CAP COSTANER DE CALA MORELLEL MONUMENT ELEVAT DEL POBLAT DE NAVETES D’HABITACIÓ AMAGA UN MISTERI ENCARA NO RESOLTP. 04

DERELICTE DE LLUCALARIELS MATERIALS RECUPERATS CORRESPONEN A LA FASE INICIALDEL COMERÇ AMB EL MÓN PÚNICP. 10

BINICODRELL DE DARRERELA PROPIETAT HISTÒRICA DES MIGJORN GRAN ATRESORA UNA HISTÒRIA DE MÉS DE 3.500 ANYSP. 12

DL: M

E 52

4-20

07

NÚMERO 39 · ABRIL-JUNY 2016 · PUBLICACIÓ DEL DEPARTAMENT DE CULTURA I EDUCACIÓ DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA

2

Revista trimestral del Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca

Número 39 Abril-juny 2016DL: ME 524-2007

Imatge de la portada:Vista general del poblat de navetes de Cala Morell. Fotografia de Carles Mascaró, cedida perl’equip del projecte Entre Illes

Correcció lingüística:Servei d’AssessoramentLingüístic del CIM

Disseny i maquetació:Apunt Menorca

Han col·laborat en aquest número:Montserrat Anglada, María José León, Damià Ramis, Magdalena Sa-las, Centre d’Estudis Locals d’Alaior, Francesc Florit Nin, Xavier Aguelo, Joana Gual, Lluís Plantalamor, Octavio Pons i Joan Ramon

Una estructura prehistòrica desconeguda al

Cap costaner deCala Morell

Una aproximació a

Binicodrell deDarrere

Les troballes al

Derelicte deLlucalari

XII Jornades de Patrimoni Cultural de Menorca

La dona a la cultura

Mossets d’actualitat

Breus

MenorcaTalaiòtica

Concurs

Llengua

Menorquí sí,català clar

SUMARI ACTUALITAT REVISTA ÀMBIT #39

4 5

REVISTA ÀMBIT #39 EN PROFUNDITAT PROJECTE ENTRE ILLES

UNA ESTRUCTURA PREHISTÒRICA DESCONEGUDA AL

CAP COSTANER DECALA MORELL

Arqueòlegs menorquins i mallorquins col·laboren des del 2011

en el projecte arqueològic Entre Illes, que té per finalitat aprofundir en el coneixement dels jaciments prehistòrics situats

a prop de la costa i protegits per una murada. Les intervencions s’han centrat en els caps costaners de Cala Morell i sa Ferradura

Text i fotos: M. Anglada, Maria José León, Damià Ramis, Magdalena Salas

LES EXCAVACIONSEN EL RECINTE DE TAULACAP COSTANER

Un monument elevat domina la totalitat del jaciment

PROJECTE ENTRE ILLES

6 7

l projecte arqueològic Entre Illes es va iniciar el 2011 fruit de la col·laboració entre arqueòlegs menorquins i mallor-quins. L’objectiu principal d’aquest era

aprofundir en el coneixement d’un tipus de jaci-ments prehistòrics de les illes Balears, propis de l’edat del bronze, que es troben situats a la costa i que comparteixen unes característiques comunes: llocs inhòspits al costat de la costa, de difícil accés i protegits de terra ferma per una murada cons-truïda aprofitant els desnivells naturals del terreny. De manera especulativa, s’havien vinculat aquests assentaments costaners amb xarxes de navegació i intercanvis comercials durant l’edat del bronze.

El punt de partida del projecte d’investigació era: per què algunes comunitats prehistòriques van deci dir instal·lar-se en aquests indrets? Així es varen engegar dues intervencions arqueològiques a dos caps costaners, un de situat a Cala Morell (Ciuta-della, Menorca) i l’altre a sa Ferradura (Portocristo, Manacor), dos assentaments a través dels quals es pretén respondre a aquesta i d’altres preguntes que han anat sorgint al llarg d’aquests cinc anys de feina. Però la hipòtesi inicial del projecte Entre

Illes partia de la idea que són assentaments fàcil-ment defensables per les característiques comunes de l’entorn i que s’haurien de situar en un context de conflictes socials entre les comunitats illenques durant l’edat del bronze.

Tot i les semblances entre els dos jaciments esmen-tats, cadascun també presenta característiques parti-culars. Sa Ferradura presenta un hàbitat dividit en dos espais, un de cobert i un a l’aire lliure, on es desenvolu-parien principalment les feines domèstiques. Es Coll de Cala Morell, situat al nord de Menorca, presenta dins el recinte muradat un poblat de 13 navetes d’habitació, és a dir l’habitatge característic de les comunitats que habitaven Menorca fa més de 3.500 anys. També hi ha una zona de recollida d’aigua i un edifici de planta irregular en el punt més elevat del promontori.

