desembre [2014] agro · 4/dossier agro75 desembre 2014 e l procés de reflexió estratègica es...

R E V I S T A D E L E S C O O P E R A T I V E S A G R À R I E S D E C A T A L U N Y A

AGROD E S E M B R E [ 2 0 1 4 ]

AC

TIV

ITA

T

Reflexió estratègica

75

L’any 2009, ens vam reunir un nodrit grup de cooperatives per subscriure el Manifest de Soses: “Plantem cara al fu-tur”. En aquell moment, ens trobàvem ja en una situació econòmica complexa i els diferents sectors vam fer propostes conjunturals i estructurals a l’Adminis-tració perquè les nostres empreses po-guessin ser més competitives dins del sector agroalimentari.A partir d’aleshores, una de les nostres preocupacions va ser poder veure què estem fent nosaltres. En quin punt ens trobem les cooperatives? Fem els deu-res? Quins canvis hem d’incorporar per afrontar els reptes tenim al davant?D’aquí i de la resolució del Parlament català fruit del Debat de política agrà-ria de l’any 2010, sorgeix el Pla Marc del Cooperativisme Agrari. És una ra-

diografia interna sense precedents del nostre sector, que hem pogut fer gràci-es a la col·laboració de les cooperatives que han aportat les dades i la implicació de l’equip tècnic de la Federació.La diagnosi del Pla Marc ens compara amb l’agroindústria catalana, espanyo-la i europea, i posa de manifest que les cooperatives estem treballant i avan-cem en la direcció adequada per assolir una dimensió eficient.Perquè aquest sector volem una agri-cultura preparada i competitiva. Per això, hem de poder incidir quan s’apro-vin les polítiques agràries i, a nivell in-tern, tenim l’obligació d’exigir-nos una actitud compromesa com a col·lectiu.Ara tenim una gran oportunitat. Les propostes que estem definint conjunta-ment amb les cooperatives com a cul-

minació del Pla Marc han de ser la clau per assolir més dimensió i més eficàcia. El fonament a partir del qual consolidar el nostre futur.Però el primer que hem de fer és creu-re’ns qui som i què tenim a les mans. També hem de ser molt conscients que, sigui quina sigui la nostra dimensió, per encarar el futur amb garanties d’èxit no podem d’anar sols. Junts, podem aconseguir moltes coses.•

RAMON SARROCAPresident

AGRO74 SETEMBRE 2014 SUMARI/3

DOSSIER 4 Pla Marc del Cooperativisme Agrari Català

FEDERACIÓ 6 Tast de vins cooperatius a Barcelona

SocialCoop a Coselva

7 Compareixença per la Llei de cooperatives

SECTORS 9 Els nostres caps de branca: Josep M. Sans, fruita

10 Opinió d’Antoni Galceran sobre la campanya de l’oli

11 Dubtes sobre la Interprofessional del vi

Acord sobre les vinasses i les oliasses

13 Jornada sobre competitivitat càrnia

EMPRESA 14 Coopinió: Hortec, programa aracoop

15 Opinió de Lluís Roig, prevenció del blanqueig de capitals

16 Ajuts per a l’exportació del vi

17 Itinerari de formació específica per a consells rectors

SUMARI

Pla Marc, l’eina per dissenyar el futur EDITORIAL

Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya

18 InnovaCoop: Projecte de la branca del vi de la Federació

19 La veu de l’expert: Agustí López, eines 2.0

COOPERATIVES 21 Tasta Coop: Filet de vedella, Cooperativa Plana de Vic

22 Reportatge: Arrossaires del Delta de l’Ebre

24 Premis Vinari a cellers cooperatius

ActelGrup obre una botiga QèViris a Tarragona

25 El vi OM de la Cooperativa de la Serra d’Almos, finalista d’un concurs de disseny

26 Festa del Safrà a l’Albagés

27 Cooperatives d’aniversari

28 Cooperativa Emprenedora: Cooperativa Falset Marçà

29 Agustí Castells i Cadí, medalla i placa President Macià

30 Temps d’oci: La Grossa, a les agrobotigues

4/DOSSIER AGRO75 DESEMBRE 2014

El procés de reflexió estratègica es desenvo-lupa en cinc sessions convocades a territori, agru-pant les cooperatives d’un mateix volum de factu-ració i, si s’escau, d’àmbit territorial proper. La dinàmica de les sessions funciona mitjançant el treball en grups reduïts per identificar oportunitats i amenaces i, de manera conjunta, determinar ac-tuacions específiques per poder-les encarar. L’ob-jectiu, afrontar el futur amb les màximes garanties de competitivitat.El debat s’orienta sobre el coneixement del sector que aporten els documents de diagnosi, fruit d’un treball de dos anys dut a terme principalment per l’equip tècnic de la Federació en col·laboració amb les cooperatives. Segons aquestes dades, l’evolu-ció del cooperativisme en els últims anys se situa, percentualment, una mica per davant de la resta del món agroalimentari català i està en línia amb el món cooperatiu espanyol i europeu.

LA FORÇA VERS L’AGROINDÚSTRIA

Precisament, un dels elements a destacar de la di-agnosi és la comparativa amb l’agroindústria. L’evo-lució de la facturació global des de l’any 2008 fins a 2011 és favorable al sector cooperatiu i també la facturació mitjana per empresa ha crescut més a les cooperatives que a l’agroindústria (6,4% front 4,9%, respectivament).En la mateixa línia, el preu comercialitzat per les cooperatives és superior al conjunt del sector agra-ri en moltes produccions, i els esforços per millorar la productivitat han comportat una evolució de la facturació per treballador que ha arribat a duplicar a l’agroindústria (creixement del 15,6% a les coo-peratives front el 8% de l’agroindústria).Davant d’aquests resultats, Ramon Sarroca, pre-sident de la FCAC, afirma que “les cooperatives agràries estem fent els deures; estem apostant per assolir una dimensió eficient i ens consolidem mal-grat l’entorn de crisi”. Així mateix, recorda que “junt amb aquests bons resultats empresarials, hem de recordar que les cooperatives tenim un vessant que ens dife-rencia d’altres empreses i que es concreta amb voluntat de servei a les zones rurals, el nostre

paper en el manteniment de l’equilibri territorial i la contribució a la sostenibilitat del medi ambient”.

EMPRESES CENTENÀRIES I DIVERSITAT

De la primera fase del Pla Marc, també es desprèn que les cooperatives agràries catalanes tenen una llarga tradició –una cinquantena són centenàri-es– i es caracteritzen per la diversitat territorial, productiva i social.En general, tenen instal·lacions ben dimensiona-des i es constata que no hi ha una gran depen-dència de les entitats financeres, aspecte que es vincula amb l’existència de les seccions de crè-dit que, d’altra banda, es confirma que globalment s’estan utilitzant amb mesura.

DADES FINANCERES

Les quinze majors cooperatives aglutinen un 60% de la facturació global però predominen les microempreses, un 57% del total.Les cooperatives més grans acostumen a ser més eficients en els costos d’amortitzacions i salarials però, en canvi, les de facturació mitjana tenen una relació més baixa entre despesa i ingrés. Altres fac-tors que influeixen en l’eficàcia són la incorporació de valor afegit al producte i el volum de producció.D’altra banda, el finançament de les inversions productives i el fons de maniobra donen xifres favorables.

ELS REPTES DEL SECTOR

En els pròxims anys, els principals cavalls de bata-lla del cooperativisme agrari es refereixen a la dis-minució del nombre de cooperatives per motius diversos –principalment, arran de processos de fusió– i a l’envelliment de la massa social, ja que només un 15% són socis menors de 45 anys i la proporció de jubilats sobrepassa el 30%. L’escenari dels pròxims anys juntament amb aquests reptes específics comportaran un cert procés de reestructuració i una adaptació de les cooperatives agràries que ja s’està treballant, en el context d’aquest Pla Marc, amb la finalitat de ga-rantir la competitivitat.•

Estratègia per a la competitivitat

L’objectiu, afrontar el futur amb les màximes garanties de competitivitat

Després de la presentació de les conclusions de la diagnosi del Pla Marc del Cooperativisme Agrari Català, feta a Lleida el 24 d’octubre, ha començat la fase de reflexió estratègica. Presi-dents, juntes rectores, gerents i altres persones vinculades amb les cooperatives estan presents en el debat sobre el futur del sector coordinat per la Federació de Cooperatives Agràries de Cata-lunya. Participació activa, implicació i compromís defineixen les sessions que s’han dut a terme.

