LA DINÀMICA INTERNA DELS GRUPS

El treball en grup ha de promoure un participació activa de tots els seus membres.

Això significa que ha de ser voluntària i i sobretot que ha d’esdevenir significativa. Si

aquesta implicació no es dóna s’ha de pensar en procediments per fomentar una

motivació intrínseca a partir d’una bona motivació extrínseca. En aquest sentit, els

procediments i les estratègies que adopti la persona que lidera aquests processos és

cabdal.

Accions concretes que ha de dur a terme la persona formadora per a afavorir una

participació activa i significativa en el sí dels grups:

1- S’ha de deixar espai per a la participació individual de tots els membres i promoure

la participació de tots els integrants com a membres del grup. Això implica la

necessitat de promoure un espai inicial de reflexió individual abans de passar al

treball en grup.

2- També requereix plantejar unes tasques en petit grup on tothom hagi de

desenvolupar tant la funció de parlant (creador d’informació) com a oient

(interlocutor-mirall), és a dir una gestió de la comunicació on tothom combini

rols més actius amb rols més receptius. Això no és tan evident com sembla, per

això cal dissenyar activitats d’escolta activa (vegeu al respecte les activitats dels

altres blocs)

Relacionat amb el punt anterior s’ha de potenciar la presa de responsabilitat per

part de tots el membres del grup. Tothom ha de sentir que la seva contribució al

grup és del tot necessària per a dur a terme la tasca grupal. Existeixen tècniques

adients per a dur a terme aquest traspàs de responsablitat. Trobem un exemple en la

“Tècnica de grups en remolí” (Wirbelgruppen).

Procediment: Es reparteix el grup-classe en grups petits amb el mateix nombre

de participants. Aquests grups treballen algun aspecte. Després es numeren els

Zinka Carandell & Olga Esteve

participants de cada grup: 1, 2, 3, 4; 1, 2, 3, 4; i cadascú reté el número que li ha

estat adjudicat i es tornen a crear nous grups amb aquesll que tinguin el nombre 1,

o el 2, o el 3,.. , és a dir que hi hauran representants de tots el grups i la nova tasca

consistirà en compartir les conclusions a les que han arribat cadascun dels grups

anteriors).

A través d’aquesta tècnica, tots i cadascun dels membres del grup es converteixen en

portaveus per a transmetre les informacions del grup a altres petits grup. Això

permet una transmissió àgil de les informacions entre els grups; d’altra banda,

promou una major implicació de tots els seus membres.

3- La gestió interna del grup ha de promoure la creació de marcs de referència

compartit i per tant un treball en la zona de desenvolupament intermental. Això

suposa que en la gestió grupal interna s’ha de partir primer dels punts en comú

per a desprès passar a observar les divergències (aquest aspecte està estretament

relacionat amb el punt 1 d’aquest llistat). Uns exemples cocnrets serien les accions

següents:

- Gestionar l’anàlisi d’experiències individuals a partir de paràmetres comuns

i compartits que permetin la comparació amb les dels altres (taules d’anàlisi).

- Potenciar a través de preguntes i la tècnica de l’esmicolament (vegeu document

en el bloc…) la necessitat de descompondre conceptes i veure exactament que

entenem, quines idees o representacions personals s’amaguen al darrera d’allò

que diem.

4- Les opinions personals dels membres del grup han d’estar raonades i

argumentades (Per què dius això? Què vols dir amb això?) per tal de donar

suficient informació als interlocutors per a poder-les debatre. Amb això es pretén:

- que els implicats facin un esforç per entendre els altres

- obligar a que, a través de preguntes “netes” (com ara: POSAR EXEMPLE) , les

persones facin una descripció més clara i una concreció de les experiències. En

aquest sentit, i això és molt important, el llenguatge net permet reconèixer

l’experiència tal i com la descriu la persona sense contaminació per part del

Zinka Carandell & Olga Esteve

mapa representacional de la persona que pregunta. Aquestes preguntes ajuden a

prendre consciència d’aspectes recurrents, conduir-los cap a alguns aspectes de

la seva manera de percebre l’experiència, impulsar a la persona cap a la cerca de

l’autoconeixement )

