diagnosi estratègica de sant joan vilatorrada · 4 document elaborat per [email protected] 1....

Diagnosi estratègica de

Sant Joan Vilatorrada

Octubre, 2013

Impulsat per: Amb el suport tècnic de:

2 Document elaborat per [email protected]

0. Introducció ............................................................................................................................ 3

1. Les persones .......................................................................................................................... 4

1.1 El creixement demogràfic ................................................................................................... 4

1.2 L’estructura de la població .................................................................................................. 4

1.3 Migracions ........................................................................................................................... 5

1.4 Característiques sòcio econòmiques ................................................................................... 7

1.4.1 Nivell d’estudis ............................................................................................................. 7

1.4.2 Mercat de treball .......................................................................................................... 8

1.4.3 Atur ............................................................................................................................. 10

1.4.4 Nivell de renda ........................................................................................................... 12

2. Serveis a les persones ......................................................................................................... 14

2.1 Equipaments educatius ..................................................................................................... 14

2.2 Igualtat .............................................................................................................................. 16

2.3 Salut i gent gran ................................................................................................................ 16

2.4 Cohesió social .................................................................................................................... 17

2.5 Cultura, esports i lleure ..................................................................................................... 19

2.6 Seguretat ciutadana .......................................................................................................... 20

3. El territori, l’habitatge i la sostenibilitat .............................................................................. 22

3.1 Territori ............................................................................................................................. 22

3.2 Habitatge ........................................................................................................................... 24

3.3 Entorn natural ................................................................................................................... 25

3.4 Gestió dels residus ............................................................................................................ 26

4. Desenvolupament econòmic i teixit empresarial ............................................................... 28

4.1 El comerç, els serveis i les activitats professionals ........................................................... 28

4.2 La indústria ........................................................................................................................ 29

4.3 Els polígons d’activitats ..................................................................................................... 30

4.4 El mercat laboral en relació al teixit empresarial .............................................................. 31

5. Participació i Governança .................................................................................................... 33

5.1 El teixit associatiu .............................................................................................................. 33

5.2 El foment de la participació ciutadana .............................................................................. 34

5.3 La participació electoral .................................................................................................... 35

Annex: Recull estadístic ............................................................................................................... 37


0. Introducció

Aquest és un document viu, intencionadament inacabat que es proposa ser una eina de

treball, reflexió i debat sobre el present i el futur de Sant Joan de Vilatorrada.

Més enllà d’una descripció de les característiques actuals de Sant Joan, vol recollir la diagnosi

que en fan els serveis tècnics municipals així com les persones membres del Consell de la Vila.

Veureu que en alguns casos s’hi fa referència explícitament i que en d’altres s’ha utilitzat la

informació o les dades proporcionades en les seves respectives diagnosis.

No és un document definitiu, sinó que vol incorporar també aquells elements de diagnosi,

matisos i aportacions en general que el conjunt de veïns i veïnes de Sant Joan considerin

necessàries per completar el full de ruta estratègic que ha d’orientar el desenvolupament

econòmic i social de la vila els propers anys.


1. Les persones

1.1 El creixement demogràfic

Sant Joan de Vilatorrada, amb 10.780 habitants, una superfície de 16,42 km² i una densitat de

656,5 habitants/km², és el segon municipi amb més població de la comarca de Bages després

de Manresa.

Els darrers 10 anys la població de Sant Joan ha crescut un 11%, un creixement relatiu inferior al

registrat a Manresa (14%) o al conjunt de la comarca del Bages (15%). Va ser més intens entre

2002 i 2007, afavorit per l’arribada d’immigració econòmica i residencial. A partir del 2007,

amb la crisi econòmica tot i que s’ha mantingut, s’ha desaccelerat.

El planejament urbanístic actual preveu un sostre de 12.831 habitants. De mantenir-se el ritme

de creixement dels darrers 5 anys aquesta població no s’assoliria abans de l’any 2031.

1.2 L’estructura de la població

En els darrers anys, s’ha rejovenit l’estructura de població. Des del 2006 el percentatge de

menors de 15 anys (17%) és major que el de persones majors de 65 anys (16%).

Per sexes, hi ha un equilibri global entre homes i dones si bé en la franja d’edat adulta el pes

dels homes (34%) supera al de les dones (32%). Entre la població de majors de 65 anys el pes

de les dones (9%) supera en dos punts al dels homes (7%).


El rejoveniment es posa de

manifest en l’índex

d’envelliment (proporció

de majors de 65 anys

respecte menors de 14

anys) que es situa en el

97%, molt per sota dels

registrats als àmbits

superiors (Bages, 117% i Catalunya 109%). Així mateix, l’índex de dependència, que relaciona

la població depenent (menors de 16 anys i majors de 65) amb la població en edat activa, es

situa en el 52%, lleugerament per sota del registrat al Bages (54%) però per sobre del de

Catalunya (50%).

El moviment natural de la població presenta increments significatius en el nombre de

naixements durant els anys de major creixement (2002 -2007), assolint màxims superiors als

130 naixements anuals el 2003 i 2006. El 2011 el nombre de naixements va ser de 1031 i el de

defuncions, 78. El volum de defuncions, tot i les oscil·lacions, ha permès mantenir un

creixement natural positiu.

1.3 Migracions

En la dinàmica demogràfica recent de Sant Joan, els fluxos migratoris provinents de països

extracomunitaris han tingut un paper important ja que expliquen en part l’augment de

població entre el períodes 2003-2007 i el rejoveniment global de l’estructura d’edats.

Tal com mostra la gràfica, va assolir màxims entre 2006 i 2008 (139, 197 i 152 immigrants

anuals) procedents majoritàriament de l’Europa no comunitària, d’Àfrica i Amèrica.

1 A l’Institut d’Estadística de Catalunya (www.idescat.cat) no ha informació sobre fecunditat de les dones de Sant

Joan posterior al 1991.

Distribució per grups d’edats, 2012

Homes Dones Total

Població jove (0-14 anys) 953 9% 871 8% 1.824 17%

Població adulta (15-64 anys) 3.699 34% 3.484 32% 7.183 67%

Població gran (65 anys o més) 778 7% 995 9% 1.773 16%

Total 5.430 50,4% 5.350 49,6% 10.780 100%

Font: Idescat


El 2012 es comptabilitzaven fina a 38 nacionalitats estrangeres a Sant Joan. D’aquestes, tal

com mostra el gràfic, tenen molt de pes (50%) les de països de l’Europa de l’Est (Ucraïna,

Romania i Polònia) que superen en conjunt a la marroquina, nacionalitat del 32% dels

estrangers/es.

L’any 2012 la població estrangera a Sant Joan representava el 9,4% del total d’habitants, dada

inferior a la del conjunt de la comarca (12,1%).

A Sant Joan, el percentatge més alt de població de nacionalitat estrangera es va donar l’any

2009, amb un 9,9%. Des de llavors, el nombre total i el pes en el conjunt de la població s’ha

anat reduint, pel menor nombre d’immigrants estrangers que arriben a Sant Joan i també per

l’inici de dinàmiques de retorn al país d’origen.

Països Homes Dones Total % T. E.

Marroc 159 140 299 32%

Romania 100 86 186 20%

Ucraïna 128 131 259 28%

Polònia 11 9 20 2%

Xina 7 10 17 2%

Equador 8 8 16 2%

Argentina 9 6 15 2%

Altres (29 nacionalitats) 59 65 124 11%

Total 481 455 936 100%

Resta UE3%

Resta d'Europa

48%Àfrica20%

Amèrica16%

Àsia4%

Oceania0,11% No

consta9%

Composició de la immigració estrangera , 2004-2011

Font : Idescat


Font: Idescat. Elaboració pròpia

Piràmide de població segons lloc de naixement, 2012

0100200300400500600

0 a 4

5 a 9

10 a 14

15 a 19

20 a 24

25 a 29

30 a 34

35 a 39

40 a 44

45 a 49

50 a 54

55 a 59

60 a 64

65 a 69

70 a 74

75 a 79

80 a 84

>85Homes

0 100 200 300 400 500 600

0 a 4

5 a 9

10 a 14

15 a 19

20 a 24

25 a 29

30 a 34

35 a 39

40 a 44

45 a 49

50 a 54

55 a 59

60 a 64

65 a 69

70 a 74

75 a 79

80 a 84

>85

Estrangers Resta de l'Estat

Dones

L’impacte d’aquesta immigració recent (estrangera), així com la que es va donar entre els anys

60 i 70 (especialment des d’Andalusia) es posa de manifest en l’actual estructura d’edats de

Sant Joan: mentre la immigració que va arribar durant la segona meitat del segle vint,

procedent de la resta de l’Estat, es situa actualment a les franges de població adulta més gran i

majors de 65 anys (en la que superen en nombre els nascuts a Catalunya), la població nascuda

a l’estranger es concentra en les franges de població adulta més joves (de 25 a 44 anys) i en les

de població infantil i jove (de 5 a 15 anys).

Pel que fa als fluxos migratoris cal apuntar finalment una nova tendència que s’està

intensificant els darrers anys: el nombre de residents a l’estranger2, que ha augmentat un

103%, passant de 34 persones el 2009 a 69 el 2013.

1.4 Característiques sòcio econòmiques

1.4.1 Nivell d’estudis

D’acord amb les darreres dades disponibles del Padró d’habitants per 2013, a Sant Joan s’ha

donat una millora progressiva del nivell d’instrucció, especialment pel que fa a la proporció de

2 El Padró d'habitants residents a l'estranger és el registre administratiu on consten les persones que viuen

habitualment a l'estranger, que tenen la nacionalitat espanyola, sigui o no aquesta l'única nacionalitat, i l'últim municipi al qual estan inscrites és qualsevol dels que hi ha a Catalunya.


persones amb estudis superiors (que passen del 5% el 1996 al 8% el 2013) així com una

reducció significativa del pes de les persones sense cap titulació (del 19% el 1996 al 5% el

2013). El volum i el pes relatius de les persones que no saben llegir o escriure també s’ha

reduït, especialment des del 2001 passant del 3% a l’1% . L’analfabetisme continua, com el

2001, concentrant-se en les dones (90), especialment en les majors de 70 anys (69).

Pel que fa al nivell d’estudis assolits globalment, el més freqüent continua sent el dels estudis

elementals3 (66%) però a diferència del 2001, els estudis mitjans han crescut en volum i pes

relatius i es col·loquen com el segon nivell més freqüent (19%).

1.4.2 Mercat de treball

Tot i que no disposem de dades sobre la població ocupada de Sant Joan posterior a l’any

20014, és interessant comparar les característiques del mercat de treball santjoanenc, és a dir,

els llocs de treball registrats, amb el perfil dels aturats, donat que d’aquests sí que disposem

de dades recents.