EL JACIMENT DES COLL DE CALA MORELL ALBERGA DINS EL RECINTE MURADAT UN POBLAT DE 13 NAVETES

REVISTA ÀMBIT #39 EN PROFUNDITAT PROJECTE ENTRE ILLES

conèixer la forma irregular de l’edifici. A més, es va posar de manifest que es tracta d’una estructura massissa, ja que no existeix un parament intern del mur i l’in-terior va aparèixer ple de reble de blocs de mida mitjana. En la bibliografia que relacionava aquest assentament amb la navegació prehistòrica, s’havia identificat aquesta construcció com un far. L’excava-ció no ha permès documentar cap tipus d’evidència que permeti definir el monu-ment elevat com un far. Està previst efec-tuar una cala dins l’acumulació de reble durant la propera campanya, a la recerca d’algun indici sobre el significat d’aquesta construcció misteriosa que domina tot el poblat de navetes de Cala Morell.

El projecte d’investigació arqueològica ha estat impulsat per l’Associació d’Amics del Museu de Manacor, amb el suport de l’Ajuntament de Ciutadella, l’Ajuntament de Manacor i el finançament del Consell Insular de Menorca.

Finalment, s’ha de dir que aquest pro-jecte ha procurat la participació activa dels interessats a través del voluntariat, però també realitzant jornades de portes obertes al final de cada campanya. Per altra banda, la posada en valor del jaciment així com la pertinença a la candidatura Menorca Talaiòtica promoguda pel Consell Insular de Menorca converteix el jaciment arqueo-lògic en un actiu cultural més de la urba-nització de Cala Morell, però també del municipi de Ciutadella.

As Coll de Cala Morell, entre els 2011 i 2014, s’ha intervingut fins al moment a dues de les navetes d’habitació, la número 11 i la 12, així com als seus exteriors. Els treballs arqueològics van permetre docu-mentar dos espais domèstics amb una or-ganització interna entorn a una llar de foc central i d’altres elements com banquetes per seure o treballar i manipular aliments. Un fet sorprenent va ser la troballa da-vant la façana de l’11 d’una base de molí in situ, així com d’una estructura de fang. Ambdós elements estan relacionats amb feines vinculades a la preparació d’ali-ments (mòlta de cereals, etc.). L’excavació d’aquests edificis també ha permès recu-perar materials com ceràmica, eines fetes d’os com punxons i espàtules o molins manuals. D’altra banda es va documentar una gran quantitat de restes d’animals domèstics —cabra, ovella, porc i, sobretot, bou—, producte del consum humà i que confirmen l’ús de la naveta com a espai domèstic. S’ha de destacar l’absència de restes d’animals marins —peixos, mol-luscs, crustacis—, cosa que sembla eviden-ciar que els habitants d’aquest indret, tot i la proximitat del mar, no explotaven els recursos marins, un fet habitual en altres jaciments d’aquesta època.

L’octubre del 2015 es varen iniciar les tasques d’excavació a l’anomenat monu-ment elevat, el qual presenta unes carac-terístiques arquitectòniques ben diferents de les de les navetes d’habitació. Es tracta d’una construcció de planta irregular situada al punt més alt del promontori, conformada per grans lloses verticals allà on el terreny natural és més baix, mentre que l’aflorament de la roca és el límit cap al sud i cap a l’est. La part superior de la construcció inicialment es trobava total-ment coberta per una gran acumulació piramidal de pedres, a manera de fita, producte del costum recent dels visitants de col·locar-hi pedres com a record. L’eli-minació d’aquestes pedres va permetre

PROJECTE ENTRE ILLES

CONSTRUCCIÓ MISTERIOSAL’octubre del 2015 es varen iniciar les tasques d’excavació del monument elevat que domina tot el poblat de Cala Morell i que alguns estu-diosos identifi-caven com un far primitiu.

