CAP A LA VAGA GENERALper l’alliberament de gènere, de classe i nacional

Butlletí informatiu de l’Esquerra Independentist a de Tarragona Novembre 2012

Per aturar el pagament del deute

pàgina 2 pàgina 3 pàgines 4 - 5 pàgina 7

Són temp s de lluit a ... Organitzem-nos!

Per la defensa

dels drets socials

i les llibertats

Pel repartiment del treball i la riquesa

Per una economia al servei de lespersones

14N VAGA

GENERAL

ANTICAPITALISTA

Només lluitanttenim futur! Quant més etdeixaràs prendre?

Ara més que mai: MOBILITZACIÓPOPULAR IVAGA GENERAL!

Entrevistes cap ala vaga: Motius i raonsper la vaga

pàgina 6

La burgesiaespanyola, lacatalana i lanostra vaga del14 de novembre

L'imprescindiblepaper de les dones en les properes mobilitzacions

cap a la vaga 02

Ara més que mai: MOBILITZACIÓ POPULAR I VAGA GENERAL!

Cada dia les i elsconsellers iministres, les i

els banquers, les i elsgrans empresaris i lesseves organitzacions, laUnió Europea, l'FMI, elBanc Mundial i totsaquells que els servei-xen ens diuen que hemestirat més el braç quela màniga. Que hem vis-cut per sobre de les nos-tres capacitats. Ens hodiu en Duran i Lleidaque viu en una suite del'Hotel Ritz a Madrid,ens ho diu el senyorArtur Mas que té comp-tes corrents no declaratsa Liechtenstein. Horepeteix Juan Roig, elpropietari deMercadona, mentres'omple les butxaquesprivatitzant la sanitatpública valenciana i ensho recorden els euroburòcrates deBrussel·les al dictat delsbancs alemanys i fran-cesos.

NOMÉS TENIM UNCAMÍ. NOMÉS HI HA

UNA COSA QUE FAPOR ALS BANQUERS,ALS CORRUPTES,ALS ESPECULADORS,ALS GOVERNS QUERETALLEN:

LA MOBILITZACIÓ I LALLUITA!

Als i les treballadoresque no arribem als mileuros, als i les aturades,als i les jubilades, als iles interines que ensquedem sense feina i aljovent sense futur ensdiuen que ens cal viureen la cultura de l'esforç.Que hem d'augmentar laproductivitat. Que enshem d'estrènyer el cintu-ró. Però aquestes recep-tes són, en realitat, lesmateixes que ja defen-saven abans de la crisi ique precisament enshan portat a aquestasituació, perquè en elfons no són pas unasolució sinó una fórmulaper continuar incremen-tant els seus beneficis.El que estem vivint avuien dia no és res més

que un atac que estempatint als nostres dretsdes de fa moltes dèca-des i que en aquestestat té el seu tret desortida en la mal anome-nada transició.

Però els ha de quedarclara una cosa:

SENSE EL NOSTRETREBALL NO SÓNRES.

NI ELS MERCATS

CAPITALISTES, NI ELDEUTE, NI LA PATRO-NAL, NI LES I ELSPOLÍTICS I EL SEUSOU SÓN RES SENSELES NOSTRES MANS ILA NOSTRAINTEL·LIGÈNCIA.

Perquè el capitalisme nofunciona, construïm unasocietat digna per alstreballadors i treballado-res i els pobles!

SORTIM AL CARRER,

NO PAREM FINS AFER-LOS CAURE.

NI REFORMES, NIPACTE SOCIAL, NIPACTE FISCAL.

EL 14 DE NOVEMBREVAGA GENERAL ANTI-CAPITALISTA!

