de fora casa - servei d'arxiu municipal de palamós · del carbó d' all 'hohá ht a...

Á N Y I . PALAMÓS 1 7 AVRIL DS 1 8 9 8 . T y- T I R • i n i ~"TTTIII

N.° 9.

DE FORA CASA — * — « « * • —

Nftwaciôns <1© vlalje. I taroolonn, LUbrerio d' Alvar Terttaguei', Rambla cl,el JVIltj, 5

Un deis géneros més difícils sens dupte en la l l i teratura moderna, es la narrativa deis viatjes. Y la rahó d ' aixó es fácil compéndrerla.

A mida que f l s medís de locomoció 's van prodigant y fentse assequibles á totas las for-tunas , raés creix el petit mon que viat ja . Més cambi hi ha de jorn en jorn en las ideas, més general izadas son las impresións que f s reben, més a fany sent el viat jant per ' enrahonar de lo que sab que ignoran els que 1' escoltan.

Aixó fa que sobre viatjes s' hagin dit y es-tampat tantas xavacanadas, y que, homes sens escrúpuls no t ingan á be consultar sas propias forsas ans d' empendre una tasca en que sens remey deuhen naufragar . Llibres de viatjes n ' hi han tants y de tantas menas, que aquest g é -nero de l l i teratura, que trevallat per un escrip-tor de conciencia, sería no cal duptarho, un poderós element d f instrucció, perque cap altre com ell pot reunir una de las dos condicións més indispensables en tota obra d ' ensenyansa, qu ' es la amenitat , ha caygut en nostres días en lo més g ran ridícol y baixesa.

Mes aixd precisament; aqueixa malura g e -neral fa ressaltar més la bondat deis bons l l i -bres; deis escrits per homes de saber, que sen-ten; que dis t ingeixen, y que entenen lo secret de t ransmetre al ptíblich ¡as impresións per ells rebudas. Passa ab aqueixos llibres, més escassos cada jorn, lo que ab lo diamant que quant més enl luherna, es quan se trova en mit j del carbó d ' allá 'hoht ha sortit.

Llibres com lo d ' e n Cabot y Rovira, que t ractant de viatjes se llegeixen d' una sentada y s ' arriba al fi ab recança, portan en sí in-

trínseca bondat, y aquest es son millor elogi. En Cabot y Rovira, una de las més sortints

f iguras del renaixernent literari catalá, perte-neix á la nombrosa munió d ' h o m e s de lletras que 's trovan á Barcelona, en los que estám equilibradas la vida del esperit y la de la ma-teria.

Aquesta omplena un lloch en lo vagó, pero 1' ánima viat ja també, y sab trobar ideas á la vista d ' un paisatje, y emocións á cada pas.

Be fora casa está verament atapahit de v i -da: *ls homes que descriu en Cabot tenen sanch en sas venas, moviments propis, res del auto-matisme de que están tan plens *ls personatjes de la gran majoría de aquesta classe de llibres. Els paisatjes conservan en lo llibre '1 color de que 'ls va adornar la portentosa Naturalesa, y Ms trevalls qu ' entre mitj de la feréstega obra de la Creación ha portât á cap la ma del home tremolant la senyera del progrés, quant son descrits per en Cabot excitan la admiració del lector que veu en las paraulas del co-director de La Veu de Catalunya un precios monument aixecat al geni del home.

El lector se trova com devant d 4 un c ine-matógrafo, desfilant per devant seu, tipos, cos-tums, y naturalessa tot vida.

El petit f ragment del llibre d ' en Cabot que en obsequi á nostres lectors doném á seguit d ' aquestas rallias, y molts altres notables com la descripció del iSant Oothard, la Processó del Corpus d lgls, el viatje pe f l llach Lemam, j forsas més, par lan en més elogi del l l ibre qu« tôt quant aquí poguessim dir. Aixís ho ha com-prés la prempsa catalana que con á millor alabansa n ' ha reproduhit diversos trossos.

De fora casa porta un notable prólech del renomenat escriptor Mossen Jaume Colleli, qu ' adinera, si aixó pot ser, lo valer de las no-tas d' en Cabot.

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

LA SENYERA

Acabém agrahint á aquest la ofrena de sa obra, y afirmant que literaturas que com la ca-talana tenen paraulas per comunicar la vida als paisatjes, y'1 sentiment al cor, tenen dret quant menys, al respecte de tots 'Is que i s han senti-das des la mamella.

F R A N C E S C H I X . B O N E T .

SE5aSZ5EreSHSBSH5BSa5HSH5HSa5H5aSHSH!raSHîraSa51Sa RECORTS Y ESCENES

— —

DEL TYROL I ficsomia dtlpubU.

Tot corrent món, la última primavera, en busca de salut per algú que la tenía perduda, la Providencia va portarme á eonèxer lo Tyrol y á intimar ab aquesta regió que forma part del Imperi Austro-Húngar; de aquest Imperi que, tal com los acontexements histórichs 1' han définit, es, pot dirse, un contrassentit èt-nich y geogràfici). Perque, com diu P autor Rousset, está format per la juxtaposieió d l ele-ments variata y heterogenic, sovint oposats los uns als altres, per lo raateix joch de les dispo-sicións de la naturalesa, faltat de coesió na-tural y que solament, per un miracle persévé-rant de P art polítich y admin is t ra te conserva la unitat.

Un dels elements que 's revelan á contr i-buir al miracle, es lo Tyrol; regió que, per de-vota que haja estât de la familia dels Habs-bourgs, encare 's recorda dels comtes de Meran y de la vail del Inn que li havían donat vida y vida independent y esplendorosa,

L s any 1363, y gracies á haver mort sense hereu lo darrer comte de Meran, totes les pos-sessions del Tyrol foren venu dés al Duch d< Austria y desde llavores, pot dirse, que la sòrt d 4 aquesta provincia quedá lligada ab la sort d 4 aquella dinastía, seguint ab ella á les bones y á les males.

A pesar d s axò, i Tyrol treballa fá molt temps, com la Bohemia, pera espolsarse i jou centralista y esdevenir autònomo; ja que con-tra la invasió uniformadora, avuy en molts es-tats estacionaria, (si es que no va de baxa) s' ha mantingut íntegra com la neu que curu-11a ses montanyes, ferma com les penyes alpi-nes y enamorada, cada día més, de son passat, ja tradicional, ja histórich, de sa fè, de ses cos-turns, de sos héroes, de sos cants, de sos trajos y de sa naturalesa.

