deslocalización industrial en asia oriental
DESCRIPTION
Trabajo de InvestigaciónTRANSCRIPT
UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA, ESTUDIS DE L´ÀSIA ORIENTAL
Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Treball d´investigació realitzat per Àlex Mestre Giménez
Dirigit per Juan José Ruiz Rodríguez i Dídac Cubeiro
Barcelona, 3 de Juny de 2011
TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Àlex Mestre Giménez pág. 2
Agraïments
Les següents persones han col·laborat en la realització d´aquest treball : Alejandro Álvarez-Canal Estrada, Consultor en Comerç Exterior, ICEX Jordi Armengol, Consultor en comerç Exterior, ARMEN 5 Montse de Riquer Mestres. Consultora en Internacionalització de PIMES, ACC1Ó Santi Santamaria, Delegat d´ACC1Ó a Singapur Gemma Brullés, Head of Barcelona Office at China Consultants Jordi Quejido, International Trade at Lleida Chamber of Commerce Luis Juste Valero, Area Manager Àsia Pacífic Alejandro Algaba, Coordinador de Nous Projectes a Casa Àsia Manel Ollé, Chinese History and Culture professor -Universitat Pompeu Fabra
TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Àlex Mestre Giménez pág. 3
Índex General
1. Presentació de la problemàtica de recerca 2. Justificació del tema de recerca 3. Objectius 4. Metodologia 5. Marc teòric 6. Model d´anàlisi 7. Resultats 8. Bibliografia 9. Anexes
Índex d´abreviatures AOD (Ajuda oficial al desenvolupament APEC : Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic, en anglès Asia-Pacific Economic Cooperation
ASEAN : Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic, en anglès ANSA(Association of
Southeast Asian Nations)
CI : Comerç Internacional
EUA : Estats Units de d´Amèrica
GATT : Acord General en Comerç i Tarifes, en angles General Agreement on Tariffs and Trade ISI : Industrialització per Substitució d´Importacions NN.UU : Nacions Unides PVD : Països en Vies de Desenvolupament OCDE : Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic OMC : Organització Mundial de Comerç TLC : Tractat de Lliure Comerç UE : Unió Europea ZEE (Zones Econòmiques Especials)
TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Àlex Mestre Giménez pág. 4
Presentació de la problemàtica de recerca
Els processos d´integració econòmica regional entre països s´accentuen a meitats del SXX, amb Europa com a pionera però seguida per Àsia i les Amèriques a partir de la dècada dels 80. A l´Àsia, amb el precedent de l´ASEAN, la idea d´una nova organització destinada a fomentar l´intercanvi econòmic entre Estats va prenent cos al llarg de la dècada dels 80 fins a constituir-se al 1989: l´APEC.
El Fòrum per a la Cooperació Econòmica a Àsia i el Pacífic constitueix una organització regional formada per 21 països de la conca del Pacífic : Austràlia, Brunei, Canadà, Xile, Xina, Corea del Sud, Estats Units, Filipines, Hong Kong, Indonèsia, Japó, Malàisia, Mèxic, Nova Zelanda, Papua-Nova Guinea, Singapur, Taiwan, Vietnam, Rússia i Tailàndia. Aquesta organització tindria com a objectiu prioritari la cooperació econòmica, així com la liberalització del comerç exterior i de les inversions a la regió.
L'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic -coneguda internacionalment per les seves sigles en anglès, ASEAN s´ha consolidat com a punt de referència dels projectes d'integració regional entre països en vies de desenvolupament. La Declaració de Bangkok, signada al 1967 per Singapur, Tailàndia, Filipines, Malàisia i Indonèsia determinava el naixement de l'ASEAN. Posteriorment s'ha produït l'adhesió de Brunei, Myanmar, Laos, Cambodia i Vietnam.
Les intencions de l'APEC de formar una zona de lliure comerç transpacífica per a l'any 2020 reforcen la credibilitat d'un projecte AFTA, la zona de lliure canvi de l´ASEAN que, en el llarg termini, quedaria inclòs en l'espai econòmic de l'APEC.
Tot això succeeix en el context de la globalització, marcat per la fi del món bipolar i l´emergència del Japó, la Xina i els Tigres Asiàtics, una indústria que cerca aquells mercats més atractius i les desregulacions dels moviments de capital, que els permet invertir en qualsevol part del món. Això ve acompanyat per unes tecnologies que permeten aquest fenomen i per elements culturals.
Per “economia global” entenem la formació d'una economia mundial interdependent on les fronteres cotitzen a la baixa i el mercat mundial constitueix l'escala òptima d'actuació per a les grans empreses, així com punt de referència dels consumidors. Alguns actors emergents aconsegueixen papers estel·lars, contribuint a decantar la balança a favor del multilateralisme. En aquest sentit, la globalització dicta les seves normes i el regionalisme està al servei de la globalització. Els blocs comercials suposen un instrument òptim que permet abordar el nou escenari amb majors garanties.L'entrada en un bloc comercial té tres lectures per a aquells països que tracten d'abordar l'economia global :
TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Àlex Mestre Giménez pág. 5
En primer lloc, suposa una assesegurança que protegeix contra l'hegemonia del mercat mundial. Alguns interessos corporatius intenten utilitzar aquesta cobertura per evadir la seva inserció plena als mercats globalitzats. En segon lloc, proveeix un marc que facilita l'aprenentatge per a un millor desenvolupament en l'escenari global. L'obertura comercial dins d'un àrea és un primer pas per adquirir la cultura d'uns mercats internacionals sense fronteres. Els acords regionals faciliten un accés gradual a l'economia global. En tercer lloc, un bloc regional s'assembla a un “sindicat de països” on els afiliats busquen la unió per aprofitar les economies d'escala derivades d'un mercat de major grandària i abordar l'economia global des d'una posició més competitiva : el cas de la UE constitueix el millor exponent ; uns mercats nacionals fragmentats rebaixaven les opcions del vell continent davant l'escenari mundial. En clau d'economia política, la globalització dels mercats es recolza en tres pilars fonamentals, com són les estratègies de les empreses transnacionals, el poder reforçat dels consumidors i el protagonisme de les grans ciutats en l'economia mundial. Table III.74
Merchandise exports of ASEAN countries by region, 1990-99
(Billion dollars and percentage)
Destination
ASEAN (10)
All other regions
World
Origin
Total
Asia
Other regions
Value
ASEAN (10)
1990
28,95
115,13
...
...
144,09
1998
72,28
257,14
...
...
329,42
1999
79,20
279,53
...
...
358,73
Indonesia
1990
2,57
23,11
15,31
7,80
25,68
1998
9,35
39,50
20,10
19,41
48,85
1999
8,28
40,39
21,97
18,42
48,67
Malaysia
1990
8,62
20,80
9,65
11,14
29,42
1998
17,87
55,44
22,64
32,80
73,31
1999
20,13
64,33
27,57
36,75
84,46
Philippines
1990
0,59
7,47
2,59
4,88
8,07
1998
3,82
25,68
8,45
17,23
29,50
1999
4,99
31,66
11,55
20,11
36,65
Singapore a
1990
13,57
39,18
15,16
24,02
52,75
1998
28,86
81,03
33,43
47,60
109,90
1999
32,14
82,55
36,19
46,36
114,69
Thailand
1990
2,75
20,32
6,78
13,54
23,07
1998
9,91
44,55
16,31
28,24
54,46
1999
10,84
47,55
18,48
29,08
58,39
Share
ASEAN (10)
1990
20,1
79,9
...
...
100,0
TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Àlex Mestre Giménez pág. 6
1999
22,1
77,9
...
...
100,0
Indonesia
1990
1,8
16,0
10,6
5,4
17,8
1999
2,3
11,3
6,1
5,1
13,6
Malaysia
1990
6,0
14,4
6,7
7,7
20,4
1999
5,6
17,9
7,7
10,2
23,5
Philippines
1990
0,4
5,2
1,8
3,4
5,6
1999
1,4
8,8
3,2
5,6
10,2
Singapore
1990
9,4
27,2
10,5
16,7
36,6
1999
9,0
23,0
10,1
12,9
32,0
Thailand
1990
1,9
14,1
4,7
9,4
16,0
1999
3,0
13,3
5,2
8,1
16,3
Annual percentage change
ASEAN (10) 1990-
99
12
10
...
