diario dia 9 - sitges film festival...diari del festival divendres 10 octubre 2008 3 jcvd mabrouk el...

16
Organitza: Con el apoyo de: Patrocinadores: Televisió oficial: OCTUBRE DIVENDRES 10 2008 Pàg. 06 20TH CENTURY BOYS Pàg. 08 ABSURDISTAN Pàg. 09 LET THE RIGHT ONE IN www.cinemasitges.com 9 Pàg. 11 IDIOTS AND ANGELS

Upload: others

Post on 12-Sep-2020

5 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Diario DIA 9 - Sitges Film Festival...DIARI DEL FESTIVAL Divendres 10 octubre 2008 3 JCVD Mabrouk El Mechri Jean Claude Van Damme torna des-prés del crepuscle per igualar la ges-ta

Organitza: Con el apoyo de: Patrocinadores: Televisió oficial:

OCTUBREDDIIVVEENNDDRREESS 1100

22 00 00 88

Pàg. 0620TH CENTURY BOYS

Pàg. 08ABSURDISTAN

Pàg. 09LET THE RIGHT ONE IN

ww ww ww .. cc ii nn ee mm aa ss ii tt gg ee ss .. cc oo mm

NNºº

99

Pàg. 11IDIOTS AND ANGELS

Diario DIA 9 9/10/08 21:27 Página 1

Page 2: Diario DIA 9 - Sitges Film Festival...DIARI DEL FESTIVAL Divendres 10 octubre 2008 3 JCVD Mabrouk El Mechri Jean Claude Van Damme torna des-prés del crepuscle per igualar la ges-ta

Diario DIA 1 1/10/08 18:16 Página 2

Page 3: Diario DIA 9 - Sitges Film Festival...DIARI DEL FESTIVAL Divendres 10 octubre 2008 3 JCVD Mabrouk El Mechri Jean Claude Van Damme torna des-prés del crepuscle per igualar la ges-ta

DIARI DEL FESTIVALDivendres 10 octubre 2008

33

JJCCVVDDMabrouk El MechriJean Claude Van Damme torna des-

prés del crepuscle per igualar la ges-

ta malkovichiana d’interpretar-se ell

mateix. El mite despullat, la muscu-

latura tova, el geni al descobert. Un

retrat de l’ofici més ingrat del món:

el d’actor. Magnífica.

S.O. FANTÀSTIC FORA COMPETICIÓ

AUDITORI. 01:15

TTOOKKYYOO!!Michel Gondry, Leos Carax,Bong Joon-hoEls dos egos més grans de la història

del cinema francés i un coreà dels

que no fan concessions s’emporten

el desamor i la violència a la capital

del Japó. Esquiva, malaltissa, histè-

rica i genial.

S.O. FANTÀSTIC COMPETICIÓ

RETIRO. 23:00

AVUI US RECOMANEM...OOTTTTOO;; OORR UUPP WWIITTHH DDEEAADDPPEEOOPPLLEEBruce LaBruceOtto és un zombi entranyable que no

molesta ningú i que mira als ulls

amb honestedat. El seu periple ma-

carra per Berlín és una poema lleu-

ger i morbós, pornogràfic i punki

d’un LaBruce en estat de gràcia.

S.O. NOVES VISIONS

AUDITORI. 01:00

TTHHEE OOBBJJEECCTTIIVVEEDaniel MyrickDaniel Myrick és un dels responsa-

bles de The Blair Witch Project. Ara

abandona el bosc i recorre els prats

marcians de l’Afganistan després de

la caiguda de les Bessones sense

abandonar la seva passió pels temes

sobrenaturals. El desert mai ha fet

tanta por.

S.O. NOVES VISIONS

TRAMUNTANA. 22:30

NNIIGGHHTT OOFF TTHHEE LLIIVVIINNGG DDEEAADDGeorge A. RomeroHan passat 40 anys com 40 edificis

il·legals a primera línia de mar i nin-

gú ha aconseguit superar el mite. La

cinta de Romero és una obra mestra

absoluta del gènere i el pou infinit

que, encara avui, alimenta tots els

nous talents del terror.

HOMENATGE

AUDITORI.11:00

LLOONNGG WWEEEEKKEENNDDJamie BlanksNo es tracta d’una festa de 48 hores.

No pas per als dos protagonistes, al-

menys. Dos turistes que embruten

l’entorn pagaran cara la seva manca

de consciència ecològica. Justícia

poètica i venjança natural.

S.O. FORA COMPETICIÓ

TRAMUNTANA. 16:00

AABBSSUURRDDIISSTTAANNVeit HelmerLes dones d’un poble deixat de la

mà de Déu estan fins la figa de la

desídia dels seus marits. Quan els

vegin de braços plegats en plena

sequera, els posaran contra les

cordes. No hi ha aigua? Doncs no

hi ha sexe. Deliciosa.

S.O. FORA COMPETICIÓ

AUDITORI. 18:00

LLEETT TTHHEE RRIIGGHHTT OONNEE IINNTomas AlfredsonUna pel·lícula que ha seduït tothom

qui l’ha vist. Romanticisme pàl·lid i

suec que t’entra pel llagrimall, te

l’omple de bellesa i de benzina, i hi

cala foc amb incisos fantàstics dels

que fan caure de cul. Un 10.

S.O. FANTÀSTIC FORA COMPETICIÓ

AUDITORI. 22.45

PPRRIIMMEE TTIIMMEELuis Calvo RamosDebut en la direcció de Luis Calvo Ra-

mos, un jove cineasta que s’ha atrevit

a desvirgar-se cinematogràficament

parlant de televisió. Una parella en

crisi és segrestada per un escamot.

Quan es despertin seran en una habi-

tació del pànic amb càmeres de tele-

visió.

S.O. FANTÀSTIC COMPETICIÓ

AUDITORI. 20:15

EL DIARI DEL FESTIVAL: RREEDDAACCCCIIÓÓ RRiiccaarrddoo RReeppaarraazz,, VViioolleettaa KKoovvaaccssiiccss,, LLiiddiiaa TThhoommaass,, MMaannuu YYááññeezz,, CCeecciilliiaa BBaarrrriioonnuueevvoo,, HHééccttoorr CCaasstteellllss MMAAQQUUEETTAACCIIÓÓ ((EEssttuuddiioo FFéénniixx)) JJuuaann CCaarrllooss GGóómmeezz,, GGeeoorrggiinnaa AArrmmiisseenn,, JJaavviieerr MMaarrttíínneezz,, FFOOTTÒÒGGRRAAFFSS MMiigguueell ÁÁnnggeell CChhaazzoo,, JJeessúúss PPaarriiss

EEll mmeessttrree UUmmbbeerrttoo LLeennzzii:: pprreemmii BBrriiggaaddoooonn NNoossffeerraattuuJJoonnaass GGoovvaaeerrttss:: MMéélliièèss dd’’OOrr ppeell ccuurrtt OOff CCaattss && WWoommeenn TThhoommaass AAllffrreeddssoonn:: MMéélliièèss dd’’OOrr ppeerr LLeett tthhee RRiigghhtt OOnnee IInn

Diario DIA 9 9/10/08 20:49 Página 3

Page 4: Diario DIA 9 - Sitges Film Festival...DIARI DEL FESTIVAL Divendres 10 octubre 2008 3 JCVD Mabrouk El Mechri Jean Claude Van Damme torna des-prés del crepuscle per igualar la ges-ta

DIARI DEL FESTIVALDivendres 10 octubre 2008

44

George A. Romero’s foundatio-nal statement – horror film, homemovie, nihilistic treatise on moralnorms, government, and the media– has certainly come a long way sin-ce its premiere in October, 1968.It was the year of Live at FolsomPrison, the Prague Spring, and theTet Offensive; Martin Luther Kinghad just been murdered, May riotswere erupting in Paris, and the Be-atles released The White Album.

In its time Night of the LivingDead barely made a dent next to theincidents and artistic expressionsmentioned above, and yet today, itwould be a mistake to think of thefilm as a mere symptom of 60’s cul-ture. No, Night of the Living Deadwas a rupture of its own kind: sud-denly we were faced with a fantasti-cal, countercultural vision of unbu-ried dead feeding on the living. Awriter from Variety was perturbedenough to question Romero’s “inte-grity and social responsibility”.

Is there a better social allegorythan Night of the Living Dead? abetter record of a group of artists’(unconscious?) feelings of revulsiontoward a country? a more dementedabsorption of violent mental states?There’s a real world resonance to

the proceedings. Even if Romerodid not intend for there to be a con-nection to civil rights when hisblack protagonist is killed by a red-neck mob instead of the zombies,such a reading is not far fetched.

Neither is the idea of canniba-lism as a symbol for the war machi-ne in Vietnam, or American corpora-tions’ hard line assertion intomiddle class life. There are a millionreadings of Night of the LivingDead, and some of these readingseven include Romero’s dialecticalcontinuations from Dawn of the De-ad (1978) all the way up to the mostrecent Diary of the Dead (2007).

Romero has offered a detailedmap of his process. Disappoin-tingly, the discussions surroundingthe Living Dead films usually cen-ter on their gory theatrics. Night ofthe Living Dead, the political film,is not exclusive from Night of theLiving Dead, the horror film. Inde-ed, the two categories are compli-mentary. The visceral reactions pro-voked by the violence shock us intothinking further about the humanimplications of war, media control,and rampant corporatization.

Is it true that the film also con-tains pleasures that defy theory and“studies”? Yes, there is also Nightof the Living Dead, the film that ho-nors its b-movie origins and wantssimply to plant a foot squarely inthe fantasy realm. Romero’s eas-ygoing and intelligent assessmentsof his own filmmaking as open tomultiple interpretations are alwaysrefreshing (be sure to engage himin a discussion while he’s in town—a gentleman, he is).

Happy 40th birthday, Night of theLiving Dead. We salute you for nevergetting old. And simply put, a filmfestival like Sitges would not exist if itweren’t for your glorious kind.

GGaabbee KKlliinnggeerr

Auditori 11:00Homenatges

Night of the Living DeadHAPPY 40TH BIRTHDAY

La columna del crític

“Vienen a por ti, Bárbara". Es unade las escenas más famosas de laópera prima de George A. Romero,La noche de los muertos vivientes.La protagonista y su hermanoJohnny han ido al cementerio paracambiar la cruz de flores de latumba de su padre, y Johnny co-mienza a asustarla tal como hacíacuando eran pequeños, sin imagi-nar que esa torpe figura del fondo,ese hombre que se acerca lenta-mente arrastrando las piernas,viene de verdad a por ellos. Lo que da miedo de los zombies, yque los diferencia de otras pesadi-llas como momias, vampiros y li-cántropos, es que absolutamentecualquiera puede convertirse enuno. No importa cuán buena per-sona fuera cuando estaba vivo, o lomucho que quisiera a su madre:una vez vuelva de entre los muer-tos, lo único que querrá hacer escomérsela. Esto añade una vueltade tuerca emocional a la supervi-vencia, pues si el otro no es nece-sariamente un desconocido, sinoalguien a quien queremos, volarlela cabeza para que no se vuelvacontra nosotros se convierte enuna decisión dolorosa, pero nece-saria. La paradoja del zombie resi-de en que a pesar de que física-mente es el más humano de losmonstruos, es a la vez el más des-humanizado de todos. Ataca guia-do por un instinto primario, irracio-nal, indiscriminadamente, sinestrategia ni orden; no cuestiona,

no planea, no reacciona. En solita-rio no constituye una amenaza in-eludible, pero en masa son un pro-blema. ¿No resulta familiar esto?Sí. La noche de los muertos vi-vientes es indudablemente unacinta de terror, pero también eshija de su época, y en 1968, unaño antes de que se revocara lasegregación racial, Estados Uni-dos vivía el punto más álgido delconflicto social entre blancos ynegros. No es casualidad, por tan-to, que el protagonista de la pelí-cula, que lidera y coordina la de-fensa de la casa, sea negro; ni queel antagonista, intolerante y vio-lento, sea blanco y convierta elconflicto en algo personal, per-diendo de vista que la amenazaestá fuera, y no dentro. Tampocoes casualidad que, en la película,el gobierno se halle sobrepasadopor las circunstancias y no sea ca-paz ni de explicar lo que está su-cediendo, ni de ponerse de acuer-do acerca de cuánto debe saber lapoblación. Como resultado, el po-der acaba delegado en las patru-llas de acción locales, cuyos inte-grantes, que se podría calificar deabsolutos rednecks, no se com-portan de manera muy diferente alos zombies y siguen la máxima dedispara primero, y pregunta des-pués. Ya lo decíamos antes: cual-quiera puede ser un zombie, y enalgunos casos no es ni siquieranecesario morir primero.