D’acord amb l’anàlisi del CIO5 el mercat de treball de Sant Joan no pot ocupar la totalitat de la

força de treball potencial resident a la vila, de manera que molts treballadors i treballadores

treballen a d’altres municipis de l’entorn, donant-se una certa dependència dels llocs de treball

3 Per tal de poder comparar la informació el Padró amb la dels censos de 2001 i 1996 s’han agrupat les titulacions

de la manera següent: - Sense estudis: Sense estudis i amb primària incompleta - Elemental:Titulació inferior al Graduats escolar, Graduat escolar, ESO, Batxillerat elemental i FP 1r grau. - Mitjà: Batxillerat superior, FP 2n grau, BUP, Batxillerat LOGSE, Títols mitjos. - Superior: Diplomats, arquitectes i enginyers tècnics i superiors, llicenciats , doctorats, postgraus, màsters i altres

estudis superiors no universitaris. 4Això es deu a què l’Encuesta de Población Activa realitzada trimestralment per l’INE no ofereix dades municipals

sinó a nivell provincial, autonòmic i estatal. 5 CIO: Centre d’Iniciatives per l’ocupació Cal Gallifa. La població potencialment activa ( de 16 a 65 anys) és de 7.069

habitants mentre que d¡acord amb les dades de la Seguretat Social, a Sant Joan es localitzen 3.700 llocs de treball.

Nivell d'instrucció de la població de 16 anys i més, 1996 - 2001 - 2013

1996 2001 2013*

No sap llegir o escriure 175 2% 242 3% 134 1%

Sense estudis 1.491 19% 1.179 14% 493 5%

Elemental 4.717 61% 5.224 62% 5.931 66%

Mitjà 924 12% 1.157 14% 1.708 19%

Superior 374 5% 606 7% 745 8%

Total 7.681 100% 8.408 100% 9.011 100%

Font: Idescat i Padró municipal, elaboració propia.

*Les dades per 2013 provenen de l'explotació del Padró municipal a data 20/06/2013, calculades per la població >15 anys.


ubicats a les rodalies. Aquest fet, no és ni singular (és el més comú als municipis de la província

de Barcelona6) ni negatiu en sí mateix. Es tracta d’una de les principals vessants de l’alt grau

d'interconnexió existent a nivell socioeconòmic i entre els municipis del Pla de Bages (Sant

Joan, Manresa, Sant Fruitós, Santpedor, etc) i, en menor mesura, entre aquests i altres

territoris veïns, dins i fora de la comarca.

Els ocupats7 a Sant Joan són majoritàriament assalariats (82%) mentre que els treballadors

autònoms representen el 18% 8. En ambdós casos, el principal sector d’ocupació és el dels

serveis (78% i 66% respectivament) seguit de la indústria. L’ocupació industrial és important: el

percentatge d’ocupats (assalariats i autònoms) en aquest sector (19,2%) supera el que es dóna

al conjunt del la província de Barcelona (15,6%)9.

Les dades sobre filiació a la Seguretat

social ens proporcionen també

informació sobre l’evolució recent de

la creació i destrucció de llocs de

treball. Entre 2010 i 2011, a Sant Joan

s’han perdut llocs de treball. La taxa

de variació de l'afiliació a la Seguretat

social al municipi ha davallat un -

2,99% entre els assalariats i un -

3,39%, entre els autònoms.

Després de l’impacte dels

tancaments d’empreses com Tèxtil

Riba (2008) i Pirelli (2010), el darrer

any el sector més afectat ha estat el

de la construcció, especialment entre

els assalariats.

El total de contractes registrats10 a Sant Joan de Vilatorrada el març de 2013 va ser de 77 , dels

quals 6 van ser indefinits i 71 temporals. L’evolució del nombre de contractes totals ha estat

positiva ja que entre 2012 i 2013 s’ha registrat una variació interanual de 16,67%.

6 L’any 2011 només 19 dels 311 municipis de la demarcació presenten una ràtio entre llocs de treball i població

resident en edat laboral igual o superior a 1. 7 D’acord amb les dades del Programa Hermes de la Diputació de Barcelona.

8 Aquest percentatge d’autònoms és un sensiblement superior al que s’observa al conjunt de la província (17%

autònoms), però inferior a la mitjana comarcal (22% autònoms). 9Font: Programa Hermes. Recompte de treballadors (assalariats i autònoms) ocupats al sector industrial el4t

Trimestre de 2012 a la província de Barcelona. 10

Font: Observatori del Bages, informe de març de 2013.

Dades de cotitzacions a Sant Joan de Vilatorrada, 4T 2012

Treballadors Var 2011-12

Assalariats

Agricultura 1 0,03% -66,67

Indústria 591 19,57% -6,22%

Construcció 60 1,99% -28,45%

Serveis 2.368 78,41% -0,86%

Total 3.020 100,00% -2,99%

Autònoms

Agricultura 15 2,21% -6,25%

Indústria 118 17,35% -3,33%

Construcció 94 13,82% -12,73%

Serveis 453 66,62% -1,08%

Total 680 100,00% -3,39%

Font: Programa HERMES Diputació de Barcelona, elaboració pròpia.


En aquesta millora de la contractació es consolida però la temporalitat: el 88,9% dels

contractes que es van registrar l'any 2011 van ser temporals, el març de 2013 aquest

percentatge havia augmentat fins arribar a 92,02%, situant-se per sobre del registrat a la

província de Barcelona (86.78%) i al conjunt del Bages (88,36%).

La contractació temporal a Sant Joan, és de caràcter majoritàriament femení11 (dels 71

contractes temporals, 52 es van fer a dones i només 19 a homes). Les edats on es donen més

contractes temporals es concentren a les franges de 30 a 44 anys, on es registren el 75% del

total dels contractes temporals.

Per sectors, la contractació es va donar sobretot en els serveis (amb un total de 71 contractes),

en tendència positiva respecte l’any anterior. El segon sector amb més contractació va ser la

indústria si bé aquest presenta una variació interanual negativa ( -12,12%).

Les ocupacions on es concentren les contractacions són les de directors i gerents (29

contractes), empleats d’oficina, comptables i administratius (25) i tècnics i professionals de

suport (7). On més ha disminuït la contractació ha estat a les ocupacions de treballadors

d’activitats agrícoles, ramaderes i pesqueres amb una reducció entre 2012 a 2013 del -12,12%

(8 contractes menys que l’any passat).

1.4.3 Atur

L’atur registrat a Sant Joan de

Vilatorrada el mes d’abril de 2013

és de 959 persones. Respecte

l’abril de l’any passat (2012) l’atur

ha disminuït lleugerament (en 2

persones). El municipi presenta

una tendència anual positiva en

comparació amb l’evolució de

l’atur de la comarca i de la

província a les quals l’atur segueix

a l’alça.

Per avaluar l’impacte d’aquest volum d’aturats i aturades sobre la població de Sant Joan,

utilitzem la taxa d’aturats elaborada per Diputació de Barcelona12 que es situa pel març de

11

Font: Informe de contractació a Sant Joan de Vilatorrada març 2013. Hermes. Diputació de Barcelona. 12

Estimació calculada en relació a la població en edat activa. Informe d’atur per març de 2013, Programa

Hermes de la Diputació de Barcelona.

Font: Idescat, a partir de les dades del Dpt. d'Empresa i Ocupació.

0

200

400

600

800

1000

1200

2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012

Evolució atur a San Joan Vilatorrada, 2000 - 2013

Font: Idescat


2013 en el 17,04%. Aquesta taxa s’ha reduït un 2,76% en relació a l’any passat. D’altra banda,

en relació al seu entorn, la taxa mitjana actual es troba per sota de la taxa mitjana comarcal

del Bages (17,42%) i pràcticament és la mateixa que la estimada pel conjunt de la província de

Barcelona (17,03%).

La distribució dels aturats per sexes és equilibrada: el 50,8% són homes (476) i el 49,2% restant

dones (474). D’acord amb les dades de març de 2013, l’atur ha disminuït entre els homes (-

4,42%) i també entre les dones (-1,04%) respecte el mateix mes de l’any passat.

El 13,1% de les persones aturades a Sant Joan són estrangeres (126). Entre els homes

estrangers, el darrer any l’atur també s’ha reduït (han passat de 86 a 77) però entre les dones

estrangeres, el nombre d’aturades es manté (49).

Per edats, la franja on es concentra el major percentatge d’aturats és entre els 35 a 40 anys,

representant el 14,53% (138) del total d’aturats.

D’altra banda, per grans grups d’edat, en comparació amb el 2012 la millora percentual més

important correspon a les persones en atur menors de 24 anys, que s’han reduït un 43%, tot

situant el nombre total de joves en atur en 52. Per contra, l’atur dels majors de 40 anys va

pujar un 7% (38 persones), deixant la xifra total de desocupats d’aquest grup d’edat en 564.

Per sectors, l’atur afecta

majoritàriament persones provinents

del sector Serveis (62%). D’altra banda,

en consonància al volum de llocs de

treballs industrials, la proporció

d’aturats procedents d’aquest sector és

superior a la mitjana comarcal i

provincial (21%). En canvi, la proporció

de desocupats procedents de la

construcció (12%) és menor a la

registrada a la comarca (14,79%).

Per branques d’activitat, destaca una

important concentració de persones

que havien treballat al Comerç a

l’engròs i al detall (13,3%) i també l’alt

percentatge d’aturats/des procedents

de les Indústries manufactureres

(25,4%). Aquesta però és la branca

d’activitat que més ha baixat el seu pes

Agricultura

Indústria

Construcció

Serveis

Sense ocupació anterior

0

100

200

300

400

500

600

2009 2010 2011 2012 2013

Atur registrat per sectors, 2009-2013

Font: Hermes, Diputació de Barcelona


relatiu sobre l’atur municipal en el darrer període.

Segons el nivell d’instrucció, el col·lectiu més afectat per l’atur és el que només compta amb

els estudis elementals (59%) amb un total de 560 persones i una variació respecte el mes

anterior de 2,56%. Cal tenir en compte que aquets és el nivell d’estudis més freqüent entre la

població en edat activa, de manera que aquesta característica dels aturats es correspon amb el

perfil de població santjoanenca. D’altra banda, aquesta distribució de l’atur per nivell

d’instrucció segueix les mateixes pautes a nivell comarcal on les persones aturades que

compten amb estudis elementals representen el 61%.

Al perfil professional dels aturats predominen les Ocupacions elementals (33,7%), seguides

dels Treballadors de restauració, personals i venedors (17,7%) i dels Artesans, treballadors

d’indústries i construcció (16,8%). Aquesta distribució és compartida per la comarca, on els

aturats a les Ocupacions elementals representen el 34,7%. A la província Barcelona, en canvi,

l’atur en les Ocupacions elementals es situa en el 27,5%.

