desplegament de la lÍnia 3 ciutat-camp de l ......2.2 diagnosi integrada 20 2.3 objectius i línees...

1

L’ESTRATÈGIA DE DESENVOLUPAMENT URBÀ SOSTENIBLE INTEGRAT

Estratègia SPM:

CONSTRUIR LLIGAMS DE CIUTAT

SEGONA PART

DESPLEGAMENT DE LA LÍNIA 3 CIUTAT-CAMP

DE L'AGENDA ESTRATÈGICA DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA

Santa Perpètua de Mogoda, ABRIL de 2017

2

Crèdits

Agenda Estratègica Comunicació Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda

Data: Març del 2017

Autoria: Estudi Ramon Folch i Associats S.L.

Projecte coordinat per:

Teresa Mira, Directora Territori i sostenibilitat Estratègies i Comunicació (Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda)

Agraïments:

Cal agrair, especialment, la col·laboració del Consell Assessor de l’Urbanisme

Aquest projecte s'ha pogut realitzar amb el finançament del Catàleg de serveis de Diputació de Barcelona. Àrea de Desenvolupament Econòmic i Local. Oficina tècnica d'Estratègies per al Desenvolupament Econòmic.

3

SUMARI

1. ANTECEDENTS 6

2. RESUM DE L'EDUSI DE SPM 19

2.1 Metodologia de l'EDUSI 19

2.2 Diagnosi integrada 20

2.3 Objectius i línees estratègiques 22

2.4 Àmbit d'implantació 23

2.5 Pressupost de l'EDUSI 25

2.6 Mecanismes de participació 27

3. DESPLEGAMENT DE L'AGENDA CIUTAT-CAMP 29

3.1 Llistat de la planificació a desplegar per línies d'actuació de l'EDUSI 29

3.2 Planejament a desplegar per línies d'actuació de l'EDUSI 32

OE1. Integrar la ciutat, el patrimoni i la indústria 32

L1.1. Protecció, foment i desenvolupament del patrimoni cultural i natural32

L1.2. Rehabilitació de la ciutat i millora del medi ambient 45

A11. Eix verd de la Florida 50

OE2. Generar noves oportunitats d'ocupació guanyant cohesió social 54

L2.1. Rehabilitació integral, suport a grups desfavorits i reducció de la pobresa energètica 54

L2.2. Impuls de plans d'ocupació, promoció del talent i formació 64

OE3. Augmentar la qualitat ambiental de la ciutat eficient i connectada 67

L3.1 Desenvolupament del Pla de mobilitat urbana sostenible i impuls de la intermodalitat 67

L3.2 Augment de l'eficiència energètica i la producció d'energies renovables 80

L3.3 Modernització de l'administració i els serveis urbans mitjançant les TIC 84

4. SINTESI D'ACTUACIONS 91

6

1. ANTECEDENTS

El Ple de l'Ajuntament va aprovar l'any 2013 el Pla Estratègic SPM 2025, una iniciativa de planificació estratègica que orienta les polítiques generals i els instruments de planificació global i sectorial, entre els que destaquen: Pla de Mandat 2016-2019, Pla de Millora de la Qualitat de l'Aire, Pla de Mobilitat Urbana, Pla de Rescat Social i Ocupabilitat i Pla d'Acció d'Energia Sostenible.

Per desplegar el Pla estratègic es van definir les Agendes Estratègiques 2015-2020 que reforcen les prioritats del govern municipal:

El Pla Estratègic estableix 5 línies estratègiques d'actuació per desplegar en dites Agendes:

L1: Ciutat de cooperació i bon govern. (L'optimització dels recursos municipals i la prestació de serveis amb eficàcia)

L2: Producció, treball i innovació (Ser un referent a la Riera de Caldes sobre el foment de l'activitat econòmica i la creació d'ocupació).

L3: Ciutat - camp sostenible. (Estratègies de desenvolupament urbanístic, sostenible i integrat)

L4: Qualitat de Vida. (L'atenció a les persones, en particular les més afectades per la crisi econòmica).

L5: Ciutat amb projecció i identificació externa. (L’autoestima de ser i estar a Santa Perpètua de Mogoda)

Figura 1.1 Resum de l'estat de les diferents estratègies a abril 2017. Font: Santa Perpètua de la Mogoda.

7

L'Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible Integrat (EDUSI) de Santa Perpètua, aprovada pel Ple de la Corporació el desembre de 2016, permet accelerar els reptes del Pla i desplegar part de la línia estratègica L3. Ciutat-camp sostenible de l'Agenda Estratègica en una lògica integral. A més permet incorporar els projectes de territori i medi ambient amb agenda pròpia en un sol document integrador. També cal tenir en compte la subscripció per part de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda del Pacte d’Alcaldes el 21 de novembre de 2008 pel Ple que va aprovar l'adhesió i va fer seus els compromisos al Pacte d'alcaldes i el 17 de desembre de 2008 es va signar l'adhesió.

L'EDUSI-Part 1 presentada al Ministeri no abasta el total de l'acció territorial que es vol emprendre en matèria d'urbanisme, però suposa ja un ampli programa desplegat. A la línia estratègica L3. Ciutat-camp sostenible de l'Agenda Estratègica, com a segona part de l'EDUSI, es pretén completar l'acció territorial amb l'anàlisi dels criteris i objectius generals per tal de mantenir l'equilibri entre la ciutat construïda i el sòl no urbanitzable.

A més el Pla general d'ordenació municipal vigent (PGO, aprovat el 1997) necessita una nova refosa i la comprovació de la vigència dels criteris, objectius i solucions dels planejament vigent, atès que la nova legislació remet a plantejar els preparatius d'un nou Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM). El present document integra en el model territorial les figures de planejament urbanístic pendents, tot avançant les bases del futur POUM..

Per tots aquests motius es complementa el desplegament de la línia L3. Ciutat-camp sostenible de l'Agenda Estratègica amb aquest document, que segueix la lògica, els objectius i les línies estratègiques de l'EDUSI.

Tot seguit, es resumeixen les principals figures de planejament vigents al municipi, el coneixement de les quals és necessari per desenvolupar aquest document.

Aspiracions estratègiques en el marc Europeu

El marc europeu on cal situar l’estratègia és el següent:

Carta de Leipzig 2007

http://www.fomento.gob.es/NR/rdonlyres/91B5958A-585C-4E92-8B1F-C06F5CBC4C4B/111500/LeipzigCharte_Es_cle139ba4.pdf

Carta de Toledo 2010

http://www.fomento.gob.es/NR/rdonlyres/8343F582-2844-4F9C-BDEF-4C2E2AFC547C/111530/6_declaracion_Toledo.pdf

Declaració de Riga 2015

http://www.fomento.gob.es/NR/rdonlyres/4005B16D-CB5E-495D-906B-9AF47D4CC50C/131241/20150610_EUurbanDeclaration_Riga.pdf

Resolució del Parlament europeu, de 9 de setembre de 2015, sobre la dimensió urbana de les polítiques de la UE, 2014/2213(INI)

http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?pubRef=-//EP//TEXT+TA+P8-TA-2015-0307+0+DOC+XML+V0//ES

8

Pacte d’alcaldes i avaluació estratègica de plans i programes

Acord de Ple de 27 de novembre de 2008 i adhesió de 17 de desembre de 2008. Atès que la planificació se sotmet a la Directiva 2001/42/CE transposades a nivell estatal i a nivell de Catalunya, des del mateix moment de plantejar la redacció d’una figura de planejament cal establir els objectius i criteris ambientals per donar coherència al seu procés de redacció -tramitació - desenvolupament. I caldrà tenir en compte les mesures preventives, correctores o, si és el cas, compensatòries dels impactes que les actuacions previstes generin. Canvi climàtic i compromisos ambientals incideixen doncs sense cap gènere de dubte en la planificació urbanística.

Acció estratègica transversal

Tenint en compte que l'horitzó del Pla Estratègic SPM és l’any 2025, l’objectiu que es marca en aquesta agenda és millorar el servei, augmentar els impactes informatius i fer que els serveis de comunicació s’incardinin com una estratègia transversal essencial de totes les polítiques públiques de l’Ajuntament.

A Santa Perpètua cal impulsar i fer compatibles les millors opcions i oportunitats de desenvolupament d’activitats ja existents i d’atracció de més valor afegit, de revalorització del paisatge i integració social.

Per això cal una visió proactiva de les institucions municipals i capacitat de buscar sinergies i formes de cooperació intermunicipal als diferents àmbits als quals pertany Santa Perpètua, i en particular a la Riera de Caldes, i aquelles xarxes de cooperació que responguin als principis bàsics i valors d’aquesta agenda.

Davant d’això l’Objectiu general de Comunicació que s’ha marcat l’Ajuntament en aquesta agenda és incrementar la confiança i autoestima perpetuenca, integrant les idees de més qualitat ambiental, una major cohesió i disminució de les desigualtats al municipi i l’aposta per esdevenir un centre metropolità d’economia avançada.

Els valors a què respon la corporació

Des de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda s’assumeixen com a propis els principis de la Unió Europea:

Igualtat entre homes i dones, no discriminació i solidaritat Desenvolupament sostenible Accessibilitat Canvi demogràfic Mitigació i adaptació al canvi climàtic, deontologia i prudència

La Planificació Territorial a Catalunya (1995-2005)

El Pla Territorial General de Catalunya (PTGC), aprovat per la Llei 1/1995, de 16 de març, pel Parlament de Catalunya, és el primer instrument jeràrquic en l’ordenació territorial i urbanística del territori català, que defineix objectius per assolir el desenvolupament sostenible de Catalunya, l’equilibri territorial i la preservació del medi ambient.

9

El Pla Territorial General de Catalunya (PTGC-1995) té com a funció definir el model indicatiu i de referència per a la resta de plans, programes i actuacions que afecten el territori. Els objectius bàsics del PTGC són fonamentar l'equilibri territorial de Catalunya, dinamitzant les activitats econòmiques i garantint nivells adequats de qualitats ambientals. El PTGC és l’instrument que defineix objectius, per aconseguir entre d’altres, el desenvolupament sostenible de Catalunya i estableix el seu desplegament en els Plans territorials parcials i els Plans territorials sectorials.

El Pla territorial Metropolità de Barcelona inclou el sistema urbà de la Riera de Caldes i estableix les estratègies dels espais oberts.

Figura 1.2 Mapa de distribució dels plans territorials parcials dels diferents Catalunya. Font: Pla Territorial de Catalunya.

La Directiva hàbitat i la Xarxa Natura 2000

El Consell de les Comunitats Europees va aprovar la Directiva 97/62/CE, de 27 d’octubre de 1997, que adapta al progrés científic i tècnic de la Directiva 92/43/CEE. Bàsicament consisteix en una millora, modificació i substitució dels annexos I i II de la Directiva hàbitats. A la legislació espanyola, aquesta nova directiva que modifica la Directiva hàbitats ha quedat transposada mitjançant el Reial decret 1193/1998, de 7 de desembre, pel qual es modifica el Reial decret 1997/1995. L’objectiu global descrit en el seu article 2.1 és "contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres en el territori europeu dels estats membres". La Directiva hàbitats crea la xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació “Natura 2000” (article 3) i integra també l’anterior directa “Aus” de 1979, espais de conservació (ZEC) espais de protecció de les aus (ZEPA). El seu objectiu és la conservació de la biodiversitat, si bé de forma compatible amb el manteniment de l’activitat humana que es desenvolupa en aquests espais. A Catalunya, la xarxa comporta la conservació de més del 25% del territori,i s'integra al sistema d’espais naturals protegits. La xarxa Natura 2000 representa, doncs, l’aportació catalana a la salvaguarda de la biodiversitat europea.

10

La planificació estratègica territorial

La Planificació Estratègica és un concepte d’origen nord-americà que va aparèixer al sector privat durant els anys 60. Va ser aplicat posteriorment al sector públic de les principals ciutats. A Catalunya, s’inicia a Barcelona amb la constitució de l’Associació del Pla estratègic, Econòmic i Social de Barcelona 2000. Paral·lelament a l’Ajuntament de Barcelona, 10 institucions econòmiques i socials de la ciutat, creen el maig de 1988 un comitè executiu però sense representació a l’Estat Espanyol ni del Govern de Catalunya. Es planteja un objectiu principal donar continuïtat a l’impuls econòmic per a la preparació dels Jocs Olímpics. A partir d’aquí les diputacions,els ens municipals o supramunicipals i diversos organismes tant públics com privats desenvoluparan els anomenats plans estratègics. Avui dia diverses formes de planificació estratègica s’han de compaginar simultàniament en un mateix territori.

Figura 1.3 Mapa de les principals actuacions previstes al pla. Font: Pla estratègic econòmic i social de Barcelona 2000.

El propi Pla Estratègic de Barcelona incideix fortament al municipi de Santa Perpètua de la Mogoda, i d’altres iniciatives també compten amb la participació directa del municipi (B30, AMERC, Pacte industrial, etc.)

11

Figura 1.4 Definició de l'àmbit Eix riera de caldes. Font: Agenda Estratègica Producció, innovació i treball, Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.

Pla General Municipal d’Ordenació de Santa Perpètua de Mogoda (PGMOSPM) i modificacions

El Pla General municipal d’ordenació (en endavant PGMOSPM) que va entrar en vigor al gener de l’any 1997, va definir un model territorial de reducció del creixement urbanístic respecte de l'anterior Pla General d’ordenació urbana de la Comarca urbanística de Sabadell (PGOMCUS), de caràcter plurimunicipal ja que comprenia els municipis de Sabadell, Sentmenat, Palau-solità i Plegamans. Castellar del Vallès, Barberà del Vallès, Sant Quirze del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda. Amb la revisió d’aquest Pla, s’obtenia també l’autonomia plena per decidir el model territorial i, en general, en matèria de planificació urbanística, i fins i tot territorial, mentre no hi van haver plans de rang superior.

El model es basa en un equilibri territorial ciutat - polígons - camp i la seva articulació amb els sistemes públics (infraestructures, viari, equipaments, i espais lliures).

El Pla es tramita subdividit en dos àmbits amb formes diferenciades:

12

L'espai ACTUR (Actuació Urbanística Urgent de Santa Maria de Gallecs), que requereix aprovació del Conseller i informe de la CUC (Comissió d'Urbanisme de Catalunya).

L’espai fora de l’ACTUR que requereix l’aprovació de la Comissió territorial d’urbanisme.

Per mandat del Pla director de l’ACTUR de Gallecs, es va redactar una modificació puntual de Pla General d’adaptació del Pla General en aquest àmbit que és recorreguda i anul·lada amb sentència ferma l'any 2013 (vegeu més avall).

Altres figures de planejament de modificació de Pla general fora de l’ACTUR han permès desenvolupar també ajustaments per a l’obtenció de sòl públic per garantir la continuïtat als espais lliures (Lípidos, Ceràmiques i Panrico) o bé per resoldre aspectes puntuals als límits entre sòl urbà i sòl no urbanitzable (ampliació de les Pereres, Sector k). Altres figures han estat de desenvolupament en cada règim de sòl, com el Pla especial Santiga en sòl no urbanitzable o Genís Sala en sòl urbà per a usos residencials.

Periòdicament es realitza la refosa del Pla general pel que fa a Normativa urbanística (darrera refosa de 2005). Aquest 2017, s’ha elaborat la darrera Refosa general del Pla general municipal d'ordenació i anirà acompanyada de la refosa dels Plànols normatius.

Hi ha diversos sectors en execució que cal continuar gestionant: L’estat d’execució del Sector de Can Filuà, la futura ARE de Can Taió, el sector K, el PDU Riera de Caldes-sud i els efectes de la legislació urbanística recent respecte a les expropiacions pel ministeri de la llei, entre les figures de planejament vigent, seran les més remarcables.