Los fills del Tyrol, fora de la capital, d< Innsbruck, que per la seva situació ofereix cert

carácter cosmopolita, son, abans que tôt, tyro-lesos. Animats per la victoria deis madgyars y per P exemple dois txechs, volen lo Tyrol per ells, y estich segur que 's jugarían tota la seva sanch contra algún poderos que tractés de des-naturalisar lo seu pais.

Afirmo axè tan rodonament, perque, mon-tres la meva estada eu aquella benehída terra, he comprobat, á cada moment, lo carinyo, la franquesa y P entusiasme ab que veneran y celebran tot lo seu, sía del rengló que 's vulga, tinga '1 carácter relligiós o patriótich, tinga re-, lacio ab 1' art ó la ciencia, Per lo que respect* á la ciencia y á la educació, allí viuen tran-quils y satisfets, perque no tenen llogaret de quatre cases sense la casa comunal ab esco-la per noys y noyes, y perque, en la capital, a' hi contan una pila d ' Inst i tuts , Academies, Seminaria y Faeultats que fan ombra á les de Viena y eompartexen sa fama, disputantse axis la joven tut estudiosa, ab les de Gratz, Dresde, Zurich y Ginebra.

Per, lo que respecta á P a r t , tenen la sort de disfrutar del més explèndits quadros que la má del artista omnipotent ha encarnat en la naturalesa; y teñen la ventatja de tenir P ore-11a acoaturnada á sentir les arpes d 4 aquells boseos centenaria, les veus incansables deis ñus , deis torrents y de les eascates, y les gran-dioses armouíes de les soletáis y de les calmes, , deis torbs y de les tempestes.

Per aquesta seuzilla exposició de media se compren fáeilmeut, que i poblé tirolés, parlant en general, sía educat, sía instruit y sía artista, L 4 extranger apenes se sent foraster en aquella terra, puig troba arreu les portes obertes y fa-cilitât pera tot, sense ésser víctima d§ la ex-plotació que s' ha ensenyorít deis punts d' ay-gües y llochs pintoraschs d' Europa que la mol-da ha descobert y encalabrinad Allí, sortiu de poblat y aneu passejant per un camí qualse-vulga, y no passa ningú pe i voatre costat sen-se saludarvos; allí, entreu á una botiga, á una cervesería, y si no os entenen vos fan signe d' esperar, fina que venen ab un vehí que parla com vosaltres y quedeu ben servit. Allí, pe '1 carrer, com que 4 s porta P ayre d' estrangería pintat á la cara, tothom vos dexa i pas lliure sense ésser may víctima de cap curiositat; allí, en fí, un se troba atès y respectât ab una ama-bilitat ingènua y expontánea, que contrasta ab 1' amabilitat empalagosa y artificial á que es-tera acostumats, per lo major tracte que tenim ab Fransa y Castella, paíssos essencialment fá-tuos y comediants. Allí no 4 s conexen les pre-tensións; s' ofereix lo que l s té, de bona gana


LA SENYERA 3

y 's parla ab lo cor á la má; y no tema ti gota 1' ésser bescantats ni esearnits per n ingú .

La gent fa vida se iml la , son cuydadosos y ordenata en tot, no tenen envejes ni ambicións; entre '1 poblé y el senyoríu bi há verdadera fraternitat; s f aeonsolan juh t s en les penes y disfrutan plegats les alegríes. Les costums, en-tre la soeietat, son honrades y, entre la fami-lia, verament patriarcals. Pe 'I sant de les per-sones mes encopetados y deis vehins rnós s ig-niflcats deis pobles, la banda 6 '1 coro, ab tota la gent que vol seguir , van á felicitarlos, do-nántlosbi una serenata; essent després obse-quiáis expléndidament per aquella, que també 's prestan á t r incar ab los caps de colla, entre Ms visques y vots per Ja salul y prosperitat de tots, que 's fau mútuament .

Allí, com no hi há vicis, uo bi há baralles. La pipa y la cervesa son los dos agents que ían saltar mes dinerons de la butxaca. La diversió predilecta de la gent urbana, es 1' excursionis-me: axó es, fer higiene y guanyar salut; y la diversió predilecta de la gent rural , es j u g a r á botxes: axó es, fer higiene y guanyarse un xop.

Aqüestes qualitats moráis dejs tyrolesos son conseqüencia de la seva instrupcid, que, ja hem apuutat , te ses déus lo mateix en les esco-les elementáis deis pobles qu ' en les supeviors de la capital. Allí, tothom pot estudiar y apen-dre á mida deis gustos y de, les necessitats de la classe social á que pertauy, y, una observa-ció curiosa: ab tantes Uibreríes com vejerem, hauríam pogut contar les obres purament d ' esbarjo intelectual, de literatura imaginat iva que 's veyan en sos aparadors, no fal tanthi , en cambi, cap de les novetats relacionados ab la ciencia, ab la historia, art, etc. Axó ens de-mostré que allí 's llegeix molt poch pera pas-sar lo temps entre t ingudament y que 's llegeix molt pera aprofltarlo estudiant . No més axis se compren que '1 professorat d< Innslruck t in-ga fama arrelada d ' eminent: y que ' ls escolars d ' Innslruck adquirescan fama de sobressa-lients.

Que '1 poblé tyrolés es artista ho provan: la predilecció que sent pera, fer aquestos t re -balls de paciencia que 'n diem mosáych y que s' admiran perque rivalisan ab los que surten de Yenecia y de la escola Vaticana; la inge-nuitat ab que sent la esculptura, aquella es-culptura molt més primitiva y montanyana que la de Brienz (Suissa), que ab la matexa facilitat y bonhomía arrenca del t ronch, ab la punta del ganivet, una pipa, que M Sant Cristo del terme ó l f altar del patró del poblé; 1' amor y

respecto que té al sen trajo, que conserva en-care ab totes ses variants, ab totes ses riqueses y animada coloració; y més que res, la pássió ab que sent la música. ¡La música! observen: desde f l pagés á 1' home de carrera, desde l r obrer al potentat, desde les cna tures ais j a -yos, allí, tothom canta. Son quatre amicha, fan un cuarteto; son vuyt amichs, fan una co-bla; son més amichs, a rman una xaranga; en-care son nfés, constituexen un o r f eó ;yen t ro 'ls que saben solfa y ' ls que may 1' han vista, entre 'ls que tocan y ' ls que cantan, en lloch falta música y per tôt s ' ouen chorals. Uns, per diversió propia y deis vehins, fan música; a l -tres, ab més pretensións y estudis, la fan per t reuren honra y profit; y tant al camp com á lac iu ta t , qui no bufa ó esgarrapa un instru-ment , canta; qui no executa pesses de concert, refila ayres populars; y quan no ' s s e n t una or-questa nutrida y feta, 's sent una xaranga que 's fá aplaudir ; quan no 's sent la xa ranga , 'a sent una colla d ' ocarinistes, per 1' estil deis qu ' hem admirat en nostres teatres; y quan no 's senten los ocarinistes, s ' ouen, ab sorpresa, les habilitais, precisións y diabladures vocals deis xiuladors, rabadans de la montanya.

