de l'anella verda de terrassa modificaciÓ puntual del … · pública durant el període del...

Àrea de Territori i Sostenibilitatabril 2019

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL POUM A L'ÀMBITDE L'ANELLA VERDA DE TERRASSA

informe d'al·legacions

Àrea de Territori i Sostenibili tat

Informe de tractament de les al·legacions

Modificació puntual del POUM a l’àmbit de l’Anella Verda

1

INFORME DE TRACTAMENT DE LES AL·LEGACIONS PRESENTAD ES DURANT EL TERMINI D’EXPOSICIÓ PÚBLICA DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL P OUM A L’ÀMBIT DE L’ANELLA VERDA 1. ANTECEDENTS L’aprovació inicial del document de la “Modificació puntual del POUM a l’àmbit de l’Anella Verda” es va produir per acord de l’Ajuntament en Ple de 18-12-2014, publicat el corresponent Edicte al Butlletí Oficial de la província de Barcelona del 05-01-2015 al Diari de Terrassa de 07-01-2015 i sotmesa a informació pública durant el període del 08-01-2015 al 28-02-2015, 45 dies, atès que aquest és un planejament sotmès a avaluació ambiental i l’article 115 del Reglament de la llei d’urbanisme i el 23 de la Llei 6/2009, d’avaluació de plans i programes, així ho estableixen. Durant l’esmentat període d’exposició pública s’han presentat un total de 30 al·legacions.

Posteriorment, fora del període d’exposició pública s’han presentat 8 al·legacions.

2. RELACIÓ DE LES AL·LEGACIONS PRESENTADES

1.- Sr. Emilio Rubio Yelamos, en representació d‘EMIS 95 S.L.

2.- Sr. Emilio Rubio Yelamos, en representació d’EMIS 95 S.L.

3.- Sr. David Coll Batllori, en representació de CAN FONT DE GAYA C.B.

4.- Sra. Joaquima Ferran i Busquets, en representació de l’OBRA DE LA VISITACIÓ DE NOSTRA SENYORA

5.- Sr. Xavier Alseda Cebollero

6.- Sr. Josep Maria Domènech Ribas

7.- Sr. Ignasi Riera Paredes, en representació del CONSORCI SANITARI DE TERRASSA

8.- Sr. Ignasi Riera Paredes, en representació de la FUNDACIÓ PRIVADA SANT LLÀTZER

9.- Sr. Jordi Badia Perpinyà, en representació de la SRA. MARIA JOSÉ CASAJUANA VICIANA

10.- Sr. Jaume Puig i Canal, en representació del GREMI D’ÀRIDS DE CATALUNYA

11.- Sra. Gabriela Sala Zupan-Dover, en representació de CAN AMAT DE LA MUNTANYA S.L.

12.- Sr. Quico Brugueras Garcia, en representació del GERMANS BRUGUERAS GARCIA, propietaris de la MASIA CA N’ARNELLA

13.- Sr. Miquel Font i Roca , en representació de la CAMBRA DE LA PROPIETAT URBANA DE TERRASSA I COMARCA

14.- ASSOCIACIÓ DE PROPIETARIS PER A LA SOSTENIBILITAT DE LES FINQUES AGROFORESTALS DELS MUNICIPIS DE MATADEPERA I TERRASSA

15.- Sr. Benet Carbonell Marcet en representació d’EGARPIANC S.L, COINTASADOS S.L. i GRAMTOR S.A.

16.- Sr. Josep Almirall Veyga, en representació de PROMOCIONES CAN POAL, S.L.

17.- Sr. Andreu Puigfel i Bach, en representació de PUIGFEL S.A.




2

18.- Sr. Emilio Rubio Yelanos, en representació d’EMIS 95 S.L.

19.- Sr. Jerónimo Bruno Almagro, en representació de DSW HORSES, S.L

20.- Sr. Mario González, en representació de SORRES I GRAVES EGARA, S.A.

21.- Sr. Alex Subirachs Amigó, en representació de la Sra.Anna Roca Portet, Sr. Francisco Javier Roca Hernández, Sra. Maria Ángeles Roca Hernández, Sr. Ignacio Roca Hernández, Sr. Martín Roca Hernández, Sr. Jorge Roca Hernández, Sra. Isabel Roca Hernández, Sr. José Mª Roca Hernández i Sr. Alberto Roca Hernández.

22.- Sr. Miquel Perez Corbera, en representació de LLEOGAR S.A.

23.- Sr. Valerià Argemí Sans, en representació de la IMMOBILIÀRIA ATLÉTICO S.A

24.- Sr. Carles Raurich Hors, en representació de la PROPIETAT DE LA FINCA DE CAN SALES

25.- Sr. Pere Segura Arch

26.- Sr. Fermí Estragués Ventura, en representació de LA FONT DE LA SAIOLA S.L.

27.- Sra. Isabel Vidal Marsal, en representació de JOVES AGRICULTORS I RAMADERS DE CATALUNYA (JARC) (fora de termini)

28.- Sr. Rosendo Castelló Pujol, en representació del CONSORCI FORESTAL DE CATALUNYA

29.- Sra. Leonor Martí Sala, Sra. Nora Barata Martí, Sra. Maria Barata Martí, Sr. Carlos Barata Martí, Sr. Javier Barata Martí i Sr. Antonio Barata Martí, en representació pròpia i de ILEX, S.L.

30.- Sr. Lluís Armengol Mitjans

31.- Sra. Lluïsa Miret Pech, en representació de PLATAFORMA SANT JULIÀ

32.- Sr. David Garrofé Puig, en representació de CECOT (fora de termini)

33.- Sr. Josep Biosca i Masana, en representació del CLUB DE TIR DE PRECISIÓ DE TERRASSA (Fora de termini)

34.- Sr. Valentí Planell Vallcorba (Fora de termini)

35.- ASSOCIACIÓ DE PROPIETARIS PER A LA SOSTENIBILITAT DE LES FINQUES AGROFORESTALS DELS MUNICIPIS DE MATADEPERA I TERRASSA (Fora de termini)

36.- Sra. Joaquima Ferran i Busquets, en representació de l’OBRA DE LA VISITACIÓ DE NOSTRA SENYORA (Fora de termini)

37.- Sr. Jorge Llongueras Puyo, en representació de SORRES I GRAVES EGARA, S.A (Fora de termini)

38.- Sr. Jorge Llongueras Puyo, en representació de SORRES I GRAVES EGARA, S.A (Fora de termini)

3. PROPOSTA DE TRACTAMENT DE LES AL·LEGACIONS Nota prèvia: La majoria de les al·legacions presentades s’adrecen indistintament als documents de Modificació puntual del POUM a l’àmbit de l’Anella Verda i al Pla Especial d’ordenació i gestió de l’Anella Verda. S’ha efectuat el tractament de resposta de al·legacions de forma independent per a cada un dels documents. No obstant, per raons de coherència, en alguns dels supòsits s’ha donat resposta de forma conjunta.




3

AL·LEGACIÓ 1 Data: 17-02-2015 Núm. Registre d’entrada: 124903 Titular de l’al·legació: Sr. Emilio Rubio Yelamos, en representació de EMIS 95 S.L.

Adreça per notificacions: Passeig del Vint-i-dos de Juliol, 327. Terrassa 08225

Emplaçament al·legació: Camí Romeu de Montserrat CONTINGUT I PROPOSTA DE TRACTAMENT DE L’AL·LEGACIÓ: Exposa:

Que el camí Romeu de Montserrat entre la cruïlla de la carretera de Can Gonteres i la urbanització de Can Gonteres està en mal estat de conservació motiu pel qual no és apte per a persones i vehicles.

Sol·licita:

Que es recuperi aquest camí.

Proposta de tractament: La modificació puntual del POUM a l’àmbit de l’Anella Verda proposa dues categories per als camins: vials principals, clau VP i vials secundaris, clau VS. El camí Romeu de Montserrat queda inclòs en la categoria de camins principals perquè és un camí històric. La modificació però, no fixa ni amplades mínimes ni condicions de conservació. La regulació més concreta relativa a la xarxa de camins queda contemplada al Pla Especial de l’Anella Verda, l’Ordenança d’ús públic i l’Inventari de Camins. L’amplada prevista per als camins principals permet el pas de persones i ciclistes. Pel que fa a l’accés amb vehicles, no es considera idoni permetre l’accés en aquest tram. Tampoc és necessari per als vehicles de servei públic i prevenció d’incendis. Conclusió: Procedeix desestimar l’al·legació pels motius que es deixen expressats.




4

AL·LEGACIÓ 2 Data: 17-02-2015 Núm. Registre d’entrada: 125535 Titular de l’al·legació: Sr. Emilio Rubio Yelamos, en representació de EMIS 95 S.L

Adreça per notificacions: Passeig del Vint-i-dos de Juliol, 327. Terrassa 08225

Emplaçament al·legació: Camí de Can Gonteres, 130 -132 CONTINGUT I PROPOSTA DE TRACTAMENT DE L’AL·LEGACIÓ: Exposa:

Que la part oest de les parcel·les del camí de Can Gonteres núm. 130 i 132 estan qualificades de Bosc (B) i que això els perjudica donat que estan pagant la contribució com a zona residencial.

Sol·licita:

Que s’esmeni aquest error. Proposta de tractament: Les parcel·les esmentades ja estaven classificades de sòl no urbanitzable en el POUM vigent, la modificació puntual del POUM no n’altera el règim. No és objecte d’aquest document el tractament fiscal de dites parcel·les. La discrepància entre tributs i règim de sòl cal dirimir-la d’acord amb la normativa tributària vigent. Conclusió: Procedeix desestimar l’al·legació pels motius que es deixen expressats.




5

AL·LEGACIÓ 3

Data: 24-02-2015

Núm. Registre d’entrada: 124054 Titular de l’al·legació: Sr. David Coll Batllori, en representació de CANT FONT DE GAYA C.B.

Adreça per notificacions: Carretera de Rellinars, s/n. Terrassa

Emplaçament al·legació: Can Font de Gaià CONTINGUT I PROPOSTA DE TRACTAMENT DE L’AL·LEGACIÓ: Exposa:

PRIMER.- Que es produeix una limitació quant a l’ampliació de les activitats complementàries en moltes masies per contribuir a la rendibilitat econòmica.

Que s’admetin ampliacions a la zona M, i que s’adequï a l’espai establert en la fitxa A.19 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic-històric-ambiental de Terrassa.

Que es recullin la totalitat de construccions existents a la fitxa I.210

Que en zona M s’hi admetin acampades, ja que és el lloc idoni per proximitat als serveis existents.

Que en zones d’especial protecció s’admeti la substitució total del sostre.

SEGON.- Que s’admetin volums edificables majors per a construccions agroforestals per poder fer rendibles activitats agrícoles o ramaderes. Caldria admetre noves construccions.

També s’haurien d’admetre ampliacions tant en ramaderia semi-intensiva com intensiva, en tot cas condicionades segons l’espècie a la mida mínima necessària perquè l’explotació sigui rendible.

TERCER.- Habitatge: Que s’admeti l’ús com a segona o tercera residència. Que s’admetin noves construccions destinades a habitatge familiar o per allotjament per persones treballadores tal com estableix l’article 47.6 del TRLUC. QUART.- Construccions agroforestals: Que es permetin construccions per a construccions artesanals, destinades a l’emmagatzematge, conservació, envasat i transformació de productes. Que es busqui un espai per a la comercialització d’aquests productes, basant-se en experiències realitzades en altres llocs.

CINQUÈ.- Usos i construccions:

USOS: que s’admetin els següents usos actualment no contemplats:

Acampades




6

Segona o tercera residència, i allotjament per treballadors. Habitatge d’ús turístic com estableix el Decret 159/2012 vinculat a una activitat agrícola, ramadera o forestal,

circuits permanents de BTT, trial, enduro, downhill i futgolf, refugis de muntanya. Passejades en ruc, circuits terapèutics.

Que s’admetin usos compatibles amb el sòl urbà com activitats pedagògiques, terapèutiques, artístiques i oficines, que podrien estar condicionades a un número màxim de treballadors.

Altres usos: cria i ensinistrament de gossos, residències per gats o altres animals domèstics, àrees d’emmagatzematge en espais oberts, parc de vehicles pesants...

CONSTRUCCIONS:

Que s’admetin noves construccions destinades a habitatge familiar o per allotjament per persones treballadores tal com estableix l’article 47.6 del TRLUC

Cabanes als arbres

Que s’admeti la construcció de lavabos i serveis, la construcció de coberts annexes (condició 2) Permetre activitats associades a l’hàbitat de ribera (granges escola o escoles de natura). Refugis de muntanya

Activitats de caràcter cultural, d’educació en el lleure i esbarjo (condició 2)

Major percentatge d’edificació en usos eqüestres (condició 2)

SISÈ.- En relació a la funcionalitat ecològica es fan les següents consideracions:

Es considera que la zona de protecció de rieres i torrents és massa restrictiva i ocupa àmbits molt amplis, caldria reconsiderar l’àmbit de protecció del torrent posterior a la masia de Can Font de Gaià, i caldria aportar terres als pendents laterals per evitar despreniments als talussos on hi ha construccions.

Caldria admetre la pastura en zona de rieres i torrents (R).

Cal que les actuacions es facin amb un acord previ amb la propietat.

Cal garantir la rendibilitat de les finques agroforestals, si no és així, no es podrà mantenir la biodiversitat rica i plural.

Sol·licita:

1. L’ampliació dels usos, activitats i edificacions enumerats. 2. La definició i pacte o conveni amb la propietat de la senyalització i ús públic dels camins. 3. Que la disconformitat amb la classificació dels camins entorn de la finca s’ha de resoldre amb l’acord dels propietaris.

Proposta de tractament: PRÈVIA.- El document aprovat inicialment realitzava unes previsions respecte els usos que ja eren conformes a la regulació urbanística del sòl no urbanitzable. No obstant, la proposta que es porta a aprovació provisional, clarifica, matisa i ajusta les definicions d’acord amb les especificacions del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, de text refós de la llei d’urbanisme de Catalunya (en endavant TRLUC) i successives modificacions.




7

En particular i pel que fa als punts esmentats per l’al·legant, cal assenyalar:

1. Respecte l’al·legació relativa a la sol·licitud d’ampliació de la clau M, l’informe de la Comissió Territorial d’urbanisme de data 18 d’octubre de 2014, rebut per l’Ajuntament amb posterioritat a l’aprovació inicial de la modificació puntual, assenyala que no és procedent crear aquesta clau, no només perquè pot dur a confusions en quant a usos, sinó també perquè la figura per regular-ho és el Pla Especial del Catàleg de Masies.

Per tant, en la proposta que es sotmet a aprovació provisional, les claus de zona s’han reduït a tres: agrícola, clau A, bosc, clau B i protecció de rieres i torrents, clau R, on es regulen els usos del sòl i pel que fa als usos de les edificacions, aquests queden regulats al Catàleg de Masies de l’Anella Verda.

Pel que fa a l’al·legació respecte a les construccions existents a la fitxa I.210 de l’Inventari cal especificar que aquesta fitxa ha estat incorporada dins la fitxa M5 Can Font de Gaià del Catàleg de Masies. Arrel de la visita realitzada a la finca, s’han actualitzat les edificacions contemplades al document.

Respecte als usos a les masies:

Pel que fa als usos admesos a les edificacions del Catàleg, la proposta que es sotmet a aprovació provisional, ha clarificat i matisat els usos previstos en el document aprovat inicialment.

En particular per a l’ús d’habitatge, s’ha clarificat i completat la seva regulació a la modificació puntual del POUM i al Catàleg de Masies de l’Anella Verda. En concret, l’article 30 de la modificació puntual del POUM i el 10 del Catàleg que ara es porten a aprovació provisional, regulen l’ús d’habitatge en els següents termes:

Article 30. Usos d’habitatge

1. L’ús d’habitatge és incompatible al sòl no urbanitzable. No obstant, s’estableixen les següents excepcions:

- Habitatges legalment emplaçats

- Edificacions contemplades al Catàleg de Masies de l’Anella Verda.

2. En aquelles edificacions incloses al Catàleg de Masies de l’Anella Verda on així ho indiqui la fitxa, s’hi admetrà la divisió horitzontal amb les condicions que s’estableixin a la normativa del Catàleg.

3. L’habitatge d’ús turístic: Són aquells habitatges cedits per la persona propietària, directament o indirectament, a tercers, de manera reiterada i a canvi de contraprestació econòmica, per a una estada de temporada, en condicions d'immediata disponibilitat i amb les característiques establertes per reglament. S’admet exclusivament en habitatges legalment implantats i en les masies si així ho determina el Catàleg.

Article 10. Ús d’habitatge

L’ús d’habitatge és admès a totes les masies. S’admet en els volums principals. Es pot estendre en els volums catalogats per a aquells usos que complementen l’habitatge però no formen part del seu programa funcional.

S’estableix un màxim de tres habitatges per masia, ja sigui amb divisió horitzontal o sense, amb les condicions que es detallen a continuació:




8

a) Que es respecti l’estructura de l’edificació i que aquesta ho admeti sense ampliacions. b) Sempre que la tipologia ho admeti. c) La quantitat d’habitatges admesos serà en funció del sostre disponible, a raó de: 350 m2 per al primer habitatge (principal) i de 150 m2 la mitjana dels restants habitatges. d) Quan es realitzi sobre edificacions independents, l’espai exterior mantindrà l’aspecte unitari i en cap cas s’autoritzarà la col·locació de tanques o elements que desfigurin el caràcter unitari del conjunt. L’habitatge d’ús turístic és compatible amb l’ús d’habitatge. Són aquells habitatges cedits per la persona propietària, directament o indirectament, a tercers, de manera reiterada i a canvi de contraprestació econòmica, per a una estada de temporada, en condicions d'immediata disponibilitat i amb les característiques establertes per reglament.

En relació a la pastura dels ramats, la modificació permet aquest ús a la clau B. En canvi no està permesa a la clau R, que per la pròpia naturalesa resta subjecta a majors restriccions, tal com es desprèn de la pròpia definició de la clau:

“Aquesta zona correspon als sòls de les zones annexes al sistema hidrològic que, sense constituir el domini públic hidràulic en són contigües, estan vinculades a la seva funcionalitat ecològica i suporten sistemes naturals de valor”.

La proposta de la modificació puntual delimita un total de 166,41 hectàrees adscrites a la qualificació de protecció de rieres i torrents, clau R, que suposa un 3,78 % de l’àmbit del sòl no urbanitzable. Pel que fa a les volumetries màximes, amb la voluntat de facilitar la viabilitat econòmica i el compliment de la normativa de benestar animal de les explotacions ramaderes que s’instal·lin en el sòl no urbanitzable, la modificació puntual del POUM proposa un volum màxim de les construccions agroforestals, de fins a 2.000 m3/ha per a instal·lacions dedicades a la ramaderia intensiva i semiintensiva, augmentant les previsions de volum respecte el document aprovat inicialment. En relació a la recerca d’espai per a la comercialització dels productes basant-se en altres experiències, aquest no és un punt objecte de la modificació puntual del POUM. 2.En relació a la conveniència d’acordar amb la propietat l’ús públic dels camins cal indicar que la modificació recull aquesta possibilitat. En relació a la senyalització serà objecte de l’Ordenança d’usos de l’Anella Verda, que s’aprovarà amb posterioritat a la tramitació de la present modificació puntual del POUM.

3. Pel que fa a la necessitat de conveniar amb la propietat la classificació dels camins de l’entorn de les masies, cal assenyalar que la classificació respon a raons d’interès públic i per tant no és objecte de negociació. No obstant, la titularitat pública o privada dels mateixos en cas de dubte sí que serà objecte de verificació per ambdues parts.

Conclusions: En conseqüència es proposa estimar parcialment el punts primer i segon en els termes que es deixen expressats i desestimar el punt tercer, de conformitat amb les explicacions indicades.




9

AL·LEGACIÓ 4

Data: 26-02-2015

Núm. Registre d’entrada: 105004 Titular de l’al·legació: Sra. Joaquima Ferran i Busquets, en representació de l’OBRA DE LA

VISITACIÓ DE NOSTRA SENYORA

Adreça per notificacions: Passeig de Sant Joan, 2. Barcelona 08010

Emplaçament al·legació: sector Torre Mossèn Homs CONTINGUT I PROPOSTA DE TRACTAMENT DE L’AL·LEGACIÓ: Exposa:

PRIMER.- Que s’ha reduït l’àmbit de qualificació d’equipament en les parcel·les del sector de la Torre Mossèn Homs, deixant part de les parcel·les com a sòl no urbanitzable, la qual cosa pot ser un entrebanc a la futura i necessària segregació de les porcions del terreny que ocupen els equipaments, tenint en compte, a més, que dintre de cada parcel·la, a part de l’edificació principal hi ha àrees d’aparcament, zones enjardinades i construccions auxiliars.

SEGON.- Que no es preveu la parcel·la per a la instal·lació d’un nou equipament educatiu-cultural gestionat per l’entitat “Universitas Albertiana” que establia el preacord del conveni que es va fer per a la parcel·lació de la finca, ubicació de l’equipament, extinció del comodat i donació de la part de la finca corresponent a l’Ajuntament de Terrassa.

TERCER.- Que les edificabilitats dels equipaments del sector són inferiors a la del Pla Especial d’Equipaments del sector Torre Mossèn Homs” i als estàndards d’edificació per a equipament en zona urbana.

Sol·licita:

PRIMER.- Que es mantingui la qualificació urbanística del POUM. SEGON.- Que el futur conveni hauria de preveure i fixar l’indret dintre de la finca d’un nou equipament educatiu-cultural.




10

TERCER.- Que les edificabilitats dels edificis existents, qualificats de E.12, haurien de permetre la seva adaptació als nous requeriments funcionals, d’usos, tècnics i urbanístics de manera que s’eviti que siguin declarats ruïnosos en el futur. Proposta de tractament: Punt únic: en data 18-05-2017 i registre d’entrada 101320, la Sra. Joaquima Ferran i Busquets, actuant en nom i interès de l’entitat OBRA DE LA VISITACIÓ DE NOSTRA SENYORA, sol·licita deixar sense efecte les al·legacions presentades.




11

AL·LEGACIÓ 5 Data: 27-02-2015 Núm. Registre d’entrada: 090948 Titular de l’al·legació: Sr. Xavier Alseda Cebollero

Adreça per notificacions: Pla de l’Ametllera, 14. Terrassa

Emplaçament al·legació: Caseta de la Pineda CONTINGUT I PROPOSTA DE TRACTAMENT DE L’AL·LEGACIÓ: Exposa:

• Que cal ampliar les zones potencialment agrícoles i admetre zones de pastures. • Que el Torrent de la Teula no és de domini públic sinó privat, de manera que s’han de modificar els plànols i l’eliminació de la franja de protecció de la llera. • Proposa l’ampliació dels usos de càmping, zona d’acampada, bungalow. I precisar els usos no compatibles. • Quant a l’avaluació econòmica i financera invoca l’aplicació de l’article 99 LUC i, per tant, considera insuficient aquest document de la MPOUM. • Potenciar la ramaderia intensiva per garantir la viabilitat econòmica de les finques amb l’ampliació de noves construccions. • Ampliació de volums i edificacions de la ramaderia semi-intensiva per garantir la rendibilitat econòmica de l’explotació ja que la LUC no fixa un límit als volums edificables. • Contemplar noves construccions per l’elaboració i comercialització de productes artesanals vinculats a l’activitat agrícola, ramadera o forestal amb la creació de llocs de treballs i rendibilitat econòmica que comporta. • Permetre noves construccions vinculades a l’activitat de casa de colònies, escoles de natura i granges escola. • Permetre activitats col·lectives de caràcter natural, esportiu, eqüestre i altres serveis complementaris d’activitats agràries, ramaderes i forestals. • La Caseta de la Pineda no és rendible com a explotació agrària i cal permetre activitats esportives com airsoft i paintball. • En les activitats eqüestres cal abordar activitats d’estabulació, doma, lloguer de cavalls i passejades en ruc, amb l’increment del volum edificable. També s’ha de preveure els usos de circuit BTT, enduro o trial com a font d’ingressos de les finques. • Permetre l’ús d’habitatge com a primera o segona residència desvinculada, si cal, de l’explotació agrària, ramadera o forestal, amb l’ampliació de l’edifici principal. • La Caseta de la Pineda no és inclosa en cap catàleg del patrimoni pel poc valor arquitectònic que presenta, de manera que permetre’n una ampliació pot suposar un guany patrimonial en un futur. Permetre a aquesta masia l’ús de restauració i turístic amb noves construccions. • Permetre a les masies usos com oficines, galeries d’art, sala d’exposicions. També la venda de productes artesanals. • Contemplar la cria i ensinistrament d’animals domèstics i parcs de vehicles. • Manteniment de la superfície dels coberts en el cas que s’enderroquin. • Els camins privats només poden ser d’ús públic si es celebra un conveni amb els propietaris i es pacten compensacions econòmiques.




12

Sol·licita:

• L’adscripció del Torrent de la Teula com a espai de domini privat. • L’ampliació dels usos enumerats i els volums edificables detallats per garantir la rendibilitat econòmica de l’explotació. • L’aportació d’avaluació econòmica i d’un programa d’actuació. • Que els usos públics de camins privats es supediti a la celebració de pactes amb els respectius propietaris i amb la corresponent compensació econòmica.

Proposta de tractament: Quant al Torrent de la Teula i la seva titularitat, els instruments de planejament només classifiquen i qualifiquen el sòl amb la fixació dels paràmetres urbanístics, usos i l’ordenació. No forma part de les seves atribucions legals la determinació del domini de les finques incloses dins el seu àmbit. Respecte de la titularitat del dit torrent, s’ha de resoldre a través de la legislació sectorial aplicable. Tanmateix la seva qualificació com a Sistema Hidrològic del torrent no depèn de la titularitat.

Pel que fa a la franja de protecció, amb qualificació R, cal dir que malgrat disposar d’escassos retalls de bosc de ribera i no tenir flux continu d’aigua, en aquest àmbit s’hi pot instal·lar la franja. Pel que fa a l’ampliació d’usos sol·licitada, s’ha constatat que la redacció del document aprovat inicialment no era prou entenedora, motiu pel qual s’ha fet un esforç clarificador a l’hora de descriure i regular a la modificació els usos admesos de conformitat amb la normativa urbanística vigent. La proposta que es porta a aprovació provisional, clarifica, matisa i ajusta les definicions d’acord amb les especificacions del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, de text refós de la llei d’urbanisme de Catalunya (en endavant TRLUC) i successives modificacions.

En particular, cal assenyalar:

En relació a la limitació dels usos permesos en el sòl no urbanitzable, cal posar de manifest que és potestat del planejador establir quins són més adients per a la consecució dels objectius a assolir. Tanmateix, cal indicar que no es produeix una limitació d’usos generalitzada, ans al contrari, es permeten tots els usos reconeguts per la vigent normativa urbanística i el POUM si bé es gradua la seva implantació en el territori en funció de les seves pròpies característiques. Pel que fa a l’increment de superfície de la clau M, cal assenyalar que no procedeix admetre l’al·legació en la mesura que aquesta qualificació ha desaparegut en la proposta que es sotmet a aprovació provisional, tal com s’explicarà més endavant.

Pel que fa a l’ajust de delimitació de les claus H.2 i pcc, la proposta que es sotmet a aprovació provisional n’ha realitzat una revisió exhaustiva i s’han fet els ajustos clarificadors oportuns.

Pel que fa a l’al·legació relativa a la manca de justificació de les restriccions als usos relatius a càmping, aparcament per a caravanes i autocaravanes, bungalows i acampades en arbres, cal indicar que la modificació no altera el model de sòl no urbanitzable del POUM vigent, motiu pel qual no procedeix anar més enllà del que el planejament havia previst. S’ha procedit a efectuar una relació més acurada dels usos, tant admesos com incompatibles, enumerant-los tal i com efectua el TRLUC.




13

El caràcter sensible del sòl que es regula en aquesta modificació no admet deixar la porta a possibles activitats no definides.

La comercialització de productes artesanals està prevista en la modificació per complementar l’activitat de les finques agroforestals, motiu pel qual no es pot admetre la comercialització d’aquells que siguin externs a la pròpia producció. L’hostatgeria queda admesa en la present modificació per estar inclosa dins la categoria d’allotjament turístic.

Dels usos plantejats per l’al·legant relatius a activitats col·lectives de caràcter cultural, d’educació ambiental en el lleure i esbarjo, s’admeten:

• Passejades en ruc, circuits terapèutics (activitats d’interès públic, article 34)

� Activitats artístiques (Catàleg)

• Activitats de caràcter cultural, d’educació en el lleure i esbarjo (activitats d’interès públic, article 34)

• Altres equipaments i serveis no compatibles amb els usos urbans: cria i ensinistrament de gossos, activitats i centres terapèutics (activitats d’interès públic, article 34)

� Granges escola i escoles de natura (Catàleg) En canvi, no s’admeten els usos següents:

� Circuits permanents de BTT, trial, enduro, perquè comporten una important erosió i compactació del sòl i lesionen els valors naturals i per tant són usos no conformes als valors de l’Anella Verda.

� Refugis de muntanya, perquè l’únic lloc on tindrien sentit seria a l’àmbit del Parc Natural, que ja té la seva regulació al respecte. Fora d’aquest àmbit no té sentit permetre-ho.

� Àrees d’emmagatzematge en espais oberts, parc de vehicles pesants i oficines perquè són usos propis del sòl urbà.

Respecte l’al·legació relativa a la sol·licitud d’ampliació de la clau M, l’informe de la Comissió Territorial d’urbanisme de data 18 d’octubre de 2014, rebut per l’Ajuntament amb posterioritat a l’aprovació inicial de la modificació puntual, assenyala que no és procedent crear aquesta clau, no només perquè pot dur a confusions en quant a usos, sinó també perquè la figura per regular-ho és el Pla Especial del Catàleg de Masies.

Per tant, en la proposta que es sotmet a aprovació provisional, les claus de zona s’han reduït a tres: agrícola, clau A, bosc, clau B i protecció de rieres i torrents, clau R, on es regulen els usos del sòl i pel que fa als usos de les edificacions, aquests queden regulats al Catàleg de Masies de l’Anella i la resta d’edificacions en el sòl no urbanitzable no susceptibles de catalogació es contemplen a l’inventari que figura com un annex de la present modificació.

Conseqüentment, si desapareix la clau M, no procedeix valorar la possibilitat de la seva ampliació.

No obstant això, la proposta que es sotmet a aprovació provisional admet construccions a l’entorn de les edificacions del Catàleg.




14

La regulació dels tancaments no és objecte de la modificació, sinó que es regulen al Pla Especial de l’Anella Verda, que de manera genèrica no admet tancaments no vegetals, però contempla determinades excepcions per raons de seguretat i altres causes justificades. En relació a la substitució de sostre, la proposta que es presenta ara no preveu percentatges ni substitucions, sinó autorització per reutilització d’edificacions legalment emplaçades i noves construccions d’acord amb els usos admesos. En les edificacions catalogades s’admeten, amb caràcter excepcional, ampliacions en casos justificats d’acord amb una proposta on quedi justificada la necessitat d’ampliació per motius d’habitabilitat, salubritat, o adequació a l’activitat admesa. S’admetran únicament per a la implantació d’usos col·lectius que requereixin d’una ampliació acotada i localitzada per tal de garantir una viabilitat i funcionalitat de l’assentament, amb una superfície màxima que no podrà superar el 20% del sostre catalogat, sempre subjectes a la total ocupació dels volums catalogats i a l’enderroc d’aquelles construccions que malmeten la imatge de l’assentament. No s’admeten ampliacions a les masies en punt crític de connectivitat. Pel que fa a la clau A i B: En relació als usos agrofoestals (aprofitament forestal inclòs) la proposta que es sotmet a aprovació provisional, ha revisat i augmentat els volums previstos per a les construccions agroforestals. Tanmateix, el procediment per a la seva implantació serà l’establert per la normativa urbanística vigent. Pel que fa a la sol·licitud que els patis no comptabilitzin com a edificacions, aquesta és una premissa pròpia del tractament del sòl urbà, i aquest no és el cas. Pel que fa a la possibilitat d’impermeabilització dels patis d’abassegament, no s’admet perquè no s’adiu amb la naturalesa pròpia del sòl. Pel que fa a la petició de noves construccions relacionades amb la ramaderia extensiva cal indicar que són admissibles, com a “construccions auxiliars per a ús agrícola i ramader”. S’admet l’ús d’habitatge com a excepció en els casos que es regulen a l’article 30 de la normativa. L’ús artesanal és admès si bé s’ha de dur a terme dins les edificacions agroforestals o bé en les edificacions del Catàleg.

Les activitats d’hostaleria són admeses en les edificacions incloses al Catàleg de Masies de l’Anella Verda. S’admeten noves construccions, vinculades a les masies, per a la implantació d’equipaments i serveis no compatibles amb els usos urbans ja que són activitats d’interès públic. Per tal de clarificar els usos admesos en equipaments i serveis no compatibles en el sòl urbà, la proposta que ara es sotmet a aprovació provisional llista els usos d’acord amb la nomenclatura establerta a la normativa urbanística vigent. En relació a les necessitats mínimes d’edificació i als volums màxims, cal indicar que la normativa urbanística no els estableix, motiu pel qual no s’admet l’al·legació. En relació a la qualificació de terrenys que són conreus i l’ampliació de les zones potencials agrícoles cal indicar que la modificació té com a un dels objectius principals qualificar de terrenys agrícoles tots els sòls aptes per a ser-ho. Tanmateix, s’ha realitzat un exhaustiu treball de camp per delimitar-ne les zones, amb el criteri de recuperar la qualificació agrícola allà on sigui possible. És objecte de la modificació posar les bases per a facilitar la implantació de les activitats vinculades al territori, entre elles, les de ramaderia intensiva i extensiva. En relació a la geometria dels marges i feixes aquest punt resta regulat al Pla Especial.




15

En relació als usos sol·licitats a la clau M, tal com s’ha exposat anteriorment, atès que aquesta qualificació desapareix, no procedeix valorar la possibilitat de la seva implantació.

