del parlament de catalunyahelena mo-tos hervás diu: «gràcies.») doncs, endavant; senyora helena...

TAUL A DE CONT INGUT

Compareixença d’Helena Motos Hervás, en representació del sector de la geriatria de la Federació de Sanitat de Comissions Obreres de Catalunya, per a informar sobre la situació del sector amb relació a les condicions de treball357-00531/11 4

Sol·licitud de compareixença d’una representació dels promotors del manifest «No qualsevol treball, sinó un treball decent» perquè n’expliqui els objectius356-00712/11 19

Proposta de resolució sobre el foment de l’ocupabilitat de les persones amb disca-pacitat250-00751/11 21

Proposta de resolució sobre les actuacions del Govern a la província de Tarragona en l’àmbit del treball250-00994/11 27

Proposta de resolució sobre l’elaboració d’una campanya de coneixement i conscien-ciació de la població sobre la tartamudesa250-01014/11 31

Proposta de resolució sobre les condicions de treball del servei de trucades 061250-01054/11 34

DIARI DE SESSIONSDEL PARLAMENT DE CATALUNYAXI legislatura · quart període · sèrie C · núm. 507

Comissió de Treball

Sessió 17, dijous 20 de juliol de 2017

Presidència de l’Im. Sr. Bernat Solé i Barril

ldominguez

Botó dossier

https://www.parlament.cat/document/altres-publicacions/228099.pdf

Aquesta publicació és impresa en paper ecològic (definició europea ECF), en compliment del que estableix la Resolució 124/III del Parlament, sobre la utilització del paper reciclat en el Parlament i en els departaments de la Generalitat, adoptada el 30 d’abril de 1990.

El Diari de Sessions del Parlament de Catalunya (DSPC) reprodueix només les intervencions orals fetes durant la sessió. La resta de documentació que acompanya la intervenció es pot consultar a l’expedient de la comissió.

Transcripció i correcció: Serikat Imprès al Parlament

ISSN: 0213-7976 (general) 0213-7992 (sèrie C) DL: B-3.468-1982

www.parlament.cat

www.parlament.cat

DSPC-C 50720 de juliol de 2017

Sessió 17 de la CTR 3

Sessió 17 de la CTR

La sessió de la Comissió de Treball (CTR) s’obre a les deu del matí i nou minuts. Presi-

deix Bernat Solé i Barril, acompanyat del vicepresident, Francisco Javier Domínguez Ser-

rano; de la secretària, Mireia Vehí i Cantenys, i dels secretaris en funcions, Violant Cervera i

Gòdia i Chakir el Homrani Lesfar. Assisteix la Mesa el lletrat Pere Sol i Ordis.

Hi són presents els diputats Antoni Castellà i Clavé, Anna Figueras i Ibàñez, Natàlia Fi-

gueras i Pagès, Carles Prats i Cot, Eduardo Reyes i Pino, David Rodríguez i González, Ma-

ria Senserrich i Guitart i Teresa Vallverdú Albornà, pel G. P. de Junts pel Sí; Noemí de la

Calle Sifré, Sergio Sanz Jiménez i Elisabeth Valencia Mimbrero, pel G. P. de Ciutadans; Pol

Gibert Horcas i Esther Niubó Cidoncha, pel G. P. Socialista; Gemma Lienas Massot i Marc

Vidal i Pou, pel G. P. de Catalunya Sí que es Pot, i Fernando Sánchez Costa i Sergio Santa-

maría Santigosa, pel G. P. del Partit Popular de Catalunya.

Assisteix a aquesta sessió la representant del sector de la geriatria de la Federació de

Sanitat de Comissions Obreres de Catalunya Helena Motos Hervás, acompanyada de la

treballadora d’aquest sector Anna Domingo Villalonga.

ORDRE DEL DIA DE LA CONVOCATÒRIA

1. Compareixença d’Helena Motos Hervás, en representació del sector de la geriatria

de la Federació de Sanitat de Comissions Obreres de Catalunya, davant la Comissió de

Treball per a informar sobre la situació del sector amb relació a les condicions de treball

(tram. 357-00531/11). Comissió de Treball. Compareixença.

2. Sol·licitud de compareixença de Sandra Fernández Fuentes i Rafaela Alcántara Ina-

jar, treballadores de l’empresa KLE Serveis Integrals, davant la Comissió de Treball perquè

informin sobre la situació i les condicions laborals de les treballadores d’aquesta empresa

(tram. 356-00656/11). Noemí de la Calle Sifré, del Grup Parlamentari de Ciutadans. Debat i

votació de la sol·licitud de compareixença.

3. Sol·licitud de compareixença d’una representació dels promotors del manifest «No

qualsevol treball, sinó un treball decent» davant la Comissió de Treball perquè n’expliqui els

objectius (tram. 356-00712/11). Chakir el Homrani Lesfar, del Grup Parlamentari de Junts

pel Sí, Joan García González, del Grup Parlamentari de Ciutadans, Pol Gibert Horcas, del

Grup Parlamentari Socialista, Marc Vidal i Pou, del Grup Parlamentari de Catalunya Sí que

es Pot, Fernando Sánchez Costa, del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya,

Mireia Vehí i Cantenys, del Grup Parlamentari de la Candidatura d’Unitat Popular - Crida

Constituent. Debat i votació de la sol·licitud de compareixença.

4. Proposta de resolució sobre el foment de l’ocupabilitat de les persones amb disca-

pacitat (tram. 250-00751/11). Grup Parlamentari de Ciutadans. Debat i votació de la pro-

posta de resolució i de les esmenes presentades (text presentat: BOPC 281, 24; esmenes:

BOPC 316, 27).

5. Proposta de resolució sobre les actuacions del Govern a la província de Tarragona

en l’àmbit del treball (tram. 250-00994/11). Grup Parlamentari de Ciutadans. Debat i votació

de la proposta de resolució i de les esmenes presentades (text presentat: BOPC 406, 23;

esmenes: BOPC 452, 8).

6. Proposta de resolució sobre l’elaboració d’una campanya de coneixement i cons-

cienciació de la població sobre la tartamudesa (tram. 250-01014/11). Grup Parlamentari de

Ciutadans. Debat i votació de la proposta de resolució i de les esmenes presentades (text

presentat: BOPC 406, 45; esmenes: BOPC 452, 11).

7. Proposta de resolució sobre l’extensió de la formació contínua a l’oferta formativa de

l’Institut Obert de Catalunya (tram. 250-01034/11). Grup Parlamentari de Ciutadans. Debat

i votació de la proposta de resolució i de les esmenes presentades (text presentat: BOPC

413, 55; esmenes: BOPC 452, 13).

8. Proposta de resolució sobre les condicions de treball del servei de trucades 061

(tram. 250-01054/11). Grup Parlamentari de Catalunya Sí que es Pot. Debat i votació de la

proposta de resolució i de les esmenes presentades (text presentat: BOPC 432, 15; esme-

nes: BOPC 18.07.2017).



El president

Bé, molt bon dia a tothom, donem inici a aquesta sessió ordinària de la Comis-sió de Treball.

Compareixença d’Helena Motos Hervás, en representació del sector de la geriatria de la Federació de Sanitat de Comissions Obreres de Catalunya, per a informar sobre la situació del sector amb relació a les condicions de treball

357-00531/11

Primer punt de l’ordre del dia: compareixença de la senyora Helena Motos Her-vás, en representació del sector de la geriatria de la Federació de Sanitat de Comis-sions Obreres de Catalunya, davant la Comissió de Treball per a informar sobre la situació del sector amb relació a les condicions de treball.

Benvinguda, senyora Helena Motos, a la Comissió de Treball. Agrair, doncs, que hagi acceptat la compareixença. I, per tant, a continuació tindrà un torn de paraula aproximadament d’uns deu minuts, quinze minuts, el que consideri oportú, i després els diferents grups parlamentaris tindran dret a fer intervencions, i finalment vostè podrà tancar responent a aquelles preguntes que s’hagin formulat. Sí? (Helena Mo-tos Hervás diu: «Gràcies.») Doncs, endavant; senyora Helena Motos, té la paraula.

Helena Motos Hervás (representant del sector de la geriatria de la Federació de Sanitat de Comissions Obreres de Catalunya)

Bon dia, i gràcies per convidar-mos. És, bé, una oportunitat fer-vos arribar, real-ment, des de la vessant propera a la realitat del sector de la geriatria, de la cura a la gent gran, la situació real que s’està patint als diferents centres de treball, tant per part dels treballadors com, realment, la repercussió que té de cara als usuaris i als nostres avis.

A mi m’han preguntat que si utilitzaria suport informàtic. Vam decidir que no, per una raó, perquè estem molt acostumats a que els preàmbuls i els papers ho aguanten tot. Al paper queda sempre molt bonic... (Veus de fons.) Ai! Ui, jo pensava que tenia un to de veu molt alt. (L’oradora riu.) Dic que el paper sempre ho aguanta tot. Mireu, a tots els papers ho llegeixes i «ui, que bé, que maco, que bonic que és», i que tot funciona fantàstic. I el que volem és que sapigueu de primera mà el que ens trobem.

Personalment..., jo no soc del sector de geriatria. Tinc molta implicació en aquest sector des que vaig començar a trepitjar-lo, perquè vaig veure la realitat, i la vaig veure abans de la crisi i l’he vist ara, després de la crisi. O sigui, abans de les reta-llades, quan era un sector que hi havia, barreja gent dependent, però també hi havia gent bastant autònoma, amb la qual cosa quedaven bastant equilibrats els centres. I les ràtios eren –les que hi havia en aquell moment– que dius, bé, més o menys eren adequades.

Va ser el moment, també, que van créixer moltíssim les empreses que van utilitzar aquest sector com a diversificació de risc i una oportunitat de negoci. Encara que soni rar és així. I com tots vostès saben, hi ha, doncs, diferent tipologia d’empresa, des de fundacions a empreses religioses, a empresa purament privada, grans grups que es dediquen a això. I realment, en el fons, nosaltres hem arribat a la conclusió que tothom té, encara que estigui a l’esperit de la forma empresarial, ànim de lucre, d’una mane-ra o d’una altra, uns perquè ja és el seu ADN, d’acord?, i els altres perquè tampoc se veu repercutint en la qualitat i en el nombre de persones que fan l’assistència directa.

La realitat actual que tenim és: venim d’unes retallades importants, d’un pressu-post que no s’ha actualitzat, tot i que, com vostès saben, l’expectativa de vida s’ha incrementat. Això no vol dir que s’incremente la vida de les persones, però això no vol dir que la qualitat de vida també sigui en la mateixa proporció, amb la qual cosa



tenim residències, ara, amb el 70 i 80 per cent de persones de grau III, que són alta dependència. Vol dir persones que necessiten suport per a fer aquelles activitats mí-nimes de la vida diària, com és menjar, rentar-se, anar al bany... Això ho necessiten.

Les ràtios no s’han utilitzat, i a això dedica una hora i trenta minuts, una hora i quaranta minuts, una persona, a fer-ho. Qualsevol de nosaltres necessitem més temps per a fer això i ens ho fem nosaltres sols.

Les empreses han aguantat les retallades i els mesos sense cobrar, però a costa de retallar. És a dir, a costa de no posar substitucions, per molt que diguin que sí, i a costa de «racanejar», i la paraula entre cometes, però «racanejar» d’uns salaris que ja és impossible tocar més. D’acord? És un sector femení; per tant, entenem que és un sector maltractat i una de les raons, precisament, és perquè és femení.

Aquest sector, quan va començar, se va dir que era una oportunitat per a les per-sones, les dones grans que tenien la canalla per a entrar al mercat de treball, i així va ser. Allò va ser bo, allò realment va ser bo, perquè amb la gent jove d’ara ens trobem també amb un problema, i un problema que tothom ha de saber, que és que l’expec-tativa que se’ls crea als instituts..., sobretot les auxiliars de sociosanitari o geriatria, quan arriben a la realitat, es troben amb un treball duríssim, molt dur, que s’estan mobilitzant càrregues... –enteneu-me la paraula «càrrega»–, però són persones que no col·laboren i la que menys pot pesar, pesa de cinquanta a seixanta quilos. Em direu: «Teniu grues.» Sí, però a vegades hi ha una grua o dos per a trenta o trenta residents i escaig. Com podeu entendre, si han d’esmorzar a les nou del matí no es poden fer servir les grues per a tothom.

Grues en molts casos obsoletes, que el que fan és que semblen..., a vegades els avis estan penjats com a botifarres, d’acord? Com la majoria tenen molta sensibilitat, estan plens de blaus. Això, d’alguna manera, per nosaltres, no és qualitat. El fet de que se limiten la quantitat de bolquers, a molts llocs, que es poden canviar –a part de que les persones que estan bé del cap, a vegades si algun se l’estalvien, se’l guarda el mateix usuari, se’l guarda a l’armari, compte–, a part d’això, als avis..., és insuficient i a vegades afavoreix que hi hagi problemes d’escares –no sé si m’enteneu la paraula «escara»–, llagues, llagues de pressió, juntament amb el temps que a vegades estan asseguts a la mateixa cadira durant moltes hores, perquè no es pot fer aquesta recir-culació d’anar bellugant-los i tal, perquè el nombre d’hores de fisioteràpia també és molt just. I amb la crisi es va retallar de grau III, hores de fisioteràpia i hores d’edu-cador i terapeuta, que a més és el grau que quasi, d’alguna manera, més..., daixò...

En el tema del conveni –a el que anàvem–, de les condicions laborals, perquè us en feu una idea, aquestes persones –jo dic 90 per cent dones–, moltes amb contrac-tes a jornada parcial, estan cobrant un salari brut de 974 euros. Que los dies festius que treballen cobren divuit euros, i a molts llocs ni es paguen. Perquè, clar, també són dones que suporten les càrregues de tota una família, i s’han sentit molt amena-çades durant aquest temps.

De fet, vosaltres ens direu: «Bé, i vosaltres, com a sindicat, per què no heu de-nunciat més?» No hem denunciat perquè la gent té molta por, la gent té por de perdre el lloc de treball. D’acord? Però nosaltres pensem que ha arribat un moment que si des d’aquí, des del lloc on se legisla, el lloc on s’aproven los pressupostos, no fem visible la situació que ens trobarem nosaltres d’aquí a deu, quinze, vint anys alguns, uns altres menys, sinó que on se poden trobar els nostres pares, els nostres avis, tiets, etcètera, no entendrem que és una situació que en som corresponsables tots, les fa-mílies també, perquè és molt còmode dir: «Mira, esto es lo que hay.»

Llavors, les famílies que també, durant aquest temps, aquí a Barcelona han fet totes aquestes mobilitzacions realment ens han ajudat, perquè han fet palesa una situació real, i amb empreses privades, que encara és pitjor, perquè les empreses privades... Si fossin gestionades per empreses públiques no tindrien ànim de lucre i aquesta diferència o aquest benefici que s’emporta l’empresa privada, que és legítim,



podria repercutir en millores, en nombre de persones, en qualitat assistencial i en millor qualitat del material que es fa servir. D’acord?

Ara mateix, també d’una manera..., es va dir que, quan vam entrar al Pla Bolo-nya... Europa té aquest sector molt professionalitzat i Espanya el tenia només amb un curs de dos-centes i escaig, tres-centes hores, i on també hi havia molta immi-gració, amb manca de molta formació, quan les gerocultores són responsables de tot el que passa a aquell resident –si es troba malament, si no es troba malament, si s’ofega–, perquè en molts casos no hi ha personal tècnic per a poder socórrer i, per tant, són les que han d’avisar al 061 o 112 –no sé quin teniu aquí.

Llavors, se va professionalitzar, cosa que va estar molt bé, però no s’ha professio-nalitzat el que serien ni el conveni, ni les categories professionals ni absolutament re de re, de re. Simplement és també de cara a la galeria que tenim un sector i una especialització. I, com us deia, ja tenim problemes de que a les residències la gent gran s’està jubilant o no tenen la cura de tutelar la gent jove que comença. Penseu que molta gent jove ja no ha tingut els avis a casa, i aquesta cultura del respecte i la cura, de l’obligació, d’alguna manera, la responsabilitat de les famílies de cuidar la gent gran... –la gent jove ho troba normal que estiguin en una residència–, i això s’ha d’inculcar, és una cosa que s’ha de recuperar, i la responsabilitat la tenim tots, tots plegats.

Per tant, nosaltres sí que és veritat que volem una dignificació del conveni, volem un conveni català. Perquè, a més, la majoria dels grans grups, que inclús ara una sentència que va sortir, que, perquè us en feu una idea, representa trenta-sis euros, amb una paga anual que és la de vacances, no l’estan complint... O siga, arribem fins aquí, eh?, fins a no complir. I s’estan traient concursos que les empreses que poden pugnar més a la baixa són grans grups, d’acord?, que automàticament quan entren, retallen personal, i..., bé, barbaritats. Jo més barbaritats no us vull contar, vull dir..., perquè jo soc molt sensible amb aquest sector.