Ab aqüestes tres pinzellades que caracteri-san exteriorment lo poblé tyrolés, crech que n ' hi há prou pera ferio simpátich; mes pres-cindímne, que al conèxer ses intimitata, la se-va ánima, que 's t ransparenta sancera en los seus sentiments en ait grau relligiosos y pa-triótichs, res de lo dit fá g r a n falta pera que un se 'n quede enamorat .

Seguèixme, lector, si ' t plau, á fer una pas-sejada per aquella hospitalaria terra; fixât en los quadros pr incipáis que f t posaré al devant, y al fí 'm dirás si t ' he encomanat aquest mal d f enamorament .

JOAQUIM CABOT Y ROVIKA. SaSHSHSHfiiSaSlSHSHSÏîraSBSEiraSHSHSiSHSHSlSHSaSESî

NATURA Y PATRIA

Lo sol sô "n va corrents cap á la posta y s' du al l luny del l luny, vers á la platja, semblant planyívol cant d' ánima en pena, l - acompassat ressó do las onadas,

De rosa 'a van tenyint los febles núvols que volan per 1' espay en formas varias y '1 ventijol fresquet las brancas gronxa deis atmetllers florits de flors qu' encantan.

No s' óu cap més soroll, Allá en lo poblé tothom está de festa: aqui tot calma. ¡Qué 'hermosas de la tarde aquestas últimas


4 LA SENYERA

tranquilas horas que sens esma passan. ¡Com fan brollar del cor las més alegres, puras y dolsas ilusións de 1* ánima!

Solet ab la natura m' extasío sens veure k mon costat altras companyas que flors de dolsas flayres, bonicoyas, que alegran lo meu cor sois al mirarlas.

Montanyas y turóos al l luny s' esfuman; riberas y rierots hl ha per la plana y al peu d* aquella penya gegantina lo mar inm.éps qu' enllá d' enllá s' escampa.

S' escampa enlld d' enllá, vers altres térras ahont porta los seus filis avuy Espanya, per defensar un tros, aixó sens dupte, un tros que forma part de nostra pátria.

Avuy mentres lo sol se 'n vá á la posta y s' óu al lluny del l luny, vers á la platja, semblant planyívol cant. d' ánima en pena, 1' acompassat ressó de las o nadas, allá en la nostra Cuba sa sang vessan los filis d' aquesta térra catalana de qui encara hi ha llenguas qué blasfeman quan dona tot quant te, quan se desangra.

JOSEPH ALEMAN Y BORRÁS Blanes, Abril de 1898.

5ESa5B5BSrESH5aSE!raSHSa5aSilSH5HSH5H5BSíSHS2S,c!5ESi IMPORTANCIA DE L A S A R T S Y DE L A S L L E T R A S

ARMONIA ENTRE LAS DIVERSAS MANIFESTACIÓNS

DE LA ACTIVITAT HUMANA.

III Tots els pobles y totas las épocas han tingut

manifestacións artísticas quina importancia no ha sigut la mateixa, degut á que si be S1 senti-ment estétich es natural en 1' home, ni tots els individuos, ni totas las rassas, l f experimentan ab la mateixa intensitat. Dependeix del estat de cultura deis pobles y de las condicións i n -ternas y externas en que la vida d' aquells se desenrotlla.

La historia f n s demostra que ' 1 progrós no s' eíectúa ab uniformitat: uns pobles van més depressa, altres se quedan enderrerits: en uns predomina '1 progrés material, en altres l f in -telectual; y aquestas mateixas diferencias se notan entre 'ls individuos de un mateix poblé, lo que dona per resultat que hi hage ag rupa -cións socials mes artísticas que las altres, com n ' hi ha de mes científicas, y mes jurídicas, y mes comerciáis: y dintre de cada una d' ellas hi ha individuos ab molta cultura artística; a l -tres que casi no 'n tenen, sent en cambi molt instruits en altres rams, y hi ha també molta diversitat encare que sois se t inga en compte la cultura general, puig desde las personas més ilustradas i las que no saben res y de ben poca cosa serveixen, hi ha una gran varietat, dins la que se poden reunir algúns grupos quin lias de unió es la casi identitat d' aspiracións en un ordre de la activitat humana; y no dich

identitat á secas perque la desigualtat indivi-dual la fa impossible.

La tendencia general del progrés, en la an-tiguetat se dirigeix á las especialitats: els po-bles que més avansan ho fan en un sentit dé-terminât; cada un te una missió especial cum-plintla de tal manera, que la humani ta t ne recull els fruyts durant un gran espay de temps. Grecia doná al mon la forma de la be-Ilesa: Roma imposá la fórmula de la justicia; y de tal modo un y altre poble s 'avansaren que després de molts segles, encare tenen forsa de lley moltas institucións romanas, y encare per molts poetas y esculptors. las fonts artísticas de la Grecia antiga son las fonts principáis de inspiració.

Modernament manifesta '1 progrés una ten-dencia al desenrotllo arraónich de totas las ma-nifestacións de la activitat humana. No es cap obstacle la impossibilitai en que 's trova un individuo de fer entrar en son cervell tots els coneixements. Per' arr ivar al major perfeccio-nament en las arts y eu las ciencias son neces-sarias las especialitats, mes aquestas han de tenir com a contrapés el cultiu per adorno, per sport, de las demés facultats que la especiali-t a t n o reclama. De no ferho aixís s' apodera del organisme '1 desequilibri, que á la curta ó la l la rga dona per resultat la decadencia.

