butlletí trimestral_Hospital Comarcal Sant Bernabé _ el batec 1

ww

w.h

sb.c

at

butlletí informatiu de l’Hospital Comarcal i Residència Sant Bernabé_ BERGA_Núm. 05_gener 2012

En el moment que una persona arriba al nostre centre per tractar-se d’un problema de salut o bé per rebre atenció social, ens proporciona una sèrie de dades personals que estem obligats a protegir per llei com s’ha vist anteriorment.

L’ENTREVISTA: Anna Capdevila i Campalans

La protecció de dades: tranquil·litat per al client i professionalitat per al centre

el batec 05

2 el batec _ butlletí trimestral_Hospital Comarcal Sant Bernabé butlletí trimestral_Hospital Comarcal Sant Bernabé _ el batec 3

la carta sumari

CRÈDITSel batec

HOSPITAL COMARCAL SANT BERNABÉCtra. de Ribes s/n08600 BergaTel. 93 824 34 00hsb@hsb.catelbatec@hsb.cat

COMISSIÓ DE REDACCIÓMariona MoreraJordi JanéBetlem VilaróNorma GarrigaPere MirMontse MagnetLaia CarolAnna SubiranaMari Breganciano

COL·LABORADORSAnna RodríguezJoana RodríguezIsabel MartínezNatalia PiquetDavid ButxacaAnna CapdevilaEnric Ballabriga

FOTOGRAFIAArxiu Residència Sant BernabéMarta PontJordi Serra

DISSENY GRÀFIC3bestudi

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICAForma consultoria editorial i lingüística

Dipòsit legalB. 26.892-2010

La revista el batec té una periodicitat trimestral.L’hospital i la comissió de redacció no es fan res-ponsables de les opinions expressades en els articles, excepte les realitzades pels mateixos membres de la comissió o els òrgans de govern de l’hospital.

03 L’actualitat La protecció de dades: tranquil·litat per al client i professionalitat per al centre

04_05 El dia a dia 06 Residència L’agenda elbatec@hsb.cat La taleia Pere Mir

07 La nostra gentDra. Anna Saborido Dra. Mercè Salvans Formació

08 L’entrevistaAnna Capdevila i Campalans

vols opinar?

hsb@hsb.catelbatec@hsb.catwww.hsb.cat

HOSPITAL COMARCAL I RESIDÈNCIA SANT BERNABÉCarretera de Ribes, s/n08600 BERGA

93 824 34 00

Núm. 05_gener 2012

El Codi Tipus representa l’adequació de la normativa desenvolupada a par-tir de la Llei orgànica de protecció de dades de caràcter personal al sector sanitari.

La seva finalitat és la de desenvolupar la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals, defensant especialment el seu honor i la seva intimitat personal.

Empara tant el tractament automatitzat com no automatitzat. La seva supervisió és a càrrec de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades i a Catalunya també és competent l’Agència Catalana de Protecció de Dades.

El sector sanitari és altament sensible a la necessitat de protecció de la informació, per la naturalesa pròpia d’aquesta informació, i comporta que les dades es classifiquin com a especialment protegides.

Ens correspon a tots els treballadors de la institució el màxim respecte a les bones pràcti-ques com a forma de continuar garantint, dins d’un marc normatiu, la utilització correcta de la informació de la qual som dipositaris.

DR. ENRIC BALLABRIGAGerent

!

2 el batec _ butlletí trimestral_Hospital Comarcal Sant Bernabé butlletí trimestral_Hospital Comarcal Sant Bernabé _ el batec 3

l’actualitat!

La protecció de dades: tranquil·litat per al client i professionalitat per al centre

Però, què són les dades de caràcter personal? Doncs són aquelles que fan referència a la nostra persona, dades que ens identifiquen o ens poden arribar a identificar com ara el nom, el cognom, el DNI, l’adreça postal i electrònica, el número de telèfon, les característiques físiques, la veu, fotografies o altres imatges... Però també són dades de caràcter personal les referents a l’origen racial o ètnic, la salut i les que revelen la ideologia, l’afiliació sindical, la religió i les creences. Aquestes dades són considerades sensibles i estan espe-cialment protegides per la llei (en concret, la Llei orgànica de protecció de dades LOPD 15/1999, de 13 de desembre, BOE núm. 298, 14-12-1999).