Jo penso que la canalla i la gent gran són els que estan..., són el sector més..., molt feble. I, llavors, els hem de posar veu. I en aquest cas, bé, aquesta implicació, ja dic, no de sector, perquè no és el meu sector, però sí que és una implicació, per mi, moral i humana. I que m’agradaria que fóssem corresponsables.

Jo, en principi, no...

El president

Molt bé, moltes gràcies. Aprofito per saludar la senyora Anna Domingo, que acompanya la senyora Helena Motos, que abans no l’havíem anomenat. Bon dia. A continuació, doncs, donaríem torn de paraula als grups parlamentaris. Té la parau-la el Grup de Ciutadans, la senyora Noemí de la Calle. Endavant.

Noemí de la Calle Sifré

Gracias, presidente. Bueno, en primer lugar, agradeceros vuestra presencia hoy aquí, y vuestro testimonio. La verdad es que trabajáis en un sector que es muy boni-to, pero también es muy duro, y tenéis una responsabilidad muy grande, que es acom-pañar o cuidar a las personas en el último tramo final de su vida. Y sí que es verdad que, bueno, pues, después de todos los recortes que han habido, está muy bien que vengáis aquí y nos expliquéis, ¿no?, cómo antes habían personas que estaban autó-nomas y ahora estamos con unas personas que ya están en unos cuidados paliativos y que realmente el esfuerzo, la carga de esfuerzo que tenéis vosotras, vosotros, es mucho más grande. Y si, además, pues, las condiciones laborales se han precarizado la verdad es que entendemos la preocupación que tenéis.

Habéis hablado del convenio, y la verdad es que vuestro convenio es uno de los más precarios que existen. Y la verdad es que, bueno, nosotros, respecto a un po-sible convenio catalán del sector, creeríamos, consideramos que todo convenio que además lleve aparejado un incremento salarial tendría que ir acompañado también del módulo de la cartera de servicios sociales, para que la atención, al final, no se



viese mermada y redujese su calidad, porque al final el usuario..., ya sabemos, ¿no?, si empiezan a recortar en calidad –en calidad, en calidad– llega un momento..., pues, lo que habláis de los pañales. La verdad es que os agradezco que no hayáis entrado en más detalle, pero cuando nos reunimos la verdad es que las situaciones que contabais eran muy preocupantes, ¿no? Y esto no podemos permitirlo y tene-mos que hacer algo.

Respecto..., habéis hablado también quizás un poco de las residencias con una financiación de dinero público, residencias concertadas, ¿no?, y hay algunas que tienen..., más de un 50 por ciento de su financiación está, pues, eso, es con dinero público.

Entonces, el tema de la inspección, ¿vale?, que vosotros decíais que estas resi-dencias tendrían que tener unas revisiones o más control, ¿no?, anuales. Y sí que es verdad que el tema de la homogeneización de los criterios de inspección es algo que nos..., bueno, aparte de que haya más inspecciones y que..., pues eso, que se hagan unos criterios más claros, no sólo lo estáis pidiendo vosotros, sino es que es la propia patronal la que también está diciendo: «Oye, por favor, poned los criterios claros, porque hoy en día son demasiado subjetivos.» Y que aunque sí que es verdad que hay algunos puntos que son objetivos, pero muchos quedan al arbitrio de la opinión del inspector. Y, bueno, son las propias entidades..., hay muchas asociaciones y enti-dades y empresas que están pidiendo un reglamento sancionador, que deje claro qué se puede hacer y qué no, cuáles son sus consecuencias.

Entonces, entiendo que si tanto desde la parte de los usuarios, los trabajadores y los propios empresarios están pidiendo, pues, que el tema de la inspección se regule mejor, Cataluña tiene competencias. Y creo que aquí sí que es verdad que se podría poner, pues, en serio, un poco a mirar este tema.

Luego, temas que hemos hablado siempre: el tema de las ratios, de la financia-ción, la precarización laboral... Es un sector, que lo habéis dicho, altamente femi-nizado, ¿no? Y, bueno, lo del material obsoleto, que es que... Y la verdad es que es curioso, porque es que ayer, precisamente, pues, empecé a hacer un listado de las residencias que hay cerradas. Actualmente hay muchas residencias cerradas, a la espera de concierto, y estas residencias tienen material, material que está cogiendo polvo, quedándose obsoleto.

Pues, no sé, en estas situaciones, cuando la sociedad está envejeciendo, ¿no?, la pirámide poblacional se ha invertido, tenemos estos problemas para atender a... No sé, yo creo que a veces hay que coger sectores, sacudirlos y decir: «A ver, ¿qué es-tamos haciendo?» ¿No? Y si prestáramos más atención a estos temas, pues, no irían las cosas como van.

Y, bueno, comentaros también, no sé si..., supongo que estuvisteis al tanto, en el pasado Pleno se aprobó una moción de Catalunya Sí que es Pot. Nosotros introduji-mos una enmienda que iba un poco en la línea de algo que pedíais, que era, a la hora de los pliegos de condiciones, que se tuviera en cuenta la opinión de los trabajado-res, porque la verdad es que..., bueno, yo después de la reunión que tuvimos... –ya nos habíamos reunido también, pues, con otros sindicatos y tal–, pero fuisteis tan claras y tan..., y lo supisteis explicar tan bien que ojalá podamos hacer algo.

Ojalá podamos hacer algo por los trabajadores y por los usuarios, que son per-sonas que son dependientes, que nos necesitan y no podemos tenerlos en esas con-diciones. Y cuando una persona no tiene otro recurso que poner a su familiar allí, porque en casa no se le pueden dar las atenciones que necesita, pues, lo que no pue-de ser es que tengamos que cruzar los dedos para ver en qué residencia le toca, ¿no? A ver si tenemos buena suerte, o meterlo en una residencia que al día siguiente va a salir en los titulares. Eso no puede ser –eso no puede ser.

Entonces, bueno, pues, muchas gracias por el esfuerzo y por venir aquí a expli-carnos. Y ojalá podamos hacer algo por vosotros.

Gracias.



El president

Molt bé, moltes gràcies. A continuació, té la paraula el senyor Pol Gibert, del Grup Parlamentari Socialista. Endavant, té la paraula.

Pol Gibert Horcas

Gràcies, president. Primer, començar, com no pot ser d’una altra manera, agraint a la senyora Helena Motos la seva compareixença, perquè ha sigut, diguem-ne, molt interessant. Dir que hauria estat bé –i no és culpa seva, ni molt menys, sinó de la co-missió– comparèixer abans de la moció al Ple, hauria sigut, diguem-ne, l’ordre més lògic, però això va com va, en aquesta casa. I, per tant, agrair, encara que sigui des-prés, que sigui aquí vostè explicant un sector que, com deia vostè molt bé, és com-plex, perquè hi han moltes empreses, petites i grans, que competeixen entre elles, no?, amb diferents característiques, aquestes empreses, cadascú té la seva mare i el seu pare, al qual també és complex entrar-hi.

La frase que ha fet vostè, de que hi ha un increment de l’esperança de vida, però que no va acompanyada de l’increment de la qualitat de vida, em sembla totalment afortunada i que reflecteix molt bé el que diuen alguns centres d’aquests, no? A més, afegir, com vostè molt bé descrivia el sector, un sector feminitzat, amb la qual cosa això ja comporta sempre una sèrie de conseqüències, no?: salaris més baixos, segu-rament; un excés de càrrega física, també. I a vegades, també, això no s’equilibra amb una compensació amb material, amb grues, com vostè molt bé deia, no? I, per tant, carreguem encara més aquest sector amb càrregues físiques, no?

I, a més, un fenomen que veiem, desgraciadament, a molts sectors, que és la por a la denúncia, perquè la gent, doncs, com està el mercat laboral, no vol alçar la veu per possibles conseqüències o represàlies que puguin haver-hi, no? I això ens passa en molts sectors, desgraciadament. Molts sectors on la gent encara pateix sous més baixos, encara està més precaritzada, encara fa més por aixecar la veu, amb la qual cosa encara es va retroalimentant encara més aquesta dinàmica.

I l’altra és que ni tan sols la llei es compleix, ni la gent denuncia l’incompliment de la llei, no? Vostè deia: «Inspecció hauria d’actuar.» Això ens passa a molts sec-tors, també, que la gent ja no demana ni el seu propi dret a ser emparat amb el dret laboral, no?, amb la qual cosa veiem com aquesta pilota es va fent encara més i més gran. I a més, si veiem un sector en el qual la quota de mercat es reparteix, cada ve-gada més, en grans empreses, que el que busquen és el benefici purament, i l’atenció al pacient, o en aquest cas a la persona gran, és una cosa secundària, no?, doncs, encara incrementem més aquesta dinàmica.

Per tant, crec que és molt important que vostès vinguin aquí, que expliquin com està la situació en aquest sector. I segurament, com molt bé deia, es podrien expli-car moltes coses més i molt més dures, no?, que ens podem imaginar tots plegats, i qui tenim gent al sector ens ho coneixem de primera mà, però sí que agraïm la seva perspectiva, des d’aquesta visió.

El president

Molt bé; moltes gràcies, diputat. Té la paraula el senyor Marc Vidal, del Grup Parlamentari Catalunya Sí que es Pot. Senyora Gemma Lienas? (Veus de fons.) En-davant, doncs.

Gemma Lienas Massot

Sí, moltíssimes gràcies. Gràcies, president, i moltes gràcies a les dues compa-reixents i a tot això que ens han explicat, que, de fet, aquest panorama terrible ja el coneixíem, perquè vam tenir una entrevista amb vosaltres.

És un sector terriblement castigat, perquè és un sector que fa referència a la cura de les persones. I la cura de les persones és, dins de la nostra estructura patriarcal, que encara domina la nostra societat, sempre s’ha vist com una activitat secundària, una activitat menor i una activitat que han fet sempre les dones, o majoritàriament



les dones, com encara passa. I, a més, l’han feta sempre sense cobrar, perquè les persones grans sempre s’havien quedat a casa, a cura de les dones. Ara, perquè han canviat hàbits i perquè les dones han entrat al mercat de treball remunerat, que de treball sempre n’han tingut molt, ara hi ha més l’hàbit, que ja hi havia fora, de portar la gent gran a les residències.

Jo crec, com deia una mica la diputada De la Calle, que per canviar el sector hem de fer un revulsiu important, perquè mentre hi continuï havent aquesta idea patriar-cal de que el temps de la cura és un temps menor no aconseguirem canviar-ho del tot. Més tenint en compte que aquest canvi, crec jo, és important perquè anem a una societat a on la majoria de treballs estaran substituïts per màquines, i els treballs que no es podran substituir per màquines seran justament aquells que signifiquen el temps de la cura. I per tant, crec que entre tots i totes hauríem d’implementar aquest canvi.

De fet, hi ha països on han canviat, no sé si totalment, però una mica, aquesta mirada. Per exemple, els països escandinaus, on les persones que tenen cura dels al-tres o que fan feines domèstiques tenen uns salaris o tenen uns convenis amb unes condicions i uns salaris que no tenen res a veure amb els que hi ha aquí. Si al da-munt tenim en compte que la piràmide d’edat s’està invertint i que cada vegada te-nim més gent gran que viu més anys i que, per tant, els últims anys els viu en un es-tat de dependència molt important, és claríssim que aquest és un altre dels sectors..., i dic un altre perquè a mi el de la infància és un sector que em preocupa molt, però l’altre és, efectivament, el de la gent gran.

Jo recordo que el dia que vau venir ens vau explicar coses encara més brutals que les que heu explicat avui. Suposo que, per una qüestió de delicadesa, quan explicà-veu que teniu tants residents, dels quals ocupar-vos, que tenen una dependència total i que els heu de fer tot, que els heu d’aixecar moltes vegades a les sis del matí per poder-los tenir a punt a l’hora d’esmorzar. Clar, t’imagines una persona de noranta i tants anys, molt dependent, que podria dormir fins més tard i que s’hagi d’aixecar com si anés a treballar a la fàbrica, perquè l’han de dutxar perquè... No és culpa de les seves cuidadores, és culpa de l’organització, que no permet que hi hagi més per-sones ocupant-se d’aquells residents. És a dir, una ràtio molt millor de la que hi ha.

O, per exemple, que ens vau dir també que de vegades no fèieu servir les grues. Primera, perquè n’hi havia poques, perquè eren obsoletes, però de vegades perquè posar la persona en una grua requereix tant de temps que el temps que podeu dedi-car a cada dependent, a cada persona resident és tan poc que no us podeu permetre utilitzar la grua. Amb la qual cosa això us genera, a vosaltres, malalties professio-nals, perquè acabeu fent contractures, acabeu fent problemes articulars que després no us són compensats, perquè la residència diu que heu actuat malament al no fer servir la grua.

O sigui, tot plegat, un autèntic desastre, que jo crec que s’hi ha de posar la mà seriosament.

Jo tinc algunes preguntes per fer-vos. La primera és: què caldria fer per millorar la professionalització de les persones que es dediquen a cuidar persones grans? Òbvia-ment, s’ha de fer un conveni millor i això..., jo m’alegro que, malgrat la por que tin-guin les dones, que és veritat, que durant molts anys i segurament encara ara han es-tat les que han suportat la càrrega familiar, perquè eren els únics diners que entraven a la família i, per tant, tenien por de denunciar. Però, és obvi que s’ha de pressionar, en aquest conveni, perquè 974 euros bruts és una misèria salarial. I de les condicions laborals ja n’hem parlat, no cal que insistim.

Després, us volia preguntar si de la mateixa manera que en infants s’està, en aquests moments, procurant que hi hagin –això és una pregunta, eh?, que no en tinc ni idea– no centres residencials molt grans, sinó pisos petits, que hi hagi poca gent, si amb gent gran també seria possible una solució d’aquest tipus.



I l’última cosa que us volia preguntar és... Vosaltres dieu que caldria conscienciar la gent jove d’ocupar-se de la gent gran. Jo ho veig una mica complicat, perquè la gent jove, en aquests moments..., primera, estem en una societat molt individualista, moltíssim, cada vegada més individualista. Per tant, ja no es tractaria de canviar la idea d’ocupar-se de la gent gran, sinó ocupar-se de l’altre. És a dir, fer una societat menys individualista. I això em penso que és un canvi que requereix un esforç molt important per part de tothom i no sé si serà possible.

Gràcies.

El president

Molt bé; moltes gràcies, diputada. Té la paraula el senyor Fernando Sánchez Cos-ta, pel Grup Parlamentari Popular. Endavant.

Fernando Sánchez Costa

Moltes gràcies, president. I moltes gràcies per la seva compareixença avui, tan in-teressant per un sector que, efectivament, com han dit els diputats que m’han precedit, i diputades, i les intervencions de les quals subscric completament, és un sector cabdal per al present i també per al futur, perquè, efectivament, d’aquí a poc de temps encara hi haurà més gent que necessitarà serveis residencials. I fa bastant de temps que penso que és un sector que serà clau, tant per a la vida amb dignitat de les persones, com per a l’activitat econòmica i per al dinamisme econòmic de Catalunya.

És a dir, que és una pena que un sector en el que també dintre d’Espanya tenim..., hem estat una mica pioners no li donem la importància també econòmica que té i els ajuts econòmics, i fins i tot els estudis, també –per exemple, FP, universitaris, amb la qualitat que puguin tenir–, perquè pot ser també un sector tractor de l’economia.

Vostè deia: «Jo soc sensible, molt sensible a aquest sector.» Jo, per alguns mo-tius, també tinc una relació una mica estreta amb el sector i penso que té un altíssim valor social la feina que fan les infermeres, les auxiliars, les persones que atenen les persones grans, i, tanmateix, tenen poquíssim reconeixement social i econòmic. I això s’ha de revertir. I per això nosaltres l’altre dia vam votar... –vostès hi eren presents? (Veus de fons.) Sí, veritat? (Pausa.) És que, a més, ara, sense ulleres...–, però vam votar a favor de l’augment salarial. Tenim algunes reserves en com s’havia expressat concretament aquell punt, però vam pensar que era important marcar un posicionament polític a favor d’aquest augment salarial, de la millora de les ràtios, etcètera.

I com deia abans la diputada de Ciutadans, de fet, em sembla que hi ha un con-sens de fons, fins i tot amb la patronal, o amb part de la patronal –després els hi preguntaré, de que han d’apujar aquests salaris i han de posar els convenis, etcète-ra. Crec que la discussió que hi ha hagut aquests darrers dies entorn d’aquest grup, aquesta gran..., no sé si dir-li «multinacional» o..., sí, una multinacional que presta-va serveis residencials i els seus incompliments, doncs, és interessant, no? I també suposa un cert punt d’inflexió i ha arribat el moment, com dèiem l’altre dia, de fer una reflexió una mica a fons del sector de les residències, del seu futur, de la seva sostenibilitat, que no és fàcil. Perquè, clar, com deien abans els companys, cada cop tenim més gent gran i, si no estic equivocat, l’Administració no arriba ni a pagar el 2 per cent de les persones que tenen més de seixanta-cinc anys, la seva residència.