AGRO75 DESEMBRE 2014 DOSSIER/5

Estratègia per a la competitivitat

Impulsat per la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya amb el suport de la Conselleria d’Agricultura i la col·laboració de la Conselleria d’Empresa i Ocupació, el Pla Marc del Cooperativisme Agrari Català té per objectiu definir l’estratègia per consolidar i fer créixer el model cooperatiu agrari català.Es tracta d’un mandat del Govern de la Ge-neralitat fruit del debat monogràfic de políti-ca agrària fet al Parlament de Catalunya l’any 2010 (Resolució 671/VIII) i fa un retrat sense precedents de l’evolució del sector.Consta d’una primera fase, la diagnosi, que constitueix una radiografia objectiva i acu-rada de les cooperatives agràries i estudia l’evolució de multitud de variables des d’un punt de vista productiu, d’organització, de

participació en la cadena de valor i del ves-sant econòmic i financer. Els resultats es pre-senten de forma global, per sectors de pro-ducció, per territoris i segons la tipologia de cooperativa. L’estudi consta de tres documents que tenen una extensió de 650 pàgines. Ara, aquesta di-agnosi s’ha de complementar amb la reflexió estratègica, treballada per grups de coope-ratives, sobre el futur del sector. Està previst fer uns Debats Cooperatius durant el primer semestre de 2015 amb la finalitat de con-sensuar les conclusions entre tot el sector.•

Es poden consultar els documents a la web: www.cooperativesagraries.cat

Pla Marc del Cooperativisme Agrari Català

GORKA MARTÍNEZ

6/FCAC AGRO75 DESEMBRE 2014

Tast cooperatiu

Amb l’objectiu de promocionar els productes cooperatius, la Federació va participar en la 34a Mostra de Vins i Caves de Catalunya organitzant un tast obert als visitants de la fira. El vins que van protagonitzar aquest tast van ser “Clot de l’En-cís” blanc de la Cooperativa Agrícola Sant Josep de Bot (DO Terra Alta), “Les Sorts Jove” negre de Celler el Masroig (DO Montsant), “Sinols Reserva 2010” negre d’Empordalia (DO Empordà) i el cava “Tres Naus Rosat Trepat Brut” de Cellers Domenys (DO Cava),

A més d’aquests cellers, també van participar a la fira amb estand propi els cellers cooperatius de Capçanes, Batea i Unió, la Vinícola de Sarral, Covides i Castell d’Or. Totes les cooperatives van fer una àmplia exposició dels vins i caves de qualitat que elaboren i oferien la possibilitat de tastar-los, per tal d’afavorir-ne la coneixença per part dels consumidors. La Federació va dur a terme aquesta acció amb el suport del Ministeri d’Agricultura i Cooperatives Agro-alimentàri-es d’Espanya.•

MOSTRA DE VINS I CAVES DE CATALUNYA

Coselva impulsa el projecte SocialCoopLa cooperativa agrícola de la Selva del Camp, Coselva, ha participat aquest any en el projecte SocialCoop. Es tracta d’una iniciativa que la Federació de Cooperatives Agràri-es de Catalunya promou per a la implantació de serveis d’atenció a les persones a les zones rurals amb la finalitat de generar ocupació, especialment femenina, i diversificar les activitats de les cooperatives agràries.En el cas de Coselva, coincideixen la voluntat de la coo-perativa per diversificar activitats com un valor afegit als seus serveis i l’existència d’un grup de dones disposades a impulsar la iniciativa. Fruit d’aquest interès, Coselva ha elaborat un pla de viabi-litat per a la prestació de serveis d’atenció a les persones des de la cooperativa i ha organitzat quatre tallers dirigits a dones, en els quals s’ha impartit formació sobre diferents aspectes vinculats amb la gestió empresarial. Les conclu-sions del projecte s’han presentat al consell rector de la cooperativa.

El projecte SocialCoop de Coselva s’ha emmarcat en el “Programa estatal per a l’emprenedoria i foment del lide-ratge de les dones en els òrgans de decisió de les coopera-tives del sector agroalimentari”, que és fruit del conveni de col·laboració entre Cooperatives Agro-alimentàries d’Es-panya i el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.

COOPERATIVES PER LA DIVERSIFICACIÓ

A més de Coselva, les cooperatives agràries d’Alcarràs i Ivars d’Urgell i els cellers cooperatius de Gandesa i Sa-lelles també han participat en el projecte SocialCoop des què la Federació el va posar en marxa l’any 2010. Xavier Pié, responsable de Desenvolupament Rural de la Federació, destaca “la sensibilitat de les cooperatives agràries per a la prestació de serveis als habitants dels po-bles, que és precisament el que ens diferencia i ens carac-teritza com a motor del món rural català”.•

FCAC

AGRO75 DESEMBRE 2014 FCAC/7

Compareixença al Parlament de Catalunya

Per acord de la Comissió d’Empresa i Ocupació, una repre-sentació del cooperativisme agrari ha comparegut al Parla-ment, juntament amb altres federacions i experts, en relació amb la tramitació del Projecte de Llei de cooperatives.Dins d’aquesta ronda de compareixences, hi han participat el president de la Federació de Cooperatives Agràries de Cata-lunya, Ramon Sarroca; el responsable de seccions de crèdit de la Federació i president de l’ASC, Lluís Roig; els directors generals de les cooperatives Coselva, Pere Ferré, i Camp d’Ivars d’Urgell, Antoni Pané, i està prevista la de la cap dels Serveis Jurídics de la Federació, Mar Garriga. Aquesta diversitat de perfils del món cooperatiu agrari és re-presentativa del procés de treball intern dels últims dos anys, que s’ha dut a terme tant a nivell tècnic com de consell rector i amb les cooperatives, per tal de consensuar els principals aspectes a què hauria de respondre la nova llei.

Ramon Sarroca, com a president de la Federació, ha valorat l’esforç per adaptar la normativa als nous reptes i l’oportunitat que ofereix el nou text legal a l’hora d’establir un règim jurídic flexible perquè cada empresa cooperativa triï la fórmula que millor s’adapti a la seva realitat i la faci més competitiva en el mercat. A més, obre les portes a la regulació de molts aspec-tes a través dels estatuts, d’acord amb la voluntat dels socis i respectant els principis cooperatius.La Federació ha defensat la creació de la “cooperativa rural”, per als casos en què la cooperativa tingui producció agrària però també presti altres serveis econòmics o encaminats a promoure i millorar el medi rural.Finalment, s’ha defensat la dotació mínima del 15% al Fons de Reserva Obligatori, tenint en compte es tracta d’uns mí-nims i que cada cooperativa pot adaptar aquest percentatge segons les seves necessitats.•

PROJECTE DE LLEI DE COOPERATIVES

La Federació valora l’esforç per adaptar la Llei de cooperatives de Catalunya als reptes del segle XXI i presenta les seves esmenes al projecte

Ramon Sarroca durant la seva compareixença. FCAC

Contacta amb el teu cap de branca! [email protected]

JOSEP M. SANSFRUITA

Soci de la Cooperativa Camp d’Alcarràs “de tota la vida”, Josep Maria Sans va entrar a la junta rectora en 2010 i acaba de renovar, per un mandat de quatre anys, la seva responsabi-litat al capdavant del grup de fruita de la cooperativa. A més, forma part del con-sell rector de Fruits de Po-nent i presideix el grup de treball de fruita de llavor a Cooperatives Agro-alimen-tàries d’Espanya.Immers en una munió de reunions i trobades, Sans avança que, “després d’un estiu molt dur, les coses no milloren i tant els produc-tors com les cooperatives necessitem solucions que ens permetin continuar en-davant”.

els nostres caps de branca

Quina és la situació del sector de fruita?Portem uns mesos molt complicats. Vam començar la campanya de fruita de pinyol amb preus una mica més baixos que l’any passat, en-cara que raonables. De seguida, però, se’ns van començar a ajuntar les varietats, es va produir un excés d’oferta en el mercat i les temperatures no acompanyaven. Els preus van caure ràpidament a tota Europa i, tot just quan semblava que Rússia començava a comprar i ens recuperà-vem, va arribar el veto.L’embargament de Rússia ha estat una catàstrofe que encara no hem remuntat.

La fruita de llavor, també s’ha vist afectada?Sí. La fruita de llavor està, ara mateix, igual que estava la fruita de pinyol a l’estiu. Tenim un excés d’oferta perquè tot el producte que abans ana-va a Rússia, ara es queda aquí. Els preus són insostenibles.

Què caldria fer?Des de Catalunya, estem plantejant a la Unió Europea que canviï la nor-mativa de retirades. Les mesures europees de control de mercats no funcionen i les solucions que es plantegen no són suficients per a un mercat en crisi.Nosaltres proposem que les retirades s’apliquin automàticament un pic se superi el llindar del preu de cost i així, el pagès almenys podria cobrir les seves despeses de producció.