L’ANY 2015 ES VA INICIAR L’EXCAVACIÓ DEL MISTERIÓS MONUMENT QUE DOMINA EL POBLAT DE CALA MORELL

8 9

REVISTA ÀMBIT #39 EN PROFUNDITAT PROJECTE ENTRE ILLES PROJECTE ENTRE ILLES

10 11

ELS MATERIALSEls materials ebusitans estudiats fins al moment són els següents:1. Morter amb la vora obliqua penjant que correspon al tipus RA-91/20 (Ramon 2012: 589-590, fig. 3).2. Morter amb la vora lleugerament obliqua penjant. Es tracta d’un model transicional en-tre el tipus RA-91/20 (Ramon 2012: 589-590, fig. 3) i el tipus AE-20/I-167 (Ramon 1990-1991: 265-266, fig. 8).3. Bol de perfil alt i convex amb peu anular. No conserva decoració pintada. Pertany al tipus AE-20/I-129 (Ramon 1990-1991: 257, fig. 5).4. Àmfora completa, fabricació ebusitana, correspon a un model transicional entre el T-1323 i el T-8111, o més aviat a un moment molt incipient d’aquest darrer (Ramon 1995).5. Cassola de fabricació menorquina feta a mà amb cos troncocònic, de vora arrodonida i base lleugerament diferenciada.

’any 2010 el Consell Insular de Menorca va dipositar al Museu de Menorca un conjunt de materials ceràmics formats per una àmfora, dos morters i dues es-

cudelles que havien estat recuperats a un derelicte situat davant Llucalari, a gran profunditat. A primer cop d’ull, era evident que es tractava d’un conjunt homogeni i de relativa antiguitat, amb l’in-terès afegit d’incorporar una cassola talaiòtica, feta a Menorca; una associació de materials púnics i in-dígenes dins un mateix vaixell prou útil per entendre alguns aspectes de la fase inicial del comerç entre el món punicoebusità i el talaiòtic menorquí.

INTERPRETACIÓ DELS MATERIALSLes dades que de moment tenim a l’abast sobre el jaciment permeten afirmar que els quatre vasos ebusi-tans, cronològicament parlant, conformen un conjunt homogeni, que mereix però algunes precisions.

En relació amb l’anomenada fàcies del “taller AE-7” (Ramon 2011), datada en principi al llarg del darrer quart del segle V aC, pot dir-se que

REVISTA ÀMBIT #39 ACTUALITAT DERELICTE DE LLUCALARI DERELICTE DE LLUCALARI

el morter 1 i, d’alguna manera, també l’àmfora s’hi integren perfectament. En canvi, tant el bol com el morter 2 semblen correspondre a un moment posterior. Per una banda, el morter 2, a diferència dels trobats en els dipòsits de la terrisseria esmentada, presenta trets que anunci-en els morters tipus AE-20/I-167, que produïren, segurament entre altres, tallers ebusitans com AE-20, AR-33 i AE-36, a partir dels primers decennis del segle IV aC o, en tot cas, no després de c. 375 aC (Ramon 1990-1991: 265-266 i not. 38).

Amb tot i amb això, cal aclarir que aquesta similitud afecta només el tipus de vora, mentre que la geometria de la base i el seu tipus d’acanalat ―que en ple segle IV aC s’executa mitjançant incisions molt més nombroses i fines, fetes amb objecte dur― són encara trets prou diferencials.

D’altra banda, cal recordar que fons amb acanalacions, encara incipients, apareixen ja sobre morters del pou RA-91 (Ramon 2012, fig. 3 núm. 20 i 21) i des Palmer (Ramon 1992, fig. 2 núm. 10), datats a final del segle V.

En conseqüència, pot postular-se un cert grau de posterioritat dels vasos de Llu-calari en relació amb els dipòsits del taller AE-7, encara que aquest desfasament ha de ser considerat petit. A la inversa, és evidentment anterior al desenvolupament de models ebusitans, com, és aquí el cas,

dels morters AE-20/I-167, els bols AE-20/I-29 i tanmateix les àmfores T-8111. Per tot això, la cronologia proposada per al conjunt estudiat és c. 410-390 aC, és a dir centrada al voltant del 400 aC.

Quant a la componenda, cal afegir que es tracta de material comercial, sobretot l’àmfora i els morters, però també, amb probabilitat, el bol. Quant als morters, cal recordar que els pertanyents al tipus RA-91/20 apareixen on les àmfores T-1323 en jaciments extraeivissencs. D’altra banda, alguns estrats de la neàpolis d’Em-púries demostren que peces de vaixella ebusitana també eren comercialitzades a l’exterior ja en aquesta època (dècades fi-nals del s. V aC) (Sanmartí et al.: 170-172, fig. 15 núm. 3-8, UE.7019).

L’associació de la ceràmica talaiòtica amb les ceràmiques ebusitanes ens sug-gereix que la nau realitzava un viatge de retorn, una volta haver realitzat uns possibles intercanvis comercials a l’illa de Menorca.

Actualment, un equip d’investigació analitza noves dades sobre aquest jaci-ment, que pensam que no barataran els resultats obtinguts fins al moment, però que creiem que enriquiran notablement la correcta interpretació del derelicte.