MMaaggddaalleennaa NNaavvaarrrroo

SSuu cceerreebbrroo,, ggrraacciiaass..

Diario DIA 9 9/10/08 19:49 Página 4

Page 5: Diario DIA 9 - Sitges Film Festival...DIARI DEL FESTIVAL Divendres 10 octubre 2008 3 JCVD Mabrouk El Mechri Jean Claude Van Damme torna des-prés del crepuscle per igualar la ges-ta

DIARI DEL FESTIVALDivendres 10 octubre 2008

55

Donkey Punch se podría tradu-cir como El puñetazo del burro. Odel imbécil, que, a fin de cuentas,es un insulto más humano y no semete con los animales. Hace unosdías hablábamos de Eden Lake y dela controversia que se ha levantadoen el Reino Unido a raíz del caso delos apuñalamientos con adolescen-te detrás. Decíamos que en Inglate-rra, particularmente, se han come-tido, desde principios de año, 24muertes por apuñalamiento. Y de-cíamos que todas las víctimas eranteens, como la mayoría de sus ase-sinos.

Si en Eden Lake los asesinoseran teenagers que se propasan convíctimas inocentes que les doblanen edad, en Donkey Punch los crí-menes suceden entre adolescentesbritánicos que son coetáneos y que,al principio, se llevan bien. Luego,

sin embargo, no pueden dejar dematarse. Donkey Punch es la histo-ria de unas vacaciones soñadas quese convierten en la peor pesadillade la historia.

Estamos en Mallorca y es vera-no y tres chicas que podrían ser ca-jeras sin caja registradora delantepero con el chicle en la boca–abierta- y el vodka por todas par-tes, están en la habitación de unhotel de Palma. Se acaban de en-fundar sus trajes respectivos. Y pa-recen inglesas y los estampados desus antivestidos son muy inade-cuados. Puede, incluso, que el ma-quillaje que les surca el rostro has-ta hundírselo en capas de fucsia yrojo carmín en el fondo del pómu-lo, no les haga falta. Las niñas sehan pillado un vuelo low cost a lacapital alemana de España, por-que a una de ellas le ha dejado su

novio. Las otras dos simulan quevuelan por amistad y confían enque los billetes de avión sean lamejor terapia contra el sufrimien-to. Son chicas normales, de modoque es normal que conozcan aotros chichos normales y se lar-guen con ellos. Los jóvenes tam-bién son ingleses y tienen un barcodel que pueden disponer libremen-te durante el fin de semana. Asíque deciden invitar a bordo a suspaisanas. Una vez dentro decidenpegarse la fiesta en alta mar. Esuna fiesta normal, con pastillas,pipas de marihuana, alcohol, sexoy teenagers alucinados. Hasta quea uno de ellos le da por practicar elDonkey Punch o la colleja del bu-rro. Es un golpe seco destinado amatar a mamíferos y que se ha ex-tendido, como juego sexual, entrelos adolescentes. Y funciona, tam-bién, con una de las chicas: prime-ro se la cepillan y luego la cepillande una colleja perfecta. A partir deentonces la fiesta de postadoles-centes queda reconvertida en unthriller de yate muy bien ilumina-do, claustrofóbico y senil, en que,uno tras otro, los teenagers perde-rán la cordura y conquistarán el ra-ro placer del matar sin querer.

Donkey Punch es un survival car-gado de tensión que lleva el terror alinterior de un yate, en el medio deun océano que ahoga los gritos y en-frenta los sexos en una cruenta bata-lla por la supervivencia.

Auditori 14:00S.O. Méliès

Donkey PunchSEXO DE ALTO RIESGO

Auditori 16:00S.O. Fantàstic Fora de Competició

L’anamorfosi no és el procésque desemboca en l’amorfisme.Però gairebé. Es tracta de la com-pressió d’una imatge per mitjansgràfics, mecànics o òptics. Quanaquesta compressió es fa bé, l’ana-morfosi permet oferir dues versionscompletament diferents d’un ma-teix gràfic o dibuix, una espècied’holograma amb dues cares. Labotànica, d’altra banda, que ésuna ciència natural i orgànica, té laseva anamorfosi particular: la queconsisteix en el desenvolupamentmonstruós d’un òrgan.

De fet, qualsevol d’aquestesdues definicions es podria incloureen la descripció del psicòpata d’A-namorph, un energumen que esdedica a matar gent mitjançant unprocediment no exempt d’exquisi-desa que fa pensar en el magnífictreball de Kevin Spacey a Seven.

Però anem a pams. Anamorphés el primer llargmetratge d’un ci-neasta desconegut amb nom d’es-criptor conegut, Henry Miller.Aquest cineasta havia fet unsquants curts que devien tenir unrecorregut no tan curt com tot això,ja que el repartiment del seu debutestà encapçalat per Willem Dafoe,acompanyat en aquest cas perScott Speedman, Peter Stormare iClea DuVall. Tot i que incorporanombrosos elements del fantàstic,

Anamorph és un thriller clàssicamb un assassí en sèrie al davant(Don Harvey) i un policia al darrere(Willem Dafoe). Es tracta d’assas-sins seductors i amb un gran ba-gatge cultural, que sempre tenenla gentilesa d’amenitzar la investi-gació amb un rastre delictiu digned’un màster en criminologia. Calreconèixer els mèrits del director,començant pel seu bon sentit delritme i sense oblidar la fluïdesadels diàlegs, d’una lucidesa i unamorbositat sovint sorprenents.

El pastís es devora de pressa iaconsegueix intrigar l’espectadortant com el pentinat de Willem Da-foe, que devia anar al mateix bar-ber que Bardem a No Country forOld Men. L’actor nord-americà po-sa les seves dots camaleòniques alservei del personatge de Stan Au-brey, un expolicia traumatitzat quetorna a empaitar criminals desprésde cinc anys de dedicar-se a altrescoses. Per un bon motiu. Resultaque, cinc anys enrere, havia atra-pat un assassí en sèrie que es feiadir Uncle Eddie. La investigació elva deixar tan tocat que, de llavorsençà, només s’ha pogut comunicaramb l’ampolla i amb una prostitutaque havia salvat. Però vet aquí quees comet un altre crim amb la mar-ca de l’anamorfosi, i això el fa dub-tar: i si va fer tancar qui no tocava?

AnamorphASSASSINS REINAIXENTISTES

Trobada del consell d’EGEDA

Com va sent habitual en les últi-mes edicions, EGEDA (Entidadde Gestión de Derechos de losProductores Audiovisuales) va ce-lebrar ahir una trobada del con-sell dins del marc del Festival.Van participar Albert Ganduxer,Enrique Cerezo, Julio Fernández,Gerardo Herrero i Josep MaríaForn, entre d’altres.

Diario DIA 9 9/10/08 21:14 Página 5

Page 6: Diario DIA 9 - Sitges Film Festival...DIARI DEL FESTIVAL Divendres 10 octubre 2008 3 JCVD Mabrouk El Mechri Jean Claude Van Damme torna des-prés del crepuscle per igualar la ges-ta

DIARI DEL FESTIVALDivendres 10 octubre 2008

66

¡Ya está lista la adaptación ci-nematográfica del manga japonés20th Century Boys! Una de esas no-ticias que, en la era de internet, es-tallan en la red generando rápida-mente un fenómeno de culto aescala global. Los fans de todo elmundo ya lo saben y esperan an-siosos poder contemplar la versiónen imagen real del cómic que lle-van siguiendo fielmente desde1999. Pues bien, como no podíaser de otra manera, Sitges se con-vierte nuevamente en escaparateprivilegiado y presenta en la sec-ción Orient Express la primera par-te de la adaptación cinematográfi-ca del aclamado y multipremiadomanga de Naoki Urasawa, autor deobras como Monster o Yawara!. Lodicho, presentamos el primer epi-sodio de una saga fílmica cuyos ca-pítulos dos y tres está previsto quese estrenen, al menos en Japón, enel 2009.

Por el momento, podemos dis-frutar del principio de la vibranteaventura de Kenji y sus amigos.Hacerse mayor no es tarea sencillay Kenji (Toshiaki Karasawa) lo está

descubriendo mientras intentacompaginar la gestión de un pe-queño supermercado con el cuida-do de su pequeña sobrina. Los re-cuerdos de la infancia parecen untesoro entrañable… hasta que lamemoria se torna una fuerza tor-mentosa, perturbadora. Junto asus viejos amigos, Kenji se ve atra-pado en una misteriosa conspira-ción que amenaza con perturbar elequilibrio mundial. ¿Cuál es el ori-gen de las muertes y fenómenosextraños que surgen alrededor deKenji? ¿Quién es el misterioso

“amigo”, cabecilla de un nuevoculto pseudo-religioso y apocalípti-co? ¿Qué relación tiene con la in-fancia de Kenji? Los recuerdos delprotagonista contienen las clavespara resolver el puzzle, pero eltiempo parece haber nublado lamente de Kenji. Y mientras, el AñoNuevo del 2000, fecha hacia laque apunta la catástrofe, se acercairremediablemente. ¿Qué se puedehacer cuando una profecía infantilse convierte en una colosal amena-za apocalíptica?

Dividido en tres escenariostemporales diferentes (los años deescuela, la edad adulta y el año2014), 20th Century Boys mantie-ne la compleja y sugerente estruc-tura del comic original. De hecho,queda claro que los esfuerzos deldirector Yukihiko Tsutsumi y elguionista Yasushi Fukuda se handirigido a mantener la fidelidadrespecto al manga, adaptándose,eso sí, a las exigencias (sobretodode tiempo) del medio cinematográ-fico. Con todo, la película, como lahistorieta, contiene ecos de relatoscomo It o La danza de la muerte,de Stephen King, además de múl-tiples alusiones al universo delrock (de hecho, el título hace refe-rencia a la famosa canción deT.Rex). En resumen, una cita in-eludible para los amantes del man-ga y de los grandes relatos en gene-ral, y la promesa de una odiseaépica llena de heroísmo, amistad,humor, compromiso y aventura.¡Rock the World!

Dead Space és una metàforacòsmica de la pèrdua, una imatgemés aviat inquietant del lloc on ani-ran a parar la nostra atrotinada me-mòria, els matins de ressaca i fins itot la felicitat. Un lloc on desfer-sedel cadàver, el record i la vida delsque han mort i han estat oblidats.Els espais morts i els forats negressón indrets per on s’ha de caminaramb compte; i el cinema i els vide-ojocs poden ser mitjans de trans-port excel·lents per arribar a llocstan llunyans que la realitat no enspermetria tornar-ne vius.

Enguany, el Festival de Cinemade Sitges s’ha proposat colonitzarl’espai sideral sense cadàvers, ambmolt d’anime, i amb una pel·lículai un videojoc a la vegada. Tenint encompte que Dead Space: Perdi-ción no s’estrenarà en sales comer-cials, el Festival és l’ocasió idealper a veure el llargmetratge enpantalla gran. Però que no s’esve-rin els que no puguin arribar-se a lavora del mar per gaudir de la pro-jecció: la pel·lícula es podrà adqui-rir en format DVD i Blu-ray a esta-bliments d’arreu d’Espanya a partirdel 4 de novembre. Setanta-dueshores després de celebrar el Dia deDifunts podran retre homenatge ala mort més enllà de l’estratosfera.

Dead Space és una franquíciaque vol ampliar fins l’infinit el radid’acció del survival horror. La vainaugurar un còmic subjugadoril·lustrat per Ben Templesmith (30días de oscuridad) i escrit amb unsentit envejable de la foscor pel

novel·lista Anthony Johnston, quetambé ha guionitzat la ficció de l’últim episodi de la trilogia: DeadSpace: El videojuego.