Quina és la resposta de Brussel·les?La Comissió Europea manté que s’han aplicat les mesures correcta-ment. Per això, a nivell de tot el sector i amb una participació molt activa de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya en el procés, estem valorant la possibilitat de presentar una demanda a Europa per-què s’ha actuat tard, perquè les mesures de crisi no funcionen i perquè no es pot córrer el risc d’enfonsar tot un sector productor per una de-cisió política.

Però la Unió Europea denuncia que hi ha massa producció...Si això fos així, jo penso que no podríem vendre tota la fruita. En canvi, els productors, les cooperatives acabem venent tota la producció que fem. El problema és que la venem a preus ruïnosos.Probablement la cadena no està prou ben estructurada per tal que tots els que hi participem puguem obtenir un preu just i adequat a la nostra feina.

Es podrien fer més campanyes de promoció per incentivar el con-sum?La promoció seria també una mesura interessant sempre que es man-tingués durant tot l’any i no estigués vinculada als fons operatius, ja que es fan dependre massa accions d’aquests fons cofinançats i finalment no hi ha pressupost per a tot.

Com veu el futur?L’ànim del productor està per terra, perquè no aconseguim cobrir el preu de cost. Els productors que estem agrupats en cooperatives in-tenten ser més forts per poder negociar preus, però necessitem eines viables i urgents. No sóc pessimista, però si no trobem solucions a curt termini, no podrem garantir la continuïtat del sector.•

“El veto rus és una catàstrofe i no remuntem”

AGRO75 DESEMBRE 2014 SECTORS/9

10/SECTORS AGRO75 DESEMBRE 2014

ANTONI GALCERANOLI D’OLIVA FCAC

Bones perspectives per a la campanya d’oli

Ja tenim en marxa la nova collita d’oli d’oliva per a la qual, segons les esti-macions del Consell Oleícola Interna-cional (COI), es preveu una reducció a nivell mundial del 19% amb relació a l’any passat, situant la producció en 2.560.000 tones.

A l’Estat espanyol, que és el principal país productor, està prevista una davallada de 900.000 tones d’oli, que representen un descens del 50% respecte de la collita passada. A Portugal també s’espera una lleugera disminució (1,5%), mentre que a Grècia s’assolirà un important increment (122%, fins a les 300.000 tones). A nivell extracomunitari, destaca la pre-visió de creixement en el cas de Tunísia (206.000 tones), l’estabilitat de Turquia (190.000 tones), el descens d’un 70% a Síria per la sequera i d’un 80% a l’Argen-tina per gelades i vents. En aquest context, l’estimació per a Ca-talunya és positiva, i es preveu que supe-rarem en més d’un 30% la producció de l’any passat. La producció total es pre-veu en unes 35.600 tones; per províncies, s’obtindrien unes 27.000 tones a Tarrago-na, 6.800 a Lleida i 1.800 entre Barcelona i Girona. Pel que fa a la qualitat, esperem que si-gui una bona collita tot i que les eleva-des temperatures molt poc habituals d’aquests dos primers mesos de cam-panya que han provocat un increment important de la població de la mosca de l’olivera.

Per això, estem convençuts que, per seguir creixent en la producció d’olis de més qualitat, l’Organització Interprofes-sional de l’Oli d’Oliva d’Espanya hau-ria d’investigar per resoldre els efectes d’aquesta plaga. També cal tenir molt en compte que els tractaments aeris que es duen a terme actualment per rebaixar la població de la plaga només es perme-ten a determinades àrees i amb caràcter d’excepcionalitat. En aquest sentit, la Federació ha dema-nat al Departament d’Agricultura que no s’exclogui cap comarca productora d’oli d’oliva de Catalunya en la mesura de cap-tura massiva contra la mosca de l’olive-ra en l’Ordre de la propera convocatòria d’ajuts del nou PDR 2014-2020.Pel que fa al mercat, més enllà que en la campanya passada s’hagi superat el màxim històric arribant a 1.641.300 tones comercialitzades -de les quals més d’un milió es destinen a l’exportació-, s’obser-va un increment significatiu del preu de l’oli des de mitjan juny. Cal esperar, doncs, que continuï la recu-peració dels preus de l’oli en origen fins a situar-se, com a mínim, per sobre dels costos de producció malgrat que, com ja va succeir fa un parell d’anys, els grans envasadors podrien incrementar fins a un 50% les importacions d’oli d’oliva per evitar que pugin els preus a causa del descens de producció en el mercat inte-rior.Davant d’aquesta situació, a la Federació continuem demanant que és bàsic per a l’estabilitat del sector, i en benefici d’agri-cultors, envasadors i consumidors, que, en el marc de la nova PAC, les organitza-cions de productors puguin actuar com a figura d’integració comercial per ges-tionar conjuntament la seva producció, mitjançant acords d’extensió de norma.•

Estem convençuts que, per seguir creixent en la producció d’olis de més qualitat, l’Organització Interprofessional de l’Oli d’Oliva d’Espanya hauria d’investigar per resoldre els efectes de la mosca de l’olivera”

Es preveu que superarem en més d’un 30% la producció d’oli d’oliva de l’any passat, un total de 35.600 tones”


El 30 de juliol, es constituïa l’Organització Interprofessional del Vi d’Espanya (OIVE) amb la participació de Cooperatives Agro-alimentàries, les organitzacions professionals ASAJA, COAG i UPA, i la Federació Espanyola del Vi.La Interprofessional neix per representar i defensar els inte-ressos del sector del vi, esdevenir un marc de treball conjunt i estable i un fòrum de debat per a l’adopció de decisions vin-culants sobre la regulació interna d’aquest subsector.Per això, les activitats de la Interprofessional estaran relacio-nades amb la promoció del consum moderat, la transparència de la producció i el mercat, l’adopció de mesures per regular l’oferta, la realització d’estudis i programes d’investigació per innovar, així com l’orientació de la producció cap a les neces-sitats del mercat i les expectatives dels consumidors.Finalment, també es preveu que pugui dur a terme actuaci-ons relacionades amb l’elaboració de contractes tipus per a la

venda de raïm o productes transformats i té la intenció de pro-moure la mutualització per donar resposta de forma agrupada a possibles represàlies comercials que puguin sorgir sobre els operadors espanyols fora de les nostres fronteres.Lluís Grogués, responsable de vi de la Federació de Coope-ratives Agràries de Catalunya, explica que “malgrat aquests objectius del tot compartits, no deixem de tenir un cert recel vers una Interprofessional d’abast estatal perquè trobem que hi ha massa divergència d’interessos i maneres de fer molt diferents de les de les nostres contrades”.Per això, continua, “des de la Federació vetllarem perquè qualsevol iniciativa que sorgeixi beneficiï el màxim nombre de viticultors i cellers cooperatius del nostre territori i exigirem que es prioritzin les actuacions que ajudin a comercialitzar els vins de qualitat i amb denominació d’origen”.•

La interprofessional del vi fa mala espina

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya treballa amb les conselleries d’Agricultura i de Territori i Sostenibilitat les qüestions derivades de l’activitat de les cooperatives que tenen relació amb el medi ambi-ent. En aquest sentit, les últimes setmanes s’ha avan-çat en la gestió d’efluents, subproductes i residus dels cellers i almàsseres.Finalment, el director de l’Agència de Residus de Ca-talunya, Josep Maria Tost, ha acceptat la sol·licitud llargament reivindicada per la Federació d’excloure els productes del processament del raïm i de l’oliva així com els d’altres cultius (pinyol, restes de poda, pela d’ametlla...) de la consideració de residu.Per tant, aquests subproductes es podran comercia-litzar sense necessitat de ser gestor. Pròximament, es redactarà una instrucció per establir com s’ha de fer la declaració de gestió d’aquests subproductes per part

de les cooperatives. S’està valorant també de quina manera s’ha de fer la gestió de sansa de tercers i, per tant, com es pot assecar prèviament sense necessitat d’esdevenir gestor de residus.D’altra banda, el Departament d’Agricultura està impul-sant un nou Decret per a la gestió agrícola dels efluents en molins i cellers. La Federació ha presentat diverses esmenes a la proposta i ha aconseguit que es retiri l’obligació de disposar d’un emmagatzematge mínim per un període de dues setmanes.Amb el Departament de Territori i Sostenibilitat s’està negociant també la modificació de la Llei PACA (Llei de prevenció i control ambiental de les activitats), vi-gent des de 2009, que està previst substituir a mitjà termini per una altra normativa que simplifiqui els pro-cediments de legalització de les activitats i prioritzi els controls a posteriori.•

