GUILLEM PLANAS DUNIA RKIDA

DIANA SAGUÉS OLYMPIA VALLS

PLANAS

1R ESO – B CURS 2014/2015

17-1-15

CIÈNCIES DE LA NATURALESA.

1. ELS PORÍFERS I ELS CELENTERATS. 2. ELS CUCS.

3. ELS MOL·LUSCS. 4. ELS ARTRÒPODES.

5. ELS INSECTES. 6. ELS ARÀCNIDS.

7. ELS EQUINODERMS.

GUILLEM PLANAS DUNIA RKIDA

DIANA SAGUÉS OLYMPIA VALLS

Els porífers i els celenterats són animals d’una organització molt senzilla, ja que no tenen ni òrgans ni aparells.

1. A quina carectarística del cos d’una esponja fa referència el nom de porífer? Els porus fan refèrncia a el nom de “porífer”.

2. En què es diferencien un pòlip i una medusa? En que s’assemblen? Que el pòlip tenen forma de sac tubular i la medusa tenen forma de paraigua. S’ assemblen en què els

dos viuen al mar.

Simetría radial, el seu cos es divideix per diver-sos plans. Tenen el cos tou i una única obertu-

ra envoltada de tentacles, es comunica amb la

cavitat gastrovascular, funciona d’estómac.

El seu cos té forma de sac i està perforat per po-rus. Es comuniquen per mitjà de canals. A l’ inte-

rior hi ha una cavitat atrial, comunica amb l’ exte-

rior per un orifici anomenat òscul.

5. ELS ANIMALS INVERTEBRATS

1. ELS PORÍFERS I ELS CELENTERATS

COM SÓN ELS PORÍFERS I CELENTERATS:

COM SÓN ELS PORÍFERS: COM SÓN ELS CELENTERATS:

ACTIVITATS:

2. ELS CUCS

Tenen el cos pla, prim, tou, dividit en segments i sense òrgans de locomoció. Alguns són aquàtics o de medis humits. Altres són

paràsits, tant de persones com d’animals.

Són hermafrodites, el cos té òrgans masculins i femenins. Es po-

den autofecundar i produeixen milers d’ous.

ELS NEMATODES:

ELS ANÈL·LIDS

3. Diferències entre els tres grups de cucs: No tots són hermafrodites, els anèl·lids tenen anells, clitel i quetes, els altres no. No tots tenen el cos

cilíndric.

4. Significat de platihelmint i anèl·lid:

Platihelmint: Grup d’animals invertebrats, tenen el cos pla i de forma allargada. La majoria són paràsits,

Anèl·lid: Grup d’animals invertebrats, amb el cos allargat i tou, dividit en anells, com el cuc de terra.

5. Els anèl·lids sempre tenen la pell humida; Quina relació hi ha entre això i el tipus de respiració?

Però també al ser terrestres no necessiten brànquies i respiren a través de la pell.

28. Els anèl·lids només poden viure en medis aquàtics o humits, perquè necessiten tenir la pell humida.

30. a) La tènia utilitza les ventoses iels garfis per subjectar-se als llocs.

ELS PLATIHELMINTS:

Tenen el cos cilíndric, tou, no està dividit en anells i els extrems acaben en punxa. La majoria són de vida lliure. Alguns són

paràsits, i produeixen malalties als animals i a les persones.

No tenen òrgans respiratoris.

Tenen el cos cilíndric, tou, i dividit en anells. La repetició d’anells s’anomena metameria. Tenen uns apèndixs rígids molt petits, ano-

menats quetes. Tenen un engruixument anomenat clitel, que inter-

vé en la reproducció.

Algunes espècies són hermafrodites, però altres tenen sexes sepa-rats.

ACTIVITATS:

COM SÓN ELS MOL·LUSCS:

3. ELS MOL·LUSCS

Tenen simetría bilateral, tenen cap, visce-ral i peu que es musculat i el fan servir per

nedar. Tenen el cos cobert de conquilla

que esta formada per una o dos peces anomenades valves.

FUNCIONS DELS MOL·LUSCS:

Tenen una alimentació molt variada, n’hi ha que són hermafrodites, però també

n’hi ha amb sexes separats. Els mol·luscos

fan la metermofosi.

GRUPS DE MOL·LUSCS

6. Quines funcions té el peu dels mol·luscs? El fan servir per nedar, reptar o excavar.

7. Quines són les parts principals del cos d’un mol·lusc? El cap, la massa bilateral i el peu.

8. Busca en els conceptes claus

Gasteròpode: classe de mol·lusc que te el ventre un peu carnós amb el qual s'arrosseguen. Bivalve: dues valves

Cefalòpode: animals marins, ulls grossos, amb tentacles que envolten la boca.

GASTERÒPODES: Tenen quatre tentacles,

un peu i una rádula.

BIVALVES: Tenen dues valves, el

peu és excavador i els

permet enterrar-se a la sorra.

CEFALOPODES: Tenen tentacles que

envolten la boca, respi-

ren per brànquies i són carnívors.

ACTIVITATS:

COS DELS ARTRÒPODES

4. ELS ARTRÒPODES

Els artropodes presenten simetría bilateral, tenen exoes-quelet, i una substancia anomenada quitina. Tenen l’apèn-

dix articulat i es divideix en tres zones: cap, tórax i ab-

domen. Els ulls poden ser simples o compostos.

FUNCIONS DELS ARTRÒPODES:

Son ovípars i fan el proces de la metamorfdosi, muden la pell. Es clasifiquen en: insectes, aràcnids, crus-tacis i miràppodes.

