Els veïns decideixen el destí de mig milió d’euros

Tot a punt per a la quarta edició dels Pressupostos participatius, tot preparat perquè els veïns d’Ascó decideixin en què ha de gastar l’Ajuntament mig milió d’euros, un pessic important de la bos-sa d’inversions previstes pel Consistori l’any vinent. Les propostes s’han de pre-

sentar fins al 16 d’octubre a través d’un formulari físic a l’Ajuntament, o bé al web corporatiu, www.asco.cat. L’ende-mà que acabi el termini, l’Ajuntament organitzarà una sessió de debat veïnal, i totes les propostes candidates se sotme-tran finalment a votació entre els dies

29 de novembre i 2 de desembre. Els re-sultats es donaran a conèixer el dia 3. El Consistori espera que el procés tingui un bon nivell de participació i aportacions de qualitat, fent correspondència a la utilitat que ha demostrat aquesta inicia-tiva els anys precedents.

L’alcalde d’Ascó, Rafael Vidal, explica en una entrevista les raons perquè no tornarà a presentar-se a les eleccions, una decisió que també han fet seva la resta de regidors de CiU. Vidal repassa els principals assoliments del seu mandat, planteja els reptes de futur i, entre aquests, destaca la necessitat i la capacitat dels veïns d’Ascó per generar nova activitat econò-mica, que permeti sobreviure la caducitat de les centrals nuclears. Vidal recorda que l’any 2007,

en resultar escollit, va proposar-se un límit de vuit anys al capdavant del consistori. L’alcalde també defensa la seva honestedat com a gestor públic durant aquests vuit anys, i igual que ell, nega que ningú del seu equip polític hagi comès cap irregularitat en benefici personal. De cara al futur, Vidal reivindica que la tasca de transfor-mació de l’actual equip de govern ha fixat uns fonaments sòlids que centraran l’acció política municipal dels propers anys.

Butl

letí

d’in

form

ació

m

unic

ipal19

Osctu

bre 2

014

La garita del castell serà reconstruïda i accessible •(P7)

Vidal: “El nostre llegat és un Ajuntament més obert”

•(P3)

•(P4)

Foto: FOCUS

Foto: FOCUS

Butlletí d’informació municipaloctubre 2014 - núm. 19 Editorial

2www.asco.cat

Nous horitzons

Arrenca el darrer curs polític de l’actual madat municipal que va començar l’any 2011. I arrenca amb una clara perspectiva de canvi i renovació, tant a nivell municipal com a nivell de país. L’Ajuntament d’Ascó ha donat suport unànime a la consulta del 9 de novembre i s’ha sumat al clam municipalista en favor del dret a decidir (920 de 947 municipis s’han manifestat a favor). Són moments de canvi. També moments d’incertesa arreu del país, que trobarà a Ascó el compromís necessari per encarar l’actual procés polític.

L’Ajuntament també encara un clar moment de canvi. L’actual equip de govern de CiU i PSC, que governa des de 2007 ha anunciat que no es tornarà a presenter a les pròximes eleccions municipals, que seran el proper mes de maig de 2015. Foc nou i relleu. Durant aquests

darrers set anys i escaig el consistori ha experimentat una transformació radical, començant per la consolidació d’uns ingressos creixents provinents dels impostos a la indústria i continuant per unes polítiques socials que avui, com les necessitats de les families, també han crescut. En el balanç també hauran de comptar les actuacions diverses en racons del casc antic però, sobretot, haver iniciat una política amb visió de futur: diversificació econòmica. Un dia o altre,

Ascó no tindrà la indústria nuclear que, a través dels seus impostos i llocs de treball, atorga una estabilitat econòmica i uns recursos a les arques públiques difícilment equiparables a altres municipis de població similar. Fins aquell dia, el consistori disposarà d’eines per invertir en els recursos de què disposa el municipi per diversificar la seva economia: nova agricultura, turisme vinculat al riu i al patrimoni i capacitat de la indústria per atraure més indústria.

Aquests propers mesos seran determinants per veure realitat diferents projectes. La zona de la Fontxinxella, la reforma de més perxes i carrers i la continuació de les excavacions arqueològiques al Castell d’Ascó, juntament amb ka consolidació de la garita, ara apuntalada. També seran uns mesos clau per a la materialització de le snoves piscines, que inclouran l’alber votat en els darrers Pressupostos Participatius, entre d’altres projectes.

Un altre equip haurà d’agafar les regnes a partir del maig vinent, però comptarà amb bona part de la feina feta. El consistori, actualment, té un potencial d’actuació enorme. Nous horitzons, però encarrilats.

Butlletí d’InformacIó munIcIpal SumarI

Núm 19 - Octubre 2014Edita: Ajuntament d’Ascó

Producció: Iniciatives Mediterrànies de Comu-nicació, SL

Ajuntament d’Ascó www.asco.catc/e: ajuntament@asco.cat

Carrer Hospital, 2 - Ascó - 43791 TarragonaTelèfon: 977 40 50 06 - Fax: 977 40 61 10

•(P3) Convocats els veïns a una nova edició dels Pressupostos Participatius

•(P4) entrevISta: Vidal: “El nostre llegat és un Ajuntament més obert”

•(P7) La garita del castell serà reconstruida i accessible

•(P8) Acabada la intervenció als carrers Valero i Perill; ara, La Mola

•(P10) Ascó posa en marxa una planta experimental de biomassa

Un altre equip haurà d’agafar les regnes a partir del maig vinent, però amb bona part de la feina

encarrilada

3

ParticiPació Butlletí d’informació municipaloctubre 2014 - núm. 19

www.asco.cat

El ple d’Ascó va aprovar al setembre la creació del servei públic que gestionarà el futur complex de pis-cines i gimnàs, un ambiciós equipament amb projec-ció comarcal que integrarà també un alberg, i que es construirà a l’entrada del poble amb un pressupost de 4,2 milions d’euros. La “Memòria per a l’establiment del Servei Públic del Complex Esportiu, Terapèutic i Alberg”, elaborada per Ascó Serveis, preveu que l’Ajuntament arrendarà l’establiment a una empresa externa, que serà qui organitzarà el servei i gestionarà les activitats.

Segons el projecte executiu que obra en poder d’Ascó Serveis, l’edifici projectat per l’enginyeria Inge-nibo Projects s’estructura en dues plantes que donaran cabuda al complex cobert de piscines, una zona de trac-taments amb aigua, un gimnàs amb els corresponents vestidors i un alberg amb dormitoris col·lectius i una aula d’activitats. L’edifici també comptarà amb una zona de servei i administració, i una cafeteria-restau-rant que servirà al conjunt dels usos. Un cop el projecte s’hagi aprovat de forma definitiva s’iniciarà la fase de contractació de l’obra, que tindrà un termini d’execució de 12 mesos, segons l’Entitat Pública Empresarial.

Pel que fa al servei, l’Ajuntament ha optat per la gestió indirecta en règim de lliure concurrència i arren-darà l’equipament a l’empresa o persona que ofereixi les millors condicions en un procés de licitació. És a dir, que la titularitat la mantindrà l’Ajuntament, i

l’explotació correspondrà a l’arrendatari, que estarà obligat a organitzar i prestar el servei en els termes que defineixi un contracte amb l’administració.

