PEP SERRA

DE LA REPRESENTACIO DE L'ACCENT*

Es sabut que la dificultat per a trobar una definicio fonetica de 1'ac-

cent, els correlate fonetics, contrasta amb la facilitat amb que s'hi refereix

la fonologia. Simplificant molt, parlem d'accent per referir-nos al fet que,

en una successio de sil-labes, hi ha elements mes prominents, mes intensos

o mes forts que no pas altres. Les vocals de les sihlabes accentuades ten-

deixen a tenir un to tries alt i una major durada que les no accentuades;

Lambe solen set mes intenses. S'ha observat, igualment, que les vocals

atones presenten un grau de centralitzacio superior al de les toniques.

Aquests correlats fonetics s'adiuen amb les tendencies generals sobre com

es manifesta l'accent a la majoria de llengues, pero no son l'accent.

En general, els parlants son capacos de sentir els accents. Es per aixo

que pot sorprendre que no es pugui definir una realitzacio fisica invariant.

Pero la situacio que es dona amb l'accent no es pas extraordinaria, es

repeteix a tots els nivells de la llengua. L'accent es la manifestacio linguisti-

ca de l'estructura ritmica i el ritme es un fenomen mental que no ha de

tenir for4osament una realitzacio fisica concreta. Tampoc la percepcio de

1'estructura sintactica no to un correlat tinic facil d'identificar i aixo no

sorpren ningu.

Pero si entenern l'accent corn un fenomen mental i no fisic, com

podem donar una base empirica a la investigacio de l'accent i dels feno-

* Aquest treball ha estat possible grades a un ajut de la CIRIT (AR/91). Vull agrair

tambe a Joan Mascara i a Salvador Oliva els comentaris que m'han fet.

Llengua & Literatura , 5. 1992-1993

418 Pep Serra

mens que s'hi relacionen? Podem argumentar que si una gran part delsparlants d'una llengua estan d'acord sobre una observacio de caire linguis-tic (un judici sobre la gramaticalitat d'una oracio, o destriar les possiblesinterpretations d'una oracio ambigua, o descriure un determinat contornaccentual) aquesta concordanca de criteris ja esdeve un argument d'unacerta base empirica.

La Fonologia Metrica, dins el mart de treball de la Gramatica Genera-tiva, s'ocupa de l'estructura metrica, de la representacio de 1'accent. Enaquest treball presentare els aspectes de la teoria que contribueixen mesdirectament a la definicio de l'accent en catala. L'objectiu es explicar elcomportament de 1'accent i tambe, de passada, comprovar la validesa delsrecursos teorics. Destriare primer els aspectes regulars dels que no sonpredictibles (Seccio 1). M'ocupare despres de les caracteristiques que defi-neixen les representations (Seccio 2). A la Seccio 3 tracto el Principi d'Al-ternanca Ritmica, que controla la distribucio de les positions fortes i de-bils. Els xocs accentuals i les valls son violations d'aquest principi idemanen mecanismes de reparacio (Sections 4 i 5). Finalment, presentareuna explicacio de les possibilitats de variacio que s'observen en la soluciodels conflictes entre accents.

1. Regular vs. lexic

L'accent es, en primer Iloc, una propietat dels mots, i aixi cada mot, sis'escau, porta un accent associat a la sil•laba que s'interpreta finalment cornla mes prominent. En el cas dels monosil•labs la posicio de 1'accent nomespot coincidir amb 1'unica sil-laba existent. Pero aquesta situacio es excep-tional i en la majoria dels casos no hi ha una possibilitat unica. En els motsamb mes d'una sil-laba conve doncs preveure la necessitat d'un mecanismeque atorgui 1'accent a la posicio correcta, que determine sense ambiguitatquina es la sillaba que s'associa a l'accent del mot. Hi ha essencialment dosenfocaments possibles del problema, que responen a la mateixa 1ntenci6 defons. La solucio que conve buscar primer, la mes economica per al sistema,consisteix a derivar l'accent d'alguna altra propietat dels mots. Es clar peroque aquesta opcio depen del tot de 1'existencia de les propietats esmenta-

De la repre.rentacio de !'accent 419

des. El que sol passar es que si be hi ha indicis que deixen entreveure un

cert grau de predictibilitat en la determinacib de la sihlaba que rebra

!'accent, tambe s'observa un gran nombre de comportaments excepcionals

que fan impossible una descripci6 general util. En una situacio aixf, les

virtuts d'un sistema de prediccio per regla no son obvies i queda oberta la

possibilitat que !'accent s'assigni a cada element !exit en particular.

En el cas del catala hi ha dos estudis importants que es poden relacio-

nar amb cadascun d'aquests enfocaments teorics 1 descriptius. El treball de

Wheeler (1979) es un intent de prediccio de !'accent que evidencia pero

que la regularitat en I'assignacio, encara que existeix, no es absoluta. En

l'analisi de Mascaro (1983), del sistema accentual del catala i del treball de

Wheeler, es pot veure com els problemes de la prediccio per regla son prou

importants com per a considerar l'assignacio lexica. Mascaro fa veure, a

mes a mes, que hi ha processos fonologics segmentals que nomes es poden

explicar si s'admet la presencia d'un accent en el primer nivell de represen-

taci6.'

Seguint la terminologia mes usual direm que una Ilengua amb accent

lexic no predictible com el catala es una Ilengua d'accent Iliure (free stress

language).2 Son llengues amb un sistema accentual predictible (fixed stress

languages) el fines i 1'hongares, per exemple, que presentee sempre 1'ac-

cent en posicio initial i Lambe el cambotja o l'hebreu modern que l'assig-

nen a la darrera stl-laba de cada mot.