La pel·lícula, segona entrega delpack, vol servir de preàmbul al videojoc. L’acció transcorre en unaexplotació minera de l’espai sideralon es descobreix una relíquia miste-riosa de la grandària d’un país inde-pendentista. Una mena de monòlitenigmàtic al qual no s’acaba de tro-bar cap explicació. I, com sempreque una cosa no té explicació, a algúse li acut ficar-hi Déu pel mig. Unadecisió poc assenyada quan el quenecessita el personal és que se’ncontingui el fervor: tot d’un plegat, lapretesa prova de la presumpta exis-tència de Déu desfermarà una onadad’integrisme. Llavors la nau espacialUSG Ishimura s’emportarà l’objecteper estudiar-lo: allà es descobriràque el monòlit és en realitat una raçaextraterrestre. Hostes vingueren quede casa ens tragueren, oi? I a hòs-ties. De les guapes-guapes.

20th Century BoysAPOCALIPSIS DE CULTO

El Retiro 10:00 / 20:15Orient Express - Casa Asia

Dead SpaceCONFONDRE DÉU

Auditori 12:30Sessions Especials

SitthaiLounge & restaurant

Cocina real tailandesaC/ Bonaire, 29 Sitges

(Menú al mediodía)

93 811 16 58

Diario DIA 9 9/10/08 21:14 Página 6

Page 7: Diario DIA 9 - Sitges Film Festival...DIARI DEL FESTIVAL Divendres 10 octubre 2008 3 JCVD Mabrouk El Mechri Jean Claude Van Damme torna des-prés del crepuscle per igualar la ges-ta

DIARI DEL FESTIVALDivendres 10 octubre 2008

77

“El món està malalt”, anunciaun presentador impecable. El ma-teix que, després d’enumerar elsmals en qüestió—delinqüència, co-rrupció, burocràcia judicial—, enssorprèn amb un indignat: “I ja està?No s’hi pot fer res?” Finalment, elmateix encreuament entre TroyMcClure i Iker Jiménez anuncia laseva solució particular: “Un experi-ment sociològic, el germen d’unnou contracte social. I si, entre tots,ens organitzéssim per assenyalar elsculpables?” Sensacionalisme al po-der: el circ mediàtic com a especta-cle de masses i motor de la paranoiasocial. O sigui, una versió actualit-

zada del feixisme populista. Vetaquí la premissa gens tranquil·litza-dora de Prime time, el debut deLuis Calvo Ramos, que ha escrit, encol·laboració amb Gorka Magallón,un exercici apassionant i esgarrifo-sament profètic de neoficció.

De primer coneixem Elena, unapsicòloga jove i idealista que ofereixassistència psicològica a víctimesdel terrorisme. Quan arriba a casa,nerviosa i cansada després d’unajornada complicada, es baralla ambJaime, la seva parella. En el puntmés alt de la discussió, un grup d’-homes uniformats esbotza la portadel pis i segresta la noia. Elena esdesperta en un espai circular i sen-se finestres d’acer i vidre. També hiha Jaime i cinc persones més. Ésllavors que el nostre predicador te-levisiu els explica que han estat se-leccionats per concursar en un rea-lity nou de Shock Televisión (uncanal que els espectadors podreuseguir a través d’internet). Totsamaguen un secret en funció delqual seran jutjats—i, arribat el mo-ment, expulsats—pel públic. Quanla resta de concursants hagin que-dat eliminats, el guanyador rebrà elpremi més gran que s’hagi atorgatmai en un programa de televisió.

A més de l’audàcia del planteja-ment i l’atmosfera claustrofòbica dela cinta, cal destacar el treball d’unrepartiment encapçalat per LeticiaDolera (Elena), coneguda per sèriescom ara Los Serrano i Hospital Cen-tral (i amb participació doble al Fes-tival gràcies al curt La bufanda ver-de de Santi Jardín). L’acompanyenaltres valors sorgits del planter catò-dic espanyol, com ara Alberto Ama-rilla (Jaime), vist a El camino de losingleses i a la sèrie Mis adorablesvecinos, i Pablo Puyol (Miguel Án-gel), conegut per la seva participa-ció a Un paso adelante. Al costatdels joves també hi ha veteranes re-conegudes com Anna Álvarez (Mó-nica), recordada per La madremuerta, Cha-cha-cha i altres títols.Tots participen en un joc/malsonmacabre que recorda els de pel·lí-cules com ara Saw, La habitaciónde Fermat (2007, Luis Piedrahita,Rodrigo Sopeña) i El experimento(2001, Oliver Hirschbiegel).

Original, subversiva i electrit-zant. Calvo Ramos se suma, ambPrime Time, a la llista de nous va-lors del cinema espanyol que apos-ten pel fantàstic—aquí en la variantmés psicològica i sociològica—coma plataforma d’expressió.

La Fura dels Baus va néixer al fi-nal de la dècada del 70 com a grupde teatre de carrer, però no va co-mençar a fer-se un nom dins el pa-norama català fins a l’estrena—aSitges, l’any 1983—del muntatgeAccions. La Fura in vivo és el primerdocumental que mostra la fase decreació d’un espectacle del grup,concretament, la preparació i estre-na del seu últim espectacle, Impe-rium. A partir dels conceptes de pori acció, l’obra va teixint un discursque denuncia la maldat del capita-lisme. La interpreten set actrius queveiem evolucionar des dels primersassajos fins a l’estrena mundial aPequín, on la formació va tenir pro-blemes amb la censura xinesa. Lesactrius treballen sota l’atenta mira-da de Jürgen Müller, ajudat en la di-recció per Lluís Fusté Coetzee. Totsdos—però Müller especialment—donen una gran lliçó de creacióescènica i, sobretot, de direcciód’actors. Són molt instructives lesseqüències en què es busquen lesmotivacions dels personatges des-prés de fer treball de cos i les delmonòleg de l’actriu argentina, queprimer veiem encara imperfecte du-rant un assaig i després dotat de for-ça i sentit plens. El director del do-

cumental, Matteo Minetto, ens fafer un salt en el temps i ens traslla-da a Pequín, on, per arrodonir unaintroducció impecable a l’obra, faun repàs de les escenes vistes enpreparació i en mostra la forma defi-nitiva dins el muntatge.

Amb un grup tan pendent de lesnoves tecnologies com La Fura, Mi-netto opta per una posada en escenamoderna i expressiva, vigilant de ce-dir sempre el protagonisme al llen-guatge furero i a un espectacle queMüller defineix com “la nostra croa-da particular contra l’imperi” i “unainvitació a pensar a l’inrevés, a anarcontra corrent, a desorientar-se, a nocomprar-ho tot, conjugant l’energiadel naixement i l’enterrament”.

GGeerraarrdd QQuuiinnttoo

Prime TimeLA MORT EN DIRECTE

Auditori 20:15S.O. Fantàstic Competició

La fura in vivoIMPERIUM

Tramuntana 18:00S.O. Noves Visions - No Ficció

Diario DIA 9 9/10/08 19:50 Página 7

Page 8: Diario DIA 9 - Sitges Film Festival...DIARI DEL FESTIVAL Divendres 10 octubre 2008 3 JCVD Mabrouk El Mechri Jean Claude Van Damme torna des-prés del crepuscle per igualar la ges-ta

DIARI DEL FESTIVALDivendres 10 octubre 2008

88

Veit Helmer, director de Absur-distan leyó hace unos años unanoticia sorprendente en un perió-dico alemán. En Sirt, un pueblodel sur de Turquía, las mujeres ha-bían decidido protestar, declarán-dose en huelga de sexo, contra lapasividad e inoperancia de susmaridos, incapaces de arreglar elsuministro de agua de la locali-dad. Helmer, conocido por su premiados cortometrajes, por su película Tuvalu (1999) y por coes-cribir A trick of Light (1999) diri-gida por Wim Wenders, supo enseguida que quería hacer una pe-lícula que se basara en este fabu-loso hecho. Y así surgió Absurdis-tan. Una deliciosa fábula de cinecentroeuropeo, que retoma el ima-ginario fantástico extendido pordirectores como Marc Caro y JeanPierre Jeunet, responsables defilms únicos como Delicatessen yAmélie (2001).

Presentada en la pasada edi-ción del Festival de Sundance, lanueva obra de Helmer llega a Sit-ges 08 avalada por excelentes crí-ticas. La película nos traslada a unpequeño pueblo imaginario situa-do en medio de las montañas de al-gún lugar perdido de Asia Central.Un día, el sistema de suministro deagua, construido en tiempos remo-tos, deja de funcionar. Transcurri-dos unos días, cansadas de ver quesus maridos lejos de hacer algo pa-ra solucionar la terrible situación,optan por adaptarse a ella, las mu-jeres del pueblo deciden aplicar ri-

gurosamente la consigna infaliblede: “no hay agua, no hay sexo”.Mientras erigen una auténtica gue-rrilla femenina dispuesta a hacerque sus maridos reaccionen ante laterrible sequía. Una película sinapenas diálogo, que gira alrededordel relato central que protagonizandos adolescentes enamorados queesperan con impaciencia la nocheen que una conjunción especial delos astros, profetizada por la ancia-

na del pueblo y abuela de la chica,les permita pasar su primera nochejuntos. Aunque para ello, primero,el joven Temelko, en quién todostienen puestas sus esperanzas, de-berá lograr, a contrarreloj, que elagua llegue de nuevo al pueblo, siquiere entregarse a su amada.

Rodada en un pequeño pueblode Azerbaiyán, la película cuentacon una espléndida fotografía ycon un reparto muy internacional,ya que Helmer realizó castings enmás de veinte países, entre ellosEspaña (con la consecuente parti-cipación en la película de la actrizAssun Planas). Siendo precisa-mente una película casi muda, enla que sólo la voz narrativa de Ayanos relata la historia, es remarca-ble el intenso trabajo artístico querealizaron los intérpretes de la pe-lícula.

Un film que relata con humor,romanticismo y fantasía un tematan candente y actual como es elde la sequía.

Hay dos películas este año queestán destinadas a cambiar el sig-no de los tiempos cinematográfi-cos. Son dos películas de dos di-rectores tan singulares que nadielos hubiese relacionado jamás y,sin embargo, su parecido es tal queasusta. Una se llama Of Time andthe City, está dirigida por el britá-nico Terence Davies y narra, en for-ma de poema visual, con voz en offe imágenes de archivo, el paso deltiempo por su Liverpool natal. Laotra se llama My Winnipeg, está di-rigida por el canadiense Guy Mad-din y narra, en forma de poema vi-sual, con voz en off e imágenes dearchivo y otras rodadas para la oca-sión, los recuerdos oníricos de laWinnipeg natal del director.

Guy Maddin, viejo amigo de Sit-ges, donde ganó el premio a la me-jor película por Dracula-Pagesfrom a Virgin’s Diary en 2003,vuelve al festival con una auténticajoya (¿acaso alguna de sus pelícu-las no lo es?) rodada en exquisitoblanco y negro. Maddin se sumergeen las entrañas de su memoria através de retazos familiares tan có-micos como oníricos. La aperturade la película nos muestra una ma-dre envejecida (interpretada porAnn Savage) que se resiste a acatarlas indicaciones de su hijo, GuyMaddin, cuando este la dirige parala película. El cineasta convierteMy Winnipeg en un auténtico exor-cismo de la memoria familiar en

general y de la figura materna enconcreto. Lo íntimo se mezcla conel sueño de un hombre que desea atoda costa huir de esa poblacióncanadiense enterrada bajo el frío.El hilo conductor del filme es laimagen de este personaje (que re-presenta al propio Maddin) dormi-tando en un tren, intentando escaparde Winnipeg, una ciudad cubiertapor metros de nieve.

El diario familiar da paso a unadescripción de Winnipeg tan poé-tica como armada de sentido delhumor. Es en estas escenas cuan-do la obra de alcanza sus momen-tos más nostálgicos e irónicos;próximos al mordiente que de-muestra Terence Davies en su OfTime and the City, aunque ahídonde el director británico insisteen la música clásica, los papelo-nes de la monarquía y la presenciaineludible de la iglesia, Maddinpone el acento en la demolicióndel antiguo estadio de jockey y enlas raras costumbres de una ciu-dad muy peculiar, como los pase-os dominicales de parejas y fami-lias por un parque cubierto dehielo por el que asoman las cabe-zas congeladas de unos caballosque sucumbieron a la nieve. Estaimagen, tan increíble como her-mosa, define a la perfección estedocumental en forma de diario ín-timo que es también una de laspelículas imprescindibles de losúltimos años.

