DIMECRES · 24 de juny del 2020. Any XLV. Núm. 15400 - AVUI / Any XLII. Núm. 14270 - EL PUNT

1,20€

Sánchez no es mouUNITAT · Crida del’executiu espanyol a launitat i a fer compatibleels suports d’ERC i Cs

El TC mantésuspès el pla

d’acció exterior

MALABARISME · Laportaveu sosté que elssocis continuen sentels de la investidura

Plana P6,7

El Barça s’aferra a la lligaIvan Rackitic, que va sortir a la segona part, en el moment de marcar l’únic gol del partit, que va donar el triomf al Barça ■ ALBERTO ESTÉVEZ / EFE

Triomf mínim dels blaugrana, que tornen a ser líders pendents del Madrid

Una revetlla diferentNACIONAL. Planes 12,13

La d’ahir va ser una jornada atípica, amb menys gent al carrer i sense grans festes a les platges

La justícia belgadecidirà a l’agost sobrel’extradició de PuigL’exconseller de Cultura va comparèixerahir davant del jutge NACIONAL. Plana 10

El ple del TC torna adenegar l’excarceraciódels presos políticsEls magistrats van prendre la decisió perunanimitat NACIONAL. Plana 8

18 positiusen unaresidènciade LleidaNACIONAL. Plana 14

EL PUNT AVUIDIMECRES, 24 DE JUNY DEL 20202 |

ns diuen que calno abaixar la

guàrdia i anar veientamb el pas de les set-manes com es com-porten tant la gentcom el virus. Si els

haig de ser sincer, em fa més por l’ho-me que no pas la Covid-19. Perquèl’humà és del tot imprevisible i la ma-laltia, que també ho és perquè mutaconstantment, tard o d’hora la neutra-litzarem amb la vacuna. Però hi haaquells elements de la nostra espècieque sempre troben la manera d’infrin-gir les normes i posar en perill tota lacomunitat. I no hi ha antídot contra ai-xò. Per tant, doncs, passarà el que hagide passar però el que no em trec delcap són els nens. Aquest col·lectiu que,teòricament i sobre el paper, importamolt a la societat perquè és el futur,trobo que aquests cent dies d’estat ex-cepcional s’ha menystingut d’una ma-nera extraordinària. I s’ha prioritzatl’economia per davant de la salut men-tal i física de la mainada. I això que noés veritat que no tinguin un paper de-terminant en l’economia: es mouenmolts diners al seu voltant. Ara ha que-

dat ben clar que no en giren prou per-què se’ls tingui en compte. Els posaréun exemple que he sentit infinitat devegades aquests dies i, suposo, quevostès també. I, per tant, no fa res mésque reflectir el malestar de moltes per-sones. No es podia portar els nens alparc infantil, al gronxador o al toboganperquè juguessin amb altres nens. Encanvi, però, es podia anar a fer un tocamb els amics al bar. Quan es va deci-dir que els nens no eren ni portadors,ni vectors, ni facilitadors de la malaltiai, per tant, podien sortir i fer vida elmés normal possible era per anar acomprar o a la farmàcia acompanyantun adult. Quan es va demostrar que elvirus no s’estava en superfícies de fus-ta i metall passades 24 hores perquèno es podien obrir els parcs? Els potsemblar una ximpleria, però a ullsd’una criatura poder compartir una es-tona amb altres nens en aquest entornrepresenta una injecció de vitalitat,d’energia i d’il·lusió que no genera capaltra cosa. És bàsic per a la seva salutemocional. Descuidar-ho, ens pot fersortir molt cara la factura.

E

Keep calmMartí Gironell

La factura

Aquests cent dies d’estatexcepcional s’ha prioritzatl’economia per davant de lasalut mental i física de lamainada

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident Editor: Joan Vall Clara.Comercial: Eva Negre, Maria Àngels Taulats, Eduard Villacé iJosep Sánchez. Webs i Sistemes: Josep Madrenas (director) i JoanSarola (Sistemes). Recursos Humans: Miquel Fuentes.Administració: Carme Bosch. Comunicació: Albert París.

Consell de lectors: Feu-nos arribar lesopinions, els suggeriments i les consultesque desitgeu sobre el nostre projecteeditorial i els nostres productes aconselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

La vinyetaFer

inc pendent de tornar a les aven-tures de Fabrizio del Dongo, lesintrigues del comte Mosca i les

tribulacions de la fascinant Gina queva canviant de nom amb els seus casa-ments successius a La cartoixa deParma, però no puc resistir la tempta-ció de dir alguna cosa d’aquest nou ví-deo promocional d’España Global peratraure turistes. Canviant l’àudio i ai-xí, doncs, les paraules dites pels col·la-boracionistes de la campanya, se n’hafet una parodia que fa present l’exis-tència de presoners i exiliats polítics,la perseverança de la tortura, els des-nonaments, la precarietat de tants.També se n’han fet molts, de comenta-ris irònics, a les xarxes socials. A mi alprincipi em fa riure quan, abans quecomencin a parlar com si fossin tite-lles amb la veu d’un ventríloc, ens mi-ren amb gravetat Pau Gasol, FernandoAlonso, Ferran Adrià, els germans Ro-ca (en el cas del cuiner Joan, perquè,al darrere, el sommelier Josep i el pas-tisser Jordi s’ho prenen més relaxada-ment), la nedadora Teresa Perales(havien de posar-hi almenys una do-na) i, amb una especial transcendèn-

T

cia, Rafa Nadal, que sembla und’aquells galans del cinema mut alsquals se’ls va acabar la carrera ambl’arribada del sonor.

Deixant de banda els tòpics que vande la lluminositat a la bona vida, la re-tòrica triomfalista, els símils esportiusi el discurs de la seguretat, fa certavergonya que es vengui la gastronomiaamb els representants d’una cuina ac-cessible a uns pocs i que el cuiner cari-tatiu José Andrés afirmi que a “Espa-nya menjar és un dret” quan hi hamultitud de persones condemnades ala indigència; fa feredat que aparegui

l’esfinx Ana Botín afirmant que Espa-nya és un bon país per invertir, ho ésper a famílies com la seva, que acumu-len fortunes estafant Hisenda amb elseu consentiment; provoca perplexitatque la biòloga Maria Blasco declari quehi ha alguns dels centres de recercamillors del món quan les retalladeshan obligat multitud d’investigadors amarxar a altres llocs; sembla propi decínics que el cardiòleg Valentín Fuster(director del centre privat Mount Si-nai Heart, de Nova York) sentenciïque la sanitat pública espanyola ésuna de les millors del món quan, ambla crisi motivada per la Covid-19, sen’han vist totes les deficiències, que,en tot cas, el personal sanitari ha con-trarestat amb una dedicació impaga-ble; i com a mínim estranya que JoanRoca digui que Espanya és oberta i di-versa (ho repeteix Isabel Coixet) quannomés apareixen a l’anunci blancsmés o menys triomfadors i les fronte-res estan tancades a persones “retor-nades en calent” o confinades als CIE.Així és que començo rient, però acaboemprenyada amb aquesta broma sinis-tra.

“Així és quecomenço rient, peròacabo emprenyadaamb aquesta bromasinistra

Ombres de primavera

Un anunci sinistreImma Merino

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMECRES, 24 DE JUNY DEL 2020

n algun moment d’aquests tresmesos de confinament gairebéabsolut, i sense que en cap mo-

ment haguéssim deixat de banda ni lapreocupació ni el respecte per la situa-ció sanitària, els he de confessar quedurant un curt període de temps vaiggaudir d’una certa tranquil·litat. I emsembla que tots la vàrem tastar en al-gun moment. Sense contaminació, te-letreballant, en família, amb més esto-nes per pensar o llegir, sense desplaça-ments ni despeses innecessàries... Sa-turats com n’estàvem tots, em semblaque en algun moment tots vàremaprendre a desconnectar ni que fos aestones del dia a dia, de la dita rabiosaactualitat, de les declaracions d’uns ialtres, i vàrem redescobrir que podíemfer –ves quin remei– algunes coses auna altra velocitat. Que no ens caliaanar de bòlit, vaja. S’han acabat les fa-ses –coi, que curta, la fase 3, no?– iara es veu que estem en temps de re-

E “Que contentsque estem, es veu,d’aquest retorn a la‘normalitat’presa. Que bé! Poso la ràdio i sento Mi-quel Iceta dient –repetint, de fet– allòque vol eleccions, que la legislatura es-tà esgotada i que hi ha un govern des-bordat i dividit. Sento que el TSJCanuncia finalment que el judici a lamesa del Parlament se celebrarà a fi-nals del mes vinent; s’ha reprès i aca-bat el judici a Trapero, per a qui dema-nen un munt d’anys de presó; els socisde govern van a picabaralla diària, isento un conseller republicà recla-mant a Torra que no fixi la data de leseleccions de “forma unilateral”; lagent de JxCat puja per les parets en

sentir-ho entenent que convocar elec-cions és justament una de les facultatsdel president; els comuns ara rectifi-quen i després d’haver dit que no perno incomodar Pedro Sánchez, i ara esveu que sí, que votaran a favor de lacreació d’una comissió d’investigacióal rei emèrit; segueixo la darrera co-missió de control al president Torra alParlament i sento Ciutadans tractant-lo de racista i de no sé quantes cosesmés; els independentistes se les tenenpel suplicatori a Borràs, que es votademà, i torna la cançó de l’enfadós dela taula de diàleg... Caram. No l’enyoropas, aquella quietud de la qual els par-lava al principi de l’article. Perquè eraper una crisi sanitària, i Déu me’nguardi de desitjar cap rebrot i cap nouconfinament per culpa d’aquest coi devirus que s’ha endut tanta gent. Peròcaram, que bé que està anant, no,aquesta fase de represa? Que bé, quetorni aquesta normalitat, no?

Coi de represaXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat / @xevi_xirgo

A la tres

Les cares de la notícia

Hauria estat molt més digne per la seva part de-nunciar les misèries de Trump quan era el seu as-sessor, amb qui compartia ideari polític, però noes pot negar que el seu llibre de memòries despu-lla el president nord-americà. El defineix com unignorant i egòlatra fàcilment manipulable.

EXCONSELLER DE CULTURA A L’EXILI

Trump, despullat

Va comparèixer ahir davant la justícia belga, queel 7 d’agost decidirà sobre la seva extradició. Ensortir de la vista, acompanyat de Carles Puigde-mont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Meritxell Serret,va reivindicar l’exili com una bona eina instrumen-tal contra la repressió.

-+=

-+=

PresencialConxita Casanovas

L’eina de l’exiliLluís Puig

-+=

John Bolton

Després del llarg confinament, el BCN Film Festserà el primer festival de cinema que torna al for-mat presencial, amb la projecció de 44 pel·lículesen vuit dies. Una gran oportunitat per als cinèfils,que aquests darrers quatre mesos només hanvist cinema des de casa.

DIRECTORA DEL BCN FILM FEST

EXASSESSOR DE SEGURETAT NACIONAL DELS EUA

Pedro Sánchez demostraque no té gens de pressa per

convocar la taula de diàleg amb elgovern català, malgrat el seu com-promís de fer una nova trobadaabans que s’acabi el mes de juliol.Qualsevol excusa li és bona peranar dilatant els períodes entre reu-nió i reunió. L’última es va fer el 26de febrer a La Moncloa. Quatre me-sos després, acabat l’estat d’alar-ma que el PSOE ha anat prorrogantgràcies a les seves habilitats engeometria variable, afloren altresarguments per endarrerir la reuniócompromesa.

El PSOE no vol de cap maneraque la taula, ni tan sols la fixaciód’una data, pugui interferir en leseleccions al País Basc i a Galícia,convocades per al 12 de juliol. Lasimple menció de seure’s a parlaramb els independentistes és muni-ció electoral per al PP, Vox i Ciuta-dans, que els socialistes no estandisposats a facilitar. A més, el mi-nistre Salvador Illa, membre de lataula, ha esdevingut un valor a l’alçaque el partit vol rendibilitzar en lescampanyes basques i gallegues. Elcalendari electoral porta Sánchez ano moure’s amb crides a la unitatper fer compatibles els suportsd’ERC i de Ciutadans i, si molt con-vé, amb el PP i Vox, per evitar que elcongrés investigui la relació de Feli-pe González amb els GAL.

Mentrestant, els tribunals esvan desconfinant i tornen a la sevanormalitat sense esperar el decretque n’ha de regular la novetat. Així,en poques hores hem sabut que elConstitucional manté els presos po-lítics a la presó i que a sobre els renyapel fet de defensar-se, i que tombadefinitivament el pla d’exteriors de laGeneralitat. I, més a prop, Josep Ma-ria Jové i Lluís Salvador hauran de di-positar fiances milionàries per l’or-ganització de l’1 d’octubre.

La taula dediàleg esfa esperar

EDITORIAL

De reüllEmma Ansola

Els comunsi el rei

ra resulta que els comuns, Catalunya en ComúPodem, I Podem a Madrid, tots al govern espanyol,

han decidit que siguin millor els ajuntaments els que hidiguin la seva en els afers dels reis. Estrany! Una vegadaque agafen quotes de poder i que poden exhibir, si mésno ideologia –ja sabem que el PSOE, el PP, Cs i Vox elspassaran al davant–, van i ho deixen en mans delsajuntaments i de les mocions que decideixin aprovarcadascun amb la seva correlació de forces. Un desgavelli molt decebedor, i encara més quan, dia sí i dia també,

ens assabentem dels afers reialsque van des de la Meca fins alsparadors de Managua. Nicomissions d’investigació alCongrés ni res. Haurem demantenir l’esperança en la justíciasuïssa per esclarir el paper de lamonarquia a Espanya, que ara estàsota el focus d’Europa. Quan es va

iniciar l’estat d’alarma a l’Estat i a la resta d’Europa,tothom va posar un ull en el discurs de la reina Isabel IId’Anglaterra, perquè, sense compartir el sistemamonàrquic, la reina anglesa va poder vendre la figura dela reialesa sense haver d’amagar el cap sota l’ala pelscomportaments dels seus avantpassats, un gest que elrei Felip no es pot permetre ni anomenar. Mentrestant,aquí, el primer partit republicà al govern espanyol–elPSOE ja no compta– ara mira cap als ajuntaments aveure si poden fer envermellir el rei. Després lesideologies s’esborronen i cauen i ens en lamentem.

A

Els comuns, algovern, deixenals ajuntamentstractar el paperde lamonarquia

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera i Xevi Sala.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Núria Astorch (Comarques Gironines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal iXavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Necrològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny),Ramon Buch (Disseny web), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

http://epa.cat/c/laesba

EL PUNT AVUIDIMECRES, 24 DE JUNY DEL 20204 | Punt de Vista |

1any

Ser la primera força a lademarcació de Barcelona ligaranteix el govern metropolitài poder aspirar al de laDiputació.

10anys

20anys

La fiscalia de Barcelona téprevist ampliar la querella delcas de l’hotel del Palau de laMúsica a alts càrrecs de laGeneralitat i de l’Ajuntament.

El govern espanyol accelera laimplantació de mesuresliberalitzadores i l’obertura demercats en alguns sectors percombatre l’alça dels preus.

El PSC agafa aire Hotel polèmic Alça dels preusTal diacomavui fa...

a tres mesos ensvam abocar a

comprar cigrons i pa-per de vàter tocatsper una dèria apoca-líptica. Vam fer el que

se’n diu una “compra del pànic” i vambuidar els prestatges dels súpers perla por davant d’una pandèmia ques’estenia de forma imparable. Passa-des aquestes quinze setmanes i des-prés d’haver-nos hagut de quedar tan-cats a casa i de seguir unes mesuresde seguretat davant d’aquest virus quetant ens ha fet i ens fa la punyeta, po-dríem intuir que alguna cosa canviarà.De fet, sembla que ens dividim entreels que pensen que res no serà igual iels que creiem que poca cosa es mou-rà de lloc en la nostra manera de fer ide pensar. Que ni serem millors perso-nes ni n’aprendrem gaires lliçons. Unade les parts positives en aquests pos-sibles/probables canvis serà en la nos-tra manera de consumir. Segons unestudi sobre l’impacte de la Covid-19en els hàbits de consum a Catalunya,que ha elaborat el grup de recerca

FHOM de la Universitat Rovira i Virgili,el consumidor post-Covid-19 serà mésètic, per una banda, i més digital, perl’altra. O sigui, que la crisi ha acceleratla preferència pels comerços locals i“socialment responsables”, per la com-pra de productes saludables i pel nomalbaratament d’aliments; i, per altrabanda, es detecta l’aposta per la digi-talització en molts aspectes de la vidaquotidiana. L’estudi, doncs, preveu queel consumidor que sortirà d’aquestacrisi serà més ètic i més digital. Ara bé,el mateix treball –que dilluns va pre-sentar la directora de l’Agència Catala-na de Consum– també alerta que,malgrat aquestes tendències, els pa-trons de comportament –en el con-sum i en els altres aspectes de la vida–son canviants. I per això caldrà veurequins comportaments quedaran arre-lats i continuaran en el futur i quins hà-bits nous, els que hem adquirit arrande la crisi, desapareixeran. Creuen deveritat que molts d’aquests canvis queens farien millors han arribat per que-dar-se?

F

Full de rutaCarina Filella

Consumidorsmés ètics?

Caldrà veure quinscomportaments quedaranarrelats i continuaran en elfutur i quins hàbits nous, elsque hem adquirit arran de lacrisi, desapareixeran

ornarem a la “nova normalitat” icrec que no es produiran canvisradicals en la nostra vida –l’ésser

humà s’adapta amb facilitat a les novescircumstàncies– però la pandèmia tin-drà impacte en alguns aspectes, entreaquests els de mobilitat urbana. El co-ronavirus ha estigmatitzat el trans-port col·lectiu, i la crisi econòmica queha generat farà disminuir de manerasignificativa la mobilitat per treball. Ai-xí mateix, l’obligació del teletreball du-rant el confinament farà que es conso-lidi parcialment, la qual cosa farà re-duir també els desplaçaments, i final-ment les recomanacions al “distancia-ment social” obliguen a repensar elscriteris de disseny de la ciutat. D’altrabanda, no hem d’oblidar l’amenaça delcanvi climàtic, que ha d’afrontar-secom l’altra gran problemàtica global ide més difícil solució. Amb aquest marcles actuacions que es plantegen per amillorar la mobilitat urbana (la metro-politana és una cosa diferent) han demillorar la sostenibilitat del sistema iadaptar-se als nous temps. No són ne-cessàries –a curt termini– les grans in-

T versions en infraestructura (tipus línia9 del metro) que consumeixen moltsrecursos econòmics i no aporten millo-res sensibles al disseny urbà ni exces-sius nous viatgers. Sí que són necessà-ries actuacions com ara el tramvia de laDiagonal, que permetria l’ampliació devoreres, nous carrils bici i substitucióde tramvies per autobusos millorant lasostenibilitat. Han d’executar-se obresd’ampliació de voreres, no per a col·lo-car més terrasses, sinó pel passeig onous carrils bici. L’espai a recuperarhauria de venir de les zones blavesd’aparcament i, en alguns casos, delscarrils de circulació. Cal continuar per-metent la mobilitat privada (no es potescanyar la circulació, ja que s’escanyal’activitat econòmica) penalitzant icontrolant l’aparcament en la calçada.Les zones verdes haurien de ser exclu-sivament per a residents, i s’hi hauriade prohibir l’aparcament de rotació.Com he apuntat, s’ha de guanyar espaiper a nous carrils bici, que haurien deser usats per les bicicletes i els popularspatinets elèctrics amb limitació de ve-locitat. Ara bé les actuacions en carrils

bici haurien d’adoptar un model unifi-cat. Encara que l’administració no in-verteixi en grans infraestructures detransport públic, això no significa queno hagi d’invertir per a millorar la sos-tenibilitat ambiental d’aquest. Per a ai-xò ha d’accelerar-se la compra de nousautobusos híbrids o elèctrics. Cal re-duir la flota de taxis (hi ha sobreoferta)comprant llicències i no permetentl’adquisició de nous taxis que no siguinecològics. Finalment, ha d’introduir-sedefinitivament la tecnologia en la mane-ra de “comprar mobilitat”. L’esperada T-mobilitat ha estat un fracàs total en la se-va no-aplicació i segurament en la despe-sa realitzada. Avui dia no hauria de sercomplicat crear un suport (targeta sensecontacte, telèfon mòbil,…) que permetipagar un desplaçament sigui aquest di-recte o combinant diferents modes detransport, bicicleta compartida o aparca-ment. En definitiva, el coronavirus pas-sarà, tot i que el seu impacte i l’amenaçadel canvi climàtic continua present, perla qual cosa han d’aplicar-se actuacionsen la mobilitat i el disseny urbà que per-metin fer front a aquesta “nova realitat”.

Eduard Albors. Enginyer de camins

Mobilitat urbana a BarcelonaTribuna

Estat d’alarma...punt final?b Doncs, què volen que elsdigui, jo encara segueixoalarmat. Les autoritats re-comanen als ciutadans quesiguin responsables en elseu comportament per evi-tar el rebrot del maleït vi-rus, respectant distàncies,evitant contactes i extre-mant les mesures d’higie-ne. Perquè la bestiola, queno se’ns oblidi, encara hiés, campant en silenci i es-perant que gent temerària–com els que podem ob-servar diàriament, espe-cialment en algun reportat-ge de la televisió, amb mésque xulesca idiosincràsiacarpetovetònica– puguipropiciar un tornar a co-mençar amb la catàstrofehumana, econòmica i so-cial, en què, des d’aquesthipotètic punt final ambmés que qüestionables ale-gries, es preveuen uns

3.000 morts, segons xifresoficials. També més queqüestionables... les xifres iels oficials.JORDI S. BERENGUER I MILÀBarcelona

Quina feina mésben feta!b Vàrem haver d’anar al’hospital de la Vall d’He-bron el dimarts dia 16 de vi-sita a neurologia, que prè-viament ens havien anul-lat, però el mateix dillunsens varen convocar per noperdre la cita i fer-ho al Pa-velló Olímpic davant del’hospital.

Una vegada a dins vàremveure les instal·lacionsmuntades pels efectes delsdies de les urgències, ambles mampares i les separa-cions amb alumini i totesles indicacions per terra ials panells. Jo, que vinc delmón de l’empresa, noméspel fet de saber en el poc

temps que es va fer allò ique ben fet que està, i en-cara veure l’interès de Sa-lut en las visites i atencionsque com sempre seguimrebent, em trec el barret,malgrat els nostres pocsrecursos degut al molt queens deuen des de Madrid,des de fa molts anys; i vullfelicitar a tots els nivellsprofessionals de Salut, desdel cap principal fins a l’úl-tim esglaó, per l’interès en-vers la ciutadania en totsels moments...JOAN SALA I CASTELLSBarcelona

Magistrats contrael catalàb Des de quan els tribunalsdiuen en quin idioma s’han decomunicar dos governs terri-torials? No ho haurien d’esco-llir ells mateixos per mutuacord? Això només passa ales dictadures.

Els polítics i magistrats són

filòlegs? Com que diuen queel valencià és una llengua dife-rent del català... Jo tinc unamic de Castelló amb el qualsempre enraonem en català.Ell parla la mateixa llenguaque parla a sa casa. Llavors,com és que ens entenem siparlem llengües diferents?

Llavors l’argentí és una llen-gua diferent del castellà. Car-ro, cuadra i coger no signifi-quen el mateix en castellà queen argentí; chancho, boludo imacanudo no són paraulescastellanes.

I ven aquí en argentí es diuvení o venite. També es pot di-ferenciar el mexicà. El 30% deles seves paraules són indige-nismes. La diferència entre elcastellà i les llengües hispa-noamericanes és més granque la que hi ha entre el catalài el valencià, el qual nomésdiuen que no és català els quediuen que parlar valencià ésde poble.JORDI AZNAR I MARTÍNEZBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMECRES, 24 DE JUNY DEL 2020

María Jesús Montero, MINISTRA PORTAVEU DEL GOVERN ESPANYOL

“Són fets de fa més de 30 anys que ja van ser jutjats”(respecte a investigar González pels GAL)

La frase del dia

SísifJordiSoler

Rosa M. BravoL’entrevista

“Si les polítiquesno canvientampoc canviala pedagogia”

argallo presideix des de fa quatre anys la Fe-deració de Moviments de Renovació Peda-gògica de Catalunya, que agrupa des de fa

prop de 40 anys associacions de mestres que vo-len impulsar la innovació i la millora educativa.

Com va sorgir la federació?Va començar el 1983 per representar movi-ments de mestres de tots els territoris que ensvam unir per pensar sobre quina educació és ne-cessària en el nostre temps. Però els movimentsde renovació pedagògica, com els de Freinet, Ro-sa Sensat i Marta Mata, ja existien abans. Hi hatot un llegat de defugir l’escola tradicional, de ba-sar-se en l’alumne. Primer, des de la clandestini-tat de les aules; els anys 80 amb les escoles delCEPEPC; cap al 2000 amb les noves escoles i ins-tituts, i, últimament amb Escola Nova 21. Inten-tem fer pedagogia des de la política perquè si lespolítiques no canvien tampoc canvia la pedago-gia. Molta gent es va adonar que volia transfor-mar l’educació.

És un canvi que no ve liderat per l’administraciósinó pels docents, oi?Sí, i no sols, ja que el monopoli de l’educació no elté l’escola. Sí és cert que l’escola iguala, però finsa cert punt. El fora escola genera desigualtat iens havíem d’aliar amb el fora escola per generarequitat en el sistema. I en això estem encara.Fem propostes de molts tipus per millorar la for-mació en totes les etapes educatives.

Com han reaccionat aquests moviments a lapandèmia? Són més valorats o al contrari?Estem contents perquè molts dels temes quehan sorgit ja els estàvem treballant. Fa més de 30anys que demanem que els currículums canviïn,que no siguin enciclopèdics, hem proposat l’insti-tut escola com a model públic necessari... Peròencara hem de caminar molt, veure per exemplequins horaris són els millors i com els compen-sem amb temps educatiu com a societat. El malde la pandèmia ha estat que ha incrementat moltel 30% de pobresa infantil que ja teníem. Conti-nuarà havent-hi molta gent amb problemes eco-nòmics i la desigualtat serà més gran.

Creu que s’aprofitarà per replantejar un currícu-lum menys dens i més competencial?Esperem que sí, som optimistes. S’ha d’aprofitaraquest temps per treballar el currículum i tenima més entre mans un canvi de normativa amb laLomloe. De la nova llei han de sorgir canvis.

G Tant el ministeri d’Educació com el departamentestan apostant per plans de formació digital.L’educació telemàtica és un repte?Ens vam queixar en el moment en què van reta-llar en la formació de mestres, i una de les forma-cions interessants era aquesta. Com a federaciótenim un àmbit de telemàtica educativa, peròapostem molt per la presencialitat també. Lapart emocional i de socialització no s’ha de per-dre, però una cosa no treu l’altra.

Hi ha una bretxa digital i una de social que haprovocat problemes perquè part dels alumnespuguin seguir l’ensenyament a distància.Sí, i els governs han de generar recursos i equi-tat. La crisi de la pandèmia va invisibilitzar en unprimer moment la feina de formiga, constant idiària, que fan molts mestres. Les posicions in-cendiàries han sortit més als mitjans de comuni-cació que les conciliadores, quan el gran gros demestres s’ha posat a fer molta feina.

Fa la impressió que els docents estan irritats.Hi ha hagut una sobrecàrrega de treball brutal,els més implicats s’han implicat al 200%, els quetenien certes reticències s’han implicat al 100%i, com a totes les feines, hi ha gent a qui li costamés, però no és tan significatiu. Alhora hem gua-nyat molt de vincle amb les famílies, les hem tru-cat més sovint que durant el curs normal. És certque l’administració va comunicar poc a l’inici iaquesta incomunicació ha generat que algunssindicats inculquessin una pedagogia de la por.

Les administracions sanitàries també han donatuna informació molt canviant respecte de la in-cidència dels nens en els contagis.Jo crec que ens ha faltat planificar una mica mésenllà i preveure diferents escenaris. El tanca-ment i el corporativisme és el pitjor que podemfer, hem de compartir molt emparant-nos en elque ens diu la ciència. Hem de tornar a generarponts de confiança i consensos.

Quin projecte teniu per a les escoles d’estiu?El departament d’Educació no ens certificava laformació de mestres si no era virtual. Tenim dub-tes de si no la podríem haver fet presencial per-què té un component de trobada que és molt pro-fitós. Hem reorientat la formació en la tornada alsetembre per tenir eines, des de la inclusió fins ales emocions i les competències digitals. Com queno podíem fer escoles als 22 territoris hem fetuna oferta en línia en obert per a tot Catalunya. ■

Pilar GargalloPresidenta de la Federació de Moviments deRenovació Pedagògica de Catalunya

Fa prop d’un segle que van sorgirdiversos moviments de renovaciópedagògica que continuen treballantper transformar l’educació.

JUA

NM

A R

AM

OS

EL PUNT AVUIDIMECRES, 24 DE JUNY DEL 20206 |

Milers d’actuacionssuspeses i un futurincert fan queles associacionsesperin ajudes

L’amenaça de laCovid comportacelebracions engrups petits i menysdesplaçaments

Platgestancades enla revetllamés insòlita

La culturapopular ha detrampejar unany de pausaNacional

Viure amb la geometria va-riable i escollint aliats aconveniència tant a dretacom a esquerra en funciódel moment és una apostade risc que pot condemnara la geometria única si undels socis se sent ignorat.Però això no és el que Pe-dro Sánchez espera quepassi amb ERC, que aban-donarà el govern espanyoldemà al Congrés votant encontra del decret de la no-va normalitat pels flirtejosdel president amb “els votsmés barats de Ciutadans”,com diu la republicanaMarta Vilalta. Si la tensióno resolta entre Sánchez iels republicans es dona araen ple mes de juny, el ca-lendari català albira un an-ticicló electoral a la tardor,i el govern ha d’aprovar elspressupostos del 2021 alCongrés a l’octubre ambmés vots a favor que encontra. Quan es demana al’entorn de Sánchez si con-fia a tenir el sí d’ERC en unmoment en què Pere Ara-gonès es disputarà el votindependentista amb elcandidat de JxCat, la res-posta és rotunda: “Sí.”

El president i el porta-veu d’ERC al Congrés, Ga-briel Rufián, actualitzen,avui, el minut i resultat dela relació en la sessió decontrol i la pregunta delrepublicà és tan obertaque tant pot elevar la ten-sió com calmar les aigües:“Considera que cal pren-dre mesures per acabaramb la impunitat de quègaudeixen algunes insti-tucions de l’Estat?”, exi-girà Rufián a Sánchez. Iaixò abans que ERC s’ar-

rengleri amb JxCat i laCUP en el vot en contra ala nova normalitat, ques’aprovarà amb el sí delPNB, Cs i fins i tot del PP.Rufián es va abstenir enl’última pròrroga de l’es-tat d’alarma perquè lescompetències tornaven ala Generalitat, però la no-va normalitat no té horit-zó i pot durar fins al 2021o més enllà, perquè depènde la fita científica de te-nir una vacuna.

“Si no és ara, quan?”La ministra portaveu, Ma-ría Jesús Montero, posa

veu a l’optimisme que LaMoncloa té en privat ambERC amb l’argument queun partit no facilita una in-vestidura al gener per des-entendre’s dels comptes alcap de sis mesos. “Seguiminsistint que és el momentde la unitat. Si no és ara,quan? Quan mereixaquest país que ens posemd’acord per tenir unscomptes públics?”, va dirMontero. I si bé fa un avís aRufián perquè no barregiels temaris –“no és mo-ment de detalls i qüestionsmenors”, diu– no descartatrucar a totes les portes:

“Seguirem insistint aERC, com al PP, a Cs, i aJxCat, que no és el mo-ment de diferències ideo-lògiques i que no és mo-ment d’incorporar als de-bats coses que no tenen aveure amb la urgència.”

L’exclusió entre ERC i CsMentre que la mesa de dià-leg no té una data fixada iel mes de juliol hi conspiraen contra omplint lesagendes oficials de Sán-chez i dels ministres ambactes (l’obertura de la fron-tera amb Portugal l’1, leseleccions basques el 12,

l’acte de record a les vícti-mes del coronavirus el 16 iun eventual Consell Euro-peu presencial el 17) que liresten molts dies, tal comva informar ahir aquestdiari, Montero parla del“curt i mitjà termini” quanes refereix a la voluntat decol·laboració amb ERC. Ies veu amb cor de dema-nar a Rufián que no abjuride Ciutadans pel fet de serCiutadans si han de coinci-dir en una votació. “No ésmoment d’estar pendentde qui fa la proposta, sinódel contingut de la propos-ta. I dic això perquè els úl-

tims dies semto, d’algunesformacions que, pel que noté res a veure amb la lletradel que es vota, es prefe-reix votar-hi en contra oabstenir-se”, va lamentarMontero. En una conversainformal amb periodistesacreditats a La Moncloa, laprimera oberta ja sensetorns però amb un límit de40 assistents a la sala, laportaveu va demostrarque està al cas de tots elslaments de Vilalta.

Mentrestant, ahir alCongrés, el PSOE va tenirun dia d’aquells que elsseus aliats interpreten

Sánchez confia en ERCtot i el clima preelectoralDavid PortabellaMADRID

SÍ · Espera el sí de Rufián als pressupostos a l’octubre enmig d’eventuals eleccions catalanes i del xoc amb JxCat AVÍS · “No éshora de coses menors”, diu Montero FI · El PSOE avala revisar la llei franquista de secrets oficials i tapa González amb PP i Vox

La ministra portaveu, María Jesús Montero, en la compareixença d’ahir a La Moncloa per informar del consell de ministres ■ J.J. GUILLÉN / EFE

EL PUNT AVUIDIMECRES, 24 DE JUNY DEL 2020 | Nacional | 7

Famasobrevinguda

L’APUNT l’aclaparen les mostres d’afecte i demana que es lliuri ales ONG part dels beneficis obtinguts per l’ús comer-cial de la seva imatge. També n’hi ha que hi han vist unmitjà per promocionar la seva carrera i han fet tot elpossible per guanyar visibilitat. En qualsevol cas, ben-vinguda sigui la seva fama si permet conscienciar so-bre el fet que cal ser prudents. Això no s’ha acabat.Xavi Aguilar

La pandèmia ha permès la incorporació (amb compta-gotes, això sí) d’epidemiòlegs, doctors, científics i ex-perts diversos a l’ecosistema de famosos. Un curiós ca-laix de sastre en què l’erudició, per infreqüent, era i ésnecessària. N’hi ha que s’ho han trobat, com ara Fer-nando Simón, i ho gestionen amb gran dignitat: admetque es confina més que la resta de la població perquè

com a desconcertants.Fins al ple arribava unaproposta del PNB per re-formar la llei de secrets ofi-cials franquista, que datadel 1968 i segueix en vigorblindant aspectes foscosde la història recent, i elPSOE –juntament amb elsoci de coalició d’UnidesPodem, el PP, ERC, JxCat,EH Bildu i la CUP– hi vavotar a favor i va permetrela seva tramitació, tot i elno de Vox i l’abstenció deCiutadans. La proposicióde llei del PNB busca des-classificar documents de-clarats secrets abans dels25 anys (10 anys en el casde documents reservats),un cadenat que manté so-ta censura fets clau de laTransició, com ara el copd’estat del 23-F del 1981,els GAL i irregularitats enel si de la monarquia.“Avui, ens assabentem pertercers països i documentsque es desclassifiquen allàde coses que passen aquí”,denuncia Aitor Esteban

(PNB). “El 1968 el presi-dent de Rússia era Brezh-nev, el dels Estats Unitsera Johnson, l’home no ha-via arribat a la Lluna i a Es-panya hi havia el caudilloFranco, que era el que ru-bricava una llei al·ludint alConsejo Nacional del Movi-miento. I som al 2020”, varelatar Jaume Alonso-Cuevillas (JxCat). “A Es-panya, el secret és etern”,denunciava Carolina Tele-chea (ERC). Paradoxal-ment, pel PSOE va defen-sar el sí la seva diputadamés jove, Andrea Fernán-dez, nascuda el 1992.

En la mesa del Congrés,però, el PSOE es refugiavaen l’auxili del PP i Vox pervetar una comissió d’in-vestigació sobre FelipeGonzález i el terrorismed’estat dels GAL. I això queels lletrats del Congrésl’autoritzaven. “Són fetsinvestigats, jutjats i sen-tenciats fa més de 20anys”, s’excusava la socia-lista Adriana Lastra. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Cuevillas: “El1968 el ‘caudillo’firmava la llei, isom al 2020”

El president Quim Torrava convocar ahir mateixles formacions polítiques iles entitats independen-tistes a una reunió que volque sigui prèvia a la recu-peració de la taula de dià-leg entre el govern català il’espanyol, i que ha de ser-vir per “abordar” com hade ser la represa de les con-verses i consensuar-hi unaposició conjunta. Així hova avançar ahir, desprésdel Consell Executiu, laconsellera de la Presidèn-cia, Meritxell Budó, que varefermar que el governcontinua considerant “ne-cessari” el diàleg, peròtambé va puntualitzar queprimer vol comprovar quehi ha una voluntat claradel govern espanyol deparlar i resoldre el conflic-te polític. Nou dies abans

de la primera i fins ara úni-ca reunió de la taula, el 26de febrer, ja hi va haveruna cimera similar a Palauen què es va confirmar l’a-posta per l’exercici deldret a l’autodeterminació il’amnistia per a totes lescauses polítiques obertescom a punts bàsics i trans-

versals de la reivindicaciócatalana.

Ahir, Budó no va aclarirsi vol aprofitar per plante-jar alguna novetat en lanova reunió, però sí que vadeixar clar que la fixaciód’una data per a la mesa,tasca per a la qual estan encontacte les oficines dels

dos presidents, no li inte-ressa tant, al govern, comconfirmar que no serviràper fer-se una simple fotobuida, i que hi haurà possi-bilitats reals d’avançar enles dues principals deman-des, que romanen intac-tes. “No és tant un tema dedates com de continguts”,

resumia la portaveu delgovern, que fins i tot va do-nar a entendre que és elmateix Torra qui està re-fredant la fixació d’un diaal juliol, com s’ha compro-mès el mateix Pedro Sán-chez, ja que no veu que cal-gui concretar-lo fins des-prés de la cimera prèvia del’independentisme. Unacimera, en tot cas, per a laqual tampoc va confirmarcap data encara. “Més queassegurar quin dia es faràla mesa és assegurar si hiha voluntat real de diàlegsobre autodeterminació iamnistia. Ens hem de feraquestes reflexions perpoder posar data”, insistiaBudó. I és que al Palau de laGeneralitat encara cou larecentralització de com-petències que, d’un dia perl’altre, va imposar el go-vern espanyol al març perfer front a la Covid-19, unfet que segons ella ha “mal-mès” el clima de confiançaamb l’executiu estatal,que ara no serà fàcil de re-fer. En aquest sentit, tot ique admetia que “hi hauna part del govern que elveu més necessari que l’al-tra”, Budó va recordar queERC tampoc s’ha definitcontra aquesta reivindica-ció, i va aprofitar per tor-nar a plantejar en nom delgovern la necessitat d’unrelator que faci de notaride les converses. “En qual-sevol procés de negociaciód’un conflicte polític haexistit sempre la figurad’un mediador i, vist el ta-rannà dels últims mesosen la presa de decisions i laretirada de competències,la considerem impor-tant”, justificava. ■

a No té pressa per fixar data per a la represa, i primer vol veure si hi ha voluntatreal a El govern se’n malfia per la gestió de la Covid-19, i insisteix en un relator

Òscar PalauBARCELONA

Torra convocarà partits ientitats independentistesabans de la taula de diàleg

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“No em consta ques’hagi acordat que esdecidirà conjuntamentla data, el presidentdecidirà com i quan”Meritxell BudóCONSELLERA DE LA PRESIDÈNCIA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“No dubtem pas quela decisió de convocareleccions i la data laprendrem entre ERC iJxCat conjuntament”Josep Maria JovéPORTAVEU ADJUNT GRUP REPUBLICÀ

El vicepresident Aragonès, el president Torra i la consellera Budó, ahir abans del Consell Executiu ■

JxCat i ERC van protagonitzarahir una altra topada al voltantde l’horitzó electoral, desprésque la consellera Budó des-mentís el portaveu adjunt delsrepublicans al Parlament, Jo-sep Maria Jové, que havia do-nat per fet al matí a CatalunyaRàdio que totes dues forcesestan d’acord a consensuar elcalendari. “Estem en un go-vern de coalició i no dubtempas que la decisió de convocareleccions i la data en què es

faran la prendrem conjunta-ment entre ERC i JxCat”, vaafirmar Jové, que igualmentadmetia que estan parlant so-bre una “resposta conjunta” auna eventual inhabilitació deTorra a la tardor. De fet, senseconcretar terminis, Jové tam-bé es va mostrar optimista so-bre la renovació d’un full de ru-ta en què “fa molt temps quees treballa”, i que creu que po-dran pactar i fer públic “enbreu”.

“No em consta que s’hagiacordat que es decidirà con-juntament la data de les elec-cions”, va contestar, en canvi,Budó, que va insistir que no seles plantegen ara mateix, i quela decisió correspon en exclu-siva a Torra. “ Ell decidirà dequina manera les convoca, siho parlarà o no. Està a les se-ves mans, i quan sigui el mo-ment ja decidirà el com i elquan, i ja ens ho explicarà, nocal avançar escenaris”, cloïa.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Jové diu que pactaran calendari i Budó el desmenteix