Acord amb Medi Ambient


Guanyar competitivitat a la cadena càrnia

Una cinquantena de representants de cooperatives rama-deres i de la indústria càrnia es van reunir a Tarragona a final d’octubre, en una jornada orientada a debatre sobre les opcions per guanyar competitivitat al llarg de tota la cadena càrnia. La trobada, organitzada per la Federació de Coope-ratives Agràries de Catalunya i Cooperatives Agro-alimentà-ries d’Espanya, va afavorir un debat obert i enriquidor. Malgrat el cop rus, el sector carni continua sent el principal motor econòmic del país, i treballa amb nivells molt elevats de competitivitat, eficiència, seguretat i qualitat. A més, i com va destacar el director de la Federació Catalana d’Indústri-es de la Carn (FECIC), Josep Collado, “el sector carni té un gran potencial derivat d’una clara vocació exportadora”. Entre les conclusions de la sessió, destaquen les afirma-cions que l’èxit depèn de la definició d’un projecte clar i d’una estructura adequada i que sumar les eficiències de cooperatives i indústria és una oportunitat, però també una necessitat. De fet, durant el debat diverses indústries van explicar acords ja assolits amb cooperatives i la voluntat de seguir cooperant. A banda de possibles aliances bilaterals, la in-terprofessional Interporc es perfila com la plataforma per facilitar les relacions entre producció i indústria.•

COOPERATIVES AGROALIMENTÀRIES

RAMON ARMENGOL “Malgrat que les cooperatives ramaderes som conscients que hauríem de fer un pas més enllà en la cadena agroalimentària, aquest fet ens ha permès especialit-zar-nos en allò que sabem fer millor: produir carn de gran qualitat. La nostra situació és privilegiada, ja que controlem tot el procés productiu i agrupem sota un mateix estàndard un gran nombre de granges. A més, els socis som propietaris de la nostra explotació i això garanteix la millor motivació per a garantir un bon funcionament de tot el procés productiu”.

14/EMPRESA AGRO75 DESEMBRE 2014

Núria Cantí és co-gerent d’Hortec, cooperativa dedicada a la comer-cialització de producte ecològic que es va crear el 1991 i actual-ment es troba en un moment d’ex-pansió. Enguany ha participat en el projecte aracoop, que impulsa la Conselleria d’Empresa i Ocupa-ció i del qual és sòcia la Federació de Cooperatives Agràries de Cata-lunya, amb la finalitat d’afavorir el creixement i la consolidació de les empreses cooperatives.

Com va sorgir la necessitat de fer un pla estratègic?Des de fa temps que, a la coopera-tiva, érem conscients de la impor-tància de revisar la nostra evolució i definir una estratègia a curt i mitjà termini... i va coincidir que la Federa-ció va convocar uns ajuts mitjançant el programa aracoop. Això ens va aju-dar a decidir-nos i posar en marxa un pla estratègic.

Quin procés heu seguit?Ens vam presentar a la convocatòria d’ajuts del programa d’aracoop i, una vegada seleccionats, ens van reunir

amb l’equip d’assessorament de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. Tots junts, vam definir com faríem el procés de planifica-ció estratègica, vam seleccionar els participants de l’equip de treball i calendaritzar les sessions de reunió. Finalitzades aquestes sessions, vam acordar quines són les actuacions prioritàries que creiem que hem de desenvolupar en els pròxims anys.

Us aporta avantatges el fet de tenir un pla estratègic?L’avantatge principal és que visualit-zes més clarament el moment en què es troba la cooperativa. És una ma-nera de posar les coses damunt de la taula, de veure cap a on es decanta la balança. Gràcies al nostre pla estra-tègic, som més conscients del punt en què ens trobem com a empresa.

I com heu viscut el procés d’elabo-ració?Amb molt d’esforç, perquè es neces-sita dedicació i temps. Però al mateix temps, amb alegria perquè t’adones de les reaccions de tots aquells que formem part de la cooperativa i la

gran implicació que ha despertat el projecte.

Recomanaríeu a altres empreses cooperatives que facin un pla es-tratègic?Per descomptat. És “com fer neteja de festa major”. És una manera de saber on ets i què necessites per ar-ribar allà a on has decidit prèviament. És un treball que et dóna impuls per prendre decisions.

Quin és el principal repte de la co-operativa?Penso que el principal repte que te-nim en aquests moments és conso-lidar la nostra posició en el mercat amb criteris econòmics però sense perdre l’ètica i el bon treballar.En el nostre cas, l’elaboració del pla estratègic ens ajuda perquè ara tenim definit un full de ruta sobre què hem de fer. Tot està ordenat i per escrit, i així en podem anar fent el seguiment per garantir que no ens desviem dels nostres objectius més importants de la nostra empresa cooperativa.•

CO[OP]INIÓ NÚRIA CANTÍ [HORTEC]

“El pla estratègic ens fa conscients d’on som i on volem anar”“El pla estratègic ens fa conscients d’on som i on volem anar”

Núria Cantí (a baix a l’esquerra), amb els seus companys.

AGRO75 DESEMBRE 2014 EMPRESA/15

LLUÍS ROIGSECCIONS DE CRÈDIT FCAC

Prevenir el blanqueig de capitals

Arreu del món, s’estan implemen-tant amb intensitat mesures de prevenció del blanqueig de capital i el finançament del terrorisme. El Govern espanyol va fer un primer pas l’any 2010, amb la promulga-ció d’una llei per evitar aquestes situacions, i l’ha completat aquest mes de maig, en publicar el regla-ment que concreta les mesures per prevenir el blanqueig de capitals al conjunt de l’Estat.Tan bon punt vam tenir coneixe-ment d’aquesta novetat normativa, ens vam interessar per com afecta-ria les seccions de crèdit i quines mesures hauríem d’incorporar per continuar garantint la transparència i el bon fer de la nostra gestió.Donat que les seccions de crè-dit catalanes presidim el consell sectorial de Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya i tenint en compte que es tracta d’una obliga-ció a nivell estatal, vam concertar una entrevista amb representants del Ministeri d’Economia. El nostre objectiu, garantir l’actuació unitària per part del conjunt de seccions de crèdit.La trobada va resultar molt positiva per a les seccions de crèdit, donat que vam consensuar la interpreta-ció d’alguns articles del Reglament i també es va determinar quines seccions de crèdit estan exemptes de determinades obligacions, en funció del nombre de treballadors i el volum de negoci anual.D’altra banda, les seccions de crè-dit estem obligades a determinades mesures de diligència, com les de la identificació i el coneixement de

l’activitat econòmica dels socis, i a la conservació dels documents per un mínim de deu anys. Així mateix, és imprescindible que els titulars dels comptes de les seccions de crèdit tinguin la condició de socis, familiars directes de socis o socis col·laboradors.Amb la finalitat d’explicar en pro-funditat aquestes i altres novetats que comporta l’actualització de la normativa de prevenció del blan-queig de capitals, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalu-nya i l’Associació de Seccions de Crèdit vam organitzar sis jornades de formació al territori.He de dir que la nostra voluntat d’informar els treballadors de les seccions de crèdit de les exigènci-es de la normativa es va trobar amb la resposta de 137 persones de 77 cooperatives. Un èxit d’assistèn-cia que ens ha satisfet i desbordat, obligant-nos a organitzar sessions a l’Espluga de Francolí, Ivars d’Ur-gell, Lleida, la Selva del Camp, Móra d’Ebre i Sant Jaume dels Domenys, per tal que els assistents poguessin participar en grups reduïts.Estic convençut que aquesta ele-vada assistència ha posat de ma-nifest, una vegada més, l’interès i la voluntat de la gent de les seccions de crèdit per garantir la transparèn-cia, l’eficàcia, la rigorositat i l’adap-tació a les novetats normatives per part d’un col·lectiu que vetlla, com sempre, per la confiança dels im-positors.•

La FCAC i l’ASC, satisfetes per l’èxit d’assistència, hem organitzat 6 jornades al territori explicant les novetats a uns 140 treballadors de seccions de crèdit”


Els cellers cooperatius estan apostant per internacionalitzar els seus vins amb la finalitat d’augmentar la competitivitat. Per dur a terme accions a l’exterior, compten amb el suport del Departament d’Agricultura que convoca anualment una línia d’ajuts, de fons europeu comunitari, específica que incentiva que les cooperatives realitzin programes de promoció del vi a països tercers.Aquesta línia inclou la realització de campanyes per donar a conèixer la qualitat dels vins i els sistemes comunitaris de denominació d’origen, indicacions geogràfiques i producció ecològiques, i també l’avaluació dels resultats d’aquestes me-sures de promoció.Així mateix, el suport de l’ajut permet realitzar estudis de nous mercats –imprescindibles per a la recerca de noves sortides comercials– i participar en esdeveniments i fires.