El contractista haurà de pagar un cànon d’utilització a l’Ajuntament de 36.000 euros el primer any, amb un increment anual del 5%. Segons la Memòria justifi-cativa, el primer any el complex assolirà més de 800 usuaris (un 70% d’abonats) i generarà uns ingressos

aproximats de 585.000 euros, el que el farà econò-micament sostenible. La piscina coberta permetrà l’accés al medi aquàtic tot l’any i organitzar cursos i activitats adreçades a tot tipus de grups, començant pels escolars. L’allotjament complementarà i donarà valor afegit al complex, perquè permetrà organitzar competicions, certàmens o colònies amb una durada superior a un dia.

L’alberg i les piscines, més a prop

L’Ajuntament d’Ascó ha engegat la quarta edició dels Pressupostos Participatius, un procés que vol estimular la corresponsabilitat ciutadana envers l’administració local, i que culminarà a principis de desembre, amb la votació de diversos projectes d’inversió proposats pels veïns. Els Pres-supostos Participatius compten amb un pressupost de 500.000 euros, s’hi poden presentar propostes fins al 16 d’octubre, i hi poden dir la seva tots els veïns amb més de 16 anys.

Les propostes d’inversió s’han de presentar a través d’un formulari físic a l’Ajuntament, o bé al web corporatiu, www.asco.cat. El 17 d’octubre, divendres, l’Ajuntament organitzarà una sessió de debat veïnal. Durant la jornada, les idees presen-tades se sotmetran a discussió amb la idea que s’enriqueixin i evolucionin abans de presentar-se a votació. Acabat el treball en grup, una comissió municipal validarà que les propostes compleixen els requisits de la convocatòria. Per exemple, que siguin viables tècnicament, o que no superin els 500.000 euros de pressupost.

L’any passat, 26 propostes es van sotmetre a consideració dels veïns. Per facilitar la votació, totes les llars del municipi rebran una carta que inclourà una butlleta de participació. Igual que l’any passat, la butlleta també es podrà desca-rregar a la web de l’Ajuntament, i contindrà una llista amb totes les propostes que vagin a vota-

ció. Cada votant podrà marcar un màxim de 5 pro-postes, i les que rebin més sufragis fins a cobrir 500.000 euros serà les que el Consistori priorit-zarà per executar-les durant el 2015. Les actes de les sessions de debat, així com la normativa del procediment, serà publicada a Internet.

L’inici de les votacions coincidirà amb la in-auguració de la VI Fira de Nadal i la IV Mostra del Cava, durant l’últim cap de setmana de novembre (29 i 30), i tindrà lloc a l’estand que l’Ajuntament instal·larà a la fira. Qui no hi pugui assistir, té la possibilitat de votar a la pròpia casa consistorial,

el dilluns i dimarts (1 i 2) se-güent, en horari d’atenció al públic.

Els Pressupostos participa-tius van nàixer el 2011 amb una dotació econòmica de 200.000 euros, que en la segona edició, l’any 2012, es va augmentar fins

als 400.000 euros. Enguany compten amb una par-tida total de 500.000 euros, igual que l’any 2013.

Tots els projectes més votats des de l’inici d’aquest procés participatiu han estat executats o bé estan encarrilats. És el cas de les millores de seguretat als carrers del casc antic, decidides fa dues edicions, que estan en procés d’execució en el marc d’un ambiciós pla de millores urba-nístiques endegat per l’Ajuntament; o de la cons-trucció d’un nou alberg a la població, la proposta més votada en l’edició del 2013 que ja té projecte d’obra i s’executarà properament.

L’Ajuntament d’Ascó destina 500.000 euros a la quarta edició dels Pressupostos

Participatius

Les votacions tindran lloc entre els dies 29 de novembre i 2 de desembre, i els resultats

es donaran a conèixer el dia 3

Urnes per decidir inversions

Foto: FOCUS

Butlletí d’informació municipaloctubre 2014 - núm. 19

4

EntrEvista

www.asco.cat

-Perquè ha pres la decisió de no tornar-se a presentar?

Principalment per coherència, perquè quan vaig accedir a l’alcaldia l’any 2007 ja vam dir que amb vuit anys n’hi ha suficient per aplicar les teves idees. Nosaltres ho hem fet fins ara i ho seguirem fent fins les eleccions, i llavors serà el moment que el poble farà foc nou i un altre equip continuarà la feina. Això és saludable des del punt de vista democràtic, i ens obligarà com a poble a posar-nos les piles i renovar els nostres dirigents.

-No només ho deixarà vostè, sinó que l’equip de govern que l’acompanya també ha anunciat que no vol repetir.

Exactament. Tots, amb bona voluntat, hem tirat endavant les polítiques que portàvem als nostres programes electorals i els acords de govern entre el grup de CiU i el del PSC. Hem avançat en qües-tions fonamentals com la transparència i la parti-cipació ciutadana, i Déu n’hi do la feina que hau-rem fet per endreçar el casc antic o per posar en valor el nostre castell mil·lenari, o l’ impuls a les instal·lacions escolars, o la vessant social i d’ajuts de tota mena o la formació ocupacional. Però tots coincidim en què ara és l’hora de renovar-se. No-saltres hem posat les bases per a que un nou equip agafi les regnes del poble i encarrili el potencial de desenvolupament que tenim.

-Hi ha qui diu que el fet que el Jutjat de Gan-desa hagi sol·licitat documentació referent a contractacions és la veritable raó de tot plegat.

No es pot lluitar contra els rumors, és impos-sible. Però no és cert. Tots nosaltres defensarem sempre la bona fe en totes i cadascuna de les ac-tuacions que hem tirat endavant, i poso la mà al foc per tot l’equip que ningú ha comès cap irre-gularitat en benefici personal. Com ja és sabut, el jutjat ens ha demanat documentació no per una actuació d’ofici, sinó perquè el que està fent és investigar una denúncia presentada pel grup IA-FIC

-Què pot espe-rar el veïnat dels propers mesos fins les eleccions municipals?

Tenim un munt de projectes en cartera. Perxes del casc antic, carrers, segurament l’accés sud per la Fontxinxella, una nova actuació al castell per salvaguardar la ‘garita’, una nova zona d’esbarjo, el carrer de la Mola...I, per descomptat, les noves piscines municipals, que inclouran l’alberg votat majoritàriament en la darrera edició dels Pressu-postos Participatius. El nostre objectiu d’ara fins al maig és avançar aquests i d’altres projectes tant com puguem, i la intenció de l’equip de govern és executar-ne tants com sigui possible. Però la ma-quinària administrativa és com és i arriba fins on arriba. Per nosaltres, no quedarà.

-Com veu l’Ajuntament més enllà de les pro-peres eleccions?

Serà un Ajuntament ben diferent al que vam trobar nosaltres l’any 2007. Per començar, el futur equip de govern no tindrà hipoteques, perquè hem eliminat el 100% del deute, i un pressupost creixent fins al 2019. Hi haurà nombrosos projectes i estudis valuosíssims que ens parlen de possibilitats reals de desenvolupament econòmic. Vull recordar que no-saltres no vam trobar ni un sol projecte en cartera quan vam entrar. Res de res. I trobarà uns hàbits

instal·lats a la casa per treballar amb transparèn-cia, publicant periòdicament l’estat del pressupost i informant a la població del dia a dia municipal, també una novetat important respecte 2007. Però, a banda de tot això, crec que deixarem un Ajunta-ment amb un enorme potencial de fer les coses ben fetes en quant a desenvolupament del poble més enllà de la vida de les centrals nuclears.