LES TROBALLES DELDERELICTE DE LLUCALARIEls materials ceràmics recuperats el 2010 de les restes d’un vaixell enfonsat a la costa sud corresponen a una fase antiga del comerç entre el món punicoebusità i el talaiòtic

Text: X. Aguelo, J. Gual, L. Plantalamor, O. Pons i J. Ramon

BIBLIOGRAFIA RAMON, J. (1990-1991): Barrio industrial de la ciudad púnica de Ibiza: “El Taller AE-20”, Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Caste-llonenses, 15, Castelló: 247-285.RAMON, J. (1993): “Un depósito de cerámicas del siglo V aC. en es Palmer (Ibiza)”. Home-natge a Miquel Tarradell, Estudis Universitaris Catalans, Barcelona: 291-302.RAMON, J. (2011): “El sector alfarero de la ciu-dad púnica de Ibiza”, XXV Jornadas de arqueolo-gía fenicio-púnica, TMAEF, 66, Eivissa: 125-182.

RAMON, J. (2012): “RA-91, un pozo púnico del siglo -V en la ribera NW de la bahía de Ibiza”, EPI OINOPA PONTON. Studi sul Medi-terraneo antico in ricordo di Giovanni Tore (C. Del Vais, cur.), Oristany: 587-612.SANMARTÍ GREGO, E.; CASTANYER, P.; TREMOLEDA, J.; BARBERÀ, J. (1986): “Las estructuras griegas de los siglos V y IV a. de J. C. halladas en el sector sur de la Neápolis de Ampurias (campaña de excavaciones del año 1986)”, Cuadernos de Prehistoria y ArqueologíaCastellonense, 12, Castelló: 141-184.

MATERIALS La il·lustració de la pàgi-na anterior detalla cinc de les peces trobades en el derelicte de Llucalari: una àmfora, dos morters i dues escudelles.

12 13

s Migjorn Gran és el vuitè terme muni-cipal de Menorca. Té 32 km2 de territori i un total de 165 jaciments arqueològics identificats. A Menorca hi ha uns 1.500

jaciments arqueològics. Fent un càlcul simple, po-drem trobar 5 jaciments per quilòmetre quadrat. Des de les cases del lloc podem veure els dos talaiots de Bi-nicodrell de Darrere. Per tant, la zona on avui trobam ubicat el poble des Migjorn Gran podem dir que és habitada des de fa més de 3.500 anys, com a mínim.

A l’època musulmana, l’actual terme municipal era dividit en 9 grans alqueries: Trebalúger, Albran-ca, Biniatzèn, Granada, la Font Redona, Binicodre-llet, la Torre d’en Jordi March, Binigaus i Binicodrell. Hem de valorar el fet d’haver conservat els noms dels llocs durant tots aquests segles. Binicodrell era la més extensa: anava des de la seva actual ubicació fins a la costa, a les platges de Sant Tomàs, Sant Adeodat i Binigaus. En llengua berber, Binicodrell és el nom d’un grup tribal de la zona d’Algèria que, amb el temps, es va traslladar a Dénia (Alacant), Eivissa i finalment arribaren a Menorca. A partir de 1287 la zona va ser habitada per la població cristiana. Entre els segles XIII i XVII, el lloc va tenir diversos pagesos i la possessió sempre era venuda íntegrament.

Entre 1624 i 1822 Binicodrell va ser propietat dels frares agustins del Socors de Ciutadella. També van ser ells que el van segregar i en crearen noves possessions. Els frares agustins podien posseir i gestionar béns im-mobles, a diferència dels frares franciscans. És a partir de 1624 quan, a poc a poc, Binicodrell s’anirà dividint: naixeran Binicodrell de Darrere (o de Dalt), Binicodrell de Baix, Binicodrell Nou, Binicodrellet (origen del

poble des Migjorn Gran), Son Pons, Santa Clara, Santa Mònica, Son Saura, Son Sauret, Sant Tomàs, Sant Francesc, Sant Adeodat, Sant Agustí Vell i Talis.

Els frares agustins tenien una petita capelleta per fer missa per als homes i dones de la zona de Bini-codrell. Amb el temps, anaren a Sant Bartomeu de Ferreries a sentir missa el diumenge, fins que es va construir l’església de Sant Cristòfol i es van consoli-dar els primers carrers del poble des Migjorn Gran. El poble des Migjorn Gran es fa en terres de Binico-drellet, a dins tanques com la des Carritxeret. El lloc de Binicodrell de Darrere va ser testimoni del conreu del blat, de l’elaboració del formatge i del vi de Me-norca. El soterrani amb els bocois que s’hi conserven són testimoni viu d’aquell temps passat.

