diari de sessions de la comissiÓ de salut del...

DIARI DE SESSIONS DE LACOMISSIÓ DE SALUT

DEL PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS

DL PM 1095-2011 Fq.Con.núm. 33/27 IX legislatura Any 2017 Núm. 41

Presidènciadel Molt Honorable Sr. Baltasar Picornell i Lladó

Sessió celebrada dia 5 d'abril de 2017

Lloc de celebració: Seu del Parlament

SUMARI

Compareixences de la Sra. Mercè Llagostera i Pagès i del Sr. Francisco Campoamor i Landín, acordades per la Comissió de Salut,en sessió de dia 15 de març, en relació amb el pla de treball de la Ponència d’estudi per a la regulació dels clubs socials de cànnabis(CSIC) i l’ús terapèutic del cànnabis.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 512

512 SALUT / Núm. 41 / 5 d'abril de 2017

EL SR. PRESIDENT:

... comissió d’avui. Bona tarda, senyores i senyors diputats.Començarem la sessió d’avui i, en primer lloc, demanaria si esprodueixen substitucions.

EL SR. ABRIL I HERVÁS:

Sí, David Abril substitueix Antoni Reus.

EL SR. PRESIDENT:

D’acord.

Compareixences de la Sra. Mercè Llagostera i Pagès idel Sr. Francisco Campoamor i Landín, acordades per laComissió de Salut, en sessió de dia 15 de març, en relacióamb el pla de treball de la Ponència d’estudi per a laregulació dels clubs socials de cànnabis (CSIC) i l’ústerapèutic del cànnabis.

Doncs passam al debat de l’únic punt de l’ordre del diad’avui, que consisteix en les compareixences de la Sra. MercèLlagostera i del Sr. Francisco Campoamor, acordades per laComissió de Salut, en sessió de dia 15 de març, en relació ambel pla de treball de la Ponència d’estudi de la regulació delsclubs socials del cànnabis i l’ús terapèutic del cànnabis.

Té la paraula la Sra. Mercè Llagostera i Pagès, responsablede l’Estratègia balear de cures pal·liatives, per tal de ferl’exposició oral durant un temps màxim de trenta minuts. Té laparaula.

LA SRA. LLAGOSTERA I PAGÈS:

Gràcies. No tinc la presentació en pantalla, no sé si... Us lavaig enviar i la tenim fotocopiada, però no... No, que no tinc lapresentació, que no sé on l’han guardada, no sé on l’hanguardada. Per això deia que no... i no vull indagar enl’ordinador si no és meu.

EL SR. LLETRAT:

Ens ha arribat un correu.


En el correu hi havia la presentació que és això que hanfotocopiat.

EL SR. LLETRAT:

Exacte.

(Conversa inaudible)


Si volen la tenen fotocopiada, anem passant...


La presentació, jo no tinc cap problema a fer-la sense... Sitenen els... ho poden anar mirant.


EL SR. PRESIDENT:

Bé, reprenem. Té la paraula.


Gràcies. Aquest seria un poc l’índex del que els voliaexplicar aquesta tarda. Primer em presentaré. Em dic MercèLlagostera Pagès, som metge de família, som metge iespecialista en medicina familiar i comunitària, formada aquía la unitat docent de Mallorca. Quan vaig acabar la residènciael 2001 vaig fer un mestratge, un màster en cures pal·liatives,i des de llavors he treballat amb equips domiciliaris d’atencióa pacients en situació final de vida, primer un any per al’Associació Espanyola contra el Càncer, i en els últims quinzeanys per a l’ESAD, l’ESAD de Mallorca, que és l’equip desuport d’atenció domiciliària de la Gerència d’Atenció Primàriade Mallorca. N’he estat els últims set anys la coordinadora, iara des del gener no faig feina assistencial, no veig pacients,perquè se’m va demanar liderar l’estratègia de cures pal·liativesde les Illes Balears, i coordinar el programa balear de curespal·liatives.

En segon lloc el que els voldria explicar és, com a metge,quin és el procés habitual que porta un metge a fer unarecomanació terapèutica davant d’un símptoma. A diferència desegles enrere, on els tractaments es fonamentaven en la tradicióoral i/o escrita que hagués arribat, i en processos d’assaig errorno sistematitzats, avui en dia a la medicina occidental totpossible tractament per poder ser validat i recomanat cal quetingui evidència; és el que en diem la medicina basada enl’evidència. És un procés aquest dirigit a ajudar a la presa dedecisions dels que les prenem, donant importància a l’ús deproves científiques provinents d’investigacions correctamentconcebudes i correctament dutes a terme, el que en diem elmètode científic.

La medicina basada en l’evidència exigeix que només fetsfermament establerts, que serien els que provenen demetaanàlisis, revisions sistemàtiques, assajos clínics controlatsi aleatoritzats, puguin originar recomanacions mèdiques. Lapresa de decisions en clínica, per tant, requereix de laintegració de l’experiència clínica pròpia del metge, agafant lesmillors dades objectives, o sigui l’evidència clínica disponible,i tenint sempre en compte els valors i les preferències delspacients, que és el que es coneix com la tríada de la medicinabasada en l’evidència. L’objectiu principal, per tant, de lamedicina basada en l’evidència és que l’activitat mèdicaquotidiana es fonamenti en dades científiques i no ensuposicions o creences. Aquesta metodologia, per tant, restaimportància a la intuïció i a l’experiència clínica nosistematitzada, i a la justificació fisicopatològica com aevidència suficient per a la presa de decisions, i en canviemfatitza l’examinació de l’evidència obtinguda a través de lainvestigació clínica. Què vull dir amb això? Que quan existeixuna ferma evidència sobre un tractament és quan es potplantejar a les diferents societats científiques incloure aquest

SALUT / Núm. 41 / 5 d'abril de 2017 513

tractament dins el que en diem guies de pràctica clínica, que éson els sanitaris, els metges ens basem per fer una recomanacióterapèutica.

Aquí parlem ara de cànnabis i cannabinoides, que serienaquests els components actius derivats del cànnabis. En elnostre entorn tenim comercialitzat el Sativex, que és unacombinació de dos cannabinoides, el cannabidiol i eldronabinol; el tenim autoritzat com a tractament de segona líniaper l’espasticitat en esclerosi múltiple. A altres països, no aquí,tenen comercialitzat un altre cannabinoide natural, que seria lanabilona, i el dronabinol sol, no combinat, com aquí. Aquestsdos a altres països els tenen aprovats per als vòmits secundarisa quimioteràpia, per a la caquèxia en SIDA i per al dolorneuropàtic.

El cànnabis sativa, que és una varietat del cànem, cultivatper les seves propietats mèdiques i psicoactives, o sigui, el queen diem la marihuana, seria la mescla de les parts d’aquestaplanta, el cànnabis sativa, que quan l’hem dessecat es mesclai... però clar, aquesta mescla té un contingut variable encannabinoides i aquest contingut de derivats del cànnabis depènd’on hagi estat cultivada i de les condicions del cultiu, per tant,vull dir, no és un fàrmac. El cànnabis aquí es consumeix... espot consumir fumat, en solucions olioses, en infusions, en altresformats culinaris diversos, però aquí ja no podem dir niassegurar ni la procedència ni les dosis que hi ha en cadascund’aquests components.

Per cercar l’evidència existent respecte de l’ús del cànnabiscom a ús terapèutica m’he basat en una revisió feta fa dosmesos, el mes de gener. Una revisió és un estudi de tots elsestudis que hi ha publicats sobre ús terapèutic del cànnabis,d’acord?, llavors es miren aquests estudis i se’n treu unaconclusió, no és un estudi en concret, sinó que és una visió detots els estudis que s’han fet. Aquest és prou recent, és nord-americà, és de fa dos mesos, del mes de gener, d’acord? A mésa més, també he revisat el que en diu el Palliative CareFormulary que per a mi... la darrera edició, que és el que johabitualment com a metge de cures pal·liatives, el meu manualde capçalera, diguem-ho així, tractat de capçalera quant afàrmacs.

L’evidència trobada en la revisió, en aquesta revisió que elsdic d’articles, conclou respecte a efectes terapèutics delcànnabis i cannabinoides que hi ha una forta evidència, unaevidència concloent substancial o sigui basada en estudissistemàtics aleatoritzats ben fets, que és efectiu per altractament del dolor crònic a adults, això el cànnabis, i elsderivats serien efectius per als vòmits, per a quimioteràpia, perl’espasticitat a esclerosi múltiple.

Llavors trobem que hi ha una moderada evidència en el casdels cannabinoides orals que dóna bons resultats millorant elson de curta durada en la síndrome de l’apnea obstructiva delson.

Ens diu també aquesta revisió que es troba que hi ha unalimitada o fluixa evidència en la millora de la gana i la pèrduade pes associat a la SIDA, això tant al cànnabis com alsderivats. També sembla que millora certs símptomes de lasíndrome de Tourette que és una síndrome neuropsiquiàtrica

hereditària que té múltiples tics tan motors com en l’expressióoral.

Sembla que també millora l’ansietat social, quan un ha deparlar en públic, i han trobat que hi ha una fluixa evidènciatambé millorant símptomes de la síndrome d’estrèsposttraumàtic.

En canvi, hi ha molts altres símptomes pels quals s’advocatque el cànnabis podia ser efectiu i diuen que hi ha unainsuficient evidència per donar conclusions respecte d’aquestsaltres símptomes plantejats com puguin ser el càncer, enconcret, la caquèxia, la pèrdua de pes i gana respecte del càncero de l’anorèxia nerviosa, epilèpsia, símptomes de la síndromede còlon irritable, símptomes de l’esclerosi lateral amiotròficao altres símptomes que s’han plantejat.

Aquesta és l’evidència trobada en aquesta revisió d’articles,d’acord?, respecte on aquestes substancies són efectives com aús terapèutic, però no ho compara amb els efectes secundaris allarg o curt termini que puguin donar, només és on han vist querealment pot tenir efecte.

Al Palliative Care Formulary, que és el llibre que us hereferenciat abans, només dóna com a ús autoritzat l’espasticitatrefractària a esclerosi múltiple i sempre com a tractament desegona línia i com a antiemètic, o sigui, per als vòmitssecundaris a la quimioteràpia; dóna altres usos, però diu que noés efectiu en altres coses, però no està autoritzat per a això.

En canvi en el manual sí que insisteix molt als efectessecundaris freqüents que presenta relacionats amb... i vanrelacionats amb la dosi que s’aplica. Aquests poden ser atàxia,mareig, visió borrosa, bocase..., boca seca perdó, hipotensió,sudoració, disfòria, pensaments anormals, despersonalització,al·lucinacions o psicosi, així com també efectes addictius, enssom tots conscients, i els efectes secundaris a llarg termini compugui ser el risc augmentat de presentar esquizofrènia.

Com els he explicat inicialment durant els darrers quinzeanys he atès pacients amb una malaltia avançada al seu domicilien un context de final de vida. Els vull deixar clar el meucontext perquè l’objectiu principal en aquests pacients ésmillorar-los la qualitat de vida durant el temps que els queda iintentar que el seu procés final de vida sigui el més dignepossible d’acord amb les seves prioritats, creences i desitjos.

En diversos casos, els he de dir que no molts, potser enaquests setze anys han estat menys de deu, he tingut pacientsque m’han comentat que prenien cànnabis en diferents formats,fumat, solucions olioses, en infusions, galetes, que ara recordi,potser n’he tingut altres, però no m’han comentat que enprenien. Als que em demanaven el meu parer, abans decontestar, els demanava com els anava, si els millorava elsímptoma pel qual se’l prenien, si els provocava efectessecundaris i com el toleraven.

Sempre he intentat empatitzar amb la seva situació, donantsuport a la seva decisió si els efectes secundaris no eren pitjorsque els beneficis, mai no he estat fiscalitzadora en les sevesactituds individuals si aquestes no comprometien ningú més.


Ara, no he recomanat mai tampoc, d’entrada, el seu ús,perquè la farmàcia que tenim al nostre abast en aquestsmoments és molt extensa i amb fàrmacs que són molt bentolerats i amb menys efectes secundaris segurament que els queens pugui donar el cànnabis.

Si com a metge qui tingués al davant em demanés el meuparer i fos una persona que no estigués en una situació final devida, però que tingués dolor o vòmits o ansietat o insomni ocaquèxia, que són símptomes sobre els quals hem vist que té unefecte el cànnabis, segurament la meva resposta no seria tanempàtica ni condescendent, tot i que evidentment la decisióúltima del que un es pren és del pacient, els meus consellsanirien més encaminats a insistir-li més en les possiblesconseqüències nocives i els efectes secundaris que li podrienprovocar. Això no vol dir que no tingués en compte la triaaquella que els he explicat abans, eh?