L’EXEMPLE DE LA VINÍCOLA DEL PRIORAT

La Vinícola del Priorat va néixer l’any 1991 per agrupar la producció de les petites cooperatives locals de quatre po-blacions de la comarca del Priorat (Gratallops, el Lloar, la Vilella Alta i la Vilella Baixa) i així dur a terme una reno-

vació tecnològica en els processos d’obtenció del vi i oli. En l’actualitat, la Vinícola elabora vi amb Denominació d’Ori-gen Qualificada Priorat i garanteix uns elevats estàndards de qualitat a tots els seus productes. La seva gamma inclou des de vins amb l’essència pura i autèntica de la comarca a partir de varietats autòctones (Garnatxa i Carinyena) fins a una línia més moderna fruit del cupatge entre varietats au-tòctones i forànies (Cabernet Sauvignon, Merlot i Syrah). La qualitat li ha permès anar obrint nous mercats i ja comp-ta amb una important implantació internacional, ope-rant a 26 països com els Estats Units, Canadà, Mèxic, la Xina, Japó, els Emirats Àrabs, Rússia, Suïssa i Noruega.Aquesta política comercial els ha portat a exportar entre el 85% i el 90% de la producció. Una de les estratègies de la Vinícola per augmentar progressivament la presència a l’ex-terior consisteix a participar en fires i esdeveniments espe-cialitzats arreu del món, donant a conèixer el seu producte. Precisament a la fira Sial China, celebrada a Xangai al maig, la Vinícola del Priorat va guanyar el “Best Buy China Competiti-on”, un tast a cegues entre sumillers, consultors, periodistes i importadors que destaca els productes més valuosos per al mercat xinès en la categoria de vins.•

Ajuts a l’exportació de vi

FCAC GESTIÓ D’AJUTS I PROJECTESNoèlia Altabella | 932 292 016

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya assessora, coordina i gestiona ajuts i subvencions, oferint un servei adaptat per a cada client.Entre les línies que tramita, s’inclouen les relacionades amb el foment dels processos de transformació i comer-cialització de productes vitivinícoles, la innovació, la creació i millora de punts de venda, la participació en fires i salons i l’exportació de vins a països tercers.A més, i donat que es tracta d’un servei de suport integral, es gestiona tot tipus d’ajut vinculat a cada projecte empresarial.•

TRAMITACIÓ D’AJUTS

PRODECA


A la pregunta de què és, quines funcions té i quines responsa-bilitats assumeix el consell rector d’una cooperativa, no hi ha una resposta completa escrita en els estatuts, ni en un llibre, ni tan sols a la mateixa Llei de cooperatives. I és que cal tenir en compte una munió d’aspectes pràctics a l’hora de definir aquest compromís.Els consells rectors de les cooperatives administren i gestio-nen les cooperatives aplicant el criteri més indiscutible, que és el “sentit comú”. Ara bé, els resultats segurament serien encara millors si, a aquest saber fer, hi afegíssim la possibilitat de tenir més informació i la capacitat de fer preguntes relatives a qüestions legals i econòmiques de la gestió diària. De fet, són moltes les qüestions que poden sorgir tant als nous membres de consell rector com a aquells que ja fa temps que estan representant a la cooperativa: Com i qui distribueix els càrrecs entre els elegits? És obligatòria l’ac-ceptació del càrrec de consell rector? En quins casos po-den ser revocats un o tots els membres de consell rector? Per facilitar l’exercici d’aquesta responsabilitat, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha preparat un itinerari formatiu específic per a les juntes rectores, que compta amb la participació d’experts d’aquesta organització, d’àmbits com els serveis jurídic i econòmic.El projecte consta de tres grans blocs, que estan pensats per aprofundir en el cas de les persones que ja són membres de consell rector, esdevenir una presa de contacte a aquells que

s’acaben d’incorporar i preparar tots els socis que podrien for-mar part de la junta en un futur. “Amb aquesta iniciativa, volem enfortir les cooperatives potenciant la participació activa dels consells rectors i el seu relleu generacional” explica Enric Dal-mau, responsable de formació de la Federació. “Per això, hem preparat un ampli ventall d’accions formatives sobre marc co-operatiu, competències empresarials i habilitats directives”.

“PREN EL RELLEU”

La primera de les accions que s’ha posat en marxa és una jornada d’acollida a nous membres de consell rector. Sota el títol “Pren el relleu de la cooperativa”, un nodrit grup de per-sones que s’han incorporat a les juntes rectores aquest últim any han trobat resposta a moltes de les seves inquietuds en la sessió feta a Lleida a final d’octubre.L’objectiu, plenament assolit, era exposar les particularitats de l’empresa cooperativa i les tasques que es deriven de la responsabilitat de formar part d’un consell rector. Una de les qüestions que es van plantejar durant la jornada és de quina manera es distribueixen els càrrecs dins d’un con-sell rector. El dubte va ser resolt pels serveis jurídics, que van apuntar que cada cooperativa ho ha de regular en els seus es-tatuts socials i que sovint es determina que són els mateixos elegits que ho decideixen, segons les disponibilitats i interes-sos de cadascú però respectant les limitacions estatutàries.•

Consell rector de la cooperativa

La Federació organitza formació per a consells rectors. Participa-hi. El que tenim entre mans, s’ho val!

FCAC SERVEI JURÍDICMar Garriga | 932 292 018

FCAC SERVEI ECONÒMICMarian Mula | 932 292 026

FCAC FORMACIÓMarc Riera | 932 292 018

AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ

PROJECTE: REDUIR LA DESPESA ENERGÈTICA I EL CONSUM D’AIGUA EN L’ELABORACIÓ DE VINS

SECTOR: Vi

COMARQUES: Penedès, Empordà, Conca de Barberà, Priorat, Montsant, Terra Alta i Tarragona

COOPERATIVES PARTICIPANTS: Cooperativa Agrícola d’AlbinyanaEmpordàliaCeller Agrícola de Bellvei del PenedèsCevipeCeller Cooperatiu la GranadaCooperativa Vinícola de SarralCooperativa Vinícola del PrioratCooperativa Falset MarçàCeller Cooperatiu d’EspollaCooperativa Agrícola de Corbera d’EbreCeller Cooperatiu de Vila-rodona


En els últims mesos, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha liderat un projecte R+D+I per al sector del vi amb la finalitat de determinar el consum energètic i d’aigua i així definir estratègies que permetin minimitzar aquests costos.Les despeses vinculades al consum d’energia –principalment, elèctrica– i el consum d’aigua durant les feines de neteja dels equipaments tenen una gran importància de cara a la competitivitat del sector. El projecte s’ha realitzat a una dotzena de cellers cooperatius de diferents di-mensions i tenint en compte el conjunt de factors que influeixen sobre el con-sum, des de la tipologia del vi (blanc, negre, rosat o cava) al tipus de comercia-lització (embotellat, en garrafes, a doll...). S’ha comptat amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili i el suport del Departament d’Agricultura.

CONCLUSIONS

• El consum energètic va directament associat al volum de producció del celler.• A més volum de producció, menys consum específic d’aigua per litre de vi elaborat. El cost del consum d’aigua és més variable que el d’energia, ja que depèn de múltiples factors externs a la cooperativa.• En incrementar el consum energètic per litre de vi produït, augmenta la pet-jada de carboni.• L’ús de diferents tecnologies (plaques solars, resines d’intercanvi, etc.) i un bon manteniment dels equips redueixen el consum energètic.

LÍNIES DE FUTUR

Fruit de l’estudi, es podrà assessorar als cellers, de forma individualitzada, de possibles millores a realitzar per a una major eficiència energètica i de consum d’aigua. També es posarà a disposició dels cellers participants un full de càlcul per al control dels seus consums en pròximes campanyes.•

FCAC GESTIÓ D’AJUTS I PROJECTESMàrius Simon | 932 292 016

Cooperatives de la branca del vi

CELLER COOPERATIU ESPOLLA

INNOVA[COOP]

Agustí López, és consultor de màr-queting digital i, des de fa més de 5 anys, col·labora amb la Federació de Cooperatives Agràries de Cata-lunya impartint formació sobre les eines 2.0, entre d’altres.

