de puig i oliver i - institut d'estudis catalans · centum talentis argenti, et talento auri....

Jaume de Puig i Oliver

SOBRE EL NOU FRAGMENT DE LA TRADUCCIÓ MEDIEVALDE LA BÍBLIA EN CATALÀ

DE LA BIBLIOTECA CAPITULAR Y COLOMBINA DE SEVILLA(III Reg. v, 10 – IV Reg. xxv, 24 i I Par. i,1 – II Par. xi,1).

En el volum anterior d’ATCA vam donar notícia de la troballa a la BibliotecaCapitular y Colombina de Sevilla d’un nou testimoni de la traducció medieval dela Bíblia en català. Es tracta d’un fragment prou llarg: tres llibres històrics pràcti-cament íntegres i la quarta part d’un altre1. En situàvem l’escriptura genèrica-ment dins el primer terç del segle XV i expressàvem l’opinió que el fragment noera la relíquia salvada d’una Bíblia sencera, ans únicament la còpia d’alguns lli-bres bíblics històrics, interrompuda de sobte al bell inici del capítol onzè del se-gon llibre de les Cròniques. L’examen purament material de la composició delmanuscrit que ha conservat el fragment bíblic posava de manifest que hi ha hagutpèrdua de text per la banda dels folis davanters, però no hi ha cap element objec-tiu que permeti d’avaluar l’extensió del text perdut.

Això s’esdevenia just al cap de deu anys que Josep Vicent Escartí publiquésen les pàgines d’aquest anuari un altre fragment bíblic català medieval, identi-ficat en una coberta de pergamí del Llibre de Clavaria de 1556 – 1557 de l’arxiudel Gremi de Fusters de la ciutat de València, cedit en dipòsit l’any 1988 al’Arxiu del Regne de València2.

En procedir a transcriure el llarg fragment bíblic colombí en la seva integritat,ens ha sorprès de constatar que, bo i tractant-se d’una traducció bíblica catalanamedieval ben coneguda, l’anomenada tècnicament Bíblia del segle XIV, el text man-té una relació complexa amb els altres manuscrits, alguns molt més complets, quela transmeten: els dos de París (Peiresc i Colbert) i el de Londres (Egerton). D’altrabanda el fragment descobert per Escartí, que conté IV Reg. xxiii, 27 – xxv, 24 i ésun únic foli supervivent d’una Bíblia catalana sencera escrita probablement els anyscentrals del segle XV, havia fet pensar que es tractava d’una traducció diferent al-menys de la del còdex de Londres. Escartí havia confrontat la seva troballa amb eltext de la Vulgata i amb la corresponent traducció catalana transmesa pel manus-crit Egerton 1526, i les diferències entre les dues traduccions semblaven clares3. En

1. Cfr. Jaume de Puig i Oliver, Més nous textos catalans antics de la Biblioteca Capitular y Co-lombina de Sevilla, dins «ATCA», 20 (2001), 453-510, especialment 482-483 i 500-501.

2. Cfr. Vicent Josep Escartí, Un fragment de Bíblia catalana a l’Arxiu del Regne de València,dins «ATCA» 10, (1991) 261-273.

3. Armand Puig i Tàrrech, La Bíblia a Catalunya, València i les Illes fins al segle XV, Insti-tut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós. Arquebisbat de Tarragona. Lliçó inauguralcurs 1997-1998, 42-43, nota 64.

ocasió de la nova troballa, ha semblat oportú d’ampliar la confrontació textual alnou text colombí i als dos de París, per tal de facilitar una primera aproximació a larelació entre els ara com ara ja cinc testimonis disponibles de la traducció medievalde la Bíblia en català, en una minúscula part del quart llibre dels Reis. És evidentque només la publicació íntegra dels manuscrits permetrà d’arribar a conclusionssòlides entorn dels diversos problemes que graviten sobre aquest text. Ara bé, enca-ra que l’experiència no permet de donar per definitivament tancada l’apariciód’altres possibles fragments de la traducció medieval de la Bíblia en català, potserpassarà temps abans de poder confrontar no dos o tres, sinó cinc manuscrits bíblicscatalans entre ells. Per això ha semblat que valia més no demorar l’estudi d’un castan feliçment especial com el que permet d’abordar el fragment descobert perEscartí. Amb el benentès que en aquestes pàgines no entrarem a fons en les qües-tions relatives a la recepció del text de la traducció catalana, car l’intent seria pre-matur, i ens limitarem conscientment als aspectes crítics. Començarem, per tant,donant en les columnes corresponents el text de la Vulgata 4i els cinc textos cata-

622 JAUME DE PUIG I OLIVER

4. Seguim el text de la Vulgata Clementina, segons edició d’A. Colunga i L. Turrado, Ma-drid, B.A.C. 1977.

Vulg.

[23]27Et proiiciamcivitatem hanc, quam ele-gi Jerusalem, et domum,de qua dixi: Erit nomenmeum ibi.28Reliqua autem sermonumIosiae, et universa quae fe-cit, nonne haec scripta suntin Libro verborum dierumregum Iuda?29In diebus eius ascenditPharao Nechao rex Aegy-pti, contra regem Assyrio-rum ad flumen Euphraten:et abiit Iosias rex in occur-sum eius: et occisus est inMageddo, cum vidisseteum.

30Et portaverunt eum servisui mortuum de Mageddo:

V

[23]...[col. a] 27ciutatde Jer[u]salem, la qual iohavia elegida, e la casa, enla qual io havia dit que se-riaa mon nom.28Tot lo sobrepús de les pa-raules de Jozias són escritesen lo Libre de les paraulesdels dies dels reys de Judà.

29E en aquell temps anà fa-rahó Nechao, rey de Egip-te, e vench contra lo reydels Sirians entrò al flum deEufratres. E [Jo]zias, rey deJudà, exí-li a carrera, ea[que]l[ls] de farahó tira-ren-li ab sagetes, e morí Jo-zias en lo camp de Magedó,30en Jerusalem, e soterra-ren-lo en lo sepulcre seu. E

S

[23]27... e destrouiré laciutat de Iherusalem, laqual yo auia alagida e lecassa an la qual yo auia ditque seria mon nom.28Les altres cosas de Jozias etot ço que féu ascrit és alLibre de les paraules dels diesdels rey[s] de Judà.

29E an aquels dies farehóNechaon rey de Agiptavench contra lo rey dels asi-rians en lo flum d’Eufrates,e Jozias axí-li a carrera, perço que’s combatés ab ell. Eaquells del rey ferehó donà-ran-li ab segetes e morí Jo-zias en lo camp de Magedó.30E los seus seruesials por-taren-lo mort en Iherusa-

lans de la traducció de IV Reg. xxiii, 27 – xxv, 24, bo i emprant les sigles se-güents:

V = Arxiu del Regne de València, full de pergamí provinent del Llibrede Claveria de 1556 – 1557 de l’arxiu del Gremi de Fusters de laciutat de València5.

S = Bibl. Capitular y Colombina de Sevilla, ms. 5 – 5 - 26, foli 72r-v.P = BNP ms. espag. 2 (Peiresc), folis 278vb - 280rb.C = BNP ms. espag. 5 (Colbert), folis 218ra – 219rb.E = British Library, ms. Egerton 1526, folis 205a – 206a.

Pel que fa als textos d’Egerton i al fragment de València, hem seguit latranscripció que en va donar Escartí, després d’haver comprovat la part del textvalencià que va reproduir en fotografia. Els textos aquí oferts dels mss. Peiresc iColbert són transcripció nostra.

SOBRE EL NOU FRAGMENT DE LA TRADUCCIÓ MEDIEVAL DE LA BÍBLIA EN CATALÀ 623

5. A la vista del nou text colombí i dels texts dels dos mss. parisencs, potser serà possibleuna lectura més ajustada, bàsicament pel que fa a les conjectures, del fragment de l’Arxiu delRegne de València acabat d’esmentar.

P

[23] 27 ... e destrouiré laciutat de Jerusalem, laqual yo auia alegida e lacasa en la qual yo auia ditque seria mon nom.28Les altres coses de Jusiasscrit és en les paraulles delsdies dels reys de Iudà.

29En aquests dies farahó reyde Agipta vench contra lorey dels asirians en lo flumde Eufrates. E Iosias axí laa carerra per ço que’s com-batés ab ell. E aquells defarahó donàran-li ab sage-tes e morí Josias en locamp de Magadó.30E los seus seruicials port-àran-lo en lo sapulcra seu

C

[23]27…e destroyré leciutat de Jerusalem, lequal yo auia alegida, e lacasa en le qual yo auia ditque saria lo meu nom.28Les altres coses que auiendites de Josies són escritesen lo Libra de les paraulesdels reys de Judà.

29E aquests dies faraó rey deAgipta vench contre lo reydels assirians en lo flum deEufrates, e Jozies axí-li acarrera per ço que·s com-batés ab ell. E aquells defaraó donaren-li ab segetese morí Jozies en lo camp deMagedon,30e los seus seruecials por-taren-lo en lo seu sapulcre

E

[23]27ciutat de Jheru-salem, la qual jo havia ale-gida, a la casa hon jo haviadit que seria lo meu nom.

28Les altres coses de Josiessón scrites en lo Libre de lasparaules dels reys de Judà.

29E en aquests dies, farahó,rey de Egipte vench contrelos Cirians en lo flum deEufrates. E Jozies axí-li acarrera, per ço que·s com-batés ab ell, e aquells de fa-rahó donaren-li ab sagetes,e morí Jozies en lo camp deMagedon,30e los ceus servents porta-ren-lo en lo ceu sapulcre. E


et pertulerunt in Ierusa-lem, et sepelierunt eum insepulchro suo. Tulitquepopulus terrae Ioachaz fi-lium Iosiae: et unxerunteum, et constituerunt eumregem pro patre suo.31Viginti trium annorumerat Ioachaz cum regnarecoepisset, et tribus mensi-bus regnavit in Ierusalem:nomen matris eius Ami-tal, filia Ieremiae, de Lob-na.32Et fecit malum coramDomino, iuxta omnia quaefecerant patres eius.

