VA DE CONTES Hi havia una vegada un ratolí que vivia en un humil cau al camp. Allà, no li calia res. Tenia un llit de fulles, una butaca còmoda, i flors per tots els costats. Quan sentia fam, el ratolí buscava fruites silvestres, fruits secs i bolets per menjar. A més, el ratolí tenia una salut de ferro. Portava una vida molt tranquil·la i feliç. Un dia, el seu cosí ratolí que vivia a la ciutat, va venir a visitar-lo. El ratolí de camp el va convidar a menjar sopa d'herbes. Però al ratolí de la ciutat, acostu-mat a menjar àpats més refinats, no li va agradar. Deia que la vida al camp era massa avorrida i que la vida a la ciutat era més emocionant. Va acabar convidant al seu cosí a viatjar amb ell a la ciutat per comprovar que allà es vivia millor. Només arribar a la ciutat, el ratolí de camp va poder sentir que la seva tranquil·litat s'acabava. El tràfec de la gran ciu-tat li feia por. Hi havia perills per tot arreu. Hi havia sorolls de cotxes, fums, molta pols, i un anar i venir intens de les persones. El cau del seu cosí era molt diferent del seu, i era al soterrani d'un gran hotel. Era molt elegant: hi havia llits amb matalassos de llana, butaques i fines catifes. Els armaris eren plens de formatges, i altres coses bones. Del sostre penjava un olorós pernil. Quan els dos ratolins es disposaven a donar-se un bon àpat, van veure un gat que treia el cap ensumant a la porta del cau. Els ratolins van fugir a cuita-corrents per un foradet. Mentre corria, el ratolí de camp pensava en el camp quan, de sobte, va sentir crits d'una dona que, amb una escombra a la mà, intentava donar-li al cap amb el pal, per matar-lo. El ratolí, més que espantat i famolenc, va tornar al cau, va dir-li adéu al seu cosí i va deci-dir tornar al camp el més aviat que va poder. De tornada a casa el ratolí de camp va pensar que mai canviaria la seva pau per un munt de coses materials. No s’hi val presumir. Avui dia sembla que tots estiguem participant en una competició per ser el més ric, el més in-tel·ligent, el més guapo, … Això fa que moltes persones es creguin superiors a les altres i les depreciïn. El remei és el valor de la humilitat que consisteix a reconèixer que no som “els millors del món”, en acceptar els nostres defectes i reconèixer els valors dels altres.

Dilluns 26 de setembre

PREGUEM Amic Jesús. Ajuda’m a ser humil i sincer. A no voler semblar el que no sóc, ni ser més que els altres. Ensenya’m a dir sempre la veritat i a no mentir, encara que de vegades costi massa. Vull aprendre a ajudar i a oferir una ma a tothom qui ho necessiti. Obre el meu cor per que visqui pensant en els altres. Dóna'm coratge i valentia per ser sincer i no enganyar ningú. Vull guanyar-me les coses amb esforç i dedicació. Ajuda’m a complir totes les meves metes per poder créixer i ser cada dia una persona més humil.

Dimarts 27 de setembre

Dia a dia Reflexions primària

ga

bri

eliste

s SETMANA

26-9-2016

Ser hum

il

MIREM EL MÓN Avui és SANT GABRIEL (i Sant Miquel i Sant Rafel, arcàngels) I volem recordar a tots vosaltres que si els nostres col·legis es diuen Sant Gabriel és gràcies a un home molt important en la història dels germans gabrielistes: Gabriel Deshayes. El 17 de gener de 1821, el Pare Gabriel Deshayes va ser elegit Superior General de les congregacions montfortianes. Va tenir molts ajudants que es van dedicar a ensenyar als nens pobres. VA comprar una casa perquè tots els seus ajudants estiguessin junts i li van posar de nom “casa Sant Gabriel” em honor del P. Gabriel Deshayes. Finalment a tots ells se’ls va conèixer com germans de Sant Gabriel. El P. Deshayes va ser un home emprenedor, creatiu, i audaç; amb una gran atenció pels nens i la seva educació, i d'una forma molt especial pels disminuïts sensorials, és a dir, pels sordmuts i cecs.

Dijous 29 de setembre

RESPIRA El meu temps atmosfèric Seieu còmodament amb l'esquena recta, sense creuar els braços ni els peus, tanqueu els ulls i poseu tota l’atenció a la respiració. Feu respiracions profundes: agafeu aire i deixeu-lo anar... i una altra vegada agafeu aire, deixeu-lo anar.... I un cop més. Deixeu que tot el vostre cos comenci a relaxar-se i la vostra ment pugui estar més tranquil·la. Preneu-vos un temps per descobrir com esteu en aquest moment. Mireu dins vostre... Que hi ha? Que veieu? Quin temps està fent per dins?. Observeu si brilla el sol i us sentiu relaxats, o si hi ha núvols i està a punt de caure un ruixat, o potser si hi ha una tempesta, perquè esteu enfadats. Observa de forma amable i curiosa el temps que fa per dins. Pot ser que en un altre moment del dia canviï, però ara és com és, i així està bé. Els estats d'ànim canvien com canvia el temps, passen per si mateixos. Només observa’ls amb atenció... Farem una respiració profunda i conscient i quan obriu els ulls podeu compartir, si voleu, el vostre “temps” interior.

Divendres 30 de setembre

Dia a dia Reflexions primària

ga

bri

eliste

s SETMANA

26-9-2016

Gabriel Deshayes

CANÇONS Tengo. Macaco (fragment) La primera lección aprendí pero olvide el cuaderno al salir, en la escuela de la vida no se puede repetir, así que voy lápiz en mano tomando notas y callando; a veces es mejor no decir. Aprendí a alzar las velas aguantarle a la marea y a romper las olas del mal vivir y es que el vaso medio lleno medio vacío, mi niña, solo depende de ti y de mi. Y no se es mas rico el que mas lleva sino el que algo tiene y lo conserva sin enfriarlo sin olvidarlo en un cajón y no hay mayor tesoro que el que guardas en tu corazón , no en el bolsillo triste de un pantalón.

Dimecres 28 de setembre Ser humil és un dels valors més impor-tant a la vida. El que realment importa no és tenir molta riquesa material sinó tenir riquesa del cor. Com diu una fra-se de la cançó: “No es más rico el que más lleva, sino el que algo tiene y lo conserva”. Per tant, això vol dir que qui sap apreciar les petites coses, ges-tos, paraules… pot arribar a ser més ric que algú que nomes es preocupa dels diners.