena, amb les noces d'or delcinema i el públic, per a la celebració ju-biQar d'aquella data, Louis Lumière ha estathomenatjat solemnement, i l'inventor ha vol-gut aprofitar la solemrnitat per a presentarun nou perfeccionament a afegir als quecada dia, del punt de vista tècnic o artístic,vénen a enriquir el setè art : el relleu, Emquaranta anys, doncs, aquell tren que enarribar a l'estació produïa un panic irre-sistible entre els espectadors dels primersfilms, ha adquirit sonoritat, color i relleu.El fenomen de 9a naixença i el desenrot-llament d'un mou art, que fins ara haviaestat una cosa imperceptible per a la hu-manitat i el producte lent de l'elaboraciódel temps ,i les generacions, s'ha desen-rotllat davant dels nostres ulls, i els poetes,els creadors, els descobridors del nou llen-guatge han assajat les seves troballes i lesseves inspiracions davant nostre, davant elspúblics immensos de tot el món.

Així, aquesta Histoire du Cinéma que elsescriptors francesos Maurice Bardèche i Ro-bert Brasillach acaben de publicar, té unaevident actualitat i una utilitat permanent.En quatre-centes pàgines d'un text sempreinteressant, la narració de la gran conquistaartística del segle xx és feta, des d'un puntde vista que és, podríem dir-ne, el que haestat adoptat com a standard per la intel-lectualitat d'arreu del món, i que, si undia ha de canviar, no per això deixarà d'és:ser ben interessant haver-lo tingut consig-

WARNER BROS FIRSTNRTIONAL FUMI ?. A. F.

Presenta en

MARYLAND

una realització del genial

MAX REINHARDT

EL SOMNI D'UNA

NIT D'ESTIU

Una obra clàssica de

SHAKESPEARE

Un concert de

MENDELSSOHN

"Ballets" de

NIJINSKA

Durant la projecció d'aquesta pel . lí-cola regirà I'éorari següent:

DIES LABORABLESDUFS SESSIONS DIARIES

5 tarda, ptes. 3'30 - lo nit, Ates. 4'4o

DIES FESTIUS

3`30 tarda, pessetes 3'3o6'3oe, n 550

Nit a les to, pessetes 4'4o

nat, en el moment que el cinema compliaels seus quaranta anys.

El cinema nasqué a França, cal no obli-dar-ho, i això justifica la importància queels autors d'aquesta Histoire, sense pecarde xovinisme, donen a la producció fran-cesa, amb la qual no són pas gens benèvols,però que estudien amb l'afecte que unsquants noms il•lustres d'experimentadors i

creadors mereixen. Molts dels defectes iñ-génits del cinema, moltes de les desviacionsque li han fet fer marrada en la seva as-censió, poden explicar-se per aquest lloc denaixença. Sobretot un, el de la imitació delteatre, del qual l'exemple de Méliès, undels grans primitius del cinema, hauria po-gut apartar, i que tot l'esforç malaguanyatde tants quilòmetres de films d'art comproduirem durant quinze anys els francesost els italians, imposaren eum una plaga.

Bardèche i Brasillach divideixen llur his-tòria en sis grans seccions, seguides d'unepíleg. Aquestes divisions són : 'Els primitiusdel cinema, amb la narració dels primerspassos d'un art indecís, en els quals des-taca la personalitat de Méliès, com a crea-dor i innovador, i la de Pathé, coit acomerciant. El cinema d'avant-guerra, ambl'eclosió dels cinemes italià i oscandimnau,l'aparició dels grans actors còmics, comMax Linder i un obscur debutant que esdeia Chaplin, i l'obstinada recerca d'unacosa lamentable que es deia film d'art, bar-reja detestable d'història i teatre. El cinemadurant la guerra, quatre anys febrosos quemarquen l'inici de la supremacia ianqui.

RAFAEL TASIS I MARCA(Segueix a la ftgina 8)

III I!INIIIIIIIII!ni:ii iu iiiiIIuIIIihIIIIIIIIIII^Hllllllllll!IIIIIIIIII!

SAVOYLES ULTIMES NOTÍCIES DEL MÓN

PASSEIG DE GRACIA, 86,—Telèfon 76988- Sessió contínua des de les tres de la tarda

ala una de la nitBUTACA, UNA PESSETA

1 =_

Estrena a Espanya de'

_= La marcha del tiempo

Aquesta setmana:

ij La carrera de los armamentos

= El correo del Pacífico -_informacions filmades pels redactors del

TIMES.

= NOTICIARI ' - DIBUIXOS - VIATGES

^Illlomr!Illr!!!!.r.^,i!!!!rinda,;lllmu^lluu!!mmmu!tmu!uu!m=

CINEMACATALUNYA

Èxit clamorós de (a gransuperproducció CIFESA

PAlOMA RAQUEL RODR 60i ucA PEâEZ (ARMO

uM^ 1N)IVCtgM N BFNi10 CA0)0 • (5.ASii0 EEONO

.^KKOPES CORTES

Una versió cinemàtica persfecta, graciosa i plena dels

encants de l'època

Es treballa tant com es pot per a des-orientar l'opinió, per a desacreditar els méslegítims mitjans de valoració. Mentre esperjudica 1a sort d'alguns films, enaltint-los en forma tan exagerada que per forçaha de provocar irritació, en canvi, s'aban-donen obres mestres amb una negligènciaque se'ns fa difícil de compendre.

I mentrestant, els ba!lúards de la inde-pendència crítica es fan cada dia més es-cassos. Tot això en nom dels interessosmaterials de l'espectacle!

En veure els pèssims resultats que elprocediment dóna (escolteu els empresariscom ploren), hom no pot menys de pre-guntar-se si la participació de la intelli-gència en l'organització de l'espectacle nodonaria tanmateix millors resultats.

j El públic, després de tot, té més sentitcomú i instint artístic del que suposen al-guns caps de publicitat.

JOSEP PALAU

Premi Iglésias1935

Després d'una laboriosa votació que ellector pot haver vist en la premsa diària,el Premi Iglésies 1935 ha estat concedit aNicolau M. Rubió per. la sev a comèdia encinc quadros Un sospir de llibertat.

Els lectors de MIR.moR coneixen ja aquestnom que en les nostres pàgines s'ocupa so-bretot de qüestions d'arquitectura, urbanis-me i jardineria.

Però les activitats de Nicolau M. Rubiósón molt més variades. A part el teatre

—ha estrenat ja Judas Iscariot i El rei Mi-das —, és traductor dels Assaigs de Mon

-taigne — part dels quals ja ha estat publi-cada —, ha escrit llibres de viatges de lesseves periòdiques excursions cinegètiques al'Africa, ha tractat temes històrics i de po-lítica internacional, ha donat conferències,etcètera.

I tot això a més a més de la seva tascaprofessional, ja alludida abans, d'arquitec-tura, urbanisme i jardineria.

—On dimoni s'ha ficat aquest Rubió?—es preguntava tothom la tarda de dilluns.

Era al seu estudi, magníficament indiferenta les vicissituds de la votació del jurat. Finsl'endema no el trobà cap repórter ni capfotògraf. Semblava ciue es' volia fer fone-dís. Sigui com sigui, no s'escaparà que lasetmana que ve, en aquestes pàgines, parlid'ell el nostre collaborador Màrius Gifreda,del jurat del Premi Iglésies.

AL TEATRE STUDIUM

« Mercaders de glòria «,

de Pagnol i Nivoix

Durant una colla d'anys, he estat dema- I cena a base de la pèssima insta!lació d'a-nant en articles, declaracions i conferències questes dependències que hom s'ha avesatla construcció de teatres moderns. No em a considerar com a absolutament secundà-faig pas la illusió que les sales d'espectacle ries. Però, teoria per teoria, no és pas aques-que a hores d'ara es basteixen o estan a ta la que té men ys versemblança.punt de bastir-se a Barcelona deguin res Heu vist, almenys en pellícula, les ma-a les meves campanyes. Sense qucs sigui nifiques cavallerisses on són allojats elsabsolutament escèptic respecte a l'eficàcia de dur sang de cursa? Quina ,meravella! Totla propaganda literària, he de confessar que hi ís previst perquè e: noble animal respirimés aviat 1'evaluo amb parsimònia. Si a un aire si, tingui la temperatura més favo-hores d'ara, en un dels puntsmés cèntrics de la ciutat, homtreballa per edificar teatresnous, cal suposar que es deua consideracions puramenteconòmiques, a imperatiusd'ordre privat, a circumstàm-cies creades per la cotitzaciódels terrenys i per la pressiódels impostos. No és prudent v yd'imaginar que un home o un l tgrup d'homes, amarats d' idea-lisme o de patriotisme, ha dit : s«Té! Ara vaig a oferir alsmeus conciutadans un teatrer v=•rK

modern, un teatre digne, que ^y t s'''no 'tingui res a envejar alls ci- t.nemes més luxosos i que doni s a >a l'art dramàtic el marc que nsrenyorava.»

No, no. El temps no és propici a aquesta mena de gene-rositats. La construcció d'un I`

o dos teatres nous té poc aveure amb les nostres illusionsi menys encara amb els nos-

i

tres interessos, r. rTanmateix, és un esdeveni-

ment que no sabríem mirar i!amb indiferència. A risc i totde fer el paper xiroi i desairatdels pallassos que segueixenels encarregats , de retirar elstrapezis o de r2co1lir les catifesi que, de fet, no ajuden poc ni.gaire, beco d'anar publicantdes nostres inquietuds i les nos-tres ambicions.