33Vinxitque eum PharaoNechao in Rebla, quae estin terra Emath, ne regna-ret in Ierusalem: et impo-suit mulctam terraecentum talentis argenti, ettalento auri.34Regemque constituitPharao Nechao Eliacim fi-lium Iosiae pro Iosia patreeius: vertitque nomen eiusIoakim. Porro Ioachaz tu-lit, et duxit in Aegyptum,et mortuus est ibi.35Argentum autem et au-rum dedit Ioakim Pharao-ni, cum indixisset terraeper singulos, ut conferre-tur iuxta praeceptum Pha-raonis: et unumquemqueiuxta vires suas exegit, tamargentum quam aurum depopulo terrae: ut daretPharaoni Nechao.36Viginti quinque anno-rum erat Ioakim cum reg-nare coepisset: et undecim

lo poble de la terra pres sonfill Johàs [e] huntaren-loen rey e regnà per [s]on[p]are Jos[i]as.

31E com Johàs co[mençà are]gnar avia XXIII anys, eregnà tres mesos en Jheru-salem. E sa mare havianom Mitayl, [f]ill[a] deGeremies, de Lompnà.

32E Johàs [fé]u mal devantnostro Senyor, axí com[ha]vien fet [sos] pares.

33E farahó Nechao pres-[loen] Rebl[atà], qui és en laterra de Emach, per què noregnàs en Jerusalem epos[...] en [la] sua terra,que li paguassen [...] ar-gent e un diner d’aur.34E Farah[ó] [N]ech[ao]féu rey Eliachim, som[ger]mà, [e m]ud[à-li lonom] e dix-[li Joa]chim. Epuysb, [...as]en Johàs enEgipte.

35E Joachim [...] pagà lotrahut a fara[ó tots a]nys. Eprenia Johàs de cascun [...]aur e argent segons [...po-der e] donave’l a farahóNechao.

36E c[o]m Joa[chim] co-mençà a regnar havia[XX]V an[ys] e [r]egnà en

lem e sebolíran-lo an losepulcra seu, e puys féranrey Joàs son fill, e regnàper son para Jozias.

31E com Joàs comensà aregnar auia XXIII anys, eregnà III mesos an Iherusa-lem. E sa mara auia nomAmital fila de Geremies,de Lepnan.

32E Joacàs féu mal deuantnostro Senyor, axí comauían fet sos pares.

33E farahó Nachaó pres-loen Rabatà, qui és dins enterra de Amach, per ço queno regnàs en Iherusalem, eposà pena a la sua terra queli pegasen sent taléns deargent e hun talent de aur.34E farehó Nachaana féu reyson frara Eliachim, emudà-li lo nom e apalà-loJoaquim. E puys anà-se’nJohachàs en Agipta.

35E Joaquim qui romàs reypagà lo treüt a ferehó totsanys, e cascú de tota la te-rra segons que auia donauaaur e argent e Joaquim perço que’l donàs al rey fa-rahó.

36E con comensà a regnarJoaquim auia XXV anys, eregnà XI anys en Iherusa-


he puys faéran rey a Ioatàsson fill e regnà per son paraJozias.

31E com Joatàs comensà aregnar hauia XXIII anys eregnà III messos en Jheru-salem, e sa mara hauia nomAmical filla de Geremies,de Lompnà.

32E Joatàs féu mal dauantnostre Senyor [fol.CLXXIXra] Déu axí comhauían fet sos pares.33E farahó Nechao pres-loen Rabletà, qui es en terrade Amach, per ço que noregnàs en Jherusalem eposà pena a la sua terra queli pagàsan C diners e vnd’aur.34E farahó Nacho féu reyson jenre Eliachim, hemudà-li lo nom e dix-liJoatxim. E puys manà-sa’nJoatàs en Agipta,

35e Joatxim qui romàs reypaguà lo traüt e farahó totsanys. E cascú de tota la te-rra sagons que auia donauaaur e argent e Joatxim perço que·l donàs al rey fa-rahó.

36E com comensà a regnarJoatxim auia XXV anys eregnà XI anys en Jherusa-

e puxs rey Johatàs son fill,e regnà per son pare Jozies.

31E regnà tres mesos en Je-rusalem, e se mare auianom Amithal filla de Jere-mies, de Lompnà.

32E Joathàs féu mal deuantnostre Senyor, axí comauien fet sos pares.

33E faraó Nichahó pres- loen Remaltà, qui és en terrade [f. CCXVIII rb] Emach,per ço que no regnàs en Je-rusalem, e posà pena a lesua terra que li pegacen Cdiners d’aurgent e vn d’or.34E faraó Nicahor féu reyson germà Eliatxim, emudà-li lo nom Joatxim, epuxs menà-ce’n Joathàs enAgipte.

35E Joatxim qui romàs rey epegà lo traüt ha faraó totsanys, e cascú de tota le te-rra donaue aur e argent haJoatxim segons que auie,per ço que ell donàs al reyfarahó.

36E com comensà ha regnarJoatxim auia XXV anys eregnà XI anys en Jerusa-

puxs féran rey Joatàs, sonfill, e regnà per son pare

31III mesos en Jherusalem.E sa mare havia nom Ami-tal, filla de Geremies, deLopnà.

32E Joatàs féu mal devantDéu, axí com havían fet sospares.

33E farahó pres-lo en Ra-batà, qui és en terra deEmach, per ço que noregnàs en Jherusalem eposà pena a la sua terra,que li pegassen C dinersd’argent e I d’or.34E farahó féu rey songermà Alatxim, e mudà-lilo nom Joatxim. E puxsmanà-sse’n Joatàs en Egip-te.

35E Joatxim, qui romàs rey,pagà lo trehut a farahó totsanys. E cascú de tota la te-rra, segons que havia, do-nave or e argent a Joatxim,per ço que ell ho donàs alrey farahó.

36E com comensà a regnarJoatxim havia XXV anys eregnà XI anys en Jherusa-


annis regnavit in Ierusa-lem: nomen matris eiusZebida, filia Phadaia deRuma.37Et fecit malum coramDomino iuxta omnia quaefecerant patres eius.

[24] 1In diebus eius as-cendit Nabuchodonosorrex Babylonis, et factus estei Ioakim servus tribus an-nis: et rursum rebellavitcontra eum.2Immisitque ei Dominuslatrunculos Chaldaeorum,et latrunculos Syriae, et la-trunculos Moab, et la-trunculos filiorumAmmon: et immisit eos inIudam, ut disperderenteum, iuxta verbum Domi-ni, quod locutus fuerat perservos suos prophetas.3Factum est autem hoc perverbum Domini contra Iu-dam, ut auferret eum co-ram se propter peccataManasse universa quae fe-cit,4et propter sanguinem in-noxium, quem effudit, etimplevit Ierusalem cruoreinnocentium: et ob hancrem noluit Dominus pro-pitiari.

5Reliqua autem sermonumIoakim, et universa quaefecit, nonne haec scriptasunt in Libro sermonumdierum regum Iuda? Etdormivit Ioakim cum pa-tribus suis:6et regnavit Ioachim filiuseius pro eo.

Jerusalem XI anys. [E la]mar[e sua] havia nom Za-bidà, filla de P[... de]ix deRumà.37E féu mal devant nostro[Senyor] Déu [a]xí comhavien fet sos pares.

[24] 1En lo temps deJoach[i]m puià Nabuga-denosor, rey de Babilònia,en Judea: e Joachim fo fetson servent III anys. E des-puys levar’s contra ell.2E nostro Senyor tramès enJerusalem ladres deCa[ld]ea, de Síria, deMoab, e dels fills deA[m]on per ço que des-trohissen tota Judea [col.b] axí com nostro Se[ny]orhavia dit per los se[u]sproffetes,

3que Él lançaria e gitariad��[l] mateix Judà per lospeccats de Manassés

4e per la sanch dels igno-cents que havia escampadae havia complida la ciutatde Jerusalem de la sanchdels ignoçents. E peraquesta rahó nostro Senyorno·ls volch perdonar.5Tot lo sobrepús de les pa-raules de Joachim [e totesles coses] que ell féu són es-crites en lo [Li]bre de lesp[ara]ules dels dies dels reysde Judà. E Joach[im] dor-mí ab sos pares6e Joachim, son fill,regn[à] per ell.

lem; e la sua mara auianom Jebidà fila de Fadeyà,de Ruynà.

37E féu mal dena[n]t nostroSenyor Déus, axí con auíanfet los seus pares.

[24] 1E aquels dies pugàNebuchadenasor rey de Ba-bilònia en Judea, e sotsmèsaxí matex Johaquim e fo sonseruesial tres anys, e puysleuà’s contra ell.2E nostro Senyor tremès anIherusalem ladres de Cal-deya e de Siria e de Moab edels fills de Amon, per çoque destrouisen tota Ju-dea, axí com nostro Senyorauia dit per los seus profe-tes.

3E dix nostro Senyor Déusque lenseria e giteria de simatex Judà per los peccatsde Manesés

4e per la sanch dels igno-sens que auia ascanpada eauia complida la ciutat deIherusalem; e per aquestacossa nostro Senyor nouolch perdonar.

5De Joaquim e tot ço queféu ascrit és an lo Libre deles paraules dels dies dels reysde Judà. E dormí ab sos pa-res

6e regnà Joaquim son fillper ell.


lem, e la mara sua hauianom Sabidà filla de Fa-dayà, de Ruynà.

37Ea féu mal danant nostreSenyor Déu axí com auíanfet sos pares.

[24] 1En aquel temps edies pujà Nabuguadenasorrey de Babilònia en Iudà esotmès a si matex Ioatxime fou son seruacial III anyse puys lauà’s contra ella.2E nostre Senyor tramès enJherusalem ladres de Cal-deha e de Siria e de Moab edels fills de Amon, per çoque destrou�san tota Iudàaxí com nostre Senyorhauia dit per los seus pro-fetes.