En el moment que una persona arriba al nostre centre per tractar-se d’un problema de salut o bé per rebre atenció social, ens pro-porciona una sèrie de dades personals que estem obligats a protegir per llei com s’ha vist anteriorment.

A més a més, però, durant tota la relació professio-nal del pacient amb el nostre centre, es generen tot un seguit de dades especialment sensibles, atès que es tracta de dades de salut i de caràcter social. Per tant, és obligació del centre establir els mecanismes necessaris per garantir un tractament correcte d’aquestes dades, de controlar-ne l’accés i permetre exercir els drets que reconeix la llei als titulars de les dades, és a dir, als mateixos usuaris.

Amb la voluntat de fer un pas endavant en aquesta matèria, l’hospital i la residència (el novembre del 2010) es van adherir al Codi Tipus de la UCH. El Codi Tipus és el reglament que els centres adopten per garantir el dret que la persona té davant les entitats proveïdores de ser informats de tot allò referent a les seves dades i a l’ús que, dins el marc de la Llei de protecció de dades, se’n pot fer. Es tracta d’un codi deontològic sectorial que garanteix que no només es vetlla per les persones en termes sanitaris o socials sinó que es té en

Totes les persones tenim dret a la protecció de les nostres dades personals. Aquest és un dret fonamental reconegut per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (article 31) i la Constitució espanyola (article 18). Això implica que tenim dret a saber què es fa amb aquestes dades, és a dir, de conèixer qui té informa-ció sobre nosaltres, quina és aquesta informació, d’on prové, per a quina finalitat es tenen les dades i a qui es faciliten.

compte la confidencialitat en tot allò que fa referèn-cia a la seva història clínica.

S’aposta d’aquesta manera per establir mecanis-mes preventius, és a dir, protocols i circuits que garanteixin la protecció correcta de les dades, un control exhaustiu en el seu accés i la insistència en el compliment de la confidencialitat per impedir la vulneració del dret fonamental. En aquest sentit, la implantació de la història clínica electrònica ens permet disposar de controls constants de l’accés de tots els usuaris del sistema a la informació que hi figura i determinar la vulneració del dret o l’extralimitació de l’accés.

Cal tenir en compte que tot el personal que tracta amb dades de caràcter personal, i això és tot el personal de l’hospital i la residència, sigui quina sigui la seva tasca professional, està obligat a mantenir el secret de la informació coneguda i aquesta obligació ve donada tant pel codi deontològic com per la legislació en matèria de protecció de dades i la legislació penal.

És per això que des de la Direcció de Recursos Hu-mans es fa signar el compromís de confidencialitat i es proporciona un Manual de Bones Pràctiques perquè tothom tingui coneixement dels procedi-ments establerts pel centre per a garantir aquest dret.

Però, a més a més, hem de conèixer els drets que els usuaris poden exercir sobre les seves dades. Te-nen dret a ser informats, és a dir, a conèixer en tot moment les dades de les quals es disposa i saber què se’n fa. També tenen dret d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició; els anomenats Drets Arco.

Per tant, com a usuaris hem de conèixer els nostres drets i, com a professionals, els drets que tenen els nostres usuaris i la sensibilitat de la informació i les dades amb les quals tractem cada dia.

4 el batec _ butlletí trimestral_Hospital Comarcal Sant Bernabé butlletí trimestral_Hospital Comarcal Sant Bernabé _ el batec 5

el dia a dia

simplifica molt la gestió dels consumibles, ja que totes les impressores passen a gastar els mateixos models de tòner. La gestió i la reposició de tòners també s’ha simplificat, ja que el proveïdor monitoritza remota-ment l’estat dels consumibles i en el moment en què queda un 10% de tòner s’envia el recanvi automàticament a l’hospital, indicant per a quina impressora és.

La monitorització i el seguiment de les impressions permet detectar en quins llocs de treball s’imprimeix més, quins usuaris imprimeixen, els horaris... Tota aquesta informació serà ana-litzada i s’utilitzarà per millorar circuits, identificar documents a escanejar i reduir impressions.