És a dir que estem molt lluny i tindrem moltes més persones. Llavors, hem de pensar: com el fem sostenible? Com el fem de qualitat? Com garantim la dignitat dels treballadors, de les persones que estan a les residències? Etcètera. I per això demanava que, passat els idus d’octubre, que aquest sigui un acord. Jo sempre soc contrari als pactes nacionals, no perquè siguin nacionals, sinó pel fet de ser pactes d’aquests que no serveixen per a res. Però sí que penso que per al sector de les resi-dències, per la seva complexitat, ens hem d’asseure tots els grups parlamentaris i dir: què volem fer, exactament, amb el nostre model residencial? Quins sous volem do-nar? Quin tipus de residències volem tenir? Cap on anem? Perquè és molt important.



I, feta aquesta reflexió, jo tinc cinc preguntes concretes a fer-los. El primer..., per-doni, eh?, vostè ha parlat del salari brut que reben. A mi m’agradaria saber el salari net, perquè no vinc del món econòmic i a vegades em faig una mica d’embolic des-prés amb tots els descomptes que hi ha, d’IRPF i totes aquestes coses; el salari net que tenen les persones que tenen una..., no sé si es diuen «infermeres de geriatria» o..., i també les auxiliars. A les residències, quin és el salari net habitual i mitjà que tenen?

Després, els volia preguntar, en segon lloc, pel sistema habitual de treball. És a dir, l’horari que fan, és un horari habitualment tancat o és un horari rotatiu, és un horari que compta amb hores extres? Si ens poden explicar una miqueta més com funciona habitualment els torns o els sistemes de treball a les residències.

En tercer lloc, també..., clar, com ha dit abans la..., deia la diputada Lienas que..., o han dit vostès i els altres que el treball de cura és un treball que també requereix molt esforç físic. I, llavors, quan les infermeres, les auxiliars es van fent grans, van passant els anys, això com es gestiona, habitualment? Perquè jo entenc que no es té la mateixa capacitat de moure algú, o fins i tot les mateixes energies, no? Llavors, quina és la trajectòria habitual, la carrera habitual d’una persona que potser acaba la carrera, una FP i entra amb vint-i-cinc anys i després, quan arriba..., bé, van passant els anys i quin sol ser el recorregut?

Quart: quina és la seva reivindicació salarial concreta, des de Comissions Obre-res, des dels sindicats?

Cinquè: com està l’acord amb la patronal? És a dir, hi ha acord? En quins termes és aquest acord?

I perdó, i sisè: com veuen vostès la situació de les empreses? És a dir, perquè..., i també si hi ha diferències dintre del món... A vegades et reuneixes amb algunes patronals que et diuen que estan a punt de tancar, perquè ho estan passant molt ma-lament econòmicament i no arriben. I m’agradaria saber com ho veuen vostès. Si veuen també diferències depenent de la tipologia d’empreses, o sigui... No, és que el lucre sempre tracta pitjor, o no, etcètera.

I la veritat és que alguns grups han dit que tenien..., que gràcies pel que..., la in-formació que els havien donat en rebre’ls. Nosaltres no hem pogut trobar-nos, no sé si perquè els correus s’han perdut, perquè en rebem tants que..., o el que sigui, però sí que jo tinc moltes ganes de que puguem tenir una xerrada sobre aquesta matèria, personalment.

Moltes gràcies.

El president

Molt bé; moltes gràcies, diputat. CUP - Crida Constituent? No? (Pausa.) Grup Parlamentari de Junts pel Sí. Té la paraula el senyor Chakir el Homrani. Endavant.

Chakir el Homrani Lesfar

«Bones.» En primer lloc, agrair-los la compareixença, el seu treball i l’explica-ció que ens han donat, de forma molt breu, sobre la situació laboral en el sector. Jo, preparant-me una miqueta la intervenció, preparant-me la intervenció i també..., su-poso que també per d’on vens i que coneixes una miqueta aquesta realitat, és clar, jo estava repassant i diria que va ser el 2007, i m’ho corregirà vostè, quan la consellera Serna agafa un compromís, perquè hi havia un bloqueig entorn de la possibilitat de que hi hagués conveni laboral català en el sector de geriatria.

És clar, jo estava fent aquella reflexió, perquè el 2007 estava una miqueta vincu-lat a aquests àmbits, i, és clar, recordava i fins i tot vaig fer una cerca de Google per recordar-me’n, perquè han passat anys i dius... I això et fa reflexionar, et fa reflexio-nar molt, és a dir, et fa reflexionar molt de com un sector que ha patit la crisi..., però com prèviament a la crisi no hi ha hagut manera de marcar les seves condicions la-borals d’una forma més clara en el nostre àmbit de país. I també, alhora, aprofitar aquesta via per a una millora de les condicions laborals dels treballadors i les treba-lladores del sector, bàsicament de les treballadores del sector.



I, és clar, recuperant això i dient... El que vaig fer és, també, veure com estava la situació actualment. Soc conscient que en el pla de treball del Consell de Relacions Laborals del 2017 està incorporat aquest tema en específic. Soc conscient de que hi han hagut diverses reunions.

I aprofito per fer-li alguna pregunta: com està avançant? Li vull preguntar entorn d’un dels temes que en el seu moment ja era polèmic i que crec que actualment és també un dels temes complexos entorn de la possibilitat de tancar el conveni a ni-vell de país, que és el debat entorn de l’àmbit d’aplicació. I voldria conèixer una mi-queta la postura de Comissions Obreres, com a organització representativa, entorn d’aquest debat, del debat de l’àmbit d’aplicació i de com sortir-nos entorn d’aquest element que, pel que sé –i vostè em corregirà o no–, és un dels temes que porten una miqueta a bloqueig aquesta voluntat.

I, el que és més important, més enllà d’aquests aspectes, que són molt concrets, però..., que, si em permeten, jo, preparant la compareixença, la compareixença amb la Comissió de Treball, dic, crec que és molt interessant centrar entorn d’aquests ele-ments l’altre element que han situat la resta de grups, i crec que és interessant. És el de-bat sobre el model, sobre el model i com hem d’abordar aquest model. Jo crec..., hi ha alguns diputats, que estem aquí, que tenim la sort –i això ens permet, també, tenir una visió bastant global– que, a part de ser membres de la Comissió de Treball, som mem-bres de la Comissió d’Afers Socials, i això ens permet..., perquè al final, aquest àmbit també..., quan fem la reflexió sobre el model, és una reflexió que més que donar-se en aquesta comissió, que no s’ha donat, es dona més en la Comissió d’Afers Socials, no?

I aquesta reflexió entorn..., sobre l’autonomia de la gent gran, les cures, si hem d’anar cap a un model en el que la resposta sigui únicament les places residencials, o si hem de buscar altres tipus de respostes, que també es poden donar, depenent dels graus de dependència, que ajudi entorn de l’apoderament i l’autonomia de les persones, etcètera, crec que en això estem tots plegats d’acord. I crec que, i fins i tot si no em falla la memòria, el secretari d’Afers Socials va comparèixer a la Comissió d’Afers Socials per parlar una miqueta d’aquest debat. És un debat que és absoluta-ment necessari, perquè són dos debats que van en paral·lel i que no estan destriats, no?

De quina manera aconseguim la millora de les condicions laborals en un sector on hi ha precarietat laboral? On, a part d’aquesta precarietat laboral, i vostè ho ha situat d’una manera molt clara, hi ha una precarietat laboral feminitzada. I, a la ve-gada, de quina manera aquest debat va en paral·lel a de quina manera hem de repen-sar el model entorn dels recursos residencials, entorn de l’autonomia de les persones grans, en un país on la piràmide d’edat mostra que aquest paper cada cop tindrà més importància i que l’hem d’abordar de diverses maneres, i que, probablement, estem en el moment de fer una reflexió de canvi de paradigma. Jo crec que van molt lligats.

Però, en específic, entorn de les condicions laborals, i venint d’aquest àmbit on és molt sagrada l’autonomia de les parts i tal, a mi em preocupa, perquè, és clar, l’au-tonomia de les parts té un element molt important entorn de la negociació col·lecti-va, però el que també et demostra és que, si no hi ha voluntat, es pot tenir paralitzat eternament. I per això he començat recordant el 2007. Si no em falla la memòria, el 15 de maig del 2007 hi ha el compromís de la creació de la taula de concertació per part del Departament de Treball d’aquell moment per intentar-ho abordar. I estem al juliol del 2017. És clar, són deu anys, i encara que l’autonomia de les parts és molt important, el que sí que veiem és que hi ha un bloqueig. Vull dir, el que fa aquesta reflexió és que no hi ha hagut manera d’avançar entorn d’això.

I per això li feia aquestes preguntes molt concretes, de com s’està abordant ara, aquest any que s’ha incorporat dintre del pla de treball del Consell de Relacions La-borals, com està anant, com està el debat de l’àmbit d’aplicació del conveni i quins són els elements centrals que vostès veuen de potencialitat entorn del conveni de país a l’hora d’abordar la realitat de les condicions laborals en el sector.

Moltes gràcies.



El president

Moltes gràcies, diputat. Té la paraula la senyora Helena Motos, si ho considera oportú, per a contestar, per a aclarir...

Helena Motos Hervás

Que puc començar al revés?

El president

Sí, i tant –i tant. (Veus de fons.) I tant, cap problema. Endavant.

Helena Motos Hervás

És cert que el 2007 se va estar a punt de signar un conveni català. És cert que els dos sindicats, en aquell moment, no van tenir cap mena d’acord. Nosaltres, com a sindicat, igual que fa cosa de tres o quatre anys defensàvem que encara que només s’hagués passat a la llengua catalana el conveni estatal, tot i reconeixent que era una època complicada de poder tindre millores, ja l’haguérem tingut aquí i ara el po-dríem negociar. No va poder ser. I en aquell moment no va poder ser, inclús se va fer una vaga, una vaga –se va anomenar «indefinida»– en un sector que és impos-sible fer vaga, perquè els mínims són los mínims de cada dia. Per tant, era una vaga que no tenia cap sentit.

Se va, inclús, incentivar la gent a que anés a la insubmissió, gent en molts casos que mai havien fet una vaga, perquè feia poc que estaven en aquest món laboral. I vam tindre problemes, i vam tindre que anar a parlar amb empreses que, per fa-vor... Desconeixien el que realment estaven fent, que es pensaven que fer una vaga volia dir no fer determinades coses d’atenció a la gent gran, i no. Les coses s’han de fer exactament igual, perquè les persones no tenen la culpa. Però els mínims eren els mínims.

En aquell moment hi havia un salari base de mil euros, damunt de la taula, bruts. Que partíem d’un salari de vuit-cents i escaig; no, de nou-cents. No va ser possible per una qüestió de desacord entre els dos sindicats, inclús, eh? Vull dir, s’ha de ser just i s’ha de dir la veritat. Vull dir, els dos sindicats no hi vam estar d’acord, i s’ha demostrat, amb el temps, que es va perdre una oportunitat d’or. Així de clar, perquè ara ja estaríem parlant, doncs, no de los 997, sinó segurament de mil i escaig, i de, segurament, més estructura dintre de país, per poder lluitar per les ràtios i per altres condicions.

Això va ser així, en aquell moment. Ara, també, com veieu, la postura més ac-tiva la tenim nosaltres com a sindicat, ara mateix, però perquè per nosaltres és una qüestió..., jo us ho he dit, per mi és personal. No personal perquè tingui ningú a cap residència, perquè no tinc ningú a cap residència. Jo soc infermera, soc infermera d’aguts, però quan vaig aterrar en aquest sector jo em vaig posar les mans al cap. I perquè el que ara aquí s’ha plantejat és que s’ha de tindre visió de futur. No pot ser que sempre anem per darrere de quan ja mos van passant les coses. Com s’estava dient, aquestes persones se fan grans, són cada vegada més dependents, i a això se li ha de donar solució, i la solució, realment, és veritat que no passa per començar a construir i a construir, i a donar negoci a tres persones que se’n beneficien, també, de la concertació i de diner públic, sense cap tipus de límit.

Perquè, en funció de la moralitat i l’ètica de cada empresa, independentment del que posin a les webs, eh?, que normalment les webs tenen..., buf, són totes fantàstiques. Però independentment d’això, realment, com actuen a la realitat. Poques tenen es-perit d’això, sinó que al final es converteix en un negoci per a la majoria de les em-preses.

Jo el que volia dir..., has parlat de tipologia d’empresa i d’àmbit d’aplicació. Això és un tema que és complicat, però que, de fet, en sanitat està resolt. Quines empreses tenim? Tenim empreses mixtes, que tenen una part de concertació, o de subvencio-nades o de participades; empreses que són..., les residències, l’edifici és cent per cent



públic, igual que el material que està dintre, però l’Administració, per el que sigui –no opinaré–, no les gestiona directament, ni a través de les pròpies empreses pú-bliques que té, només... Jo a Barcelona no ho sé. Sé que n’hi ha una o dos. Jo conec més el territori de Lleida. A Lleida en tenim una que està gestionada directament per l’Administració, per la Generalitat. Aquesta, evidentment, les condicions labo-rals que té no tenen res a veure amb la resta. I dos, una nova, que fa poc que s’ha obert, que va nàixer per a ser un centre de disminuïts i ara s’ha reconvertit en una residèn-cia per la demanda de places, amb los problemes que això té, perquè, clar, no estava pensat per a ser una residència, amb la qual cosa no hi ha bany a les habitacions..., vull dir, bé, una sèrie de hàndicaps. I estan gestionades per una empresa pública.

Aquí, en aquest cas, l’única pregunta és: l’empresa pública això ho té com un bo-let o realment té ganes de que això funcioni? Nosaltres, com a Comissions, entenem que el que és públic ha de ser gestionat pel que és públic. D’acord? I evidentment que estem obligats a concertar, perquè no hi ha places suficients, però s’ha de ser molt curós amb l’atenció que se dona i els límits que es posen, moltíssim –moltíssim. Perquè cada empresa tindrà més o menys marge, en funció de la seua moralitat i la seua ètica. Això és així.

I he de dir que el fet de que les diferents empreses... I jo soc així d’animal, i me mullo, i ara ja començo en pla..., com he anat explicant a tots vosaltres, no? O sigui, el fet de que algunes empreses siguin, per exemple, religioses no és garantia de que es faci millor, perquè estan contractant treballadors, o sigui, auxiliars de geriatria a través d’empreses de neteja, amb unes categories que ni existeixen. D’acord? I això es fa amb el nom de què? Vull dir que, realment, s’ha de ser..., el tema de les ins-peccions haurien de ser d’ofici, sense avisar, tant les inspeccions del departament de l’ICASS com les inspeccions de Treball.

S’haurien de demanar els contractes. No val que em diguin «jo tinc deu geroculto-res», «jo tinc...». No, no val. S’han de demanar els contractes; sobretot, no avisar, i entrevistar-se amb els treballadors. Nosaltres, quan vam parlar amb la conselle-ra, vam posar damunt de la taula, també, i amb los diferents grups, crec, el tema de l’informe vinculant, igual que temps enrere, que també ha desaparegut, hi havia l’informe vinculant de les mútues d’accidents de treball. Doncs, l’informe vinculant o bé de representants o bé dels treballadors, amb majoria de com aquella empresa funciona i com aquella empresa té els nivells de qualitat.

Perquè nivells de qualitat és el nombre d’antibiòtics que es fan anar. Nivells de qualitat és nombre de persones llagades i amb escares que hi ha. Perquè el fet d’es-tar assegut, aixecat a les sis del matí o a les set del matí ja no és el fet d’aixecar-te a aquella hora, perquè potser te n’has anat a dormir a les set de la tarda, i dius: «Bé, sí, ja n’hi ha prou.» És el fet de tantes hores estar assegut. Quan un cos està assegut moltes hores, la pressió fa, en persones grans, molt febles, amb disminució de prote-ïnes, i perdoneu que siga més tècnica, que es comencin a llagar. D’acord? I llagues que són molt importants, i que si les veiésseu us posaríeu les mans al cap.

Llavors, un indicador de mala qualitat d’un centre és això. Un altre indicador és quan tu vas a un centre i et trobes –i això jo ho he hagut de fer, i anar a dir «aneu als diaris»– quan a vint-i-cinc persones dos persones els donen de menjar a la boca i les alliten en una hora. Poseu-vos al lloc, és impossible. Algú no menja o no se’ls fa la higiene per allitar-los. Aquesta és la realitat, i la culpa realment no la tenen..., pot haver algun treballador que sigui més ineficient, eh?, vull dir..., compte, però la culpa no. És que és impossible dos persones.

I el departament te diu que has de donar el menjar a la mateixa alçada, assegut, amb tota la parsimònia. Escolti, faci números, és impossible. Si jo soc la Inspecció i vaig a aquesta planta i hi ha dos persones o dos i mitja, no es pot donar menjar a la boca, algú no menja, i dos persones no poden, perquè estan així, a dos mans. Aquesta és la realitat.



Per tant, quan parlo de moral i d’ètica, al final sí que és veritat que s’ha de parlar de model, i sembla que us estic contestant una mica a tots, però sí que s’ha de parlar de model. És cert que no és només construir residències, però... Hi ha una interrelació amb sanitat, perquè has parlat d’apoderament, d’acord?, i d’això, amb sanitat, també se’n parla molt, i d’autoresponsabilitat, i tot això. Som persones. Les persones de-pendents no poden.