Pel que fa als demandants d’ocupació (1.470), la majoria (53%) porten més de 12 mesos

buscant feina i el 32% porten menys de 6 mesos. La demanda d’ocupació, en consonància amb

el conjunt de la comarca i la província ha augmentat un 0,4% respecte el 2012.

1.4.4 Nivell de renda

La renda familiar disponible per habitant

a Sant Joan de Vilatorrada es situa el 2011

en 16.160€. En relació a de la del conjunt

del Bages és un miler d’euros inferior i

representa el 88% de la de la província de

Barcelona. L’evolució els darrers anys ha

estat paral·lela a la de la comarca:

després d’anys de creixement, el 2009 es

va reduir en un 8%.

Posteriorment s’ha donat una recuperació però sense arribar al nivell assolit el 2007. Aquesta

caiguda del 2009 coincideix amb els anys de major taxa d’atur registrada (17% el 2009 i 18% el

2010).

RBFD per hab. de 16 anys i més SJV

Sant Joan V. Bages

Any

Milers d'euros

Base 100 prov

Milers d'euros

Base 100 prov

2003 14,47 98,69 14,85 101,25

2005 15,16 94,22 16,16 100,43

2007 16,89 92,97 17,95 98,84

2009 15,62 88,74 16,54 93,96

2011 16,16 88,48 17,15 93,93

Font: Diputació de Barcelona, elaboració pròpia


El creixement demogràfic i les característiques de la població

Aspectes positius Aspectes negatius

+ S’ha reduït l’envelliment i l’estructura

per edats està equilibrada per sexes,

també entre els nouvinguts/des.

+ Creixement fruit de migracions

residencials des de la resta de la

comarca i també de població

estrangera que a més de contribuir al

rejoveniment de l’estructura ha afavorit

el manteniment d’un creixement

natural positiu.

+ Diversitat cultural important: 38

nacionalitats estrangeres.

+ El nombre d’aturats/des s’ha

estabilitzat i l’evolució recent és fins i

tot positiva. La taxa d’atur mitjana és

inferior a la comarcal.

+ El grup d’edat on més es redueix l’atur

és entre els menors de 24 anys.

+ Pes moderat del sector de la

construcció a l’economia local (el més

afectat per la crisi econòmica)

+ Evolució recent de la contractació

positiva.

+ Empreses del sector alimentari

consolidades.

- Tot i ser el segon municipi en població de

la comarca, manca reconeixement

comarcal i projecció.

- El volum de llocs de treball a la vila és

inferior a la potencial de la població en

edat activa.

- El tancament de grans empreses que

havien tingut un paper fonamental en el

mercat laboral local i en la vida de la vila.

- L’atur s’ha incrementant intensament

entre 2008 i 2012, assolint màxims

històrics.

- El perfil formatiu continua sent

predominat el d’estudis elementals, grup

més afectat per l’atur actualment. Mentre

les ocupacions amb més contractació són

els perfils formatius més alts (directors,

gerents, personal d’oficina).

- Temporalitat en la contractació, més alta

que al conjunt de la comarca i la província

i més freqüent entre les dones.


2. Serveis a les persones

A Sant Joan de Vilatorrada ha crescut el nombre d’habitants i també les necessitats socials a

què han de fer front els seveis municipals. A més, darrerament, s’hi ha afegit els efectes de la

crisi econòmica general. Per fer-hi front, la vila compta amb unes dotacions de qualitat en

equipament bàsics, especialment pel que fa a equipament educatius ja que a l’oferta formativa

reglada s’hi afegeix una escola de música amb rellevància comarcal i una important escola

d’adults.

A més, Sant Joan compta amb equipaments públics que afavoreixen la conciliació de la vida

professional i familiar (2 escoles bressol, una residència) així com espais per afavorir la cohesió

social, la integració, la pràctica de l’esport, si bé en alguns d’ells amb potencialitats no

suficientment explotades (Mas Llobet, Espai Jove, Era del Mas, etc).

Cal dir també que el municipi amb una dotació d’àmbit de país: el Centre Penitenciari

Lledoners. L’impacte econòmic de la presència del centre és reduït ja que està més relacionat

amb Manresa per la seva connexió mitjançant transport públic mitjançant la línia d’autobusos

directes des de l’estació de tren fins el centre13. Això suposa que les visites al centre

penitenciari pràcticament no tinguin impacte en l’economia local.

2.1 Equipaments educatius

A Sant Joan de Vilatorrada l’educació primària i secundària està coberta per centres públics,

amb una capcacitat per a (1.093 i 808 alumnes respectivament). Els centres educatius són de

qualitat i les AMPA funcionen si bé es percep una manca d’aliances entre les diferents escoles.

L’Escola Bressol Municipal es troben actualment en una situació complicada per la disminució

dels alumnes i les diferències amb les tarifes de l’escola bressol depenent de la Generalitat.

També comencen a manifestar-se dificultats pel manteniment d’altres centres educatius

municipals cabdals com l’Escola de música i l’Escola d’Adults, agreujades per la davallada del

suport econòmic extern per alumne/a que obliga a ajuntament i famílies a assumir una part

més gran del cost total.

13

Enllaça les estacions de FGC i de Renfe amb el CP Lledoners, coordinant els horaris de l’autobús amb els dels trens i els horaris de visita del centre. (Font: www.sagales.com)


Pel què fa a l’oferta en educació secundària, Sant Joan compta amb una diversitat d’opcions en

formació professionals i cicles de grau mitjà i superior.

Centres educatius i alumnes matriculats. Curs 2012/13

Municipals Adscrits a la Generalitat

Centres Alumnes Centres Alumnes

Bressol 1 57 1 85

Primària 3 1093

INSS Cardener 1r i 2n ESO* 1 60

IES Quercus 1 748

Esc. de Música 1 298

Esc d'Adults 1 225

C.F.P.A.** (CP Lledoners) 1 434 * La Secció d'Institut Cardener (Adscrit a la Generalitat) dóna el servei d'educació secundària només per 1r i 2n d'ESO. **Centre de Formació de Persones Adultes Carme Karr

Font: Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada.

L’IES Quercus ofereix, en formació secundària obligatòria i post obligatòria:

- ESO: 1r (3 grups); 2n (3 grups); 3r (5 grups) i 4t (4 grups).

- Batxillerat: Batxillerat tecnològic, científic, de Ciències de la Salut i Medi ambient, Ciències

Socials, Humanístic i Humanístic social.

- Cicles formatius de grau mitjà: Instal·lació de productes de calor.

- Cicles formatius de grau superior: Activitats físiques i esportives; Prevenció de Riscos

professionals; Eficiència energètica (des del curs 2013-14).

- Programa de Qualificació Professional Inicial: Serralleria.

- Ensenyaments en Règim Especial d’Esport: Fútbol, Futbol Sala i Bàsquet.

D’altra banda, pel que fa a l’ensenyament no reglat destaca l’Escola Municipal de Música, que

ha esdevingut un referents a la comarca i l’escola d’adults.

L’Escola de Música compta amb una àmplia oferta de formació i activitats: Sensibilització des

dels 3 anys als 5 anys; Iniciació I i II; Nivell Elemental (de 1r a 4t); Nivell Mitjà (1r a 3r);

Llenguatge musical per adults; Reeducació vocal; Cant; Violí; Violoncel; Trompeta; Guitarra

elèctrica; Baix elèctric; Contrabaix; Piano; Guitarra clàssica; Flauta travessera; Bateria; Clarinet;

Saxo; Cor Jove; Big Band; Acompanyaments; Cambres; Conjunts instrumentals; Grup de

guitarres i JOCC.

L’Associació d’Ex-alumnes al CMFPA complementa l’oferta educativa amb formació per adults

que inclou: Alfabetització per immigrants; Neolectors; Ampliació de coneixements; Graduat en

secundària I i II; Castellà oral; Català oral; Català bàsic I i II; Informàtica; Català per a pares i

mares i Preparació proves d’accés a Cicles Formatius de Grau Superior (des del curs 2013-14).


En relació a aquesta última, la diagnosi del Consell de la vila assenyala que manca reforç al

Centre Municipal de Formació de Persones adultes. Aspecte, que juntament amb un nivell de

formació baix es valora com una feblesa a l’àmbit eucatiu.

2.2 Igualtat

Actualment a Sant Joan el principal projecte en relació a la igualtat correspon al

Desenvolupament del Pla d’Igualtat 2010-13. D’altra banda, des de la Regidoria d’Acció Social i

Salut ofereix els següents serveis en matèria d’igualtat:

• Activitats de sensibilització entorn el 8 de març i el 25 de novembre.

• Gimnàs emocional: activitat estable al llarg de l’any dedicada al benestar personal de les

dones. Especialment dirigit a dones que pateixen fibromiàlgia o altres malalties similars.

• Espais de participació en matèria d’igualtat: Comissió de la Dona.

• Programa de suport d’assessoria jurídica i psicològica a través d’un conveni amb el Consell

Comarcal del Bages.

• Convocatòria de subvencions per a entitats de dones.

Si bé Sant Joan compta amb una llarga trajectòria en polítiques d’igualtat, els espais de

participació, com la Comissió de la Dona, depenen totalment de l’ajuntament i l’àmbit

d’igualtat no disposa d’un pressupost propi. Pel que fa l’impacte dels projectes en aquesta

matèria, els actes de sensibilització i les activitats permanents estan consolidades però en la

diagnosi del Consell es detecta que manca encara implicació masculina en temes relacionats

amb la igualtat entre homes i dones i hi ha pocs grups de dones organitzats.

2.3 Salut i gent gran

Sant Joan disposa d’un CAP (Centre d’atenció Primària) i de servei permanent d’ambulància.

Des de la Regidoria de Salut, els serveis que s’ofereixen en matèria de salut són:

• Accions de promoció de la salut (PDP, tallers de salut a través de la Diputació, etc)

• Definició del mapa de risc en relació a la seguretat alimentària dels establiments de

venda minorista d’alimentació i restauració.

• Gestió del risc per a la salt de les aigües de consum públic, dels productes alimentaris, i

en establiments públics a partir d’un conveni amb l’Agència de Salut Pública de

Catalunya.

Projectes en funcionament:

• Programa de detecció precoç de problemes de salut escolar (PDP): exploracions

d’infermeria i fisioteràpia a l’alumnat de 4t de primària i de logopèdia als d’Educació

Infantil (P4).


• Sant Joan Cuida’t: Espai de salut al web municipal amb informació i notícies diverses

sobre temes de salut.

• Programa de seguretat alimentària.

Atenció especialitzada a la gent gran:

Sant Joan compta amb la residència d’avis L’Atzavara, un centre públic de serveis socials

d’acolliment residencial geriàtric. Disposa de 26 places residencials 5 places de Centre de Dia.