3He dix nostre Senyor Déuque lansaria e gitaria de simatex Iudà per los paccatsde Menasés

4e per la sanch dels igno-cens. E auia complida laciutat de Jherusalem, e peraquesta cosa nostre SenyorDéu no volch perdonar.

5De Ioatxim e tot so queféu és escrit en les paraulesdells dies dels reys de Iudà. Edormí [f. CLXXIXrb] absos pares

6e regnà Iochim son fill perell.

lem e le sua mare auia nomSabidà filla de Fadehà,Ruynà.

37E féu mal deuant nostreSenyor, axí com auien fetlos seus pares.

[24]1En aquells diespassà Nabuguadenasor reyde Babilònia en Judà e prese sotmès a cí Joatxim e sonseruacial tres anys, e des-puxs leuà’s contra ell.2E nostro Senyor tremès enJerusalem ladres Caldeya ede Siria e de Moab e delsfills d’Amon, per ço quedestro�sen tota Judea, axícom nostro Senyor auia ditper los profetes.

3E dix nostre Senyor Déuque lensaria de cí matexJudea per los peccats deManassés,

4per la sanch dels ignocensque auia complida la ciutatde Jerusalem; e per aquestacosa nostre Senyor novolch perdonar ha Joat-xim.

5E tot ço que féu és escriten les paraules dels dies delsreys de Judà. E dormí ab sospares

6e regnà son fill per ell.

lem. E la sua mare havianom Sabidà, filla de Fe-deyà, de Ruynà.

37E féu mal devant nostroSenyor axí com havían fetsos pares [f. 205b].

[24]1En aquell tempspassà Nabugadonezor, reyde Babilònia: e pres-la esotmès a si matex Joatxime son servecial III anys.Aprés levà’s contre ell.2E nostro Senyor tremès enJherusalem ladres de Cal-deya e de Síria e de Moab edels fills d’Amon per çoque destrouïsen tota Jude-ya axí com Déu havia ditper los profetas.

3E dix nostro senyor Déuque lensaria de si matexJudà per los peccats de Ma-nassés

4e per la sanch dels igno-cents qui havia complidala ciutat de Jherusalem. Eper aquesta cose nostroSenyor no volch perdonar aJoatxim.

5E tot ço que féu és scrit enlas paraules dels reys de Judà.E dormí ab sos pares

6e regnà son fill Joatximper ell.


7Et ultra non addidit rexAegypti, ut egrederetur deterra sua: tulerat enim rexBabylonis a rivo Aegyptiusque ad fluvium Euphra-ten, omnia quae fuerantregis Aegypti.

8Decem et octo annorumerat Ioachin cum regnarecoepisset, et tribus mensi-bus regnavit in Ierusalem:nomen matris eius Nohes-ta, filia Elnathan, de Ieru-salem.9Et fecit malum coram do-mino, iuxta omnia quae fe-cerat pater eius.10In tempore illo ascende-runt servi Nabuchodono-sor regis Babylonis inIerusalem, et circumdataest urbs munitionibus.

11Venitque Nabuchodono-sor rex Babylonis ad civita-tem cum servis suis utoppugnarent eam.12Egressusque est Ioachinrex Iuda ad regem Babylo-nis, ipse et mater eius, etservi eius, et principeseius, et eunuchi eius: etsuscepit eum rex Babylo-nis anno octavo regni sui.

13Et protulit inde omnesthesauros domus Domini,et thesauros domus regiae:et concidit universa vasaaurea, quae fecerat Salo-mon rex Israel in temploDomini iuxta verbum Do-mini.

7E d’aquí avant lo rey deEg[i]p[te] no exí de la suaterra, car lo rey deBa[bilò]nia havia presestotes les [coses] qui e[rendel] rey de Egipte, del riu[de] Egipte en[trò] al flumde Euffratres.8E a[vi]a Joach[i]m [...] co-mençà a regnar en Jherusa-lem [X]V[III an]ys er[e]g[nà III] anys en Jhe-rusalem. E [sa mare a]viano[m .. eschà], filla de [...]

9mal devant nostro [Senyor...] son p[are Joa]chim.

10E [...] leva[r]en [...] ser-via [...]or, rey d[e Ba]bilò-nia, [...em e[...]varen-liau[...].

11E Na[bugo]donosorvench [...com]panya [...]combatre-la.

12E ix[qué ...J]udà e la [su]amare e los seus ser-vi[dors...l]os seus [prí]ncepsaxiren tots al rey de[Babi]lònia. E e[ll] pres-lose menà’ls- se’n [...] enBabi[lòni]a en lo XVIIIènany del seu [re]g[nat].13E aport[à-sse’n] tots lostresors qui éran [en la] casad[e Déu] e tots los tresorsqui [eren] en la cas[a del]rey. E trenchà tots los[vaxe]lls d’aur [que havi]afets Salamó en lo [te]mplede Déu, a[x]í com nostroSenyor havia d[i]t.

7E d’equí auant lo rey deAgipta no axí de la sua te-rra, cor lo rey de Babilònias’auia pres tot ço qui eradel riu de Agipta entrò alflom de Eufràtem qui eraastat del rey de Egipta.

8E auia Joachim com co-mensà a regnar XVIIIanys, e regnà tres mesos anIherusalem; e sa mara auianom Nestahà filla deOlnatà, de Iherusalem.

9E fou mal deuant nostroSenyor, axí con son paraJohachim.10E en aquel tems leuàranse los seruesialls de Nabo-chadenasor rey de Babilò-nia, e anàran-se’n anIherusalem e anvironàranla ciutat engir e antorn.11E Nebochadenasor venchaquí ab la sua conpaya perço que la combatés.

12E Johaquim rey de Judà ela sua mara e los seus serue-sials e los seus magosd-òmens axiren tots al rey deBabilònia, hi ell pres-los emenà’ls-se’n catius en Ba-bilònia en lo VIIIè any delseu regna.13E portà-se’n tots los tre-sós qui són an le casa deDéu, e tots los tresors quiéran an la casa del rey, etrenchà tots los uaxellsd’aur que auia fets Selemóan lo templa de Déu, axícom nostro Senyor auiadit.


7E d’aquí auant lo rey deAgipta no axí della sua te-rra, car lo rey de Babilònias’auia pres tot so qui eradel riu d’Egipta.

8Auia Ioatxim com co-mensà a regnar XVIII anyse regnà III anys en Jerusa-lem, e se mare auia nomNasthaà filla d’Olnatà, deJherusalem.

9He féu mal dauant nostreSenyor Déu, axí com sonpara Joatxim.10En aquel temps lauàran-salos seruisials de Nabugua-denassor rey de Babilònia, eanàran- sa’n hen Jherusa-lem e anuironàran la ciutatengir e antorn.11E Nabuguadenassorvench aquí ab la sua com-panya, per ço que·lla com-batés.12E Ioachim rey de Judà e lasua mara e los seus serui-cials e los seus majord-òmens axíran tots al rey deBabilònia. E ell pres-los eamenà’ls-sa’n tots catiusen Babilònia en lo XVIIIany del seu regna.13E portà-sa’n tots los tra-sors qui éran en la casa deDéu e tots los trasaurs quiéran en la casa del rey etrancà tots los vaxells d’aurque auia fets Salamó en lotemple de Déu, axí comnostre Senyor auia dit.

7E de qui auant lo rey deAgipte no isqué de la suaterra, car lo rey de Babilò-nia s’euia pres tot ço quiera del riu de Agipte.

8E com [f. CCXVIIIva]Joatxim comensà a regnarauia XVIII anys, e regnàIII anys en Jerusalem. E semara auia nom Nestaà fillade Almatà, de Jerusalem.

9E féu mal deuant nostreSenyor, axí com son pareJoatxim.10En aquell temps leua-ren-se los seruacials de Na-bugadenasor rey deBabilònia, qui anaren enJerusalem e enuironaren leciutat engir e entorn.11E Nabugadenasor ab lesua companyia vench aquíper ço que la combatés.

12E Joatxim rey de Judà ablos seus seruecials e los seusmayorsdòmens axiren alrey de Babilònia en loVIIIèn any del regna.

13E portaren-se’n tots lostresors qui eren en le casadel rey e en le casa de nos-tre Senyor. E trencà totslos vaxells d’aur que auiafets Salamó en lo temple deDéu, axí com nostro Sen-yor auia dit.

7E d’aquí avant lo rey deEgipte no axí de la sua te-rra, car lo rey de Babilòniase havia pres tot ço que eradel riu de Egipte.

8E com Joatxim comensà aregnar havia XVIII anys eregnà III anys en Jherusa-lem. E sa mare havia nomNestaà, filla de Olmatà, deYrrael.

9E féu mal devant nostroSenyor axí com son pareJoatxim.10En aquell tenps se levarenlos servecials de Nabuga-donesor, rey de Babilònia eanaren en Jherusalem e en-vironaren la ciutat engir eentorn.11E Nabugadonezor, ab laswa companya hi vench,per ço que la combatés.

12E Joatxim, rey de Judà,ab los ceus servecials e ablos ceus majors axiren troal rey de Babilònia, en loVIIIèn any del regne deJoatxim,

13e portaren-se’n tots lostresors qui éran en la casade Déu e en la casa del rey.E trenchà tots los vaxellsd’or que havia fets Salamóen lo temple de Déu, axícom nostro Senyor haviadit.


14Et transtulit omnem Ie-rusalem, et universos prin-cipes, et omnes fortesexercitus, decem millia, incaptivitatem: et omnemartificem et clusorem:nihilque relictum est, ex-ceptis pauperibus populiterrae.15Transtulit quoque Ioa-chin in Babylonem, et ma-trem regis, et uxores regis,et eunuchos eius: et iudi-ces terrae duxit in captivi-tatem de Ierusalem inBabylonem.16Et omnes viros robustos,septem millia, et artifices,et clusores mille, omnesviros fortes et bellatores:duxitque eos rex Babyloniscaptivos in Babylonem.