El trevallador manual, 1' home que durant tot el día, posa solsatnent, en activitat la part física de son organisme, perque aquesta es la manera que te de guanyarse la vida, en las ho-ras de repós deu procurar instruirse posant en activitat sa inteligencia, es necessari que don-gui expansió á son ánim, aprofitant las ocasi-óns de divertirse, y no deu deixar de donar sa-tísfacció á sont sentimen't estétich, buscant á ser possibles novas emocións, pera que sa sen-sibiiitat se desenrotlli.

El négociant exercitantse tot el día en fer combinacións numéricas y d' altre classe, gracias á las quinas trova la manera de au -mentar son capital: el sabi que, en son labora-tori ó en son estudi, busca la manera d f arren-car á la naturalesa 'ls seus secrets: 1' advocat que posa en tortura son magi pera defensar la fortuna ó la vida de son client: el metje preo-cupat sempre en sa Uuyta contra las malaltías y en general tots els trevalladors de la intel i-gencia necessitan deis sports pera '1 desenrot-llo del eos y de las arts pera '1 desenrotllo del sentiment.

Si '1 desequilibri es dolent en 1' individuo, essent causa moltas vegadas de malaltías, es pitjor en els pobles, puig raras vegadas surt ayrós de sas empresas un poble déséquilibrât, y es ademés la senyal mes gran de deca-dencia.

Es veritat que en la joventut, aixís deis individuos com deis pobles, la vida f s manifes-ta ab intenssitat j forsa, sense que 1' organis-me 's trobi ben équilibrât, mes si prompte no s f entra en la plenitud de la vida, en la que la rahó modera las expansións de la fantasía y tanca á cada una de las íacultats dintre de sa propia esfera, si 's voi al largar massa la jo-


LA SEN YE RA 5

ventut, ve raés abiat la vellesa,: la decadencia de 1' organisme. Els pobles de la América Ratina, joves en-care, se troban en el período de las calavera-das. ¡Desgraciats d' ells, si no dominan las paa-sións, y senae arreconar els grana ideáis, com sembla que fan els Estala Unit, se deixen guiar per un espedí práctich y positivista! Si ho fe-yan aixía desmentirían á n ' aquella que dihuen que f i mal els hi ve d 4 herencia, es degut á la sang que portan. Verdaderament la nació espanyola may ha estat ben equilibrada, y per xo may ha sortit ayroaa en sas grans empresas. La més colossal de totas, la deacoberta y colonisació d' Amé-rica, que doná per fruyt las nacións citadas en Y anterior párrafo, li doná á ella per principal resultat (si be las desgraciadas guerras eonti-nentals hi a judaren molt) despoblar la penín-sula de tal modo que de trenta milióna d' ha -bitants ab que contava á principia del segle XVI, quan aparegué per primera vegada com á nació, (1) ba ixáá sis milions á la fi del se-gle XVII. El desequilibri s' ha manifestat á Espanya, y 's manifesta avuy, y 's manifestará sempre que tingan preponderancia 'ls temperaments meridionals per 1' excós de idealisme. Son pocas las nacións ben equilibradas, mes algunas n ' hi ha en que si be predominan determinadas tendencias, no per xó deixan de manifestarse ab més ó menys forsa las contra-rias. Una de las nacións mes adelantadas, la que avuy te mes preponderancia á Europa, 1' Ale-mania, es tal volta la mes equilibrada. Desde fa mes de un segle la rassa germánica te entre sas mans lo ceptre de la filosofía; avuy conta ab grans metjés, grans mecánichs y grans quí-michs; sa literatura enriquida per Goethe y Schiller, conta també ab notabilitats: els grans mestres de la música han sigut y son alemanys; pintora y esculptors de fama no 'n faltan entre ells; sa industria comensa á fer por ais ingle-sos; y en fí, además de juristas eminents, conta ab inteligencias poderosas en el moviment so-ciológich propi de nostra época. Y com un po-blé ben equilibrat, es sá, pot acometre las em-presas mes extraordinarias, perque no li faltan inteligencias pera dirigirlo, ni forsaa físicas pera secundar las iniciativas del cervell.

La importa.icia de las arts y de las lletras queda plemuneut demostrada ab las considera-cións anteriora; no una importancia exclusiva, sino la que de dret las hi pertoea en 1' armó-nich concurs de tota els elements necessaria al progrés de 1' organisme social. R.

(1) Espanya si be enteraps dels gotha, pock avans de la invassió dels moros arrilm â formar un tot politick, dura tan pocli temps que no poguê estrenyer be 'la llassos que forman la nacionalitat: per lo que no 's pot dir ab propietat que Es-panya liage format un estât polttîoh fins al reynat de Ferrân y de Isabel: y eneare no era un sol estat, sino devant de las demés nacións, perqué intoriomeufc, era lo que modernament se 'n diu una unió d 'Estats : ni sisquera arrivava al grau de unió que presuposa 1' Estat d 1 eatats, estat compost ó es-tat federai, que ab los très noms se designa.

QUADRET —» H-

I Era per aqueat mes; loa arbres poncellata feyau eaperansar bona cullita, la sava que de las aocaa pujava fina ais brota comen sava á re-moure's com invitada pels batechs de las alas de Primavera, los torreuts regalimavan las ai-guas fosas de las darreras neus de la monta-nya y Natura tota comensava á aomriure co-berta per las delicadas gaaaaa primaverala. Allá, lluny, reposant quiet en la falda de la montanya, jeya '1 poblé format de quatre ma-sías aplegadas al entorn del campanar que tot juat s f axecava una vintena de pama sobre els teulats vehins com si talment tingues mandra d' enlayrarae més de lo suflcient pera que en ell hi anihuessin las aurenetas que no podían t r igar á vindre de llunyanaa terraa á ocupar los nius que en la pasaada tardor sa nissa-ga abandonats deixá. Lo poblé eatava silen-ciós, soa habitan ta eacampats per la planura, inclinavan sos caps sobre la maro térra, ab 1' aixada á las mans, oferinlli aa cotidiana de-voció; alguna qu' altre dona sois restava din-tre las masías, al caliu de la llar, cuydantse de íer bullir V olla en la que s' hi cohía '1 so-par de la familia. A la cayguda de la tarde, una núvols plo-mosos que comensavan á ovirarse peí horitzó, anavan extenentse y acabaren per cubrir lo cel en tota extensió; y després al temps que las batalladas de la esglesia anunciavan l f oració, caygueren unas gotas com á eacupinyadas que clapejaren com de verola la capa de pola este-sa pels camina. La gent del poblé, á ell s ' acu-llí, y en lo camp, ahont las espigas del blat, ajeyentse al impuls de la brisa, semblavan acariciarse unas ab altres, sola la Sió s' esta-va sota un cobert de jonchs y canyas, á mane-ra de cabanya que la guardava del xáfech que 1' había atrapada. Alta, roja, y iorta la Sió, no s' havía espo-ruguit may per mullena més ó menos; altres voltaa, al hivern, atrapada per la tempesta lluuy de sa casa, havía cobert aon cap y esque-na ab la faldilla y camps á través sena decaure son esperit al sentir lo aoroll dels trona que aixordavan la encontrada, á sa casa havía arri-bát com si tal cosa. ¿Qué esperava la Sió, que sos ulls no deixavan de mirar envers lo cami-uet que se enfonsava en la valí? Quan del fons d' ella ae aentí ressonar una esquella, la Sió tremolá per un moment, y estigué duptosa entre íugir ó quedarse;... després aparegué un gos que al véurela reme-ná la qua, després, vingueren las ovellas, y al derrera, lo pastor. Golrat peí sol de las mit j -jornadas d' istiu, ab lo front alt com si desafiés ab ell á 1' aygua que li 'fuetejava, la barretina decantada sobre la orella esquerra, la vara es-teaa sobre las espatllaa y l s braasos aobre la vara... La cabanya caai era petita pera tots doa. II i La Sió, la nit abans, havía arribat á casa