-Parla de diversificació econò-mica.

Ni més ni menys. Nosaltres ens ho hem cregut de debò , i tenim estudis de la URV i d’altres organis-mes que ens reafirmen en les enor-

mes potencialitats del nostre poble. Nova agricultura, amb aprofitament de tots els recur-sos; turisme familiar lligat al riu i al nostre patrimoni que hem de continuar posant en valor; i, per descomptat, cal aprofitar el potencial industrial per atrau-

re empreses al poble. Sense aquesta maleïda cri-si, puc assegurar que haurien fet cap a Ascó tres o quatre empreses. Però avui Ascó és present als principals centres de difusió turística i tenim una bona oferta amb “Lo Roget” i, mica en mica, amb el nostre patrimoni històric i també hem corregit el rumb de la comunitat de regants i la cooperativa, i ara podrem estudiar si la biomassa pot ser una al-ternativa real.

-La crisi no és la única dificul-tat amb què s’ha trobat aquests anys...

Ja ho vaig dir al discurs de festa major: En aquests vuit anys ens hem hagut d’enfrontar amb dificultats externes, que són la pitjor crisi que ha patit l’Estat en dècades i la possibilitat d’acollir el Magatzem Temporal Centralitzat, que ens hagués proporcionat un coixí de benestar econòmic durant dues generacions, i que l’alta política ens va negar. A més a més de les dificultats externes hem hagut de suportar una oposició municipal totalment des-

tructiva, que no ha presentat ni una sola proposta i només s’ha dedicat a posar pals a les rodes.

-I no tem que aquest pla pugui quedar inte-rromput?

Espero que no. Estic convençut que el veïnat sa-brà valorar que el camí iniciat és vàlid i que tots ple-gats li podem treure més rendiment. L’Ajuntament té els recursos per fer-ho possible i, si no seguim

el camí de la diversificació e c o n ò m i c a , l ’a l ternat iva és seguir com sempre, no fer

res, i esperar asseguts la catàstrofe quan la central tanqui.

-Fins avui, de què se sent més orgullós?D’una banda, de la gestió econòmica, incremen-

tant els ingressos i regularitzant la situació de la indústria nuclear, que avui tributa com un veí més, mentre que abans eren sempre convenis poc clars. Nosaltres ho hem explicat tot clarament al veïnat i el nostre llegat és un Ajuntament més obert. De l’altra, d’haver estimulat la participació ciuta-dana i haver creat una consciència col·lectiva de que aquest poble l’hem de fer rutllar nosaltres, no podem esperar que vingui ningú de fora, sinó que hem de ser els asconencs qui ens hem de guanyar el nostre futur. I, per descomptat, haver iniciat la recuperació del nostre patrimoni històric i del nos-

tre casc antic... També d’haver aconseguit la declaració de fes-ta d’interès nacional de Sant Antoni...En resum, d’haver po-sat unes bases molt sòlides per al nostre futur i d’haver aug-

mentat el sentiment d’orgull de viure a Ascó.-I, també fins avui, què és el més negatiu

d’aquests anys?És obvi, i tothom coincidirà: la lentitud en ti-

rar endavant projectes. Encara tenim molta feina a fer per ser un ajuntament eficient, a l’alçada del seu pressupost. Hem millorat respecte a 2007, però aquest consistori necessita encara donar un salt qualitatiu, cosa que la LRSAL no ens posa fàcil...

El nostre llegat és un Ajuntament més obert

“Poso la mà al foc per tot l’equip que ningú ha comès cap irregularitat en

benefici personal”

“Deixarem un ajuntament sense hipoteques i amb un potencial de

desenvolupament més enllà de la vida de les centrals nuclears”

“Som els asconencs qui ens hem de guanyar el nostre futur”

Foto: FOCUS

Trenta-nou joves becats a l’estiu amb el Pla No T’Aturis Un total de 39 joves d’Ascó, més que en cap altra convocatòria anterior, han dut a terme pràctiques remunera-

des dins del programa de beques del Pla No T’Aturis 2014. Els joves han treballat en dos torns, un primer al juliol i el segon a l’agost, en tasques de suport a diferents departaments de l’Ajuntament i equipaments municipals. Enguany l’Ajuntament va rebre 53 sol·licituds de joves al programa. Com que la demanda supera cada any l’oferta de places, els mèrits que acrediten els estudiants regulen la prioritat d’accés als llocs sol·licitats. Enguany s’han ampliat el número de places ofertades i s’ha passat de les 34 l’any 2013, a les 40 el 2014.

5

actualitat Butlletí d’informació municipaloctubre 2014 - núm. 19

www.asco.cat

El curs 2014-15 arrenca amb un lleuger augment d’escolars

i dos docents més a l’equip

L’Ajuntament d’Ascó va aprovar durant el ple ordinari de setembre donar suport a la celebració el pro-per 9 de novembre de la consulta sobre el futur polític de Catalunya. Ascó és un dels més de 900 con-sistoris catalans, un 96% del total, que van aprovar la moció impul-sada per l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Entre els ajuntaments que van donar suport al text hi ha Bar-celona i Tortosa.

Onze joves d’Ascó i de pobla-cions de l’entorn van rebre a les acaballes de l’estiu un diploma després d’haver superat una curs d’ajustador mecànic al centre de formació municipal Josep Mur. El curs, de 210 hores de teoria i 70 de pràctiques, es va dur a ter-me gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament, el consell comarcal de la Ribera d’Ebre i la Secreta-ria de Joventut de la Generalitat de Catalunya. El centre Josep Mur centralitzarà l’oferta formativa municipal a l’antic CEPROM i tam-bé a l’Oficina de Desenvolupament Local (ODL).

Les obres de millora de la Seca-nella, l’àrea d’accés a les Voltes i Sitges, han deixat al descobert les restes d’una antiga escala enllosa-da que condueix a la sitja central d’aquest espai històric. En concret, es tracta de quatre esglaons cons-truïts amb pedra arenisca de grans dimensions. L’Ajuntament ha atu-rat temporalment les obres mentre els arqueòlegs investiguen les res-tes, i ha posat la troballa en conei-xement del Departament de Cultu-ra. En funció de la importància dels vestigis que determinin els tècnics es modificarà o no el projecte.

Cinc-cents afiliats a la Seguretat Social, un 2,7% més que el ma-teix trimestre del 2013, i una taxa d’atur del 6,7%, molt per sota de la mitjana de les Terres de l’Ebre (14,7%) o la Ribera d’Ebre (10,9%). Ascó lidera la lenta recuperació econòmica de les comarques del sud, de moment a un ritme molt inferior (0,2%) al que ho fa la res-ta de Catalunya (1,7%) en número d’afiliats a la Seguretat Social. Així ho recull el darrer Butlletí d’Anàlisi de la Conjuntura local, que el ca-tedràtic de la URV Juan Antonio Duro va venir a presentar a Ascó.