Donem com a cosa seguraque els nous teatres (un enconstrucció il'altre en pro-jecte) seran confortables i do-tats (l'un utillatge escènic for- L'estret camerino d'un teatre barceloníça complet. No dubtem uninstant que hom hi respirarà una atmosfera rable a la seva agilitat i resistència, escoltineta i agradable, no influïda per les ema- la música que millor apaivagui els seus ner-naaions de cap imstallació sanitària arcaica vis, mengi i begui d'a• ord amb un règim I

o mal conservada. No ens assalta la temería combinat pels especialistes...que els acomodadors siguin menys ben uni- Una part Ca no die tot!) del que es faformats o monys ben educats que els de per un cavall de curses, no es podria ferqualsevol cinema de primer ordre. En una pels actors i les actrius que han de fornirparaula, no cultivem l'aprensió que en cap un esforç' considerable i sotmetre's a unaaltre detall visible alls ulls de l'espectador, prova ben ruda?tangible al seu tacte o audible a les seves No cal dir que en altres països on el tea-orelles, els nous teatres tindran una data tre ha seguit el ritme de l'època i no haque no sigui la de llur inauguració. restat curiosament adherit a les pràctiques

En canvi, ens serà lícit d'expressar, amb iprejudicis del segle passat, els camerinostotes les precaucions oratòries que el cas dels artistes no són únicament llocs habita-demana, una temença que ens costa més bles, sinó llocs on no manca cap refina-de destruir? Allà on la vista dels especta- ment de confort, d'higiene i fins de poesia.dors no sol abastar sinó excepcionalment Una primera actriu londinenca, per exem-i gairebé en virtut d'un privilegi, hi ha de- pie, té tota una suite a la seva disposiciópendéncies que tenen tanmateix importàn- saleta per rebre, vestidor, sala de bany icia dins l'economia del teatre. Em refereixo ddhuc dormitori.concretament ais camerinos dels artistes. «Oh, quantes endergues ! — clamaran els

El públic no sol tenir idea, ni sols apro- que en definitiva només saben refiar -se deximada, de la dosi d'heroisme que implica la inspiració divina —.. El bon comediant,la professió de comediant en els mostres cli- un cop a escena, oblida totes les angúnies,mes. No veu sinó l'escenari amb les seves molèsties i privacions que ha passat an ca-clarors més o menys' ben distribuïdes, però merino. I si ha d'ésser un príncep del Re-sempre esclatants, 1 no suposa els xecam- naixement o un milionari americà, n'és tal-brons mesquins, ombr'vols, sense ventila- ment com si sempre hagués viscut enmigció, sense aigua corrent, mal calefaccionats de l'opulència i de la grandesa !,o excessivament calefaccionats, on els artis- Es possible. Perd no és probable. I, comtes han de passar moltes hores del dia i mol- he dit diverses vegades, trobo immoral totates hores de la nit. doctrina que espera del miracle virtuts i

Tal vegada semblaré excessiu d'explicar condicions que es poden obtenir per mit-totes les misèries i tristors de la nostra es- jans perfectament normals. IEls «prínceps

del Renaixement, que s'han passat des deles dues de la tarda fins a Iles dues de lamatinada en l'atmosfera infecta dels actualscamerinos, corren constantment el perilld'arrossegar a l'escena algun vestigi de lasordidesa que els ha voltat tot el dia. Lesmultimilionàries» que s'han hagut de ves-tiri" despullar dins una cofurna que sovintn6' acceptarien per a cambra de mals endre-ços, han de realitzar un esforç innecessà-riament excessiu per despendre's de l'atmos-fera penosa en qué estaven submergides.

D'altra banda, la fins ara indecorosa ins-tallació dels camerinos fomenta la insocia-bilitat que caracteritza els nostres escena-ris. Arreu del món, actors i actrius, perúespecialment actrius, tenen feina a limitarles visites dels amics, dels admiradors i delstafaners. Aquí, en canvi, pot donar-se elcasque una actriu bellíssima, jove, vingudade lluny (per afegir als seus atractius el del'exotisme), passi les seves hores de came-rino en una solitud glacial. Indubtablementaquest fenomen, que després d'ésser exami-nat amb humorisme pot ésser analitzat ambgravetat, és imputable a la nostra tin]idesa,

' a la nostra sorruderia i a d'altres defectespsíquics, però també cal carregar-llo unamica en el compte de la inhospitalitat deles cambres on s'obliga a passar tantes ho

-res als mostres comediants.Aqueixa inhospitalitat té encara més im-

portància en un país com el nostre que noa França, a Anglaterra o Alemanya, on elsteatres no solen fer sinó una funció al dia.Però e1 règim literalment embrutidor a quèestan sotmesos els nostres artistes per culpadels sis actes que cada dia els toca repre-se'ntar — com a mínimum ! — i dels tres oquatre que els toca assajar abans, i de vega-des després, de les representacions, és unaaltra història, i no pas més encoratjadoraque la dels camerinos que avui he provatd'explicar.

GARLES SOLDEVILA

CAMISERESPECIALISTA

E%IT EN LA MIDA

JAUME I, tiTelèfon 11655

PRINCIPAL PALACETots els dies, la formosa comèdia de

F. GARCIA LORCA

Doña Rosita la soltera

o el lenguaje de las floresCreació de

MARGARIDA XIRGU

Acurada interpretació Je tota la companyia

NiE ^ ALA0.

MÉS QUE UN FILM ÉSUN DESCOBRIMENT

26-X11-35 • i'tLRAE:D[\ 5

EL. TEATREPoesia i prosa del camerino

A L'OLYMPIA

r

Per ti unprograma de circ.^

Per fi, en tornar a obrir tes seves portes,l'Olvmpia ens ha ofert un programa decirc. Un veritable programa de circ. ja erahora !

Aquesta tardor passada han actuat a 'apista de laRonda de Sant Pau atraccionsde mèrit innegable, de vegades excepcionals.Algunes d'elles, potser la major part, res-

Mercaders de Glòria és una obra de jo-ventut de Marcel Pagnol, amb la collabo-raciú de Paul Nivoix.

Aquesta estrena va ésser la nit del dijousde la passada setmana ál Teatre Studiumi per la Companyia Catalana de Drama iComèdia, els titulars de la qual són En-riqueta Torres, 'Enric Lluelles i Josep Cla-pera. Els autors de la traducció han estatJ. Molina i Llorenç Rodelles.

Podríem definir Marxants de Glòria dientque és una comèdia dralnàtica empeltadade farsa ; si fou produïda als primers tempsde la gloriosa carrera del seu autor, .aquestaincipiència no s'hi delata pas amb inge-nuïtats ni inexperiències, ans al contrari,tota ella és portada amb una habilitat 1una picardiá d'home ja fet a la brega del'ofici i ben coneixedor deis seus recursosi trenca-colls . A part d'això r totes aquellesaltres qualitats que fan el valor del teatrede Pagnol, hi són ja, si no amb tot l'esclatque després els hem vist pendire en les sevessuccessives creacions, sí amb prou eficiènciaperquè la seva filiació no ens pogués pre-sentar cap mena de dubte. -

Més, perú, que amb la sèrie marsellesadel teatre pagnolesc, lquests Mercaders deGlòria s'emparenten amb aquell tipus desàtira política i social representat per aquellamargant Topaze• Aquell esperit irómic idesencisat, aquella mordacitat i aquella com-miseració despectiva amb què hi són con-siderades la vanitat, la buidor i la concu-piscència humanes i la força imponderable1 efectiva dels mites que en neixen i hiproliferen, els quals al seu torn creen ne-cessitats 1 ápeténcies que hi recolzen i enviuen amb una existència i una exigènciaque ja han esdevingut legítimes i gairebésagrades, obren ja en aquesta comèdia ambtota llur agudesa.Ara grotesca, ara sentimental, sovint dra-

màtica i moltes vegades punyent, sempreentonada i mai deixada anar a la trucu-l ència i la banalitat, l'acció de Mercadersde Glòria es descabdella amb un interésvivissim. La mescla de grotesc i dramàticde què està feta tota ella és alguna cosade ben difícil aguant sense caure en el ri-çlícul o la repulsivitat. Mantenir frec a frecaquests dos dlements, i amb l'agreujant detreballar amb uns sentiments i unes ideestan delicats com els que juguen en aquestacomèdia, és feina per a la qual cal tot eltacte i tot el talent que hi han sabut posarPagnol i Nivoix per no anar-se'n de dret

cap al fracàs.

I allò aconseguit en aquesta comèdia éstot el contrari. Hlem de felicitar sincerís-simament la direcció de la Companyia Ca-talana de Drama i Comèdia, que ha volgutincorporar-la al nostre repertori, i més en-cara per a aquesta campanya que ha em-près, en la qual és evident que hi hauriamoltes més probabilitats d'èxit en empen-dre-la amb obres de condició molt inferior.

Quant a la traducció, l'hem trobada cor-recta i llisquent, en un idioma, si no aca-dèmic, natural i polit. La interpretació, en-certada i plena de comprensió de tots elstombs i canvis d'intenció de l'autor ; elpatètic, expressat amb sobrietat i justesael grotesc, ponderat ben entès. Lluelles hacreat un Bachelet viu i exacte, salvantestupendament les innúmeres dificultats delseu paper ; Enriqueta Torres, en Mme. Ba-chelet, troba gestos sobris i precisos, ma-tisant excel1entment la seva emoció ; Cla-pera, graduant molt bé el progrés del seucaràcter ; Capdevila, Anna Peris, MariaLluïsa Mir; Alarma, etc. (per no anome-nar-los tots), molt ben encaixats.

Hem de dir que la presentació, per béque ens semblà intelligent i adequada quantal decorat (obra de Bartolí i Créixams) iprou exacta i ben atesa en els detalls

—potser, tot amb tot, podria conèixer-s'hi mésel canvi de situació social de Bachelet, delprimer al segon acte—, fou molt susceptiblede millorament pel que fa a la illuminació,deficient en extrem.

Acabem aquesta ressenya amb la satis-facció de poder afegir que l'estrena erapatrocinada per l'Associació de Teatre Se-lecte.

JOAN CORTES

Un arriscat exercici dels Crotos

ponien plenament á1 caràcten de l'espectacle.Però el conjunt no arribava mai a crearaqueixa atmosfera especial ssima del circ.

La pista apareixia buida. No hi haviamoviment. Hi mancava alegria.

El públic només s'emocionava o reia aestones. L'emoció o la rialla es deturavenals ulls, no s'endinsaven a l'anima.

Ara, la joia corre per tot el cos. L'espec-tador sent aquell benestar moral que el circproporciona. Els grans i els infants es veuenatrets de la mateixa manera.

La graciosa écuyère, dos números de•clowns, les feres udolant davant el domador,uns trapezistes balancejant -se en equilibri,la clàssica acrobàcia volant, uns gossos«savis(( divertidíssims, el poney que tocales castanyoles, uns acròbates a cavall...Ah ! Heus ací el circ !