Quan se’m va demanar preparar aquesta ponència hem vaigposar en contacte amb altres companys metges de l’àmbit de lescures pal·liatives tant de domicili com de diferents hospitals.En els companys de domicili l’experiència era molt semblant ala meva i en els d’hospital era prou menor. Vull entendre que,és clar, ells actuen en l’àmbit hospitalari, idò, els pacients quepotser a casa seva es prenien, utilitzaven cànnabis quan estaveningressats no en feien servir i l’experiència era menor i de fetla única companya que l’havia utilitzat, hospitalària, em deiaque havia estat un cas d’esclerosi múltiple i com a tractamentde segona línia, el que vos he dit abans, no?

Com a conclusions, les meves conclusions respecte delcànnabis són que no hem de dubtar en cap cas que aquestasubstància té efectes beneficiosos sobre alguns símptomes, peròque també té molts efectes secundaris a curt i llarg termini queens han de frenar potser a dir-ho, a fer una recomanació. S’havist en estudis i es coneix des de fa molts de segles, peròactualment hi ha molts de fàrmacs, hem de recordar que hi hamolts de fàrmacs als quals l’evidència i la pràctica dóna suporttambé que van bé i amb pocs o menys efectes secundarissegons la literatura.

Crec realment que caldrien més estudis sistematitzats perdefinir les dosis i la posologia concretes recomanades permillorar certs símptomes amb el menor nombre d’efectessecundaris possibles i que així es poguessin incloure si fos elcas dins guies de pràctica clínica.

En aquests moments, com a metge, penso que el cànnabisno és un tractament a recomanar de primera línia, i ensituacions finals de vida tampoc no és tractament a recomanard’entrada, però sí aquella persona l’està prenent i li... i té lasensació que li millora un poc el símptoma i secundàriament laseva percepció de qualitat de vida, jo diria que endavant perquèés el que els pal·liativistes ens obstinem a intentar millorar.

Moltes gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sra. Mercè Llagostera per la seva exposició.Doncs passam al torn d’intervenció dels grups parlamentaris,

per tal de formular les preguntes o observacions corresponents.Pel Grup Parlamentari Popular té la paraula el Sr. Vicent Serra.

EL SR. SERRA I FERRER:

Gràcies, Sr. President. En primer lloc, doncs agrair lapresència de la doctora Llagostera...

EL SR. PRESIDENT:

Intervenció de cinc minuts, una intervenció de cinc minuts.


Sí, volia dir que seria molt breu, perquè crec que allò queinteressa de tot això és intentar fer una sèrie de preguntesenfocades cap al que nosaltres pretenem esbrinar aquí.

Crec que ha quedat molt clar, jo també crec que ha quedatmolt clar el plantejament des del punt de vista d’ús terapèutic,estic completament d’acord, si hi ha una evidència científic ésel que s’ha d’aplicar i si no hi ha evidència científica hem defer un plantejament diferent respecte d’aquest punt.

Jo voldria preguntar una sèrie de coses puntuals. Sabem quedins la planta hi ha diferents components, n’hi ha quasi 500,n’hi ha 70 que tenen una estructura de cannabinoides. Llavorsla pregunta, ha estat contestada, però m’agradaria que esratifiqués un poc, si els components que cerquen l’efecteterapèutic són els mateixos que els que cerquen per exempleuna persona sense cap patologia que consumeix cànnabis. Sil’efecte cercat per a l’ús terapèutic és el mateix que el cercatper un consumidor; és a dir, ho diré d’una altra manera, i crecque ha quedat molt clar també, però li vull fer, si quan se cercal’efecte terapèutic dels derivats del cànnabis, els cannabinoidesderivats del cànem, derivats de la planta, s’intenta minimitzarl’efecte psicoatiu per a l’ús terapèutic, de fet amb aquestaplanta, amb aquest producte comercial que han comentat, elsativex, sé que té dos cannabinoides, un és el cannabidol i queprecisament un dels seus problemes és l’efecte psicoatiu queprodueix aquest producte, perquè està combinat amb una queno produeix, però un sí que té efectes psicoatius, que és el ques’utilitza per al consum habitual de cànnabis, que és el delta 4tetrahydrocannabinol.

L’altra pregunta que voldria fer és si es pot considerar, os’ha considerat d’alguna manera, també s’ha dit aquí, si elconsum a clubs es pot considerar com a terapèutic senseindicació mèdica. És a dir, hi ha indicacions mèdiques perrecórrer als clubs de cànnabis? Ha estat contestada, peròm’agradaria que es detallés un poc més.

I llavors veure quins usos terapèutics vinculats alscannabinoides que tenen menors efectes psicoatius, és a dirquines possibilitats hi ha i quines dificultats de prescripcióexisteixen, dificultats de prescripció en aquest momentd’aquests productes cannabinoides que tenen menys efectespsicoactius, que serien els que es poden utilitzar per a lespatologies que s’han comentat. I quines indicacions hi hauriaper a aquells cannabinoides que tenen més efectes psicoatius,si és que n’hi ha alguna.


Més o menys ho podríem deduir dels plantejaments i de lesconclusions que s’han dit, però sí que m’interessa per mor que,vinculat a aquesta compareixença i vinculat a aquesta comissió,a aquesta ponència, existeix el tema de la regulació dels clubsde cànnabis i moltes vegades s’ha plantejat, junt aquest ústerapèutic com el consum, o la regulació del consum en l’ús delcànnabis, i a mi m’agradaria separar un poc el plantejament quehi ha respecte aquest tema. No voldria que pel fet que estiguemtots d’acord amb què l’ús terapèutic és absolutament..., ningúno dirà que no a un ús terapèutic ben demostrat, amb lamedicina basada en l’evidència, el mètode científic, s’aprofitàsaixò per obrir la porta un poc a una regulació, que no neg quel’hem d’estudiar, però que crec que utilitza camins diferents.

Per tant, doctora Llagostera gràcies per la seva assistènciai gràcies per contestar les preguntes.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Serra. Li demanaria a vostè si s’estima méscontestar globalment totes les preguntes o d’un en un?


Si no els sap greu d’un en un perquè ja em costa amb lesquatre que m’ha fet.

Primer, jo crec que és molt diferent l’ús que li dóna unapersona..., però no amb el cànnabis, amb qualsevol... quan ettrobes un pacient que de vegades, no només amb el cànnabis,sinó amb un mòrfic, un opi, tenc dubtes de..., no se’l volenprendre perquè a veure si seré un drogoaddicte per prendreaixò. Vull dir, jo sempre els he explicat que la diferènciaprincipal és l’objectiu que cerques en donar o en prendreaquella cosa, sigui en aquest cas que parlem del cànnabis, o enaltres casos un mòrfic. No es pren en el cas dels pacients, espren allò per alleugerir un dolor, un mareig, uns vòmits, no perpassar-ho bé, ni per estar col·locat, diguem-ho així. Tot i queés veritat que secundàriament pot donar aquests efectes.

També he de dir i no ho he comentat, que la majoria delspacients, parlem d’una majoria de pocs pacients com els he dit,menys de 10, i que ara recordi així que em venguin a lamemòria, serien 4 o 5, quasi tots aquests havien tingutantecedents d’abusos de consum d’altres fàrmacs, d’altressubstàncies. Què vull dir amb això? De cara al dolor, perexemple, una persona que té antecedents de consum d’altresfàrmacs, doncs sempre aquell dolor que té sol ser el queanomenem prodifícil, de més difícil control. No tots, i voldriadeixar constància que primer, en la primera pregunta que ha fetrespecte de la diferència és l’objectiu, l’objectiu és en unalleugerir un símptoma i en l’altra passar una bona estona, si hoconsideren passar una bona estona així.

Respecte el tema dels clubs, de la vinculació. A veure, jocrec que un club de cànnabis no és una empresa farmacèutica,no és qui com per... he intentat explicar-los que els efectessecundaris són molt dosi-dependents, la literatura està cansadade repetir-ho; si tu... tinc poca per no dir nul·la experiència aanar a un club de cànnabis i no sé com ho demanes a un club decànnabis, quina dosi demanes, quina quantitat, ni tampoc quanet fas una infusió, quan et fas unes galetes, una truita, o un oli,

la quantitat, jo no nego que és una substància que té efectes, ésel que els he exposat, sobre aquestes coses, però clar un sativexpuc saber quina quantitat d’aquest medicament porta i llavorsde manera individual a un li farà més efecte que a un altre, comun paracetamol a mi em pot anar bé i a una altra persona el potmatar perquè és hipersensible a això. Però clar, a mi el fetd’anar a un lloc que no sé si aquella planta, o aquelles herbesque em donaran, quina quantitat, no m’ofereix moltes garanties.Per tant, la meva opinió és que no sé si els clubs de cànnabissón els indicats per donar. Però això no sóc jo que ho hed’arreglar.

I l’última... ja no me’n recordo què m’ha formulat. No sé siamb allò que he dit li he contestat tot el que m’havia demanat.


Únicament el que quedaria seria si s’intenta amb l’ústerapèutic dels productes derivats del cànnabis el factorpsicogen sigui el mínim impossible, el component psicoactiusigui el mínim possible. Els efectes psicoactius siguin el menorpossible.


Com els deia, crec que es necessiten estudis per saber lesdosis i és precisament per això, perquè el que es busca és quel’efecte psicoactiu sigui el menor possible. Com en totmedicament, intentes cercar només l’efecte terapèutic sobre elsímptoma en concret, entenent els signes psicoactius en aquestcas com efectes secundaris.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sra. Llagostera. Pel Grup Parlamentari Socialistaté la paraula el Sr. Diputat Vicenç Thomàs.

EL SR. THOMÀS I MULET:

Bona tarda a tothom. Primer, moltes gràcies, doctoraLlagostera, per ser aquí i haver vengut a fer aquestacompareixença.

Vostè ens trasllada els seus coneixements respecte d’unpossible ús terapèutic del cànnabis, que dir cànnabis és dirmoltes coses, no sabem en concret moltes vegades de quèparlam, amb una experiència professional i amb una formacióen un tipus de persones que tenen unes malalties determinades,moltes d’elles cròniques i la gran majoria que són malalties queacaben amb la mort de les persones. Jo ara faré determinatscomentaris, qualcun formulat amb preguntes, perquè crec que,com que aquí vendran moltes persones d’extraccions diferents,el que per a mi és important de la seva compareixença és quedeterminades coses de l’ús terapèutic del cànnabis quedinclares. Potser faig preguntes que vostè ja ho ha dit, però està feta consciència, per dir-ho de qualque manera.

Evidentment tothom sap que jo també som metge deprofessió, i per tant no me’n puc abstreure; la tríada de quèvostè parlava jo la tenc perfectament interioritzada. Dels meusconeixement i de la seva exposició queda clar que el cànnabiso els cannabinoides no curen cap malaltia, el que sí pot ser és


que millorin determinats símptomes en determinats períodes detemps. Crec que són dos conceptes que han de quedar clars. Pertant vostè ja ens ha dit quina era la seva experiènciaprofessional respecte de l’ús d’aquestes substàncies, però jo arali diria: vostè considera que el tractament amb cànnabis ocannabinoides és un tractament d’elecció per a qualquemalaltia?, o... -no, jo faig la pregunta i després vostè contesta-o, per exemple, crec que ho ha dit, però si determinatscannabinoides avui en dia podrien ser tractaments de segona otercera elecció per a determinats símptomes com són nàuseesi vòmits, o l’espasticitat de l’esclerosi múltiple.

Després m’agradaria que vostè parlàs d’una cosa de la qualno s’ha parlat, i crec que a vegades confonem plànols. Ambl’evidència que vostè diu, i ha posat una referènciabibliogràfica, es parla bàsicament d’assajos clínics fets ambcannabinoides que estan comercialitzats, és a dir, han passat totun cribratge d’assajos clínics, han demostrat evidència, tenenunes indicacions, una dosificació, una bioadministració, etc.,etc. Però després un té la sensació que es parla de productesderivats del cànnabis, en forma de resines, olis, etc., etc., quesurten de la planta, no d’un producte químic sinó de la plantanatural, i que sobre això ja no hi ha tanta evidència però que ésel que a altres països denominen el cànnabis medicinal, vull dirque surten una mica de l’estructura clàssica de..., podem parlarde l’Agència Espanyola del Medicament o la FDA nord-americana, però és el tema aquest del cànnabis medicinal, quesurt, perquè està aprovat a 23 estats d’Estats Units, però esparla de coses que són diferents. D’això faig una pregunta, i éssi s’hauria de fer qualque tipus de regulació específica d’accésa tractaments que tenen a veure amb el cànnabis, evidentmentamb prescripció mèdica, amb indicacions, i demanar-ne unacerta evidència, o si això... no ho regulam enlloc; perquè, clar,quan un va a mirar el que demanen a un medicament se suposaque en medicina hem de demanar... -estam parlant d’ústerapèutic- hauríem de demanar una mica... Jo no sé si vostè téopinió o no.