Auditori 18:15S.O. Fantàstic Competició

AbsurdistanNO HAY AGUA, NO HAY SEXO

My WinnipegDEL TIEMPO Y LA CIUDAD

Tramuntana 20:30Seven Chances

Diario DIA 9 9/10/08 21:14 Página 8

Page 9: Diario DIA 9 - Sitges Film Festival...DIARI DEL FESTIVAL Divendres 10 octubre 2008 3 JCVD Mabrouk El Mechri Jean Claude Van Damme torna des-prés del crepuscle per igualar la ges-ta

DIARI DEL FESTIVALDivendres 10 octubre 2008

99

El vampirismo, como arma deplacer estético y excusa para la ex-ploración de los bajos instintos delser humano, ha fascinado a multi-tud de cineastas y literatos. Algu-nos han explotado gozosamente laplástica brutal del arquetipo vam-pírico, mientras otros han preferi-do centrar su mirada en los con-flictos “humanos” de la bestia. EnLet the Right One In, el dúo suecoformado por el director Tomas Al-fredson y el escritor John AjvideLindqvist han tomado una suertede camino intermedio. Por unaparte, labrando una estética sobriay minimalista (de luces y sombras,rojo sobre blanco), y por la otra,abordando con delicadeza los dile-mas morales inherentes a la figuradel vampiro: la culpa, el miedo a símismo, la posibilidad del amor…

Todo ello a través de la historiade Oskar, un chico de 12 añosque vive en Blackerberg, un su-burbio de Estocolmo. Es inviernoy estamos en 1982. Año de turbu-lencias en Suecia, ya que el inte-rregno conservador está a puntode desvanecerse con la vuelta delsocialdemócrata Olaf Palme. Enese contexto y bajo la tutela de sumadre, Oskar vive atemorizadopor el acoso de unos compañerosde clase. Es entonces cuando co-noce a Eli, una misteriosa –seria,

pálida, inmune al frío- niña de 12años (“más o menos”) que acabade mudarse a la casa de al lado.Todo se enrarecerá progresiva-mente a medida que se vayan su-cediendo las desapariciones y losasesinatos.

“Cuando el verano pasado leí lanovela de John Ajvide Lindqvist,supe que tenía que llevarla a lapantalla para compartirla con losdemás”, explica Alfredson. “Estahistoria es a la vez literatura y dra-ma fantástico. A pesar del depri-mente telón de fondo de la Sueciacolor gris plomizo, las duras condi-ciones sociales, el acoso y la vio-

lencia sangrienta, la veo como unahistoria de amor romántica”. Dehecho, estamos ante un cuento dehadas gótico en el que se mezclanlas figura del vampiro con la delángel de la guarda, todo ello soste-nido sobre una sobria y ultra-preci-sa puesta en escena, rica en el em-pleo del plano general, laprofundidad y el fuera de campo.Además, la película se beneficiadel extraordinario trabajo de sus jó-venes intérpretes, siendo especial-mente destacable la inquietante–perturbadora a la vez que entra-ñable- presencia de Lina Leanders-son (Eli), una versión sueca y ma-cabra de la Ivana Baquero (Ofelia)de El laberinto del Fauno, películacon la que Let the Right One In tie-ne más de un punto en común.

“El título expresa lo que a míme parece el aspecto moral másinteresante de los vampiros, quetienen que ser invitados para po-der relacionarse contigo”. Pala-bras de John Ajvide Lindqvist,guionista y autor de la novela en laque se inspira el filme (titulada enespañol “Déjame entrar”), en laque el autor realiza una aproxima-ción al vampirismo cercana a lasde Anne Rice o Stephen King. Enfin, que con Let the Right One In,Suecia siembra de nieve y sangreel Sitges 2008. No se pierdan unade las perlas del festival.

Auditori 22:45S.O. Fantàstic Competició

Let the Right One In ROJO SOBRE BLANCO

EEsstteemm vveeiieenntt aaqquueesstt aannyy qquuee hhiihhaa mmoolltteess ppeell··llííccuulleess ddee tteerrrroorrqquuee tteenneenn llaa iinnffàànncciiaa ccoomm aa rree--rraaffoonnss:: qquuèè eessttàà ppaassssaanntt??Té a veure amb una por a la in-fància, quasi terror, al menys ai-xí és com es veu al Regne Unit.Jo no sóc ni polític ni sociòleg,només volia fer una pel·lículaque creés tensió i terror, que en-trés en uns cicles de violència.El que no vull és haver de ponti-ficar sobre aquest tema, jo no-més sóc un director.

CCoomm eess vvaa ppllaanntteejjaarr llaa vviioollèènncciiaaddeell ffiillmm??Tenia molt clar que no volia mos-trar una violència glamourosa. Ésuna cosa que detesto, la violèn-cia estilitzada. La de la pel·lículaés repugnant, fastigosa, moltmolesta. També eren molt impor-tants les conseqüències d’aques-ta violència. Per a mi les conse-qüències i l’acció en si haviend’estar a la mateixa alçada.

QQuuiinnss hhaann eessttaatt eellss sseeuuss rreeffee--rreennttss?? HHeemm sseennttiitt qquuee ll’’hhaann rree--llaacciioonnaatt aammbb FFuunnnnyy GGaammeess,,ppeerròò sseemmbbllaarriiaa qquuee vvoossttèè vvaa ppeerruunnaa llíínniiaa uunnaa mmiiccaa ddiiffeerreenntt aaHHaanneekkee..M’han dit una mica de tot. Unade les primeres comparacionsva ser amb la pel·lícula francesaIls, cosa que no comparteixo, jaque vaig escriure el guió abansque s’estrenés. En quant a Ha-neke, m’agrada molt, però no eltenia en ment mentre preparavala pel·lícula; sinó que més aviatpensava en films dels setantacom Deliverance (John Boor-man, 1972) o Straw Dogs (SamPeckinpah, 1971).

CCoomm vvaa aannaarr eell ccààssttiinngg?? VVaa sseerrccoommpplliiccaatt ddeecciiddiirr--ssee ppeellss nneennss??El càsting va ser molt difícil, so-bretot perquè depenia d’unapremissa molt important de rea-litat. Això es torna molt compli-cat quan entrem en terreny delsnens, ja que ho poden espatllard’un moment a l’altre, trencar labombolla en un sol instant. Elmateix ens va passar amb elsadults. La Jane, per exemple,havia d’allunyar-se de la imatgede noia rossa estil Los vigilantesde la playa.

QQuuiinnaa ppeell··llííccuullaa ddee tteerrrroorr eellss hhiirreeccoommaannaarriiaa aallss eessppeeccttaaddoorrss ddeeSSiittggeess??Moltes... tot i que si n’he de triaruna agafaria The Vanishing deGeorge Sluizer. La vaig veure depetit i en guardo un record im-borrable.

James Watkins: director d’Eden Lake““DDeetteessttoo llaa vviioollèènncciiaa ggllaammoouurroossaa””

Diario DIA 9 9/10/08 21:15 Página 9

Page 10: Diario DIA 9 - Sitges Film Festival...DIARI DEL FESTIVAL Divendres 10 octubre 2008 3 JCVD Mabrouk El Mechri Jean Claude Van Damme torna des-prés del crepuscle per igualar la ges-ta

DIARI DEL FESTIVALDivendres 10 octubre 2008

1100

The HiddenARMA LETALIEN

Prado 12:00Sitges Clàssics - Ciència Ficció

Charlton Heston va ser qui vavèncer les reticències dels produc-tors de Sed de Mal (1958) i vaaconseguir que en confiessin la di-recció a Orson Welles, que d’aques-ta manera va poder rodar una de lesseves obres mestres més innovado-res i indiscutibles. Heston també esva guanyar la simpatia dels ecolo-gistes amb Soylent Green (1973),una cinta que advertia sobre el riscde sobreexplotació dels recursosnaturals i el famós—ara—canvi cli-màtic. Una altra obra de culte de laciència-ficció interpretada per ellés l’arxiconeguda El planeta de lossimios (1968).

Heston, que feia servir el cog-nom del seu padrastre, va néixerJohn Charles Carter a Evaston (Illi-nois) l’any 1923 i va morir aquestmes d’abril a Beverly Hills. Va arri-bar a Broadway amb força anysd’experiència acumulada damuntdels escenaris, i d’allà va passar ala televisió. El 1950 va debutar alcinema com a protagonista de DarkCity, de William Dieterle. Al llargd’aquesta mateixa dècada i de lasegüent, les seves faccions marca-des i la seva veu profunda, suma-des a una complexió atlètica i alseu talent interpretatiu, el vancol·locar com a cap de cartell d’unbon nombre de pel·lícules (El ma-yor espectáculo del mundo, Cuan-do ruge la marabunta, Horizontesde grandeza, El Cid, 55 días en Pe-kín i Mayor Dundee, per exemple).Ben-Hur, que li va valer el seu únic

Oscar, és la prova que el 1959 jas’havia convertit en un dels galantsde caràcter més sol·licitats de laindústria.

Va ser a partir del clàssic El pla-neta de los simios, on encarnava eldesafortunat astronauta George Tay-lor, un d’aquells herois durs i desen-cantats que tant li agradaven, queHeston va mostrar predilecció pelcinema de ciència-ficció. Durant ladècada dels 70, després d’interve-nir a la seqüela Retorno al planetade los simios (1970)—protagonit-zada, en realitat, per James Francis-cus—, va ser l’únic superviventd’un cataclisme nuclear a El últimohombre vivo (1971), una adaptaciófirmada per Boris Sagal d’una grannovel·la de Richard Matheson, itambé el detectiu de la distopiaSoylent Green, de Richard Fleis-cher, en què l’acompanyaven Jo-seph Cotten i Edward G. Robinson.

Va dirigir dos films (Marco Anto-nio y Cleopatra y Desafío en las pro-fundidades), i el vam poder veure ala pantalla fins pocs anys abans demorir, quan ja s’havia retirat del ci-nema per culpa d’una malaltiasemblant a l’Alzheimer. Un delsseus últims cameos va ser, precisa-ment, a El planeta de los simios deTim Burton, el remake de la pel·lí-cula que, juntament amb Ben-Hur,el va convertir en el mite que va ser,és i serà... per mèrits propis.

GGeerraarrdd QQuuiinnttooEEll ppllaanneettaa ddee llooss ssiimmiiooss eess pprroojjeeccttaa aavvuuii

aa lleess 1199::0000 aall PPrraaddoo..

¡Aviso urgente para los amantesdel fantástico de culto! Un artesanodel género, Jack Sholder, ofrecerá,después de la proyección en el Pra-do de su película The Hidden(1987), una masterclass donde re-velará los secretos de su obra, sucarrera y su método fílmico. El cie-rre soñado para una sesión en laque los asistentes podrán disfrutarde un hito de los ochenta que ade-lantaba proféticamente ese iconolynchiano conocido como el AgenteEspecial Dale Cooper (Twin Peaks).Aquí, Kyle MacLachlan, que veníade protagonizar un año antes BlueVelvet, es Lloyd Gallagher, un de-

tective venido de otra galaxia quedebe poner toda la carne en el asa-dor para detener las correrías crimi-nales de un parásito alienígena.

The Hidden (estrenada aquí co-mo Hidden: lo oculto) es una deesas películas cuyo valor residetanto en la energía inusitada de susimágenes como en la huella quedejó en el género, desencadenandoun arsenal de herederas. En primerlugar, es imposible escapar de laevidencia: el filme es la lectura enclave de ciencia ficción de lasbuddy-movies de la época. Unasuerte de Arma letal del fantástico.Pero al mismo tiempo, hay quienha interpretado The Hidden comoun cóctel conceptual de Terminator(1984) y El cerebro del planetaArous (1958), pasando por las pá-ginas de la genial novela “Persecu-ción cósmica” de Hal Clement(1949). Las lecturas se cuentanpor críticos y aficionados y, por otraparte, es innegable que al filme lesiguieron un buen cúmulo de pelí-culas centradas en la hipótesis deuna fuerza alienígena aficionada ainvadir cuerpos: de la mini-serieSomething is Out There (1988) a Elpacificador (1990), pasando porComisionado para matar (1994).

Una planteamiento que alcanzó suauge popular cuando el mismísimodiablo se convirtió en bestia parasi-taria en películas como La nochedel diablo (1990), Fallen (1998) oEl enviado (1998).