Hi ha, naturalment; el número que cor-prèn, el número que durant uns segons us

fa batre e1 cor més de pressa i us talla larespiració. Aquest número sensacional, delqual vull parlar en primer terme, és el delstres alemanys Crotos. Treballen els Crotosa considerable alçària, actuant un o dosd'ells de portadors i el tercer de gimnastao àgil. Fan posar la pell de gallina. iEl gim-nasta, per exemple, resta suspès per unpeu a una corda volant en moviment quesostenen amb les mans els seus companysdesprés, un d'aquests l'agafa i ol deixa arfar,a l'espai, per les mans 1 pels peus, alterna-tivament. !El que és remarcable, però, enels Crotos, no és precisament l'aspecte pe-rillós de llurs exercicis, sinó i'extraordinàrrarapidesa i la inetedat amb què els executen,i llur seguretat. 'En acabar, l'angoixa del'espectador es converteix en un plaer im-mens. Es el plaer innocent de Grock. Norecordeu? Grock es dóna repetits cops desabata al cap, ((No et fan mal, aquestscops?», li pregunta el seu artenaire. «Síperò quan m'aturo de donar-me'n, hi trobo

un gust!»En un programa com l'actual, el número

dels Crotos, més que un número d'excep-ció, és un número de contrast. De contrastàdhuc amb els cinc lleons que el domadorRonsard, ja conegut ací, presenta en «feracitat». Es un dressatge desproveït de be-llesa, sense cap gràcia, monòton. Als lleonsde Ronsard, tot i no desplaure'm que figu-

rin al programa, prefereixo mil vegades elsgossos, els simis i els poneys del meu es-timat amic senyor Rambeau. Home de circ,presenta aquest el seu número a la maneratradicional, fent-lo divertit, mogut i divers.

IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIuIIIIIItlIIIIIIIIIIIIIIIIL

= ^ c

Pa .eíp de Gràcia, 57. ieléfon 79681

'_ Seesió conflnua de 11 matí a 1 matinada

SEIENT, UNA PESSETA

CURIOSITATS MUNDIALSInrerer,anti reportatges U. F. A. erduim

NOTICIARIS D'ACTl1ALITAIMUNDIAL segons visió PARAMOUNT

i ECLAIR JOURNAL; exclusiu.

EL GRAN DESFILE DEWALT DISNEY

t'e.prctarr, ,m' ,, firin, dia er mon dsr, drvertl,nenr+

'rll l I I I I I I I I I I I I I I I I I I I t I I I I I I I I I I l l l I I I I I I l l l I I I I I I I l l l l 1►;

Contrasten també els Crotos amb els sethongaresos Hartons, que dlouen la primerapart. El contrast, en aquest cas, és deguta que els I-Iartons no tenen ni l'estil ni laseguretat que distingeixen els Crotos. Sónràpids, però; no s'entretenen gens. Calapuntar a llur favor el fet de conrear ungènere tan difícil com l'acrobàcia volant,

que avui gairebé ja no es prac-tica. Hem vist practicar-la acía la troupe Carlo Medini —molt superior als Hartans, en-cara que aquests presenten un

conjunt més animat — i a pocsartistes més, Tothom s'impul-sa, avui, amb bàscula o tram

-poli.En canvi, un número remar-

cable pel seu estil és el de Ro-sa i Castilla, equilibristes so-bre pedestal. Número simpà-tic. Castilla, antic gimnastaespanyol, té només una cama.Però no s'aprofita d'aquestadesgràcia per a infondre pie-tat . La simpatia que desvetllaés filla, més que d'altra cosa,de la distinció dels seus exer-cicis.

Faig capítol a part per a latrou^e Zavatta-Zope, compos-ta de sis homes, una dona iun nen. Aquesta troupe, for-mada per elements de duesvelles famílies italianes de circ,presenta quatre números : elde l'écuyère Mlle. Aurelie, queobre el programa ; el dels tra-pezistes Tonlmellerys, a basede tres homes ; el dels Belleys,d'escales lliures,. a la manerade Mario Medimi i les sevesgermanes, i el final dels joc-keys. El número de Mlle. Au-relie té el sabor i l'encís detots els números tradicionalsd'écuyère. Els Tommellerysexcel•leixen en els equilibris decap sobre el trapezi, amb lavariant d'actuar l'óquilibristade portador per a uns exercicisadmirables de planxa que exe-

cuten els seus companys. Els Belleys, sensefer oblidar els Mario Medini, saben donargram visualitat a llur treball, essent digned'esmentar la columna a tres que fan daltd'una de les escales. 1 en el final dels joc-keys, extremadament mogut, demostren e'IsZavatta-tope que van pel camí de mantenirla fama que com a cavallistes guanyarenllurs avantpassats. Dues característiques aremarcar, en els dels Zavatta-Zope, són lamobilitat i el bon gust en el vestir.

Pompoff i Thedy continuen encara al'Olympia, amb llur germà 'Emili, com sem-pre, i llurs hereus, Nabucodonosorcito iZampabollos, cada dia millors. A més, lafamíliá ha augmentat en aquest programaamb els quatre xavals de l'iEmili, un delsquatls és una nena que serà una ballarinacom un temple. A la primera part, treballen,com a clowns, el veterà Toni i els seusdos fills, els germans Caprani, molt volun-tariosos.

I prou. Ja perdonareu que no digui resd'uns equilibristes portuguesos a la catifaque es fan dir Los Cartagineses i que vanvestits com uns soldats romans de revistadel Còmic.

JOAN TOMAS

•

Un triomf fantàstic de

JAN KIEPURA

LAS QUIEROA TODAS

0DIVENDRES NIT

UNA ALTRA GRANDIOSA PRODUCCIÓ

Ojos NegrosUna meravellosa comèdia sentimental per

Harry Bauri

Simone Simon

()

2 produccions "UFILMS"

6 - 1. 'AJìDl\ 26-XII-35_ —

LE/ LLETRE/

Un futdr historiador de la poética pugnadel Premi Folguera trobarà que els cata-nans d'aquests anys són una gent ponderada.Vegeu si no : el gran equip — Carles Riba,Josep Carner, J. M. López - Picó i JosepMaria de Sagarra — ha passat a davant detothom, tal com esqueia la seva 'erar-quia. Podem romandre tranquils. Sembla,àdhuc, que una força secreta i benigna hagi,,conspirat per realitzar un tan 'inèravellós

Josep Maria de Sagarra

repartiment, en atenció d'un judici ï d'unaplaudiment futurs, la ressonància dels qualsja ens sembla endevinar. Ningú no gosaróóplànyer-se d'aquest perfecte atzar que per-met d'aplegar cls noms, entre ells na hiha prelació. possible si no és en 1a cons

-aiència privada de cadascú, indubtablementmés illustres d'aquest moment de la nostrapoesia, en els quatre primers an ys de laconcessió del Premi Folguera. La històriadels altres premis, fixeu- vos -hi, no serà, se-gurament, tan venturosa. Més rica de vicis

-situds dramàtiques, de xafarderies i àdhucd'inconveniències, es prestarà a la crítica ia la censura d'aquell futur imaginari his-toriador.

Ara s'escau, •doncs, de fer n'elogi de Sa-garra. El que ha arribat darrer dels quatre,si' el premi fos concedit, com una acta dediputat, per majoria de vots, indubtable

-ment s'hauria endut la palma de la victòria.Sagarra és, ara com ara, l'escriptor méspopular, de casa nostra : l'únic, gairebé, queha reeixit a imposar-se damunt la multituddistreta, però, tanmateix, mestressa de mol-tes coses. L'hom•e q ue si ,es morís — Déuho ho yutlgui — tindria un bell enterrament.Vull dir que la seva fama és d'aquelles quepot arremorar, en un moment donat, totaaquella atmosfera de tendresa i entusiasmeque cal per galvanitzar una massa.

Si tot això s'hagués aconseguit, com entants casos., a còpia de claudicacions, de ferel que no hauries de fer, perquè fer aixòet convé, de llegotejar i de rebaixar-se, benlluny de nosaltres el propòsit d'escriuremots de Iloança. Es• el ca's, pecó, i ambmolta més intensitat del que molta gent espensa, qué Sagarra, 'per arribar a conquis-tar aquest públic extens, no ha fet cap pasforçat. Per dir-ho exactament, • s'hi ha tro

-bat. S'enganyen els que s'imaginen queSagarra maquravélicament trama sorpreses,paranys, per caçar una .sensibilitat • fàcil.Sagarra, en tot cas, era, i és, a la vorad'aquesta sensibilitat . No pot deixar d'éssermai com és, com ha estat sempre, i eldia que ho intenti, per desviar-se cap a unsviaranys més purs, o més cínics, aquell diasí que deixarà d'ésser sincer. Precisament,si molt furguéssini en la seva obra, troba

-ríem alguns moments d'aquests, provocatssegurament amb tota la bona voluntat, queevidencien com aquesta desviació, àdhuc capa la puresa, entranya per ell un fracàs.

M'atreveixo a dir, tot extremant les coses,que aquesta sinceritat es manifesta àdhucen el seu teatre. Em refereixo, és clar, alque és essencial i deixo al marge detalls,petites circumstàncies que algú podria re-cordar-me, al capdavall, però, sense gairefortuna. Molts s'han acostumat a conside-rar aquest teatre com un simple truc, pre-parat amb tota la mala intenció i sensecap convenciment. Els qui així pensen obli-den lleis psicològiques elementals. Caldrà,si això els abelleix, que es decideixen anegar tot valor al teatre de Sagarra. Creureperò que Sagarra podria fer una altra cosa.que no dóna tot el que pot, és niciesa puerilo badoqueria. Fins quan Sagarra sembla acertes consciències més fals, aleteja enllàun convenciment, l'arrel de quelcom prego'nament sentit. Dolent o bo, ell no ens esca

-moteja res. Podem gferir proves del quediem. No és possible que una mentida po-gués arribar a una dimensió tan enorme.La unitat compacta, ferrenya, de tota laseva obra, que arriba de vegades a fer-lamonòtona, dóna testimoni d'un mateix estatd'esperit, prolongat amb una resignació ve-rament admirable. No hi ha, repetim-ho,renovació possible en Sagarra. Moments més

reeixits, hores més bones. Sobre la paret,però; s'esllangueix sempre una mateixaombra. Ni m'atreveixo a presentar el sem-blant grotesc d'una unitat tan colpidorareferida a un centre fals. Simples constata-cions estiVstiques, ben fàcils de fer en Sa-garra, ens ho priven altrament. Tothom ésmés sincer del que es pensa ; ho és, àdhuca contracor: .