Què són les eines 2.0?Quan parlem d’eines 2.0 ens referim a totes les que han sorgit a partir de la web 2.0. Són entorns que ens permeten passar de ser únicament receptors de comunicació a poder compartir informació i participar amb altres usuaris.Això canvia de forma substancial la manera de treballar i de relacio-nar-nos en entorns professionals.

En el sector cooperatiu agrari, són necessàries aquestes eines?El sector agrari i cooperatiu té unes característiques molt especials. En destacaria, la dispersió geogràfica i la necessitat d’interactuar amb molts agents diferents.Per aconseguir aquest objectiu són necessàries eines que facilitin l’agi-litat. Però no em refereixo a entorns molt sofisticats i complexos, sinó tot el contrari: eines molt intuïtives i amb molt baixes barreres d’entrada.

Posa’ns algun exemple...Pensem en una web participativa i aplicada als entorns legals coopera-

tius, on s’anés col·locant documenta-ció legal i hi hagués espais de par-ticipació, resolució de dubtes, fils de discussió o tutorials en suport audio-visual. I tot això amb possibilitat que cada usuari l’utilitzi en el moment que li sigui més pràctic i mitjançant eines que no necessitin instal·lació, a través del navegador web que ja tenim a l’or-dinador.

I què més podríem fer?També podríem transformar les eines de comunicació més habituals (revis-tes, notícies, canvis normatius, noves subvencions, etc.) en un panell auto-matitzat on es vegin, d’un cop d’ull, totes les novetats i que cadascú ho pugui administrar al seu gust.Això es pot aconseguir amb escrip-toris virtuals connectats amb pàgines web, canals de notícies, canals RSS, xarxes socials, agendes o reserves d’espais compartits.En realitat, les eines 2.0 són molt fle-xibles i les seves aplicacions només tenen per límit la nostra imaginació. Per això, si les coneixem, trobarem múltiples aplicacions pràctiques a la nostra vida quotidiana.

Aquest entramat d’eines millorarà el sector agrari?Sí. Perquè aquestes eines aporten més eficiència en els processos. L’entorn digital és més eficient que el

paper i que la majoria de canals de comunicació convencionals.Per exemple, és més eficaç una base de dades de dubtes que es pugui consultar que repetir les mateixes respostes una vegada i una altra i una altra... des d’un servei de suport.A més a més, faciliten la feina en equips de treball. Es poden connec-tar plataformes virtuals per fer forma-ció, compartir informació, planificar un projecte o organitzar una reunió a distància... i, com dèiem abans, sen-se necessitat que tothom ho estigui fent al mateix temps.

En un context tan ampli, quina for-mació s’ha d’impartir?Fa uns anys, amb poques habilitats informàtiques bàsiques (sistema ope-ratiu i ofimàtica) ja s’anava passant, a la majoria de llocs de treball. Ara te-nim nous entorns, molts dels quals no necessiten llicències d’instal·lació, i hem d’adaptar-nos a aquesta realitat.Necessitem saber què és un RSS, que són els entorns al núvol, què és una wiki, què un blog, què un escrip-tori virtual...No tenim més remei que tornar a les aules. De fet, hem d’anar pensant que ja no en sortirem de les aules, doncs aquestes eines evolucionen a gran velocitat.•


LA VEU DE L’EXPERT AGUSTÍ LÓPEZ

“Les eines 2.0 aporten eficiència”“Les eines 2.0 aporten eficiència”

AGRO75 DESEMBRE 2014 COOPERATIVES/21

tastacoopPUNTS

DE VENDA Botigues Plana de VicRambla Hospital, [email protected] 93 881 47 84VIC

Centre Comercial Sant JordiC17, Km [email protected] 843 20 45AMETLLA DEL VALLÉS

Travessera de Gràcia, [email protected] 368 63 67Còrsega, [email protected] 456 32 49BARCELONA

Filet de vedella femella

Agrària Plana de Vic

www.planadevic.catfacebook.com/planadevic • twitter.com/planadeviccat

“La carn de vedella de Cooperativa Plana de Vic sempre procedeix de vedelles femelles de criança pròpia, amb menys de 12 mesos i reposada un mínim de 5 dies. Aquests paràmetres garanteixen una carn de textura més melosa, gustosa i sana”.

Pilar Dorca Carnissera de la botiga CPV a Vic

A la Cooperativa Plana de Vic, fundada el 1966 per un grup de ramaders d’Osona, només es comercialitzen animals d’explotacions que compleixen els requisits de la normativa de benestar animal, que garanteix que estan en llibertat i en una densitat que els permet una millor qualitat de vida.De la mateixa manera, la carn de Plana de Vic prové de granges que fan servir una alimen-tació animal formulada i elaborada per la mateixa cooperativa, per tal d’aconseguir la carn amb el sabor i les propietats organolèptiques desitjades. La proximitat entre el nucli d’en-greix, el sacrifici i l’especejament en garanteixen la màxima frescor.•

22/COOPERATIVES AGRO75 DESEMBRE 2014

L’any 1860 es va sembrar al Delta de l’Ebre la llavor del que avui és una de les cooperati-ves arrosseres més grans de l’Estat espanyol. Amb una producció anual de més de 45 milions de quilos d’arròs i una gamma de 14 varietats diferents, aquesta coopera-tiva uneix tradició, qualitat i innovació amb la finalitat de produir un dels millors arrossos del món. Actualment, la cooperativa de Deltebre aplega més de 2.000 socis, que produeixen arròs acollit a la Indicació Geogràfica Protegi-da “Arròs del Delta de l’Ebre”, concedida per la Unió Eu-ropea amb la finalitat de protegir-ne l’origen i el tarannà.

PARC NATURAL DEL DELTA DE L’EBRE

El Parc Natural del Delta de l’Ebre esdevé un escenari privilegiat per al conreu de l’arròs. Es tracta d’un espai

protegit de gairebé 22.000 hectàrees on, a l’abril, l’aigua tornarà a inundar els camps de cultiu i el temps semblarà aturar-se fins que començarà la collita, al setembre.En aquest entorn, la terra conté les propietats més riques i fèrtils, l’aigua dolça s’abraça amb la salada i el clima és temperat, donant com a fruit varietats d’arròs exclusives del Delta: Bahia, Gleva i Bomba.

CARME RUSCALLEDA, AMBAIXADORA

Arrossaires del Delta de l’Ebre comercialitza més d’una dotzena de varietats d’arròs i ho fa diferenciant tres grans marques “Segadors del Delta”, “Bayo” i “Nomen”.L’arròs que creix en l’entorn inigualable del Parc Natural es comercialitza sota aquestes tres marques. D’altra banda, la cooperativa ha sabut evolucionar i ofereix, a més dels

Arrossaires del Delta, molt més que arròsARROSSAIRES DEL DELTA DE L’EBRE


arrossos de sempre, tot un món de novetats. Ecològic, Integral, Vaporitzat, Sushi, Salvatge, Creatiu, Carnaroli, Basmati i Thai-Jazmín són algunes de les noves varietats que la cooperativa ha tret al mercat.Fruit d’aquesta aposta per la qualitat, la xef Carme Rus-calleda ha esdevingut ambaixadora de la cooperativa ebrenca i ja ha sortit al mercat un llibre de receptes cre-atives i originals per donar a conèixer les diferents vari-etats d’arròs.Les cinquanta receptes incorporen suggeriments de Car-me Ruscalleda per aconseguir sempre el millor resultat.