Hi ha, finalment diversos sectors no iniciats, entre els quals i com a més importants, Can Guillot, Can Xiol, i Can Vinyals, malgrat haver estat programats i delimitats.

El Pla Director Urbanístic de l’ACTUR de Santa Maria de Gallecs

El Pla director Urbanístic de l’ACTUR de Santa Maria de Gallecs, és la figura de rang supramunicipal que tanca l’antiga ACTUR vigent encara avui i que afecta els municipis de Santa Perpètua de Mogoda, Mollet, Parets, Lliçà, Montcada i Reixac, Palau-solità i Plegamans i Polinyà.

Després de la sentència d‘anul·lació de l’Adaptació del Pla general municipal d’ordenació al Pla director urbanístic de l’ACTUR de Santa Maria de Gallecs, es va tornar a reiniciar l’any 2013 l’esmentada adaptació. S’ha procedit a l’acatament de la sentència a partir de tres figures de planejament, dues de les quals d'entrada en vigor recent per resoldre els aspectes que afecten als sòls de titularitat municipal.

La tercera modificació correspon a l’adaptació dels àmbits de Can Banús i Mogoda que es troben en tràmit i que van ser objecte de Resolució de 29 de març de 2017 per part de la Comissió de Territori del Parlament de Catalunya per a la seva reclassificació cap a sòl no urbanitzable i la seva inclusió al PEIN de Santa Maria de Gallecs juntament als paratges de Mogoda de la Plana del Molí i del Castell.

Per altra part, l’INCASOL també ha activat la tramitació del “Pla especial urbanístic del Parc territorial de Gallecs”en fase de consulta prèvia a aquest Ajuntament, que està igualment condicionat a les anteriors figures d’adaptació esmentades.

13

Cal recordar que l’article 18 del Pla director de l’ACTUR Santa Maria de Gallecs (PDUG) indica que s'ha de redactar el “Pla especial urbanístic per a la recuperació i millora del paisatge”. És en aquest sentit que prèviament a qualsevol consideració, s’escau recordar que el paisatge és la motivació dominant del Pla especial i que es vol protegir la seva matriu principal: el mosaic agrari de l’espai natural. Gràcies a la pagesia ha estat possible conservar aquesta matriu i, per tant, la pagesia és en si mateixa un agent principal de l’espai. Recordar també que el parc és fruit d’un gran acord institucional –precedit d’importants mobilitzacions ciutadanes durant l’època de la dictadura– que va motivar el PDU de Santa Maria de Gallecs i va facilitar que avui s’hagi preservat un espai agrari rellevant amb destacats valors naturals; i això malgrat la seva alta vulnerabilitat atesa la proximitat de l’àrea metropolitana, la més densa del país.

El procés de l’ACTUR culminà en la transformació del seu espai central en un PEIN i amb el seu pla especial de “recuperació i millora del paisatge” es consolidarà un parc agrari que té funcions connectores de corredor ecològic i d’alta vulnerabilitat.

Figura 1.5 Plànol de l'ordenació del Pla director urbanístic 2006. Font: Gencat.cat

Pla director urbanístic Riera de Caldes-Sud

El 15 de novembre de 2016 es va produir l’aprovació inicial per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona del Pla director urbanístic Eix Riera de Caldes Sud. Es tracta de l’ordenació de 112,59 hectàrees de les quals 88,08 pertanyen a la Llagosta i 24,51, a Santa Perpètua de Mogoda per acollir activitats logístiques, protegir els espais fluvials del riu

14

Besòs i la riera de Caldes i reservar sòl per a les noves infraestructures previstes. El Pla Director Urbanístic marca directrius de planejament, classifica i qualifica el sòl delimitat al nord-oest per l’antiga N-152a i la línia ferroviària R3 (Vic-Puigcerdà); al nord-est, per la C-59; al sud-est, pel riu Besòs, i al sud-oest, per la riera de Caldes. És un àmbit amb una gran connectivitat gràcies als eixos viaris i ferroviaris que el creuen, i molt proper a la Central Intermodal de Mercaderies (CIM Vallès) i a la futura terminal logística intermodal del Vallès. L’objectiu principal del PDU és aprofitar la centralitat i el potencial de connectivitat d’aquest territori per configurar un centre d’activitat econòmica prioritàriament vinculat al sector logístic. Des del punt de vista estratègic caldrà tenir en compte les següents consideracions:

1. Respecte l’avanç de pla de juny de 2015, s’ha descartat el sector de Mogoda fet que és una oportunitat de revisió de la Modificació puntual de Pla general d’adaptació al PDU de Gallecs i es pot plantejar la seva inclusió a l’EIN seguint instància del Parlament de Catalunya segons moció aprovada el 29 de març de 2017, fet que permetria acomplir els requisits de compliment del Pacte d’Alcaldes i dels Objectius Europa 2020 al qual es refereix l’informe preceptiu de l’oficina el Canvi climàtic de l’expedient del PDU Riera de Caldes-sud

2. El PDU Riera de Caldes sud és una oportunitat per acordar amb ADIF la reformulació de les reserves del traçat previstes a l’estudi informatiu de l’any 2000 ja que, davant de la controvèrsia competencial, la Generalitat de Catalunya podia instar la seva desaparició a partir que la previsió de l’any 2000 no està adaptada als actuals projectes ferroviaris i per tant dita reserva no hauria d’estar vigent, ja que afecta innecessàriament una gran superfície territorial i no respon als objectius d’integració urbana que preconitza la pàgina II-168 al “Plan de Infraestructuras, transporte y vivienda 2012-2024 del Estado” actual. Ni tampoc al PEIT 2005-2020 anterior.

3. L’espai es veu afectat per la barrera territorial de la R3 al nord que està pendent de nou estudi informatiu de desdoblament i que podria ser una oportunitat que el desdoblament inclogui la variant sortint de mas Rampinyo i la Via Orbital de traçats de competència de la Generalitat de Catalunya de la R3, segons informe de Foment del propi expedient de 1 de març de 2017. (vegeu annex) i per tant el PDU pot preveure la seva desaparició i l’articulació de la prolongació de la vialitat al nord de la N-152z.

4. El caràcter estratègic de l'actuació ve assenyalat pel Pla territorial de la Regió de Barcelona i és alhora una de les 10 àrees estratègiques, aquesta de caràcter logístic, establertes per la Conselleria de Territori i sostenibilitat. El component logístic es deu essencialment a la concurrència en aquets territori de tres nodes que marquen el sector: la intermodal ferroviària de La Llagosta, la Central integrada de Mercaderies i la fàbrica Alstom. I dos components d'àrea de gran potencial: les infraestructures (viària i ferroviària, en especial el Corredor Mediterrani) i els corredors d'activitat econòmica de la Riera de Caldes i B-30. Cal pensar com s’integren tots aquests elements amb les corresponents prolongacions viàries i ferroviàries per que funcionin com un sistema únic de gestió de les mercaderies que permeti passar del 2,63% de transport per ferrocarril al 10% homologant-se, al menys, a les mínimes quotes europees. Ara bé en un Informe del Ministeri de Foment de 2014 s’esmenta la necessitat que s’arribi a Europa a una quota de transport per ferrocarril del 50% de les mercaderies tal com succeeix als Estats Units), i indica que l’AP7 aporta al municipi de Santa Perpètua, en xifres del gener de 2015, 23.234 vehicles turismes i 9.767 camions i que en dos anys s’ha incrementat molt fortament el trànsit i els seus efectes de soroll i contaminació, amb dades superiors a les del 2009 i creixement d’un 5,7% anual.

5. Amb aquesta situació tan singularment caracteritzada, el PDU-Riera de Caldes-Sud no pot esdevenir un polígon industrial convencional i hauria d’estar vinculat a l’execució

15

de la intermodal de La Llagosta. I a tal efecte cal tenir en plena consideració les al·legacions presentades per l’Alliance Ferroviaire Transpyrénéenne i l’Informe de Trànsit, segons els quals tant els accessos viaris a la C33 com les previsions viàries, ferroviàries, de cota, i de nivells al marge esquerre de la Riera de Caldes a partir de la línia R2, s’han de reconsiderar i harmonitzar.

6. Altrament, com en tota iniciativa territorial, cal avaluar millor tres aspectes fonamentals: la mobilitat generada, els factors mediambientals i la creació d'ocupació. Tres factors que recalculats ens fan defensar que el PDU Riera de Caldes-sud hauria de tenir un sistema de gestió integrat conjuntament amb el desplegament de la Intermodal de mercaderies de la Llagosta, que és una propietat pública d’ADIF, i que pot arribar a generar ocupació i reducció de contaminació en disminuir el nombre de mercaderies per carretera en el territori immediat.

7. L’espai PDU Riera de Caldes Sud pot dissenyar-se al servei del Corredor Mediterrani de mercaderies per ferrocarril, porta logística del sud d'Europa i " vertebrador del projecte de país, tal com es va fer a la llunyana revolució industrial", reforçant el nou sistema de terminals des de Cadis a Torí i a Luxemburg, un projecte europeu que l’Estat ha d’impulsar seguint les prioritats que ha marcat la UE. Es tracta de propiciar un substancial canvi de mode de transport al ferrocarril que permeti disminuir el nombre de camions de l’autopista AP7, reduir un 20% el transport global de mercaderies per l’AP7 i alhora reduir també el trànsit local de camions amb destí port de Barcelona i canviar abans a ferrocarril, millorant les condicions ambientals i de qualitat de l’aire de l’AMB. És evident però que la darrera milla del transport de mercaderies requerirà una alta exigència en vehicles elèctrics o combustible net.

8. Si s’aconsegueix una terminal d’abast internacional s’estima una generació de 1.000 llocs de treball, apart dels llocs de treball del propi PDU, és a dir, si es planteja com una terminal que forma part del sistema de terminals del Corredor mediterrani amb tecnologies noves, entre d’altres la de “ferrutage” , per pujar els Camions als Trens de llarg recorregut per Europa. Avui dia amb molt poca inversió la terminal de La Llagosta podria ser una terminal operativa amb ample internacional al sud de la UE mentre que avui és només una estació al servei d’una empresa de l’automòbil. Només que es completin les travesses de línia sobre els ponts ja construïts pot connectar amb França i el PDU Riera de Caldes hauria de preveure en el seu espai sud que la terminal guanyi funcionalitat i permeti trens superiors als 600 m.l.

9. L’Estació de La Llagosta és propietat d’ADIF i avui dia és una campa de cotxes que gestiona un percentatge molt petit del seu transport en ferrocarril i no existeix un projecte de modernització ni d’integració amb el Corredor Mediterrani, i no apareix ressenyada en cap pla d’infraestructures ni de l’Estat (al PITVI 2012-2014) ni de la Generalitat. Ambdues administracions podrien col·laborar, juntament amb l’AMERC, en el projecte de Corredor mediterrani amb la terminal de La Llagosta i la gestió conjunta del PDU Riera de CaldesSud.

16

Pla de millora i regeneració integral dels polígons industrials

Amb el suport de la Diputació de Barcelona, el Consistori té l'objectiu d'impulsar en el mandat 2016-2019 el Pla de millora i regeneració integral dels polígons industrials, ja parcialment desplegat en la EDUSI.

Les línies d'actuació d'aquest Pla són:

1- Nous usos

Identificar àrees que per la seva localització tinguin un potencial de canvi d'ús ampliant les possibilitats actuals, fomentant sempre que sigui possible els sectors industrials productius i tecnològics envers la distribució i logística que presenta impactes ambientals rellevants.

2- Precisió de límits

Precisar, ajustar i delimitar els límits de les àrees que limiten els polígons industrials amb els altres àmbits: rural, urbà o les grans infraestructures.

3- Equipaments

Precisar les necessitats expresses d'equipaments, la satisfacció de les quals pot ser motiu d'ocupació addicional del sòl adjacent o de col·laboració entre equipaments en sòl urbà, rural i els polígons.

4- Connectivitat

Millora de l'accessibilitat amb petites actuacions als vials i enllaços amb les autopistes i autovies i amb sistemes d'itineraris segurs, ja sigui mitjançant la millora del mateix sistema viari com la resolució dels correctes manteniments, aparcaments i senyalitzacions i el tractament de la seva repercussió en una àrea concreta per salvar les barreres territorials que les pròpies infraestructures de mobilitat generen.

5- Mobilitat sostenible

Implementar les actuacions dels diferents plans vigents (Pla municipal de la mobilitat generada, Pla d'actuació de l'energia sostenible i Pla de millora de la qualitat de l'aire).

6- Accessibilitat

a) És necessària una important dotació de rutes segregades per a vianants i per a bicicletes fins els polígons industrials que transiten per la xarxa viària periurbana. També s'han d'executar algunes operacions per relligar aquestes xarxes fragmentades per les barreres territorial.

b) En aquest sentit l’eix de la B-140 presenta importants dèficits en matèria d’il·luminació, de recorreguts segurs per a vianants, de parades dels busos interurbans i de la circulació de bicicletes i vehicles lents. La darrera remodelació de la carretera no va tenir en compte per a res la seva condició “de recorregut professional” per Mobilitat obligada a peu o en bicicleta ineludible per als centenars de treballadors que serveix dita via i per a la multiplicitat de visitant que la utilitzen com a “passeig” per l’atracció que té el sòl no urbanitzable al qual també serveix amb un nucli de centralitat rural tan important com és Santiga. La B-140 és una via de titularitat de la Generalitat de Catalunya i la gestió de les millores en il·luminació, senyalització i accés a les parades dels busos és especialment rellevant al llarg de tota la

17

via. Es produeixen importants embassaments en punts de sota el pont amb la AP7 i entre l’antiga B-142 i la Rotonda de Can Sabau, justament on hi ha les parades del bus interurbà. La titularitat de la Generalitat de Catalunya acaba just al punt de baixada del camí del Cementiri i a partir d’aquest punt l’Ajuntament no té ni les competències ni els recursos per assegurar un bon funcionament de la B-140.

Només a mode d’exemple en la B-140 caldria fer les següents actuacions: 1. Garantir la il·luminació del vial actual al menys entre la rotonda dels Carreters i fins a

la rotonda de Cal Sabau. 2. Adequar correctament els marges laterals de la carretera assegurant que no

proliferin els aparcaments de camions sense control i l’eliminació de les aigües que s’embassen.

3. Garantir el pas de vianants mitjançant la implantació d’uns passos de vianants a l’altura de les parades de bus situades entre l’antiga B-142 i la rotonda de Cal Sabau

4. Assegurar un correcte equipament de les parades de bus interurbà que puguin funcionar adequadament com a espai de desembarcament, espera segura, i que ràpidament puguin desplaçar-se cap a espais on la circulació no sigui tant ràpida i una marquesina de protecció i correcta visibilització de la parada.

7- Aparcaments

S'ha d'estudiar la possible gestió de la rotació de l'aparcament als polígons, juntament amb la diferenciació i regulació de les accions d'estacionar, aparcar o acampar camions. També cal estudiar la distribució de punts de recàrrega correctament vigilats per a vehicles elèctrics.

8- Verd industrial

Reconfiguració paisatgística dels subsistemes de verd existents als polígons industrials, per resoldre les incompatibilitat entre la dimensió de l'arbrat i la secció del vial o la vulnerabilitat de les canalitzacions de sanejament davant les arrels, en particular a l'àmbit de l'ACTUR.

9- Indústria - camp

S'ha de pensar quines actuacions poden facilitar les interaccions entre el camp i la indústria. És necessari que els camins rurals no siguin residuals als polígons i que les rieres i torrents en entrar en contacte amb els polígons es mantinguin netes i a plena secció per evitar inundacions per bloqueig. També s'ha de delimitar i regular millor els límits amb el sòl no urbanitzable.

