Projecte de tesi:

Aspectes de l‘entonació del valencià

Directora de tesi:

Dra. Pilar Prieto Vives

Doctoranda:

Verònica Crespo Sendra

2

RESUM

El propòsit d‘aquesta tesi doctoral és aprofundir en l‘estudi de la fonologia entonativa del català

(aprofundint en el dialecte valencià) a partir de l‘anàlisi experimental de diferents tipus

d‘enunciats. Per tal d‘aconseguir els objectius hem optat per fer estudis comparatius entre el

dialecte valencià i el català central. El motiu pel qual hem escollit el dialecte central és perquè

és el dialecte amb què més estudis compta a hores d‘ara. Així, també creiem que d‘aquesta

manera incentivem l‘interés per la nostra recerca.

Tot i que actualment comptem amb més estudis descriptius de l‘entonació dels dialectes

catalans, el valencià és un dels dialectes menys explorats dins d‘aquest camp de la fonologia.

Així doncs, d‘una banda, el nostre objectiu és descriure el major nombre de contorns possibles

del valencià, amb l‘anàlisi de diferents tipus d‘enunciats, però concentrant-nos en l‘anàlisi dels

contorns interrogatius. D‘altra banda, a partir de l‘anàlisi dels contorns, pretenem realitzar

experiments de producció i de percepció en tots aquells casos que siga necessari aprofundir, ja

siga per contrasts entonatius perquè ens trobem davant dos enunciats estructuralment iguals

però amb diferent significat pragmàtic, o perquè en el Cat-ToBI (on es descriuen tots els accents

tonals i tons de frontera possibles del català, vg. Prieto et al 2009, Prieto in press) manca algun

dels tons que trobem en el dialecte valencià.

Creiem que l‘estudi de l‘entonació del valencià és important, ja que manquen referències en el

camp de l‘entonació en aquest dialecte. A conseqüència d‘això, el professorat universitari o de

secundària té mancances bibliogràfiques a l‘hora d‘explicar la fonologia i la prosòdia de tots els

dialectes catalans.

ABSTRACT

The purpose of this thesis is to investigate the intonation phonology of Valencian Catalan

through the experimental analysis of a variety of interrogative sentence-types. To achieve the

main goals of this thesis, in many instances we have chosen to compare Central Catalan and

Valencian Catalan. The reason to do that is the fact that Central Catalan is the dialect that has

been better described up to now.

Up to now, the Valencian dialect is the least explored Catalan dialect within the field of

intonational phonology. The first goal of this thesis is to describe a good number of Valencian

intonation contours through the analysis of different sentence-types. The second aim of this

thesis is to undertake production and perception experiments in order to analyze phonologically

contrastive contours found in Valencian Catalan. We will undertake perceptual experiments

when two pitch contours are structurally identical but have different pragmatic meanings, and

also when the Cat_ToBI proposal (a model which describes all possible pitch accents and

boundary tones in Catalan, eg. Prieto et al 2009) lacks the tones that are active in Valencian

Catalan.

In sum, this thesis has the goal of describing Valencian Catalan intonation, since this dialect has

not been the object of investigation in this field. As a result, researchers and university teachers

have shortcomings in explaining the prosody of Catalan dialects.

3

1. COS DEL PROJECTE

1.1. Objecte d’estudi

Tot i que actualment l‘estudi de l‘entonació del català compta amb una varietat àmplia

d‘investigacions, encara hi manquen treballs relacionats amb la descripció entonativa de

la variació entonativa en els dialectes catalans. La major part de treballs descriptius amb

què comptem se centren en el dialecte central (Bonet 1986, Prieto 1995, 2002a, 2004,

Fernández Planas et al. 2004, 2005, Martínez Celdrán et al. 2005, entre d‘altres), amb

l‘excepció d‘alguns articles sobre el menorquí (Mascaró i Pons 1986, 1987, per

exemple), el mallorquí (Vanrell 2003, 2006, 2007a, 2007b), el lleidatà (Fernández

Planas , A. M., Carrera Sabaté, J., Román Montes de Oca, D. i Martínez Celdrán, E.

2006, Querol 2004, entre d‘altres) i el tortosí (Pradilla i Prieto 2002, 2004, Fernández

Planas et al. 2006, Martínez Celdrán et al. 2007).

La nostra investigació se centra en la descripció de la fonologia entonativa del valencià.

Primerament farem un repàs d‘un bon nombre de contorns entonatius amb significats

pragmàtics diferents: declaratives, interrogatives absolutes, interrogatives parcials,

imperatives, vocatius, etc. Per altra banda, en alguns casos hem cregut que seria

necessari aprofundir en les característiques acústiques i perceptives d‘aquests contorns

mitjançant un experiment de producció i/o de percepció. Els experiments realitzats

s‘han fet sempre comparant el dialecte valencià amb el català central, ja que comptem

amb més estudis d‘aquest dialecte que de la resta de dialectes catalans.

1.2. Estat de la qüestió

No comptem amb molta bibliografia sobre el l‘entonació en valencià; com ja hem dit

abans, el dialecte més estudiat del català és el català central. Per tant, creiem que ens

calen més estudis sobre la descripció prosòdica del dialecte valencià. L‘entonació del

valencià ha estat parcialment atesa a través de treballs com el de Querol (2004), en què

analitza l‘entonació de les oracions declaratives del català occidental, i com el de

Martorell et al. (2007) on es descriu l‘entonació de les declaratives i interrogatives

absolutes. També comptem amb un estudi dialectal sobre les interrogatives absolutes

del català de Prieto (2001), i el Cat_ToBI, un projecte que analitza una gran varietat

d‘oracions per tal d‘establir les unitats entonatives bàsiques que poden descriure els

4

patrons entonatius que es troben arreu del domini lingüístic (Prieto et al. 2009, Prieto en

premsa).

1.3. Objectius de la tesi

Després d‘haver fet un repàs per molts tipus de contorns observant l‘Atles interactiu de

l’entonació del valencià i l‘Atles interactiu de l’entonació del català1 hem decidit

estructurar la tesi de la següent manera:

1. Capítol descriptiu de les corbes entonatives de diferents tipus d‘enunciats de la

varietat estàndard del valencià.

2. Capítol sobre l‘estudi de producció de les oracions interrogatives absolutes

neutres en valencià i en català central (vg. Crespo-Sendra 2008, 2010). (estudi

finalitzat)

3. Capítol sobre l‘estudi de percepció de les oracions interrogatives absolutes

d‘incredulitat, comparant el català central i el valencià (vg. Crespo-Sendra et al.

2009, Crespo-Sendra, Vanrell i Prieto 2010, en premsa). (estudi en curs)

4. Capítol sobre l‘estudi de les interrogatives parcials neutres en valencià.

5. Capítol sobre l‘estudi de les interrogatives parcials d‘incredulitat en valencià.

1. Capítol descriptiu de les corbes entonatives de diferents tipus d’enunciats

de la varietat estàndard del valencià.

En aquest capítol pretenem descriure els contorns entonatius bàsics del valencià de

diversos tipus d‘enunciats, com ara les oracions declaratives, les interrogatives

absolutes, les interrogatives parcials, les interrogatives reiteratives absolutes i

parcials, les exhortatives, les imperatives i els vocatius. Organitzarem aquest

capítols segons els tipus d‘oracions amb diferents significats pragmàtics, tal i com

ho analitzem ens els dos Atles (vg. Prieto i Cabré 2008 i Prieto i Crespo-Sendra

2010, i l‘annex 1):

1 L‘Atles interactiu de l’entonació del català té com a objectiu la presentació sistemàtica d‘una sèrie de

materials en àudio i en vídeo per a l‘estudi de la prosòdia i l‘entonació dels dialectes catalans, de tal

manera que es pugui iniciar l‘estudi de la notable diversitat dialectal de l‘entonació catalana (vg.

http://prosodia.upf.edu/atlesentonació , per a l‘Atles del català, i http://prosodia.upf.edu/aev, per al del

valencià.

5

- L‘entonació declarativa: neutres (d‘una unitat tonal, de dos unitats tonals,

l‘enumeració, amb element perifèric) i no neutres (categòrica, dubitativa,

d‘obvietat).

- L‘entonació interrogativa absoluta: neutres (d‘una unitat tonal, de dos unitats

tonals, amb element perifèric) i no neutres (d‘incredulitat, confirmatòries,

d‘oferiment, retòriques).

- L‘entonació interrogativa parcial: neutres (d‘una unitat tonal, de dos unitats

tonals, amb element perifèric) i no neutres (d‘incredulitat, confirmatòries,

d‘oferiment, retòriques)

- L‘entonació interrogativa retòrica: absolutes (neutres i no neutres) i parcials

(neutres i no neutres).

- L‘entonació exhortativa: precs.

- L‘entonació imperativa: ordres.

- L‘entonació dels vocatius: neutre i d‘insistència.

2. Capítol sobre l’estudi de producció de les oracions interrogatives absolutes

neutres en valencià i en català central (vg. Crespo-Sendra 2008, 2010).

(estudi finalitzat)

En aquest estudi vam analitzar les oracions interrogatives absolutes informatives,

aquelles en què l‘interlocutor desconeix la resposta i la demana sense tenir cap tipus de

coneixement previ. Per exemple: algú entra a una botiga on no havia estat mai i demana si tenen

mandarines (―Tenen mandarines?‖). L‘anàlisi de les interrogatives absolutes informatives

en valencià ha estat abordada per Prieto (2001), amb un estudi dialectal de les

interrogatives absolutes, i per Martorell et al. (2007), amb l‘estudi de les declaratives i

les interrogatives absolutes del català ―de València‖. Aquests dos estudis coincideixen

en la descripció bàsica d‘un patró ascendent de les interrogatives absolutes en valencià,

semblant a la del català central. El patró es caracteritza per una primera síl·laba tònica

realitzada en un to baix que ascendeix a la posttònica, des d‘on comença una davallada

que arriba fins a la síl·laba nuclear, realitzada en un to baix. La inflexió final comença a

ascendir quan finalitza la síl·laba tònica. Pel que fa als trets fonètics que distingeixen la

corba del valencià, tots dos estan d‘acord que, en aquest dialecte, es produeix un

6

allargament considerable del to baix de l‘accent nuclear2 i de la inflexió final, però

mentre que Prieto (2001: 363-364) descriu que la inflexió final és més aguda que la

inicial, Martorell et al. (2007: 115-116) conclouen que el pic més agut d‘aquest tipus

d‘oracions és el primer. A banda de l‘observació que l‘inici de la inflexió final ascendent

és més tardana en valencià, aquests estudis no ofereixen una anàlisi de l‘alineació dels

moviments tonals finals respecte de la cadena segmental. Des del punt de vista del

model mètric i autosegmental és especialment interessant analitzar l‘alineació

contrastiva que mostren els dos dialectes dels tons de frontera.

A partir de les dades analitzades en l‘Atles interactiu de l’entonació del català (Prieto i

Cabré, 2007), vam observar que la principal diferència de les interrogatives absolutes

dels dos dialectes és l‘alineació dels tons de la configuració nuclear (l‘accent nuclear i la

inflexió final). A la figura 1 podeu veure la representació gràfica de la configuració

nuclear dels dos dialectes segons les nostres hipòtesis:

català central valencià

Figura 1. Representació esquemàtica de la inflexió final en

els dos dialectes amb mot esdrúixol. La columna marcada en

gris representa el to baix de la síl·laba tònica. Les dues

columnes blanques adjacents representen les síl·labes

posttòniques.

Com podem observar, la diferència principal la trobem en l‘alineació dels tons de la

inflexió final; el català central començaria la inflexió final ascendent després de l‘accent

nuclear, i, el valencià iniciaria la pujada cap al final de la darrera síl·laba posttònica.

El nostre objectiu, doncs, era examinar fonèticament aquestes oracions en català central

i en valencià per veure quins trets fonètics distingeixen la interrogativa valenciana de la

del català central. Respecte d‘això, vam estudiar de forma sistemàtica com s‘alineen els

tons (l‘alineació) i l‘altura d‘aquests en la realització de la corba melòdica dels

enunciats: pel que fa a la primera, analitzàrem l‘alineació de l‘accent baix del to nuclear

2 Entenem per to o accent nuclear el darrer accent tonal de l‘enunciat, que és el més prominent i que normalment sol

coincidir amb la darrera síl·laba tònica de l‘enunciat. Els accents prenuclears, al seu torn, són els accents tonals que

reben les síl·labes tòniques no finals.

7

i, en oracions de més d‘un accent, l‘alineació de l‘accent prenuclear de l‘enunciat; en

relació a l‘altura tonal, examinàrem l‘altura del pic de la inflexió final i, en oracions de

més d‘un accent, l‘altura del primer pic de l‘enunciat.

En aquest estudi vam analitzar l‘entonació de les oracions interrogatives absolutes

neutres del valencià. Per examinar aquest dialecte, el vam comparar amb les oracions

interrogatives neutres del català central, pel fet de ser un dels dialectes més estudiats en

la tradició de l‘entonació catalana i pel fet que es caracteritza també per realitzar la

inflexió final de tipus ascendent. A més, la comparació entre el valencià i el català

central també ha estat motivada pel fet que els dos únics estudis que han examinat

aquests tipus d‘oracions en valencià (Prieto 2001 i Martorell et al. 2007) ho han fet

contrastant la corba entonativa del valencià amb la del català central.

Com a resultat d‘aquest estudi, a grans trets, podem dir que la corba melòdica de les

oracions interrogatives absolutes neutres en valencià es caracteritza per realitzar l‘accent

prenuclear en un to ascendent. A continuació, la corba melòdica experimenta una

davallada per realitzar l‘accent nuclear en un to baix, el qual s‘estén fins a les darreres

síl·labes de l‘enunciat, des d‘on comença la inflexió final ascendent. Així, la corba

entonativa de les oracions interrogatives absolutes en valencià es representa com a

L+H* L* LH% (vegeu figura 2), mentre que la del català central es correspon amb

L*+H L* HH%. Les diferències entre els dos dialectes, per tant, són l‘alineació de

l‘accent prenuclear, l‘altura del primer pic dels enunciats, l‘extensió de l‘accent nuclear i

la realització de la inflexió final.

Aquestes dades, per tant, discrepen dels treballs previs sobre l‘entonació de les

interrogatives absolutes en valencià, els quals havien assenyalat que la primera inflexió

ascendent és més aguda que la darrera (Prieto, 2001) o bé que la segona inflexió és el

punt més alt de l‘enunciat (Martorell et al., 2007).

L+H* L* LH%

8

Figura 2. Esquema representatiu de la corba melòdica de les oracions

interrogatives absolutes en valencià. El primer quadre representa l‘accent

complex de l‘accent prenuclear, i el segon, l‘accent baix de l‘accent

nuclear i els tons de frontera de tipus complex.

3. Capítol sobre l’estudi de percepció de les oracions interrogatives absolutes

d’incredulitat, comparant el català central i el valencià (vg. Crespo-Sendra

et al. 2009, Crespo-Sendra, Vanrell i Prieto 2010, en premsa). (estudi en

curs)

A diferència del català, en altres llengües, com ara l‘anglès, el contrast entre les

oracions interrogatives absolutes neutres i les d‘incredulitat s‘expressa amb un canvi

d‘ordre dels elements de l‘oració: les interrogatives que demanen informació es

caracteritzen per la inversió del subjecte i la presència d‘un auxiliar (Do you have

tangerines?), les interrogatives d‘incredulitat són també anomenades ―declarative yes-

no questions‖, és a dir, el seu ordre es correspon amb el de les oracions declaratives

(You have got tangerines!?). En canvi, algunes llengües romàniques com el català no

poden fer ús d‘aquesta estratègia i els dos tipus d‘interrogatives amb diferent significat

pragmàtic són iguals sintàcticament; per exemple, podem preguntar ―Teniu

mandarines?‖ quan no coneixem la resposta perquè potser en aquell mercat no n‘hi ha o

quan ens sorprèn que a un taller de cotxes venen mandarines.

Després d‘analitzar l‘expressió de la incredulitat en tots els dialectes catalans (vg. mapa

2 a l‘annex 2) i comprovar que tots els dialectes coincideixen en la realització

fonològica de les interrogatives neutres i les d‘incredulitat, vam decidir de fer un

experiment de percepció per veure quins eren els tres acústics o fonètics que el parlant

necessitava per decidir si una pregunta era informativa o d‘incredulitat. Per això,

primerament vam escollir de fer-lo del català central, que coincideix en tot l’Atles el

patró de les neutres i les d‘incredulitat. Actualment estem realitzant també l‘experiment

en valencià.

Als mapes (vg. annex 2) podem observar que el català central fa servir majoritàriament

el patró ascendent per a les interrogatives absolutes neutres i d‘incredulitat, és a dir, la

inflexió final del contorn acaba amb to de frontera ascendent. Com en la resta de

dialectes, repeteix el mateix patró per als dos tipus de significat pragmàtic, per tant, el

9

que volem esbrinar és quins són els trets prosòdics que actuen perquè els parlants

diferencien un significat pragmàtic de l‘altre.

A més de les dades de l’Atles, abans de realitzar l‘experiment de percepció, vam creure

convenient de fer un experiment de producció amb parlants del català central per

assegurar-nos que no hi havia variació a l‘hora de realitzar els dos tipus d‘oracions (vg.

Crespo-Sendra et al. 2009 i l‘annex 3).

A la figura 4 mostrem la forma esquemàtica de la corba entonativa dels dos tipus

d‘oracions que estem analitzant. La part puntejada es correspon amb la corba de les

oracions interrogatives absolutes d‘incredulitat, i la llisa, a les oracions interrogatives

absolutes d‘incredulitat.

Figura 3. Esquema representatiu de la corba melòdica de les oracions interrogatives

absolutes neutres i d‘incredulitat en català central. El primer quadre representa l‘accent

prenuclear, i el segon, la configuració nuclear. El puntejat representa la corba

entonativa de les oracions interrogatives d‘incredulitat, la part llisa, la de les oracions

interrogatives neutres.

De l‘enquesta, vam poder concloure que la part nuclear dels enunciats mostren

diferències entre els dos tipus d‘interrogatives estudiats. Per una part, la durada

d‘aquesta part és superior en les interrogatives d‘incredulitat que en les neutres.

Concretament, la part que es veu afectada per la durada és la darrera síl·laba de

l‘enunciat, la síl·laba posttònica, que compta amb 50 ms més que la posttònica de les

interrogatives neutres. Per una altra part, l’altura tonal dels tons de frontera és major en

les interrogatives absolutes d‘incredulitat que en les neutres. Les interrogatives

d‘incredulitat presenten 125 Hz més que les neutres. Tot i això, l‘etiquetatge tonal

d‘aquesta part és també igual en les informatives que en les d‘incredulitat: un to baix a

l‘accent nuclear seguit d‘una inflexió final ascendent que ocupa tota la posttònica (L*

HH%).

10

Amb això, la nostra hipòtesi era que els dos tipus d‘enunciats difereixen en els següents

indicis entonatius:

1. L‘altura tonal de la darrera inflexió, és a dir, dels tons de frontera.

2. La durada de la darrera síl·laba de les oracions, la posttònica final.

Per dur a terme l‘experiment de percepció vam manipular un estímul original tenint en

compte tres continus(vg. esquemes de manipulació a l‘annex 3): la durada, l‘altura tonal

de la inflexió final i aquests dos indicis a l‘hora. Cada continu tenia un total de 10

estímuls, que s‘han creat de la següent manera:

Durada: els estímuls s‘han creat en 10 passos allargant la darrera síl·laba de l‘enunciat

5.5ms cada estímul. La mitjana s‘ha tret de la diferència de la durada d‘aquesta síl·laba

entre les interrogatives neutres i les d‘incredulitat.

Altura tonal: en aquest cas els estímuls també s‘han creat en 10 passos augmentant

l‘altura de la inflexió final 12.5 Hz per estímul. Com en l‘altre continu, la mitjana s‘ha

tret de la diferència entre l‘altura tonal de les interrogatives neutres i les d‘incredulitat.

Durada i altura tonal: aquest continu ha estat creat també en 10 passos, però en aquest

cas s‘han combinat els dos primers continus alhora. Per tant, a cada estímul se li afegia

5.5 ms a la darrera síl·laba de l‘enunciat i 12‘5 als tons de frontera.

Els resultats de l‘experiment de percepció demostren que l‘altura tonal del to de frontera

(HH%) és el principal factor que ajuda als oients del català central a distingir entre una

interrogativa absoluta neutra i una d‘incredulitat. La durada té un efecte molt petit, però

consistent, i podríem dir que serveix als parlants com a indici secundari a l‘hora

d‘interpretar els enunciats. Aquest indici, encara que no és suficient separat de l‘altura

tonal per determinar la diferència entre els dos significats pragmàtics, quan apareix

combinat amb l‘altura tonal augmenta la interpretació de significat.

4. Capítol sobre l’estudi de les interrogatives parcials neutres en valencià.

5. Capítol sobre l’estudi de les interrogatives parcials d’incredulitat en

valencià.

11

En aquests dos capítols volem analitzar el comportament fonològic d‘aquest dos tipus

d‘enunciats. Com en el cas de les interrogatives absolutes, aquí pretenem també

determinar quin és el patró entonatiu que fan servir els parlars valencians per a la

realització de les oracions interrogatives parcials. Primerament, com en cas de les

interrogatives absolutes, analitzarem el patró de les interrogatives parcials neutres, i

després d‘analitzar les oracions dels Atles, si cal, recorrerem als experiments de

producció i a l‘anàlisi dels contorns i comparació amb els altres dialectes catalans.

Després d‘analitzar les interrogatives parcials neutres, pretenem analitzar el

comportament de les interrogatives parcials d‘incredulitat, i en cas de coincidir amb els

patrons de les neutres, prepararem també un estudi perceptiu per veure on són les

diferències fonètiques o fonològiques entre els dos tipus d‘enunciats. Tot i que encara

no hem començat a estudiar aquest punt, comptem amb molt de material que ens

permetrà començar l‘anàlisi d‘aquests tipus d‘oracions (vg Prieto i Cabré 2007 i Prieto i

Crespo 2010).

12

2. MARC TEÒRIC

La anàlisi de les dades que pretenem presentar en la nostra tesi segueix un model

consolidat dins de l‘estudi de l‘entonació a nivell internacional. Aquest model és

l‘anomenat model mètric i autosegmental i naix amb l‘anàlisi de l‘entonació de l‘anglès

desenvolupat en la tesi de Janet Pierrehumbert (1980) i des d‘aleshores s‘ha fet servir en

molts estudis entonatius de diverses llengües (vg. Gussenhoven 2004, Jun 2005) Ladd

1996)

El model AM entén les corbes melòdiques com la unió de dos tipus d‘elements

fonològics alineats en llocs marcats de l‘oració: d‘una banda, els accents tonals,

associats a les síl·labes tòniques; d‘altra banda, els tons de frontera, associats als límits

dels dominis prosòdics. Aquests dos tipus d‘unitats fonològiques ens serveixen per

determinar l‘etiquetatge tonal de tot tipus de contorns entonatius. Aquest model permet

analitzar fonològicament molts tipus de contorns amb tan sols dos nivells tonals, que

representem amb el nivell alt (high, H) i el nivell baix (low, L). Segons aquest model,

els accents tonals poden ser simples o complexos (vg figura 1). Els simples consten

d‘un sol nivell, alt (H*)3 o baix (L*) depenent del moviment de la síl·laba tònica, que

pot ser o bé ascendent o bé descendent. Els accents tonals complexos s‘associen en un

primer nivell (H* o L*) amb la síl·laba tònica, la qual anirà precedida o seguida d‘un

altre nivell (H o L) alineat amb la síl·laba pretònica o la posttònica. Els tons de frontera

són l‘altre tipus d‘element subjacent de l‘entonació i estan formats per accents de frase

intermèdia i accents de frase entonativa. Aquests es corresponen amb els límits

prosòdics d‘aquests dos tipus d‘unitats, la frase intermèdia i la frase entonativa.4 Igual

que els accents tonals, poden ser alts (H) o baixos (L) i s‘associen amb les darreres

síl·labes de l‘enunciat (per a una anàlisi més de tallada vg. Ladd 1996, Hualde 2003,

Prieto 2003)

En el cas del nostre treball, fem servir el model AM adaptat al català, el Cat_ToBI, un

projecte analitza tots una gran varietat d‘oracions per tal d‘establir les unitats

entonatives bàsiques que poden descriure els patrons entonatius que es troben arreu del

3 El to amb l‘asterisc és el que s‘associa a la síl·laba tònica. 4 ―A grans trets, aquests dominis es corresponen amb els grups demarcatius menor i major de l‘AFI i es diferencien

pel grau d‘autonomia prosòdica que presenten.‖ (Prieto et al. en premsa)

13

domini lingüístic català (Aguilar, de-la-Mota i Prieto 2009, Prieto, P., Aguilar, L.,

Mascaró i Pons, I., Torres, F. J. i Vanrell, M. M. 2008, Prieto en premsa). A les figures

3 i 4 podem observar els accents tonals i tons de frontera que s‘han trobat fins ara per al

català5.

H* L* H+L*

L*+H L+H* L+<H*

Figura 4. Esquemes representatius dels tipus d‘accents tonals .

L% M% H% HH%

LH% LM% HL% LHL%

Figura 5. Esquemes representatius dels tipus de tons de frontera.

Així, un dels nostres objectius serà també comprovar si amb aquests tons podem

analitzar fonològicament tots els patrons entonatius del valencià. Per tant, si

necessitàrem d‘algun altre tipus de combinació de tons o de nivell de tons de frontera

s‘afegiria al Cat_ToBI.

5 Els esquemes representatius s‘han extret de Cat_ToBI Training Materials,( vg. Aguilar, de-la-Mota i

Prieto 2009 per escoltar els exemples)

14

3. METODOLOGIA DE TREBALL

- Dades de producció

Les dades dels dos Atles, les quals ens permeten tenir una base de dades àmplia i poder-

ne extreure temes de recerca, s‘han obtingut mitjançant una enquesta de situacions (vg.

annex 1). Aquesta enquesta està basada en la que va ser utilitzada a Prieto (2001) i està

pensada per evocar a l‘entrevistat situacions quotidianes simulades. Es tracta d‘un

mètode inductiu en què l‘investigador presenta a l‘enquestat una sèrie de situacions (per

exemple: ―Entres a una botiga on no has entrat mai i preguntes al botiguer si té sucre‖) i

li demana que intervinga d‘acord amb cada situació. Aquest mètode és especialment útil

perquè permet obtenir un ampli ventall de contorns entonatius.

A l‘hora de realitzar els experiments de producció escollim enunciats ideals per poder-

los analitzar correctament. És a dir, mirem que aquests enunciats presenten part

prenuclear i part nuclear; escollim enunciats que acaben amb paraules paroxítones, ja

que si acaben amb una paraula oxítona la configuració nuclear es realitza amb una sola

síl·laba i el contorn no és del tot clar visualment; els segments escollits per a la part

nuclear són majoritàriament sonors, així ens permet observar sense problemes

l‘espectrograma i el contorn entonatiu. Aques tipus d‘enquesta és semblant al de Prieto

(2001), però tan sols amb els enunciats que ens interessa analitzar. Per exemple, per a

l‘experiment de producció de les oracions interrogatives absolutes del valencià (vg.

Crespo-Sendra 2008 i Crespo-Sendra 2010) els parlants havien de llegir les oracions

després que l‘autora contextualitzava les preguntes perquè les corbes entonatives es

realitzaren espontàniament. Per exemple, una de les situacions plantejades era la

següent: l‘enquestat havia d‘imaginar que una amiga li contava que la gent del seu poble

havia guanyat el concurs de danses de la comarca, i a ell li sonava que ballava Marina,

una coneguda del poble, l‘interlocutor li havia de preguntar si ballava (la) Marina

(ballava (la) Marina?). A la figura 6 podem observar aquest enunciat en els dos

dialectes, dalt l‘exemple del català central, i baix, l‘exemple valencià.

15

Figura 6. Representació del contorn melòdic i etiquetatge tonal de dos dels

enunciats produïts pels parlants de cada dialecte (català central, gràfic de dalt i

valencià, gràfic de baix).

- Experiments de percepció

Pel que fa als experiments de percepció, normalment fem servir la tasca d‘identificació.

Existeixen diversos tipus de tasca d‘identificació, com ara el que hem fet servir per a

l‘estudi d‘incredulitat (vg. Crespo-Sendra et al. 2009, 2010). En aquest estudi hem fet

servir dues tasques d‘identificació: una de resposta dual i l‘altra de resposta gradual. La

tasca d‘identificació comporta que els subjectes escolten una sèrie d‘estímuls presentats

aleatòriament i creats formant un continu, i han de relacionar cada estímul amb una de

les dues categories. Els resultats esperats en la tasca d‘identificació es representen

mitjançant una funció en forma sigmoide (forma d‘essa).

La preparació de materials es realitza mitjançant la manipulació d‘un estímul original

obtingut a partir d‘un experiment de producció. Per a la manipulació dels estímuls hem

emprem el programa PRAAT (Boersma i Weenink 2009). A l‘annex 3 podem observar

l‘esquema representatiu de la manipulació dels estímuls que vam utilitzar per a l‘estudi

16

de percepció de la incredulitat en català central. La manipulació de l‘estímul original es

va fer tenint en compte tres continus: la durada, l‘altura tonal de la inflexió final i

aquests dos indicis a l‘hora. En altres estudis s‘escolliran els continus depenent de

l‘anàlisi de les dades. Així, per exemple, en l‘experiment que estem fent actualment

sobre la percepció de la incredulitat en valencià hem afegit dos continus més: l‘altura de

l‘accent prenuclear i aquest indici més l‘altura de la inflexió final. Volem dir amb això,

que els continus s‘escolliran depenent dels resultats de les anàlisis dels experiments de

producció.

La tasca d‘identificació de resposta dual es va presentar de la següent manera: els 10

estímuls de cada continu apareixien en 5 blocs de 10 estímuls presentats aleatòriament.

Els subjectes havien d‘identificar cada estímul i classificar-lo immediatament com a

neutre o d‘incredulitat prement les tecles de l‘ordinador que se‘ls indicava (―n‖ per a les

neutres i ―i‖ per a les d‘incredulitat). Aquest tipus d‘experiment l‘elaborem amb el

programa E-Prime (Schneider et al. 2002), que alhora també ens permet mesurar el

temps de reacció dels parlants a l‘hora de respondre.

-Temps de reacció

El temps de reacció6 és també una dada important, i que intentem tenir en compte

sempre que el tipus de tasca ens ho permet. El temps de reacció ens permet confirmar

que un contrast és discret, ja que tan sols amb les dades de la tasca d‘identificació no

n‘hi ha prou per confirmar que un contrast és categorial perquè l‘efecte podria ser induït

pel tipus de tasca. Segons Chen (2003), si les categories que es deriven dels resultats de

la tasca d‘identificació no són induïdes pel tipus de tasca, esperaríem que els subjectes

necessitessin aproximadament el mateix temps per identificar estímuls que pertanyen a

la mateixa categoria, mentre que necessitarien més temps per identificar estímuls que

estan en la regió de canvi entre les categories.

En la tasca de resposta gradual canvia la metodologia. Així, en aquesta tasca els 10

estímuls de cada continu es repeteixen 4 vegades i es presenten en 4 blocs de 90

aleatòriament. Els participants han de marcar en una escala visual (Visual Analogue

Scale, vg. figura 7) el grau del significat pragmàtic que se‘ls demana (en el cas de

6 El temps de reacció és el temps que triga el parlant a prémer el teclat de l‘ordinador després d‘haver

escoltat l‘estímul.

17

l‘experiment d‘incredulitat es demanava el grau de sorpresa o neutralitat que estaven

escoltant, vg. figura 7) en una escala del 0 a l‘1) Aquest experiment es realitza amb el

programa de veu PRAAT, amb un script prèviament elaborat (vg. Boersma i Weenink

2009).

+ neutre + incredulitat

Figura 7. Exemple d‘escala visual.

- Anàlisi estadística i representació gràfica dels resultats

Per a l‘anàlisi dels resultats analitzats solem emprar el programa SPSS. D‘una banda

ens permet extreure les dades estadístiques, i d‘altra banda, també ens permet obtindre

gràfics clars.

Quan hem de comprar la mitjana de més de dues mostres relacionades per determinar si

existeixen diferències entre aquestes emprem un test ANOVA, el procediment lineal

general, el qual proporciona una anàlisi de la variació per a una variable dependent amb

un o més factors o variables independents. Aquest tipus d‘anàlisi serveix per avaluar els

efectes de les variables per separat i també la interacció entre dos o més factors d‘una

variable dependent.

Quan volem verificar en dades aparellades d'una variable quantitativa si hi ha

diferències significatives entre la primera i la segona observació emprem una prova no

paramètrica, normalment el test de Wilcoxon.

Una vegada hem obtingut la diferència entre les mitjanes de cada variable o la

diferència entre les dades aparellades, és a dir, el nivell de significació, el qual és

representatiu si és menor de 0‘05 ho explicitem als nostres treballs, si és significatiu

mostrarem el nivell de significació, i si no ho és mitjançant, amb les sigles ―ns‖ (no

significatiu).

Uns dels tipus de gràfics que solem emprar perquè considerem molt visuals són els

diagrames de caixa (vegeu la figura 7). Amb aquest tipus de gràfics, podem obtenir la

informació necessària per representar adequadament els resultats, ja que permet

identificar la distribució i la dispersió de les dades, així com la mitjana, la mediana, el

valor màxim i el valor mínim. L‘estructura d‘aquest tipus de gràfic es basa en una caixa

18

delimitada per tres línies. La línia situada dins la caixa es correspon amb la mediana,

que és el valor que es troba al mig de totes les dades. Per tant, totes les dades que es

troben sota la mediana es corresponen amb el 50% de les dades i les que es troben sobre

la mediana, amb l‘altre 50%. Les línies verticals que ixen de les caixes determinen la

distància del 95% dels casos, que vol dir que el 95% dels valors s‘inclouen.

Figura 7. Representació esquemàtica d‘un diagrama de caixa.

19

4. PLA DE TREBALL

Febrer- Setembre de 2010

Durant aquests mesos pretenem fer una anàlisi transversal de les oracions recollides a

l‘Atles interactiu de l’entonació del valencià. Aquesta anàlisi consistirà a etiquetar tots

els tipus de contorns enregistrats de totes les poblacions valencianes, amb un total de 29

poblacions. Les poblacions s‘han escollit per tenir una representació de tots els parlars

valencians. D‘aquesta manera tindrem l‘anàlisi dels tres grans subdialectes valencians:

septentrional, central i meridional. Aquesta part d‘anàlisi forma part del projecte de

l’Atles (vg. Prieto i Crespo 2010), projecte del qual sóc coordinadora i m‘encarregue

d‘analitzar els materials així com tot el procés de faena fins a pujar-los al lloc web. En

aquests moments estem amb l‘anàlisi de la incredulitat en català. La part del català

central podem dir que està acabada, però ens queda mirar encara les dades del valencià i

procedir a l‘estudi comparatiu (vg. apartat 1.3., capítol 3). Durant aquests mesos també

analitzarem les dades per poder realitzar els capítols 4 i 5 de la tesi (vg. apartat 1.3).

Una vegada analitzades les dades procedirem a realitzar els experiments de producció

i/o de percepció que siguen necessaris.

Octubre de 2010- Abril de 2011

Durant aquests mesos pretenem redactar el que serà la tesi doctoral. Tot i que

començarem abans, la idea és redactar els capítols tal i com apareixeran a la tesi. Durant

els dos anys de beca predoctoral hem anat presentant coses a congressos, workshops,

publicacions, etc (vg. annex 4 i apartat 6, les referències marcades amb negreta ). El que

volem dir amb això, és que moltes de les coses que apareixeran a la tesi ja estan

avançades, sobretot els capítols 2 i 3 de la tesi. La resta de capítols els redactarem a

mesura que treballem els continguts; així, del capítol 1 ja tindrem un esbós general, fruit

de les anàlisis prèvies, i, dels capítols 4 i 5, tindrem unes hipòtesis i resultats per poder-

los redactar.

Abril- Agost de 2011

Aquests darrers mesos pretenem que siguen per acabar de perfilar la tesi, amb relectura,

revisió i reflexió de tot el contingut.

Setembre de 2011

Defensa de la tesi.

20

5. BIBLIOGRAFIA

5.1. Comentari de 5 referències bibliogràfiques:

1. Hirschberg, J. i Ward, G. (1992) ― The influence of pitch range, duration, amplitude

and spectral features on the interpretation of the rise-fall-rise intonation contour in

English‖. Journal of Phonetics 20, pp. 241-251.

Aquest estudi és important per a la nostra recerca perquè és un dels primers que analitza

i compara dos tipus d‘oracions amb el mateix contorn entonatiu però amb diferent

significat pragmàtic, les preguntes que denoten dubte i les que denoten incredulitat. El

plantejament, la metodologia i els tipus de tasca són referències importants per a la

nostra recerca.

2. Ladd, R. (2008) Intonational Phonology. 2nd Edition, Cambridge Studies in

Linguistics.

Aquest llibre és clau per a la nostra tesi ja que tracta tots els temes que abordem en la

nostra tesi, com ara el model mètric i autosegmental, l‘anàlisi i la transcripció de

l‘entonació (segueix el mateix model que en el nostre estudi, el sistema ToBI),

l‘alineació dels tons i l‘estructura prosòdica.

3. Prieto, P. (2002a) ―Entonació‖. Gramàtica del català contemporani, Joan Solà,

Maria-Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez Saldanya (eds.). Barcelona,

Empúries, pp. 393-462.

Aquest capítol és també rellevant per a la nostra investigació, ja que fa un repàs per un

gran nombre de contorns melòdics per tipus d‘enunciats en català central. Recordem

que en el primer capítol de la tesi pretenem fer aquesta mateixa descripció per al

dialecte valencià.

4. Prieto, P., Aguilar, L., Mascaró, I., Torres-Tamarit, F., Vanrell, M.M. (2009).

―L‘etiquetatge prosòdic Cat_ToBI‖. Estudios de Fonética Experimental XVIII, pp.

287-309. ISSN 1575-5533.

L‘estudi i comprensió d‘aquest article ens porta a aprofundir en el model ToBI aplicat al

català. Com hem vist en aquest projecte, un dels objectius de la nostra tesi és comprovar

que amb les configuracions tonals descrites en aquest treball ens serveixen per poder

descriure l‘entonació del dialecte valencià.

21

5. Vanrell, M.M. (enviat). ―Pitch accent types and the perception of focus in Majorcan

Catalan wh-questions‖. Actes ProsIco. Rouen, France, 9-10 April, 2009.

És també important aquest article ja que tracta de l‘entonació de les interrogatives

parcials en mallorquí. Ens és de gran utilitat per això, i perquè empra la metodologia

que normalment farem servir nosaltres amb els experiments de percepció i de

producció. També, ens permet de tenir més estudis sobre la fonologia entonativa dels

dialectes catalans.

5.2. Referències7

Aguilar, Lourdes; de-la-Mota, Carme; Prieto, Pilar (coords) (2009). Cat_ToBI Training

Materials. Web page: http://prosodia.uab.cat/cat_tobi/

Bonet, E. (1984). Aproximació a l’entonació del català. Tesi de llicenciatura,

Departament de Filologia Catalana, Universitat Autònoma de Barcelona.

Bonet, E. (1986) ―L‘entonació de les formes interrogatives en barceloní‖. Els Marges,

33, pp. 103-117.

Bonet, E. i M. R. Lloret: (1998) Fonologia catalana. Ariel, Barcelona.

Boersma P. & D. Weenink (2009) Praat: doing phonetics by computer .

http://www.praat.org/

Borràs-Comes, Joan; Crespo-Sendra, Verònica; Thorson, Jill; Vanrell, Maria del

Mar; Prieto, Pilar (2009). “Early acquisition of form and meaning in Catalan

and Spanish interrogatives”. Workshop on Prosody and Meaning. UPF-UAB-

IEC: Barcelona, 17-18 de setembre de 2009. [Pòster]

Chen, A. (2003) Reaction time as an indicator of discrete intonational contrast in

English. Proc. Eurospeech, pp. 97-100.

Crespo-Sendra, V. (2008) L’entonació de les oracions interrogatives absolutes en

valencià. Tesi de Màster, Universitat Autònoma de Barcelona.

Crespo-Sendra, V. (en premsa) “L’entonació de les oracions interrogatives

absolutes: un estudi de contrast dialectal”. Revista Llengua i Literatura

Catalanes.

Crespo-Sendra, V., Argemí-Torras, N., Borràs-Comes, J., Craviotto-Arnau, R.,

Sichel-Bazin, R., Vanrell, M.M. i P. Prieto (2009) “Entonació dialectal de les

interrogatives antiexpectatives i d’incredulitat en català”. Workshop sobre

7 Marcarem amb negreta aquelles referències en què sóc autora, co-autora o coordinadora.

22

entonació del català i Cat_ToBI». Barcelona, Universitat Autònoma de

Barcelona.

Crespo-Sendra, V, Vanrell, M.M. i P. Prieto (2009) The role of duration and tonal

scaling as complementary cues in distinguishing presumptive from neutral

yes-no questions. Pòster presentat al Workshop on Prosody and Meaning,

setembre de 2009, Barcelona, IEC.

Crespo-Sendra, V., Vanrell, M.M. i P. Prieto (2010) “Infomation seeking questions

and incredulity questions: gradient or categorical contrast?” Pòster acceptat

al Speech Prosody, maig de 2010, Illinois.

Crespo-Sendra, V., Vanrell, M.M. i P. Prieto (en premsa) “L’expressió de la

incredulitat en català: un estudi entonatiu”. Caplletra.

De-la-Mota, Carme; Aguilar, Lourdes; Borràs-Comes, Joan; Crespo-Sendra,

Verònica; Prieto, Pilar; Sichel-Bazin, Rafèu; Vanrell, Maria del Mar (2009).

“The Cat_ToBI training materials”. Workshop sobre entonació del català i

Cat_ToBI. Universitat Autònoma de Barcelona: Bellaterra (Barcelona), 17 de

juliol de 2009. [Presentació oral]

Fernández Planas, A. M., Martínez-Celdrán, E., Carrera, J., van Osterzee, C, Salcioli,

V., Castellví, J i D. Szmidt. (2004) ―Interrogatives absolutes al barceloní i al

tarragoní (estudi contrastiu)‖. Estudios de Fonética Experimental XIII, pp. 129-

155.

Fernández-Planas, A. M., Carrera Sabaté, J., Román Montes de Oca, D. i Martínez

Celdrán, E. (2006) ―Declarativas e interrogativas en Tortosa y Lleida‖

Comparación de su entonación‖. Estudios de Fonética Experimental XV, pp. 165-

209.

Fernández Planas, A. M., Martínez Celdrán, E., Romera Barrios, L., Salcioli Guidi, V.,

Carrera Sabaté, J., Szmidt, D., Labraña Barrero, S., Aguilar Cuevas, L. i Román

Montes de Oca, D. (2007a) ―Estudio de la prosodia de Girona en la modalidad

interrogativa encabezada por ‗que‘ en el marco AMPERCAT‖. La prosodia en el

ámbito lingüístico románico, Josefa Dorta (ed.). Madrid: La Página ediciones S.L,

pp.156-176.

Fernández-Planas, A. M., Carrera Sabaté, J. i Román Montes de Oca., D. (2007b) ―Una

caracterización de la prosodia de habla de laboratorio del catalán de Lleida‖. Actas

del III Congreso de Fonética Experimental. Santiago de Compostela.

23

Fernández Planas, A. M., Martínez Celdrán, E., van Oosterzee Sanz, C., Salcioli, V.,

Castellví Vives, J. i Szmidt, D. (2007c) ―Proyecto AMPER: estudio contrastivo de

frases interrogativas sin expansión del barceloní i del tarragoní‖. Actas del VI

Congreso de Lingüística General. Santiago de Compostela.

Gussenhoven, C. (2004) The Phonology of Tone and Intonation, Cambridge,

Cambridge University Press.

Hirschberg, J. i Ward, G. (1992) ― The influence of pitch range, duration, amplitude and

spectral features on the interpretation of the rise-fall-rise intonation contour in

English‖. Journal of Phonetics 20, pp. 241-251.

Jun, S., ed. (2005) Prosodic Typology. The Phonology of Intonation and Phrasing,

Oxford, Oxford University Press.

Ladd, R. (1996) Intonational phonology, Cambridge, Cambridge University Press.

Ladd, R. (2008) Intonational Phonology. 2nd Edition, Cambridge Studies in Linguistics

Lee, S. A., Martinez-Gil, F. i Beckman (2008) ―The intonational Expression of

Incredulity in Absolute Interrogatives in Buenos Aires Spanish‖. Conference on

Laboratory Approaches to Spanish Phonology, 4. University of Texas Austin.

Martínez Celdrán, E., Fernández Planas, A. M. i Carrera Sabaté, J. (2005) ―Diferències

dialectals del català a partir de les oracions interrogatives absolutes amb ‗que‘‖.

Estudios de Fonética Experimental XIV, pp. 327-353.

Martínez Celdrán, E., Espuny Montserrat , J i van Oosterzee, C. (2007) ―La entonación

en las frases con expansión del ‗tortosí‖. Actas del III Congreso de Fonética

Experimental. Santiago de Compostela.

Martorell, L., Doris Hoogeveen i A. M. Fernández Planas (2007) ―Aproximació a

l‘entonació del català de València en el marc del projecte Amper‖. Estudios de

Fonética Experimental, pp. 99-118.

Mascaró i Pons, I. (1986) ―Introducció a l‘entonació dialectal catalana‖. Randa 22,

pp.5-38.

Mascaró i Pons, I. (1987) ―Ciutadella-Maó. Greu vs. Agut en dos parlars menorquins.

Plantejament de la qüestió‖. Randa 21, pp.197-211.

Payrató, Ll. (2002) "L'enunciació i la modalitat oracional". Gramàtica del català

contemporani, Joan Solà, Maria-Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez

Saldanya (eds.) Barcelona: Empúries, vol. 1, pp.1149-1220.

Pierrehumbert, J. (1980) The Phonetics and Phonology of English Intonation. Tesi

doctoral, Massachusetts Institute of Technology.

24

Pradilla, M. A. (1998) ―Entonació‖. El món dels sons, Miquel Pradilla (ed.). Benicarló:

Edicions Alambor, pp. 115-149.

Prieto, P. (1995) ―Aproximació als contorns entonatius del català central‖. Caplletra.

Revista Internacional de Filologia 19, pp.161-186.

Prieto, P. (2001) ―L‘entonació dialectal del català: el cas de les frases interrogatives

absolutes‖, Actes del Novè Col·loqui de la North American Catalan Society

(Barcelona 1998), ed. per August Bover, Maria-Rosa Lloret, i Mercè Vidal-

Tibbits. Biblioteca Abat Oliba, 230. Barcelona: Publicacions de l‘Abadia de

Montserrat, pp. 347-377.

Prieto, P. (2002a) ―Entonació‖. Gramàtica del català contemporani, Joan Solà, Maria-

Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez Saldanya (eds.). Barcelona, Empúries,

pp. 393-462.

Prieto, P. (2002b) Entonació. Models, teoria, mètodes. Barcelona, Ariel.

Prieto, P. (2003) Teorías de la entonación. Barcelona, Ariel.

Prieto, P. (2004) Fonètica i fonologia. Els sons del català. Barcelona, Edicions de la

UOC.

Prieto, P. (2006) ―El model mètric i autosegmental aplicat al català‖. Actes del XIV

Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona, Josefina Carrera i Clàudia

Pons (eds.). Barcelona, Universitat de Barcelona – PPU, pp. 1-12.

Prieto, P., Aguilar, L., Mascaró, I., Torres-Tamarit, F., Vanrell, M.M. (2009).

―L‘etiquetatge prosòdic Cat_ToBI‖. Estudios de Fonética Experimental XVIII, pp.

287-309. ISSN 1575-5533.

Prieto, P., Cabré, T (coords.) (2007) Atles interactiu de l’entonació del català.

http://prosodia.upf.edu/atlesentonacio/

Prieto, P., Crespo-Sendra, V (coords.) (2010) Atles interactiu de l’entonació del

valencià. http://prosodia.uapf.edu/aev/

Prieto, P., D‘Imperio, M, Elorrieta, G, Frota, S i Vigário, M. (2006) ―Evidence for soft

preplanning in tonal production: Initial scaling in Romance‖. Proceedings of

Speech Prosody 2006, Rüdiger Hoffmann i Hansjörg Mixdorff (eds.) TUDpress

Verlag der Wissenschaften GmbH: Dresden, pp. 803-806.

Prieto, P i Ortega-Llebaria, M. (en premsa) Do contour tones induce syllable

lengthening in Catalan and Spanish? .Interactions in Phonetics and Phonology,

ed. by M. Vigário, S. Frota, and M.J. Freitas. John Benjamins:

25

Amsterdam/Philadelphia http://seneca.uab.es/clt/publicacions/reports/pdf/GGT-

07-17.pdf

Prieto, P. i Pradilla, M.A. (2002) ―Variación entonativa catalana: Catalán central versus

tortosino‖. Actas del II Congreso de Fonética Experimental, (ed.). Sevilla:

Laboratorio de Fonética, Facultad de Filología, Universidad de Sevilla, pp. 291-

295.

Prieto, P. i Pradilla, M. A. (2004) ―Les inflexions finals en l‘entonació del tortosí‖.

Qüestions de llengua i literatura a les comarques de la Diòcesi de Tortosa,

Miquel Àngel Pradilla Cardona (ed.). Benicarló: Onada Edicions, pp. 277-286.

Prieto, P. i Rigau, G. (2007) ―The Syntax-Prosody Interface: Catalan interrogative

sentences headed by que‖, Journal of Portuguese Linguistics, 6, 2, pp. 29-59.

Prieto, Pilar i Maria del Mar Vanrell. (2007) ―Sobre alguns contrastos fonològics en

l'entonació del català‖. Caplletra 41: 43-69.

Querol, L. (2004) Entonació declarativa en textos orals del català occidental. Treball

de recerca, Universitat de Barcelona.

Recasens, D. (1977) ―Aproximació a les cadències tonals del català‖. Anuario de

Filología, Barcelona, pp. 509-516.

Salcioli, V. (1988) ―Estudio fonéticoexperimental de la entonación interrogativa

catalana‖. Estudios de Fonética Experimental III, pp. 37-70.

Savino, M. i Grice, M. (2007) ―The role of pitch range in realising pragmatic contrasts –

The case of two questions types in Italian‖. Proceedings of the XVIth International

Congress of Phonetic Sciences, Ed. by Jürgen Trouvain and William J. Barry.

ICPhS XVI, pp. 1037-1040.

Schneider, W., Eschman, A., Zuccolotto, A. (2002) E-Prime reference guide.

Psychology Software Tools, Pittsburgh.

Sichel-Bazin, Rafèu; Argemí-Torras, Núria; Borràs-Comes, Joan; Craviotto-

Arnau, Roger; Crespo-Sendra, Verònica; Vanrell, Maria del Mar; Prieto,

Pilar (2009). “Entonació dialectal de les interrogatives informatives i

d’oferiment en català”. Workshop sobre entonació del català i Cat_ToBI.

Universitat Autònoma de Barcelona: Bellaterra (Barcelona), 17 de juliol de

2009. [Presentació oral]

Thorson, Jill; Borràs-Comes, Joan; Crespo-Sendra, Verònica; Vanrell, Maria del

Mar; Prieto, Pilar (2009). “The acquisition of melodic form and meaning by

Catalan and Spanish speaking children”. Workshop on Phon. Universitat

26

Autònoma de Barcelona: Bellaterra (Barcelona), 20-21 d’abril de 2009.

[Presentació oral]

Thorson, Jill; Borràs-Comes, Joan; Crespo-Sendra, Verònica; Vanrell, Maria del

Mar; Prieto, Pilar (2009). “The acquisition of melodic form and meaning by

Catalan and Spanish speaking children”. Phonetics and Phonology in Iberia

2009. Universidad de Las Palmas de Gran Canaria: Las Palmas de Gran

Canaria, 17-19 de juny de 2009. [Presentació oral]

Truckenbrodt, H. (2009) ―Question intonation: for the layman and results on Brazilian

Portuguese for the expert‖. Poster presented at the Workshop on Prosody and

Meaning. Barcelona, IEC.

Vanrell, M. M. (2003) ―Estudi sobre l'entonació dels parlars de Llucmajor, Campos i

Porreres‖. Treball de Llicenciatura, Departament de Filologia Catalana,

Universitat de les Illes Balears.

Vanrell, M. M. (2006) ―A scaling contrast in Majorcan Catalan interrogatives‖.

Proceedings of Speech Prosody 2006, Rüdiger Hoffmann i Hansjörg Mixdorff

(eds.), pp. 807-810.

Vanrell, M. M. (2007a) The phonological role of tonal scaling in Majorcan Catalan

interrogatives. Tesi de Màster, Departament de Filologia Catalana, Universitat

Autònoma de Barcelona.

Vanrell, M. M. (2007b) ―A tonal scaling contrast in Majorcan Catalan interrogatives‖.

Journal of Portuguese Linguistics 5/6, pp. 147-178 .

Vanrell, M.M. (2008). ―Preplanificación y escalonamiento descendente en el catalán de

Mallorca‖. Actas del IV Congreso de Fonética Experimental, Granada.

Vanrell, Maria del Mar; Argemí-Torras, Núria; Borràs-Comes, Joan; Craviotto-

Arnau, Roger; Crespo-Sendra, Verònica; Sichel-Bazin, Rafèu; Prieto, Pilar

(2009). “Entonació dialectal de les interrogatives confirmatòries en català”.

Workshop sobre entonació del català i Cat_ToBI. Universitat Autònoma de

Barcelona: Bellaterra (Barcelona), 17 de juliol de 2009. [Presentació oral]

Vanrell, M.M. (enviat). ―Pitch accent types and the perception of focus in Majorcan

Catalan wh-questions‖. Actes ProsIco. Rouen, France, 9-10 April, 2009.

27

ANNEX 1

Enquesta de situacions

Atles interactiu de l’entonació del català

Atles interactiu de l’entonació del valencià

1. ENTONACIÓ DECLARATIVA

1.1. De tipus neutre

Oracions d’una unitat tonal

- 1a1. T‘han preguntat si prefereixes peres o mandarines. Tu respons que

mandarines. Mandarines.

- 1a3. Mira el dibuix i digues què fa Maria. Maria menja mandarines.

Enumeració

- 1b1. Digues els dies de la setmana. Dilluns, dimarts, dimecres, dijous,

divendres, dissabte i diumenge.

Element perifèric

- 1c1. Imagina‘t que acabes de conèixer algú de Bocairent i resulta que tu hi

havies viscut molts anys. Com li ho diries? Jo també hi havia viscut molts anys,

a Bocairent.

1.2. De tipus no neutre

Focalització contrastiva

- 1d1. Entres a una botiga on hi ha una dona que és una mica sorda. No t‘ha sentit

bé, i, després de dir-li que et pose un parell de taronges, et pregunta si són

llimes, el que vols. Digues-li que no, que allò que vols són taronges. No!

TARONGES, vull.

Èmfasi

- 1d2. Entres a una botiga i sents una oloreta de coca molt bona. Digues-li-ho, a la

fornera. Quina oloreta més bona!

Declarativa categòrica

- 1d3. Tu i una amiga esteu parlant d‘uns amics que volen comprar un pis i no

saben segur on aniran a viure. Tu saps que viuran a Bocairent. La teua amiga et

28

diu que no, que viuran a Ontinyent, molt segura. Digues-li, convençut, que no,

que viuran a Bocairent. Que no, que viuran a Bocairent!

Declarativa dubitativa

- 1d4. Un amic teu t‘encarrega de comprar un regal per a algú que no coneixes

molt i et fa por de no triar-lo bé. Digues-li que potser no li agradarà, el que li

pugues comprar. Potser no li agradarà...

Declarativa d’obvietat

- 1d5. Ets amb una amiga i li expliques que Maria, una amiga comuna, està

embarassada. Ella et pregunta de qui està embarassada. Tu t‘estranyes molt que

ella no ho sàpia perquè tothom sap que és del seu xicon, el Jaume. Què li dius?

Sí, dona, del Jaume!

Exclamativa

- 1d6. Et conviden a paella i és la més bona que has menjat mai, quedes encantat.

Què dius? Que ho és, de bona! (Que bona que és!!)

2. ENTONACIÓ INTERROGATIVA (interrogatives absolutes)

2.1. De tipus neutre

Oracions d’una unitat tonal

- 2a1. Entres a una botiga on mai no havies entrat i preguntes si tenen mandarines.

teniu mandarines?

- 2a2. Havies de portar el teu germà menut al camp de futbol, però tens molta

pressa. Pregunta a un amic teu si el portaria. El duries? (el portaries?)

Oració de més d’una unitat tonal

- 2a4. Crides per telèfon a casa d‘una companya que es diu Maria i no hi és. Més

tard hi tornes a cridar. Pregunta als seus pares si hi és. ja hi és, la Maria?

Disjunció

- 2b1. Has comprat gelat de vainilla i d‘avellana pel teu sant. Pregunta als

convidats si volen gelat de vainilla o d‘avellana. voleu gelat de vainilla o

d’avellana?

Enumeració

- 2b3. Un amic teu et necessita per fer una feina. Tu hi pots anar dilluns, dimarts,

dijous o divendres. Pregunta-li si vol que hi vages dilluns, dimarts, dijous o

divendres. Quin dia vols que vaja dilluns, dimarts, dijous o divendres?

29

Element perifèric

- 2c1. Busques Maria i no la trobes. Veus algú que saps que la coneix i li

preguntes si l‘ha vista. has vist a Maria?

2.2. De tipus no neutre

Focalització i èmfasi

- 2d1. Parlaves de Maria amb algú i sents una persona que arriba. Pregunta si és

la Maria, qui arriba. ) és la Maria, qui arriba?

Exclamatives

- 2d2. L‘electricista havia de venir a les 10 hores, però has hagut d‘eixir a

comprar i has deixat la teua filla a casa, esperant-lo. En arribar tu, l‘electricista

encara no ha vingut. Tot sorprès li preguntes si encara no ha vingut. Encara no

ha vingut?!

- 2d4. Acabeu de dinar amb un amic i veus que s‘atura davant una pastisseria.

Pregunta-li (tot estranyat perquè acabeu de dinar) si té fam. Tens fam?!

Preguntes confirmatòries

- 2d6. Joan ha dit que vindria a dinar. Digues-li que t‘ho confirme. Vindràs a

dinar, no?

- 2d10. Saps que ja passa de l‘hora de dinar. Veus que arriba Joana de pressa i en

veure-la li preguntes si té fam. tens fam?

Pregunta imperativa

- 2e1. Els teus nebots fan molt soroll i no et deixen sentir la televisió. Els

preguntes si callaran. callareu?!

Oferiments

- 2e4. Pregunta a un amic si vol venir a prendre alguna cosa amb tu. Véns a

prendre alguna cosa?

- 2e5. Pregunta als teus nebots petits si volen un caramel. voleu un caramel·lo?

Pregunta retòrica

- 2e9. Vols tranquil·litat, però estàs enmig d‘una guirigall impressionant.

Pregunta‘t a tu mateix si hi haurà mai tranquil·litat, en aquella casa. hi haurà

mai tranquil·litat, en aquesta casa?

30

3. ENTONACIÓ INTERROGATIVA (interrogatives parcials)

3.1. De tipus neutre

Oracions d’una unitat tonal

- 3a2. Has de viatjar a París i vols comprar un regal a una persona que no

coneixes molt i amb qui vols quedar bé. Vols que un amic teu t‘aconselle i li

preguntes què li duria. Què li duries? Què li portaries?

- 3a3. Un amic teu que es dedica a llogar pisos et diu que ha llogat una casa que

feia temps que no es llogava. Pregunta-li qui l‘ha llogada. Qui l’ha llogada?

Oració de més d’una unitat tonal

- 3a6. Una veïna teua et conta que ha vingut un senyor per fer una revisió de la

instal·lació del gas i que no l‘ha deixat entrar perquè no tenia prou diners per

pagar-li. Ell ha dit que l‘endemà hi tornaria. Pregunta-li què li dirà, si hi torna.

Què li diràs, si torna?

Enumeració

- 3b1. La teua filla diu que aquesta nit se n‘anirà de festa. Demana-li on va, com

hi va i quan tornarà. On vas, com vas i quan tornaràs?

Element perifèric

- 3c1. Trobes un paquet a dins de ta casa . Pregunta al teu fill Jaume qui ha portat

això. Qui ha portat això, Jaume?

3.2. De tipus no neutre

Exclamativa

- 3d1. Un amic teu et conta d‘un conegut que devia molts diners al banc i encara

demanava més préstecs. Demana (sorprès perquè ja ho sabies, que en devia

molts) quants diners va acabar per deure / va acabar devent?. Quants diners va

acabar per deure / va acabar devent?!

Pregunta dubitativa

- 3d2. A les dues de la nit truquen a la porta i ja dorms. Et desperten. Pregunta‘t

qui deu ser en aquelles hores. Qui deu ser a estes hores?

Pregunta imperativa

- 3e1. Demanes a un germà que et faça una feina i no estàs molt segur que la faça,

perquè ja li has demanat altres vegades i mai no t‘ha ajudat. Demana-li, mig

enfadat, quan t‘ho farà. Quan m’ho faràs?!

31

Pregunta exhortativa

- 3e2. Tens moltes ganes que uns amics teus vinguen a sopar a ta casa. Mig

suplicant (perquè ja t‘han dit que no poden vindre) els preguntes per què no

vénen. Per què no veniu?

Pregunta imperativa

- 3e3. Algú t‘estira la camisa dues vegades i quan tu et gires no veus ningú.

Finalment, quan ja fa tres vegades que te l‘han estirada, veus que és un conegut

molt xerrador i molt pesat que sempre et fastidia i quan et troba no et deixa.

Pregunta-li què vol. Què vols?!

Pregunta retòrica

- 3e4. Havies dit a la gent que treballa amb tu que feren una cosa, i en arribar

descobreixes que no ho han fet perquè t‘esperaven. Pregunta‘t a tu mateix què

farien sense tu. Què farien, sense jo /mi?

4. ENTONACIÓ INTERROGATIVA (interrogatives reiteratives)

4.1. De tipus neutre

Pregunta reiterativa absoluta

- 4a2. Et diuen l‘hora, però no ho has acabat d‘entendre. Et penses que t‘han dit la

una. Torna a preguntar si és la una. (Què has dit que) és la una?

Pregunta reiterativa parcial

- 4b1. T‘han preguntat on anaves, però no saps si ho has entès bé. Pregunta si és

això, el que t‘han preguntat. (Què m’has preguntat), a on anava?

Disjunció

- 4c1. T‘han preguntat per on hi has anat, però no saps si has entès això, si per on

hi has anat, o si has entès per on hi has entrat. Pregunta si t‘han preguntat una

cosa o l‘altra, és a dir, per on hi has anat o per on hi has entrat. (Què m’has

preguntat) per on hi he anat o per on hi he entrat?

Element perifèric

- 4c2. Et diuen que una companya teua, Maria, vol anar a una excursió (i tu saps

que ella no acostuma a fer-ne). No t‘ho acabes de creure i preguntes si és

efectivament Maria, la que vol vindre. És Maria, la que vol vindre?

4.2. De tipus no neutre

32

Focalització i èmfasi

- 4d1. Et diuen que un company teu, Jaume, es presenta per alcalde. No t‘ho

acabes de creure i ho tornes a preguntar. (Què dius que) JAUME, es presenta

per alcalde?

Pregunta reiterativa exclamativa

- 4d2. La teua veïna et conta que va anar a un restaurant a dinar i va demanar

conill amb ceba. Afirma tota convençuda que li van donar gat en lloc de conill.

No t‘ho acabes de creure. pregunta-li què li van donar (molt estranyat). Què dius

que et van donar?

5. ENTONACIÓ IMPERATIVA

Ordres

- 5a1. Imagina‘t que eres recepcionista en un hotel i entra una parella que vol una

habitació. Digues-los que òmpliguen un formulari. Ompliu aquest formulari.

- 5a3. Estàs al parc amb la teua neboda, Teresa. Corre i s‘allunya. Tu tens por

perquè per l‘avinguda que hi ha al costat del parc hi passen molts cotxes.

Digues-li que vinga. Vine!

Prec

- 5b2. Vols anar al cinema amb un amic. Et diu que té feina, però tu saps que la

pot deixar per a més endavant. Com ho faràs per convèncer-lo? Digues-li que

vinga. Vine!

6. VOCATIUS

- 6a1. Entres a casa d‘una amiga teua, Maria, però quan estàs a dins no la veus.

Penses que deu ser a la seua habitació. Crida-la. Maria!

- 6a2. Passen deu segons i no ix ningú. Penses que potser és al pis de dalt i la

tornes a cridar. Maria!

33

ANNEX 2

MAPES DIALECTALS:

1. Mapa de les oracions interrogatives absolutes neutres

2. Mapa de les oracions interrogatives absolutes d‘incredulitat

MAPA 1

34

MAPA 2

35

ANNEX 3

ENQUESTA UTILITZADA EN L‘EXPERIMENT DE PRODUCCIÓ DE LES

INTERROGATIVES D‘INCREDULITAT

L‘enquesta de Crespo-Sendra (2009) es va fer a 5 parlants nadiues del català central. Per

fer l‘anàlisi dels dos tipus d‘enunciats vam escollir parells mínims, és a dir, la mateixa

oració per als dos significats pragmàtics, per poder facilitar així l‘estudi comparatiu. A

continuació, exemplifiquem les dues situacions que ens van permetre d‘obtenir el

material necessari per fer l‘anàlisi comparativa:

- Interrogativa absoluta neutra

— Estàs a casa amb el teu fill, i tot i que no és l‘hora de dinar, li demanes si té gana

— Tens gana?

- Interrogativa absoluta d‘incredulitat

— Acabeu de dinar amb un amic i veus que s‘atura davant una pastisseria. Pregunta-li

(tot estranyat perquè acabeu de dinar) si té gana

— Tens gana?

ESQUEMA DE LA MANIPULACIÓ D‘ESTÍMULS EN L‘EXPERIMENT DE

PERCEPCIÓ D‘INCREDULITAT EN CATALÀ CENTRAL

Representació esquemàtica dels tres continus i la manipulació dels estímuls. Ens els tres casos

es parteix de la interrogativa absoluta neutra fins la d‘incredulitat. El quadre de dalt a l‘esquerra

mostra les manipulacions de durada; el quadre de dalt a la dreta, les manipulacions d‘altura

tonal, i el de baix mostra les manipulacions dels dos indicis alhora.

+12,5 Hz

+12,5 Hz

+12,5 Hz

+12,5 Hz

+12,5 Hz

+12,5 Hz

+12,5 Hz

+12,5 Hz

+12,5 Hz

+12,5 Hz

+5,5 ms

+5,5 ms

+5,5 ms

+5,5 ms

+5,5 ms

+5,5 ms

+5,5 ms

+5,5 ms

+5,5 ms

+5,5 ms

+5,5 ms

+5,5 ms

+5,5 ms

+5,5 ms

+5,5 ms

+5,5 ms

+5,5 ms

+5,5 ms

+5,5 ms

+5,5 ms

+12,5 Hz

+12,5 Hz

+12,5 Hz

+12,5 Hz

+12,5 Hz

+12,5 Hz

+12,5 Hz

+12,5 Hz

+12,5 Hz

+12,5 Hz

36

ANNEX 4

Experiència investigadora

- Membre del Grup d’Estudis de Prosòdia a la Universitat Pompeu Fabra

(http://prosodia.uab.cat/home/en/members.php)

- Membre del projecte Atles interactiu de l’entonació del català

(http://prosodia.uab.cat/atlesentonacio).

- Coordinadora junt amb la Dra. Pilar Prieto del projecte Atles interactiu de l’entonació

del valencià (http://prosodia.uab.cat/web_atles_valencia).

- Membre del projecte Cat_ToBI Training Materials. i Sp_ToBI Training Materials

(http://prosodia.uab.cat/cat_tobi/en/team.html)

- Membre del projecte Phon Cat i Phon Esp (http://prosodia.uab.cat/phon/en/team.html)

Organització de congressos i tallers

Workshop on Phon

Ajudant en les tasques d‘organització

Àmbit: aplicacions informàtiques per a gestionar dades lingüístiques infantils

Data: 20-21 d‘abril de 2009

XXIV Trobada Internacional de l’Associació de Joves Lingüistes

Membre del comité organitzador

Àmbit: lingüística general

Data: 7-9 de maig de 2009

Workshop sobre entonació del català i Cat_ToBI

Membre del comité organitzador local

Àmbit: entonació

Data: 17 de juliol de 2009

Workshop on Prosody and Meaning

Membre del comité organitzador

Àmbit: entonació i significat

Data: 17-18 de setembre de 2009