Una altra classificacio que admeten els sistemes accentuals de les llen-

gues naturals es fonamenta en el contrast entre accent ritmic i accent

ntorfologic. En un sistema d'accent ritmic, I'assignacio to la base en feno-

mens fonolbgics, com el pes de la stl•laba o la limitacio de distancies entre

accents o entre limits de constituents. En un model accentual morfologic,

1'accent serveix per a definir l'estructura dels mots. Encara que hi ha

sistemes que coincideixen del tot amb un o altre patro, es frequent trobar

llengues que barregen aquests dos mecanismes; el catala n'es una. L'assig-

naci6 de 1'accent secundari to un fonament ritmic molt clar. La determi-

1. WHEELER 1987 utilitza el tractament de MASCARO 1983.

2. Hi ha on limit a aquesta Ilibertat . En catala 1'accent del mot s'ha de situar en una

de les tres ultimes stl-labes.

420 Pep Serra

nacio de l'accent de mot, pero, va estretament lligada a 1'estructura mor-fologica de les paraules. Si parlem de sufixos tonics, atons i pre-accentuats,

es perque reconeixem la importancia dels constituents morfologics en ladeterminaci6 de 1'accent primari.

La relacio entre la sil-laba i l'accent es diferent segons la Ilengua queobservem. En molts sistemes accentuals l'estructura interna de les silllabesd'un mot es determinant per a decidir quina portara accent. Hi ha llenguesque estableixen una diferencia sobre el pes de les sil-labes, distingeixen aixientre sil•labes heavy o pesants i sillables light o Ileugeres. Les llengues quefan aquesta distincio i la utilitzen en l'assignaci6 de 1'accent son llenguessensibles a la quantitat s1-labica (Quantity-Sensitive Systems).

Un cas ben conegut es el del sistema accentual del llati. En aquestaIlengua una sil•laba es pesant Si conte una vocal llarga o si acaba amb unaconsonant; les altres silFlabes son Ileugeres. La regla d'assignaci6 de 1'accentes fixa en el pes de la penultima sil-laba que, si es pesant, rebra 1'accent(inimi:cus, peperci) i si es lleugera l'accent caura a 1'avantpenultima (eksis-timo, conficiunt); en els mots dissil•labics l'accent es a la primera sil-laba(toga). El Ilati es doncs on exemple clar de com 1'esrructura sil•labica potintervenir en l'assignaci6 de l'accent.

El catala es insensible al pes de les sil-labes, pero els seus patronsaccentuals recorden encara alguns aspectes del sistema llati: en catala no espossible tenir accentuada 1'avantpenultima siFFlaba si la penultima es pe-sant. Fora d'aquest residu sembla que el pes sil•labic no determina laposicio de l'accent. Sembla clar doncs que l'accent primari que reben elsmots no es predictible en catala. Hi ha pero dos terrenys que registren unaregularitat important en relacio amb l'accent. D'una banda, 1'assignaciodels accents secundaris en el mot, i, de 1'altra, la resoluc16 de les situationsque es plantegen per contactes entre mots.

La distribucio dels accents secundaris no es una propietat dels elementslexics; hi ha un patro fonologic fix. Un mecanisme reparteix aquests ac-cents de dreta a esquerra a partir de 1'accent primari i en sil•labes alternants.La posicio de 1'accent primari en el mot no depen Onicament dels mecanis-mes d'assignacio, siguin lexics o regulars. Els mots disposats en el discurs

s'avenen a modificar el seu patro accentual en benefici del contorn resul-tant. La definicio del que la Ilengua admet com a contorn accentual valid

De la repreientuc iii cle 1"14 (('111 121

es fonamenta en una tendencia a l'alternanca. L'expressio formal d'aquest

comportament es un sistema de xocs i valls i els mecanismes de resolucio

que s'hi associen.

2. Les representations

La importancia que han anal adquirint les representations linguIsti-

ques es justifica per la simphficacio en el component de les regles, pero

sobretot per 1'augment del poder explicatiu de la gramatica. Les represen-

tations que s'utihtzen son forca mes complexes, pero les operations possi-

bles son reduides i responen a principis generals.

Per a descriure satisfactoriament l'accent i els processos fonologics

relacionats amb aquest ens conve trobar una manera de representar-lo

graficament. El punt de partida es la xarxa accentual (Metrical Grid) que

tenim representada a (1).

(1)

fa.ta.li.tat

La xarxa d'( 1) ens mostra horitzontalment els beats o st1•labes quepoden ser accentuades en el discurs i, verticalment, el grau de prominenciao intensitat que to cadascuna de les sflHlabes que formen la sequencia.Veurem que 1'accent no to una intensitat unica, hi ha diferents graus i demoment direm que n'hi ha dos: 1'accent primari i el secundari. L'accent

secundari correspon al segon nivell de la xarxa metrica i el primari esdefineix en el tercer. Els accents que van mes enlla del mot es marquen apartir del quart tal com es representa a (2)

-1 2-1

(2)

*

*

*

* * * *

fa.ta.li.tat

Pep Srrra

Nivell 6 enunciat

Nivell 5 sintagma entonatiu

Nivell 4 sintagma fonologic

Nivell 3 mot fonologic (accent primari)

Nivell 2 peu fonologic (accent secundari)

Nivell I unitats prosodiques (sil•labes, mores)

Coromines (1983, 96-97) observa que, en catala, l'accent secundari

apareix a 1'esquerra de l'accent primari amb una alternanca ritmica regu-

lar: o...tota paraula catalana, anant de darrere a davant, des de la vocal

tonica, to una vocal molt feble, precedida d'una de mes forta, una de molt

feble, una de mes forta i aixf successivament fins at principi del mot.

Doncs, accentuacid binaria: un accent principal ben fort en la vocal tonica

del mot, i accents secundaris mes febles en part de les vocals precedents,

una si i una no.o La representacio que correspon a aquesta descripcio es la

de (3).

(3)*

fa. ta ii. tat

A partir d'ara, prescindirem del nivell I de la xarxa metrica, que

marca les sillabes, per simplificar la representacio dels contorns accen-

tuals.