...
11
1998
-18
-3
...
...
-7
1999
10
9
...
...
9
Indonesia
1990-
99
14
6
4
10
7
1998
3
-11
-18
-2
-9
1999
-11
2
9
-5
0
Malaysia
1990-99
10
13
12
14
12
1998
-19
-2
-12
6
-7
1999
13
16
22
12
15
Philippines
1990-99
27
17
18
17
18
1998
11
19
11
23
18
1999
31
23
37
17
24
Singapore
1990-99
10
9
10
8
9
1998
-24
-7
-13
-2
-12
1999
11
2
8
-3
4
Thailand
1990-99
16
10
12
9
11
1998
-21
-1
-12
8
-5
1999
9
7
13
3
7
a Includes significant re-
exports.
Les economies asiàtiques tendeixen a augmentar la seva interrelació econòmica des de fa vàries dècades. La progressiva inserció de la Xina en el comerç mundial a partir de l´any 1979, moment en el que inicia un desmantellament parcial de la planificació i la descentralització de les decisions econòmiques juntament amb l´autorització per a que el capital estranger invertís en sectors intensius en mà d´obra, ha accentuat aquest procés. L´actual crisi econòmica que pateixen alguns països de la OCDE no es produeix a l´Àsia Oriental. Avui dia l´Àsia Oriental és un pol de desenvolupament econòmic equiparable al nordamericà o a l´europeu. Els països asiàtics juguen una doble estratègia complementària en dos eixos, el del regionalisme i el del multilateralisme. El primer és el més recent i es sustenta en el creixement de les economies asiàtiques en les darreres dècades. Ve acompanyat per un increment del comerç intraindustrial entre aquelles economies més riques i industrialitzades, i per una deslocalització dels processos productius amb menys valor afegit entre països més desenvolupats i menys desenvolupats de la zona.
TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Àlex Mestre Giménez pág. 7
El segon fou endegat pel Japó de la posguerra i seguit en la dècada dels 60 i 70 per països com Taiwan, Singapur o Corea del Sud. És el conegut model dels “Tigres Asiàtics”, exportadors de mercaderies als mercats madurs i rics d´Occident. És un patró al que s´hi afegeix la Xina a partir de la dècada dels 80. Els països tracten d´internalitzar la prosperitat de la conca del Pacífic mitjançant el seu compromís amb una determinada organització, com si es tractés d'una etiqueta de qualitat l'objectiu de la qual consisteix a mostrar als inversors internacionals l'existència d'un bon clima per fer negocis. Un aspecte destacat de l'APEC és la presència d'un aparell institucional reduït. La tendència indica que l'APEC deixarà de ser una organització dedicada exclusivament a la cooperació, definint-se com un projecte d'integració econòmica encaminat cap a la formació d'una zona de lliure canvi. L´objectiu de la integració es fixa per a l'any 2020.
Table III.75
Merchandise imports of ASEAN countries by region, 1990-99
(Billion dollars and percentage)
Origin
ASEAN (10)
All other regions
World
Destination
Total
Asia
Other regions
Value
ASEAN (10)
1990
26,31
136,49
...
...
162,80
1998
63,09
215,72
...
...
278,81
1999
68,59
230,90
...
...
299,49
Indonesia
1990
1,88
19,96
10,12
9,83
21,84
1998
4,51
22,83
10,45
12,38
27,34
1999
4,77
19,23
...
...
24,00
Malaysia
1990
5,65
23,61
12,12
11,49
29,26
1998
13,22
45,10
23,25
21,84
58,32
1999
15,35
49,62
26,72
22,90
64,97
Philippines
1990
1,37
11,67
5,22
6,45
13,04
1998
4,72
26,83
14,03
12,81
31,55
1999
4,76
27,78
14,75
13,04
32,55
Singapore a
1990
12,45
48,45
20,78
27,67
60,90
1998
29,48
72,02
28,37
43,64
101,50
1999
31,29
79,77
33,66
46,11
111,06
Thailand
1990
4,37
29,01
15,82
13,19
33,38
1998
6,46
36,51
18,25
18,27
42,97
1999
7,98
42,32
21,48
20,85
50,31
Share
ASEAN (10)
1990
16,2
83,8
...
...
100,0
1999
22,9
77,1
...
...
100,0
Indonesia
1990
1,2
12,3
6,2
6,0
13,4
1999
1,6
6,4
…
…
8,0
Malaysia
1990
3,5
14,5
7,4
7,1
18,0
1999
5,1
16,6
8,9
7,6
21,7
TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Àlex Mestre Giménez pág. 8
Philippines
1990
0,8
7,2
3,2
4,0
8,0
1999
1,6
9,3
4,9
4,4
10,9
Singapore
1990
7,6
29,8
12,8
17,0
37,4
1999
10,4
26,6
11,2
15,4
37,1
Thailand
1990
2,7
17,8
9,7
8,1
20,5
1999
2,7
14,1
7,2
7,0
16,8
Annual percentage change
ASEAN (10)
1990-99
11
6
...
...
7
1998
-16
-27
...
...
-25
1999
9
7
...
...
7
Indonesia
1990-99
11
0
…
…
1
1998
-17
-37
-40
-34
-34
1999
6
-16
…
…
-12
Malaysia 1990-
99
12
9
9
8
9
1998
-18
-28
-29
-28
-26
1999
16
10
15
5
11
Philippines 1990-
99
15
10
12
8
11
1998
-10
-20
-15
-24
-18
1999
1
4
5
2
3
Singapore
1990-99
11
6
6
6
7
1998
-16
-26
-30
-23
-23
1999
6
11
19
6
9
Thailand
1990-99
7
4
3
5
5
1998
-20
-33
-31
-36
-32
1999
24
16
18
14
17
a Includes significant imports for re-export.
La negociació de l'eliminació de les barreres comercials resulta extremadament complicada com a conseqüència de la variabilitat dels nivells aranzelaris. Aquests són molt elevats a Indonèsia, Tailàndia i Xina, moderats a Corea i Filipines, i pràcticament inexistents a Hong Kong i Singapur. Les tasques més immediates han anat encaminades a homogeneïtzar els procediments duaners i informatitzar les dades sobre operacions de comerç exterior intra-APEC com a pas previ a les negociacions específiques que abordin la reducció de les barreres proteccionistes. Ara bé, un mercat interior també pot estar fragmentat. Aquest és el cas de la Xina, amb barreres proteccionistes altes. Això sobretot es produí a partir de l 1978, moment en el que els poders locals es van implicar en les activitats emprenedores posant en marxa al mateix temps practiques autàrquiques, cosa que va contribuir a una greu fragmentació del mercat. Avui dia la lliure circulació de persones està restringida, en un intent de regular els fluxes migratoris del camp a la ciutat. Les inversions xineses de les provincies costaneres cap a l´interior topen amb un proteccionisme intens. La fragmentació del mercat intern xinès no només es caracteritza per constar de diverses macroregions cadascuna dotada de factors de producció diferents, sinó també perquè hi perviuen sistemes jurídics i reglamentaris distints. Les economies costaneres efectúen una part aclaparadora dels intercanvis exteriors, més del 90%.
TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Àlex Mestre Giménez pág. 9
El model seguit a partir dels anys 80 a les zones costaneres és el de les ZEE (Zones Econòmiques Especials), on les indústries exportadores s´han beneficiat de reduccions o exempcions de drets de duana per a les seves importacions. La creació de ZEE és un indicador significatiu per mesurar la interrelació comercial entre països, en el sentit que és un pol d'atracció de la inversió exterior per a l'exportació. El model seguit per Filipines, Malaisia i Tailandia, és el d'atraure inversions nord-americanes de components o béns intermitjos per re-exportar-los als EUA. És el mateix model seguit per la Xina a través de les ZEE, amb la diferència que aquestes han atret inicialment molt capital xinès dispers, especialment el taiwanés. Cal destacar que la macro-zona de lliure canvi a Àsia i el Pacífic representaria la unificació de facto entre els diversos projectes d'integració sub-regional que estan protagonitzant els països membres de l'APEC, que són : el TLC entre EUA, Canadà i Mèxic, la zona de lliure canvi entre Austràlia i Nova Zelanda (ANZCERTA), i l´ AFTA, futura àrea de lliure comerç entre els països de l'ASEAN. La consolidació de dos grans blocs en l'economia mundial, UE i APEC, pot agilitzar les negociacions tendents a la consecució de la liberalització comercial multilateral en el si de l'OMC. La raó rau en els menors costos de transacció en les negociacions, derivats de l'existència de dos grans interlocutors.
TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Àlex Mestre Giménez pág. 10
Justificació del tema de recerca
Dins de l´àmbit dels estudis en Economia, el meu treball de recerca gira al voltant de la temàtica de la “Integració regional, ASEAN i APEC” :
"En el context de crisi econòmica actual, es produeix una intensificació en el procés de deslocalització dels processos intensius en treball entre economies industrialitzades i poc industrialitzades dins els països de l´Àsia Oriental". El context actual en el que ens trobem té la particularitat de que ens trobem en la pitjor crisi econòmica que hi ha hagut a nivell global des de la crisi d´entreguerres, que té com a element referencial el crack del 29, igual que ara és la fallida de Lehmann Brothers al Setembre del 2008 el moment i l´esdeveniment més repetit a l´hora de posar una data a un procés que es venia gestant al llarg dels anys previs. Però si aquest treball l´hagués endegat fa uns quants anys el context seria el de creixement i bonança econòmica, més enllà dels desequilibris estructurals que qualsevol país té i amb els que ha de carregar vagin bé o malament les coses. Així mateix amb el context actual no n´hi ha prou, perquè sempre ha d´observar-se la tendencia dels darrers tres o cinc anys, cosa que és molt habitual i necessària quan parlem de CI. Donat el context, puc formular la hipòtesi de que el fenomen de la crisi accentuarà una tendència que es venia produint els darrers anys, inclús les darreres dècades. Si fos a l´inrevés i no ens trobéssim en una crisi potser el fenomen s´accentuaria igual o més. De fet, només cal mirar les estadístiques de 1990 fins el 2005 per veure que això ja era així. D´altra banda el marc teòric ens permet saber que el fenomen de la deslocalització es produeix de manera natural en un entorn de lliure mercat. A mesura que una economia industrialitzada es mecanitza cada vegada més i es concentra en aquells processos de la cadena de valor que comporten un major valor afegit gràcies a una millor gestió de recursos com el coneixement i la tecnología, desplaça els processos intensius en mà d´obra poc qualificada a la perifèria més subdesenvolupada. Això és degut a que els costos de la propia mà d´obra s´encareixen a mesura que un país es fa cada cop més ric. Un indicador per saber això és la renda i el volum de la població que passa a formar part de la clase mitja. És aquest un fenomen que podem veure en el cas de la Xina. Vint anys enrera la producció industrial occidental en una part molt significativa s´hi va desplaçar allà. En el moment que la Xina porta 25 anys creixent prop del 10%, grans fortunes s´han creat en aquell país, i una clase mitja de posem per cas 100 milions de persones és una realitat. Creix el consum interior i els dirigents del país se n´adonen que els interessa que minvi el fluxe interior de desplaçaments de població rural a les zones costaneres, per por als desequilibris que això a la llarga pugui ocasionar.
TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Àlex Mestre Giménez pág. 11
Aleshores les indústries locals deslocalitzen la producció als països del voltant, com Vietnam o Filipines, economies en vies de desenvolupament on els costos de la mà d´obra sóm molt inferiors. Però és que ademés les economies asiàtiques riques han seguit un model de creixement fonamentat en l´exportació de productes industrials. Els japonesos sempre han tingut una productivitat exemplar, els xinesos mà d´obra barata i abundant. I les economies riques occidentals diners per a comprar els seus productes. És ben cert que per exportar, una moneda devaluada et permet ser més competitiu cap enfora. Però arribarà un dia que la Xina no podrà mantenir aquesta depreciació tan forta del yuan, bé sigui perquè les pressions dels USA siguin insuportables bé sigui perquè necesita una moneda forta per a comprar energia a l´exterior. Si ademés la Xina ja té la suficient riquesa per a fonamentar el seu creixement en el mercat interior, necessita d´una clase mitjana pròpia que consumeixi. Per a que això succeixi els salaris han de ser més alts. Convé aleshores abaratir el cost del producte per a que els propis nacionals el comprin. Això s´aconsegueix fabricant-lo fora. Table III.69
Merchandise exports of Asia by destination, 1999
(Billion dollars and percentage)
Value
Share
Annual percentage change
1999
1990 1999
1990-99 1997 1998 1999
Intra-Asia 649,6
42,1 46,6
9 2 -17 12
Japan 125,9
10,4 9,0
6 -3 -15 13
Australia and New Zealand 38,1
2,7 2,7
7 6 -2 9
China 84,6
3,3 6,1
15 5 -8 9
Other 401,0
25,7 28,8
9 2 -20 13
North America 366,6
28,3 26,3
6 9 3 8
Western Europe 251,6
20,0 18,1
6 9 8 1
European Union (15) 235,9
18,6 16,9
6 7 7 4
Middle East 36,9
2,9 2,6
6 6 9 -7
Latin America 34,6
1,8 2,5
11 22 4 -8
Africa 21,3
1,5 1,5
8 6 5 0
South Africa 5,9
0,2 0,4
14 -1 -2 -9
Other Africa 15,4
1,2 1,1
6 9 8 3
C./E. Europe/Baltic States/CIS 12,8
1,9 0,9
-1 11 -9 -13
C./E. Europe 6,5
0,4 0,5
10 17 0 0
Baltic States/CIS 6,2
1,5 0,4
-6 7 -16 -23
Inter-regional trade 723,8
56,4 51,9
6 9 5 3
World 1393,6
100,0 100,0
7 5 -6 8
TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Àlex Mestre Giménez pág. 12
A mesura que portes més anys en un procés tens més know how, guanyes en eficiencia i productivitat, i també és un component que és exportable. Si ademés vols assegurar el subministrament també pot ser apropiat tenir la propietat dels mitjans de producció en origen, encara que sigui a l´estranger. A la llarga això és doblement bo, perquè si els països del voltant creixen un dia els podràs vendre els teus productes. I més en un entorn com l´actual on la demanda a Occident està constrenyida degut a la crisi. Tornant a l´enunciat inicial, parlo de crisi econòmica, però està clar que aquesta crisi si mirem el creixement anual per països es trova bàsicament a l´entorn europeu i als USA, malgrat sembla que la recuperació va milllor a Nord Amèrica si la comparem amb Espanya. La Xina, India o Brasil segueixen creixent, i si no poden vendre els seus productes a Occident com ho venien fent fins ara hauran d´aprofitar el seu mercat nacional, demogràficament parlant molt potent i el seu entorn més inmediat. Per tant el meu motiu d´estudi és veure si en els darrers anys el procés de la deslocalització ha incrementat, s´ha mantingut o ha augmentat. Si el fluxe de comerç ha augmentat entre la Xina i el seu entorn, si cada cop la Xina compra més a països com Vietnam o Filipines. Jo vull aventurar que sí, i aquesta és la meva hipòtesi de treball. Si ja no puc vendre tant a Occident hauré jo de consumir més, i em calen productes més barats que es fabricaran a països del voltant amb costos de producció més baixos. L´evolució dels intercanvis de la Xina des de mitjans dels 90 mostren que l´Àsia té un paper cada cop més important com a proveïdor de la Xina, i de l´altre part que els Estats Units i la Unió Europea són cada cop més importants com a mercats exportadors per a la Xina, mentre que el seu paper com a proveïdors s´estanca i fins i tot experimenta una regressió. Ademés s´ha produït un canvi substancial en l´estructura de les exportacions xineses per fases de producció, a l´augmentar el pes dels béns d´inversió fins més d´un 30%. L´estructura i la dinámica de les exportacions xineses a la UE no és gaire diferent de les de les exportacions xineses totals. Dos sectors, la maquinària i les màquines electròniques han suposat gairebé el 50%. La conseqüència d aquesta asimetría és que el déficit comercial de la Xina a l´Àsia s´amplifica, i que el seu excedent sobre els Estats Units i la Unió Europea s´eixampla simètricament. El compte de capital tambe és fortament positu gràcies als fluxos massius d´inversions directes estrangeres que entren a la Xina. Aquest doble excedent de la balança de compte corrent i del compte de capital fan que la Xina hagi acumulat reserves de canvi molt considerables, la major part en dòlars. És per això que avui dia es coneix la Xina com el banquer dels Estats Units.
TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Àlex Mestre Giménez pág. 13
Els fluxos d´inversions directes estrangeres han estat la font principal de finançament exterior de la Xina. La seva estructura és diferent a la de la majoria dels països emergents. En relació amb la resta de països asiàtics, la Xina depèn més de les inversions directes estrangeres, que són capitals relativament estables, i menys de les inversions de cartera, que són capitals més volàtils. Aquesta és una raó important per la que la Xina no es va veure afectada directamentper la crisi financera de 1997-1998. Les devaluacions de les monedes de la majoria dels països asiàtics durant aquest període van comportar una apreciació real del iuan que va fer témer que el comerç exterior xinès no pogués resistir aquesta pèrdua de competitivitat. En negar-se a devaluar el iuan, malgrat les pressions a la baixa, les autoritats van evitar una consecució de devaluacions a la regió i van donar a la Xina un paper estabilitzador. Des de l´1 de gener de 1994, el tipus de canvi del iuan amb el dólar no ha variat, i és de 8,277 iuans per un $. Així doncs, la competitivitat xinesa no depèn principalmet del tipus de canvi del iuan, sinó de factors estructurals. El nivell de sous és feble i relativament a la baixa tenint en compte l´abundància de mà d´obra : una revaluació del iuan podria conduir les empreses exportadores xineses a fer pressió a la baixa sobre els salaris per a mantenir la seva competitivitat. L´apreciació efectiva del iuan el 1998, sota l´efecte de l´esfondrament de la resta de monedes asiàtiques, es va traduir en baixades dels sous en les empreses exportadores. Els preus de les exportacions xineses depenen poc del tipus de canvi però es fixen en dòlars per part dels importadors / distribuïdors estrangers. Més de la meitat de les exportacions xineses són, de fet, de filials estrangeres implantades a la Xina que exporten majoritàriament béns de contingut fort en importacions i són, per tant, poc sensibles als tipus de canvi. Vietnam, Malaisia i Filipines, i podriem afegir a Tailàndia, han viscut devaluacions competitives però d'un mode diferent al xinès. En el cas xinès es tracta d'una decisió dirigida per un pla quinquenal. En el cas dels països del sudest asiàtic es tracta de devaluacions competitives per respondre a les diferents crisis, de manera que s'ha restaurat la competitivitat a costa del mercat interior, especialment amb ajustos contra l'atur, ja que en política fiscal que seria una altra manera de realitzar l'ajust, aquests països no tenen molt marge per mantenir sistemes impositius suaus. En el cas de la crisi financera del 1997 al sudest asiàtic, les monedes es van devaluar fortament i van permetre reemprendre el creixement posterior. Un altre fet rellevant és la inversió japonesa. Durant el període posterior als acords del Plaza de Nova York, es va forçar al Japó a mantenir un ien alt contra el dólar. Els països del sudest asiàtic tendeixen a ser economies seguidores del dòlar i van atraure moltes inversions-deslocalitzacions japoneses en aquesta epoca. Les reticències de les autoritats xineses a revaluar la moneda es poden justificar perquè no volen hipotecar el desenvolupament de les empreses locals i comprometre la seva ompetitivitat en els mercats exteriors en un moment en que s´enfronten a un augment de la competencia en el mercat interior a causa de la reducció de les barreres d´entrada. El iuan probablement està subvalorat per les empreses multinacionals, però no necessàriament per les empreses locals.
TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Àlex Mestre Giménez pág. 14
En un futur a la Xina li pot interessar apostar per una moneda forta de cara a fer més barates les seves importacions, especialment les energètiques, però en l´actualitat la Xina encara juga a ser competitiva en preu al mercat exterior. Mentre el seu mercat intern no creixi i assumeixi una bona part de la producció nacional i el consum xinès augmenti la dependència de les exportacions exteriors no serà tan gran i per tant podrà apreciar la seva moneda. Està per veure si EUA especialment ho permet i fins a quin punt, ja que el seu mercat nacional s'en ressenteix (i l'europeu).
Objectius
L´objectiu general del treball és semblant al que m´ha dut a seguir aquests estudis, defugir en certa manera d´un còmode i propi etnocentrisme europeu per a situar-me en un context cultural i geogràfic diferent, on al llarg de les darreres dècades progressivament s´hi ha anat desplaçant part del pes econòmic, social i polític que fa només un segle pertanyia gairebé en exclusivitat a Europa.
Dins els objectius específics en citaria els següents :
Conèixer les dinàmiques internes d´aquest procés d´integració regional.
Establir paralelismes amb el procés europeu.
Plantejar hipòtesis de futur del tipus “transferències de sobirania estatal cap a òrgans supranacionals de poder”.
Metodologia
He enfocat el treball com una recerca sotmesa a la revisió continua amb l´objectiu de millorar-ne els resultats. Per a aconseguir-ho, m´he dotat d´un sistema, digue´m-ne una metodologia de gestió. Ha consistit primerament a identificar els processos existents. Cada procés consta d´unes entrades o inputs, i d´unes sortides o outputs. Aquest és el meu mapa de processos :
A) Gestió de la informació B) Generació de continguts C) Gestió de les oportunitats de millora D) Gestió de les desviacions E) Presa de requisits i objectius del treball F) Revisió del sistema mitjançant valoració dels indicadors establerts
TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Àlex Mestre Giménez pág. 15
Cada procés consta dels seus registres i instruccions. Un registre és un document (digital o en suport físic) amb informació : llibres, blogs, documentals, arxius, mails, entrevistes, xats, webs, videos, podcasts etc. Una instrucció és la descripció de com fer una determinada tasca. Aquí entrarien totes les indicacions generals fetes pel tutor i els consultors, així com les meves habilitats a l´hora de fer una tasca, si bé he de reconèixer que moltes accions d´aquest tipus es fn de manera inconscient.
Els registres els controlo en diverses carpetes guardades en el meu disc dur. Les instruccions són borradors i esquemes fets a mà.
He interpretat cada fitxa PAC com un procediment, però no com un procediment que descriu la totalitat o una part dels processos esmentats, sinó amb un caràcter transversal.
La tècnica de recollida de dades que he trobat més adient és a partir de llibres de text, informes institucionals i premsa especialitzada (entrevistes, reportatges), per a continuació fer una anàlisi del discurs. És tracta d´un mètode de recerca que consisteix a fer una anàlisi dels fets que han succeït i en l´establiment d´associacions i connexions entre els mateixos.
Marc teòric
La globalització econòmica de les darreres dues dècades ha anat aparellada amb el fenomen de la formació de grans blocs comercials regionals. Tradicionalment, des de l'anàlisi econòmica, la consecució del lliure comerç a través de l'enfocament multilateral ha constituït l'òptim a seguir (model GATT). Per contra, la liberalització canalitzada a través de la signatura d'acords d'integració regional era la segona opció. En el fons radica la polèmica de la creació versus desviació de comerç. Així com es creu que el TLC reflecteix un biaix cap a la desviació de comerç, la creació de comerç predominaria en l´Àsia Oriental. Els èxits del GATT es basaven en la clàusula de “nació més afavorida”, que obligava a que els països membres es dispensessin un tractament d´ iguals en les seves transaccions conforme amb el principi de no discriminació. Segons estudiosos com Bhagwati, els processos d'integració regional afavoreixen a certs grups d'interès demandants de mesures proteccionistes.Vistes les dades recollides, no sembla que aquest sigui el cas a l´Àsia Oriental, donat que el doble joc regional – multilateral i el model exportador seguit pels països asiàtics fa que venguin arreu del món, des de l´Àfrica als USA.
TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Àlex Mestre Giménez pág. 16
Les seves economies, si bé gradualment, sempre tendeixen a obrir-se a l´exterior, tot i que sovint Occident considera que aquesta apertura es fa massa a poc a poc. No s´albira un retorn al neoproteccionisme a mig terme. Les duanes cotitzen a la baixa i una zona de lliure canvi mundial apareix a l'horitzó. El GATT és un acord signat al 1947 per 23 països la finalitat dels quals és fomentar el comerç internacional. Es sustenta en el principi de clàusula de nació més afavorida. Amb el precedent poc reeixit de la ITO, el GATT funciona mitjançant el que es coneixien com rondes negociadores o conferències aranzelàries. A continuació un breu resum de les vuit rondes : Les 5 primeres (1947/1961) es van caracteritzar per la rebaixa d'aranzels de productes industrials. Mecanisme rigorós, en fer-se les concessions producte per producte. La sisena ronda, coneguda per Ronda Kennedy (1964/1967) es caracteritza pel pas a negociacions sobre reducció d'aranzels globals i no producte per producte. Introducció de partides de productes agrícoles. És considerada la més important. La setena ronda negociadora (ronda Tòquio, 1973/79) segueix les tendències observades, a més de posar èmfasis en la reducció de les barreres no aranzelàries, amb la particularitat que es produeix entre dues crisis petrolíferes. La vuitena i darrera ronda, anomenada Uruguay, s'inicia al 1986 i finalitza al 1994. La seva importància rau en que per primera vegada es van incloure en les negociacions els serveis i altres aspectes com la propietat intel·lectual. Ademés es caracteritza per donar pas a la creació de l'OMC. L'OMC és l'organisme, dins del marc de les NNUU, hereu del GATT i les seves funcions. Per tant es tracta d'una organització supranacional que salvaguarda la reglamentació normativa multilateral que regeix el CI. El seu objectiu és arribar a abastar i disciplinar tot el CI. Table III.2
World merchandise imports by region, 1999
(Billion dollars and percentage)
Value
Share
Annual percentage change
1999
1990 1999
1990-99 1997 1998 1999
World 5729
100,0 100,0
6 4 -1 4
North America 1280
18,4 22,3
8 10 5 11
United States 1059
14,8 18,5
8 9 5 12
Latin America 335
3,7 5,8
11 18 5 -3
Mexico 149
1,2 2,6
15 23 14 14
Western Europe 2418
48,7 42,2
4 0 6 1
European Union (15) 2232
44,7 39,0
4 0 6 1
C./E. Europe/Baltic States/CIS 214
3,3 3,7
5 6 -2 -12
Central and Eastern Europe 131
1,4 2,3
10 6 11 -1
Baltic States and the CIS 83
- 1,4
- 7 -14 -24
Africa 133
2,7 2,3
4 6 1 0
South Africa 27
0,5 0,5
4 10 -9 -9
TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Àlex Mestre Giménez pág. 17
Middle East 150
2,8 2,6
5 8 -3 3
Asia 1200
20,3 20,9
6 0 -18 10
Japan 311
6,7 5,4
3 -3 -17 11
China 166
1,5 2,9
13 2 -1 18
Six East Asian traders 485
8,0 8,5
6 1 -25 11
Memorandum item:
NAFTA (3) 1428
19,5 24,9
9 11 5 11
MERCOSUR (4) 83
0,8 1,4
12 18 -3 -16
ASEAN (10) 299
4,7 5,2
7 -1 -25 7
Històricament distingim entre models d´industrialització integrals i els anomenats ISI. El primer és el propi de les potències industrials clàssiques, on regna la diversificació i l'heterogeneïtat productives. El segon, o Model de Substitució d'Importacions es caracteritza per la protecció de la indústria nacional mitjançant instruments com aranzels, subvencions etc. Normalment trobem una primera fase en la que es produeixen béns de consum i també “durable goods” (productes més elaborats). De la falta de mitjans per produir béns de producció (falta de tecnologia, de capital), sorgeix la necessitat d'adquirir a l'exterior aquests béns per crear una autèntica indústria nacional. Les divises requerides intentaran obtenir-se per diverses fonts : exportació de primeres matèries o productes semielaborats, remeses exteriors, turisme etc. És un model d´industrialització cap enfora, el propi dels paisos del sud-est asiàtic. Creixement avesat a l'exportació. La indústria és el sector més obert al CI. Fins la seva entrada a l´OMC, l´any 2001, la Xina va seguir una política comercial que combinava dos objectius : d´una banda, protegir el mercat interior i afavorir el desenvolupament de les produccions locals destinades a reduir les necessitats d´importacions, la mencionada política de substitució d´importacions, i per l´altra el desenvolupament d´indústries exportadores per tal d´augmentar els ingresos en divises i finançar importacions d´equipaments i tecnologies modernes. Una característica de la política xinesa d´obertura n´ha estat el el seu carácter gradual. Només durant la segona meitat dels anys noranta, a causa de la seva adhesió a la OMC, la Xina va seguir una política de reducció de les seves tarifes aduaneres. Per efecte desviació de comerç (Krugman) entenem la tendència de les economies integrades a comerciar entre elles, perjudicant a tercers països que surten perdent com a conseqüència de l'aranzel exterior comú. Els beneficis s'obtindrien a costa de tercers països. És l´efecte substitució d'importacions : els països aliens a l'àrea integrada queden fora del mercat encara que els seus productes siguin més eficients i competitius. Això no es produeix a l´Àsia perquè no hi ha cap organització regional a un nivell equiparable al de la UE amb un arancel exterior comú. Segons Krugman, el GATT s'ha vist incapaç de lluitar contra els països neoproteccionistes que apliquen restriccions al comerç mitjançant barreres no aranzelàries.
TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Àlex Mestre Giménez pág. 18
Table III.66
Merchandise trade of Asia by region
and by major product group, 1999
(Billion dollars and percentage)
Value
Share
Exports
Exports Imports
Total 1394
100,0 100,0
Region
North America 367
26,3 17,2
Latin America 35
2,5 1,6
Western Europe 252
18,1 15,4
C./E. Europe/Baltic States/CIS 13
0,9 1,4
Africa 21
1,5 1,3
Middle East 37
2,6 6,4
Asia 650
46,6 56,7
Product group
Agricultural products 99
7,1 10,6
Mining products 87
6,3 14,5
Manufactures 1177
84,5 72,5
Note: Import shares are derived from the Secretariat's network of world
merchandise trade by product and region.
Els països tracten d´internalitzar la prosperitat de la conca del Pacífic mitjançant el seu compromís amb aquesta organització, com si es tractés d'una etiqueta de qualitat l'objectiu de la qual consisteix a mostrar als inversors internacionals l'existència d'un bon clima per fer negocis.Un aspecte destacat de l'APEC és la presència d'un aparell institucional reduït. Dins de l'organització pugnen dues tendències : - Els “maximalistes” han propugnat la necessitat d'aprofundir un projecte d'integració econòmica encaminat cap a l'edificació d'una gran zona de lliure canvi. - Els “minimalistes” han defensat una concepció de l'APEC com a fòrum per a la cooperació “tova” que afavoreixi una gradual liberalització del comerç internacional, una tasca a realitzar bàsicament per la nova OMC. La institució podria esdevenir una espècie OCDE regional o una versió transpacífica del G7.
TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Àlex Mestre Giménez pág. 19
La formació d'un bloc regional exitós exigeix quatre condicions segons Schott : - Uns nivells similars de PNB per càpita. - La proximitat geogràfica. - Homogeneïtat o compatibilitat dels règims comercials. - El compromís polític amb l'organització regional. Des del punt de vista econòmic, la integració és un procés. A través d'ell, dos o més mercats nacionals prèviament separats i de dimensions unitàries estimades poc adequades s'uneixen per a formar un sol mercat (mercat comú) d'una dimensió més idònia. A partir d'un cert estadi es fa pràcticament indispensable la transferència d'una part de la sobirania nacional a unes institucions comunes que adquireixen amb això un caràcter supranacional. El progrés en la integració econòmica imposa una coordinació política més estreta. Aquests són alguns dels avantatges de la integració econòmica : - Intensificació de la competència : la signatura d'un acord d'integració per regla general beneficia als consumidors en accedir aquests a un mercat de major grandària i transparència. Per contra, aquells empresaris escassament competitius que tradicionalment han pressionat a favor del proteccionisme nacional encapçalen el grup de perdedors. - La possibilitat de desenvolupar noves activitats difícils d'emprendre de manera aïllada. Aconseguir dotar-se de grans capitals per fer front a grans inversions. - Un millor aprofitament de les economies d'escala i una major competitivitat a nivell internacional. Les economies d'escala són aquelles on a mesura que augmenta la producció en unitats el cost unitari descendeix. Alts costos fixos inicials i en R+D. - Major eficiència en l'assignació de recursos, augment de la producció i la gamma de productes. - Augment del mercat. - Protegir-se respecte a tercers mitjançant un augment del poder de negociació. - Polítiques : disminució del risc de conflictes interns. La dinámica de creació de nous avantatges comparatius als països de l´Àsia Oriental s´ha interpretat sovint a la llum del paradigma del “vol de les oques salvatges”, desenvolupat per Akamatsu. En aquest model les innovacions es propaguen d´un país que innova als altres països, i la trajectòria de desenvolupament dels que arriben els últims reprodueix la dels països que els han precedit. L´augment del poder sovint depèn estretament de l´emergència, de la maduració i del declivi d´un sector industrial concret. La trajectòria econòmica del país en aquest cas està lligada a la teoria del cicle del producte, que mostra que la localització d´una producció manufacturera està relacionada amb el cicle de vida del producte.
TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Àlex Mestre Giménez pág. 20
La producció d´un producte nou requereix R+D i innovació i té lloc, per tant, als països de renda elevada. A mesura que el producte arriba al seu estadi de maduresa la seva funció de producció canvia, les despeses de capital i de treball augmenten, i la fabricació tendeix a desplaçar-se cap als països menys avançats. Finalment, quan el producte arriba a la fase d´estandarització, la producció requereix sobretot el treball no qualificat i es desplaça als païsoso on el cost del treball és baix. Model d´anàlisi
El model d´anàlisi seguit ha estat el de la revisió del sistema. Les revisions del sistema s´han dut a terme un cop rebuda la correcció de la PAC pel tutor. Per tant, tres vegades. El mètode de recerca ha consistit a fer una anàlisi dels fets que han succeït, i en l´establiment d´associacions i connexions entre els mateixos. Això ho he fet mitjançant la bibliografia seleccionada i la recerca de textos a internet. Espero haver pogut aportar cert valor afegit preguntant a contactes propis establerts a determinades xarxes socials, com la de ICEX a Linkedin.
"En el context de crisi econòmica actual, es produeix una intensificació en el procés de deslocalització dels processos intensius en treball entre economies industrialitzades i poc industrialitzades dins els països de l´APEC"?
CONCEPTES MARC TEÒRIC
DIMENSIONS D´ANÀLISI INDICADORS
Divisió geogràfica del treball
Relació real d´intercanvi Relació comerç exterior / Producció mundial Models d´industrialització Grau de proteccionisme
Balança exterior Diversificació industrial, ISI Aranzels Contingents Subvencions
TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Àlex Mestre Giménez pág. 21
Globalització econòmica
Integracions econòmiques regionals Origen públic / privant dels intercanvis Països industrialitzats i en vies d´industrialització
Comerç intraregional Comerç intramultinacional IDH, R per càpita, PIB % de la població amb poder adquisitiu – classe mitja % población urbana i rural Consum intern
Valor afegit
Processos intensius en mà d´obra i processos intensius en coneixement
Eficiència Productivitat Salaris R + D + i
TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Àlex Mestre Giménez pág. 22
Resultats
La hipòtesi central del model de “les oques salvatges” planteja com aquelles economies “seguidores” que inicialment importen béns industrials des d'un país capdavanter reverteixen aquesta situació durant el període de desenvolupament. En una segona fase, s'inicia la producció interna , mentre les economies “seguidores” acaben exportant aquests mateixos productes industrials en un tercer estadi. El país capdavanter acaba important des dels seguidors aquells béns que en el passat va començar exportant quan era més innovador. Per exemple, Japó exportava televisors i vídeos a Corea del Sud i Malàisia, mentre en l'actualitat ocorre el contrari. L'extrema diversitat regional en les dotacions de factors productius facilita l'especialització dels països en aquells trams industrials on radica el seu avantatge comparatiu. El model de les “oques voladores” interpreta adequadament una característica de la interdependència asiática : les modalitats d'inserció econòmica resulten reversibles, i els importadors de capital acaben transformant-se en exportadors. Atès que els diferents estadis de fabricació d´un producte corresponen a funcions de producció diferents, un país pot tenir un avantatge comparatiu en un estadi de producció i un desavantatge comparatiu en un altre estadi de producció del mateix producte. La segmentació internacional dels processos productius ha donat lloc a una acceleració del comerç de productes intermedis.
Chart III.16
Merchandise trade of Asia, 1989-99
(Billion dollars)
0
200
400
600
800
1000
1200
1400
1600
89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99
Exports
Imports
TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Àlex Mestre Giménez pág. 23
No obstant això, la formació d'una divisió regional del treball també comporta un risc d'inestabilitat en termes geo-econòmics : la major interdependència entre les economies de l'àrea enforteix els llaços entre les grans ciutats de l'àrea ; no obstant això, a nivell intern augmenta l´escletxa entre el sector modern i el sector tradicional en aquelles economies on el dualisme resulta més palès. L'augment de les expectatives migratòries cap a les grans ciutats desenvoca en una expansió del sector informal, augmentant la congestió i aguditzant el dèficit d'infraestructures.