2.4 Cohesió social

Sant Joan és un municipi que tot i haver assolit un volum important de població està

socialment cohesionat i presenta poca conflictivitat. Aquesta diagnosi pel que fa a la cohesió

social i la convivència és explícitament compartida en la diagnosi del Consell de la Vila, la dels

tècnics municipals. Des del Consell de la vila els problemes que es detecten en aquest àmbit

estan relacionats amb la manca de civisme entre alguns ciutadans que genera brutícia als

carrers, agreujada per la tinença irresponsable d’animals. Des dels serveis tècnics municipals es

percep com a risc que els efectes de la crisi i l’increment de l’atur pot fer sorgir brots xenòfobs.

L’ajuntament, des de la Regidoria d’Acció social, ofereix serveis en matèria d’interculturalitat,

convivència i solidaritat:

• Organització d’activitats conjuntes amb l’escola d’adults: Grup d’intercanvi, Xerrola i

cursos de català per a mares i pares.

• Coordinació i dinamització comissió de treball en immigració a l’àmbit educatiu ( no

constituïda formalment).

• Elaboració d’informes periòdics sobre població.

• Gestió de les propostes d’informes d’habitatge emesos pels serveis tècnics i els serveis

socials municipals.

• Atenció i orientació a la ciutadania en temes d’estrangeria.

• Convocatòria de subvencions per a associacions locals de solidaritat i/o cooperació.

• Cooperació internacional a través d’un conveni anual amb l’entitat Sant Joan Solidari

(finançament d’un projecte escolar a Masaya (Nicaragua) i a través del Fons Català de

Cooperació al Desenvolupament.

Projectes en funcionament:

• Grup d’intercanvi entre dones catalanes i estrangeres ( experiències, coneixement de

l’entorn).

• Programa Xerrola: parelles lingüístiques.

• El Rebost: recollida d’aliments permanent.

Pel que fa als efectes de la crisi econòmica sobre les famílies i el suport local a les dificultats:


- La demanda de beques menjador ha augmentat un 14% des del 2007 , tot i que va

arribar al màxim el 2009. Les beques de menjador atorgades s’han mantingut (excepte

el 2011) per sobre del 50% de les sol·licitades.

- Els procediments de desnonaments iniciats han augmentat molt en termes relatius

però el seu valor absolut és reduït: han passat de 1 el 2007 a 3 el 2012. Cal tenir en

compte però, que es tracta de casos en els que ha intervingut l’àrea de benestar social

de l’ajuntament i que si bé els procediments es van iniciar, en cap cas es van arribar a

executar. D’altra banda, el que sí ha tingut un augment significatiu són els ajuts a

l’habitatge de les entitats socials que han augmentat un 35%, passant de 17 l’any 2007

fins als 23 el 2012.

Ambdós indicadors, en una tendència paral·lela a la de l’atur, mostren el període 2009 – 2011

com el de major dificultat per les famílies santjoanenques amb menys recursos.

Des dels serveis tècnics s’adverteix que les dificultats pressupostàries poden fer que es

redueixen dràsticament els recursos destinats a solidaritat i cooperació.

Habitatge: indicadors de vulnerabilitat

2007 2008 2009 2010 2011 2012

Procediments iniciats de desnonament 1 3 0 4 1 3

Ajuts de l'Ajuntament habitatge 0 0 0 3 6 0

Ajuts habitatge altres entitats (ASCA, CARITAS, HORA DE DEU) 17 17 14 21 25 23

Font: Benestar social, Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada.


2.5 Cultura, esports i lleure

D’acord amb les dotacions existents i les activitats que es realitzen i així com assenyala la

diagnosi del Consell de la vila, Sant Joan compta amb una important activitat sociocultural, una

àmplia oferta d’equipaments culturals i una bona organització de festes i activitats. Destaca la

Festa Major Infantil i la promoció de les arts al carrer.

La Festa Major Infantil és possiblement la manifestació festiva més original de les que duen a

terme al llarg de tot l'any al poble de Sant Joan de Vilatorrada. L’organitza l'entitat anomenada

El Sidral14 i es du a terme just el cap de setmana abans de la Festa Major de Sant Joan. Tots els

actes són organitzats només per als nens i nenes, i no hi poden participar els adults, ni al

correfoc, ni als balls, ni al sopar. Es va començar a celebrar l’any 1988.

Pel que fa als principals equipaments culturals actualment existents:

Ludoteca municipal: adreçada a infants de 5 a 12 anys i a les seves famílies i que ofereix: jocs i

joguines; tallers i altres activitats de dinamització i participació (festes, xerrades, exposicions,

assemblees, sortides,...)Espai familiar; servei de préstec de material lúdic i un banc de recursos

de material i documentació.

Biblioteca municipal de Can Gallifa: gestionada en conveni amb la Diputació de Barcelona.

Forma part de la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Sala de Cultura de Can Gallifa: La programació, gestió i ús d’aquest equipament funciona amb

criteris de participació i cor responsabilització dels grups i entitats que utilitzen l’equipament

de forma continuada (Comissió Cal Gallifa) Les principals activitats que es realitzen a la Sala

són: teatre professional, amateur i infantil-familiar, balls, sopars, exposicions, concerts, festes

populars, cursets i tallers,...

Espai jove: El casal de joves és el servei municipal d'informació i dinamització juvenil de Sant

Joan de Vilatorrada. S'adreça a la població juvenil en general dels 13 als 29 anys. Compta amb

una sala de connexió a Internet, punt d’informació juvenil, espai de relació a amb elements

d’oci i una sala-taller per a fer activitats, a més d’una pista poliesportiva equipada. L’edifici

annex compta amb 2 sales (una per activitats i una polivalent).

Des del Consell es detecten com a febleses en l’àmbit cultural en l’oferta d’activitats per a

joves i de tallers gratuïts. En general hi ha un baix coneixement dels referents d’identitat del

14

Font: Catàleg de patrimoni natural i cultural de Sant Joan de Vilatorrada, 2001.


municipi, la història, etc. La proximitat de Manresa fa que molts joves facin allà les seves

activitats d’oci, formació i participació. En aquest cas també s’assenyala que les dificultats

econòmiques estan afeblint l’estructura de l’àrea de joventut.

D’altra banda, Sant Joan compta amb un seguit d’equipaments esportius amb un potencial

important no només per al lleure i la salut sinó també per a la integració i cohesió social: camp

de futbol municipal, complex esportiu municipal, piscina municipal, pista coberta poliesportiva

municipal, pista poliesportiva i pistes de petanca. Caldria però fer algunes millores (zona

esportiva i piscina). En la diagnosi del Consell, es comparteix que Sant Joan compta amb bons

equipaments esportius com les piscines però l’estat de la zona esportiva és molt millorable i

aquest fet, juntament amb l’efecte barrera que genera BV-3008, es considera una feblesa.

2.6 Seguretat ciutadana

S’articula principalment a través de la policia local, que es compon d’1 caporal-cap, 2 caporals,

11 agents i 1 auxiliar administrativa. Compta amb un bloc propi amb informació i notícies

Policia Local Sant Joan de Vilatorrada al que es pot accedir des d’un enllaç del web municipal.

Els serveis que presten són: seguretat ciutadana; seguretat viària/trànsit; policia de proximitat;

policia administrativa/medi ambient; OAC (Oficina d'atenció al ciutadà) i recollida de

denúncies.

D’acord amb la Memòria d’activitats de 201215 s’han reduït els delictes i les faltes (furts,

robatoris amb violència, danys, faltes contra l’ordre públic...), i per altra banda hi ha hagut un

increment d’atenció de casos en l’àmbit familiar i veïnal, arribant a la resolució en la majoria

de casos.

A l’any 2012 s’han realitzat un total de 76 actes per infraccions a la llei 1/92 de protecció de la

seguretat ciutadana. D’aquestes 76, 66 han estat denúncies per tinença i/o consum de

substàncies estupefaents a la via pública. Les 10 restants han estat actes d’intervenció

temporal d’efectes o instruments susceptibles de ser emprats en un delicte contra la propietat

o altra acció il·legal, d’altres mitjans d’agressió per prevenir la comissió d’un delicte o per perill

per a la seguretat de persones o coses.

Si bé en la diagnosi del Consell es detecta com un punt feble la seguretat vial, especialment

durant el mercat no sedentari setmanal, l’accidentabilitat, s’ha anat reduint any darrera any i

la sinistralitat per accidents de circulació ha disminuït notablement: 120 accidents que hi va

15

Policia Local de Sant Joan de Vilatorrada: Memòria d’activitats, 2012.


haver l’any 2005 s’han reduït als 30 accidents ocorreguts el 2012 i no s’ha hagut de lamentar

cap mort en accidents de trànsit, i els ferits, gairebé tots ells han estat lleus.

Serveis a les persones


+ L’oferta educativa de qualitat des

d’infantil a secundària i AMPAs actives.

+ Formació no reglada de qualitat: L’Escola

de Música i Escola d’Adults.

+ Equipaments públics d’assistència a la

gent gran i als infants que a més

afavoreixen la conciliació de la vida

professional i familiar: residència-centre

de dia i 2 escoles bressol públiques.

+ Tradició i sensibilitat per les polítiques

d’igualtat i espai de participació estable:

Comissió de la Dona .

+ Polítiques actives d’integració social dels

nouvinguts.

+ No es donen problemes greus de

convivència.

+ Bona oferta i dotació en equipaments

culturals i esportius.

+ Ajuntament compromès amb projectes

de cooperació.

+ Patrimoni cultural dinàmic i amb

potencial de dinamització econòmica.

Festa Major infantil.

+ Equipaments i programes adreçats als

joves i la consolidació d’una estructura de

dinamització juvenil.

+ Hi ha suport municipal i d’entitats socials

a les famílies en risc d’exclusió social.

- Dificultats econòmiques per mantenir els

centres municipals (escola de música,

CMFPA i llar d’infants).

- Zona esportiva: estat de les instal·lacions

millorable.

- Baixa implicació masculina en temes

relacionats amb la igualtat entre dones i

homes.

- Dependència de la Comissió de la dona de

l’ajuntament i pocs grups de dones

organitzats.

- Manca un pla d’acció en matèria de

cooperació i solidaritat

- Les dificultats pressupostàries poden fer que

es redueixen dràsticament els recursos

destinats a solidaritat i cooperació.

- Manca coordinació entre els diferents

agents implicats amb el treball amb joves i

estructures estables de participació juvenil i

és difícil aconseguir canals d’interlocució i

comunicació efectius amb els joves.

- Oferta d’oci juvenil insuficient i atracció de

Manresa.

- Si es redueix el suport municipal i de les

entitats pot incrementar el nombre de

famílies en risc d’exclusió.


3. El territori, l’habitatge i la sostenibilitat

3.1 Territori

El terme municipal de Sant Joan de Vilatorrada

disposa d’una superfície total de 16,42km2

que representa un 1,26% de la superfície total

de la comarca. Els aspectes més decisius del

seu enclavament territorial són la proximitat a

Manresa, amb la que forma un continu urbà

des dels anys 80 del segle XX i una situació

geogràfica privilegiada, en una cruïlla de les

carreteres més importants del país.

La via d’accés principal és la C-55 que comunica amb la capital de la comarca, Manresa i amb

els municipis de Súria i Cardona. A través de la C-16, manté un bon enllaç amb Terrassa,

Sabadell i sobretot Barcelona. A més, a través de la C-25 (Eix transversal) Sant Joan es connecta

amb la plana de Lleida, les comarques d’Osona i La Selva i Girona.

Funcionalment, Sant Joan pertany a l’anomenada ciutat “plurimunicipal” del Pla de Bages16

entorn de Manresa, juntament amb Santpedor, Sant Fruitós de Bages i Navarcles. Aquesta

interrelació va ser fruit en gran part de les emigracions residencials des de la capital cap als

nuclis del voltant que van començar a finals del segle XX i que, tot i que en molt menor

mesura, encara es donen. Com resultat d’aquesta dinàmica de creixement, es percep Sant Joan

com una vila dormitori per una part de la població, amb una identificació feble amb el poble

que desenvolupa la seva vida social i econòmica fora, generalment amb Manresa.

L’estreta relació amb Manresa, que esdevé un fort pol

d’atracció laboral17, comercial i de serveis, té una doble

vessant: d’una banda, ofereix als habitants accés a

oportunitats de treball i serveis d’una ciutat mitjana però al

mateix temps pot dificultar la consolidació del comerç i

l’activitat de Sant Joan.

El municipi està distribuït en 3 entitats de població,

sorgides a la vora del camí que unia Manresa amb Callús i

16

Memòria descriptiva, POUM 2003. 17

D’acord amb les darreres dades de mobilitat per raons de treball (Cens de 2001) un 57% dels ocupats de Sant

Joan que treballaven fora de la vila ho feien a Manresa.

Situació dels nuclis urbans al territori. Font: Guia de carrers. Generalitat de Catalunya.

Situació de la xarxa de carreteres locals i comarcals Font: Consell Comarcal del Bages


Súria. Dues, al nord, són de caràcter rural i acullen el 3% de la població: Joncadella i l’EMD de

Sant Martí de Torroella. El principal nucli, de caràcter marcadament urbà és Sant Joan de

Vilatorrada, on es concentren entorn el 97% dels habitants.

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) es va aprovar el 2003. Des de llavors, s’han

incorporat 13 modificacions puntuals, el Pla Director de les Àrees Residencials Estratègiques

(ARE) de l’àmbit de les comarques centrals i, des de la Generalitat s’ha aprovat el Pla Especial

del CP Lledoners.

Els principals objectius del Pla eren potenciar el paper de Sant Joan en relació a Manresa,

reafirmant al mateix temps la seva identitat. Reforçar el gran potencial de la nova façana

urbana, nous usos del passeig del Riu Cardener, incorporar el sistema de turons (Collbaix, Sant

Joan) i connectar amb el territori natural, i definir nous creixements (a ponent) per donar

resposta a la forta demanda del mercat immobiliari.

El POUM permet a Sant Joan de Vilatorrada un potencial important de creixement (fins als

12.831 habitants), fet que genera diferents posicionaments i debat entorn del model de

desenvolupament urbà.

L’execució del POUM ha permès consolidar àrees de sòl urbà com el Passeig del riu des de la

fàbrica de Gallifa fins al carrer Rafael de Casanovas i també s’ha completat la urbanització del

Pla Parcial del Canal. Les principals previsions del POUM no desenvolupades han estat els 3

sectors residencials en sòl urbanitzable situats a ponent (Ermots, Collbaix i Ametllers), tot i que

s’han fet les cessions anticipades dels terrenys per l’escola Ametllers i del solar per a

equipaments del carrer Josep Vicenç Foix – Antonio Machado. Pel que fa al desenvolupament

industrial, s’ha completat la urbanització del polígon industrial Vinyats II però no s’ha

desenvolupat el sector industrial Mas Mollet.

Des del Consell de la Vila es valora que Sant Joan ha viscut un intens creixement urbanístic en

pocs anys i que aquest no ha tingut prou en compte criteris socials i la voluntat popular.

Malgrat això és un municipi urbanísticament endreçat, força compacte i que compta amb

àmplies zones verdes d’esbarjo i lleure. Els espais públics estan arranjats i condicionats i el Parc

de Catalunya esdevé el parc central del municipi

La mobilitat interna i externa es basa principalment en l’ús del vehicle privat: amb un parc

total de 8.032 vehicles, hi ha 500,46 turismes per cada 1.000 habitants, un índex de

motorització en aquest tipus de vehicles superior al de Catalunya (443,77) però molt inferior al


del conjunt del Bages (827,14).18 Un de les principals febleses apuntades des del Consell de la

Vila és la manca d’aparcament reservat per autocars a les escoles, l’institut i al Casal de la gent

gran.

Tot i que Sant Joan no disposa de ferrocarril, està connectat mitjançant una línia de transport

públic d’autobusos amb Manresa (amb una freqüència cada 20-30 min els dies laborables) i

mitjançant una línia regular, però amb menor freqüència, amb Barcelona Cardona – Solsona –

Andorra.

3.2 Habitatge

Les primeres dades del Cens d’Habitatges estatal

del 2011 xifren en 4.804 els habitatges de Sant

Joan de Vilatorrada, això suposa un creixement

total de 1.024 habitatges, un 24% més dels

registrats el 2001, abans dels anys de major

creixement demogràfic de la vila. Pel mateix

període, el creixement total de població va ser

del 14% (1.391 habitants).

L’important creixement del parc d’habitatge no ha alterat la distribució dels usos: ha

augmentat lleugerament la proporció d’habitatges principals (aquells utilitzats com a

residència habitual) fins al 86% (4.119) i els habitatges vacants han reduït el seu pes del 14% al

12% (566). Cal tenir en compte que un 15% (84) d’aquests habitatges buits es corresponen a

una urbanització fallida a prop de la zona esportiva que actualment pertany a la SAREB.

L’habitatge secundari continua tenint un pes molt residual, entorn el 2% (119) del total. Cal

assenyalar que aquesta distribució dels usos del parc d’habitatge difereix notablement de la

del Bages, on l’habitatge principal representa només el 74% del total i el pes dels habitatges

buits arriba al 20%.

A més del major creixement d’habitatges que d’habitants, s’ha donat també una reducció de la

grandària mitjana de les llars, en sintonia amb la que s’ha donat al conjunt de la comarca i a

Catalunya. Si el 1991 el promig d’habitants per llar es situava en 3,3 persones, el 2001 s’havia

18

El parc mòbil de vehicles del municipi de Sant Joan de Vilatorrada és de 8.032 vehicles dels quals 5395 són turismes, 936 camions, 729 motocicletes, 451 ciclomotors, 270 tractors i 251 remolcs i semiremolcs.


reduït a 2,93 i el 2011 es situava en 2,61 un valor similar al del conjunt del Bages, (2,62) i de

Catalunya (2,56). 19

La construcció d’habitatges va

augmentar progressivament durant

els primers anys del segle XXI fins

arribar el 2007 als 277 habitatges

iniciats aquell any. Des de llavors, la

regressió del sector de la

construcció residencial ha suposat

una reducció dràstica de l’activitat:

el 2012 només es van iniciar 16

habitatges.

3.3 Entorn natural

Sant Joan es caracteritza pel predomini de quatre hàbitats principals: els conreus de secà

(861,95 ha), les pinedes (285,18 ha), la vegetació herbàcia i arbustiva (259,54 ha) i els espais

urbans, periurbans i industrials no agrícoles (136,03 ha). La superfície ocupada per hàbitats

naturals d’interès comunitari és de 288 hectàrees i és representada majoritàriament per les

pinedes (285,18 ha) i, en menor importància, per algunes zones humides aïllades (2,82 ha).

Destaquen, pel seu elevat interès natural i paisatgístic el Collbaix, la Plana de les Torres i els

ambients de ribera i zones humides.

Sant Joan compta amb zones verdes i un entorn natural

pròxim amb potencialitats no explotades. Esdevé un

espai d’interès paisatgístic (Pla de Bages, senders, etc) i

és un municipi apte per afavorir l’ús de la bicicleta per

les seves dimensions i orografia.

En la relació entre la ciutadania i l’entorn natural de Sant

Joan de Vilatorrada hi ha dos aspectes clau:

l’accessibilitat als espais naturals que envolten els nuclis

urbans i la recuperació del riu Cardener.

El POUM 2003 proposava a posta en valor de l'eix del riu

19

Estimació a partir de la relació entre la xifra d’habitatges principals (llars) del Cens de 2001 i els habitants per aquell mateix any.

Estructura general i orgànica, POUM 2003.


Cardener com l'element que relaciona la ciutat consolidada amb el territori no urbanitzable del

seu entorn i la qualificació dels parcs territorials (Turó de Sant Joan, Turó de Collbaix, Turó de

Serra Martell, i Santuari de Joncadella) i els corredors fluvials complementaris (el torrent

Fonollosa, el torrent de Can Torres, la riera de Joncadella i el torrent de Bellet), com espais

territorials estructurants. Aquests són, a la vegada, els espais de major valor ecològic i

ambiental dels inclosos dintre del territori municipal. Si bé la connexió amb l’entorn natural ha

millorat, la recuperació total de l’espai del riu com un gran espai de lleure per la vila encara

està pendent.

Un dels impactes més perjudicials sobre el territori és el pas de línies elèctriques d’alta i mitja

tensió. El desenvolupament dels nous sectors de creixement residencial SUBd-1, Sector Els

Ermots, i SUBd-2, Sector Collbaix, està condicionat a la desviació de la línia elèctrica 110 kv

Pobla Pons-Congost i Congost-Cardona i al soterrament de la línia elèctrica 110 kv Congost-

Terrassa-Manresa. Pel que fa a les línies de Mitja Tensió, el projecte d’urbanització del Passeig

del Riu contempla el soterrament de la línia que corre paral·lela al riu i el sector SUBd-3.

3.4 Gestió dels residus

Sant Joan compta amb una deixalleria fixa, situada al Polígon Industrial Pla dels Vinyats II, una

deixalleria mòbil i un servei de recollida de voluminosos. La recollida selectiva de residus es

gestiona a través de la Mancomunitat Intermunicipal del Cardener20.Segons les dades d’aquest

organisme i els Serveis Ambientals de l’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, el 2012 es

generaven 0,87kg per habitant al dia de residus.

Pel mateix any, la taxa de recollida selectiva

(relació entre el total de material recollit

per separat i la resta de la recollida

domiciliària total) es situava el mateix any

en un 31,37%. L’evolució des del 2004 ha

estat positiva: ha crescut notablement el

volum de recollida de paper, vidre, envasos

i matèria orgànica i s’ha reduït el de rebuig.

Respecte 2011, el 2012 s’ha donat una

reducció del 5,87% del total de residus.

20

La Mancomunitat Intermunicipal del Cardener està formada pels Ajuntaments de Sant Joan de Vilatorrada, Súria, Callús, Castellnou de Bages i Santpedor. Fou constituïda el 25 de març de 2004 amb l’objectiu d’aprofitar les economies d’escala per a la prestació de serveis que d’altra forma difícilment es podrien dur a terme.

387 386 375346 350 338

318

0

100

200

300

400

500

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Kg/hab/any de residus recollits a Sant Joan

Font: Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada


Tenint en compte aquesta reducció global, respecte l’any passat tots els residus s’han reduït,

excepte el vidre, que ha augmentat en un 0,59%.

El territori, l’habitatge i la sostenibilitat


+ El territori del municipi de Sant Joan compta

amb un emplaçament estratègic respecte les

principals vies de comunicació del país i un

entorn natural d’alt valor mediambiental (Pla

de Bages

+ És un municipi apte per afavorir l’ús de la

bicicleta per les seves dimensions i orografia.

+ Formar part del Pla de Bages genera sinergies

territorials positives

+ L’entorn del riu Cardener al seu pas per la vila

és un espai a revitalitzar pel lleure.

+ S’han pogut evitar creixements

desproporcionats que haurien posat en perill

els valors naturals de l’entorn.

+ Els nuclis urbans que formen Sant Joan estan

consolidats i no presenta barris en degradació

o regressió urbana.

+ Parc residencial consolidat, destinat a

residencia habitual: baix pes relatiu dels

habitatges secundaris i buits.

+ Evolució positiva de la recollida de residus:

consolidació de la recollida selectiva i reducció

del volum del rebuig.

- Manca de reconeixement comarcal i

projecció exterior.

- Una part important de la vida econòmica

i social depèn de Manresa

- Els valors paisatgístics i naturals no estan

prou explotats i encara es podria millorar

més l’accessibilitat des de la vila.

- La llera del riu no està prou aprofitada

- L’entorn natural del municipi està

amenaçat per factors com el creixement

urbanístic, la contaminació,la

salinització, el pas de motos per estais

naturals, etc.

- Mobilitat molt depenent del vehicle

privat i de la connexió amb Manresa

amb transport públic.

- Dificultats per mantenir els espais

naturals pel cost que representen .


4. Desenvolupament econòmic i teixit empresarial

El Centre d’Iniciatives per l’Ocupació “Cal Gallifa” (CIO) és la seu del Servei de Promoció

Econòmica de l’Ajuntament i té l’objectiu d’incidir en el desenvolupament socioeconòmic del

municipi. És l’equipament clau pel desenvolupament econòmic local: tant en el coneixement i

seguiment del mercat de treball i el teixit empresarial com en l’assessorament i la promoció

econòmica. S’organitza en 4 àrees funcionals diferenciades: Servei d’Inserció i Orientació

laboral; Servei de formació; Servei d’Assessorament a empreses i emprenedors i Viver

d’empreses.

El 2012, d’acord amb la informació del CIO, el teixit empresarial de Sant Joan estava format per

un total de 315 empreses. D’aquestes, el 21% (66) es corresponen amb activitats industrials i el

79% restant (249) amb establiments comercials i de serveis.

4.1 El comerç, els serveis i les activitats professionals

Dintre del sector de comerç i serveis, les activitats més rellevants són l’alimentació (53% dels

establiments són forns de pa i supermercats); i serveis personals, principalment perruqueries i

centres d’estètica però també amb activitats com clíniques dentals (3), psicologia, fisioteràpia

o podologia. L’hosteleria, amb un total de 37 establiments, està composada fonamentalment

per bars (35) però també hi ha 2 restaurants. Altres establiments com estancs, impremtes,

farmàcies representen l’11% i les botigues de la roba, complements i calçat el 10%. Els

professionals, les acadèmies, autoescoles o veterinaris són el 9% .

Composició del comerç i els serveis de proximitat, 2013

Alimentari 49 20%

Serveis Personals 38 15%

Hosteleria 37 15%

Roba, complements i calçat 25 10%

Professionals 22 9%

Equipament llar 19 8%

Vehicles 18 7%

Oci/cultura 7 3%

Finances 7 3%

Altres 27 11%

Total 249 100%

Font: Ajuntament de Sant Joan de V.


L’activitat comercial es situa al centre i, sobretot en la “Y” formada per l’Av. Verge de

Montserrat i el c/Major, que són clarament comercials metre a la majoria de carrers de

l’eixample i del centre l’activitat comercial és esporàdica.

A banda de les activitats comercials, cal destacar la consolidació i la projecció de les activitats

relacionades amb les arts escèniques la carrer que tenen el seu màxim exponent en la

companyia Gog i Magog, nascuda i amb seu a Sant Joan. Aquest sector, malgrat tenir un pes

reduït, té un important potencial de desenvolupament i ha esdevingut rellevant en la vida

cultural i en esdeveniments rellevants com la Festa Major Infantil.

4.2 La indústria

Tot i que Sant Joan no té un perfil tant marcadament industrial com en d’altres municipis de la

comarca, el percentatge i la generació d’ocupació en aquest sector és molt remarcable. Com ja

s’ha apuntat, tot i que el sector dels serveis és el que genera la gran majoria de llocs de treball

localitzats a la vila (76,2% entre assalariats i autònoms), la indústria ocupa el 19,2% dels

treballadors, un percentatge superior al registrat al conjunt de la província de Barcelona

(16%)21.

A Sant Joan, el 2013 és comptabilitzen un total de 66 indústries, de les quals el 38% són

transformadores del metall i el 24% estan vinculades a la manufactura relacionada amb la

construcció.

21

Dades programa Hermes 1er Trimestre 2013, Diputació de Barcelona.

Activitats industrials de Sant Joan per sectors i localització, 2013.

PAE

Nucli urbà

Zona disseminats.

Total

Industries transf. del metall 14 10 1 25 38%

Sector agroalimentari 3 2 3 8 12%

Fusta i suro 1 5 2 8 12%

Comerç a l'engròs/detall 5 1 6 9%

Construcció 1 5 6 9%

Arts gràfiques 1 3 4 6%

Tèxtil 2 1 3 5%

Instal./fred i calor 1 1 2%

Plàstiques 1 1 2%

Vidre 1 1 2%

Electricitat 1 1 2%

Logística 1 1 2%

Treball pedra natural 1 1 2%

Total 28 31 7 66 100%

42% 47% 11% 100%

Font: Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada.


Entre les indústries manufactures cal destacar la presència consolidada d’importants empreses

agroalimentàries (12%) amb un nombre important de treballadors (Mafrica per exemple,

ocupa 350 persones). Aquest es presenta doncs com un sector industrial estratègic, per la

capacitat de generar ocupació i la capacitat de mantenir-se en el context de crisi.

4.3 Els polígons d’activitats

Sant Joan de Vilatorrada actualment disposa de 2 polígons consolidats d’activitat econòmica:

Pla dels Vinyats I i Pla dels Vinyats II, a més d’un polígon encara pendent del seu

desenvolupament al sector Mas Mollet amb 24,43ha22. Pel que fa al sector de Lledoners, el seu

desenvolupament depèn de l’autorització de la Generalitat i d’acord amb la informació

disponible, aquesta només la donaria en cas que hi hagués una oferta en ferm d’instal·lació

d’una empresa.

L’accessibilitat viària d’aquests polígons és

potencialment bona ja que es troben situades a

la via principal, la C-55, la qual després de les

obres realitzades ha esdevingut un accés molt

més segur i on s’ha millorat l’accessibilitat

sobretot a vehicles de gran tonatge. Però també

trobem accessos en les principals carreteres

que enllacen amb Barcelona, com la C-16. L’eix

transversal, la carretera C-25 facilita la sortida

ràpida del municipi.

El Polígon Industrial de Pla dels Vinyats I23, es troba situat al nord del nucli urbà, adjacent a la

C-55, situació que li proporciona una bona comunicació amb ciutats com Terrassa, Sabadell i

Barcelona.

Disposa d’una superfície total de 6,25 ha. El

2010, l’ocupació del sòl industrial era del 81%,

per empreses dedicades a la fabricació de

productes metàl·lics i construcció de maquinària

i material elèctric (57%); empreses d’altres

indústries manufactureres (33%) i empreses

comercials, restaurants, hostalatge i reparacions

(10%).

22

Catàleg de polígons i empreses de Sant Joan de Vilatorrada, 2010. (Consell Comarcal del Bages) 23

Pla parcial aprovat el 1974

Situació dels polígons industrials al territori. Font: Consell Comarcal del Bages

Polígons industrials de Sant Joan de Vilatorrada Font: Consell Comarcal del Bages


El P.I. Pla dels Vinyats II24 situat al costat del polígon Pla dels Vinyats I, disposa una superfície

total de 10,51ha. Està ocupat majoritàriament per empreses dedicades a la construcció de

maquinària tèxtil, tancaments metàl·lics i les excavacions i demolicions (68%). Moltes

d’aquestes empreses estaven abans situades al nucli urbà o són ampliacions d’empreses

situades al P.I. Pla dels Vinyats, I. Resten encara naus disponibles de 600 a 1.200m2 (indústria

petita-mitjana) i parcel·les sense edificar de fins a 5.000m2. Aquest polígon és relativament nou

i manté un nivell satisfactori pel que fa als serveis i a les places d’aparcament pels treballadors.

4.4 El mercat laboral en relació al teixit empresarial

La distribució del mercat laboral pels diferents sectors econòmics mostra quines són les

ocupacions principals generades per les activitats econòmiques presents a Sant Joan de

Vilatorrada. D’acord amb les dades sobre cotitzacions, el darrer trimestre de 2012 a Sant Joan

hi treballaven un total de 3.700 persones.

La major concentració de llocs de

treball es troba al sector serveis que

ocupa el 76% dels treballadors. Al

sector industrial hi treballen 709

persones (19%), el 83% com a

assalariats i el 17% com a

autònoms. En canvi, al sector de la

construcció es localitza una major

proporció d’empreses que de

treballadors i hi predominen els

autònoms (61%).

Pel que fa a l’evolució en la generació d’ocupació, en relació amb l’any passat tots els sectors

econòmics han perdut llocs de treball, però els més afectats són la construcció i l’agricultura.

Per entendre el major pes dels llocs de treball industrials tot cal tenir en compte la grandària

de les empreses industrials: El 56% dels assalariats a Sant Joan treballa a empreses de més de

250 treballadors.

24

Pla Parcial aprovat el 1993.

Teixit empresarial i llocs de treball, 4T 2012

Sector Número empreses (1) Treballadors (2)

Agricultura 1 0,5% 16 0,4%

Indústria 44 20,2% 709 19,2%

Construcció 18 8,3% 154 4,2%

Serveis 155 71,1% 2.821 76,2%

Total 218 100% 3.700 100%

Font: Programa HERMES, Dept. Treball i Ocupació, elaboració pròpia (1) Nombre de comptes de cotització a Sant Joan a 31 de desembre. (2) Assalariats i autònoms registrats a Sant Joan.


Desenvolupament econòmic i teixit empresarial


+ Un sector comercial i de serveis important,

divers i amb trets d’identitat. Hi destaca la

restauració on “les tapes” han aconseguit

atraure visitants de les rodalies, sobretot de

Manresa.

+ Eixos comercials al centre de la vila a on es

concentren els establiments comercials i els

serveis.

+ Hi ha una zona d’aparcament gratuït a prop

de la zona comercial.

+ El CIO és un equipament clau pel

desenvolupament econòmic local.

+ Presenta diferents potencialitats culturals a

explotar: Festa Major Infantil, arts

escèniques de carrer .

+ Sector més dinàmics i estratègics són la

indústria agroalimentària i serveis.

+ Polígons d’activitats amb espai disponible i

amb una comunicació excel·lent amb la

xarxa viària del país.

+ Baixa dependència del sector de la

construcció.

- L’oferta comercial i de serveis santjoanenca

no pot competir en volum i diversitat amb la

de la ciutat de Manresa. Això pot limitar o

afeblir el teixit comercial.

- D’altra banda l’activitat econòmica

majoritàriament està situada fora del

municipi.

- Als Polígons d’activitat encara hi ha poc

teixit industrial i manquen empreses i

serveis que generin ocupació i activitats

directes i indirectes.

- Tot i l’estabilització de la destrucció de llocs

de treball, continua reduint-se el nombre de

treballadors assalariats i autònoms en tots

els sectors.

- L’activitat econòmica s’ha basat molt en la

indústria generant dependència que fa que

quan aquesta ha entrat en recessió ha tingut

molt d’impacte en tota l’economia local.

Dades de cotitzacions a Sant Joan de V., 4T 2012

Treballadors Var 2011-12

Assalariats

Agricultura 1 0,03% -66,67

Indústria 591 19,57% -6,22%

Construcció 60 1,99% -28,45%

Serveis 2.368 78,41% -0,86%

Total 3.020 100,00% -2,99%

Autònoms

Agricultura 15 2,21% -6,25%

Indústria 118 17,35% -3,33%

Construcció 94 13,82% -12,73%

Serveis 453 66,62% -1,08%

Total 680 100,00% -3,39%

Font: Programa HERMES, elaboració pròpia.


5. Participació i Governança

5.1 El teixit associatiu

El teixit associatiu de Sant Joan de Vilatorrada és ric i dinàmic, tant pel que fa al volum

d’entitats (54) com per la seva diversitat: entre les entitats cultural en trobem de teatrals,

corals, cultural tradicional i popular (sardanista, pessebrista, de Caramelles..), de fotografia o

d’innovadores com el Sidral, impulsora de la Festa Major Infantil.

Entre la vintena d’entitats esportives, n’hi ha 4 relacionades amb el futbol i 3 amb la petanca,

però també hi són present pràctiques esportives ben diverses com l’esquaix, tennis, escalada,

escacs, pesca, clàssic motor o els ocellaires.

Les entitats educatives són bàsicament les AMPAS de les escoles, l’institut i també l’escola

Municipal de Música.

Font: Ajuntament Sant Joan Vilatorrada.

Pel que fa a altres tipus d’entitats, destaca la presència, en relació a la grandària de Sant Joan,

de 2 entitats de solidaritat i cooperació. A l’àmbit de la promoció econòmica, existeix una

associació de botiguers i comerciants de la vila. Finalment, la cultura i religió islàmica està

present al teixit associatiu de Sant Joan a través de l’Associació cultural IQRA per la Pau.

La diagnosi del Consell de la vila, considera aquesta diversitat i dinamisme associatiu com una

fortalesa del municipi, si bé s’assenyala per part de les entitats, dificultats per coordinar-se i

superar el relleu generacional amb èxit. També, es posa de manifest la percepció que sempre

participen les mateixes persones als diferents actes i activitats. Pel que fa a la relació amb

l’ajuntament, el suport que s’ofereix es percep com a desendreçat i sense intencionalitat

tècnica.

Entitats de Sant Joan, 2013

Cultura 22

Esport 20

Educació 7

Solidaritat i cooperació 2

Promoció econòmica 1

Salut 1

Religió 1

54

Cultura 41%

Esport 37%

Educació 13%

Solidaritat i

cooperació

4%

Promoció econòmica

2%Salut 2%

Religió 2%


5.2 El foment de la participació ciutadana

Pel que fa al marc de la participació ciutadana, Sant Joan compta des del 2006 amb un

Reglament de Participació que recull i concreta els compromisos de l’Ajuntament de Sant Joan

per tal d’impulsar i regular els mitjans i procediments d’informació i participació en els

assumptes públics municipals

• Espais puntuals: participació en el ple municipal (individual, entitat o propostes

col·lectives). El reglament també preveu la participació processos d’especial

importància per al municipi, dret de petició, d’iniciativa.

• Espais permanents: els òrgans estables de participació són de caràcter consultiu i

propositiu.

- El Consell de la Vila és l’òrgan de participació i informació que aplega al conjunt

d’entitats i agents socials del municipi per debatre amb els responsables polítics i

tècnics assumptes públics municipals. Les seves principals funcions són: potenciar

l’intercanvi i interconnexió entre associacions, opinar sobre els plans d’actuació o

altres disposicions generals com el pressupost municipal i d’altres que li pugui

atorgar el Pla.

- Altres òrgans: Consell Escolar Municipal; Consell de Cultura (amb comissions de

festes, de teatre i de Can Gallifa); Patronat de l’Emissora Municipal i el Patronat

Municipal Assistencial.

Els processos d’informació – comunicació directa amb la ciutadania es realitzen per diferents

mitjans:

- Plana web municipal (www.santjoanvilatorrada.cat): Notícies, agenda d’actes,

informació general sobre serveis i projectes municipals.

- Emissora Municipal de ràdio: Ràdio Sant Joan (www.radiosantjoan.es)

- Butlletí digital: Permet rebre periòdicament un extracte dels articles publicats al web

municipal (Notícies, Agenda i Taulell d'Anuncis).

- Atenció ciutadana: Informació; Registre informació general; Secretaria i serveis

generals; Serveis econòmics; Serveis territorials; Benestar Social; Serveis a les

persones; Alcaldia. D’altra banda també compta amb un espai d’informació/atenció

ciutadana: la Policia Local, Informació Jutjat de Pau i Registre Civil i el Centre

d'Iniciatives per l'Ocupació (Can Gallifa).

Si bé l’atenció ciutadana es valora positivament, en la diagnosi del Consell de la Vila els mitjans

audiovisuals de comunicació locals, i la política comunicativa municipal en general es

consideren un punt feble a Sant Joan.


Pel que fa a l’estructura administrativa –tècnica, Sant Joan compta amb una bona gestió

administrativa municipal. Actualment la plantilla de l’ajuntament és de 123 persones. Aquest

és un aspecte valorat com una fortalesa en la diagnosi del Consell de la vila, però es percep

que manca una planificació estratègica municipal i un lideratge més visible per part de

l’ajuntament, així com una política de comunicació i transversalitat. Des de la diagnosi dels

tècnics, es considera que alguns departaments necessiten més lideratge polític.

Distribució segons àrees municipals i règim laboral, gener 2013.

Règim laboral

Serveis Econòmics

Serveis Generals

Serveis Personals

Serveis Territorials

Policia local

Total

Personal funcionari de carrera 6 0 4 3 12 25

Personal funcionari interí 1 6 7 18 4 36

Personal laboral 1 2 51 7 1 62

Total 8 8 62 28 17 123

Font: Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada,

5.3 La participació electoral

La participació electoral a nivell local a les darreres eleccions municipals va ser del 53,5%,

inferior a la mitja registrada al Bages (56,9%) i de Catalunya (54,8%). També en les darreres

eleccions al Parlament de Catalunya la participació a Sant Joan (67,6%) va ser més baixa que al

conjunt de la comarca (70,2%) i de Catalunya (69,6%). En canvi, en les eleccions al Congrés dels

Diputats, fins als comicis del 2000, la participació a Sant Joan havia estat similar a la registrada

al Bages i a Catalunya.

Distribució del vot en les eleccions municipals

Sant Joan Vilatorrada 2007 2011

Electors 8.082 7.968

Votants 4.487 4.266

Participació 55,50% 53,50%

Abstenció 44,50% 46,50%

CIU 1.303 1.459

PSC 1.699 917

ICV 656 655

ERC 433 465

PP 220 258

PxC 0 284

Total recompte 4.311 4.038

Font: Idescat, elaboració pròpia.


De les darreres eleccions, el 2011, va sorgir un govern format per 6 regidors de CiU i 2 d’ERC.

Ambdues formacions sumaven el 47,6% dels vots. L’oposició va quedar formada per 4 regidors

del PSC, 3 d’ICV, 1 del PP i 1 de PxC.

El partit més votat va deixar de ser el PSC i va passar a ser CiU. D’altra banda, va aparèixer amb

força la candidatura de Plataforma per Catalunya que amb el 0,5% dels vots va aconseguir un

regidor si bé aquest, el març de 2013 va decidir abandonar el partit i mantenir-se com a

regidor no adscrit.

Participació i governança


+ Teixit associatiu ampli i divers, amb

entitats consolidades i dinàmiques amb

una participació rellevant i grups informals

que també dinamitzen el poble.

+ Consell de la Vila: òrgan consultiu amb

representació dels principals agents

econòmics, polítics, culturals i socials de la

vila.

+ Bona estructura tècnica i gestió

administrativa municipal.

+ Voluntat municipal per fomentar la

participació ciutadana i implicar-la

especialment en els projectes més

rellevants.

- Baixa coordinació i comunicació entre les

entitats.

- Dificultats pel relleu generacional i

diversitat a les entitats( sempre són les

mateixes persones)

- Baixa sistematització i intencionalitat

tècnica en la política de suport al teixit

associatiu.