(4) Supressio del nivell silldbic*

(* *) ^ (. *)

Una propietat fonologica caracteristica de l'accent es que cada consti-

tuent metric to una posicio mes prominent que les altres que trobem en

aquest constituent; aquesta posicio es el nucli del constituent. L'exemple

de (3) es format per dos peus i cadascun dells to un nucli (les estrelles o

beats de nivell 2) i, at mateix temps, per un mot fonologic que to tambe un

sol nucli. El fet que ens hagim de referir als constituents de la xarxa fa que

De la representacio de l'ac ent 423

una representacio com la de ( 3) sigui insuficient . Per representar els consti-

tuents metrics utilitzarem parentesis i la xarxa de (3) tindra l' estructura de

(5).

(5) ( *) mot fonologic

peu fonologic

fa to li tat

Aquest exemple ens mostra que taut els constituents que es troben al

nivell del peu com els que pertanyen al nivell del mot tenen el nucli situat a

la dreta . Aquests constituents son, doncs , de nucli a la dreta (right hea-

ded), i els corresponents simetrics son els de nucli a l'esquerra (left headed).

Quan la literatura tradicional parla del ritme iambic es refereix a un

constituent binari amb el nucli a la dreta ; el ritme trocaic , en canvi , implica

constituents binaris amb el nucli a l ' esquerra.

Per a veure el patro accentual d'una llengua es titil observar la xarxa

accentual que s ' assigna a mots procedents d'altres llengues. Els exemples

de (6) permeten de veure la preferencia del catala per les formes iambiques

i la del castella per les trocaiques.

(6)

( *) ( *) ( *) (. *)

(. *) (. *) (. *) (• *)catala: futbol handbol hockey tiquet

(* ) (* ) (* ) (* )

(* .) (* ) (* .) (* )espanyol: futbol handbol hockey tiquet

Conve tambe distingir entre constituents limitats i no-limitats (Boun-

ded - Unbounded Constituents); aquesta propietat es pertinent al nivell del

peu fonologic. Un constituent es {+ LIM} (limitat) si el seu nucli no es

separat dels limits del constituent, dels parentesis, per mes d'un element

intern i es [-LIM} altrament.

(7) 1+LIM):

{-LIM): (..*), (..*..), (*....)

Els pens metrics del catala son [+LIM]. Un exemple de llengua amb

peus [-LIM] pot set el frances, que, generalment, no presenta accent secun-

dari. A la xarxa metrica de (8) es pot apreciar que aquesta llengua no to

424 Pep Serra

la restriccio que observa el catala en relacio amb la distancia entre els limits

dels constituents i els seus nuclis en el nivell del peu fonologic.

(8)

o to scg matal' `autosegmental'

A part de la situacio del nucli dins un constituent, tambe es important

la direccionalitat en 1'assignacio dels nuclis dels constituents metrics. En

una paraula de tint sillabes el resultat que obtindrem variara segons si

construim els peus des de la dreta o des de l'esquerra.'

(9) direccionalitat

a. b.

( *) ( * )

(*) ( *) (. *) (. *) (. *)(*)ge ne ra li tat * ge ne ra li tat

< ----------------- ----------------- >

La direccionalitat es la responsable de la forma final de les xarxes de

(9). A (9a) el sentit es de dreta a esquerra i a (9b) 1'aplicaci6 s'ha fet

d'esquerra a dreta. Aquestes son les dues opcions parametriques que po-

den intervenir en la construccio dels constituents metrics. El catala es doncs

una llengua de nucli a la dreta (Right-Headed) i el valor del parametre de

direccionalitat que aplica es de dreta a esquerra. Una xarxa metrica que no

estigui d'acord amb algun d'aquests principis no pot pertanyer a la llengua

i es marcada com a agramatical (es el cas de {9hD.

No podem trobar mes d'un accent primari dins el domini del mot, ni

de secundari en el domini del peu o mes d'un accent de nivell 4 dins un

sintagma fonologic. Aquesta propietat de les representations metriques es

la culminativitat. Una altra propietat, la bijectivitat, estableix que cada

domini d'un constituent to una unica marca de la xarxa metrica que es el

seu nuch 1 cada marca es el nucli d'un unit domini. L'exigencia de bijecti-

vitat prohibeix un constituent sense nucli (* ( )) o un amb mes d'un

3. L'exemple es de GOLDSMITH 1990.

4. Els peus amb nomes una posicio s'anomenen peus degenerate.

De la repnrentar'iii de !'accent 425

nucli (* (* *)). En el mot fonologic, es mante sempre !'accent de la dreta i

es perden els altres accents primaris; aquest constituent tampoc no pot

tenir mes d'un nucli.

(10) ( *) ( *) ( *) ( *) mot fonologic

nacio -------national -----nacionalitzar ----- nacionalitzaci6

Una altra convencio preserva l'estructura vertical de la representacio

metrica de 1'accent; es la d' (11).

(11) Continous Column Constraint , CCC (PRINCE 1983)

Una xarxa metrica que conte una columna amb un beat' en el nivell n + 1 i cap en

el nivell n es malformada . Les regles fonologiques son bloquejades quan crearien

aqucsta configuracio.

D'acord amb la CCC, una representacio vertical de !'accent no pot

tenir mai un buit , aixf la restriccio evita les malformations de (12).

(12) a.* b.* c.**

* **

x x x

En certes situacions s'observa que hi ha elements que son invisibles per

a les regles i per als principis metrics. Hayes (1982) introdueix el concepte

d'extranzetric per explicar certs fenomens que impliquen les regles accen-

tuals de tangles i proposa un grup de tres restrictions: son les de (13).

(13) Restrictions sobre 1'extrametricalitat

a. Constituencia: Nomes els constituents (segment, mora, si'Flaba, peu i mot

fonologic) poden ser marcats com a extrametrics.

b. Situacio periferica: Un constituent pot ser extrametric nomes si es troba en

un extrem, a la dreta o a 1'esquerra, del seu domini.

c. Marcatge de 1'extrenz: Per a 1'extrametricalitat el costat no-marcat es el

dret.

5. No hi ha una correspondencia catalana clara per a aquest terme; es per aixo que el

mantenim en forma anglesa. OLIVA 1991 utilitza batec; una altra possibilitat seria utilitzar

temps. top...