I després li faré dues preguntes perquè són a l’objectiu dela ponència, i com a professional i que a més fa feina en elServei de Salut de les Illes Balears m’interessaria formular-les-hi. Si Espanya regulàs l’ús terapèutic del cànnabis, vostè pensaque els professionals sanitaris haurien de tenir una formacióespecífica en aquestes substàncies?, o seria una formació ques’hauria d’afegir a les formacions reglades o no reglades que jareben els professionals sanitaris dins l’àmbit de la farmacologiao de la farmacologia clínica?

EL SR. PRESIDENT:

Sr. Thomàs, vagi acabant la intervenció.


Ja acab. I una segona és, si fos acceptat aquest ús terapèutic,si s’hauria de contemplar de qualque manera específica dins elServei de Salut, és a dir, hi hauria d’haver un lloc on es fes laprescripció específica o seria un recurs terapèutic més quetendrien els diferents professionals?

Moltes gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Thomàs. Té la paraula la Sra. Llagostera.


La primera era... era si ho considero d’elecció per a algunamalaltia. En base al que els he dit i he exposat a les conclusionscrec que, de primera elecció, no ho és a cap malaltia; és en basea l’evidència provada de segona elecció en casos d’espasticitatper esclerosi múltiple, i sembla que en base també a la fortaevidència que s’ha trobat en cas de vòmits secundaris aquimioteràpia, tot i que aquí no ho tinguem regulat per a això.

En el tema de les resines i el cànnabis medicinal, a veure...,si s’ha d’utilitzar, no és que en tingui una... No sabia,desconeixia, també li ho he dir, que quan es parlava decànnabis parlàvem de succedanis, resines o... Crec, la mevaopinió és que si a qualsevol d’aquestes coses si realment livolem donar des de l’administració un ús medicinal ha depassar per una regulació, siguin resines, siguin fàrmacs; hi haels fàrmacs, com molt bé ha dit, que els fem passar per tant deprocés estricte per ser aprovats, una resina, una cosa que no ésconcepte fàrmac, encara més.

Si crec que si es regulés els professionals haurien de teniruna formació específica, crec que els hauríem d’incloure dinsla formació específica que estem fent; vull dir que ja hi ha unaformació. De fet no ho he comentat, però el nivell al quals’equipara el cànnabis és un nivell, com a fàrmac, de lacodeïna; la codeïna és un medicament que estaria en un segonescaló analgèsic, no arriba ni al tercer escaló analgèsic, queserien la morfina, els fentanils..., els més forts, que en diríem,tenim els fluixos, els mitjos i els forts. Llavors, segons laliteratura, s’equipara a un segon escaló. Llavors hi hamedicacions que són més fortes, que evidentment durant lacarrera de medicina ens en fan formació, però crec que quan elshas d’utilitzar en la vida diària com a metge treballaràs moltmillor si tens una formació específica. En el meu cas, en elsprogrames de formació de cures pal·liatives si en alguna cosaes fa molt d’èmfasi és en el maneig de fàrmacs de moltes coses,però del dolor i dels símptomes que estan relacionats amb aixòsón dels que més èmfasi es fa.

Que si fos acceptat caldria contemplar-se de maneraespecífica... Una regulació específica per a ells... crec quetenim una bona regulació per a altres fàrmacs, crec que hauríemd’anar... No ho sé, potser no he entès bé la pregunta. Hauriend’anar igual de regulats i estrictament regulats que els altres, almeu parer, per evitar-ne un ús inadequat, sobretot, o enprocessos en els quals no serien els indicats.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sra. Llagostera. Pel Grup Parlamentari Podem IllesBalears té la paraula el Sr. Carlos Saura.

EL SR. SAURA I LEÓN:

Moltes gràcies, Sr. President. Primer de tot volem agrair-lila seva presència en aquesta comissió. Crec que aquest és untema que no només s’aborda en aquesta comunitat autònoma,


sinó que s’està parlant ja al Congrés dels Diputats, a diferentscomunitats autònomes, i hi ha hagut una evolució en aquestsentit cap a la consideració que té la societat cap al cànnabis.

Jo li faré unes quantes preguntes. Entenc que vostè veumillor l’ús del cànnabis, malgrat no sigui de primera elecció, encures pal·liatives, m’ha donat a entendre això, si no és aixím’agradaria que m’ho aclarís.

També si sap vostè si el cànnabis és beneficiós per alParkinson i en quin sentit millora o anul·la els símptomes quees puguin produir en tractaments de càncer.

També voldria saber si considera que hi ha més efectesperniciosos cap a l’usuari que beneficiosos en els tractamentsterapèutics o els possibles tractaments terapèutics de cànnabis.

M’agradaria saber també si en aquest sentit en una síndromede Tourette, per exemple, serien més beneficiosos els efectesque perjudicials per a la persona que és usuària en aquest sentit.

També m’agradaria saber si els altres medicaments ques’utilitzen en cures pal·liatives no tenen també efectessecundaris seriosos cap a la salut, però que essent pacients decures pal·liatives pot ser no sigui el mateix que un usuari quepugui rebre altres tipus de tractaments i que la seva vida novagi a la fi tan ràpida com en un altre.

I la darrera pregunta seria si es poden aïllar o si sap vostè sies poden aïllar els components més nocius del cànnabis per tald’evitar els efectes perniciosos o perjudicials per a la salut.

Moltes gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Saura. Té la paraula la Sra. Llagostera.


Pot ser no m’he explicat cent per cent bé. No volia dir queen pal·liatius valgui tot i que en pal·liatius pel fet que són alfinal de la vida els donem. No. Anava més amb la tolerància,amb la condescendència envers el pacient. No, si és igual... jahe dit a les conclusions que no pensava que fons en cap cas deprimera línia, de segona línia en esclerosi múltiple es plantejai el que indicava al final de vida és que no anava amb unpacient que estava en una situació molt difícil i única de la sevaexistència qüestionar, com qüestionaríem una altra persona queno fos aquesta la seva situació, prendre aquestes substàncies.

Quant a Parkinson, he llegit que era un dels símptomes ons’havia mirat, igual que en epilèpsia igual s’havien plantejatque si podia tenir efectes, però no consten, no record... recordhaver-ho llegit, pot ser després quan vengui el doctorCampoamor no sé si en la recerca bibliogràfica que ha fet hatrobat coses. Record que he llegit que s’havien investigat tambéen Parkinson, però no li sé dir ara de memòria que... si no surta les conclusions és que no devia haver-hi una evidència fermarespecte d’això.

Si té més efectes dolents que bons en certes síndromes,m’ha demanat? No entenc molt bé què vol dir amb això, si... osigui, jo crec que el bo és quan aconseguim alleugerir lapatologia, ara, segurament, com els he dit, és dosi depenentdels efectes secundaris. Llavors, si tu no tens allà on hascomprat allò no saps quina dosi t’estan donant, no saps la dosia aplicar, per tant, és molt difícil contestar si tendràs més... hiha una part individual a l’hora de la reacció davant d’un fàrmaco substància, no?, però a part és la de la dosi, intentava advocarque fos, tant si és el cànnabis com els cannabinoides, fossind’un procés molt més reglat perquè jo no puc com a metgerecomanar pren-te això o dos gotetes, si no en sé cent per centla concentració, no en sé... i no tenc una regulació que em diguique aquesta concentració... no sé si m’explico perquè m’ésdifícil també el... Però vaja que els efectes secundaris el serdosi depenent i no tenir clara la dosi que em donen quan vaiga un club de cànnabis o a una altra banda on en puguisaconseguir, per tant, segur que els efectes secundaris són pitjorsque els beneficis.

Si es poden aïllar els components? No som farmacòloga,però no sé si a nivell de laboratori es deu... m’imagín que esdeu poder fer, no ho sé. Li trasllat la pregunta al doctorCampoamor que ve després de mi. Però entenc que es deupoder fer, no?, com es fa amb altres fàrmacs i per això intentencompensar, com abans comentava el Sr. Vicenç Serra, intentenamb els fàrmacs compensar un que tengui més efectessecundaris psicoactius amb un que en tengui menys. Entenc,però no és el meu camp, em sap greu.

LA SRA. PRESIDENTA:

Gràcies, Sra. Llagostera.


Perdoni, s’ha quedat una pregunta sense contestar i és sialtres medicaments que s’utilitzen en cures pal·liatives no tenentambé efectes secundaris tan seriosos com els que pugui tenirel cànnabis.


No ho he fet a posta de no contestar, és que hi havia moltes.N’hi ha molts que poden tenir efectes secundaris, el que passaés que una morfina pot tenir molts efectes secundaris, unfentanyl també, el que passa que té informació quant a la dosia donar i a com incrementar-la i a com... diguem, hi ha unsprotocols escrits on et diuen com donar, en quinescircumstàncies no començaràs l’entrada amb un fàrmac delsmés potents, hauràs fet una escalada analgèsica, qui diu ambanalgèsics diu amb antiemètics. Sí, tots de fet si ens llegim elprospecte d’un paracetamol ens pot fer urticària només de llegirels efectes secundaris, però hi ha uns protocols molt clars decom donar-los i en quines dosis.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sra. Llagostera. Pel Grup Parlamentari MÉS perMallorca té la paraula el Sr. David Abril.



Sí. Bones tardes a tothom. Moltes gràcies per ser aquí, Sra.Llagostera, i agrair-li especialment en nom de tots els membresde la ponència d’estudi que hagi pogut ser aquí amb tan pocaantelació a l’hora d’haver-la avisada i sabent a més que had’agafar un avió.

Jo, com que ja els meus companys li han fet algunes de lespreguntes que li volia fer, només dues molt ràpides. Una,respecte dels efectes secundaris, si em podria assenyalar algunsdels més importants o dels que consideri més negatius, ja siguien base a l’evidència per la seva pròpia experiència o per laliteratura que també ha esmentat.

I una altra pregunta, perquè vostè també ha diferenciat molta l’hora de prendre decisions entre la seva experiència, sobretoten situacions al final de la vida, i en situacions, diguem, mésnormals, i, clar, jo volia saber, no com el Sr. Vicenç Thomàssinó com una persona fora de l’àmbit sanitari, en aquest tria quevostès manegen a l’hora de prendre decisions, és clar, si quanparlen dels valors i de les preferències es refereixen només alsfacultatius o també a les persones que s’atenen, i si tambécompten els valors i preferències. Sé que entram dinsdisquisicions ètiques, no?, però m’agradaria saber-ne la sevaopinió.

Gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Abril. Té la paraula, Sra. Llagostera.


Començaré per la segona perquè no em surti urticària. No,no, em sap greu, m’he explicat molt malament. En la triada lesopinions i les preferències són sempre del pacient, no és delmetge, el metge és un transmissor de... jo tenc unsconeixements, entre els meus coneixements, la mevaexperiència i el que vostè com a pacient que tenc davant volque enfoquem la situació, doncs, donarem un tractament enconcret. No, no, les del metge sempre han d’estar a la motxilla.

Quant als efectes secundaris, els he dit, són... però bé, elsrepeteixo, els més freqüents que consten en la literatura sónmarejos, el mareig és l’efecte secundari amb diferència el mésfreqüent, però n’hi ha d’altres prou importants com l’atàxia ala visió..., -atàxia és no ser capaç de caminar correctament-,visió borrosa, boca seca, hipotensió, sudoració, disfòria,pensaments anormals, despersonalització. No parlam de què etsurtin unes ronxes a la pell o de què tinguis una mica de malpanxa, són crec jo prou... a més els descriuen com a freqüents.Dins els efectes secundaris si miren un prospecte n’hi ha derars, més freqüents i aquests es descriuen com a freqüents; opsicosis, entrar en psicosis. Ja no dic els efectes a llarg terminide què puguis una esquizofrènia. No sé tampoc si el llargtermini vol dir mig any, dos anys de consum o quin és el llargtermini. Però em semblen prou importants com per tenir-los encompte.

L’addicció és el que en pal·liatius passem a tenir com a...,no és un efecte tan important com un mòrfic, per exemple, noés tan important l’efecte addictiu que també es genera dins elcos la tolerància, com funciona el fàrmac. Per això els deia,aquest efecte addictiu en un pacient en situació final de vidapassa a ser més secundari. Però en canvi en una persona que nosigui aquesta la seva situació, s’hauria de tenir molt més encompte.

No sé si ha quedat contestada.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sra. Llagostera. Pel Grup Parlamentari El PiPROPOSTA PER LES ILLES BALEARS té la paraula la Sra.Maria Antònia Sureda.

LA SRA. SUREDA I MARTÍ:

Gràcies, President. Sra. Llagostera gràcies per ser aquí. Bé,els avantatges o els inconvenients de parlar el que fa cinc, ésque moltes de les preguntes ja les han fetes, i evidentment si asobre hi ha dos metges que en fan, que coneixen més el tema.