10- Indústria - residència

El contrast i convivència o la continuïtat entre zones tan especialitzades s'ha d'anar reduint a base d'introduir usos, equipaments, serveis, espais verds o elements de paisatge que tant puguin donar continuïtat i coherència per evitar la brusca condició suburbana dels polígons.

11- Façanes i elements de coberta

És necessari fer un tractament amb visió paisatgística dels edificis industrials i hi juguen un paper molt important les vegetacions i perspectives que donen els espais lliures privats i interiors de parcel·la.

19

2. RESUM DE L'EDUSI DE SPM

Per tal que d'incardinar les actuacions de planificació a desplegar en aquest document en la pròpia Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible Integrat (EDUSI) de Santa Perpètua de Mogoda, aquest apartat en resumeix els trets més característics.

2.1 Metodologia de l'EDUSI

L’EDUSI del municipi permet afrontar els problemes i desafiaments de l’àrea urbana en base als cinc reptes FEDER (econòmic, ambiental, climàtic, demogràfic i social) integrant el treball del consistori en altres plans, principalment però no exclusivament: Pla d'acció d'energia sostenible (PAES), Pla de mobilitat urbana sostenible (PMU) i Pla de millora de la qualitat de l'aire (PMQA). També s'integren els recursos existents i les seves potencialitats i es defineixen noves actuacions consensuades amb la ciutadania que aborden aquets reptes a mitjà i llarg termini.

Figura 2.1 Metodologia d'elaboració de l'EDUSI de Santa Perpètua de Mogoda. Font: Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques.

20

2.2 Diagnosi integrada

A partir d’una anàlisi exhaustiva de dades estadístiques i indicadors econòmics i socioambientals i de les sessions de participació efectuades, s’ha realitzat una anàlisi DAFO integrada basada en els cinc reptes del FEDER.

Taula 2.1 DAFO integrat de l'EDUSI de Santa Perpètua de Mogoda.

Font: elaboració pròpia.

Positivos para conseguir el objetivo Negativos para conseguir el objetivo

Orig

en in

tern

o (c

arac

terí

stic

as p

ropi

as)

FORTALEZAS

- Ubicación geográfica privilegiada, estratégica y competitiva: centro de la comarca del Vallès Occidental, Región Metropolitana de Barcelona

- Centro neurálgico de comunicaciones, vías rápidas AP7, C59, C33 (eje Riera de Caldes) y red ferroviaria (R8, R3)

- Capacidad renovadora y tractora del tejido industrial, existencia de industria exportadora.

- Elevada especialización industrial. Gran potencial económico por los 13 polígonos industriales, que posibilitan un tejido industrial fuerte y diversificado

- Importancia del peso específico de empresas de alto contenido tecnológico

- Existencia de patrimonio cultural y natural de propiedad pública (Castillo de Mogoda, Can Taió, Torreferrussa, el Vapor Arañó, PEIN de Gallecs, etc.)

- Municipio urbanísticamente compacto

- Número significativo de espacios públicos y equipamientos de proximidad

- Liderazgo del Ayuntamiento en políticas de cohesión social y de integración que permite la existencia de una amplia red de servicios sociales

- Oportunidad de disponer al mismo tiempo de espacios naturales de calidad y actividad industrial

- Experiencia positiva del Plan de Barrios

- Estabilidad política

- Ciudad acogedora y de calidad para vivir

DEBILIDADES

- Incremento de la contaminación atmosférica causada por las vías de comunicación e industrias

- Mala comunicación en transporte público regular hacia ciudades como Sabadell, Mollet, Barcelona. Esto hace poco atractiva la ciudad y perjudica la movilidad de sus habitantes

- Falta de equipamientos sanitarios especializados

- Déficit de vivienda, en particular alquiler

- Paro, y en particular paro de larga duración => pobreza, aislamiento social

- Problemas de convivencia social en barrios concretos (esp. Can Folguera)

- Fracaso escolar y baja cualificación profesional de buena parte de los trabajadores/as

- Administración electrónica deficitaria, falta de sistema SIG

- Pérdida de la potestad planificadora del Ayuntamiento (POUM) en favor de planes supramunicipales (PDU)

- Necesidad de rehabilitación del parque de viviendas y falta de financiación para hacerlo

21

Taula 2.2 DAFO integrat de l'EDUSI de Santa Perpètua de Mogoda.

Font: elaboració pròpia.

Positivos para conseguir el objetivo Negativos para conseguir el objetivo

Ori

ge

n e

xte

rno

(atr

ibut

os d

el e

ntor

no)

OPORTUNIDADES

- Pertenencia al Eje de la Riera de Caldes (área estratégica según la Generalitat de Catalunya)

- Despliegue de fibra óptica en los polígonos industriales (prevista CT)

- Suelo libre dónde hacer vivienda VPO (especialmente el sector de Can Filuà)

- El fomento de la movilidad sostenible como oportunidad, y en particular, de la movilidad eléctrica industrial

- Apertura de la futura estación de cercanías R8, que permite reforzar una nueva centralidad urbana en Can Soldevila

- El desdoblamiento de la R3 es una oportunidad para hacer el bypass R8-R3 y aumenta exponencialmente el grado de intermodalidad de la nueva estación

- Futura estación ferroviaria intermodal de La Llagosta

- Mejora de la eficiencia energética en equipamientos y alumbrado público

- Capacidad de compromiso del tejido asociativo y de las entidades sociales

- Transversalidad de trabajo dentro del Ayuntamiento. Ejemplos en planes de emergencia social: plan de choque, plan estratégico, plan de juventud, plan educativo de la ciudad, plan de la mujer, etc

AMENAZAS

- Fomento del vehículo privado, según la gestión de las infraestructuras supramunicipales

- Indefinición de los proyectos supramunicipales estratégicos (R8, Eje de la Riera de Caldes, PDU Riera de Caldes Sur)

- Pérdida del tejido productivo industrial.

- Riesgo ambiental que conlleva la industria química

- Proximidad a grandes núcleos urbanos y centros comerciales. Comercio municipal y ocio empobrecido

- Proximidad a la AMB sin formar parte directamente

- Limitaciones de las políticas de empleo supramunicipales

- Incremento de los problemas de convivencia social en otros barrios además de Can Folguera: Cruceta, Barrio Centro, etc

- Falta de recursos de las administraciones superiores para la financiación local

22

2.3 Objectius i línees estratègiques

L'anàlisi integrada efectuada permet establir els tres objectius estratègics de l’EDUSI:

OE1. Integrar la ciutat, el patrimoni i la indústria

Consolidar l’equilibri de la ciutat per tal que segueixin coexistint la indústria, el patrimoni històric i els espais verds en un entorn saludable.

OE2. Generar noves oportunitats d’ocupació guanyant cohesió social

Garantir els drets socials impulsant polítiques contra la pobresa i l’exclusió social, generar noves oportunitats d’ocupació i consolidar llocs de treball de diversos sectors d’activitat per millorar la cohesió social.

OE3. Augmentar la qualitat ambiental de la ciutat eficient i connectada

Millorar la qualitat ambiental i l’eficàcia dels serveis urbans a través de la mobilitat sostenible, l’eficiència energètica i l’impuls de l’ús de les TIC.

Aquests objectius estratègics de l’EDUSI s’estableixen en coherència amb els objectius temàtics del POCS (Programa operatiu de creixement sostenible), que són:

OT2 (Tecnologies de la Informació): 12%

OT4 (Economia Baixa en Carboni): 23%

OT6 (Medi ambient i l’eficiència de recursos): 31%

OT9 (Inclusió social i lluita contra la pobresa): 34%

El pla d’implementació consta de 7 línies d’actuació que responen als reptes identificats en l’EDUSI i són coherents amb els objectius temàtics del POCS. Aquestes línies, que han estat prioritzades i matisades en les diferents sessions de participació, són:


o L1.1. Protecció, foment i desenvolupament del patrimoni cultural i natural

o L1.2. Rehabilitació de la ciutat i millora del medi ambient

OE2. Generar noves oportunitats d’ocupació guanyant cohesió social

o L2.1. Rehabilitació integral de suport a grups desfavorits i reducció de la pobresa energètica.

o L2.2. Impuls de plans d’ocupació, promoció del talent i formació


o L3.1. Desenvolupament del pla de mobilitat urbana sostenible i impuls de la intermodalitat.

o L3.2. Augment de l’eficiència energètica i la producció d’energies renovables.

o L3.3. Modernització de l’administració i els serveis urbans mitjançant les TIC

23

2.4 Àmbit d'implantació

Si bé els tres objectius estratègics de l’EDUSI i les seves 7 línies d’actuació s’apliquen al conjunt de l’àrea urbana, cada línia d’actuació té àrees específiques d’intervenció, localitzant-se les actuacions més importants en les àrees urbanes més desfavorides, en particular el Districte Centre i l'entorn residencial de l'Avinguda Barcelona. Amb tot, també es consideren actuacions en d’altres àrees, en particular als polígons industrials, per dotar-los de major competitivitat a llarg termini (vegeu mapa de delimitació 2.2).

Les actuacions urbanístiques encara en desplegament del vigent Pla general municipal d’ordenació responen a un model territorial que integra ciutat, camp i indústria i és compatible amb les estratègies de desenvolupament urbà i integrat que promou la Unió Europea. Amb tot, s’escau a vint anys de l’entrada en vigor del Pla urbanístic fer una adaptació dels criteris, objectius i solucions generals a cada línia estratègica de l'EDUSI i a les agendes que s’han desplegat des del Pla estratègic SPM2025:

24

Les principals àrees d'actuació de l'EDUSI es resumeixen en el mapa següent.

Figura 2.2. Mapa de delimitació de l'àmbit d'actuació de l'EDUSI i les seves principals actuacions. Font: elaboració pròpia.

25

2.5 Pressupost de l'EDUSI L'EDUSI té un pressupost de 8.000.000 € a cofinançar al 50% mitjançant el fons FEDER corresponent.

Tabla 2.2. Resum del pressupost de l'EDUSI per línies d'actuació.

OE Objetivo

estratégico EDUSI

Cod. Línea

Líneas de actuación EDUSI OE

POCS

Presup. (€) %

OE1

Integrar la ciudad, el

patrimonio y la industria

L1.1 Protección, fomento y desarrollo del patrimonio cultural y natural

OE 6.3.4

1.187.505 14,8%

L1.2 Rehabilitación de la ciudad y mejora del medio ambiente

OE 6.5.2 1.250.000 15,6%

OE2

Generar nuevas

oportunidades de trabajo

garantizando la cohesión

social

L2.1

Rehabilitación integral de soporte a grupos desfavorecidos y reducción de la pobreza energética

OE 9.8.2

1.180.498 14,8%

L2.2 Impulso de planes de ocupación, promoción del talento y formación

OE 9.8.2

1.545.000 19,3%

OE3

Aumentar la calidad

ambiental de la ciudad eficiente y

bien conectada

L3.1 Implantación del plan de movilidad urbana sostenible e impulso de la intermodalidad

OE 4.5.1

900.000 11,3%

L3.2 Aumento de la eficiencia energética y la producción de energías renovables

OE 4.5.3

965.186 12,1%

L3.3 Modernización de la administración y los servicios urbanos mediante las TIC

OE 2.3.3

971.811 12,1%

Total 8.000.000 100%

26

La distribució del pressupost per objectius temàtics del FEDER és:

Tabla 2.3. Pes relatiu de cada objectiu temàtic FEDER en relació amb el pressupost de l'EDUSI.

Figura 2.3. Pes relatiu de cada objectiu temàtic FEDER en relació amb el pressupost de l'EDUSI.

Objetivo temático FEDER

Presupuesto Peso relativo % Recomendado por el

Programa Operativo POCS

OT2. TIC 971.81112,1 % Entre 10% y 20%

OT4. Economía baja en carbono 1.865.186 23,3 % Entre 20% y 30%

OT6. Medio ambiente

2.437.505 30,5 % Entre 25% y 35%

OT9. Inclusión social 2.725.498 34,1 % Entre 25% y 35%

Total 8.000.000 100,0 %

27

2.6 Mecanismes de participació

La proposta d'actuacions i objectius inicial, va ser consensuada amb diversos actors en un ampli procés de participació que ha definit i concretat la pròpia Estratègia. Aquest procés ha constat de tallers sectorials i transversals, entre els que destaca la Comissió de Medi Ambient del municipi i el Consell Assessor d'Urbanisme, així com una enquesta ciutadana i sessions amb els tècnics municipals i l'equip de govern.

Figura 2.4. Procés de participació i consens per a l'elaboració de l'EDUSI de Santa Perpètua de Mogoda. (en blau sessions efectuades l'any 2015 i en morat sessions efectuades el 2016).

Els resultats de les diferents sessions de participació han permès ajustar el pressupost global i el cronograma pressupostari a les prioritats reals de la ciutadania. La taula següent resumeix com afecten els resultats de les sessions de participació al pressupost cronogramàtic de les línies.

28

Taula 2.4. Efecte de les sessions de participació sobre la distribució cronogramàtica del pressupost.

Nota: Siglas de las sesiones de participación: EPC (Encuesta de participación ciudadana), ME (Mesa Estratégica), CMA (Consejo de Medio Ambiente), CAU (Consejo Asesor de Urbanismo).

El planejament desplegat en aquest document també constarà del corresponent procés de participació i seguiment amb un ampli nombre d'agents i col·lectius, per tal d'ajustar-lo a les necessitats reals de la ciutadania.

Per tal de consultar el detall complert de l'EDUSI, vegeu el document íntegre penjat al web municipal.

Líneas 2015 2016 2017 2018 2019 2020 Priorización

(sesión en que se recoge)

Efecto de lasjornadas de

participación

L1.1 1% 4% 68% 20% 4% 3%

Mejorar la recogida de

residuos (EPC y ME)

Agencia Local

Residuos (Torre del Rector)

iniciada en 2017

L1.2 0% 15% 20% 19% 24% 22%

Calidad del aire y servicios

urbanos (EPC, CMA, CAU)

Actuaciones ya iniciadas

en 2016

L2.1 9% 51% 11% 11% 14% 5%Rehabilitar

vivienda social (ME)

Adquisición de un piso en

2016

L2.2 0% 10% 29% 16% 23% 23%Formación y

ocupación (EPC, CAU)

Incremento del

presupuesto a 2017

L3.1 0% 8% 30% 27% 25% 10%PMU (EPC, ME,

CMA)

Actuaciones iniciadas en

2016 a completar en

2017

L3.2 0% 5% 43% 38% 13% 0%Eficiencia (no

priorizada en las sesiones)

Actuaciones necesarias

para cumplir otros planes

(PAES)

L3.3 0% 3% 30% 50% 16% 1%TIC (no

priorizada en las sesiones)

Gran parte del

presupuesto para 2018

29

3. DESPLEGAMENT DE L'AGENDA CIUTAT-CAMP

3.1 Llistat de la planificació a desplegar per línies d'actuació de l'EDUSI Tal com s'ha exposat, el document desplega les figures de planejament no desenvolupades endreçades en coherència amb la lògica dels objectius i les línies estratègiques de l'EDUSI.

Val a dir que aquest document també matisa algunes de les actuacions ja es desplegades parcialment a la pròpia EDUSI.