Santi Fortuny

Bankia.Participacions preferents.Rescat a l'Estat Espanyol.Privatitzacions.Atacs al català i augment de l'ofensiva espanyolista.Deute odiós.Reforma laboral.Augment de taxes universitàries.Més atur.Euro per recepta.Monarquia corrupta.Augment dels preus del transport públic.Reforma laboral.Menys professorat a les nostres aules.I més i més misèria

cap a la vaga 03

Des de que estemimmersos enaquesta crisi, és

habitual sentir a parlardel deute. Un deutesovint abstracte, que noens acaben d'explicarben bé d'on ve i sobre elqual són moltes les teo-ries que se'n fan. Ara bé,en temps de crisi nonomés podem parlar dedeutes financers abs-tractes de xifres que vanballant i canviant cadadia, sinó que tambépodem parlar d'un altretipus de deute real, físi-cament perceptible queés l'endeutament delnostre futur. Cada copsom més els que ensesgarrifa veure com enshipotequen les nostrescondicions de vida afavor d'uns bancs ques'han de salvar. Al cap ia la fi, les més perjudica-des d'aquesta situacióserem les joves ja queens estan dissenyant unpresent i un futur quefan pena.

Als joves ens estanhipotecant per moltesbandes: Per un cantó,no tenim feina i, si latenim, és totalment pre-cària. Amb la contracta-ció i l'acomiadamentpràcticament desregu-lats i desprotegits, ensestan convertint en lamà d'obra barata i sensedrets que tant somienels grans empresaris.Més d'un 40% del joventdels Països Catalansestem a l'atur o formempart de l'economia sub-mergida (70% si tenimen compte només eljovent d'entre 16 i 19anys). Som una minoriaels joves que podem tre-ballar d'allò que hemestudiat i en canvi sommoltes les que ensveiem obligades a

acceptar feines precà-ries, som sobreexplota-des o bé hem de marxardel país a buscar feina.Bé, amb el pas queanem, ens estan obli-gant a creure que elnostre somni ha de seraspirar a les engrunesque ens ofereixen lesEmpreses de TreballTemporal (ETTs)!

L'altra banda per la qualens estan hipotecant ésamb les retallades i lesprivatitzacions dels ser-veis i drets més bàsics.Ho estem veient amb lasanitat, amb la cultura iamb l'educació. En elcas de l'educació s'estàqüestionant com un dretuniversal i progressiva-ment s'està fent mésdifícil poder accedir-hi sino tens diners. Aquestany ja s'ha imposat unamatrícula de mes de 350euros a la formació pro-fessional a més a mésde les taxes que ja espagaven. Les matrículesuniversitàries cada cops'aniran encarint més -aquest any ja han pujatmés d'un 60% - i elspreus dels màsters ipostgraus cada cop sónmés desorbitats. En elcas de l'habitatge estàpassant el mateix, undret fonamental de lespersones s'està conver-tint en un luxe. Som mol-

tes les joves que nopodem emancipar-nos, ia les que ho podem ferens estan obligant aviure en pisos petits i en

males condicions, men-tre hi ha gran quantitatde cases buides fruit del'especulació.

I és que la precarietats'ha instal·lat fins a talpunt a les nostres videsque l'atur juvenil, els tre-balls mal pagats i tem-porals, i viure en pisosprecaris, ja formen partdel nostre dia a dia.Cada cop més, ser jovedeixa d'anar associat adiversió, il·lusió, energiai capacitat de crítica, is'associa a inseguretat,malestar, dependència,precarietat laboral i pre-carietat personal. Isense treball digne,sense educació real-ment pública i sensehabitatge, en resum,sense unes condicionsmaterials dignes, compodem esperar portar lanostra vida fora de laprecarietat?

Tot i així som conscients

que el nom de crisi és elcognom de capitalisme;perquè el capitalisme noés llibertat individual,democràcia, pau i pro-grés; el capitalisme ésegoisme, voracitat,explotació, guerra i des-trucció del planeta. Elcapitalisme és, enresum, tensar la corda allímit, i quan la corda estensa, sempre acabapetant. Davant d'això cal

que el jovent despertem,que siguem un subjecteactiu i que compren-guem la necessitat d'a-nar totes juntes davantd'una situació que ensexigirà, cada vegadamés, mantenir-nos alpeu del canó i no cediren les nostres exigèn-