426 Pep Serra

L'extrametricalitat ens permet de formalitzar 1'observaci6 de Coromi-

nes (1983, 97) que oquan es tracta de la posicio darrere o despres de lavocal tonica [...1, totes les vocals han de ser igualment inaccentuades:

direm dona-me-les, aplica-to-n'hi, sense cap intensitat en les sil-labes -les o -n'hi».

Una altra manera d'expressar-ho es considerar extrametriques les

sil•labes a la dreta de l'accent primari; aixi no podran rebre mai cap tipus

d'accent.

Tambe en el recompte de sillabes dels versos en catala considerem

implicitament les sil-labes que hi ha a la dreta del darter accent com aextrametriques. Tot el que hi pugui haver a partir de l'ultima sil-laba

accentuada no compta. Amb aquest sistema es preserva el ritme iambic

caracteristic del catala. L'espanyol, en canvi, compta els versos de diferent

manera, amb la 1ntenci6 de conservar el ritme trocaic: si l'ultima paraula esparoxitona els comptes no canvien, si acaba amb una sil-laba forta n'hi

afegim una i si es tracta d'un mot proparoxiton n'hi restem una.

La regla que marca les posicions extrametriques es la de (14). Per

indicar que on constituent es extrametric utilitzem els parentesis angu-

lars.

(14)Extrametricalitat

X-.<X> / (*)_# #

Les representations de (15) mostren 1'efecte de la regla de (14), les

posicions a la dreta de 1'accent son extrametriques.

(15) ( *)

(*) (. *) (•a. ca der ne < ra > b. re o <ri> <ca>

(*)

(*)c. pa <gi> <na>

Acceptar tots els exemples de (15) implica violar la restriccio de (I 3b)sobre 1'extrametricalitat. A (15b,c) la penultima sil•laba no es periferica i

no pot set marcada com a extrametrica, per tant, nomes on dels consti-

tuents pot ser considerat extrametric. Una alternativa per a corregir aquest

defecte seria considerar que 1'estructura accentual d'un mot s'assigna pri-

De la representacio de 1'accent 427

merament sobre el seu radical, abans dels processos de flexio. Quan tenim

un mot derivat hi ha una reestructuracio de la xarxa metrica paral-lela als

canvis en la sil-labificacio. Per tant, segons aquestes considerations, la xarxa

accentual dels mots de (15) queda de la seguent manera:

(16) ( *) ( *) (*)

(*) (. *) (. *) (*)

a. [ca der ner]+ a h. [te o <ric> ]+a c . [pa <gin> ]+a

A (16b,c) nomes tenim un constituent sil-labic a la dreta de l'accent

primari i pot set aixi marcat com a extrametric per la seva posicio periferi-

ca. L'ass1gnac16 de 1'accent es fa de forma ciclica. Observem primer el

radical subjacent; si hi adjuntem morfemes derivacionals passarem a un

domini mes ampli i aixi successivament.

Si reconeixem 1'extrametricalitat, doncs, podem veure com l'estructura

canonica del peu del catala es mante: els peus es construeixen de dreta a

esquerra, son limitats ([+ LIM]) i tenen el nucli a la dreta. Hi ha una

restriccio que imposa el catala sobre el nombre de silFlabes atones que hi

pot haver a la dreta de 1'accent primari. Aquesta condicio es pot formular

Pent us de 1'extrametricalitat. No tenim sobreesdruixoles perque no hi pot

haver mes d'una posicio extrametrica.'

(17) ¶[x x < x> <x>]

3. El Principi d'Alternan(-a Ritmica

Els contorns accentuals de les llengues naturals segueixen uns patrons

molt semblants. En totes les sequencies ritmiques s'observa una alternanca

de posicions toniques i atones. Si pensem en una paraula de sis sil-labes, per

6. Queden encara per resoldre els patrons de mots corn Jupiter , sifilis, deficit, hiper-

baton , isosceles o interim , entre altres cultismes , que tenen un comportament exceptional

tambc respecte d'altres processos fonologics.

428 Pep Serer

exemple, trobarern moltes llengues que distribuiran els accents exactamentcom es pot veure a (18a), mentre que no en trobarem cap que ho fact COMa (18b) (D=debil, F=fort).

(18) a. D F D F D F D b. D D D D F F F

Aquesta observacio va conduit Liberman (1975) a la formulacio delPrincipi d'Alternanfa Ritmica (PAR). La formulacio que va rebre mestard a Selkirk (1984) es la de (19).

(19) Principi d'Alternanfa Ritmica, PAR (SELKIRK 1984)a. Una posicio forta a un nivell metric n ha clesser seguida per almenys unaposicio debil a aquest nivell.

b. Una posicio debil a un nivell metric n no pot set precedida per mes d'unaposicio debil a aquest nivell.

El PAR prohibeix, doncs, formes com les de (20). La primera estruc-tura malformada, que presenta tres posicions debils seguides, es una vallaccentual o stress lapse. De la segona representacio, amb dues posicionsfortes adjacents, en diem xoc accentual o stress clash.

(20) *... D D D ... *... F F ...

El PAR afecta, amb petites variations, totes les llengues. Aixi, encatala, no podem trobar dues positions accentuades adjacents dins unaunitat d'emissio o sintagma fonologic, ni tampoc mes de dues positionsatones en aquest domini.

(21)

( *) ( *) (*)(. . . *) (. *) (*)

*fa to lit at *ca rrer nou

La inadequacio del contorn accentual d'aquests exemples s'ha d'atri-buir en tots dos casos a la violacio del PAR: a fatalitat hi ha una vall i a

De l^r repre^entari6 de C«<<^rirt ^?9

^arrer nou un xoc d'accents. La gramatica disposa de mecanismes per areparar aqucstes malformations de manera que no contradiguin el PAR.Mes endavant tractare de les solutions que to la Ilengua per a resoldre

ayuests problemes; primer he de presentar, pero, una definicio mes afinada

dell xocs i de les valls en catala.