Llavors, moltes vegades són persones de sociosanitari que estan en residències, perquè el cost d’un sociosanitari és molt més alt, i la majoria d’aquestes perso-nes tenen molta patologia, per tant, tenen moltíssima medicació i estan en aquestos centres perquè realment..., no ho qüestiono, eh?, jo no ho qüestiono, perquè penso que, al final, arriba un moment de la teua vida que, bé, t’has de morir, has de mar-xar, i això ho hem d’aprendre. Vull dir, jo..., a veure, penseu que soc sanitària i soc d’aguts, i que el dret a morir dignament, sense estar «matxacat», és un dret. I cada vegada més també les famílies hi estan entrant, perquè la persona, si no ho ha dei-xat escrit abans, no te diu re, en aquell moment no és capaç de decidir. Però moltes famílies diuen: «Deixeu-lo estar, no l’evacueu més a l’hospital, que no cal que vagi més a l’hospital.» I els hospitals, cada vegada més, també, el que fan és que la ma-teixa residència assumeixi determinades coses. D’acord?

Llavors, ens falta personal tècnic, o sigui, falta personal auxiliar, però falta per-sonal tècnic. Una discussió que tenim damunt de la taula és qui dona el menjar i qui controla les sondes nasogàstriques, que són les que serveixen per a donar menjar pel nas a les persones que no poden empassar. A les empreses, una mica, els és igual. Diuen: «No –no, no–; doncs, l’auxiliar, és més barat.» I dic «no». Mireu les compli-cacions d’una sonda que es bellugui o que l’avi se l’ha anat bellugant, que jo he vist com tranquil·lament, com tenen temps..., i això no és qüestió d’estar bé o no, sinó simplement molesta i se la van estirant, i l’esparadrap està a lloc. Si la sonda està aquí, aquella persona fa una broncoaspiració i adéu.

A veure, és molt més que cuidar només persones grans, va molt més enllà la responsabilitat. I al final, si realment la població s’envelleix tant i el nivell de per-sones dependents, de grau III, és tan alt, potser caldrà fer una pensada a nivell polí-tic d’una altra cosa, d’acord?, perquè realment és insostenible. I mireu que ho estic dient jo, i ara ja no soc ja la sindicalista, sinó quasi com a persona. És insostenible. I si passeu per moltes residències no és viure. De veritat, vull dir, jo, una de les co-ses és que la sensació i les mirades de tristesa... Bé, perdoneu, que és que..., correm un tupido velo en este tema. M’emociono en aquestos temes perquè és molt dur, i hi hauríeu de passar –hi hauríeu de passar. I jo no ho vull per a mi, i si no ho vull per a mi no ho vull per a ningú.

El tema amb la comissió tècnica... Suposo que es referia al tema de la comissió tècnica. A la comissió tècnica l’Administració no està present. Va dir que, tant a les patronals com als sindicats, ens intentéssem posar d’acord. Evidentment, l’acord o no passa pel finançament, per increment de pressupost, i després aquí vindrà quan mos donarem de bufetades, perquè... Llavors, nosaltres el que havíem proposat i que em sembla que a la moció es va dir també és, igual que passa una mica en salut, quan hi ha un increment de programa en salut, o de pressupost, una part ja va des-tinat directament a millores; a millores de conveni, millores salarials, a millores de condicions. Per què? Perquè, si no, cada empresa, d’acord?, pot tindre el seu marge, i a nivell de conveni, exactament igual.

Llavors, mínimament s’ha de marcar un estàndard. Que és cert que un altre dels problemes és, segons la tipologia d’empresa, què farem, perquè n’hi ha moltes de privades, deien, eh? Però també hi ha moltes privades que cobren tres mil euros i escaig, i nosaltres no ho podem controlar, això. Com ho fem? Com ho controlem? És un tema per a resoldre.

Nosaltres vam posar damunt de la taula agafar el mirall de Salut, que hi ha el conveni del Siscat, que són empreses concertades de més del 50 per cent, amb fi-



nançament públic. Després hi ha el de sanitat privada. Vull dir que perfectament es podria recollir, en funció de la seva realitat, perquè jo sí que ho entenc, eh? Ho en-tenem perfectament.

A nivell de patronals estem amb aquestes. Després tenim les altres patronals, que són els grans grups que tenen la patronal a Madrid, que són aquells que ni sienten ni padecen, vull dir, aquells... Dius: «Bé, igual que el nostre sindicat, que, mira, si no hi ha conveni català, doncs, millor que millor.» Vull dir, nosaltres també, d’alguna manera, tenim aquest entrebanc, que també mos és igual, eh? Nosaltres estem par-lant de Catalunya, estem parlant de la nostra realitat i del model que volem aquí, a Catalunya. Així és com tenim les coses, jo..., em sembla que més o menys...

Ah, allò dels pisos, el tema de poder-los posar, o algun tipus de mena de pis i tal, home, en aquest sector és complicat. Per què? Perquè amb persones molt dependents és molt complicat, de veritat, ho és molt, moltíssim. Ara, el que sí que està bé és el model aquest que tothom se’l posa molt a la boca, el model noruec, el model suec i tot això. Està molt bé, però són persones autònomes, d’acord?, que també ajuden persones de grau II. Les de grau II tenen una certa autonomia, que han de ser super-visats. Llavors, és un model que aquest sí que ho permetria, potser més en pla pisos o residències més petites; aquest model sí que ho assumiria, això. Però quan ja és grau III, no; grau III no es pot, no. És que la majoria són demències. Penseu que hi ha malalt psiquiàtric que també es fa gran. Vull dir, els treballadors aquestos també reben insults, que dius..., bé, perquè no se n’adonen, però pessigades, mossegades... Vull dir, aquesta cosa també la tenen.

El tema de que es fan grans i aixequen càrregues, doncs, a part de moviments repetitius, de fer llits i no fer llits –la majoria dels llits no s’aixequen a l’alçada per poder fer-los–, a part d’això és bellugar càrregues –lo que deia abans– superiors a vint-i-cinc. I als torns de nit normalment hi ha una persona per cada trenta, trenta i escaig, i han de fer els canvis posturals, la qual cosa també és bellugar càrregues contínuament.

El problema que tenim és que veten la majoria de les persones a anar a les mú-tues. Perquè quan les mútues..., quan tu fas comunicat d’accident laboral, al cap de l’any la inspecció ve d’ofici per l’índex d’accidentalitat. I aquest sector no està con-templat a banda, i s’hauria de contemplar una mica a banda. Perquè realment, mi-reu, encara que tinguéssim una grua per pacient –fent números, eh?–, si t’aixeques a les vuit, nou, nou i escaig, has d’esmorzar, perquè a la una ja estàs dinant, si tu tens deu, quinze persones, o dotze, o vuit per a aixecar, fer la higiene, encara que tinguis una grua, només el temps d’anar cap aquí, cap allà..., és impossible. No dona el mar-ge. Per tant, la majoria decideixen tirar, i com no van de dos en dos, que seria més fàcil –si ho fas de dos en dos l’esquena no la carregues tant.

Per tant, poden fer els cursos que vulguin de mobilització, que no és una qües-tió de reeducació, sinó de càrregues de treball, d’acord? És una qüestió, més que re, d’això. I, després, que se’ls fa mal, i quan les grues estan en males condicions als avis se’ls fa mal. Perquè, és que, de veritat, a vegades queden penjats com a botifar-res, igual que botifarres.

Tema..., ara a qui contesto? Jo em perdo. Algú ha preguntat que quin salari... Sos-tenibilitat? Allò de la sostenibilitat ja ho he dit. És molt complicat sostenir aquest... A veure, tal com està la piràmide i tant l’evolució que té la societat i el que es pre-veu d’aquí a deu anys, no serà sostenible. Econòmicament serà..., uf, caldria abocar moltíssims diners. Jo aquí sí que crec que s’ha de ser valent, políticament. I s’ha de parlar de testament vital, de qualitat de vida, de com jo vull acabar, perquè això és dignitat, també. El fet de que quan tu ja no coneixes famílies, no coneixes a ningú te tinguin com una truita –«ara te giro», «ara no te giro»–, amb treball en cadena –«vinga, va», «vinga, va, que t’he de bellugar i t’he de fer...»–..., el que diem: mireu, mireu les cares; si alguna vegada aneu a una residència mireu als ulls. És molt im-portant mirar als ulls de les persones, i la rialla que us faran si els toqueu.



Quant al salari, el salari net d’una auxiliar, ara, de la gerocultora, en funció dels descomptes que pugui tenir, pot estar..., 770, vuit-cents euros el mes. Si prorrate-gem la paga seria una mica més, potser se n’aniria als nou-cents justets, depenent de l’antiguitat. Una infermera, en conveni, són 1.300, tot el personal tècnic són 1.300. Si fem la comparativa amb els diferents sectors trobarem que una gerocultora, que és una auxiliar, és un tècnic de grau mitjà, a sanitat privada cobra 1.200, pràctica-ment; a la sanitat pública, sense..., acabada d’incorporar, són 1.300. Tenint en comp-te que tant a la sanitat privada com a la sanitat pública estan més protegits, perquè hi ha metges, més infermeria, etcètera, i aquí estan soles, tant si s’ofega, com si no s’ofega, com si s’ha mort, com si està angoixat, i al damunt no té temps per atendre’l, que aquesta és l’altra, perquè estan sols, eh? Els avis els desubiquem completament dels seus records i casa seva, i els posem com si estiguessin en una guarderia, o pit-jor, però fora del seu entorn i del que ells coneixen. Per tant, tenen moltes depressions, també, afegides.

El tema de descansos i de torns. Curiosament, el departament s’està permetent, ara, no sé per què, posar torns. A nosaltres..., l’altre dia, al Parlament, a la moció algú va dir que nosaltres, aquí, el Parlament no negociava convenis, i és veritat, vull dir..., cadascú ha de fer el seu. Però, evidentment, el departament el que no pot fer, tampoc, és posar l’organització d’empresa. Horaris de set, set i deu al cap de l’any no es fan, no es fan les hores. Són 1.792 hores, són 39,8 hores de treball setmanal. Si complim la llei i hem de fer dos dies de descans, aquesta gent no treballaria nin-gú a jornada completa. Per tant, sí que li demanem al departament que, si més no, en això no s’hi posi i mos deixi el marge de negociació a nosaltres de les jornades i els horaris.

I em sembla que amb això ja he contestat. El salari que nosaltres demanaríem –no demanem, eh?–..., avui dia el que..., la patronal mos ho va demanar també, què és lo que volíem, i nosaltres lo que volíem és posar..., no en un any, no de cop, perquè som..., a veure, entenem perfectament que parlem d’un sector de 45.000 treballadors. Vull dir que és molta gent, in crescendo. D’aquí a quatre dies serà molt més gran que inclús la del sector sanitari. I per tant, el que entenem és que, gradualment, d’acord?, i en funció de com se vagi implementant pressupost, eh?, anar fent també unes millores.

Per això diem que una part hauria de condicionar les empreses que estan con-certades, amb un percentatge o amb el cent per cent, a anar cap a aquestes millores. Bàsicament són de salari; de jornada, perquè quan tu estàs bellugant pesos contínu-ament mínim dos dies de descans setmanal els necessites, mínim; del tema de les baixes, garantir que puguin anar a les mútues.

És una cosa que no competeix al Parlament de Catalunya, però el tema de que aquest sector es tingués en compte de cara a les jubilacions, perquè realment estan trinxades les dones a partir dels seixanta, i algunes amb seixanta-cinc, perquè no te-nen el temps cotitzat. Estan cuidant persones de la seua mateixa edat, pràcticament, amb esquenes i espatlles completament destrossades, i, ja et dic, no els permeten anar a la mútua, i a moltes els diuen: «Tú sabrás donde te lo has hecho, igual te lo has hecho en casa.» Vull dir..., aquest és un altre tema, perquè és un sector bastant maltractat en aquest aspecte. És cert que no se li dona valor, és una professió que les dones ho han fet sempre. Doncs, bé, les infermeres cuiden, però cuiden a l’hospital, i aquestes encara, mira, però les dones que cuiden gent gran no té cap valor. Abans ho feies a casa, doncs, ara ho pots fer exactament igual, i no es posa en valor.

Però si estiguéssem..., mos ingressessin, sense conèixer-mos, a algú de nosaltres en alguna residència durant un temps, quan sortiríem d’allà seriem capaços de, real-ment, posar-ho en valor. Perquè això està..., comporta... Us explico una anècdota: quan va començar la crisi hi havia molta gent de construcció, hòmens, que venien al sindicat per a demanar fer el curs aquest, de dues-centes hores i escaig, de gerocul-tor, perquè era un sector que hi havia feina. I jo el que els deia era si havien canviat els bolquers al seu fill. I home, alguns deien «bueno...», altres deien «poco». Dic:



«Doncs, la caca d’un nen fa gràcia, la caca d’una persona gran no fa tanta gràcia, si no hi tens cap implicació emocional. Per tant, si realment no és un sector que t’agra-di, no entreu a treballar en aquest sector, perquè el que feu és espatllar i destrossar el sector.» I, llavors, aquí només ha de treballar gent que realment estimi la gent gran i que sigui capaç de ser sensible i també, doncs, batallar amb les seues patologies i amb els seus problemes emocionals que ells tenen.

No sé si em deixo alguna... Ah, nosaltres havíem proposat una cosa, també, que era una de les..., que se’ns ocorria. És que normalment t’agafen les famílies grans, els pares..., per exemple, si poso el meu exemple, jo: la meua mare la tinc a casa. Una persona contractada és una opció. Però si jo volgués quedar-me a cuidar-la, lliure-ment, voluntàriament, si fos un crio petit jo tindria una excedència, per la qual cosa seguirien cotitzant-me, jo no perdria la cotització els últims anys de la meua vida laboral. Ara no ho puc fer, perquè representa que –menys un any, que tens un any d’excedència, que et mantenen la cotització per a cura d’un major– només podria fer-ho un any, però si hi hagués la possibilitat sortiria molt més econòmic i, home, l’avi estaria molt millor. La veritat, tot aquell que ho faci voluntàriament i perquè ho vol fer, tant hòmens com dones, eh?, això seria una bona opció, d’acord?, el que lliure-ment..., i a més seria més econòmica i per a l’avi molt millor –molt millor. Això és una de les coses que també proposàvem nosaltres, que es podria fer.

Després, que s’analitzin los plecs quan surten, los que són de risc. Perquè al final són faves comptades. Si tu abaixes un 14 per cent el concert i al dia següent ja estàs acceptant que acomiaden gent vol dir que aquella empresa aquest 14 per cent que t’està oferint de menys l’ha de recuperar en algun lloc: recursos materials, menjar i persones que cuiden. No hi ha més, és una empresa de serveis. Per tant, el que es retalla, bàsicament, és això, és qualitat de material, qualitat de menjar, perquè és el primer que han retallat també aquestos –temes de cuines externalitzades, etcètera–, i nombre de treballadors –no substituint, no pagant alguna cosa i «cállate porque, si no..., te’n vas al carrer».

I també mireu una altra cosa. És un sector en què hi ha moltíssima rotació de contracte, moltíssima rotació de treballadors. En poques ocasions fidelitzen els tre-balladors. I els treballadors no se’n van a la pública a guanyar més, eh?, canvien d’empresa per a veure si hi ha millor ambient i millor tracte.

Llavors, un ítem per a la inspecció de treball i per a la inspecció d’ICASS és la rotació de treballadors i el nombre de contractes a jornada parcial i el temps que es mantenen. Vull dir, hi ha molts ítems que es podrien fer, per a identificar tant la qua-litat com també el tipus i el perfil d’empresa que ho fa. I a mi ja m’encantaria, com dic, en sanitat que es poguessin limitar, políticament, els beneficis quan són empre-ses cent per cent públiques. Però..., pico pedra.

El president

Molt bé; doncs, moltes gràcies, senyora Helena Motos, sobretot per la seva com-pareixença i per aquesta proximitat al sector, el testimoni, doncs, que ens ha portat avui al Parlament de Catalunya. I, en tot cas, doncs, els grups parlamentaris en pre-nem consciència. També donar les gràcies a la senyora Anna Domingo.

I, en tot cas, doncs, fem un petit recés d’un minut per a acomiadar les comparei-xents, i reprenem la compareixença.

Gràcies.

La sessió se suspèn a les onze del matí i tretze minuts i es reprèn a un quart de dotze del

migdia i deu minuts.

El president

Bé, som-hi, reprenem la comissió. Sí?Anem a fer la votació de... (Remor de veus.) Si us plau, estem a la Comissió de

Treball. Que passi més enllà...