Poco debía imaginar Sholderque su película formaría parte detan ilustre cadena de influencias ypréstamos. Venía de dirigir el slas-her Solos en la oscuridad (1982),con Jack Palance y Martin Landau,y la segunda entrega de la saga dePesadilla en Elm Street, y en TheHidden se entregó en cuerpo y almaa un adrenalínico festival de explo-sivas persecuciones sobre cuatroruedas, además de plásticas y vis-cosas escenas de deformación ex-traterrestre. Imágenes emblemáti-cas de una generación de efectosespeciales que hoy en día, en plenoresurgir de la estética ochentera,dan mucha vidilla a los amantes deldo-it-yourself. Sholder, que en2001 realizó Arachnid para la Fan-tastic Factory, firmó con The Hid-den una de las películas de “polis ycacos” más extravagantes y diverti-das de la historia, que además deun buen puñado de memorablesescenas de acción, brillaba por sumarciano sentido del humor.

Homenatge a Charlton Heston

Diario DIA 9 9/10/08 21:15 Página 10

Page 11: Diario DIA 9 - Sitges Film Festival...DIARI DEL FESTIVAL Divendres 10 octubre 2008 3 JCVD Mabrouk El Mechri Jean Claude Van Damme torna des-prés del crepuscle per igualar la ges-ta

DIARI DEL FESTIVALDivendres 10 octubre 2008

1111

Veteran animator Bill Plymp-ton’s latest uses a clichéd noir set-ting and a catalogue of hard-boiledgenre characters to tell the ratherunique story of a pathologically un-friendly man named Angel who un-expectedly grows a pair of heavenlywings. Unlike his last feature, HairHigh (2004), which used the voicesof Sarah Silverman, Dermot Mul-rony and others, Idiots and Angels iscompletely wordless (if you don’t in-clude the Tom Waits waltz that’s in-cluded towards the end of the film).

The question on fans’ minds willbe whether Plympton can sustainthe same level of interest at seven-ty-eight minutes as in his similarlystyled short films. There’s some-thing kind of intoxicating yet clever-ly executed about Idiots and Angels

that doesn’t exhaust the viewer. Callit a sort of formalism, but the imagi-nation the film displays alwaysleaves some room for further reflec-tion. It’s a counter-intuitive animat-ed film, in which images can becontemplated and don’t have to beimmediately understood.

Consequently, there isn’t any-thing very animated about it in thegeneral sense. It takes place inmostly dreary settings – grimy bars,small bathrooms, doctor’s offices –where the only thing a spectator istempted to contemplate is the flurryof wobbly pencil sketches (it’s espe-cially impressive to see on the bigscreen). Also, Plympton wouldrather show us the characters reactto each other blankly – a poker-faced approach that finds its closest

equivalent in the films of Aki Kau-rismaki.

The point of view is always anunexpected one – whether it’s froma butterfly flying around or insidethe mouth of a protagonist – andkeeps us from fully settling in. It’suncomfortable at first but makessense when you realize that Plymp-ton may be using these inventive di-gressions as a way of distancinghimself from the moral world ofthese characters.

The title refers idiots and angels,plural, though there is really only asingle character that safely fits intothe angel profile. This is a direct in-dication of Plympton’s inherentgenerosity towards the material. Allof his characters are idiots and an-gels; he never shows a world that isbetter, with characters that are niceror more virtuous in their deeds.

Finally, when someone violentlyappropriates Angel’s wings, we real-ize he may have done the same in alike scenario. Does the film offer acatharsis, a sense of growth in thesecharacters that we end up feeling aping of regret for Angel? The wingstry to guide him but Angel’s journeyremains ambiguous.

GGaabbee KKlliinnggeerr

El Retiro 13:00 / 18:30Anima’t

Idiots and Angels WINGED IDIOTS AND WORDLESS ANGELS

SSooyy uunn mmiieeddiiccaaSoy un miedica, lo confieso, y

siempre pensé que asistir al Festi-val Internacional de Cinema deCatalunya, dedicado al cine fan-tástico y de terror, resultaría unmal trago para mí. Por suerte, gra-cias a Scanner fm y a los organiza-dores de este gran evento, me es-toy dando cuenta de que estabaenormemente equivocado.

Además, estoy aprendiendo areconocer lo que realmente damiedo y lo que es fantástico deeste Festival.

Da miedo: no poder acudir atodas las citas que el Festivalpropone; las colas para entrar enalguna sesión; salir del Auditoriy tener que ir a la Sala El Retirocuando apenas quedan unos mi-nutos para la siguiente película(o viceversa); alguna que otrapelícula; y sobre todo la cara de

la gente en el tren de las 4.48hde vuelta a Barcelona.

Es fantástico: el genial am-biente que se vive en todas las sa-las; ver zombies pasear por una vi-la marinera; conocer y tratar condirectores, directoras, actores y ac-trices accesibles; y poder compa-rar películas, diferenciando así en-tre las buenas y las obrasmaestras, aunque de vez en cuan-do también encuentres alguna ho-rrenda (que de todo hay).

En ocasiones me ha resultadocomplicado encontrar el adjetivocorrecto para una frase, pero paradescribir como me lo estoy pasan-do y como esta siendo mi expe-riencia en el Festival de Sitges 08,no me ha costado nada: me lo es-toy pasado ‘de miedo’ y esta sien-do una experiencia ‘fantástica’. Endefinitiva, once días ‘de cine’.

OOssccaarr RReeddóónn PPeeyyrróó

Concurso de relatos organizado por

Fiesta de

DDiissccoo TTrraaiilleerr 01:00hC. Àngel Violal, 36

EEnnttrraaddaa ggrraattiisscon tu entrada de la película

Diario DIA 9 9/10/08 19:50 Página 11

Page 12: Diario DIA 9 - Sitges Film Festival...DIARI DEL FESTIVAL Divendres 10 octubre 2008 3 JCVD Mabrouk El Mechri Jean Claude Van Damme torna des-prés del crepuscle per igualar la ges-ta

1122

DIARI DEL FESTIVALDivendres 10 octubre 2008

WWW.VANIDAD.ESWWW.MYSPACE.COM/VANIDADTV

VÍDEOS, MAKING OF DE SESIONES FOTOGRÁFICAS, MÁS TEXTOS,BLOGUEROS DE EXCEPCIÓN Y MUCHOS LOOKS DE GENTE

EN LA CALLE. COMO A TI TE GUSTA.

¿Os pensábais que la caminatade zombies era el final de nuestracelebración zombie? Ni que estu-viéramos muertos, acólitos. Comoya sabéis la tarde del viernes se hapropuesto manchar el crepúsculodel pueblo de maquillaje barato,mercromina y látex en las comisu-ras. Se trata de recorrer a pie ladistancia que separa el edificio Mi-ramar del hotel Melià. Se trata dehomenajear a George A.Romero y asu obra maestra –La noche de losmuertos vivientes-. De hacer quelos huesos tintineen, de conocer aBarbara y Johnny y de saludar conafecto al primer muerto vivientecon nombre y apellido de la histo-ria del cine. Una vez concluído eltrayecto, consumada la sangre, de-voradas las vísceras y arrimada lavida, es la hora de disfrutar con unmaratón en el Prado que contarácon cuatro cortometrajes e identi-co número de largos. Los que fal-ten serán cruelmente ajusticiados.Y es que, el programa se sale:

II SSeellll tthhee DDeeaadd:: Vender a losmuertos suena a negocio fiasco. Pe-ro arrancar una peli con una guilloti-na que se despacha a una cabecita yque la cabecita sea la del mismísimoLarry Fessenden es como para abrir-se la bragueta y ser libre en la oscu-ridad desde el segundo uno. A fin decuentas, estaremos ya todos muer-tos. Y vendidos. Y entonces aparece-rá Ron Perlman, se olvidará de Hell-boy y nos devolverá al paraíso.

DDaannccee ooff tthhee DDeeaadd:: Los jovenci-tos norteamericanos igual desayu-nan en sitios mejores y tienen unaspistas de atletismo en el cole quenos habrían facilitado el suicidio alos que no tenemos pulmones. Pe-ro sus fiestas de fin de curso noson mejores, siempre terminanmal y se llenan de zombies que selos comen con patatas y ketchup ymostaza y mantequilla de caca-

huete. Aquí su fiesta es nuestropostre. Devorádlo porque es tron-chante, mondante y seccionableen lonchitas de carne fresca y san-gre pura.

VViirruuss UUnnddeeaadd:: Hitchcock nosenseñó a acojonarnos con lo impro-bable, pájaros incluídos. Pero ima-ginaos a los mismos pájaros, perocon gripe aviar. E imaginaos que lagripe aviar en cuestión resucita alos muertos. Pues ahí lo tenéis.Una zombiemovie de primera paracontagiarse de todo lo contagiable.

AAuuttoommaattoonn TTrraannssffuussiioonn:: Habíaun profe de periodismo de la Pom-

peu un poco viejete que decía quela noticia no es que el perro muer-da a la persona, sinó que la perso-na muerda al perro. Pues nada,aquí la noticia es que los alumnosmuerden a sus profesores y que novan a tardar en buscar nuevas co-sas que llevarse a los dientes. Y,sobre todo, que en nueve días sepuede rodar un sentido homenajeal gore ‘old school’ y regar la plateacon visceras y... to be continued...

IInncclloouu llaa pprroojjeecccciióó ddeellss ccuurrttss::

II LLoovvee SSaarraahh JJaannee,, FFuullll EEmmppllooyymmeenntt,, BBaadd BBlloooodd DDaayyss ii MMaammáá..

Amb Philosophy of a Knife, elrus Andrey Iskanov s’automarginadel cinema comercial i porta la vio-lència més enllà del llindar de tole-rància de l’espectador. Aquest do-cudrama d’horror rodat en blanc inegre i amb un metratge de quatrehores i nou minuts és una de lespel·lícules més extremes, sàdiquesi violentes que s’hagin vist mai.

S’hi retrata la Unitat 731, uncos secret de l’exèrcit japonès que,durant la segona guerra mundial,va fer servir éssers humans com aconills d’Índies. Les víctimes d’a-quells experiments aberrants vanser presoners russos i xinesos. Elssoldats i científics que integravenla Unitat els sotmetien a turmentsque horroritzarien el mateix HannibalLecter: exposició a temperaturesaltíssimes, viviseccions, agressionsquímiques i bacteriològiques... Eltema ja havia estat objecte de refle-xió a Los hombres detrás del sol(1988), del xinès Tun Fei Mou, i enaltres cintes igualment escabroses,però el radical Iskanov va molt mésenllà en tots els sentits, i, entre al-tres coses, imprimeix a la història elsegell personalíssim del seu estilal·lucinat i experimental—ja prouevident a Nails (2003) i Visions ofSuffering (2006).

La part documental de la cintainclou una quantitat ingent d’imat-ges fotogràfiques d’arxiu i frag-ments d’entrevista en color ambAnatoly Protasov, testimoni dels ju-dicis de Khabarosk contra algunsdels membres de la Unitat i conei-xedor, a més, dels camins que vanseguir alguns dels criminals deguerra que van aconseguir eludir

l’acció de la justícia. La majoria delmetratge, però, l’ocupa la recreacióde les tortures, filmades en blanc inegre digital. El tractament expres-sionista de la imatge en fa oblidarel suport, però no n’amorteix l’im-pacte. Resulta impossible no des-viar la mirada durant algunes esce-nes: la de la noia a qui arrenquenles dents d’una en una, la de l’ho-me a qui cremen el rostre amb peti-tes quantitats de fòsfor... Aquestapart no documental se’ns explicades de dos punts de vista: el d’unajove infermera japonesa que narrala seva aterridora experiència en offi el d’un jove oficial escindit entresles seves conviccions i el seu amorper una de les presoneres russes.

El tractament extraordinari delso d’aquest film totalment doblat (aexcepció de l’entrevista amb Prota-sov) i enriquit amb 13.000 efectesdiferents, completa i aprofundeix,juntament amb la música industriald’Alexander Shevchenko, la dimen-sió sinistra d’aquesta obra tan llar-ga com dolorosa que només es potqualificar d’experiència cinemato-gràfica al límit de l’horror i l’art i as-saig. Sens dubte, la proposta mésgore del Festival. Esteu avisats.