cies per tal de tenir unavida digna. Hem d'apro-fitar la convocatòria deVaga General del proper14 de Novembre per afer sentir la nostra veu idenunciar que no estemdisposades a que se'nshipotequi el nostre futurper tal de salvar les for-tunes d'uns pocs. Peròno només és qüestiód'un dia sinó que calactuar en els nostresentorns immediats. Calque ens organitzem desde les assemblees dejoves, des dels sindicatsestudiantils, des delssindicats combatius, desde les associacions cul-turals, des dels CasalsPopulars i Ateneus, etc.per tal de dir prou aaquest sistema capitalis-ta! Des de tots els frontscal fer-nos sentir. Estracta de la lluita deljovent, la que construeixel nostre futur.

Arran Tarragona

Només lluit ant tenim futur! Quant més et deixaràs prendre?

Més d'un 40% del

jovent dels Països

Catalans estem a

l'atur o formem

part de l'economia

submergida

L'atur juvenil, els

treballs mal pagats

i temporals, viure

en pisos precaris

ja formen part del

nostre dia a dia

vaga ha d’esdevenir un punt d’in

cap a la vaga 04

CAP A LA VAGA GENERALparlem clar: motius i raons de la vaga

Diuen que "Al no haber pan, buenas son tortas",però aquesta vaga, malauradament, és en con-tra de les retallades i els retrocessos; precisa-

ment ara que hauríem d'estar lluitant i exigint viuremillor; que per això hem estudiat i treballat i per aixòs'han obtingut els fruits de tots els avenços i riqueses.

Jose EstradaSecretari General del sindicat Co.Bas

Sí, cal emprar tots els mitjans dels que disposemels i les treballadores per contrarestar l'ofensivaque patim. Hem de convèncer-nos del poder

que tenim si lluitem units i saber que només aixípodem defensar els nostres drets.

José SanchezMembre de l’Assemblea 15-M Tarragona

Avui dia, el clam popular ésl'única solució que tenim perforçar un canvi de políti-

ques, només ens queda sortir alcarrer de manera pacífica peròcontundent i amb un missatge uni-tari, un missatge popular que dictiel camí per a sortir d'aquesta"crisi", que no deixi ningú enrere,perquè és possible, només hemd'aconseguir que uns pocs renun-ciïn als seus beneficis milionaris ique els governs siguin capaços deplantar-los cara i anar a favor delpoble.

El 14N és el dia que ha de culmi-nar en una jornada de lluita pel teupropi interès, per defensar allò queés teu i per a garantir el teu benes-tar, per forçar un canvi de sistemaque ens garanteixi una vida digna.El rumb que ens han marcat ensporta de cap a l'abisme.

Antoni PecoPresident de la Federaciód’Associacions de Veins

Com ha militant del SEPC, penso que el jovent univer-sitari ha esdevingut una part molt important dintredel conjunt de la lluita popular. Aquesta reflexió

queda plasmada en les accions de protesta estudiantil con-tra el procés de Bolonya, que van suposar un gran exempled'unitat popular a les aules. Pel que fa a la vaga que afron-tem, aquesta de continuar mostrant un ambient de lluita, através de la visualització i de l'organització. Aquesta vagaens ha de servir per a mostrar-li al capital, que és vulnera-ble, i que en una setmana d'aturada, el sistema en generalquedaria molt ressentit. Les estudiants han d'aprofitaraquesta jornada de vaga general per a recuperar l'espaique les empreses estant ocupant a les universitats. Per quel'educació no és mercaderia, defensem un ensenyamentpopular, català, antipatriarcal i de qualitat. Continuem mos-trant un ambient d'unitat popular i d'esperit combatiu per adefensar-nos dels atacs als nostres drets com a poble.

Vicent Collado LluchPortaveu del SEPC-URV

cap a la vaga 05

CAP A LA VAGA GENERAL

La vaga del 14-N és una vaga política, perquè és una vagacontra les retallades i també contra els retalladors. És unavaga contra l'oligarquia financera, contra els polítics que la

representen, contra tots els que han participat i tenen respon-sabilitat en l'espoli econòmic, de drets i de serveis que patim el90% de la població.