Avui Binicodrell de Darrere és propietat muni-cipal, gràcies a la bona entesa amb els seus antics propietaris, la família Santaló-Gomila, la qual per una quantitat de diners i dues parcel·les a Sant To-màs van vendre el casat i 4.000 m2 a l’Ajuntament migjorner. L’edifici ha de ser restaurat i contindrà activitats culturals, que han de ser elegides pels ma-teixos migjoners. Així mateix, es planteja la possi-bilitat que un espai del casat doni cabuda al centre d’interpretació de Menorca Talaiòtica.

UNA APROXIMACIÓ ABINICODRELL DE DARREREL’històric edifici des Migjorn Gran tindrà un ús cultural i divulgatiu en un futur

Text: Centre d’Estudis Locals d’Alaior

REVISTA ÀMBIT #39 ACTUALITAT BINICODRELL DE DARRERE

LA ZONA ON S’UBICA EL POBLE DES MIGJORN GRAN HA ESTAT HABITADA DES DE FA MÉS DE 3.500 ANYS

BINICODRELL DE DARRERE

HISTÒRIABinicodrell va ser l’alqueria més gran del terme municipal

14 15

LA DONA A LACULTURAEl Centre d’Estudis Locals d’Alaior dedica les XII Jornades de Patrimoni Cultural al paper de les dones en el món de la cultura i el patrimoni

Text: CEL Alaior. Foto: Fundació Foment del Turisme de Menorca

nguany hem dedicat les XII Jornades de Patrimoni Cultural de Menorca a la dona al món de la cultura i el patrimo-ni cultural. Celebrades els dies 11 i 12

de març a Alaior, el primer dia Miquel Marquès explicà l’origen de l’avarca menorquina, més fina i comercial que la tradicional. Pau Salort explicà l’aventura de Joan Salort a Puerto Rico al segle XIX a través de correspondència personal.

Llúcia Pons Olives ens apropà al món de l’arqui-tectura rural des del segle XVII fins a la seva evo-lució fins al lloc actual. I Fina Salord ens dibuixà un mapa d’escriptores menorquines, des del segle XVIII fins al XX, un ric tresor literari per conèixer. Van tancar la jornada Pau Salort i Pau Garriga amb imatges del fons Pons Jover.

Dissabte matí Teresa Pons Coll exposà l’estudi sobre la dona pagesa, les relacions familiars, de tre-ball i socials a partir d’entrevistes. José Luque apro-fità una visita polèmica del detectiu Pepe Carvalho a les festes de Sant Joan per reflexionar sobre el paper de la dona a la festa santjoanera i a la resta

REVISTA ÀMBIT #39 ACTUALITAT LA DONA A LA CULTURA LA DONA A LA CULTURA

de festes tradicionals menorquines. Miquel Cifre i Miquel Marquès ex-

plicaren la figura de Margalida Comas Camps, una de les primeres professores universitàries espanyoles els anys vint, els seus estudis, investigacions i publicacions, així com el seu compromís amb la Sego-na República i el seu exili a Anglaterra.

Alberto Coll i Ángel Roca exposaren el perill que corre Punta Nati de conver-tir-se en un paisatge contaminat visu-alment i del consum de territori si s’hi instal·la un parc d’energia fotovoltaica i molins de vent, en detriment del patrimo-ni etnològic i natural.

Àngela Vallés explicà què és la gestió cultural, com es fa un projecte cultural i quines van ser les línies bàsiques del seu projecte de gestió del Teatre Principal de Maó, objectius, ús del teatre i les accions de futur per dinamitzar-lo.

Per la seva banda, Isabel Rodríguez contà la història de Josita Hernán, una jove maonesa que es convertí en una de les principals actrius del cinema espanyol de la primera meitat del segle XX, que ges-tionà companyies teatrals i fou escriptora.

Joan De Nicolás i Miquel Pons Car-reras exposaren els indicis d’un possible port romà prop de Cala Sant Esteve. De Nicolás analitzà després dues gerres bizantines per escalfar aigua trobades a final del segle XIX.

Elena Sintes ens portà al món de Mar-garet A. Murray (1863-1963), una dona que dedicà la seva vida a l’arqueologia. Eva Alarcón explicà com excavaren la cova de Biniedrís (Alaior) i els materials localitzats i Margarita Orfila relatà la vida de Maria Lluïsa Serra Belabre com a arqueòloga i investigadora.