Sol·licitud de compareixença d’una representació dels promotors del manifest «No qualsevol treball, sinó un treball decent» perquè n’expliqui els objectius

356-00712/11

Punt número 2: sol·licitud de compareixença de Sandra Fernández Fuentes i Ra-faela Alcántara Inajar, treballadores de l’empresa KLE Serveis Integrals, davant la Comissió de Treball, una petició formulada pel Grup Parlamentari de Ciutadans. I punt número 3: sol·licitud de compareixença d’una representació dels promotors del manifest «No qualsevol treball, sinó un treball decent», davant la Comissió de Treball. Una petició formulada per diversos grups parlamentaris.

Considereu oportú que es puguin votar conjuntament les compareixences? Algun grup té alguna objecció? (Pausa.) No? (Pausa.) Doncs... (Veus de fons.) Sí, estem vo-tant les compareixences i... (Veus de fons.) Sí? Senyor Chakir, té la paraula. (Remor de veus.) Si us plau, una mica de silenci. Si us plau...


Sí, president; ja ho vam comentar a l’anterior Comissió de Treball, i com que no hi era la persona que portava específicament aquesta sol·licitud de compareixença es va passar per a aquesta Comissió de Treball. I la nostra pregunta és entorn de quina figura es demana la compareixença de dues persones concretes, és a dir, si formen part del Comitè d’Empresa, si són d’una assemblea de treballadors... L’element..., més que res perquè, sense aquesta informació, nosaltres valorar el posicionament entorn d’aquesta petició de compareixença i valorar, en aquest sentit, que les peti-cions de compareixença sempre han sigut entorn d’algun tipus de representació. I és únicament preguntar aquest aspecte molt concret.

Gràcies.

El president

Té la paraula la senyora Noemí de la Calle, de Ciutadans, per a donar arguments. Endavant.


Gracias. Bueno, las personas que van a venir forman parte de, bueno, la asam-blea de trabajadores. No son..., o sea, estas personas, todas, se estaban manifestan-do todas las semanas en la Ciudad de la Justicia, que es donde, pues, hacen, ejercen su..., bueno, donde se contratan los servicios de esta empresa para la limpieza de lo que es la Ciudad de la Justicia. Son varios sindicatos los que están allí. Han habido evoluciones, desde que se pidió la solicitud de comparecencia han habido evolucio-nes, lo que pasa, que, bueno, todavía como no ha entrado la..., ¿sabes?, está la cosa..., yo lo que sí que haría es que, como..., a la vista de que parece ser que la conselleria ha hecho algún movimiento... Bueno, es que no sé si explicar aquí toda la... Era una empresa que estaba..., no pagaba las nóminas a sus trabajadores. Al final la conse-lleria lo que ha hecho es rescindir la concesión, pero siguen teniendo problemas para cobrar, porque, bueno, con el cambio de empresa...

Entonces, yo lo que haría es pedir el aplazamiento de la comparecencia para ver cómo evoluciona la situación, y veremos, después de la..., en el próximo período de sesiones, pues, si todavía procede o no.

El president

Chakir el Homrani, endavant.


Li agraeixo a la senyora diputada De la Calle l’explicació que ens fa. Jo soc cons-cient de la situació d’aquesta empresa, de les actuacions que ha fet la conselleria al respecte, per gestionar més coses. També van haver-hi temes a Girona, que hi ha hagut també el canvi de titularitat del servei. Però posposem-la.



Però el que jo sí que agrairia, perquè crec que va bé pel funcionament d’aquesta comissió en qualsevol tipus de compareixença, que quan demanem compareixences diguem, doncs, «en representació de l’assemblea de treballadors, o en representa-ció...» Perquè a mi el que em preocupava, i ho dic així, tal com ho vaig dir a l’an-terior compareixença, és que les peticions de compareixença van més enllà de..., perquè, si no, obrim un meló que crec que no el controlarem, que és la petició de compareixences de persones individuals per persones individuals, que a mi era el que em portava...

A partir d’aquí, i si vostè el que demana és posposar la petició de compareixença, perfecte. I sí que el que agrairia –crec que és un exercici que a tots ens va bé– és, sempre, en qualitat de què es demana una compareixença d’algú.

Gràcies.

El president

Sí; senyora De la Calle, endavant, i després...


A ver, para aclarar. En este caso concreto, fueron los propios trabajadores los que decidieron que vinieran estas personas aquí, a hablar en nombre de todos, para no tener que elegir qué sindicato venía. Entonces, directamente entre ellos, como es un problema..., pues, en este caso estaban todos unidos por el problema que existía, decidieron entre ellos que estas dos personas fueran las que vinieran aquí, a hablar en nombre de todos los trabajadores y trabajadoras.

El president

Senyor Sánchez Costa, té la paraula.


Gràcies, president. Molt breument, per dir que em sembla que els portaveus pot-ser després, en algun moment hauríem d’aclarir un criteri sobre aquestes qüestions, perquè, si no vaig equivocat, molts comitès d’empresa els hem rebut al Parlament, però fora de la comissió, no? Llavors, potser val la pena que entre tots decidim un criteri, perquè, bé, en podrien venir molts també, aquí, a parlar, o no. No em sembla malament que vinguin, eh?, però crec que valdria la pena unificar criteris.

El president

D’acord. Hi estic totalment d’acord. En aquest sentit, hi ha hagut precedents en què s’han reunit fora de la comissió. I, per tant, en tot cas, abans de portar una compareixença a la comissió potser seria oportú parlar-ne abans, per a veure si en reunió, on siguin convidats tots els grups, es pot dur a terme, més que res per la di-nàmica de la mateixa comissió.

Per tant, aquesta compareixença de moment quedaria posposada i se sotmetria a valoració dels portaveus, si més endavant és procedent, doncs, d’incorporar-la o no incorporar-la.

Per tant, anem a votar, simplement, la sol·licitud de compareixença dels promo-tors del manifest «No qualsevol treball, sinó un treball decent».

Procedim a la votació?Vots a favor?Doncs, queda aprovada la compareixença per unanimitat de tots els grups.



Proposta de resolució sobre el foment de l’ocupabilitat de les persones amb discapacitat

250-00751/11

Punt número 4: Proposta de resolució sobre el foment de l’ocupabilitat de les persones amb discapacitat, presentada pel Grup Parlamentari de Ciutadans. Té la paraula la senyora Noemí de la Calle, com a proposant de la PR.

Em consta, doncs, que s’han presentat dues esmenes, de les quals en el punt 1 hi ha una transacció, que em sembla que tots els grups tenen, ja. És així? (Veus de fons.) Doncs, endavant, senyora Noemí de la Calle.


Gracias, presidente. En la actualidad, pues, más de un 8 por ciento de la pobla-ción posee algún tipo de discapacidad. Bueno, ya hemos tratado en varias propues-tas de resolución el tema de los centros especiales de empleo, que eran empresas cuyo objetivo principal es proporcionar a los trabajadores con discapacidad la rea-lización de un trabajo productivo y remunerado. Y que, en realidad, los centros es-peciales de empleo se diseñaron o se pensaron para que fuesen un canal que facili-tase, al final, la integración laboral de las personas con discapacidad en la empresa ordinaria.

Actualmente, existen más de dos mil centros especiales de empleo en España. Cataluña, especialmente, es una comunidad autónoma donde este sector, pues, ha crecido mucho. Y se da la curiosidad que, si los centros especiales de empleo se pensaron como una forma de facilitar la integración laboral de las personas con discapacidad en la empresa ordinaria, ¿cómo puede ser que los contratos laborales indefinidos sean tan altos? Al final, pues, estos centros especiales de empleo se han convertido en unos centros donde la persona con discapacidad ya se queda allí y no se..., se ha perdido un poco esta..., ¿no?, esta función que tenían de ser como un ca-nal hacia el empleo ordinario.

Entonces, esta propuesta de resolución lo que hace es, pues, que se potencien las políticas específicas del tránsito hacia el empleo ordinario. Y más después de haber leído en prensa el acuerdo al que ha llegado el Govern y que deja fuera de estos cen-tros especiales de empleo, estas ayudas, a las personas con discapacidad sensorial y física del 33 al 65 por ciento de grado de discapacidad. Entonces, con más razón se tendrían que tomar las medidas pertinentes para favorecer este tránsito de los traba-jadores, desde los centros especiales de empleo al empleo ordinario, y que, además, en el caso de que, pues, este trabajador no termine de adaptarse al nuevo puesto de trabajo en la empresa ordinaria tenga opciones o canales para volver otra vez al cen-tro especial de empleo, en casos muy concretos o con problemáticas muy complejas.

Después, el segundo punto, lo que busca es, pues, promover la creación de clúste-res innovadores, de lo que es la innovación en los centros especiales de empleo, para que se lleven a cabo actividades de alto valor añadido y que no se limiten, quizá, al sector servicios, jardinería, lavandería; hacia lo que están ahora, ¿no?, especializán-dose, y que puedan entrar en sectores más competitivos, como es el mundo digital, las nuevas tecnologías o industrias especializadas.

Y, por último, pues, la propuesta de resolución pide mejorar la formación de per-sonas con discapacidad, más acorde con los avances empresariales y tecnológicos actuales.

Y, bueno, no lo hemos puesto en la propuesta de resolución, pero sí que es verdad que tenemos un problema de accesibilidad. En la escuela secundaria y en la forma-ción universitaria, el tema de la formación para personas con discapacidad es un tema que hay que abordar. Y, bueno, esta es una pequeña parte, y ya trataremos el tema de la universidad en la comisión competente.

Gracias.



El president

Molt bé, moltes gràcies. Té la paraula la senyora Anna Figueras, per a presentar les esmenes, per a argumentar-les. Endavant.

Anna Figueras i Ibàñez

Moltes gràcies, president. Jo voldria començar aquesta proposta de resolució, en tot cas, doncs –bé, la meva intervenció, eh?–, en aquest punt, donat que tracta sobre l’ocupabilitat de les persones amb discapacitat, fent, en tot cas, un record al senyor Francesc Martínez de Foix, que ens va deixar fa molt pocs dies, un home entregat en aquest sector, als centres especials de treball, i que, diguem-ne, la vida ens l’ha pres massa ràpid, als seixanta-dos anys. Per tant, voldria començar..., més que un record, un reconeixement a una persona que ha entregat, doncs, això, la seva vida, en aquest camp.

Entrant en matèria, escolti’m, de fet, és veritat que qui no hi pot donar, en tot cas, suport, eh?, o perseguir, doncs, això, l’ocupabilitat de les persones amb discapacitat, que segurament són les que ho tenen més difícil. I, evidentment, doncs, tant de bo la majoria d’elles poguessin estar ocupades a l’empresa ordinària. Per tant, tot allò que faciliti que les persones amb discapacitat puguin estar inserides, diguem-ne, eh?, en el camp laboral ordinari en nosaltres, doncs, hi trobaran, evidentment, un aliat.

El Govern així ho està intentant. Fa pocs dies ens vàrem trobar, la majoria de nosaltres, precisament, amb tot un grup de representants d’entitats que el que fan és ja no passar per centres especials de treball, sinó defensar i lluitar perquè les per-sones amb discapacitat, mitjançant el treball amb suport, que es diu, doncs, puguin estar, no?, o puguin accedir dintre del camp laboral ordinari, de les empreses ordi-nàries.

Però, en tot cas, sí que és veritat que vostès, en aquesta proposta de resolució, insten el Govern a fer coses meravelloses –algunes d’elles ja les estan fent, però sempre s’obliden que hi ha certes competències que encara no tenim. I dic «encara» perquè tant de bo, escolti’m, les tinguem totes i puguem fer la feina..., el Govern les tingui totes i pugui fer la feina que ens requereixen, des de tots els punts de vista. Ja també en d’altres, diguem-ne, matèries vostès ens demanen que fem polítiques d’estat, sense deixar-nos ser un estat. Escolti’m, cap problema, en ares de la voluntat realment compartida, segur, per part de tots, que les persones amb discapacitat pu-guin treballar, doncs, en empreses ordinàries, nosaltres els hem presentat no només dues esmenes..., en aquells dos punts que vostès, diguem-ne, les competències les obvien, eh?, o, en tot cas, la responsabilitat de les competències les obvien. Per tant, nosaltres els hem presentat esmenes, i una ens sembla, doncs, que potser vostès ens la poden acceptar, però n’hi ha una altra, en tot cas, amb la que hem arribat a una transacció.

Per tant, escolti’m, que els CET realment puguin fer aquesta tasca. Hi ha una al-tra cosa, eh?, vull dir, hi han persones que se’n van a centres especials de treball i d’allà no es voldrien moure, és veritat, però és que també ja és una voluntat d’aques-tes persones. Altres, que sí que han de fer, no?, aquest camí, aquest trajecte cap a l’empresa ordinària. Doncs, tant de bo això serveixi per a més.

És veritat, hi ha el segon punt que vostès, doncs..., no?, parlen dels clústers i par-len d’aquests vivers, de centres especials de treball... Nosaltres hi donarem suport, perquè evidentment..., el que passa, que hi ha d’haver de tot i això, abans... –m’ima-gino que ja ho deuen haver fet, eh?–, però nosaltres sabem que hi ha una certa reti-cència, diguem-ne, en l’entorn dels centres especials de treball, per fer segons quins passos i per fer-los tan decididament.

Les capacitats de cadascú són les que són, no ens hi podem posar barreres, evi-dentment que no, però sí que és veritat que sabem que és un debat que hi ha dintre dels centres especials de treball, que, com vostè sap, doncs, són entitats privades i que, per tant, són elles que han de decidir, eh?, com ho fem. Evidentment, des del



Govern de la Generalitat s’hi poden posar eines perquè vagin fent-ho d’una manera o d’una altra, però sí que és veritat que, prèviament a segons què, jo crec que és un debat que han d’acabar de tancar, pròpiament, diguem-ne, el col·lectiu de centres es-pecials de treball. Però, tot i així, nosaltres hi donarem suport, no hi posarem, evi-dentment, cap barrera en que pugui haver-hi, diguem-ne, doncs, una feina de més excel·lència, que és excel·lent la feina, evidentment, en l’àmbit que sigui i en el sector que sigui, que fan els centres especials de treball.

I quant a la formació, evidentment, doncs, no, clar, no hi posarem traves. Nosal-tres hem presentat una esmena, una esmena que el que diu únicament i exclusiva-ment és que vol cenyir-se a aquelles competències transferides realment al Govern. No podem anar més enllà, ho farem quan les tinguem totes, però, en tot cas, que es reconegui que hi ha certes coses, diguem-ne, o certs aspectes on el Govern de la Generalitat encara no hi té competències i encara no hi pot entrar.

Simplement això. Moltes gràcies.

El president

Molt bé; moltes gràcies, diputada. Té la paraula el senyor Marc Vidal..., ai, per-dó, el senyor Pol Gibert, del Grup Parlamentari Socialista.

Pol Gibert Horcas

Gràcies, president. Sí; tampoc en som tants, vull dir que ens podem saber els noms de cadascú. (Rialles.) Primer, deixin-me que agraeixi al Grup de Ciutadans la presentació de la proposta de resolució. Darrerament, en aquest Parlament el tema dels CET és un tema que portem, diguem-ne, dia a dia. Hi va haver mocions fa poc, també, al Ple del Parlament, però és un tema que hem de treballar i que seguim tre-ballant.

La proposta que ens presenta Ciutadans, doncs, és bona, perquè té tres punts que van relacionats entre ells. El primer és, evidentment, fomentar que puguin sortir i inserir-se a l’empresa ordinària els treballadors dels CET, que és el que tothom vol-dria, però que sabem que això no passa, i buscar una manera, diguem-ne, de poder retornar en el cas de que no sigui positiva la integració. El segon punt..., evident-ment, em sembla adequat buscar noves vies d’integració i d’innovació, també en el sector dels CET, tot i que sabem que és complicat, però s’ha d’intentar explorar-la. I el tercer és... –i en conseqüència, havia dit, dels dos primers–, si volem que la gent es pugui inserir a l’empresa ordinària, doncs, cal formació, també, per assegurar que aquesta inserció té èxit.

Evidentment, el nostre grup donarà suport als tres punts. I també deixin-me fer una consideració. No és només un tema de competències, que a vegades el Govern sempre ens ho diu, no és un tema purament de competències, també hi ha altres ma-neres d’accedir a aquest tipus de col·laboracions amb l’Estat. Vull dir, no és només un tema de qui és la competència, també es pot accedir, es pot negociar amb ells perquè adoptin mesures, encara que no sigui competència teva.

Per tant, no ens tanquem en banda en el tema competencial, només, perquè hi han altres maneres d’aconseguir acords.

El president

Molt bé. Ara sí, té la paraula el senyor Marc Vidal, de Catalunya Sí que es Pot.

Marc Vidal i Pou

Sí, sí; gràcies, president. Agrair a Ciutadans que presenti aquesta proposta de resolució. Posar a debat, damunt la taula en aquesta comissió aquest tema sempre és important, bàsicament perquè la diferència entre una societat que es diu «justa» i el Far West es mesura bàsicament pel tractament, per la consideració, pel suport als col·lectius més vulnerables d’aquesta societat, i estem parlant d’un d’aquests col-lectius.