Suport del plenari a la consulta catalana

Primers diplomes acreditats pel centre Josep Mur

Restes d’una antiga escala enllosada a la Secanella

Ascó lidera el descens d’atur a l’Ebre

El nou curs escolar ha arrencat a la llar d’infants municipal i a l’escola Sant Miquel amb tots els deures fets. L’escola, que ha estrenat una nova mà de pintura a tot el segon pis, acull enguany un total de 123 alumnes d’educació infantil i primària, i con-firma una recuperació positiva del nú-mero d’estudiants matriculats, quan fa uns anys no passava de la noran-tena. A més, hi ha dos mestres més a dedicació comple-ta que el curs pas-sat, fet que millora l’atenció individualitzada a l’alumne.

Tenint en compte la recuperació d’alumnes i grups els últims anys, el Departament d’Ensenyament ha reconegut enguany el CEIP Sant Mi-quel com a escola completa i ha fet un ajustament a l’alça de la plantilla docent. Això fa que aquest any hi hagi 13,875 mestres -la fracció correspon a un docent a mitja jornada i un que fa un terç de jornada-, dos més que el curs passat, quan l’equip de pro-fessors era d’11,875. L’augment del personal permet millorar en general la qualitat de la prestació educativa, i més concretament, l’atenció a la di-versitat.

Al mateix temps, el Consistori ha

destinat 51.000 euros a subvencions individuals a l’escolarització. Les aju-des garanteixen la total gratuïtat dels llibres de text, entre altres. “En els temps que corren hem d’estar al cos-tat de les famílies. Portar els nens a l’escola no ha de suposar un esforç econòmic afegit”, explica Pau Daniel Serrano, regidor d’Educació.

Com els últims anys, a més, s’ha aprofitat l’aturada de l’activitat lec-tiva per fet treballs de manteniment al centre. El Consistori, que és titular de l’edifici, ha repintat les parets de tota la segona planta. “L’objectiu és tenir la instal·lació al dia, mantenir el nivell”, afirma Serrano.

Durant l’estiu, diversos estudiants

del poble becats per l’Ajuntament amb el Pla No t’Aturis han tre-

ballat al centre preparant el material que fan servir els xiquets durant el curs. Des de fa un temps, els llibres de text usats són revisats un a un i, si estan en condicions, s’adjudiquen a un nou alumne que se n’ha de fer responsable al llarg del curs.

Per altra banda, l’Ajuntament ja té a punt el projecte d’adequació de l’espai amb pins al carrer de les es-coles. El Consistori es va reunir amb membres de l’Associació de Pares i Mares, que van traslladar la neces-sitat d’actuar per fer-ne un lloc se-gur i aprofitable. L’Ajuntament es reunirà ara amb els pares per do-nar-los a conèixer la seva proposta d’intervenció.

Una escola completa

L’Ajuntament ha destinat aquest any 51.000 a ajudes per comprar llibres o beques menjador

Foto: FOCUS

L’hora del ban electrònic

La tecnologia de les comunicacions evoluciona de pressa i l’Ajuntament vol aprofitar-ho per ser més a prop dels veïns amb informació de servei. El Consistori, que només fa uns mesos va posar en marxa un sistema de comunicació municipal a través d’SMS, ha estrenat ara un nou canal propi a la plataforma eBando, una aplicació gratuïta per a telèfons Android o IOS que permet fer arribar a tothom que hi estigui donat d’alta informació com l’agenda, incidències d’interès públic o, arribat el cas, alertes i instruccions de Protecció Civil.

Bans, pregons... La megafonia ha estat durant dècades protagonista de la comunicació municipal. Amb la mateixa vocació de servei, l’Ajuntament va crear ja als anys vuitanta la televisió munici-pal, que aviat va demostrar la seva utilitat creant altre tipus de continguts; més recentment, amb l’extensió de l’ús d’Internet a totes les franges de

població, ha anat guanyant pes la pàgina web cor-porativa, on no només hi ha informació d’interès general o de l’activitat municipal sinó que ens els últims temps s’hi han anat incorporant tràmits on-line.

L’especial orografia d’Ascó fa sigui que defi-cient en determinades zones la cobertura mòbil i de dades, fins i tot en algun punt del casc urbà. Tanmateix, aquesta dificultat no ha frenat que cada vegada hi hagi al poble més usuaris de te-lèfons intel·ligents.

En aquest context, l’Ajuntament veu en eBan-do un potencial complementari a la resta de mit-jans d’avisos local, ja que permet fer arribar in-formació de forma instantània a un gran número de veïns, fins i tot si es troben lluny de la nostra població. En el cas d’Ascó, a més, s’incorporaran missatges amb instruccions de Protecció Civil, cas

que sigui necessari, no només de seguretat nu-clear, sinó davant d’incidències químiques o per qualsevol altra emergència.

L’aplicació es pot descarregar i instal·lar de forma gratuïta a través de Google Play, per als telèfons que funcionen amb sistema Android, o de l’App Store, per als iPhone. Altres administracions, com la Generalitat, han posat en marxa aplica-cions els últims mesos que permeten rebre avisos i personalitzar-los segons l’interès de l’usuari.

L’ús d’eBando es troba en expansió. La fan servir actualment 46 ajuntaments, la majoria pe-tits i a Catalunya. Quatre municipis de la Ribera d’Ebre utilitzen aquest canal d’avisos: Ascó, Vine-bre, Móra d’Ebre i la Torre de l’Espanyol. Un any de subscripció al servei costa als ajuntaments des de 60 euros fins a 120 euros, en funció del número d’habitants del municipi.

L’Ajuntament s’estrena amb eBando, una aplicació que permet rebre tota la informació d’interès municipal al telèfon

L’empresa Telefónica Móviles España SA ha sol·licitat permís a l’Ajuntament per instal·lar una estació base de telefonia mòbil al costat del dipòsit d’aigües i mi-llorar la prestació del servei al casc urbà. El Consistori i el principal operador telefònic d’Espanya van firmar un conveni l’any passat, mitjançant el qual, l’Ajuntament cedia una parcel·la de la seva propietat i la companyia posava els mitjans tècnics necessaris per corregir les zones cegues de cobertura al poble.

Amb més de cinquanta milions de línies actives, i quan es compleixen vint anys de l’inici del desple-gament de la telefonia mòbil digital, la impossibilitat d’accedir a la xarxa s’ha convertit en un greu perjudici social i econòmic. La importància de la carència a Ascó es va fer palesa al mapa detallat de cobertures ela-borat fa tres anys pel Consistori, i no ha millorat des d’aleshores. En aquest temps, l’Ajuntament ha entau-lat converses amb diferents operadors perquè millorin la prestació tenint en compte la complexitat orogràfi-ca del poble.

Finalment, el Consistori i Telefónica Móviles España (Movistar) van firmar l’any passat un conveni que no només ha de corregir la situació, sinó estendre a Ascó la cobertura 4G, l’última generació de tecnologies de

telefonia mòbil, que s’està implementant des de l’any passat.

La sol·licitud per instal·lar un nou equip de comu-nicacions va entrar al registre municipal al maig, i el Consistori es troba ara en fase de resoldre diferents al·legacions presentades per veïns i tramitar el permís d’obres corresponent. Abans, però, el consell comar-cal haurà d’avaluar l’impacte ambiental del projecte i emetre la llicència corresponent.

La nova antena farà servir 6 m2 d’una parcel·la municipal on ja hi ha la torre de megafonia, a uns 20 metres del casc urbà. Els promotors de la instal·lació destaquen que l’antena compleix amb els límits legals d’emissions electromagnètiques i radioelèctriques, i que el lloc escollit “no es tracta d’una zona de pas

d’ús freqüent”. Al projecte, l’empresa també afirma que l’ús de l’antena podrà ser compartit amb altres operadors, no exclusivament per Movistar.