Cal, encara que sigui sense detenir-nos.massa, de referir-se al llibreAncores i Estrelles que ha ob-tingut el premi. Sagarra hacercat avui, pel seu amor i elseu plany, un paisatge mésíntimament seu que el que esdescabdellava en el darrer lli

-bre La Rosa de Cristall. Lamillor qualitat dels versosd'Ancores i Estrelles, en com

-paració amb els 'de La Rosade Cristall, crec que pot ésserexplicada per aquest canvi dedecorat, que per ell equival aun retorn. En La Rosa deCristall gel poeta es planyiadavant d'un món concret, ihorrible por la seva vulgaritati per la seva vilesa . Els éssers,els objectes més desagradablesque la civilització industrialha creat Ii servien de teló defons de la seva desesperançai de la seva tendresa. E1 com-trast entre un món somiat iaquesta realitat tenia, és clar,wn gran interés dramàtic.Aquest contrast que en certspoetes joves anglesos i fran-cesos ha produït meravelles,ano .assolia prou en Sagarra,tot i el que es pot espigolar,una auténtica fusió poética.De vegades s'esmi • olava enuna vulgaritat no superada.Era, en molts casos, més pelque insinuava que no pel que

realitzava, que es feia simpàtic. Si excep-tuem dos o tres poemes on aquesta simbiosies realitzava perfectament, el llibre restavacom a testimoni d'uaï ,vol que no poguéatènyer, del tot, el terme. Altrament, caldir que aquesta juxtaposició d'elements comels que s'assajaven en La Rosa de Cristallés d'una dificultat extrema, iEs tracta d'unalluita perillosa que ja fa temps que dura,amb etapes, fracassos i èxits, a tot arreu ones fa una poesia vivent.

Avui, però, Sagarra es volta d'un mónmés fàcilment aprensible. Més familiarmés madurat, encara, emn el seu esperit.Terres de mar, Costa Brava, Port de laSelva. Un alè magnífic d'aquelles Çanfonsde rem i de vela revé. Es un llibre mésjovenil ; mésemportat per una pura i sim-ple meravella. Ha estat una bella sort ques'escaigui d'ésser aquest el seu llibre pre-rhiat. Sense que vulguem insinuar que con-tingui res essencialment nau — potser enssorprèn tan agradablement perquè conté al-guna cosa de ben antic —, és indubtable quetranspira amb un fressor que de vegadesenyoràvem. !El poeta es mostra menys can-sat, més esponerós i més pròdig. Els seuslímits de sempre, més estrictament delimi-tats, l'encerclen bellament.

Hi ha sobretot, ultra aquélla forma llan-çada, coloquial, .tan característica d'ell, unsmoments en els quals fa descripció es cantéamb una escaiença innegable. Aquells ver-sos, abundantment reproduïts aquests dies,d'El cementiri dels mariners, a més de lafidelitat a una forma que l'impedeix de llan-çar-se, contenen un moviment pur auténti-eament inspirat — utilitzem una mica plat

-xeriosament aquest mot tan difícil de pre-cisar -- que s'allunya enllà dels anys, perrecordar-nos el perfum d'aquells primersversos tan netament dits i sentits. El temamateix ja és d'aquells que el feien més ellen la seva javanesa. La terra, aquesta granforça de la poesia de Sagarra, torna a ale-mar. Avui és una mica més austera, perfu-mada de sal. La vida del cementiri pacífic,amb totes les seves monótonas vicissituds,resta descrita per sempre. 'Es un poematallat, fet amb un paisatge curiosamentsemblant al de Le cimetière manin de Va-léry — Mediterrània potser —, però amb unesperit totalment diferent. Res d'aquellapregona angúhià metafísica. Pau, repòs, in-diferència, tranquilahat. En una gaia voladas'escampen els versos, curiosament humilsi plens de bonesa. 'Està fet, sembla, ambuna arrencada. La peresa, aquesta perillosacondició que domina el poeta de vegades,no ha tingut temps de sorpendre'l.

Aturar-se en recers agradables no és mas-sa difícil. Llegiu, encara, aquesta Cançó demariner. El ritme trencat, insinua sugge-réncies de somni. Ressonàncies marítimesal costat d'una pàllida llum casolana. Am-bient de màgia i de rondalla. La llar humils'implica amb circumstàncies de residènciaprincipesca que s'imagina.

Aquests dos poemes justificarien el pre-mi. Tenen per damunt de tots els altresl'avantatge de no defallir ; de no perdre'smai en derivacions més o menys prosaiques.Prou és possible de trobar em altres poemes— vegeu per exemple la descripció de lesconstellacions — bells fragments de poesia.Tanmateix resten más fàciilment entelats.De totes maneres, repetim-ho, Ancores iEstrelles és un gran llibre, dignificat en-cara per uns boixos de Ricart, que s'acre-dita .novament com un dels nostres artistesque poden fer possible una bella edició.

Jonx TEIXIDOR

L'actualitat literària

Marañón al ConferènciaClub

El gran saló del Ritz no havia estat maitan ple com el dia de la conferencia que hidonà el Dr. Gregorio Marañón. Tota la pro-paganda contrària que certs umclis de lanostra aristocràcia es van empendre fracas-sà lamentablement davant el prestigi de l'o-rador, un dels homes que més bé fan quedarla qualitat intellectual de la jove RepúblicaEspanyola. Ara seria una feina molt llargai inoportuna escatir els motius exactes d'a-

Gregorio Marañón

quest prestigi que ha assolit el Dr. Mara-ñón i que •conserva amb tanta cura : no hiha cap dubte que ell l'ha treballat hàbilment,perú tampoc pot dir-se que sigui gratuit nii^nfundat. Si algú en tenia algun dubte, lalliçó magnífica que el famós sexòleg donàdesde la tribuna del Conferència Club sobreun tema tan suggestiu com l'enunciat peltítol Psicología del gesto, bastaria per a con-véncer-lò que Gregorio Marañón és un espe-rit finíssim i un home énormement intelli-gent .

Bastir tota una sèrie de teories psicofisio-lbgiques sabre la reladió entre ells gestosexteriors i l'emoció ; estudiar els contagis delgest colleotiu en les masses ; fixar les reglesparadoxals de •condicionament del gest, sufi-cients per a crear per reflex uns estats pura-ment físics ; desmuntar el mecanisme de]'emoció individual i collectiva per a extreu

-re'n la lliçó de la importància dels factorsexterns..., totaixò, que si no és del tot nou,fou •exposat amb una amenitat i una clare-dat insuperables pel Dr. Marañón, li servítambé per a ,arribar a una visió ambiciosadel món modern i per a establir un esbósde psicologia de les masses que l'havia dedur per força a parlar de les dictadures i lademocràcia. Això li permeté de cloure laseva important conferència amb unes refle-xions d'ordre personal, que arribaren a co-municar a l'auditori tota l'emoció que té,en els temps presents, la difícil posició de1'intellectual, i que culminaren amb una ve-hement professió de fe clemocràtica i liberal.

Les bones festes del poetaLòpez=Picó

aBon Nadal i Bon Any, desitja l'endreçadoi volum que J. M. Lòpez-Picó ha tingutla gentilesa de trametre'm. Un petit llibrepreciós, pel contingut com per la presenta-ció, aquesta , Epifania, que duu el núme-ro XXX en l'obra poètica de l'autor deL'Ofrena, ens repeteix un dels motius pre-ferits per la inspiració del nostre poeta. Lafe cristiana posa emoció i força expressivaen els versos d'aquest breu poema. No tincel costum de reproduir fragments dels llibresque em lleu de comentar, però no puc resis-tir ila temptació de transcriure els versosfinals d'aquest darrer llibre de Lbpez,Picó.Segurament podria trobar-n'hi d'altres mésinspirats o més perfectes, però en aquestEpíleg de la Nit dels Retis hi ha, em sem-bla, en una síntesi perfecta, tots els ele-ments que ordenen i vivifiquen la musa delnostre poeta

Incendis crepitants d'illusióglorifiquen el cel de banda a bandaPer cada estel s'eixampla l'horitzó,i dins els somnis és Festa Majoramb porxos de mimoses en garlanda

(Segueix a la Qàgina 8)

Llibres per a Nadal i Reis

LLIBRERIA

Louis BergéRambla del Centre, 19

Telèfon 23118

Kiosque FranÇaisRambla dels Estudis,(Davant l'Acadèmia de Ciències)

Dilluns passat, dia 23, fou atorgat elPremi Crexells a una novella, Una dona s'a-tura en el camí, d'Ernest Mart mez Ferran-do. Per primera vegada, des de llur crea-ció, un dels nostres premis literaris és donata una obra d'un escriptor nascut en terrescatalanes altres que les del Principat. Esde desitjar que això s "esdevingui més so-vint — i aquest moble anhel s'ha d'interpre-tar en el sentit que desitgemque la producció literària na-cional del Pafs Valencià i deMallorca pesi tant :com la dela Generalitat.

Ernest Martínez Ferrando(nat a la ciutat de Valènciaen 1 891) ha guanyat el PremiCrexells amb la seva primeranovella. La seva producció,fins ara, era constituïda, no-més, pèr contes, els quals l'ha-vien collocat entre els primersprosistes de llengua catalana.Paradoxalment, una obra quees desvia de la seva línia lite-rària — «Martínez Ferrandos'atura en el camí», ha escritFrancesc Trabal —, car, se-gons ha confessat, pausa con-tinuar conreant el •conte, ha.valgut al {nostre escriptor 01premi nacional de novellad'enguany,

s•^^

Ernest Martínez Ferrandoem digué, el mateix dia queli 'fou atorgat , el premi, quela seva producció per forçahavia d'ésser en llengua cata-lana. Si hagués hagut d'es-criure em castellà, afegí, no.hauria escrit ; en començar laseva vocació literària s'adonàque només e1 català s'adeiatant al seu esperit com al gè-nere en què veia dibuixar-seels temes dels seus contés.I és que en l'obra de • Mártín,ez Ferrando hiha la gran suggestió de la mar nostra, de laMediterrània, que imposa em un paisatge deles nostres costes la nostra llengua. Adés enel Poblet de la marina (Les llunyanies sug-gestives, 1918) i en Destí, flagell incògnit(Tres històries cruels, 1930), ara en algunscapítols de la seva inovel-la aquesta sugges-tió apareix. Aquest aspecte és un dels fac-tors que decideixen més el caràcter de l'obrade Martínez Ferrando.