17Et constituit Mattha-niam patruum eius pro eo:imposuitque nomen ei Se-deciam.

18Vigesimum et primumannum aetatis habebat Se-decias cum regnare coepis-set, ut undecim annisregnavit in Ierusalem: no-men matris eius erat Ami-tal, filia Ieremiae, de Lobna.19Et fecit malum coramDomino, iuxta omnia quaefecerat Ioakim.

14E menà-ss[e’n tot] lo po-ble de Jerusalem [e t]otslos p[rínc]eps e tots losforts hòmens [captius, qui]éran d’entrò a X m[í]li[a eno y iaquí...] los pobres[...]

15en Joachi[m en] Babilò-nia, e sa mare, [e ...] sesmuller[s e] los eunuchs etots los jutg[es] de la terra,

16[e to]ts los hòmens pusforts, qu[i er]en VIImí[lia]. E tots los hòmensque er[en] artifficial[s e]manestrals eren en[to]rn[de] mil.

17E lav[or]s Nabugadeno-sor establí en reyM[ae]imon, son on-[col.c]-clo, per ell. E mudà-li lonom e apellà-lo Sedechies.

18E havia Sedechies, comcomençà a regnar, XXIany; e regnà en JerusalemXI anys. E sa mare havianom Amichal, filla de Ge-remies, de Lompnà.

19E féu mal devant nostroSenyor axí com havia fetson pare, Ioachim, en totesles coses.

14E mudà tots los príncepse tots aquels qui éran fores,qui éran d’entrò a X mília,e tots los se’n menà catius,e tots los menestrals; breu-ment, que no’y gaquí sinósolament lo pobla qui erafort pobra.

15E menà-se’n Joachim anBabilònia, e se mara, e to-tes ses mulers, e los cres-tats, co és, aquels qui noauían colons, e tots los jut-ges de la terra

16d’entrò a VII mília delshòmens pus forts, e tots loshòmens qui éran artificialso menestrals, e menà-se’nmil ancloygés, ço és a se-ber, hòmens qui saben al-cuna cosa ancloura, axícom l’argent qui anclou lapérra en l’anel. Totsaquests hòmens ancara se’nmenà catius en la terra deBabilònia.

17E lauors Nebochadenasoresteblí an rey Machatià,qui era son frare de Joha-quim, e mudà-li nom eapelà’l Sadesias.

18E auia Sedesias con co-mensà a regnar XXI any eregnà XI anys en Iherusa-lem; e sa mara auia nomAmical fila de Geremies,de Lomnà.

19E féu mal deuant nostroSenyor, axí com auia sonpara Johaquim e son frare.


14E mudà tots los príncepse tots aquells qui éran de-fores qui héran entrò a Xmília, e tots los se’n manàcatius, e tots los menes-trals; breument, que no yjaquí sinó solament lo po-ble qui hera fort pobre.

15E manà-sa’n Joachim enBabilònia, e sa mara e totesses mullers e los crestats,ço és , aquells qui no auíangenatius, e tots los iutgesde.lla terra,

16entrò a VII mília dels hò-mens pus forts, e tots loshòmens qui éran artificialsho [f. CLXXIXva]b manes-trals; e manà-sa’n mília en-cloïdors, ço és a saber,hòmens qui saben algunacosa encloure, axí com l’ar-gent qui enclou la pedra enl’anell. Tots aquests hò-mens encara sa’n manà ca-tius en la terra deBabilònia.17E lauors Nabuguadenas-sor establí rey Machaciam,qui era son frare de Joa-chim, e mudà-li lo nom eapalà’l Sadachias.

18He auia Sadachies comcomensà a regnar XXIany, e regnà hen Jherusa-lem XI anys, e sa mara auianom Amichal filla de Ge-ramies, de Lompnan.

19E féu mal dauant Déu,axí com auia fet son paraJoatxim e son frare.

14E mudà tots los príncepse tots aquells qui eren fo-res, qui eren entrò ha Xmília: tots losa se’nbmenàcatius e tots los menestralse, breument, que no y ja-quí sinó solament lo poblequi era fort pobre.

15E menà-ce’n Joatxim enBabilònia e se mare, e totesses mullers, e los crestats,ço és aquells qui no auiengenetius, e tots los jutgesde la terra,

16on ha VIIII mília delshòmens pus forts; e tots loshòmens artificials e me-nestrals, e menà-ce’n en-cloÿdors, ço és, hòmensqui saben alguna cosa en-cloura, axí com l’ergenterqui enclou le pedra enl’enell: tots aquestshòmens encara se’n menàcatius en Babilònia.

17E leuors Nabugadenosorestabblí lo rey Macasiam,qui era son frare de Joat-xim, e mudà-li lo nom [f.CCXVIIIvb] e apellà-loSedetxies.18E auia Sedetxies XXI anycon comensà a regnar, eregnà XI anys en Jerusa-lem. E se mare auia nomAmical filla de Geremies,Lumpnà.

19E féu mal deuant nostreSenyor, axí com auia fetson pare e son frare.

14E mudà tots los príncepse tots aquells qui éranforts, entrò a X mília. Totslos s’enmanà catius, e totslos manestrals, [f. 105c]breument, que no y jaquísinó solament lo poble quiera fort pobre.

15E manà-sse’n Joatxim enBabilònia, e sa mare e totassas mullers, e los crestats,ço és, aquells que no ha-vían genetius, e tots losjutges de la terra,

16e X mília dels hòmenspus forts, e tots los hòmensartificials e menestrals. Emanà-ce’n enclo�dors, çoés a saber, hòmens qui sa-ben alguna cose encloure,axí com lo argenter, quienclou la pedre en l’anell.Tots aquests hòmenss’enmanà catius en Babilò-nia.

17E lavors Nabugadonesorstablí rey Mecassiam, quiera frare de Joatxim. Emudà-li lo nom e apellà’lSedetxies.

18E havia Sedetxies XXIany com comensà a regnar:e regnà en Jherusalem XIanys. E sa mare havia nomAmical, filla de Geremies,de Lompnà.

19E féu mal devant Déu, axícom havia fet son pare,Joatxim, e son frare.


20 Irascebatur enim Domi-nus contra Ierusalem etcontra Iudam, donec proii-ceret eos a facie sua: reces-sitque Sedecias a regeBabylonis.

[25] 1Factum est autemanno nono regni eius, men-se decimo, decima diemensis, venit Nabuchodo-nosor rex Babylonis, ipse etomnis exercitus eius in Ie-rusalem, et circumdede-runt eam: et extruxerunt incircuitu eius munitiones.2Et clausa est civitas atquevallata usque ad undeci-mum annum regis Sedeciae,

3nona die mensis: praeva-luitque fames in civitate,nec erat panis populo terrae.4Et interrupta est civitas:et omnes viri bellatoresnocte fugerunt per viamportae, quae est inter du-plicem murum ad hortumregis. Porro Chaldaei obsi-debant in circuitu civita-tem. Fugit itaque Sedeciasper viam, quae ducit adcampestria solitudinis.5Et persecutus est exercitusChaldaeorum regem, com-prehenditque eum in pla-nitie Iericho: et omnesbellatores, qui erant cumeo, dispersi sunt, et reli-querunt eum.6Apprehensum ergo regemduxerunt ad regem Baby-lonis in Reblatha: qui lo-cutus est cum eo iudicium.

20E nostro Senyor enfello-ní’s contra Jerusalem econtra los fills de Judà, enaxí que no·ls iaquí estar enpau d’entrò que·ls ach len-çats e gitats devant Ell. ESedechies partí’s del rey deBabilònia.

[25] 1En lo IXèn anyde Sedexies, en lo Xènmes, en lo Xèn dia, venchNabugadenosor ab tota sacompanya en Jerusalem, eassetià la ciutat engir e en-torn.

2E la ciutat estech valleiadee tencade entrò en lo XIènany de Sedechies,

3en lo IXèn dia del mes. Each gran fam en la ciutat eno havien pa.4E una nit fogiren tots loshòmens forts combatadors,per hun loch qui era en[l’ort] del rey, hon haviadoble mur, e desemperarenla ciutat. E los caldeus ha-vien assetiade la ciutat totentorn. E fugí Sedechiesper la carrera qui amenahom als camps deserts.5E la host dels caldeus en-calçaren-lo e prengue-ren-lo en la plana deGericó, e tots los hòmensqui eren ab ell fugiren e·ldesemperaren.

6E com los caldeus l’ague-ren pres, ells l’amenaren alrey de Babilònia, en Ra-blatà.

20E lauós era ten feló nostrosenyor Déus, que no’ls ge-quí astar an pau, d’entròque’ls hac gitats e lensatsan gisa que no fosendeuant Ell. E Sedesies per-tí’s del rey de Babilònia.

[25] 1En lo VIIIIº anyde Sedesias, en lo Xº mes,en lo Xº die, vench Nebo-chadenasor ab tota la suacompayia en Iherusalem easegaren la ciutat engir eantorn,

2e tengéran vetlade e ten-chade entrò al XI any delrey Sedesia,

3en lo VIIII die del mes. Ehach gran fam an la ciutate no auían pa;4e vna nit axíran-se’n totslos hòmens forts per hunloch qui era an l’ort delrey, hon auia dobla mur eauia-hi dobla porta, e de-senperàran la ciutat. Elauós los caldeus teníanasegada la ciutat, e fugí Se-desias per los camps en lodesert.5E la host dells caldeus an-calsàran-los e preséran-loan vna plana de Jericó, etots los hòmens qui éran abell desenperaren lo rey efusquéran.

6E aquels qui’l preséranmenàran-lo al rey de Ba-bilònia an Rablatà.