Algunes de les impressores s’han substituït per multifuncions amb escàner, per possibilitar la captura de documents i la incorporació a la història clínica del programa SAVAC. Actualment s’està acabant de definir el protocol que definirà quins documents s’escanejaran i com cal fer-ho. L’objectiu és reduir al màxim el nombre de documents que s’incorporen a la història clínica en paper i en canvi tenir-los disponibles a la història clínica de SAVAC. En breu es posarà en marxa.

SORTIDA A QUERALTEl passat dia 6 de setembre, des de la residència vam fer una sor-tida per anar a visitar la Mare de Déu de Queralt. Cada any, durant la novena, es prepara una sortida

amb els residents i els usuaris del centre de dia que vulguin anar-hi. Vam pujar a Queralt amb l’autobús de l’Alsina Graells que ja fa el transport diari de totes les perso-nes de Berga que volen seguir la novena i, per a les persones amb més dificultats de mobilitat i que necessiten un transport adaptat, vam comptar amb la col·laboració de la Creu Roja. Les despeses d’aquesta sortida van anar a càrrec dels capitans de Queralt, que ens van oferir la seva ajuda i ens van donar aquesta opor-tunitat. Vam comptar també amb el suport de voluntàries (treballadores de la residència) i de familiars, que ens van ajudar a l’hora d’acompanyar-los. La sortida va anar molt bé i el temps ens va acompanyar. 8è CONGRÉS CATALÀ DE CIRURGIAEl dia 21 d’octubre, la Dra. Natàlia Piquet va presentar, al 8è Congrés Català de Cirurgia, un pòster basat en un estudi fet per l’equip de Cirurgia, el Dr. L. Ballús, el Dr. A. Gallardo, el Dr. A. del Canto, la Dra. P. Martínez i la mateixa Dra. Piquet.

El títol del pòster és “Els temps dels reservoris venosos”. Es tracta d’un estudi del qual s’ha extret com a conclusió que la implanta-ció de reservoris venosos és un procediment relativament escàs (3% sobre totes les intervencions), realitzable ambulatòriament (99%), amb un temps quirúrgic curt (30 minuts) i ben tolerat pels pacients. A més, permet el començament immediat del tractament quimio-teràpic sense augmentar la taxa de complicacions. Un temps entre indicació i col·locació curt és bàsic per a la satisfacció del malalt, i el temps d’implantació és on més dispersió de criteris s’han eviden-ciat.

DIA DE LA SALUT MENTALEl passat 10 d’octubre es va celebrar el Dia Mundial de la Salut Mental. L’Hospital Sant Bernabé, en col·laboració amb l’ASFAM (Associació de Familiars i Amics del Berguedà) es va voler unir a aquesta jornada amb l’objectiu de sensibilitzar la ciutadania, reconèixer la tasca de professio-nals, familiars i amics dels malalts mentals i destacar la importància de la detecció precoç d’aquesta patologia. L’acte va tenir molt bona acollida per tothom. RENOVACIÓ DELS SISTEMES D’IMPRESSIÓEl passat mes de setembre l’hospital va decidir contractar els serveis d’impressió a una empresa externa, mitjançant un sistema de pagament per ús, amb l’objectiu de reduir els costos d’impressió i renovar tot el parc d’impressores. L’empresa adjudicatària subminis-tra les impressores i els consumi-bles, així com el servei tècnic i de manteniment i, a canvi, l’hospital paga un petit lloguer per cada màquina i un preu per cada pàgina impresa. El servei inclou la substitució de totes les impressores del centre i la unificació de models, de manera que s’ha passat dels vint-i-cinc models diferents abans del projecte a només dos models després de la implantació del servei. D’aquesta manera se

4 el batec _ butlletí trimestral_Hospital Comarcal Sant Bernabé butlletí trimestral_Hospital Comarcal Sant Bernabé _ el batec 5

NOVES BUTAQUESDes del passat mes d’octubre, amb la col·laboració de l’empresa Gironina Decam, s’han pogut renovar les butaques de les habitacions de la primera planta. S’han adquirit un total de trenta butaques noves i polivalents per tal que els pacients i els acom-panyants estiguin més còmodes durant la seva estada a l’hospital.