6 LA SENYERA

seva, pas á pas, sens endonarsan de la 1' ay-gua que quaya sobre sa esquena y mullava els seus cabells: ab la mirada incerta, lo pois aite-rat y sas gai tas com duas rosas, un cop al Hit cubrí son cap ab los llensols y aclucá 'ls ulls, tan sois obrintlos pera donar pas al dolí de l lágrimas que d ' ©lis eixían...

Lo sol havía scrtit pera tots, lo poblé jeya allá rnateix, lo pía silenciás, estava com sem-pre, las montanyas s' enlayravan cap al cel. Las poncellas deis arbres comensavan á hadar-se refrescadas per 1' aygua del día abans, las papallonas volavan de flor en ñor, y t raspor-tavan d' unas á altres lo polen que las fecun-da, los aucells, entonavan canturías d' amor perseguintse els uns ais altres y perdentse pi-uejant dintre '1 follatje; ais nius las mares cuy-davan de sas crías que obrían lo bech fins á escanyarse demanant lo menjar que pert lo másele els hi portava, y mentres tot respirava amor, tot bellesa, tot cansóns entonadas per Natura, las campanas deis Hospicis escam-pats per tot lo mon, saludavan al nou dia.

A la Sió li pareixía que sentía vibrar sas veus de bronze dintre '1 cervell y que aquellas batalladas percutían an sas entranyas.

FRED ERICH P . V A L L È S . Barcelona Abril, 98.

E X T R A Ï T G E B —t H—

Lo Tribunal Suprem de Fransa (Cour de cassation) ha anulat la sentencia que condetn-nava á Zola á un any de presó, fonamentant tant grave decissió en un deíecte de forma: lo no haverse perseguit lo judici á instancia del Concell de Guerra, quina entitat era lo que havía sigut objecte deis atachs del gran nove-lista.

> Com se compren la emoció produhida en la nació vehina ha sigut extraordinaria, y aixis se desprén de las apreciacións de la prempsa.

Si be no s' ha deixat de discutir 1' aspecte jurídich es á dir los fonaments legáis del fallo, essent molts los que '1 crehuen contrari á la lley, preocupa molt més 1' aspecte social y po-li ti ch.

Las impressions deis periódichs contraris d f

en Zola son las de que ab la decissió del pri-mer tr ibunal , coutra la que no lii ha apelació, se torna á posar á la ordre del día la revissió del procès Dreyfus, y com á sonsecuencia Iló-gica la cuestió judaica.

U Aurore, le Ramel y 'ls altres diaris que prengueren partit en favor deis juheus celebran com es de suposar la revocació de la sentencia. «A pesar deis antissemitas—diu Le Rapel—á pesar deis nacionalistas (quin nom se donan avuy los neo-boulangistas) hi ha encare una justicia á Fransa.»

Entre uns y altres tornarán á agi tar la opi-nió pública, y no sería extrany que f s vegessin altre vegada las lamentables escenas que tant desdihuen deis temps modems.

Indubitablement la fu tura Cambra contin-drá alguns diputats antissemitas. En Drumont es á 1'Alger á trevallar la seua candidatura.

Escritas aquestas ratllas hem sapigut que 'ls oficiáis del Concell de Guerra han acordat renovar el procós contra ' n Zola.

Hem rebut lo Reglament y Condicións pera la Exposició Internacional, Industrial , Viní-cola, Científica, Agrícola y Artística que cele-brará la ciutat de Perpinyá desde '1 día 15 de Maig fins al 15 de Juny d ' enguany baix la pro-teccid de son Ajuntament.

Aquesta exposició constará deis 10 grupos següents:

Primer. Productes vinícolas, Agricultura. Segon. Productes alimenticis. Tercer. Higiene. Quart. Industria pera vestits. Quint. Mobles y Guadros. Sisé. Industrias artísticas de luxo y fanta-

sía, Ciencias. Seté. Instruments de música. Vuyté. Industrias y construccións. Nové. Industria, en Fusta. Desé. Industr ia cerámica, Cñstallería, Vi -

driería. M. H. Lyonnet es 1' Agent General Delegat

pera Espanya. (Lauria.70, Barcelona.) SH5ESHSE5MBSHSHSra5ÍSHíraSÍSaSiSa5ESE51SlHasa5ÍSÍ

MARINA Ma muller se 'n diu Marina,

qu' es lo sol nom que 11 escau; ja que fou damunt las onas hont parlárem d* estimar.

Jo, ab los rems, boga, que boga; ella, al timó, dret servant: lo bot, tallant las onadas, sempre endinsantse en la mar; 1' aigua, sentlntse escomesa sense com vé ni com vá, deis glops de nevada escuma ruixantnos ab degotalls; 1' aire, esbullant de ma aymía los flls de seda en son cap.

La costa, enrera quedantse; fugint , 1' horisó, al devant y fits moS ulls en sas ninas, sentintme en son brill cremar!