20 E lauors era tan falló nos-tre Senyor Déu que no·lsjaquia star en pau, d’entròque·lls ach gitats e lansats,en guisa que no fósandauant Ell. E Sedechiespartí’s del rey de Babilò-nia.

[25] 1En lo nouè any deSedechies, en lo deèn mes,e en lo deèn dia vench Na-bugadenassor ab tota la suacompanya en Jerusalem easetiàran la ciutat engir eentorn

2e tanguéran-la auaylada etancada entrò al XII anydel rey Sadachias e

3en lo XI dia del mes. E achgran fam en la ciutat e noauían pa.4E vna nit axíran-sa’n totslos hòmens forts per unloch qui era en l’ort delrey, on hauia dobla mur heauia dobla porta, e desen-paràran la ciutat. E lauorslos caldeus tanían asetiadala ciutat, e fugí Sadaciasper los camps en lo desert.

5E la host dels caldeus en-calsàuan-lo e prangué-ran-lo en vna plana [f.CLXXIXvb] de Gericó, etots los hòmens qui éran abell encalsàuan-lo,

6e aquells qui·lls prangué-ran amanàran-lo al rey deBabilònia en Rabachà.

20E leuors era ten falló nos-tre Senyor Déu que no·lsjaquí estar en pau entròque·ls ha gitats e lensatsdeuant ell. E Sedetxiespertí’s del rey de Babilò-nia.

[25] 1En lo VIIII anyde Sedetxies, en lo Xè dia,vench Nabugadenasor able sua companya en Jerusa-lem e setiaren le ciutat en-gir e entorn,

2e tengueren-le aualladatencada entrò hal XIIè anydel rey Sedetxies. E en loXIè any,3dia del mes, ach gran famen la ciutat, que no auienpa.4E vna nit axíren-se’n totslos hòmens forts per vnloch, qui era en l’ort delrey, on auia doble mur eauie-y doble porta; e de-sempararen le ciutat. Eleuors los caldeus tenienasetiade le ciutat, e fogí Se-detxies per los camps en lodesert.5E le host dels caldeus en-calsaren-lo e preseren-lo enuna plana de Jericó; e totslos hòmens qui eren ab elldesempararen-lo e fugiren.

6E aquells qui·l prengue-ren amanaren-lo al rey enBaaltà;

20 E lavors era ten falló nos-tro Senyor, que no·ls jaquístar en pau entrò que·lshach gitats e lensats de-vant Ell. E Sedetxies per-tí’s del rey de Babilònia.

[25] 1En lo VIIIIèn anyde Sedetxies, en lo Xèndie, vench Nabugadonezorab tota sa companya enJherusalem, e asetjaren laciutat engir hi entorn

2e tingueren-la vellajade etencade entrò al XIèn anydel rey Sedetxies,

3e en lo XIèn die del mes.Hach gran fam en la ciu-tat, que no havían pa.4E una nit axiren-se’n totslos hòmens forts, per I lochqui era en l’ort del rey, ahon havia doble mur e do-ble porta, e desempararenla ciutat. E lavors los cal-deus tenían asetjade la ciu-tat. E fugí Sedetxies per loscamps en lo desert.

5E la ost dels caldeus encal-saren-lo e prengueren-loen una plana de Gerichó, etots los hòmens qui éran abell de-[f. 205d]- sempera-ren-lo e fugiren.

6E aquells qui·l prengue-ren, amanaren-lo al rey enRabatà,


7Filios autem Sedeciae oc-cidit coram eo, et oculoseius effodit, vinxitque eumcatenis, et adduxit inBabylonem.

8Mense quinto, septima diemensis, ipse est annus no-nus decimus regis Babylo-nis: venit Nabuzardan prin-ceps exercitus, servus regisBabylonis, in Ierusalem.9Et succendit domum Do-mini, et domum regis: et do-mos Ierusalem, omnemquedomum combussit igni.10Et muros Ierusalem incircuitu destruxit omnisexercitus Chaldaeorum,qui erat cum principe mi-litum.11Reliquam autem populipartem, quae remanseratin civitate, et perfugas, quitransfugerant ad regemBabylonis, et reliquumvulgus transtulit Nabu-zardan princeps militiae.12Et de pauperibus terraereliquit vinitores et agri-colas.

13Columnas autem aereas,quae erant in tempo Do-mini, et bases, et mare au-reum, quod erat in domoDomini, confregeruntChaldaei, et transtuleruntaes omne in Babylonem.14Ollas quoque aereas, ettrullas, et tridentes, etscyphos, et mortariola, etomnia vasa aerea, in quibusministrabant, tulerunt.

7E lo rey de Babilòniaoçís-li sos fills devant, etragué a Sedechies sos ullse ligà’l ab cadenes emenà’l-s’en en Babilònia.

8En lo Vèn mes, en loVIIèn dia del mes, en loXIXº any del rey de Ba-bilònia, vench Nabugado-nosor en Jerusalem,

9e cremà la casa de nostreSenyor Déu, e la casa delrey, e totes les cases de Je-rusalem, ab foch.10E tota la ost dels caldeus,qui era aquí ab los príncepsdels cavallers, enderrocha-ren los murs qui eren engire entorn de Jherusalem.11E lavors Naburzadan prestota l’altre part del poblequi era romàs en Jerusaleme menà’ls-s’en [col. d] li-gats e presos

12e no y iaquí sinó laura-dors qui laurassen loscamps e les vinyes e donas-sen sert trahut al rey de Ba-bilònia cascun any.13E los caldeus trencharenles colones d’aram qui erenen lo temple de nostro Sen-yor, e les bases e la mard’aram. E portaren-s’enl’aram en Babilònia,

14e les olles e los morters, elos anaps e les culleres, etots los vaxells d’aram,

7E deuant ell metex, ço és,deuant Sedesias ausís sosfills e trasch a Sedesias losvlls e ligà’l (f. 72 v) ab ca-denes e menà’l-se’n an Ba-bilònia.8E an lo V mes, e an lo VIIdie, en lo XVIIIIº any delrey de Babilònia, venchNabusardan príncep de lahost del rey de Babilòniaen Iherusalem9e cremà la cassa de nostrosenyor Déus e la casa delrey he tots los alberchs deIherusalem.10E tota la host del caldeusqui era aquí ab lo príncepdels caualers enderocarenlos murs qui éran engir eantorn de Iherusalem.11E lauorsb Nabusardanpres tota la altra part delpobla qui era romàs en Ihe-rusalem e menà’ls-se’n li-gats e preses,

12e no y jequí sinó leuradósqui leurasen los camps e lesviyas e donasen sert preu ecert traüt al rey de Babilò-nia cascun any.13E portà-se’n tot ço qui hiera en lo templa de nostroSenyor, ço és a seber, lescolones de aram e les basese la mar de aram, e fusé-ran-ho los caldeus e aport-àran-ho an Babilònia.14E les oles e los mortés elos anaps e tots los vexellsde coure o d’eram


7E dauant ell matex, ço ésdauant Sadachias, accís sosfills he trasch Sadacias sosuulls e ligà’ll ab cadenas emanà’l-sa’n en Babilònia.

8En lo V mes e en lo VII diae en lo XVIIII any del reyde Babilònia vench Nabu-sardanc príncep de la hostdel rey de Babilònia enJherusalem9e cremà la casa de nostreSenyor Déu e la casa del reye tots los alberchs de Jhe-rusalem.10E tota la ost dells caldeusqui era aquí ab lo príncepdels cauallers endarocàranlos murs qui éran engir eentorn de Jherusalem.11E lauors Nabuguadenas-sor pres tota la altra part deBabilònia qui era romàs enJherusalem e manà’ls-sa’nliguats e pressos.

12E no y jaquí sinó laura-dors qui lauràsan loscamps e les vinyes e donà-san sert preu e sert traüt alrey de Babilònia cascunany.13E portàran-sa’n tot ço quiera en lo temple de nostraSenyor Déu, ço és a saber,les colones d’aram e les bas-ses e la mar d’aram. E fugí-ran los caldeus e portàran-sa’n l’aram en Babilònia,14e les olles he los mortés elos anaps e tots los vaxellsde coura e d’aram,

7deuant ell matex, ço és,Sedetxies, aucíeren sos fillse trasch los hulls ha Sedet-xies e ligà’l ab cadenes enmenà’l-se’n en Babilònia.

8En lo Vèn mes, en loVIIèn any e·n VIIII dia delrey de Babilònia, venchNabusardan, príncep de laost del rey de Babilònia,

9e cremà le casa de nostreSenyor Déu e le casa del reye tots los alberchs de [f.CCXVIIIIra] Jerusalem.10E tota le ost del caldeusqui era aquí ab lo príncepdels caualers endorraqua-ren los murs qui eren engire entorn de Jerusalem.11E leuors Nabuserdan prestota l’altre part del poblequi eren en Jerusalem emenà’l-se’n ligats he pre-sos,

12e no jaquí sinó lauradorsqui lauracen los camps eles vinyes e que donacensert preu e sert tribut al reyde Babilònia cascun any.

13E portaren-se’n tot ço quiera en lo temple de nostreSenyor, ço és a saber, lescolones d’aram; e fogirenlos caldeus e portaren-se’nl’eram en Babilònia,

14e les olles e los morters elos anaps e tots los vaxellsde coura e d’aram,

7e devant ell matex, ço es,Sedetxies, aucíeran sos fillse trasch los hulls a Sedet-xies, e ligà en cadenes eportà’l-se’n en Babilònia.

8En lo Vèn mes, en loVIIèn die, en lo XVIIIènany del rey de Babilònia,vench Nabuzerdan, prín-cep de la ost del rey de Ba-bilònia en Jherusalem,9e cremà la casa de nostroSenyor e la casa del rey, etots los alberchs de Jheru-salem.10E tota la ost dels caldeus,qui era ab lo príncep de lacavallaria, enderrocaren losmurs qui éran engir e en-torn de Jherusalem.11E lavors Nabuzardan prestota la altre part del poblequi era romàs en Jherusa-lem e manà’ls-se’n presos,

12e no y jaquí sinó laura-dors que lauracen loscamps e las vinyes e quedonassen sert trahut al reyde Babilònia cascun any.