El pacient pot gaudir de la butaca sempre que sigui necessari i sen-se cap cost. En el moment que la butaca es vulgui utilitzar com a llit per a l’acompanyant, cal obte-nir una targeta de prepagament, que dóna dret a utilitzar-la.

Aquestes butaques permeten que: • El pacient estigui més còmode mentre està assegut. • Els nostres professionals puguin aixecar el pacient amb un esforç menor, ja que la butaca disposa d’un mecanisme que permet que quedi pràcticament aixecada. • L’acompanyant pugui estirar-la del tot i la butaca quedi en forma de llit, totalment pla. • En cas d’haver de desplaçar un pacient dins del mateix centre, per a la realització de proves complementàries, es pugui utilitzar la butaca com a cadira de

transport i evitar que el pacient s’hagi de mobilitzar innecessària-ment. El canvi ha estat positiu tant per al pacient com per al cen-tre, que ha pogut obtenir material nou a cost zero. Tan aviat com es pugui es farà la instal·lació de trenta butaques més a la unitat mèdica. ELECCIONS SINDICALS 2011El dia 16 de novembre es van ce-lebrar a l’hospital i a la residència les eleccions sindicals per escollir el nou Comitè d’Empresa. Es van presentar un total de sis llistes pel col·legi de tècnics i ad-ministratius i quatre per especia-listes i personal no qualificat. La participació va ser d’un 75%. El nou Comitè d’Empresa ha quedat integrat per: • Joan A. Torres, UGT • M. Inés Mosquera, UGT • Aleyois Guerrero, SATSE • Eugènia Guerrero, SATSE • Ester Comellas, CCOO • Elisabet Monell, CSI · F • Violeta Martín, CSI · F • Sara Roca, M.C • Margarita Fornell, CCOO • M. Queralt Fernández, UGT • Víctor Alba, UGT • Carles Romero, C-S-C

LA JUNTA DEL PATRONATLa Junta de Patronat és l’òrgan de govern de la Fundació Hospital Comarcal Sant Bernabé. Amb motiu de les eleccions municipals del mes de maig, el Patronat es va veure modificat en alguns dels seus membres. Va quedar de la manera següent.

El Sr. Juli Gendrau, l’alcalde de Berga, és el president del Patronat. També en formen part el rector de la ciutat, Mn. Josep Maria Sanclimens, i com a repre-sentants del Consell Comarcal, el seu president, el Sr. Sergi Roca, i

la Sra. Anna Maria Serra. El grup municipal està representat per sis regidors: la Sra. Concepció Medina, el Sr. Jaume Vima, la Sra. Maribel Iglesias, el Sr. Jordi Parera, la Sra. Anna Maria Guijarro i el Sr. Josep Antoni López.

En representació de la ciutadania hi ha el Dr. Pere Casafont i el Sr. Jordi Travé. La Junta de Patronat delega la gestió de l’hospital al ge-rent del centre, el Dr. Enric Balla-briga, el qual també assisteix a les reunions periòdiques d’aquesta Junta. Exerceix de secretari el mateix secretari de l’Ajuntament de Berga, el Sr. Antoni Pérez.

DIA MUNDIAL DE LA DIABETISEl dia 14 de novembre se celebra el Dia Mundial de la Diabetis, una campanya de consciencia-ció i divulgació sobre la malaltia, adreçada a la ciutadania en gene-ral i als pacients que la pateixen, amb l’esperança que, amb més coneixements, s’augmentin els recursos per a la prevenció.

Aquesta campanya està coordi-nada per la International Diabetes Federation i es realitzen diferents accions arreu del món. Al Bergue-dà, l’Associació de Diabetis de Ca-talunya va organitzar una Camina-da Urbana el dia 13 de novembre i una conferència,«Prevenció de la Diabetis», a càrrec del Dr. Josep Franch, que va tenir lloc el dia 24 de novembre al Pavelló de Suècia de Berga.