Al ferne esment, ¡Deu me valga! jo 'm sentó, jove, tornar y al punt camí de la platje sembla que '1 cor se m' en vá.

Per mi sois allí la vida desplega sos pura encants y sola es allí hont de veras se sent l f afany d' estimap; puig sobre la inquieta onada, dessota 1* hermós cel blau, reprén 1' amor la grandesa d' abduas inmensitats.

Va l b n t í JULIVERT.


LA SENYERA 7

De Y estiu a Pasqua — » — * * — » —

En Ramón estava enamorat com un boig de la Merceneta, y ella que ho conegué, durant tot 1' estiu, semblá donar alas al noy de casa •n Serrat, qui tenía ganas d' aprofltar las vaca-cións, pera després contarho ais amichs de Barcelona.

A la tardó, cambiá la cosa: las miradas d' ella maniíestavan que estava enamorada d' en Ramón, qui no poguent resistir el foch grane-jat que li dirigían aquells ulls, y oblidant els suíriments del estiu, se deixá clavar en 1' am. Per Nadal declará son amor á la Merceneta, y 's cregué 1' home mes felis del mon al véurela enrogir mentres de sa preciosa boca 'n sortía '1 sí desitjat.

La felicitat d' en Ramón no tenía límits, s' escampava per tot arreu: quan ballava ab sa promesa, mirava de una manera especial á tots els joves com diguentelshi: ja ho veyeu, es ben meva: ja ho sé que 'm teniu enveja.

Pocli avans de celebrarse '1 primer ball de disfressas, quan las amigas preguntaren á la Merceneta, si seria de la colla com els altres anys, li venian unas ganas de dir que si desde '1 primer moment, pero tingué por del que di-rán, y s' escusá. No obstant la temptació fou tant forta, que conquistá una altra amiga que també festejava, y ja en la nit del diumenge abáns de Carnestoltas, -íormá part de una d' aquellas comparsas qu' entran al ball al só de una marxa, no sé si per íer mós efecte ó per demostrar que tenen gracia en caminar seguint el compás de la música ab els brassos descan-sant en el costat y fent moure '1 eos ab garbo. Per cert que n' hi ha algunas que no 's dehuen pas haver mirat al mirall ab la posició aquesta, pero la Merceneta fou la admiració de tothom y la desesperació de son aymant.

Per més qu' ella volgué íerlo content ba-llanthi la major part deis balls, no ho conseguí pas. La angunia que passá mentres ella anava de brasset ó ballant ab altres, era mes gran que '1 goig de quan era ell el preíerit, ab tot y que Ms moments aquells foren molt més curts que aquestos.

Lo matéis passá 'ls días de Carnestoltas ab la circunstancia agravant, de que en la tarde del segon día, la Merceneta sois ballá la primera sardana ab en Ramón, y en la última nit no 'a cuydá tampoch gayre d' ell.

Las queixas, formula d' agravis y reclama-cións que presentá '1 dimecres de Cendra, pro-duhiren el rompiment, per lo que passa en tota

disputa; que 's va pujant el tó, se diu mós de lo que 's volía dir, 1' amor propi se sent ferit, y aquestas feridas son las que més se senten.

En aquest estat passá la Quaresma: días que la Esglesia destina á la meditació, y en els que <ls bons cristians van á vuydá '1 sach deis pe-cats, y ja sía per influencia del carácter de tais días, ja sía per altre causa, lo cert es que abáns del Diumenge de Rams se notavan síntomas de reconciliació qu' arrivaren á ser un fet per Pasqua florida.

Yegis lo que son las cosas: per Nadal, diada alegre, diada de Pasquas, las boyraa del estiu s 'aclariren per en Ramón: la felicitat d ' e s ta r promés serená son cel. Las borrascas del Car-naval lo varen ennubolir, serenantse en una altra diada alegre, en la Pasqua de Resurrec-ció.

Mes are en Ramón te alguna experiencia: are coneix que quan hi ha núvol8 en creu la tempesta s f acosta: are sab que '1 carácter de la Merceneta es voluble com la atmósfera: que se-góns d ' allá hont ve '1 vent, el cel se serena, ó s' ennubola, ó s' ompla de boyras: y á mida que ha anat adquirint coneixements metereoló-gichs, el cor no oposa tanta resistencia al cer-vell, si aquest se po|a en guardia pera preve-nirse contra 'ls cambis atmosférichs.

Y á 1' estiu també s' en solen presentar.

No puch dir lo que va passar 1' estiu següent perque á ma celda, no han arrivat mes noti-cias, y aixó que qui me las comunica es un as-trólech de primera que més de set vegadas ha endevinat el temps que havia de fer tres mesos després del pronóstich.

Fra. DIABLE. En ma celda á 18 de Abril de 1' any 1899 de la Encarnaoió.

K/EO-IOIsr^JLiS —< «» H-La societat coral Catalunya Nova está ac-

tualment ensajant una gran Missa de Requiem composta per son director lo renomenat mos-tré en Enrich Morera, qui la dedica á la bona memoria del mes gran deis sobirans de la na-ció catalana, En Jaume primer, lo Conqueri-dor.

^.mpliant la noticia que donarem en nostre últim número, referent á que la societat de Reus titolada «La Palma» havía publicat la convocatoria per un certámen humorístich, di-rém avuy que tots los trevalls que aspirin á


8 LA SENYERA

algún premi deurán estar escrita ea catalá, an-tich ó modera, deurán ser rigurosament ori-gináis é inédits y 110 podrán contenir ofensas á la moral, limitantse á exposar un humorismo de bona lley, que resulti satírich y ridiculisa-dor sense descendir may á vulgar y porno-gráflch.

Las composicións, junt ab un sobre clos que contingiy á fora lo títol de la comnosicid y '1 lema, y á dins lo nom del autor, deurán re-metres á la Secretaría de la Societat, carrer de Jesús, núm. 1, per tot lo día 30 de Maig del any present.

Llegim que 1'Ajuntament de Figueras ha restabert en sas sessións 1' us de la llenga ca-talana.

En la festa que f ls somatents de Catalunya dedicarán á la seva patrona la Verge del Mont-serrat, s' estrenará un preciós himne, lletra catalana de sor Eularia Anzizu, monja del Real Monastir de Pedralbes, y música de la senyo-reta donya Isabel Güell y Lopez. Loa que han tingut lo gust de poguer coneixer aquesta com-posició, la consideran com un bon travall que revela en la seva autora un coneixement fondo de composicid y armonia. L^ motiu musical d c

aquesta obra, d' un cayent ben catalá, encaixa molt be ab la lletra y está ben portat.