Objectiu: millorar la cobertura a tot el poble

Butlletí d’informació municipaloctubre 2014 - núm. 19 sociEtat

6www.asco.cat

Movistar ha demanat permís a l’Ajuntament per instal.lar una

estació base de telefonia mòbil a la torre de megafonia

Foto: FOCUS

Foto: FOCUS

L’Ajuntament impulsa la restitució de l’emblemàtica torre del castell, una majestuosa construcció d’origen musulmà que ha estat sotme-sa a diversos episodis de destrucció i també remo-delacions llarg dels segles, i que després d’anys d’abandonament renaixerà de les runes per explicar el protagonisme històric de la vila sobre l’Ebre. El projecte d’intervenció es troba en fase d’exposició pública, i el Consistori preveu convocar el concurs i adjudicar les obres en les properes setmanes, amb un pressupost d’execució de 394.000 euros.

La intervenció pretén fer accessible aquest mo-nument protegit, conegut com la garita al poble, i al mateix temps facilitar al públic la seva interpreta-ció, tant en la seva configuració medieval com més recentment, durant la darrera guerra carlina, a fi-nals del segle XIX, quan funcionava com a torre de comunicacions militars. L’accés al terrat, a més de 150 metres sobre el nivell del riu, regalarà encisa-dores vistes d’un ampli paisatge amb el Pas de l’Ase en primer terme.

Després que la torre va deixar de tenir una fun-ció –després de l’última carlinada només es feia ser-vir d’aixopluc-, l’edifici va caure en l’abandonament i un intens procés de degradació. La falta de man-teniment, juntament amb l’acció destructora de l’home, va causar l’esfondrament total del para-ment oest i la ruïna de la major part de la paret sud.

L’objectiu de la intervenció és, segons el projec-te, mantenir “l’estratigrafia secular i l’autenticitat” de la torre. Les obres no faran diferència entre la part preexistent i la restitució, sinó que les parts restituïdes s’integraran a l’entorn original. Es faran servir tècniques de construcció tradicionals i mate-rials com la fusta per a sostres o escales de comu-

nicació entre plantes, o tapia de pedra o terra lli-gada amb morter de calç a les parets i al paviment. També es preservaran, quan sigui possible, elements originals com els arrebossats o les obertures.

Per fases, el primer serà recuperar la fermesa i l’estabilitat dels paraments originals, que miren cap a l’est i el nord. Un cop acabada la consolidació, l’objectiu és tornar a la torre el volum i fisonomia perduts. La restitució se centrarà principalment als paraments oest, sud i part del nord, parcialment perduts, i les parts desaparegudes, que són el con-junt de sostres i el terrat amb el cadafal de fusta, “un element completament reversible”, destaca el projecte.

La proposta de reconstrucció de la torre, amb tres plantes i un terrat, parteix de l’estudi dels detalls i elements constructius que es con-serven parcialment al monument, així com dels resultats de la recent excavació arqueològica a l’entorn de la torre, que va posar al descobert el basament de l’edifici i la seva relació amb el conjunt. L’arquitecte experta en restauració de monuments històrics Vera Hofbauerová també ha tingut en compte fotografies antigues diverses, principalment una datada a la dècada del 1870 i un altra a la dels 1920, que permeten apreciar la torre abans que s’ensorrés a la dècada dels seixanta.

El castell d’Ascó acumula les cica-trius de qui ha estat exposat a segles de conflictes, espoli abandonament. El seu ús apareix citat en nombroses fonts històriques des del segle XII, quan era sota domini musulmà, fins a la darrera guerra carlina (1872-76), quan la torre va acollir de forma tem-poral un telègraf òptic. Tanmateix, no hi ha cap descripció antiga que per-meti fer llum a e la seva configuració arquitectònica completa. El misteri segueix colgat sota la runa.

Anys després de la reconquesta cris-tiana d’Ascó (1149), els cavallers de l’Orde del Temple (1182) van ocupar i ampliar la fortalesa. A principis del segle XIV, la comanda d’Ascó estava enfrontada als Barons d’Entença, que controlaven Móra, Falset i Tivissa, i sembla que fruit de la guerra es van ha-ver de fer reparacions d’importància.

Després de l’excomunió i extinció dels templers, a principis del segle XIV la fortalesa va passar a mans de l’Orde de l’Hospital. Els hospitalers van fer també obres i reparacions, es-pecialment entre els segles XIV i XVII. En aquell temps, la funció defensiva

havia deixat de tenir sentit, i el cas-tell s’anava transformant en un espai de residència i emmagatzematge dels impostos que pagaven els vassalls en forma de vi, oli o cereals.

Tanmateix, durant la Guerra dels Segadors (1640), el castell va recupe-

rar un protagonisme defensiu que el va portar a la seva destrucció. La fortale-sa va ser malmesa tant per l’exèrcit castellà com francès, i el 1643, el rei Felip IV va ordenar el seu desmante-llament. Acabada la guerra, com que havia deixat de ser habitable, el co-manador hospitaler d’Ascó va anar a viure a la plaça de Socarrats. L’Orde va tenir presència a Ascó fins al segle XIX, i les seves possessions van passar a Hisenda i després a propietaris pri-vats fruit de successives desamortitza-cions.

Després de la Guerra Civil (1936-1939) la torre encara estava dre-ta, mantenia els sostres dels pisos, i es feia servir de forma esporàdica d’aixopluc. Més endavant s’hi va calar foc i els pisos van caure. Cap als anys seixanta del segle XX van caure les pa-rets sud i oest.

Restituint el símbol

De l’esplendor medieval a l’emblema enrunat

La històrica torre del castell recuperarà els murs de tancament, tres plantes i un cadafal de fusta

que oferirà espectaculars vistes de l’Ebre

11

Butlletí d’informació municipaloctubre 2014 - núm. 19

www.asco.cat7 www.asco.cat

Patrimoni

L’Ajuntament té previst encarregar una nova excavació arqueològica a l’entorn del castell, uns treballs que seguiran al voltant del que se suposa que era l’accés a la fortificació. L’última campan-ya, fa uns mesos, va rebaixar fins a sis metres el nivell anterior en alguns punts, i va deixar a la vista un carrer empedrat i estructures d’emmagatzemament. Tanmateix, la disposició i el funcionament del conjunt segueix sense quedar clar. S’espera que la gran majoria de les estructures estan enru-nades, formant un gran volum de material caigut.

Noves excavacions al conjunt arqueològic

Foto: FOCUS

L’ambiciós pla de reforma dels carrers del casc històric avança se-gons el previst i ja estan a punt d’aca-bar les obres als vials Valero i Perill, una actuació decidida pels veïns a través dels Pressupostos Participatius (2012). Els treballs seguiran en els propers mesos al carrer de la Mola, i tindran en compte els mateixos cri-teris d’intervenció que ja es van es-trenar l’estiu passat al carrer del Riu. L’objectiu és guanyar una nova imat-ge uniforme, moderna i funcional.

El carrer de la Mola, a l’entorn de l’antiga muralla, ofereix esplèndides vistes de l’Ebre i és un dels atractius turístics de la Vila. Amb actuacions com la futura plaça del Mirador de l’Ebre, al carrer de Baix, i la creació d’un nou passeig de ribera entre la Plaça de l’Estació i la Capelleta del Carme, l’Ajuntament vol aprofitar tot el potencial del veïnatge del poble amb el riu.