Les actuacions a desplegar per cada línia estratègica són:


o L1.1. Protecció, foment i desenvolupament del patrimoni cultural i natural

L1.1.1. Rehabilitació del patrimoni arquitectònic - cultural per a la dinamització d'activitats econòmiques i de turisme local

o A1. Pla d'itineraris i connexions urbanes del Museu del Treball del Vapor Arañó i la Indústria Viva

L1.1.2. Dinamització d'activitats econòmiques, en particular del tercer sector, en espais de patrimoni cultural

L1.1.3. Restauració d'espais naturals i zones verdes

o A2. Espai Central de Mogoda a Can Taió, amb la Granja Soldevila i el Parc Central com a motors d’una nova centralitat

o A3. PEIN Gallecs - Can Banús

o A4. El corredor industrial sobre l’eix verd de la riera de Caldes

o A5. Espai agroforestal de Santiga i Can Taió

o A6. Itineraris agroforestals de Santiga a la Ferrussa

o A7. Espais estratègics agroforestals de Can Xiol i Can Cirera des de Ca n'Oller

o L1.2. Rehabilitació de la ciutat i millora del medi ambient

L1.2.1. Actuacions del Pla de millora de la qualitat de l'aire

o A8. Pla de millora de la qualitat de l'aire

o A9. Passeig de la B-140 des de Carreters a Sabadell

o A10. Passeig de la B-140 des de la Rambla a Mollet i a Gallecs

L1.2.2. Rehabilitació i readequació de serveis i espais públics per a la millora del medi ambient

30

o A11. Eix verd de la Florida

o A12. Pla de millora dels polígons industrials

OE2. Generar noves oportunitats d'ocupació guanyant cohesió social

o L2.1. Rehabilitació integral, suport a grups desafavorits i reducció de la pobresa energètica

L2.1.1. Rehabilitació integral d'habitatges dels grups més desafavorits i reducció de la pobresa

o A13. Pla de millora Creueta - Centre

o A14. Pla de millora de l'Eix Av. Barcelona- Can Folguera

L2.1.2. Adequació d'edificis dotacionals de serveis socials

L2.1.3. Lluitar pel dret a l'habitatge digne i sostenible

o A15. Pla local de la funció social de l'habitatge digne i sostenible

o A16. Pla del sector de Can Filuà

o A17. Pla de l'ARE de Can Taió

o L2.2. Impuls de plans d'ocupació, promoció del talent i formació

L2.2.1. Accions per a la millora de la formació i la generació d'ocupació

o A18. Pla especial dels equipaments públics i privats de l'AP7

A18a. Equipaments privats de AP7: Can Guillot, Can Vinyals

A18b. Equipaments públics AP7: cementiri, Can Vinyalets, Les Salzies, Torreferrussa


o L3.1 Desenvolupament del Pla de mobilitat urbana sostenible i impuls de la intermodalitat

L3.1.1. Actuacions del Pla de mobilitat urbana sostenible (PMU)

o A19. Pla mobilitat urbana sostenible

o A20. La xarxa de camins rurals i itineraris en bici

L3.1.3. Actuacions d'impuls dels plans supramunicipals de mobilitat previstos

o A21. PDU Riera de Caldes Sud - Intermodal La Llagosta - Eix Mediterrani

o A22. Estació R8-R3

o L3.2 Augment de l'eficiència energètica i la producció d'energies renovables

L3.2.1. Pla d'eficiència energètica de l'enllumenat públic municipal

o A23. Pla de millora de l'enllumenat públic

31

L3.2.2. Pla d'eficiència energètica en equipaments públics existents i promoció de les energies renovables público-privades

o A24. Pla d'acció d'energia sostenible i altres accions d'eficiència energètica

o L3.3 Modernització de l'administració i els serveis urbans mitjançant les TIC

L3.3.1. Plans d'implantació de serveis smart amb implantació de fibra òptica i desenvolupament de les TIC

o A25. Pla de desplegament de la fibra òptica

o A26. Plans d'implantació de serveis smart i desenvolupament de les TIC

L3.3.2. Plans de dinamització turística i de serveis

o A27. Pla local del comerç i el turisme

L3.3.3. Pla de modernització de l'administració mitjançant les TIC, el SIG i la finestreta única

o A28 L’Ajuntament en Xarxa

Cal recordar que l'EDUSI llistava possibles operacions a executar per cadascuna de les línies i sublínies d'actuació, anomenades "contenidos de la línea de actuación". Per tal de mostrar coherència amb l'EDUSI, el present document organitza les actuacions de planejament a desplegar amb aquesta mateixa lògica de línies i sublínies d'actuació.

Les figures de planejament a desplegar per cadascuna de les línies d'actuació es descriuen a continuació.

32

3.2 Planejament a desplegar per línies d'actuació de l'EDUSI


En aquest objectiu estratègic s’estableixen les bases de la inscripció territorial del model urbanístic on les vies verdes i els corredors industrials i urbans s’integren configurant un territori alternat que s'ha d'harmonitzar a partir de les xarxes d’espais lliures, d’infraestructures, de camins i de carrils bici. La identificació d’una població o d’unes activitats al territori esdevé una estratègia clau en la lluita contra la deslocalització i per tal d’assegurar un entorn saludable i lliure de contaminació atmosfèrica i millorar la qualitat dels serveis públics oferts.

L1.1. Protecció, foment i desenvolupament del patrimoni cultural i natural

Existeixen diversos equipaments amb un alt valor arquitectònic i paisatges naturals d'elevada qualitat que requereixen ser rehabilitats i dotats d’usos. La riquesa del patrimoni arquitectònic i natural ofereix oportunitats per a la dinamització d’activitats vinculades a la promoció econòmica i industrial.

Els objectius de la línia són:

Rehabilitar, de manera sostenible, el patrimoni arquitectònic - cultural.

Restaurar el patrimoni natural.

Dinamitzar noves activitats econòmiques i pedagògiques en espais de patrimoni cultural.

Reactivar el turisme local industrial i sostenible.

Pel que fa a la planificació urbanística es reconvertiran alguns sectors de sòl urbanitzable (industrial o residencial) per ampliar les zones verdes i els equipaments, atorgant-los més continuïtat i connexió amb la trama urbana.

Les actuacions de planejament a desplegar per continguts de la línia d'actuació es detallen a continuació.

33

L1.1.1. Rehabilitació del patrimoni arquitectònic - cultural per a la dinamització d’activitats econòmiques i de turisme local

A1. Pla d’itineraris i connexions urbanes del Museu del treball del Vapor Arañó i la Indústria Viva

Objectiu Impulsar els aspectes de planificació vinculats al projecte del Vapor Aranyó i la Indústria Viva

Àmbit Terme municipal

Descripció

Donat el mal estat de conservació d’aquest edifici (vapor industrial del s. XIX i BCIL) el consistori ha iniciat el 2016 la recuperació arquitectònica del mateix. A l’EDUSI es consideren només les connexions urbanes que permeten configurar-lo com a eix vertebrador del patrimoni local.

Amb centre al Vapor Arañó i dos subcentres museístics (Granja, Església de Santiga) s’estableix un univers de connexions amb diferents indústries que han estat històricament i són avui encara fonamentals per a la comprensió de l’evolució de l’agricultura cap a la indústria en un territori on conviuen aquests dos móns i la ciutat –amb les infraestructures que els vertebren- amb un equilibri territorial que s'ha d'anar regulant constantment.

A més es crearan itineraris que permeten una autoexplicació del patrimoni per tal de fomentar l’interès de la ciutadania pel turisme de proximitat.

Maduresa Proposta EDUSI Projecte de sol·licitud del FEDER Eix 6 (2016-2017) Projectes del Vapor Arañó (arquitectònic, museogràfic, museològic)

Indicadors d’avaluació

Programació dels plans a desenvolupar

Nombre de plans executats

Nombre de m2 de sostre rehabilitat

Nombre de m2 de sostre museïtzat

Nombre d’empreses implicades en la “Indústria Viva”

Altres indicadors propis de la petició FEDER-Eix 6

Responsables Direccions d’àrees: Estratègica, Cultura, Territori i Servei Urbanisme

Calendari Mig termini: inicis 2018

Referències

http://www.staperpetua.cat/menu-principal/ajuntament-seu/pla-estrategic/projecte-turistic-industrial-del-vapor-aranyo-centre-dindustria-viva-feder-2014-2020-eix6

http://staperpetua.cat/menu-principal/ajuntament-seu/normativa-ordenances/planejament-general/normativa/pla-especial-de-proteccio-del-patrimoni.pdf/view

http://staperpetua.cat/menu-principal/ajuntament-seu/normativa-ordenances/planejament-general/normativa/001normesurbanistiques-1.zip/view

Fites socioambientals

Connectar i revaloritzar els elements del patrimoni històric industrial local

Evitar la deslocalització de l’activitat industrial i fomentar ocupació i formació local

34

L1.1.2. Dinamització d’activitats econòmiques, en particular del tercer sector, en espais de patrimoni cultural

No hi ha figures de planejament a desplegar en aquest àmbit.

L1.1.3. Restauració d’espais naturals i zones verdes

Aquesta sublínia estratègica planteja modificacions del planejament i canvis d'usos per incrementar la continuïtat dels espais naturals i fomentar-ne l'ús per part de la ciutadania.

A2: Espai Central de Mogoda a Can Taió, amb la Granja Soldevila i el Parc central com a motors d’una nova centralitat

Objectiu

Acabar les determinacions del Pla director de 2006 i establir les futures potencialitats del sector de Mogoda.

Ampliació de l’antic àmbit de 2006 del parc natural fins a incloure Mogoda completa.

Àmbit Sector de Mogoda

Descripció

S'ha de reconsiderar ambientalment i urbanament el destí del sector de Mogoda definit pel PDU Santa Maria de Gallecs.

L'EDUSI ja preveia possibles mesures de restauració de les zones boscoses i naturals de l'espai Central però aquest document complementa les operacions de l'EDUSI a l'Espai Central, proposant a més un canvi d'ús i règim cap a sòl no urbanitzable del sector Mogoda, avui classificat de sòl urbanitzable no delimitat previst amb activitat econòmica o logística anomenat "zona tecnològica en volumetries especials" (14,76 ha) per tal permetre l'ampliació de les zones verdes i d'equipaments de l'Espai Central fins a un total de 120 ha.

Maduresa

Pla director de 2006 Modificació puntual d’adaptació dels espais públics al PDU de Gallecs S’ha encarregat i està en redacció l’estudi de mobilitat obligada de l’estació

i la revisió del bus urbà Resolució de la comissió de Territori del parlament de Catalunya de 29 de

març instant la reclassifcació cap a sòl no urbanitzable i inclussió al PEIN de Gallecs dels sectors de Mogoda i Can Banús II.

Accions a desenvolupar

L'INCASOL ha de preparar-ne l’adaptació reiniciant la MPPGM Can Banús –Mogoda- PE usos PEIN


Nombre de m2 que s’amplien de parc Nombre de m2 urbanitzats Nombre de m2 de sostre existent rehabilitat

Responsable Serveis municipals: Urbanisme

Calendari Mig termini: finals 2017

35

Referències


http://ptop.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=208037&fromPage=load

http://staperpetua.cat/menu-principal/ajuntament-seu/normativa-ordenances/planejament-general/modificacions-puntuals-o-altres-figures-relatives-al-planejament-general/document-unitari-aprovat-definitivament-per-ctub-16-07-2014.pdf/view

http://staperpetua.cat/menu-principal/ajuntament-seu/organitzacio-municipal/organs-de-govern/ple-municipal/proposicions-grups-municipals/propostes-dels-grups-2016/3-5-proposicio-en-relacio-al-servei-de-rodalies-de-catalunya.pdf

Fites socio-ambientals

Consolidar una nova centralitat supramunicipal com a parc i equipaments, amb interès per als ciutadans del Vallès.

Crear un element de connexió natural transversal entre la riera de Caldes i la riera de Polinyà.

Desclassificar sòl industrial. Potenciar la coherència del mosaic territorial.

Figura A.2. Imatge aèria del sector de Mogoda, del castell de Mogoda, l'Alstom (dreta) i la CIM (al fons).

Font: Ajuntament de Santa Perpètua de la Mogoda.

36

A3: PEIN Gallecs - Can Banús

Objectiu Ampliar l’antic àmbit de 2006 de l'espai del PEIN de Gallecs fins a incloure la finca industrial de Can Banús completa

Àmbit Sector de Can Banús

Descripció

L’àmbit natural de Gallecs, de 733,52 ha, alberga importants valors ecològics, paisatgístics i agrícoles i es troba repartit en sis municipis, entre els quals es troben Mollet (61% de la superfície) i Santa Perpètua de la Mogoda (16,3%). La resta de municipis vinculats a l’àrea tenen menor envergadura i són: Palau-Solità i Plegamans, Montcada i Reixac, Lliçà de Vall i Parets. Al 2009, bona part de l’àmbit, 698,9 ha, fou declarat espai d’interès natural (PEIN), mitjançant el Decret 156/2009.

El Pla director urbanístic d’actuacions urbanes urgents (ACTUR) de Santa Maria de Gallecs estableix entre altres aspectes l'obligació de destinar més de 700 ha a parc, i també les condicions d’urbanització dels entorns del castell de Mogoda i Can Banús, en el terme de Santa Perpetua i altres terrenys en el municipi de Palau-Solità i Plegamans, com a finalització de l’antiga ACTUR de 1970.

La proposta consisteix a ampliar l’espai natural de Gallecs fent un canvi d'usos al sector de Can Banús, sòl urbanitzable delimitat previst activitat econòmica o logística anomenat "zona tecnològica en volumetries especials" (10,6 ha). Aquesta actuació permetria donar continuïtat al parc natural fins a la carretera B140.

Maduresa Pla director de 2006 El sector de Can Banús està definit pel PDU Santa Maria de Gallecs.


L'INCASOL ha de preparar-ne l’adaptació reiniciant la MPPGM Can Banús –Mogoda- PE usos PEIN

Redactar una agenda estratègica pròpia del sector primari l’any 2018


Nombre de m2 que s’amplien de parc Nombre de m2 urbanitzats Nombre de m2 de sostre construït i/ rehabilitat

Responsable Serveis municipals: Urbanisme

Calendari Mig termini: finals 2017

Referències




Garantir la coherència del mosaic territorial Facilitar la futura integració al PEIN d'aquesta peça Desclassificar sòl industrial

37

Figura A.3. Imatge aèria de l'àmbit territorial del PEIN de Gallecs (a sobre) i plànol de detall (a sota). Es marca amb una el·lipse vermella l'àmbit de Can Banús.

Font: http://www.espairuralgallecs.cat/ca/mapa-del-parc/index.htm

38

A4: El corredor industrial sobre l’eix verd de la riera de Caldes

Objectiu Consolidar l’Associació de Municipis de l'Eix Riera de Caldes (AMERC) com a entitat de coordinació interadministrativa de l’Àrea estratègica del Pla territorial de la Regió 1

Àmbit Els municipis de l’AMERC: Santa Perpètua de Mogoda, La Llagosta, Palau-solità i Plegamans, Sentmenat, Polinyà, Caldes de Montbui

Descripció

L’AMERC és una associació voluntària de municipis de les dues comarques del Vallès occidental que comparteixen la gestió integrada de tots aquells elements de dinamització econòmica que poden donar impuls al territori.

Caldria reconsiderar els sectors no desenvolupats com el sector K, Can Guillot, l’equipament C9 de Can Sabau i en general els sectors industrials obsolets per a altres usos, i en aquest cas articular la MPPGM corresponent.