En la expressada festa que 's celebrará '1 8 del vinent Maig acudirán al Santuari molts so-matents ab senyeras.

L' Abad del Monestir ha donat ordre de re-servar tots els aposentos ais individuos deis so-matents, que serán en nombre de 10.000.

Llegim que la companyía que actúa en el Teatre Romea, allargará la temporada fins á ben entrat el mes de Maig, estrenant á mes del drama d' en Guimerá La tupinada alguna altre obra de importancia.

Sembla que encara no te títol segur la nova obra d' En Angel Guimerá, puig molts crehuen que 's titolará El Qacich. SlSSSí5H5HSESHSHSaSa5HSHSBSE5125B5HSH5HSH5BSiírESi

flOV/lS LOC/ÍLS

Diumenge prop passat se celebraren las eleccións de senadors essent á Girona elle-gits per aquesta provincia, los senyors Arias y Larús, ministerial y lo silvelista D. Albert Camps.

„SS+— Lös balls celebrata diumenge y dillúns en

lo Teatre Cervantes se vejeren molt concorre-

guts. Sobre tot es digne de esmentarse '1 que tingué lloch lo diumenge á la nit, que resul-tá un deis mes lluhits que s' hagin donat en nostre vila, abundant hi 1' etern y simpáfcich. femení que demostrá son exquisit gust ab los trajos de tons clars propis ja de 1' estació es-tihuenca.

Tambó se váren celebrar dos balls particu-lars en lo saló de la Escola municipal, lloch que cedí lo Senyor Arcalde, mediant lo dona-tiu de 40 pessetas per la beneficencia pública.

En lo cementiri nou, á mes deis panteóns queja diguérem s'estavan ediñeant, hi han actualment en construccid 6 tombas.

S' ha acabat ja la x-estallera de nitxos de propietat que tenía encarregats en Pere Reig. Los preus son los segiients: nitxos de primera, ab ossari, 125 pessetas; nitxos de primera, sens ossari 100 id. y nitxos de segona 75.

En lo carrer de Llevant hi ha una pedrera, anomenada d' En Fina, en la que ab las derre-ras plujas s' hi ha acumulat una regular can-titat d' aiga que utilisan algunas vehinas per safreig. Greyém que fora molt convenient com á mida de salubritat que nostre digne Autori-tät municipal donguós á entendre á las que tal fan, que no es gens bó lo respirar las emana-cións d' aigas enxarcadas, y al mateix temps s' avisós al propietari de dita pedrera la urgen-cia de donar sortida á las mateixas.

Tenim entés que la Comissió municipal d' obras públicas pensa construir en un deis solars que posseheix 1' Ajuntament, un ediflei quin destí será '1 de Escola municipal de no-yas.

Trovém molt aeertat lo pensament de nos-tres regidors, puig contant ab un edifici propi, s' evitarán d' una volta los molts inconve-nients que 's trovan al teñir que llogar per Es-colas públicas edifleis que careixen absoluta-ment deis més indispensables requisits pera tal destí.

Nostre corresponsal á Palafrugell no tro-va aquesta setmana en la crónica local d' aque-lla vila res de esmentar, com no sigan los balls celebraos las dos nits de Pasqua en lo Centre Fraternal y en lo Centre Olrer,, que foren molt animats, y las funcións relligiosas que ja anunciarem en nostre derrer número.

Ha sigut aprobat peí Gobernador Civil de la provincia lo nou reglament de la germandat


LÀ S E N T E R A 9

«La Protectora», quina societat conopta ja 37 anys d' existencia, puig que fou fundada '1 día 28 de Juliol de 1861.

Lo día 12 del corrent t ingué lloch la reu-nió ordinaria trimestral de socis de La JSqvAia-tiva, al objecte de donárloshi coneixement la Junta Directiva del resultai del baláns. Segóns d ' aques t se desprón, hi ha hagut en lo passat trimestre un benefici de 566'72 ptas,, que de-duhídas 276 f82 per perdua á la panadería que-da un benefici líquit de ptas. 289'90. Aquest benefici escás es degut al aument

cada día creixent del preu deis queviures, gran part d f ells á causa de la exagerada puja deis cambis. Las Juntas Directiva y de vigilancia some-teren á la reunió general la modificació del article 21 deis Estatuts, significant, que ha-venthi ja un fondo de reserva prou respectable ab que atendre á totas las eventualitàts que pu-gan ocorre, en lo suecessiu, totas las partidas que 's destinavan á aumentar 1' esmentat fon-do. se destinarán á amortisar los inmobles de la societat.

Y se procedí á la renovació deis Jurats, es-ssent elejits los Srs. Baldiri Ventura, Balcliri Daviu y Salvador Plaja.

— —

Un paysá nostre, 1' advocat D. Hortensi Ba-jandas resident á Girona va morir de repent un jo rn de la derrera setmana. Son enterro mostrá las generáis simpatías que en vida s' havía captat 1' ilustrat fili de Palamós. Rebi sa familia nostres sentiments de condol.

Secoió Comercial D e s d e ï 5 d ' A v r i l lo m o v i m e n t d e n o s t r e p o r t

h a s i g u t lo s e g i i e n t : ENTRADAS

Dé Torrevieja polacra goleta, «Europa», de 90 tons, c. Ortega, ab sal.—Do Motril y Castell ûe Ferro, po-lacra goleta «Joven Juanito», de 92 tons. c. González, ab suro.—De Bilbao y escalas, vapor «Cabo Tortosa», de 12(50 tons. c. Tellecbea, ab efectes.—De Barcelona, l laud «Pepito», de 3'2 tons, patró Ventura, ab efectes. —De Barcelona, llaud «Manuelito», de 22 tons, patró Gallaret, ab efectes.—De Barcelona, llaud «Anita», de 33 tons, patró Esteve, ab efectes. DESPACHADAS