Jaume LopezSindicat USTEC

vaga ha d’esdevenir un punt d’in

Des de l'assemblea dela URV creiem en lanecessitat d'una

nova jornada de vaga gene-ral per tal d'accentuar la llui-ta al conjunt de la universitati intentar sumar esforçosdintre de tots els sectorsque conformen la comunitatuniversitària.

Entenem que la vaga had'esdevenir un punt d'infle-xió en la lluita per aturar lespujades de taxes, les privatitzacions i la precarietat laboral delpersonal universitari, entre d'altres coses. La organització i lalluita com la que s'esdevindrà el proper dia 14 són les úniquessortides per aturar l'ofensiva del capital a la universitat.

Concentració - Assemblea oberta dimarts 13 novembre 19h

Al pati del Campus Catalunya URV(Av. Catalunya 35, Tarragona)

Francesc Fortuño BonetMembre de l'assemblea de la URV

parlem clar: motius i raons de la vaga

ALA VAGA GENERAL TOTES, perquè primer som les per-sones!

Hem de ser conscients de l'atac brutal que estem patint les per-sones per part dels poderosos. Hem de ser conscients que hemde defensar els nostres drets, els nostres interessos. La vagageneral és una eina dura de lluita, però poderosa, que ensveiem obligats a fer sevir en contra dels que ens volen indefen-sos, malalts, pobres, manipulats, fatigats, sotmesos...

No hem de tenir por, TOTES LES PERSONES, TOT EL POBLEA LA VAGA.

Soledad Artacho GómezSindicat CGT - Hospital Joan XXIII

La vaga es jus-tifica per sisola amb

l'augment de l'atur,la pobresa, els des-nonaments i la pre-carització laboral,de la sanitat i de l'e-ducació, així comamb el fet que lesretallades servei-xen perquè els que més tenen segueixin guanyant. I es justificaencara més al costat de la malversació, el frau i la corrupcióamb plena impunitat. La vaga, però, arriba tard i a més hauriade ser indefinida, cal marcar distàncies amb aquells quesegueixen vetllant per la pau social.

Laia Estrada CañonCandidatura d‘Unitat Popular (CUP) Tarragona

cap a la vaga 06

L'imprescindible paper de les dones en les properes mobilitzacions

La crisi econòmicaque afecta pràcti-cament tots els

països occidentals desde l'any 2007 ha desem-bocat en polítiques que,sota una pretesademanda d'austeritat iestalvi, han optat perdesvirtuar mica en micael poc Estat delBenestar del que enalgun moment havíemgaudit en aquests "paï-sos desenvolupats".

A Catalunya, el Governde Convergència i Unió,emparat per les mesu-res que el Partit Popularestà duent a l'EstatEspanyol, ens demostracada dia que està dispo-sats a retallar en tots elsnostres drets elementalsper tal de poder salvarels interessos del siste-ma capitalista. Així, lespolítiques en forma deprivatitzacions, reformeslaborals o retallades endespesa pública hanafectat de manera espe-cialment dura les clas-ses treballadores, i dinsd'aquest sector social,encara amb més cruesaa les dones.

Els mitjans de comuni-cació, que en els últimstemps han omplert por-tades amb titulars sobre

la crisi, sovint han desta-cat que l'atur havia aug-mentat molt més en elsector masculí que en elfemení, i efectivamentha estat així, degut aque els sectors mésafectats pels tanca-ments d'empreses hanestat la construcció i laindústria, tradicional-ment molt masculinit-zats. Però no hem d'obli-dar que les dones partí-em d'una situació labo-ral molt més precàriaque la dels homes ja desde molt abans d'aquestacrisi. Les condicionslaborals femenines sem-pre han estat marcadesper períodes d'atur moltmés llargs, jornades atemps parcial obligatò-ries, contractes tempo-rals i amb pitjors condi-cions salarials, i moltamés presència a l'eco-nomia submergida,entre d'altres. D'aquestamanera, els treballs mésprecaris, tradicionalmentocupats per dones, s'es-tan veient especialmentperjudicats amb la con-gelació del salari míniminterprofessional, que jaera un dels més baixosd'Europa, o amb l'abara-timent del cost de l'aco-miadament.