Pel que fa a la clau R:

Aquesta zona correspon als sòls de les zones annexes al sistema hidrològic que, sense constituir el domini públic hidràulic en són contigües, estan vinculades a la seva funcionalitat ecològica i suporten sistemes naturals de valor. La proposta de delimitació d’aquesta zona pretén preservar i millorar al màxim les rieres i torrents de Terrassa com a reservoris de biodiversitat, espais connectors entre espais naturals i elements estructuradors del paisatge i per tant inclou els hàbitats de ribera existents o els potencials que es desenvolupen en els seus marges. En aquest sentit, el Pla especial restringeix fins i tot la pastura ja que els efectes del trepig i del consum d’una pastura continuada en aquestes zones pot provocar la desaparició d’aquesta comunitat tan fràgil. Per tant, les especials condicions de protecció justifiquen la no implantació dels usos sol·licitats.

Per tal de fer possible la millora i augment de la vegetació dels marges de torrents i rieres, la proposta preveu la prohibició de qualsevol ús en aquest àmbit i només s’admet el manteniment de l’hàbitat de ribera. En aquest sentit, la delimitació efectuada en la modificació respon a aquests paràmetres. D’altra banda, a la modificació que es porta a aprovació provisional es permeten noves construccions per a usos agroforestals en claus A i B i per a activitats d’interès públic a l’entorn de les masies. En el cas de les granges intensives s’incrementa els volums màxims admesos inicialment per garantir la seva viabilitat econòmica.

Respecte a la presumpta manca de rendibilitat econòmica de les masies deguda a una suposada limitació d’usos, cal indicar que constitueix una afirmació genèrica desproveïda de cap element probatori que corrobori aquesta afirmació. Respecte a la insuficiència de l’avaluació econòmica de la modificació, cal exposar:

L’article 99 de la llei d’urbanisme, estableix que les modificacions de les figures de planejament urbanístic han de contenir una avaluació econòmica sobre l’actuació proposada, en els següents casos:

Article 99

Modificació de les figures de planejament urbanístic general que comportin un increment del sostre edificable, de la densitat d’ús residencial o de la intensitat, o la transformació d’usos.

1. Les modificacions d’instruments de planejament general que comportin un increment dels sostre edificable, de la densitat de l’ús residencial o de la intensitat dels usos, o la transformació dels usos establerts anteriorment han d’incloure en la documentació les especificacions següents:

c) una avaluació econòmica de la rendibilitat de l’operació, en la qual s’ha de justificar, en termes comparatius, el rendiment econòmic derivat de l’ordenació vigent i el que resulta de la nova ordenació. Aquesta avaluació s’ha d’incloure en el document de l’avaluació econòmica i financera, com a separata.

La modificació puntual del POUM en l’àmbit de l’Anella Verda proposa el tractament sòl no urbanitzable del terme municipal mantenint-ne la superfície, amb l’objectiu de preservar, ordenar i gestionar les tres funcionalitats definides: l’ecològica i natural, l’econòmica i la social i d’ús públic, a través d’una nova lectura del POUM vigent que comporta una redefinició de les zones agrícoles, dels boscos, del sistema de torrents i rieres i d’una clarificació del usos admesos a fi i efecte de protegir l’entorn.




16

Així doncs, aquesta modificació de planejament general no preveu actuacions urbanístiques que generin rendibilitat econòmica, ni tampoc delimita àmbits d’actuació urbanística a executar mitjançant algun dels sistemes de gestió que comportin cap futura urbanització; tampoc genera operacions urbanístiques amb increment d’aprofitament que generin rendibilitat econòmica o plusvàlues urbanístiques, doncs no són aquests els objectius i determinacions pròpies de cap tipus de sòl no urbanitzable.

En efecte, es tracta el sòl no urbanitzable des del punt de vista de la seva preservació, concretant els usos que hi són compatibles de conformitat amb la legislació vigent, però en cap cas en el sentit que la llei atorga al concepte de la transformació d’usos del sòl urbanitzable i/o urbà.

En tal sentit, interessa assenyalar que, de conformitat amb la Disposició Addicional Segona del DL 1/2010, que recull allò establert a l’article 7 del “Real Decreto Legislativo 7/2015, de 30 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley del Suelo y Rehabilitación Urbana”, el concepte legal de transformació d’usos s’està referint a supòsits de transformació de sòl i, en particular, a aquelles actuacions de nova urbanització o bé de renovació o reforma de la urbanització i de dotació, destinades a l’ordenació i transformació del sòl urbanitzable i del sòl urbà no consolidat inclòs en sectors de millora urbana o en polígons d’actuació urbanística, no pas en sòl no urbanitzable.

La innecessarietat de preveure una avaluació econòmica per les presents actuacions resulta clara a la llum del que el precepte pretén que dita avaluació contempli, és a dir, acreditar rendibilitat econòmica sobre la base de comparar les ordenacions vigents respecte les proposades, per la via de quantificar els aprofitaments urbanístics a compensar amb la imposició de les corresponents càrregues. En aquest sentit ja s’ha exposat que en cap cas es produeix aquest joc equidistributiu en la regulació del sòl no urbanitzable, i en definitiva, la finalitat de l’exercici comparatiu que preveu el referit article 99.1,c) no és altre que el propi de les actuacions incloses en el sòl urbà i/o urbanitzable susceptible de transformació en forma de les corresponents plusvàlues urbanístiques, actuacions que són absolutament impròpies qualsevol sòl no urbanitzable.

Així doncs, és evident que les actuacions previstes a la present modificació del POUM no s’incardinen en les finalitats de la lletra c) de l’article 99 del DL 1/2010 i és doncs per aquests motius que la MPOUM no conté una avaluació econòmica en els seus termes, sinó que, malgrat no ser preceptiu ni necessari, el que sí que conté és una avaluació econòmica i financera adaptada a les singulars característiques i objectius de la modificació puntual, consistent en una avaluació de l'impacte de les actuacions en les finances municipals.

Cal indicar que l’Ajuntament de Terrassa preveu la redacció, de forma paral·lela amb la present modificació puntual del POUM i del Pla especial de l’Anella Verda, la redacció del Programa d’Acció de l’Anella Verda on es concretaran les actuacions previstes per tal d’assolir els objectius previstos en la funcionalitat social i l’ús públic i que es desenvoluparan amb un pla d’etapes que determini els diferents ordres de prioritat de les actuacions previstes.

Pel que fa a l’ús públic dels camins privats la voluntat és d’assolir acords amb els respectius propietaris en virtut dels quals se’n derivin obligacions recíproques. Només en cas d’impossibilitat d’aquests acords seria necessari acudir a les previsions que ja conté el POUM pel que fa a l’adquisició de sistemes urbanístics. Conclusions:




17

Es proposa desestimar l’al·legació relativa al Torrent de la Teula, estimar parcialment en relació als usos, desestimar-la en relació a l’avaluació econòmica i estimar parcialment la relativa als camins, de conformitat amb les explicacions indicades.




18

AL·LEGACIÓ 6 Data: 27-02-2015 (correspon Al·legació 8 al PE) Núm. Registre d’entrada: 094455 Titular de l’al·legació: Sr. Josep Maria Domènech Ribas

Adreça per notificacions: Carrer de Gutenberg, 3-13 1.9. Terrassa 08224

Emplaçament al·legació: Ca n’Amat de les Farines CONTINGUT I PROPOSTA DE TRACTAMENT DE L’AL·LEGACIÓ: Exposa i sol·licita: PRIMER.- Modificació de l’àmbit M segons plànol aportat. SEGON.- Que es consideri autorització forestal aportada per a la realització de rompudes. TERCER.- Que el camí vell de Terrassa a ca n’Amat no s’ha fet servir, com a mínim en els últims 100 anys, com a camí públic i que finalitza el seu recorregut a l’arribar al carrer Pau Aymerich. Proposta de tractament: PRÈVIA.- El document aprovat inicialment realitzava unes previsions respecte els usos que ja eren conformes a la regulació urbanística del sòl no urbanitzable. No obstant, la proposta que es porta a aprovació provisional, clarifica, matisa i ajusta les definicions d’acord amb les especificacions del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, de text refós de la llei d’urbanisme de Catalunya (en endavant TRLUC) i successives modificacions.

En particular i pel que fa als punts esmentats per l’al·legant, cal assenyalar:

1. Respecte l’al·legació relativa a la sol·licitud d’ampliació de la clau M, l’informe de la Comissió Territorial d’urbanisme de data 18 d’octubre de 2014, rebut per l’Ajuntament amb posterioritat a l’aprovació inicial de la modificació puntual, assenyala que no és procedent crear aquesta clau, no només perquè pot dur a confusions en quant a usos, sinó també perquè la figura per regular-ho és el Pla Especial del Catàleg de Masies.


2. Respecte l’autorització forestal per a la realització de rompudes que l’al·legant ostenta , cal assenyalar que les autoritzacions anteriors a l’aprovació dels instruments urbanístics de l’Anella Verda, es podran portar a terme amb les condicions en elles establertes. Respecte a la proposta aprovada inicialment, on es qualificava de Bosc els espais respecte els que s’havia sol·licitat autorització per a rompudes, en la proposta que es presenta a aprovació provisional, s’ha qualificat aquest sòl com a Agrícola de conformitat amb allò al·legat. 3. Pel que fa al camí vell de Terrassa a Ca n’Amat de les Farines, els camins públics són imprescriptibles, malgrat el desús o la pèrdua física del seu traçat.




19

Conclusions: Procedeix estimar l’al·legació relativa a l’autorització per a rompudes i desestimar les altres dues pels motius que es deixen expressats.




20

AL·LEGACIÓ 7 Data: 27-02-2015 (correspon Al·legació 9 al PE) Núm. Registre d’entrada: 114100 Titular de l’al·legació: Sr. Ignasi Riera Paredes, en representació del CONSORCI SANITARI

DE TERRASSA

Adreça per notificacions: Carretera Torrebonica s/n Terrassa

Emplaçament al·legació: Torrebonica. Hospital de Terrassa CONTINGUT I PROPOSTA DE TRACTAMENT DE L’AL·LEGACIÓ: Exposa i sol·licita: PRIMER.- Error en la identificació del subjecte passiu de la notificació de l’acord d’aprovació inicial, que no és la Fundació per la Docència Sant Llàtzer sinó la Fundació privada Sant Llàtzer. SEGON.- Error en la titularitat de les seves propietats, enumeració dels errors i identificació en els plànols d’informació corresponents. TERCER.- Disconformitat amb els canvis en la qualificació de terrenys de boscos de Can Viver de Torrebonica a clau B. Conformitat en canvis de qualificació de parcel·les E12 que passen a E1, E2, E4 i E5 , que també haurien de ser E3 i assegurar que es pot realitzar biomassa. Conformitat en l’edificabilitat atorgada, i sol·licitud que l’àmbit de l’Hospital de Terrassa, actualment E.12b, i proposada d’E4, tingui també la qualificació E1 (universitari). QUART.- Objectius, accions i programes relacionats amb la funcionalitat econòmica: s’inclouen accions en l’àmbit de Torrebonica, i sol·liciten rectificació per ser un àmbit privat. CINQUÈ.- Objectius, accions i programes relacionats amb la funcionalitat social: accessibilitat camins i projecte de centre de promoció de projectes d’inserció social: caldrà que siguin consensuats amb la propietat. SISÈ.- Camí de l’Anella Verda: passa molt a prop de Torrebonica: que es respecti l’accessibilitat i no limiti mobilitat de la finca. Solució alternativa per al camí històric de Sant Quirze a Matadepera. Proposta de tractament: PRIMER I SEGON.- Malgrat que la modificació puntual del POUM no és l’instrument indicat per acreditar titularitats, es pren nota de la correcta identificació de l’al·legant als efectes de notificació i també pel que fa a la titularitat de les seves propietats en els diferents documents urbanístics de l’Anella Verda. TERCER.- Pel que fa a la porció ubicada al sud-est qualificada com a Bosc, tot i no disposar d’arbrat, és una peça forestal que dona continuïtat als espais forestals de Torrebonica i per tant es manté com a Bosc.

En relació a les qualificacions d’equipament i a l’ús universitari, l’acord de la comissió territorial d’urbanisme 8 de febrer 2018 estableix: Valoració de l’expedient:




21

A tal efecte, es consideren usos disconformes amb el SNU i propis del SU els de serveis socials, cívic, educatiu, religiós, aparcament de camions, mercats, universitari, administratiu, sanitari, entre d’altres, tot i que alguns d’ells podrien ser admesos en aquelles masies on per a les quals així ho determinés el catàleg. (...) Acord: -1.2 Cal ajustar els usos admesos en el sòl qualificat de sistema d’equipaments a les determinacions de l’article 47.4 del TRLU, eliminant tots aquells usos disconformes amb el SNU; establint un règim transitori per als equipaments disconformes amb el SNU existents, en funció de si han estat legalment implantats o no, i per als quals no s’admetrà cap tipus d’ampliació i estudiant diferents possibilitats i alternatives per a la resta. En compliment d’aquestes determinacions, la proposta de modificació puntual que es sotmet a aprovació provisional elimina les qualificacions d’equipament (excepte els equipaments esportius, que no poden reduir la seva superfície en compliment de l’article 98 del TRLUC) i l’ús universitari. En relació a la possibilitat de realitzar biomassa, la proposta de modificació puntual que es sotmet a aprovació provisional, en consonància amb la normativa urbanística vigent, admet aquest ús. QUART.- Les previsions contemplades en el document aprovat inicialment anaven dirigides a les finques de titularitat pública. Malgrat això, en el document que ara es sotmet a aprovació provisional, s’han eliminat totes aquelles referències que puguin induir a errors respecte a la vinculació de les actuacions en finques de titularitat privada. CINQUÈ.- Un dels objectius de la modificació és facilitar la seva implantació minimitzant les possibles incidències sobre les finques privades, incloent-hi els camins privats. En conseqüència el seu desplegament ha de tenir especial cura en no causar cap limitació quant als accessos de cap finca. En qualsevol cas, l’instrument que determinarà les actuacions concretes en els camins, serà sotmès a informació pública.

Pel que fa a la possible creació d’un centre de promoció de projectes d’inserció social en horts de cultura ecològica i alimentació saludable a Torrebonica, cal assenyalar que les previsions contemplades en el do-cument aprovat inicialment anaven dirigides a les finques de titularitat pública. Malgrat això, en el document que ara es sotmet a aprovació provisional, s’han eliminat totes aquelles referències que puguin induir a errors respecte a la vinculació de les actuacions en finques de titularitat privada. SISÈ.- Un dels objectius de la modificació és facilitar la seva implantació minimitzant les possibles incidències sobre les finques privades, incloent-hi els camins privats. D’altra banda, no queda justificat en l’al·legació que la modificació del traçat del camí històric de Sant Quirze a Matadepera els hi pugui suposar un perjudici.

Conclusions:

En conseqüència es proposa estimar les al·legacions relatives a la titularitat, desestimar l’al·legació sobre els usos en qualificació d’equipament, estimar parcialment l’al·legació relativa el punt relatiu a l’ús de la biomassa, estimar l’al·legació en relació a les actuacions en finques privades i desestimar l’al·legació en relació als camins, pels motius que es deixen expressats.




22

AL·LEGACIÓ 8 Data: 27-02-2015 (correspon Al·legació 10 al PE) Núm. Registre d’entrada: 115258 Titular de l’al·legació: Sr. Ignasi Riera Paredes, en representació de la FUNDACIÓ PRIVADA

SANT LLÀTZER

Adreça per notificacions: Plaça del Doctor Robert, 6. Terrassa

Emplaçament al·legació: Torrebonica. Hospital de Terrassa CONTINGUT I PROPOSTA DE TRACTAMENT DE L’AL·LEGACIÓ: Exposa i sol·licita: PRIMER.- Error en la identificació del subjecte passiu de la notificació de l’acord d’aprovació inicial, que no és la Fundació per la Docència Sant Llàtzer sinó la Fundació privada Sant Llàtzer. SEGON.- Error en la titularitat de les seves propietats, enumeració dels errors i identificació en els plànols d’informació corresponents. TERCER.- Disconformitat amb els canvis en la qualificació de terrenys de boscos de Can Viver de Torrebonica a clau B. Conformitat en canvis de qualificació de parcel·les E12 que passen a E1, E2, E4 i E5 , que també haurien de ser E3 i assegurar que es pot realitzar biomassa. Conformitat en l’edificabilitat atorgada, i sol·licitud que l’àmbit de l’Hospital de Terrassa, actualment E.12b, i proposada d’E4, tingui també la qualificació E1 (universitari). QUART.- Objectius, accions i programes relacionats amb la funcionalitat econòmica: s’inclouen accions en l’àmbit de Torrebonica, i sol·liciten rectificació per ser un àmbit privat. CINQUÈ.- Objectius, accions i programes relacionats amb la funcionalitat social: accessibilitat camins i projecte de centre de promoció de projectes d’inserció social: caldrà que siguin consensuats amb la propietat. SISÈ.- Camí de l’Anella Verda: passa molt a prop de Torrebonica: que es respecti l’accessibilitat i no limiti mobilitat de la finca. Solució alternativa per al camí històric de Sant Quirze a Matadepera. Proposta de tractament: PRIMER I SEGON.- Malgrat que la modificació puntual del POUM no és l’instrument indicat per acreditar titularitats, es pren nota de la correcta identificació de l’al·legant als efectes de notificació i també pel que fa a la titularitat de les seves propietats en els diferents documents urbanístics de l’Anella Verda. TERCER.- Pel que fa a la porció ubicada al sud-est qualificada com a Bosc, tot i no disposar d’arbrat, és una peça forestal que dona continuïtat als espais forestals de Torrebonica i per tant es manté com a Bosc.

En relació a les qualificacions d’equipament i a l’ús universitari, l’acord de la comissió territorial d’urbanisme d’1 de febrer 2018 estableix: Valoració de l’expedient:




23

A tal efecte, es consideren usos disconformes amb el SNU i propis del SU els de serveis socials, cívic, educatiu, religiós, aparcament de camions, mercats, universitari, administratiu, sanitari, entre d’altres, tot i que alguns d’ells podrien ser admesos en aquelles masies on per a les quals així ho determinés el catàleg. (...) Acord:

-1.2 Cal ajustar els usos admesos en el sòl qualificat de sistema d’equipaments a les determinacions de l’article 47.4 del TRLU, eliminant tots aquells usos disconformes amb el SNU; establint un règim transitori per als equipaments disconformes amb el SNU existents, en funció de si han estat legalment implantats o no, i per als quals no s’admetrà cap tipus d’ampliació i estudiant diferents possibilitats i alternatives per a la resta.

En compliment d’aquestes determinacions, la proposta de modificació puntual que es sotmet a aprovació provisional elimina les qualificacions d’equipament (excepte els equipaments esportius, que no poden reduir la seva superfície en compliment de l’article 98 del TRLUC) i l’ús universitari. En relació a la possibilitat de realitzar biomassa, la proposta de modificació puntual que es sotmet a aprovació provisional, en consonància amb la normativa urbanística vigent, admet aquest ús. QUART.- Les previsions contemplades en el document aprovat inicialment anaven dirigides a les finques de titularitat pública. Malgrat això, en el document que ara es sotmet a aprovació provisional, s’han eliminat totes aquelles referències que puguin induir a errors respecte a la vinculació de les actuacions en finques de titularitat privada. CINQUÈ.- Un dels objectius de la modificació és facilitar la seva implantació minimitzant les possibles incidències sobre les finques privades, incloent-hi els camins privats. En conseqüència el seu desplegament ha de tenir especial cura en no causar cap limitació quant als accessos de cap finca. En qualsevol cas, l’instrument que determinarà les actuacions concretes en els camins, serà sotmès a informació pública.

Pel que fa a la possible creació d’un centre de promoció de projectes d’inserció social en horts de cultura ecològica i alimentació saludable a Torrebonica, cal assenyalar que les previsions contemplades en el do-cument aprovat inicialment anaven dirigides a les finques de titularitat pública. Malgrat això, en el document que ara es sotmet a aprovació provisional, s’han eliminat totes aquelles referències que puguin induir a errors respecte a la vinculació de les actuacions en finques de titularitat privada. SISÈ.- Un dels objectius de la modificació és facilitar la seva implantació minimitzant les possibles incidències sobre les finques privades, incloent-hi els camins privats. D’altra banda, no queda justificat en l’al·legació que la modificació del traçat del camí històric de Sant Quirze a Matadepera els hi pugui suposar un perjudici.

Conclusions:

En conseqüència es proposa estimar les al·legacions relatives a la titularitat, desestimar l’al·legació sobre els usos en qualificació d’equipament, estimar parcialment l’al·legació relativa el punt relatiu a l’ús de la biomassa, estimar l’al·legació en relació a les actuacions en finques privades i desestimar l’al·legació en relació als camins, pels motius que es deixen expressats.




24

AL·LEGACIÓ 9 Data: 27-02-2015 (correspon Al·legació 11 al PE) Núm. Registre d’entrada: 121121 Titular de l’al·legació: Sr. Jordi Badia Perpinyà, en representació de la Sra. Maria José

Casajuana Viciana

Adreça per notificacions: Carrer Major 30.-32 4t 1ª. Terrassa 08221

Emplaçament al·legació: Vil·la Faustina, 1 CONTINGUT I PROPOSTA DE TRACTAMENT DE L’AL·LEGACIÓ: Exposa i sol·licita: Desacord total en què es tregui la tanca que limita la seva propietat amb el camí de l’Anella Verda, punt que es troba contingut en el “projecte executiu per a l’adequació i l’arranjament de part dels camins de l’Anella Verda”. Proposta de tractament: Si bé aquesta al·legació no és objecte de la modificació puntual del POUM sinó del “projecte executiu per a l’adequació i arranjament de part dels camins de l’Anella Verda”, cal indicar que en el període d’al·legacions de l’esmentat projecte s’ha arribat a un acord amb la propietat per modificar el projecte i no retirar la tanca. Conclusions: En conseqüència es proposa estimar l’al·legació pels motius expressats.




25

AL·LEGACIÓ 10 Data: 27-02-2015 (correspon Al·legació 12 al PE) Núm. Registre d’entrada: 123018 Titular de l’al·legació: Sr. Jaume Puig i Canal, en representació del GREMI D’ÀRIDS DE

CATALUNYA

Adreça per notificacions: Rambla de Catalunya, 127 3r 1ª. Barcelona 08008

Emplaçament al·legació: CONTINGUT I PROPOSTA DE TRACTAMENT DE L’AL·LEGACIÓ: Exposa i sol·licita: PRIMER.- Es mostra d’acord amb l’ordenació de l’activitat extractiva i que si cal, es sigui restrictiu amb les noves instal·lacions, però aquestes directrius no poden afectar activitats existents i les seves ampliacions. SEGON.- 1.- Que l’activitat extractiva és necessària estratègica i autoritzada en la LUC. A més de ser una activitat temporal i de proximitat, condicionada per la ubicació concreta dels recursos. 2.- És preceptiu l’informe a l’Administració de Mines que aprova el programa de restauració i l’aval corresponent i cal ajustar els plans sotmesos al tràmit d’informació pública en les seves determinacions en matèria extractiva per ajustar-les a la legislació aplicable i a la realitat TERCER.- Que s’han de tenir en compte sentències que esdevenen jurisprudència per tal de no fer una ordenació prohibitiva o excessivament restrictiva. QUART.- Que és preceptiu demanar informe a l’Administració de Mines per a la tramitació de la Modificació puntual del POUM. CINQUÈ.- Que s’hauria de procedir a indemnitzar les afectacions a les activitats existents i a les seves naturals ampliacions, d’acord amb el marc jurídic. SISÈ.- La Disposició Transitòria 2a ha de fer constar expressament que es permeten els manteniment de les activitats extractives existents. SETÈ.- El perímetre miner cal que es digui “perímetre miner autoritzat”. VUITÈ.- Que s’afegeixin les instal·lacions de reciclatge i la restauració amb terres, runes i d’altres materials inerts com a usos admesos en les activitats extractives existents. NOVÈ.- Disponibilitat plena del Gremi per tractar les qüestions referides a les al·legacions presentades. Proposta de tractament: Els objectius de la modificació han de ser compatibles amb les activitats econòmiques preexistents en la mesura del possible. No hi ha cap criteri restrictiu respecte les activitats extractives preexistents, que es mantenen. En aquest sentit, s’afegeix una Disposició Transitòria Tercera que assenyala que «Les activitats extractives degudament autoritzades, podran continuar en funcionament d’acord amb l’autorització en virtut de la qual van ser implantades mentre no cessi l’activitat».




26

Per tant, no es justifica la procedència de cap indemnització econòmica per la suposades restriccions en l’exercici de les esmentades activitats extractives. Sense perjudici que aquesta és una qüestió aliena a les determinacions pròpies de la modificació.

Es va sol·licitar el pertinent informe a la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat industrial, i en compliment d’aquest, en el document que ara es sotmet a aprovació provisional es contempla la possibilitat d’implantació de noves activitats extractives amb determinades restriccions. S’estima l’al·legació relativa a la denominació del perímetre miner autoritzat per raons de claredat. Pel que fa a la sol·licitud d’admissió d’instal·lació de gestió de residus i d’activitats de reciclatge, en la proposta que ara es sotmet a aprovació provisional s’admet com a activitat d’interès públic amb els límits i condicions que s’estableixen a la normativa. Conclusions: Procedeix estimar la sol·licitud de manteniment de les activitats extractives existents, així com la d’instal·lació de gestió de residus i d’activitats de reciclatge, la de denominació de perímetre miner autoritzat i desestimar la resta pels motius que es deixen expressats.




27

AL·LEGACIÓ 11 Data: 27-02-2015 (correspon Al·legació 13 al PE) Núm. Registre d’entrada: 123704 Titular de l’al·legació: Sra Gabriela Sala Zupan-Dover, en representació de CAN AMAT DE

LA MUNTANYA S.L.

Adreça per notificacions: Avinguda Diagonal 672 10º 1ª. Barcelona 08034

Emplaçament al·legació: Ca n’Amat de la Muntanya CONTINGUT I PROPOSTA DE TRACTAMENT DE L’AL·LEGACIÓ: Exposa i sol·licita: PRIMER.- Exposa que hi ha una motivació insuficient de les decisions dels documents aprovats inicialment. SEGON.- No s’ha tingut prou en compte la funcionalitat econòmica, fins i tot falta una avaluació econòmica i financera, exigida per la llei. No s’han tingut en compte els efectes de la regulació sobre la propietat privada (com possibilitats ampliació activitats de restauració) que condueixen al vici de nul·litat del document. TERCER.- Cal que es respecti el Pla Especial de ca n’Amat de la Muntanya aprovat inicialment. 1.- Adopció normativa dels criteris generals d’ampliació de fins al 50% de les edificacions principals preexistents. No es comparteixen restriccions construccions en A, B i G ni limitació 25% sobre sostre catalogat, ni obligació emplaçar activitat en 70% sostre ja construït. 2.- Correcció de la fitxa M5 corresponent a “Ca n’Amat de la Muntanya”, per incloure totes les determinacions del Pla Especial aprovat inicialment (correcció superfície, antiguitat masia, usos...) i respectar l’augment de construcció admès al pla. 3.- Introduir Disposició transitòria per referir la situació dels àmbits amb planejament aprovat inicialment. QUART.- Si s’aprova definitivament la Modificació del POUM s’estarà contravenint la doctrina dels actes propis i el principi de confiança legítima. CINQUÈ.- S’ha de respectar el conveni subscrit amb la societat mercantil “Can Amat de la Muntanya” de 20-04-2009 “per a la millora i ordenació de l’accessibilitat i la circulació de vehicles i persones als espais del Parc Agroforestal de Terrassa”. Proposta de tractament: PRIMER.- El conjunt de documents que conformen la proposta de l’Anella Verda, en contra del que manifesta l’al·legant, justifica adequadament cada una de les propostes que es duen a terme. No obstant això, i per tal de clarificar encara més la proposta, s’ha redactat un document que es presenta com a annex a la modificació puntual del POUM i al Pla Especial i al Catàleg de Masies de l’Anella Verda, anomenat Proposta Global d’ordenació i gestió de l’Anella Verda, on s’explica des dels orígens de la idea, el procés participatiu, els objectius estratègics de l’Anella Verda, els diferents instruments per a l’assoliment d’aquest




28

objectiu, tant urbanístics com no urbanístics, el marc legal i conceptual on s’encaixa la proposta i en conjunt, totes les voluntats de l’Anella Verda. De manera particular, la modificació puntual del POUM justifica la conveniència i oportunitat d’acord amb la legislació urbanística vigent, l’adequació del document a les directrius de planejament i als plans de rang superior, així com dins la memòria es justifiquen la motivació de les propostes d’acord amb els objectius estratègics de l’Anella Verda. SEGON.- L’avaluació econòmica i financera i les previsions d’execució de la modificació són adaptades a les singulars característiques d’un instrument de planejament que només incorpora el sòl no urbanitzable, i en el qual no hi ha execució ni plusvàlues urbanístiques com a tals. Per altra banda, no és objecte del planificador l’estudi de la viabilitat de les explotacions privades. En concret, l’article 99 de la llei d’urbanisme, estableix que les modificacions de les figures de planejament urbanístic han de contenir una avaluació econòmica sobre l’actuació proposada, en els següents casos:

Article 99




La modificació puntual del POUM a l’àmbit de l’Anella Verda proposa el tractament sòl no urbanitzable del terme municipal mantenint-ne la superfície, amb l’objectiu de preservar, ordenar i gestionar les tres funcionalitats definides: l’ecològica i natural, l’econòmica i la social i d’ús públic, a través d’una nova lectura del POUM vigent que comporta una redefinició de les zones agrícoles, dels boscos, del sistema de torrents i rieres i d’una clarificació del usos admesos a fi i efecte de protegir l’entorn.




La innecessarietat de preveure una avaluació econòmica per les presents actuacions resulta clara a la llum del que el precepte pretén que dita avaluació contempli, és a dir, acreditar rendibilitat econòmica sobre la base de comparar les ordenacions vigents respecte les proposades, per la via de quantificar els




29

aprofitaments urbanístics a compensar amb la imposició de les corresponents càrregues. En aquest sentit ja s’ha exposat que en cap cas es produeix aquest joc equidistributiu en la regulació del sòl no urbanitzable, i en definitiva, la finalitat de l’exercici comparatiu que preveu el referit article 99.1,c) no és altre que el propi de les actuacions incloses en el sòl urbà i/o urbanitzable susceptible de transformació en forma de les corresponents plusvàlues urbanístiques, actuacions que són absolutament impròpies qualsevol sòl no urbanitzable.


TERCER i QUART.- El Pla Especial de ca n’Amat de la Muntanya és una figura aprovada inicialment amb anterioritat a la tramitació dels instruments urbanístics de l’Anella Verda. El document que ara es sotmet a aprovació provisional, ha incorporat una disposició que estableix el règim aplicable derivat en tràmit. Tanmateix, cal tenir en compte que el conjunt de documents que es presenten conjuntament per a l’aprovació provisional inclou també el Catàleg de Masies de l’Anella Verda, que detalla els usos admesos a cada una de les 22 edificacions que hi són incloses, i en particular a la Masia de ca n’Amat, on queden admesos tots els usos contemplats pel TRLUC. Sense entrar al detall del que es proposava al Pla Especial aprovat inicialment, els instruments urbanístics que ara es presenten ofereixen doncs, l’ampli ventall de possibilitats sol·licitades. 1 i 3.En relació a les determinacions contemplades a la modificació puntual pel que fa a criteris generals d’ampliacions de les edificacions incloses al Catàleg, cal indicar que la proposta de modificació s’ajusta a l’informe de l’organisme ambiental considera que s’han de limitar les ampliacions al mínim previst per al correcte desenvolupament de l’activitat. 2.En relació a la incorporació de les volumetries i usos previstos al pla especial a la fitxa M4 (fitxa M5 en el document aprovat inicialment) cal indicar que les fitxes s’ajusten al contingut que determina l’article 95.2 del RLUC. CINQUÈ.- La modificació no altera la vigència dels convenis subscrits. Per aquest motiu no és necessari que sigui incorporat al document. Conclusions: Es proposa desestimar totes les al·legacions llevat de la relativa a la incorporació d’una disposició transitòria en els termes que es deixen expressats.




30




31

AL·LEGACIÓ 12 Data: 27-02-2015 (correspon Al·legació 14 al PE) Núm. Registre d’entrada: 124955 Titular de l’al·legació: Sr. Quico Brugueras Garcia, en representació del germans Brugueras

Garcia propietaris de la MASIA DE CA N’ARNELLA

Adreça per notificacions: Portal de Sant Roc, 64 1º. Terrassa

Emplaçament al·legació: Masia Ca n’Arnella CONTINGUT I PROPOSTA DE TRACTAMENT DE L’AL·LEGACIÓ: Exposa i sol·licita: PRIMER.- Inventari de camins: que l’Anella Verda reculli el traçat actual del camí de Can Salas tal com es marca al plànol 0.3.5. SEGON.- Tancaments: que s’admetin tancaments metàl·lics de tipus cinegètic permeables al pas de la fauna en clau A i B, per causes justificades. TERCER.- Revisió del Catàleg: que es revisi la fitxa M12 corresponent a ca n’Arnella, que s’inclogui el volum E (magatzem agrícola, definit com a volum no catalogable) com a ús auxiliar recuperable. Que els volums B i D actualment definits com a auxiliars recuperables constin com a conjunt del volum principal. QUART.- Volums a l’àmbit M: que es flexibilitzi condició 3 i que s’admeti 10% ampliació sobre volums catalogats i 25% noves construccions, tal com diu el catàleg aprovat inicialment. CINQUÈ.- Es sol·licita augmentar l’àmbit M en dos punts: nord de l’àmbit, on queda un retallet triangular qualificat d’agrícola i sud-oest, on hi ha una construcció existent. Proposta de tractament: PRÈVIA.- El document aprovat inicialment realitzava unes previsions respecte els usos que ja eren conformes a la regulació urbanística del sòl no urbanitzable. No obstant, la proposta que es porta a aprovació provisional, clarifica, matisa i ajusta les definicions d’acord amb les especificacions del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, de text refós de la llei d’urbanisme de Catalunya (en endavant TRLUC) i successives modificacions.

PRIMER.- Atès que el traçat històric del camí de can Salas no existeix actualment, la proposta de modificació provisional contempla el traçat proposat per l’al·legant com a vial secundari, clau VS de l’Anella Verda.

SEGON.- La regulació dels tancaments no és objecte de la modificació, sinó que es regulen al Pla Especial de l’Anella Verda, que de manera genèrica no admet tancaments no vegetals, però contempla determinades excepcions per raons de seguretat i altres causes justificades. TERCER.- Malgrat la fitxa del Catàleg forma part d’un document independent que es tramita conjuntament amb la modificació, verificada l’interès dels volums al·legats, s’ha procedit a introduir els canvis a la fitxa corresponent, la M11, en el sentit de l’al·legació.




32

QUART.- En relació a les determinacions contemplades a la modificació puntual pel que fa a criteris generals d’ampliacions de les edificacions incloses al Catàleg, cal indicar que l’acord de la comissió territorial d’urbanisme d’1 de febrer 2018 estableix:

-2.1.9 Cal limitar les ampliacions (art. 19) admetent-les, exclusivament, per a la implantació d’usos col·lectius que requereixin d’una ampliació acotada i localitzada per tal de garantir una viabilitat i funcionalitat que garanteixin la recuperació de l’assentament. Qualsevol possible ampliació resta subjecte a la total ocupació dels volums catalogats i a l’enderroc d’aquelles construccions que malmeten la imatge de l’assentament, i s’ha de concretar a les fitxes de cadascuna de les masies on hi sigui admesa, establint una superfície total que en cap cas podrà ser superior al 20% de la superfície catalogada. No s’admet cap tipus d’ampliació en aquelles masies identificades com a àmbit d’especial interès de punt crític per a la connectivitat qualificades amb aquesta clau: Torre de Mossèn Homs (M13), Can Barba de la Pedra Blanca (M16) i Can Fonollet (M20). Per a l’ús residencial tan sols es pot admetre una certa modificació del volum catalogat per tal de millorar-ne l’accessibilitat.

En aquest sentit, el document que ara es sotmet a aprovació provisional, dóna compliment a l’esmentat acord. CINQUÈ.- Respecte l’al·legació relativa a la sol·licitud d’ampliació de la clau M, l’informe de la Comissió Territorial d’urbanisme de data 18 d’octubre de 2014, rebut per l’Ajuntament amb posterioritat a l’aprovació inicial de la modificació puntual, assenyala que no és procedent crear aquesta clau, no només perquè pot dur a confusions en quant a usos, sinó també perquè la figura per regular-ho és el Pla Especial del Catàleg de Masies.




Conclusions: En conseqüència es proposa estimar l’al·legació relativa al camí, atendre les al·legacions relatives als tancaments i a la incorporació de determinats volums a la fitxa del Catàleg i desestimar l’al·legació relativa al percentatge d’ampliació de les edificacions i les al·legacions relatives a la clau M pels motius que es deixen expressats.




33

AL·LEGACIÓ 13 Data: 27-02-2015 (correspon Al·legació 15 al PE) Núm. Registre d’entrada: 130707 Titular de l’al·legació: Sr. Miquel Font i Roca , en representació de la CAMBRA DE LA

PROPIETAT URBANA DE TERRASSA I COMARCA

Adreça per notificacions: Carrer d’Arquímedes, 267. Terrassa 08224

Emplaçament al·legació: Totalitat de l’àmbit de l’Anella Verda CONTINGUT I PROPOSTA DE TRACTAMENT DE L’AL·LEGACIÓ: Exposa i sol·licita:

1. Que la modificació puntual del POUM i el Pla Especial Àmbit Anella Verda no són adients per assolir les finalitats i objectius dels Plans Urbanístics, ja que requereixen la revisió del POUM.

2. Que mitjançant la modificació es pretenen assolir uns objectius propis d’una revisió. 3. Que la modificació puntual impedeix usos que ajudin al manteniment dels sòls i manté un concepte

arcaic que condemna la resta del municipi a l’ostracisme econòmic en impedir les activitats compati-bles.

4. Que si prospera la MPOUM es restringiran els usos agrícoles, ramaders, forestals i les activitats de restauració i turisme rural. Suposa estroncar la riquesa que generen les masies.

5. Assumeix com a pròpies, per evitar duplicitats, les al·legacions que presenta l’Associació de Propieta-ris per la Sostenibilitat de les finques Agroforestals de Matadepera i Terrassa.

Proposta de tractament:

1 i 2.- L’article 95 del TRLUC estableix les condicions per a la revisió dels plans d’ordenació urbanística municipal:

“ Els plans d’ordenació urbanística municipal són objecte de revisió en complir-se el termini que s’hi fixa o en produir-se les circumstàncies que a aquest fi s’hi especifiquen.”

L’article 4 de la normativa del POUM estableix que la vigència serà indefinida o fins que es produeixi la seva revisió. A l’article 5 es detalla en quins casos es produirà aquesta revisió:

“Podrà portar-se a terme la revisió global del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal quan es produeixi algun dels supòsits següents: Quan s'hagin complert 12 anys de vigència. Quan es justifiqui l'existència de disfuncions entre les previsions d'aquest Pla i les necessitats reals de sòl pe crear habitatge, per l'establiment d'activitats econòmiques, o bé la necessitat d'infrastructures d'interès general. Quan, per l'elecció d'un model territorial diferent o per circumstàncies de tipus econòmic o demogràfic, es plantegin nous criteris respecte a l'estructura general i orgànica del territori o de la classificació del sòl.”

En conseqüència la revisió és potestativa, no automàtica ni immediata per raó del temps transcorregut des de l’aprovació del POUM. Tanmateix, tampoc es compleixen els punts b i c. El punt b es refereix exclusivament a sòl urbà i sòl urbanitzable, que resten fora de l’àmbit de la present modificació.




34

En relació al punt c, no estem davant de nous criteris respecte a l'estructura general i orgànica del territori, doncs els objectius de la modificació són plenament coincidents amb els objectius del sòl no urbanitzable contemplats a la normativa del POUM, tal com resulta de l’article 190 que es transcriu a continuació:

“En concret les finalitats del Pla en la regulació del Sòl No Urbanitzable són: Preservar el medi natural de Terrassa amb la finalitat de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures. Protegir aquests sòls dels processos d'urbanització de caràcter urbà. Preservar i millorar les explotacions agroramaderes i forestals. Protegir els espais i elements ambientals més singulars i més representatius per tal de mantenir els processos ecològics, potenciar la biodiversitat i constituir reserves de sòl per tal de mantenir i millorar els corredors ecològics territorials actuals que preservin la connectivitat ecològica. Regular la implantació i el desenvolupament d'aquells usos i activitats que el Pla admet en cada zona del sòl no urbanitzable de forma que no malmetin els valors que es pretén protegir, i impedir la implantació d'aquells usos o activitats que siguin incompatibles amb la destinació definida per aquest Pla d’Ordenació en aquests sòls, sempre sota els imperatius derivats del principi d’utilització racional dels recursos naturals, i dins dels límits establerts per la Llei d’Urbanisme, la legislació sectorial i per aquest Pla. Regular els sistemes i elements generals relacionats amb l'explotació agrícola, forestal o ramadera. Establir els criteris sobre les característiques i localitzacions més adients per a les edificacions destinades a habitatge rural, instal·lacions d'interès públic i social, i sobre aquelles destinades a l'execució i manteniment de les obres públiques, de manera que no trenquin l'equilibri ecològic de les diferents zones de sòl no urbanitzable, així com, determinar els instruments i procediments adients en cada cas per a la seva autorització, d’acord amb allò que disposa la LU. La regulació normativa del sòl no urbanitzable estableix i condiciona els usos permesos per al desenvolupament sostenible del territori basat en la conjugació de les necessitats de creixement amb la preservació dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, la defensa de la fauna, la flora i la biodiversitat i amb l’objectiu de garantir el manteniment de totes les seves funcions, que són les següents: funció productiva: aquest sòl, és la base de les activitats agràries, que proveeixen aliment i recursos naturals i formen part de l’economia local. funció ambiental: aquest sòl, es produeixen els processos ecològics essencials en equilibri amb les actuacions humanes i és l’indret on habiten la majoria de les espècies de flora i fauna autòctones, que són la base de la biodiversitat local. funció cultural: aquest sòl, és expressió de la història, resultat de la intervenció de les persones en la transformació i utilització dels recursos naturals, que ha determinat la imatge final de la ciutat i el seu entorn rural. funció lúdica: aquest sòl, és també necessari per a la població com a espai d’esplai, lleure i repòs dels ciutadans.”

Queda doncs palès, que els objectius del sòl no urbanitzable són absolutament coincidents amb els objectius de la modificació puntual del POUM. No ens trobem en cap cas dels previstos per la normativa del POUM per a la seva revisió. A més, l’acord de l’1 de febrer de la comissió territorial d’urbanisme confirma la viabilitat de la modificació que es tramita:

«Per tot això resta justificada la necessitat i oportunitat de la modificació tramitada, valorant favorablement la nova estructura proposada per al SNU, més ajustada a l’objecte i nomenclatura propis del planejament urbanístic i més senzilla d’aplicar i gestionar gràcies a una simplificació provinent de l’agrupació de diverses components urbanístiques en una única zona i a l’eliminació d’aquelles components de qualificació que no poden traduir-se directament a una qualificació urbanística atès que feien referència a usos o activitats implantats en SNU, tal i com s’esquematitza en el quadre següent:

Components urbanístiques POUM Modificació

Forestal Zona de Bosc

Forestal potencial




35

Forestal interior

Agrícola Zona Agrícola

Potencial regeneració de l’ecosistema agrícola

Espai enjardinat amb cobertura herbàcia

Espai de les edificacions rurals i masies tradicionals Catàleg

Independentment dels canvis derivats d’aquesta redefinició de les zones, no s’aprecien canvis substancials ni significatius, respecte les previsions del POUM, en l’estructura formal del SNU del municipi, que es considera ajustada a les determinacions del PTMB.»

3 i 4. La modificació puntual s’ajusta en essència als usos reconeguts pel TRLUC en el sòl no urbanitzable. No obstant, arrel de les al·legacions presentades, s’ha convingut la necessitat d’aclarir la regulació dels usos, conseqüentment, el document que es sotmet a aprovació provisional els clarifica, endreça i complementa. 5. Es transcriu la proposta de tractament de les al·legacions presentades per l’Associació de Propietaris per la Sostenibilitat de les finques Agroforestals de Matadepera i Terrassa : «A. En contra del que manifesta l’al·legant, la modificació puntual del POUM respon als principis establerts per la vigent normativa urbanística, que proclama una utilització racional del territori i el medi ambient i la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics en l’exercici de les competències urbanístiques amb l’objectiu de realitzar una ordenació del territori que respongui al principi de desenvolupament urbanístic sostenible (article 3, 9, i 47 del TRLUC). En idèntic sentit, es pronuncia la llei estatal 42/2007, Ley del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad. En aquest ordre de coses, la modificació es basa en tres funcionalitats: ecològica i natural, econòmica i social. En la definició dels objectius estratègics de l’Anella Verda es preveuen un total de 15 objectius, 4 de la primera funcionalitat, 6 relacionats amb la segona, 3 sobre la tercera i 2 objectius transversals sobre el paisatge i la relació ciutat-entorn. Per tant, la proposta abasta totes tres funcionalitats.

B. Pel que fa a la revisió del POUM, cal assenyalar que l’article 95 del TRLUC estableix les condicions per a la revisió dels plans d’ordenació urbanística municipal:

“Els plans d’ordenació urbanística municipal són objecte de revisió en complir-se el termini que s’hi fixa o en produir-se les circumstàncies que a aquest fi s’hi especifiquen.”


“Podrà portar-se a terme la revisió global del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal quan es produeixi algun dels supòsits següents: Quan s'hagin complert 12 anys de vigència. Quan es justifiqui l'existència de disfuncions entre les previsions d'aquest Pla i les necessitats reals de sòl per crear habitatge, per l'establiment d'activitats econòmiques, o bé la necessitat d'infrastructures d'interès general. Quan, per l'elecció d'un model territorial diferent o per circumstàncies de tipus econòmic o demogràfic, es plantegin nous criteris respecte a l'estructura general i orgànica del territori o de la classificació del sòl.”

En conseqüència la revisió és potestativa, no automàtica ni immediata per raó del temps transcorregut des de l’aprovació del POUM.




36

Tanmateix, tampoc es compleixen els punts b i c. El punt b es refereix exclusivament a sòl urbà i sòl urbanitzable, que resten fora de l’àmbit de la present modificació. En relació al punt c, no estem davant de nous criteris respecte a l'estructura general i orgànica del territori, doncs els objectius de la modificació són plenament coincidents amb els objectius del sòl no urbanitzable contemplats a la normativa del POUM, tal com resulta de l’article 190 que es transcriu a continuació:








37


Forestal potencial

Forestal interior

Agrícola Zona Agrícola Potencial regeneració de l’ecosistema agrícola

Espai enjardinat amb cobertura herbàcia

Espai de les edificacions rurals i masies tradicionals Catàleg


C. El conjunt de documents que conformen la proposta de l’Anella Verda, en contra del que manifesta l’al·legant, justifica adequadament cada una de les propostes que es duen a terme. No obstant això, i per tal de clarificar encara més la proposta, s’ha redactat un document que es presenta com a annex a la modificació puntual del POUM i al Pla Especial i al Catàleg de Masies de l’Anella Verda, anomenat Proposta Global d’ordenació i gestió de l’Anella Verda, on s’explica des dels orígens de la idea, el procés participatiu, els objectius estratègics de l’Anella Verda, els diferents instruments per a l’assoliment d’aquest objectiu, tant urbanístics com no urbanístics, el marc legal i conceptual on s’encaixa la proposta i en conjunt, totes les voluntats de l’Anella Verda. De manera particular, la modificació puntual del POUM justifica la conveniència i oportunitat d’acord amb la legislació urbanística vigent, l’adequació del document a les directrius de planejament i als plans de rang superior, així com dins la memòria es justifiquen la motivació de les propostes d’acord amb els objectius estratègics de l’Anella Verda.

A més a més, l’al·legant no acredita la suposada manca de motivació.

D. L’avaluació econòmica i financera, i les previsions d’execució, de la MPOUM són adaptades a les singulars característiques d’un instrument de planejament que només incorpora el sòl no urbanitzable, i en el qual no hi ha execució ni plusvàlues urbanístiques com a tals. Per altra banda, no és objecte del planificador l’estudi de la viabilitat de les explotacions privades. En concret, l’article 99 de la llei d’urbanisme, estableix que les modificacions de les figures de planejament urbanístic han de contenir una avaluació econòmica sobre l’actuació proposada, en els següents casos:

Article 99




La modificació puntual del POUM en l’àmbit de l’Anella Verda proposa el tractament sòl no urbanitzable del terme municipal mantenint-ne la superfície, amb l’objectiu de preservar, ordenar i gestionar les tres funcionalitats definides: l’ecològica i natural, l’econòmica i la social i d’ús públic, a través d’una nova lectura




38

del POUM vigent que comporta una redefinició de les zones agrícoles, dels boscos, del sistema de torrents i rieres i d’una clarificació del usos admesos a fi i efecte de protegir l’entorn.






E. Malgrat que aquesta al·legació correspongui al Pla Especial cal assenyalar que no és certa la possible delegació de la gestió del Pla Especial a un posterior Pla de Gestió de l’Anella Verda. En el document que es presenta a aprovació provisional s’ha fet un esforç clarificador, diferenciant la Proposta Global que defineix l’estratègia general d’actuació en l’Anella Verda, dels instruments estrictament urbanístics (modificació puntual del POUM i Pla Especial) i del Programa d’acció de l’Anella Verda, abans anomenat Pla de Gestió, que pot haver induït a confusió. En aquest sentit, no és certa l’afirmació que el Pla Especial resti buit de contingut, atès que regula i estableix les actuacions a realitzar, mentre que el Programa d’Acció concreta les tasques amb detall. F. Pel que fa a la manca de validesa de l’Informe de Sostenibilitat Preliminar cal assenyalar que aquest ha estat redactat de conformitat amb la normativa sobre avaluació ambiental estratègica i ha estat validat per l’Oficina d’Avaluació Ambiental de Barcelona en virtut de l’informe de 27 de novembre de 2015.

G. Pel que fa a la necessitat d’incorporar un Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada, cal indicar que el document aprovat inicialment justifica adequadament la seva innecessarietat, document que ha estat validat per l’Autoritat del Transport Metropolità, organisme competent en la matèria, en virtut de l’informe de 19 de gener de 2015.

H. En relació a l’al·legació relativa als usos i activitats, cal indicar que el document aprovat inicialment realitzava unes previsions respecte els usos que ja eren conformes a la regulació urbanística del sòl no urbanitzable. No obstant, la proposta que es porta a aprovació provisional, clarifica, matisa i ajusta les




39

definicions d’acord amb les especificacions del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, de text refós de la llei d’urbanisme de Catalunya (en endavant TRLUC) i successives modificacions.






La comercialització de productes artesanals està prevista en la modificació per complementar l’activitat de les finques agroforestals, motiu pel qual no es pot admetre la comercialització d’aquells que siguin externs a la pròpia producció. L’hostatgeria queda admesa en la present modificació per estar inclosa dins la categoria d’allotjament turístic.



• Activitats artístiques (Catàleg)



• Granges escola i escoles de natura (Catàleg)

En canvi, no s’admeten els usos següents:

• Circuits permanents de BTT, trial, enduro, perquè comporten una important erosió i compactació del sòl i lesionen els valors naturals i per tant són usos no conformes als valors de l’Anella Verda.




40

• Refugis de muntanya, perquè l’únic lloc on tindrien sentit seria a l’àmbit del Parc Natural, que ja té la seva regulació al respecte. Fora d’aquest àmbit no té sentit permetre-ho.

• Àrees d’emmagatzematge en espais oberts, parc de vehicles pesants, perquè són usos propis del sòl urbà.





La regulació dels tancaments no és objecte de la modificació, sinó que es regulen al Pla Especial de l’Anella Verda, que de manera genèrica no admet tancaments no vegetals, però contempla determinades excepcions per raons de seguretat i altres causes justificades. En relació a la substitució de sostre, la proposta que es presenta ara no preveu percentatges ni substitucions, sinó autorització per reutilització d’edificacions legalment emplaçades i noves construccions d’acord amb els usos admesos. Pel que fa a la clau A i B: En relació als usos agrofoestals (aprofitament forestal inclòs) la proposta que es sotmet a aprovació provisional, ha revisat i augmentat els volums previstos per a les construccions agroforestals. Tanmateix, el procediment per a la seva implantació serà l’establert per la normativa urbanística vigent. Pel que fa a la sol·licitud que els patis no comptabilitzin com a edificacions, aquesta és una premissa pròpia del tractament del sòl urbà, i aquest no és el cas. Pel que fa a la possibilitat d’impermeabilització dels patis d’abassegament, no s’admet perquè no s’adiu amb la naturalesa pròpia del sòl. Pel que fa a la petició de noves construccions relacionades amb la ramaderia extensiva cal indicar que són admissibles, com a “construccions auxiliars per a ús agrícola i ramader”. S’admet l’ús d’habitatge com a excepció en els casos que es regulen a la normativa, de forma més detallada que en el document aprovat inicialment. L’ús artesanal és admès si bé s’ha de dur a terme dins les edificacions agroforestals o bé en les edificacions del Catàleg. Les activitats d’hostaleria són admeses en les edificacions incloses al Catàleg de Masies de l’Anella Verda. També s’admeten noves construccions auxiliars vinculades a aquest ús. S’admeten noves construccions, vinculades a les masies, per a la implantació d’equipaments i serveis no compatibles amb els usos urbans ja que són activitats d’interès públic.




41

Per tal de clarificar els usos admesos en equipaments i serveis no compatibles en el sòl urbà, la proposta que ara es sotmet a aprovació provisional llista els usos d’acord amb la nomenclatura establerta a la normativa urbanística vigent. En relació a les necessitats mínimes d’edificació i als volums màxims, cal indicar que la normativa urbanística no els estableix, motiu pel qual no s’admet l’al·legació. En relació a la qualificació de terrenys que són conreus i l’ampliació de les zones potencials agrícoles cal indicar que la modificació té com a un dels objectius principals qualificar de terrenys agrícoles tots els sòls aptes per a ser-ho. Tanmateix, s’ha realitzat un exhaustiu treball de camp per delimitar-ne les zones, amb el criteri de recuperar la qualificació agrícola allà on sigui possible. És objecte de la modificació posar les bases per a facilitar la implantació de les activitats vinculades al territori, entre elles, les de ramaderia intensiva i extensiva. En relació a la geometria dels marges i feixes aquest punt resta regulat al Pla Especial. En relació als usos sol·licitats a la clau M, tal com s’ha exposat anteriorment, atès que aquesta qualificació desapareix, no procedeix valorar la possibilitat de la seva implantació.


Aquesta zona correspon als sòls de les zones annexes al sistema hidrològic que, sense constituir el domini públic hidràulic en són contigües, estan vinculades a la seva funcionalitat ecològica i suporten sistemes naturals de valor. La proposta de delimitació d’aquesta zona pretén preservar i millorar al màxim les rieres i torrents de Terrassa com a reservoris de biodiversitat, espais connectors entre espais naturals i elements estructuradors del paisatge i per tant inclou els hàbitats de ribera existents o els potencials que es desenvolupen en els seus marges. En aquest sentit, el Pla especial restringeix fins i tot la pastura ja que els efectes del trepig i del consum d’una pastura continuada en aquestes zones pot provocar la desaparició d’aquesta comunitat tan fràgil. Per tant, les especials condicions de protecció justifiquen la no implantació dels usos sol·licitats. Per tal de fer possible la millora i augment de la vegetació dels marges de torrents i rieres, la proposta preveu la prohibició de qualsevol ús en aquest àmbit i només s’admet el manteniment de l’hàbitat de ribera. En aquest sentit, la delimitació efectuada en la modificació respon a aquests paràmetres. I. En relació a la clau H (ara H.2), la proposta de modificació ha ajustat la definició d’aquest sistema, que resta al marge de titularitats. En relació al domini públic hidràulic s’estarà al que determina la legislació en matèria d’aigües. J. En relació a la delimitació dels punts crítics per a la connectivitat, cal assenyalar que la modificació recull els punts crítics reconeguts pel Pla Territorial Metropolità de Barcelona i els completa amb aquells altres àmbits on la connectivitat ecològica es veu compromesa. K. En relació als camins, l’Inventari municipal de camins de Terrassa ja es pronunciarà sobre la seva titularitat. Pel que fa a l’ús públic dels camins privats la voluntat és d’assolir acords amb els respectius propietaris en virtut dels quals se’n derivin obligacions recíproques. Només en cas d’impossibilitat d’aquests acords seria necessari acudir a les previsions que ja conté el POUM pel que fa a l’adquisició de sistemes urbanístics. L. Pel que fa a l’al·legació relativa als punts específics del Pla Especial, cal indicar que es dóna resposta a la mateixa en el document de tractament d’al·legacions de l’esmentat pla.




42

M. Pel que fa a l’al·legació del president de PIMEC Agroalimentària, cal donar-li el mateix tractament que es deixa expressat en els punts anteriors.» Conclusi ons: Es proposa desestimar les al·legacions assenyalades als punts 1 a 4, pels motius que es deixen expressats. Pel que fa a l’assenyalada al punt 5, proposa estimar parcialment les assenyalades amb les lletres H, I i K i desestimar les assenyalades amb les lletres A, B, C, D, E, F, G i J pels motius que es deixen expressats. En relació a l’al·legació assenyalada amb la lletra L, es proposa declarar-la com a no procedent per anar dirigida contra el Pla Especial. En relació a l’al·legació assenyalada amb la lletra M, es proposa donar el mateix tractament efectuat a les al·legacions assenyalades amb les lletres A a J.




43

AL·LEGACIÓ 14 Data: 27-02-2015 (correspon Al·legació 16 al PE) Núm. Registre d’entrada: 132817 Titular de l’al·legació: ASSOCIACIÓ DE PROPIETARIS PER A LA SOSTENIBILITAT DE

LES FINQUES AGROFORESTALS DELS MUNICIPIS DE MATADEPERA I TERRASSA

Adreça per notificacions:

Emplaçament al·legació: Totalitat de l’àmbit de l’Anella Verda CONTINGUT I PROPOSTA DE TRACTAMENT DE L’AL·LEGACIÓ: Exposa i sol·licita: Que la correcta conservació d’aquest espai natural, del qual se’n beneficia molta gent directa i indirecta-ment, cal que sigui autosuficient econòmicament. Cal regular els usos per aportar un benefici econòmic, doncs en cas contrari el manteniment de les finques és inviable i molt costós econòmicament, fet que ha comportat l’abandonament dels conreus i l’enrunament de masies que formen part del patrimoni històric i arquitectònic del país.

Es prioritza la funció ecològica o social per sobre de la funcionalitat econòmica i paisatgística. Insuficient justificació de la proposta de modificació. No es pot ordenar la totalitat del sòl no urbanitzable del municipi a través d’una Modificació Puntual del POUM ni tampoc per la via d’un Pla Especial. Cal la revisió del POUM si es vol regular l’entorn natural de Terrassa atès que la modificació canvia tot el règim del sòl no urbanitzable de Terrassa.

No es pot delegar la gestió del Pla Especial a un posterior Pla de Gestió de l’Anella Verda, deixant buit el referit PE. L’informe de sostenibilitat ambiental Preliminar no és vàlid perquè només s’han avaluat dues alternatives d’ordenació, sense tenir en compte una tercera alternativa de major permissibilitat. És necessari incorporar un Estudi de la Mobilitat generada, d’acord amb l’article 3 del Decret 344/2006, donat que la modificació admet nous usos i activitats que es generen en més del 50 % de tot el terme municipal, preveu la necessitat de dimensionar la xarxa de transport públic, crear nous espais d’accés al medi natural, de millorar la xarxa de camins, de crear nous espais d’aparcament i de potenciar la mobilitat a peu i amb bicicleta. La modificació no conté l’avaluació econòmica i financera de les actuacions que es preveuen, contravenint la legislació. Pel que fa als usos i activitats en el sòl no urbanitzable, sol·licita: 9.1. Increment de la superfície de clau M i ajust de la delimitació de la clau H (ara H.2) i PCC, que és on es permet més varietat d’usos per afavorir la rendibilitat econòmica de les finques.




44

9.2. Permetre les construccions per càmping, aparcament per a caravanes i autocaravanes, zones d’acampanda, bungalows i acampades en arbres. No queda prou justificada la restricció d’aquests usos pel fet de no estar admesos en el POUM vigent. 9.3. Llistar de forma més clara els usos compatibles i deixar una porta oberta a la realització de possibles activitats no definides. 9.4. Modificar l’art. 29, subapartat 4.3 sobre usos artesanals per permetre la comercialització d’alguns productes externs relacionats amb el mon agroramader i forestal, a fi de complementar l’oferta de productes propis. 9.5. Modificar l’art. 29, subapartat 4.4 sobre hostatgeria per permetre l’ús d’habitatge d’ús turístic, menys exigent en requisits tècnics. 9.6. Modificar l’art. 29, subapartat 4.5 sobre activitats col·lectives de caràcter cultural, d’educació ambiental en el lleure i esbarjo per admetre les següents:

a) Activitats de caràcter pedagògic i terapèutic. b) Refugis de muntanya com a instal·lació esportiva relacionada amb el muntanyisme c) Circuits permanents BTT, motos de trial i enduro, emplaçats en una zona fixa. d) Activitats de caràcter eqüestre, afegir passejades en ruc. e) En equipaments i serveis no compatibles amb usos urbans, afegir centres de cria d’animals domèstics, centres d’ensinistrament d’animals domèstics, àrees d’emmagatzematges controlat en espais oberts i parcs de vehicles. f) En edificacions existents, usos permesos en sòl urbà, condicionades a un número màxim, de treballadors, com activitats dels autònoms, oficines, artístiques.

10. Es sol·licita ampliar l’àmbit de la clau M per poder ubicar noves edificacions segons els usos permesos, poder delimitar físicament amb tancaments no permeables l’entorn de les masies i poder substituir completament els elements construïts. 11. En clau A, es sol·licita: a) Usos agroforestals, aprofitament forestal, usos artesanals i eqüestre: es proposa augmentar la superfície per a edificacions auxiliars agrícoles o ramaderes o per estabulació de bestiar, i permetre noves edificacions d’ampliació amb una superfície màxima de 500 m2 o 1.00 m2st sense necessitat d’informe de la CTUB i en cas que es necessiti més sostre, presentar un projecte d’acord l’art. 48 del TRLUC, juntament amb un estudi d’impacte i integració paisatgística. b) S’especifiqui a la modificació que les superfícies destinades a patis, inclosos els d’abassegament, no comptabilitzen com a edificacions. En aquest últims també es sol·licita que les superfícies puguin ser impermeabilitzades. c) Es permeti la construcció d’edificacions relacionades amb la ramaderia extensiva, com magatzems o coberts per guardar menjar i petits estables per a infermeria. d) Ús d’habitatge: permetre construccions en “condició 2” per a habitatges familiars i per a l’allotjament de temporers, vinculats a activitats agrícoles, ramaderes o forestals e) Activitats d’hostaleria: permetre l’edificació de noves construccions vinculades a les activitats de cases de colònies, escoles de natura o granges escola. f) Equipaments i serveis no compatibles amb els usos urbans: permetre les activitats col·lectives de caràcter cultural, d’educació en el lleure i esbarjo com a complement de l’activitat agrària, ramadera o forestal, amb “condicionant 2” amb les corresponents instal·lacions annexes necessàries.




45

g) Altres equipaments i serveis no compatibles amb els usos urbans: definir quins són els “altres usos” permesos i determinar quines són les necessitats mínimes d’edificació, perquè siguin rentables econòmicament, amb els volums màxims definits en la legislació vigent urbanística. h) Qualificar terrenys que són conreus i ampliar les zones potencials agrícoles afegint aquelles de superfície amb pendents inferiors al 20% i zones d’antigues feixes susceptibles de ser transformades en nous conreus. i) Potenciar la ramaderia intensiva i extensiva per assegurar la viabilitat econòmica de les explotacions. j) Camps de conreus i geometria dels seus marges i feixes: incorporar a la normativa que la preservació, recuperació i millora del paisatge agrícola tradicional no perjudiqui la viabilitat dels conreus. 12. En Clau Bosc, sol·licita: a) Usos agroforestals: permetre la ramaderia intensiva i semi-intensiva, la construcció d’edificacions relacionades amb l’aprofitament forestal, amb els mateixos criteris constructius que en la clau A i la construcció d’edificacions relacionades amb la ramaderia extensiva, com magatzems o coberts per guardar menjar i petits estables per a infermeria. b) Elaboració de productes alimentaris artesanals o agroforestals: la transformació de productes forestals per la seva posterior venda cal considerar-lo com un ús artesanal, amb els mateixos requisits que en la clau A. c) Activitat d’hostaleria: permetre l’edificació de noves construccions vinculades a les activitats de cases de colònies, escoles de natura o granges escola, a fi que puguin desenvolupar de forma correcta la seva activitat i incloure com a ús compatible l’activitat de càmping i les zones d’acampada. d) Equipaments i serveis no compatibles amb els usos urbans: permetre per a les activitats col·lectives de caràcter cultural, d’educació en el lleure i esbarjo, la construcció d’instal·lacions annexes i definir els altres usos permesos i determinar-ne les necessitats mínimes d’edificació, perquè siguin rentables econòmicament, amb els volums màxims definits en la legislació vigent urbanística. e) Activitats col·lectives de caràcter esportiu a l’aire lliure: permetre la construcció d’instal·lacions annexes. f) Considerar les activitats de caràcter eqüestre com a activitats compatibles. 13. En clau M, sol·licita: a) Usos agroforestals: augmentar la superfície i permetre volums edificables a fi de fer rendibles econòmicament les activitats agrícoles i ramaderes. b) Ramaderia extensiva: permetre construccions en “condició 3” c) Ús d’habitatge: permetre l’habitatge en les masies i cases existents en primera i segona residència, encara que no hi hagi vinculació directa amb l’activitat agrícola, ramadera o forestal. d) Usos artesanals: permetre els mateixos requeriments que en la clau A. d) Hostaleria: afegir l’habitatge d’ús turístic. e) Permetre la construcció de noves edificacions annexes a les masies que puguin suportar activitats annexes a l’activitat principal, associades al turisme rural o activitats similars i possibilitar fer zones d’acampada.




46

f) Equipaments i serveis no compatibles amb els usos urbans: permetre instal·lacions annexes i noves edificacions i per a cada ús concret, caldrà determinar les superfícies i sostres màxims edificables. g) Activitat eqüestre: permetre-la amb els mateixos requisits que en la clau A. 14. En clau R i H, sol·licita: a) Permetre la ramaderia extensiva i semi-intensiva, l’aprofitament forestal, l’activitat de granja escola o escola de natura, així com activitats col·lectives de caràcter cultural, educació en el lleure i esbarjo. b) Delimitació de la franja de ribera ajustada a aquelles zones en que realment hi ha o pot haver-hi una vegetació de ribera. c) Delimitar la franja de 5 metres a banda i banda del llit dels torrents només en els cursos fluvials que pertanyen al Domini Públic Hidràulic. d) Delimitar només com a sistema hídric les franges de 5 m dels torrents de titularitat pública. 15. Redefinir els punts crítics per a la connectivitat ecològica, d’acord amb el Pla Territorial Metropolità de Barcelona i revisar la compatibilitat d’alguns sistemes amb la subzona pcc. 16. En relació als camins, sol·licita: a) Que es tingui en compte la seva titularitat a l’hora de redactar l’Inventari municipal de camins públics. b) Modificar l’art. 45.2 de les NNUU de la MP afegint que l’ús públic dels camins privats exigirà, en tot cas, la subscripció del corresponent conveni entre l’Administració actuant i el titular del camí, que en reconegui llur propietat privada. 17. Aquest punt de l’al·legació fa referència només al Pla Especial de l’Anella Verda. 18. S’incorpora un escrit signat pel Sr. David Coll i Batllori, president de PIMEC Agroalimentària expressant el suport i adhesió a les al·legacions presentades per l’Associació de Propietaris. Proposta de tractament: A. En contra del que manifesta l’al·legant, la modificació puntual del POUM respon als principis establerts per la vigent normativa urbanística, que proclama una utilització racional del territori i el medi ambient i la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics en l’exercici de les competències urbanístiques amb l’objectiu de realitzar una ordenació del territori que respongui al principi de desenvolupament urbanístic sostenible (article 3, 9, i 47 del TRLUC). En idèntic sentit, es pronuncia la llei estatal 42/2007, Ley del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad. En aquest ordre de coses, la modificació es basa en tres funcionalitats: ecològica i natural, econòmica i social. En la definició dels objectius estratègics de l’Anella Verda es preveuen un total de 15 objectius, 4 de la primera funcionalitat, 6 relacionats amb la segona, 3 sobre la tercera i 2 objectius transversals sobre el paisatge i la relació ciutat-entorn. Per tant, la proposta abasta totes tres funcionalitats.






47


“Podrà portar-se a terme la revisió global del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal quan es produeixi algun dels supòsits següents: Quan s'hagin complert 12 anys de vigència. Quan es justifiqui l'existència de disfuncions entre les previsions d'aquest Pla i les necessitats reals de sòl per crear

habitatge, per l'establiment d'activitats econòmiques, o bé la necessitat d'infrastructures d'interès general. Quan, per l'elecció d'un model territorial diferent o per circumstàncies de tipus econòmic o demogràfic, es plantegin

nous criteris respecte a l'estructura general i orgànica del territori o de la classificació del sòl.” En conseqüència la revisió és potestativa, no automàtica ni immediata per raó del temps transcorregut des de l’aprovació del POUM. Tanmateix, tampoc es compleixen els punts b i c. El punt b es refereix exclusivament a sòl urbà i sòl urbanitzable, que resten fora de l’àmbit de la present modificació. En relació al punt c, no estem davant de nous criteris respecte a l'estructura general i orgànica del territori, doncs els objectius de la modificació són plenament coincidents amb els objectius del sòl no urbanitzable contemplats a la normativa del POUM, tal com resulta de l’article 190 que es transcriu a continuació:





48





Forestal potencial

Forestal interior



Espai enjardinat amb cobertura herbàcia Catàleg


C. El conjunt de documents que conformen l’Anella Verda, en contra del que manifesta l’al·legant, justifica adequadament cada una de les propostes que es duen a terme. No obstant això, i per tal de clarificar-les encara més, s’ha redactat un document que es presenta com a annex a la modificació puntual del POUM i al Pla Especial i al Catàleg de Masies de l’Anella Verda, anomenat Proposta Global d’ordenació i gestió de l’Anella Verda, on s’explica des dels orígens de la idea, el procés participatiu, els objectius estratègics de l’Anella Verda, els diferents instruments per a l’assoliment d’aquest objectiu, tant urbanístics com no urbanístics, el marc legal i conceptual on s’encaixa la proposta i en conjunt, totes les voluntats de l’Anella Verda. De manera particular, la modificació puntual del POUM justifica la conveniència i oportunitat d’acord amb la legislació urbanística vigent, l’adequació del document a les directrius de planejament i als plans de rang superior, així com dins la memòria es justifiquen la motivació de les propostes d’acord amb els objectius estratègics de l’Anella Verda.


D. L’avaluació econòmica i financera, i les previsions d’execució, de la MPOUM són adaptades a les singulars característiques d’un instrument de planejament que només incorpora el sòl no urbanitzable, i en el qual no hi ha execució ni plusvàlues urbanístiques com a tals. Per altra banda, no és objecte del planificador l’estudi de la viabilitat de les explotacions privades.




49

En concret, l’article 99 de la llei d’urbanisme, estableix que les modificacions de les figures de planejament urbanístic han de contenir una avaluació econòmica sobre l’actuació proposada, en els següents casos:

Article 99










E. Malgrat que aquesta al·legació correspongui al Pla Especial cal assenyalar que no és certa la possible delegació de la gestió del Pla Especial a un posterior Pla de Gestió de l’Anella Verda. En el document que es presenta a aprovació provisional s’ha fet un esforç clarificador, diferenciant la Proposta Global que




50

defineix l’estratègia general d’actuació en l’Anella Verda, dels instruments estrictament urbanístics (modificació puntual del POUM i Pla Especial) i del Programa d’acció de l’Anella Verda, abans anomenat Pla de Gestió, que pot haver induït a confusió. En aquest sentit, no és certa l’afirmació que el Pla Especial resti buit de contingut, atès que regula i estableix les actuacions a realitzar, mentre que el Programa d’Acció concreta les tasques amb detall. F. Pel que fa a la manca de validesa de l’Informe de Sostenibilitat Preliminar cal assenyalar que aquest ha estat redactat de conformitat amb la normativa sobre avaluació ambiental estratègica i ha estat validat per l’Oficina d’Avaluació Ambiental de Barcelona en virtut de l’informe de 27 de novembre de 2015.


H. En relació a l’al·legació relativa als usos i activitats, cal indicar que el document aprovat inicialment realitzava unes previsions respecte els usos que ja eren conformes a la regulació urbanística del sòl no urbanitzable. No obstant, la proposta que es porta a aprovació provisional, clarifica, matisa i ajusta les definicions d’acord amb les especificacions del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, de text refós de la llei d’urbanisme de Catalunya (en endavant TRLUC) i successives modificacions.






La comercialització de productes artesanals està prevista en la modificació per complementar l’activitat de les finques agroforestals, motiu pel qual no es pot admetre la comercialització d’aquells que siguin externs a la pròpia producció.

L’hostatgeria queda admesa en la present modificació per estar inclosa dins la categoria d’allotjament turístic.






51








• Àrees d’emmagatzematge en espais oberts, parc de vehicles pesants, perquè són usos propis del

sòl urbà.





La regulació dels tancaments no és objecte de la modificació, sinó que es regulen al Pla Especial de l’Anella Verda, que de manera genèrica no admet tancaments no vegetals, però contempla determinades excepcions per raons de seguretat i altres causes justificades. En relació a la substitució de sostre, la proposta que es presenta ara no preveu percentatges ni substitucions, sinó autorització per reutilització d’edificacions legalment emplaçades i noves construccions d’acord amb els usos admesos. Pel que fa a la clau A i B: En relació als usos agrofoestals (aprofitament forestal inclòs) la proposta que es sotmet a aprovació provisional, ha revisat i augmentat els volums previstos per a les construccions agroforestals. Tanmateix, el procediment per a la seva implantació serà l’establert per la normativa urbanística vigent. Pel que fa a la sol·licitud que els patis no comptabilitzin com a edificacions, aquesta és una premissa pròpia del tractament del sòl urbà, i aquest no és el cas. Pel que fa a la possibilitat d’impermeabilització dels patis d’abassegament, no s’admet perquè no s’adiu amb la naturalesa pròpia del sòl.




52

Pel que fa a la petició de noves construccions relacionades amb la ramaderia extensiva cal indicar que són admissibles, com a “construccions auxiliars per a ús agrícola i ramader”. S’admet l’ús d’habitatge com a excepció en els casos que es regulen a la normativa, de forma més detallada que en el document aprovat inicialment. L’ús artesanal és admès si bé s’ha de dur a terme dins les edificacions agroforestals o bé en les edificacions del Catàleg. Les activitats d’hostaleria són admeses en les edificacions incloses al Catàleg de Masies de l’Anella Verda. També s’admeten noves construccions auxiliars vinculades a aquest ús. S’admeten noves construccions, vinculades a les masies, per a la implantació d’equipaments i serveis no compatibles amb els usos urbans ja que són activitats d’interès públic. Per tal de clarificar els usos admesos en equipaments i serveis no compatibles en el sòl urbà, la proposta que ara es sotmet a aprovació provisional llista els usos d’acord amb la nomenclatura establerta a la normativa urbanística vigent. En relació a les necessitats mínimes d’edificació i als volums màxims, cal indicar que la normativa urbanística no els estableix, motiu pel qual no s’admet l’al·legació. En relació a la qualificació de terrenys que són conreus i l’ampliació de les zones potencials agrícoles cal indicar que la modificació té com a un dels objectius principals qualificar de terrenys agrícoles tots els sòls aptes per a ser-ho. Tanmateix, s’ha realitzat un exhaustiu treball de camp per delimitar-ne les zones, amb el criteri de recuperar la qualificació agrícola allà on sigui possible. És objecte de la modificació posar les bases per a facilitar la implantació de les activitats vinculades al territori, entre elles, les de ramaderia intensiva i extensiva. En relació a la geometria dels marges i feixes aquest punt resta regulat al Pla Especial. En relació als usos sol·licitats a la clau M, tal com s’ha exposat anteriorment, atès que aquesta qualificació desapareix, no procedeix valorar la possibilitat de la seva implantació.

Pel que fa a la clau R: Aquesta zona correspon als sòls de les zones annexes al sistema hidrològic que, sense constituir el domini públic hidràulic en són contigües, estan vinculades a la seva funcionalitat ecològica i suporten sistemes naturals de valor.

La proposta de delimitació d’aquesta zona pretén preservar i millorar al màxim les rieres i torrents de Terrassa com a reservoris de biodiversitat, espais connectors entre espais naturals i elements estructuradors del paisatge i per tant inclou els hàbitats de ribera existents o els potencials que es desenvolupen en els seus marges. En aquest sentit, el Pla especial restringeix fins i tot la pastura ja que els efectes del trepig i del consum d’una pastura continuada en aquestes zones pot provocar la desaparició d’aquesta comunitat tan fràgil. Per tant, les especials condicions de protecció justifiquen la no implantació dels usos sol·licitats.

Per tal de fer possible la millora i augment de la vegetació dels marges de torrents i rieres, la proposta preveu la prohibició de qualsevol ús en aquest àmbit i només s’admet el manteniment de l’hàbitat de ribera. En aquest sentit, la delimitació efectuada en la modificació respon a aquests paràmetres.

I. En relació a la clau H (ara H.2), la proposta de modificació ha ajustat la definició d’aquest sistema, que resta al marge de titularitats.




53

En relació al domini públic hidràulic s’estarà al que determina la legislació en matèria d’aigües. J. En relació a la delimitació dels punts crítics per a la connectivitat, cal assenyalar que la modificació recull els punts crítics reconeguts pel Pla Territorial Metropolità de Barcelona i els completa amb aquells altres àmbits on la connectivitat ecològica es veu compromesa. K. En relació als camins, l’Inventari municipal de camins de Terrassa ja es pronunciarà sobre la seva titularitat. Pel que fa a l’ús públic dels camins privats la voluntat és d’assolir acords amb els respectius propietaris en virtut dels quals se’n derivin obligacions recíproques. Només en cas d’impossibilitat d’aquests acords seria necessari acudir a les previsions que ja conté el POUM pel que fa a l’adquisició de sistemes urbanístics.

L. Pel que fa a l’al·legació relativa als punts específics del Pla Especial, cal indicar que es dóna resposta a la mateixa en el document de tractament d’al·legacions de l’esmentat pla.

M. Pel que fa a l’al·legació del president de PIMEC Agroalimentària, cal donar-li el mateix tractament que es deixa expressat en els punts anteriors. Conclusions: En conseqüència es proposa estimar parcialment les assenyalades amb les lletres H, I i K i desestimar les assenyalades amb les lletres A, B, C, D, E, F, G i J pels motius que es deixen expressats. En relació a l’al·legació assenyalada amb la lletra L, es proposa declarar-la com a no procedent per anar dirigida contra el Pla Especial. En relació a l’al·legació assenyalada amb la lletra M, es proposa donar el mateix tractament efectuat a les al·legacions assenyalades amb les lletres A a J.




54

AL·LEGACIÓ 15 Data: 27-02-2015

(correspon Al·legació 17 al PE) Núm. Registre d’entrada: 132941 Titular de l’al·legació: Sr. Benet Carbonell Marcet, en representació de EGARPIANC S.L.,

COINTASADOS S.L. i GRAMTOR S.A.

Adreça per notificacions: Carrer Navas de Tolosa, 161-163. Terrassa 08224

Emplaçament al·legació: Totalitat de l’àmbit de l’Anella Verda. Can Carbonell. Can Bogunyà CONTINGUT I PROPOSTA DE TRACTAMENT DE L’AL·LEGACIÓ: Exposa i sol·licita:

1. Que les referides societats són propietàries de les següents finques incloses dins l’àmbit de la MPOUM: can Carbonell, can Bogunyà, can Sabater del Torrent, can Cardús de les Orioles, i can Perdut, entre d’altres. 2. Insuficient justificació de la proposta de modificació.

3. Es prioritza la funció ecològica o social per sobre de la funcionalitat econòmica i paisatgística.

4. No es pot ordenar la totalitat del sòl no urbanitzable del municipi a través d’una Modificació Puntual del

POUM ni tampoc per la via d’un Pla Especial. Cal la revisió del POUM si es vol regular l’entorn natural de Terrassa atès que la modificació canvia tot el règim del sòl no urbanitzable de Terrassa.

5. No es pot delegar la gestió del Pla Especial a un posterior Pla de Gestió de l’Anella Verda, deixant buit

el referit Pla Especial.

6. L’informe de sostenibilitat ambiental Preliminar no és vàlid perquè només s’han avaluat dues alternatives d’ordenació, sense tenir en compte una tercera alternativa de major permissibilitat.

7. És necessari incorporar un Estudi de la Mobilitat generada, d’acord amb l’article 3 del Decret 344/2006,

donat que la modificació admet nous usos i activitats que es generen en més del 50 % de tot el terme municipal, preveu la necessitat de dimensionar la xarxa de transport públic, crear nous espais d’accés al medi natural, de millorar la xarxa de camins, de crear nous espais d’aparcament i de potenciar la mobilitat a peu i amb bicicleta.

8. La modificació no conté l’avaluació econòmica i financera de les actuacions que es preveuen,

contravenint la legislació. 9. Pel que fa als usos i activitats en el sòl no urbanitzable, sol·licita:

9.1. Increment de la superfície de clau M i ajust de la delimitació de la clau H (ara H.2) i pcc, que és on es permet més varietat d’usos per afavorir la rendibilitat econòmica de les finques.

9.2. Permetre les construccions per càmping, aparcament per a caravanes i autocaravanes, zones d’acampanda, bungalows i acampades en arbres. No queda prou justificada la restricció d’aquests usos pel fet de no estar admesos en el POUM vigent.




55

9.3. Llistar de forma més clara els usos compatibles i deixar una porta oberta a la realització de possibles activitats no definides.

9.4. Modificar l’art. 29, subapartat 4.3 sobre usos artesanals per permetre la comercialització d’alguns productes externs relacionats amb el mon agroramader i forestal, a fi de complementar l’oferta de productes propis. 9.5. Modificar l’art. 29, subapartat 4.4 sobre hostatgeria per permetre l’ús d’habitatge d’ús turístic, menys exigent en requisits tècnics. 9.6. Modificar l’art. 29, subapartat 4.5 sobre activitats col·lectives de caràcter cultural, d’educació ambiental en el lleure i esbarjo per admetre les següents:

a) Activitats de caràcter pedagògic i terapèutic. b) Refugis de muntanya com a instal·lació esportiva relacionada amb el muntanyisme c) Circuits permanents BTT, motos de trial i enduro, emplaçats en una zona fixa. d) Activitats de caràcter eqüestre, afegir passejades en ruc. e) En equipaments i serveis no compatibles amb usos urbans, afegir centres de cria d’animals domèstics, centres d’ensinistrament d’animals domèstics, àrees d’emmagatzematges controlat en espais oberts i parcs de vehicles. f) En edificacions existents, usos permesos en sòl urbà, condicionades a un número màxim, de treballadors, com activitats dels autònoms, oficines, artístiques.

10. Es sol·licita ampliar l’àmbit de la clau M per poder ubicar noves edificacions segons els usos

permesos, poder delimitar físicament amb tancaments no permeables l’entorn de les masies i poder substituir completament els elements construïts.

11. Es demana el reconeixement de la Bòbila de Can Carbonell, inclosa a l’Inventari de Patrimoni de la

Generalitat, i els cossos annexes, preveient-ne la seva protecció com a bé d’interès cultural, històric i arquitectònic de naturalesa industria per permetre la seva recuperació i restauració i poder-la dotar-la dels usos possibles per poder possibilitar el seu manteniment, conservació i divulgació. A més de poder recuperar una construcció d’un cos edificatori preexistent, al vol del Forn de la Bòbila per implantar una activitat de restauració i a l’àmbit més proper, ubicar hortes familiars destinades a autoconsum

12. Incorporar com a edificació existent una antiga quadra de vedells de 620 m2 al nord de l’àmbit de la

Masia de Can Bogunya.

13. En clau A, sol·licita:

a) Usos agroforestals, aprofitament forestal, usos artesanals i eqüestre: es proposa augmentar la superfície per a edificacions auxiliars agrícoles o ramaderes o per estabulació de bestiar, i permetre noves edificacions d’ampliació amb una superfície màxima de 500 m2 o 1.00 m2st sense necessitat d’informe de la CTUB i en cas que es necessiti més sostre, presentar un projecte d’acord l’art. 48 del TRLUC, juntament amb un estudi d’impacte i integració paisatgística.

b) S’especifiqui a la modificació que les superfícies destinades a patis, inclosos els d’abassegament, no comptabilitzen com a edificacions. En aquest últims també es sol·licita que les superfícies puguin ser impermeabilitzades. c) Es permeti la construcció d’edificacions relacionades amb la ramaderia extensiva, com magatzems o coberts per guardar menjar i petits estables per a infermeria.

d) Ús d’habitatge: permetre construccions en “condició 2” per a habitatges familiars i per a l’allotjament de temporers, vinculats a activitats agrícoles, ramaderes o forestals




56

e) Activitats d’hostaleria: permetre l’edificació de noves construccions vinculades a les activitats de cases de colònies, escoles de natura o granges escola.

f) Equipaments i serveis no compatibles amb els usos urbans: permetre les activitats col·lectives de caràcter cultural, d’educació en el lleure i esbarjo com a complement de l’activitat agrària, ramadera o forestal, amb “condicionant 2” amb les corresponents instal·lacions annexes necessàries. g) Altres equipaments i serveis no compatibles amb els usos urbans: definir quins són els “altres usos” permesos i determinar quines són les necessitats mínimes d’edificació, perquè siguin rentables econòmicament, amb els volums màxims definits en la legislació vigent urbanística. h) Qualificar terrenys que són conreus i ampliar les zones potencials agrícoles afegint aquelles de superfície amb pendents inferiors al 20% i zones d’antigues feixes susceptibles de ser transformades en nous conreus. i) Potenciar la ramaderia intensiva i extensiva per assegurar la viabilitat econòmica de les explotacions. j) Camps de conreus i geometria dels seus marges i feixes: incorporar a la normativa que la preservació, recuperació i millora del paisatge agrícola tradicional no perjudiqui la viabilitat dels conreus.

14. En Clau Bosc, sol·licita:

a) Usos agroforestals: permetre la ramaderia intensiva i semi-intensiva, la construcció d’edificacions relacionades amb l’aprofitament forestal, amb els mateixos criteris constructius que en la clau A i la construcció d’edificacions relacionades amb la ramaderia extensiva, com magatzems o coberts per guardar menjar i petits estables per a infermeria. b) Elaboració de productes alimentaris artesanals o agroforestals: la transformació de productes forestals per la seva posterior venda cal considerar-lo com un ús artesanal, amb els mateixos requisits que en la clau A. c) Activitat d’hostaleria: permetre l’edificació de noves construccions vinculades a les activitats de cases de colònies, escoles de natura o granges escola, a fi que puguin desenvolupar de forma correcta la seva activitat i incloure com a ús compatible l’activitat de càmping i les zones d’acampada. d) Equipaments i serveis no compatibles amb els usos urbans: permetre per a les activitats col·lectives de caràcter cultural, d’educació en el lleure i esbarjo, la construcció d’instal·lacions annexes i definir els altres usos permesos i determinar-ne les necessitats mínimes d’edificació, perquè siguin rentables econòmicament, amb els volums màxims definits en la legislació vigent urbanística. e) Activitats col·lectives de caràcter esportiu a l’aire lliure: permetre la construcció d’instal·lacions annexes. f) Considerar les activitats de caràcter eqüestre com a activitats compatibles.

15. En clau M, sol·licita:

a) Usos agroforestals: augmentar la superfície i permetre volums edificables a fi de fer rendibles econòmicament les activitats agrícoles i ramaderes. b) Ramaderia extensiva: permetre construccions en “condició 3”




57

c) Ús d’habitatge: permetre l’habitatge en les masies i cases existents en primera i segona residència, encara que no hi hagi vinculació directa amb l’activitat agrícola, ramadera o forestal. d) Usos artesanals: permetre els mateixos requeriments que en la clau A. d) Hostaleria: afegir l’habitatge d’ús turístic. e) Permetre la construcció de noves edificacions annexes a les masies que puguin suportar activitats annexes a l’activitat principal, associades al turisme rural o activitats similars i possibilitar fer zones d’acampada. f) Equipaments i serveis no compatibles amb els usos urbans: permetre instal·lacions annexes i noves edificacions i per a cada ús concret, caldrà determinar les superfícies i sostres màxims edificables. g) Activitat eqüestre: permetre-la amb els mateixos requisits que en la clau A.

16. En clau R i H, sol·licita:

a) Permetre la ramaderia extensiva i semi-intensiva, l’aprofitament forestal, l’activitat de granja escola o escola de natura, així com activitats col·lectives de caràcter cultural, educació en el lleure i esbarjo. b) Delimitació de la franja de ribera ajustada a aquelles zones en que realment hi ha o pot haver-hi una vegetació de ribera. c) Delimitar la franja de 5 metres a banda i banda del llit dels torrents només en els cursos fluvials que pertanyen al Domini Públic Hidràulic. d) Delimitar només com a sistema hídric les franges de 5 m dels torrents de titularitat pública.

17. Redefinir els punts crítics per a la connectivitat ecològica, d’acord amb el Pla Territorial Metropolità de Barcelona i revisar la compatibilitat d’alguns sistemes amb la subzona pcc. 18. En relació als camins, sol·licita:

a) Que es tingui en compte la seva titularitat a l’hora de redactar l’Inventari municipal de camins públics. b) Modificar l’art. 45.2 de les NNUU de la MP afegint que l’ús públic dels camins privats exigirà, en tot cas, la subscripció del corresponent conveni entre l’Administració actuant i el titular del camí, que en reconegui llur propietat privada.

19. Aquest punt de l’al·legació fa referència només al Pla Especial de l’Anella Verda. Proposta de tractament: A. El conjunt de documents que conformen l’Anella Verda, en contra del que manifesta l’al·legant, justifica adequadament cada una de les propostes que es duen a terme. No obstant això, i per tal de clarificar-les encara més, s’ha redactat un document que es presenta com a annex a la modificació puntual del POUM i al Pla Especial i al Catàleg de Masies de l’Anella Verda, anomenat Proposta Global d’ordenació i gestió de l’Anella Verda, on s’explica des dels orígens de la idea, el procés participatiu, els objectius estratègics de l’Anella Verda, els diferents instruments per a l’assoliment d’aquest objectiu, tant urbanístics com no urbanístics, el marc legal i conceptual on s’encaixa la proposta i en conjunt, totes les voluntats de l’Anella Verda. De manera particular, la modificació puntual del POUM justifica la conveniència i oportunitat d’acord amb la legislació urbanística vigent, l’adequació del document a les directrius de planejament i als plans de rang




58

superior, així com dins la memòria es justifiquen la motivació de les propostes d’acord amb els objectius estratègics de l’Anella Verda.


B. En contra del que manifesta l’al·legant, la modificació puntual del POUM respon als principis establerts per la vigent normativa urbanística, que proclama una utilització racional del territori i el medi ambient i la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics en l’exercici de les competències urbanístiques amb l’objectiu de realitzar una ordenació del territori que respongui al principi de desenvolupament urbanístic sostenible (article 3, 9, i 47 del TRLUC). En idèntic sentit, es pronuncia la llei estatal 42/2007, Ley del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad. En aquest ordre de coses, la modificació es basa en tres funcionalitats: ecològica i natural, econòmica i social. En la definició dels objectius estratègics de l’Anella Verda es preveuen un total de 15 objectius, 4 de la primera funcionalitat, 6 relacionats amb la segona, 3 sobre la tercera i 2 objectius transversals sobre el paisatge i la relació ciutat-entorn. Per tant, la proposta abasta totes tres funcionalitats. C. Pel que fa a la revisió del POUM, cal assenyalar que l’article 95 del TRLUC estableix les condicions per a la revisió dels plans d’ordenació urbanística municipal:




habitatge, per l'establiment d'activitats econòmiques, o bé la necessitat d'infrastructures d'interès general. Quan, per l'elecció d'un model territorial diferent o per circumstàncies de tipus econòmic o demogràfic, es plantegin

nous criteris respecte a l'estructura general i orgànica del territori o de la classificació del sòl.” En conseqüència la revisió és potestativa, no automàtica ni immediata per raó del temps transcorregut des de l’aprovació del POUM. Tanmateix, tampoc es compleixen els punts b i c. El punt b es refereix exclusivament a sòl urbà i sòl urbanitzable, que resten fora de l’àmbit de la present modificació. En relació al punt c, no estem davant de nous criteris respecte a l'estructura general i orgànica del territori, doncs els objectius de la modificació són plenament coincidents amb els objectius del sòl no urbanitzable contemplats a la normativa del POUM, tal com resulta de l’article 190 que es transcriu a continuació:

“En concret les finalitats del Pla en la regulació del Sòl No Urbanitzable són: Preservar el medi natural de Terrassa amb la finalitat de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures. Protegir aquests sòls dels processos d'urbanització de caràcter urbà. Preservar i millorar les explotacions agroramaderes i forestals. Protegir els espais i elements ambientals més singulars i més representatius per tal de mantenir els processos ecològics, potenciar la biodiversitat i constituir reserves de sòl per tal de mantenir i millorar els corredors ecològics territorials actuals que preservin la connectivitat ecològica. Regular la implantació i el desenvolupament d'aquells usos i activitats que el Pla admet en cada zona del sòl no urbanitzable de forma que no malmetin els valors que es pretén protegir, i impedir la implantació d'aquells usos o




59

activitats que siguin incompatibles amb la destinació definida per aquest Pla d’Ordenació en aquests sòls, sempre sota els imperatius derivats del principi d’utilització racional dels recursos naturals, i dins dels límits establerts per la Llei d’Urbanisme, la legislació sectorial i per aquest Pla. Regular els sistemes i elements generals relacionats amb l'explotació agrícola, forestal o ramadera. Establir els criteris sobre les característiques i localitzacions més adients per a les edificacions destinades a habitatge rural, instal·lacions d'interès públic i social, i sobre aquelles destinades a l'execució i manteniment de les obres públiques, de manera que no trenquin l'equilibri ecològic de les diferents zones de sòl no urbanitzable, així com, determinar els instruments i procediments adients en cada cas per a la seva autorització, d’acord amb allò que disposa la LU. La regulació normativa del sòl no urbanitzable estableix i condiciona els usos permesos per al desenvolupament sostenible del territori basat en la conjugació de les necessitats de creixement amb la preservació dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, la defensa de la fauna, la flora i la biodiversitat i amb l’objectiu de garantir el manteniment de totes les seves funcions, que són les següents: funció productiva: aquest sòl, és la base de les activitats agràries, que proveeixen aliment i recursos naturals i formen part de l’economia local. funció ambiental: aquest sòl, es produeixen els processos ecològics essencials en equilibri amb les actuacions humanes i és l’indret on habiten la majoria de les espècies de flora i fauna autòctones, que són la base de la biodiversitat local. funció cultural: aquest sòl, és expressió de la història, resultat de la intervenció de les persones en la transformació i utilització dels recursos naturals, que ha determinat la imatge final de la ciutat i el seu entorn rural. funció lúdica: aquest sòl, és també necessari per a la població com a espai d’esplai, lleure i repòs dels ciutadans.”





Forestal potencial

Forestal interior








60

D. L’avaluació econòmica i financera, i les previsions d’execució, de la MPOUM són adaptades a les singulars característiques d’un instrument de planejament que només incorpora el sòl no urbanitzable, i en el qual no hi ha execució ni plusvàlues urbanístiques com a tals. Per altra banda, no és objecte del planificador l’estudi de la viabilitat de les explotacions privades. En concret, l’article 99 de la llei d’urbanisme, estableix que les modificacions de les figures de planejament urbanístic han de contenir una avaluació econòmica sobre l’actuació proposada, en els següents casos: Article 99









Així doncs, és evident que les actuacions previstes a la present modificació del POUM no s’incardinen en les finalitats de la lletra c) de l’article 99 del DL 1/2010 i és doncs per aquests motius que la MPOUM no




61

conté una avaluació econòmica en els seus termes, sinó que, malgrat no ser preceptiu ni necessari, el que sí que conté és una avaluació econòmica i financera adaptada a les singulars característiques i objectius de la modificació puntual, consistent en una avaluació de l'impacte de les actuacions en les finances municipals.






Pel que fa a l’ajust de delimitació de les claus H (ara H.2) i pcc, la proposta que es sotmet a aprovació provisional n’ha realitzat una revisió exhaustiva i s’han fet els ajustos clarificadors oportuns.







62












sòl urbà.





La regulació dels tancaments no és objecte de la modificació, sinó que es regulen al Pla Especial de l’Anella Verda, que de manera genèrica no admet tancaments no vegetals, però contempla determinades excepcions per raons de seguretat i altres causes justificades. En relació a la substitució de sostre, la proposta que es presenta ara no preveu percentatges ni substitucions, sinó autorització per reutilització d’edificacions legalment emplaçades i noves construccions d’acord amb els usos admesos.




63

Pel que fa a la clau A i B: En relació als usos agrofoestals (aprofitament forestal inclòs) la proposta que es sotmet a aprovació provisional, ha revisat i augmentat els volums previstos per a les construccions agroforestals. Tanmateix, el procediment per a la seva implantació serà l’establert per la normativa urbanística vigent. Pel que fa a la sol·licitud que els patis no comptabilitzin com a edificacions, aquesta és una premissa pròpia del tractament del sòl urbà, i aquest no és el cas. Pel que fa a la possibilitat d’impermeabilització dels patis d’abassegament, no s’admet perquè no s’adiu amb la naturalesa pròpia del sòl. Pel que fa a la petició de noves construccions relacionades amb la ramaderia extensiva cal indicar que són admissibles, com a “construccions auxiliars per a ús agrícola i ramader”. S’admet l’ús d’habitatge com a excepció en els casos que es regulen a la normativa, de forma més detallada que en el document aprovat inicialment. L’ús artesanal és admès si bé s’ha de dur a terme dins les edificacions agroforestals o bé en les edificacions del Catàleg.

Les activitats d’hostaleria són admeses en les edificacions incloses al Catàleg de Masies de l’Anella Verda. També s’admeten noves construccions auxiliars vinculades a aquest ús. S’admeten noves construccions, vinculades a les masies, per a la implantació d’equipaments i serveis no compatibles amb els usos urbans ja que són activitats d’interès públic. Per tal de clarificar els usos admesos en equipaments i serveis no compatibles en el sòl urbà, la proposta que ara es sotmet a aprovació provisional llista els usos d’acord amb la nomenclatura establerta a la normativa urbanística vigent. En relació a les necessitats mínimes d’edificació i als volums màxims, cal indicar que la normativa urbanística no els estableix, motiu pel qual no s’admet l’al·legació. En relació a la qualificació de terrenys que són conreus i l’ampliació de les zones potencials agrícoles cal indicar que la modificació té com a un dels objectius principals qualificar de terrenys agrícoles tots els sòls aptes per a ser-ho. Tanmateix, s’ha realitzat un exhaustiu treball de camp per delimitar-ne les zones, amb el criteri de recuperar la qualificació agrícola allà on sigui possible. És objecte de la modificació posar les bases per a facilitar la implantació de les activitats vinculades al territori, entre elles, les de ramaderia intensiva i extensiva. En relació a la geometria dels marges i feixes aquest punt resta regulat al Pla Especial. En relació als usos sol·licitats a la clau M, tal com s’ha exposat anteriorment, atès que aquesta qualificació desapareix, no procedeix valorar la possibilitat de la seva implantació.


Aquesta zona correspon als sòls de les zones annexes al sistema hidrològic que, sense constituir el domini públic hidràulic en són contigües, estan vinculades a la seva funcionalitat ecològica i suporten sistemes naturals de valor. La proposta de delimitació d’aquesta zona pretén preservar i millorar al màxim les rieres i torrents de Terrassa com a reservoris de biodiversitat, espais connectors entre espais naturals i elements estructuradors del paisatge i per tant inclou els hàbitats de ribera existents o els potencials que es




64

desenvolupen en els seus marges. En aquest sentit, el Pla especial restringeix fins i tot la pastura ja que els efectes del trepig i del consum d’una pastura continuada en aquestes zones pot provocar la desaparició d’aquesta comunitat tan fràgil. Per tant, les especials condicions de protecció justifiquen la no implantació dels usos sol·licitats.


I. En relació a la inclusió de la bòbila de Can Carbonell al Catàleg de Masies, malgrat que aquesta petició no és pròpiament una al·legació a la modificació, cal indicar que una vegada s’ha realitzat una revisió de les edificacions incloses a la fitxa del Catàleg així com una visita a la nau i s’ha considerat oportú incloure aquest element a la fitxa. J. En relació a la possible inclusió al Catàleg de l’antiga quadra de vedells emplaçada al nord de l’àmbit de la Masia de Can Bogunyà, malgrat que aquesta petició no és pròpiament una al·legació a la modificació, cal especificar que, una vegada efectuada la revisió dels elements que conformen els volums del catàleg de masies, aquesta nau no reuneix les condicions d’interès ambiental, social, històric, arquitectònic o paisatgístic per a ser-hi inclosa. Tanmateix, cal afegir que el fet que aquesta peça no s’inclogui al Catàleg de Masies no impedeix que no es pugui reutilitzar, destinant-la als usos admesos en la clau corresponent, si fou legalment emplaçada, o bé a usos agroforestals, ja que s’admeten noves construccions. K. En relació a la clau H (ara H.2), la proposta de modificació ha ajustat la definició d’aquest sistema, que resta al marge de titularitats. En relació al domini públic hidràulic s’estarà al que determina la legislació en matèria d’aigües. L. En relació a la delimitació dels punts crítics per a la connectivitat, cal assenyalar que la modificació recull els punts crítics reconeguts pel Pla Territorial Metropolità de Barcelona i els completa amb aquells altres àmbits on la connectivitat ecològica es veu compromesa. M. En relació als camins, l’Inventari municipal de camins de Terrassa ja es pronunciarà sobre la seva titularitat. Pel que fa a l’ús públic dels camins privats la voluntat és d’assolir acords amb els respectius propietaris en virtut dels quals se’n derivin obligacions recíproques. Només en cas d’impossibilitat d’aquests acords seria necessari acudir a les previsions que ja conté el POUM pel que fa a l’adquisició de sistemes urbanístics. N. Pel que fa a l’al·legació relativa als punts específics del Pla Especial, cal indicar que es dóna resposta a la mateixa en el document de tractament d’al·legacions de l’esmentat pla. Conclusions: En conseqüència es proposa estimar parcialment les assenyalades amb les lletres H, I, K i M, i desestimar les assenyalades amb les lletres A, B, C, D, E, F, G, J i L pels motius que es deixen expressats. En relació a l’al·legació assenyalada amb la lletra N, es proposa declarar-la com a no procedent per anar dirigida contra el Pla Especial.




65

AL·LEGACIÓ 16 Data: 02-03-2015 (correspon Al·legació 18 al PE) Núm. Registre d’entrada: 133914 Titular de l’al·legació: Sr. Josep Almirall Veyga, en representació de PROMOCIONES CAN

POAL, S.L.

Adreça per notificacions: Carretera de Cerdanyola a Sant Cugat Km. 3. Apartat de correus 139. Cerdanyola del Vallès 08290

Emplaçament al·legació: Explotació minera “La Constància”, a la finca de Can Poal de la Costa Permís d’investigació “Mercè 2”, finca de Can Poal i d’altres termeneres CONTINGUT I PROPOSTA DE TRACTAMENT DE L’AL·LEGACIÓ: Exposa: PRÈVIA.- Que Promociones Can Poal SA és propietària de diverses finques dins l’àmbit de la modificació. Una finca, anomenada can Poal, es classifica com a sòl no urbanitzable; i unes finques urbanitzables situ-ades a l’àmbit de Palau Nord i Palau Sud. La modificació puntual del POUM canvia el criteri de qualificació i usos del sòl. Aquest canvi de criteri afec-ta la qualificació urbanística del sòl i el règim del sòl protegit i no protegit establert en el POUM vigent i en el PTMB. S’elimina el sòl no urbanitzable no protegit en tot el municipi, contravenint les determinacions del PTMB i del TRLUC. D’aquesta manera finques el PTMB i el POUM adscriuen a la condició de sòl no urba-nitzable no protegit es qualifiquen com a sòl no urbanitzable d’especial protecció. PRIMER.- Referent a la qualificació i protecció del sòl: 1.- Es mostra disconformitat amb la nova manera de qualificar el sòl no urbanitzable, ja que ara esdevé tot especialment protegit i es considera que aquest fet contradiu el que estableix el Pla Territorial Metropolità de Barcelona. Es posa de manifest que la finca de Can Poal on s’emplaça l’argilera “la Constancia” està reconeguda pel PTMB com a sòl no urbanitzable no protegit, i pel POUM de Terrassa com a sòl no urbanitzable sense cap especial protecció, mentre que el Pla de l’Anella Verda passa a qualificar-lo de sòl no urbanitzable d’especial protecció sense que quedi justificada aquesta decisió. 2.- Que en la finca de Can Poal fa més de trenta anys que s’estan desenvolupant l’activitat minera i d’altres complementàries de restauració de runes de construcció, afavorint l’activitat econòmica del municipi, i que la finca ha possibilitat la dotació d’infraestructures viàries com l’autopista Barcelona-Manresa, i la consolidació de zones urbanes amb dotacions d’equipaments comercials a la Carretera Olesa-Montserrat. L’activitat minera només pot dur-se a terme allà on hi ha els recursos miners, i la finca de Can Poal haurà de mantenir els propers anys una constant transformació, incompatible amb els objectius de l’Anella Verda. Tanmateix aquesta transformació permetrà adequar la morfologia final a les necessitats d’usos que Terrassa precisi, avui desconeguts, però que podrien esdevenir incompatiblesamb un règim de sòl protegit, que limita la major part de la finca a l’ús agrícola, un cop finalitzada l’activitat extractiva existent. Es planteja la possibilitat de restauració de l’explotació que quedarà garantida amb un dipòsit controlat de runes de la construcció que escurça el temps de recuperació, i que el subsòl de l’explotació és idoni per a aquest objectiu, ja que el terreny és impermeable.




66

3.- Que en la Masia de Can Poal es preveu es pugui desenvolupar una activitat econòmica adequada als usos admesos. 4.- Que una especial protecció de la finca pot limitar la millora de la mobilitat del municipi, per trobar-se la finca en una situació clau per a futures connexions viàries. 5.- Que l’empresa PUIGFEL, S.A., és titular de concessions d’explotació sobre aquesta finca i d’altres veïnes, que si esdevenen sòl no urbanitzable protegit segons el que preveuen els dos documents de l’Anella Verda, aquest fet afecta el dret miner i a l’empresa PUIGFEL,S.A. però també al dret de propietat i d’obtenció dels recursos naturals de la pròpia finca i d’implantació d’activitats complementàries que es poden dur a terme. SEGON.- Referent a la delimitació de les activitats extractives: 1.- Que es delimiti el perímetre de l’explotació minera tal i com es delimita el perímetre d’explotació minera de l’extractiva de sorres i graves. 2.- Que s’indiqui al punt 3 de la pàgina 67 de la modificació puntual del POUM, quines són les dues activitats extractives de Terrassa, se’n delimiti la superfície i se n’especifiqui el grafiat als plànols. 3.- Que la Disposició Transitòria Segona s’especifiqui l’àmbit gràfic de l’explotació minera, i s’elimini l’apartat quatre. Que en la mateixa Disposició Transitòria s’admeti la incorporació i distribució d’àrid reciclat i el que sigui precís per barrejar amb àrid natural. TERCER.- Sobre torrents i camins: 1.- Es posa de manifest que el torrent del plànol O3.2 actualment no existeix i es sol·licita que es rectifiquin els plànols on hi apareix. 2.- Es manifesta que el camí VS que passa per la finca és d’ús i titularitat privada i d’accés privatiu a la finca, alhora que es demana un reajust del traçat paral·lel al límit de l’àmbit de protecció, allunyant-se de les edificacions. 3.- El camí circular passa per davant de l’accés principal que porta a l’explotació minera i aquest fet és incompatible amb la seguretat minera i la dels propis vehicles de gran tonatge que hi circulen diàriament. Que una part del camí ni tan sols existeix i que es pretén fer-lo passar per la finca. QUART.- Sobre l’àmbit de protecció de la Masia de Can Poal: 1.- Es mostra la disconformitat amb la reducció de l’espai de protecció de la Masia de Can Poal, uns 9.040 m2, amb la trama taronja i qualificació M, en relació al POUM i a la Fitxa A.27 del PE de Protecció del Patrimoni Històric i Arquitectònic, amb una superfície de 63.900 m2, insuficient per a poder desenvolupar les activitats econòmiques que permeti es usos admesos en la clau M. Alhora que es proposa una modificació d’aquest espai protegit incorporant la basa d’aigua existent al costat del camí d’accés. 2.- Es posa de manifest un error en les superfícies dels volums auxiliars no catalogats de la fitxa M21 que ha de ser de 437 m2 enlloc de 255 m2. CINQUÈ.- Es demana que s’admetin els usos provisionals previstos pel POUM a l’àmbit del Pla Parcial del Palau Nord, actualment en fase de redacció, així com el Projecte de Reparcel·lació.




67

Sol·licita: PRIMER.- Mantenir per la finca de Can Poal la mateixa qualificació i règim del sòl no protegit contemplat en el PTMB i el POUM de Terrassa. SEGON.- Incorporar i delimitar l’activitat extractiva “La Constancia” a tots els plànols del Pla Especial i de la Modificació puntual del POUM, especialment als d’ordenació i detallar el perímetre miner i de l’explotació minera com a activitat existent d’acord als plànols aportats. Incorporar també la delimitació del permís d’investigació minera de “Puigfel S.A.”, per a futures ampliacions d’obtenció d’argiles. TERCER.- Incorporar el redactat proposat en el punt 3 de la memòria de la modificació, relatiu a les activitats no relacionades amb l’entorn natural i especificar-ne l’emplaçament i la superfície a la documentació gràfica QUART.- Modificar la Disposició Transitòria Segona de la modificació de conformitat amb la proposta plantejada. CINQUÈ.- Que s’elimini el torrent grafiat al plànol O3.2 atesa la seva inexistència i manca de funcionalitat. SISÈ.- Que es posi de manifest l’ús privatiu i la titularitat privada del camí VS de la finca de Can Poal i que es reajusti el seu traçat. SETÈ.- Cercar alternatives al camí circular un tram del qual passa per la finca de can Poal atès que coincideix amb un camí privat d’accés a l’explotació i és incompatible per motius de seguretat. VUITÈ.- Reajustar el límit de l’àmbit de la Masia, clau M, incorporant la bassa existent. NOVÈ.- Que es faci esment en el document de la constitució de la Junta de Compensació, així com que el planejament es troba en fase de redacció del Pla Parcial del Palau Nord i del Projecte de Reparcel·lació. DESÈ.- Que s'admetin els usos provisionals previstos pel POUM vigent i al Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística, en sòl urbanitzable i sòl no urbanitzable. Proposta de tractament: PRIMER.- En relació a l’especial protecció del sòl no urbanitzable, cal assenyalar que aquesta respon a la pròpia fonamentació dels principis de l’Anella Verda, com a decisió del planificador d’atorgar la màxima protecció al sòl no urbanitzable en el seu conjunt. En aquest sentit la classificació de la finca de Can Poal respon a l’aplicació d’aquest criteri, comú a tot el sòl no urbanitzable del municipi. Tanmateix i en contra del que manifesta l’al·legant, la proposta de la modificació no contradiu les determinacions del Pla Territorial Metropolità que, malgrat distingir entre sòls de protecció especial i sòls de protecció preventiva, no limita la possibilitat que els planejaments municipals puguin atorgar una major protecció als sòls de protecció preventiva. SEGON.- En relació a la incorporació dels límits de l’activitat extractiva, la modificació la grafia als plànols de la sèrie “Qualificació del sòl no urbanitzable. Proposta”, en els que es distingeix el perímetre miner autoritzat i el perímetre de l’autorització ambiental de conformitat als plànols aportats. En relació a la petició que es delimiti l’àmbit del permís d’investigació minera de “Puigfel S.A.”, per a futures ampliacions d’obtenció d’argiles, cal assenyalar que no acredita disposar de l’esmentat permís. Sense perjudici, la proposta que ara es presenta a aprovació provisional incorpora els àmbits on s’autoritza l’activitat extractiva que inclou l’àmbit indicat.




68

A més, s’afegeix una Disposició Transitòria Tercera que estableix: «Les activitats extractives degudament autoritzades, podran continuar en funcionament d’acord amb l’autorització en virtut de la qual van ser implantades mentre no cessi l’activitat». TERCER.- Pel que fa a la proposta de canvi de redactat en la memòria de la modificació que es va aprovar inicialment, aquesta descripció s’ha traslladat al document de Proposta Global on s’ha modificat el redactat en el sentit de l’al·legació. QUART.- En relació a la modificació del redactat de la Disposició transitòria segona, cal assenyalar que tota vegada aquesta Disposició ha estat eliminada de la proposta resulta impossible procedir a la modificació del seu redactat. No obstant, la proposta que es sotmet a aprovació provisional incorpora en el seu articulat la regulació de les activitats extractives i les seves activitats complementàries. CINQUÈ.- En relació a la petició d’eliminar el torrent grafiat al plànol O3.2 atesa la seva inexistència i manca de funcionalitat, la proposta que es porta a aprovació provisional ha eliminat dels plànols el torrent situat dins l’explotació referit en l’al·legació. SISÈ i SETÈ.- Pel que fa a posar de manifest l’ús privatiu i la titularitat privada del camí VS de la finca de Can Poal, cal indicar que la modificació no es manifesta en cap cas sobre la titularitat dels camins. L’ús públic dels camins s’haurà de convenir amb la propietat. En el cas del camí circular de l’Anella Verda que comparteix recorregut amb els vehicles que accedeixen a l’activitat extractiva, caldrà pactar les mesures de seguretat que siguin necessàries per fer possible un ús públic dins el marc del conveni. Pel que fa al camí VS s’ha eliminat per penetrar dins l’àmbit de l'explotació minera. VUITÈ.- Respecte l’al·legació relativa a la sol·licitud d’ampliació de la clau M, l’informe de la Comissió Territorial d’urbanisme de data 18 d’octubre de 2014, rebut per l’Ajuntament amb posterioritat a l’aprovació inicial de la modificació puntual, assenyala que no és procedent crear aquesta clau, no només perquè pot dur a confusions en quant a usos, sinó també perquè la figura per regular-ho és el Pla Especial del Catàleg de Masies.




NOVÈ.- En la proposta de modificació que ara es sotmet a aprovació provisional s’ha eliminat qualsevol referència als sectors de sòl urbanitzable. DESÈ.- En relació a l’al·legació relativa als usos i activitats, cal indicar que el document aprovat inicialment realitzava unes previsions respecte els usos que ja eren conformes a la regulació urbanística del sòl no urbanitzable. No obstant, la proposta que es porta a aprovació provisional, clarifica, matisa i ajusta les definicions d’acord amb les especificacions del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, de text refós de la llei d’urbanisme de Catalunya (en endavant TRLUC) i successives modificacions.

En particular, cal assenyalar que en relació a la limitació dels usos permesos en el sòl no urbanitzable, és potestat del planejador establir quins són més adients per a la consecució dels objectius a assolir. Tanmateix, cal indicar que no es produeix una limitació d’usos generalitzada, ans al contrari, es permeten tots els usos reconeguts per la vigent normativa urbanística i el POUM si bé es gradua la seva implantació en el territori en funció de les seves pròpies característiques.




69

Conclusions: En conseqüència es proposa estimar les al·legacions dels punts segon i cinquè, estimar parcialment les al·legacions corresponents als punts tercer, quart i novè i desestimar les al·legacions corresponents als punts primer, sisè, setè, vuitè i desè pels motius que es deixen expressats.




70

AL·LEGACIÓ 17 Data: 02-03-2015 (correspon Al·legació 19 al PE) Núm. Registre d’entrada: 134136 Titular de l’al·legació: Sr. Andreu Puigfel i Bach, en representació de PUIGFEL, S.A.

Adreça per notificacions: Carretera de Cardanyola a Sant Cugat Km. 3. Apartat de correus 139. Cerdanyola del Vallès 08290

Emplaçament al·legació: Explotació minera “La Constància”, a la finca de Can Poal de la Costa Permís d’investigació “Mercè 2”, finca de Can Poal i d’altres termeneres CONTINGUT I PROPOSTA DE TRACTAMENT DE L’AL·LEGACIÓ: Exposa: PRÈVIA.- Que Puigfel SA és titular de l’explotació minera La Constància, núm. 158 del registre miner de Barcelona, dins la finca can Poal de la Costa. En aquesta explotació poden dur-se a cap distintes activitats com l’extracció del recurs miner, la seva restauració mitjançant el dipòsit de runes de la construcció o d’altres activitats complementàries. Puigfel SA és titular del permís d’investigació Mercè 2 sobre la finca de can Poal i d’altres termeneres on s’ha acreditat la presència de recurs miner. El recurs extret es subministra a industries ceràmiques. PRIMER.- Referent a la qualificació i protecció del sòl: 1.- Es mostra disconformitat amb la nova manera de qualificar el sòl no urbanitzable, ja que ara esdevé tot especialment protegit i es considera que aquest fet contradiu el que estableix el Pla Territorial Metropolità de Barcelona. Es posa de manifest que la finca de Can Poal on s’emplaça l’argilera “la Constancia” està reconeguda pel PTMB com a sòl no urbanitzable no protegit, i pel POUM de Terrassa com a sòl no urbanitzablesense cap especial protecció, mentre que el Pla de l’Anella Verda passa a qualificar-lo de sòl no urbanitzable d’especial protecció sense que quedi justificada aquesta decisió. 2.- Que en la finca de Can Poal fa més de trenta anys que s’estan desenvolupant l’activitat minera i d’altres complementàries de restauració de runes de construcció, afavorint l’activitat econòmica del municipi, i que la finca ha possibilitat la dotació d’infraestructures viàries com l’autopista Barcelona-Manresa, i la consolidació de zones urbanes amb dotacions d’equipaments comercials a la Carretera Olesa-Montserrat. L’activitat minera només pot dur-se a terme allà on hi ha els recursos miners, i la finca de Can Poal haurà de mantenir els propers anys una constant transformació, incompatible amb els objectius de l’Anella Verda. Tanmateix aquesta transformació permetrà adequar la morfologia final a les necessitats d’usos que Terrassa precisi, avui desconeguts, però que podrien esdevenir incompatibles amb un règim de sòl protegit, que limita la major part de la finca a l’ús agrícola, un cop finalitzada l’activitat extractiva existent. Es planteja la possibilitat de restauració de l’explotació que quedarà garantida amb un dipòsit controlat de runes de la construcció que escurça el temps de recuperació, i que el subsòl de l’explotació és idoni per a aquest objectiu, ja que el terreny és impermeable. Aquesta possibilitat 3.- Que l’empresa PUIGFEL, S.A., és titular de concessions d’explotació sobre aquesta finca i d’altres veïnes, que si esdevenen sòl no urbanitzable protegit segons el que preveuen els dos documents de




71

l’Anella Verda, aquest fet afecta el dret miner i a l’empresa PUIGFEL,S.A. però també al dret de propietat i d’obtenció dels recursos naturals de la pròpia finca i d’implantació d’activitats complementàries que es poden dur a terme. SEGON.- Referent a la delimitació de les activitats extractives: 1.- Que es delimiti el perímetre de l’explotació minera tal i com es delimita el perímetre d’explotació minera de l’extractiva de sorres i graves. 2.- Que s’indiqui al punt 3 de la pàgina 67 de la modificació puntual del POUM, quines són les dues activitats extractives de Terrassa, se’n delimiti la superfície i se n’especifiqui el grafiat als plànols. 3.- Que la Disposició Transitòria Segona s’especifiqui l’àmbit gràfic de l’explotació minera, i s’elimini l’apartat quatre. Que en la mateixa Disposició Transitòria s’admeti la incorporació i distribució d’àrid reciclat i el que sigui precís per barrejar amb àrid natural. TERCER.- Sobre torrents i camins: 1.-Es posa de manifest que el torrent del plànol O3.2 actualment no existeix i es sol·licita que es rectifiquin els plànols on hi apareix. 2.- El camí circular passa per davant de l’accés principal que porta a l’explotació minera i aquest fet és incompatible amb la seguretat minera i la dels propis vehicles de gran tonatge que hi circulen diàriament. Que una part del camí ni tan sols existeix i que es pretén fer-lo passar per la finca. Sol·licita: PRIMER.- Que es mantingui la finca de Can Poal on s’emplaça l’activitat extractiva “La Constancia” com a sòl no urbanitzable no protegit, tal com consta al POUM i al PTMB. SEGON.- Que l’activitat extractiva La Constancia sigui incorporada i delimitada a tots els plànols del Pla Especial i de la Modificació puntual del POUM, especialment als d’ordenació i es detalli el perímetre miner i de l’explotació minera com a activitat existent tal i com es delimiten als plànols que s’aporten. Incorporar també la delimitació del permís d’investigació minera per a futures ampliacions d’obtenció d’argiles. TERCER.- Que es detalli quines són les activitats extractives de Terrassa en al punt 3 de la modificació puntual del POUM, i se n’especifiqui l’emplaçament i la superfície. QUART.- Que la Disposició Transitòria Segona de la Modificació puntual del POUM detalli en la seva redacció, com es grafien les activitats extractives existents i quines activitats complementàries s’admeten, que se n’elimini el punt 4 degut a què no respon a la globalitat de les activitats complementàries de les activitats extractives, i en el seu lloc s’incorpori a les condicions de restauració de l’explotació minera “la Constancia” es pugui efectuar l’aportació de runes de la construcció. CINQUÈ.- Que s’elimini el torrent grafiat al plànol O3.2 que actualment no existeix. SISÈ.- Que es busquin alternatives al traçat del camí de l’Anella Verda al seu pas per Can Poal segons els plànols aportats i ja que coincideix amb el camí d’accés a l’activitat extractiva, fet que és incompatible que per motius de seguretat i per la inexistència de gran part del camí. SETÈ.- Que s'admetin els usos provisionals previstos pel POUM vigent i al Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística, en sòl urbanitzable i en sòl no urbanitzable. Proposta de tractament:




72

PRIMER.- En relació a l’especial protecció del sòl no urbanitzable, cal assenyalar que aquesta respon a la pròpia fonamentació dels principis de l’Anella Verda, com a decisió del planificador d’atorgar la màxima protecció al sòl no urbanitzable en el seu conjunt. En aquest sentit la classificació de la finca de Can Poal respon a l’aplicació d’aquest criteri, comú a tot el sòl no urbanitzable del municipi. Tanmateix i en contra del que manifesta l’al·legant, la proposta de la modificació no contradiu les determinacions del Pla Territorial Metropolità que, malgrat distingir entre sòls de protecció especial i sòls de protecció preventiva, no limita la possibilitat que els planejaments municipals puguin atorgar una major protecció als sòls de protecció preventiva. SEGON.- En relació a la incorporació dels límits de l’activitat extractiva, la modificació la grafia als plànols de la sèrie “Qualificació del sòl no urbanitzable. Proposta”, en els que es distingeix el perímetre miner autoritzat i el perímetre de l’autorització ambiental de conformitat als plànols aportats. En relació a la petició que es delimiti l’àmbit del permís d’investigació minera per a futures ampliacions d’obtenció d’argiles, cal assenyalar que no acredita disposar de l’esmentat permís. Sense perjudici, la proposta que ara es presenta a aprovació provisional incorpora els àmbits on s’autoritza l’activitat extractiva que inclou l’àmbit indicat. A més, s’afegeix una Disposició Transitòria Tercera que estableix: «Les activitats extractives degudament autoritzades, podran continuar en funcionament d’acord amb l’autorització en virtut de la qual van ser implantades mentre no cessi l’activitat». TERCER.- Pel que fa a la proposta de canvi de redactat en la memòria de la modificació que es va aprovar inicialment, aquesta descripció s’ha traslladat al document de Proposta Global on s’ha modificat el redactat en el sentit de l’al·legació. QUART.- En relació a la modificació del redactat de la Disposició transitòria segona, cal assenyalar que tota vegada aquesta Disposició ha estat eliminada de la proposta resulta impossible procedir a la modificació del seu redactat. No obstant, la proposta que es sotmet a aprovació provisional incorpora en el seu articulat la regulació de les activitats extractives i les seves activitats complementàries. CINQUÈ.- En relació a la petició d’eliminar el torrent grafiat al plànol O3.2 atesa la seva inexistència i manca de funcionalitat, la proposta que es porta a aprovació provisional ha eliminat dels plànols el torrent situat dins l’explotació referit en l’al·legació. SISÈ.- Pel que fa a posar de manifest l’ús privatiu i la titularitat privada del camí VS de la finca de Can Poal, cal indicar que la modificació no es manifesta en cap cas sobre la titularitat dels camins. L’ús públic dels camins s’haurà de convenir amb la propietat. En el cas del camí circular de l’Anella Verda que comparteix recorregut amb els vehicles que accedeixen a l’activitat extractiva, caldrà pactar les mesures de seguretat que siguin necessàries per fer possible un ús públic dins el marc del conveni. SETÈ.- En relació a l’al·legació relativa als usos i activitats, cal indicar que el document aprovat inicialment realitzava unes previsions respecte els usos que ja eren conformes a la regulació urbanística del sòl no urbanitzable. No obstant, la proposta que es porta a aprovació provisional, clarifica, matisa i ajusta les definicions d’acord amb les especificacions del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, de text refós de la llei d’urbanisme de Catalunya (en endavant TRLUC) i successives modificacions.

En particular, cal assenyalar que en relació a la limitació dels usos permesos en el sòl no urbanitzable, és potestat del planejador establir quins són més adients per a la consecució dels objectius a assolir. Tanmateix, cal indicar que no es produeix una limitació d’usos generalitzada, ans al contrari, es permeten tots els usos reconeguts per la vigent normativa urbanística i el POUM si bé es gradua la seva implantació en el territori en funció de les seves pròpies característiques.




73

Conclusions: En conseqüència es proposa estimar les al·legacions dels punts segon i cinquè, estimar parcialment les al·legacions corresponents als punts tercer, quart i setè i desestimar les al·legacions corresponents als punts primer i sisè pels motius que es deixen expressats.




74

AL·LEGACIÓ 18 Data: 27-02-2015 Núm. Registre d’entrada: 135731 Titular de l’al·legació: Sr. Emilio Rubio Yelanos, en representació d’EMIS 95 S.L.

Adreça per notificacions: Camí de Can Gonteres, 130. Terrassa 08225

Emplaçament al·legació: Parcel·les núm. 130-132 del camí de Can Gonteres CONTINGUT I PROPOSTA DE TRACTAMENT DE L’AL·LEGACIÓ: Exposa: PRIMER.- Que es modifiqui la qualificació de bosc, clau B de les parcel·les del camí de Can Gonteres núm. 130 i 132, per no considerar-les d’interès públic; no es tracta de parcel·les abandonades, ja que hi viuen tot l’any i no tenen desnivell pronunciat, d’acord amb els criteris per a la delimitació de boscos.

SEGON.- Que es requalifiquin les parcel·les com a sòl urbanitzable com Can Gonteres i Martines, al considerar que disposen de tots els serveis necessaris, es paguen totes les taxes i impostos urbans, són residencials des de fa anys i estan ben comunicades a la carretera.

TERCER.- Demanen que es marquin correctament els límits d’aquestes dues parcel·les.

Sol·licita: Que es qualifiqui com a sòl urbanitzable les parcel·les de la seva propietat ( (Can Gonteres - Camí Romeu de Montserrat) ja que disposen de tots els serveis i paguen totes les taxes i impostos urbans. Marcar correctament els límits de les parcel·les. Proposta de tractament:

L’article 32 del TRLUC estableix:

Constitueixen el sòl no urbanitzable:

a) Els terrenys que el pla d'ordenació urbanística municipal ha de classificar com a no urbanitzables per raó dels factors següents, entre d'altres:

Primer. Un règim especial de protecció aplicat per la legislació sectorial i pel planejament territorial que exigeixi aquesta classificació com a conseqüència de la necessitat o la conveniència d'evitar la transformació dels terrenys per protegir-ne l'interès connector, natural, agrari, paisatgístic, forestal o d'un altre tipus.

Segon. Les determinacions dels plans directors, d'acord amb el que estableix l'article 56.

Tercer. La subjecció dels terrenys a limitacions o servituds per a la protecció del domini públic.

b) Els terrenys que el pla d'ordenació urbanística municipal considera necessari classificar com a sòl no urbanitzable per raó de:

Primer. La concurrència dels valors considerats per la legislació aplicable en matèria de sòl.

Segon. L'objectiu de garantir la utilització racional del territori i la qualitat de vida, d'acord amb el model de desenvolupament urbanístic sostenible definit per l'article 3, i també la concurrència d'altres criteris objectius establerts pel planejament territorial o urbanístic.




75

Tercer. El valor agrícola dels terrenys inclosos en indicacions geogràfiques protegides o denominacions d'origen.

c) Els terrenys reservats per a sistemes urbanístics generals no inclosos en sòl urbà ni en sòl urbanitzable.

De conformitat a aquest article, el POUM vigent va classificar les parcel·les objecte d’al·legació de sòl no urbanitzable, i la modificació puntual del POUM a l’àmbit de l’Anella Verda manté aquest criteri i no altera el seu règim. No és objecte d’aquest document el tractament fiscal de dites parcel·les. La discrepància entre tributs i règim de sòl cal dirimir-la d’acord amb la normativa tributària vigent. Conclusions: Procedeix desestimar l’al·legació pels motius que es deixen expressats.




76

AL·LEGACIÓ 19 Data: 02-03-2015 (correspon Al·legació 20 al PE) Núm. Registre d’entrada: 140352 Titular de l’al·legació: Sr. Jerónimo Bruno Almagro, en representació de DSV HORSES, S.L.

Adreça per notificacions: Polígon insustrial “Les Guixeres” Plaça del Xarol, nau múm. 30 B. Badalona 08915

Emplaçament al·legació: Finca de Can Missert CONTINGUT I PROPOSTA DE TRACTAMENT DE L’AL·LEGACIÓ: Exposa i sol·licita: PRIMER.- Consideren injustificades, amb falta de motivació jurídica, les restriccions imposades pels docu-ments urbanístics de l’Anella Verda respecte els cossos edificats preexistents de naturalesa industrial en la finca de “Can Missert”, i que sigui mitjançant un Pla Especial, destinar aquestes construccions a una activi-tat sostenible, adequada als usos propis del sòl no urbanitzable. SEGON.- No s’ha tingut prou en compte la funcionalitat econòmica. Manca una avaluació econòmica i financera, prescrita a l’art. 99 TRLUC u 118 RLUC. Es considera inadequada la justificació per no fer-la i converteix la modificació en document no conforme al dret. I afegeix que la documentació no conté les previsions per a actuacions urbanístiques (com expropiacions per l’increment de nous equipaments públics) i això resulta contradictori amb les determinacions de la modificació. TERCER.- Es demana el reconeixement urbanístic de totes les construccions preexistents, tan principal com annexes, en la finca de “Can Missert”, de naturalesa industrial, emparades per la llicència ambiental PMMA 162/2004, que permetria ordenar l’àmbit i dotar a la finca dels recursos suficients com per esdevenir econòmicament autosuficient. QUART.- Es demana que s’articuli un ventall d’usos admissibles, sense aplicar restriccions injustificades, en les edificacions de naturalesa industrial preexistents per tal de garantir la seva viabilitat econòmica, per a una futura rehabilitació i adequació als nous criteris ambiental, tant de les construccions com de l’entorn proper de la finca de Can Missert, de cara a una futura rehabilitació i adequació per possibilitat la implantació d’un centre hípic d’altres prestacions, amb activitats complementàries. Així mateix, admetre els usos de restauració i hotels en construccions preexistents i legalment implantades com a usos complementaris a qualsevol altre ús principal admès. CINQUÈ.- Sol·liciten l’adequació de la fitxa I.15 i I.16 els plànols normatius corresponents: 1.- Per permetre la tramitació d’un Pla especial d’iniciativa privada, per a implementar l’ús d’hípica i activitats complementàries, de forma simultània amb la tramitació del propi PE d’ordenació i gestió de l’Anella Verda. 2.- Per modificar l’ocupació del sòl existent en 6.920 m2 d’acord amb el permís ambiental PMMA 162/2004, enlloc dels 5.100 m2 que indica la fitxa. 3.- Per incloure com a edificacions existents i principals les edificacions annexes que en la fitxa no estan tramades en taronja. SISÈ.- Es demana la supressió gràfica del torrent oest-est grafiat als plànols d’ordenació, que neix darrere les naus de la finca, fins l’enllaç amb el torrent principal, perquè no existeix. També es demana corregir




77

l’afectació del torrent nord-sud, que és una torrent privat segons criteris de l’ACA i per tant, cal treure els 5 m d’afectació a banda i banda. SETÈ.- S’hauria de modificar la qualificació R de Ribera en les zones on no hi hagi una vegetació de ribera, com el cas del torrent nord-sud. VUITÈ.- Es demana que el nou camí que s’ha d’obrir paral·lel a la C-16 passi el més a prop possible de l’autopista i que es signi un conveni amb la propietat o s’obtingui per expropiació. NOVÈ.- Que en parcel·les inferiors a la unitat mínima de conreu de secà es puguin fer noves activitats i a aquest efecte es puguin autoritzar construccions de caràcter mòbil. DESÈ.- Que en finques amb diferents activitats es puguin construir nous volums per a cadascuna d’elles en les zones A, B i G. I cal poder substituir elements construïts per volums d’igual edificabilitat. ONZÈ.- 1.- Atenent la viabilitat econòmica i funcional de les explotacions agrícoles, ramaderes i forestals, d’ús artesanal i per activitat eqüestre, es demana, per una part, augmentar la superfície per a edificacions auxiliars agrícoles o ramaderes i per a les edificacions per a l’estabulació de bestiar fins a 500 m2 o 1.000 m2 de sostre sense informe preceptiu de la CTUB i en cas que fos necessari més sostre, presentar un projecte d’acord l’article 78 del TRLU. I per una altra part, permetre edificacions relacionades amb la ramaderia extensiva, com magatzems, coberts per menjar i que els patis no comptabilitzin com a superfície. En clau A, sòl agrícola: 2.- Cal permetre l’edificació de noves construccions per a activitats de cases de colònies, escoles de natura o granges escola i admetre com a ús compatible, l’activitat d’hostaleria i restauració i hotels rurals com a activitats complementàries als usos principals, quan es pretenguin implantar en edificacions preexistents. 3.- Cal permetre les activitats col·lectives de caràcter cultural, d’educació en el lleure i esbarjo com a complement de l’activitat agrària, ramadera o forestal a totes les explotacions, amb “condicionant 2”, així com les edificacions i instal·lacions annexes necessàries pel correcte desenvolupament de les activitats esportives a l’aire lliure. 4.- Cal definir molt bé quins són els “altres usos” permesos, i en tot cas, per a cada ús, determinar quines són les necessitats mínimes d’edificació, a fi que siguin rendibles econòmicament. Proposta de tractament: PRIMER - El conjunt de documents que conformen la proposta de l’Anella Verda, en contra del que manifesta l’al·legant, justifica adequadament cada una de les propostes que es duen a terme. No obstant això, i per tal de clarificar encara més la proposta, s’ha redactat un document que es presenta com a annex a la modificació puntual del POUM i al Pla Especial i al Catàleg de Masies de l’Anella Verda, anomenat Proposta Global d’ordenació i gestió de l’Anella Verda, on s’explica des dels orígens de la idea, el procés participatiu, els objectius estratègics de l’Anella Verda, els diferents instruments per a l’assoliment d’aquest objectiu, tant urbanístics com no urbanístics, el marc legal i conceptual on s’encaixa la proposta i en conjunt, totes les voluntats de l’Anella Verda. De manera particular, la modificació puntual del POUM justifica la conveniència i oportunitat d’acord amb la legislació urbanística vigent, l’adequació del document a les directrius de planejament i als plans de rang superior, així com dins la memòria es justifiquen la motivació de les propostes d’acord amb els objectius estratègics de l’Anella Verda. A més a més, l’al·legant no acredita la suposada manca de motivació.




78

SEGON.- a. En contra del que manifesta l’al·legant, la modificació puntual del POUM respon als principis establerts per la vigent normativa urbanística, que proclama una utilització racional del territori i el medi ambient i la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics en l’exercici de les competències urbanístiques amb l’objectiu de realitzar una ordenació del territori que respongui al principi de desenvolupament urbanístic sostenible (article 3, 9, i 47 del TRLUC). En idèntic sentit, es pronuncia la llei estatal 42/2007, Ley del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad.

En aquest ordre de coses, la modificació es basa en tres funcionalitats: ecològica i natural, econòmica i social. En la definició dels objectius estratègics de l’Anella Verda es preveuen un total de 15 objectius, 4 de la primera funcionalitat, 6 relacionats amb la segona, 3 sobre la tercera i 2 objectius transversals sobre el paisatge i la relació ciutat-entorn. Per tant, la proposta abasta totes tres funcionalitats. b. L’avaluació econòmica i financera, i les previsions d’execució, de la MPOUM són adaptades a les singulars característiques d’un instrument de planejament que només incorpora el sòl no urbanitzable, i en el qual no hi ha execució ni plusvàlues urbanístiques com a tals. Per altra banda, no és objecte del planificador l’estudi de la viabilitat de les explotacions privades. En concret, l’article 99 de la llei d’urbanisme, estableix que les modificacions de les figures de planejament urbanístic han de contenir una avaluació econòmica sobre l’actuació proposada, en els següents casos:

Article 99






En efecte, es tracta el sòl no urbanitzable des del punt de vista de la seva preservació, concretant els usos que hi són compatibles de conformitat amb la legislació vigent, però en cap cas en el sentit que la llei atorga al concepte de la transformació d’usos del sòl urbanitzable i/o urbà. En tal sentit, interessa assenyalar que, de conformitat amb la Disposició Addicional Segona del DL 1/2010, que recull allò establert a l’article 7 del “Real Decreto Legislativo 7/2015, de 30 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley del Suelo y Rehabilitación Urbana”, el concepte legal de transformació d’usos s’està referint a supòsits de transformació de sòl i, en particular, a aquelles actuacions de nova urbanització o bé de renovació o reforma de la urbanització i de dotació, destinades a l’ordenació i transformació del sòl urbanitzable i del sòl urbà no consolidat inclòs en sectors de millora urbana o en polígons d’actuació urbanística, no pas en sòl no urbanitzable.




79



TERCER.- En relació a les construccions que integren les fitxes I.15 i I.16 (ara I.200 i I.201 respectivament), cal assenyalar que efectuada la corresponent verificació, s’ha constatat que l’inventari en principi recull tots els volums existents. Tanmateix, aquest fet no pressuposa ni que estiguin legalment implantats ni l’adequació exacta de superfícies i volums. En aquest aspecte en la proposta que es sotmet a aprovació provisional, s’ha introduït el següent aclariment: “Les dades numèriques i les descripcions gràfiques presents en les fitxes de l’Inventari s’han d’entendre com a indicatives, i caldrà verificar-les amb l’aixecament de plànols necessari quan es vulgui dur a terme actes subjectes a llicència o autorització administrativa”.

QUART I CINQUÈ.- Pel que fa als usos, la proposta que es sotmet a aprovació provisional clarifica els usos admesos en les edificacions existents legalment emplaçades, també clarifica els usos pels quals s’admeten noves construccions.

Els usos de restauració i hotelers queden restringits a les edificacions incloses al Catàleg de Masies de l’Anella Verda d’acord amb la normativa urbanística vigent. En relació a la possibilitat d’implantació d’un centre hípic, aquest s’admet en edificacions existents legalment emplaçades i també és possible construir noves edificacions destinades a aquest ús a l’entorn de les masies del catàleg. Pel que fa al PE d’iniciativa privada que havia de permetre la implantació d’un centre d’hípica i activitats complementàries ha quedat anul·lat pel desestiment del promotor. Sens perjudici de que pugui tramitar-ne un altre en el moment oportú de conformitat amb la normativa urbanística vigent en l’esmentat moment. De conformitat amb l’aclariment introduït a la normativa descrit en el punt tercer, les dades relatives a ocupació i el tramat en taronja són indicatives. SISÈ.- Sistema hidrològic. La Modificació puntual del POUM estableix una delimitació de l’espai corresponent a la zona fluvial dels cursos d’aigua de l’àmbit del sòl no urbanitzable de Terrassa per protegir la llera i la zona més propera a aquesta. S’identifica com a clau H.2 (abans clau H) la zona fluvial definida pel RLUC a les rieres de les Arenes i del Palau i en els torrents de la Grípia i la Betzuca, en els trams on discorren pel sòl no urbanitzable. A la resta de torrents i rieres, per manca de precisió cartogràfica i de càlcul hidrològic, s’ha grafiat una franja estimada a partir de l’eix de la llera sens perjudici del que es pugui determinar d’acord amb els criteris establerts al TRLUC.




80

Aquesta delimitació no pressuposa titularitat.

Tanmateix, en el període entre l’aprovació inicial i l’actual, s’ha procedit a la revisió dels diferents torrents i en aquest cas s’ha eliminat la seva delimitació d’acord amb l’al·legació presentada.

SETÈ.- En relació als criteris de delimitació de la clau R cal indicar que realitzada la revisió corresponent, s’ha eliminat la qualificació R del torrent que surt de la bòbila de Can Missert en el sentit que demana l’al·legació. VUITÈ.- En relació a l’ajust de traçat del camí sol·licitat, cal assenyalar la impossibilitat de modificar-lo per raó de les servituds derivades de la normativa sectorial de carreteres. Tanmateix la proposta de modificació contempla la possibilitat de conveniar l’ús públic dels camins de titularitat privada. NOVÈ.- La proposta que es sotmet a aprovació provisional no admet noves construccions en parcel·les inferiors a la unitat mínima de conreu, en coherència amb els valors i objectius de l’Anella Verda. Res impedeix l’agrupació de parcel·les per a obtenir les dimensions necessàries. DESÈ.- En relació a la limitació de construir nous volums en finques amb diferents activitats, cal assenyalar que la proposta que es sotmet a aprovació provisional l’ha suprimit. En relació a la possibilitat de substitució de sostre, en la proposta que es presenta ara s’ha clarificat i no preveu percentatges ni substitucions, sinó autorització per reutilització d’edificacions legalment emplaçades i noves construccions d’acord amb els usos admesos. ONZÈ.- En relació als usos agrofoestals la proposta que es sotmet a aprovació provisional, ha revisat i augmentat els volums previstos per a les construccions agroforestals. Tanmateix, el procediment per a la seva implantació serà l’establert per la normativa urbanística vigent. Pel que fa a la petició de noves construccions relacionades amb la ramaderia extensiva cal indicar que són admissibles, com a “construccions auxiliars per a ús agrícola i ramader”. Pel que fa a la possibilitat d’implantació de noves construccions en clau A cal assenyalar que la proposta que es sotmet a aprovació provisional admet noves construccions per a ús agroforestal i també noves construccions per a activitats d’interès públic (entre elles, les col·lectives de caràcter cultural, d’educació en el lleure, esbarjo i esportives a l’aire lliure) vinculades a les masies. La normativa urbanística vigent no permet determinats usos fora de les edificacions incloses al Catàleg. En relació a la petició de definició dels “altres usos” permesos, s’ha procedit a efectuar una relació més acurada dels usos, tant admesos com incompatibles, enumerant-los tal i com efectua el TRLUC. En relació a les necessitats mínimes d’edificació i als volums màxims, cal indicar que la normativa urbanística no els estableix, motiu pel qual no s’admet l’al·legació. Conclusions: Procedeix estimar les al·legacions relatives als punts sisè i setè, estimar parcialment les relatives als punts tercer, quart i cinquè, vuitè, desè i onzè i desestimar les al·legacions relatives als punts primer, segon i novè pels motius que es deixen expressats.




81

AL·LEGACIÓ 20 Data: 27-02-2015 (correu certificat administratiu)

(correspon Al·legació 21 al PE) Núm. Registre d’entrada: 145304 de 03-03-2015 Titular de l’al·legació: Sr. Mario González, en representació de SORRES I GRAVES EGARA,

S.A.

Adreça per notificacions: Carrer de Joaquim Costa, 106. Sabadell 08206

Emplaçament al·legació: CONTINGUT I PROPOSTA DE TRACTAMENT DE L’AL·LEGACIÓ: Exposa i sol·licita: 1. Que es faci constar expressament a la Disposició Transitòria Segona de la modificació que es permet el manteniment de les activitats extractives existents. 2. Que es modifiqui el text “d’àmbit d’explotació minera” per a “perímetre miner autoritzat”, per tal d’evitar dubtes d’interpretació. 3. Que l’al·legant manifesta la voluntat d’implantar una planta d’aglomerat asfàltic, una planta de producció de formigó, una nau per a ensacat d’àrid en petit format i per a garatge de la maquinària mòbil i una planta mòbil de reciclatge d’àrid en espais de l’actual explotació minera, com a activitats complementàries de la seva activitat extractiva actual. Proposa en aquest sentit establir una sèrie de condicions d’instal·lació que relaciona, amb la finalitat de garantir el compliment de la Disposició Transitòria Segona. 4. Considera desproporcionada la condició d’instal·lació 7 de la Disposició Transitòria Segona. 5. Que es modifiqui el redactat de les mesures compensatòries definides en el punt 9 de la DT2ª, en el sentit dels punts que detalla, per tal que el desenvolupament de les activitats complementàries contribueixi a la millora dels objectius de l’Anella Verda. 6. Que l’Ajuntament no té competència per establir l’exigència de modificar el vigent programa de restauració. 7. Que s’afegeixin com a usos admesos en sòl no urbanitzable la gestió de residus i el dipòsit de terres i runes, d’acord amb l’article 47 del TRLUC i l’article 2.11 del PTMB. 8. Que mentre es tramita la modificació l’Ajuntament autoritzi la implantació com a ús provisional d’una planta d’aglomerat asfàltic, una planta de producció de formigó, una nau per a ensacat d’àrid en petit format i per a garatge de la maquinària mòbil i una planta mòbil de reciclatge d’àrid, en espais de l’actual explotació minera, com a activitats complementàries de l’activitat extractiva actual, de conformitat amb l’article 48 del TRLUC. Proposta de tractament: En relació al manteniment del redactat de la Disposició Transitòria Segona, cal assenyalar que aquesta s’ha eliminat de conformitat amb l’informe de la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat industrial, de 7 de novembre de 2016, que davant la prohibició genèrica establerta per la modificació assenyala que s’han de permetre totes les activitats de l’àmbit del règim miner i que es pot compatibilitzar l’aprofitament dels drets




82

miners amb el necessari respecte al territori. Conseqüentment, el document que ara es sotmet a aprovació provisional es contempla la possibilitat d’implantació de noves activitats extractives amb determinades restriccions i elimina la Disposició Transitòria Segona prevista en el document aprovat inicial com a excepció. A més, s’afegeix una Disposició Transitòria Tercera que estableix: «Les activitats extractives degudament autoritzades, podran continuar en funcionament d’acord amb l’autorització en virtut de la qual van ser implantades mentre no cessi l’activitat». En relació a l’exigència de modificar el programa de restauració, en consonància amb el punt anterior, s’ha eliminat l’exigència de modificar el programa de restauració. S’estima l’al·legació relativa a la denominació del perímetre miner autoritzat per raons de claredat. Atès que s’ha eliminat la DT2ª pels motius que es deixen expressats no procedeix valorar la procedència d’incorporar-hi condicions. Tanmateix, en el document que es sotmet a aprovació provisional, s’admet com a activitat complementària l'ensacat d’àrid en sac de petit format emplaçada dins les àrees explotades de les activitats extractives subjecte a determinades condicions. D’altra banda, la proposta presentada a l’oficina ambiental el juliol de 2018, incloïa una Disposició Addicional en els següents termes: “No resulta compatible la fabricació de morter en sec o de formigó mentre la legislació urbanística o territori al d’aplicació no ho admeti expressament, en quin supòsit s’admetria com a activitat complementària d’una activitat extractiva amb les condicions ambientals que s’establissin de l’autorització administrativa corresponent.” L’informe de l’esmentada oficina ambiental de data 1 de març de 2018 efectua la següent valoració:

d) Caldrà suprimir la disposició addicional única de la normativa de la Modificació puntual per a l’aprovació provisional per la qual es possibilita fabricació de morter en sec o de formigó, ja que no s’analitza ni valora la seva idoneïtat amb les finalitats de protecció de l’Anella Verda, i tenint en compte que en l’actualitat no resulten compatibles amb el règim del sòl no urbanitzable i que tenen associats uns impactes ambientals que podrien fer qüestionar la seva idoneïtat en l’àmbit d’actuació, considerat de protecció especial.

En conseqüència, s’ha eliminat la Disposició addicional única esmentada. En relació a l’autorització d’usos provisionals en sòl no urbanitzable, cal assenyalar que mentre no s’aprovi definitivament la modificació puntual, les sol·licituds que es presentin es resoldran de conformitat a la legislació ambiental i urbanística vigent. Conclusions: Procedeix estimar les al·legacions relatives a l’àmbit d’explotació minera i la relativa a l’exigència de modificar el programa de restauració, estimar parcialment la relativa als usos i activitats complementàries de l’activitat extractiva i desestimar la resta pels motius que es deixen expressats.




83

AL·LEGACIÓ 21 Data: 26-02-2015 (correu certificat administratiu) (correspon Al·legació 22 al PE) Núm. Registre d’entrada: 150332 de 03-03-2015 Titular de l’al·legació: Sr. Alex Subirachs Amigó, en representació d’Anna Roca Portet,

Francisco Javier Roca Hernández, Maria Ángeles Roca Hernández, Ignacio Roca Hernández, Martín Roca Hernández, Jorge Roca Hernández, Isabel Roca Hernández, José Mª Roca Hernández i Alberto Roca Hernández.

Adreça per notificacions: Carrer Calvet, 33 3er 4ª. Barcelona 08021

Emplaçament al·legació: Pla del Bonaire CONTINGUT I PROPOSTA DE TRACTAMENT DE L’AL·LEGACIÓ: Exposa: PRIMER.- Que es presenta una al·legació conjuntament amb el Pla Especial d’Ordenació i Gestió de l’Anella Verda. SEGON.- Adjunta la Sentència del Tribunal Suprem de 22/09/2011 que anul·la la clau P.13 de parc de contacte en els terrenys de la finca per tal que es tingui en consideració. TERCER.- En quant a les subzones: 1.- Que es qualifica el sòl no urbanitzables en sistemes i zones i dins de les zones, hi ha les subzones que adjectivitzen les zones i estan per sobre d’aquelles. Les subzones han de ser nul·les de ple dret, atès que la normativa vigent és molt clara quan a que el sòl s’ordena mitjançant zonificació i sistemes. 2.- Que la subzona pcc (punts crítics de connectivitat) determina que no es podran construir noves edificacions, ni substituir les existents ni col·locar tanques als terrenys impedint l’activitat agrícola, de clau A. 3.- Manifesten que els terrenys del Pla del Bonaire no connecten amb el Parc Natural i no entenen quins animals o plantes no poden accedir al seu hàbitat com a conseqüència d’aquests terrenys i el per què està considerat com a ppc, quan el Pla Territorial Metropolità de Barcelona no ho marca com a tal. QUART.- Sistema de vialitat: 1.- Es posa de manifest que al planejament vigent no hi ha cap afectació de vialitat o camí públic als terrenys de l’al·legació. 2.- Que en la Modificació es defineixen camins VP i VS, els quals podran ser de titularitat pública o privada d’ús públic. I que això entra en contradicció amb l’article 235 de les Normes Urbanístiques del POUM que diu que els sòls qualificats de sistema viari seran de titularitat pública. 3.- Es mostren en desacord que la regulació dels camins vingui regulada per la normativa del Pla de Gestió de l’Anella Verda i per la de l’Inventari de Camins de titularitat pública, ja que només els instruments de planejament han de contenir les normes urbanístiques aplicables.




84

4.- Que els camins de titularitat privada d’ús públic caldrà arribar a acords amb els propietaris quan a les responsabilitat i les actuacions de manteniment i millora necessaris i que el planejament no pot determinar que camis privats siguin d’ús públic i llavors s’haurien d’expropiar. 5.- Que els camins VS i VP dels terrenys dels propietaris tenen un ús privat que no tenen ni tindran cap ús públic i que formen part de les finques agrícoles. Sol·licita: PRIMER.- Que es deixi sense efecte la subzona pcc en el Pla del Bonaire quedant únicament la zonificació agrícola, clau A. SEGON.- Que es deixi sense efecte les previsions relatives als camins rurals que afecten les finques dels propietaris. Proposta de tractament: PRIMER.- En contra del que manifesten els al·legants, la modificació puntual s’ajusta al contingut de la sentència Tribunal Suprem de 22/09/2011 aportada pel que fa a la qualificació zonal. L’àmbit objecte de l’al·legació no es contempla com a sistema. No obstant, la proposta que ara es sotmet a aprovació provisional ha esmenat respecte al document aprovat inicialment la denominació de subzones o subclaus per als àmbits d’especial interès ecològic a efectes clarificadors. La proposta de modificació estableix ara zones, sistemes i àmbits d’especial interès ecològic. Aquests últims comprenen quatre tipologies, entre elles els punts crítics per a la connectivitat, que es delimiten en consonància amb les directrius establertes pel Pla Territorial de la Regió Metropolitana de Barcelona, PTMB, el qual reconeix els tres corredors territorials que afecten Terrassa i els punts on aquests presenten dificultats per al pas de la fauna. Són àmbits on la continuïtat ecològica està amenaçada, sigui per estretalls concrets entre zones urbanitzades o per la presència d’elements barrera importants.

En aquest sentit, l’article 2.23.2 del PTMB estableix: ”En els connectors ecològics en sòls no urbanitzables s’ha de mantenir la classificació de no urbanitzable o bé, mitjançant el planejament urbanístic, incorporar aquests sòls als sistemes d’espais lliures públics per tal de garantir la seva funció connectora. Així mateix, llevat dels casos en què les situacions de fet no ho permetin, s’ha de mantenir una franja amb la dimensió mínima suficient lliure de noves construccions, i s’ha de procurar la permeabilització dels usos i les construccions existents.” (el subratllat és nostre)

La finca dels al·legants es troba dins els àmbits considerats pel PTMB com a un dels punts on la continuïtat del connector resta amenaçada.

SEGON.- En relació als camins, l’Inventari municipal de camins de Terrassa ja es pronunciarà sobre la seva titularitat. Pel que fa a l’ús públic dels camins privats la voluntat és d’assolir acords amb els respectius propietaris en virtut dels quals se’n derivin obligacions recíproques. Només en cas d’impossibilitat d’aquests acords seria necessari acudir a les previsions que ja conté el POUM pel que fa a l’adquisició de sistemes urbanístics. Conclusions: Es proposa estimar parcialment l’al·legació relativa a la qualificació de la finca i desestimar l’al·legació relativa als camins pels motius exposats anteriorment.




85

AL·LEGACIÓ 22 Data: 27-02-2015 (correu certificat administratiu) (correspon Al·legació 21 al PE) Núm. Registre d’entrada: 165241 de 03-03-2015 Titular de l’al·legació: Sr. Miquel Perez Corbera, en representació de LLEOGAR S.A.

Adreça per notificacions: Ds Sta. Magdalena de Puigbarral, 1. Terrassa 08227

Emplaçament al·legació: Finca de Santa Magdalena de Puigbarral CONTINGUT I PROPOSTA DE TRACTAMENT DE L’AL·LEGACIÓ: Exposa i sol·licita: PRIMER.- Sobre camins: 1.- Es proposa que el camí circular de l’Anella Verda que va per un traçat on actualment no hi ha camí i que afecta a conreus en actiu de la finca modifiqui el seu recorregut i que s’incorpori al camí dels monjos ja existent. 2.- Es proposa afegir a l’article 45.2 de les Normes Urbanístiques de la Modificació que l’ús públic dels camins privats exigirà, en tot cas, la subscripció del corresponent conveni entre Administració i propietari. SEGON.- Es proposa mantenir la tanca, per raons de seguretat, entre els WP 25-26, modificant-la cada 50 m per fer-la permeable. TERCER.- Es proposa reconsiderar l’actuació 17, de creació d’una rampa per bicicletes de 2 m d’amplada i 30 m de llargada amb una inclinació de 6º, per una de 18º que seria suficient i això suposaria una menor ocupació dels terrenys agrícoles. Proposta de tractament: L’Ajuntament, basant-se en la cartografia històrica del camí, ha modificat el traçat del camí dels Monjos. Aquesta modificació s’incorpora en l’Inventari de camins de titularitat pública. En aquest tram el camí dels Monjos coincideix amb el camí circular de l’Anella Verda.

Pel que fa a l’ús públic dels camins privats la voluntat és d’assolir acords amb els respectius propietaris en virtut dels quals se’n derivin obligacions recíproques. Només en cas d’impossibilitat d’aquests acords seria necessari acudir a les previsions que ja conté el POUM pel que fa a l’adquisició de sistemes urbanístics.

Pel que fa a les al·legacions sobre el projecte executiu del camí circular de l’Anella Verda, aquest no és objecte de la modificació. Tanmateix s’ha arribat a un acord amb el propietari pel que fa a l’actuació de la tanca en el sentit de l’al·legació. En canvi es manté la previsió de pendent de la rampa per a bicicletes tal i com estava previst al projecte, atès que la pendent proposada és contrària a la millora de la seva accessibilitat.

Conclusions: Es proposa estimar l’al·legació relativa al traçat del Camí dels Monjos i la relativa a la tanca desestimar les altres pels motius expressats anteriorment.




86




87

AL·LEGACIÓ 23 Data: 27-02-2015 (correu certificat administratiu) (correspon Al·legació 22 al PE) Núm. Registre d’entrada: 165637 de 03-03-2015 Titular de l’al·legació: Sr. Valerià Argemí Sans, en representació de la IMMOBILIÀRIA

ATLÉTICO S.A.

Adreça per notificacions: Apartat de correus 99 Terrassa

Emplaçament al·legació: Club Atlètic de Terrassa CONTINGUT I PROPOSTA DE TRACTAMENT DE L’AL·LEGACIÓ: Exposa: PRIMER.- Que el camí VS que passa pels terrenys del Club Athlètic Terrassa Hoquei Club és de titularitat privada i que formen part de l’Anella Verda com d’ús públic amb el risc que s’acabin imposant drets de pas, limitant la llibertat de la propietat sobre possibles usos i actuacions sobre aquest. SEGON.- Que l’ús del camí que segueix la vora dels torrents de Can Sales comportarà impactes negatius sobre una zona d’elevat interès ecològic i de protecció. Sol·licita: Que el camí esmentat es desclassifiqui com a VS i en el cas que no s’accepti, es desviï en el seu tram inicial pel marge del talús de la propietat dins la clau E.3, mitjançant expropiació per al seu ús públic o conveni corresponent. Proposta de tractament: Pel que fa a l’ús públic dels camins privats la voluntat és d’assolir acords amb els respectius propietaris en virtut dels quals se’n derivin obligacions recíproques. Només en cas d’impossibilitat d’aquests acords seria necessari acudir a les previsions que ja conté el POUM pel que fa a l’adquisició de sistemes urbanístics. El traçat del camí que segueix la vora dels torrents de Can Sales i Ribatallada recollit al document aprovat inicialment, s’ha comprovat que no era l’idoni. En el document que es sotmet a aprovació provisional es modifica part del traçat del camí VS en la part més propera al talús per adequar-lo al camí que existeix actualment i que té un pendent molt més suau.

Conclusions: Es proposa estimar parcialment les al·legacions pels motius que es deixen expressats.




88

AL·LEGACIÓ 24 Data: 27-02-2015 (correu certificat administratiu) (correspon Al·legació 23 al PE) Núm. Registre d’entrada: 165850 de 03-03-2015 Titular de l’al·legació: Sr. Carles Raurich Hors, en representació de la propietat de la FINCA

DE CAN SALES

Adreça per notificacions: Masia de Can Salas. Terrassa

Emplaçament al·legació: Masia de Can Sales CONTINGUT I PROPOSTA DE TRACTAMENT DE L’AL·LEGACIÓ: Exposa i sol·licita: PRIMER.- Que es modifiqui la qualificació E.3 d’una part del terreny de la finca actualment conreat i deixar-ho com el POUM amb la qualificació agrícola A. SEGON.- Que es modifiqui el traçat del camí VS que divideix l’activitat del Centre de Jardineria l’Heura, S.L. i que passi vorejant els marges dels camps existents en la clau A i en la clau E.3. TERCER.- Que s’elimini la qualificació de VS dels camins que passen per la vora dels torrents de Can Sales i Botelles, i que afecten la confluència dels torrents de Ribatallada i Botelles, per tal de protegir els espais qualificats com a H i R. QUART.- Que es permetin activitats de caràcter cultural, educatiu, de lleure i d’esbarjo a la clau R. CINQUÈ.- Es proposa modificar la qualificació de la clau R en l’àmbit inicial del Torrent de Botelles, que no acull cap bosc de ribera ni té la potencialitat de recollir-lo per una que permeti fer un aprofitament forestal per millorar la presència de l’alzina en front del pi blanc. SISÈ.- Incloure la clau A en la zona boscosa planera que hi ha entre els dos principals conreus de la finca, que ja disposa de permís per a transformar a conreus amb el PTGMF vigent de la finca. SETÈ.- A la Masia, es proposa la descatalogació d’un volum de porxo sense cap valor i catalogar 4 volums amb tipologia tradicional de valor constructiu. Proposta de tractament: PRIMER.- S’ha constatat l’existència d’una errada en el document aprovat inicialment pel que a la qualificació d’una part de la finca de Can Sales que ha estat objecte d’esmena en el document que es porta a aprovació provisional.

SEGON.- No s’acredita el perjudici derivat la qualificació del camí secundari que envolta la masia de Can Sales. El camí és existent i no afecta el desenvolupament del Centre de Jardineria l’Heura. A més a més l’alternativa proposada suposaria l’obertura d’un nou camí i alhora fraccionaria un camp. TERCER.- En contra del que manifesta injustificadament l’al·legant, té sentit la delimitació com a VS del camí atès que es tracta d’un camí ja existent i a més la qualificació per si mateixa no comporta cap




89

actuació que afavoreixi l’increment de la freqüència de pas, motiu pel qual no és admissible la petició efectuada. QUART I CINQUÈ.- Aquestes al·legacions són totalment contradictòries amb el manifestat en el punt anterior per l’al·legant, tota vegada sol·licita que s’admetin usos i activats en espais que reconeix són susceptibles de protecció. La proposta de delimitació de la zona R pretén preservar i millorar les rieres i torrents de Terrassa com a reservoris de biodiversitat, espais connectors entre espais naturals i elements estructuradors del paisatge i per tant inclou els hàbitats de ribera existents o potencials que es desenvolupen en els seus marges. Per tal de fer possible la millora i augment de la vegetació dels marges del torrents i rieres, la proposta preveu la prohibició de qualsevol ús en aquest àmbit i només s’admet el manteniment de l’hàbitat de ribera. SISÈ.- En relació a la petició de qualificació d’agrícola d’una franja que en el document aprovat inicialment es qualificava de bosc, cal assenyalar que s’ha constatat que els terrenys indicats tenen les condicions adients topogràfiques per a ser aptes per al conreu i en la proposta que es sotmet a aprovació provisional s’ha modificat la seva qualificació en el sentit sol·licitat. SETÈ.- En relació a la catalogació i descatalogació de volums sol·licitada, cal indicar que si bé són determinacions pròpies del Catàleg de Masies de l’Anella Verda, s’ha procedit a la seva verificació i s’ha comprovat que hi concorren prou valors que justifiquen la seva procedència. Conclusions:

Procedeix estimar les al·legacions relatives als punts primer, sisè i setè i desestimar les relatives al punt segon, tercer, quart i cinquè pels motius que es deixen expressats.




90

AL·LEGACIÓ 25 Data: 25-02-2015 (correu certificat administratiu)

(correspon Al·legació 28 al PE) Núm. Registre d’entrada: 170328 de 03-03-2015 Titular de l’al·legació: Sr. Pere Segura Arch

Adreça per notificacions: Rambleta del Pare Alegre 2-4. Terrassa

Emplaçament al·legació: Finques Can Figueres del Mas (M15) i Can Canya (M23) CONTINGUT I PROPOSTA DE TRACTAMENT DE L’AL·LEGACIÓ: Exposa: Que és propietari de les finques de can Canya i can Figueres del Mas més els terrenys adjacents. Que a la masia de can Figueras del Mas disposa d’un ramat de vint ovelles de ramaderia semi-extensiva. Sol·licita: PRIMER.- Que es permeti l’aprofitament forestal per millorar la presència de l’alzina en front del pi blanc a la vora del Torrent de la Betzuca, a l’àmbit de la seva propietat, on la modificació estableix una qualificació R però no hi ha cap bosc de ribera. SEGON.- Que s’ajusti l’àmbit qualificat com a H i R en la zona de Can Canya i limitar-ho a l’àmbit real de torrent i vegetació de ribera i en l’àmbit de Can Figueres del Mas, eliminar la qualificació R per a agrícola, donat que afecta a un camp de conreu existent i en funcionament. TERCER.- Cal delimitar la caseta d’un pou com edificació existent que no surt a l’inventari, a l’est de Can Figueres del Mas. QUART.- Reivindica un camí de la seva propietat, concretament el tram que uneix els camins de l’hospital de Terrassa fins a Torrebonica i el camí vell de Sant Quirze a Sant Julià d’Altura: el seu ús públic exigeix la celebració d’un conveni o bé la seva expropiació. Sol·licita la modificació de l’article 45.2 de la normativa. CINQUÈ.- Admetre majors volums per a noves construccions forestals i admetre com a instal·lacions annexes a l’activitat forestal, els patis d’abassegament de material forestal, sense limitació de volum ni consum de sostre, permetent-ne la seva impermeabilització. SISÈ.- Sol·licita la modificació de l’article 22.4 de condicions d’ús en punt crític de connectivitat per entendre que es refereix a les condicions d’ús generals. SETÈ.- Expressa la disconformitat en reduir al 80% el sostre existent en cas de substitució. S’hauria d’admetre la substitució total, sobretot en casos on els volums són de baixa qualitat o amb impacte visual elevat. VUITÈ.- Caldria considerar com a volums recuperables, 4 construccions auxiliars existents amb interès constructiu tradicional, no marcats com a tal en la fitxa M15 de l’inventari. Proposta de tractament:




91

PRIMER.- La Zona de protecció de torrents i rieres, clau R, té com a objectiu protegir l’àmbit dels torrents i la funcionalitat ecològica dels boscos de ribera, allà on existeixi actualment vegetació o tingui potencial per desenvolupar-se. Per tant no es podran admetre usos que puguin malmetre aquests valors. Amb aquest objectiu de preservar aquests hàbitats i la seva funcionalitat ecològica com a reservori de biodiversitat i connector ecològic no s’admet l’aprofitament forestal. SEGON.- Realitzades les verificacions corresponents, s’ha ajustat la delimitació de la zona R en el torrent de Can Canya en el document que es porta a aprovació provisional, així com la qualificació del camp de conreu situat a l’est de la masia de Can Figueres, que ha passat de zona de protecció de torrents i rieres, clau R a Agrícola, clau A. TERCER.- Si bé el Catàleg de Masies de l’Anella Verda conforma un document independent de la modificació que es tramita simultàniament, realitzades les verificacions oportunes, s’ha inclòs la construcció del pou a la fitxa del Catàleg M15.

QUART.- En relació a la titularitat del tram de camí que uneix els camins de l’hospital de Terrassa fins a Torrebonica i el camí vell de Sant Quirze a Sant Julià d’Altura cal indicar que la modificació no es manifesta en cap cas sobre la titularitat dels camins. L’ús públic dels camins s’haurà de convenir amb la propietat. En particular, l’ús públic del camí de Can Figueres a Can Canya va ser objecte de conveni subscrit en data 26 d’octubre de 2015.

CINQUÈ.- En relació als usos agroforestals (aprofitament forestal inclòs) la proposta que es sotmet a aprovació provisional, ha revisat i augmentat els volums previstos per a les construccions agroforestals. Pel que fa a la sol·licitud de no efectuar limitacions de sostre per a aquest ús, cal indicar que la pròpia naturalesa del sòl impedeix deixar-ho sense definició, no obstant s’estableixen unes volumetries màximes que respecte el document aprovat inicialment han augmentat. Pel que fa a la possibilitat d’impermeabilització dels patis d’abassegament, no s’admet perquè no s’adiu amb la naturalesa pròpia del sòl. SISÈ.- S’ha corregit l’error material al que fa referència l’al·legació. SETÈ.- En relació a la substitució de sostre, la proposta que es presenta ara no preveu percentatges ni substitucions, sinó autorització per reutilització d’edificacions legalment emplaçades i noves construccions d’acord amb els usos admesos. VUITÈ.- Si bé el Catàleg de Masies de l’Anella Verda conforma un document independent de la modificació que es tramita simultàniament, realitzades les verificacions oportunes, s’ha procedit a ajustar la fitxa corresponent, admetent un dels volums proposats. Conclusi ons:

Procedeix estimar les al·legacions relatives als punts segon, tercer i sisè, estimar parcialment la relativa als punts quart, cinquè i vuitè i desestimar les relatives als punts primer i setè pels motius que es deixen expressats.




92

AL·LEGACIÓ 26 Data: 28-02-2015 (correu certificat administratiu) (correspon Al·legació 28 al PE) Núm. Registre d’entrada: 170448 de 03-03-2015 Titular de l’al·legació: Sr. Fermí Estragués Ventura, en representació de La FONT DE LA

SAIOLA S.L.

Adreça per notificacions: Avinguda Jacquard 91-95 Entresòl. Terrassa 08222

Emplaçament al·legació: Polígon 4. Parcel·la 5. Santa Magdalena. UTM: 08279A004000050000WD CONTINGUT I PROPOSTA DE TRACTAMENT DE L’AL·LEGACIÓ: Exposa i sol·licita: PRIMER.- Que a l’extrem nord de la finca propietat de La font de la Saiola SL hi ha una massa arbòria im-portant de 14.000 m2 de superfície, la necessitat de preservació de la qual requereix la seva qualificació de bosc (clau B). En el POUM aquesta massa és qualifica com a forestal (f), igual que la resta de finques que hi afronten. En la modificació ha desaparegut qualsevol referència a la massa arbòria existent classificant l’espai com a sòl agrícola (A). Per contra, l’arbrat de les finques limítrofs ha mantingut la qualificació forestal (clau B). SEGON.- Els usos de la clau A (agrícola) dificultaran la preservació d’aquest espai, tenint en compte, a més, que la finca es situa en un punt crític de connectivitat i que suporta molta pressió arran de la proximi-tat de la trama urbana. Proposta de tractament: Realitzades les verificacions oportunes, s’ha modificat la qualificació de la peça forestal a la que es refereix l’al·legació que s’ha passat d’agrícola, clau A, a qualificació de Bosc, clau B. La regulació que la modificació fa de la zona Agrícola, clau A i del punt crític de connectivitat, tenen com a objectiu principal mantenir la funcionalitat ecològica i la preservació dels espais naturals. No s’aporten arguments que justifiquin la inidoneïtat d’aquesta clau per als objectius pretesos. Conclusions:

Procedeix estimar l’al·legació relativa al canvi de qualificació i desestimar l’al·legació relativa als usos pels motius que es deixen expressats.




93

AL·LEGACIÓ 27 Data: 03-03-2015 (correspon Al·legació 29 al PE) (fora de termini) Núm. Registre d’entrada: 182601 Titular de l’al·legació: Sra. Isabel Vidal Marsal, en representació de JOVES AGRICULTORS

I RAMADERS DE CATALUNYA (JARC).

Adreça per notificacions: Carrer Ulldecona 21-31. 1er. Pis. Barcelona 08038

Emplaçament al·legació: CONTINGUT I PROPOSTA DE TRACTAMENT DE L’AL·LEGACIÓ: Exposa: PRIMER.- Que estan d’acord amb els objectius de preservar i ordenar el sòl no urbanitzable, a fi de trobar un equilibri entre les funcionalitats ecològiques, econòmiques i socials del territori. SEGON.- Que les activitats agroforestals són les que han configurat el paisatge actual del nostre entorn rural, motiu pel qual se les ha de dotar dels elements necessaris per a què siguin rendibles econòmicament a fi i efecte d’assegurar la preservació i la millora de l’entorn natural. TERCER.- Que s’ha prioritzat la funcionalitat ecològica i social enfront l’econòmica, amb una normativa més restrictiva que la sectorial, reduint la possibilitat de realitzar activitats complementàries. QUART.- Que s’han d’incorporar els elements necessaris per evitar i compensar els danys causats a l’activitat agrària per la fauna salvatge. CINQUÈ.- Que les limitacions imposades per la modificació comporten greus entrebancs per a la viabilitat econòmica de moltes explotacions. Sol·licita: PRIMER.- Pel que fa als camps de conreu de la zona de la Serra de l’Obac, cal permetre la unió de feixes mitjançant la desaparició de marges i els treballs de vora conreus a fi de poder fer els treballs de forma mecanitzada. SEGON.- És necessari potenciar la ramaderia intensiva per ser la més rendible econòmica i la més compatible amb l’ús social del territori. TERCER.- Que s’ajustin els volums màxims edificables per a edificacions auxiliars en activitats agrícoles, ramaderes i forestals en funció del projecte productiu i les seves necessitats per raó: 1.- Per poder cobrir les necessitats en quan a coberts de maquinària i emmagatzematge de matèries primeres i productes recollits. 2.- Per poder disposar de més places en ramaderia intensiva i semiextensiva per assegurar la viabilitat econòmica de l’explotació, així com en activitats eqüestres i similars. QUART.- Les activitats artesanals o de venda de productes de proximitat no s’haurien de limitar a les edificacions existents, ja que s’exclouria aqueta activitat a explotacions no associades a masies o a aquelles en què el titular no n’és de la masia.




94

CINQUÈ.- Cal permetre les activitats de càmping, acampada en arbres i zones d’acampada, amb edificacions integrades en el medi esdevenint rendes complementàries per a l’explotació. SISÈ.- Cal permetre edificabilitats majors en clau A, B i M no limitant una superfície màxima. SETÈ.- Cal permetre tanques tipologia fil pastor formades entre 1 i 4 filats de filferro, per als tancaments de la ramaderia extensiva o semiintensiva, a fi de fer-les útils per a tot tipus de bestiar i per evitar també la intrusió del senglar als conreus. VUITÈ.- Cal revisar el criteri que no permet l’eliminació de marges per eliminar feixes. NOVÈ.- Es proposa presentar còpia del document enlloc de l’obligació de comunicar prèviament a l’aplicació d’esmenes orgàniques (adobs) evitant duplicació de tràmits innecessaris i injustificats. DESÈ.- Es posa de manifest que els condicionats per a rompudes són més restrictius que els que marca la normativa sectorial. ONZÈ.- Es demana la incorporació de la previsió de danys ocasionats per la fauna salvatge a l’activitat agrària, incorporant elements preventius, de control de població i compensatoris quan es produeixin aquests danys. DOTZÈ.- Que es prevegui l’activitat empresarial agrària com a element cabdal en la regulació que es pretén establir.

Proposta de tractament:

El contingut d’aquestes al·legacions s’adrecen al Pla Especial, les quals són objecte de tractament en l’informe corresponent. Tanmateix els punts de les al·legacions següents afecten a la modificació i són objecte de tractament en aquest informe en el següent sentit: En relació a l’admissió de la ramaderia intensiva, cal assenyalar que el document aprovat inicialment ja l’admetia en clau A però no en clau B. El document que es sotmet a aprovació provisional manté idèntic tractament doncs no s’aprecien raons que justifiquin la seva idoneïtat en altres claus. En particular i pel que fa a la clau de Bosc, aquest tipus de ramaderia s’exclou tota vegada implica la presència de construccions i instal·lacions que suposarien un fort impacte, incompatible amb la conservació de les masses forestals. En relació als usos agroforestals la proposta que es sotmet a aprovació provisional, ha revisat i augmentat els volums previstos per a les construccions agroforestals. Pel que fa a la sol·licitud de no efectuar limitacions de sostre per a aquest ús, cal indicar que la pròpia naturalesa del sòl impedeix deixar-ho sense definició, no obstant s’estableixen unes volumetries màximes que respecte el document aprovat inicialment han augmentat. En relació a les activitats artesanals, en la proposta que es sotmet a aprovació provisional, s’admeten en edificacions existents legalment emplaçades i en edificacions incloses al Catàleg. No es justifica per l’al·legant que les dificultats d’adaptació de les edificacions existents impedeixin portar a terme aquestes activitats.

Pel que fa a l’al·legació relativa a la prohibició dels usos de càmping, aparcament per a caravanes i autocaravanes, bungalows i acampades en arbres, cal indicar que la modificació no altera el model de sòl




95

no urbanitzable del POUM vigent, motiu pel qual no procedeix anar més enllà del que el planejament havia previst.

Tanmateix sí que s’admet l’acampada com a ús ocasional. Els usos ocasionals es regularan a través de l’ordenança d’ús públic de l’Anella Verda o de la modificació de l’ordenança d’usos i activitats.

En relació a les activitats eqüestres cal indicar que la proposta que es sotmet a aprovació provisional les contempla dins la categoria d’activitats d’interès públic, que es poden emplaçar en edificacions existents o bé dins noves edificacions vinculades a un immoble inclòs al Catàleg de Masies de l’Anella Verda.

En relació a l’edificabilitat a les diferents claus cal indicar que la modificació puntual admet dues tipologies de noves construccions, les agroforestals, les volumetries de les quals en la proposta que es sotmet a aprovació provisional han estat revisades i augmentades, i les construccions per a activitats d’interès públic vinculades a les edificacions del Catàleg, sobre les que no s’estableixen volumetries màximes, sinó que s’ajustaran a cada supòsit particular.

Pel que fa a la clau M, cal assenyalar que l’informe de la Comissió Territorial d’urbanisme de data 18 d’octubre de 2014, rebut per l’Ajuntament amb posterioritat a l’aprovació inicial de la modificació puntual, indica que no és procedent crear aquesta clau, no només perquè pot dur a confusions en quant a usos, sinó també perquè la figura per regular-ho és el Pla Especial del Catàleg de Masies.


Conseqüentment, si desapareix la clau M, no procedeix valorar les seves determinacions.

En relació a les mesures de control de població del porc senglar són aspectes de gestió aliens a les determinacions de la Modificació i del Pla especial. La incorporació d’elements preventius per evitar danys als conreus l’haurà de realitzar el propietari dels terrenys afectats.

En relació a la necessitat de previsió de l’activitat agrària, cal indicar que la modificació puntual admet com a dominant l’ús agrícola en clau A, sense fer distincions respecte el destí dels productes.

Conclusions:

Procedeix estimar l’al·legació relativa a les activitats eqüestres, estimar parcialment les al·legacions relatives a l’ajust dels volums màxims edificables i activitats artesanals, i desestimar les al·legacions relatives a l’admissió de ramaderia intensiva, de càmping o similars, a l’edificabilitat en claus A, B i M, les mesures de control de població del porc senglar i la relativa a la previsió d’activitat empresarial agrària pels motius que es deixen expresats.




96

AL·LEGACIÓ 28 Data: 28-02-2015 (correu certificat administratiu) (correspon Al·legació 30 al PE) Núm. Registre d’entrada: 183314 de 03-03-2015 Titular de l’al·legació: Sr. Rosendo Castelló Pujol, en representació del CONSORCI

FORESTAL DE CATALUNYA

Adreça per notificacions: Carrer Mossèn Jacint Verdaguer, 3. Santa coloma de Farners

Emplaçament al·legació: CONTINGUT I PROPOSTA DE TRACTAMENT DE L’AL·LEGACIÓ: Exposa: PRIMER.- Que estan d’acord amb els objectius de preservar i ordenar el sòl no urbanitzable, a fi de trobar un equilibri entre les funcionalitats ecològiques, econòmiques i socials del territori. SEGON.- Que les activitats agroforestals són les que han configurat el paisatge actual del nostre entorn rural, motiu pel qual se les ha de dotar dels elements necessaris per a què siguin rendibles econòmicament a fi i efecte d’assegurar la preservació i la millora de l’entorn natural. TERCER.- Que s’ha prioritzat la funcionalitat ecològica i social enfront l’econòmica, amb una normativa més restrictiva que la sectorial, reduint la possibilitat de realitzar activitats complementàries. QUART.- Que l’aprovació definitiva tal com està redactat ara comportarà greus entrebancs per a la viabilitat econòmica de moltes explotacions. Sol·licita: PRIMER.- Pel que fa als camps de conreu de la zona de la Serra de l’Obac, cal permetre la unió de feixes mitjançant la desaparició de marges i els treballs de vora conreus a fi de poder fer els treballs de forma mecanitzada. SEGON.- És necessari potenciar la ramaderia intensiva per ser la més rendible econòmica i la més compatible amb l’ús social del territori. TERCER.- Que s’ajustin els volums màxims edificables per a edificacions auxiliars en activitats agrícoles, ramaderes i forestals en funció del projecte productiu i les seves necessitats per raó: 1.- Per poder cobrir les necessitats en quan a coberts de maquinària i emmagatzematge de matèries primeres i productes recollits. 2.- Per poder disposar de més places en ramaderia intensiva i semiextensiva per assegurar la viabilitat econòmica de l’explotació, així com en activitats eqüestres i similars. QUART.- En quant als usos, cal permetre: 1.- En les claus A, B i M, patis d’abassagament de fusta (que es puguin impermeabilitzar i que no comptabilitzin com a superfície construïda), centre logístic de manipulació i comercialització de productes comercials i altres activitats relacionades directament amb la transformació i venda de productes forestals.




97

2.- En la clau B, la construcció d’instal·lacions i edificacions annexes necessàries per al correcte desenvolupament d’activitats col·lectives de caràcter esportiu, natural, cultural i d’educació en el lleure. 3.- Les activitats de càmping, acampada en arbres i zones d’acampada, ja que poden ajudar a la funcionalitat econòmica dels explotacions i ben regulades no comporten cap impacte sobre l’entorn. CINQUÈ.- Cal permetre edificabilitats majors en clau A, B i M no limitant una superfície màxima. SISÈ.- Cal permetre tanques tipologia fil pastor formades entre 1 i 4 filats de filferro, per als tancaments de la ramaderia extensiva o semiintensiva, a fi de fer-les útils per a tot tipus de bestiar i per evitar també la intrusió del senglar als conreus. SETÈ.- Cal revisar el criteri que no permet l’eliminació de marges per eliminar feixes. VUITÈ.- Es proposa presentar còpia del document enlloc de l’obligació de comunicar prèviament a l’aplicació d’esmenes orgàniques (adobs) evitant duplicació de tràmits innecessaris i injustificats. NOVÈ.- Es posa de manifest que els condicionats per a rompudes són més restrictius que els que marca la normativa sectorial. DESÈ.- En les zones de protecció de rieres cal permetre la plantació i tallades i el manteniment d’aquestes plantacions per a garantir les funcions econòmiques (producció de fusta), socials i ambientals.

ONZÈ.- Permetre compaginar boscos madurs amb boscos joves que són més productius amb una gestió sostenible des del punt de vista ecològic i econòmic. DOTZÈ.- Es proposa eliminar la denominació de “terrenys forestals privats d’ús social i recreatiu” per comportar a confusió a creure que són públics. Proposta de tractament: El contingut d’aquestes al·legacions s’adrecen al Pla Especial, les quals són objecte de tractament en l’informe corresponent. Tanmateix els punts de les al·legacions següents afecten a la modificació i són objecte de tractament en aquest informe en el següent sentit: En relació a l’admissió de la ramaderia intensiva, cal assenyalar que el document aprovat inicialment ja l’admetia en clau A però no en clau B. El document que es sotmet a aprovació provisional manté idèntic tractament doncs no s’aprecien raons que justifiquin la seva idoneïtat en altres claus. En particular i pel que fa a la clau de Bosc, aquest tipus de ramaderia s’exclou tota vegada implica la presència de construccions i instal·lacions que suposarien un fort impacte, incompatible amb la conservació de les masses forestals. En relació als usos agroforestals la proposta que es sotmet a aprovació provisional, ha revisat i augmentat els volums previstos per a les construccions agroforestals. Pel que fa a la sol·licitud de no efectuar limitacions de sostre per a aquest ús, cal indicar que la pròpia naturalesa del sòl impedeix deixar-ho sense definició, no obstant s’estableixen unes volumetries màximes que respecte el document aprovat inicialment han augmentat. Pel que fa a la sol·licitud que els patis d’abassegament no comptabilitzin com a edificacions, aquesta és una premissa pròpia del tractament del sòl urbà, i aquest no és el cas. Pel que fa a la seva possibilitat d’impermeabilització, no s’admet perquè no s’adiu amb la naturalesa pròpia del sòl.




98

En relació a la primera transformació i venda de productes agroforestals és admesa en la modificació, tanmateix la possibilitat d’implantar un centre logístic resta al marge de les característiques pròpies del sòl no urbanitzable motiu pel qual no s’admet. En relació a la possibilitat d’admetre construccions i instal·lacions per a les activitats col·lectives de caràcter esportiu, natural, cultural i d’educació en el lleure, tota vegada aquestes s’emmarquen en les activitats d’interès públic cal indicar que aquestes són admeses a l’entorn de les edificacions incloses al Catàleg. Pel que fa a l’al·legació relativa a la prohibició dels usos de càmping, aparcament per a caravanes i autocaravanes, bungalows i acampades en arbres, cal indicar que la modificació no altera el model de sòl no urbanitzable del POUM vigent, motiu pel qual no procedeix anar més enllà del que el planejament havia previst. Tanmateix sí que s’admet l’acampada com a ús ocasional. Els usos ocasionals es regularan a través de l’ordenança d’ús públic de l’Anella Verda o de la modificació de l’ordenança d’usos i activitats. En relació a les activitats eqüestres cal indicar que la proposta que es sotmet a aprovació provisional les contempla dins la categoria d’activitats d’interès públic, que es poden emplaçar en edificacions existents o bé dins noves edificacions vinculades a un immoble inclòs al Catàleg de Masies de l’Anella Verda. En relació a l’edificabilitat a les diferents claus cal indicar que la modificació puntual admet dues tipologies de noves construccions, les agroforestals, les volumetries de les quals en la proposta que es sotmet a aprovació provisional han estat revisades i augmentades, i les construccions per a activitats d’interès públic vinculades a les edificacions del Catàleg, sobre les que no s’estableixen volumetries màximes, sinó que s’ajustaran a cada supòsit particular.

Pel que fa a la clau M, cal assenyalar que l’informe de la Comissió Territorial d’urbanisme de data 18 d’octubre de 2014, rebut per l’Ajuntament amb posterioritat a l’aprovació inicial de la modificació puntual, indica que no és procedent crear aquesta clau, no només perquè pot dur a confusions en quant a usos, sinó també perquè la figura per regular-ho és el Pla Especial del Catàleg de Masies.

Per tant, en la proposta que es sotmet a aprovació provisional, les claus de zona s’han reduït a tres: agrícola, clau A, bosc, clau B i protecció de rieres i torrents, clau R, on es regulen els usos del sòl i pel que fa als usos de les edificacions, aquests queden regulats al Catàleg de Masies de l’Anella i la restad’edificacions en el sòl no urbanitzable no susceptibles de catalogació es contemplen a l’inventari que figura com un annex de la present modificació.

Conseqüentment, si desapareix la clau M, no procedeix valorar les seves determinacions.

En relació a les mesures de control de població del porc senglar són aspectes de gestió aliens a les determinacions de la Modificació i del Pla especial. La incorporació d’elements preventius per evitar danys als conreus l’haurà de realitzar el propietari dels terrenys afectats.

La proposta de delimitació de la zona R pretén preservar i millorar les rieres i torrents de Terrassa com a reservoris de biodiversitat, espais connectors entre espais naturals i elements estructuradors del paisatge i per tant inclou els hàbitats de ribera existents o potencials que es desenvolupen en els seus marges. Per tal de fer possible la millora i augment de la vegetació dels marges dels torrents i rieres, la proposta preveu la prohibició de qualsevol ús en aquest àmbit i només s’admet el manteniment de l’hàbitat de ribera. Conclusions: Procedeix estimar l’al·legació relativa a les activitats eqüestres, estimar parcialment l’al·legació relativa a l’ajust dels volums màxims edificables, i desestimar les al·legacions relatives a l’admissió de ramaderia




99

intensiva, de càmping o similars, a la possibilitat d’implantació d’un centre logístic, a l’edificabilitat en claus A, B i M, a les mesures de control de població del porc senglar i la relativa al tractament dels marges dels torrents i rieres pels motius que es deixen expressats.




100

AL·LEGACIÓ 29 Data: 02-03-2015 (correu certificat administratiu) (correspon Al·legació 31 al PE) Núm. Registre d’entrada: 85246 de 05-03-2015 Titular de l’al·legació: Sra. Leonor Martí Sala, Sra. Nora Barata Martí, Sra. Maria Barata

Martí, Sr. Carlos Barata Martí, Sr. Javier Barata Martí i Sr. Antonio Barata Martí, en representació pròpia i de ILEX S.L.

Adreça per notificacions: Carrer Bori i Fontestà, 39 local. Barcelona 08017

Emplaçament al·legació: Finca de Can Missert CONTINGUT I PROPOSTA DE TRACTAMENT DE L’AL·LEGACIÓ: Exposa i sol·licita: PRÈVIA.- Que són propietaris de les finques can Missert i can Guitard de la Muntanya. PRIMER.- Consideren injustificades, amb falta de motivació jurídica, les restriccions imposades pels documents urbanístics de l’Anella Verda respecte els cossos edificats preexistents de naturalesa industrial en la finca de “Can Missert”, i que sigui mitjançant un Pla Especial destinar aquestes construccions, a una activitat sostenible, adequada als usos propis del sòl no urbanitzable. SEGON.- No s’ha tingut prou en compte la funcionalitat econòmica. Manca una avaluació econòmica i financera, prescrita a l’art. 99 TRLUC u 118 RLUC. Es considera inadequada la justificació per no fer-la i converteix la MPOUM en document no conforme al dret. Atenent que un dels principals problemes radica en la necessitat de garantir l’autosuficiència econòmica de les finques, i més concretament d’aquelles en les que s’erigeixen construccions de naturalesa industrial en desús però legalment implantades, així com de les masies que ja disposen d’una activitat econòmica en funcionament. TERCER.- Es demana el reconeixement urbanístic de totes les construccions preexistents, tan principal com annexes, en la finca de “Can Missert”, de naturalesa industrial, emparades per la llicència ambiental PMMA 162/2004, que permetria ordenar l’àmbit i dotar a la finca dels recursos suficients com per esdevenir econòmicament autosuficient. QUART.- Es demana que s’articuli un ventall d’usos admissibles, sense aplicar restriccions injustificades, en les edificacions de naturalesa industrial preexistents per tal de garantir la seva viabilitat econòmica, per a una futura rehabilitació i adequació als nous criteris ambientals, tant de les construccions com de l’entorn proper de la finca de Can Missert. Així mateix, admetre els usos de restauració i hotels en construccions preexistents i legalment implantades com a usos complementaris a qualsevol altre ús principal admès. CINQUÈ.- Sol·liciten l’adequació de la fitxa I.15 “Disseminat de Can Misser, núm. 2” i els plànols normatius corresponents: 1.- Per permetre la tramitació d’un PE d’iniciativa privada, per a implementar l’ús d’hípica i activitats complementàries, de forma simultània amb la tramitació del propi PE d’ordenació i gestió de l’Anella Verda. 2.- Per modificar l’ocupació del sòl existent en 6.920 m2 d’acord amb el permís ambiental PMMA 162/2004, enlloc dels 5.100 m2 que indica la fitxa. 3.- Per incloure com a edificacions existents i principals les edificacions annexes que en la fitxa no estan tramades en taronja.




101

SISÈ.- Es demana la supressió gràfica del torrent oest-est grafiat als plànols d’ordenació, que neix darrere les naus de la finca, fins l’enllaç amb el torrent principal, perquè no existeix. També es demana corregir l’afectació del torrent nord-sud, que és una torrent privat segons criteris de l’ACA i per tant, cal treure els 5 m d’afectació a banda i banda SETÈ.- S’hauria de modificar la qualificació R de Ribera en les zones on no hi hagi una vegetació de ribera, com el cas del torrent nord-sud. VUITÈ.- Es demana que el nou camí que s’ha d’obrir paral·lel a la C-16 passi més a prop possible de l’autopista i que es signi un conveni amb la propietat o per expropiació. NOVÈ.- En les Masies: 1.- Necessitat d’admetre la divisió en propietat horitzontal de les edificacions preexistents, d’acord amb la LU. 2.- Mantenir l’àmbit “er” del POUM per poder implantar usos auxiliars a la masia i poder tancar els entorns més immediats de les masies amb tancaments fixes i no permeables, respectuosos mediambientalment i paisatgísticament, per garantir-ne la intimitat i seguretat de les masies. DESÈ.- En quant als usos: 0.- Cal permetre dotar a les masies d’eines que facin possible l’autosuficiència econòmica, amb l’ampliació dels usos permesos per la LU, i poder mantenir i ampliar les construccions, per raons d’habitabilitat, de funcionalitat o d’usos. 1.- Cal una ampliació dels usos admissibles, d’acord la LU, com càmping, zones d’acampades, bungalows, acampades en arbres o aparcament d’autocaravanes. 2.- Es demana una definició més clara dels usos compatibles i que es permeti la venda de productes externs en els usos artesanals, agrícoles o forestal per al correcte desenvolupament de les activitats. 3.- Es demana que s’inclogui l’ús d’habitatge d’ús turístic per ser menys exigent en requisits tècnics. 4.- Caldria afegir refugis de muntanya com a activitat esportiva a l’aire lliure, circuïts permanents de BTT, motos de trial i enduro, construint circuïts en zones fixes. 5.- Caldria afegir passejades en ruc en activitat vinculades amb les hípiques, així com clíniques veterinàries per a cavalls, punts de venda relacionats amb aquests, museus o centres de divulgació relatius a aquests usos, hostaleria i restauració vinculada funcionalment a quests tipus d’activitats, entre d’altres. 6.- En altres equipaments i serveis no compatibles amb usos urbans, caldria afegir centres de cria d’animals domèstics, centres d’ensinistrament d’animals domèstics, àrees d’emmagatzematge controlat en espais oberts i parcs de vehicles. 7.- Es podrien afegir activitats que tot i ser permeses en el sòl urbà, es puguin desenvolupar en edificacions existents condicionades a un número màxim de treballadors, tal com activitats pròpies d’autònomes, oficines i artístiques. ONZÈ.- Sol·liciten que en les zones A, B i G, amb diferents activitats en una mateixa finca, es puguin construir nous volums per a cadascuna d’elles i poder substituir elements construïts per volums d’igual edificabilitat. Proposta de tractament: PRIMER - El conjunt de documents que conformen la proposta de l’Anella Verda, en contra del que manifesta l’al·legant, justifica adequadament cada una de les propostes que es duen a terme. No obstant això, i per tal de clarificar encara més la proposta, s’ha redactat un document que es presenta com a annex a la modificació puntual del POUM i al Pla Especial i al Catàleg de Masies de l’Anella Verda, anomenat Proposta Global d’ordenació i gestió de l’Anella Verda, on s’explica des dels orígens de la idea, el procés participatiu, els objectius estratègics de l’Anella Verda, els diferents instruments per a l’assoliment d’aquest objectiu, tant urbanístics com no urbanístics, el marc legal i conceptual on s’encaixa la proposta i en conjunt, totes les voluntats de l’Anella Verda.




102

De manera particular, la modificació puntual del POUM justifica la conveniència i oportunitat d’acord amb la legislació urbanística vigent, l’adequació del document a les directrius de planejament i als plans de rang superior, així com dins la memòria es justifiquen la motivació de les propostes d’acord amb els objectius estratègics de l’Anella Verda.


SEGON.- a. En contra del que manifesta l’al·legant, la modificació puntual del POUM respon als principis establerts per la vigent normativa urbanística, que proclama una utilització racional del territori i el medi ambient i la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics en l’exercici de les competències urbanístiques amb l’objectiu de realitzar una ordenació del territori que respongui al principi de desenvolupament urbanístic sostenible (article 3, 9, i 47 del TRLUC). En idèntic sentit, es pronuncia la llei estatal 42/2007, Ley del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad.

En aquest ordre de coses, la modificació es basa en tres funcionalitats: ecològica i natural, econòmica i social. En la definició dels objectius estratègics de l’Anella Verda es preveuen un total de 15 objectius, 4 de la primera funcionalitat, 6 relacionats amb la segona, 3 sobre la tercera i 2 objectius transversals sobre el paisatge i la relació ciutat-entorn. Per tant, la proposta abasta totes tres funcionalitats. b. L’avaluació econòmica i financera, i les previsions d’execució, de la MPOUM són adaptades a les singulars característiques d’un instrument de planejament que només incorpora el sòl no urbanitzable, i en el qual no hi ha execució ni plusvàlues urbanístiques com a tals. Per altra banda, no és objecte del planificador l’estudi de la viabilitat de les explotacions privades. En concret, l’article 99 de la llei d’urbanisme, estableix que les modificacions de les figures de planejament urbanístic han de contenir una avaluació econòmica sobre l’actuació proposada, en els següents casos:

Article 99









103





TERCER.- En relació a les construccions que integren la fitxa I.15 (ara I.200), cal assenyalar que efectuada la corresponent verificació, s’ha constatat que l’inventari en principi recull tots els volums existents. Tanmateix, aquest fet no pressuposa ni que estiguin legalment implantats ni l’adequació exacta de superfícies i volums. En aquest aspecte en la proposta que es sotmet a aprovació provisional, s’ha introduït el següent aclariment: “Les dades numèriques i les descripcions gràfiques presents en les fitxes de l’Inventari s’han d’entendre com a indicatives, i caldrà verificar-les amb l’aixecament de plànols necessari quan es vulgui dur a terme actes subjectes a llicència o autorització administrativa”. QUART I CINQUÈ.-Pel que fa als usos, la proposta que es sotmet a aprovació provisional clarifica els usos admesos en les edificacions existents legalment emplaçades, també clarifica els usos pels quals s’admeten noves construccions. Els usos de restauració i hotelers queden restringits a les edificacions incloses al Catàleg de Masies de l’Anella Verda d’acord amb la normativa urbanística vigent. En relació a la possibilitat d’implantació d’un centre hípic, aquesta s’admet en edificacions existents legalment emplaçades i també és possible construir noves edificacions destinades a aquest ús a l’entorn de les masies del catàleg. Pel que fa al PE d’iniciativa privada que havia de permetre la implantació d’un centre d’hípica i activitats complementàries ha quedat anul·lat pel desestiment del promotor. Sens perjudici de que pugui tramitar-ne un altre en el moment oportú de conformitat amb la normativa urbanística vigent en l’esmentat moment. De conformitat amb l’aclariment introduït a la normativa descrit en el punt tercer, les dades relatives a ocupació i el tramat en taronja són indicatives.




104

SISÈ.- Sistema hidrològic. La Modificació puntual del POUM estableix una delimitació de l’espai corresponent a la zona fluvial dels cursos d’aigua de l’àmbit del sòl no urbanitzable de Terrassa per protegir la llera i la zona més propera a aquesta. S’identifica com a clau H.2 (abans H) la zona fluvial definida pel RLUC a les rieres de les Arenes i del Palau i en els torrents de la Grípia i la Betzuca, en els trams on discorren pel sòl no urbanitzable. A la resta de torrents i rieres, per manca de precisió cartogràfica i de càlcul hidrològic, s’ha grafiat una franja estimada a partir de l’eix de la llera sens perjudici del que es pugui determinar d’acord amb els criteris establerts al TRLUC. Aquesta delimitació no pressuposa titularitat.

Tanmateix, en el període entre l’aprovació inicial i l’actual, s’ha procedit a la revisió dels diferents torrents i en aquest cas s’ha eliminat la seva delimitació d’acord amb l’al·legació presentada.

SETÈ.- En relació als criteris de delimitació de la clau R cal indicar que realitzada la revisió corresponent, s’ha eliminat la qualificació R del torrent que surt de la bòbila de Can Missert en el sentit que demana l’al·legació. VUITÈ.- En relació a l’ajust de traçat del camí sol·licitat, cal assenyalar la impossibilitat de modificar-lo per raó de les servituds derivades de la normativa sectorial de carreteres. Tanmateix la proposta de modificació contempla la possibilitat de conveniar l’ús públic dels camins de titularitat privada. NOVÈ.- En relació a la petició d’admissió de divisió en règim de propietat horitzontal en edificacions preexistents, cal indicar que el document que es sotmet a aprovació provisional inclou aquesta possibilitat subjecte a determinats condicionants. Respecte l’al·legació relativa al manteniment de l’àmbit “er”, que en el document aprovat inicialment passava a esdevenir la clau M, cal assenyalar que l’informe de la Comissió Territorial d’urbanisme de data 18 d’octubre de 2014, rebut per l’Ajuntament amb posterioritat a l’aprovació inicial de la modificació puntual, assenyala que no és procedent crear aquesta clau, no només perquè pot dur a confusions en quant a usos, sinó també perquè la figura per regular-ho és el Pla Especial del Catàleg de Masies.


Conseqüentment, si desapareix la clau M, no procedeix valorar la possibilitat del seu manteniment.

DESÈ.- En relació a l’al·legació relativa als usos i activitats, cal indicar que el document aprovat inicialment realitzava unes previsions respecte els usos que ja eren conformes a la regulació urbanística del sòl no urbanitzable. No obstant, la proposta que es porta a aprovació provisional, clarifica, matisa i ajusta les definicions d’acord amb les especificacions del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, de text refós de la llei d’urbanisme de Catalunya (en endavant TRLUC) i successives modificacions.


En relació a la limitació dels usos permesos en el sòl no urbanitzable, cal posar de manifest que és potestat del planejador establir quins són més adients per a la consecució dels objectius a assolir. Tanmateix, cal indicar que no es produeix una limitació d’usos generalitzada, ans al contrari, es permeten tots els usos reconeguts per la vigent normativa urbanística i el POUM si bé es gradua la seva implantació en el territori en funció de les seves pròpies característiques.




105

Pel que fa als usos admesos a les edificacions del Catàleg, la proposta que es sotmet a aprovació provisional, ha clarificat i matisat els usos previstos en el document aprovat inicialment.

En particular per a l’ús d’habitatge, s’ha clarificat i completat la seva regulació a la modificació puntual del POUM i al Catàleg de Masies de l’Anella Verda. En concret, l’article 30 de la modificació puntual del POUM i el 10 del Catàleg que ara es porten a aprovació provisional, regulen l’ús d’habitatge en els següents termes: Article 30. Usos d’habitatge

1. L’ús d’habitatge és incompatible al sòl no urbanitzable. No obstant, s’estableixen les següents excepcions:

- Habitatges legalment emplaçats

- Edificacions contemplades al Catàleg de Masies de l’Anella Verda.

2. En aquelles edificacions incloses al Catàleg de Masies de l’Anella Verda on així ho indiqui la fitxa, s’hi admetrà la divisió horitzontal amb les condicions que s’estableixin a la normativa del Catàleg.

3. L’habitatge d’ús turístic: Són aquells habitatges cedits per la persona propietària, directament o indirectament, a tercers, de manera reiterada i a canvi de contraprestació econòmica, per a una estada de temporada, en condicions d'immediata disponibilitat i amb les característiques establertes per reglament. S’admet exclusivament en habitatges legalment implantats i en les masies si així ho determina el Catàleg.

Article 10. Ús d’habitatge

L’ús d’habitatge és admès a totes les masies. S’admet en els volums principals. Es pot estendre en els volums catalogats per a aquells usos que complementen l’habitatge però no formen part del seu programa funcional.

S’estableix un màxim de tres habitatges per masia, ja sigui amb divisió horitzontal o sense, amb les condicions que es detallen a continuació:

a) Que es respecti l’estructura de l’edificació i que aquesta ho admeti sense ampliacions. b) Sempre que la tipologia ho admeti. c) La quantitat d’habitatges admesos serà en funció del sostre disponible, a raó de: 350 m2 per al primer habitatge (principal) i de 150 m2 la mitjana dels restants habitatges. d) Quan es realitzi sobre edificacions independents, l’espai exterior mantindrà l’aspecte unitari i en cap cas s’autoritzarà la col·locació de tanques o elements que desfigurin el caràcter unitari del conjunt.

L’habitatge d’ús turístic és compatible amb l’ús d’habitatge. Són aquells habitatges cedits per la persona propietària, directament o indirectament, a tercers, de manera reiterada i a canvi de contraprestació econòmica, per a una estada de temporada, en condicions d'immediata disponibilitat i amb les característiques establertes per reglament.

Pel que fa a l’al·legació relativa a les restriccions dels usos de càmping, aparcament per a caravanes i autocaravanes, bungalows i acampades en arbres, cal indicar que la modificació no altera el model de sòl no urbanitzable del POUM vigent, motiu pel qual no procedeix anar més enllà del que el planejament havia previst.




106

S’ha procedit a efectuar una relació més acurada dels usos, tant admesos com incompatibles, enumerant-los tal i com efectua el TRLUC.












• Àrees d’emmagatzematge en espais oberts, parc de vehicles pesants, perquè són usos propis del sòl urbà.

ONZÈ.- En relació a la limitació de construir nous volums en finques amb diferents activitats, cal assenyalar que la proposta que es sotmet a aprovació provisional l’ha suprimit. En relació a la possibilitat de substitució de sostre, en la proposta que es presenta ara s’ha clarificat i no preveu percentatges ni substitucions, sinó autorització per reutilització d’edificacions legalment emplaçades i noves construccions d’acord amb els usos admesos. Conclusions: Procedeix estimar les al·legacions relatives als punts sisè i setè, estimar parcialment les relatives als punts tercer, quart, cinquè, novè, desè i onzè i desestimar les al·legacions relatives als punts primer, segon i vuitè pels motius que es deixen expressats.




107

AL·LEGACIÓ 30 Data: 02-03-2015 (correu certificat administratiu) (correspon Al·legació 32 al PE) Núm. Registre d’entrada: 91055 de 05-03-2015 Titular de l’al·legació: Sr. Lluís Armengol Mitjans

Adreça per notificacions: Carrer Francesc Jimeno, 12. Matadepera 08230

Emplaçament al·legació: Finques de “la Florida” CONTINGUT I PROPOSTA DE TRACTAMENT DE L’AL·LEGACIÓ: Exposa i sol·licita: PRIMER.- Que és propietari de diverses finques localitzades dins l’àmbit de l’Anella Verda, concretament en el paratge La Florida, les quals identifica. SEGON.- Considera injustificades, amb falta de motivació jurídica (d’acord amb l’art 9.3 de la CE i art. 54 de la Llei 30/1992), les limitacions per mantenir l’activitat d’exposició i venda de productes de jardineria i arbrat (centre de jardineria “El Roure”), adjacent la al carretera de Matadepera BV-1248, en la mesura que es tracta d’una activitat mediambientalment respectuosa que ja s’està exercint. TERCER.- Que les al·legacions presentades es prediquen tant a la Modificació com al Pla Especial. QUART.- Que no s’ha tingut en compte la funcionalitat econòmica. Manca una avaluació econòmica i financera, prescrita a l’art. 99 TRLUC u 118 RLUC. Es considera inadequada la justificació per no fer-la i converteix la MPOUM en document no conforme al dret. Considera que es limita la possibilitat de continuar l’activitat de centre de jardineria “El Roure”. CINQUÈ.- Que si la modificació no permet l’activitat del centre de jardineria “El Roure” es vulneraria la doctrina dels actes propis i la confiança legítima generada per l’Administració. SISÈ.- Que només s’haurien de qualificar amb la clau H aquells torrents que pertanyen al domini públic hidràulic i que es suprimeixi el torrent que queda grafiat a la finca de la Florida perquè no existeix. CINQUÈ.- Que es delimitin únicament àmbits qualificats amb la clau R, aquelles zones on la vegetació de ribera es pot desenvolupar correctament. SISÈ.- Que es mantingui la qualificació agrícola en una zona no boscosa de la finca que el document aprovat inicialment qualifica de Bosc, atès que tracta d’un sòl sense arbres ni elements arbustius. Proposta de tractament: En relació a la manca de motivació de la limitació de l’activitat comercial de jardineria, cal indicar que l’article 48.1.d) del Reglament de la Llei d’urbanisme de Catalunya prescriu: “Les construccions destinades a l'emmagatzematge, conservació i prestació de serveis propis dels centres de jardineria, sempre que en la finca es desenvolupin les activitats de conreu o viver d'espècies vegetals”. Conseqüentment, les determinacions de la modificació responen al que estableix l’esmentat precepte.




108

Això no obstant, cal indicar que durant la tramitació de la modificació l’activitat de jardineria referida ha sol·licitat i obtingut llicència per a la seva implantació en una altra finca, ajustada al que determina l’article 48.1.d), motiu pel qual aquesta al·legació resta sense justificació. En contra del que manifesta l’al·legant, la modificació puntual del POUM respon als principis establerts per la vigent normativa urbanística, que proclama una utilització racional del territori i el medi ambient i la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics en l’exercici de les competències urbanístiques amb l’objectiu de realitzar una ordenació del territori que respongui al principi de desenvolupament urbanístic sostenible (article 3, 9, i 47 del TRLUC). En idèntic sentit, es pronuncia la llei estatal 42/2007, Ley del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad. En aquest ordre de coses, la modificació es basa en tres funcionalitats: ecològica i natural, econòmica i social. En la definició dels objectius estratègics de l’Anella Verda es preveuen un total de 15 objectius, 4 de la primera funcionalitat, 6 relacionats amb la segona, 3 sobre la tercera i 2 objectius transversals sobre el paisatge i la relació ciutat-entorn. Per tant, la proposta abasta totes tres funcionalitats. L’avaluació econòmica i financera, i les previsions d’execució, de la MPOUM són adaptades a les singulars característiques d’un instrument de planejament que només incorpora el sòl no urbanitzable, i en el qual no hi ha execució ni plusvàlues urbanístiques com a tals. Per altra banda, no és objecte del planificador l’estudi de la viabilitat de les explotacions privades. En concret, l’article 99 de la llei d’urbanisme, estableix que les modificacions de les figures de planejament urbanístic han de contenir una avaluació econòmica sobre l’actuació proposada, en els següents casos:

Article 99







En tal sentit, interessa assenyalar que, de conformitat amb la Disposició Addicional Segona del DL 1/2010, que recull allò establert a l’article 7 del “Real Decreto Legislativo 7/2015, de 30 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley del Suelo y Rehabilitación Urbana”, el concepte legal de transformació d’usos s’està referint a supòsits de transformació de sòl i, en particular, a aquelles actuacions de nova urbanització o bé de renovació o reforma de la urbanització i de dotació, destinades a l’ordenació i




109

transformació del sòl urbanitzable i del sòl urbà no consolidat inclòs en sectors de millora urbana o en polígons d’actuació urbanística, no pas en sòl no urbanitzable.



Respecte a la existència o no del torrent grafiat a la finca de la Florida, aquesta és una matèria competència de l’Agència catalana de l’Aigua i s’ha de resoldre a través de la legislació sectorial aplicable. La qualificació com a Sistema Hidrològic no implica la titularitat pública dels terrenys. Verificada sobre el terreny la seva existència, s’ha mantingut la seva delimitació. Arrel de l’esmentada verificació, s’ha procedit a ajustar la delimitació de la clau R i B en alguns punts, així com a donar la qualificació d’agrícola, clau A, tal com constava al POUM vigent, de la peça emplaçada a l’oest del Camí Vell de Matadepera.

Conclusions:

Procedeix estimar l’al·legació sobre els ajustos de la clau R i B, i de la peça agrícola a l’oest del camí Vell de Matadepera i desestimar la resta d’al·legacions pels motius que es deixen expressats.




110

AL·LEGACIÓ 31 Data: 28-02-2015 (correspon Al·legació 33 al PE) Núm. Registre d’entrada: 93246 de 05-03-2015 Titular de l’al·legació: Sra. Lluïsa Miret Pech, en representació de PLATAFORMA SANT

JULIÀ

Adreça per notificacions: Carrer de la Font Canaleta, 61. Sabadell 08207

Emplaçament al·legació: CONTINGUT I PROPOSTA DE TRACTAMENT DE L’AL·LEGACIÓ: Exposa i sol·licita: PRIMER.- Que el projecte de l’Anella Verda de Terrassa oblida plantejar en els estudis ambientals vàries opcions a les propostes d’ordenació. SEGON.- Formula unes consideracions quant al quart cinturó i la ronda est i la seva incidència respecte de l’anella verda. TERCER.- Defineix àrees fràgils de connectivitat biològica en diversos trams com entorn de la carretera de Terrassa a Castellar. Demana limitar la superfície d’equipaments a ampliar i ocupar en aquest àmbit. QUART.- Incloure en el Pla especial les zones d’hort situades a l’entorn de la riera de Rubí. CINQUÈ.- Realitza consideracions sobre el recorregut i parades de les línies d’autobús. Proposta de tractament: Pel que fa a la insuficiència de propostes dels estudis ambientals, cal assenyalar que l’Informe de Sostenibilitat Preliminar ha estat redactat de conformitat amb la normativa sobre avaluació ambiental estratègica i validat per l’Oficina d’Avaluació Ambiental de Barcelona en virtut de l’informe de 27 de novembre de 2015.

La proposta de traçat de l’Orbital B-40 de la Modificació prové del traçat de l’al·legació presentada pels Ajuntament de Terrassa i Sabadell. El Ministeri de Foment ha començat de nou l’estudi informatiu i caldrà esperar a veure com queda el traçat definitiu. La modificació resta obligada a incorporar, en virtut de jerarquia normativa, el traçat que finalment s’aprovi. En relació a la ronda est, el Pla de Mobilitat urbana de Terrassa 2016-2021 aprovat definitivament pel Ple el 25 de maig de 2017 no preveu la construcció d’aquesta via. La modificació no obstant, manté la reserva en previsió que en un futur es pugui aprovar. Per aquest motiu s’estableix una reserva viària als terrenys afectats per a facilitar el seu tractament d’acord amb les funcions del sòl. En En relació a les qualificacions d’equipament, l’acord de la comissió territorial d’urbanisme 8 de febrer 2018 estableix: -1.2 Cal ajustar els usos admesos en el sòl qualificat de sistema d’equipaments a les determinacions de l’article 47.4 del TRLU, eliminant tots aquells usos disconformes amb el SNU; establint un règim




111

transitori per als equipaments disconformes amb el SNU existents, en funció de si han estat legalment implantats o no, i per als quals no s’admetrà cap tipus d’ampliació i estudiant diferents possibilitats i alternatives per a la resta. En compliment d’aquesta determinació, la proposta de modificació puntual que es sotmet a aprovació provisional elimina les qualificacions d’equipament (excepte els equipaments esportius, que no poden reduir la seva superfície en compliment de l’article 98 del TRLUC). En relació als horts de l’entorn de la riera de Rubí, el seu tractament no és objecte de la modificació perquè estan implantats en sòl urbà i/o urbanitzable. Pel que fa als possibles recorreguts d’autobus, aquest punt no és objecte de la modificació atès que aquesta no és una determinació intrínseca del sòl no urbanitzable, que resta aliè a la connectivitat pròpia dels nuclis urbans, i seria contrària als criteris de preservació dels seus hàbitats. Conclusions:

Procedeix estimar parcialment l’al·legació relativa a la limitació de superfície dels equipaments i desestimar la resta pels motius que es deixen expressats.




112

AL·LEGACIÓ 32 Data: 25-03-2015 (correspon Al·legació 35 al PE) (fora de termini) Núm. Registre d’entrada: 173643 Titular de l’al·legació: Sr. David Garrofé Puig en representació de CECOT

Adreça per notificacions: Carrer de Sant pau, 6. Terrassa 08221

Emplaçament al·legació: CONTINGUT I PROPOSTA DE TRACTAMENT DE L’AL·LEGACIÓ: Exposa i sol·licita: S'adhereix a l’al·legació de l'Associació de Propietaris i Titulars de Finques rústiques de Matadepera i Terrassa. Proposta de tractament: Es transcriu la proposta de tractament de les al·legacions presentades per l’Associació de Propietaris per la Sostenibilitat de les finques Agroforestals de Matadepera i Terrassa : «Proposta de tractament: «A. En contra del que manifesta l’al·legant, la modificació puntual del POUM respon als principis establerts per la vigent normativa urbanística, que proclama una utilització racional del territori i el medi ambient i la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics en l’exercici de les competències urbanístiques amb l’objectiu de realitzar una ordenació del territori que respongui al principi de desenvolupament urbanístic sostenible (article 3, 9, i 47 del TRLUC). En idèntic sentit, es pronuncia la llei estatal 42/2007, Ley del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad. En aquest ordre de coses, la modificació es basa en tres funcionalitats: ecològica i natural, econòmica i social. En la definició dels objectius estratègics de l’Anella Verda es preveuen un total de 15 objectius, 4 de la primera funcionalitat, 6 relacionats amb la segona, 3 sobre la tercera i 2 objectius transversals sobre el paisatge i la relació ciutat-entorn. Per tant, la proposta abasta totes tres funcionalitats.





habitatge, per l'establiment d'activitats econòmiques, o bé la necessitat d'infrastructures d'interès general.




113

Quan, per l'elecció d'un model territorial diferent o per circumstàncies de tipus econòmic o demogràfic, es plantegin nous criteris respecte a l'estructura general i orgànica del territori o de la classificació del sòl.”

En conseqüència la revisió és potestativa, no automàtica ni immediata per raó del temps transcorregut des de l’aprovació del POUM. Tanmateix, tampoc es compleixen els punts b i c. El punt b es refereix exclusivament a sòl urbà i sòl urbanitzable, que resten fora de l’àmbit de la present modificació. En relació al punt c, no estem davant de nous criteris respecte a l'estructura general i orgànica del territori, doncs els objectius de la modificació són plenament coincidents amb els objectius del sòl no urbanitzable contemplats a la normativa del POUM, tal com resulta de l’article 190 que es transcriu a continuació:






114




Forestal potencial

Forestal interior





C. El conjunt de documents que conformen l’Anella Verda, en contra del que manifesta l’al·legant, justifica adequadament cada una de les propostes que es duen a terme. No obstant això, i per tal de clarificar-les encara més, s’ha redactat un document que es presenta com a annex a la modificació puntual del POUM i al Pla Especial i al Catàleg de Masies de l’Anella Verda, anomenat Proposta Global d’ordenació i gestió de l’Anella Verda, on s’explica des dels orígens de la idea, el procés participatiu, els objectius estratègics de l’Anella Verda, els diferents instruments per a l’assoliment d’aquest objectiu, tant urbanístics com no urbanístics, el marc legal i conceptual on s’encaixa la proposta i en conjunt, totes les voluntats de l’Anella Verda. De manera particular, la modificació puntual del POUM justifica la conveniència i oportunitat d’acord amb la legislació urbanística vigent, l’adequació del document a les directrius de planejament i als plans de rang superior, així com dins la memòria es justifiquen la motivació de les propostes d’acord amb els objectius estratègics de l’Anella Verda.


D. L’avaluació econòmica i financera, i les previsions d’execució, de la MPOUM són adaptades a les singulars característiques d’un instrument de planejament que només incorpora el sòl no urbanitzable, i en el qual no hi ha execució ni plusvàlues urbanístiques com a tals. Per altra banda, no és objecte del planificador l’estudi de la viabilitat de les explotacions privades. En concret, l’article 99 de la llei d’urbanisme, estableix que les modificacions de les figures de planejament urbanístic han de contenir una avaluació econòmica sobre l’actuació proposada, en els següents casos:

Article 99






115












116





Pel que fa a l’ajust de delimitació de les claus H (ara H.2) i pcc, la proposta que es sotmet a aprovació provisional n’ha realitzat una revisió exhaustiva i s’han fet els ajustos clarificadors oportuns.














117





sòl urbà.





La regulació dels tancaments no és objecte de la modificació, sinó que es regulen al Pla Especial de l’Anella Verda, que de manera genèrica no admet tancaments no vegetals, però contempla determinades excepcions per raons de seguretat i altres causes justificades. En relació a la substitució de sostre, la proposta que es presenta ara no preveu percentatges ni substitucions, sinó autorització per reutilització d’edificacions legalment emplaçades i noves construccions d’acord amb els usos admesos. Pel que fa a la clau A i B: En relació als usos agrofoestals (aprofitament forestal inclòs) la proposta que es sotmet a aprovació provisional, ha revisat i augmentat els volums previstos per a les construccions agroforestals. Tanmateix, el procediment per a la seva implantació serà l’establert per la normativa urbanística vigent. Pel que fa a la sol·licitud que els patis no comptabilitzin com a edificacions, aquesta és una premissa pròpia del tractament del sòl urbà, i aquest no és el cas. Pel que fa a la possibilitat d’impermeabilització dels patis d’abassegament, no s’admet perquè no s’adiu amb la naturalesa pròpia del sòl. Pel que fa a la petició de noves construccions relacionades amb la ramaderia extensiva cal indicar que són admissibles, com a “construccions auxiliars per a ús agrícola i ramader”. S’admet l’ús d’habitatge com a excepció en els casos que es regulen a la normativa, de forma més detallada que en el document aprovat inicialment. L’ús artesanal és admès si bé s’ha de dur a terme dins les edificacions agroforestals o bé en les edificacions del Catàleg.




118

Les activitats d’hostaleria són admeses en les edificacions incloses al Catàleg de Masies de l’Anella Verda. També s’admeten noves construccions auxiliars vinculades a aquest ús. S’admeten noves construccions, vinculades a les masies, per a la implantació d’equipaments i serveis no compatibles amb els usos urbans ja que són activitats d’interès públic. Per tal de clarificar els usos admesos en equipaments i serveis no compatibles en el sòl urbà, la proposta que ara es sotmet a aprovació provisional llista els usos d’acord amb la nomenclatura establerta a la normativa urbanística vigent. En relació a les necessitats mínimes d’edificació i als volums màxims, cal indicar que la normativa urbanística no els estableix, motiu pel qual no s’admet l’al·legació. En relació a la qualificació de terrenys que són conreus i l’ampliació de les zones potencials agrícoles cal indicar que la modificació té com a un dels objectius principals qualificar de terrenys agrícoles tots els sòls aptes per a ser-ho. Tanmateix, s’ha realitzat un exhaustiu treball de camp per delimitar-ne les zones, amb el criteri de recuperar la qualificació agrícola allà on sigui possible. És objecte de la modificació posar les bases per a facilitar la implantació de les activitats vinculades al territori, entre elles, les de ramaderia intensiva i extensiva. En relació a la geometria dels marges i feixes aquest punt resta regulat al Pla Especial. En relació als usos sol·licitats a la clau M, tal com s’ha exposat anteriorment, atès que aquesta qualificació desapareix, no procedeix valorar la possibilitat de la seva implantació.

Pel que fa a la clau R: Aquesta zona correspon als sòls de les zones annexes al sistema hidrològic que, sense constituir el domini públic hidràulic en són contigües, estan vinculades a la seva funcionalitat ecològica i suporten sistemes naturals de valor.

La proposta de delimitació d’aquesta zona pretén preservar i millorar al màxim les rieres i torrents de Terrassa com a reservoris de biodiversitat, espais connectors entre espais naturals i elements estructuradors del paisatge i per tant inclou els hàbitats de ribera existents o els potencials que es desenvolupen en els seus marges. En aquest sentit, el Pla especial restringeix fins i tot la pastura ja que els efectes del trepig i del consum d’una pastura continuada en aquestes zones pot provocar la desaparició d’aquesta comunitat tan fràgil. Per tant, les especials condicions de protecció justifiquen la no implantació dels usos sol·licitats.


I. En relació a la clau H (ara H.2), la proposta de modificació ha ajustat la definició d’aquest sistema, que resta al marge de titularitats. En relació al domini públic hidràulic s’estarà al que determina la legislació en matèria d’aigües. J. En relació a la delimitació dels punts crítics per a la connectivitat, cal assenyalar que la modificació recull els punts crítics reconeguts pel Pla Territorial Metropolità de Barcelona i els completa amb aquells altres àmbits on la connectivitat ecològica es veu compromesa.




119

K. En relació als camins, l’Inventari municipal de camins de Terrassa ja es pronunciarà sobre la seva titularitat. Pel que fa a l’ús públic dels camins privats la voluntat és d’assolir acords amb els respectius propietaris en virtut dels quals se’n derivin obligacions recíproques. Només en cas d’impossibilitat d’aquests acords seria necessari acudir a les previsions que ja conté el POUM pel que fa a l’adquisició de sistemes urbanístics.

L. Pel que fa a l’al·legació relativa als punts específics del Pla Especial, cal indicar que es dóna resposta a la mateixa en el document de tractament d’al·legacions de l’esmentat pla.

M. Pel que fa a l’al·legació del president de PIMEC Agroalimentària, cal donar-li el mateix tractament que es deixa expressat en els punts anteriors.» Conclusions: En consonància amb el que es resol a l’al·legació de l’Associació de Propietaris i Titulars de finques rústiques de Matadepera i Terrassa es proposa estimar parcialment les assenyalades amb les lletres H, I i K i desestimar les assenyalades amb les lletres A, B, C, D, E, F, G i J pels motius que es deixen expressats. En relació a l’al·legació assenyalada amb la lletra L, es proposa declarar-la com a no procedent per anar dirigida contra el Pla Especial. En relació a l’al·legació assenyalada amb la lletra M, es proposa donar el mateix tractament efectuat a les al·legacions assenyalades amb les lletres A a J.




120

AL·LEGACIÓ 33 Data: 24-04-2015 (fora de termini) Núm. Registre d’entrada: 093037 Titular de l’al·legació: Sr. Josep Biosca i Masana, en representació del CLUB DE TIR DE

PRECISIÓ DE TERRASSA

Adreça per notificacions: Club de Tir de Precisió de Terrassa

Emplaçament al·legació: CONTINGUT I PROPOSTA DE TRACTAMENT DE L’AL·LEGACIÓ: Exposa i sol·licita: Mitjançant una carta de la Federació Catalana de Tir Olímpic de suport a l’al·legació, es demana que es permeti l’ampliació de l’àmbit d’equipament per allargar la pista actual de 50 m fins a 100 m i així complir la normativa de competicions olímpiques per fusell. Proposta de tractament:

La proposta de modificació estableix ara zones, sistemes i àmbits d’especial interès ecològic. Aquests últims comprenen quatre tipologies, entre elles els punts crítics per a la connectivitat, que es delimiten en consonància amb les directrius establertes pel Pla Territorial de la Regió Metropolitana de Barcelona, PTMB, el qual reconeix els tres corredors territorials que afecten Terrassa i els punts on aquests presenten dificultats per al pas de la fauna. Són àmbits on la continuïtat ecològica està amenaçada, sigui per estretalls concrets entre zones urbanitzades o per la presència d’elements barrera importants.

En aquest sentit, l’article 2.23.2 del PTMB estableix: ”En els connectors ecològics en sòls no urbanitzables s’ha de mantenir la classificació de no urbanitzable o bé, mitjançant el planejament urbanístic, incorporar aquests sòls als sistemes d’espais lliures públics per tal de garantir la seva funció connectora. Així mateix, llevat dels casos en què les situacions de fet no ho permetin, s’ha de mantenir una franja amb la dimensió mínima suficient lliure de noves construccions, i s’ha de procurar la permeabilització dels usos i les construccions existents.” (el subratllat és nostre)

La finca del Club de Tir es troba dins els àmbits considerats pel PTMB com a un dels punts on la continuïtat del connector resta amenaçada, per aquest motiu la modificació no es contempla l’ampliació de l’àmbit d’equipament.

Conclusió: Es desestima l’al·legació pels motius que es deixen expressats.




121

AL·LEGACIÓ 34 Data: 07-05-2015 (Fora de termini) Núm. Registre d’entrada: 102552 Titular de l’al·legació: Sr. Valentí Planell Vallcorba

Adreça per notificacions: Carrer M.Josep Alegre i Bosch, 10. Matadepera 08230

Emplaçament al·legació: Carrer de Mossèn Batlle, 8 (Fitxa I.102) CONTINGUT I PROPOSTA DE TRACTAMENT DE L’AL·LEGACIÓ: Exposa i sol·licita: PRIMER.- Que es modifiqui la qualificació urbanística de boscos per sòl agrícola per tenir usos agrícoles històrics (vinyes i oliveres) i que es revisi el límit del punt crític de connectivitat (PPC). SEGON.- Que es modifiqui el núm. 1 de l’adreça de la Fitxa I.102, pel núm. 8. Proposta de tractament: Efectuada la verificació dels terrenys s’ha constatat la seva idoneïtat per a ser qualificats com a zona agrí-cola, motiu pel qual es modifica la seva qualificació en el sentit de l’al·legació. Fruit de la mateixa revisió s’ha convingut la necessitat de modificar el límit del punt crític per a la connectivi-tat fins als límits del terme municipal en aquest àmbit. També s’ha constatat l’error material en relació a la numeració

Conclusions:

Procedeix estimar les al·legacions pels motius que es deixen expressats.




122

AL·LEGACIÓ 35 Data: 10-06-2016 (fora de termini)

(correspon a l’al·legació 36 PE) Núm. Registre d’entrada: 101144 Titular de l’al·legació: ASSOCIACIÓ DE PROPIETARIS PER A LA SOSTENIBILITAT DE

LES FINQUES AGROFORESTALS DELS MUNICIPIS DE MATADEPERA I TERRASSA

Adreça per notificacions:

Emplaçament al·legació: Totalitat de l’àmbit de l’Anella Verda CONTINGUT I PROPOSTA DE TRACTAMENT DE L’AL·LEGACIÓ: Exposa i sol·licita: Sol·licita li sigui facilitada la documentació relativa a tots els informes sectorials rebuts amb posterioritat a l’aprovació inicial del document. Proposta de tractament: Si bé en l’escrit d’al·legacions presentat sol·licita li siguin facilitats tots els informes sectorials emesos amb posterioritat a l’aprovació inicial de la modificació, en reunió mantinguda amb representants de l’Associació es concreta l’interès únicament respecte l’informe de l’oficina territorial ambiental. En data 13-07-2016 es lliura l’informe de dit organisme per correu electrònic.




123


Núm. Registre d’entrada: 101320 Titular de l’al·legació: Sra. Joaquima Ferran i Busquets, en representació de l’OBRA DE LA

VISITACIÓ DE NOSTRA SENYORA

Adreça per notificacions: Passeig de Sant Joan, 2. Barcelona 08010

Emplaçament al·legació: sector Torre Mossèn Homs CONTINGUT I PROPOSTA DE TRACTAMENT DE L’AL·LEGACIÓ: Exposa i sol·licita: El desistiment de l’al·legació presentada el 26-02-2015. Proposta de tractament: De conformitat amb la petició efectuada, es proposa deixar sense efecte l’al·legació número 4.




124


(correspon al·legació 37 PE) Núm. Registre d’entrada: 190657 Titular de l’al·legació: Sr. Mario González, en representació de SORRES I GRAVES EGARA,

S.A.


Emplaçament al·legació: CONTINGUT I PROPOSTA DE TRACTAMENT DE L’AL·LEGACIÓ: Exposa:

Manifesta desacord amb les consideracions contingudes en l’informe de 30-11-2015 emès per l’Oficina Ambiental d’Acció i Avaluació Territorial (OTAAA), en particular pel que fa a la modificació del redactat de la Disposició Transitòria Segona de la modificació puntual, on s’eliminen les activitats de formigó i d’aglomerat asfàltic.

Sol·licita:

1. Que es convoqui una reunió urgent amb l’OTAAA i amb la Gerència d’Urbanisme de Barcelona per justificar tot el que s’expressa a l’escrit. 2. Que es posposi l’enviament de la modificació a l’OTAAA per aclarir la modificació de la redacció de la Disposició Transitòria Segona. 3. Que es mantingui la redacció de la Disposició Transitòria Segona de la modificació aprovada inicialment. 4. Que s’incorpori l’al·legació 5ª presentada el 27-02-2015 sobre les instal·lacions de gestió de residus i el dipòsit de terres i runes en sòl no urbanitzable. Proposta de tractament: En relació a la proposta de reunió, no és objecte del tractament de les al·legacions de la modificació. En relació a la petició de posposar l’enviament del document a l’OTAAA, no és objecte del tractament de les al·legacions de la modificació. El document serà tramès de conformitat amb la normativa urbanística vigent. En relació al manteniment del redactat de la Disposició Transitòria Segona, cal assenyalar que aquesta s’ha eliminat de conformitat amb l’informe de la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat industrial, de 7 de novembre de 2016, que davant la prohibició genèrica establerta per la modificació assenyala que s’han de permetre totes les activitats de l’àmbit del règim miner i que es pot compatibilitzar l’aprofitament dels drets miners amb el necessari respecte al territori. Conseqüentment, el document que ara es sotmet a aprovació provisional es contempla la possibilitat d’implantació de noves activitats extractives amb determinades restriccions i elimina la Disposició Transitòria Segona prevista en el document aprovat inicial com a excepció. A més, s’afegeix una Disposició Transitòria Segona prevista en el document aprovat inicial com a excepció. A més, s’afegeix una Disposició Transitòria Tercera que estableix: «Les activitats extractives degudament autoritzades, podran continuar en funcionament d’acord amb l’autorització en virtut de la qual van ser implantades mentre no cessi l’activitat».




125

Atès que s’ha eliminat la DT2ª pels motius que es deixen expressats no procedeix valorar la procedència d’incorporar-hi condicions. Tanmateix, en el document que es sotmet a aprovació provisional, s’admet com a activitat complementària l'ensacat d’àrid en sac de petit format emplaçada dins les àrees explotades de les activitats extractives subjecte a determinades condicions. D’altra banda, la proposta presentada a l’oficina ambiental el juliol de 2018, incloïa una Disposició Addicional en els següents termes: “No resulta compatible la fabricació de morter en sec o de formigó mentre la legislació urbanística o territori al d’aplicació no ho admeti expressament, en quin supòsit s’admetria com a activitat complementària d’una activitat extractiva amb les condicions ambientals que s’establissin de l’autorització administrativa corresponent.” L’informe de l’esmentada oficina ambiental de data 1 de març de 2018 efectua la següent valoració:


En conseqüència, s’ha eliminat la Disposició addicional única esmentada. En relació a les instal·lacions de gestió de residus, el document que es sotmet a aprovació provisional incorpora un article que regula les condicions per a aquestes instal·lacions. Conclusions: Procedeix estimar parcialment l’al·legació relativa a les instal·lacions de gestió de residus i desestimar la resta pels motius que es deixen expressats.




126


(correspon al·legació 37 PE) Núm. Registre d’entrada: 162847 Titular de l’al·legació: Sr. Mario González, en representació de SORRES I GRAVES EGARA,

S.A.


Emplaçament al·legació: CONTINGUT I PROPOSTA DE TRACTAMENT DE L’AL·LEGACIÓ: Exposa i sol·licita: Adjunta un informe justificatiu sobre la idoneïtat d’emplaçar una activitat de fabricació de formigó i una d’asfalt a la pedrera Sorranova i sol·licita que es mantingui la Disposició Transitòria Segona de la modificació per tal de permetre l’ús provisional d’ambdues activitats. Proposta de tractament: En relació al manteniment del redactat de la Disposició Transitòria Segona, cal assenyalar que aquesta s’ha eliminat de conformitat amb l’informe de la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat industrial, de 7 de novembre de 2016, que davant la prohibició genèrica establerta per la modificació assenyala que s’han de permetre totes les activitats de l’àmbit del règim miner i que es pot compatibilitzar l’aprofitament dels drets miners amb el necessari respecte al territori. Conseqüentment, el document que ara es sotmet a aprovació provisional es contempla la possibilitat d’implantació de noves activitats extractives amb determinades restriccions i elimina la Disposició Transitòria Segona prevista en el document aprovat inicial com a excepció. A més, s’afegeix una Disposició Transitòria Segona prevista en el document aprovat inicial com a excepció. A més, s’afegeix una Disposició Transitòria Tercera que estableix: «Les activitats extractives degudament autoritzades, podran continuar en funcionament d’acord amb l’autorització en virtut de la qual van ser implantades mentre no cessi l’activitat». En aquest mateix ordre de coses, la proposta que es sotmet a aprovació provisional admet com a activitat complementària l'ensacat d’àrid en sac de petit format emplaçada dins les àrees explotades de les activitats extractives amb determinades condicions. D’altra banda, la proposta presentada a l’oficina ambiental el juliol de 2018, incloïa una Disposició Addicional en els següents termes: “No resulta compatible la fabricació de morter en sec o de formigó mentre la legislació urbanística o territori al d’aplicació no ho admeti expressament, en quin supòsit s’admetria com a activitat complementària d’una activitat extractiva amb les condicions ambientals que s’establissin de l’autorització administrativa corresponent.” L’informe de l’esmentada oficina ambiental de data 1 de març de 2018 efectua la següent valoració:


En conseqüència, s’ha eliminat la Disposició addicional única esmentada.




127

Tanmateix resta exclòs dels usos admesos la planta d’aglomerat asfàltic per ser contrari als valors i objectius estratègics de l’Anella Verda. Conclusions: Procedeix desestimar les al·legacions pels motius que es deixen expressats. Terrassa, abril de 2019

Antoni Estapé Esparza Oriol Guilera Jover Cap del Servei de Planejament Cap del Servei de Gestió Urbanística Serveis d’Urbanisme Serveis d’Urbanisme

Laia Soler Bages Maria S. Otero Álvarez Arquitecta del Servei de Planejament Lletrada del Servei de Gestió Urbanística

de l'anella verda de terrassa modificaciÓ puntual del … · pública durant el període del...

Documents