Eva Alarcón, a partir d’una excavació a Granada, exposà quines són les feines de les dones a la prehistòria. I Antoni Ferrer exposà les línies d’actuació del Consell per difondre la proposta de Menorca Talaiòti-ca com a patrimoni de la humanitat.

Trobareu els resums de les comunica-cions i ponències al web del CEL (www.centreestudisalaior.org). L’exposició de l’avarca, visites guiades i actes culturals han completat les jornades.

SANT DIEGO

El Convent de Sant Diego (esquerra) va acollir des del 25 de febrer fins al 13 de març l’exposi-ció ‘L’avarca de Menorca’, en el marc de la ce-lebració de les XII Jornades de Patrimoni Cultural de Menorca.

16 17

El 9 d’abril tindrà lloc a Maó la novena edició de les 12 Hores de Cançó Improvisa-da, jornada en què conviuen les diferents formes de poesia oral dels Països Catalans. Una batucada al centre de la ciutat donarà pas a la presentació oficial, al migdia, a la plaça de la Constitució. Després del dinar popular es començarà una ruta de bars (Bar Nou, Infanta, Peixateria, Llonguet, Orfeó, Mirador) amb cinc grups formats per improvisa-dors de diferents contrades. Els actes tindran la clausura a la plaça de la Conquesta, amb torrada popular, a partir de les 20.30 h, amb l’actuació dels representants de Catalunya, València, Mallorca i Menorca. Per a més informació: socade-mots.blogspot.com.

El Consell Insular de Menorca i el Museu de Menorca han orga-nitzat un programa d’activitats vinculades a l’exposició “L’illa dels talaiots”, que porta per títol “Som talaiòtics? Viure a Menorca abans i ara”.L’objectiu d’aquestes activitats és despertar l’interès dels menor-quins pel patrimoni prehistòric de l’illa, explorant quins són els punts en comú i quines són les diferències entre els menorquins actuals i els menorquins d’època talaiòtica.Per una banda, hi ha activitats dirigides al públic familiar, que es de-senvoluparan al Museu de Menorca, a la sala El Roser i a Sant Diego, així com a jaciments arqueològics com Torre d’en Galmés, Cornia Nou i Montefí. El programa també inclou activitats destinades al públic juvenil i adult. Dins de tot aquest conjunt de propostes, es po-den destacar tallers de ceràmica i vestimenta, visites gastronòmiques, visites guiades a l’exposició i el cicle de xerrades “La peça del mes”.Per altra banda, també s’ofereix un programa de xerrades i excur-sions on es tractaran aspectes diversos, des del punt de vista actual i des de la perspectiva de l’època talaiòtica. Les xerrades s’han organitzat en col·laboració amb diversos ajuntaments i entitats vin-culades d’una manera o altra al patrimoni històric. Les excursions s’organitzen en col·laboració amb el GOB. Consulta tot el progra-ma d’activitats clicant en aquest enllaç.

PROGRAMA D’ACTIVITATS “SOM TALAIÒTICS? VIURE AMENORCA ABANS I ARA”

REVISTA ÀMBIT #39 ACTUALITAT BREUS

12 HORES DE CANÇÓIMPROVISADA

ORQUESTRA DE CAMBRAILLA DE MENORCAAMB ADRIANA AGUILAR

El 21 i 22 d’abril, l’Orquestra de Cambra Illa de Menorca ofereix un espectacle en col·laboració amb l’actriu Adriana Aguilar (Chachas Sense Fronteres) en què es presenten de forma pedagò-gica i divertida els instruments de l’orquestra de cordes i la flauta com a instrument solista. Es començarà per la Suite en si menor per a flau-ta i orquestra de Bach, representativa de l’esplen-dor del barroc, la qual ens permetrà tractar la forma suite. Es seguirà amb el classicisme pur de Mozart, en què l’orquestra pren el protagonisme a la flauta i s’alça amb la veu cantant, no sense abans entendre com es construeix la música de l’època: els fonaments (violoncels), veus intermè-dies (violes), melodia (violins). Per acabar es farà una visita al segle XX de la mà del compositor anglès Warlock amb la seva obra més famosa, la Suite Capriol, basada en melodies renaixentistes.Els intèrprets seran Esther Pons, Josep Mascaró, Carme Cardona i Blanca Coll (violins); Andreu Cardona i Jaume Fabregat (violes); Álvaro Cardona i Pau Cardona (violoncels) i Andriy Lemekh (flauta). La presentació anirà a càrrec d’Adriana Aguilar.Aquest cicle de concerts, juntament amb els dos cicles anteriors del curs 2015-2016, han estat possibles no només gràcies a l’esforç dels músics participants, sinó també a l’ajut econòmic de la Fundació La Caixa.