3.1. Clr xocs acxentualr

Una de les raons de la malformacio d'una xarxa metrica pot set que no

estigui d'acord amb el PAR. La violacio es pot deure a la presentia de duespositions fortes adjacents, un xoc accentual, o al fet que rtes positions

atones formin una vall accentual. EI PAR es un principi universal i elmarge de Ilibertat que es deixa a les llengiies es concreta en la trig del nivellpertinent per la definicio de les restrictions relacionades amb el princi-pi.

En 1'estudi de calla Ilengua hem de veure, doncs, a quip nivell esprodueixen els xocs accentuals i les valls. EI minim xoc accentual quetrobem en catala es el que represento a (22a); en angles els xocs es defi-neixen a un nivell superior tal tom indico a (22b).

(?2) Minim xoc accentual

a. catal,4 b. angks

_x x x x ...

Una consequencia del yue hem establert a (22) es que en catala es potproduir un xoc entre accents secundaris. D'altra banda, el minim xocaccentual en angles, en un grup restringit morfologicament, implica ac-cents primaris. EI comportament de 1'accent secundari en angles variad'acord amb el ripus de categoria lexica i mentre en els noms s'assembla alcatala, en els verbs i els adjectius presenta un comportament diferenc i potpresentar dos accents secundaris seguits.

430 Pep Serra

(23) angles catala

adjectius-verbs nano

magnanimous onomatopeia fatalitat

momentous California realitzar

dialectal serendipity' generalitat

torment volgudament

3.2. Les valls accentuals

Les valls accentuals, com els xocs, es poden definir tambe a mes d'un

nivell segons la llengua. Si el minim xoc accentual del catala es pot produir

entre dos accents secundaris, es facil de preveure que els accents a aquest

nivell tinguin la capacitat d'evitar les valls i siguin utilitzats per destruir-

les. Aixf la vall accentual es defineix en el primer nivell en catala i en el

segon en angles.

(24) Valls accentuals

catala angles

x ... ... x x x ...

Conve recordar potser que les dades que tractem corresponen al patro

general que podem extreure a partir de 1'observaci6 d'un grup important

de realitzacions. Fets independents com la velocitat d'elocucio poden fer

variar considerablement l'acceptabilitat de les xarxes metriques associades.

Si el tempo es molt rapid, els grups de stlFlabes debils poden ser rues Ilargs

sense arribar a constituir una vall, i caldra, per cant, menys positions

accentuals. D'altra banda, si el tempo es considerablement lent, faran falta

mes accents de recolzament. A partir de les xarxes metriques ben formades

haurem de poder explicar les desviacions que son funcio del tempo.

7. Els exemples anglesos son de HALLE & VERGNAUD 1987.

De la representacio de !'accent 431

4. Les regles

He presentat el Principi d'Alternanr a Ritmica (PAR) i els defectes de

les representations que aquest principi controla: els xocs i les valls. Ara

revisare els mecanismes que to la gramatica per a reparar les sequencies

malformades.

4.1. La resolucio dell xocs

Hi ha mes d'una proposta de representacio formal de les regles que a

cada llengua s'ocupen d'evitar les sequencies amb accents adjacents. Per a

Tangles, el cas mes estudiat, s'han formulat processos molt semblants que

han rebut noms diferents (iambic reversal, stress retraction, rhythm rule).

Les solutions adoptades afecten sempre un dels accents en contacte i s'or-

ganitzen en dos grups: les que I'esborren i les que el traslladen. De 1'ells16

se n'ocupen regles del tipus de la Beat Deletion Rule que formula Selkirk

(1984) i tambe Nespor i Vogel (1986). Entre les regles que mouen

I'accent hi ha les que el traslladen a una posicio en la qual es desfa el xoc i

la Beat Absorption Rule (OLIVA I SERRA 1990). L'accent traslladat per

aquesta regla es absorbit per l'accent mes prominent de la unitat d'emis-

sid.

El nivell en el qual podem trobar xocs accentuals que hauran d'esser

reparats es el Sintagma Fonologic, la definicio d'aquest constituent pro-

sodic es la de (25).

(25) Sintagma Fonologic, SF (NESPOR I VOGEL 1986)

Domini: el domini del SF consisteix en un Grup Clitic (GC)" que conte un nucli

lexic (X) i tots els GCs de la banda no-recursiva fins al GC que conte un altre nucli

fora de la projeccio maxima de X.

Construccio: agrupeu en un SF amb n-branques tots els GCs inclosos en una tira

delimitada per la definicio de SF.

8. Dins la jerarquia prosodica el constituent immediatament inferior al SF es el Grup

Clitic; es per aixo que l'utilitzen per definir el SF.

-i32 Pup Serra

Un SF es doncs una unitat prosodica que, en el cas del catala, es

constituida per un nucli lexic i tots els elements situats a la seva esquerra

fins a trobar una altra categoria lexica que formara part del SF precedent.

Les resolucions accentuals es produeixen sempre dins els SSFF i mai entre

aquests. A 1'exemple de (26), de Nespor i Vogel (1989), hi ha un xoc

d'accents que pertanyen a SSFF diferents i que no es resol.

(26) **

***

*

[ la verita) {vincel [ quasi sempre...

SF SF

Hi ha una regla de la reestructuraci6 dels SSFF pero la for4a d'aquesta

regla no es igual en totes les llengiies . En angles es opcional i en catala es

obligatoria (vegeu OLIVA 1991).

(27) Reestructuracio del sintagma fonologic ( NESPOR I VOGEL 1986)

Un SF no- ramificat, si es el primer complement de X a la banda recursiva,

s'adjunta al SF que conte X.

En catala la reestructuraci6 formulada a (27) s' aplica sempre. Quan a

la dreta d ' un SF hi ha un altre SF que no ramifica ( i.e. format per una

unica categoria lexica ), aquest darter SF passa a formar part del primer. A

(28) carrer nou to dos SSFF que es corresponen a les dues categories

lexiques existents , pero com que la segona no ramifica , tot plegat consti-

tueix un sol SF.