Les actuacions al carrer de la Mola, que partiran amb un pressupost de licitació de 308.324 euros, renova-ran de forma integral paviment i ser-veis, i tindran una durada aproximada d’uns tres mesos i mig. A més de subs-tituir el ferm de formigó per un aca-

bat de llambordins, els treballs per-metran reordenar els serveis. Quan s’obri el carrer s’aprofitarà per fer la preinstal·lació sota terra de la fi-bra òptica, en fase de desplegament al poble, i de la xarxa elèctrica, que avui és aèria.

Seguint les recomanacions d’una intervenció arqueològica prèvia a la zona, es retiraran totes les restes de vegetació i brossa adherides a la mu-ralla, sempre que no es posi en risc l’estabilitat del monument, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Tot plegat farà necessari la presèn-cia constant d’un arqueòleg durant l’execució de les obres i instal·lar un sistema de protecció de talussos per a evitar que possibles despreni-ments afectin el pas de la carrete-ra C-12B. Si bé en algun tram no fa més que 2,20 d’ample, el projecte no preveu eixamplar el carrer per no danyar l’aparença visual de l’antic barri i mantenir l’autenticitat. Tam-bé s’instal·larà un passamà de pro-tecció.

Els treballs a La Mola prendran el relleu a les obres d’adequació dels carrers Valero i Perill, que l’Ajunta-ment va adjudicar a la primavera a

l’empresa Jordi Riera SL per 248.456 euros, i que ja estan a punt de culmi-nar, amb la col·locació de les llam-bordes. Les actuacions han afectat la zona entre la confluència del carrer Perill amb el carrer Doctor Galvan

fins a l’encreuament del carrer Vale-ro amb la travessera Bancal. També s’ha millorat la rampa que connecta el carrer Valero amb el carrer Hospi-tal, i la placeta al capdamunt de les escales.

Vials en transformació

Les obres als carrers Valero i Perill han entrat a la fase final i seguiran els propers mesos a

l’emblemàtic carrer de la Mola

Butlletí d’informació municipaloctubre 2014 - núm. 19 actualitat

8www.asco.cat

L’Ajuntament d’Ascó ha obert el procés per adju-dicar aquesta tardor la restauració del pou de neu del carrer Cavaller. El projecte preveu no només de preservar l’estructura original, sinó d’adequar aquesta antiga nevera a les visites i museïtzar-la per fer-ne un espai pedagògic. El pou de neu d’Ascó, que es va construir aprofitant el pendent de la muntanya, està documentat per primer cop el segle XVII i testimonia una activitat econòmic desapareguda, però en molts llocs vigent fins entrat el segle XX.

El conjunt del pou de gel, que inclou unes estan-ces adossades, ocupa el nivell inferior de dues cases construïdes posteriorment i situades a la part baixa del nucli antic de la vila. En el moment de la seva construcció era una obra aïllada, adossada al ribàs del turó on, més amunt, hi ha el centre d’Ascó. Al seu entorn hi havia alguns camins, corrals, i alguna casa fora vila. Però a finals del segle XVIII i durant tot el segle XIX, la desamortització de propietats de l’Orde de l’Hospital va propiciar el naixement

de tot un barri nou al voltant. A la segona meitat del segle XIX, el pou de gel ja havia perdut la seva utilitat original i s’havia tornat a aprofitar com a baixos o magatzem d’una casa nova.

El pou té una planta gairebé circular, d’uns cinc metres de diàmetres, per uns 6.30 d’alçada, i està acabat amb una volta semiesfèrica. La inter-venció té com a objectiu aturar la degradació del conjunt, el que comporta obres de consolidació per recuperar la fermesa i l’estabilitat estructu-ral dels murs i els sostres. També es preservaran i posaran en valor els elements originals com ac-cessos. Un altre objectiu és tornar al pou i les estances el seu aspecto original, avui dia parcial-ment perdut.

“La màxima és mantenir l’autenticitat i el testi-moni històric de la tipologia oblidada d’un pou de gel”, explica l’arquitecte experta en restauració del patrimoni Vera Hofbauerova, que ha firmat el projecte d’intervenció. El pressupost d’execució material de les obres ascendeix a 118.391 euros.

S’obriran finestres noves per a lluitar contra els problemes d’humitats, i altre element nou serà una nova escala de fusta que comunicarà les dues plantes. La idea és facilitar “una clara lectura de la configuració del pou a l’època amb ús original”, i donar una nova utilitat a l’espai: dedicar l’edifici restaurat a fer difusió del patrimoni arquitectò-nic, econòmic i paisatgístic de la Vila.

Pas endavant per restaurar el Pou de Neu i obrir-lo a les visites

L’Ajuntament ha modificat el projecte constructiu del Mirador de l’Ebre, una plaça en forma de balcó sobre el riu que aprofitarà un solar en pendent al carrer de Baix. El Consistori va adjudicar l’execució de les obres l’any passat, però l’empresa adjudicatària va manifestar diversos inconvenients en el sistema constructiu que feien inviable l’obra tal com estava dissenyada. El projecte s’ha refet mantenint la construcció de dos nivells que salvaran el pendent, i a més, s’ha inclòs un sistema elevador per a persones amb mobilitat reduïda. El projecte es troba actualment en fase de licitació.

Reformat el projecte del Mirador

Foto: FOCUS

11

actualitat Butlletí d’informació municipaloctubre 2014 - núm. 19

www.asco.cat9 www.asco.cat

L’equip d’arquitectes de l’empresa Figuerola, Ga-valdà, Romera ha iniciat el treball de camp previ a la redacció del Pla Director del Nucli Antic, un document urbanístic encarregat per l’Ajuntament que ha de fer propostes d’acció per corregir el procés de degradació i despoblament que pateix el barri. Previ acord amb els propietaris, un gabinet tècnic visita aquests dies edifi-cis del poble per documentar i posar en valor elements i formes constructives antigues, sovint amagades sota reformes més modernes.

El Nucli Antic pateix des de fa dècades un lent procés de degradació fruit de l’abandonament. La part nova del poble és més accessible al trànsit, permet estrenar vivenda i també hi ha més locals comercials, el que ha propiciat que bona part de la població la prefereixin per viure. Tanmateix, la identitat d’Ascó i el protago-nisme que pugui cobrar l’activitat turística com a com-plement econòmic depèn en gran part que el barri vell, amb una configuració urbanística mil·lenària i especta-culars vistes sobre l’Ebre, recuperi tot el seu atractiu.

Per assolir aquest objectiu, el Pla Director plantejarà

actuacions de millora urbanística orientades a preser-var l’herència i la identitat del barri en el seu conjunt, i a rehabilitar-lo com a espai de convivència. “La ma-joria no sap que moltes vegades allò de casa seva que consideren vell i anacrònic és històric, i té un valor al que es pot treure rendiment. El patrimoni d’Ascó és particular i té un gran potencial. Però cal primer que la gent aprengui a valorar-lo, a conservar-lo i a fer-lo evi-dent”, explica Jordi Romera. El document, que tindrà una primera versió abans que acabi l’any, inclourà un catàleg d’elements arquitectònics a preservar, i mar-carà les directius d’ordenació urbanística i rehabilita-ció de l’Ajuntament.