Table III.73
Merchandise imports of United States, European Union and Japan from China by major product, 1999
(Billion dollars and percentage)
Share in economy's
total merchandise
tolal imports by
Annual percentage
Value
imports
product group
change
1999
1990 1999
1990 1999
1990-99 1997 1998 1999
United States
Total merchandise imports 87,8
100,0 100,0
3,1 8,3
21 21 14 17
Agricultural products 1,4
4,3 1,5
1,8 2,1
8 13 7 15
Food 1,0
3,6 1,1
2,0 2,0
6 10 2 17
Mining products 0,8
5,8 1,0
1,1 0,8
-1 25 -14 -14
Manufactures 84,6
89,0 96,4
3,9 10,0
22 21 15 17
Chemicals 1,8
2,2 2,0
1,5 2,8
19 22 14 18
Other semi-manufactures 6,7
4,6 7,7
2,1 9,0
28 26 25 28
Machinery and transport equipment 27,7
15,6 31,6
1,2 5,7
30 25 24 24
Office and telecom equipment 17,1
8,2 19,5
2,1 9,7
33 27 27 24
Electrical machinery and apparatus 6,7
4,1 7,6
3,4 13,8
29 25 15 22
Textiles 1,7
4,3 1,9
10,3 11,8
10 31 5 12
Clothing 7,7
22,7 8,8
13,7 13,2
9 17 -4 4
Other consumer goods 38,5
39,1 43,9
11,0 30,8
22 19 13 15
Toys and games 12,7
14,7 14,4
25,0 62,4
20 23 13 7
Footwear 8,9
9,6 10,1
15,7 60,3
21 16 8 7
Travel goods 2,1
4,6 2,4
31,4 47,9
12 15 0 4
Furniture 3,8
1,0 4,3
3,1 21,8
41 38 43 55
European Union (15)
Total merchandise imports 50,2
100,0 100,0
0,9 2,2
16 10 11 13
Agricultural products 2,2
12,7 4,4
0,8 0,9
3 -4 3 4
Food 1,4
7,8 2,8
0,7 0,7
3 -7 7 3
Mining products 1,0
3,0 2,1
0,2 0,6
11 17 17 -7
Manufactures 46,9
84,1 93,5
1,0 2,7
17 11 12 14
Chemicals 2,4
6,2 4,8
0,5 1,0
13 10 3 6
Other semi-manufactures 3,9
6,4 7,9
0,6 2,1
18 16 13 14
Machinery and transport equipment 15,6
13,7 31,2
0,3 1,8
27 16 23 22
Office and telecom equipment 8,7
8,8 17,3
0,9 3,1
25 16 24 18
Electrical machinery and apparatus 4,4
2,0 8,8
0,5 4,4
36 20 20 27
Textiles 1,6
8,5 3,2
2,3 3,0
4 5 8 5
Clothing 7,5
21,5 14,9
5,1 8,6
11 8 1 10
Other consumer goods 15,6
27,4 31,1
2,6 7,2
17 9 8 13
Toys and games 3,3
9,2 6,5
13,7 29,4
11 13 1 -16
Footwear 1,1
2,6 2,3
2,6 8,2
14 6 -2 -26
Travel goods 1,5
4,7 3,0
19,0 39,3
10 3 10 -22
Furniture 0,7
0,8 1,3
0,7 3,4
22 20 27 3
TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Àlex Mestre Giménez pág. 24
Japan
Total merchandise imports 42,8
100,0 100,0
5,1 13,8
15 4 -11 16
Agricultural products 6,2
23,1 14,5
5,5 10,4
9 0 -12 14
Food 5,3
17,5 12,4
6,2 11,3
11 0 -9 14
Mining products 2,2
28,8 5,2
4,4 3,3
-5 11 -35 -5
Manufactures 34,1
47,6 79,6
5,7 19,2
22 4 -9 17
Chemicals 1,3
4,5 3,1
3,6 5,7
10 3 -8 4
Other semi-manufactures 2,2
2,4 5,1
2,6 15,9
25 11 -7 15
Machinery and transport equipment 9,2
3,8 21,4
1,3 10,8
40 19 -1 19
Office and telecom equipment 4,3
1,4 9,9
1,5 9,7
43 15 -2 19
Electrical machinery and apparatus 3,0
1,2 7,1
3,7 26,5
40 21 2 23
Textiles 1,7
6,7 4,0
19,7 38,0
9 -1 -20 12
Clothing 11,4
19,9 26,7
27,5 69,7
19 -10 -9 20
Other consumer goods 7,9
7,5 18,5
4,5 24,7
27 11 -11 17
Toys and games 1,6
1,2 3,7
7,6 46,4
31 35 -10 6
Footwear 1,7
1,4 4,0
12,5 62,0
29 4 -20 21
Travel goods 1,0
1,0 2,4
9,6 39,4
27 -3 -15 22
Furniture 0,7
0,5 1,7
4,6 24,0
30 -8 -12 34
Resumint, els primers dracs asiàtics han superat la seva caracterització com a exportadors de béns de consum, desplaçant la seva competitivitat cap a les produccions de béns intensius en capital. Això es produeix quan cada generació de dracs experimenta una elevació dels nivells d'estalvi intern, uns costos laborals a l'alça i la tendència a l'apreciació de les seves monedes. Llavors un nou grup de països amb nivells de desenvolupament inferior inicien el seu desenvolupament recolzant-se en produccions intensives en mà d'obra i orientades cap als mercats exteriors. Això és el que ara succeeix per exemple en les relacions de la Xina amb els països de l´ASEAN (tret de Singapur), donat que aquests països perceben el gegant asiàtic com a un competidor en els mercats mundials de productes de forta intensitat de mà d´obra i en els fluxos internacionals de capital. Aquests països han estat els darrers en arribar a l´escenari internacional, i es caracteritzen per una absència de tradició industrial, una forta dependencia de les empreses estrangeres implantades al seu territori i per unes exportacions amb un elevat contingut en importacions i poc efecte d´arrossegament entre el sector exportador i les indústries locals. Els avantatges comparatius són dinàmics i evolucionen al llarg del temps. L'extrema competitivitat de l'entorn així ho exigeix : uns costos laborals baixos són efímers ; la posada en escena d'un nou drac amb salaris inferiors acaba amb aquesta posició relativa de privilegi. El perfeccionament de l'avantatge comparatiu representa una altra dimensió de la dinàmica de les “oques salvatges” : els “dracs” comencen exportant béns intensius en mà d'obra, evolucionant el seu teixit industrial cap a aquells segments que incorporen més component tecnològic i capital humà. La primacia que reben les inversions en educació i R+D dins de la regió facilita l'evolució de la competitivitat.
TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Àlex Mestre Giménez pág. 25
La dinàmica de les “oques salvatges” dictamina que el líder transfereix el seu avantatge comparatiu en produccions amb intensitat tecnològica mitjana cap a la primera generació de seguidors com a conseqüència de l'evolució del seu teixit industrial cap als nínxols d'alta tecnologia i demanda forta. Els primers dracs es converteixen en líders, deslocalitzants aquells segments industrials amb menor valor afegit i forta intensitat en la utilització de mà d'obra no qualificada. La major part de les exportacions del Japó i de les noves economies industrials asiàtiques a la Xina no es destina a satisfer la demanda interior xinesa, sinó a proveir d´inputs les seves filials, que treballen per a tercers mercats. El seu objectiu no és el consumidor ni l´inversor local, sinó la mà d´obra xinesa. L´expansió d´indústries extrovertides basades en inputs importats ha estat crucial pel desenvolupament del comerç exterior xinès. Les empreses extrangeres instal·lades a la Xina són responsables de més de la meitat de les exportacions i les importacions xineses. Les seves operacions en territori xinès es basen en el muntatge i la transformacio de productes intermedis i components importats, com ara equips en telecomunicacions i material informàtic. D´aquesta manera el contingut d´alta tecnología de les exportacions xineses ha augmentat en les darreres dècades, cosa que ha permès que s´apropi al que caracteritza les exportacions dels països avançats. Així doncs, pel que fa als socis de la Xina, els guanyadors són els països desenvolupats que tenen complementarietats econòmiques fortes amb la Xina. La deslocalització de les produccions asiàtiques a la Xina condueix a una redistribució del benefici de la Xina per les exportacions manufactureres asiàtiques cap al mercat mundial. El déficit que presenten els Estats Units i Europa s´incrementa amb la Xina, però s´estabilitza o es redueix amb la resta de països asiàtics. Aquesta divisió del treball intra-asiàtic dóna lloc a un fort creixement de les importacions xineses que procedeixen dels seus veïns. De fet, els drets aduaners s´paliquen solament a les importacions destinades al mercat interior donat que les importacions que serveixen les indústries exportadores, tant xineses com filials d´altres països, es beneficien d´exempcions. D´aquesta manera, els materials i components destinats al muntatge o a la transformació per a l´exportació entren a la Xina sense drets de duanes. El règim d´importació té un carácter dualista que permet conciliar la protecció del mercat interior i el foment de les activitats exportadores basades en la transformació de productes importats. És un règim que té precedents a l´Àsia, perquè el Japó i Corea del Sud també van alliberar en el seu moment les seves importacions amb un cert endarreriment. Les disposicions que eximeixen de drets d´aduana, els productes intermedis i els equipaments destinats a les empreses exportadores han estat el mitjà més eficaç per a promoure les indústries exportadores. També ha estat remarcable la reducció de l´impost sobre els beneficis en relació amb l´imposat a les empreses xineses en general, cosa que manifesta encara més clarament aquesta discriminació positiva efectuada pels governants xinesos envers les indústries exportadores.
TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Àlex Mestre Giménez pág. 26
Als anys 80 la Xina es va introduir als mercats mundials gràcies a les seves indústries tradicionals, el tèxtil i la confecció i altres articles com joguines. Posteriorment ha continuat la seva ascensió comercial gràcies a una ràpida diversificació de les seves exportacions manufactureres. Entrat el SXXI, les dues partides principals d´exportació de la Xina són els equips elèctrics i la maquinària. Pel que fa a les importacions, als 90 la demanda xinesa es dirigia principalment a productes manufacturats, ja fossin productes intermedis o béns d´inversió. S´observa que a partir del 2002 en sector en el que l´impacte de l´expansió de la demanda xinesa ha estat més espectacular és el de matèries primeres i l´energia. Destaca el paper i les aliances que ha buscat Xina a l´Àfrica pel seu aprovisionament de matèries primeres.