Jo bàsicament i ho faré a totes les compareixences, és venira escoltar els especialistes que són vostès i que saben del temaque tractam. Sí que m’agradaria saber la base científica delbenefici que té el cànnabis dins un pal·liatiu o dins un ústerapèutic evidentment. A l’exposició que ens ha fet, jo ambl’evidència veig que el cànnabis, com a evidències fortes n’hiha molt poques, així com moltes vegades s’atribueix unamillora molt positiva als usos del cànnabis en gent que pateixsegons quin tipus de malalties i segons aquesta evidènciasembla que no és tal. No obstant, sí que per ventura en segonaelecció, quan ja està combinat, sí que en pot tenir un ús.

A mi m’agradaria, ja li ho han demanat, perquè enl’exposició que ens ha fet, els efectes secundaris els haviapassat una mica per damunt, ara el Sr. Abril sí que li ho hademanat, i per tant, veig una mica més els efectes que té a llargtermini.

Bàsicament crec que em don per contestada amb lespreguntes que ha contestat als altres i amb l’exposició que hafet.

Gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sra. Sureda. No ha de menester la paraula, no ésvera? Passam al Grup Parlamentari MÉS per Menorca. Té laparaula la Sra. Patricia Font.

LA SRA. FONT I MARBÁN:

Gràcies, Sr. President. Benvinguda Sra. Llagostera, gràciesper les seves explicacions. Bé, una mica en la línia dels meuscompanys, jo també com que som de les darreres, no sé sitendré molta cosa a afegir.


Però bé, sí que m’interessa el tema dels efectes secundariscom ha dit el Sr. Abril. Clar hi ha el tema dels trastorns mentalsque poden desenvolupar en prendre marihuana, crec que tambédeu venir molt condicionat per una predisposició de la persona,deman, si hi està d’acord, si és així o com ho veu? Supòs quetambé es podria parlar, no sé si..., crec que vostè no ho hacomentat, si hi ha una mena de dependència o addicció com aefecte secundari, però clar, si parlem d’addiccions, a mi envénen al cap de seguida les benzodiazepinas, antidepressius,ansiolítics, jo, per desgràcia, tenc a prop gent que consumeix,receptada evidentment i Déu n’hi do! l’addicció que duen aldamunt.

M’agradaria saber si també té coneixement de si es fanassajos clínics, comparant el cànnabis amb altres analgèsics perveure..., per treure una mica d’informació per veure comfuncionen ambdós.

I em preocupa una cosa i és que evidentment hi ha moltagent en aquest país que consumeix cànnabis per qüestions demalalties, ja siguin dolors crònics, ja siguin el que hem dit,efectes del càncer, d’altres malalties, però perdem moltíssimainformació, crec que ja podria ser molt profitosa de tota aquestagent que en realitat s’amaga davant d’una situació d’il·legalitatde consum d’una droga, i crec que és una informació quepodria ser, evidentment a banda dels assajos clínics, unainformació molt important per acabar d’esbrinar una mica mésquin ús, o com es pot donar aquest ús terapèutic al cànnabis.Tot i entenent el que vostè ha remarcat en diferents ocasions,la importància de la composició de la dosi i de la viad’administració del cànnabis.

Gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sra. Font. Té la paraula Sra. Llagostera.


Començaré per la tercera. Parlar de persones individualsque els va bé, evidentment que sempre trobarem casos quefuncionen, per això ens plantegem la pregunta de si... el quehem de veure és si allò que a aquella persona li va bé és fruitd’una sèrie de casualitats o no, o és perquè realment funcionaamb allò. Llavors per això es fan els estudis. En aquests estudises marquen uns criteris molt estrictes tant d’entrada, com dedosis, com de tot, i sempre es plantegen en base a què a algú liha funcionat. Jo ahir mirava la tele, clar si tu mires la tele i ésun tema que està sortint i sortia una pacient a l’Intermedio queli anava estupendament bé. I clar, tu veus això i dius com potser que no es reguli? D’acord, enhorabona i estic contentíssimaque a aquesta senyora li hagi anat bé, però segurament...,primer si això ho féssim amb molta més gent, les vegades ques’ha intentat fer amb molta més gent, han sortit aquests resultatsque surten als estudis.

I després respecte del que vostè deia de què potser aquestespersones individuals que l’estan prenent d’amagat, o migamagat, els podrien fer servir per a estudis, com sé jo laquantitat que es prenen? D’on ve això que es prenen? Lacomposició que té. No pots..., per això els he explicat la part

teòrica inicial, perquè per poder realment treure’n unaevidència, necessites sistematitzar-ho molt concretament.Aquestes podem dir que a tantes persones els va bé, però potserresulta que jo em prenc una dosi així i estic amb al·lucinacionsi flipant dues hores i no em treu el dolor i en canvi a un altreamb una dosi així li va bé i no li provoca al·lucinacions. Peraixò són els estudis. Els estudis comparatius seria això de quèparlàvem.

I els efectes secundaris mentals segons les persones. Cadapersona és diferent, per tant, genèticament els efectessecundaris no sé si la literatura diu que tinguin més efectessecundaris mentals unes persones amb uns criteris en concretque unes altres, això ho desconec. Però vaja, segur..., no sé sisegueixen un patró, però que a unes els pot afectar més que aaltres, no sé si es pot preveure això, si anava per aquí lapregunta, no sé si es pot preveure davant d’un tipus de personaque estigui predisposada a tenir més efectes secundaris que unaltre ho desconec. Però vaja, les diferències individuals segurque d’alguna manera afecten, no sé com. No sé si això el doctorCampoamor els ho aclarirà.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sra. Llagostera. Pel Grup Parlamentari Mixt té laparaula la Sra. Diputada Montserrat Seijas.

LA SRA. SEIJAS I PATIÑO:

Gracias, Dra. Llagostera por estar hoy aquí y por darnosesta exposición. Y me han dejado sin preguntas los demásdiputados. Entonces no voy a hacer ninguna.

Gracias.


De res.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sra. Seijas. Doncs donam per acabat el debat,volem agrair la presència de la Sra. Mercè Llagostera i Pagès,i moltes gràcies.


De res. Ha estat tota una experiència.

EL SR. PRESIDENT:

Si no els sap greu, començarem novament, que després síque hi ha una altra comissió, a les sis.

Continuam la sessió amb la compareixença del Sr.Francisco Campoamor i Landín. Té la paraula el Sr. FranciscoCampoamor, farmacòleg clínic de l’Hospital Universitari deSon Espases, per tal de fer l’exposició oral durant un tempsmàxim de trenta minuts. Té la paraula.


EL SR. CAMPOAMOR I LANDÍN:

Hola, buenos días. En primer lugar, gracias por invitarme.Lo primero que os quería decir, vamos a ver, yo soyfarmacólogo clínico; eso quiere decir que soy de unaespecialidad médica que se dedica exclusivamente al estudio dela valoración de la... -ah, sí, sí- ... que se dedica a evaluar lacalidad de la evidencia tanto de eficacia como de seguridad delos medicamentos. Por lo tanto, voy a hablar exclusivamente deeso; yo no soy un especialista en drogadicción, lo que implicamuchísimas más cosas, y no voy a hablar de aspectospsicológicos de la drogadicción ni de aspectos reguladores delconsumo, ni por supuesto de mis opiniones personales de cuálpueda ser la libertad para consumir una sustancia como esta.

Empezaré por una serie de definiciones. Bueno, claro, veoque me estoy solapando a lo mejor con otros ponentes;entonces si hay algo que ya habéis visto me lo decís, pero, enfin... Si estamos hablando del cannabis estamos hablando delgénero de plantas del cannabis; sabéis que hay varias especies;dentro de ellas según la cepa concreta de la que estemoshablando podrías tener una concentraciones muy diversas delos principios activos, de los cuales..., vamos a ver, el cannabiscontiene unas 400 sustancias químicas distintas, de las cualesuna 70 se consideran, 60 y pico, 70, se considerancannabinoides. La más importante es el tetrahidrocannabinol,y cuando hablamos de la potencia de una planta concretaestamos hablando habitualmente de la concentración que llevade tetrahidrocannabinol. También otro muy importante es elcannabinodiol.

Estas sustancias actúan sobre unos receptores que se llamancannabinoides porque se descubrieron cuando se estabainvestigando cómo actuaba el cannabis, pero queevidentemente no sólo responden a cannabinoides que tiene elcannabis sino també a substancias endógenas presentes en elorganismo, y juegan un papel muy importante en la regulaciónde cantidad de procesos fisiológicos y en neurotransmisióncerebral y todo lo demás.

Entonces, dentro de los cannabinoides tendremosfitocannabinoides obtenidos de la planta; tendremosendocannabinoides, que son esas sustancias que están presentesen el organismo de forma endógena; y tendremoscannabinoides sintéticos, cada vez más, algunos de los cualesson análogos de los fitocannabinoides, por ejemplo hay variosanálogos del tetrahidrocannabinol comercializados, o bienempiezan a aparecer cannabinoides sintéticos que son de otrasfamilias terapéuticas, que eso no tiene nada que ver ahoramismo con la medicina, sino que está más bien en el mercadoirrumpiendo y que pueden dar problemas de seguridad. No voya hablar de ellos porque no tienen nada que ver con el aspectoterapéutico y no sé..., pero cada vez están llegando más anuestro (...).

Entonces toda la base teórica para utilizar el cannabis enterapéutica se ha basado en el estudio del sistemaendocannabinoide. Los dos principales receptorescannabinoides son el CB1, presente sobre todo en el sistemanervioso central, a nivel de muchas estructuras distintas, que,como veis ahí, implican distintos tipos de procesos del sistemanervioso central, tanto a nivel de cognición como de

elaboración de estímulos sensoriales, coordinación delmovimiento, apetito, memoria, adicción, control del vómito,dolor, emociones, todo lo demás, todo eso está ahí; y luegoestán los receptores CB2, que alguno hay en el cerebro perocasi todos están a nivel periférico en estructuras del sistemainmunitario del aparato digestivo, de los testículos y cosas porel estilo.

Entonces esta imagen parecería que está muy clara, pero ospongo aquí..., esto es sencillamente una gráfica que heencontrado de las dianas moleculares que se están evaluandoahora mismo sobre el uso de cannabis concretamente enepilepsia, y veis ahí que cada uno de los cannabinoidesdescritos influyen sobre... -lo que hay a la derecha sonreceptores- influye sobre muchos más receptores u otrasmoléculas que solamente los CB1 i CB2, que son loscannabinoides de los que estamos hablando. ¿A qué voy conesto? Con esto voy a que cada molécula cannabinoide tiene unperfil de acción diferente, con matices entre unas y otras, no sepuede extrapolar lo demostrado con una a lo demostrado conotra.

La marihuana contiene unos 70 cannabinoides distintos, conlo cual químicamente sería un poco como un efecto enescopeta: disparas contra muchas cosas a la vez; tu estáspensando que estás dando tal compuesto para actuar aquí, perotambién estás dando otros 69 compuestos por lo menos queestán actuando en sitios muy diversos. Entre ellos también hayinteracciones, hay una cosa que se llama el efecto séquito, quees que cuando tú das muchas substancias activas a la vez alfinal puede acabar apareciendo un efecto resultante que no esexactamente lo que te esperarías de la suma de cada parteindividual de cada molécula que has dado. Entonces por eso esmuy difícil -en este tema hay mucha variabilidad al hablar delcannabis- es muy difícil extrapolar datos de la marihuana plantaa los cannabinoides concretos, y de los cannabinoidesconcretos entre sí i a la marihuana planta, y por lo tanto paracualquier indicación de la que estemos hablando tendrá quehaber datos específicos de demostrarlo en clínica y noextrapolar posibles mecanismos de acción a la realidad.

Otro aspecto de la variabilidad de qué sustancia estamoshablando, la marihuana, como se ha dicho, es unaconcentración muy variable; bueno, esos límites que os pongoahí son un tanto teóricos de especies vegetales que hay, perosuele estar en el 3, el 7%, más o menos, a lo mejor lo que seencuentra en la calle. Luego ¿por qué vía se administra? Seadministra por vía inhalatoria, por vía oral, en cuyo caso laabsorción es mucho más lenta, lo que facilita lasobredosificación, porque hay quien empieza a comer y no notanada, y por lo tanto sigue comiendo y se puede acabarintoxicando, y si hay un efecto adverso es mucho másprolongado y puede ser más grave. ¿De qué dosis estamoshablando? ¿Con qué pautas estamos hablando de dar esamarihuana? Un cultivo regulado: en algunos países donde se haautorizado hay criaderos de marihuana que son capaces degarantizarte que este producto tiene 4% de tetrahidrocannabinoly no más, (...) por el estilo, no tiene nada que ver con laadquirida en la calle.