La seva obra més definitiva i més per-sonal és el recull de contes Primavera ja-quieta (Estats anímics d'un nen contem

-platiu). uA través de les_ pàgines d'aquest'l libre — ens diu al pròleg del recull — ba-tega l'ànima d'un rmfant. Aquest infant,però, no. desperta a la vida amb un orbimpuls de viure, amb un foll desig de córrer,d'enfilar-se als arbres, de cridar ben fort,de plorar més fort encara. Més aviat ésun temperament contemplatiu, silenciós, ob-servador atent de la bellesa del món al qualacaba d'arribar i, al mateix temps, portadord'una consciència pura, íntegra, que ja debell antuvi li torturo obscurament l'esperiti el preocupa.,, Reflex és tot aqueix recullde contes, tan caracteritzat per aquesta fra-se, de la infantesa malaltissa i camperolaele Martínez Ferrando. Llegiu, si us plau, elcomentari que en féu Carles Riba (Els Mar-ges) i tindreu una idea exacta del que ésaquesta obra, el primer dels contes de laqual, La botiga dels llibres vells, ha estatqualificada per Maurici Serrahima d'eobramestra» : na veiem cap exageració en aques-ta frase.

Davant de les seves Tres històries cruelspublicà Martínez Ferrando el seu conte Des-ti, flagell incògnit, el caràcter mariner delqual ja hem alludit. Al meu entenent és undels contes més ben arquitecturats que s'hanescrit en la nostra llengua. L'autor hi as-soleix un domini perfecte de la técnica delconte. Per la ment de Genoveva passa elrecord de la mort de tots els seus fills men-tre vetlla el darrer ; un fatalisme punyents'empara de tota la narració : els diversasescenaris de pobles costers desfilen aculo-rits i - suggestius sense trencar la unitatde l'assumpte gràcies al fil de records dela protagonista ; la nota pintoresca' és vivai graciosa — recordeu el conte del marinerque defugia la mar amb un rem áquena. La resta dels contes que segueixena aquest no fa més que refermar-nos en elconvenciment que la teanica estilística i cons-tructiva de Martínez Ferrando és perfecta.

***

I arribem a la seva novel-la adés premiada,Una dona s'atura en el camí (Edicions Proa,1 935)• Ja he remarcat que aquesta novellaés un fet que s'aparta de la línia literàriad'Ernest Martínez Ferrando. Això, però, noés fer cap retret á aquesta novella, al con-trari. Dic al contrari perquè Una dona s'a-

ADMINISTRACIÓ 1 VENDA:

tura en el camí ens presenta un exempled'experiment literari : és una novella escritaamb tècnica de conte. Cada capítol canté elselements d'un conte ; cadascun d'ells és untot arrodonit articulat. La unitat — evident— de tota la novella s'escau en el fet queels personatges de cada capítol — diguem-ne(arriscadament) cantes — són ells mateixos,r per .damunt d'ells hi ha un fil argumen-

Ernest Martínez Ferrando

tal que és prou fort per unir tots els capí-tols en un tot que forma la novella. I éstan forta aquesta unitat que l'interès nodecau ni un moment ; la prova és que esllegeix d'una tirada.

Un •aspecte d'Una dona s'atura en elCamí recordaré, que és el de les descrip-cions de paisatges catalans, urbans o cam-perols . La descripció de les places Reial ide Tetuan i de ]'ermita de Sant Elm deSant Feliu de Guíxols són inoblidables .parTot aquell que conegui aqueixos llocs. El viat-ge en tren del capítol setè és impressiaranttant per les sensacions de la protagoipistacom per tots ells seus neguits.

Ara bé, preferim, sens dubte, el. lll^rtí-nez Ferrando genuïnament -contista. Í no. ésque això ens faci recar que hagi assajat, lanovellística ; ben al contrari, amb aquest as-saig ens 'ha donat una novella excellent,però alhora ens ha fet recordar el contistaperfecte. ElÍ mateix ho ha reconegut i pen-sa rependre la seva ruta literària en aquest

sentit.Per acabar aquestes ratlles diré dues pa-

raules sobre una altra faceta de l'áctivrtatintellectual d'Ernest Martínez Ferrando.Martínez Ferrando, arxiver de l'Arxiu de laCorona d'Aragó, és autor d'un valuosfssimCatálogo de la documentación relativa alantiguo reino de Valencia, existente en losregistros de la Cancillería Reál y que seconservan en el A. C. A., i té a punt depublicar ama monografia molt extensa sobrePere de Portugal, rei dels catalans. Hi es-tudia la figura del nostre Pere IV a travésdels registres de l'Arxiu de la Corona d'A-ragó ; es la primera monografia seriosa ques'ha fet sobre aquest sobiró que tan detrac-tat ha estat históri•cament i serà, per les refe-rències que en tinc, un dels treballs histò-rics més importants que s'hauran publicata Catalunya aquests darrers anys,

MARTE DE RIQUE'

Compreu B R I S A S Revista ilustradaSelecció d'ArE, LíEera4ura,

Modes, Decoració, Esports, eEc.

GUTENBERG, S. A.

Fàbrica de maquinariapera les Arts Gràfiques

Nàpols, 215 • Telèfon 55728

BARCELONA

PREU :10.— Pessetes

PREMI FOLGUERA 1935

^osep Maria de SagarraPREMI CREXELLS 1935

Ernest Martínez Ferrando

Acaba de publicar-se e1 número extraordinari del

«D'ACI 1 D'ALLA»Magazine català

Número dedicat a ('Epoca Romàntica BarceloninaNombrosos gravats en color - Magnífica presentació

LLIBRERIA CATALONIA3, RONDA DE SANT PERE, 3

Hi ha actualment dues exposicions en dos neixedor de les obres del seu pare, creunobles casals de la Rambla. L'una, en el aquesta versió la millor de les tres que delPailau Comillas, d'imatgeria religiosa an- mateix tema pintà Fortuny, i aquesta opi

-tiga, de la qual també parla avui MIRADOR, nió és recolzada per altres.

Com ja es deia la setmana passada, el pro- Pertany L'Amateur de gravats a la pin-ducte de les entrades és destinat a un fi turca de gènere—com La Vicaria, Els Bi-benèfic. L'altra exposició, diríem, és més bliòfils, Els Aficionats a la Música, La triamonogràfica encara : té lloc a la Virreina de model, etc.—, que fou la que donà mési és d'un quadro de Fortuny, L'Amateur renom a Fortuny i la que li convenia més

de gravats. També aquesta exposició és amb de cultivar, des dels punts de vista social

«L'Amateur de gravatsn, de Fortuny

entrada de pagament, i el seu producte ésprecisament destinat a recollir fons perquèl'esmentada obra del pintor reusenc puguiésser adquirida amb destí a la Ciutat.

L'Amateur de gravats, en efecte, estàen venda. La notícia, en ésser sabuda, posàen moviment el nostre món artístic—perforça reduït en el que es refereix a obresd'alta cotització—, i els benemèrits Amicsdels Museus de Catalunya en primer terme,els quals, desitjant que aquesta obra deFortuny ingressi al Museu, no sols han ofert

i econòmic. Però això no val dir pas quees tracti d'una pintura comercial, destinadanomés a acontentar el client ; sinó que, amés amés d'això, és una pintura de lesmillors qualitats fortunyianes. Basta veureles ampliacions fotogràfiques de detalls delquadro per adonar-se de la solidesa del di-buix, de l'empenta i fuga de la pinzelladaque la posen al costat de la pintura delsgrans mestres i no al costat dels minia-turistes com les proporcions de la tela po-drien fer creure á un observador superficial.

::: . .1

Apunt de Fortuny per a un «Amateur de gravats»

tots els diners de la caixa—que tractant-sed'una .associació de pocs anys d'existència,no són gaires—, sinó que han compromèsen el possible les seves disponibilitats fu-tures. Però, naturalment, amb això no s'ar-riba a les 40,000 pessetes' en què- després.d'un aferrissat regateig—s'ha fixat el preude compra de L'Amateur de gravats. Siaquesta quantitat no és coberta dintre uncert termini, l'obra anirà a parar a no sesap on, que no serà el nostre Museu, nisegurament serà tan sols Barcelona. 1 enlloccom al Museu no és tan indicat perquèhi sigui, al costat de La Vicaria.

Sobre el mateix assumpte de l'aficionatals gravats, Fortuny pintà tres quadros, unem 1863, un altre en i866 i un altre en r96S,amb sensibles variants de 1'uin a l'altre din-tre la identitat del tema. El que ara podriaquedar-se a Barcelona—i s'hi hauria dequedar—és el de i866, probablement encar-regat al pintor pel colaeccionista suís Fol.No solament, doncs, el pedigree—tan im-portant en les grans peces artístiques—d'a-quest Amateur de gravats està ben esta-blert, sinó que el fill de l'autor, gran co-

Ara bé, Fortuny no sols és català, sinóque és també un gran pintor. Cap lloc mésindicat per a la seva obra que el nostreMuseu. Fóra una vergonya que es repetísel trist cas, no inèdit per desgràcia, detenir a ]'abast de la mà una obra de For-tunv i deixar-se-4a escapar. Cal que tot

-hom segons les seves possibilitats contri-bueixi a evitar que L'Amateur de gravatssurti de Barcelona. Cal que tothom secundila iniciativa dels Amics dels Museus. Elque no pugui fer més, que visiti almenysla Virreina, on actualment està exposat elquadro. En una ciutat d'un milió d'habi-tants, que se n'ha jugat trenta de pessetesa la rifa i aquests dies gastarà qui-sap -0oen galls i torrons, no hauria de costar gensde reunir 40,000 pessetes.

Un dia, a Londres, aparegué en venda,taxat en 40,000 lliures esterlines, un Hol-bein, el retrat de Cristina de Dinamarca.Un anònim mecenas en féu donatiu a laNational Gallery. I d'exemples així se'npodrien citar molts més, alguns—més mo-destos—a Barcelona i tot. Ara és una ocasiód'afegir-ne un altre a la curta llista.