GGeerraarrdd QQuuiinnttoo

El Retiro 01:15Midnight X-Treme

I Sell the Dead, Dance ofthe Dead, Virus Undead,Automaton TransfusionLA NOCHE MÁS ZOMBIE

Philosophy of aKnifeART GORE

Prado 01:15Midnight X-Treme

Diario DIA 9 9/10/08 21:15 Página 12

Page 13: Diario DIA 9 - Sitges Film Festival...DIARI DEL FESTIVAL Divendres 10 octubre 2008 3 JCVD Mabrouk El Mechri Jean Claude Van Damme torna des-prés del crepuscle per igualar la ges-ta

1133

DIARI DEL FESTIVALDivendres 10 octubre 2008

Su mirada profunda, su voz grave,sus movimientos medidos, todo enFred Williamson es un ejemplo deserenidad. Su edad real se torna irre-al ante un físico que continúa des-afiando el paso del tiempo y su for-midable presencia, que ronda lo dosmetros, no deja lugar a dudas sobreun pasado que le situó en lo más al-to del cine de acción. Williamson, odeberíamos decir ‘Hammer’, el apo-do que se ganó a fuerza de placajesmonumentales durante su carreraprofesional en el fútbol americano,ha llegado a Sitges como miembrodel ‘Jurat Fantàstic’ de este año y elfestival le homenajea con la proyec-ción de Black Caesar, uno de los tí-tulos indispensables de esa épocacinematográfica protagonizada poractores de color que, muy probable-mente, algún blanco optó por deno-minar blaxploiation.

TTeennggoo eenntteennddiiddoo qquuee nnoo llee gguussttaauussaarr eell ttéérrmmiinnoo bbllaaxxppllooiittaattiioonn……No, yo nunca llamo a ese cineblaxploitation porque no entiendoquién era el explotado. Los actoreshacían dinero, las películas eranbuenas y la gente disfrutaba conellas. Fue una invención de los me-dia que yo nunca he entendido.

DDee hheecchhoo,, ssii eexxiissttee bbllaaxxppllooiittaattiioonnttaammbbiiéénn ddeebbeerrííaa eexxiissttiirr wwhhiitteexxppllooii--ttaattiioonn……Exacto, las películas de Burt Rey-nolds o Charles Bronson de aquellaépoca podían haberse llamadowhitexploitation pero nunca he oí-do a nadie llamarlas así. Es lo típi-co de Hollywood.

HHáábblleennooss ddee BBllaacckk CCaaeessaarr,, ddee rrooddaarreenn llooss sseetteennttaa yy ddee LLaarrrryy CCoohheenn……Black Caesar se ha convertido en unclásico porque es más que una pelí-cula. Se realizó en una época, a me-diados de los setenta, en la que lalucha por el poder entre negros yblancos en América era todavía muyfuerte, muy negativa, y la industriano contaba todavía con ‘héroes decolor’. Teníamos a Sidney Poitier, ungran actor, sin duda, pero no era unactor de acción que ofreciera algodiferente a la comunidad negra.Black Caesar fue una idea mía. Ha-blé con Samuel Arkoff y él trajo a

Larry Cohen. Pero Tommy Gibbs erami personaje y sabía perfectamentelo que quería hacer con él. Larry Co-hen era un revolucionario, aprendímuchas cosas de él, todo se rodó alestilo de guerrilla y sin permisos, loque también nos permitió contarcon un buen número de extras sinpagar un duro, toda la gente que pa-saba por la calle y se paraba a mirar.La policía podía venir en cualquiermomento y echarte pero contába-mos con una ventaja, yo era un fa-moso jugador de fútbol así que nosdaban alguna libertad. En el fondo,en Estados Unidos, los policías qui-zá no quieren a los actores pero loque es seguro es que les gustan losjugadores de fútbol.

YY llaa cciinnttaa ssee ccoonnvviirrttiióó eenn uunn ééxxiittoo yyhhuubboo qquuee hhaacceerr uunnaa sseeccuueellaa eellmmiissmmoo aaññoo aauunnqquuee ssuu ppeerrssoonnaajjeeffaalllleeccííaa aall ffiinnaall ddeell pprriimmeerr ffiillmm……..Sí, mis fans querían que mi perso-naje siguiera vivo así que rodamosuna segunda parte que se llamóHell Up In Harlem e incluimos unaescena en un hospital para hacerver que en realidad Tommy no ha-bía muerto en la primera.

FFuuee eenn eessaa ééppooccaa ccuuaannddoo ddeecciiddiióóccrreeaarr ssuu pprrooppiiaa pprroodduuccttoorraa……Se llamó Po’Boy Productions, Po’-Boy es un diminutivo de poor (po-

bre), un tío sin un duro, una vuelta amis orígenes. Sigue en marcha yahora preparo una nueva secuelacon el mismo personaje de BlackCaesar, que tendrá otro nombre por-que Warner Bros detenta los dere-chos del original y son tan estúpidosque no quieren hacer otra película.

YY ffuuee ttaammbbiiéénn aa ppaarrttiirr ddee aahhíí ccuuaann--ddoo ddeecciiddiióó aauuttooiimmppoonneerrssee ttrreess rree--ggllaass qquuee ssee hhaann ccoonnvveerrttiiddoo eenn llee--ggeennddaarriiaass……Es que nunca mataban a Clint Eas-twood o Charles Bronson en sus pe-lículas, así que si los blancos nomataban a sus estrellas no sé por-qué iba a morir yo en las mias. Acabécreando tres reglas para las pelícu-las en las que yo fuera protagonista:No moriría en mis películas, no per-dería una pelea y me quedaría conla chica al final de la película... sime daba la gana.

¿¿PPoorr qquuéé ccaammbbiióó eell ddeeppoorrttee ppoorr eell cciinnee??Me gusta ser actor porque fui juga-dor de fútbol y puedo discernir entrerealidad y cine y entre una buenapersona y un buen profesional. Ne-cesitas ser un buen atleta para jugaral fútbol pero no necesitas ser unbuen actor para tener un papel enuna película. Puedes besar algúnculo y conseguir un papel pero paraser un jugador de fútbol necesitas

ser bueno en lo que haces. Yo estu-dié arquitectura en la universidad ytrabajé como arquitecto durante seismeses y como futbolista durante losotros seis. Cuando acabé mis diezaños de deportista se me hacía muydifícil trabajar de nueve a cinco trasuna mesa de despacho y buscabahacer algo con más tiempo libre yque fuera más creativo. Un día, en elsalón de mi casa, estaba viendo unshow llamado Julia que protagoniza-ba Diahann Carroll, una de las pri-meras actrices afroamericanas de latelevisión, y pensé que yo era másguapo que el novio que tenía en laserie y decidí ir a Hollywood y probarsuerte. Y fue una buena decisiónporque en dos semanas ya tenía uncontrato en la serie, y por tres años.

EEnn EEuurrooppaa hhaa rrooddaaddoo mmuucchhaass ppeellíí--ccuullaass yy ssee hhaa ccoonnvveerrttiiddoo eenn uunn aaccttoorrddee ccuullttoo.. ¿¿PPoorr qquuéé ddeecciiddiióó aabbaannddoo--nnaarr HHoollllyywwoooodd yy vviiaajjaarr aa IIttaalliiaa??¿¿QQuuéé rreeccuueerrddooss ttiieennee ddee ssuuss ccoollaa--bboorraacciioonneess ccoonn EEnnzzoo GG.. CCaasstteellllaarrii?? Estaba interesado en alcanzar elmercado internacional, conseguiruna mejor distribución y ser acep-tado en el mundo entero. Si se cali-fica a un cine como ‘cine de negros’se limitaba su distribución y yoquería rodar en otros países paraevitar esto. Así que hice las maletasy me marché a Roma donde perma-necí ocho años.Enzo G. Castellari era un directorgenial, Aquel maldito tren blindadofue una película que no contabacon un gran presupuesto pero Cas-tellari era muy creativo y la películase convirtió en todo un éxito. Taran-tino está haciendo ahora un remakey Castellari tiene ahora en prepro-ducción un western que vamos aprotagonizar Franco Nero y yo. Hu-biera continuado en Italia si la in-dustria no se hubiera ido al garate...

¿¿AAllgguunnaa aannééccddoottaa ddeell rrooddaajjee ddeeAAqquueell mmaallddiittoo ttrreenn bblliinnddaaddoo??Bueno, era una película de muchaacción y había una escena en la quetenía que saltar del tren. Tengo quedecir que en mis películas nunca heutilizado dobles, en Hollywood pue-des encontrarlos para EddieMurphy o Wesley Snipes pero nolos encuentras fácilmente con mi

altura y corpulencia. Así que enAquel maldito tren blindado dije,ok, saltaré. Pero teníamos que ha-cerlo en una sola toma, con dos cá-maras, una delante y otra detrás,para que se viera que no había tru-co. Te aseguro que saltar de un trenen marcha no es una cosa fácil ymenos cuando se trataba de unavieja locomotora de carbón y la hu-mareda era tal que no podía ver ab-solutamente nada. La escena teníasu riesgo pero quedamos contentos.

HHaabbllaannddoo ddee GGrriieerr yy RRoouunnddttrreeee,, eenn11999966 ssee rreeuunniióó ccoonn eellllooss eenn OOrriiggii--nnaall GGaannggssttaass.. LLaa cciinnttaa llaa ddiirriiggiióó ddeennuueevvoo LLaarrrryy CCoohheenn……Sí, es una historia que yo escribí yestaba basada en una historia real.Yo soy de Chicago y mi familia toda-vía vive ahí. Un día unos traficantesde droga se establecieron al lado decasa de mi madre y le amenazaron.Un vecino me llamo a California yme lo contó todo, así que volví a Chi-cago, llamé a la puerta de esos ca-balleros, saqué al tío de la casa, le díuna paliza, le quité la ropa y le hicecorrer desnudo por la calle. OriginalGangstas es más o menos lo mismo.

¿¿AAllgguunnaa ppeellííccuullaa oo ppeerrssoonnaajjee ddeell qquueessee ssiieennttaa eessppeecciiaallmmeennttee oorrgguulllloossoo?? Nunca he hecho películas que nome gusten o que vayan en detrimen-to de mi imagen así que todas megustan. Es igual con mis persona-jes, siempre he sido un ‘buen chicomalo’ o un ‘mal chico bueno’, de-pende de cómo lo veas, pero siem-pre he sido fiel a mi imagen. SeréB.J. Hammer de por vida.

LLaa pprreegguunnttaa oobblliiggaaddaa:: ¿¿OObbaammaa ooMMccCCaaiinn??¡Obama, por supuesto! Obama en-tiende la importancia de estar aso-ciado con el resto del mundo. Eu-ropa es un importante aliado peroahora muchos europeos odian losEstados Unidos por la mala imagenque George Bush le ha dado al pa-ís. En una encuesta reciente hechaen Europa he podido leer que loseuropeos prefieren a Obama poraplastante mayoría así que, por elbien de nuestro país y por nuestraproyección internacional, yo deseofervientemente que gane Obama.

El hombre de las tres reglasENTREVISTA CON FRED WILLIAMSON

Diario DIA 9 9/10/08 19:50 Página 13

Page 14: Diario DIA 9 - Sitges Film Festival...DIARI DEL FESTIVAL Divendres 10 octubre 2008 3 JCVD Mabrouk El Mechri Jean Claude Van Damme torna des-prés del crepuscle per igualar la ges-ta

1100hh.. EEll RReettiirroo

(Anima’t)SSiittaa SSiinnggss tthhee BBlluueess

Nina Paley. EUA, 2008. 82’. Nina és unadona moderna a qui el seu marit abandonaper correu electrònic. Un musical en quèmicos voladors, déus i una artista amb el cortrencat es mouen al ritme de les balades dejazz dels anys vint.

1100hh.. CCaassiinnoo

(Secció Oficial Méliès a Competició)DDoonnkkeeyy PPuunncchh

Olly Blackburn. Regne Unit, 2008. Amb: SianBreckin, Tom Burke. 89’. Mallorca. Un iot,uns joves anglesos, sexe, drogues i unavideocàmera... Del ritme lounge a l’horrormés pur: qualsevol altra pel·lícula de terroradolescent us semblarà una broma al costatd’aquesta cacera sagnant...