BREUS

La declaració de Menorca Talaiòtica com a pa-trimoni mundial constitueix un gran repte i una gran responsabilitat per a tots els menorquins. Però també és, sens dubte, una gran oportunitat. En aquest cicle de xerrades coneixerem què ha implicat, per a altres indrets, obtenir el reconei-xement de la UNESCO, de la mà de persones implicades en la gestió d’aquest patrimoni. Totes les conferències tindran lloc a la Sala Victory de l’Ateneu de Maó i s’organitzen en col·laboració amb el Consell Insular.Les dues primeres conferències van a càrrec d’Ángela Rojas, tècnica de l’ICOMOS i directo-ra de l’elaboració de l’expedient de la candidatu-ra de Menorca Talaiòtica (12 d’abril, a les 20 h) i de Maria Lluïsa Dubon, geògrafa i impulsora de la candidatura de la Serra de Tramuntana (20 de maig, a les 20 h).

QUÈ SIGNIFICA SERPATRIMONI MUNDIAL?CICLE DE CONFERÈNCIESA L’ATENEU DE MAÓ

18 19

Text: Francesc Florit Nin Entorn de la Festa del Llibre, Menorca és plena d’activitats. La tradició de treure els llibres al carrer perquè la gent els ten-gui més a prop i celebrar la lec-tura ha arrelat a tots els pobles de l’illa. Els llibreters, protago-nistes de la jornada, munten les parades als carrers i a les places més cèntriques i concor-regudes. També les institucions públiques organitzen parades i activitats entorn de la lectura. En el marc de l’Any Llull, les biblioteques públiques fan una marató de textos seleccionats de Ramon Llull durant el matí del dissabte 23 d’abril a les fires de llibres de cada poble, textos que seran llegits per persones voluntàries a fi de donar relleu a la magna figura del beat. El 15 d’abril a les 20 h es recitaran versicles del Llibre d’Amic i Amat de Llull a la Biblioteca de Maó amb la intervenció de Conxi Masreal i Lluís Vinent acompa-nyats de la guitarra de Carlos Mangado. El Consell Insular i el Museu de Menorca també trauran llibres de novetats.

Text: Francesc Florit Nin La Biblioteca Pública de Maó exposa, a partir del 15 d’abril, tres documents del seu fons que corresponen a tres moments històrics de la recerca arqueològica a l’illa. El primer document que es consi-dera científic és el treball redactat per Joan Ramis i Ramis que sota el títol Antigüedades célticas de la isla de Menorca del 1818 resulta ser el primer tractat d’arqueologia de Menorca i de tot Espanya. El segon és la publicació de Monuments primitifs de les îles Baléares, d’E. Cartail-hac, de 1892. I el tercer correspon a la recerca feta per Margaret Murray a Trepucó i sa Torreta de Tramuntana els anys trenta del segle XX i que va recollir als llibres Cambridge excavations in Menorca. Aquests treballs són tres de les baules més importants de la recerca científica en l’arqueologia menorquina. El 13 de maig, l’arqueòleg Joaquim Pons Machado oferirà una conferència sobre aquest ma-teix tema, també a la biblioteca.

TRES MOMENTS DE LA RECERCAARQUEOLÒGICA: UNA EXPOSICIÓA LA BIBLIOTECA DE MAÓ

REVISTA ÀMBIT #39 ACTUALITAT BREUS

SANT JORDI OBRE ELS LLIBRES

QUANT EN SAPS, SOBRE LA MENORCA TALAIÒTICA?

Les persones que contestin correctament aquestes preguntes entraran en el sorteig de dos lots de llibres relacionats amb la història i la prehis-tòria de Menorca i les Illes Balears!

1_ Al poblat de Sant Agustí (es Migjorn) hi ha un talaiot que conserva diverses bigues de fusta. Saps quantes columnes té aquest talaiot?

2_ A quina cala de la costa sud de Menorca hi ha una necròpolis prehistòrica formada per més de noranta coves d’enterrament?

3_ Al recinte de taula de Torre d’en Galmés (Alaior) s’hi va trobar una figura de bronze que representa un deu egipci. Saps de quina divinitat es tracta?

4_ Els recintes de taula tenen generalment una sola entrada. Però hi ha un gran poblat emmurallat, al terme de Ciutadella, que té un recinte de taula amb dues portes a la façana. Saps quin és?

5_ Saps quin és el jaciment arqueològic menorquí més antic documentat fins al moment, amb una cronologia de 2300-2100 aC?

ELCON-CURSEnvia la respostaa l’adreça cultura@cime.es abans de dia 15 de juny,indicant el teunom i un número de telèfonde contacte.