Maduresa

Estudi de màster sobre el territori que va inspirar les administracions locals a impulsar aquest espai interadministratiu

L’Agenda estratègica de Producció innovació i treball està en marxa des del 2013


El sector K requereix projecte de reparcel·lació. Redactar una agenda estratègica pròpia dels districtes industrials l’any

2017 i fer-la efectiva el 2018 Redactar el Pla de millora urbana dels polígons de Santa Perpètua de

Mogoda 2017-2018


Nombre d’estudis a l'Eix de la Riera de Caldes Nombre de projectes a l'Eix de la Riera de Caldes Nombre de m2 de sòl d’activitat econòmica revisats mitjançant un Pla de

millora o modificacions de planejament de rang general

Responsable Desenvolupament local dels municipis Observatori de la Riera de Caldes

Calendari Curt termini: després de l’estiu 2017

Referències

http://staperpetua.cat/menu-principal/treball/observatori/informes-trimestrals/informes-trimestrals-2016

http://www.rieradecaldes.com/ http://www.staperpetua.org/pespm/index.php http://staperpetua.cat/menu-principal/ajuntament-seu/normativa-

ordenances/planejament-derivat/pla-parcial-del-sector-industrial-k-ronda-est-de-polinya.pdf/view


Evitar la deslocalització de l’activitat industrial i fomentar ocupació i la formació local

Garantir la coherència del mosaic territorial Desclassificar sòl industrial

39

Figura A.4. Imatge aèria de la Riera de Caldes a l'alçada de Ca n'Oller (dalt) i mapa dels municipis de la Associació de Municipis de l'Eix Riera de Caldes (AMERC) (sota).

Font: AMERC.

40

A5. Espai agroforestal de Santiga i Can Taió

Objectiu Gestionar les connexions rurals i els propis béns patrimonials i naturals dels nuclis històrics de Santiga i de Can Taió i els espais naturals del sòl no urbanitzable

Àmbit El sòl no urbanitzable a banda i banda del sistema de rieres Santiga - riera de Polinyà - riera Seca

Descripció

Els espais rurals necessiten estructurar la seva xarxa de camins, regular l’accés motoritzat i modernitzar el sector agrari. L’espai rural requereix d’un enfortiment econòmic i alhora d’una preservació davant les amenaces.

A més s'ha de poder connectar les zones rurals amb els bens patrimonials del municipi que contenen un BCIN, (Castell Santiga) un BCIL (Església de Santiga) i el Castell de Can Taió, que es troba inclòs al Catàleg.

Els dos motors de gestió d'aquests espais són: les intervencions programades per l’Ajuntament als camins en compliment del Pla general i les actuacions de les organitzacions: agrícoles (cooperativa La Perpetuenca), les entitats públiques de La Ferrusa i Can Taió, la Generalitat de Catalunya amb les conselleries competents, els sindicats, etc.

Maduresa El Pla general regula directament el mosaic agrari.


Redactar una agenda estratègica pròpia del sector primari l’any 2018 Desenvolupar els plans especials de La Ferrussa i de Can Taió (redactats i

vigents a finals de 2017)


Nombre dels plans especials redactats i aprovats Nombre d’actuacions d’enfortiment de l’agricultura

Responsable Generalitat de Catalunya Direcció de la Cooperativa La Perpetuenca Serveis municipals: Urbanisme i planificació i Desenvolupament local

Calendari Mig termini: 2017-2018

Referències



http://staperpetua.cat/menu-principal/ajuntament-seu/normativa-ordenances/planejament-derivat/plaespecialsantiga.pdf/view

http://staperpetua.cat/menu-principal/ajuntament-seu/organitzacio-municipal/organs-de-govern/ple-municipal/proposicions-grups-municipals/propostes-dels-grups-2016/6-4-proposicio-instant-a-la-generalitat-de-catalunya-a-la-redaccio-i-execuccio-del-pla-especial-dusos-del-castell-de-can-taio.pdf


Preservar l'espai agroforestal de la riera de Santiga Aplicar polítiques de custòdia en sòl públic rural Facilitar un accés ordenat i controlat als espais agroforestals

41

A6. Itineraris agroforestals de Santiga a la Ferrussa

Objectiu Consolidar les connexions i la gestió dels camins rurals i el sòl públic –parcs, equipaments, serveis- sobre l’eix de la riera de Santiga com a instruments de gestió del territori

Àmbit Els camins rurals al voltant de Santiga i de La Ferrussa ¡ dels sectors urbanístics de Panrico, Ceràmiques i Lípidos Santiga

Descripció

El Pla general indica els itineraris prioritaris però s'ha de considerar també els itineraris pel marge esquerre de la riera de Santiga tot al llarg de la gran finca de la Ferrussa.

L'EDUSI ja desplegava la futura millora dels itineraris de la Ferrussa. S'haurà d'actuar en la millora de camins concrets per assegurar la continuïtat dels itineraris en aquest espai rural. S'haurà d'adquirir sòl per construir els esmentats camins i urbanitzar-los.

Maduresa Proposta a l'EDUSI.


Nombre de metres lineals de camins urbanitzats oberts Nombre de m2 expropiats, adquirits o cedits per a camins

Responsable

Serveis municipals: Urbanisme i Planificació, Gestió administrativa i Patrimoni municipal

La Ferrussa. Generalitat de Catalunya

Calendari Mig termini: Inici 2018

Referències




http://staperpetua.cat/menu-principal/ajuntament-seu/normativa-ordenances/planejament-derivat/plaespecialpanrico.pdf/view


Preservar l'espai agroforestal Obtenir sòl per a vialitat rural, mitjançant cessió, expropiació o compra.

42

A7. Espais estratègics agroforestals de Can Xiol i Can Cicera a Ca n’Oller

Objectiu

Considerar els valors ambientals que poden proporcionar aquests sectors de planejament no desenvolupats en el moment en que es van programar com a espais estratègics avui dia, atesos els impactes ambientals de l’AP7, el caràcter paisatgístic del turó des de totes les visuals.

Àmbit Espais de Can Xiol i Can Cirera (a la zona agroforestal de Ca n'Oller)

Descripció

Aquests espais es troben en una situació estratègica ja que a través de l’espai rural permeten donar continuïtat la zona agroforestal de Ca n'Oller fins a l’entrada del municipi i formen part d'un dels punts de paisatge més ben conservats del municipi i alhora més pròxims al nucli urbà. El territori, sòl urbà no consolidat previst com a zona residencial en volumetries especials, té un pendent considerable que el fa de difícil urbanització, i presenta majors càrregues que altres territoris més planers. S'ha de replantejar quines son les prioritats que marquen la pauta del destí d’aquest planejament, sobre tot després de programar l'ARE a Can Taió que ha incrementat substancialment el nombre d’habitatges respecte dels previstos pel Pla general, motiu pel qual es considera no necessari construir habitatge als sectors de Can Xiol i Can Cirera. La relació amb el Cementiri que culmina al punt més alt i les dades obtingudes sobre el subsòl aconsellen la revisió de les previsions del Pla general, que a més permet reduir l'efecte visual de l'autopista sobre la ciutat. A més podria permetre ampliar el pulmó verd del municipi i enllaçar amb el futur parc de les Aigües.

Maduresa Aquestes actuacions han decaigut de la programació del Pla general.


Reprogramar en funció de les noves situacions.


Nombre de visuals estudiades Nombre m2 de sòl privat actual Nombre de m2 de sòl privat futurible

Responsable Serveis urbans: Urbanisme i Planificació

Calendari Fora de programa

Referències




Preservar l'espai rural i els seus valors paisatgístics, ecològics i agroforestals actuals al voltant del cementiri, patrimoni cultural.

Disminuir l’impacte d’absorció del col·lector i la Riera Seca Preservar el patrimoni arquitectònic de la casa amb Quintana de Cal Xiol i

els seus espais agroforestals adjacents Afavorir la continuïtat paisatgística respecte els Plans de Ca n’Oller al nord Acostar el mosaic agroforestal a la ciutat Aprofitar l'efecte tampó respecte l’AP-7 Desclassificar sòl residencial per reduir impactes i compensar els

increments de l’ARE de Can Taió mantenint l’equilibri territorial del PGM

43

Figura A.7. Imatges aèries de Can Xiol i Can Cirera.

Nota: la primera indica les continuïtats de l'espai lliure natural a través del turó del cementiri fins al parc de les Aigües (dalt), la segona és una imatge de la zona del cementiri (sota).

Font: Ajuntament de Santa Perpètua de la Mogoda.

44

L1.1. Protecció, foment i desenvolupament del patrimoni cultural i natural

Mapa d'implantació de les actuacions de la línia

45

L1.2. Rehabilitació de la ciutat i millora del medi ambient

D’acord amb els indicadors socioambientals analitzats a l’EDUSI, existeixen barris i polígons industrials amb serveis públics obsolets que causen un greuge comparatiu als seus habitants i resten competitivitat a les seves empreses. A més, la contaminació atmosfèrica causada por las vies de comunicació redueix la qualitat de l’aire i de vida dels seus habitants i ecosistemes i és necessari actuar a nivell local per revertir aquesta tendència.


Rehabilitar i readequar els serveis públics obsolets en l’entramat urbana i industrial.

Millorar la qualitat de l’aire de les zones més crítiques.

Millorar la seguretat dels ciclistes de l’Eix Riera de Caldes.

Restaurar i revitalitzar els espais verds i naturals.

Pel que fa a la planificació es realitzaran els canvis necessaris en el planejament vigent que permetin executar les actuacions del Pla de millora de la qualitat de l'aire i les actuacions de millora dels espais públics existents plantejades.

Les actuacions de planejament i/o planificació a desplegar per continguts de la línea d'actuació es detallen a continuació.

46

L1.2.1. Actuacions del Pla de millora de la qualitat del aire

Implantació de les principals acciones del Pla municipal de millora de la qualitat de l’aire, amb mesures dirigides a la mobilitat, a la industria i al sector públic. Entre aquestes actuacions destaca la implantació d’un carril bici segregat cap als polígons, ja plantejada a l’EDUSI, però desplegada a nivell urbanístic en aquest document.

A8: Pla de millora de la qualitat de l’aire

Objectiu Implantar les actuacions del Pla de millora de la qualitat de l'aire

Àmbit Les actuacions afecten 40 municipis amb Pla de millora de qualitat de l’aire

Descripció

La UE ha requerit a Espanya que faci un pla de prevenció dels impactes de la contaminació. La Generalitat de Catalunya ha detectat que hi ha 40 municipis on s'ha d'intervenir amb mesures de millora de la qualitat de l’aire, entre els quals es troba Santa Perpetua de la Mogoda. El consistori ha redactat el seu propi Pla de millora del la qualitat de l'aire i s'ha d'anar implantant.

A més s'ha d'engegar un pla específic de reducció del transport de les mercaderies principal causant de la contaminació. A tal efecte és fa imprescindible posar les bases per que el transport de mercaderies es faci amb ferrocarril, i amb flotes de vehicle privat elèctriques i que es prohibeixi el diesel.

També s'ha de promoure el transport públic a les dues comarques del Vallès. A tal efecte està en redacció el Pla de mobilitat del Vallès occidental. A més, l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda està promovent la consecució de l’estació R8 i la seva intermodalitat amb la R3.

Maduresa

Pla de millora de la qualitat de l'aire ja redactat Proposició de petició de la velocitat variable a l’AP7 Es troba en redacció l’Estudi de millora del bus urbà Es troba en redacció l'Estudi de mobilitat obligada de la futura estació R8


És necessari elaborar un pla específic de millora ambiental del transport de les mercaderies de llarg, mig i curt recorregut.


Consecució dels indicadors del Pla de millora de la qualitat de l'aire Consecució de la Velocitat variable a l’AP7 Nombre d’Accions del Ministeri implantades Nombre d’Accions de la Generalitat de Catalunya implantades Nombre d’acció de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda

implantades

Responsable Servei municipals de: Medi ambient, Urbanisme i Planificació, Desenvolupament local

Calendari En marxa

Referències

http://www.staperpetua.cat/menu-principal/serveis/territori-i-medi-ambient-1/medi-ambient-1/millora-de-laire/pla-millora-qualitat-de-laire

http://www.fmc.cat/documents/20632/doc/Memoria-mesures-contaminacio.pdf

http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/atmosfera/qualitat_

47

de_laire/plans_de_millora/pla_millora_qua_aire_2011_2015/ https://territori.blog.gencat.cat/tag/corredor-mediterrani/ http://staperpetua.cat/menu-principal/ajuntament-seu/organitzacio-

municipal/organs-de-govern/ple-municipal/proposicions-grups-municipals/propostes-dels-grups-2016/6-2-proposicio-sobre-implantacio-de-velocitat-variable-a-lap7-i-la-c59-en-ambit-de-proteccio-especial-de-lambient-atmosferic.pdf


https://territori.blog.gencat.cat/tag/corredor-mediterrani/IfeigMED-DC/


Reduir la contaminació atmosfèrica Fomentar la mobilitat sostenible, en particular la mobilitat de mercaderies

per ferrocarril i el vehicle elèctric.

Figura A.8. Municipis de la Zona de Protecció Especial de l’ambient atmosfèric per NO2 i PM10.

Font: Generalitat de Catalunya.

48

A9: El passeig de la B-140 des de rotonda dels Carreters a Sabadell

Objectiu

Donar qualitat i cercar formes de custòdia i renovació dels espais degradats i les barreres territorials a la B-140 de cara a la mobilitat, als espais lliures i a les activitats. Aconseguir que la B-140 connecti i no separi els espais.

Garantir unes bones connexions als polígons i als camps rurals per a vianants i ciclistes.

Àmbit Activitats i espais de la façana de la B-140, al llarg de la carretera de Santa Perpètua de Mogoda, des de la rotonda dels Carreters fins a l’entrada a Sabadell

Descripció

La B140 és una carretera de relleu ondulat que travessa tangencialment els corrents dels torrents i les carenes permet l’accés a diferents espais industrials o rurals alternadament.

Tot i que el Pla general ja preveu el carril bici pel marge de la carretera, aquesta presenta importants dèficits d’accessibilitat, en particular per a les persones que hi discorren a peu o en bicicletes, que transiten sense seguretat.

Per altra part hi ha diverses activitats econòmiques que són altament estratègiques i que hi estant vinculades entre les quals es troben: la Cooperativa la Perpetuenca, Panrico, entre d'altres indústries.

També és l’accés al nucli històric de Santiga i té important punts d’accés als espais naturals de les rieres i del Ripoll

Maduresa Projecte del PAE sol·licitat a la Diputació de Barcelona, juntament amb Sabadell i Barberà del Vallès. Aquest projecte permetria desplegar les estratègies específiques des de la MAT fins a l’AP7.


Desplegar els aspectes urbanístics que es derivin del projecte del PAE.


Indicadors del projecte PAE Les figures de planejament que es desenvolupin Metres lineals d’itineraris protegits de carril bici i vianants

Responsable Serveis territorials i de desenvolupament local dels municipis de Barberà, Santa Perpètua de Mogoda i Sabadell

Calendari 2017-2018

Referències




Promoure i millorar l’accessibilitat en mode sostenible (a peu i en bicicleta) i garantir la seguretat

Integrar la interfície viària amb sòls urbans i no urbans, millorant la qualitat ambiental de tota la façana de la B140

49

A10: El Passeig de la B-140 des de la Rambla a Mollet

Objectiu Connectar la CIM i l’EIN de Gallecs amb la ciutat i aconseguir que tinguin qualitat urbana.

Àmbit Activitats i espais en façana o limítrofs amb la B-140 entre el pont i el final de terme amb Mollet.

Descripció

El primer dels punts a relacionar i on es concentren més actuacions és el l’àmbit de la Central Integrada de Mercaderies (CIM). S'hauria de connectar la Rambla amb els seus equipaments i amb el parc natural de Gallecs, sense perdre en cap cas les qualitats de recinte específic que té la CIM. Els propis empresaris i gestors de la CIM reconeixen que s'ha d'efectuar algunes millores al polígon. Des del punt de vista municipal l’essencial és garantir un impuls de ciutat i reforçar la Rambla en l’àmbit de la CIM per incorporar al sistema urbà els equipaments que estan aïllats i millorar i simplificar l'accés en modes sostenibles al parc natural de Gallecs.