10. Busca l’origen deartropode. Artròpode: grup d’animsals recobert per un exoesquelet.

11. quina funció te l’exoesquelet? L’exoesquelet serveix perprotegir-los dels depredadors.

12. per qué els artròpodes muden la coberta externa? Com s’anomena aquest procés?

Se la treuen perquè creixi l’esquelet. Aquest process s’anomena muda.

Es el grup més nombros d’animals es coneixen més d’un milió d’especies. Viuen en tots el medis i tenen diferents adeptecions segons el medi.

ACTIVITATS:

COM SÓN ELS INSECTES:

ELS INSECTES

Solen tenir un parell d’ulls compostos dos o tres ocels i un parell d’antenes amb funció

olfactiva i táctil. L’estructura de la boca és

molt variada i depèn del tipus d’alimentació de l’animal.

APARELLS BUCALS:

BOCA MAS-TEGADOR:

Formiga

BOCA XUCLADO-

RA:

Papallona

BOCA MAS-TEGADORA I

LLEPADORA:

Abella

13. Perquè creus que els insectestambé s’anomenen hexàpodes? Perquè poden tenir 6 potes.

14. Com respiren els insectes? Per mitjà d’uns tubs ramificats anomenats tràquees.

29. Les fotografíes del llibre són d’un anèl·lid i una oruga; indetificals:

A– Eruga B– Anèl·lid D) Llagostes, pugons i escarabats de cuina o paneroles.

BOCA PICA-DORA I

XUCLADO-

RA: Mosquit

METAMORFOSI

FOTO LARVA

FOTO CRISÀ-LIDA

FOTO INSEC-TE

ACTIVITATS:

ELS ARÀCNIDS

Tenen el cos dividit en dues regions:

el cefalotòrax i l'abdomen. Al cefalotòrax tenen dos-

quelícers, que els serveixen per menjar, dos pedipalps,

amb funció defensiva i tàctil, i vuit potes.

Respiren per mitjà de tràquees. Tenen els sexes sepa-

rats. N'hi ha que són ovípars, altres són vivípars i tam-

bé n'hi ha d'ovovivípars.

ELS CRUSTACIS:

Tots són marins, però també n'hi ha d'aigua dolça, Te-

nen el cos dividit en el cap, el tòrax i l'abdomen, tot i

que en molts casos el cap i el tòrax estan units for-

mant el cefalotòrax.

Al cap hi tenen dos parells d'antenes, unes més llar-

gues que les altres, un parell d'ulls i mandíbules maste-

gadores. Al tòrax tenen, generalment, cinc parells de

potes. L'abdomen està segmentat.

Serveixen per menjar.

Que uns tenen cent peus i els altres mil.

ELS MIRIÀPODES:

Tenen el cos allargat i format pel cap i el tronc, amb

un nombre variable de segments iguals. A cada seg-

ment poden tenir un parell de potes, com en el cas

dels centpeus, o dos parells de potes, com tenen els

milpeus. Al cap tenen un parell d'antenes, ulls simples i

una boca amb mandíbules mastegadores.

Respiren per mitjà de tràquees. Alguns són carnívors,

mentre que d'altres són herbívors.

ELS ARÀCNIDS:

ACTIVITATS:

EL COS DELS EQUINODERMS:

7. ELS EQUINODERMS

Tenen simetría radial, i les larves bilateral. Tenen el cos de forma arrodonida, cilíndica o estrella-

da, depenent de l’animal.

Tenen esquelet intern, format per unes plaques situa-des a sota la pell, que poden estar lliures, articulades o

soldades entre si. El cap o es diferencia del cos, i la boca sol estar

situada a sota del cos.

FUNCIONS DELS EQUINODERMS:

Es desplacen per mitjà de l’aparell ambulocral, es tracta d’uns tubs plens d’aigua que formen els

peus ambulocrals.

Respiren a través de la pell, tot i que n’hi ha que tenen brànquies.

Són carnívors ja que s’alimenten de petits crusta-cis o mol·luscs.

Presenten sexes separats, hi ha alguna espècie hermafrodita.

Tenen fecundació externa. Neixen d’ous que en

la metamorfosi es converteixen en adults. Alguns tenen capacitat nadadora, a partir d’un

braç poden originar un altre animal.

GRUPS D’EQUINODERMS:

ASTEOÏDEUS:

Estrelles de mar.

19. Busca el signicat del terme equinoderm: Grup d’animals invertebrats de simetria radial coberts

per plaques o espines. Es desplacen pel fons del mar

gràcies als múltiples peus ambulocrals.

20. Què és l’aparell ambulocral? Quina funció té? És un sistema de tubs interns, que formen els anome-

nat peus ambulocrals. És l’aparell que permet que els equinoderms es puguin desplaçar.

EQUINOÏDEUS:

Granotes o

eriçons de mar.

OFIURÓÏDEUS:

Falses estrelles.

CRINOÏDEUS:

Llines o lliris de

mar.

HOLOTU-

RIOÏDEUS:

Cogombres de mar.

ACTIVITATS

A FONS

Explica la informació de la classificació dels insectes. (Elimina aquestes paraules quan hagueu d’escriure la introducció).

COLEÒPTERS:

Com els escarabats.

LEPIDÒPTERS:

Com les papallones.

DÍDTERS:

Com les mosques.

DERMÀPTERS:

Com les estisoretes

ORTÒPTERS:

Com les llagostes.

ODONATS:

Com les libèl·lules.

HIMENÒPTERS:

Com les abelles.

HETERÒPTERS:

Com les xinxes.

SIFONÀPTERS:

Com les puces.