Nosaltres hi votarem a favor, perquè vostès han posat el focus en unes mesures, mesures pertinents, que pot ser tot o res, perquè pertinents depèn de qui decideixi què és pertinent, per millorar el trànsit dels treballadors a l’empresa ordinària; la creació de clústers, no està malament, i les mesures pertinents per millorar la for-mació. Bé, serà una declaració d’intencions. Veig que, a més a més, els han acceptat la transacció, i, per tant, l’aprovarem.

De tota manera, si va vostè a la pàgina de la Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya veurà que no salten d’alegria demanant això. Per exemple: «Suport a les protestes dels centres especials de treball per reclamar les subvencions pendents; la federació actuarà contra les bases que regulen les subvencions en la in-serció laboral de les persones amb discapacitat; la federació impugna judicialment les bases de les subvencions; Aspid, associat a la Fecetc a través del seu centre, tem pel seu futur davant de la previsió d’una reducció dels ajuts de la Generalitat.» Què vull dir, amb això? Que sí, que molt bé, que d’acord, però que potser aprovarem això i ens quedarem sense centres especials de treball, perquè s’estan morint de gana, perquè el problema que tenen és que no reben els diners, les subvencions que fins ara estaven rebent per poder fer això.

Per tant, ens omplim la boca de grans desitjos, però a l’hora de la veritat, que és per mantenir aquests desitjos, després no complim amb el que hem de fer, amb la qual cosa, si fem la reflexió aquella de la societat justa, potser ens assemblem més a una societat del Far West. En qualsevol cas, nosaltres hi votarem a favor.

El president

Molt bé. Té la paraula el senyor Sánchez Costa, del Grup Parlamentari Popular. Endavant.


Moltes gràcies, president. Jo voldria agrair a la diputada Noemí de la Calle la proposta, com han fet tots els grups, i la seva preocupació per aquest tema, perquè sé que és un tema que ha treballat, doncs, des de fa molt de temps. I, més enllà, això és motiu, i ara ho comentava el diputat Marc Vidal, per demanar avui, en comissió, i exigir al Govern que pagui –que pagui. És que no han cobrat des de començament d’any aquests centres, és que no han cobrat, és que és molt fort.

I ahir parlava amb..., no, fa uns dies, en un acte a la Generalitat parlava amb un dels representants d’aquest sector, que a més ha signat amb la Generalitat, i, clar, deia: «És que si això no és un xantatge, no entenc perquè no cobrem, no? Per què no cobrem?» És a dir –i ara ho deia vostè–, sí, està molt bé això que aprovarem, i jo ara ho explicaré, perquè em sembla que és molt oportú, però és que estan posant en risc tot un sector, eh?, un sector que té un grup de persones, les persones amb disca-pacitat, el 70 per cent de les quals estan sense treballar. I, per tant, aquelles eines de treball que tenen, com són els centres especials de treball, les estem posant en risc, i això és una greu irresponsabilitat del Govern.

A nosaltres ens sembla molt oportuna aquesta proposta, perquè, efectivament, hem de prendre mesures perquè els centres especials de treball compleixin la seva missió. I la seva missió és ser trànsit. I, efectivament, avui el trànsit no funciona gai-re, és a dir, avui són llocs de treball per a persones amb discapacitat que estan molts anys allà. Deia abans la diputada de Junts pel Sí, l’Anna Figueras, ens deia una cosa que també és veritat. Deia: «Hi ha gent que es vol quedar allà, i hem de donar aques-ta llibertat perquè pugui ser així.» Però també hem d’ajudar aquells que vulguin fer el trànsit a l’empresa ordinària que hi puguin anar. I, per tant, també a aquestes em-preses, els centres especials de treball, els hem de donar les eines, els hem d’empè-nyer una miqueta, o molt, perquè facin aquesta missió encomanada.

I, després, em sembla que aquesta proposta també ajuda l’empresa ordinària. I prendre les mesures perquè l’empresa ordinària tingui facilitats i sàpiga com acollir aquestes per-sones i com encarrilar-les perquè puguin ser felices i puguin contribuir també a l’empresa.



I, en segon lloc, també és oportuna aquesta proposta de resolució perquè ens parla d’am-pliar la tipologia dels centres especials de treball, no?, que no estiguin només vinculats a determinats sectors, doncs, potser de no excessiu valor afegit i també puguin entrar dintre d’altres sectors que tenen potser caràcter més capdavanter a l’economia.

En qualsevol cas, és veritat que això és important, però el més urgent és que re-bin les subvencions pendents, a les quals tenen dret per llei.

El president

Molt bé, moltes gràcies. Té la paraula la senyora Mireia Vehí, de CUP - Crida Constituent.

Mireia Vehí i Cantenys

Gràcies, president. És mig minut, perquè vull justificar el vot, perquè... A més, vo-lia demanar votació separada del primer punt. S’ha dit, eh?, ja, però volia justificar-ho. Hi ha un tema competencial, és cert. És molt complicat, des d’aquest Parlament, le-gislar en matèria laboral, perquè no tenim la majoria de les competències. També és cert que això no ha de ser, diguéssim, una excusa o una forma de no pressionar fins al fons. També és cert que és una declaració d’intencions, que tampoc és un planteja-ment de fons amb relació a la inserció laboral de les persones amb discapacitat.

I l’altre element que potser ningú fins ara ha posat sobre la taula i que per nos-altres és un element fonamental és, bé, un entramat complex entre la inserció labo-ral, la vulneració sistemàtica dels drets de les persones amb discapacitat, els centres especials de treball concertats, les subvencions públiques a centres concertats..., és com una «maranya» que nosaltres entenem que s’hauria de fer un plantejament de fons que posés ordre aquí.

Tot i això, evidentment, és una proposta que està bé, que nosaltres hi donarem suport. I demanaríem votació separada del primer punt, que aquí sí que ens abstin-dríem, ens abstindríem una mica com per justificar aquests arguments que he posat sobre la taula. I al segon i al tercer punt hi votaríem a favor.

Gràcies.

El president

Sí; senyora Anna Figueras, per què em demana la paraula?


Sí, per algunes contradiccions que m’agradaria matisar. No sé si em pot donar...

El president

Si li sembla, fem potser primer la defensa de les esmenes. Sí?


Sí, em sembla molt bé.

El president

Perfecte. Doncs, té la paraula la senyora Noemí de la Calle, i després, en tot cas, donaria la paraula a la senyora Anna Figueras. Endavant.


Gracias. Hemos aceptado la enmienda 2. En la enmienda 1 hemos llegado a una transacción que creo que la tienen todos. Hemos aceptado las enmiendas, precisa-mente dentro de las competencias transferidas al Govern, porque no compartimos esa afirmación de que la Generalitat, o esta Administración, no tiene competencias. Y no la compartimos porque, antes del 2011, antes de los recortes esto ya se hacía. Es decir, había inserción laboral de las personas con discapacidad hacia el empleo ordinario, y muchas veces eran entidades –los propios centros especiales de em-pleo– que tenían módulos que hacían esta inserción. Es decir, esto ya existía.

Si se ha dejado de hacer no es porque España no nos deja, es porque no nos da la gana. Entonces, si se ha hecho, se puede volver a hacer. Además, el punto este, que



en la primera enmienda se nos suprimía, ¿no?, esta parte en la que habla del tránsito, que pueda una persona intentar ir a la empresa ordinaria y si –lo que hablábamos– no termina de sentirse a gusto, pues, que pueda volver al centro especial de empleo. Esta parte no se hacía y es la que, pues, queríamos que se añadiese. Y me alegro que hayamos podido llegar a la transacción, pues, para que esta parte esté incluida.

Decimos: «Es que queremos tener más competencias para poder hacer las cosas.» Es que, ojalá... De verdad, o sea, las competencias, ¿para qué las queremos? ¿Para desproteger a las personas con discapacidad sensorial y física con un grado menor a 65 por ciento? ¿Para eso queremos más competencias? ¿Para dejar desprotegidas a estas personas? Pues, de verdad, ojalá esta situación..., el Gobierno se haga un plan-teamiento, y se piense qué va a pasar con estas personas, dónde van a trabajar, qué va a hacer para que no se queden en la calle y les demos una solución digna, pues, para asegurar un derecho que tenemos todas las personas, que es el derecho al trabajo.

Gracias.

El president

Molt bé. Té la paraula la senyora Anna Figueras. Endavant.


Per més contradiccions encara, però, en tot cas, un matís. Parlava el senyor Vi-dal de..., no sé quina federació era, no sé quina web era, de quina federació, n’hi ha set, de federacions, en aquest camp. (Veus de fons.) No –no, no. No passa re. Escolti, un moment, un moment. Per contradiccions. (Veus de fons.) No. Jo l’hi dic per con-tradiccions, més que re perquè ha entrat en una contradicció. Ha llegit una pàgina que segurament és una de les cinc federacions amb les quals el Govern ha arribat, aquesta setmana, a un acord. I, per tant, escolti’m...

Per cert, són federacions que acumulen, diguem-ne, el 75 per cent de les persones que treballen en centres especials de treball, sigui la que sigui, vostè ho sabrà. Però, en tot cas, potser no ho sabia, que n’hi ha cinc, de federacions, que ja han arribat a un acord, per tot el tema que vostè treia. Per tant, potser era un element que li podria fer variar el seu relat, no ho sé.

I quant al senyor Sánchez Costa, a mi m’està molt bé el que diu, i és veritat, tota aquesta gent, escolti’m, tenen tot el dret i hem de fer tots, tots el possible perquè facin la transició. Però vostès, des del Govern de l’Estat, els han oblidat, i bastant. Per això, per exemple, aquí, a Catalunya, quan realment hi havien més recursos, es podien fer moltes altres coses, coses que, per exemple, hi estaven obligats, poder, el Govern de l’Estat i havia desistit de fer-ho.

Per tant, home, a nosaltres..., em sembla molt bé, eh?, que vostè insti el Govern i digui que no podem oblidar ningú, i, miri, ho intentarem, però vagi-se’n també a Madrid i recordi’ls que tenen, diguem-ne, alguns deures que moltes vegades, doncs, no acaben d’exercir, per dir-ho d’alguna manera.

I per tranquil·litzar una mica la senyora Noemí de la Calle, home, no és que ara no es faci res, i tant que es fa. De fet, vostè sap que, a més a més, hi ha el tema de les USAP. I, a més a més, l’altre dia..., escolti’m, que potser no es fa amb tota la in-tensitat que s’hauria de fer... Escolti’m, tot és millorable. I quan hi han més recursos es poden fer més coses, però vostè sap que hi ha molta gent que està...

El president

Senyora Figueras, ha d’anar acabant...


...–sí, perdó– amb l’ajut, evidentment, de la Generalitat, que és de qui l’ha de te-nir, està treballant per la inserció de les persones amb discapacitat a l’empresa, di-guem-ne, ordinària.

Ja està.



El president

Sí; en tot cas, circumscriguem-nos al que són al·lusions o contradiccions, si és possible. No només per a la senyora Anna Figueras, sinó per a tot, eh?, extensiu a tothom.

Senyor Marc Vidal, per què em demana la paraula?

Marc Vidal i Pou

Sí, per al·lusions.

El president

D’acord, però només al·lusions, eh?

Marc Vidal i Pou

Només al·lusions, i només per dir que si encetem una nova manera de debatre propostes de resolució, en què la persona que no la presenta és al·ludit, jo demanaré per al·lusions cada vegada que se’m parli i no acabarem mai. Perquè, és clar, fer aquí el discurs ideològic de cadascú i defensar els seus interessos el podem fer perfecta-ment, però no és el lloc. Estàvem parlant d’una proposta de resolució i cadascú té el seu temps, que a més a més està pautat.

Per tant, jo demanaria al president que, si us plau, mantinguéssim el que hem fet fins ara.

El president

Així es farà. Algú més? (Pausa.) No? (Pausa.) Perfecte.Doncs, procedim a votació.Entenc que s’acceptaria, per al punt número 1, la transacció que teniu a disposi-

ció, i s’acceptaria l’esmena número 2, que correspon al punt 3.Llavors, faríem una primera votació del punt 1 i després faríem una votació con-

junta dels punts 2 i 3. Sí? (Pausa.)Punt número 1.Vots a favor?El punt número 1 queda aprovat per... (Veus de fons.)Vots en contra?I abstencions?Una abstenció, de CUP - Crida Constituent.Per tant, el punt número 1 quedaria aprovat per 20 vots a favor i 1 abstenció.Votació dels punts número 2 i 3, conjuntament.Vots a favor?Doncs, els punts número 2 i 3 queden aprovats per unanimitat.Moltes gràcies.

Proposta de resolució sobre les actuacions del Govern a la província de Tarragona en l’àmbit del treball

250-00994/11

Procedim al punt número 5: Proposta de resolució sobre les actuacions del Go-vern a la província de Tarragona en l’àmbit del treball. Presenta la proposta de re-solució el Grup Parlamentari de Ciutadans. Hi ha una esmena del punt número 2 i em consta, doncs, que hi ha una transacció, i que també tenen a la seva disposició. Té la paraula el senyor Domínguez, del Grup Parlamentari de Ciutadans. Endavant.

Francisco Javier Domínguez Serrano

Bon dia. Gràcies, president. Bé, en aquesta proposta hi ha quatre punts, i el pri-mer de tots parla d’una resolució que es va aprovar a la Comissió d’Empresa, que parlava d’un pla estratègic de reactivació socioeconòmica del Baix Penedès, en el que calia comptar amb els diferents agents, que fos un veritable full de ruta, perquè



no hi hagués canvis de polítiques improvisades. Parlava del centre logístic del Baix Penedès, de la coordinació de les diferents administracions i de demanar el Corre-dor del Mediterrani i millores de les estructures ferroviàries. Però per què surt això? Perquè el següent punt és molt semblant, però de Terres de l’Ebre. En aquest segon punt es parla també d’un pla estratègic de Terres de l’Ebre, i existeix un clar paral·le-lisme de la situació de les dues zones, de desindustrialització, encara que sigui amb realitats diferents.

I, per últim, els dos punts següents parlen de reforçar les polítiques actives d’ocu-pació, de la formació contínua i de potenciar i millorar l’oferta de formació profes-sional dual.

Per tant, novament, en aquest tipus de proposta prego que no tingueu en compte el títol, sinó que mireu el contingut.

Hi ha una transacció a l’esmena de Junts pel Sí, que s’ha treballat a última hora, ac- cidentalment, per culpa de problemes amb el transport, però crec que és una bona trans acció i que, bé, espero que surti endavant.

Gràcies.

El president

Moltes gràcies. Té la paraula el senyor Carles Prats, pel Grup Parlamentari de Junts pel Sí, com a presentant de les esmenes. Endavant.

Carles Prats i Cot

Sí; moltes gràcies, president. Diputats... Bé, amb relació al punt 1 de la proposta de resolució, nosaltres hi votarem en contra, perquè el Govern –la relativa a Baix Penedès–, doncs, ha presentat informe de compliment, i ens semblava que votar-hi a favor seria redundant.

Pel que fa al punt 2, on hi ha hagut l’esmena i la transacció, que agraïm, doncs, la col·laboració i la voluntat d’arribar a aquest acord, relativa a l’ocupació, als pro-blemes de desocupació a Terres de l’Ebre, bé, bàsicament afegir que és un objectiu del Govern, no?, potenciar la indústria perquè es recuperi el pes que havia tingut en el país.

Per això, fa pocs dies es va aprovar el Pacte nacional per a la indústria, que pre-veu una inversió de 1.800 milions d’euros fins a l’any 2020. I les mesures que es pro-posen en el pacte, doncs, evidentment, reforçaran tota l’activitat productiva, també, a Terres de l’Ebre. També, a més a més, el Govern, doncs, disposa dels instruments de reactivació econòmica, com és el Programa de reactivació industrial, on també preveu les mesures de detecció de problemàtiques i les mesures de captació de pro-jectes d’inversió.

Per tant, bé, doncs, votarem a favor del text que Ciutadans ha acceptat transac-cionar.

Pel que fa al punt 3, que és relatiu a les polítiques actives d’ocupació, doncs, hi votarem a favor, perquè per al Govern és clarament un dels objectius prioritaris, pels que està invertint 870 milions d’euros en polítiques d’ocupació que beneficiaran més de 300.000 persones del país, i posant el focus en els col·lectius, com comentaven en la PR anterior, amb més dificultat –en els joves, les dones, majors de quaranta-cinc anys, aturats de llarga durada i persones amb discapacitat.

I el darrer punt, doncs, també el votarem a favor, perquè és, bé, relatiu a poten-ciar la formació professional dual. I tant el grup parlamentari com el Govern, doncs, estan plenament d’acord i compromesos en el foment d’aquest sistema de formació i d’ocupació.

Gràcies.

El president

Moltes gràcies, senyor Prats. Té la paraula el Grup Parlamentari Socialista, el senyor Pol Gibert.



Pol Gibert Horcas

Gràcies, president. Primer de tot, dir que aquesta proposta de resolució que se’ns presenta avui té dos punts diferenciats, diguem-ne, dos apartats diferenciats: un que és concret per a l’àrea del Baix Penedès i de Terres de l’Ebre, i els següents punts, 3 i 4, serien més generals, d’aplicació a tot Catalunya, aquí no hi ha discriminació, no?