(28) ( *) ( * )

( *)--> (*) ( )

{ carver nou 1SE ----------> { carrer nou 1SF

De la representacio de !'accent 433

D'acord amb la proposta d'Oliva i Serra (1990), el xoc accentual que

es dona dins el SF de (28) es resol perque !'accent mes prominent absor-

beix el tries feble.'

4.2. La resolucio de les valls

La solucio de les valls accentuals consisteix a afegir un accent en el

context que viola el PAR i constitueix una vall . A Oliva i Serra (1990) la

Beat Addition Rule to la formulacio de (29).

(29) Regla d'introduccio d'un beat

En una configuracio que es una vall, afegiu un beat.

Dins el mot, l'efecte de (29) es l'aparicio d'accents secundaris. A (30)

la segiiencia de tres positions debils de nacionalitzar rep un beat que resol

la vall. Els beats entre parentesis son opcionals, un tractament possible

d'aquest comportament consistiria a admetre com a vall un grup de dues

posicions debils quan son precedides d'una pausa.

(30) *(*) * (*) * *

* ****

*

* * *

******

nacio ------> national ------> nacionalitzar ------> nacionalitzacio

Les valls que es creen fora del nivell del mot es resoldran tambe amb la

introduccio d'un beat. A (31) la solucio del xoc accentual crea una vall que

s'ha de reparar.

(31) * * *

* * * *

* * * *

* * * * * * * * * * * *

cl carrer nou ------> el carver nou ------> el carter nou

9. Hi ha xocs lexicalitzats que poden presentar fins i tot la vocal reduida corn la

pronuncia [3skl2i1 per es Jar.

434 Pep Serra

D'acord amb les convencions que hem introduft en aquest treball, larepresentacio final de (31) adopta la forma de (32) amb la incorporacio del'estructura de constituents i la supressio del nivell sil•labic.

(32)

el carrer nou

5. Mes sobre els xoc 5 i les valls

Hem vist que la solucio d'un xoc comporta la desaparicio d'un accent.Tot seguit revisare la descripcio del proces d'elisio d'aquest accent. A (33)es pot veure el proces que es produeix en el nivell del peu fonologic, que eson es defineix el xoc accentual minim en catala.

(33) ( *)( *) (*)(. *) >(*) (.x x ## x ... -----------> ... x x # # x ...

Observant (33) ens adonem del pas d'un peu binari a un peu ternari;aquest canvi es consegiiencia del trasllat del beat a la dreta. "' El beattraslladat es absorbit per l'accent mes prominent i el seu peu d'origen esmalformat perque no to nucli, no compleix les exigencies de culminativitati bijectivitat. La solucio es la construccio d'un peu {-LIM} que mante elnucli a la dreta, un anapest. El peu subjacent del catala es doncs el iambic,

pero en la solucio dels xocs es pot crear un peu anapestic derivat."

10. El moviment del * a la dreta provoca una violacio de la Continous Column

Constraint . Una convencio general (Stray Erasure) esborrara aquest beat flotant.

11. El catala admet tambe variants reduIdes o degenerades d'aquests peus, ambnomes una posicio que es la forta.

De la representacio de !'accent 435

(34) peu subjacent: [+LIM], nucli a la dreta (iambe, (. *))

peus superficials: {+LIM}, nucli a la dreta (iambe, (. *))

1-LIM}, nucli a la dreta (anapest, (. . *))

El xoc accentual minim en catala es dona ja en el nivell de 1'accent

secundari. Observem a (35) una derivacio provocada pel xoc d'un accent

primari i un de secundari.

(35)

D'entrada pot semblar que aquesta construccio admet dues analisis. Si

traslladem el beat a 1'esquerra tindrem la representacio de (36a) i si el

movem a la dreta la representacio final sera la de (36b).

(36) a. b.

( *) ( *)

(*) ( *) (*) ( *)*) (*) (. *)(* A.

tres animals tres a.ni.mals

Pero la xarxa de (36a) conte un peu trocaic (amb el nucli a l'esquerra)

clue no to cap altra manifestacio a l'estructura del catala. El peu resultant a

(36b), en canvi, es un anapest que te, com el iambe, el nucli a la dre-

ta.

El beat trasliadat a (36a) es mou de dreta a esquerra. Sembla que la

direccio del moviment dels beats, el sentit del trasllat, es relaciona amb el

tipus de constituent al nivell de peu fonologic que presenta la llengua. Si

un sistema to el nucli dels peus a 1'esquerra, es trocaica, el sentit no-marcat

pel trasllat sera de dreta a esquerra, i d'esquerra a dreta si els peus son

iambics. La generalitzaci6 de (37) expressa aquesta observacio.

(37) Direccio del moviment de beat

A cada llengua, el sentit no-marcat coincideix amb la posicio dels nuclis al

nivell del peu fonologic.

436 Pep Serra

Els exemples de (38) il•lustren la generalitzacio de (37). Hayes (1991)defensa el moviment de dreta a esquerra per a Tangles, que es una llenguaamb peus trocaics i Oliva i Serra (1990) el sentit contrari per al catala, queto un patrb iambic.

(38) a.* *

* * * * * ** * * * * * * *

Sunset Park Zoo -------------> Sunset Park Zoob.

* * * * * * *

es.ta.ra be -----------> es.ta.ra be

L'espanyol es, com hem vist, una llengua trocaica. La generalitzacioque hem expressat prediu doncs que el moviment dels beats tindra floc dedreta a esquerra. Roca (1986: 358) observa aquesta direccionalitat en lasoluci6 dels xocs en espanyol.

6. Variabilitat, solutions alternants

Hi ha processos de les llengues que admeten variabilitat en la sevaresoluci6. Els parlants poden triar ente solutions diferents que derivend'una mateixa forma o estructura subjacent. Es feina de la gramaticadescriure i preveure les possibles variants. Conve definir les conditions queexpliquen per que s'ha adoptat una opcio i se n 'ha rebutjat una altra. Lafonologia metrica ens ofereix la possibilitat de trobar segiiencies subjacentsamb mes d'una solucio superficial. Ens fixarem en aquesta variacio primeren el mot 1 despres en el sintagma fonologic.