Entre altres objectius, el Pla director vol millorar

els usos comercials per atreure nova activitat al ba-rri, com establiments de restauració i allotjament. Un altre repte és millorar l’accessibilitat i la mobilitat en un espai on es fa difícil circular amb el vehicle, i on les possibilitats d’aparcament són escasses. A més, el document farà una proposta per recuperar la traça i la continuïtat dels itineraris històrics que unien el nucli antic amb l’exterior. L’Ajuntament tindrà en compte el seu criteri en totes les intervencions urbanístiques al centre històric de la vila.

L’Ajuntament està tramitant actualment el Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM). La idea és que, quan estigui aprovat, els criteris definits al pla director s’integrin a al planejament general. Mentre el POUM no entri en vigor, el mateix document s’ajustarà com a pla especial.

Un equip d’arquitectes treballa sobre el terreny

propostes de tipus tècnic per fer més atractiu i revaloritzar

el casc antic

Regenerar el nucli antic

L’Ajuntament ha iniciat els tràmits administratius per recuperar als perxes de Pere Sans i Baijunca, de propietat privada, tal com ja va fer mesos en-rere amb el de Cal Cavaller. Aquest tipus de porxos o passos sota les cases són un signe d’identitat del patrimoni arquitectònic medieval d’Ascó, i un cop preservats han de convertir-se en un atractiu turístic de la Vila Closa.

El perxes a restaurar són construccions d’arquitectura popular que fan servir als paraments tècniques tradicionals, com la tàpia, toves ceràmi-ques o maçoneria arrebossada. Actualment aquests passos, que antigament permetien tancar carrers o controlar-los militarment, es troben en diferent es-tat de conservació que van des d’intervencions poc afortunades a les façanes o a les estructures, fins a la precarietat de l’amenaça de runa.

En el cas del perxe que amb gairebé 14 metres comunica els carrers del Trinquet i l’Hospital per

sota de Cal Pere Sans, el projecte preveu rehabilitar el sostre substituint les bigues de fusta malmeses i reparar les voltes amb morter. Els treballs contem-plen recuperar la fusteria, el mur de tàpia, i repicar l’arrebossat de les parets per deixar al descobert els carreus de pedra del mur original. A més, amb aquesta actuació també es repararà i protegirà la barana metàl·lica, s’instal·laran noves baixants i es col·locarà un nou paviment de llambordins de for-migó.

Pel que fa al perxe de Baijuinca, de nou metres i perpendicular al carrer de Baix, el projecte preveu refer l’escala de pedra i substituir els revestiments portland, d’època actual. La intervenció contempla col·locar un passamans d’inoxidable, nous revoltons ceràmics de maó i pintar les biguetes de formigó d’un color adequat, que lligui amb els elements de ceràmica.

Malgrat tot el seu simbolisme, els estan sotmesos

a un important desgast a conseqüència del seu ús. L’Ajuntament s’ha proposat actuar en aquests ele-ments arquitectònics, juntament amb el castell o les voltes i sitges, un conjunt de gran riquesa patri-monial i amb potencial per situar el conjunt històric de la vila al mercat turístic i diversificar l’activitat econòmica.

Llum verd a la recuperació dels perxes de Pere Sans i Baijunca

El Pla Director del Nucli Antic establirà criteris de mobilitat i

rehabilitació urbanística

Ascó acull una planta pilot per a la fabricació de pèl·let o biomassa torrefacta, un combustible amb més poder calorífic i menys problemes de con-servació que la biomassa corrent. La instal·lació, que utilitza tecnologia puntera, és el fruit d’un projecte encarregat per l’Ajuntament al Departa-ment de Química de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i estarà a prova durant un any. L’objectiu és donar valor a la rama que s’obté de la poda agrícola creant un producte sostenible des del punt de vista mediambiental i econòmic.

La planta ha estat dissenyada i desenvolupada per l’empresa ENERG-Bas -que també farà el man-teniment i a través d’Ascó Serveis formarà perso-nal per poder-la operar-, en col·laboració amb el Departament de Química de la UAB.

A diferència de les plantes més habituals, que simplement dessequen i compacten la matèria primera per dur-la al mercat, la planta pilot que s’ha instal·lat fa servir un procés nou de conver-

sió tèrmica basat en la torrefacció. Les restes de poda agrícola, que a la zona seran principalment d’oliver, vinya i fruiter, se sotmeten a un procés d’escalfament amb atmosfera inert, el que per-metrà concentrar l’energia i millorar les propie-tats del producte final.

“Un dels principals problemes de la biomassa és que s’humiteja i té problemes de conservació. La que obtindrem amb aquesta planta a Ascó tindrà, com a màxim, la meitat d’aquest contingut en ai-gua, i molt més poder calorífic [20-24 MJ/Kg]. Amb menys quantitat de producte tindrem més capacitat de generació d’energia”, explica Neus Puy, investi-gadora del Departament de Química de la UAB.

La biomassa torrefactada es pot fer servir tant en calderes de combustió tan comercials com resi-dencials, té una densitat energètica més elevada, és hidrofòbica, compactable, es pot moldre i presen-ta una ràtio menor d’oxigen-carboni. A més, es pot pel·letitzar, una presentació que augmenta la densi-

tat energètica i la durabilitat, i facilita el transport i l’emmagatzematge.

Els responsables del projecte consideren que tot i que la producció és més cara, es tracta una tecnologia eficient i sostenible econòmicament. El període de prova permetrà optimitzar les condicions d’operació de la planta, i també dur a terme un es-tudi de viabilitat econòmica amb dades reals per a la comercialització de pèl·let torrefacte.

El projecte ve precedit d’un aprofundit estudi so-bre les fonts de proveïment de biomassa existents a la comarca, així com del mercat, els preus i els mar-ges de rendiment, en què ha col·laborat l’empresa Inèdit Innovació, una spin off del Parc de Recerca de la UAB. La planta, que té una capacitat d’una tona de biomassa en pes sec/hora, ha quedat instal·lada al darrera del magatzem de la Brigada Municipal. Fun-cionarà durant els propers mesos amb aportacions de pagesos que vulguin rendibilitzar la rama de la poda, i permetrà obtenir conclusions en un any.

Butlletí d’informació municipaloctubre 2014 - núm. 19 Promoció Econòmica

10www.asco.cat

La rama té valor econòmicUna planta pilot de biomassa permetrà revaloritzar els residus de la poda agrícola

La regidoria d’Esports ha invertit 9.200 euros en la construcció d’un parc de salut d’accés gra-tuït a la zona verda propera al camp de gespa ar-tificial, al polígon industrial. La instal·lació, que ha comptat amb una subvenció de 3.300 euros de la Diputació, consta de diversos aparells per fer exercici suau, pensats per a minimitzar els efec-tes físics de fer-se gran.

Els parcs de salut estan enfocats a la salut, no al rendiment esportiu. És a dir, estan dissenyats per fer treball de prevenció, millora i manteni-ment dels moviments de la vida quotidiana per preservar la qualitat de vida. El d’Ascó consta d’aparells de fusta especialment indicats per fer estiraments i treballar els músculs. En concret, hi ha dues espatlleres, un banc d’abdominals, un altre de lumbars, una barra d’equilibri, unes ba-rres paral·leles, una barra de pols, dos aparells de salts i un altre de flexions. La zona és arbrada, i hi ha una font d’aigua potable.