Cal dir que els que coneixem una mica la situació socioeconòmica del Baix Pe-nedès i de Terres de l’Ebre és evident que qualsevol iniciativa que es faci per incre-mentar i ajudar aquestes terres i la gent que treballa allà, doncs, serà benvinguda, no? Per tant, nosaltres avançar que donarem suport al conjunt de la proposta de re-solució.

El Baix Penedès és una..., diguem-ne, molt afectada per la crisi, amb dificultats per recuperar-se econòmicament. Per tant, qualsevol iniciativa que vagi en aquest sentit nosaltres hi donarem suport. I el mateix dir de Terres de l’Ebre, unes terres que, quan baixes allà baix, el primer que et diuen és: «Volem oportunitats, bona mobilitat i sobretot tenir llocs on poder treballar» i desenvolupar-se tranquil·lament, no?, i no haver de marxar, com moltes vegades passa, dels pobles petits cap a grans ciutats.

Als punts 3 i 4, evidentment, com estan plantejats, els donarem suport. Reforçar les polítiques d’ocupació..., qui dirà que no a reforçar polítiques d’ocupació, no? I qui dirà que no a potenciar i millorar l’FP dual? Evidentment, són coses que compartim i, per tant, també hi donarem suport.

El president

Molt bé. Té la paraula el senyor Marc Vidal, de Catalunya Sí que es Pot. Endavant.

Marc Vidal i Pou

Sí, gràcies. Rectifiquin si m’equivoco, però diria que aquests mateixos punts, o molt semblants, estaven en una moció sobre Tarragona que vostès van presentar i que no es va aprovar, i aleshores l’han trossejat i l’han anat repartint en diferents comissions. Per tant, bé, felicitar-los per la insistència, que és una manera d’aconse-guir (rialles) els objectius, també, perquè de vegades, si no..., és com allò de quien no llora, no mama; segueix funcionant, aquí i a tot arreu, eh?, vull dir...

En qualsevol cas, bé, ja s’ha dit, al punt 1, malgrat que el Govern hagi presentat el control de compliment, suposo que es demana no només que presenti el control de compliment, sinó que a més a més ho compleixi, per tant, hi votarem a favor. I els punts 3 i 4, doncs, bé, són també de bons desitjos genèrics, i també hi votarem a favor.

Al punt 2 ens agrada la transacció que han fet. Ens agradava el seu punt tal com estava, perquè posava en valor un pla estratègic que va portar molta feina, el pla estra-tègic empresarial, i a més a més està molt ben elaborat i molt documentat. I l’esmena del Govern no anava per aquí, sinó que anava a una qüestió genèrica. L’han incor-porat i, a més a més, incorporen una cosa que ens sembla molt bé, que és fixar un calendari d’execució, la qual cosa, aquí sí que entraríem ja en un marc una mica més concret del compliment, el dia que s’hagi de presentar el control de compliment.

Per tant, hi votarem a favor. Ens sembla correcte.I res més a dir. Gràcies.

El president

Molt bé. Té la paraula el senyor Fernando Sánchez Costa, del Grup Parlamentari Popular. Endavant.


Gràcies, president. Sí, Ciutadans fa com la matança del porc, s’aprofita absolu-tament tot, no? (Rialles.) És a dir, el que..., doncs, tot. És com a les tesis doctorals: després, el que has utilitzat, com a article, com a conferència i com a tal..., doncs, el mateix. I, bé, és una bona tècnica parlamentària. Escolti’m, ja m’agradaria a mi, doncs, tenir el seu ritme. De veritat, o sigui que..., hi votarem a favor.



El president

Molt bé. Té la paraula el Grup Parlamentari de CUP - Crida Constituent. Enda-vant, senyora Vehí.


Gràcies, president. Em sap greu que cada vegada hagin d’anar-se movent. Seré ràpida. Bé, com deia el senyor Vidal, això ja va passar pel Ple i nosaltres ja hi vam fer la nostra exposició de motius, que reproduiré, evidentment, amb molt menys temps, perquè això..., perquè no ho requereix, no?

Per nosaltres, una de les lògiques que impugnem del que va ser el règim del 78 és, precisament, la distribució de províncies i d’autonomies. Vostès saben que nos-altres parlem d’esquarterament territorial. Nosaltres ens reconeixem amb una lògica de Països Catalans i entenem que la divisió quasi amb regle i «boli», no?, del que és l’Estat espanyol, les províncies i les comunitats autònomes, nosaltres la impugnem directament.

Que, a més, el provincianisme té un rerefons polític bastant conservador, i nos-altres, aquí, tampoc ens hi reconeixem. Que, a més, vostès ens plantegen una moció d’una part del país que..., sí, molt castigada per la crisi, però, si volen, comencem a parlar de la resta del país, també molt castigat per la crisi i segurament amb conflic-tes bastant semblants.

Per tant, nosaltres entenem que això és més aviat una manera d’acontentar, no?, el seu públic, diguéssim, concret, de la província de Tarragona, i, per tant, com ja vam fer al Ple, hi votarem en contra. I els convidem a plantejar propostes de reacti-vació econòmica i de treball que siguin integrals, que tinguin lògica de país i que, d’alguna manera, no parteixin d’aquest marc territorial tan, tan conservador o amb tants tints darrere, que nosaltres no compartim, en cap cas.

Gràcies.

El president

Bé, té la paraula el senyor Domínguez, per a posicionar-se sobre les esmenes o transacció.


Bé, efectivament, aquesta proposta prové d’una moció anterior al Ple, a la qual recordo que es va votar contràriament gairebé tota la resta de grups i ara sembla que està millor redactat, tot i que està idèntic, el text.

Recordar també a la CUP que, realment, a part del títol, que no es vota, es voten els punts, i, si voten que no, estan votant que no a potenciar la formació dual, no a reforçar polítiques actives d’ocupació, estan votant «no» a un pla estratègic per a les Terres de l’Ebre, i «no» al compliment de la Resolució 291 d’aquesta legislatura, que es va aprovar.

I el mateix a Junts pel Sí. Recordo que el punt 1 és prioritzar el compliment d’una resolució. Si s’està fent, perfecte, però si voteu en contra crec que entrareu en con-tradiccions.

Només això.

El president

Entenc que accepten l’esmena en el punt 3.


Perdó, l’hem transaccionat, l’esmena es transforma en transacció.

El president

Correcte, sí.Molt bé, doncs, anem a votar, en primer lloc, el punt 1 i després podríem votar

en bloc els punts 2, 3 i 4. Sí? És així? (Veus de fons.) No?



Carles Prats i Cot

Sí, sí; perdó, sí. Sí, el que passa és que l’esmena feia referència al punt 2.

El president

La transacció correspon al punt 2, sí, eh? (Veus de fons.)Punt número 1.Vots a favor?Vots en contra?Per tant, el punt número 1 queda rebutjat per 10 vots a favor i 11 vots en contra,

de Junts pel Sí i CUP - Crida Constituent. (Veus de fons.)

El lletrat

Si m’ho permeten..., és que no m’havia adonat que el diputat Castellà era fora, i li havia dit al president que..., com si en fossin 11. En són 10 i 10, però igualment, per vot ponderat, segueix sent el resultat el mateix. La proposta queda rebutjada, per vot ponderat.

El president

Anem a votar els punts número 2, 3 i 4.Vots a favor?Vots en contra?Per tant, els punts números 2, 3 i 4 queden aprovats per 20 vots a favor i 1 vot en

contra, del Grup CUP - Crida Constituent. Sí? (Pausa.)Molt bé, doncs, procedim... Sí, senyor Domínguez, per què em demana la paraula?


Demano la paraula per fer constar en acta que s’ha votat contràriament la reso-lució aprovada en una comissió. Pot ser? (Veus de fons.) Que una resolució aprova-da en comissió, en aquesta comissió, s’ha votat contràriament. És el punt número 1. (Veus de fons.) No, no, la Resolució 291 de l’onzena legislatura. Sí? (Remor de veus.)

El president

Sí, senyor El Homrani, per què em demana la paraula?


Per una qüestió d’ordre i..., sense entrar-hi, eh?, sense..., dius..., crec que tots plegats hem explicat el nostre posicionament i sabem què votem, ja consta en acta. I ja està.

El president

Bé, per tant, coincidim que qualsevol argument podria anar vinculat a alguna proposta de resolució que s’hauria votat anteriorment, i, per tant, doncs, s’entén que s’hauria d’haver inclòs en l’argumentari inicial. I, en tot cas, doncs, tots els diputats són coneixedors de tot el que s’ha aprovat en aquest Parlament.

Per tant, no es consideraria oportú especificar-ho com a tal en l’acta per aquest motiu, perquè, si no, qualsevol grup podria reclamar la vinculació del seu argumen-tari amb anteriors propostes de resolució.

Proposta de resolució sobre l’elaboració d’una campanya de coneixement i conscienciació de la població sobre la tartamudesa

250-01014/11

Bé, doncs, procedim al punt número 6: Proposta de resolució sobre l’elaboració d’una campanya de coneixement i conscienciació de la població sobre la tartamudesa, presentada pel Grup Parlamentari de Ciutadans. Té la paraula la senyora Noe mí de la Calle. Endavant.




Gràcies, president. Fa uns mesos va comparèixer la Fundación Española de la Tartamudez –és una entitat nascuda a Barcelona, el 2002– i, bé, van fer una compa-reixença, una intervenció molt contundent, però també ens van donar moltes dades, i ens van dir que actualment hi han 120.000 persones amb aquest trastorn a Cata-lunya. Són persones que, bé, tenen problemes d’assetjament i de bullying a l’escola, i després, quan arriben a la vida laboral, ells calculen que actualment hi ha..., el 80 per cent de les persones amb tartamudesa, doncs, no tenen feina.

Llavors, ens van demanar dues coses. Bé, ens van demanar, per un costat, rea-litzar una campanya de conscienciació i de sensibilització de la població, perquè es conegués aquest trastorn, que és un trastorn que no..., és només un problema a l’hora de l’expressió verbal, però no comporta altres, no?, mancances de capacitats. Després, ens van preguntar com des del Parlament podíem ajudar aquestes perso-nes, a les que se’ls tanquen les portes del món laboral, no? Perquè moltes vegades els empresaris, a les entrevistes, doncs, es pensen que, bé, tenen algun tipus de dis-capacitat i que, doncs... Vam fer..., bé, comento ja les esmenes i així, doncs, no?, ja ho deixem tot fet.

Ens van presentar dues esmenes, la primera l’acceptem i la segona..., bé, l’anà-vem a acceptar, i la segona, doncs, era de supressió, i nosaltres vam parlar amb el col·lectiu i el col·lectiu deia: «Si precisament el tema laboral és el que més ens pre-ocupa», i com podríem fer, almenys, per donar el primer pas de conscienciar la po-blació, no?, dels problemes que hi ha, d’assetjament i d’accés al món laboral, de les persones amb aquest trastorn.

Al final, hem arribat a una transacció, que, bé, el que fa és que en aquesta cam-panya, que es farà als mitjans, a més de denunciar la discriminació social també es parlarà de la laboral i de l’assetjament a l’escola que pateixen aquestes persones. A veure si amb aquest primer pas aconseguim, doncs, que aquest atur, aquest 80 per cent d’atur de les persones amb tartamudesa baixa, aquesta taxa. I, bé, més enda-vant, doncs, mirarem si és més..., si cal fer alguna altra actuació.

Gràcies.

El president

Molt bé. Té la paraula la senyora Violant Cervera, per a les esmenes. Endavant.

Violant Cervera i Gòdia

Moltes gràcies, president. I, en primer lloc, doncs, agrair al Grup de Ciutadans que hagi presentat aquesta proposta de resolució. De fet, és veritat, les persones tar-tamudes, al nostre país, doncs, són un col·lectiu molt important i que, segurament, com que és un trastorn que és molt visible, tenen més dificultats que altres tipus de trastorns. Agraïm moltíssim haver pogut arribar, doncs, a aquesta transacció amb el grup proponent. Creiem que és una bona iniciativa iniciar campanyes, justament..., i per això havíem, en certa manera, rebutjat el segon punt, perquè nosaltres consi-deràvem, doncs, això, que la tartamudesa no era una discapacitat, sinó que era un trastorn, i un trastorn que el que hem d’intentar és que la gent el vegin amb la mà-xima normalitat.

I per això considerem interessant la transacció a la qual hem arribat, perquè el que volem és això, és poder difondre una realitat, una realitat que viuen i pateixen, doncs, molts ciutadans, però no incloure’ls dintre d’una discapacitat que no tenen, sinó senzillament perquè la gent valorin aquest trastorn com un trastorn més d’un ciutadà qualsevol i que, per tant, poden estar integrats plenament en la vida laboral com, evidentment, poden ser-ho.

Per tant, esperem que aquesta campanya serveixi per a sensibilitzar la societat i per a fer-los veure que, segons quines actituds, el que fan és desafavorir encara molt més aquestes persones que pateixen aquests trastorns, i poder viure una vida, ells, amb la resta de la societat, amb tota la normalitat que nosaltres voldríem.



Per tant, agrair haver arribat a aquesta transacció. I esperem que aquesta campa-nya, doncs, serveixi per a aquesta finalitat que els proponents ens demanaven.

Moltes gràcies.

El president

Moltes gràcies, senyora Cervera. Té la paraula el senyor Pol Gibert, pel Grup Parlamentari Socialista. Endavant.

Pol Gibert Horcas

Gràcies, president. El nostre grup donarà suport a aquesta proposta de resolució. Ens sembla adequat fer una campanya en aquest sentit, així com un estudi integral que també ens doni més arguments per saber com està la problemàtica al nostre país.

Per tant, nosaltres hi donarem suport.

El president

Molt bé, moltes gràcies. Té la paraula el senyor Marc Vidal, del Grup Parlamen-tari Catalunya Sí que es Pot. Endavant.

Marc Vidal i Pou

Sí; nosaltres també donarem suport a aquesta proposta de resolució. I ens su-mem, també, al que deia la diputada Cervera amb relació a la diferència entre dis-capacitat i la tartamudesa, que no és exactament això. I, per tant, el tractament que se li ha de donar és més el resultat d’aquesta transacció que –entenem– el que es demanava inicialment.

Per tant, ens sembla més correcta la transacció a la que s’ha arribat i, per tant, hi votarem a favor.

El president

Moltes gràcies, senyor Vidal. Té la paraula el senyor Sánchez Costa, pel Grup Parlamentari del Partit Popular. Endavant.


Gràcies, president. Considerem que és una moció interessant. Agraïm al Grup de Ciutadans que la proposi, i amb una exposició de motius també pedagògica, en el sentit de que explica bé el fenomen, i com es pot resoldre des d’un punt de vista també pedagògic. I penso que aquesta comissió d’avui també haurà tingut sentit si contribuïm a l’alliberament d’aquestes persones de l’estigma que tenen i de les tra-ves per al ple desenvolupament de la seva personalitat. I tot el que vagi orientat en aquesta línia ens sembla bé.

I, per tant, aquí el que es planteja és estudiar un mètode determinat, la implan-tació d’un mètode determinat. Nosaltres estem a favor d’estudiar-ho, si funciona, sempre respectant l’autonomia, també, i l’àmbit de decisió dels professionals i els especialistes en la matèria. Trobo també interessant el tema que s’ha apuntat, de la pedagogia a les empreses, perquè no vegin la tartamudesa com una discapacitat, sinó com un trastorn.

El president

Molt bé; moltes gràcies, senyor Sánchez Costa. Té la paraula la senyora Mireia Vehí, pel Grup Parlamentari CUP - Crida Constituent. Endavant.


Bé, en primer lloc, agrair a Ciutadans visibilitzar una realitat, jo crec que poc vi-sible, no?, en termes d’atur. Per altra banda, també posar de manifest que és com..., és una realitat molt parcial i molt concreta, i que nosaltres ja..., jo crec que és cone-gut, ja, que tractem d’abordar propostes polítiques que siguin o que tinguin una lò-gica una mica més integral o una mica menys parcial. Per tant, no ens acaba de sa-tisfer l’enfocament, diguéssim, no?, una cosa tan, tan concreta.



La discriminació al món laboral, de l’accés al món laboral hi és per moltíssims factors –jo crec que n’hem parlat moltíssim–, per raó de gènere, d’origen cultural, per raó..., etcètera, no? En el cas concret de la tartamudesa, la lectura és que no for-ma part d’un sistema d’opressió articulat i travat, que organitzi les nostres vides, com és, per exemple, el patriarcat, no? Quan hi ha desigualtat de gènere s’insereix en un sistema d’opressió patriarcal; quan hi ha desigualtat..., una persona que porti vel, que no se li doni una feina, s’insereix en un sistema d’opressió colonial i racista, no? I aquí ho ubiquem.

En el cas de la tartamudesa, que sí que podria estar en el si del capacitisme, no?, que és la discriminació sistemàtica de persones amb discapacitat, nosaltres entenem que no només no la ubiquem en el lloc del capacitisme, sinó que ubicar-la allà potser estigmatitza molt més que no ubicar-l’hi. No sé si m’estic explicant.