De la representaclo de [accent 437

6.1. En el mot

Sovint hi ha la possibilitat de pronunciar un mateix mot de maneres

diferents. La distancia entre accents es diferent a les paraules de (39a) i a

les de (39b) i aixo condiciona les solutions. Els enunciats del primer grup

es recolzen en mes positions accentuals que els del segon. Sembla que els

exemples de (39) tenen una forma metrica subjacent com la de (39a) i que

les realitzacions de (39b) en deriven.

(39)italic espanyol catala

a. genericamente naturalizar fatalitat

oceanografico constantinopolitanismo generalitat

comunicazione electricitat

b. genericamente naturalizar fatalitat

oceanografico constantinopolitanismo generalitat

comunicazione electricitat

Tant Scalise i Vogel (1982) com Harris (1989) parlen de dos estils de

diccio per explicar la variabilitat accentual; cada estil s'associa a una de les

columnes de (39). D'acord amb aquests autors l'estil retoric o elevat

correspon a (39a) i el colloquial presenta una major distancia entre accents

(39b). Les diferencies d'esril es poden expressar en termes de velocitat

d'elocucio: a la primera columna es menor i el conjunt esdeve mes reto-

ric.

6.2. En el Sintagma Fonologic

Tambe podem trobar un mateix SF amb dues formes resultants defe-

rents. Una estructura subjacent unica to dues formes possibles al final de la

derivacio. La resolucid dels xocs accentuals, quan n'hi ha mes d'un, s'apli-

ca seguint la direccionalitat que governa la construcc16 dell peus. Ara be,

quan trobem el primer xoc, i si els accents tenen el mateix grau de promi-

nencia, podrem moure qualsevol dels dos accents implicats en la violacio

438 Pep Serra

del Principi d'Alternanca Ritmica: a (40a) movem el de l'esquerra i a

(40b) el de la dreta.

(40) Estructura subjacent:

( ")

(*) ( *) (*) ( *)

(*) (. *) (*) (• *)no haura pas tornat

a. b.

( *) ( *)

(*) ( *) ( *) (*) ( *) ( *)

(*) (. . *) (. *) (*) (• *) (. *)no haura pas tornat no haura pas tornat

No sempre podem observar aquesta variabilitat. El SF de (41) nomes

pot tenir una solucio al final de la derivacio." Per resoldre els xocs proce-

dim de dreta a esquerra i hem de corregir primer l'accent mes feble del xoc

accentual. Aquest es el primer pas de (41a,b); el contacte que es resol es el

que implicava l'accent secundari d'arribat i el primari de pas. Tot seguit es

resol el xoc entre primaris, afectant el de l'esquerra a (41 a) i el de la dreta a

(41 b).

(41) Estructura subjacent:

(*) ( *) (*) ( *)

a.

(*)

no(• *)haura

(*)pas

(*)( *)arribat

( *)

(*) ( *) ( *) (*) ( *) (

(*) (. *) (. *) (*) (. *) (.no haura pas arribat * no haura pas arribat

12. Aquest exemple es d'OLIvA & SERRA 1990.

De la representacio de l'accent 439

La agramaticalitat de (41b) no es deu a la vall que genera la solucio

del xoc; l' aplicacio de la regla que repara les valls accentuals no resol el

problema com es pot veure a (42).

(42)

(*) ( *) ((*) (. *) (.

* no haura pas

Per tal de controlar la creacio de xarxes metriques com la de (41b),

Oliva i Serra (1990) recorren a la definicid d'accent maxim de Halle i

Keyser (1971). Aquests autors reconeixen uns accents que presenten un

comportament excepcional en el funcionament prosodic general de la Ilen-

gua, no es poden moure . A Oliva i Serra (1990), el concepte d'accent

maxim es utilitzat en la descripcio de les segiiencies que no admeten

variacio com les de (41).

(43) Accent Maxim (HALLE & KEYSER 1971)

*

*(*)

***

*

* *

* *

C. ... *

L'accenr primari que s ' escau a la stl4aba pas a ( 41) es un accent maxim

(cf. 43a). Si el movem crearem una xarxa agramatical com la de (41b).

Amb el que hem vist fins ara podem descriure els contorns accentuals dins

el Sintagma Fonologic. Pero l'inconvenient d'aquesta analisi, i de la de

Halle i Keyser ( 1971), es el fet d'haver de definir expressament 1'accent

maxim . Es una solucio ad hoc que complica la gramatica.

6.3. L'economia en la derivacio metrica

Chomsky ( 1988) defensa 1'existencia d'una estrategia general del sis-

440 Pep Serra

tema, el Principi d'Economia. No hi ha una definicio formalitzada i preci-

se, pero el sentit general es clar: la llengua actua economicament. Evita la

creaci6 de representations malformades i aixi les derivations son mes cur-

tes. L'economia en el sentit de Chomsky (1988) no s'ha de veure com una

gracia formal afegida, sing que interve en la definicio dels processos.

Per veure com actua el Principi d'Economia en la configuraci6 de les

xarxes accentuals utilitzarem un exemple parallel al que ja hem vist a (4 1);

la xarxa accentual es la mateixa i nomes son diferents els mots de la

base.

(44) Estructura subjacent:

a.

( *) (*)( *)(. *) (*) (*)( * )aquells tres enemies

( *) ( *)

aquells tres enemics enemies

La variacio que sovint trobem en les derivations de la fonologia metri-

ca no es dona en aquests casos. En aquests exemples nomes hi ha una

marxa metrica possible al final de la derivacio. Revisem el proces de

derivacio de les estructures de (44) a partir de la forma subjacent. La

soluci6 dels xocs es realitza de dreta a esquerra i solucionem primer el xoc

que implica l'accent mes feble, en aquest cas el secundari de la primera

si laba d'enemics. Quan hem fet aquesta operaci6 hem de reparar el segon

xoc. Com es pot veure a la forma subjacent de (44), els dos accents

implicats en aquest segon xoc son iguals pel que fa al seu grau de promi-

nencia. Aixi, tant podriem moure 1'accent de la dreta com el de 1'esquerra.