5- Les aportacions de cada membre del grup així com dels diferents grups han de

circular, s’han de reprendre, recuperar, incorporar al fil de la conversa, s’han de

comparar, valorar, … Els procediments que presentem a continuació ens poden

ajudar en aquest procés:

- Recollida d’informació: recollir a la pissarra a partir de les aportacions d’un

grup i anar-hi afegint les aportacions dels altres.LINK AMB DOC ‘RECOLLIR

PER FER AVANÇAR’ DE MANUELA I MARIA

- Tècnica del “metaplan”: a partir de pluges d’idees individuals construir

conjuntament (a la pissarra) mapes conceptuals col.lectius (vegeu document

SEDUCCIÓ al web de Pràctica Reflexiva, dins de ‘Procediments del

formador’).

- Fer ús de productes col.lectius (com ara un mapa conceptual o taules de

referència, ..) com a fil conductor de la narrativa creativa del grup... Les

activitats en grup han de promoure un progrés, i una continuitat. I això es pot

fer visible tot demanant als membres del grup que ampliïn els diferents mapes

conceptuals al llarg del programa formatiu per després poder contrastar en quins

àmbits han anat avançant.

6- S’ha de pretendre arribar a unes conclusions compartides. Han d’haver-hi uns

resultats que indiquin un progrés i un avenç i aprofundiment en el coneixement

respecte al punt de partida de la discussió. Per a això és útil:

- La redacció de documents amb conclusions grupals (NO en forma d’actes!!)

- La redacció d’una decàleg (link amb Decàleg ‘Inma’)

- Etc.

Zinka Carandell & Olga Esteve

NOTA FINAL IMPORTANT:

Tot el dit fins ara no pot ser operatiu si no es té en compte que la comunicació

entre els membres del grup ha de ser fluida i ha de fomentar el vessant

interpersonal.

Per això es fa necessari afavorir dinàmiques com les que presentem a continuació:

- Dinàmiques per trencar grups naturals molt constituits i que ajudin a crear

noves complicitats

Exemples: agrupar les persones segons dies de naixement, tria de fotos, tria de jocs

o d’instruments que van tenir valor a la seva infantesa, ......

- Plantejar activitats de presentació que ajudin a mostrar altres cares de les

persones. Un exemple seria el treball amb instruments simbòlics LINK AMB

EXEMPLE MARIA I MANUELA

- Partir sempre de les potencialitats i fortaleses de les persones i no de les

debilitats: (LINK amb activitats següents “Jo i la cara bonica de la meva professió”,

“Bones pràctiques” )

NO TOT INTERCANVI ENTRE IGUALS ÉS NECESSÀRIAMENT SIGNIFICATIU!!

QUAN ES PARLA D’INTERACCIÓ ENTRE IGUALS ÉS MOLT IMPORTANT ENDINSAR-SE EN ELS PROCESSOS DE BASTIMENT COL·LECTIU QUE REALMENT AFAVOREIXEN LA CONSTRUCCIÓ DE NOU CONEIXEMENT.

DES DE LA VISIÓ DE LA ‘COMUNITAT DE PRÀCTIQUES’ DE LA QUAL PARTIM, S’ENTÉN LA GESTIÓ DEL CONEIXEMENT COM A UNA ACTIVITAT ESTRATÈGICA QUE NECESSITA DE PROCEDIMENTS ESPECÍFICS PERQUÈ LA INTERACCIÓ ENTRE IGUALS TRASPASSI L’ÀMBIT DE L’INTERCANVI PERSONAL I SIGUI GENERADORA DE NOUS CONEIXEMENTS ÚTILS PER A LA PRÀCTICA DOCENT.

D’AQUÍ LA NECESSITAT DE CAPACITAR-SE COM A PERSONA FORMADORA EN EL TREBALL DE LES DINÀMIQUES INTERNES

Zinka Carandell & Olga Esteve