A les reformes laborals

s'hi sumen també lesretallades en despesapública, especialmentdures en educació isanitat marcades per lavoluntat de privatitzarcada cop més els àmbitsdel benestar social.Aquest fet, a més deperjudicar-ne les treba-lladores, majoritària-ment dones, està perju-dicant tota la poblaciónecessitada d'assistèn-cia social (criatures, per-sones grans, personesamb discapacitat...), tas-ques que, de formamajoritària tornen arecaure en les donesque se n'havien fetcàrrec tradicionalment.

La reducció de les aju-des públiques de cairesocial, així com de lesrendes mínimes d'inser-ció o les prestacionsderivades de la Llei de laDependència, i la dismi-nució de places públi-ques de llar d'infants pera nenes i nens de 0 a 3anys, i l'augment conti-nuat de l'envelliment dela població, porta a mol-tes dones a deixar lafeina o reduir les horesque dediquen a un tre-ball remunerat per ocu-par-se dels familiars acàrrec, al no tenir recur-sos per pagar algú que

en tingui cura mentreelles treballen.Retornant al model fami-liar del pare de famíliasobre el qui recau la res-ponsabilitat del treballremunerat (que sovintno pot assumir per l'ele-vada taxa d'atur), i lamare sobre la quirecauen totes les càrre-gues de cura, augmen-tant les frustracions per-sonals de tots els mem-bres de la família.

En aquest context, mol-tes dones es veuenconstrenyides a tornar adependre econòmica-ment del marit, i la sevacondició social torna a lasituació de subordinaciódomèstica. Així, quan ladona està lligada a lacasa, a tenir cura de lafamília, i depèn del soude l'home, l'estat de vul-nerabilitat a la que se lacondemna afavoreixl'augment de la violènciamasclista dins les llars iels abusos de poder a lafeina. Una dona ambdependència econòmicai sense opcions per adeixar de ser-ho és unavíctima fàcil d'aquesttipus de violències.

El conjunt de totesaquestes situacionsextremes ens porta a un

agreujament de la femi-nització de la pobresaque ja estàvem patint.La situació de pobresaen les famílies en quecap membre aportaingressos es veu espe-cialment aguditzada enel cas de les famíliesmonoparentals, en queun sol progenitor s'ha defer càrrec de tota lafamília, i les dadesdemostren que el 90%d'aquestes famíliesestan formades perdones soles amb criatu-res a càrrec.

Per totes aquestesraons Cau de Llunesconsiderem imprescindi-ble sortir al carrer i cons-truir des de ja mateixuna alternativa a totaaquesta barbàrie.Pretenen que les donescosim els pedaços per ales múltiples retallades, ique ho fem de manerainvisible i abnegada.Nosaltres, com els nos-tres companys, tenimmolt a dir davant de totplegat: no retrocedimcap més pas enrere,plantem cara, sumem-nos a la vaga general icontribuïm a construir elpoder popular!

Cau de llunes (AFRT)

Pancarta de capçalera de la manifestació del 8 de març de 2011

cap a la vaga 07

Els governs de laburgesia espan-yola (Rajoy) i la

catalana (Mas) no parende flirtejar entre ells dis-senyant polítiques queresolguin els seus inte-ressos aparentmentcontradictoris, senserenunciar a avantatgesmutus. Friccions pelpoder però que no s'obli-den de saludar demanera simultània i perseparat el poder realeuropeu: la troika (CE-BCE-FMI) i tampoc esdeixen l'històric conjurcontra els treballadors iels pobles que practi-quen sense interrupciódes del franquisme finsals nostres dies.

Tot i que la política de laburgesia és d'una vio-lència indissimulable, lagran dificultat amb laque ens trobem és lanostra incapacitat d'as-sumir que això ens esti-gui passant a nosaltres,als i a les treballadores.