6 el batec _ butlletí trimestral_Hospital Comarcal Sant Bernabé

residència

l’agenda

El projecte «Apadrinar un avi» a la residència Sant Bernabé

Des de Càritas ens van presentar un projecte anome-nat «Apadrinar un avi», adreçat a persones grans que estiguin en institucions (en aquest cas, la Residència Sant Bernabé) i a nois i noies estudiants (els alumnes de 3r. d’ESO del SES Serra de Noet), amb l’objectiu de facili-tar la convivència i l’aprenentatge entre persones grans i joves, a través d’un acompanyament periòdic i continuat i d’un seguiment. La treballadora social de Càritas es va posar en contacte amb la residència i amb l’institut i, després d’exposar el projecte, a l’institut es van oferir 22 voluntaris que venien un cop al mes, distribuïts en grups de 5 i algun de 6.

A la residència vam fer el mateix, vam repartir els residents i usuaris del centre de dia que no presentessin dèficits cognitius i que volguessin participar en aquest projecte i vam fer grups. Aleshores se’ls va assignar un grup dels joves de l’institut i, cada vegada que venien, es reunien les mateixes persones, per tal que es poguessin conèixer millor i crear un lligam més estret. Durant les estades a la residència, els joves van preparar un seguit de preguntes, amb respostes que donaven peu a explicar les seves vivències, a mantenien converses, feien jocs de taula, etcètera. Aquest projecte es va iniciar durant el curs 2010-2011 i, com que la l’experiència viscuda per part dels dos centres va ser molt positiva, aquest curs es tornarà a realitzar.

UN NOU CODI PERMETRÀ TRACTAR MILLOR EL MALALT POLITRAUMÀTIC

El mes de novembre del 2011 ha suposat la presentació a tot Catalunya del nou codi per a Urgències de malalts politraumàtics que s’afegeix als dos que ja existeixen d’ictus i d’infart. Aquest nou codi és especialment important en aquelles comarques més aïllades i allunyades, perquè permetrà derivar els malalts d’una forma més ràpida i eficient. Això, sense cap dubte, farà millorar molt el pronòstic d’aquests malalts.

L’objectiu principal és reduir el temps d’atenció dels malalts, sobretot per evitar trasllats intermedis innecessaris. Aquest protocol divideix tots els centres catalans segons el seu nivell de capacitat per a atendre politraumatismes i traumatismes greus.

Els tècnics del SEM (Servei d’Emergències Mèdiques) valoraran la gravetat del pacient dins d’una escala que determina el centre hospitalari més capacitat per a atendre el cas i el portaran directament a aquest centre.

Els centres amb el nivell màxim de capacitat, és a dir, els que poden atendre els casos més greus són, per a adults, Vall d’Hebron, Bellvitge, Sant Pau, Clínic i Parc Taulí de Sabadell. Per als nens, Vall d’Hebron, Sant Pau i Sant Joan de Déu.

Aquest codi s’aplica a l’àrea metropolitana de Barcelona des del 1994 i ara s’ha fet extensiu a tot Catalunya. Els traumatis-mes són la principal causa de mortalitat juvenil (població menor de 45 anys), en primer lloc per accidents de trànsit (40% de la mortalitat per sota dels 35 anys) i en segon lloc per caigudes.

L’avantatge de la urgència no ens ha de fer ignorar els desavantatges d’aquest nou sistema. En un moment de dificultat de finançament i de gestió d’activitat, un dels malalts politraumàtics més impor-tants, per volum, és la víctima d’accident de trànsit (finançat per les companyies d’assegurances). Després de la urgència i l’estabilització és un malalt que necessita tractament i seguiment, i ha de ser a prop de la seva família i el seu domicili, tant per la durada d’aquests tractaments com per la limitació funcional i de desplaçaments que presenta.

És per això que és responsabilitat del sistema que aquests malalts, un cop esta-bilitzats i tractats adequadament, puguin disposar d’una continuïtat assistencial en aquells hospitals propers, que li poden oferir una assistència especialitzada i personal, i no es vegin abocats per inte-ressos econòmics a desplaçar-se a grans ciutats, on el seguiment, la proximitat, la disponibilitat familiar i el tracte personal no serà el mateix.

Pere Mir

Agenda sanitària 2012

• 18 de gener a les 15h (15-17h). (Berga) “Exploració i patologia bàsica del genoll”. Dr. Pere Mir. Lloc: CAP de Berga Centre

• 25 de gener a les 15h (15-17h). (Berga) “Exploració i patologia bàsica de l’espatlla”. Dr. Francesc Sotos.Lloc: CAP de Berga Centre

• 20 de març a les 20 h (Berga)XXII Trobada del Fòrum Sanitari del Berguedà. “La rehabilitació cardíaca: noves eines i nous reptes”.Dra. Mercè Salvans. Lloc: Pavelló de Suècia (Berga). Entrada lliure.

L’AGENDA VOL SER UN ESPAI ON ES RECULLIN LES ACTIVITATS SANITÀRIES QUE ES DUGUIN A TERME EN ELS PROPERS TRES MESOS A L’HOSPITAL I A LA COMARCA DEL BERGUEDÀ.

Ens podeu fer arribar informació a l’adreça elbatec@hsb.cat

La Dra. Anna Saborido es va convertir el passat mes de maig de 2011 en la primera berguedana que obté el títol d’especialista via MIR de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (Hospital de Bellvitge, 2005-2011). Els metges especialistes del servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Hospital Sant Bernabé són tots nascuts fora del Berguedà, i s’han incorporat al servei i s’han integrat a la comarca en els darrers onze anys. Actualment, de fet, cinc d’ells hi viuen amb les seves famílies.

La Dra. Saborido va començar fent guàrdies al nostre centre el passat mes de juny i de cara al 2012 continuarà amb les guàrdies els caps de setmana, amb presència durant el dia i localitzable a la nit, des del seu domicili familiar a Gironella. Actualment ha ampliat els centres on treballa (Clí-nica Plató de Barcelona, Hospital de Badalona i Hospital Althaia de Manresa).

Dra. Anna Saborido

Amb paraules del Dr. Mir, cap de Traumatologia: «És essencial que els bons especialistes de la co-marca puguin rebre ofertes de feina adients des del nostre centre: ens hi va molt. L’ Anna és dels pocs traumatòlegs especialitzats ara fa mig any que han trobat feina sense problemes; això ja ens ajuda a valorar les seves aptituds professionals i personals destacades.»

butlletí trimestral_Hospital Comarcal Sant Bernabé _ el batec 7

la nostra gent

formació

UCF (Unió Consorci Formació)En el passat número d’EL BATEC us informàvem que la UCF (Unió Consorci Formació) ens havia demanat de col·laborar en un projecte de disseny d’accions formatives en línia. Alguns dels nostres professionals hi van presentar les seves propostes.

La UCF ha acceptat dues d’aquestes iniciatives i ja treballen en el projecte Norma Garriga i Aleyois Gue-rrero, assessorades per l’equip pedagògic de la UCF.

Properament es posaran en marxa els cursos, amb participants de diversos hospitals associats.

La Dra. Mercè Salvans és la nova rehabilitadora del centre des del passat mes de novembre. Natural de Prats de Lluçanès, té 32 anys i actualment viu a Manresa, està casada i és mare d’una filla. És especialista en Rehabilitació i Medicina Física via MIR (Hospital Vall d’Hebron) i ha treballat a l’Hospital de la Vall d’Hebron, a Althaia i al Parc Taulí.

En aquests moments, tota la seva activitat profes-sional està centrada a l’Hospital Sant Bernabé de Berga. La Dra. Salvans diu que li agradaria «ajudar a donar un tomb a la visió de la nostra especialitat durant els propers anys». I hi afegeix: «De moment, ens hem centrat a consolidar els nostres serveis i a ampliar la nostra cartera de serveis.» Des del mes de desembre ha iniciat el programa de Rehabilitació Cardíaca al nostre centre.

Dra. Mercè Salvans

Les àrees en les quals ha treballat més dins de l’especialitat són la patologia osteomuscular i el tractament del dolor crònic. «Vull aclarir que, si bé per les circumstàncies del meu contracte només treballaré dos dies a l’hospital, estic oberta a tots els treballadors del centre per escoltar problemes, necessitats i iniciatives, i intentar veure com els podem ajudar des del servei de Rehabilitació», manifesta.

Anna Capdevila i Campalans

FA SIS ANYS QUE TREBALLES A LA RESI-DÈNCIA; FES-NOS CINC CÈNTIMS DE LA TEVA FEINA.La meva feina consisteix a portar la facturació de la residència i el centre de dia, la part privada i la con-certada per l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS), el SAD (Servei Atenció Domici-liària) de Berga, Gironella, Gósol, Saldes i Vallcebre. En aquest apartat intento donar tot el suport que m’és possible a la coordinadora. Pel que fa al servei de Berguedà Ajudes Tècniques, la meva feina comença amb la planificació de tot el circuit, és a dir, des de l’arribada per correu elec-trònic de la sol·licitud per a la valoració que fa la TO (terapeuta ocupacional), posar-me en contacte amb la família per donar dia i hora per a la valoració i, posteriorment, preparar tota la documentació i al mateix temps la ruta per fer les entregues i recolli-des del material. I, per descomptat, atendre el telèfon i els nostres estimats avis.

RECEPCIONISTA, TELEFONISTA, ADMINIS-TRATIVA… DE TOT I MOLT, OI? ET CONSI-DERES UNA PROFESSIONAL POLIVALENT?Sí, des del moment que procuro ser el màxim d’eficient i responsable per resoldre qualsevol “entrebanc” al més aviat possible i també ajudant i col·laborant amb tot allò que és al meu abast.

VAS COMENçAR L’ANY 1999 A L’HOSPITAL TREBALLANT A LA RECEPCIÓ I EL 2005 VAS COMENçAR A LA RESIDÈNCIA, TAMBÉ COM A RECEPCIONISTA. QUÈ ENS POTS EXPLICAR DELS CLIENTS? HI HA MOLTA DIFERÈNCIA EN L’ATENCIÓ ALS DOS CEN-TRES?El client busca la informació i la solució al problema amb un tracte del tot cordial. Pel que fa a l’atenció no hi ha gaire diferència, potser l’única és el factor “temps”. A l’hospital tot ha de ser molt ràpid, al moment, mentre que a la residència hi ha més marge de resposta.

Anna Capdevila i Campalans, administrativa a la Residència Sant Bernabé des del setembre del 2005. Va començar a treballar a l’Hospital Sant Bernabé el juny del 1999

LA RESIDÈNCIA ÉS UN CENTRE DE TRE-BALL MÉS PETIT QUE L’HOSPITAL; PER TANT, SOU MENYS TREBALLADORS. COM VA LA RELACIÓ AMB ELS COMPANYS?Molt bona i alhora molt positiva. Crec que treballar amb un bon equip t’ensenya a entendre que tots podem millorar cada dia que passa.

RECORDO QUE QUAN VAS OPTAR PER AQUEST LLOC DE TREBALL, LA TEVA PRINCIPAL PREOCUPACIÓ ERA PODER CONCILIAR LA FEINA AMB LA TEVA VIDA FAMILIAR. HA ESTAT AIXÍ? CREUS QUE LA CONCILIACIÓ ÉS FÀCIL PER A UNA DONA?I tant, sempre donant les gràcies a la persona que des del primer moment m’ha facilitat qualsevol canvi. Sí, la conciliació és fàcil sempre que disposem d’un bon suport, tant a nivell familiar com professional.

A LA RESIDÈNCIA NOMÉS TENIU UN HOME COM A COMPANY DE FEINA. COM PORTEU EL TEMA DE LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS?Bé, ja voldríem tenir més homes... Però els resi-dents i els usuaris no accepten la figura d’un home com a cuidador. De ben segur que la nostra gene-ració i les següents no tindran aquesta manera de pensar.

I DE LA TEVA TASCA COM A “PRESENTA-DORA” EN DIFERENTS ACTES, QUÈ ME’N DIUS?Cada any, el 4 d’abril, celebrem l’aniversari de la nostra residència amb un espectacle en el qual entra el meu paper com a presentadora. Al principi hi ha molts nervis perquè tot surti bé, però quan veus els nostres avis amb aquell somriure a la cara, creu-me, et passen els nervis, la vergonya... i amb ganes de tornar-hi l’any vinent.

L’entrevista