Les connexions amb el PEIN de Gallecs i el Parc de la Creueta són també essencials i s'ha de comprovar les continuïtats del carril bici ja existent i dels passos dels vianants.

Per altra part és molt rellevant el desenvolupament del Pla especial de la parcel·la 100 que ha de facilitar l’esponjament i un eix verd de gran qualitat.

Maduresa Pla especial de la parcel·la 100


Nombre de m2 reformats en l’àmbit de la CIM

Responsable Serveis urbans: Urbanisme i planificació. Gestor de la CIM

Calendari Mig termini: 2018

Referències

file:///C:/Users/A/AppData/Local/Microsoft/Windows/INetCache/IE/LO7W40LY/pmu_parcel.la_100_les_minetes_ad.pdf



Millorar les connexions i garantir la seguretat Promoure la mobilitat sostenible Eliminar les barreres urbanes que provoca el CIM Facilitar l’accés a Gallecs des del nucli urbà

50

L1.2.2. Rehabilitació i readequació de serveis i espais públics per la millora del medi ambient

A11. Eix verd de la Florida

La planificació territorial vigent preveu l'eliminació del traçat actual de la línia de ferrocarril R3 al seu pas pel barri de la Florida, desviant-la perquè transcorri paral·lela i conjunta a la R8 i creant un punt d'intercanvi modal que permeti el transbordament R8-R3 millorant la mobilitat de la segona corona.

Aquest fet permetria transformar l'eix ferroviari en un passeig verd tancant la fractura urbana que provocava aquesta infraestructura.

A11: Eix Verd de la Florida

Objectiu

Eliminar la barrera territorial de la R3 al barri i els seus riscos associats (impactes ambientals, inseguretat, etc) i generar un eix verd i cívic vinculat al Centre Cívic, i generar uns nous espais de centralitat a l’actual punt de l’estació per al barri un cop eliminada la línia.

Àmbit Àmbit de la línia de ferrocarril, carrers confrontants i en el punt del centre cívic, connexions viàries especials amb el Centre cívic

Descripció

El barri de la Florida té una important barrera territorial que causa importants efectes socioambientals als seus habitants, es tracta del pas de la línia de ferrocarril R3 que separa el sector sud del nord de la Florida. La futura desviació de la línia R3 per a què transcorri paral·lela a la R8, permetria recuperar l'espai de l'antiga via i tancar la fractura urbana que aquesta provoca. L’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda està promovent la consecució de l’estació R8 i la seva intermodalitat amb la R3. També s'ha de promoure el transport públic a les dues comarques del Vallès, motiu pel qual es troba en redacció el Pla de mobilitat del Vallès occidental.

Maduresa

Primeres anàlisis internes Estudis d’afectacions per sorolls i vibracions als veïns confrontats per la

línia Proposició del Ple de la Corporació Informes municipals de risc Estudis de mobilitat generada per la R8 amb variant R8+R3 Estudi de millora del bus

Indicadors d’avaluació Nombre de m2 alliberats d’afecció del ferrocarril

Responsable Serveis municipals: Urbanisme i planificació, Desenvolupament estratègic, Servei de mobilitat

Calendari Fora de programa

Referències



http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/atmosfera/qualitat_de_laire/plans_de_millora/pla_millora_qua_aire_2011_2015/

https://territori.blog.gencat.cat/tag/corredor-mediterrani/ http://staperpetua.cat/menu-principal/ajuntament-seu/organitzacio-

51

municipal/organs-de-govern/ple-municipal/proposicions-grups-municipals/propostes-dels-grups-2016/6-2-proposicio-sobre-implantacio-de-velocitat-variable-a-lap7-i-la-c59-en-ambit-de-proteccio-especial-de-lambient-atmosferic.pdf


https://territori.blog.gencat.cat/tag/corredor-mediterrani/IfeigMED-DC/


Suprimir la fractura urbana provocada per la via de tren Reduir els molèsties de soroll als veïns Crear nous espais verds, fer un itinerari verd i connectar equipaments

Figura A.11. Imatge aèria de l'àmbit de la Florida on es veu la fractura provocada per la via de la línea R3 (dalt) i imatge que mostra l'espai verd potencial de centralitat al voltant del centre cívic i la línea R3. Font: Ajuntament de Santa Perpètua de la Mogoda.

52

A12: Pla de millora dels polígons industrials

Objectiu Millorar les condicions urbanístiques i ambientals dels polígons industrials de Santa Perpètua de Mogoda

Àmbit Zones industrials de Santa Perpètua de Mogoda

Descripció Els polígons industrials del municipi presenten algunes mancances infraestructurals i desajustos d’usos i de característiques d’edificació a causa de la gran evolució dels aspectes tecnològics i en particular logístics.

Maduresa

L’Agenda estratègica de Producció innovació i treball està en marxa des del 2013

Proposta a l'EDUSI


El sector K requereix un projecte de reparcel·lació. Redactar una agenda estratègica pròpia dels districtes industrials l’any

2017 i fer-la efectiva el 2018 Redactar el Pla de millora urbana dels polígons de Santa Perpètua de

Mogoda 2017-2018


Nombre de polígons inclosos a l’agenda estratègica dels districtes industrials

Nombre de polígons inclosos al Pla de millora de polígons industrials Nombre de figures aprovades que milloren els polígons Nombre d’obres realitzades en polígons

Responsable Serveis municipals: Urbanisme i Planificació

Calendari Mig termini: 2019

Referències

http://staperpetua.cat/menu-principal/treball/observatori/informes-trimestrals/informes-trimestrals-2016

http://www.rieradecaldes.com/ http://www.staperpetua.org/pespm/index.php http://staperpetua.cat/menu-principal/ajuntament-seu/normativa-

ordenances/planejament-derivat/pla-parcial-del-sector-industrial-k-ronda-est-de-polinya.pdf/view


Completar els serveis urbans als polígons industrials i reestructurar les infraestructures existents

Incrementar l’eficiència energètica i en l’ús de l'aigua de les instal·lacions urbanes

Implantar les energies renovables (cobertes industrials solars)

53

L1.2. Rehabilitació de la ciutat i millora del medi ambient


54

OE2. Generar noves oportunitats d'ocupació guanyant cohesió social

L’any 2016 Santa Perpètua de Mogoda comptava amb 25.556 habitants al seu terme municipal (15,83 km2) i una densitat de 1.614 habitants/km2. Entre les prioritats de la ciutat, és fonamental trobar els mecanismes per tal que no hi hagi desigualtats urbanes entre els districtes o barris i assegurar que es trobi garantida la funció social dels habitatges, que tota persona pugui tenir un habitatge digne i la gent jove es pugui emancipar. A més, cal garantir els drets socials impulsant polítiques contra la pobresa i l’exclusió social, generar noves oportunitats d’ocupació i consolidar llocs de treball en diversos sectors d’activitat per millorar la cohesió social.

L2.1. Rehabilitació integral, suport a grups desfavorits i reducció de la pobresa energètica

El consistori ha dedicat esforços a reduir la desigualtat social entre barris (Pla de barris de Can Folguera, Plans d’emergència social, Pla de xoc, Pla de joventut, Pla educatiu de la ciutat, Pla de la dona, etc.). Tot i així és necessari completar la rehabilitació del parc d'habitatges, en particular en algunes àrees del districte Centre, i treballar per al dret a l'habitatge digne i la reducció de la pobresa, reduint també els problemes de convivència.


Rehabilitar energèticament els habitatges dels barris més desfavorits.

Ampliar el parc d'habitatge d'emergència social i el parc d'habitatges públics de protecció oficial de lloguer.

Adequar els equipaments de serveis socials i millorar-ne les prestacions.

Santa Perpètua de Mogoda ha estat rebent onades de població durant dècades, de manera que la demanda d’habitatge sempre ha estat alta mentre que l’oferta ha estat insuficient. La radiografia actual del nombre d’habitatges disponibles i del nombre d’habitatges buits és singular. Hi ha 135 habitatges buits la majoria dels quals de grans tenidors que no entren al mercat i que no responen a la funció social que seria exigible. D’altra banda el Pla urbanístic preveu dos grans sectors nous d’habitatge amb una important càrrega d’habitatge de protecció oficial Can Filuà i l'ARE Can Taió, que suposen en total 1.807 habitatges que s’estima que acolliran un 4.200 habitants. A més, s'han detectat diversos barris on es concentren les situacions de vulnerabilitat i s'haurà de seguir treballant en les polítiques de cohesió social.

Pel que fa a la planificació s'establiran plans de millora i rehabilitació en els barris més desfavorits i es desenvoluparan els sectors residencials pendents.


55

L2.1.1. Rehabilitació integral d'habitatges dels grups més desafavorits i reducció de la pobresa

L’EDUSI ja incorporava l’operació "Rehabilitación integral de viviendas en barrios con riesgo de exclusión social" que proposava la rehabilitació integral d'habitatge als barris de Can Folguera, al nucli antic del barri Centre i a Creueta, a causa dels casos d’exclusió social detectats i la concentració de visites de pobresa energètica efectuades al 2016 (veure figura X.X). A més es proposava l’operació "Adquisició i rehabilitació de vivenda social " que preveia l’adquisició i rehabilitació d'habitatges en mal estat per a usos d’emergència social, i la operació "Pla de lluita contra la pobresa energètica" que ampliava la prova pilot d’optimització de la despesa energètica en famílies en risc d’exclusió de Can Folguera a tot el municipi, detectant també necessitats de recolzament escolar alimentari en casos de pobresa infantil i juvenil. L'any 2016 aquest pla ha permès ajudar a 225 famílies i formar 5 aturats com a tècnics assessors de pobresa energètica.

Figura 3.1. Mapa d'habitatges amb pobresa energètica detectats el 2016. Destaca l’elevada concentració al barri de Can Folguera i l'Avinguda Barcelona, i en segon lloc a Creueta-Centre.

Font: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.

Per aquest motiu, en aquest document es concreten aquestes actuacions mitjançant dos plans de millora per a ubicacions més concretes, que permetin donar resposta als casos de pobresa d’aquest barris.

56

A13: Pla de millora de Creueta-Centre

Objectiu Pla de millora urbana i d’intervenció integral als barris que presenten indicadors de vulnerabilitat considerable i una capacitat de renovació a través de la millora urbana entorn del Vapor, de l’Església i de la masia de Can Xiol

Àmbit Barris del Centre Vila i de Creueta

Descripció

El Pla general prèvia un seguit actuacions a l’entorn del nucli antic i la figura d’una unitat d’actuació al Voltant de la masia de Can Xiol que no es van desenvolupar en el seu programa. S'ha d'incloure aquestes actuacions des de la perspectiva integrada.

Es tracta d’actuar segons els principis de la Llei de Barris i a l’hora amb una estratègia coherent amb la proposta de l'EDUSI.

A més, en aquests barris hi ha un important nombre d’edificis de Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i també hi intervé el projecte del FEDER eix 6 sobre el Vapor Arañó.

Maduresa EDUSI redactada


Indicadors de la EDUSI

Responsable Serveis municipals: Urbanisme i planificació, Desenvolupament estratègic


Referències

http://www.staperpetua.cat/menu-principal/ajuntament-seu/edusi/edusi-estrategia-de-desenvolupament-urba-sostenible-i-integrat





Rehabilitar habitatges i serveis urbans del barri, realitzant a més petites actuacions urbanístiques per evitar la degradació de certes parcel·les

Reduir el consum energètic dels habitatges Incrementar la cohesió social Reduir la pobresa als barris més desfavorits, i combatre la pobresa

energètica

57

A14: Pla de millora de l’Eix de l’Avinguda de Barcelona - Can Folguera

Objectiu Pla de millora urbana i d’intervenció integral als barris que presenten indicadors de vulnerabilitat considerable

Àmbit Barris sobre Av. De Barcelona i Can Folguera

Descripció

El barri de Can Folguera ha pogut afrontar la profunda crisi econòmica del període 2007-2017 amb millors condicions que la resta de barris a partir de les polítiques integrades i del desplegament del projecte de “De perifèria a centre, el barri de Can Folguera” acollit a la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial. Aquest projecte va permetre garantint que no empitjorés el barri des del punt de vista social i va millorar-ne molt intensament els aspectes urbanístics. Tot i així, els problemes socials encara es manifesten i s'ha de seguir treballant per reduir-los amb polítiques transversals i actives de cohesió social.

Per altra banda s'ha comprovat que no es tracta d'una situació només limitada a Can Folguera sinó que els indicadors de concentració de persones vulnerables i les persones ateses pels serveis socials locals indiquen que sobre l’eix de l’Avinguda de Barcelona des de l’edifici d’habitatge dotacional de Joves fins a l’edifici d’habitatge dotacional de gent gran, concentra un important nombre de persones vulnerables on s'ha d'actuar.

Maduresa Proposta EDUSI definida


Indicadors de la EDUSI

Responsable Serveis municipals: Urbanisme i planificació, Desenvolupament estratègic


Referències





http://www.staperpetua.cat/menu-principal/info-municipal/pla-de-barris


Rehabilitar habitatges i serveis urbans del barri, realitzant a més petites actuacions urbanístiques per evitar la degradació de certes parcel·les

Reduir el consum energètic dels habitatges Incrementar la cohesió social Reduir la pobresa als barris més desfavorits, i combatre la pobresa

energètica

58

L2.1.2. Adequació d’edificis dotacionals de serveis socials

No hi ha figures de planejament a desplegar en aquest àmbit, ja que s'actuarà mitjançant el sistema de tanteig i retracte.

L2.1.3. Lluitar pel dret a l'habitatge digne i sostenible

En aquest cas, s'incorpora una nova sublínia a les existents a l'EDUSI per tal d'encabir-hi les actuacions de desenvolupament de nous sectors residencials, ja previstos en el planejament vigent i altres actuacions lligades a la revisió del Pla local de l'habitatge vigent.

A15: Pla local de la funció social de l’habitatge digne i sostenible

Objectiu Pla integral que aglutini les accions en polítiques d’habitatge, pobresa i eficiència energètica

Àmbit Tots els barris

Descripció

Es tracta de revisar l’actual Pla de l’habitatge integrant les accions de millora del parc edificat inclosa la gestió del parc d’habitatges (manteniment i eficiència energètics) i la lluita contra la pobresa energètica i per la consecució d’un habitatge digne que eviti l’exclusió social.

Maduresa Proposta definida en l'EDUSI Pla local de l’habitatge de 2010


Indicadors de l'EDUSI

Responsable Serveis urbans: Urbanisme i planificació, Oficina de l’habitatge local


Referències





http://www.staperpetua.cat/menu-principal/info-municipal/pla-de-barris http://www.staperpetua.cat/menu-principal/serveis/territori-i-medi-ambient-

1/habitatge

59


Incrementar l'oferta d'habitatge social i de lloguer Reduir la pobresa als barris més desfavorits i combatre la pobresa

energètica Incrementar la cohesió social Promoure la rehabilitació energètica del parc d’habitatges existent

Figura A.15. Règim de sòl.

Fuente: Pla local d'habitatge de Santa Perpètua de la Mogoda.

60

A16: Pla del sector de Can Filuà

Objectiu Impulsar les mesures per a la dinamització del Sector de Can Filuà

Àmbit Barri de Can Filuà

Descripció

En el sector residencial de Can Filuà (15,24 ha) estan previstos inicialment en el planejament vigent 810 habitatges (densitat de 51 habitants/ha), 426 dels quals de protecció oficial, i dels que s'han executat 108 de HPO en règim de lloguer i de propietat.