Después también la mayor parte de los datos deinvestigación no están obtenidos con marihuana, están


obtenidos con algunos de los cannabinoides que os digo acontinuación: el tetrahidrocannabinol, que es el principalresponsable de los efectos..., el principal pero no únicoresponsable de los efectos psicótropos de la marihuana; elcannabinodiol, que de hecho actúa más por otras vías que sobrelos propios receptores cannabinoides y que de hecho tiene unode estos efectos de interacción entre sustancias porque limita unpoco los efectos psicótropos del tetrahidrocannabinol, o sea, enpresencia de cannabinodiol la misma dosis detetrahidrocannabinol coloca menos que si no estuviese elcannabinodiol. Después una serie de análogos, de sintéticos detetrahidrocannabinol, como dronabinol o nabilona. Después elnabiximols es un spray nasal, un spray bucal, perdón, quecombina los dos principales cannabinoides, es el Sativex; nome gusta usar nombres comerciales, pero como sólo hay uno yes el único que está comercializado en nuestro medio, puesparece más claro usarlo. Y luego ahora se está hablando -todavía no está comercializado en ningún sitio del mundo- delEpidiolex; es una presentación oleosa de cannabinodiol que seestá utilizando en ensayos de epilepsia, epilepsia en niños, unaconcentración oleosa oral.

Entonces, bueno, habría que ver exactamente de quésustancia estamos hablando para cada una de las indicaciones,y estamos hablando en general... cuál es el motivo de todo esto,porque si se trata de hablar de legalizar el consumo de cannabiso se trata de permitir que un enfermo crónico busque un pocode..., no sé, solaz, en fumar algo de marihuana, yo ahí no tengomucho que decir como farmacólogo, pero a partir del momentoen que hablamos de uso terapéutico estamos entrando de llenoen medicina. Entonces para poder usar algo como medidaterapéutica, es decir, que un médico no solamente hable comociudadano a alguien -“ah, pues podrías hacer tal”- sino querecomiende usar un derivado del cannabis, tendremos queevaluar esas sustancias exactamente igual que se hace conninguna otra sustancia que se utiliza en medicina.

Ahí a veces se utiliza el argumento de que con marihuanahay poca investigación debido a cierta restricción. Eso en partees verdad, hay países donde ha habido problemas para hacerensayos clínicos con marihuana por temas legales deadquisición de la droga, pero eso no es tan verdad comoparece, porque en países como Canadá, como Israel y comoalgunos países europeos se ha investigado cuando se ha queridocon marihuana, y además el camino ahí no sería “bueno, comono nos dejan, hacemos como que no importa la evidencia”, elcamino ahí sería pedir que se fomente esa investigación.

Entonces, vamos a ver, si estamos hablando de medicina laevidencia en primer lugar debería haber una base teórica de porqué creemos que algo funciona; en segundo lugar hay toda unaserie de diseños de estudios distintos, desde casos, series decasos, os lo pongo ahí, estudios epidemiológicos,observacionales, que están muy bien, pero su utilidad esplantear hipótesis y explorar si merece la pena continuar o nocon una línea de investigación, pero su papel nunca puede serdemostrar. Por lo tanto, nunca son la solución definitiva, paraeso tenemos el ensayo clínico. Los ensayos clínicos de buenacalidad, es decir, controlados, comparados con algo, por lotanto aunque sea placebo. Lo que en el caso de la investigacióncon marihuana no deja de ser problemático porque si tú das unasustancia que tiene efectos psicótropos es difícil que el paciente

no se dé cuenta si está recibiendo la marihuana o estárecibiendo el placebo. Por eso se habla cada vez más que sedeberían hacer estudios con placebos activos, que no tienenactividad para esa enfermedad, pero que sí que colocan unpoco, ¿no?, pero bueno, eso en general no se ha hecho.

Estudios aleatorizados, es decir, al paciente le toca untratamiento u otro debido al azar y cegados también esos dos...aleatorizado y cegado para evitar sesgos en la interpretación delos resultados. Cegados quiere decir que ni el paciente ni elmédico saben qué está recibiendo ese sujeto en concreto. Eso,por supuesto, no es engañar al paciente, al paciente hay quedarle información. Yo también estoy en el CEI-IB, el Comitéde Ética en Investigación de Baleares, y evidentementegarantizamos que para investigar al paciente hay que decirle laverdad, pero bueno.

Entonces, una vez tiene esos ensayos clínicos todavía habráque hacer otro paso, y es determinar el papel en terapéutica quetienen los resultados de esos ensayos clínicos, buscar lo que sellama un grado de evidencia. Habrá que tener en cuenta lacantidad de ensayos clínicos que tienes, no es lo mismo teneruno que muchos; la calidad de cada uno de esos ensayosclínicos; cuál es la variable beneficio que has descrito, unavariable que puede tener un gran impacto en la calidad de vidadel paciente o un gran impacto en el pronóstico médico de laenfermedad o bien puede ser algo más secundario, i lamagnitud del impacto.

Con marihuana una cosa que ocurre es que la mayor partede los ensayos van a ser con placebo, hay poquísimascomparaciones con otras moléculas activas y en muchos de losestudios, como la marihuana, ha demostrado más eficacia,luego entraremos en eso, pero en fin, como ha demostrado máseficacia en variables un tanto subjetivas que en variables durasobjetivas muchas veces en esos estudios el efecto placebotambién ha sido muy grande. Bueno, me invento un ejemplo, alo mejor en un grupo ha mejorado el 60% de los que recibíanmarihuana y en el otro el 45% de los que recibían placebo. Tales la fuerza de la sugestión. Luego la diferencia en realidad hasido un 15%, no un 60% de... bueno, eso habría que entrar enello, pero en fin.

Vamos a ver, a mí cuando me encargaron hacer estarevisión, encima había poco tiempo, dije, “Dios mio, ¿qué voya hacer?”, y resulta que justo este año ha salido esa revisión dela National Academy of Science de Estados Unidos, país dondehay mucho interés ahora mismo por todo este tema, ya hay 28estados de la Unión que han legalizado el uso terapéutico delcannabis y creo que otros 8 o 9 y la ciudad de Washington quehan legalizado incluso el uso recreativo. Claro que el trasfondoque hay en Estados Unidos detrás de este tema es distinto alnuestro, allí, entre otras cosas, tienen un problema casicarcelario, porque verdaderamente tienen millones de gente enla cárcel muchas veces por delitos menores relacionados con eluso del cannabis, lo que en nuestro medio no es habitual porqueaquí no se penaliza a los consumidores en general en Europa,pero bueno.

Dentro de este documento, que es una revisión de 400páginas que está muy bien, he usado otras fuentes, pero me voya basar básicamente en ésta. Aquí describen unos niveles de


evidencia, por esto no hay un único sistema, hay varios, laOrganización GRADE, Cochrane y tal, cada uno tiene suforma, entonces, ellos hablan de cinco niveles que serian:eficacia concluyente, es decir, algo que no ofrece lugar a dudasy que permite afirmar qué cannabis sirve o no sirve; evidenciasustancial, que viene a ser lo mismo, por eso las consideraréprácticamente... hay dudas menores, en diferencias de matiz;evidencia moderada, que es cuando la balanza sí que cae haciaun lado, pero hay suficiente cantidad de dudas como para quesea difícil recomendar nada todavía; evidencia limitada, enestas dos últimas categorías está casi todo lo que se hainvestigado con cannabis, evidencia limitada es decir no pasasde indicios que pueden ser a favor o en contra, y evidenciainsuficiente, que la evidencia actual no permite afirmar enrealidad nada.

Entonces, si vamos al resultado de esta mega revisión quese acaba de hacer a día de hoy de la evidencia disponible, ¿quéentraría dentro de las dos primeras categorías?, es decir, ¿quéentraría dentro de aquello que se puede afirmar, se puedeconsiderar a la hora de incorporarlos en una guía clínica a díade hoy? Estos tres diagnósticos: nauseas y vómitos secundariosa quimioterapia, dolor crónico en adultos y espasticidad de laesclerosis múltiple.

Y, ¿con qué productos? Con los que os pongo ahí. Paranauseas y vómitos no hay datos válidos, hay algún ensayoclínico, pero muy antiguos, muy pequeños, muy difíciles deevaluar, casi todo es con formas orales de THC, o sea, detetrahidrocannabinol, como dronabinol y nabilona. Para dolorcrónico ahí sí que hay datos, ahora, mira, vamos a ir viendoesas cosas de una en una.

Nauseas y vómitos secundarios a quimioterapia se hainvestigado desde hace muchísimo, o sea, ese tema de nuevo notiene nada. El primer ensayo que he encontrado es del año 79,porque hay muchos más estudios, pero dentro de estos estudioslos que se pueden considerar ensayos clínicos y de calidadesmuy diversas los hay, de hecho en esta indicación han sido casitodos de los años 80. En esta indicación sí que muchas veceseran, o algunas veces, eran comparativos con antieméticos. Laverdad es que por la fecha en que se hicieron eran casi todoscomparativos con antieméticos antiguos que hoy en día enrealidad no son los que se usan. Pero con marihuana o enalguna de sus formas solamente había tres ensayos que, comoos digo, son muy pequeños y no permiten llegar a ningún lado.

La eficacia era similar a los antieméticos, pero últimamente,en el año 2000 y algo, se hizo una comparación con ondasetronen un ensayo clínico bien hecho y volvió a salir un resultadopositivo, o sea, fue igual que un ondasetron, no fue mejor. Dehecho, la experiencia que hay en los ensayos es que hay másefectos adversos con cannabinoides que con los antieméticosactuales.

Por lo tanto, no hay ningún motivo para elegir elcannabinoide como fármaco de primera línea en las náuseas yvómitos por la quimioterapia, pero sí que hay evidencia paradecir que pueden ser una opción de segunda línea a sumar altratamiento que está recibiendo cuando el paciente no respondaadecuadamente a aquello con lo que le estén tratando.

En dolor crónico hay una revisión muy grande de (...) de2015 hablando de muchos tipos de dolores, sobre todo elneuropático, pero también había algún otro, con todos losproductos que os pongo ahí. En general el efecto tiende a sermoderado, pero de hecho era superior al placebo. Ahí ospongo, Andrea en el 2015 hace un meta-análisis de cincoensayos con marihuana, marihuana casi toda vaporizada, perotambién en algún caso fumada directamente, los resultadosfueron claramente positivos, funcionó 3,2 veces mejor que elplacebo. El efecto parecía dosis dependiente, aunque esto estáabierto, depende de los ensayos, eso hay gente que lo confirmay gente que no. Así como en reacciones adversas la relacióncon la dosis está muy clara, en cuestión de evidencia nosiempre está tan clara, ¿no? Pero en general, en este grupo decinco ensayos la utilización de formas de marihuana con unapotencia de un 7%, o algo así, empezaba a ser claramentemejor que las que estuviesen por debajo de ese nivel.

No hay datos de eficacia comparativa con otros analgésicos,por lo tanto, ¿qué hacer?, o sea, habría que asociarlo a los otrosanalgésicos. Lo que sí hay un dato curioso, muy reciente deMichigan, uno de estos estados donde se ha autorizado el usoterapéutico de la marihuana, donde pacientes con dolor crónicograve que recibían cannabis terapéutico estaban empezando autilizar menos opiáceos. O sea, les iba lo suficientemente biencon eso que se podían permitir ahorrar mucha dosis de morfina,pero bueno. Ese dato está ahí.

En la esclerosis múltiple hay una revisión, en la que mebasaré básicamente, es del año 2014 de la AcademiaAmericana de Neurología, que coincide bastante con la revisiónmás amplia que estamos comentando, que en la esclerosismúltiple distingue cuadros dentro de la esclerosis, siempre sehabla de espasticidad, que es lo más evaluado con mucho, ydonde está demostrado como eficacia establecida el extractooral, un extracto oral que no es exactamente lo mismo quemarihuana ingerida, que es un extracto oral que habían hechocon tetrahidrocannabinol y cannabinol, es el que era losensayos de buena calidad y es lo que se puede demostrar queestá ahora mismo tiene unos resultados mejores.

También tiene unos resultados que apoyan la eficacia tantoel dronabinol como el Sativex, el spray oral que tenemoscomercializado para esto. Sin embargo, con marihuana fumadahay dos ensayos, los dos de muy mala calidad, uno que podríaaparentar un indicio de eficacia, pero otro negativo. Dada lacalidad de los dos de marihuana en la espasticidad no se puedeafirmar mucho. Sé que la gente la usa, pero la realidad es queen datos duros de investigación no está confirmado.

