El diari de recerca del pràcticum

Part 1. Obrint la mirada indagadora a l’aula

Judit Salvador Alcón

2014Universitat Pompeu Fabra

Previ a la fase d’observació

Vaig estudiar ESO i batxillerat a l’INS Badia del Vallès, un centre públic del meu poble, Badia del Vallès. De la meva experiència en aquest institut recordo sobre tot que hi havia un entorn molt dolent en quant a convivència, tant entre professors i alumnes com entre alumnes i alumnes. Era una escola que tenia bastants problemes de bullying i també de comportament a l’aula. Tot això afectava molt a l’ambient en general de classe, ja que els professors adoptaven una postura molt autoritària, que ens distanciava molt.Com a aspectes positius del centre puc dir que realment intentaven que la situació s’arreglés, recordo que hi havia moltes reunions amb els pares i entre els professors, tenien molt ben identificat a cada alumne i sabien quan començava a fluixejar. A més en quant a organització ho tenien tot molt ben plantejat, els terminis de les coses, distribució d’aules, d’exàmens, etc. A més hi havia un molt bon treball en equip per part dels departaments, treballaven junts i sempre sabien que havia donat cadascú a classe.Com a aspectes que vaig trobar a faltar podria dir que mai no vam tenir un contacte gaire directe amb la majoria de professors, no senties que poguessis comptar amb ells fora de l’hora de classe, sempre existia aquesta distancia que marcava l’autoritat que no et deixava parlar més com a iguals.

Durant la fase d’observació del pràcticum

1. La meva imatge del centre

Durant el meu pràcticum assistiré al centre d’educació pública INS Forat del Vent de Cerdanyola del Vallès. Mai havia sentit a parlar d’aquest centre de Cerdanyola tot i que hi visc molt a prop, es tracta de un centre 1x1, és a dir, que a diferència del meu centre, que treballava amb llibres de text, en aquest institut és el professor el que s’elabora el seu material d’aula i l’entrega als alumnes de manera digital per a que ells treballin amb el seu ordinador personal.La meva primera impressió quan vaig arribar va ser la d’una escola molt organitzada, separaven als alumnes de diferents cicles en ales diferents de l’edifici, tenien calendaris amb els exàmens de tot el centre, mapes de localització de les aules, etc. Em va semblar que tot estava molt pensat i em va

recordar al meu institut en això. Per altra banda, un cop vam començar el nostre període d’observació les meves companyes i jo ens vam adonar que hi havia un molt bon comportament per part dels alumnes, fins i tot a l’aula oberta els nois i noies que hi havia allà no es podien catalogar com a dolents. A les classes ordinàries gairebé mai ningú destorbava a la classe, ni parlava, cosa que era una mica més comú a l’aula oberta, però res com el que jo havia vist quan estudiava. Tot i així l’actitud de la professora vers als alumnes em va recordar molt a la que tenien els meus professors al meu antic institut, ja que tot i que l’ambient era bo, a la mínima interrupció o so fora de lloc la professora era molt autoritària i estricta.Per altra banda també em va sobtar el fet que els professors d’aquest centre anaven molt per lliure, no utilitzaven les aules assignades per als departaments, sinó que tothom estava a la sala de professors però sempre fent la seva. La nostra professora que porta un any al centre gairebé no coneix a alguns professors, no comparteixen recursos, no saben quin temari estan donant en aquell moment.

1. Focalitzant l’observació

Una part que em va cridar molt l’atenció a la meva fase d’observació va ser l’assignatura de Crèdit variable d’experiments. La meva mentora es única professora d’aquest Crèdit variable, que pertany al segon curs de la ESO. Es una assignatura d’elecció del centre, per tant no té currículum i la professora té llibertat per portar l’assignatura com vulgui.Segons la mentora estava aprofitant aquesta assignatura per introduir als nois la naturalesa de la ciència i el mètode científic, cosa que em va semblar molt bé, ja que és complicat tractar la naturalesa de la ciència al currículum de segon.La meva sorpresa va ser quan ens va ensenyar els materials que utilitzava per a aquestes sessions, ja que en general no es tractaven de pràctiques, sinó d’exercicis sobre el laboratori o la ciència en general. Això em va sobtar, ja que tot i que la professora tenia llibertat per fer l’assignatura a la seva manera es tractava d’un Crèdit variable d’experiments, i jo pensava que els nois es devien sentir una mica “enganyats”, ja que probablement ells havien escollit aquesta assignatura per fer experiments, no per a treballar com en una aula normal.En quant als materials que treballaven fins al moment en que nosaltres vam arribar només havien treballat una fitxa sobre la figura del científic, que era bàsicament un seguit de preguntes sobre les idees prèvies que ells tenien sobre els científics i la ciència en general i a continuació una reflexió en comú sobre aquestes idees a la classe. L’altre material que havien treballat i que continuaven quan nosaltres vam arribar era un dossier sobre material i normes de laboratori, on aprenien el nom i utilitat de cada aparell del laboratori i les

normes. En un principi no em va semblar malament, però em vaig adonar que portaven moltes sessions fent material de laboratori, el dossier era tan específic que els nois havien d’aprendre el nom i usos de materials que ni tan sols jo, amb una carrera de ciències coneixia ni havia fet servir mai.Durant la nostra fase d’observació van començar el que era la primera practica que realitzaven en tot el curs, una pràctica molt visual que consisteix a introduir ous en vinagre i veure com es desfà la closca, deixant un ou sencer però tou que bota. Els alumnes es van prendre aquesta experiència amb una molt bona actitud, però la rutina de classe i la mateixa professora impedia la participació dels nois. Segons la professora aquesta pràctica serviria als nois a conèixer el mètode científic de primera mà, fent que veiessin l’estudi de variables, formulació de hipòtesis, etc. Però això no va ser així, ja que va ser la professora la que va formular les hipòtesis, la que va decidir les variables, etc. A més fent-ho de manera incorrecta, mostrant una manera de fer del mètode científic molt dolenta, ja que no tenia grup control, no feia servir rèpliques, mesuraven més d’una variable a la vegada, etc. L’únic moment de la pràctica on el nois van poder tocar alguna cosa va ser al final de l’experiment a l’hora de trencar els ous.Degut a tot això l’ambient a classe, tot i que no era dolent, no era gens participatiu, els alumnes estaven molt desmotivats, en general eren nomes dues hores més que havien de passar a la setmana i volien que passessin el mes  ràpid possible i amb la menor quantitat de deures possible.

2. Desenvolupa una llista de preguntes sobre el tema en qüestió

-          Els nois senten la ciència com a una cosa per a gent molt intel·ligent. Si desenvolupessin més el rol de científic augmentaria la seva autoestima?

-          Si els alumnes poguessin “tocar” més als experiments els agradaria més la experiència en si?

-          Si fossin ells els que formulessin les hipòtesis augmentaria la seva autoestima?

-          Si dissenyessin l’experiment ells es motivarien més?

3. Planteja’t una o més preguntes de recerca

-          Com afecta el grau d’indagació de les pràctiques en la motivació dels alumnes?

-          Desenvolupar el rol de científic augmentarà la seva autoestima?

4. Fes hipòtesis. Pensa una primera resposta de forma intuïtiva i espontània.

-          Potser si els alumnes realitzessin pràctiques més indagat ives augmentaria la seva motivació, ja que se sentirien part de l’experiment i no simplement observadors.

-          Potser Desenvolupant el rol de científic veurien que la ciència és més propera i a l’abast de tothom, d’aquesta manera augmentaria la seva autoestima.