1100..3300hh.. TTrraammuunnttaannaa

(Sitges Forum)YYaakkuuzzaa EEiiggaa,, aa SSeeccrreett SSttoorryy ooff JJaappaanneessee

CCiinneemmaa,, de Yves Montmayeur

1100..3300hh.. AAuuddiittoorrii

(Sessió Sorpresa)PPoonnyyoo oonn tthhee CClliiffff bbyy tthhee SSeeaa,,

de Hayao Miyazaki

1111..4455hh.. EEll RReettiirroo

(Secció Oficial Fora a Competició)AAnnaammoorrpphh

Henry Miller. EUA, 2007. Amb: Willem Dafoe,Scott Speedman. 103’. Un tossut policias’encarrega d’investigar uns assassinats ensèrie en una Nova York tan fosca com laSeattle de Seven Se7en. Poderosa en latècnica i el contingut, Anamorph desprènestilisme i classe pels quatre costats.

1122hh.. CCaassiinnoo

(Secció Oficial Noves Visions – No Ficció)LLaa FFuurraa iinn vviivvoo

Matteo Minetto. França, 2008. Amb: LaFura dels Baus. 70’. Documental explosiuque segueix el procés de creació de l’últimaobra de la Fura del Baus, una peçatransgressora tant visual com políticament.Deu capítols mostren el procés des de lagestació fins a l’estrena a la Xina. Sense paraules.

1122..3300hh.. AAuuddiittoorrii

(Seven Chances)SSaaaawwaarriiyyaa

Sanjay Leela Bhansali. Índia, 2008. Amb:Rabin Kapoor, Sonam Kapoor. 142’. Dosenamorats compartiran quatre nits en unaciutat de somni que només podiamaterialitzar Bollywood, on es barregenarquitectures orientals i neons de Broadway ion romàntiques nevades succeeixen al pasdel monsó. La melodia de l’amor.

1133hh.. TTrraammuunnttaannaa

(Sitges Forum)4400 aanniivveerrssaarrii:: NNiigghhtt ooff tthhee LLiivviinngg DDeeaadd

++ OOnnee ffoorr tthhee FFiirree

1144hh.. CCaassiinnoo

(Homenatges)KKiinngg KKoonngg

Merian C. Cooper, Ernest B. Schoedsack.EUA, 1933. Amb: Fay Wray, RobertArmstrong, Bruce Cabot. 104’. Al 1933 un mico gegant va escalar un gratacels, va retenir una rossa dins el puny, i es vaenfrontar amb un estol d’avionetes queintentava matar-lo. Des de fa anys, presideix aquest Festival. La resta ja és història.

1155hh.. EEll RReettiirroo

(Secció Oficial Fantàstic a Competició)PPrriimmee TTiimmee

Luis Calvo Ramos. Espanya, 2008. Amb:Leticia Dolera, Alberto Amarilla, Pablo Puyol.105’. Una reflexió sobre els límits delsreality-shows; el film atrapa l’espectador enuna trama protagonitzada pels concursantsd’un joc televisiu macabre que deixa el destía les mans dels televidents...

1155..1155hh.. AAuuddiittoorrii

(Secció Oficial Fora a Competició)LLoonngg WWeeeekkeenndd ++ PPaarráássiittoo ((ccuurrtt))

++ EEnnttrreeggaa MMààqquuiinnaa ddeell TTeemmppss aa JJoohhnn

CCaarrppeenntteerr ((vviiddeeoo))

Jamie Blanks. Austràlia, 2008. Amb: JimCaviezel, Claudia Karavan. 88’. Una parella de pijos en crisi arriba a un paratge remot: ella no veu el moment de tocar el dos; ell atropella un cangur, llença una burilla al bosc i una ampolla al mar, i engega trets a discreció. El remake de Largo fin de semana, premiada a Sitges al 78, que dinamita la figura del turista prepotent.

1166hh.. CCaassiinnoo

(Catalunya Imaginària)EEll ccaanntt ddeellss oocceellllss ++ WWaaiittiinngg FFoorr SSaanncchhoo

1166hh.. TTrraammuunnttaannaa

(Secció Oficial Fantàstic a Competició)CCuurrttss ffaannttààssttiiccss aa ccoommppeettiicciióó

1177..1155hh.. AAuuddiittoorrii

(Sessió Sorpresa)PPoonnyyoo oonn tthhee CClliiffff bbyy tthhee SSeeaa,, de HayaoMiyazaki ++ SSaannttiiaaggoo ddee SSaannggrree ((ccuurrtt))

1177..1155hh.. EEll RReettiirroo

(Orient Express - Casa Asia)KKiinngg BBooxxeerr

Jeong Chang-hwa. Hong Kong, 1972. Amb: Lo Lieh, Wang Ping. 98’. Orient Express es vesteix de gala per presentar una còpiarestaurada de la cinta que va posar de moda a Occident les pel·lícules de kungfu. Un clàssicindiscutible del gènere. I si no, pregunteu-li aQuentin Tarantino.

1188..4455hh.. TTrraammuunnttaannaa

(Secció Oficial For a de Competició)SSeevveenntthh MMoooonn

Eduardo Sánchez. EUA, 2008. Amb: AmySmart, Tim Chiou. 90’. El setè mes lunar,quan la lluna fa el ple, s’obren les portes del’infern i els esperits campen entre elsvivents. Un film completament nocturn, i ambuna càmera frenètica que no se separa deles cares dels protagonistes.

1199..1155hh.. EEll RReettiirroo

(Anima’t)SSiittaa SSiinnggss tthhee BBlluueess

Veure El Retiro 10h

1199..4455hh.. AAuuddiittoorrii

(Cloenda)CCiittyy ooff EEmmbbeerr

Gil Kenan. EUA, 2008. Amb: Bill Murray, TimRobbins, Martin Landau. 90’. Una ciutat vaser construïda sota terra perquè servís derefugi a la humanitat. City of Embersubmergirà petits i grans en un mard’aventures trepidants gràcies a unrepartiment excepcional.

2200::4455hh.. CCaassiinnoo

(Secció Oficial Noves Visions)TThhee OObbjjeeccttiivvee

Daniel Myrick. EUA, 2008. Amb: Jonas Ball,Matt Anderson. 90’. Pocs dies després del’11-S, un agent de la CIA és destinat al’Afganistan amb la missió de localitzar un líder espiritual. El nou film d’un delscreadors de la llegendària El proyecto de la bruja de Blair farà que els talibanssiguin un problema menor.

2200..4455hh.. TTrraammuunnttaannaa

(Sessions Especials)SSppiinnee TTiinngglleerr!! TThhee WWiilllliiaamm CCaassttllee SSttoorryy ++

OOnnee ffoorr tthhee FFiirree

Jeffrey Schwartz. EUA, 2007. Amb: JohnWaters, John Landis. 80’. Castle varevolucionar el show business dels 50convertint en or les seves produccions desèrie B. Un esquelet inflable o una butacavibradora són alguns dels trucs que utilitzavadurant les projeccions i que posaven laplatea, literalment, cap per avall.

2211hh.. EEll RReettiirroo

(Secció Oficial Fantàstic a Competició)LLeett tthhee RRiigghhtt OOnnee IInn

Tomas Alfredson. Suècia, 2008. Amb: KåreHedebrant, Lina Leandersson. 114’. Ambdotze anys i una vida desestructurada, Oskarja coneix el costat fosc de la vida. A quiencara no ha conegut és a la seva nova imisteriosa veïna... Una exquisidesa quecommou i glaça la sang, convertida en unalliçó magistral de cine fantàstic.Impressionant.

2222..4455hh.. CCaassiinnoo

(Secció Oficial Noves Visions- No Ficció)RReelliigguulloouuss

Larry Charles. EUA, 2008. Amb: Bill Maher.101’. Larry Charles, còmic corrosiu idirector de Borat, uneix les seves forces a les del showman Bill Maher per posar els creients contra les cordes. Catòlics,jueus, musulmans... Ningú se’n salva.Dinamita pura.

2233hh.. EEll RReettiirroo

(Secció Oficial Fora a Competició)JJCCVVDD

Mabrouk El Mechri. França, 2008. Amb:Jean-Claude Van Damme. 102’.Ja és aquí la pel·lícula que tothom vol veure.Què passaria si un Jean-Claude Van Dammeafligit per una pèssima situació personalacabés involucrat en un robatori? No hibusqueu cabrioles, descobrireu elssentiments del mite.

0000hh.. TTrraammuunnttaannaa

(Secció oficial For a de Competició)LLoonngg WWeeeekkeenndd ++ DDoonnkkeeyy PPuunncchh ++ LLooss

BBaarrttaaddooss ++ DDeeaarr WWoorrlldd ((ccuurrtt)) ++ TThhee OOrriioonn

CCoonnssppiirraaccyy ((ccuurrtt)) ++ DDeellaanneeyy ((ccuurrtt))

00::4455hh.. AAuuddiittoorrii

(Marató)SSeevveenntthh MMoooonn ++ SSpplliinntteerr ++ AAbbllee ++ DDeeaaddggiirrll

++ CCaarrlloossaauurriioo ((ccuurrtt))

11hh.. EEll RReettiirroo

(Marató)110000 FFeeeett ++ AAccoolliitteess ++ MMuumm && DDaadd

++ TTookkyyoo GGoorree PPoolliiccee

11hh.. CCaassiinnoo

(Midnight X-Treme)LLaa nniitt ++ zzoommbbiiee:: II SSeellll tthhee DDeeaadd ++ DDaannccee ooff

tthhee DDeeaadd ++ VViirruuss UUnnddeeaadd ++ AAuuttoommaattoonn

TTrraannssffuussiioonn ++ II LLoovvee SSaarraahh JJaannee ((ccuurrtt))

++ FFuullll EEmmppllooyyeemmtt ((ccuurrtt)) ++ BBaadd BBlloooodd DDaayyss

((ccuurrttss)) ++ MMaammáá ((ccuurrtt))

DIARI DEL FESTIVALDivendres 10 octubre 2008

1144

Ponyo on the Cliff by the Sea

City of Ember

King Boxer

PPRROOGGRRAAMMAACCIIÓÓ * Per veure els canvis realitzats a última hora,consulteu la graella existent a

wwwwww..cciinneemmaassiittggeess..ccoomm

DDEEMMÀÀ -- DD IISSSSAABBTTEE 1111

Sita Sings the Blues

El Cant dels Ocells

Long Weekend

Diario DIA 9 9/10/08 21:12 Página 14

Page 15: Diario DIA 9 - Sitges Film Festival...DIARI DEL FESTIVAL Divendres 10 octubre 2008 3 JCVD Mabrouk El Mechri Jean Claude Van Damme torna des-prés del crepuscle per igualar la ges-ta

DIARI DEL FESTIVALDivendres 10 octubre 2008

1155

AAVVUUII -- DD IIVVEENNDDRREESS 1100PPRROOGGRRAAMMAACCIIÓÓ

DDEEMMÀÀ -- DD IISSSSAABBTTEE 1111AAVVUUII -- DD IIVVEENNDDRREESS 1100

BBRRIIGGAADDOOOONN1122hh.. BBrriiggaaddoooonn OOttaakkuu..

IInniittiiaall DD

(passi de 5 episodis)

1155hh.. MMaarraattóó IImmaaggeenn DDeeaatthh..

DDooccuummeennttaall.. BBaacckk ttoo tthhee MMoorrgguuee..

De David Gregory, 2008, 45’.

1155::4455hh.. DDooccuummeennttaall..

LLaa ssoonnrriissaa ddeell LLoobboo..

De Javier Perea, 2008, 45’.Presentació del nou còmic de WaldemarDanynsky. Amb la presència de Paul Naschy.

1166::3300hh.. MMaarraattóó IImmaaggeenn DDeeaatthh..

CCuurrttmmeettrraattggeess..

CCeerrttaammeenn ddee JJoovveess AArrttiisstteess ddee CCaassttiillllaa --

LLaa MMaanncchhaa 22000088..

Amb sorteig de Digipacks recopilatoris.

1177::3300hh.. MMaarraattóó IImmaaggeenn DDeeaatthh..

Degustació variada: LLaa rraaíízz ddeell mmaall,, CCllaarroossccuurroo ssoonnoorroo

(performance en directe de María Dominguez Alba), CCuurrttmmeettrraattggeess pprreemmii CCiiuuddaadd ddee TToolleedduumm

yy ZZooccoo..

EEssppeecciiaall HHoorraa CChhaannaannttee..

1199hh.. MMaarraattóó IImmaaggeenn DDeeaatthh..

CCuurrttmmeettrraattggee ffeett aa CCaassttiillllaa--LLaa MMaanncchhaa..

Amb sorteig de Digipacks recopilatoris.

1199hh.. BBrriiggaaddoooonn aa llaa ffrreessccaa..