13E portaren-se’n tot ço quiera en lo temple de nostroSenyor, ço és a saber, lascolones de aram. E aporta-ren-se’n los caldeus l’aramen Babilònia,

14e las ollas e los morters, elas anaps e tots los vaxellsde coure e d’aram,


15Necnon et thuribula, etphialas, quae aurea, aurea:et quae argentea, argentea,tulit princeps militiae,

16id est columnas duas,mare unum, et bases quasfecerat Salomon in temploDomini: non erat pondusaeris omnium vasorum.17Decem et octo cubitosaltitudinis habebat co-lumna una: et capitellumaereum super se altitudi-nis trium cubitorum: etretiaculum, et malograna-ta super capitellum co-lumnae, omnia aerea:similem et columna se-cunda habebat ornatum.18Tulit quoque princepsmilitiae Saraiam sacer-dotem primum, et So-phoniam sacerdotemsecundum, et tres ianito-res.19Et de civitate eunuchumunum, qui erat praefectussuper bellatores viros: etquinque viros de his, quisteterant coram rege, quosrepperit in civitate: et Sop-her principem exercitus,qui probabat tyrones depopulo terrae: et sexagintaviros e vulgo, qui inventifuerant in civitate.

20Quos tollens Nabuzardanprinceps militum, duxitad regem Babylonis in Re-blatha.21Percussitque eos rexBabylonis, et intercefit eosin Reblatha in terra

15e los ensençers e les am-polles. E lo príncep de lacavallaria pres tota la vaxe-lla d’aur e d’argent ed’aram e de coure,16e breument, tot quant hitrobaren, car tant era queno [poria] hom comptar lopes.

17La una colona haviaXVIII colzes d’alt, e lo ca-pitell d’aram, qui era sobresi, havia III colzes d’alt, el’aret e les magranes quiestaven sobre lo capitell dela colona. E cascuna colonaera aytal, e axí obraded’aquelles mateixes obres.

18E lo príncep de la cavalla-ria pres Sarayà, qui era loprimer prevere, e Sopho-nies, qui era lo segon pre-vere, e tots tres porters dela ciutat;19un qui era major sobre loshòmens qui garreiaven, eV hòmens d’[aqu]ells quiestaven devant lo rey, losquals atrobà en la ciutat; eSepher, qui era príncep quiesprovave los cavallers no-vells que feya del poble dela terra; e VI hòmens delpoble que atrobà en la ciu-tat.

20E tots aquests manà Na-burzadan devant lo rey deBabilònia en Rablatà, honera.21E lo rey oçís aquí mateix,en Rablatà, qui és terra deEmach, e d’aquí avant

15 e los ansensers e les am-poles. E lo príncep de lacaueleria pres tota la vaxe-lla d’aur e de argent

16e, breument, tot quant hitrobàran d’aur ne de argentne de aram ne de coura.Tant era que no podie homseber lo pes:17la vna colona auia XVIIIcoldos an alt e desobra, e làastaua hun capitel de cou-ra, e lo capitel auia tres col-dos an alt. E los filats e lesmalgranes astauen sobre locapitel, e tota la altra colo-na era aytall e axí hobradade aqueles matexes hobres.

18E lo príncep de la cauale-ria pres Sereyà, qui era loprimer preuera, e Sefonias,qui era lo segon preuera, etres portés de la ciutat,

19hu qui era megor de sobralos hòmens qui caregauen,e V hòmensc de aquels quiastauen deuant lo rey, losquals atrobà en la ciutat, eSafer, qui era príncep de laost, qui asprouaua loscaualers nouels que feyadel pobla de la terra, e VIhòmens del pobla queatrobà en la ciutat.

20E tots aquests menà Na-busardan deuant lo rey deBabilònia en Rablatà, onera.21E lo rey aucís aquí matexen Rablatà, qui és terra deEmach. E de qui auant


15e los ensensers e les am-polles. E lo príncep de lacauallaria pres tota la vaxe-lla d’aur e d’argent,

16e breument, tot quant hitrobàran d’aur ne d’argente d’aram e de coura. Tantera que no podia hom com-tar lo pes.17La vna colona hauiaXVIII colzes en alt e los fi-lats e les mel-[f.CLXXXra]-granes stàuansobra lo capitell; total’altra colona era aytal e axíobrada de aquelles matexasobres.

18E lo príncep de la caualla-ria pres Sarayà, qui és loprimer preuera, e Sofonies,qui era lo sagon preuere, eIII portés de la ciutat,

19vn qui era maior sobra loshòmens qui careguàuan, eV hòmens d’aquells quistàuan dauant lo rey, losquals atrobà en la ciutat, eSafer, qui era príncep de lahost qui speraraua loscauallers nouells que fayadel poble de la terra, e VIhòmens del poble queatrobà en la ciutat.

20E tots aquests manà Na-busardan dauant lo rey delBabilònia en Reblatà honera;21lo rey aucís aquí matex enRablatà, qui és terra deAmach. E de qui auant

15 e los ancencers e les am-polles. E lo príncep de lacauallaria pres tota le vaxe-lla d’aur he d’argent,

16 e breument tot quant hitrobaren d’aur e d’ergent ede coura; tant era que homno·n poria comtar lo pes:

17le vna colona XVIII col-zes d’alt, e los filats e lesmagranes estauen sobre locapitell. L’altra colona eraaytal e axí obradad’aquelles matexes obres.

18 E lo príncep de la caua-llaria pres Sarayà, qui és loprimer preuera, e Seffo-nies, qui era lo segon, e tresportés de la ciutat,

19la vn qui era lo mayor de-sobra tots los altres hò-mens qui carragauen, e Vqui stauen deuant lo rey,los quals ha trobats en leciutat, e Safer, qui erapríncep de la ost, qui es-prouauen los cauallersnouells qui feya lo poble dela terra, e VI hòmens delpoble de la terra que ha-trobà en le ciutat:20tots aquests menà Nabu-serdan deuant lo rey de Ba-bilònia en Rabaltà on era.

21E lo rey aucís aquí matexen Rabaltà, qui és en [f.CCXVIIIIrb] terra

15e los encencers e las am-pollas. E lo príncep de lacavallaria pres tota la vaxe-lla d’or hi d’argent hi decoure.16 E era tanta que no poriahom comptar lo pes.

17La una colona haviaXVIII colzos d’alt, e los fi-lats e las magranes stavensobre lo capitell. L’altrecolona era aytal, axí obradede aquella matexa obre.

18E lo príncep de la cavalla-ria pres Serayà, qui era loprimer prevera, e Sofonies,qui era lo segon prevera, eIII porters de la ciutat,

19la I qui era major sobrelos altres hòmens qui ca-rregaven, e V hòmens quistaven devant lo rey, losquals havia trobats en laciutat; e Safer, qui erapríncep de la ost, qui spro-vave los cavallers novellsque feya lo poble; e VIhòmens de la terra [f.206a] que trobà en la ciu-tat.20Tots aquests manà Nabu-zerdan devant lo rey de Ba-bilònia en Rabatà, hon eralo rey.21E lo rey los aucís aquí ma-tex, en Rabatà, qui és enterra de Amach, e de aquí


Emath: et translatus estIuda de terra sua.

22Populo autem, qui relic-tus erat in terra Iuda,quem dimiserat Nabucho-donosor rex Babylonis,praefecit Godoliam filiumAhicam filii Saphan.

23Quod cum audissent om-nes duces militum, ipsi etviri qui erant cum eis, vi-delicet, quod constituissetrex Babylonis Godoliam,venerunt ad Godoliam inMaspha, Ismahel filiusNathaniae, et Iohanan fi-lius Caree, et Saraia filiusThanehumeth Netophat-hites, et Iezonias filiusMaachathi, ipsi et socii eo-rum.

24Iuravitque Godolias ipsiset sociis eorum, dicens...

Judà fo mudat e transmu-dat de la sua terra, que no yach senyoria.

22E donà per senyor al po-ble qui era romàs en Judà,lo qual havia iaquit Nabu-gadenosor, rey de Babilò-nia, Godelias, fill deAhicam, qui fo fill de Sep-ham.23E com ho�ren açò tots losduchs e los prínceps delscavallers e aquells qui erenab ells, ço és, que lo rey deBabilònia havia establitGodelias senyor, vengue-ren a Godelias en Masphat,ço és a ssaber, Ysmael, fillde Nathanie, e [J]ohanàs,fill de Caree, e Sarayà, fillde Tenémech, en Conpati-tes, e Jophonàs, fill de Ma-tati, e los seuscompanyons.24E Godelias féu …

a seria V lect dub posariab V seq. text illeg unius lineae

Judà fo mudat e tramès dela sua terra, que no y a sen-yoria.

22E donà per senyor al po-bla qui era romàs an Judà,lo qual auia gequit Nebo-chadenasor rey de Babilò-nia, Godolias fill deHicham, qui fo fill de Se-fan.23E con hoyïren açò tots losduchs e als prínceps delscaualers e aquels qui éranab ells, so és, que’l rey deBabilònia auia astablit Go-dolias senyor, vengéran aGolias en Masafat, ço és aseber, Ismael fill de Nata-nia, e Johanàs fill deCàrech, e Sarrarà fil deTanàmech nechofanté, eJesonàs fill de Machatí, elos seus conpayons.

24E Godolias féu …

a lect dub: Nachaon?b post lauors seq nebocha denasor cancellc post hòmens seq qui care-gauen cancell

Aproximació crítica

Dels cinquanta-sis versets transcrits n’hi ha divuit en els quals la coincidè-ncia entre el text de la Vulgata i els testimonis de la traducció catalana medievalés completa, bo i tenint en compte les inevitables variants ortogràfiques, lesequivocacions que afecten una sola lletra (,Jebidà’ per ,Sabidà’, ,Fadehà’ per,Fa/edeyà’, etc.), i algunes variants que probablement són inercials (,Senyor /


Iudà fou mudat e tresmu-dat de la sua terra, qui no ya senyoria.

22E donà per senyor al po-bla qui era romàs en Iudà,lo qual auia jaquit Nabu-guadenesor rey de Babilò-nia, Godelias fill deAcaym, qui fo fill de Safan.

23E com ho�ran açò tots losduchs e ells prínceps delscauallers e aquells qui éranab ells, ço és, que lo rey deBabilònia hauia stablitGodelias senyor, vangué-ran ha Godalias en Mas-fach, ço és a saber Ismaellfill de Canahe, e Joanàs fillde Caree, e Sarrayà fill deTàmech enchopacite, e Je-sonàs fill de Mechaci e losseus compayons.

24E Godalias féu …

a e iterb o iterc corr pro Nabuguadena

d’Emach. E d’equí auantfou mudat Judà e trens-format de la sua terra, queno y ha senyoria.22E donà per senyor al po-ble qui era romàs en Judà,lo qual auia jaquit Nabu-gadenesor rey de Babilò-nia, Godobies filld’Aychan, qui fou fill deSeffan.23E com hoÿren açò tots losduchs e los prínceps delscauallers e los qui eren abells, ço és, lo rey de Babilò-nia qui ha stablit Godoliessenyor, vengueren ha Go-dolies en Masffat, ço és asaber, �smael fill de Nata-nat, e Jonàs fill de Carree, eSarahà fill de Tanàmechecofatine, e Jonàs fill deMacari e sos companyons.

24E Godolies féu…

a post los seq seus non cancellb interlin

avant Judà fou mudat etrestornat de la sua terraque no y hach senyoria.

22E donà per senyor al po-ble qui era romàs en Judà,lo qual havia jaquit Nabu-gadonesor, rey de Babilò-nia, Godolies, fill d’Aycan,qui fou fill de Safan.

23E com oyiren açò tots losduchs e los prínceps delscavallers e aquells qui éranab ells, ço és, que lo rey deBabilònia, havia stablit aGodolies en senyor, ven-gueren a Godolies enMasfà, ço és a saber,Ysmael, fill de Nathanat, eJonàs, fill de Carrehe, e Sa-rraà, fill de Tanàmech, eÇofarita e Josonàs, fill deMetari, e los ceus compa-nyons.24E Godolies féu …

Senyor Déu’). Els versets pràcticament idèntics són: xxiii, 27. 32. 36-37; xxiv,2-3, 6, 9-10, 13, 18; xxv, 3, 10, 18, 20, 22-24. És evident que la identitat en-tre els cinc textos no es limita a aquests pocs versets. Tenint en compte que lesvariants són relativament poques en cada verset i que sovint són fenòmens decòpia (salts de mot a mot, lectures defectuoses), actualitzacions de llenguatge,ampliacions o pleonasmes, la identitat de fons entre els cinc testimonis de latraducció ha d’ésser considerada alta. Això confirmaria que es tracta de la ma-


teixa traducció i no de traduccions diferents. I el text traduït és evidentment laVulgata. Per a corroborar-ho, consignem ara sense més triga que en el text co-lombí els dos llibres de les Cròniques són precedits del pròleg de sant Jeroni.

Les variants presenten, com és normal, un quadre complex. Hi ha casos, comés ara xxiii, 28, en què els cinc textos catalans discrepen tots entre ells sensedeixar de dir el mateix. En aquest cas i en xxiv, 8, S és qui tradueix millor laVulgata. No és pas estrany que S, P, C i E vagin de tronc contra V: xxiii, 29(,dies / temps’; ,vench / anà’; ,donàran-li / tiraren-li’), 32 (,Joacàs / Johàs’), 33(,per ço / per què’), 35 (,E prenia Johàs de cascun [...] aur e argent / E cascú... do-naua aur e argent a Joachim’); xxiv, 2 (,seruesial / servent’), 3 (,de si matex /d’Él matex’), 4 (,cosa / rahó’), 11 ([...] ,combatre-la / per ço que la combatés’),14 (,qui era fort pobre / los pobres’), 15 (,crestats / eunuchs’), 17 (,frare / onclo’),19 (,e son frare / en totes les coses’), 20 (,era tan felló / enfelloní’s’); xxv, 1 (,ase-garen / assetià’), 2 (,tengueren vetlade / estech valleiade’), 4 (,axíran-se’n / fogi-ren; tenían asegada /havien assetiade; per los camps en lo desert / per la carreraqui amena hom als camps deserts’), 5 (,en vna plana / en la plana’), 6 (,preseren /agueren pres’), 8 (,Nabusardan / Nabugadonosor’), 9 (alberchs / cases’), 13(,portaren-se’n / trencharen’), 17 (,filats / aret’), 19 (,careguauen / garreiaven’).Poques vegades S presenta alguna variant pròpia que tradueix la Vulgata millorque els altres testimonis: xxiii, 33 (,talent, talents / diner, diners’) i xxiv, 8(,mesos / anys’). Perquè en l’aspecte de la fidelitat al text llatí V sembla éssermolt més constant, com es comprova en xxiii, 30 ([parcialment, perquè contéuna omissió] ,huntaren-lo en rey / féran rey’); xxiv, 4, 5, 17; xxv, 2, 4 (,per lacarrera qui amena hom als camps deserts / per los camps en lo desert’), 13 (,tren-charen / portaren-se’n’), 17. Això no obstant, almenys en un verset S tradueixamb més exactitud el llatí de la Vulgata: xxiv, 7.

També cal constatar que alguna variant és comuna a V, P, C i E contra S:xxiii, 33, i xxiv, 8, acabades d’esmentar, i encara xxv, 11 (,comptar / seber’); ocomunes només a V i P contra S: xxiii, 34 (,dix-li / apalà-lo’). A part de la va-riant que ja hem recollit en xxiii, 30 (,huntaren / féran rey’), aquest mateix ver-set presenta altres discrepàncies. V diu: ,soterraren-lo en lo sepulcre seu’; i S:,sebolíran-lo’; per contra P, C i E llegeixen: ,portaren-lo eb lo seu sepulcre’. Enel verset xxv, 18, V, S i E coincideixen contra S i C (,era / és’). En xxv, 19, totscinc manuscrits tradueixen unànimement els ,sexaginta viros’ de la Vulgata per,VI hòmens’. Altres vegades les coincidències i discrepàncies són més erràti-ques: xxiv, 13 ( [V, S, P] ,[a]portà-se’n’ / [C, E] ,portaren-se’n’), 14 ( [V, C],forts’ / [S, C] ,fores’ / [P] ,defores’), 16 ( [S, P] ,entrò a VII mília dels hòmenspus forts / [V] los hòmens pus forts qui eren VII mília / [C] on ha VIIII míliadels hòmens pus forts / [E] e X mília dels hòmems pus forts’). Hom pot veureencara xxv, 2 (,XI / XII’), 5 (,fugiren e·l desemperaren / fusquéran / encals-àuan-lo / desempararen-lo e fugiren’), 6, 13, 21.

Pel que fa a les addicions que conté la traducció catalana en relació amb el textde la Vulgata que ara llegim, moltes de les quals són glosses, es constata un com-portament semblant. En alguns versets és el grup S, P, C i E el qui presenta una


addició que manca en V: xxiii, 29 (,per ço que’s combatés ab ell’), 35 (,qui romàsrey’); xxiv, 1 (,sotmès a si matex’), 15 (,ço és aquels qui no auían colons / gene-tius’), 16 (,ço és a saber, hòmens qui saben alguna cosa encloure...’); xxv, 4(,auia-hi dobla porta’), 7 (,ço és, dauant Sedesias’), 14 (,coura’). En canvi tots cinctestimonis catalans van d’acord en xxiv, 17 (,E lauors Nabugadenosor’), 20 (,queno·ls jaquí estar en pau’), i xxv, 16 i 21 (,que no y ach senyoria’). En algun altrecas l’addició comuna incorpora una addició suplementària en el seu interior:xxiii, 29 ([V] ,e aquels de Farahó tiraren-li’ / [ S, P, C, E] ,donaren-li ab segetes’);xxv, 12 (,donassen’ [S, P, C: ,cert preu e] cert trahut al rey de Babilònia cascunany’). En l’addició de xxiv, 16, comuna a S, P, C i E, hi ha una variant notable:,argent’ [S, P] /,argenter’ [C, E], que és una correcció de C i E respecte de S i P ouna mala lectura d’aquests dos darrers respecte d’un estadi del text anterior. Re-putem un pleonasme l’addició del grup S, P, C i E en el verset xxv, 14 (,vaxellsd’aram / vaxells de coure o d’aram’) i en xxv, 21 (,mudat e transmudat /mudat etramès / mudat e tresmudat / mudat e trensformat / mudat e trestornat’) .

Les omissions reflecteixen una panoràmica similar. En algun cas, S tradueixcorrectament la Vulgata mentre les altres versions catalanes ometen una partdel text: xxiii, 28 (,e tot ço que féu’). Els cinc testimonis s’acorden a ometre elsmots de la Vulgata ,de Mageddo’ del verset xxiii, 30. Aquesta omissió és signi-ficativa d’una manera de traduir, car en el verset anterior ja hi apareixen elsmots ,in Mageddo’, correctament recollits en la traducció catalana, que per ven-tura el traductor reputà inútil de tornar a repetir, a tan poca distància, en el ver-set següent. També és omesa per tots cinc testimonis catalans la mort del reyJoacàs esmentada en el nostre text llatí de la Vulgata en el verset xxiii, 34. Sónomesos també els esments dels ,eunuchi’ de xxiv, 12, i del ,rex Babylonis’ dexxv, 1. I aquí s’acaben les omissions comunes. Algunes omissions són pròpiesdel grup S, P, C i E: xxiv, 4 (,de la sanch dels ignoçents’), 5 (,e totes les coses’);xxv, 4 (,combatadors’), 14 (,culleres’). Algun cop és V qui comet l’omissió:xxv, 19 ([V] ,príncep qui asprovava / [S, P, C, E] príncep de la ost qui as-prouaua’). Altres vegades S i P van d’acord contra C i E: xxv, 13 (,les colonesd’aram e les basses e la mar d’aram’); i àdhuc, en aquest mateix verset, C contraE ([C] ,les colones d’aram; e fogiren los caldeus e portaren-se’n / [E] les colonesde aram. E aportaren-se’n los caldeus’). Una vegada V i S s’acorden contra P, C iE, amb una variant interna: xxiv, 7 ([v] ,totes les coses qui eren del rey de Egip-te / [S] qui era astat del rey de Egipte’).

La llengua no difereix substancialment en cap dels cinc manuscrits i corres-pon al català oriental.

Conclusions

A partir d’una mostra tan fragmentària i d’un sol llibre de l’Antic Testa-ment no és possible d’anar gaire més enllà del que suggereix la confrontació es-tricta dels textos. El lector comprendrà que les precisions aventurades aquí


sobre una minúscula part del text bíblic català medieval, pertanyent a un delsllibres bíblics anomenats històrics, s’han de prendre amb totes les reserves delcas.

Els cinc manuscrits dels quals hem confrontat cinquanta-sis versets repre-senten una mateixa traducció de la Bíblia Vulgata llatina: es tracta amb tota cer-tesa de la Bíblia catalana del segle XIV.

Reputem simptomàtic que V incorpori menys glosses que els altres quatretestimonis. Aquest fet podria ésser indicatiu d’un estat més sobri del text ca-talà, que potser s’hauria carregat de glosses com a conseqüència d’una finalitat id’un treball didàctics del o dels traductors i copistes. La incertesa respecte deltipus de text a partir del qual es va fer la traducció catalana medieval de la Bí-blia – en aquells llibres que efectivament fossin traduïts del llatí directament iexclusiva – impedeix de fer cap hipòtesi fonamentada sobre la provinença de lesglosses que contenen els mss. que avui hem examinat. Decidir si la traducciócatalana es va carregar o descarregar de glosses en el curs de la seva recepció seràun problema difícil de resoldre, com tot el que forma part del problema de lesglosses bíbliques.

L’arrenglerament de S, P, C i E que es produeix ara i adés tant en matèria devariants com d’addicions / glosses i omissions contra V sembla suggerir que Vrepresenta un estadi singularitzat de la traducció. No se’ns escapa que és moltperillós aventurar hipòtesis a partir d’una mostra tan petita com els cinquan-ta-sis versets de V, però tenim la impressió que el caràcter singular de V i sobre-tot la seva millor fidelitat a la Vulgata – per bé, com hem vist, que no és sempreestricta – faria pensar que ens trobem davant un estadi millorat de la traducció.Això significaria que V transmet un text que hom ha intentat d’acostar al textde la Vulgata i que hom hauria purificat de lectures reputades defectuoses? Enaquest cas, podria tractar-se d’un text relativament tardà. I en aquest cas, tambécal ponderar adequadament el fet que V no hagi quedat purificat del tot, ja quehi han restat incrustats elements defectuosos del o dels estadis precedents deltext.

Semblaria avalar la rectitud de la nostra hipòtesi la variant de XXIC, 15:,eunuchs / crestats’, ja recollida. Car Moll i Coromines documenten el mot ,eu-nuc’ circa 1500, en l’imprès Quesits e perquens o Liber Aggregationis, del pseudoAlbert el Gran, incunable de 1499, acabat d’editar el 20 de novembre d’aquellany a Barcelona per Pere Posa.6 L’ús que fa V del mot seria un cultisme o un lla-tinisme de l’època humanista, i això avalaria la datació que Escartí va donar al

6. Data de l’incunable, corroborada pel Catálogo General de Incunables en bibliotecas españo-las, Madrid 1988, vol. I, 201*, pel Gesamtkatalog der Wiegendrucke, 674* i per Jordi Torra iMontserrat Lamarca, Catàleg dels Incunables de la biblioteca de la Universitat de Barcelona, Barcelo-na, Publicacions de la Universitat de Barcelona 1995, 25*. Hom pot trobar més informacions so-bre aquesta obra i la seva autoria en l’article d’Amtònia Carré i Lluís Cifuentes i Comamala,Quesits (Barcelona, Pere Posa 1499: una traducció catalana desconeguda del Liber de homine (Ilperchè) de Girolamo Manfredi amb filtre napolità, dins «Arxiu de Textos Catalans Antics», XX(2001), 543-560.


seu fragment, cap als anys centrals del segle XV. En canvi, ,crestat’, forma alte-rada de ,castrat’, és un mot que ja apareix documentat a finals del segle XIII.Direm tot passant que si la datació proposada per Escartí és correcta, V hauriafornit la primera documentació del mot ,eunuc’, anterior d’una cinquantenad’anys a la donada per Moll i Coromines.7

El caràcter més aviat tardà de V ajudaria a entendre encara la relativa inde-pendència entre S i V. En efecte, les poques variants pròpies de S, com és araxxv, 13 (,fuséran’), xxv, 16 (,seber’) i xxv, 21 (,tramès’) no han tingut influèn-cia en V. I encara el text del verset xxiv, 7, que en V presenta una forma moltmillorada respecte de P, C i E , continua essent més fidel a la Vulgata en S queen la versió [revisada?] de V.

Al seu torn, les diferències constatades entre S i el grup de mss. P, C, E ( avegades de S i P contra C i E), permeten de pensar que el llarg fragment colom-bí se situa en el conjunt dels mss. bíblics catalans d’una manera precisa. Sis’havia de mantenir el caràcter tardà de V, S podria ésser considerat el testimonimés antic de la traducció bíblica catalana, almenys pel que fa a IV Reis. Si, encanvi, calia admetre que V fos anterior, S se situaria entre V i el bloc P, C, E.Això sigui dit no sense advertir que són ben perceptibles també els símptomesde diferenciació entre P per una banda i C-E per l’altra.

Per això la possibilitat de confrontar sistemàticament tot el text conservatde S amb els textos de P, C i E serà un element clau per a entendre la relació quecal establir entre tots ells i per ajudar a entendre millor el caràcter singular deltext que sembla transmetre V. És a dir, tant per a establir una cronologia mésprecisa entre aquests cinc manuscrits bíblics catalans com per a saber de quinamanera ha anat evolucionant el text de la traducció, almenys en una franja del’Antic Testament. Per sort, S ofereix una base textual àmplia, que abraça proullibres –i prou diferents, segons s’ha dit– com perquè en el futur sigui possiblede tenir una panoràmica més rica sobre aquest horitzó de recerca, tan misteriósencara, de les traduccions bíbliques catalanes medievals.

Avui ens donarem per satisfets si la transcripció i l’anàlisi ràpida que hemfet dels cinc testimonis d’una ínfima part de la traducció d’un llibre bíblic his-tòric servien per a impulsar l’estudi d’aquest camp tan ric i poc explorat encarade la catalanística. D’una banda l’experiència recent impedeix de creure ques’hagi de donar per tancat el procés de recuperació de nous manuscrits i frag-ments bíblics medievals en català, i en aquest aspecte caldria intensificar els es-forços per tal de tancar-ne definitivament el catàleg. D’altra banda, és evidentque la panoràmica ja força embolicada de les traduccions bíbliques catalanesmedievals tendeix a fer-se més i més complexa a mesura que hom s’acosta alstextos. Ara bé, la possible recuperació de tot el que pugui romandre tothora

7. Antoni M. Alcover -Francesc de B. Moll, Diccionari Català – Valencià - Balear, t. 5,630 – 631; Joan Coromines, Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana, vol. II,627; vol. III, 826. Per la documentació del mot eunuc, Coromines sembla dependre de Moll. Comsigui, tots dos daten equivocadament l’incunable de Barcelona el 1491.


ocult i sobretot l’estudi del que s’ha conservat de la traducció bíblica catalanamedieval, amb la implicació dels jueus – conversos o no-,8 comença de dibuixarun quadre d’activitat literària d’una insospitada vivor. El tràgic destí final delsmanuscrits i dels exemplars d’estampa de la Bíblia catalana, que els inquisidorsvan llençar a la foguera,9 hauria de fer sensible que tot el que es relaciona amb eltext sagrat mai no és neutral. Si la crema de la Bíblia catalana no fou innocent,tampoc no ho fou per ventura la seva traducció. Esbrinar la mena de passions di-verses, religioses o simplement culturals, que glatiren sota el projected’anostrar el text bíblic hauria de permetre en el futur de comprendre l’,iter’ dela Bíblia catalana medieval, des del moment incert que comença a prendre for-ma en el tres-cents fins ben entrat el segle XV, quan s’iniciarà el procés de laseva hectombe. Capítol, aquest, de la nostra història literària mai encara no re-dactat, ni de forma completa ni incompleta, i que no és pas un dels menors nidels menys interessants.

8. Pel que fa a la qüestió de les influències jueves en la traducció catalana de la Bíblia, éstothora essencial l’article de Josep Perarnau i Espelt, Aportació al tema de les traduccions bíbliquescatalanes medievals, dins «Revista Catalana de Teologia», III (1978), 17-98. en particular 61-74.

9. Sobre aquells vergonyosos episodis inquisitorials hom pot veure Jordi Ventura, LaBíblia valenciana. Recuperació de la història d’un incunable en català (Biblioteca Torres Amat, 12),Barcelona, Curial Edicions Catalanes 1993, 240 pp. (hom en pot veure recensió en aquestes pàgi-nes d’«ATCA», XIII (1994), 442-444).

de puig i oliver i - institut d'estudis catalans · centum talentis argenti, et talento auri....

Documents