Chart III.17
Share of Asia in world merchandise trade, 1989-99
(Percentage based on value data)
La Xina depèn molt més dels seus socis asiàtics en la importació que en la exportació. El Regne del Centre efectua més de la meitat dels seus intercanvis exteriors amb l´Àsia, qui proporciona a la Xina dues terceres parts de les seves importacions i rep la meitat de les seves exportacions.
10
15
20
25
30
89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99
Exports
Imports
TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Àlex Mestre Giménez pág. 27
La deslocalització a la Xina de les empreses japoneses o taiwaneses els perment contenir els costos de producció, però té el perill de la fugida de les seves empreses al continent i un augment de la competencia en tercers mercats. El Japó i Taiwan són el primer i el segon proveïdor respectivament de la Xina. Les seves empreses van deslocalitar primer les seves indústries tèxtils i posteriorment van diversificar les seves inversions en material elèctric i electrònic. Com la producció que es fa a Xina es reexporta en la seva major part, en aquests moments la Xina supera a aquests dos països com a exportador mundial de productes electrònics. Això per a nivell estadístic pot ser punyent per a aquests països, però la realitat és que l´expansió de les exportacions xineses és un dels motors del creixement del Japó, ja de per si afeblit des de fa 20 anys. Xina és el segon proveïdor dels Estats Units per darrera del Canadà i per davant del Japó, mentre que les importacions nord-americanes de la majoria dels països asiàtics disminueix des de l´inici dels anys noranta i puja el percentatge de les importacions provinents de la Xina. El canvi també és qualitatiu, donat que les exportacions de productes electrònics nord-americans són principalment peces de recanvi, mentre que les seves importacions són essencialment productes acabats.
Prenem com a exemple el el lideratge de Japó fins a la dècada dels 90, sustentat en una orientació extrema cap a l'estalvi, la inversió i competitivitat del sector exterior. L'economia nipona es va especialitzar en produccions amb un component tecnològic intermedi com els automòbils i béns electrònics de consum durant els anys 70 i 80´s. No obstant això, el teixit industrial tracta de desplaçar-se cap a l'alta tecnologia. Japó s'ha convertit en un gran exportador de capital com a conseqüència del superàvit d'estalvi intern i la relocalització de la producció (promoguda per l'apreciació del ien iniciada al 1985). La inversió directa (coneguda com IDE), suposa un instrument vàlid per sortejar les barreres que dificulten l'accés als mercats interns.
TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Àlex Mestre Giménez pág. 28
Per exemple, la indústria indonèsia de l'automòbil s'ha desenvolupat sobre la base d'uns aranzels prohibitius que bloquegen l'accés d'automòbils estrangers, estimulant l'entrada de capitals foranis per l´assemblatge dels seus vehicles a l'interior del país. La deslocalització industrial contribueix a aminorar les exportacions, reduint la tensió associada al superàvit comercial que per exemple Japó manté amb Estats Units. Els keiretsus són grans holdings expandits horitzontalment que produeixen simultàniament ordinadors, automòbils i multitud de béns amb elevats nivells de productivitat. Les petites i mitjanes empreses completen una estructura dual, vinculant-se com a proveïdors a través d'una relació molt jeràrquica als keiretsus : la seva funció resulta important, encara que registren uns nivells de productivitat notòriament més baixos que les grans corporacions, i són intensives en ocupació. Corea del Sud ha replicat a aquest model formant empreses transnacionals autòctones : els chaebol generen un 70% del PIB nacional. Samsung o Hyunday fabriquen vídeos, televisors, automòbils, vaixells etc. Per contra, la competitivitat de Taiwan radica a la seva densíssima xarxa de petites i mitjanes empreses. L'economia japonesa ha incrementat espectacularment els seus llaços comercials amb l´Àsia Oriental durant els últims anys, tenint com a contrapartida un descens dels intercanvis realitzats amb Estats Units. S'exporten béns intensius en capital i R+D cap al “hinterland” continental, important-se produccions intensives en factor treball. És a dir, aprovisionament de béns intermedis dins d'Àsia Oriental i exportació de béns finals amb alt component tecnològic als EUA. Les autoritats han fomentat les inversions a l´Àsia amb l'objecte d'accelerar aquells canvis estructurals que estan desplaçant el teixit industrial cap a les produccions de major valor afegit i component tecnològic, la competitivitat de la que en depèn en major mesura la diferenciació dels productes que no el factor preu.
TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Àlex Mestre Giménez pág. 29
La AOD (Ajuda oficial al desenvolupament japonesa a Àsia oriental) disposa d'una base sòlida : el seu excedent d'estalvi susceptible de ser canalitzat cap a aquells PVD (països en vies de desenvolupament) que demanden capital per cobrir les seves necessitats d'inversió. Ara bé, les motivacions nipones per canalitzar bilateralment la seva ajuda té una motivació econòmica : la AOD prepara el terreny perquè les inversions privades que arribin amb posterioritat siguin rendibles.
Resumint, Japó busca l'especialització en els segments amb major intensitat
tecnològica ; Corea del Sud, Taiwan i Singapur s'especialitzen en els trams mitjans i
finalment, Malaisia, Tailàndia o la Xina costanera han buscat una inserció inicial en
labors intensives en mà d'obra com l'assemblatge de components electrònics. Per
acabar, esmentar que el biaix cap al comerç intrarregional té un valor major a Àsia
oriental que a Europa o Amèrica del Nord. Aquestes economies es caracteritzen per
l'escassa transparència imperant als seus mercats i pels seus elevats nivells de
proteccionisme, bàsicament barreres no aranzelàries.
Akamatsu : Economista japonès nascut al 1961 creador del model de les “oques salvatges” (Patterns of industrialization and the flying – geese model)
Bhagwati : Nascut al 1934, és un economista indi i professor d´economia a la Columbia University.
Krugman : Economista nord – americà nascut al 1953 guanyador del Premi Nobel al 2008.
Peter K. Schott : Economista nord- americà de la Yale University
Bibliografia
Una montaña de divisas en China, WEI GU, Cinco Días, 05/02/2011
Los bloques comerciales en la economía mundial, de SEGIO PLAZA CEREZO, Ed. Síntesis, 1997. Economía internacional e integración económica, de JUAN TUGORES QUES, McCraw Hill, 1997. Estructura económica internacional, de RAMÓN TAMAMES, Alianza Universidad Textos, 1995. La Sociedad Red (Vol.I) : Economía, Sociedad y Cultura. La Sociedad Red (Vol.II) : El Poder de la Identidad. de MANUEL CASTELLS per a la trilogia La Era de la Información, Alianza Ed.,1996. Curso de especialistas, ICEX, 1996.
TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Àlex Mestre Giménez pág. 30
Anexes
Informes Pais – Pais de ICEX :
Xina –Vietnam
Xina – Malàsia
Xina – Japó
Xina – Taiwan
Xina – Singapur
Xina – Filipines
Xina – Corea del Sud Asian Development Bank : Basic Statistics 2011 Asia 2050. Realizing the Asian Century. Asian Development Bank. Economic Regionalisation and intra – industry trade : Pacific – Asian Perspectives, de Kiichiro Fukasaku. Working paper nº 53. 1992. OECD Development Center. http://www.oecd.org/dataoecd/26/6/1919406.pdf East-Asian Export Growth, Intra-Industry Trade and Adjustment, de Marius Brülhart and Michael Thorpe. Publicat a Asia Pacific Journal of Economics and Business, 3(2): 34-47, 1999. East Asian trade after the Uruguay Round, de David Robertson. Cambridge University Press, 1997 Multitrack Integration in East Asian Trade : Noodle Box or Matrix ?, de Peter A. Petri. Assia Pacific Issues, 2008. Intra – Regional trade in East Asia : The Decoupling Fallacy, Crisis and Policy challenges La Multinacional Española ante in Nuevo Escenario Internacional. OEME (Observatorio de la Empresa Multinacional Española) 2010. Perfiles Comerciales 2010. OMC. An Overview of PRC´s Emergence and East Asian Trade Patterns to 2020, de David Roland – Holst. 2002.
TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Àlex Mestre Giménez pág. 31