EEssppeecciiaall RRaaww FFeeeedd:: OOttiiss..

De Tony Krantz, 2008.

2200::3300hh.. MMaarraattóó IImmaaggeenn DDeeaatthh..

EEssppeecciiaall MMiigguueell MMoorraayyttaa..

Presentació del llibre: Miguel MoraytaMartínez, director de cine, de Domingo Ruiz. Amb sorteig de llibres ipresència d’autor.

2211hh.. TTrriibbuutt aa MMiigguueell MMoorraayyttaa..

EEll VVaammppiirroo ssaannggrriieennttoo..

De Miguel Morayta, 1962, 110’.

2222hh.. BBrriiggaaddoooonn aa llaa ffrreessccaa..

EEssppeecciiaall RRaaww FFeeeedd:: RReesstt SSttoopp..

De John Shiban, 2006

2222::4455hh.. EEssppeecciiaall IImmaaggeenn DDeeaatthh..

PPrroojjeecccciióó:: NNoo pprrooffaannaarr eell ssuueeññoo

ddee llooss mmuueerrttooss..

De Jorge Grau, 1974, 95’.

99hh.. AAuuddiittoorrii (Secció Oficial Fantàstic a Competició)PPrriimmee TTiimmeeLuis Calvo Ramos. Espanya, 2008. Amb:Leticia Dolera, Alberto Amarilla, Pablo Puyol. 105’.

1100hh.. EEll RReettiirroo(Orient Express - Casa Asia)2200tthh CCeennttuurryy BBooyyss Yukihiko Tsutsumi. Japó, 2008. Amb: ToshiakiKarasawa, Etsuchi Toyokawa. 142’.

1100hh.. PPrraaddoo(Secció Oficial Fantàstic a Competició)TThhee BBrrookkeenn Sean Ellis. França/ Regne Unit, 2008. Amb:Lena Headey, Ulrich Thomsen. 88’.

1100hh.. TTrraammuunnttaannaa(Sitges Forum)RRKKOO PPrroodduuccttiioonn 660011:: TThhee MMaakkiinngg OOff KKoonngg,,TThhee EEiigghhtt WWoonnddeerr ooff tthhee WWoorrlldd

1111hh.. AAuuddiittoorrii (Homenatges)NNiigghhtt OOff TThhee LLiivviinngg DDeeaadd((LLaa NNoocchhee DDee LLooss MMuueerrttooss VViivviieenntteess)) George A. Romero. EUA, 1968. Amb:Duane Jones, Judith O’Dea, Karl Hardman. 96’.

1122hh.. PPrraaddoo(Sitges Classics – Ciència Ficció)TThhee HHiiddddeenn ++ PPoosstt SSccrreeeenniinngg ++ MMaasstteerrccllaassssJack Sholder. EUA, 1988. Amb KyleMacLachlan, Michael Nouri, Claudia Christian. 97’.

1122..4455hh.. AAuuddiittoorrii (Sessió Especial)DDeeaadd SSppaacceeChuck Patton. EUA, 2008. 73’.

1133hh.. EEll RReettiirroo(Anima’t)IIddiioottss && AAnnggeellss Bill Plympton. EUA, 2008. 80’.

1133hh.. TTrraammuunnttaannaa(Sitges Forum- Catalunya Imaginària) LLuuiiss MMiiññaarrrroo:: IInnddeeppeennddèènncciiaa IImmaaggiinnààrriiaa.. EEll SSoommnnii ++ LLaa BBuuffaannddaa VVeerrddee ((ccuurrtt))Christophe Farnarier. Espanya, 2008. Amb:Joan ‘Pipa’, Marti. 77’.

1144hh.. AAuuddiittoorrii (Secció Oficial Méliès a Competició)DDoonnkkeeyy PPuunncchhOlly Blackburn. Regne Unit, 2008. Amb: SianBreckin, Tom Burke. 89’..

1144..3300hh.. PPrraaddoo(Secció Oficial Méliès a Competició)MMeelliièèss DD’’OOrr:: IInnttrruussooss eenn MMaannaassééss ++ PPoosstt SSccrreeeenniinnggJuan Carlos Claver. Espanya, 2008. Amb: BelénLópez, Armando del Río. 90’.

1166hh.. AAuuddiittoorrii (Secció Oficial Fora de Competició)AAnnaammoorrpphhHenry Miller. EUA, 2007. Amb: Willem Dafoe,Scott Speedman. 103’.

1166hh.. TTrraammuunnttaannaa(Secció Oficial Fora de Competició)LLoonngg WWeeeekkeenndd ++ PPaarráássiittoo ((ccuurrtt))Jamie Blanks. Austràlia, 2008. Amb: JimCaviezel, Claudia Karavan. 88’.

1166..3300hh.. EEll RReettiirroo(Secció Oficial Fantàstic a Competició)TThhee BBuurrrroowweerrssJT Petty. EUA, 2008. Amb: William Mapother,Karl Geary. 96’.

1177hh.. PPrraaddoo(Secció Oficial Noves Visions – SitgesDiscovery)EEmmbbrriióónn ++ PPoosstt SSccrreeeenniinnggGonzalo López. Espanya, 2008. Amb: SergioBernal, Mariona Tena. 92’.

1188hh.. TTrraammuunnttaannaa(Secció Oficial Noves Visions – No Ficció)LLaa FFuurraa iinn VViivvoo Matteo Minetto. França, 2008. Amb: La Furadels Baus. 70’.

1188hh.. AAuuddiittoorrii (Secció Oficial Fantàstic a Competició)AAbbssuurrddiissttaann Veit Helmer. Alemanya/ Azerbaijan, 2008.Amb: Maximilian Mauff, Kristyna Malerova.88’.

1188..3300hh.. EEll RReettiirroo((AAnniimmaa’’tt))IIddiioottss && AAnnggeellss Bill Plympton. EUA, 2008. 80’.

1199hh.. PPrraaddoo (Homenatges)IInn MMeemmoorriiaamm:: CChhaarrllttoonn HHeessttoonn -- PPllaanneett OOffTThhee AAppeess ((EEll PPllaanneettaa DDee LLooss SSiimmiiooss))Franklin J. Schaffner. EUA, 1968. Amb:Charlton Heston, Roddy McDowall. 112’.

2200..1155hh.. AAuuddiittoorrii (Secció Oficial Fantàstic a Competició)PPrriimmee TTiimmee ++ SSnniipp ((ccuurrtt)) ++ TTVV HHeeaadd ((ccuurrtt))Luis Calvo Ramos. Espanya, 2008. Amb:Leticia Dolera, Alberto Amarilla, Pablo Puyol. 105’.

2200..1155hh.. EEll RReettiirroo(Orient Express - Casa Asia)2200tthh CCeennttuurryy BBooyyss Yukihiko Tsutsumi. Japó, 2008. Amb: ToshiakiKarasawa, Etsuchi Toyokawa. 142’.

2200..3300hh.. TTrraammuunnttaannaa(Seven Chances)MMyy WWiinnnniippeeggGuy Maddin. Canadà, 2007. Amb: Darcy Fehr,Ann Savage. 97’.

2211..1155hh.. PPrraaddoo(Secció Oficial Noves Visions)OOttttoo;; OOrr uupp WWiitthh DDeeaadd PPeeooppllee ++ AAuuttoorrrreettrraattoo ((ccuurrtt))Bruce LaBruce. Alemanya/ Canadà. 2008.Amb: Jey Crisfar, Katharina Klewinghaus. 95’.

2222..3300hh.. TTrraammuunnttaannaa(Secció Oficial Noves Visions)TThhee OObbjjeeccttiivveeDaniel Myrick. EUA, 2008. Amb: Jonas Ball,Matt Anderson. 90’.

2222..4455hh.. AAuuddiittoorrii (Secció Oficial Fantàstic a Competició)LLeett tthhee RRiigghhtt OOnnee IInn ++ II LLoovvee SSaarraahh JJaannee ((ccuurrtt))Tomas Alfredson. Suècia, 2008. Amb: KåreHedebrant, Lina Leandersson. 114’.

2233hh.. EEll RReettiirroo(Secció Oficial Fantàstic a Competició)TTookkyyoo!! Michel Gondry, Léos Carax, Bong Joon-ho.França, Japó, Corea del Sud, Alemanya, 2008.Amb: Ayako Fujitani, Denis Lavant. 110’.

2233..1155hh.. PPrraaddoo(Secció Oficial Noves Visions)MMyy DDrreeaamm OOrr LLoonneelliinneessss NNeevveerr WWaallkkss AAlloonneeRoland Reber. Alemanya, 2007. Amb:Wolfgang Seidenberg, Mira Gittner. 100’.

11hh.. AAuuddiittoorrii (Secció Oficial Fora de Competició)JJCCVVDD ++ KKiinnggzz ((ccuurrtt)) ++ TTrraass llooss vviissiillllooss ((ccuurrtt))Mabrouk El Mechri. França, 2008. Amb:Jean-Claude Van Damme. 102’.

11::1155hh.. EEll RReettiirroo(Midnight X-Treme)LLaa NNiitt ++ ZZoommbbiiee:: II SSeellll tthhee DDeeaadd ++ DDaannccee ooff tthheeDDeeaadd ++ VViirruuss UUnnddeeaadd ++ AAuuttoommaattoonn TTrraannssffuussiioonn++ II lloovvee SSaarraahh JJaannee ((ccuurrtt)) ++ FFuullll EEmmppllooyymmeenntt((ccuurrtt)) ++ BBaadd BBlloooodd DDaayyss ((ccuurrtt)) ++ MMaammáá ((ccuurrtt))

11..1155hh.. PPrraaddoo(Midnight X-Treme)PPhhiilloossoopphhyy OOff AA KKnniiffee Andrey Iskanov. Rússia, 2008. Amb: TetsuroSakagami, Elena Probatova. 249’.

1122hh.. EEssppeecciiaall BBrriiggaaddoooonn..

MMiill MMaassccaarraass.. AAccaaddeemmyy ooff DDoooomm..

De Chip Gubera. 2008, 98’.

1144::1155hh.. CCiinneeAAssiiaa pprreesseennttaa..

FFaannttààssttiicc HHoonnggkkoonngg.. CCJJ77..

De Stephen Chow, 2008, 86’.

1177hh.. BBrriiggaaddoooonn..

FFrriikkii FFiillmmss

La nova productora presentarà els seus plans diabòlics. A càrrec dels seus fundadors.

1188::3300hh.. CCiinneeAAssiiaa PPrreesseennttaa..

FFaannttààssttiicc HHoonnggkkoonngg.. SShhaaoolliinn vvss.. EEvviill DDeeaadd..

De Douglas Kung, 2004, 86’.

1199hh.. BBrriiggaaddoooonn aa llaa ffrreessccaa..

EEssppeecciiaall aanniimmaacciióó:: BBaattmmaann GGootthhaamm NNiigghhtt..

De Varios Directores, 2008.

2200::3300hh.. EEssttrreennaa BBrriiggaaddoooonn..

PPeessaaddiillllaa eenn CCrryyssttaallddaallee..

De Andrés Ramos, 2008, 56’.Amb la presència de l’equip.

2211::4455hh.. CCiinneeAAssiiaa PPrreesseennttaa..

FFaannttààssttiicc HHoonnggkkoonngg.. SShhaaoolliinn vvss.. EEvviill DDeeaadd 22::

UUllttiimmaattee PPoowweerr..

De Douglas Kung, 2006, 90’.

2222hh.. BBrriiggaaddoooonn aa llaa ffrreessccaa..

EEssppeecciiaall aanniimmaacciióó:: SSuuppeerrmmaann DDoooommssddaayy..

DDee LLaauurreenn MMoonnttggoommeerryy..

De Varios Directores, 2007.

2233::5500hh CCiinneeAAssiiaa pprreesseennttaa..

FFaannttààssttiicc HHoonnggkkoonngg.. TThhee DDeetteeccttiivvee..

De Oxide Pang, 2007, 109’.

The Detective

Diario DIA 9 9/10/08 21:12 Página 15

Page 16: Diario DIA 9 - Sitges Film Festival...DIARI DEL FESTIVAL Divendres 10 octubre 2008 3 JCVD Mabrouk El Mechri Jean Claude Van Damme torna des-prés del crepuscle per igualar la ges-ta

Diario DIA 9 9/10/08 20:13 Página 16