CONCURS

Margarita Salvador Juanico i Andreu Torres Bagur (enles imatges de dalt) van ser els dos guanyadors delconcurs del trimestre passat.

Les respostes del concurs del número anterior són: 1. La sala hipòstila més gran de Torre d’en Galmés té tres columnes. 2. La façana de la Naveta des Tudons té 9 filades. 3. L’arqueòloga britànica que va excavar a sa Torreta de Tramuntana i Trepucó fou Margaret Alice Murray. 4. L’únic talaiot menorquí que conserva bigues de fusta es troba al poblat de Sant Agustí. 5. La cala on hi ha un poblat format per una dotzena de navetes d’habitació és Cala Morell.

20

REVISTA ÀMBIT #39 LLENGUA

Moltes vegades —massa vegades, més ben dit— els detractors del procés de normalització de l’ús de la nostra llengua recorren al malintencionat parany d’utilitzar la fibra sensible i l’estimació pels mots propis per fer creure a la gent que l’ensenyament del català estàndard va en detriment de les formes dialectals. Res més lluny de la realitat, i ja ho vam dir quan vam presentar aquesta secció: l’estàndard no és en cap cas una varietat superior a les altres, sinó el dialecte comú de tots els catalanoparlants, i incorpora tant el lèxic com la morfologia verbal propis de cada territori.

És curiós; però són aquests mateixos defensors de “lo nostro” els que, quan escriuen en català (ni que sigui en català de Menorca), no acaben de sortir-se’n en açò de fer ser-vir els localismes i les formes pròpies del nostre subestàn-dard i, aleshores, utilitzen formes verbals com autoritzo (en comptes d’autoritz) o proposem (en lloc de proposam), i paraules com nen i nena (en tost de fillet i filleta) o cognom (per llinatge).

I precisament, reprenent el tema dels noms que vam encetar en el número anterior, avui parlarem dels cognoms o llinatges; és a dir, del nom de família que, en la majoria de països, ve donat pel que duu la família del pare. Ara bé, quina forma hem de fer servir? Com que són sinònims, podem utilit-zar qualsevol de les dues; però a les illes Balears i Pitiüses la forma més usual i tradicional és llinatge. Per açò, tots els manuals d’estil de l’Administració local, insular i autonòmica, i tots els formularis de documents administratius publicats a les Illes, pro-

posen i recomanen fer servir el terme llinatge en els impresos i els documents que genera l’Administra-ció, ja que, de totes les formes catalanes, és la més propera als ciutadans i amb la que es poden sentir més identificats.

Els llinatges catalans, dels quals procedeixen la majoria de noms de família de Menorca, tret dels de les famílies vinculades a una possessió territo-rial, es van formar a partir del nom (Llopis, fill de Lope), d’una qualitat (Prim), de l’ofici (Ferrer) o de l’origen del pare (Barceló, procedent de Barcelo-na); amb la particularitat que les dones adoptaven el llinatge amb desinència femenina (Mascarona, dona o filla d’en Mascaró).

Aquests llinatges aparei-xen recollits en els llibres de baptismes i defuncions, en actes notarials i en altres do-cuments escrits; però no fou fins al 1870 que quedaren fixats ortogràficament, amb la Llei del registre civil. Ales-hores, com que encara no s’havien fixat les normes or-

togràfiques de la llengua catalana i l’Administració seguia una forta tendència castellanitzadora, molts d’aquests noms de família es van fixar amb ortogra-fia castellana (Casasnovas per Casesnoves, Ameller per Ametller o Carreras per Carreres). A més, en impo-sar aquesta llei de 1870 el doble llinatge, patern i matern, també s’introduí l’ús de la conjunció i/y entre els dos noms de família, tradició en un princi-pi castellana i que, erròniament, molts han pensat que era un costum català i l’han volgut recuperar per desmarcar-se del castellà fent, sense saber-ho, justament tot el contrari del que pretenien.

ELS LLINATGES CATALANS ES VAN FORMAR A PARTIR DEL NOM, D’UNA QUALITAT, DE L’OFICI O DE L’ORIGEN DEL PARE

Museu de Menorca · MaóDel 15 de gener de 2015 al 29 de maig de 2016

LA CONTRA La torre des Castellar,

situada a prop de la cala Santandria(Ciutadella), fou una de les torres

de defensa construïdes pels britànics entre 1799 i 1802

NÚMERO 39 · ABRIL-JUNY 2016 · PUBLICACIÓ DEL DEPARTAMENT DE CULTURA I EDUCACIÓ DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA