de martorell des del 1979 reciclem el doble · 2013. 4. 25. · reciclem el doble a a . els infants...

www.informadordemartorell.cat Número 1.446 1o

L’Informadorde MARTORELL des del 1979

Societat n P8

Josep Sucarrats,pregoner de laFira de Primavera

DIVENDRES, 15 D’ABRIL DE 2011

c PERE ALEGRE

Xavier Fonollosa:“En aquesta últimalegislatura, hem fetmolta feina, però ensen queda molta perfer els propers anys”

Política n P2i3

SENSIBILITZATS Un any després de la posada en marxa dels contenidors soterrats,aquest 2010 s’ha recollit un 127% més de residus d’orgànica; un 168% més d’envasoslleugers; un 28% més de vidre i un 74% més de paper i cartró respecte el 2009 n P9

Reciclem el doble

FESTASSA. Els infants van passar-ho d’allò més bé en les activitats que es van fer el 10 d’abril a la Festa del Reciclatge c PERE ALEGRE

c AP

Georgina Gómez:“El sector publicitaria Anglaterra i alsEUA està molt perendavant que acasa nostra”

DO Martorell (31) n P7

DIVENDRES, 15 D’ABRIL DE 2011L’Informador

2

BALANÇ DE LA TRANSFORMACIÓ URBANA

n Durant quatre anys Mar-torell ha viscut una transfor-mació urbana important. CiUes va comprometre, l’any2007, a fer la feina de 8 anys iho ha aconseguit amb es-creix. Fins a 90 actuacions ala via pública i amb la posadaen marxa de nous equipa-ments, el 2011 Martorell hafet un salt de qualitat. Unabona part de la culpa la té elregidor d’Urbanisme, XavierFonollosa (CiU). La ‘revolu-ció’ batejada des L’Informa-dor de Martorell ja és unarealitat.

- Satisfet de la feina feta?- Content, però no del tot.Hem treballat de manera in-cansable durant quatre anys.Teníem molt clar que desprésd’una legislatura buida fruitd’un govern inoperant lideratper l’exalcaldessa Dora Ra-mon i Adrià Arqué calia donarun tomb a Martorell. Al cap dequatre anys, quan és el mo-ment de passar balanç ambels ciutadans a les urnes, hemaconseguit fer la feina de 8anys en només quatre. Deia,doncs, content però no satis-fet, perquè ens queda moltafeina per fer.- I quin és el secret?No hi ha secret. Bàsicament éstreball, dedicació, gestió iestima per Martorell. Hem de-mostrat que comptem amb unequip de govern fort, sòlid iun lideratge fort. L’alcalde ésel nostre referent i té molt clarel full de ruta que hem deseguir en el futur més proper. - Però la transformació urba-na és responsabilitat de laseva regidoria...- Sí, és evident. I en aquestalegislatura hi juga un paperdeterminant. Però sense unabona gestió econòmica nohauria estat possible. Aprofitol’oportunitat, també, per des-tacar la feina sovint a l’ombra

d’una regidoria en la que nodestaca però que sense latasca del regidor d’hisenda,Josep Casasayas, molta de l’o-bra feta no seria una realitat.La feina de tothom ha estat

indispensable. I si em per-met, també vull agrair la tas-ca dels tècnics municipals perla feina feta. La transformacióurbana la concebem com l’ur-banisme al servei de les per-

sones de Martorell.- Destaca la unitat de l’equipde govern i sempre té parau-les d’elogi per a l’alcalde.- Salvador Esteve és el nostremillor actiu. La gent de Marto-

Convincent. El primer tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme, Xavier Fonollosa ha fet una tasca incansable en 4 anys

El regidor d’Urbanisme diu que “estem satisfets de la feina feta i ambplena sintonia amb la gent de Martorell” · “Afrontem les eleccions del 22de maig amb el convenciment i la serenor d’haver complert el missatge

que els ciutadans ens van encarregar a les urnes fa quatre anys”

IdM

Xavier Fonollosa:“Hem fet molt, peròqueda molt per fer”

Una portadapremonitòriael febrer de 2008n L’Informador de Martorell, que ésun setmanari de referència amb mésde 30 anys, en l’edició del 1.304 del 29de febrer de 2008, titulava en la porta-da “Revolució Fonollosa”. Des de feiaunes setmanes, Martorell estava enple inici d’adequació de les principalsvies dels barris del municipi. En la fo-tografia, un operari treballava al carrerdel camí vell de Sant Esteve, al barridel Pla, on s’estava arranjant la canto-nada amb l’avinguda Francesc Mas-sana. Aquell titular va ser premonitori iva avançar-se a tres anys per definir elque ha viscut Martorell en aquesta le-gislatura que és a punt d’acabar-se.

En aquella edició s’explicava que“CiU ha agafat el repte més importantque Martorell li ha encomanat: tornar agovernar i fer-ho amb l’exigència quesuposa. Així s’ha ha agafat aquest rep-te. Amb cinc anys de retard provocatpel tripartit, l’equip de CiU ha donatsenyals de vida al poc temps d’iniciarla legislatura (...). La transformació alcarrer es comença a palpar. Ho va dirCasasayas en l’aprovació del pressu-post de 2008: els diners, al carrer. Dit ifet. Martorell està sotmesa a un seguitd’obres, molestes moltes vegades, pe-rò necessàries (...). I aquí hi juga el pa-per de Fonollosa, el regidor que va ferpossible que s’obrís la llar d’infants Riude Sons passant-se l’agost al peu delcanó en les obres (...) liderant una ‘re-volució’ que podrem gaudir d’un pas-seig enlloc d’una carretera nacional(...) Al cap de quatre anys, ho clavem.

3DIVENDRES, 15 D’ABRIL DE 2011L’Informador

BALANÇ DE LA TRANSFORMACIÓ URBANArell se l’estima, l’admira i elrespecta. Segueix tant enamo-rat com el primer dia, ho faamb més experiència i enténla política com un acte de ser-vei i que ha de servir permillorar la vida de la gent per-què té una generositat extraor-dinària. És el millor candidat iel millor alcalde que pot tenirMartorell.- Parlem d’obra al carrer. Qui-na és l’obra de referència dela legislatura?- Sense cap mena de dubte, latransformació de l’antiga N-II.Hem pogut acabar el que ha-víem començat l’any 1999 ique el tripartit ni tan sols ha-via enrajolat el tram de sota eltalús del pavelló esportiu mu-nicipal. Aquesta obra és unexemple clar de l’obra de ser-vei de les persones. Dignifica,comunica, millora la seguretatdels vianants i apropa les per-sones. No oblidem que per al’antiga N-II i el carrer del Murhi passaven 40.000 vehicles,en quatre carrils de circulació ique l’accessibilitat a peu es-tava molt limitada durant totel traçat. En quatre anys, hemdonat prioritat als vianantsamb un urbanisme amable alservei a les persones.- El PSC d’Adrià Arqué diuque el govern de CiU ha co-piat el projecte de transforma-ció de l’antiga N-II i se la fanseva...- La gent de Martorell és moltllesta i hi ha afirmacions queno calen donar-hi més voltes.Només cal repassar la feina fe-ta durant l’anterior legislatura ien aquesta. És un bon exercicique poden fer els ciutadansabans d’anar a votar el proper22 de maig.- Si l’obra de referència és latransformació de l’antiga N-II,n’hi ha alguna altra obra quetambé vulgui destacar?- Vull posar èmfasi al CentreIntegral d’Esport i Salut, elCIES. És un equipament queMartorell necessitava, sobre-tot, la gent que practica l’es-port. És un equipament que jaés una referència en l’esportde tota la comarca. Martorelldisposarà de tres piscines co-bertes durant tot l’any, a mésde la piscina d’estiu. Hem tin-gut dificultats amb l’empresaqui feia les obres, però ambl’esforç de tothom n’hem sortiti l’equipament és modern i deprimer nivell. El CIES, junta-ment amb les remodelacionsdel Complex Esportiu La Vila iel nou camp de futbol i la gra-deria del camp de Torrent deLlops, situem l’esport al llocque es mereix i amb un nouconcepte vinculat a la salut.- La feina feta, però, no asse-gura a CiU la victòria a leseleccions municipals.- Ja ho diu, de forma encerta-da, l’alcalde Esteve quan ex-

plica que assimilem molt de-pressa les millores urbanísti-ques. La gent es fa seva l’obranova i no recorda que fa qua-tre anys la via pública i els ser-veis de les persones de Mar-torell no eren els que són avui.Per això, el nostre missatge ésrecordar i fer memòria a lagent del nostre model de ges-tió a l’Ajuntament.- El 2003 no van poder gover-nar per només sis vots. Hotenen present?- Durant quatre anys hem fet lafeina, però ara partim de zero.La democràcia dóna dret alsciutadans a reeditar la con-fiança a un govern o bé a triar-ne un altre. Per això cal sumaruna victòria suficient perquè,l’any 2003, tot i haver guanyatles eleccions i amb una dis-tància considerable del segonpartit, per només sis vots vamhaver d’anar a l’oposició per-què es van unir tres partitsperdedors. Ara bé, afrontemles eleccions amb el convenci-ment i la serenor d’haver com-plert el missatge que els ciuta-dans ens van encarregar faquatre anys. Vam prendre elcompromís i l’encàrreg de tre-ballar de valent per recuperarel temps perdut i l’orgull deser de Martorell. Tenim lail·lusió renovada, un lideratgeclar i fort de Salvador Esteve.Compromís de futur, amb nousobjectius i vestits amb la forçaserena d’ocupar la centralitatpolítica. Si sabem combinarsomnis i treball i la gent ensdóna confiança seguirem cons-truint el Martorell del futur.- I el futur per on passa?- La transformació dels darrersquatre anys coincideix ambuna situació important de crisieconòmica. Tot i això, Marto-rell ha millorat. Però per seguiravançant caldrà tenir un go-vern fort i un lideratge ferm.No em vull imaginar què pas-saria si la responsabilitat degovern, en temps de crisi, latornéssin a tenir aquells queno van ser capaços de tirarMartorell endavant quan la si-tuació econòmica els anava afavor. A CiU tenim un objectiuclar: sortir de la crisi a travésde tres eixos: la formació, eltreball i l’habitatge. Martorellté actius per sortir abans de lacrisi que d’altres pobles. Per-què? En formació, a través delFPCAT que es construirà aMartorell i que serà un refe-rent per a la gent jove; el tre-ball i la recuperació econòmi-ca ve a través de noves em-preses. I ho farem en el polí-gon logístic a Solvay on es cre-aran entre 1.500 i 2.000 llocsde treball. I en habitatge, ambel desenvolupament de l’AREa La Sínia amb la construccióde 1.100 habitatges de protec-ció oficial. Hem fet molta feina,però queda molta per fer.

IdM


4

Redacció i administració:

Apartat de correus, 2708760 Martorell (Barcelona)Telèfon: 608 941 944Correu electrònic:[email protected]:

Edicions 63000, SLAdministració i publicitat:

Mòbil: 608 941 944Disseny i maquetació:

Llobregat Nord Tècniques Gràfiques

Impressió:

Més Gran Serveis Gràfics i DigitalsDipòsit legal: B-17.326-81Cap de redacció:

Andreu González i Castro

Col·laboradors:

Antoni Munné i Tomàs, Serigb Tendrub,Sadurní Pons, Joaquim Parera, Àlex Ribes,Natalia Demidoff, Pere Alegre i Laura Marí.

Membre de l’Associació Catalana

de Premsa Comarcal

n Cap a finals de gener vaig rebre lanotificació que em semblava que enshavia de tranquil·litzar, als jubilats, que japodíem confiar que no perdrem poder ad-quisitiu ja que la pensió se m’apujava, pera compensar l’augment del cost de vida.Enguany cobraré 8,10 euros més cadames.

Ja pot comptar l’amable lector l’alegriaque em va proporcionar l’alegria que emva proporcionar la notícia de l’augment.És clar, si em preocupava la constant pu-jada de preus, ja em podria despreocuparen saber que, cada mes, percebria l’aug-ment de 8 euros amb 10 cèntims que per-metrien anivellar la situació. Ja podia,doncs, donar gràcies que el govern ensprotegeix i no hem de patir per un desni-vell econòmic que ens obligués a sofrirprivacions injustes.

L’alegria ha durat poc ja que, a finals de

gener, el Centre de Dia m’anuncia que laquota mensual s’augmenta en 14,40 euros.No cal ser expert en ciències econòmi-ques per arribar a la conclusió que l’aug-ment de 8,10 euros de pensió és del totinsuficient per a compensar els inevita-bles augments de tots els preus de tota laresta de béns i serveis indispensables ibàsics a què tot ciutadà s’ha d’enfrontarcada mes, com són l’electricitat, l’aigua, elgas, el telèfon, la comunitat de veïns i, enmolts casos, l’assegurança del pis, l’asse-gurança de la mútua, l’assegurança del’enterrament, etc. Tots els rebuts de totsels serveis, sense cap excepció, arribaranamb els corresponents augments.

La situació real, doncs, és que els in-gressos augmentaran vuit euros amb deucèntims i els pagaments que hauré de ferse m’apujaran, pel cap baix, de 70 a 100euros mensuals i, com que també s’apu-gen els preus de tots els productes quehauré de comprar, tant aliments com dequalsevol altra mena, no és gens aventu-rat calcular que almenys necessitaré mésd’un centenar d’euros i, com que nomésen cobraré 8,10 sofriré un dèficit de mésde 90 euros cada mes.

Aquesta situació em planteja el dubtede si, en realitat, el govern ens protegeixo es burla de nosaltres. Haurem de con-venir que l’Autoritat ens pren el pèl. Diriaque pensen que el ciutadà és ignorant ique tot s’ho empassa.

El govern vetllaper nosaltres

amb el boli a puntAntoni Munné i Tomàs

EDITORIAL

n Una de les apostes més decididesen aquesta legislatura que s’acaba va serel medi ambient. Va ser el regidor ManelCaballero (mort l’estiu passat) qui va lide-rar aquesta aposta del govern de CiU du-rant la legislatura 2007-11. L’aposta era elsoterrament dels contenidors. Així, l’e-quip de govern de Salvador Esteve vadestinar una aportació feta pel governcentral a destinar-lo a fer el canvi de con-tenidors. Però el canvi no només responiaa enterrar definitivament uns contenidorsde tots colors a qui ocupaven una bonapart del traçat urbà sinó, principal i bàsi-cament per a la millora del reciclatge.

Un any després de la posada en marxadels contenidors soterrats, els númerosparlen per sí mateixos. L’actual regidor deMedi Ambient, Lluís Sagarra -qui ha aga-fat el relleu de Caballero amb solvència-va avançar durant la 5a Festa del Reci-clatge, de diumenge passat que “l’any2010 es va recollir un 127% més de residusd’orgànica que el 2009 (més del doble);un 168% més d’envasos lleugers que l’any2009 (també més del doble); un 28% mésde vidre i un 74% més de paper i cartró.Tot això combinat amb una reducció del38% en rebuig, per entendre’ns, el conte-nidor on hi va la resta de fracció. Per tant,gràcies al nou sistema de contenidors i,

sobretot, a la col·laboració de tots, hemestat capaços d’augmentar la recollida se-lectiva del 24% al 48%, el doble”.

Les dades parlen per sí soles. La posa-da en marxa dels contenidors soterrats hapermès dues coses: la millora del mediambient i també un valuós estalvi de cos-tos. Ara bé, aquestes dades no serienpossibles sense l’esforç de la gent deMartorell que des del primer dia van sersensibles a aquesta nova tendència dereciclatge. L’èxit és dels martorellencs.

El govern de CiU va ser valent en des-tinar l’aportació del govern central al sote-rrament de contenidors. Una decisió moltcriticada pel candidat del PSC a Martorell,Adrià Arqué, qui va assegurar que “CiUllença els diners de Zapatero a les escom-braries”. El temps, un cop més, ha jugatuna mala passada a Arqué. Amb les dadesfetes públiques un any després de la po-sada en marxa dels contenidors soterratsposa en evidència l’actitud del PSC da-vant d’un projecte consolidat gràcies a lasensibilitat de la gent de Martorell. L’es-pai urbà del municipi ha vist com han de-saparegut aquells contenidors que feienmal d’ulls -sovint bruts o plens- davantd’uns contenidors adaptats a la trama ur-bana i que ha provocat, de retruc, una cla-ra tendència dels martorellencs a reciclar.

Pioners en el reciclatgen M'agradaria que, quan acabis de lle-gir aquest article, tanquis als ulls i ima-ginis a alguna persona que segueixi filper randa el següent decàleg del mani-pulador/demagog que proposo. 1. Converteix l'anècdota en categoria. Lametonímia com a base fonamental deles teves argumentacions et farà triom-far. No deixis que la realitat espatlli lateva hipòtesi. I és que un sol fet aïllat lidonarà ales. 2. Els teus oponents portaran l'apocalip-si. Fes un ús diari de la por. La gent tépor de canviar i, sobretot, la gent té porde perdre el que és i el que té. Si fasuna gestió correcte de la por, reforçaràsles teves opcions. Ningú coneix el futur iaixò provoca incertesa. I la incertesagenera por. No et preocupis si el futur ettreu raó. Potser ja no hi siguis quan aixòsucceeixi.3. Pateix amnèsia selectiva. És ben segurque els teus oponents hauran erratabans. Es tracta de recordar una i milvegades les seves errades. Si tu tambét'has equivocat, tan sols has de patiramnèsia selectiva. 4. Disfressa la realitat de maniqueisme.Tan sols hi ha dos tipus de persones: lesque estan amb tu i les que no. No hi hangraduacions. El relativisme ha mort. 5. Sigues agressiu verbalment. La bon-homia no augmentarà les teves opcions.No ets una ONG. Ataca amb agressivitatal teu oponent. Eleva el to de veu; insul-ta de manera intel·ligent, sense grolle-ries però amb fermesa; digues sempre ladarrera paraula, t'interessa guanyartotes les batalles dialèctiques perquèqui et segueix no sempre ho fa i amb tuprojecta les seves deficiències.6. Posiciona't de manera clara en tot elque et beneficiï. A la gent tant li fa onvas, però sempre vol saber on ets. Etnecessita per saber què pensar. Pensaper ells i ells pensaran com tu. 7. Fes servir la via emocional. Tu no etsun filòsof. Tu no vens raons, vens emo-cions. Aquestes sempre estan dotadesd'humanitat i, en conseqüència, et faranguanyar. Una llàgrima, un gest, una mira-da o una petita història amb forma deconte i final feliç augmentaran les tevesexpectatives d'èxit.8. Desvia l'atenció amb més informació.Deu històries desvien l'atenció d'unahistòria que et perjudica. Al segle XXI lacensura es practica amb un excés d'in-formació. Les cortines de fum funcionen. 9. Nega l'evidència i no dimiteixis. Si lajustícia et segueix les passes, nega-hotot. Ets innocent, no ho oblidis. Dimitiret farà aparèixer com a culpable. 10. Si no saps qui és el culpable, busca aalgun català a prop. Desplaça la culpa atot el que tingui relació amb Catalunya.Si ho repeteixes moltes vegades, lamentida acabarà sent veritat.

Decàleg delmanipulador/

demagog

societat anònimaÀlex Ribes

www.alexribes.wordpress.com


n Amb total impunitat constitucional idemocràtica degut a la crisi provocadades dels poderosos: els pobres obrersseran més pobres que mai i les eleccionsdirectament independentistes el mésllunyanes possibles. Vivim en un marcpotencionalment perillós degut a la man-ca necessària de solucions tangibles. Ensfan viure d’una manera virtual des de lesmàfies poderosament organitzades pú-blicament i els resultats a deu anys vistaseran ja una desgràcia total, destabilitza-dora. Aquí tothom és sobiranista de mirarde fotre’t i mantenir la mamella. De nou,res de res. Només escanyar encara mésals pobres és el missatge profund de lacreença per la solució del malestar creatper ells mateixos que ens volen vendre lamoto un altre cop, però ells a sobre sensebaixar, econòmicament, del burro.

La nova degeneració ja no tindrà pe-brots per a res ni capacitat de gestió i/oreacció. Tots els reaccionaris buscaran lasolució en el passat i sense anar al psi-quiatra perquè posaria en evidència lescondicions socioculturals inacceptablesper solucionar l’engany. Alguns desgra-cats no estan assabentats del tot, de queaixò és la festa major i durarà anys ipanys. Paguem per ser al món, paguem aMadrid per la resta d’espanyols, paguema Catalunya per tenir futurs serveis inú-tils, paguem al municipi i apaguem lallum per anar a dormir a la palla. Sort queels supermercats rebaixen els preus enlluita competitiva entre ells però ni la ga-solina ni els cereals baixaran mai més enla vida. Això és collonut! Per passar-hobé, ben distret i orgullós de la societatpostindustrial ben organitzada. Mai tantafelicitat repartida. Som una població se-riosa i alegra.

El que tingui dos dits de front ja potcomençar a riure de valent perquè l’es-pectacle del misal serà repartit a ganive-tades entre funcionaris i polítics, assen-yats d’una manera civilitzada reivindicantdrets fonamentals inventats com l’Estatespanyol. Sols i borratxeres per als turis-tes com a element cultural i hipocresiaper al consum intern fins on aguanti. S’haconstruït el futur amb orgull, consultes igenerositat. A partir d’ara, només la raójudicial aguantarà el pes específic de les4 columnes de la fraternitat autodetermi-nada sobre rodes.

Escanyapobres

amb les dues manssp

n De part de la famíliade Valentí Martí Franco,us agraïm de tot cor, lesmostres de condol quehem rebut de tots aquellsque l’han conegut com aamic o veí. Persona amantdel seu poble, vinculatdurant molts anys ambl’escoltisme i enamoratde la fotografia, afició queel va portar a conèixer i aser conegut i estimar pera molta gent. Gràcies peral vostre suport.

n Fill del Carlus i laSerafina i del Martorell deprincipis del XX, en Jau-me Vidal Cuscó, de cal“Sordet” i de cal “Caca-huet”, va néixer el 1928.Va tenir un amor (la Mont-serrat), una filla (la Mer-cè), un gendre (el Ra-mon), un nét (el Jordi) i ungermà (el Fermí). I tambéva tenir una colla de pa-rents i d’amics. De quaneren petits. De la mili. Dela carretera. Del Bar Ma-nel. De pagès. De la Vila.Del poble. De tota lavida.

Tenia moltes “sortidesde cabaguet”. Sabia quiera “un pobret” i qui esta-va “fet i deixat estar”. Quen'hi ha que et demanenque “mentre reposes,portis totxos”. I que “cor-rent no s’arriba enlloc”. Ifins l’últim moment, quanli preguntaves “què tal”,sempre responia “em do-loreja, però no em famal”. I somreia.

Riure i fer riure era loseu. El Jaume parlava no-més dues llengües: catalài castellà. Però dominaval’idioma universal de laconya. “Jo sóc de la bro-ma! I la gent ho sap, iriuen, ¿que no ho veusque tothom em coneix?”,deia sempre. I tenia raó,vist totes les mostres decondol rebudes.

Ostenta el récord depernils guanyats al sor-teig de Cal Galve. Els ve-nedors de “cegus” el tro-baran a faltar. Li agradavael pa amb tomàquet, elfuet, el formatge, les oli-ves trencades i fer “el tra-guet”. Potser massa i tot.Però ves què! Només te-nim una vida. Ell va viurela seva tan bé com vasaber, mirant sempre deno fer mai mal a ningú.

Potser no era especial-ment creient ni practi-cant. Els diumenges pre-feria anar al futbol que amissa. Però li sabia greuque blasfemessin al seucostat. No deixava mai elpa panxa enlaire, i sem-pre l'hi feia el signe de lacreu abans d'encetar-lo.

S'emprenyava amb elsjugadors, quan mirava unpartit per la tele. Correcap aquí, centra cap allà.A vegades s’adormia so-bre un diari esportiu, oveient el Saber y Ganar. Iels darrers anys oblidava

els noms dels jugadors idels equips contraris. Pe-rò un dels seus últimssomriures va ser quanvam dir-li els punts queseparaven el Barça delMadrid, a la lliga, i laprudència que malgrat totdemanava el Guardiola.Tots sabem que el Barçatornarà a guanyar la lliga, ique l'avi -sigui on sigui-seguirà somrient.

L'avi Jaume va marxard’hora, amb la fosca, comsi se n’anés a la vinya. Erabo, “de la broma” i delBarça. L'hem estimatsempre. I no l'oblidaremmai. Continuarà vivint enels records de totsaquells que el van conèi-xer. El seu llegat, poderósi incandescent, és el seusomriure. En nom de lafamília, GRÀCIES a totsels que d'una manera od'una altra ens heu donatsuport aquests dies.

n Aquesta setmanavaig saber mitjançant laweb de l’Ajuntament queaquest any per la Fira dePrimavera has de recolliruna invitació per veureels concerts a la Nau 2 deCa n’Oliveras. Felicitoaquesta iniciativa perquèés just per a la gent jovede Martorell poder veureDelafé y las flores azules iCanteca de Macao. Jo jahe recollit la meva invita-ció al Centre Cultural i seque podré veure els con-certs. Així no passarà coml’any passat que ens vamquedar fora en el concertde La Pegatina. Ja no ensquedarem fora i pensoque és just per a la gentjove de Martorell.

AgraïmentFamília Martí Solsona

CARTES DELS LECTORSDigues la teva a [email protected]. Amb el text s’ha d’indicar el nom,

cognoms, DNI, adreça i telèfon de contacte. L’Informador no es fa responsable de lescartes publicades dels lectors ni tampoc dels col·laboradors habituals

[email protected]

A la memòriad’en Jaume

Vidal i CuscóJordi Benavente

Valentí Martí Franco Gest pels jovesRaquel Muñoz Segura


6


DO MARTORELL / 31

PER Andreu González Castro

GEORGINA GÓMEZ

- Com és que vas fer les maletes cap aBristol, si per aquelles contrades sempreplou?Des de que vaig començar la carrera voliaanar a treballar a Anglaterra, així que quanestava a punt d’acabar vaig decidir buscarfeina en una agència on em sentís còmo-da per començar, ni molt gran ni massapetita. Vaig tenir sort, ja que em van tru-car de seguida i només vaig haver de ferun parell d’entrevistes. Després de passarSant Joan a Martorell, vaig fer les maletesi un parell de dies més tard ja començavaa treballar, ara fa més de tres anys i mig.- En una entrevista a milloringlix.org vasdir que Anglaterra és la Meca de la publi-citat moderna. Per què?El món anglosaxó sempre ha estat mésavançat econòmicament i això es nota enel desenvolupament de tot el que endepèn, en aquest cas el màrqueting. Joem dedico a la planificació estratègicadins de l’agencia de publicitat, disciplinaque va néixer fa uns quaranta anys en unparell d’agències londinenques quan vandecidir crear departaments dedicats a lainvestigació i estratègia en agències con-vencionals de publicitat. Pots imaginarque a l’Estat espanyol anaven per un camídiferent als anys 60! - En què consisteix exactament la tevafeina?El màrqueting i la comunicació empresa-rial tenen moltes vessants i elements quela majoria de gent no arriba a veure, sem-pre solen ser els anuncis en mitjans decomunicació el que associem amb lapublicitat, així que no entrarem en detallsper confondre el personal. El que jo faigen una agència de publicitat és investigarsobre el mercat, consumidor i producteper tal de donar direcció estratègica al’hora de crear una campanya i trobar-neel tema treballant amb creatius. Els nos-tres clients (empreses) vénen a nosaltresamb un problema, idea, etc. i intentemposar totes les peces juntes per donarforma a la campanya que aconseguirà elsseus objectius de la manera més eficaç.

- És important professionalment estarfamiliaritzar amb Facebook, Linkedin,Twitter, Myspace i tot aquest embull dexarxes socials?Com a empresa, és important saber quèdiuen de tu, ja que avui dia les xarxessocials són un altre element de la nostravida no podem ignorar. Un cop passataquest primer nivell, i posant una mica desentit comú, en podem fer un gran ús tantempreses grans com petites. Per exem-ple, enviar promocions als nostres segui-dors, buscar possibles candidats per unafeina o fer-ho servir com a centre d’aten-ció al client al moment. Com tot en aques-ta vida, s’han de tenir dos dits de front: sino enviaríem el becari a una reunió amb

un client important, no entenc per quèencara hi ha empreses que posen el beca-ri com a principal responsable dels canalssocials, representant l’empresa pública-ment.- El món de la publicitat va viure unsanys de disbauxa, però ara ja no passatan sovint que es regalin viatges a PuntaCana, oi?Treballant en una empresa relativamentpetita ets més conscient de quan lescoses no van tant bé i ens hem d’adaptarmés sovint al mercat. He estat en agèn-cies grans i importants i és cert que allàencara es respira aquest aire a Mad Menuna mica... No t’enganyaré, ens ho pas-sem força bé com a sector, però tambétreballem molt dur i som els primers querebem quan arriba una crisi. - Fa anys vaig conèixer una catalana quees deia Mireia però a Londres es feia dirMaria, perquè la gent li digués el nommés fàcilment. Tu també has hagut de fermalabarismes d’aquests?Per sort el meu nom és prou anglosaxóperquè m’entenguin! El problema ve ambels cognoms: tot just aquest any he acon-seguit que em posin els dos a la targeta! - En quines condicions et plantejariestornar a viure a Catalunya?Com ja he explicat, el sector publicitari aAnglaterra i Estats Units està molt perendavant que a casa nostra, simplementper raons històriques i econòmiques, nibo ni dolent. Ara que estic en la dinàmicaanglosaxona, no veig una evolució naturalper fer el proper pas a Barcelona a curttermini. A l’Estat espanyol encara se cen-tren molt en la creativitat i les imatgesmaques, mentre que per aquí dalt lideral’estratègia, i es nota en l’estructuració dedepartaments com el meu. Moltes agèn-cies de Madrid i Barcelona tenen una odues persones per a tot el grup; aquí a lameva agència en som 5 per a 50. Encaras’ha de fer aquest pas important, peròaixò ve de dalt, dels grans directius iagències, tot i que sovint les més petitessón les més dinàmiques i canviants.- Com es veu el futur de Catalunya com apaís des del Regne Unit?Jo vaig seguint l’actualitat sobretot des dela ràdio i les xarxes socials. Evidentment,el més parlat és l’economia i no pintagaire bé! Em rebento de riure quan veigque les picabaralles polítiques encarasegueixen com a tema d’interès nacional,tan de bo algun dia no ho hagués de llegirmés. Sincerament poques vegades m’hanpreguntat per temes transcendents sobrecasa meva, sempre acabo parlant de lesplatges, la Rambla i la paella. Ah, i laCosta del Sol... perquè vegis!- Enyores ni que sigui una mica Martorello t’has britanitzat per complet?Enyoro estar a casa i tenir la gent més aprop, però viure fora està bastant bé! Ésdivertit i de fet només són un parell d’ho-res en avió. Aquí hi ha molts catalans igent d’altres parts d’Espanya, cosa que hofa més proper, sobretot fer paelles elsdiumenges.

“El sector publicitaria Anglaterra i EUA estàmolt per endavantque a casa nostra”

Georgina Gómez Casanovas (Martorell, 1985) fa gairebé 4anys que viu a Bristol (Anglaterra). Treballa a l’agència depublicitat Mason Zimbler Ltd i ha tingut clients com Microsoft,Toshiba o Canon. Ens parla de la globalització de la publicitat.

ARXIU PERSONAL


LA SETMANA EN UN CLIC

Jordi Parera es desvincula d’ERCn Jordi Parera i Bayó (Martorell, 1963) s’ha desvinculat d’ERC ipassarà a ser regidor no adscrit. Parera ho ha comunicat per escrita l’Ajuntament de Martorell que ha deixat de pertànyer al grup muni-cipal d’ERC i posteriorment s’ha donat de baixa com a militant delsrepublicans. La renúncia de Parera farà que deixi de formar part dela junta de portaveus de cadascun dels grups municipals d’acordamb l’article 31 del Reglament Orgànic Municipal. Parera, que vaser número 2 de la llista d’ERC l’any 2007, ha estat regidor del’Ajuntament de Martorell des de l’octubre de 2007 substituint a Car-les Ruiz, que va dimitir per motius professionals. Parera tanca unaetapa llarga amb la formació republicana.

Caramelles reconeixerà als primers cantairesn Caramelles de Martorell farà un acte de reconeixement als primers cantaires del municipi el proper24 d’abril després de la cantada a la plaça de l’Església. Per aquest motiu, l’entitat fa una crida a totesaquelles persones que van cantar caramelles entre els anys 1930 i 1945 que es posin en contacte através del correu electrònic [email protected] o bé trucant al telèfon 647457289 (PereMiró) deixant el nom i cognoms i el telèfon de contacte. La fotografia és dels grups de caramellaires del’any 1932. D’altra banda, continuen els assaijos dels cants que es faran durant la Pasqua a finals d’a-bril a Martorell. Coincidint amb la Pasqua, el proper 24 d’abril es farà la cantada de Caramelles quecomençarà a les 10.00 hores des de la Plaça de l’Església i recorrerà els carrers de Martorell.

Inauguració del’espai Toc dolçn El 10 d’abril passat, es vainaugurar un nou espai per a ladegustació i venda de pastissosi dolços, ‘Toc Dolç’, situat al pas-satge Josep Ros, davant de laPlaça de l’Oli, al barri de les Bò-biles de Martorell. L’establimentobre les portes i s’atreveix a de-safiar a la crisi en una mostrad’emprenedoria. Durant l’estre-na molts amics i coneguts delspropietaris van celebrar aquestaobertura i que donarà coberturaa la forta demanda d’aquestsector en un punt comercial es-tratègic com és el barri de lesBòbiles.

Josep Sucarrats, pregoner de la Firan Josep Sucarrats Miró (Abrera, 1975), de mare martorellenca, se-rà el pregoner de la Fira de Primavera 2011. És periodista especia-litzat en gastronomia, des de l’any 2006 dirigeix la revista CUINA icol·labora en diversos mitjans de comunicació. Actualment és res-ponsable de la secció setmanal de gastronomia del programaCabaret Elèctric (iCat FM), si bé també ha participat regularment enemissores com Catalunya Ràdio, RAC-1 o COM Ràdio. Igualment,ha intervingut en programes televisius de TV3 i BTV. A banda de laseva tasca a la revista CUINA, també signa articles de temàtiquesrelacionades amb la gastronomia a les revistes Sàpiens i Time OutBarcelona. El pregó serà el divendres 22 d’abril a l’Enrajolada.

ARXIU PERSONAL

AJM CARAMELLES MARTORELL


LA SETMANA EN UN CLIC

Caramelles reconeixerà als primers cantairesn Caramelles de Martorell farà un acte de reconeixement als primers cantaires del municipi el proper24 d’abril després de la cantada a la plaça de l’Església. Per aquest motiu, l’entitat fa una crida a totesaquelles persones que van cantar caramelles entre els anys 1930 i 1945 que es posin en contacte através del correu electrònic [email protected] o bé trucant al telèfon 647457289 (PereMiró) deixant el nom i cognoms i el telèfon de contacte. La fotografia és dels grups de caramellaires del’any 1932. D’altra banda, continuen els assaijos dels cants que es faran durant la Pasqua a finals d’a-bril a Martorell. Coincidint amb la Pasqua, el proper 24 d’abril es farà la cantada de Caramelles quecomençarà a les 10.00 hores des de la Plaça de l’Església i recorrerà els carrers de Martorell.

Relleu a l’ABPdels Mossosn L’inspector Antoni Mes-tre ha pres el relleu de Xa-vier Ribelles al capdavantdel comandament de l'ÀreaBàsica Policial dels Mos-sos d’Esquadra de Marto-rell. Aquest canvi es deu auna reestructuració delscomandaments del cos enhaver-se produït l’ascensde 8 intendents i 16 inspec-tors de nova promoció, fetque comporta que Ribellesdeixa de ser el cap de lacomissaria del Baix Llobre-gat Nord, que va a Lleida.

ARXIU PARTICULAR

Concorregudacinquena Festadel Reciclatge n Desenes de nens i nenes,acompanyats pels seus pares,van participat, diumenge passat,a la cinquena edició de la Festadel Reciclatge a Martorell. Durantquatre hores, els més petits vanparticipar de tallers de manuali-tats amb residus (de joguinesreciclades, ‘Ecomarc fotogràfic’,d’elaboració de xapes per la sola-pa ‘Jo reciclo, i tu?’, de construc-ció d’instruments musicals ‘Elslaberints del so’ (es construeix unsaxofon i hi haurà altres instru-ments exposats) o bé el 'Trenca-closques gegant dels residus' o'L'oca del reciclatge'. Durant la 5aFesta del Reciclatge, el regidorde Medi Ambient, Lluís Sagarrava assegurar que “l’any 2010 esva recollir a Martorell un 127%més de residus d’orgànica; un168% més d’envasos lleugers; un28% més de vidre i un 74% mésde paper i cartró respecte l’any2009, a més d’una reducció del38% en rebuig”. Sagarra ha afe-git que “gràcies al nou sistema decontenidors, que avui fa un anyque el govern municipal va posaren marxa, i sobretot, a la col·la-boració de la gent de Martorellhem estat capaços d’augmentarla recollida selectiva del 24% al48%, és a dir, el doble. És impor-tant posar les eines, però és mésla implicació dels ciutadans”.

PERE ALEGRE

Joc de postals col·leccionables de Martorell, per la Firan L’Informador de Martorell, amb més de 30 anys sent el mitjà de comunicació de referència del municipi, seràpresent a la Fira de Primavera i obsequiarà amb un joc de postals col·leccionables de Martorell a tots aquellsque visitin l’estand que s’ubicarà els dies 23 i 24 de juny al recinte firal de ca n’Oliveras. Les postals són sisimatges actuals de Martorell (Pont d’Anoia, Camp de futbol de Torrent de Llops, Rambla de les Bòbiles, Plaçade Vicenç Rodríguez, Muxart. Espai d’art i creació contemporanis i el Centre Integral d’Esport i Salut). Durantdos dies, Edicions 63.000 SL, qui edita L’Informador, farà una campanya de captació de nous subscriptors i depublicitat. Per premiar la constància dels subscriptors del setmanari, s’ha editat un joc de postals col·lecciona-bles que podran recollir, de forma gratuïta, la setmana vinent quan recullin la publicació en la llibreria habitual.

IdM


10

Apunyalaals seus pares n La Policia Local deMartorell va detenir el pas-sat 4 d'abril un home de 24anys, veí del poble, com apresumpte autor de dosdelictes d'homicidi dolós engrau de temptativa perhaver ferit els seus paresamb una arma blanca, alseu domicili del barri deCan Carreras. El jove estàdiagnosticat d'esquizofrè-nia i no és la primera vega-da que protagonitza episo-dis violents perquè no sem-pre pren la medicació reco-manada per controlar elseu trastorn, segons fontsproperes a la família. L'a-lerta va donar-la un ciutadàque sobre tres quarts d'unadel migdia va trucar laPolicia Local advertint d'unenfrontament entre elsveïns d'un dels immoblesde l'avinguda Montserrat.

En arribar al lloc delsfets, els agents van consta-tar que hi havia dues per-sones ferides per armablanca a l'entrada de la ca-sa, un edifici de dues plan-tes al capdamunt de l'avin-guda Montserrat del poble. Els policies van comprovartambé que les víctimeseren els pares del pre-sumpte agressor. L'home,de 47 anys, estava greu-ment ferit a l'esquena,mentre que la dona, de 44anys, havia patit ferideslleus a la cara i a una ore-lla. Dues dotacions delSEM (Servei d'Emergèn-cies Mèdiques) van des-plaçar-se fins allà per aten-dre les víctimes i, tot seguit,traslladar-les a l'HospitalComarcal Sant Joan deDéu de Martorell. La mareva rebre l'alta de seguida.La Policia Local va traspas-sar les diligències del casals Mossos d'Esquadra,que s'ocupen de la investi-gació. El presumpte agres-sor es troba detingut a l'es-pera de ser posat a disposi-ció judicial.

n Els candidats de Conver-gència i Unió (CiU) a les alcal-dies del Baix Llobregat es vanreunir, el 9 d’abril passat, en unmíting conjunt al recinte firal de

ca n'Oliveras de Martorell.Unes sis-centes persones esvan aplegar en un acte unitariper conèixer els diferents can-didats convergents de cara a

les eleccions municipals delmes vinent. En l'acte, l’alcalda-ble de CiU per Barcelona, Xa-vier Trias va aprofitar per criti-car “el paperot dels alcaldessocialistes” que van criticar lesretallades a la sanitat pública:“Com a alcalde s'ha de ser exi-gent, però també ser respon-sable. El PSC és qui ha portatel país a aquesta situació i elque ha obligat al govern de laGeneralitat ha prendre aques-tes mesures”, va assegurar.

Elogis a EsteveDurant l'acte, Trias va tenir

paraules d'elogi per a Esteve,alcalde de Martorell, de qui vadestacar “els coneixements iles actituds. És una personaque, tot i haver-li tret l'alcaldiacom ho van fer, ha seguit llui-tant”, va dir Trias. Martorell ésel principal feu de CiU al BaixLlobregat i per això es va esco-llir per presentar els candidatsde la comarca. Esteve, al seutorn, va reclamar als seushomònims que “no ens ho dei-xem perdre. Catalunya neces-sita gent valenta. Tenim unsmolt bon candidats”, va asse-gurar Esteve, que va anar enu-merant els candidats dels 29municipis del Baix Llobregat.

D’altra banda, Mercè Jou,diputada al Parlament de Cata-lunya i que opta a l’alcaldiad'Olesa de Montserrat va asse-gurar que “tenim una oportuni-tat històrica. Podem donar eltomb a una comarca que histò-ricament ha votat altres op-cions polítiques. En les passa-des eleccions al Parlament deCatalunya, CiU va recollir el33% dels vots, una dada moltper sobre del 14,4% de les últi-mes eleccions locals”, va re-cordar Jou. Per la seva banda,Pep Coll, president de CiU alBaix Llobregat, va assegurarque “bufen vents de canvi.Hem d'ajudar a que aquestscanvis arribin a bon port”, vademanar. “Necessitem un estildiferent de fer política”, va sen-tenciar. El 22 de maig, CiU volfer forat a la comarca.

Salvador Estevereclama “gent valenta”per liderar CiU al Baix

Presentació. Ca n’Oliveras va ser l’escenari de l’acte central de CiU al Baix

L’alcaldable de CiU per Barcelona, Xavier Triaslloa la figura d’Esteve “per seguir lluitant tot i

haver-li tret l’alcaldia com ho van fer”

Fem disseny i construcció de terrasses i jardinsPodes i manteniments

Pressupostos sense compromisos

Ctra. Antiga N-II km. 557,5 (davant el Restaurant Carpi)ÒDENA · Telèfon 637 711 119

Presentant aquest anunci us fem un 5% de descompte

11DIVENDRES, 15 DE MARÇ DE 2011L’Informador


12


Derrota delClub Handbol n El Club Handbol Mar-torell va perdre de formaclara davant del Polinyà(22-33) en una nova jorna-da de la fase de permanèn-cia a Segona Catalana. Enun primer temps igualtat,els martorellencs empata-ven al minut 20 (9-9) i esposaven per davant delmarcador (11-10), però elPolinyà va acabar ambavantatge al descans (11-13). A la represa, el Polinyàva sortir amb una marxamés i es va distanciar deforma definitiva. El Marto-rell va intentar escurçar di-ferències, però va ser im-possible. Pels martore-llencs van jugar Escoda,Pueyo, Subirats 4, Nogue-ras 1, Tella 3, Trujillo, Ga-set 1, Anguita 6, YassineSalhi 6 i Fèlix Roda 1. ElCH Martorell jugarà, dis-sabte, a la pista del SantMartí Adrianenc.

L’Hoquei perdamb el lídern Els dos equips d’hoqueide la Penya Barcelonistade Martorell van perdre da-vant els líders de la catego-ria. L'equip benjamí es vaveure superat pel Club PatíMasquefa (4-8), tot i que vaportar la iniciativa durant laprimera part del matx. Pelsmartorellencs, que van ju-gar amb Rubinar, Serlavòs,Benito, Rius, Larraona iRuiz, van acusar la baixade Bargués i la poca ban-queta. D’altra banda, l’e-quip prebenjamí va perdreel seu duel particular ambel Club Patí Vilanova peròcontinua segon i manté lesopcions per jugar les fasesfinals de la Copa Barcelo-na. Pels martorellencs vanjugar Moliner, Alemany, Ló-pez, Mas, Rius i els ger-mans Arnau i Bernat Miró.La competició s’atura finsel proper 30 d’abril.

n L’Obra Social “la Caixa”, a tra-vés del Programa d’ajuts a pro-jectes d’iniciatives socials, dónasuport al projecte “No siguisManolo, no siguis Maripili” im-pulsat per l’àrea de LideratgeFemení ESCI-UPF i en el qualtambé col·labora el departa-ment d’Ensenyament de laGeneralitat de Catalunya.

El model cultural i econòmicimperant genera una serie decomportaments estereotipats enhomes i dones. Les dones, pertal d’adaptar-se a un sistemamasculí, deformen la seva identi-tat i actuen amb por al rebuig.Pateixen la síndrome Maripili.Els homes es mouen en canvi perla por al fracàs, desenvolupantmoltes vegades actituds prepo-

tents i agressives. Pateixen lasíndrome Manolo. Així ho defi-neix Carme Garcia Ribas, directo-ra del màster en Lideratge Fe-mení de l’ Escola Superior deComerç Internacional (ESCI) dela Universitat Pompeu Fabra.Amb el nom de “No siguis Mano-lo, no siguis Maripili”, aquestainiciativa comptarà en una pri-mera fase experimental amb laparticipació de cent instituts desecundària (privats i concertats)de Catalunya. L’objectiu és, se-gons García Ribas, “sensibilitzarprimer als professors sobreaquesta situació per desprésfacilitar-los una sèrie d’einesamb les que identificar aquestscomportaments i promourereflexions amb els alumnes”.

El projecte té com a missió formar professors pera promoure actituds entre els seus alumnes queevitin la perpetuació del model masculí imperant

L’IES Pompeu Fabraparticipa al projecte‘No siguis Manolo,no siguis Maripili’

Impuls. L’Obra Social ‘La Caixa’ promou una iniciativa entre els estudiants

Campanyacontra la fam n La Penya Barcelonistade Martorell s’ha afegit a lacampanya que ha impulsatla Fundació del FC Barce-lona, en col·laboració ambel Banc del Aliments, a lacampanya “Enviem la fama la porra”. L’objectiu ésrecollir el màxim d’alimentsper ajudar les famílies cata-lanes que més ho necessi-tin. Tots aquells que pren-guin part en la campanya -tant presencialment, comen línia-, en el moment dedonar els aliments podranparticipar en una porra perencertar el resultat de lafinal de Copa del Rei entreel FC Barcelona i el ReialMadrid. Entre tots els queencertin el resultat se sor-tejarà un premi molt espe-cial: compartir un dinar a laMasia amb exjugadors delFC Barcelona. La PenyaBarcelonista de Martorellrecollirà aliments, aquestdissabte, amb motiu de lapantalla gegant del Madrid-Barça, de lliga i el properdimecres 20 d’abril, en lafinal de Copa en la pantallagegant que hi haurà a Can’Oliveras.

Triomf delBàsquet Clubn El Bàsquet Club Marto-rell es va reconciliar amb lavictòria a la pista del Prat(59-72) que permet a l’e-quip millorar la seva posicióen les posicions de promo-ció. L’equip de Jordi Segu-ra va jugar molt seriós desde l’inici i va deixar el pri-mer parcial amb un resultatmotivador (13-21). La dinà-mica es va mantenir fins aldescans i va continuar a larepresa, on els martore-llencs van ser molt supe-riors al Prat. Aquest diu-menge, el BC Martorell repla visita del Tàrrega, en unmatx vital per assegurar lapermanència.

Pis molt ben conservat a Can Carreras.77 m2, 3 hab., 2 banys. Tot exterior.

Parquet. Ascensor. Calefacció. Piscinacomunitària. A 7 minuts de la Renfe i a 8

minuts dels FGC. Zona molt tranquil·la.A 2 minuts del Mercadona.

170.000 €

Tel.: 668 860 041


14

Farmàcia Hernándezc/Lluís de Recasens, 4

(Buenos Aires)Telèfon 93 775 40 61

Del 15 al 22d’abril de 2011


AGENDAExposició.n Fins al 8 de maig,es pot veure l’exposi-ció ‘Entre tu i jo’ delsgermans Isabel Sali-nas i Maren Pérez a lasala Muxart del Cen-tre Cultural. Lacol·lecció deMariano ‘Maren’ Pérezés un conjunt de per-sonatges pels qualsha sentit admiraciódes de ben petit, comés el cas de Joana

d’Arc, però també haplasmat la seva visióso-bre personatgesbí-blics o de ficció,com ens explica elmateix artista. La sevagermana, l’IsabelSalines, mostrarà elspersonatges ètnicsque ha plasmat sobrefusta. L’exposició'Entre tu i jo' es podràvisitar fins al 8 demaig i l’horari de visi-ta serà de dimarts adissabte, de 6 a 8 dela tarda; diumengesde 12 a 14 hores.

Teatre.n El Foment de Cul-tura presenta, aquestdiumenge 17 d’abril,l’obra ‘Fora de joc’ acàrrec de la compan-yia Lalucky, de l’autorSergi Belbel. Ambl’actuació d’Anna Az-cona, Francesc Luche-tti, Queralt Casasayas,Paul Berrondo i MingoRàfols. L’actuació co-mençarà a les 19.00hores. L’entrada té unpreu de 12 euros (unahora abans de l’inici).

Sant Jordi.n El gremi de llibre-ters de Martorell orga-nitza, a partir del dis-sabte 16 d’abril, la 33aFira del llibre de SantJordi a partir de les19.00 hores a la plaçade les Cultures a càr-rec de l’alcalde Salva-dor Esteve. El diu-menge 17 d’abril esfarà un circuit de trende 5 polzades, per apetits d’11.00 a 14.00hores amb els Amicsdel Ferrocarril.

TELÈFONSAJUNTAMENTInformació93 775 00 50Aigües deMartorell93 775 10 28ArxiuMunicipal93 774 04 21DeixalleriaMpal93 776 52 34OMIC93 775 37 52MercatMunicipal93 775 27 10GestióTributària93 775 20 54ServeisMunicipals93 775 34 34ServeisTècnics93 775 27 16Departamentde Treball93 775 31 01 Tresoreria93 775 15 85

BENESTARServeisSocialsGeneralitat93 773 71 80Centre dedia gent gran93 774 20 77EducadorsSocials93 774 04 19 Esplai d’avisBuenos Aires93 775 32 56Esplai d’avisLa Vila93 775 56 04Residènciade gent granSant Joan Déu93 775 01 25CentreEspecialde Treball93 775 39 45

CULTURACasa deCultura la Vila93 775 32 54CentreCultural93 774 22 00Museusde Martorell93 774 09 64Museu del’Enrajolada93 775 07 95

EDUCACIÓCEIPEls Convents93 775 01 67Escola JoséEchegaray93 775 20 98Escola JuanRamónJiménez93 775 10 66Escola VicenteAlexandre93 775 46 90EscolaLa Mercè93 775 01 10Escola LolaAnglada93 774 83 30Escola MercèRodoreda93 775 21 60

Escola Mpal.ArtsPlàstiques93 775 37 71Escola Mpal.de música93 775 19 48Escola Mpal.de moda 93 775 03 56IES Joan Oró93 775 36 18IES PompeuFabra93 775 59 16Llar infantsPont d’Estels93 775 85 96Llar infantsRiu de Sons93 774 17 03Llar infantsLes Torretes03 775 40 20Llar infantsLa Vila93 775 56 18LlarParroquial93 775 41 16Llar infantsPatufet93 775 09 34

ESPORTSPatronat Mpal.d'Esports93 775 53 51 Camp futbolLes Carolines93 775 41 17CE Torrentde Llops93 775 24 33CE La Vila93 774 23 65IEM93 775 16 71PavellóEsports93 775 39 19Piscina La Vila93 774 23 65Piscina d'Estiu93 775 10 04

SANITATCAP B. Aires93 775 51 03CAP La Vila93 775 19 51CAP Torrentde Llops93 776 69 68CAP SalutMental93 774 51 53Centre neuropsiquià-tric93 775 22 00Creu Roja 93 775 05 50Hospital SantJoan de Déu93 774 20 20Ambulàncies061

SEGURETAT CIUTADANABombers085Policia Local93 775 07 83Protecció Civil93 775 24 96Mossosd’Esquadra088Pomfusa(Serveis Funeraris)93 775 55 52

NECROLÒGIQUESPomfusa informa:

Jaume Vidal Cuscóde 82 anys7 d’abril de 2011Santa Maria de MartorellMaria Elena Blaya Navarrode 52 anys7 d’abril de 2011Oratori de PomfusaMaria Pilar Llobet Jorbade 74 anys7 d’abril de 2011Sant Esteve Sesrovires

Josefa Raya Membrillade 85 anys8 d’abril de 2011EsparregueraRosendo Mitjans Voltàde 89 anys8 d’abril de 2011Sant Esteve SesroviresAntonia Ocón Gómezde 94 anys8 d’abril de 2011GelidaManuel Ramos Lópezde 73 anys10 d’abril de 2011Oratori de PomfusaGracia Chiachio Morenode 77 anys10 d’abril de 2011Piera

Martin Calsina Vivesde 84 anys11 d’abril de 2011EsparregueraMaria Dos Santos Pérezde 79 anys11 d’abril de 2011Oratori de PomfusaMaria Seona Guerrade 67 anys11 d’abril de 2011Oratori de PomfusaMaria Carmen Marín Graude 92 anys12 d’abril de 2011Crist Salvador de MartorellLeandro Vallès Bonastrede 84 anys13 d’abril de 2011Piera

FARMÀCIA

Pont de ferro. Any 1928n El pas del ferrocarril per Martorell va obligar a construir un pont de ferro per sobre el riu Llobregat.Quan es va haver de doblar la via per ampliar el trànsit del ferrocarril i d’electrificar el traçat es va cons-truir un pont de ciment amb arcades (com es veu en la imatge). L’any 1971, fruit d’una de les riuadesmés tràgiques de la seva història, l’aigua va ensorrar el pont de ferro. Posteriorment es va haver deconstruir un altre pont (l’actual) de pilastres rodons. Aquest pont és el que comunica el tren amb BCN.

MARTORELL EN B/N (31) PER GENTILESA DE

de martorell des del 1979 reciclem el doble · 2013. 4. 25. · reciclem el doble a a . els infants...

Documents