DESEMBRADAÉs llei de quietudi res s'escolta,ni tan sols un cant.Les roderes, sobre el terra dels caminssón seques, terrossades i mig gelades.Les roques dels vorells sagnen llaponsi el rellent se'm fica ben a dins.

El bosc és un palau de silenciencatifat de fulles seques i molsa.El dia és més i més curt,talment com la llum quan s'escola d'una llàntia,perdent-se en l'emboirada de la foscaque s'acosta per moments.

DESEMBRADAÉs llei de quietudi res s'escolta,ni tan sols un cant.Les roderes, sobre el terra dels caminssón seques, terrossades i mig gelades.Les roques dels vorells sagnen llaponsi el rellent se'm fica ben a dins.

El bosc és un palau de silenciencatifat de fulles seques i molsa.El dia és més i més curt,talment com la llum quan s'escola d'una llàntia,perdent-se en l'emboirada de la foscaque s'acosta per moments.

El vent s'ha retiratd'aquest llostre salicall, color pastel

a les quatre setmanes d'Adventque preludien el Nadal

mentre revenen les deusi tempira a les obagues més calimes

Els bolets són secso ja podrits.

Les fulles dels freixes, groguesdaurades les del castanyer,roig violaci les de l'alzina,

rica paleta d'un foc-follet vegetalenvides traïda pels punts vermells

del grèvol encipient,les secallones gardanes

o les cireretes d'arboç maduresNatura alentida i llosca,

només amplificada en la gèlida remorde les veus de tots els torrents, salmodiant.

El vent s'ha retiratd'aquest llostre salicall, color pastel

a les quatre setmanes d'Adventque preludien el Nadal

mentre revenen les deusi tempira a les obagues més calimes

Els bolets són secso ja podrits.

Les fulles dels freixes, groguesdaurades les del castanyer,roig violaci les de l'alzina,

rica paleta d'un foc-follet vegetalenvides traïda pels punts vermells

del grèvol encipient,les secallones gardanes

o les cireretes d'arboç maduresNatura alentida i llosca,

només amplificada en la gèlida remorde les veus de tots els torrents, salmodiant.

El xiscle ferest de l'òlibaesquerda la quietud del ranvesprei retallada sobre el blanc de la llunaencavalcant una granera,apareix traïdorament la fetilleraFigurança fuent, de pas vers qui sap onencimbellada dalt del celcom un renec eixorcamb els esquinçalls dels pobres parracsi la lletjor de companya

L’harpia s’aplegarà després,amb potols i malfactorsen el redol d'un foc de camp, despullada amb nuesa ritualper tal d'honorar com cal,a la nit i al boc negre.

Farà, amb la més abjecta submissió,un petó negre

al cul de la immunda bèstia,i la víctima serà,

una innocent i cruel ofrenaa l'absurditat del no-res.

Retrobo i conec la finitutés la nit, és l'hivern

és la definitiva absència dels que estimoi el dolor és així, una fiblada

Però... aquestes gatoses floridessón la darrera i salvatge defensa del paisatge

I la soledat?La soledat és el que en resta

quan tot esdevé definitivament mut i quiet.Silenci, tan sols silenci,

només silenci..

Farà, amb la més abjecta submissió,un petó negre

al cul de la immunda bèstia,i la víctima serà,

una innocent i cruel ofrenaa l'absurditat del no-res.

Retrobo i conec la finitutés la nit, és l'hivern

és la definitiva absència dels que estimoi el dolor és així, una fiblada

Però... aquestes gatoses floridessón la darrera i salvatge defensa del paisatge

I la soledat?La soledat és el que en resta

quan tot esdevé definitivament mut i quiet.Silenci, tan sols silenci,

només silenci..

La Dama Blanca es despentina els seus cabellsLa Dama Blanca es despentina els seus cabellsi..... comença a gebrar.i..... comença a gebrar.Tremolo!Tremolo!La mort arriba inexorableLa mort arriba inexorablei apaga aquesta flama estantisai apaga aquesta flama estantisaEl celistre del nordEl celistre del nordsobre els erms amb una dalla,sobre els erms amb una dalla,sega els cors encongitssega els cors encongitsi escampa miasmes i decrepitudsi escampa miasmes i decrepitudsSembla que tot vulgui acabar.Sembla que tot vulgui acabar.

Jo, sol i centrat sota la volta del firmament,Jo, sol i centrat sota la volta del firmament,repasso els estels de la embromallada celistiarepasso els estels de la embromallada celistiai mig albiro al lluny, als Déus de la Terrai mig albiro al lluny, als Déus de la Terraretornant de la seva cíclica i anual estada a l'Altre Mónretornant de la seva cíclica i anual estada a l'Altre Món

Mig curat de tants espantsi només com a darrera tuïció,

sé que el demà és possiblei li veig al avui, tot el sentit

per a transcendir.

Segur, és cert, el Sol Invicte reneixi acompleix la promesa

del periòdic retorn,de la mort a la vida,

en el ventre de la fembrai en la llavor que grilla.

Amen.

Ramon

Mig curat de tants espantsi només com a darrera tuïció,

sé que el demà és possiblei li veig al avui, tot el sentit

per a transcendir.

Segur, és cert, el Sol Invicte reneixi acompleix la promesa

del periòdic retorn,de la mort a la vida,

en el ventre de la fembrai en la llavor que grilla.

Amen.

Ramon