Incapacitat que té l'ori-gen en l'atomització sin-dical aplaudida des desectors progressistesque mantenen quatremites essencials de l'or-dre capitalista a l'estatespanyol: la transiciódemocràtica, l'europasocial, l'estat del benes-tar i la unitat indestructi-ble d'espanya.

La Vaga General s'haconvocat en aquestmarc.

Els qui pensen d'aques-ta manera són els matei-xos que d'una manerairresponsable impulsen,per una banda "LaCimera Social" a la queno hi hem d'anar, perquè

al no tenir en compte ladesigual correlació deforces existent que hi haentre treballadors iexplotats, estaríemposant en mans de lesburgesies l'eina quenecessiten per recupe-rar la credibilitat que hanperdut a les institucionsdel seu propi sistema -de la monarquia enavall-, per després conti-nuar en les seves políti-ques de retallades. Ensegon lloc, aquestsmateixos "progressistes"convoquen la VagaGeneral del 14 -N a laque si que cal que hiassistim. Com i per què?

És imprescindible assu-

mir mentalment i emo-cionalment que hem depreparar-nos per unalluita llarga, que troba-rem amb un munt d'obs-tacles i cal descartard'arrel que aquesta vagaGenaral sigui l'últimabatalla. Només és unpas més en aquestanova etapa de la nostrallarga i rica història d'e-mancipació. La nostraforça no es mesura perla quantitat, sinó pelgrau d'organització quea c o n s e g u i m .L'acumulació de forcesnomés l'aconseguiremen el combat amb l'ene-mic de classe, augmen-tant la nostra conscièn-cia, construint -a l'escal-for de les lluites- organit-zacions de qualsevoltipus no controlades pelpoder. Sabem que en elsindicalisme alternatiutambé s'hi produeixendegeneracions burocrà-tiques que van unides adescensos de la comba-tivitat i/o a la pèrdua deperspectiva. També enshem de prevenir i com-batre aquests procesospromovent l'exerciciindispensable de lademocràcia obrera enles assemblees.Necessitem que el sindi-calisme combatiu cons-trueixi una estructuraunitària i permanent acada nivell que, senselimitar la sobirania decada sindicat, assegurila continuitat entre reu-nions. L'element bàsicen el moviment obrer ésla seva línia políticaindependent, i la sevapràctica classista des dela base fins les mésaltes esferes de decisió.

Tot i que assenyalemque aquesta vaga no

serà la lluita final, unaresposta massiva potser determinant en elrumb que prengui la llui-ta de classes a mitjà ter-mini. La massivitat de lamateixa apuntalaria lacreixent combativitatdels treballadors i delspobles, incentivaria l'in-terès i la participaciódels joves en la política iseria un estímul assegu-rat pels diversos col·lec-tius i sindicats per bus-car la necessària unitatdel camp popular.

Unitat Popular quepodría tenir un primercapítol en una suportmassiu a les CUP en leseleccions del 25 denovembre.

NO PAGUEM ELDEUTE

NACIONALITZEMTOTA LA BANCA

NACIONALITZEM ELSSECTORS

ESTRATÈGICS

EDUCACIÓI I SANITATPÚBLIQUES IGRATUÏTES

DESOBEDIÈNCIA IINSUBMISSIÓ A

L'OFENSIVAOLIGÀRQUICA

REPARTIM EL TRE-BALL I LA RIQUESA

INDEPENDÈNCIA ISOCIALISME

ORGANITZEM-NOSPER LLUITAR!LLUITEM PER

VÈNCER!

Endavant (OSAN)Tarragona

La burgesia espanyola, la catalana i lanostra vaga general del 14 de novembre

la gran dificultatamb la que ens tro-

bem és la nostraincapacitat d'assu-mir que això ensestigui passant a

nosaltres

aquesta vagagenaral només és

un pas més enaquesta nova etapade la nostra llarga i

rica història d'e-mancipació

Manifestació de l’11 de setembre 2012 a Reus

Més info a:pobleviu.cat