El parc de salut s’ha ubicat en una zona molt concorreguda als vespres per asconencs que sur-ten a caminar, i que poden fer servir-lo de forma complementària a aquesta activitat. La zona s’ha adequat aprofitant un espai qualificat urbanística-

ment com a parc urbà, que permet la instal·lació d’aquest tipus d’equipament, i completa la zona esportiva d’Ascó. Cadascun dels aparells d’exercici

té associat un panell explicatiu. Al costat mateix de la nova zona de gimnàstica, l’Ajuntament ha habilitat una font.

La zona esportiva estrena un parc de salut per fer exercici suau

La biomassa és una font energètica autòc-tona i sostenible, obtin-guda principalment de residus forestals i agríco-les, com és el cas de la poda d’olivers a d’Ascó. Les plantes absorbei-xen l’energia del Sol i la transformen en energia química a través de la fo-tosíntesi, i part d’aquesta energia química queda emmagatzemada en for-ma de matèria orgànica. L’energia química de la biomassa es pot recupe-rar cremant-la directa-ment, o transformant-la en combustible.

Aprofitar l’energia del Sol

Fotos: FOCUS

11

Patrimoni Butlletí d’informació municipaloctubre 2014 - núm. 19

www.asco.cat11 www.asco.cat

sErvEis

POBLACIÓ:

8 d’octubre de 2014: 1.771 habitants

telèfonS d’InterèS: HorarI de tren/autoBúS

ASCÓ-BARCELONA06.28 h – Només els dilluns

08:15 h

14:25 h

17:40 h

19:15 h

ASCÓ – SARAGOSSA05:52 h (no circula els diu-menges)

07:21 h (només els diumenges)

11:41 h

18:25 h

Línia TorTosa-LLeida

Tortosa – Ascó – Lleida 7:15 - 08:30 – 09:25 15:30 - 16:45 - 17:50 17:00 – 18:23 – 19:15 18:30 - 19:35 - 20:30

Lleida – Ascó – Tortosa 11:45 – 13:40 – 14:05 13:45 – 14:40 – 16:00 17:50 - 18:50 - 20:00 20:45 - 21:35 - 22:40

Línia ascó – Móra d’ebre - Móra d’ebre HospiTaLDe dilluns a divendres feiners, dies lectius curs escolar

Ascó – Móra d’E – Hospital 06:00 - 06:37 - 06:40 09:10 - 09:47 - 09:50 16:35 - 17:13 - 17:15 18:15 - 19:32 - 19:35 Hospital – Móra d’E – Ascó 07:00 - 07:03 - 07:45 13:00 - 13:03 - 13:45 15:15 - 15:18 - 16:00 17:00 - 17:03 - 17:45* 19:45 - 19:48 - 20:30

AJUNTAMENT ...... 977 40 50 06 / 629 740 840BIBLIOTECA ..........................977 40 40 19DISPENSARI MÈDIC ..................977 40 53 85ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA ...977 40 40 22ESCOLA SANT MIQUEL ..............977 40 51 14JUTJAT DE PAU .....................977 40 40 34LOCAL DE JOVES ....................977 40 40 25LLAR D’INFANTS VAILETS ..........977 40 56 63OFICINA DE DESENVOLUPAMENT LOCAL ...977 40 60 67OFICINA DE TURISME ...............977 40 65 83PARRÒQUIA ..........................977 40 50 39PAVELLÓ COBERT ...................977 40 40 35RESIDÈNCIA D’AVIS .................977 40 65 05VÍDEO ASCÓ TELEVISIÓ ............977 40 53 14

TELÈFONS D’EMERGÈNCIESEMERGÈNCIES GENERALITAT .................112AMBULÀNCIA ...................................061BOMBERS ASCÓ .....................977 40 40 83BOMBERS ASCÓ (URGÈNCIES) .....977 40 40 80CAP FLIX .............................977 41 22 08FARMÀCIA ............................977 40 61 09HOSPITAL COMARCAL ..............977 40 18 63

MOSSOS D’ESQUADRA (EMERGÈNCIES) ..............088MOSSOS D’ESQUADRA (MÓRA D’EBRE) .977 28 14 80

TELÈFONS DE SERVEIS I ALTRESCONSELL COMARCAL ..............977 40 18 51FECSA (Avaries) .....................902 53 65 36FECSA (Gestions) ...................902 50 88 50RENFE ................................902 24 02 02TELEFÒNICA (Avaries) ...................... 1002FUNERÀRIA .........................977 40 03 99

tren

autoBúS

* Circula dilluns, dimarts i dijous

demografIa

L’Ajuntament ha adjudicat a la constructora Benito Arnó e Hijos les obres de reforma de la pista i del camp de futbol de l’Estadi Municipal per 398.845 euros. L’empresa, que va iniciar les obres a meitat agost i té un termini d’execució de quatre mesos, té l’encàrrec de substi-tuir la gespa del camp de fut-bol, molt deteriorada per l’ús intensiu que se n’ha fet els úl-tims anys, i canviar el paviment de la pista d’atletisme. A més, el projecte preveu també renovar l’equipament esportiu de la gàbia de llançaments i l’obstacle de la ria.

Les màquines demoliran l’actual paviment de la pista, instal·lat ja fa anys i que s’ha anat fent mal-bé, així com part de l’equipament esportiu. La ca-naleta que evacua l’aigua de pluja està malmesa, el

que provoca concentracions d’aigua que perjudiquen el paviment sintètic. Un cop reparat el sistema de drenatge, s’instal·larà un paviment nou que complirà amb la norma europea per espais esportius a l’aire lliure (UNE-EN 14877:2006). A més, també es canviarà l’equipament esportiu de la gàbia de llançaments i l’obstacle de la ria.

Pel que fa a la gespa del camp de futbol, les di-ferents ressembres als llarg dels anys han provocat que, a grans trets, el fons sud del terreny de joc es-tigui més elevat que el fons nord. L’herba, a més, està molt deteriorada perquè la capa de terres que es troba just per sota de la gespa s’ha compactat molt i impedeix que l’aigua dreni correctament. L’actuació aquí consistirà en excavar uns 40 cm. sota el nivell actual, reomplir amb diverses capes drenants i culmi-nar amb la gespa nova. També es canviaran les por-teries.

Les obres a l’Estadi formen part d’un paquet de millores impulsat per l’Ajuntament al complex espor-tiu. Recentment el camp de futbol annex s’ha dotat de gespa artificial, un edifici de serveis i una coberta per la grada, entre altres.

Un Estadi de reformesL’Ajuntament renova la gespa del camp de futbol i l’equipament

de la pista d’atletisme

Foto: FOCUS

La fo

togr

afia

del

s te

mps

pas

sats

Cal

Cav

alle

r, en

una

imat

ge d

escr

ipti

va d

e la

vid

a a

la c

asa

del p

rim

er te

rç d

el s

egle

XX

Teni

u fo

togr

afie

s an

tigu

es d

el m

unic

ipi?

Si

teni

u im

atge

s an

tigu

es d

’Asc

ó qu

e us

agr

adar

ia q

ue s

orti

ssin

pu

blic

ades

al

butl

letí

mun

icip

al,

pode

u fe

r-le

s ar

riba

r al

Dep

arta

men

t de

Cul

tura

de

l’A

junt

amen

t