Per tant, a nosaltres ens sembla una bona proposta, però ens abstindrem. A més, veient que tothom li dona suport i que, per tant, tirarà endavant igualment, ens abs-tindrem, diguéssim, des d’aquesta perspectiva.

El president

Bé, en tot cas, s’ha presentat una transacció que fusiona els punts 1 i 2. I, per tant, entenc que només es votaria un sol punt. És així. Tothom hi està d’acord? (Pau-sa.) Sí? (Pausa.)

Per tant, procedim a votació d’aquest refós del punt 1 i 2, amb la transacció que ja tenen a disposició.

Vots a favor?Abstencions?Per tant, els punts 1 i 2, fusionats, queden aprovats per 20 vots a favor i 1 absten-

ció, del Grup Parlamentari CUP - Crida Constituent.(Per raons tècniques, no ha quedat enregistrada la posposició del punt setè de

l’ordre del dia.)

Proposta de resolució sobre les condicions de treball del servei de trucades 061

250-01054/11

A continuació, procedim a la Proposta de resolució sobre les condicions de tre-ball del servei de trucades 061, presentada pel Grup Parlamentari de Catalunya Sí que es Pot.

Marc Vidal i Pou

Sí; gràcies, president. Bé, l’origen d’aquesta proposta de resolució és una pre-gunta feta al Ple del Parlament el mes de febrer, per tant, ja fa bastant de temps, i el reconeixement, per part del conseller Comín, de que hi havia, diguem-ne, difi-cultats –posem-hi aquest eufemisme– en la gestió dels teleoperadors del servei del 061. Dificultats que venen concretades, sobretot, des de la darrera licitació que es va donar a l’empresa Ferrovial, per un costat, per minoració de determinades con-dicions laborals que tenien aquests treballadors i treballadores. I, per l’altre costat, per incompliments de la regulació laboral, que han estat denunciats a Inspecció de Treball. I, a més a més, per un altre costat, incompliments en els plecs de condi-cions que es varen signar en el seu moment per part d’aquesta empresa i el Sistema d’Emergències Mèdiques.

Aleshores, consultats els treballadors, passats tres mesos des de que es va pre-sentar, eh?, de la pregunta que vam presentar a la proposta de resolució, els treballa-dors manifesten que no només no s’havien resolt els problemes, sinó que en determi-nades situacions s’havien agreujat. Parlaven de que la contractació eventual s’havia incrementat; parlaven de que no s’havia corregit la discriminació salarial; parlaven



de que, tot i tenir la categoria reconeguda, seguien cobrant com a teleoperadors; par-laven d’una cosa encara més grossa, tercermundista, que és que es feien formacions forçades, fora de l’horari laboral, i no remunerades, fent signar un document de vo-luntarietat per fer aquestes formacions, perquè, si no, se n’anaven al carrer, la qual cosa ens sembla també una pràctica molt corresponent a determinades empreses; que no existia la formació contínua i, en fi, que no tenien ni tan sols espais habilitats per poder canviar-se i per poder portar la uniformitat que se’ls reclamava.

Què demanàvem en aquesta proposta de resolució? Bàsicament, quatre elements: un, la Inspecció de Treball que intervingui ja, i que faci un pla de treball de manera urgent, per veure si totes aquestes queixes i totes aquestes demandes compleixen o no la normativa laboral. Segon, que sigui el Sistema d’Emergències Mèdiques, que és el titular de la licitació d’aquest concurs, si es compleixen o no i les condicions d’aquesta licitació, i, per tant, que faci un informe relatiu a aquesta adjudicació. Ter-cer, que si realment d’aquest informe es desprèn que hi ha hagut incompliments es rescindeixi, o, en qualsevol cas, que en la nova adjudicació, que serà d’aquí a poc, toca que sigui d’aquí a poc, en tot cas això es tingui en compte, i, per tant, no se li doni a aquesta empresa, sempre amb el condicional que està posat, «si hi ha hagut incompliments». I, per últim, com que s’ha de renovar, en l’elaboració d’aquest plec de condicions per a la renovació, que no només es tingui en compte la qualitat del servei que han d’oferir, que això s’hi ha de posar, sinó que també inclogui la defi-nició, la concreció de la qualitat dels llocs de treball que es derivin de la prestació d’aquest servei.

I, bé, hem arribat a alguna transacció. En tot cas, això..., em posicionaré després sobre les esmenes.

Moltes gràcies.

El vicepresident

Gràcies. Té la paraula el Grup Parlamentari de Ciutadans, la... (Veus de fons.) Ah, perdó. Pel Grup Parlamentari de Junts pel Sí, el senyor Bernat Solé.

Bernat Solé i Barril

Sí; moltes gràcies, vicepresident. Bé, la proposta de resolució que es presenta avui és una proposta de resolució que va abans d’uns fets que, com bé ja sap el dipu-tat Vidal, ja són consumats, precisament perquè aquests tres mesos en què vostè exposava que el Govern no havia actuat, doncs, efectivament, el Govern sí que ha actuat, i en té constància, precisament per a posar solució a una problemàtica que agraïm que es posi sobre la taula. Perquè, precisament, la voluntat del Govern, la voluntat del Departament de Treball és resoldre i donar solució a aquells conflictes laborals que es puguin generar en aquest àmbit o en qualsevol àmbit de la societat.

Per tant, en el primer punt, entrant ja en el contingut de la proposta de resolu-ció, vostès ens demanen una inspecció urgent per part del Departament de Treball. L’esmena que nosaltres presentem, doncs, és dir-los que ja s’està fent, precisament perquè s’havia detectat aquesta disfunció.

I, per tant, agraïm que s’hagi acceptat aquesta esmena i, per tant, hi votarem a favor.Pel que fa al punt 2, vostès també demanen, doncs, que es faci una avaluació del

Sistema d’Emergències Mèdiques, del compliment de les condicions de licitació i presentació de l’informe. Nosaltres, en aquest cas, doncs, també hi estem d’acord, i hi votarem a favor, perquè precisament és el que el Govern està fent. Concreta-ment, doncs, s’han valorat les variables qualitatives, que avaluen la qualitat del ser-vei; les penalitzacions d’aquells ítems que el SEM considera d’obligat compliment; una auditoria anual; el seguiment de les formacions inicials dels nous treballadors que s’incorporen a la plantilla; seguiment de les accions correctores posades en mar-xa davant de la detecció d’incidències operatives, etcètera.

Per tant, hi estem d’acord i, per tant, també hi votaríem a favor.



Pel que fa al punt número 3, vostès demanen la rescissió del contracte d’adjudi-cació a l’empresa Ferrovial. Nosaltres hem presentat una esmena, simplement per a dir-los que, davant d’una rescissió de contracte, abans de procedir a la decisió de rescindir el contracte s’ha de valorar la gravetat dels fets que es posen sobre la tau-la. Incomplir un contracte no ha de significar una rescissió de contracte, sinó que hi pot haver una reconducció d’aquest contracte. En aquest cas, s’ha provat que aquests fets, doncs, són prou greus com per a plantejar un nou plec de condicions, un nou concurs.

I, per tant, nosaltres també hi votarem a favor, gràcies, doncs, a l’acceptació de l’esmena.

I pel que fa al punt número 4, que és l’elaboració d’aquest plec de condicions, estem d’acord en tot. El que passa és que vostès demanen que abans de que aquest acord, aquest plec de condicions es presenti i se signi, doncs, es presenti en seu par-lamentària. I, en tot cas, doncs, dir-los que la urgència i la necessitat de poder resol-dre el conflicte laboral i, per altra banda, poder donar un servei eficient a través del 061 ha fet que el Govern, en qüestió d’urgència, hagi tirat endavant aquest plec de condicions, que ja està aprovat i està llest per a poder-lo posar a exposició pública i que les empreses puguin presentar la seua oferta.

Per tant, en aquest punt ens abstindrem, precisament no perquè no estiguem d’acord en el sentit, sinó pel fet de que això ja està tirat endavant. I, per tant, doncs, vostès podran consultar aquest plec de condicions.

Moltes gràcies.

El vicepresident

Té la paraula, pel Grup Socialista, el diputat... (Veus de fons i rialles.) Perdón. Té la paraula, pel Grup de Ciutadans, la diputada Noemí de la Calle.


Gracias. En primer lugar, pues, agradecer al diputado Marc Vidal que haya pre-sentado esta propuesta de resolución, porque, aunque la mayoría de las veces a la oposición se nos ningunee, estas propuestas son las que muchas veces hacen que el Govern se ponga las pilas y diga: «Voy a hacer algo, porque, si no, voy a quedar como el malo de la película.» Entonces, pues, agradecerlo, porque probablemente servirá para algo.

Y es que esta propuesta de resolución a mi..., pues, reafirma esa sensación que tengo que desde esta Administración no solo no se combate el mercado dual de tra-bajo, sino que además se genera, ¿no? Para mí esto es un claro ejemplo, ¿no?, por-que en los servicios públicos también hay mercado dual, y estos son trabajadores sumamente precarios, además en condiciones que rozan la deshumanización. Y el caso del 061 es un caso particularmente delicado, porque es un servicio básico y que atiende situaciones de emergencia, y no se puede tratar de esta manera a tra-bajadores que hacen un trabajo muy delicado. No solo el 061, también, pues, otros teleoperadores, como es, por ejemplo, el 010, atención al ciudadano, los teleopera-dores que están cobrando multas... Muchas veces tienen que soportar situaciones de estrés laboral. Y hay que cuidar a estos trabajadores, que por cuatro duros se tragan unas condiciones que, en ocasiones, son muy bestias, y precisamente porque sufren mucho estrés laboral. Y, en este caso, el 061 atiende unas situaciones dramáticas permanentemente.

Así que anunciamos que votaremos a favor de toda la propuesta de resolución, porque estos trabajadores se merecen ser protegidos por la Administración, a la que le están prestando un servicio.

Y un pequeño inciso... del punt 3. Hi votarem també a favor, només fent-los l’in-cís que nosaltres entenem que aquest «en qualsevol cas», com «si escau», no?, que és: «si escau, es farà», no es renovarà la concessió o l’adjudicació.

Així que..., gràcies.



El vicepresident

Bé, per al seu posicionament, té la paraula el Grup Parlamentari Socialista. Se-nyor Pol Gibert.

Pol Gibert Horcas

Gràcies, vicepresident. Començar agraint, com no pot ser d’una altra manera, al diputat Marc Vidal per portar aquesta proposta a aquesta comissió. Sí que és una proposta que ha fet d’un sector concret, com és el 061, però que es podria quasi am-pliar al telemàrqueting, en general, al conveni de telemàrqueting, perquè tots sabem què és. És un drama absolut, aquest conveni, no es compleix en molts casos. La llis-ta de reguitzells que hi ha aquí, d’incompliments de condicions laborals, doncs, en aquest cas afecta el 061, però també podria afectar altres plantilles.

En aquest Parlament hem vist, altres vegades, treballadors d’empreses privades, purament, que ens expliquen el mateix, inclús alguns no poden anar ni al lavabo, perquè no es poden aixecar del seu lloc de treball, vull dir..., condicions dramàti-ques, no? Però encara és més greu quan això afecta un servei públic com el 061, per-què aquí tenim un deure, tots plegats, de ser més vigilants que les empreses privades normals i corrents, no?

Per tant, nosaltres, com no pot ser d’una altra manera, estem d’acord en que la Ins-pecció de Treball actuï, estem d’acord en que s’avaluï com està, ara mateix, la licitació de l’empresa adjudicatària, i, evidentment, si no es compleix, doncs, que hi hagi una rescissió del contracte.

Per tant, nosaltres donarem suport a tota la proposta de resolució.

El vicepresident

Gràcies. Per al seu posicionament, té la paraula el Grup Parlamentari del Partit Popular, el senyor Fernando Sánchez.


Moltes gràcies, president. Nosaltres també donarem suport a aquesta proposta de resolució, perquè, com s’ha dit, el 061, al final, és un servei important, que afecta la qualitat de vida de les persones de la nostra societat i ha d’atendre situacions molt difícils, situacions extremes. I, per tant, les condicions laborals han de permetre als treballadors, precisament, atendre aquestes situacions en condicions fins i tot psico-lògiques adequades, per respondre correctament.

I nosaltres, per tant, agraïm també al diputat Vidal que estimulés una mica l’ac-ció del Govern per posar el focus sobre el que estava passant allà, i que el Govern després hagi actuat, que s’estigui fent la inspecció. Votarem a favor perquè es desen-volupi, perquè s’avaluï bé què està passant, com han de ser els nous plecs, perquè es pugui fer un treball en condicions. I si s’arriba a la conclusió de que realment s’estan cometent omissions greus en el compliment dels acords, doncs, que es rescindeixi el contracte.

El vicepresident

Gràcies. Pel Grup de la CUP - Crida Constituent... (Veus de fons.) No... Doncs, per al posicionament sobre les esmenes, Catalunya Sí que es Pot.

Marc Vidal i Pou

Sí, gràcies. Bé, amb relació al primer punt, ja s’ha dit que hi ha una transacció que no sé si tots vostès la tenen. En tot cas, els hi llegeixo, o com? O ja la té tothom? (Veus de fons.) Bé, diu: «Continuar amb les actuacions que la Inspecció de Treball està duent a terme davant els possibles incompliments de la normativa de l’ordre so-cial de l’empresa Ferrovial Servicios, com a empresa que gestiona el servei d’atenció telefònica del 061.» La diferència està que nosaltres demanàvem una intervenció ur-gent. Manifesten que aquesta intervenció s’està fent. Per tant, no hi ha cap problema en acceptar aquesta transacció en el sentit de que continuïn i arribin fins al final.



El punt 2 ja he dit que s’acceptava. El punt 3..., deixin-me aclarir el sentit del que diu aquí. Evidentment, no és «en qualsevol cas no renoveu Ferrovial», passi el que passi, sinó que és «si es dona la circumstància que hi han incompliments», que és aquest condicional. Vull dir, si per aclarir-ho s’ha de canviar «en qualsevol cas» per «si es-cau», no hi ha cap problema. No estem dient «Ferrovial no, encara que ho faci bé», no. Sabem que no serà així, que no ho fa bé, però en qualsevol cas és «si es detecten incompliments», «si escau». I acceptem, de fet, l’esmena, perquè té sentit. Té sentit que aquests incompliments han de tenir una gradació. I, efectivament, com que sa-bem que la gradació és gran, no hi haurà cap problema en fer això.

I permetin-me fer un moviment tàctic de darrera hora. Els accepto l’esmena en el punt 4, per una raó molt simple, perquè vostès només em diuen «abans de la seva signatura», no fos cas que vostès s’abstinguessin, s’acabés aprovant i això, després, els servís d’excusa per no tirar endavant la renovació del contracte, perquè estem es-perant que es vegi al Parlament. I, a més a més, si ho aprovem, han de venir aquí, a presentar..., amb aquest compromís que avui aprovarem, que és que inclogui totes les normes sobre la qualitat de llocs de treball, que és el que es demanava en aques-ta resolució.

Per tant, els acceptem l’esmena que diu «abans de la seva signatura», entre altres coses perquè, encara que l’aprovéssim, o ho retarden o seria impossible.

Moltes gràcies.(Bernat Solé i Barril demana per parlar.)

El vicepresident

Per què demana la paraula, senyor...?

Bernat Solé i Barril

Bé, per al·lusions; en tot cas..., molt ràpid. Agraeixo l’acceptació de l’esmena, però sobretot agreixo la confiança amb què el Govern durà a terme aquest plec de clàusules.

Moltes gràcies.

El vicepresident

Doncs, si no hi ha res més, passem a la votació.Vots a favor?Queda aprovada per unanimitat.I, si no hi ha res més, s’aixeca la... (Chakir el Homrani Lesfar demana per par-

lar.) Ah, perdó.


Res; tots els portaveus i tots els membres d’aquesta comissió crec que som cons-cients que en l’ordre del dia hi havia la possibilitat..., hi havia una nota que, en el supòsit de que en la data de la comissió, la ponència..., la Proposició de llei de la creació de l’Agència Catalana de Protecció Social hagués acabat els seus treballs, es proposaria ampliar l’ordre del dia. Vam haver de canviar la data de la ponència, per disponibilitat de diversos ponents, i la tenim d’aquí a una estona.

Sí que situar..., i crec que és el millor, i explicar-ho, que si finalitzen les feines d’aquesta ponència demanarem a la Mesa de la comissió que es convoqui una co-missió extraordinària. Aprofitant que el dimarts a la tarda iniciem els treballs dels plens, proposarem el dimarts al migdia per, únicament, resoldre la votació d’aquest dictamen.

Gràcies.

El president

Bé, doncs, si no hi ha res més, donem per acabada la sessió de Treball.Moltes gràcies.

La sessió s’aixeca a dos quarts d’una del migdia i nou minuts.

del parlament de catalunyahelena mo-tos hervás diu: «gràcies.») doncs, endavant; senyora helena...

Documents