LICORS D’ARRÒS

Amb el lema “L’autèntic esperit del Delta”, recentment la cooperativa també ha tret al mercat quatre varietats de

licor d’arròs que li permeten continuar expandint la marca “Segadors del Delta”.Es tracta d’una gamma de begudes originals, autòctones i de qualitat, que s’elaboren amb alcohol provinent exclu-sivament de la hidròlisi i posterior fermentació de l’arròs.Les varietats que es comercialitzen són licor de crema d’arròs, licor d’arròs amb figues, licor d’arròs amb herbes i esperit d’arròs. Cadascun d’aquests productes està pen-sat per a un tipus de públic i per a ocasions de consum diferenciades.La seva graduació alcohòlica oscil·la entre el 17 i el 40% de volum i són licors suaus en tots els casos, amb una subtil variació de l’aroma i el sabor entre els diferents productes.El desenvolupament tècnic dels licors es va treballar en coordinació amb l’empresa catalana Bardinet, que té una àmplia experiència en el món dels espirituosos.•

Arrossaires del Delta, molt més que arròsBAIX EBRE | www.arrossaires.com

PUBLIREPORTATGE


Premis VinariEnguany s’ha celebrat la segona edició dels Vinari, els premis dels vins catalans que organitza el portal on-line Vadevi.cat. Els guardons es van lliurar a mitjan octu-bre a Vilafranca del Penedès.La qualitat dels vins cooperatius es va veure reconeguda una vegada més i, fins a una desena de cellers van obtenir un re-coneixement en aquest certamen.El Vinari d’Or al Millor Negre de Guarda va ser per al vi “Plana d’En Fonoll Selecció 2006” de la Cooperativa Sant Josep de Bot; mentre que “Solera - Garnatxa d’Em-pordà” del Celler Cooperatiu d’Espolla va obtenir el Vinari d’Or al Millor Vi Dolç, Ran-ci o de Postres.Vinari de Plata per a “Duc de Foix Ro-sat 2013” de Covides en la categoria de Millors Rosats; per a “Equinox 2010” de Celler Batea a Millors Vins Dolços; per a “Cossetània Brut Rosat” de Castell d’Or a Millors Escumosos Rosats; “Les Tres Naus Brut Nature 2011” de Cellers Do-menys com a Millors Escumosos Joves, i

per a “Adernats Reserva Brut 2011” com a Millors Escumosos de Reserva.Cellers destinataris d’un Vinari de Bronze van ser la Cooperativa Sant Josep de Bot per “Clot d’Encís blanc 2013” i Cellers Do-menys per “Comanglora Macabeu 2013”, tots dos en la categoria de Millors Blancs Joves; Celler Cooperatiu de Gandesa per “Somdinou Blanc Criança 2009” a Millors Blancs de pas per Fusta; Celler de Capça-nes per “Mas Picosa 2013” i Celler Coo-peratiu d’Espolla per “Vinya Orlina 2013”, ambdós en la categoria de Millors Negres Joves; Empordàlia en la categoria de Mi-llors Vins Dolços per “Sinols Moscatell 2011”, i Cooperativa Falset Marçà en Mi-llors Vermuts per “Vermut de Falset”Els Premis Vinari són guardons nascuts amb la voluntat de donar a conèixer els millors vins de Catalunya i, en aquesta edició, s’hi han presentat 783 referències, una cinquantena més que l’any passat.•

QèViris, un nou concepte de botiga d’alimentació impul-sat per ActelGrup, ha aterrat a Tarragona. Es tracta d’una aposta pel comerç de qua-litat amb una gran varietat d’aliments d’origen coope-ratiu com fruites, verdures, hortalisses, arrossos, carn, vins o làctics.Aquesta és la segona botiga que ActelGrup té a Catalu-nya amb la finalitat de donar resposta a la creixent sensi-bilització de la societat per una alimentació saludable i de proximitat. El primer punt de venda va obrir a Lleida.•

www.grupactel.com

ActelGrup obre botiga a Tarragona

En les pròximes dècades, el sistema públic de pen-sions ha d’abordar dos reptes fonamentals:• La seva sostenibilitat.• La suficiència de les pensions, (és a dir, que les pagues siguin suficients per a cobrir les necessi-tats bàsiques de les persones)

Segons l’INE, Espanya passarà de 46 milions d’ha-bitants el 2013 a 42 milions el 2050, any en què els majors de 65 anys suposaran el 36,3 % de la població. Aquesta evolució, junt a l’augment de l’esperança de vida, implica que una població en edat de treballar, similar o inferior a l’actual, hau-rà de pagar pensions a més persones i durant més temps.

En aquesta situació, i per mantenir la sostenibi-litat del sistema, on és probable que les pensions públiques siguin menys generoses, cada vegada és més important que les persones rebin informació i formació sobre la seva futura jubilació, perquè puguin prendre decisions racionals i planificar-se amb temps.

Si s’opta per complementar la pensió pública amb l’estalvi privat, d’entre tots els productes, els plans de pensions sumen a més el seu avantatge fiscal -les aportacions a plans de pensions són de-duïbles de la nostra base imposable en l’ IRPF- la gestió professional de les Inversions.

BBVA compta amb una amplíssima gamma de plans de pensions individuals, capaços de cobrir les necessitats de qualsevol client. Des del més conservador, al més decidit.

Entre ells, cal destacar la gamma de plans BBVA Multiactivo, amb tres perfils de risc, amb una as-signació d’actius dins d’una cartera diversificada. Això els permet ser capaços d’adaptar-se de forma flexible als canvis del mercat, i es configuren com una interessant solució d’estalvi per a la jubilació.

I fins a final d’any (31/12/2014), diàriament pre-miem amb 6.000€, una de les consultes i/o si-mulacions fetes a la xarxa de les oficines de tot Espanya.

Plans de pensions BBVA

La fusta d’om té valor. S’utilitza en fusteria i ebe-nisteria perquè és dura i té tenacitat, però tam-bé és elàstica, difícil de partir i fàcil de treballar. A la Serra d’Almos aquest era l’arbre que més abundava i, per això, en homenatge a una part de la història d’aquest poble de la Ribera d’Ebre, la nova línia de vins de la cooperativa es comer-cialitza amb la marca ‘L’Om’.El seu president, Ivan Sales, explica que “hem vol-gut treure una nova gamma de vins per comple-mentar la nostra marca tradicional, ‘Mussefres’. Hem fet un producte molt cuidat i que s’elabora a partir d’una selecció de Garnatxa i Carinyena, va-rietats típiques de la nostra comarca. També hem fet un disseny trencador per a les nostres botelles”.Precisament, el disseny de ‘L’Om ha rebut la medalla de bronze en l’última edició dels Premis Laus, guardons que es convoquen a nivell de l’Estat espanyol amb la finalitat de reconèixer els millors dissenys gràfics en diferents categories i valorant aspectes conceptuals, formals i funcio-

nals, entre d’altres. Els dissenyadors Dani Rubio Arauna i Nerea Borrell Cedó, filla d’un soci de la cooperativa, van treballar conjuntament una eti-queta minimalista, pensada per a un consumidor urbà i amb curiositat per endinsar-se en la tradició i la qualitat d’aquests vins de la Serra d’Almos. Se’n produeixen dues varietats de ‘L’Om’, en fun-ció de l’edat del vi: jove i criança, i ambdues estan acollides a la DO Montsant. El disseny que s’ha desenvolupat relaciona la tipologia del vi amb l’edat de l’arbre a través del color (verd intens per al vi més jove i de tonalitats marrons i daura-des, per al criança) i també juga amb la repetició dels anells. Amb aquesta idea s’han generat eti-quetes, càpsules i caixes per a cada producte.Ivan Sales afirma que “estem contents perquè el vi jove està tenint una bona acollida i estem a punt de treure el primer criança. De moment, dis-tribuïm només en el mercat català, però el nostre objectiu és anar creixent pas a pas”.•

www.serradalmos.com


La Serra d’Almos, premi al disseny

“Estem orgullosos que, en el disseny de L’OM, hi participi la filla d’un soci. És essencial que tots ens involucrem a la cooperativa” (Ivan Sales)


Festa del safrà a l’Albagés

Aquesta campanya, la Cooperativa Sa-frà les Garrigues ja agrupa més d’una cinquantena de socis, ha doblat el nom-

bre de plantacions i té perspectives de més creixement per a l’any vinent. Des de fa dos anys, el cultiu del safrà ha

iniciat una potent recuperació després d’haver gairebé desaparegut, ja que s’estan sumant al projecte un nombre creixent de pagesos que intenten diver-sificar la producció agrària a les zones de secà, on són tradicionals els cultius de fruita seca i olivera. El safrà és un producte altament valorat que es comercialitza a uns 8.000 euros el quilo. Com ja ve sent tradicional i coincidint amb l’època de campanya, la coopera-tiva ha organitzat la Festa de la Rosa del Safrà, que enguany s’ha fet a la localitat de l’Albagés. El matí va començar amb una collita de flors i una xerrada sobre les possibilitats del safrà a la cuina. També es van fer concursos d’esbrinar safrà i de plats preparats amb aquesta espècia. Fi de festa amb un gran dinar de germanor.•


Cooperatives centenàries Són diverses les cooperatives que estan celebrant els cent anys de

la seva fundació, el 1914. Són empreses amb una arrelada tradició però, al mateix temps, estan immerses en processos de modernit-zació i millora constant amb la finalitat d’adaptar-se al nou mercat global i les exigències dels consumidors.Les cooperatives que, en els últims mesos, han festejat el centenari de la seva fundació són la tarragonina Vinícola de Sarral i les llei-datanes Sant Isidre de Bellcaire d’Urgell, Agrícola de Torregrossa i Camp de Cervià de les Garrigues. En tots els casos va imperar el record als fundadors, l’aposta pel futur i la participació activa i il-lusionada dels socis cooperativistes.En les últimes setmanes, també han celebrat les noces d’argent cooperatives com Fruits Secs de les Garrigues i Transalfals. En els dos casos es tracta de cooperatives de segon grau que presten suport al desenvolupament empresarial i comercial de les seves cooperatives sòcies.•

Agrícola de Torregrossa. FCAC

Camp de Cervià de les Garrigues. DAMIÀ ALENTORN

Fruits Secs de les Garrigues. IOLANDA GÍDIA Transalfals. FCAC

Sant Isidre de Bellcaire d’Urgell. FCAC


Coincidint amb el centenari de la seva fundació, la Cooperativa Fal-set Marçà va organitzar múltiples accions culturals i socials amb la finalitat d’impulsar la cohesió de grup de tots els socis i sòcies, re-novar els vincles i modernitzar-los.La cooperativa té un fort arrela-ment amb la comarca del Priorat que es viu intensament, com un factor positiu.