En otras indicaciones, en el dolor central sería una forma dedolor, igual que hemos hablado de..., pues también hay variascosas demostradas, también en este caso el extracto oral queutilizaron fue lo que mejor resultado les dio, también con lamarihuana fumada no fue suficiente. El tema de la disfunciónvesical que afecta muchos pacientes con esclerosis múltiple, elSativex, o sea el Nabiximols spray, sí que parece eficaz parareducir el número de veces que el paciente tiene que orinar; sinembargo en los extractos orales, aquí los ensayos sonnegativos, el ensayo mejor que hay es negativo yprobablemente no sea eficaz para eso y para el temblor de laesclerosis múltiple también hay ensayos y los cannabinoides en


general no han demostrado eficacia, más parece que nofuncionan cuando se comparan con otras cosas.

En cuanto ya al tercer nivel, evidencia modelada, es decir,que persisten dudas mayores de suficiente entidad como paraque sea difícil recomendar su uso, estaría los trastornos delsueño, pero cuidado, nunca se ha estudiado esto, aunque hayagente que lo use, nunca se ha estudiado esto en serio eninsomnio primario, o sea, estaríamos hablando de trastornos delsueño secundarios a otra patología, ¿no?, las que os pongo ahí,dolores, dentro de la esclerosis múltiple, ahí el spray deNabiximols, o sea el Sativex, ha demostrado un beneficiorespecto a placebo, no demasiado marcado, pero lo hademostrado, no hay ensayos comparativos frente a otroshipnóticos, no hay datos a largo plazo, eso es importante.

Con cannabis te encuentras muchas veces ensayos casi dedosis única, ¿no?, pues yo qué sé... en glaucoma, el cannabisdicen que baja la presión intraocular, entonces alguien se fumaun pitillo de marihuana, le miden la presión intraocular doshoras más tarde, ha bajado, ah!, maravilloso, bueno eso no esexactamente lo mismo que mantener controlada la presiónintraocular, pero bueno.

Lo que quiero decir, por ejemplo, el cannabis a dosis bajareduce la latencia del sueño y facilita que te duermas, a dosismuy alta y en usos muy crónicos puede incluso aumentarla ydificultar que te duermas, eso son datos observacionales. Por lotanto, estas cosas hay que demostrarlas y con los datos actualesno parece que haya motivos, además dan más efectos adversosque los nuevos hipnóticos, no que las benzodiazepinas másantiguas, y por lo tanto no hay ningún motivo para considerarlocomo una opción ante una respuesta... a hipnóticos habitualessería un caso un poco... extremo, o sea, no llega ahí el nivel deevidencia.

Evidencia más limitada todavía, que hay meramenteindicios, a favor hay una serie... los que os pongo allí, apetitoy pérdida de peso en SIDA, que mira que eso se estudió muchoen los años... al principio del SIDA, luego con los nuevostratamientos del SIDA la emaciación por el VHI ha ido muchoa menos y el tema se ha enfriado un poco.

En esclerosis múltiple lo que ocurre es que lo demostradose refiere casi siempre a síntomas subjetivos, el paciente llevamejor la espasticidad, cuando se trata de que el médico mire lacontracción de ese músculo no se ve tan claro, pero en esotampoco hay que centrarse demasiado porque... por supuesto esuna información útil, es una información que conviene tener encuenta, pero también la calidad de vida del paciente, pues enuna enfermedad crónica no... no... es una variableperfectamente válida por sí misma.

Hay datos todavía muy limitados a favor en el síndrome deTourette, esto es el cuadro con tics. En el estrés postraumáticose está evaluando mucho, hay experiencias por ejemplo, hayvarias experiencias muy grandes en soldados israelíes que lesdejan fumar marihuana después de una situación conflictiva yparece que encuentran algún beneficio, pero en realidad no hanllegado a... Se van a hacer, se están haciendo ensayos o seaque... como os digo estas evidencias evidentemente siemprepueden cambiar a medida que vayan saliendo estudios.

En el tema de ansiedad social, incluso en dosis altas demaría los consumidores crónicos de cannabis pueden tenerproblemas de fobia social, eso está bien descrito.

Datos en contra en la demencia, se había hablado mucho desi la utilidad para controlar los datos, los síntomasneuropsiquiátricos de algunos pacientes con distintas formas dedemencia.., aprovecho, cuando se ha hecho un ensayo clínicobueno ha salido total... además un ensayo clínico de alta calidadcon 50 pacientes de demencia no ha encontrado ningúnbeneficio sobre ninguna variable incluyendo calidad de vida, eltema del glaucoma, pero bueno...

Y luego hay... espera, esto..., ésta no és la última versiónque pasé, pero bueno, da igual... evidencia insuficiente, haytoda esta serie de..., preguntabas antes por el..., perdona,preguntaba antes por el Parkinson, hay una serie de patologíasdonde..., luego había traído una diapositiva concreta de cadapatología de éstas y podríamos hablar del Parkinson, es que silas paso todas no... no acabamos nunca, ¿no?

Pero entonces..., el càncer también se había mencionado,el..., hay dos aspectos: cuanto a seguridad que loscannabinoides están relacionados con la aparición de cáncer,por ejemplo, la marihuana fumada no se ha demostrado queaumente el riesgo de cáncer de pulmón, o sea, si lo aumentasesería por el componente de tabaco que se pueda usar, pero nopor la marihuana.

Tampoco se ha relacionado con ningún otro tipo detumores, salvo con... pero de una forma que todavía es muydifícil afirmarlo de manera tajante, con tumores de tiposeminoma de testículo. El testículo es uno de los tejidos dondeestán presentes receptores cannabinoides y todo lo demás yentonces eso... pero eso como sospecha, pero en cuanto atratamiento de cáncer hay estudios preclínicos sobre líneascelulares, muchos, y luego estudios que se hacen por ahí ymensajes en determinados medios, muchos, datos duros de la...o sea, una cosa es que el sistema no cannabinoide se pueda irperfilando como una diana terapéutica nueva para desarrollarmedidas antineoplásicas, y otra cosa es que haya ningún datoduro hoy en día para hablar de su utilización en el cáncer.Tampoco en la caquexia asociada al cáncer, a la anorexianerviosa, colón irritable y enfermedades del Crohn y la colitisulcerosa, cosas por el estilo, la epilepsia de..., la epilepsia, porahora, la evidencia es insuficiente, pero lo iba a mencionarprecisamente porque ahí están pasando cosas.

La espasticidad secundaria en lesión medular, ahí es queprácticamente no hay datos, hay poquísimos datos, la esclerosilateral amiotrófica, problemas como la corea de Hantington, elparkinson, distonia, otros problemas del movimiento,problemas psiquiatricos y la abstinencia, para lograrabstinencia en otras dependencias. En todo esto no hay ningúndato de peso en realidad.

¿Qué decía con epilepsia? En epilepsia ha habido muchaliteratura gris, series de casos, todo este tipo de cosas, seempezaron a hacer algunos estudios, pero eran estudios nicontrolados, estudios abiertos, estudios de calidad discutible,con niños en formas muy refractarias, muy difíciles de tratar deepilepsia, con una incidencia de crisis epilépticas


verdaderamente muy alta que les impide hacer una vida normaly con estas presentaciones nuevas de cannabinodiol parece quehabía algún dato que apuntaba a que aquí podía haber unbeneficio.

Si veis en el ensayo de abajo, el 74 niños tratados seismeses el porcentaje, las cifras son porcentajes, el porcentaje deniños que empeoran es del 7%, los que prácticamente no tienenrespuesta del 26%, pero si os vais al final en el 18% casidesaparecen las crisis, pero es que este estudio por su calidady todo eso era discutible.

Pero hay cuatro ensayos más grandes que se están haciendoque van a cambiar las cosas, como todavía no se han publicado,no los iba a mencionar porque no se pueden evaluar en serio,pero sin embargo os doy los datos preliminares que tienen. Yaos digo que esto es difícil de interpretar, con este productonuevo que es el Epidiolex que no está comercializado enningún lado, y parece que eficacia (...).

Si veis en el Dravet el porcentaje de reducción del númerode crisis con placebo o con este producto 39... 13-39 es tresveces mas, en Lenox-Gastaut 22-44 i en otro ensayo de 17 a 42,o sea tres veces más, dos veces más, dos veces y media más, esdecir, parece que podría cambiar aquí la cosa yafortunadamente dar con una medida terapéutica más.

Por cierto, en todos estos estudios los pacientes eran casitodos niños, había algún adulto, incluso gente de cincuentaaños, pero pocos; todos ellos seguían con su medicaciónhabitual; eran gente que estaban muy en una tercera línea, osea, estaban tomando tres y cuatro antiepilépticos a la vez yhabían fracasado con otros anteriores, en algún ensayo hastacon siete antes. O sea, no estamos hablando de nada quesustituya, estamos hablando de una medida muy de tercer nivelpara asociar a cuando no hay respuesta en casos de estos untanto drásticos, ¿no?, en este tipo de cuadros un niño puedetener fácilmente entre 30 y 40 crisis epilépticas a la semana,son situaciones un poco... especiales, pero en fin.

Entonces, hablando de conclusiones en cuanto a laevidencia, la mayoría de los datos proceden de estudios concannabinoides aislados y no con marihuana completa; conmarihuana completa ahí os pongo... en una revisión del 2015 deuna revista de botánica estudios con cannabis, estudios ensayosclínicos con cannabis, habían encontrado 140 sobre unos 8.000sujetos, luego eso hay que dividirlo entre tropecientos... bueno,numerosas indicaciones distintas en muchos ensayos muypequeños de calidades muy diversas y tal, pero con marihuanafumada había sólo 18 con una n total de 418, también muydivididos, con lo cual es difícil aunque os digo que en dolorcrónico sí que hay resultados positivos.

La dificultad que veo que ya estabais comentando en lasesión anterior de establecer dosis con la planta, si se trataría decultivarla de una forma más controlada, la calidad de laevidencia es insuficiente para recomendar ningún cannabinoideen la mayoría de las indicaciones de las que se habla, y ningunocomo primera línea, estaríamos hablando siempre de segundalínea en la mayoría de los casos como opción a asociar a otrasmedidas terapéuticas.

Siguiendo con las conclusiones, bueno, ya os había dicho lodel placebo. Escasez de datos comparativos, la mayoría son conplacebos. La magnitud del efecto en casi todos los casos tiendea ser modesta, tampoco...; evidentemente al paciente que le vabien le va bien, pero tampoco se ha visto..., mirad, esto que osacabo de contar de la epilepsia podría ser casi lo más llamativoque... Efecto mayor sobre variables subjetivas, eso ya lo hemencionado. Y una cosa importante: con tanta comparacióncon placebo, el placebo per se tiene un efecto tan grande, no sepuede descartar, hablando sobre todo de variables subjetivas,que en parte haya que diferenciar efectos de los cannabinoidessobre un cierto efecto inespecífico sobre bienestar, sería igualque a un paciente con un dolor crónico le das unabenzodiacepina, y por lo menos durante un rato a lo mejor sequeja menos, pero no es exactamente que la benzodiacepinatenga un efecto analgésico; eso no se puede descartar enmuchos estudios con cannabis.

Bueno, eso ya os lo he venido diciendo todo. Y para acabar,si nos queda tiempo, algo habría que decir de la seguridad delcannabis. Del consumo recreativo, aunque hay mucho, comoeso no se recoge de una forma muy reglada, la verdad es quedatos tiende a haber pocos, y la mayor parte de los datosproceden de gente que está ya seguida porque es undependiente y por lo tanto está en algún programa médico;efectos adversos frecuentes hay muchos, y la mayoría de ellosson de hecho de intensidad leve, son más frecuentes en genteque lo utiliza de forma ocasional que no en alguien que estáhabituado a tomarlo, pero los hay más graves, incluyendo lascaídas, que puede ser un problema si lo planteamos sobre todoen poblaciones de otras edades. Con la marihuana oral ya os hedicho que según la vía puede haber una cinética distinta, perobueno, en el embarazo el tema de que hay mayor incidencia defetos con peso bajo al nacer; y un tema que tampoco se puedeafirmar ni meter demasiado miedo, porque la evidencia no estáclara, pero desde luego como riesgo existe y está descrito, quees que en los fetos, como el sistema endocannabinoide se estádesarrollando, si la madre está expuesta al cannabis parece serque el niño el día de mañana puede tener mayor propensión aser dependiente a substancias por una alteración del desarrollode todo el sistema cerebral de reward, que llaman los ingleses,de gratificación, todas las señales de ese tipo.

El tema de la maduración cerebral por eso es importante; elcerebro se sigue desarrollando hasta los 25 años y se ha vistoque, a parte de que los endocannabinoides, como expongo ahí,tienen efectos fisiológicos de duración breve, respondiendo aestímulos y tal, los exocannabinoides siempre irrumpen dentrode un proceso... actúan de una forma no fisiológica, no natural,tienen efectos más prolongados, entonces alteran el desarrollodel sistema endocannabinoide. Eso puede tener un impacto, porejemplo, a la hora del establecimiento de nuevas sinapsis entodas las vías nerviosas durante la adolescencia hasta los veintey pocos años. La exposición habitual al cannabis enadolescentes se ha asociado con cambios persistentes en elfuncionamiento de ese sistema, aunque la relevancia clínica deeso no siempre esté tan clara, aunque puede que haya, por lomenos como riesgo potencial, efectos cognitivos, afectivos,comportamiento y demás... Bueno, mayor riesgo de psicosiscuando hay un inicio precoz de la utilización de... Bueno, yo enesto no iba a entrar mucho...


La patología psiquiátrica habría que citarla. A parte de laposibilidad de reacciones esquizofreniformes agudas por un usode cannabis que son transitorias, existe el riesgo de desarrollode psicosis persistente que está muy..., esto no pasaría con unuso muy ocasional pero está muy relacionado con dos factores:con el nivel de dosis que se utilice y con el inicio precoz delconsumo de cannabis. Por eso, precaución con mandarmensajes a adolescentes, incluso estamos hablando hasta losveinte y pocos años. En los pacientes que son esquizofrénicoscuando ha habido un consumo de marihuana tienden a haberiniciado... que haya debutado la enfermedad algún año antesque la media de los pacientes esquizofrénicos. En el trastornobipolar está claro que incrementa la incidencia de episodiosmaniacos en la gente que tenga trastorno bipolar, no que elcannabis provoque trastorno bipolar, que no sería lo mismo.Dosis altas se han asociado con trastornos depresivos, yclaramente hay un aumento en la incidencia de ideaciónsuicida, incluso de intentos suicidas. Bueno, eso son aspectosa tener en cuenta.

Cannabis y conducción duplica el riesgo de accidentes detráfico, aunque es aditivo con el alcohol, aunque de hecho elimpacto es menor que el que tiene el propio alcohol, o sea, elcannabis equivale aproximadamente a una alcoholemia de 0,1ya directamente por haber consumido cannabis. De hecho enalgunas experiencias norteamericanas en la población que hadespenalizado el cannabis tienden a tener una cierta reducciónde accidentes de tráfico, probablemente porque dejan de tomartanto alcohol; o sea, eso también habrá que decirlo.

El tema de la dependencia. El 9% de los usuarios decannabis, se ha comprobado en muchísimas series y en muchaspoblaciones, aproximadamente el 9% acaban siendodependientes. El riesgo, como es decía, es mayor si se inicia enla adolescencia; el riesgo adictivo del cannabis es menor que eldel tabaco, menor que el del alcohol; en ese sentido de creardependencia el tabaco y el alcohol son de las cosas más durasque hay, ¿no?, y, bueno, menor que heroína y cocaína. Puedehaber un síndrome de retirada.

El tema de la tolerancia, esto es importante si vamos a hacerrecomendaciones, porque la exposición al cannabis modula ala baja todo el sistema endocannabinoide y hace que cada vezrequieras más dosis para obtener exactamente el mismobeneficio. Entonces eso habrá que tenerlo en cuenta a la horade hacer recomendaciones terapéuticas. Y además si losuspende y luego lo reinicia con la dosis que estaba tomando sehabrá normalizado y se puede intoxicar.

Y un tema importante, las interacciones medicamentosas, ycon esto yo creo que ya por fin acabo. Las interaccionesmedicamentosas. Aquí no estamos hablando de lo que hahabido habitualmente, que es el uso muchas veces en gentejoven ocasional del cannabis, estamos hablando de hacerrecomendación a subgrupos de población con patologías yprobablemente polimedicados. La verdad es que el cannabis semetaboliza en el hígado, altera las encimas del (...), es decir,tiene un potencial muy elevado de interactuar con otrassubstancias, pero hay muy poca información. Se sabe que tienealgún efecto con anticoagulantes, con antiretrovirales, conalgunos otros fármacos, pero la relevancia clínica no está...,habría que perfilar mucho mejor esto.

Bueno, yo creo que me he pasado de tiempo con creces;también hemos empezado un poco más tarde...

(Algunes rialles)

Y ya quedo en vuestras manos para la ejecución.

EL SR. PRESIDENT:

Gracias, Sr. Campoamor. Passam al torn d’intervenció delsgrups parlamentaris per tal de formular les preguntes iobservacions. Pel Grup Parlamentari Popular té la paraula el Sr.Diputat Vicent Serra.


Gràcies, Sr. President. Volem agrair la presència aquí delSr. Francisco Campoamor, la seva explicació tan profunda i tanintensa i agradable de sentir i escoltar.

Intentaré abreujar el que pugui la meva intervenció amb lafinalitat que la comissió de després no dugui retard, per tantpassaré a plantejaments molt clars i a preguntes molt concretes.

Està clar que parlam aquí d’un ús terapèutic, ús terapèuticpurament i exclusivament, que no té res a veure amb l’úsrecreatiu, crec que ha quedat molt clar i evident. Crec que ésevident que quan hi ha una substància que pot produir efectesmedicamentosos positius després d’un estudi i després d’unamedicina basada en l’evidència i el mètode científic, és evidentque no hi ha problemes per incorporar-la a l’arsenal terapèutic.Però dins aquesta comissió estudiarem moltes coses, diferentsvessants del consum de la marihuana, per això m’interessadiferenciar molt bé l’ús terapèutic de l’ús recreatiu, i per aixòli vull fer aqueixa sèrie de preguntes.

Primera. Sabem que hi ha diferents components a la planta,vostè ha dit que hi ha 70 cannabinoides del context de 500 quehi pot haver de la mateixa planta, i la primera pregunta seria siaquestes substàncies que produeixen l’efecte terapèutic és elmateix que cerca per exemple un consumidor de marihuana.Si... s’intenta minimitzar, quan es parla de l’ús terapèutic,l’efecte psicoactiu, en el cas de l’ús de la marihuana, és a dir,considera que l’efecte psicoactiu que ens pot subministrar eldelta-4-tetrahidrocannabinol, que és el component psicoatiumés potent, té cabuda dins l’arsenal terapèutic d’algunapatologia? Ha quedat contestat amb tots els arguments que hemvist.

La següent pregunta seria si es pot considerar el consum enels clubs de cànnabis com terapèutic, o que sigui susceptibled’indicació mèdica, ja sé que és una pregunta que jo com aprofessional la tenc molt contestada, però l’hi vull fer perquècrec que és important, com dic, separar aquests dos tipus d’usosdel cànnabis terapèutic i recreatiu. És a dir, sabem que en elsclubs de cànnabis no hi ha dosificació, per tant, és impossiblereceptar perquè no hi ha dosis, per tant, és molt difícil això.Però sí m’agradaria saber la seva opinió respecte a si es potconsiderar, o indicar un club de cànnabis per a un ús terapèutic;és a dir, hi ha indicacions mèdiques per recórrer a un club decànnabis?


I si considera que hi ha altres medicaments que poguessincobrir, ja ho hem vist, les indicacions que poguessin tenir pera un ús del cànnabis? És a dir, hi ha medicaments per tractar elsmateixos símptomes que es volen tractar, o que s’estudia tractaramb el cànnabis?

I jo crec que seria bàsicament això. Si em contesta aquestespreguntes, crec que amb tota la seva exposició estarà bencomplet.

Moltes gràcies per la seva...

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Serra. Té la paraula el Sr. Campoamor.


Vamos a ver, en cuanto al mecanismo de acción lo que hayes una serie de moléculas que se ha investigado con ellas y conotras no. Entonces, por ejemplo el tetrahydrocannabinol si loque se busca es esencialmente el agonista que actúe de unaforma más clara nivel central, depende de la indicación de queestemos hablando, en el sistema nervioso central, sobrereceptores cannabinoides CD1, pues podría ser una alternativa.Aparte, por ejemplo en otras indicaciones, por ejemplo en eltema de la epilepsia se está hablando del cannabinoidol, queprecisamente no tiene efectos sicótropos, o tiene poquísimos,pero no se ha elegido por eso, se ha elegido porque sumecanismo de acción va por otras vías y parece que puede sermás eficaz en concreto en epilepsia. Eso es un poco lo quedirige las cosas.

Luego tampoco se podría descartar, -disculpen unmomento- tampoco se puede descartar que en alguna indicaciónconcreta el componente psicótropo forme parte de la acciónterapéutica, eso lo hemos visto durante años con losantiestamínicos, por ejemplo, para el tratamiento del prurito yel tratamiento de muchas patologías de la piel. O sea eso, yo mepuedo basar un poco en qué molécula se ha investigado.Evidentemente una de las cosas que puede haber interés seríaevitar los excesivos efectos psicótropos, pero lo que veo es queen general se han buscado más mecanismos de acción sobre losque intervenir.

En cuanto al tema de los clubs, yo no soy un especialista ensistemas sanitarios, es decir, yo lo que sé es si en una patologíapuede haber algún argumento para en algún momento dadoeligir utilizar un cannabinoide, incluso marihuana. Entonces,donde se obtenga eso..., ya claro, la dificultad de establecer ladosis, pero claro, yo lo que podría decir es que seríaconveniente que de alguna forma se pudiese, si se opta por laplanta, en la única indicación que podría tener, que se pudiesenconseguir cosas criadas de una forma controlada, que podamossaber qué se está utilizando. Cómo se haga eso, ya lo dejo enmanos de los que sepan organizar sistemas sanitarios, eso ya ami me supera un poco.

Y en cuanto a alternativas, he dicho que estos fármacos noson la primera linea de intervención en ninguna patología de lasque se ha estudiado, pero es cierto que en todas ellas y sobretodo en algunas de las médicamente más graves y con más

impacto sobre calidad de vida, por ejemplo, los cuadros deepilepsia infantil que he mencionado, las alternativasdisponibles, aunque son claramente eficaces y deberían pasarsiempre por encima, el cannabis casi siempre es para añadir, nopara sustituir en la mayoría de los casos. Lo que se sabe es quelas alternativas que tenemos no siempre funcionan. El 30-40%de los epilépticos no están necesariamente bien controladoscuando estamos hablando de epilepsias de difícil control y esopasa en muchas patologías.

No sé si eso contesta un poco. Desde luego de primera lineano serían.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Campoamor. Pel Grup Parlamentari Socialistaté la paraula el Sr. Diputat Vicenç Thomàs.


Bones tardes. Moltes gràcies Sr. Campoamor per ser aquí.I bé, jo partesc de la premissa que un ús terapèutic necessitaevidència científica, com a mínim dins el món de la terapèuticai de la medicina diguéssim clàssica, ho dic perquè és importantremarcar que qualsevol medicament té tota una històriad’assajos clínics i evidentment quan s’autoritzen i es financena través del sistema públic, hi ha tot un historial de proves quediguéssim ha de superar.

Però a mi el que m’interessa de la seva resposta, és un poc“matxacar” i ho dic així, en allò que hi ha evidència. I voldriaque vostè ho tornàs repetir, en aquelles coses que jo he entès,en qualque tipus de dolor, espasticitat en esclerosi múltiple,nàusees i vòmits de tractaments en quimioteràpia, les síndromescaquèctiques i, bàsicament, el que té una determinadaevidència, parlam d’això.

Després m’agradaria saber si es reafirma o no, perquè quediclar quines són les indicacions, per una altra banda, si consideraque són tractaments d’elecció en alguna malaltia, perquè el quequeda clar és que no curen malalties, sinó que tal vegadamilloren qualque símptoma.

I el que jo li demanaria perquè és una cosa que no s’hacomentat i és que a la literatura surt després el que a EstatsUnits diuen..., perquè Estats Units té uns medicamentsautoritzats que no són els mateixos que després s’utilitzen dinsel cànnabis medicinal que diuen ells, que molts d’aquests sónd’extractes, ja siguin resines, ja siguin olis que s’extreuen de laplanta, però que no són exactament medicaments aprovats perl’FDA.

Aleshores això em du a una pregunta, si vostè considera queaquest camí del cànnabis medicinal, per dir-ho de qualquemanera, necessitaria en el nostre país una regulació específica,fora de l’Agencia Española del Medicamento, per entendre’ns,evidentment amb prescripció, indicacions, efectes secundaris,evidència, però clar, si parlam d’ús terapèutic, parlam d’ústerapèutic, no?

I després dues preguntes, perquè estan en els objectius dela ponència. I és, si fos acceptat un ús terapèutic, si considera


que s’hauria de fer una formació específica als professionalssanitaris, respecte del cànnabis, o de l’ús medicinal delcànnabis, o si aquesta formació hauria d’anar com a un capítolmés dins, ja fos a farmacologia, farmacologia clínica o laformació continuada que es fes dels professionals.

I una segona és, com pensa vostè que això hauria d’encaixardins l’atenció sanitària actual, del Servei de Salut de les IllesBalears; és a dir, si ara entra aquesta prescripció, això seria unproducte que estaria dins l’arsenal terapèutic o necessitariad’un dispositiu o d’una adequació específica? Ho dic perquèparal·lelament hi ha el fet dels clubs de cànnabis, que els clubsde cànnabis puguin ser proveïdors de substàncies per a aquestús terapèutic. Per tant, hauríem de veure, i és un dels objectiusde la ponència, saber com encaixaria això dins l’atenciósanitària del Servei de Salut.

No sé si m’he expressat.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Thomàs. Té la paraula el Sr. Campoamor.


Bueno, vamos a ver. En cuanto a las indicaciones,efectivamente, no es de primera linea en nada. Efectivamentelo que está demostrado es dolor crónico, sobre todoneuropático, sin cerrar la puerta a que haya otros tipos detumores, pero sobre todo neuropático, náuseas y vómitos porquimioterapia, pero náuseas y vómitos por quimioterapia dondeno haya habido respuesta suficiente a fármacos de primeralinea; dolor crónico donde no haya habido respuesta suficientea fármacos de primera linea, y sobre todo en la espasticidad porla esclerosis, digo los distintos temas de la esclerosis, quetambién incluirían el dolor, sobre todo, también pacientes queno hayan respondido adecuadamente a los medicamentos quese utilizan en primera línea. Esas serían las tres indicacionesque ahora mismo están mejor establecidas.

En cuanto a lo del cómo regular todo esto. Vamos a ver,está claro que si estamos hablando de medicina habrá que tenerel mismo nivel de evidencia, pero luego además habrá quehacer la prescripción por las mismas vías como se hacehabitualmente con cualquier medicamento. Cómo se organiceesto... porque claro aquí hay un choque entre un producto quepor un lado hay una connotación legal con él y por otro ladocómo se administra eso, cómo se podría salvar eso a través dela Agencia Española del Medicamento, que haga unaintervención.

Desde luego, con estas sustancias, lo que ha comentado queen Estados Unidos hay algunas substancias, bueno, por ejemploel Nabiximols está aquí, tenemos el spray, el Epidiolex queestán utilizando en epilepsia no está comercializado todavía enningún sitio, o sea, si funciona acabará estando aquí.

En cuanto a otros productos que hay en Estados Unidos,claro, cómo regulamos eso, cómo... también es lo que quierosaber yo, eso probablemente podría ser una intervención a nivelde la Agencia Española del Medicamento, que los autoricecomo medicamento. ¿Cómo se consigue eso? ¿Se podría...,

haría falta una prescripción del médico para ir a conseguirmarihuana a tiendas especiales? Eso ya no sé cómo... no sé quédecirle y no sé, seguro que había más preguntas, pero ahoramismo me he perdido un poco.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Campoamor. Pel Grup Parlamentari PodemIlles Balears té la paraula el Sr. Carlos Saura.


Muchas gracias, Sr. Presidente. Gracias, Sr. Campoamorpor comparecer aquí y por darnos una explicación tan extensasobre la temática que hoy nos ocupa.

Yo tenía un par de preguntas, usted ha dicho que se diceque hay restricciones sobre la... bueno, sobre investigacionesprecisamente por el estatus legal de la propia sustancia, peroque sin embargo hay muchos estudios en otros países. Mepregunto si a pesar de que se hayan hecho estos estudios, queno se pueden hacer en nuestro país, implica que no tengamostantos datos, eso por una parte.

En cuanto a la sugestión a la que usted ha hecho menciónsobre percepciones subjetivas y no objetivas, me gustaría sabersi eso sucede en casos de cáncer, usted ha hablado que encuanto a vómitos y náuseas hay cierta efectividad entratamientos con cannabis a pacientes que no han respondido aotros tratamientos.

Sobre... la evidencia..., bueno, claro, usted ha dicho que hayuna población carcelaria muy extensa en Estados Unidos y quepor tanto han decidido despenalizar algunas substancias, peromi pregunta es si también responde a evidencias científicas elque hayan hecho eso.

Y también me gustaría saber si opina que se ha hechotambién debido a un posible mercado que se ha abierto enEstados Unidos en este sentido.

Muchas gracias.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Saura. Té la paraula el Sr. Campoamor.


Bueno, vamos a ver, en cuanto a lo de la investigación,puede que haya ese componente, evidentemente, la ilegalidadde esta sustancia ha frenado, pero España es un país de los quemás ha investigado con cannabis, o sea que ya digo, no entodos los países ese nivel de freno ha sido el mismo.

Yo estaría totalmente de acuerdo que si se trata de buscaruna medida terapéutica, ese tipo de restricciones que, porsupuesto, existen para maría, no existen para los cannabinoidesderivados, pero en fín; ese tipo de... tendría que haber formasde poder pasar por encima de eso, pero lo que no podemoshacer es como hay problema para investigar... hay un atajo para


llegar a pensar que está demostrado lo que todavía no estádemostrado, eso no tiene fácil solución.

En cuanto a lo del tema subjetivo, la verdad es que la mayorparte de los síntomas en los que se ha evaluado el uso delcannabis son de los síntomas que entran dentro del concepto desubjetivo. Es decir, aquellos síntomas que son muy sensibles ala utilización de placebo y de hecho, por duro que parezca, esdecir, incluso con quimioterapia la incidencia de vómitos puedetener un efecto placebo relativamente importante, hay otras queno, la incidencia de infarto es una variable en ese sentido másdura. No quiero decir que no se haya estudiado ningunavariable más dura con cannabis, digo en general, y eso no esnecesariamente una crítica, porque tiene mucho impacto en lacalidad de vida del paciente.

Y lo que ha ocurrido en Estados Unidos, pues yo no sé enrealidad... evidentemente han actuado por toda una serie defactores, pero, por ejemplo, yo incluso tenía una trasparencia,pero luego pensé que la había quitado, porque había una cosamuy llamativa... espere un momento..., cuando ves la lista delos estados... -sí, sí, la he quitado, porque se veía-... cuando vesla lista de los estados norteamericanos aquellas indicacionespara las que han autorizado es un verdadero caos, es decir, hayestados que lo han autorizado para la psoriasis, otros que lo hanautorizado para... yo qué sé, no hay coincidencia...evidentemente para las indicaciones principales coinciden casitodos, pero hay una dispersión enorme porque ¿quién hamovido esto en realidad?, no necesariamente se ha movido sólodesde el punto de vista de la medicina. Pero bueno, eso no esun problema en sí mismo, evidentemente motivos parainvestigar el uso terapéutico en aquellas patologías dondemerezca la pena, haberlo lo hay.

No sé si con eso contesto un poco... o si a lo mejor no, nolo sé.

Gracias.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Campoamor. Pel Grup Parlamentari MÉS perMallorca té la paraula el Sr. Diputat David Abril.


Sí. Sr. Campoamor, en nom dels membres de la ponènciad’estudi li vull agrair que hagi pogut venir amb tanta pressa,vostè i la Sra. Llagostera han estat els primers compareixentsen aquesta comissió i els meus companys m’han deixat sensepreguntes, simplement li vull agrair la seva presència i sobretotaquesta exposició tan exhaustiva i amb tan poc temps.

Moltes gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Abril. Pel Grup Parlamentaria El PiPROPOSTA PER LES ILLES BALEARS té la paraula la Sra.Maria Antònia Sureda.

LA SRA. SUREDA I MARTÍ:

Gràcies, president. Gràcies, Sr. Campoamor, per venir aaquesta compareixença a explicar-nos tot aquest argot tècnicperquè sincerament hi ha moltes paraules que si no estàs dinsel tema se t’escapen una mica.

Crec que hauria de quedar clara la diferència entre l’ústerapèutic i l’ús recreatiu. Jo, per l’explicació que ens ha donatla Dra. Llagostera i la seva, puc entendre, o m’ha semblatentendre que dels pocs usos existents i evidents per a l’ústerapèutic està més en els cannabinoides que no en els cànnabisen sí, sinó les substancies químiques.

I m’agradaria saber si aquestes substancies cannabinoidespoden sorgir d’altres llocs... o químicament o... perquè si no hotenc malentès, és una substància química que sembla un receptor tant del cos com del cervell i que surt de laplanta, però m’agradaria saber si per produir, per fer aquestapossibilitat de l’ús terapèutic podria sortir d’una altrasubstància que no fos de la planta del cànnabis.

Res més, això. Moltes gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sra. Sureda. Té la paraula el Sr. Campoamor.


De acuerdo, pues..., vamos a ver, las muchas medicinas delas que usamos han sido obtenidas de la naturaleza, sea de unhongo o sea de una planta y luego a veces se cultivan esoshongos y esas plantas para obtener la medicina y muchas vecesse acaban produciendo de forma sintética.

De hecho, la nabilona, que he hablado de ella y tal, todo esoson análogos químicos obtenidos sintéticamente detetrahidrocannabinol, pero no hay ninguno problema con queel tetrahidrocannabinol proceda de un cultivo botánico, se aíslay se puede usar exactamente igual, ahí no estaría el... no sé si...

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Campoamor. Pel Grup Parlamentari MÉS perMenorca té la paraula la Sra. Diputada Patricia Font.

LA SRA. FONT I MARBÁN:

Gràcies, Sr. President, i moltes gràcies, Sr. Campoamor, perla seva explicació. Jo em qued amb una frase que a una de lesdiapositives he vist, que m’ha agradat molt i que diu: el caminoserá fomentar la investigación, no rebajar el nivel de eficienciarequerido.

Evidentment jo crec que aquí rau el secret de la qüestió, nohem d’obviar que existeix tot aquest tema, no hem d’obviar querealment jo crec que sí que hi ha una demanda social en certamanera respecte d’aquest tema de posar damunt la taula comsón les coses i quins efectes poden tenir i quins beneficis operjudicis pot tenir, evidentment.


És possible que hi hagi com a una manca de continuïtat ambels estudis que es van respecte del cànnabis? És una primerapregunta, és a dir, com que... tenc la sensació pel quecomentava que... estudis com a incomplerts, no?, como unafalta de continuidad, como que hay estudios que no estabanbien hechos del todo, como acabados, no sé si es unasensación o es así.

Y ahora hacía una lectura así, un poquito en diagonal, delúltimo artículo que había puesto en la pantalla, el de... ahorano me acuerdo del título, ¿la última diapositiva que hapuesto?...

(Se sent una veu de fons inintel·ligible)

Sí, la del... no, com era?...


Com era el títol? Sí, aquest. Sí el de “Medical Marihuana:Is the Cart Before the Horse”.

Aquest.


Sí. Bueno, ha hecho una lectura así un poquito rápida y endiagonal y me ha parecido entender que parece que una de lasdificultades justamente del estudio del cannabis es la cantidadde componentes que tiene el cannabis en relación a otrassustancias que se estudian, que puede ser uno de loscomponentes.

Simplemente esta es mi intervención. Gracias.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sra. Font. Té la paraula el Sr. Campoamor.


Bueno, efectivamente, sí, lo que he dicho un poco al hablarde mecanismo acción del efecto escopetazo, que decía, ¿no?,que estás disparando sobre cantidad de receptores a la vez, esmuy difícil aclararse exactamente qué mecanismo... perobueno, puedes estudiarlo así.

No hay investigación, un poco como contestaba antes a otrodiputado, ¿por qué no ha habido más investigación concannabis? Eso es difícil, evidentemente hay un componentelegal, evidentemente, pero de hecho la industria nosotros aveces pensamos, bueno, somos muy así con la industria, perola industria cuando ve una ocasión de encontrar una vía, unfilón, una nueva diana por la cual ir hacia algún lado se acabometiendo siempre, vamos, y se acaban encargando ellos dereducir los problemas legales para poder hacer eso.

¿Por qué ha habido esa falta de continuidad? Porque eso enmedicina es mucho más frecuente, si hablásemos de cantidad...sobre todo en patología menor hay cantidad de cosas donde haymuchísima literatura gris, mucha más literatura gris queensayos clínicos, ¿no? Cultura del ensayo clínico no siempre ha

existido y ha ido entrando y, bueno, hay mucho... pero eso noes exclusivo de la investigación con cannabis.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Campoamor. Pel Grup Parlamentari Mixt té laparaula la Sra. Montserrat Seijas.

LA SRA. SEIJAS I PATIÑO:

Gracias, Sr. Presidente. Doctor Campoamor, muchasgracias por estar aquí hoy, por darnos esta exposición magistralque hace que podamos entender un poco más este tema. Y notengo ninguna pregunta ya.

Gracias.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sra. Seijas. Doncs, podem donar per acabat eldebat. Sí que vull agrair la presència del Sr. FranciscoCampoamoar.

I, no havent-hi més assumptes a tractar, s’aixeca la sessió.

Moltes gràcies.

DIARI DE SESSIONS

DEL

PARLAMENT

DE LES

ILLES BALEARS

Redacció i AdministracióPARLAMENT DE LES ILLES BALEARSC/ Palau Reial, 807001 PALMA Imp. Parlament de les Illes Balears. Palma

diari de sessions de la comissiÓ de salut del...

Documents