La mesura pretén impulsar, des del Consorci de Can Filuà, mesures dinamitzadores del sector a part d’accelerar les actuacions pendents de realitzar del sector públic.

Hi ha alguns aspectes formals que s'ha de millorar i posar en marxa fórmules de consecució de la dinamització de construcció d’habitatge de lloguer atès que la situació d’oferta d’habitatge és l’únic camí de refer el mercat captiu en què es mou l’habitatge de lloguer a Santa Perpètua i atès que ara estan pujant de nou els preus immobiliaris.

Maduresa Pla parcial i projecte d’urbanització realitzats


Pendent mitja plaça de la República i el Parc de les Aigües


Nombre de m2 obra urbanitzada Nombre de m2 sostre construït Nombre d’habitatges construïts

Responsable Consorci de Can Filuà

Calendari Curt i Mig termini: 2017-2019

Referències



file:///C:/Users/A/AppData/Local/Microsoft/Windows/INetCache/IE/QW8ZAXTV/pla_parcial_canfilua.pdf

http://consorcicanfilua.cat/ http://www.staperpetua.cat/menu-principal/serveis/territori-i-medi-ambient-

1/habitatge

61


Incrementar l'oferta d'habitatge social i de lloguer Construir edificis eficients i de baix consum

Figura A.16. Estructura urbana de Santa Perpètua de Mogoda.

Fuente: Pla territorial metropolità de Barcelona, 2010.

62

A17: Pla de l'ARE de Can Taió

Objectiu Impulsar el Sector de l’ARE de Can Taió

Àmbit Sector de Can Taió

Descripció

L'Àrea Residencial Estratègica (ARE) de Can Taió (16,44 ha), aprovada definitivament el 2010 preveia 997 habitatges nous (densitat de 63 habitants /ha), 543 dels quals de protecció oficial. Actualment cap d’aquests habitatges encara s'ha construït.

Es tracta de posar en marxa el sector de l’ARE de Can Taió amb mesures dinamitzadores del sector a part d’accelerar les actuacions pendents de realitzar del sector públic.

Cal posar en marxa fórmules de consecució de la dinamització de construcció d’habitatge de lloguer, atès que la situació d’oferta d’habitatge és l’únic camí de refer el mercat captiu en què es mou l’habitatge de lloguer a Santa Perpètua i al fet que ara estan pujant de nou els preus immobiliaris.

Maduresa Pla director urbanístic de Vallès Occidental amb l‘ARE de Can Taió de Santa Perpètua de Mogoda


Nombre de m2 obra urbanitzada Nombre de m2 sostre construït Nombre d’habitatges construïts

Responsable Consorci de Can Taió

Calendari Llarg termini: 2017-2025

Referències



http://www.staperpetua.cat/menu-principal/serveis/territori-i-medi-ambient-1/habitatge


Incrementar l'oferta d'habitatge social i de lloguer Construir edificis eficients i de baix consum

63

L2.1. Rehabilitació integral, suport a grups desafavorits i reducció de la pobresa energètica


64

L2.2. Impuls de plans d'ocupació, promoció del talent i formació

Per a la millora de l’ocupació és necessari adequar les capacitats dels treballadors/es a les necessitats de les empreses a través d’accions de formació, d’orientació y de generació directa o indirecta d’ocupació (plans d’ocupació) i l’impuls de convenis amb les empreses dels polígons, fomentant la formació cap a la industria i les tecnologies d’avantguarda: 4.0, Big Data, robòtica, vehicle elèctric, etc.


Millorar la formació dels aturats

Adequar la capacitat dels treballadors/es a les necessitats de les empreses

Pel que fa a la planificació urbanística s'establiran regulacions específiques dels equipaments públics i privats existents a l'entorn de l'AP7 per fomentar els usos més convenients a implantar als espais frontera entre el sòl urbà i el no urbanitzable que permetin afavorir una funció ecològica.

65

L2.2.1. Accions per a la millora de la formació i la generació d’ocupació

A18: Pla especial d'equipaments de l’AP7

Objectiu Impulsar una actuació estratègica reconsiderant tots els equipaments que basculen al costat de l’AP7.

Àmbit Finques a tocar de l’AP7

Descripció

L’AP7 és un eix que connecta tota la costa del llevant peninsular amb Europa, i que travessa el municipi en diagonal amb tres punts d’accés al terme municipal.

Al seu voltant –i amb una important façana cap a l’autopista– hi ha tot un seguit d’espais i equipaments que s'han de renovar mitjançant un pla especial.

Els espais privats a considerar són: Can Guillot, Can Vinyals i Can Bernades. Els equipaments públics a considerar són: el cementiri, Can Vinyals, Les Salzies i Torreferrussa.

Es tracta d’impulsar un polígon d’activitat econòmica reforçat amb actuacions públiques que permetin generar ocupació i reforçar l’Eix industrial de la Riera de Caldes amb una gran concertació d’activitats de màxima accessibilitat rodada.


Pot ser caldrà distingir els que són de titularitat pública dels que són de titularitat privada

També s'ha de tenir en compte totes les iniciatives de l’associació B-30.

Indicadors d’avaluació Nombre de m2 inclosos en Pla de Millora urbana

Responsable Serveis municipals: Urbanisme i Planificació, Desenvolupament local

Calendari Llarg termini: 2017-2025

Referències

http://b30i.cat/b30/p/AmbitB30_cat.asp http://staperpetua.cat/menu-principal/ajuntament-seu/normativa-

ordenances/planejament-general/normativa/001normesurbanistiques-1.zip/view


Generar oportunitats a l’entorn de l’AP-7, amb usos compatibles prioritzant els valors del sòl no urbanitzable.

Integrar i aprofitar el paisatge per adequar les ubicacions més exposades Endreçar les interfícies entre sòl urbà i no urbanitzable

66

L2.2. Impuls de plans d'ocupació, promoció del talent i formació


67


En el context de l’àrea metropolitana de Barcelona i travessada per l’autopista AP7 Santa Perpètua de Mogoda és una de les 40 poblacions que estan incloses al Pla de millora de qualitat de l’aire pel rellevant nombre d’episodis de contaminació causat en un important percentatge per la mobilitat interurbana. La lluita contra el canvi climàtic i la contaminació atmosfèrica, així com la promoció del desenvolupament urbanístic sostenible i perdurable troben el seu equilibri en la ciutat eficient i connectada sense oblidar que cal treballar per evitar que la fractura social deixi població al marge del progrés cultural i tecnològic impulsant l'ús de les TIC.

L3.1 Desenvolupament del Pla de mobilitat urbana sostenible i impuls de la intermodalitat

Les grans infraestructures supramunicipals que creuen el municipi (AP7, C59, C33, etc.) i les comunicacions deficitàries en transport públic fomenten de manera significativa l’ús del vehicle privat, tant pel moviment de persones com de mercaderies.

68

Figura 3.2. Jerarquia de la xarxa viaria interurbana i urbana.

Font: PMU.

Per aquest motiu el consistori treballa a través del Pla de mobilitat urbana i el Pla del vehicle elèctric en la implantació d'actuacions que permetin la pacificació del transit a l'interior i fomentin l'ús dels transports més sostenibles cap a l'exterior.


Fomentar i facilitar la mobilitat en modes no motoritzats i més sostenibles

Incrementar la seguretat dels usuaris més vulnerables (vianants i ciclistes)

Incentivar l’ús del vehicle elèctric, en particular en les empreses

69

Pel que fa a la planificació es realitzaran els canvis necessaris en el planejament vigent que permetin executar les actuacions del Pla de mobilitat urbana sostenible i per fomentar la intermodalitat.


L3.1.1. Actuacions del Pla de mobilitat urbana sostenible (PMU)

A19: Pla de mobilitat urbana sostenible

Objectiu Desenvolupar les mesures del Pla de mobilitat urbana donant prioritat als criteris de la EDUSI

Àmbit Tot el municipi

Descripció

Es tracta d’adaptar l’actual Pla de mobilitat integrant les accions de millora en els nous plans que afecten la mobilitat, entre els quals es troben: el PMU del Vallès occidental i també els plans a l’entorn de les grans infraestructures que estan redactant la Generalitat de Catalunya i els ministeris.

Un dels factors de renovació, en el marc de la vigència del Pla de mobilitat urbana, ha de ser cercar subvencions al Ministeri per tal de poder fer front a les millores necessàries en el transport urbà municipal.

Aquestes actuacions es completaran amb un estudi del transport urbà que permetrà millorar la seva eficiència energètica i optimitzar-ne els recorreguts.

Caldrà igualment coordinar les actuacions amb la nova redacció de Pla de mobilitat urbana del Vallès Occidental.

Maduresa Proposta EDUSI definida Pla de mobilitat urbana de Santa Perpètua de Mogoda


Auditoria del transport públic municipal en curs Pla de mobilitat urbana del Vallès Occidental en curs


Indicadors de l'EDUSI Indicadors del PMU Indicadors del PMQA

Responsable Serveis municipals: Urbanisme i planificació, Mobilitat


Referències



http://www.staperpetua.cat/menu-principal/serveis/territori-i-medi-ambient-1/mobilitat-i-transport-1/pla-de-mobilitat-urbana-1/pla-de-mobilitat-urbana


70




Fomentar la mobilitat amb els modes més sostenibles Reduir el consum energètic de la mobilitat i els impactes ambientals

derivats

Figura A.19. Estat dels passos zebra i actuacions previstes al Pla de mobilitat urbana.

Font: PMU.

71

A20: Xarxa de camins rural i d’itineraris en bici

Objectiu Completar la xarxa de camins rurals i itineraris per tal de facilitar les connexions en modes més sostenibles.


Descripció A l’EDUSI ja es preveia completar els itineraris de vianants i camins escolars, a més dels itineraris adaptats per a persones amb visió reduïda (amb l'ús d’encaminadors). També es millorarà el carril bici d’enllaç dels diferents nuclis urbans: Creueta, Eixample, Can Folguera, la Florida i els polígons industrials

La mesura pretén desenvolupar les mesures de tots els plans que desenvolupen els itineraris a peu i en bicicleta per tal de garantir una correcta integració urbà-rural amb un caràcter integrador de les fites o punts que connecten, posant especial èmfasi en la senyalització i la jerarquització per arribar als elements i edificis del patrimoni arquitectònic i del patrimoni natural.

Caldrà igualment coordinar les actuacions amb la nova redacció de Pla de mobilitat urbana del Vallès Occidental i amb el Pla de la bicicleta de Catalunya

Maduresa Proposta EDUSI definida Pla de mobilitat urbana de Santa Perpètua de Mogoda Pla de mobilitat urbana del Vallès Occidental


Indicadors de l'EDUSI Indicadors del PMU Indicadors del PMQA

Responsable Serveis municipals: Urbanisme i planificació, Mobilitat


Referències http://www.staperpetua.cat/menu-principal/ajuntament-seu/edusi/edusi-estrategia-de-desenvolupament-urba-sostenible-i-integrat








http://staperpetua.cat/menu-principal/ajuntament-seu/normativa-ordenances/planejament-general/normativa/001normesurbanistiques-

72

1.zip/view http://territori.gencat.cat/ca/01_departament/05_plans/02_plans_sectorials/

mobilitat/pla_estrategic_de_la_bicicleta_de_catalunya_2008-2012/


Millorar la connexió de la xarxa de camins rurals Garantir la seguretat dels carrils bici Fomentar la mobilitat amb els modes més sostenibles Ordenar i controlar l’accés al medi natural

Figura A.20. Infraestructura per a bicicletes a Santa Perpètua de la Mogoda.

Font: PMU.

73

L3.1.2. Actuacions del Pla de vehicle elèctric (PVE)

No hi ha figures de planejament a desplegar en aquest àmbit. Les actuacions han comportat, sobretot, l'extensió de l'ús del vehicle elèctric en activitats professionals amb 127 participants que han recorregut 30.975 km amb vehicle elèctric en dos mesos, mitjançant el projecte "5.000 km Electric Experience".

L3.1.3. Actuacions d'impuls dels plans supramunicipals de mobilitat previstos

A causa de la indefinició dels projectes supramunicipals estratègics (estacions de tren R3, R8 i corredor mediterrani de mercaderies), el consistori treballa per fomentar la mobilitat sostenible local tant en entramat urbà com cap als polígons industrials. Es tracta de capgirar la tendència a estructurar el territori sobre la base de la mobilitat per carretera i incrementar el transport de mercaderies i persones en sistemes de ferrocarril, atesa la vulnerabilitat de la qualitat de l’aire

Figura 3.3. Cobertura territorial de la xarxa de transport públic.

Font: PMU.

74

A21: PDU Riera de Caldes Sud-intermodal de la Llagosta i Eix Mediterrani

Objectiu Desenvolupar el PDU Riera de Caldes sud sota els principis de gestió vinculada a la intermodal de la Llagosta i l’Eix mediterrani

Àmbit Santa Perpètua de Mogoda i La Llagosta

Descripció

Es tracta d’adaptar l’actual Pla director Riera de Caldes Sud, en procés de redacció, als criteris que permetin reforçar la intermodal de la Llagosta com una de les terminals catalanes en matèria de transport de mercaderies.

La proximitat del sector amb els terrenys d’ADIF fa que calgui coordinar correctament aspectes vinculats a les infraestructures,accessos, cotes, relacions entre sectors.

És necessari que el sistema d’intermodals de ferrocarril es posi en marxa per reduir el trànsit de mercaderies que circula per l’AP7 i procurar que en l’àrea dels municipis que tenen risc de contaminació es prioritzi el transport per ferrocarril en cas de llarg recorregut i el vehicle elèctric o no contaminant en la “darrera milla”.

Maduresa Proposta EDUSI definida Pla de mobilitat urbana PDU Riera de Caldes -Sud

Indicadors d’avaluació Indicadors del PDU

Responsable Serveis municipals: Urbanisme i planificació, Desenvolupament estratègic i local


Referències







http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/296926/ca/llagosta-santa-perpetua-mogoda-tindran-pol-dactivitat-logistica-65-96.do

https://territori.blog.gencat.cat/tag/corredor-mediterrani/

http://www.ifreightmed.eu/

75


Reduir el consum energètic del transport de mercaderies i els impactes ambientals que se'n deriven, en particular la contaminació atmosfèrica

Figura A.21. Isocrona 20' en dia laborable. El mapa exposa l'accessibilitat, en temps, des de les estacions ferroviàries del Morrot (en rosa) i de la Llagosta (en blau). Font: AMERC.

76

A22: Estació R3 R8 i via Orbital R4

Objectiu Continuar reclamant l’estació de la R8 i que sigui també estació R3 tot realitzant un bypass de la R3 cap a la R8

Àmbit Els terrenys d’ADIF línies Papiol Mollet i línia Puigcerdà

Maduresa Es va aturar l’estudi informatiu de 2008 i va decaure per caducitat de la DIA a instàncies dels Ajuntaments de Santa Perpètua de Mogoda i La Llagosta i Ecologistes en Acció

Descripció

Des del consistori es reclama accelerar la construcció, a fer per part de RENFE, de la nova estació de la línia R8 (Martorell - Granollers) que actualment no disposa de parada al municipi. Se situaria al barri de Can Folguera, prop de la Granja Soldevila i comunicaria el municipi amb Cerdanyola del Vallès. A més formaria part de la futura línia orbital R4 que connectaria Vilanova i la Geltrú amb Mataró, Terrassa i Sabadell.