No obstant això, es considerava necessari crear vincles afectius amb els més joves, fills i néts de socis, que mostraven un distanci-ament important amb l’entitat.I tot plegat, des de la defensa d’un model contemporani de pagesia. Un pagès format, actual, coneixe-dor del seu territori i el valor cultu-ral i alhora, connectat amb l’activi-tat creativa del segle XXI.

RESULTATS OBTINGUTS

Fruit dels nombrosos actes que es van organitzar durant tot l’any i en els quals van participar artistes de diferents disciplines, el sentiment de pertinença a la comunitat de cooperativistes es va realimentar i va millorar substancialment. Tam-bé va aflorar l’orgull d’un col·lectiu de pagesos amb sensibilitat per l’art i per l’activitat creadora de les persones.Des d’aleshores, la cooperativa ha continuat la tasca generadora i impulsora de dinàmiques cultu-rals amb la finalitat de mantenir viu aquest nou sentiment.•

PREMIS COOP: 3r premi Responsabilitat Social EmpresarialPROJECTE: Només 100 anys de cultura, d’amor a la terra i d’esforçSECTOR: ViCOMARCA: Prioratwww.etim.cat

Cooperativa Falset Marçà

EMPRENEDORACOOPERATIVA

COOPERATIVA FALSET MARÇÀ


Agustí Castells i la cooperativa Cadí, reconeixement President Macià

Per la seva dedicació, constància i espe-rit d’iniciativa en el treball, Agustí Castells Casanova, de 74 anys, ha rebut la Medalla President Macià que atorga el Govern de la Generalitat a les persones que contribu-eixen a l’impuls de l’economia catalana. Amb una llarga trajectòria en el coopera-tivisme agrari, Agustí Castells va ser, en-tre 1988 i 2010, cap de branca d’arròs de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, entitat que va vicepresidir de 1991 a 2008 i que és, precisament, l’or-ganització que ha proposat l’atorgament de la Medalla President Macià a Castells. Durant anys, també va presidir el con-sell sectorial d’arròs de la Confederació de Cooperatives Agràries d’Espanya, va ser membre del Comitè Consultiu a Brussel·les i va ostentar múltiples càrrecs

vinculats amb la política local i el sector.Agustí Castells va ser l’impulsor d’un pro-cés d’intercooperació històric, la fusió de totes les cooperatives del marge esquerre del riu en Arrossaires del Delta de l’Ebre.Els qui el coneixen, el defineixen com un “home de sector i de territori”, que es man-té fermament compromès amb el món municipal, emprenedor, dinàmic i sempre disposat a impulsar projectes que desen-volupin l’economia de les terres de l’Ebre.

CADÍ, LA COOPERATIVA DE LA MANTEGA I EL FORMATGE

Així mateix, el Govern de la Generalitat també ha volgut distingir la capacitat d’adoptar millores i iniciatives de pro-grés per part de la cooperativa Cadí.

Referent històric i una de les principals indústries de les comarques de l’Alt Urgell i la Cerdanya, Cadí ha estat dis-tingida en la categoria de Foment de la creació d’empreses i de l’ocupació de qualitat, ja que constitueix una peça clau per al sosteniment i la millora del sector primari del territori.Cadí va ser la primera cooperativa lle-tera creada a l’Estat espanyol, amb un projecte socioeconòmic que va marcar un nou camí en la reestructuració de la pagesia de la comarca.En l’actualitat té 113 treballadors i 112 socis ramaders, les aportacions dels quals produeixen una mitjana de 175.000 litres de llet diaris. Elabora unes 9.000 tones de formatge anuals, distri-buïdes en 40 referències..•

JORDI BEDMAR

AGROACTIVITAT 75

DESEMBRE 2014

Portada: © XAVIER ARNAU

Bimestral,

20.000 exemplars

Data de tancament:

3 de desembre de 2014

Federació de Cooperatives

Agràries de Catalunya

Casa de l’Agricultura

Ulldecona 33, 3r

08038 Barcelona

Tel. 932 260 369

Fax 932 260 673

[email protected]

www.cooperativesagraries.cat

Edita: Federació de Cooperatives Agràries

de Catalunya

Consell de Redacció: Ramon Sarroca,

Xavier Pié, Jesús Ricou, Lluís Roig, Ferran

Sabater, Antoni Galceran, Enric Dalmau,

Jordi Casanova, Josep Erra, Josep Lluís

Escuer, Josep Maria Sans, Lluís Grogués,

Ramon Armengol, Roger Palau, Jordi Vives

i Maria Corral

Direcció: Jordi Vives

Cap de Redacció: Maria Corral

Redacció: Àngela Casanovas, Anna Far-

rús, Anna Perelló, David Casadevall, Josep

Lluís Bosque, Mar Garriga, Marc Riera,

Maria Rosa Serra, Màrius Simon, Òscar

Tolsà, Teresa Masjuan i Violant Fortuny

Fotografia i Producció: Esmeralda Pérez

i els autors.

Edició on-line: www.agroactivitat.cat

Publicitat i Màrqueting:

Anna Perelló 932 292 019

Missatges 973 273 977 (anunciants)

Maquetació: Missatges, SL

Impressió: Litografia Rosés

Col·labora: Xarxa Verda

DL: GI-1304-2001

Les vostres dades formen part d’un fitxer de

la FCAC. Si voleu exercir els drets d’accés,

rectificació, cancel·lació i oposició, envieu

un correu a [email protected]

Enguany, es pot comprar La Grossa a les Agrobotigues d’una trentena de co-operatives. Aquesta iniciativa, promoguda per la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, ha fet possible una unió perfecta, doncs... Qui millor que les cooperatives agràries per repartir il·lusions arreu del territori? El sorteig de La Grossa es farà el dia 31 de desembre i el primer premi serà de 100.000 euros per bitllet. Molta sort a tothom!

Cooperatives amb butlletes de La Grossa

BARCELONAIgualada, Portal, 4. La Granada, Eres, 11 i Estació, 59. Moià, Av. Barcelona, 10. Sant Sadurní, Ctra. de Sant Sadurní a Vilafranca, km 1. Vilafranca, Ateneu, 19. Vilassar de Mar, Camí de Crist, s/n.

GIRONABanyoles, Pl. del Monestir, 19. Cornellà del Terri, Ctra. Borgonya, s/n.

LLEIDALes Borges Blanques, Ensenyança, 6-8 i Pg. del Terrall, s/n. Térmens, Prat de la Riba, 30.

TARRAGONAAlbinyana, Ctra. d’Albinyana, s/n. Alcover, Pl. Església Vella, 2. Alforja, Av. Catalunya, 29. Calafell, Jesús, 51 baixos. Camarles, Ctra. Camarles-Lligalló, s/n. Corbera d’Ebre, Ponent, 21. Deltebre, Ctra. Venda Nova Far, km 8. El Catllar, Onze de Setembre, 5-7. Falset, Miquel Barceló, 31. Gratallops, Piro, s/n. La Nou de Gaià, Av. Catalunya, s/n. La Selva del Camp, Av. Fraternitat, 6. La Serra d’Almos, Av. de la Cooperativa, s/n. La Vilella Baixa, Nou, 9. Llo-renç del Penedès, Cases i Amigó, 1. Pratdip, Av. Catalunya, 9. Sarral, Av. de la Conca, 33. Ulldemolins, Saltadora, 17. Valls, Pl. del Carme 4 i 9. Vandellòs, Ctra. Hospitalet-Mora, s/n.•

La Grossa, a les Agrobotigues

AGRÍCOLA DE VILASSAR DE MAR

desembre [2014] agro · 4/dossier agro75 desembre 2014 e l procés de reflexió estratègica es...

Documents