- Política municipal de comunicació

millorable i manca transversalitat en el

treball de les diferent àrees

- Aïllament sociocultural del Sector Llobet.

- Lideratge poc visible de l’ajuntament

- Participació electoral inferior a la

registrada als àmbits superiors


Annex: Recull estadístic

Sant Joan de Vilatorrada Sant Fruitós de Bages Manresa Bages

Volum de població (2012)

Densitat (Hab/km²) 657 371 1,838 143

Població 10.780 8.227 76.570 186.084

Edat mitjana de la població 40,71 38,96 42,09 42,08

Creixement (2003-2012) 11% 30% 14% 15%

Índex masculinitat 101,5 100,76 96,28 98,59

Taxa d'estrangeria global 9,36% 5,92% 18,35% 12,07%

Estructura per edats (2012)

Taxa de Joventut 8,14% 0,0795 8,36% 8,17%

Índex d'envelliment 91,49 66,94 114,15 110,35

Índex sobreenvelliment 49,97 49,86 57,99 56,85

Índex dependència global* 52,5 48,61 55,19 54,43

Índex dependència juvenil 27.42 29,12 25,77 25.88

Índex dependència senil 25.08 19,49 29,42 28.56

Índex de recanvi població en edats actives 117.71 106,84 115,04 118.99

Educació i mercat de treball

% Sense estudis (2001) 16,90% 12,53% 15,47% 14,39%

% Titulats Elementals (2001) 62,13% 60,02% 57,40% 62,05%

% Titulats Mitjà (2001) 13,76% 15,74% 14,23% 13,33%

% Titulats Superiors (2001) 7,21% 11,71% 12,90% 10,22%

Taxa d'assalarització 82% 89% 81% 78%

Taxa temporalitat 80,43% 94,71% 91,33% 91,94%

Taxa d'atur masculí registrat (2012)** 15,60% 13,01% 18,04% 15,61%

Taxa d'atur femení registrat (2012)** 19,20% 19,42% 18,35% 18,39%

Renda bruta familiar disponible

Renda bruta familiar disponible per habitant (2011)*** 16,16 19,27 17,57 17,15

* Índex de dependència global: Relació entre individus en edat no activa respecte a la població potencialment activa.

Població (0 a 15)+ (Població de 65 i més) / ( Població entre 16 i 64).

** Taxa d'atur: Calculada en base a la població activa local estimada.

*** RBFD: Per habitant de 16 anys i més en milers d'euros.

Font: Programa Hermes, elaboració pròpia

Taxes d'autosuficiència i autocontenció, 2001

Taxa d'autosuficiència

Taxa d'autocontenció

Total treballant al

muncipi*

Total residents ocupats**

Índex dependència

econòmica***

Sant Joan Vilatorrada 53,12% 28,44% 2.464 70,99% (1.309) 139,98%

Sant Frutiós de Bages 24,43 39,68% 4.711 70,32% (1.151) 131,37%

Manresa 62,03% 64,86% 29.148 67,57% (18.080) 126,48%

Bages 57,90% 53,15% 63.010 68,01% (36.483) 126,99%

Taxa d'autosuficiència: Població ocupada que resideix i treballa al municipi respecte el total de Llocs de treball del municipi.

Taxa d'autocontenció: Població ocupada que resideix i treballa al municipi respecte el total de població ocupada del municipi.

*Residents i persones de fora que treballen al municipi. Llocs de treball totals al municipi. ** Taxa d'ocupació: Relació entre població ocupada de 16 a 64 anys respecte el total de població entre 16 i 64 anys, a partir del cens. Hermes

***Relació entre els ocupats i la suma dels aturats (censals) més els inactius d'un territori. Font: Programa Hermes, Diputació de Barcelona


Distribució de la població aturada per grans sectors d'activitat econòmica, març 2013

Sant Joan

Vilatorrada %

Sant Fruitós de

Bages %

Comarca de Bages

% Barcelona %

Agricultura 18 2% 5 1% 220 1% 4.819 1%

Indústria 202 21% 170 23% 3404 21% 77335 16%

Construcció 117 12% 94 13% 2442 15% 69460 14%

Serveis 585 62% 456 62% 9851 60% 319012 65%

Sense Ocupació anterior 28 3% 12 2% 595 4% 23544 5%

Total 950 100% 737 100% 16512 100% 494170 100%

Font: Informe sobre l’atur, Programa HERMES, elaboració pròpia.

Distribució de la població segons nivell de formació definit al padró municipal, juny 2013

Homes Dones Total

Menors de 15 anys 958 901 1.859

010 NO SABE LEER NI ESCRIBIR 40 91 131

011 No sabe leer ni escribir 0 3 3

021 Sin estudios 10 18 28

022 Primaria incompleta, 5 cursos EGB, Cert. Escol. 288 177 465

020 Titulación inferior a Graduado escolar 1.495 1.629 3.124

030 Graduado escolar o equivalente 574 501 1.075

031 ESO, Bach. Elem, Grad Esc, Prim comp 679 575 1.254

032 FP 1r grado, FP grado med, Oficilía indus. 260 218 478

040 Bach, FP2, Equivalente o sup 424 349 773

041 FP 2º grado, FP grad sup, Maestría indus 215 191 406

042 Bach sup, BUP, Bach LOGSE 236 280 516

043 Títulos medios ( Aux. clínica…) 5 8 13

044 Diplomado escuela universitaria 45 260 305

045 Arquitecto o Ingeniero tec. 83 24 107

046 Licen. Univ., Arq o Ing Sup, Grado Uni. 129 177 306

047 Estudios superiores no universitarios 2 2 4

048 Doctorado o estudios postgrado, Master uni. 6 17 23

Total població 5.449 5.421 10.870

Total majors de 15 anys 4.491 4.520 9.011

Font: Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada


Sant Joan Vilatorrada % Bages % Barcelona %

Directors i gerents 4 0,4% 157 1,0% 9093 1,8%

Professionals científics i intel·lectuals 32 3,4% 647 3,9% 32262 6,5%

Tècnics i professionals de suport 66 6,9% 1352 8,2% 46345 9,4%

Empleats d'oficina, compables i administratius 76 8,0% 1567 9,5% 62700 12,7%

Treballadors de restauració, personals i venedors 168 17,7% 2747 16,6% 89181 18,0%

Treballadors act. Agrícoles, ramaderes i pesqueres 10 1,1% 155 0,9% 3426 0,7%

Artesans, trebal ladors indústries i construcció 160 16,8% 2641 16,0% 76269 15,4%

Operadors d'instal·lacions i màquines, i muntadors 114 12,0% 1522 9,2% 38991 7,9%

Ocupacions elementals 320 33,7% 5724 34,7% 135841 27,5%

Ocupacions mil itars 0 0,0% 0 0,0% 62 0,0%

Total 950 100,0% 16512 100,0% 494170 100,0%

Font: Programa HERMES.

Distribució de la població aturada per grans grups d'ocupacions, març 2013

Treballadors/es afiliats/des a la Seg. Social, segons branca d'activitat. Sant Joan de Vilatorrada, març 2013

Segons sector % Evolució 2012-2013

Agricultura 0,4% disminueix (-5,88%)

Indústria 19,0% disminueix (-3,67%)

Construcció 4,0% disminueix (-23,46%)

Serveis 76,5% augmenta (0,38%)

Total 100% disminueix (-1,66%)

Font: Programa HERMES, elaboració pròpia

Atur registrat a Sant Joan de Vilatorrada per franges d’edat

FINS A 24 ANYS DE 25 A 39 ANYS MAJORS DE 40 ANYS Total

Desembre Desembre Desembre Desembre

2013 2012 Increment

anual 2013 2012 Increment



anual

52 91 -39 334 360 -26 564 526 38 950 977 -27

5% 9% 35% 37% 59% 54% 100% 100%

Font: Programa Hermes, elaboració pròpia


Índex de mototirtzació (nombre de vehicles a motor per cada 1.000 habitants). 2011

Sant Joan

Vilatorrada Sant Fruitós de Bages Manresa Bages

Barcelona

Total 734,14 840,53 639,47 1.223,86 3.557.506

Variació 2001-2011 12% -1% -4% 45% 18%

Font: Programa Hermes, elaboració pròpia.

Evolució de la dimensió mitjana de les llars (nombre mig de persones per habitatge principal)

1996 2001 2011

Sant Joan Vilatorrada 3,1 2,93 2,61

Bages 2,9 2,74 2,62

Catalunya 2,9 2,72 2,56

Font: Idescat., elaboració pròpia.

Evolució de les dades sobre recollida selectiva (en tones)

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Paper i cartró 159.696 180.510 206.749 239.050 282.637 157.486 185.029 179.277 164.588

Vidre 119.673 140.778 147.249 170.800 213.453 214.832 175.248 166.313 176.932

Envasos 56.343 70.409 88.546 104.080 182.957 222.838 224.163 212.722 196.695

Matèria orgànica - 406 548 581 591 686,58 667,1 569,07 536,89

Rebuig - 2.687 3.015 2.948 2.728 2.450,82 2.549,77 2.509,51 2.352,36

Total residus recollits kg/hab/any 387 386 375 346 350 338 318

Font: Informe recollida de residus. Mancomunitat Intermunicipal del Cardener i Serveis Ambientals de l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada.

Producció de residus municipals, 2012.

Residus Kg/Hab/Dia Taxa Recollida Selectiva

Sant Joan Vilatorrada 0,87 31, 37%

* Residus Kg/Hab/Dia: Relació entre el total de material recollit per separat i la resta de la recollida domiciliària total per habitant cada dia.

**Taxa de recollida selectiva: Relació entre el total de material recollit per separat i la resta de la recollida domiciliària total.

Font: Mancomunitat Intermunicipal del Cardener i Serveis Ambientals de l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada.


Nivell de participació eleccions

Eleccions S. Joan de

Vilatorrada Barcelona Catalunya

Municipals (2011)

Participació 53,5% 53,3% 54,8%

Autonòmiques (2012)


Estatals (2011)


Europees (2009)

Participació 32,80% 38,10% 37,50%

Font: Idescat, elaboració pròpia.

+

Distribució del vot en les eleccions municipals

Sant Joan Vilatorrada 2007 % 2011 %

Electors 8.082 - 7.968 -

Votants 4.487 - 4.266 -

Participació 55,50% - 53,50% -

Abstenció 44,50% - 46,50% -

CIU 1.303 30% 1.459 36%

PSC 1.699 39% 917 23%

IC 656 15% 655 16%

ERC 433 10% 465 12%

PP 220 5% 258 6%

PxC 0 0% 284 7%

Total recompte 4.311 100% 4.038 100%

Font: Idescat, elaboració pròpia,.

diagnosi estratègica de sant joan vilatorrada · 4 document elaborat per [email protected] 1....

Documents