També s’impulsa l’eliminació del traçat actual de la línia R3 (L'Hospitalet - Vic), al seu pas pel el barri de la Florida, desviant-la per a que transcorri paral·lela i conjunta a la R8 i es pugui crear un intercanviador que permeti el transbord ferroviari amb la R3, millorant la mobilitat en la segona corona metropolitana. La nova estació de la R8 ha de capgirar les darreres actuacions a realitzar i donar prioritat a la seva intermodalitat, cercant formes per aconseguir el bypass R3 i R8.

Aquest aspecte es podria resoldre fins i tot sense infraestructura a través de la línia R4 o bé amb la previsió del trèvol de la R3 amb la R8.

Actualment està preparat un canvi de vies per a la R7 a l’estació de la Universitat Autònoma que es podria gestionar de tal manera que la R7 –i més endavant la R3– circulessin amb la R8. Això permetria desmuntar les vies de la R3 per Montcada, la Llagosta i Santa Perpètua de Mogoda.

Cal treballar en col·laboració amb els veïns, tant els directament afectats com tota la ciutadania que es pot beneficiar de la alta intermodalitat de la futura estació a 5 minuts de la Universitat Autònoma.

Variant

Existeixen moltes variants per resoldre el pas de la R3 cap a la R8. Apart de la sortida directa de Mas Rampinyo cap a la Granja Soldevila i anul·lant el traçat per la La Llagosta i La Florida, hi ha també la possibilitat de seguir per la R4, traien la R3 de Montcada, La Llagosta i La Florida i a l’altura de Ripollet desviar-se cap a la Línia Papiol Mollet, servint aquesta ciutat.

Maduresa En redacció l’estudi de mobilitat obligada de l’estació En redacció l'auditoria per a la revisió del bus urbà


Indicadors EDUSI

Indicadors PMU

Responsable Serveis municipals: Estratègics, Urbanisme,

Calendari Llarg termini: finals 2025

Referències http://staperpetua.cat/menu-principal/ajuntament-seu/organitzacio-

municipal/organs-de-govern/ple-municipal/proposicions-grups-municipals/propostes-dels-grups-2016/3-5-proposicio-en-relacio-al-servei-

77

de-rodalies-de-catalunya.pdf http://www.staperpetua.cat/menu-principal/ajuntament-seu/edusi/edusi-

estrategia-de-desenvolupament-urba-sostenible-i-integrat http://staperpetua.cat/menu-principal/ajuntament-seu/normativa-

ordenances/planejament-general/normativa/001normesurbanistiques-1.zip/view





Incrementar l'ús dels modes ferroviaris Garantir la intermodalitat Reduir l'ús del vehicle privat i els seus impactes ambientals derivats

Figura A.22.1. Proposta de traçat de la línia de ferrocarril R3 amb la variant des de Mas Rampinyo a Mollet, passant per la futura estació de la R8 a Santa Perpètua de la Mogoda ajustada al màxim al terme municipal i posant el radi de corbatura de ferrocarril al límit.

78

Font: elaboració municipal amb el suport de Via Vallès

Figura A.22.2. Proposta de traçat de la línia de ferrocarril R3 amb la variant cap a la R9 i enllaç ferroviari amb la futura línia orbital, segons la Secretaria d’infraestructures amb els radis de ferrocarril ampliats . Font: Generalitat de Catalunya. Conselleria de Territori i sostenibilitat.

79

L3.1 Desenvolupament del Pla de mobilitat urbana sostenible i impuls de la intermodalitat


80

L3.2 Augment de l'eficiència energètica i la producció d'energies renovables

Des del consistori es desenvoluparan algunes de les actuacions pendents en els equipaments públics establerts en el Pla d'acció d'energia sostenible (PAES), en concret les de potencial d’estalvi energètic més elevat i les de producció d'energies renovables. A més es millorarà l’eficiència del enllumenat públic i la promoció de les energies renovables en els polígons industrials.


Millorar l’eficiència energètica dels sistemes d’enllumenat públic

Millorar l’eficiència energètica dels equipaments públics garantint el confort dels usuaris

Pel que fa a la planificació es realitzaran els canvis necessaris en el planejament vigent que permetin executar les actuacions del Pla d'acció d'energia sostenible i per fomentar l'eficiència energètica i les energies renovables.


81

L3.2.1. Pla d’eficiència energètica de l’enllumenat públic municipal

A23: Pla de millora de l’enllumenat públic

Objectiu Desenvolupar les mesures de millora de l’enllumenat en el marc del PAES


Descripció En el projecte del Feder Eix 4 es preveu la renovació de l’enllumenat en tots els quadres que es despleguen a banda i banda de l’eix Avinguda de Santiga i l’Avinguda de Mossèn Jacint Verdaguer. Aquestes mesures suposen la millora de més del 60% dels punts urbans, però també des del Pla de millora dels polígons industrials es vol resoldre les mancances i la millora eficient del seu enllumenat.

D’altra banda, l’EDUSI ja preveia la reforma de punts de llum i millora de la il·luminació nocturna: substitució de làmpades de diferents tecnologies a tecnologia LED, canvi del sistema de regulació i telegestió.

A més també cal completar els àmbits urbans previstos en el PAES i en el Pla de millora de la qualitat de l’aire.

Maduresa Proposta EDUSI definida Projecte Feder eix 4 Pla d’acció de l’energia sostenible (PAES)


Indicadors de l'EDUSI Indicadors del Projecte Feder Eix 4 Indicadors del PAES

Responsable Serveis municipals: Manteniment



http://www.staperpetua.cat/menu-principal/serveis/territori-i-medi-ambient-1/medi-ambient-1/doc_sintesi_paes.pdf

http://www.staperpetua.cat/menu-principal/ajuntament-seu/pla-estrategic/MemoriaTecnicaeix4staperpetua.pdf





Reduir el consum energètic de l'enllumenat públic i els impactes ambientals derivats

Reduir la contaminació lumínica

82

L3.2.2. Pla d’eficiència energètica en equipaments públics existents i promoció de les energies renovables público-privades

A24: Pla d’acció d’energia sostenible i altres accions d’eficiència energètica

Objectiu Desenvolupar les mesures del Pla d'acció d'energia sostenible (PAES)


Descripció

El PAES desplega moltes mesures per reduir la despesa energètica.

En el projecte del Feder Eix 4 s’hi preveu una part de les actuacions del PAES relacionades amb la millora de l’eficiència energètica dels edificis públics.

Les mesures incorporades a l’EDUSI inclouen actuacions del PAES complementàries a les sol·licitades al govern català en el FEDER de l’Eix 4 (climatització, ACS i fotovoltaica a escoles). En especial es fomentarà la telegestió i l’ús de las energies renovables en equipaments públics i la seva promoció en naus industrials, a més de fotolineres per a la recàrrega de vehicles elèctrics.

Per altra part l’Ajuntament disposa d’un pla de substitució del la flota municipal, per incrementar els vehicles de baix consum i elèctrics.

També caldrà actualitzar en cada moment les ordenances reguladores que impulsen les mesures d’eficiència i estalvi energètic i les ordenances fiscals que s’apliquen per estimular millores ambientals en particular en els privats. S’estudiarà la possibilitat d’impulsar instal·lacions público-privades col·lectives.

Maduresa Proposta EDUSI definida Projecte Feder eix 4 Pla d’acció de l’energia sostenible (PAES)


Indicadors EDUSI Indicadors del Projecte Feder Eix 4 Indicadors del PAES

Responsable Serveis municipals: Manteniment i medi ambient


Referències



http://www.staperpetua.cat/menu-principal/ajuntament-seu/pla-estrategic/MemoriaTecnicaeix4staperpetua.pdf





Reduir el consum energètic dels edificis públics, així com els seus impactes ambientals derivats.

Incrementar la producció amb energies renovables.

83

L3.2 Augment de l'eficiència energètica i la producció d'energies renovables


84

L3.3 Modernització de l'administració i els serveis urbans mitjançant les TIC

S’implantarà un sistema de control i telegestió dels serveis urbans mitjançant las TIC per millorar la gestió i facilitar la presa de decisions. També es desplegarà la fibra òptica als polígons industrials i equipaments on encara és deficitària. A més, es completarà la aplicació de les TIC i l’impuls de l’administració electrònica. Finalment s’afegiran elements smart de dinamització turística i dels serveis.


Millorar la telegestió i el control de las instal·lacions

Desplegar la fibra òptica a les àrees deficitàries

Facilitar els tràmits mitjançant administració electrònica

Implantar eines smart per fomentar el turisme en el patrimoni local

Pel que fa a la planificació, es realitzaran els canvis necessaris en el planejament vigent que permetin executar les actuacions del Pla de comerç i turisme i que permetin fomentar la millora de l'ús de les TIC en el terme municipal.

El Pla general municipal d'ordenació vigent des de 1997 original no compta amb cartografia digitalitzada, motiu pel qual en els darrers anys s'han estat inventariant i digitalitzant totes les figures de planejament desenvolupades. Cal homogeneïtzar


85

L3.3.1. Plans d’implantació de serveis smart amb implantació de fibra òptica i desenvolupament de les TIC

A25: Pla de desplegament de la fibra òptica

Objectiu Desenvolupar les mesures de desplegament de la fibra òptica en sectors on és deficitària, com els polígons industrials, on les grans operadores no volen actuar.

Àmbit Polígons industrials, equipaments i zones urbanes de baixa densitat

Descripció Per tal de millorar la situació estratègica de les empreses del municipi, s'ha d'impulsar mesures per aconseguir l’arribada de fibra òptica en condicions assequibles per a les petites i mitjanes empreses



Indicadors de l'EDUSI Metres lineals d’estesa de fibra òptica

Responsable Serveis municipals: Desenvolupament local


Referències




Assegurar la competitivitat de les empreses del municipi Millorar l'eficiència i el control dels sistemes urbans

86

A26: Plans d’implantació de serveis smart i desenvolupament de les TIC

Objectiu Planificar el desplegament dels serveis smart per millorar la funcionalitat i el control dels serveis municipals.


Descripció

La proposta desenvolupa la implantació de serveis smart en els següents àmbits:

Telegestió integral dels serveis de mobilitat, en particular l'aparcament, el bus urbà i l'interurbà. A més de l'estudi de la futura telegestió del nou intercanviador modal R3-R8.

Telegestió dels sistemes d'aigua no potable, principalment recollida a la bassa del Parc Central

Creació d'una plataforma digital de sinèrgies industrials entre empreses, per reduir els residus i convertir-los en productes.


Indicadors d’avaluació Indicadors de l'EDUSI

Responsable Serveis municipals: Desenvolupament local


Referències



Fites socioambientals Millorar l'eficiència i el control dels sistemes urbans a través de les TIC.

87

L3.3.2. Plans de dinamització turística i de serveis

A27: Pla local del comerç i el turisme

Objectiu Desenvolupar les actuacions urbanístiques en matèria de comerç i turisme per tal d’enfortir l’activitat en aquests sectors


Descripció S'ha d'impulsar millores en la delimitació de la trama urbana consolidada (TUC) i ampliar els usos comercials en les zones industrials i urbanes per facilitar comerços de diferents nivells. Per altra banda les zones comercials i els àmbits de la restauració i l’hostaleria i allotjament també s’haurien de plantejar com una estratègia integrada a l’entorn de la promoció del territori a través de la internacionalització de projectes de caràcter turístic com el Vapor Arañó o la promoció dels equipaments de la CIM

Maduresa Proposta EDUSI definida Projecte FEDER eix 6 Vapor Arañó - Industria viva


Indicadors EDUSI Indicadors projecte Vapor Arañó industria viva

Responsable Ajuntament




http://staperpetua.cat/menu-principal/ajuntament-seu/normativa-ordenances/planejament-derivat/TUC.pdf/view


Valoritzar el patrimoni arquitectònic i natural Fomentar el comerç local Impulsar l’activitat turística i econòmica

88

L3.3.3. Pla de modernització de l’administració mitjançant les TIC, el SIG i la finestreta única

A28: L’Ajuntament en Xarxa

Objectiu Desenvolupar les mesures d’interconnexió integrada de tots els equipaments i serveis municipals i l’administració electrònica


Descripció Tots els serveis municipals i equipaments haurien d’estar plenament interrelacionats via xarxes i estar completament preparats per a la Finestreta única empresarial (FUE), l’administració electrònica i els requisits de la transparència.

A tal efecte l’Agenda estratègica de comunicació i el projecte el Vapor- Indústria viva han de marcar la pauta dels projectes prioritaris.

Caldrà molta formació dels treballadors i treballadores municipals

Maduresa Proposta EDUSI definida Agenda estratègica de Comunicació Pla d’acció de l’energia sostenible (PAES) Projecte FEDER Eix 6 Vapor Arañó industria viva


Indicadors EDUSI Indicadors Agenda estratègica de Comunicació Indicadors projecte Vapor Arañó - Industria viva

Responsable Ajuntament


Referències http://www.staperpetua.cat/menu-principal/ajuntament-seu/edusi/edusi-

estrategia-de-desenvolupament-urba-sostenible-i-integrat http://www.staperpetua.cat/menu-principal/ajuntament-seu/pla-

estrategic/projecte-turistic-industrial-del-vapor-aranyo-centre-dindustria-viva-feder-2014-2020-eix6


Incrementar l'eficiència de l'administració i reduir la burocràcia Garantir la transparència d'informació a la ciutadania

89

L3.3 Modernització de l'administració i els serveis urbans mitjançant les TIC


91

4. SINTESI D'ACTUACIONS

El desplegament de planejament exposat anteriorment permetrà l'execució de 27 actuacions agrupades en les 7 línies estratègiques de l'EDUSI i que afronten els principals reptes ambientals i territorials del municipi. Aquestes actuacions cobreixen en diferents graus de detall tot el terme municipal. La taula conté les superfícies afectades per les aquestes actuacions grafiades en el plànol 4.1.

Taula 4.1. Superfícies abastades per les principals actuacions a desplegar que tenen una base territorial concreta.

Línies de l'EDUSI

Codi actuació Actuacions Superfície (ha)

L1.1

A2 Espai Central de Mogoda a Can Taió 120,02

A2a Sector de Mogoda 14,76

A3 PEIN Gallecs-Can Banús 128,52*A3a Sector de Can Banús 8,30

A5 Espai agroforestal de Santiga i Can Taió 28,74

A6 Itineraris agroforestals de Santiga a la Ferrussa

55,27

A7 Espais estratègics agroforestals de Can Xiol i Can Cirera des de Ca n'Oller

11,55

L1.2

A9 Passeig de la B-140 des de Carreters a Sabadell

71,92

A10 Passeig de la B-140 des de la Rambla a Mollet 40,17

A11 Eix verd de la Florida 14,21

L2.1

A13 Pla de millora Creueta - Centre 16,09

A14 Pla de millora de l'Eix Avinguda Barcelona - Can Folguera

21,39

A16 Pla del sector de Can Filuà 15,37

A17 Pla de l'ARE de Can Taió 11,27

L2.2

A18 Pla especial dels equipaments privats de l'AP7 66,48

A18a Equipaments privats de l'AP7 21,64

A18b Equipaments públics de l'AP7 44,84

L3.1 A21 PDU Riera de Caldes Sud - Intermodal La Llagosta - Eix Mediterrani

92,88

* Ocupació del PEIN Gallecs dins del terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda comptabilitzant també el sector de Can Banús.

A la pàgina següent es mostra el mapa de desplegament d'aquestes actuacions.

92

Figura 4.1. Mapa de delimitació de l'àmbit d'actuació de les principals actuacions a desplegar amb base territorial concreta. Font: elaboració pròpia.

desplegament de la lÍnia 3 ciutat-camp de l ......2.2 diagnosi integrada 20 2.3 objectius i línees...

Documents