Una vista de l'exposició

•

26-XII-35 1. x w1R 7

LES ARTS I ELS ARTISTES

Un Fortuny en venda PROJECTOR Una exposició d'imatgeria religiosa

. 1 lida i rica. El sant seu naturalment ; elmodelat és sobri i natural, la fesomia delJoan Junyer a Paris

Aquests dies ha estat oberta, a la GaleriaDruet de París, una exposició del pintor ca-talà Joan Junyer. Per a una exposició ante-rior del mateix artista, també a París, l'his-panista Jean Cassou féu aquesta presentacióen el catàleg

«Heus ací una Espanya diferent d'aquellaque d'ordinari es creu, una 'Espanya tran-quilla, clara, plàstica, hellenitzant ; una Es-panya de mariners, de jocs a la platja i delínies harmonioses. Catalunya, amb els seusprimitius, ja havia pres el seu lloc en la his-tòria de la pintura espanyola. Després vapassar l'antorxa a Toledo i a Sevilla. Ac-tuailment reprèn el seu lloc, un dels primers.No oblidem pas que si Picasso és andalús,ha passat una gran part de la seva joventuta Barcelona i hi ha format el seu amor ex-clusiu del dibuix pur, sinuós, fantàstic, elseu gust del pastitx grec, el seu enciclope-disme acadèmic, la seva paradoxal virtuosi-tat. Tots aquests elements es retroben en lajove pintura catalana, en particuilar en aquestencisador Junyer, el dibuix del qual és a,lavegada tan lliure i tan savi i que ama finsa tal punt el dibuix que sovint fins arribaa deixar al nu la tela o la fusta a fi de ferremarcar miillor la gràcia de la línia, i nosolament descobreix la tela al viu, sinó quees complau, amb mires a una perfecció mésrigorosa, a presentar-nos-hi escarxats. Peròaquests escorxats, en comptes de patir dellur estat, són bells com estátues d'atletes.

) L'art de Joan Junyer produeix una im-pressió de joia serena i jovençana amb lesseves danses populars, les seves diableriesmallorquines, els seus motius marítims i lesseves mat rnitats tan greus i tan tendres.Ja que en aquest moment es parla moltd'humanisme, cal no oblidar d'arrenglerarentre els millors representants del {retorn al'humanisme» aquest jovemediterrani quecanta amb tanta delicadesa i simplicitat elsobri i melodiós plaer de viure.»

Galeries d'Arf

SYRASOLEDAT MARZINEZ

(pinfura)

Presenfs i objecfes propisper a la diada de Nadal

Dipufació, 262 Telèfon 18710

B¿LSQ LÍE TSMOBLES

OBJECTES D'ART 1 DE FANTASIA

R. CORTES(pintura)

Presenfs per a Narlal iJoguines fines per a Reis

Passeig de Gràcia, 36

SALA PARÉSEXPOSIC101 VENDA

D' ANZIGWTATS

MOMPOu(pinfura) fins a127

dia 28 inauguració exposició

JOAN SERRAEXPOSICIÓ DE PINTURA

CATALANA

SALA GASPARConsell de Cenf, 323

(mire Rambla de Catalunya 1 Balmes)

MARCS - GRAVATS • MIRALLS 1 MOTLLURES

des del día 21

Exposició de quadres,joguines i altres objectesper a presenfs i per a Reis

La PinacotecaMARCS 1 GRAVATS

el conde de Güell '(una colección), (Parts,1925), i les aportacions de les altres collec-cions harn augmentat, amb unes poquesabres importants, la representació que lesescoles castellana i andalusa del xvtr i delxvm tenen a la coilecció Güell, i molt espe-cialment i nombrosament la dels escultorscatalans que treballaven a les acaballes delXVII i al començament del xrx : Amadeu iCampeny.

Ben difícil seria per a mi no dir la mevadisconformitat amb certes atribucions de pa-ternitat artística que en l'exposició es tanper a certes obres. Però no és aquest llocde polèmiques ni poden aquestes interessara tothom : qui tingui paciència per confron-tar les atribucions que aquí es fan amb lesque les escultures al seu peu porten lesconeixerà, i judicarà si en sap i en té ganes.Les obres no deixaran d'ésser com són perportar un gnom més o menys gran o cone-gut, i aquell Sant Joan assegut no deixar«d'ésser una obra mestra tant si és atribuïta Martínez Montañés, com creu el comte,com si és d'Alonso Cano, com creiem enbona companyia. Un Sant Jeroni amb elseu lleó, en continguda vibració, però ambcerta rigidesa que em fa defugir el nom deBerruguete, tot i ésser una imatge de bo-níssima mà ; un sant amb un crucifix (fouun Sant Antoni i després perdé eLNin?) ensporta quelcom de l'alenada del calculat mo-viment barroc del gran artista francès caste-

Ilanitzat, que fou Jussi.Un deliciós Nen Jesús adormit, d'escola

andalusa, ens és exemple del que fou aquell

naturalisme del segon desenni del segle xvit,quan es sublimaven vulgarismes i les ten-dreses casolanes foren portades a la imat-geria del culte.

De l'art de Gregorio Hernández, mestrede Valladolid, ens és bon exemple aquellbust de Santa Teresa, dona madura i ente-nimentada, amb les seves robes eixutes,aspres i rígides, i aquella forta i greu vidaen tota 'la fesomia ; i encara del mestrepodria ésser una altra escultura femenina.

I aquí, en aquest breu esbós de visió se-guint la cronologia, cal fer esment de la.perla» de la collecció. D'aquell Sant JoanBaptista del qual diguérem quelcom abans

s de tamany natural, d'una policromia cá-

sant, trista i forta, alhora que misteriosa.Tota la ciència gran i l'art profundamenthumà del granadí Alonso Cano es traspuaen aquesta bellfssima escultura. També d'unseu deixeble, de Pedro de Mena, hi ha a]'exposició obres atribuïdes d'un valor , des-igual. Alguna d'elles, francament fluixa,ens és bon exemple de l'èxit de què gau-

diren les seves creacions i de com es feien•per deixebles i imitadors còpies i imitacionsde les seves. obres. Prova que dl seu senti

-meint francament sensual, de forta passióconcentrada i ofegada, que el seu ideal d'as-cetisme i de devoció eren el que els seuscontemporanis tingueren i estimaren. D'a-quest moment de sostingut sentit passional

és també un eco aquell cap barbut atribuïta Roldóan ; aquell mig cos; 'Ecce-Homo, quetipològicament té records de Mena i és pos-tenor a aquest autor, ben formós peròaquella verge Dolorosa de J de Mora (perquè mallorquí... ?), que ens és bon exempleen la representació de l'angoixa i del sentitintim de la mística religiositat de Morai aquella Dolorosa, la testa coberta ambdraps encolats (mai Pompeo Leoni, com elCatálogo vol), de meravellosa dolçor de Veslínies de la cara i amb tota la tristesa reco-llida en els ulls i en la boca.

I amb aquests autors caiem en el ple bar-roquisme. Representat per manta obra, iles més representatives de les quals, obresque són urna meravella de color i d'una grà-cia que salva totes les imperfeccions delínia i de modelat que puguin tenir, sónaquells dos grupets atribuïts a Roldán. L'und'ells representa Sant Joaquim, Santa Annai la Verge ; l'altre l'adoració del nen perSant Josep i un àngel. Al primer un àngeldemana siilenci mentre Sant Josep somriu ies porta la mà al pit, sobre el cor ; àngelsporten el mantell de la Verge infant. SantaAnna és asseguda al centre. Tot és dolçi suau. Un gat i un gos es barallen . Lacadira policromada, com tot el grup, portaal seu respatller les armes de l'hidailgo queles va encarregar. Els colors son virolatstot ell és pie de moviment inútil suaumentinflat. '

XAVIER DE SALAS

(A la pàgina segiient es contenen altres ar-ticles d'aquesta secció.)

Societat Espanyola lo Carburs MetàI'IicsCorreu: Apartat 190 BARCELONATeleq.: "Carburoe" Mallorca, 232

,Telèfon 7boia

CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corcu-bion (Corunya) :: OXIGEN 99 % DE PURESA, Fabriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fibri-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI : : SOCARRIMAT i SECAT defils i peces de seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIO INDUS•TRIAL -de laboratoris i domèstica : : GENERADORS, BUFADORS, MANOMETRES, materials d'aportació . per la SOL-

DADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS ESTUDIS CONSULTES 1 ASSAIGS GRATIS

70AQUIN MOMBRZI(pm fura)

fins al dia 27

Passeig de Gràcia, 34

CAMISERESPECIALISTA

EXIT EN LA MIDA.JAUME I, !íTelèfon 1!655

No sé ben bé per quin mal fat, o perquina dissort, tots els principals edificis pri-vats de la Barcdlona de les darreries del xvuthan hagut de sofrir i patir tan greument.La casa del duc de Sessa al carrer Ample— delicada obra del desconegut arquitecteAntoni Ribas — avui es veu estatjant uncollegi de minyons ; la casa d'En Marchde Reus — on va ésser d $ancd'Espanya fins fa poc — estroba buida i es desfà en lessoledats de la baixa Ramblala Virreina veu els seus bai-xos plens per la lepra de lesbotiguetes del mercat ; la casadels marquesos de Moya, avuidel comte de Güell, al bell migde la Rambla, havia estat con-servada dignament fins elsdarrers anys, però ara no po-dem dir el mateix. El bell jar-ch és mort., un (Sepu» qualse-vol l'ocupa, i de la noble tancano resten més que els recordsi aquelles jardineres enfilades,allà dalt, totes petites i tristes.

El palau — on ara es pce-senta aquesta exposició — ser-va les decoracions murals fe-tes per un artista dels tempsde la construcció i mobiliaride la segona època de la casa,quan als temps de la Restau-ració va ésser moblada per undels seus nobles, parent del'actuai propietari. 'EI Vigatàva decorar la sala central;d'ella estant s'albiren saletesd'aquest altre barroquisme unxic barroer que va ésser el delsnostres avis. Ara, unes i altreses veuen per uns dies ocupa-des, gràcies a la gentilesa delcomte de Güell, per aquestaexposició d'escultura policro-mada una bona part de la qualés la colleació del propietaride la casa, i l'altra procedeixd'alguns colleccionistes barce-lonins — especialment les moltinteressants de la • senyora Mer

-cè Heymann de Vicent, de les•olleccions marquès de Mariartao, Esteve,Martinell, Renart, Vinyals, Junyent, etc. —,la Junta de Museus i antres entitats.

El conjunt, però — i potser també elsexemplars artísticament més valuosos que hipertanyen — és el de la co]•lecció Güell, co-neguda arreu pel seu luxosTsim catàlegEscultura policroma religiosa española, por

Sant Joan Baptista, de Martínez Montañés(Collecció Güell)

PESSEBREALS OBRADORS

LLUCHVISITEU - LO

Laval contempla una bústia de les posades als utrrers de Ginebra destinades arecollir donatius fer al Nadal dels infants dels obrers parats

Joan Serra

26-XII-35. UN COP CADA ANY

Els 'MAI i Un NadaisLes Exposicions Serra, oanpinfor

Ramon CortèsRamon Cortès, expositor a la Sala Bus -quets d'una vintena d'olis força apreciables,és un jove pintor terrassenc de tipus vigo-

rós que ha excel•lit en la interpretació detots els temes amb els quals s'ha encaraten aquesta seva nova exposició a Barcelona.

Cortès milita entre éls pintors d'inspiracióespontània que fan de les seves obres unacursa de consecucions realistes ban yades detècnica abundant i entusiasme colorfstic. Nodesdiu en cap moment d'aquest procedimentde jove. Rebuda l'emoció transferida pel pai-satge, es precipita al comentari amb la colla-boració d'una paleta propensa a les fanta-sies i a les consonàncies que el bon gustinnat ]i aconsella de crear. Cortès posseeixla virtut de d'artista ponderat que juga ambels equilibris i rebutja les influències de malaclasse, amb la qual cosa concedeix a la sevalabor el valor que no sempre obtenen les pin-tures de les persones que pertamven a 'laseva societat.

Tot i que la major part de ]'exposició per-met deixar-se classificar com a notable, cre-iem a Cortès un pintor en els darrers batecsde formació.

Eugènia LuEchinskiAmb uns retalls bibliogràfics internacio-

nals d'una certa ampullositat i amb un ca-tàleg ple de tòpics de pintura espanyola, espresenta a les Laietanes IEugània Lutchinski,deixeble de l'Acadèmia de Belles Arts dePetrograd. No sabem exactament el que do-naria de si aquesta pintora si damunt seuno convergissin l'enorme multitud de pre-judicis amb què en l'actualitat es manifesta.Fascinada per la mantellina i per l'escolaque han practicat el cromos de xocolatai les manufactures de vanos de souvenirsde l'Espagne, es reclou temeràriament enla més absoluta migradesa. Enmig de totexisteix una ombra de braça i esperit queés el que ens fa dubtar de no trobar-nosdavant la personalitat autèntica de la pin-tora russa i el que motiva la referència queacabem de fer.

Els artistes novellsLa qüestió edat és un, factor de primer

rengle en l'exposició que uns artistes no-vells han installat a la Sala Catalània. Perautor novell podem entendre representantsde totes les edats de ]'home sense perdre lasusdita qualitat. IEn canvi, les elucubracionsportades a cap seran o no dispensables d'a-cord amb la mesura cronològica de l'autor.

Prescindint de matisos, ja que el catàlegmeo ens orienta absolutament gens, no po-dem deixar d'ocultar un negre pessimismeper l'art català si és que aquests són elshereus dels mestres d'avui dia. La sala éspresidida pee una terrible mitjana d'incapa-citats, i de tot el volum d'expositors única-ment podem remarcar com a interessants elssegüents noms : Nicolau i Llimona en dibui-xos, ' Ruiz de Peralta en tema d'illustració,i Pous, Salvadó, Claramunt i Nicolàs enolis,

Pere Daura

concursosi bescanvia visites. Hi ha famíliapessebrista que començà la seva obra a lafi d'estiu i que ha rumiat tot l'any en llar-gues i somnolents sobretaules la manera deproduir tal o tal altre reflex de lluna o unefecte de florida momentània en la vara deSant Josep. Aquest és el pessebrista pre-ocupat de la dignitat artística i fins elec-trotècnica de la seva obra i acostuma aromandre llargues hores encaparrat dintred'un bastidor secret, veritable arsenal de lapetita enginyeria, tot curull d'aparells de re-llotgeria procedents de vells despertadors,estris i filamenta elèctrica. L'altre pesse-brista és el m'stic..'El de la fira de SantaLlúcia. A aquest li basta pel seu conten

-tament la molsa i el suro formant una covaen un reconet del pis, dessota de la quals'aixopluguen Jesús, sa Mare i Sant Josep,el bou, la somera i quatre espelmetes queen tremolar semblen animar-los de vida.Aquest pessebrista canta el Rabadà i lesaltres •an•onetes de Nadal acompanyat de

mesla família, tat untat d'aquella emoció purade les coses íntimes i senziilles.

Després, en el dia de Nada4 al migdia,des de les dues de la tarda fins ben tocadesles cinc, gairebé .tota la ciutat apareix comdeshabitada. 'En certs barris esguardareu elvianant com un desnonat de la sort. 'fot- Em l'exp osició de torn de Pere Daura quehom és a tau Tot Barcelona és un pecat e]

es celebra a la Sala Barcino, hem constatatla.Ilefec. Es l'hora veritablement solemne en poc esforç que l'artista ha realitzat perla gual el cap de família dóna entrada a presentar-nos aspectes pictòrics de les ter-triomfaV al Gall, .víctima immolada en honor res de Virgínia. L'any passat Daura incor-de la gran festa. porà a la composició la seva disciplina. •El

J. E. BARTRINA seu joc exuberant de color i ca1•ligrafia estu-dià possibilitats de les quals recordem uns'

bons resultats que donaven una intensa pers-nPrtiva^f--_-.

(Ve de la f àgina z)

Ce qui pernaettra à la délicntesse de vosQafilles de rendre un légitime honunageaatx nobles poulardes du beau gays deBresse..., etc.

L'home del celler treurà de la reservales velles ampolles empolsades dels granscras. Les pujarà ajegudes dintre d'un bres-solet talment un nou nat a mans de la

llevadora i aquells escumosos, un ban xicdecantats en aquests temps d'angúnies, so-breeixiran a bastament.

Les abnegades dames de l'Armée du Salutdividides en esquadres i abillades d'unifor-me rigorós, còfia i lligassa al cap, •llanternai estris a les mans, escudrinyaran sota elsponts del Sena i els baixos de les forti fi

-cacions per auxiliar amb una sopa ben ca-lenta els abatuts pel fred i la manca d'ai -xopluc.

La plaça Pigalle i el carrer del mateixmoro tornaran a reviure les hores esplèn-dides de 1920 i els cinc anys que el suc -•eïren. Aquells temps, quan encara les va-ques flaques no havion aparegut. En talnit, la crisi serà foragitada de Montmartre,entre un tumult de barretines de paper,trompetes de fira, pluja de projectils de cotó,un bosc emplomallat de serpentines i unacridòria de carnaval.

El nostre Nadal és un dels més xops detradició. Una tradició supersticiosa tintadade paganisme. Als estrangers que en talèpoca ens visiten, els impressiona, sobretot,la nostra gran festassa del ventre]]. La vetllade Nadal al mercat de la Boqueria i enaquells aparadors de queviures encastellats,xarcuteria, viri, licors, torrons i dolços, noés un espectacle del qual hom pugui fruira tot arreu. A fora ho comparteixen entreel bescanvi de presents i la bona taula.Acf ho aboquem gairebé tot a la festa delmigdia de Nadal.

(Encara resta alguna família que rendeixtribut al «caga, tió !n, arraulida a la vora

d'un radiador elèctric o de calefacció cen-tral. Encara el pessebre no ha desertat delseu 'lloc tot preponderant enmig d'aquestatradició que s'esvaeix. 1 és que el pessebreté una força pròpia i un encant totpoderós.Els pessebristes formen un petit món apart capficat tot l'any per la seva afecció.El pessebrista, com el columbòfil i el col-leccionador de cactus, és un mamnc d'in-quietuds, d'entusiasmes i d'afa'm s, que fa

tantent —, una comunitat d'idees estètiquesuna coincidència en l'apreciació de Des per-sones, una sèrie d'identitats que no minvengens la individualitat de cadascú, mantenencom més va més units els millors i mésgenuïns representants d'aquella colla quecomençà a donar-se a conèixer en el mónartístic sota la denominació, influïda per cir-cumstàncies de l'època,.de Saló dels Evolu-cionistes.

En aquesta vintena d'anys, no sols s'hadepurat tot reforçant-se l'amistat inicial,sinó que també els talents ele Sisquella, deViladomat, de Serra no han fet més queaugmentar i consolidar-se. Cap d'ells no hafet la trista fi dels nens precoços, proclamatsgenis abans dels vint-i-cinc anys, enquistatsdesprés en un amanerament estèril, incapa-ços de progressar i oblidats i desprestigiatsabans, molt abans, dels quaranta anys,l'edat en què els pintors s'adonen que ales-hores comencen a saber pintar. Perquè JoanSerra és dels que estan convençuts d'aquestaveritat, el veiem cada any més fet, més su-cós, més bon .pintor, .en una paraula.

Perú parlar de la pintura de Joan Serrano és, ja, de la 'meva incumbència. I meo perfalta de gust a fer-ho, perquè res no hi hamés agradós que poder-se llançar, com enaquest cas, a l'elogi sincer, convençut dedebò de la vàlua d'allò que mereix les lloan-ces. Gràcies a Déu, ja fa anys que vaigpoder-me alliberar de l'obligació de fer lacritica o ressenya de les exposicions i pucdonar-me el gust de parlar dels artistes con-temporanis només quan en tinc ganes.

Com en el cas de Joan Serra, com en al-guns altres, en què hi ha dos elements deci-sius : l'un, la plena admiració per a la sevaobra; ]'altre, una .amistat de tota la vida,d'aquelles tan fermes que ni tan sols neces-siten de la companyia diària, de la insepa-rabilitat material, .per a mantenir-se senseminvar gens.

Durant aquesta llarga amistat, que tantde bo pugui allargar-se molt més encara,m'ha estat donat de veure Joan Serra entots els seus aspectes i eles seves vicissituds.

Començos difícils. A les dificultats inhe-rents a la pintura quan qui la practica sapuna mica el que es fa, s'afegeixen les dificul-tats de la vida. Però Joan Serra s'hi encaracoratjosament. Quan no pot vèncer-les, les

sorteja. Mentrestant, el seu nom ja ha co-mençat a sortir del cercle d'amics i unsquants colleccionistes ja s'han fixat en aque-114 esperança sobre la qual hom pot arriscarla confiança.

192 1 . 'E1 desastre d'Annual. Anys d'Africa.Serra en torna fet malbé físicament. Unsquants anvs encara es ressentirà de les in-creïbles condicions de la vida de campanya.Però el seu patrimoni moral i artístic noha sofert cap minva, ni cap alteració, 'Entreels intervals de repàs obligat per la sevasalut, Serra pinta i millor que mai. Desd'aleshores és una ascensió constant. I pelqui desconegui les etapes anteriors d'aquestpintor, l'exposició que dissabte inaugura ala Sala Parés li serà una revelació d'un valorsòlid de la pintura catalana, que s'ha refer-mat per la seva vàlua intrínseca, car Serrano ha anat mai darrera de ningú, no haatès gens a fer-se propaganda, ni tan solsha mirat mai de no fer-se enemics. Prouque surten aquests, moguts per l'enveja iel despit, davant els artistes de talent. Pot

-ser Serra més a'iat ha afavorit que n'hisortissin, per la scva independència, la sevamalícia i mordacitat. Però totes aquestespicabaralles d'entre bastidors del nostre pe-tit món artístic no tenen cap importànciaque no sigui l'anecdòtica. Per als amics,el que compta no és sols cl que fa un home,sinó també el que és. Això, però, no interessaals altres. El que compta, davant els con-temporanis i la posteritat, és ]'obra.

1 l'obra de- Serra és la d'un pintor detalent, excepcionalment clotat, prometent deban principi i començant a donar molt aviat.I ara, al cap d'uns quants anys d'haver do-nat molt ja, d'haver convertit les esperancesen reaïitats, Serra .no s'atura ni s'acontentaamb l'èxit que tant pot pujar al cap d'unartista 'ove, sinó que segueix prometent més.encara.ALS QUARANTA ANYS

Una història del cinema

Un altre de la colla. Vull dir d'aquellacolla que ama vintena d'anys enrera es cons-tituí pel joc de les afinitats electives i a laqual, entre d'altres, el pintor Alfred Sis-quella, l'escultor Josep Viladomat i el críticJoan Cortès pertanyien, Segueixen — seguimmillor dit — pertanyent-hi encara. Una amis.tat que res no és capaç de destruir — i elsanys transcorreguts ho han provat a bas-

(Ve de la pàgina 4,)

Es en aquests anys que es fan universal-ment famosos no tan sols els noms d'unsactors com William S. Hart, Douglas Fair-banks, Mary Pickford i Chaplin, sinó àdhucels de directors com David W. Griffith,Cecil B. De Mille i Thomas Iace : en aques-ta època els intellectuals descobreixen l'artde Charlot i s'extasien amb un drama te-

Jachi? Coogan, el ((Kid)) de Charlo!,i et negre a.9/rica»

nebrós que dirigí De Mille i interpretarenFanny Ward i Sessue Havakawa i que esdigué ad La marca del foc. Els anys dela postguerra, quan ja pot començar-se aparlar d'un art del cinema, 5919-1923, ambles recerques dels alemams, els experimentsdels francesos i els triomfs comercials dels

La col• lecció completa deMIRADOR pof consuhar•se a l'Arxiu Històric de laCiuEa4 (Casa de I'Ardíaca)

americans, parallels a l'ensorrada definitivadel cinema italià. Després, el que els autorsen diuen d'edat clàssica del cinema mut»,en gla qual aquest ha atès una perfecció dellenguatge, un domini de l'expressió quepermeten tots els virtuosismes i tots els ex-cessos : època dels grans directors alemanysi russos, dels Lubitsch, Sternberg, Pabst,Dupont, Fritz Lang, d'Eisemstein i Pu-dovkin, de Murnau, Abel Gance i Feyder,amb la glòria definitiva de Charlot i elretorn a la simplicitat de mitjans, sota laqual hi ha trenta anys de tèonica, épocabrillant d'agonia d'un art massa perfecte.I per últim els darrers sis anys, amb l'ad-vemiment del cinema sonor, que ens ha dutuns quants noms illustres, com els de KingVidor i 1Zené Clair, ha trasbalsat ]'escalade valors d'artistes i directors, i ha marcatla invasió del cinema pel teatre de la pitjormena, operetes i revistes incloses. Ha estatuna gran cosa ]'afegitó de la paraula alcinema? Brasillach i Bardéche es fan aques-ta pregunta i més aviat la contesten nega-tivament. L'assaig final que corona els epi-sodis d'aquesta història densa de quarantaanys de la vida d'un art nou, assaig en elqual hom passa revista amb una gran lu-cidesa a tots els problemes que suscita larecapitulació del que ha estat fins ara elcinema, treu la conclusió que el cinemaparlant és un fracàs, del punt de vista ar-tístic, i que, fora unes quantes escenes d'an-tologia (el suïcidi de Manuela a Noies d'u-niforme, per exemp!e), el so i la paraulano s'han esmerçat en altra cosa que enuna servi] imitació del teatre. No parlemara de l'horrible invenció del dubbing, elfunest doblatge, sobre el qual els autorsd'aquesta Història del Cinema tenen motsde condemnació tota].

Fora d'algun petit error d'informació, ipotser d'una excessiva duresa envers elsdirectors americans, el llibre de Bardèchei Brasillaeh és d'una precisa i justa exac-titud : cap esforç, cap nom important, captroballa artística no hi són neg9igits. I, ul-tra el valor documental i històric, ultra laimportància de les visions de conjunt sobreuna època i sobre el cinema en general, enaquest llibre hi ha dos estudis excellents,d'una finor i una penetració admirables,sobre la producció de René Clair, per unabanda, i sobre el cinema rus, de l'altra.Només aquestes pàgines justificarien de so-bres el llibre i valdrien per acreditar elsseus autors com a primeres figures de lacrítica cinematogràfica internaclanal.

RAFAEL TASIS I MARCA

ENRIC F. GUAL

La MúsicaAdolfo Salazar a «Discòfils»

Després de les dues interessamtíssimessessions ofertes per «Discbfils, AssociacióPro-Música» als seus components, aquestaassociació ha volgut cloure el seu primercurs amb una nova manifestació artísticad'alta categoria. L'eminent musicòleg ma-drileny Adolfo Salazar, una de les més relle-vants figures de la crítica musical europea,ha acceptat de parlar sobre Els últims as-pectes de la música russa, conferència queserà il•lustrada amb ]'audició d'obres repre-sentatives de Strawinski, Mevtuss, Mosso-low i Prokofiev. No cal dir que, domada lacompetència de 1'illustre crític musical d'ElSol, l'anunci d'aquesta sessió ha despertatla més viva expectació en els nostres cer-cles musicals. Aquesta conferència, clausuramagnífica de les tasques de «Discófils» du-rant el curs 1 935, està assenyalada per di-lluns vinent, a un quart de vuit del vespre,a la sala d'exposicions de la Llibreria Cata-lònia.

AERÍ slA MARCA DE FAMA MUNDIAL

SENS COMPETÈNCIAEN DURACIÓ 1 ECONOMIA

ESTACIÓ DE SERVEI:

GARATGE ELECTRICMoià, 6 i S

(Ve de la pàgina 6)

Llibres per a infantsL'Editorial Joventut em sorprèn agrada-

blement amb un copiós lot de llibres per ainfants, i més encara pel fet que la majoriad'ells sigui en català. Voldria parlar llarga-ment de molts d'aquests volums, tan excel-lents de contingut com de presentació. Men-trestant, he d'assenyalar-ne els títols : Can-çoner de Nadal, una antologia de poesia ma-dalenca, en la qual el popular i el modernestan agermanats : Peter Pan i Wendy, elconte tan divertit de James M. Barrie, enuna edició de gran luxe, traducció de MariàManent i illustrada per Mabel Lucie Attwell,i a més, en una reducció per als més me-nuts presentada sota el títol de Conte ani-mat, en ur;a forma original, que seguramenttindrà un èxit entre els infants, ja que lesillustracions d'A. Saló esdevenen corpòriescom un petit escenari; El Gran Viatge deBibi, per Karin Michaelis, taaduït per Ra-mona Roset; Enaili i ets Detectius, d'E.Kaestner, en la versió de Melcior Font i ambdibuixos i unes illustracions fotogràfiquesespíèndídes, tretes del film de la Ufa, i perúltim uns Petits Contes her a Nois Petits,de Valeni Carrick, traduïts també per Mel

-cior Font i illustrats pel mateix autor. Deles edicions castellanes de l'esmentada edi-torial he de remarcar el gran volum Herma-nos Monigotes, d'Antoniorrobles, un enciclo-pèdic El Muchacho Moderno, que tracta deles grans invencions i dels esports més sen-sacionals, i un Libro de las Niñas, d'OliveR. Landers, entre didàctic i recreatiu, queté una evident utilitat.

R. T. i M.

Un llibre de Miquel LlorMoll encara de tinta, hem fullejat sense

llegir el darrer llibre de Miquel Llor, Elpremi a la virtut o un idilli a k plaça deSant Just, que aquests dies es posa a lavenda. A part del judici literari que ja hihaurà ocasió d'expressar, assenyalem avuinomés la ben entonada presentació del llibre,d'un regust d'època les escorrialles de laqual encara hem tingut temps de veure.Completament vuitcentista, doncs. Ornen elllibre unes quantes reproduccions d'aquellscromos ridículs, però entendridors ara queja fa temps que eren de moda, que totshem vist, bé solts, bé formant aquelles pa-

cients i enfarfegades mesas revueltas queencara, emmarcades com cal, deuen penjaren molts pisos menestrals de la nostra Bar-celona. D'acord amb l'estil d'aquests cro-mos, eQ dibuixant Martet ha completat l'or

-nament amb algun fris i alguna vinyeta.EI gust de l'època, però, si s'ha conservaten les lletres de lla coberta, no s'ha dut atota la tipografia, realitzada en un classi-cissim Bodoni. El llibre té doncs un airevolgudament desuet i anacrònic, a fi quela seva presentació material correspongui altemps en què viuen llur idilli els personat-ge d'aquesta nouvelle del novellista MiquelLIor.

Avís als bibliòfils : se n'han tirat algunsexemplars en paper japó.

CASA REÑECOPIES a màquina

CIRCULAISamb multicopista a Preus reduidíssims

TRADUCCIONS de l'anglèsi francès

MON?-SIO, i8, pral. - Tele[. 18053

Jus•r cABO'1•

I^ D aC^` ^1a06` c f^ 0 11 tC^rcapic

^w

i tfiE

IMPRESOS COSTANOU DE LA RAMBLA, 45

BARCELONA