Si movem el de 1'esquerra la sequencia final (44a) es correcta, pero si

variem el de la dreta, no (44b).

De la representacio de !'accent 441

Hem d'explicar com es que en un SF com el de (40) podem tenir dues

xarxes metriques associades, i en els de (41) i (44) no. Sembla que admetre

que el problema es que a (41b) i (44b) es creen vallsen la derivacio no es

adequat perque implicaria que no podem tenir derivations com la que

reproduIm a (45). En aquesta representacio, per a resoldre un xoc accen-

tual s'ha treat una vall, 1'afegiment d'un beat repara la xarxa al final de la

derivacio.

(45) * * *

* * * ** * * * *

el carver nou ' el carver nou ' el carver nou

(Forma subjacent) (Reparacid del x(x) (Reparacid de la vall)

L'explicacio del fet que a (40) hi ha variacio , pero a ( 41) o a (44) no,

es que a ON i (44b) no podem crear una vall per a resoldre un xoc

perque aquestes dues ultimes derivations tenen ja una altra opcio mes

simple . En les xarxes de (41a ) i (44a) nomes hem d'aplicar la regla de

resolucio del xoc per a arribar al final de la derivacio, i no crearem cap

representacio malformada amb una vall que despres s'haura de reparar.

Aixi , quan hi ha una representacio alternativa , aquesta sera I'unica repre-

sentacio valida de la derivacio . En les formes que no tenen derivations que

difereixin en simplicitat hi podra haver alternanva (cf. 40).

La falta d ' alternan4a en alguns SSFF no s'ha d'atribuir doncs a 1 ' accent

maxim perque l'estrategia d'economia de Chomsky ( 1988 ) ja 1'explica.

Aixi podem prescindir de la definicio independent de l'inventari d'accents

maxims de Halle i Keyser i contribuir aixi a fer que la gramatica digui mes

amb menys paraules.

PEP SERRA

Universitat AutCnoma de Barcelona

442

BIBLIOGRAFIA

CHOMSKY 1988

CHOMSKY

HALLE 1968

COROMINES 1983

GOLDSMITH 1990

HALLE

KEYSER 1971

HALLE

VERGNAUD 1987

HARRIS 1983

HARRIS 1989

HAYES 1982

HAYES 1991

LIBERMAN 1975

MASCARO 1976

NESPOR

VOGEL 1986

NESPOR

VOGEL 1989

OLIVA 1991

OLIVA 1993

OLIVA

SERRA 1990

Pep Serra

N. CHOMSKY, Some Notes on Economy of Derivation and

Representation, ms. (Cambridge, Massachusetts, MIT,

1988).

N. CHOMSKY, M. HALLE, The Sound Pattern of English

(Nova York, Harper and Row, 1968).

J. COROMINES, Lleures i converses d'un filoleg (Barcelona,

Club Editor, 1983).

J. A. GOLDSMITH, Autosegmental & Metrical Phonology

(Oxford i Cambridge, Massachussetts, Basil Blackwell,

1990).

M. HALLE, S. J. KEYSER, English Stress (Nova York, Har-

per & Row, 1971).

M. HALLE, J. R. VERGNAUD, An Essay on Stress (Cam-

bridge, Massachusetts, MIT, 1987).

J. W. HARRIS, Syllable Structure and Stress in Spanihs: A

Nonlinear Approach, <Linguistic Inquiry Monograph>>, 8

(Cambridge, Massachusetts, MIT Press, 1983).

J. W. HARRIS, A Podiatric Note on Secondary Stress in

Spanish, ms. (MIT 1989).

B. HAYES, Extrametricality and English Stress, o(Linguistic

Inquiry>>, 13 (1982), ps. 227-276.

B. HAYES, Metrical Stress Theory: Principles and Case Stu-

dies, ms. (UCLA, 1991).

M. LIBERMAN, The Intonational System of English. Tesi

doctoral (MIT, 1975).

J. MASCARO, Catalan Phonology and the Phonological Cycle.

Tesi doctoral (Cambridge, Massachusetts, MIT, 1976)

(Ciro la versio catalana de 1983).

M. NESPOR, I. VOGEL, Prosodic Phonology (Dordrecht, Fo-

ris, 1986).

M. NESPOR, I. VOGEL, On Clashes and Lapses, <<Phonolo-

gy>>, 6 (1989).

S. OLIVA, La Reestructuracio del Sintagma Fonologic, ms.

(Universitat de Girona, 1991).

S. OLIVA, La metrica i el ritme de la llengua (en premsa aQuaderns Crema).S. OLIVA, P. SERRA, Stress Resolution at the Phonological

Phrase Level: Some Examples from Catalan and Spanish,

De la representacio de !'accent 443

treball presentat al GISELLE 1990 ( Universitat de Girona,

1990).

PALMADA 1991 B. PALMADA , La fonologia del catala i els principis actius.

Tesi doctoral (UAB, 1991).

PRINCE 1983 A . S. PRINCE , Relating to the Grid, (( Linguistic Inquiry),

14 (1983).

RECASENS 1986 D. RECASENS, Estudis de fonetica experimental del catala

oriental central (Barcelona, PAM, 1986).

ROCA 1986 I. ROCA, Secondary Stress and Metrical Rythm, ((Phonology

Yearbook)), 3 (1986).

SELKIRK 1984 E. O. SELKIRK, Phonology and Syntax (Cambridge, Massa-

chusetts, MIT Press, 1984).

WHEELER 1979 M. WHEELER, Phonology of Catalan (Oxford, Basil Black-

well, 1979).

WHEELER 1987 M. WHEELER, L'estructura fonologica de la sfllaba i del mot

en catala, ((Estudis de Llengua i Literatura Catalanes» , XIv

(1987).