Pera Cette y Marsella, vapor «Cabo Tortosa», ab efectes de tráusit.—Pera Barcelona, llaud «Monserrat», ab efectes. —Pera Barcelona, polacra goleta «Jóven Juanito», ab efectes.—Pera Blanes, llaud «Manuelito», ab efectes.—Pera Barcelona, llaud «Anita», ab efectes. —Lo llaud «Anita» va tornar á entrar d ' arribada for-zosa per lo fort vent contrari. Lo Tribuual Suprém en sentencia dictada última-ment ha establert sobre 'ls pagarés á la ordre la se-giient doctrina, quai coneixement es de gran inte-rés. La expedició de pagarés á la ordre y sos endosaos, debuen reputarse actes mercantils, ab arreglo al ar-ticle segon del Códich de Comers, per esser deis ex-pressament deñnits en aqueix cas legal, y harerhi , per lo tant , la presunció de que procedeixen de ope-racións de comers, salvo proba en contrari. Quan fal-t i aquesta proba, son d f extricta aplicació al cas, los articles 516, 53Ô y 532 del Códich de Comers, y no in-fringeix los 311 y primer, la sentencia que condepna al endossant d f un pagaré á la ordre, equiparat peí

dit art.cle 532 á las lletros de cambi pera 1» afecte de la responsabilitat deis endossants' encara que no s f

hagi demostrat especialment que P import del paga-ré 's destinés á operacións, sense que sían comerciants lo lliurador y 'i primer tenedor. Es inaplicable, per consecuencia, 1' article 1,529 del Codicb civil, referent i la sessió ó venda de crédits que careixin de la na-turalesa y forma mercantils que quedan exposats.

Registre civil NAIXEMENTS Noys 0 Noyas 1

Total. . . . 1 DEFUNCIONS

Rita Pongatí Vda. Tordera, 70 anys. R. E. P. 5B5ESHSHSîSHF3SïSBSaSSïaSHSfFHSHira5H5HSaSHSESa51

A 1' h e r e u d e c a n R o s s e g a A Santa y minyona no 'la prometía al no 'Ib dona ***

Estimât Jepet: no 't creguis que aixd sia una carta, que no ho espás: es un Memorán-dum d' una potencia amiga, y no te sorprendrá que fassa del meu propósit un cassus lelli. No 't vull parlar de la Cova del Mago, ni de Fra. Domió, aquell de la cala d' aprop del Fa<-ro ¿vritat que may mes s* han esborrat de ta memoria aquellas paraulas que digueres al Mago en aquella nit de íelís recort? Sembla qu' era ahir y no y olstant han pas-sat quelcoms anys. L' hereu de can Molleda me 'n feya me-moria 1' altre día tôt contant 'l pas aquell d' en Barrató: sabs, alió de quan creyent lo metje, que tenía '1 cólera mormo, lo volían en-terrar de viu en viu. Sort de la petaca, d' al-tre modo n' hauríam sentidas pocas de sarda-nas d' en Rigau; natural ment, com qu' ente-rrant 1' avi lo net no hauría nascut; y per lo tant, en 1' Ampurdá, fora de 1" Ampurdá y més enllá del extra nger, de sardanas típicas d' aquell poblé d' aprop del Castell de Santa Catarina n' haurían bailadas 'pocas: oh y lo més particular del cas, es que quan te la pa-raula, no escup may, y fuma ab pipa. Ja sentó d' aquí están, com dius ¿y '1 memo-morandum; y '1 cassus lelli? ahont paran que n o ' l s v e i g á cap part del mon: n o ' t apuris, * que ja vindrá: aixó es dirte que tinch 1'oído mes fí que tu, perque si tu sentires alió deis perdigóns no te res de estrany que jo 't senti d f aquí están. Lo memorándum y '1 cassus lelli no tenen altre objecte, que recordarte certa promesa que 'm feres fa molts anys, ia que no has complert per falta de médis, millor dit per falta de lloch ahont complirla, pero avuy noy, no tens escu-sa ni perdó de Deu, si no aprofitas 1' ocasió de cumplir la paraula empenyada, tota vegada qu' en «La Senyera» tens ancho campo pera el desenrrotllo de la téssis singular de los Ele-mentos Sanos, que ab desitj espera llegir y es-tudiar ton ben volgut amich

Lo NOY na LAS CAMAS TORTAS La Galera 12 Abril 98.


10 LA SENYERA

J. BÜRELL & C O N S T R U C T O R S

" V i l a , y V i l á i , 1 1 7 . — I B J ^ R C I E X j O I s r - A -

' T ' : ! v . . ' - - : V . r : . : Especialitat en Yachts,

Llanxas de vapor, Remolcadors, Canúas, Canots, Llanxas de Salvamene, etc. T A T .T B R D K V T C T , A J V t B ] V

t/iiicli á Catalunya y á Espanya pera yachts, tendas pera 1 camp, bany, cassera, etc. H j OXX s l s inglesas y del pais

Direcció telegráfica, «YACHTS», B A R C E L O N A

Casa constructora del bot de salvarne»t de Sant Feliu de Guixols. YACHTS fets per J. Eurell: Nitetïs, Atlant II, Atlant I, Niobe, Conqueridor I,

Conqueridor II, del Real Yacht Club de Barcelona.

NIOBE, constructor Burell, 3 pr imers pretfiis.

F R E N O Z E P H I R NO PNEUMATICH

Unich aparell practich qu ' apreta sempre la tanca en son encaix, sens la mes insignif i -cant remor, y evita per "ompert un tench de cop per forta que sia la corrent d ' ayre.

La superiori tat d ' a q u e i x a s máquinas s ' i m -possa sobre totas las demés, pviig en tots sos détails tenen la mes absoluta perfecció.

Unich représentant en aqueixa comarca.

Hugo Sanner PALAMÓS

FABRICA DE GORRAS Y CORBATAS DE

Carrer MAJOR, 32.—PALAMÓS. Estém aeàbant de confeccionar un variat y complert

assortit en gorras d" estin de la mes alta novetat . GINTURONS per aenyoreta, de g u s t ûl t im y confe«-

ció esmerada. CAMISAS, CORBATAS, COLLS y PUNYS de fil, etc.

Novetat, Varietat, Baratura.

LLTBRERIA Y CENTRE DE SUSCRIPCIONS DE

Salvador Plaja Villena I » a l a m ó a .

Se serveixen tota mena d' obras á la bestrata y â plassos.

Représentant á Palamós de la sociottt de .Informes comerciáis y cobros atrassats, comisiona, consignación y representación deis senyors

SATORRES y MADREÑAS, de BARCELONA.


LÀ SENYERA 11 Els Quatre Gats Carrer de JVIontesiôn

Barcelona.

Imprenta i Llibreria de L'AYENÇ DE

¡Vlassó, Casas & Elias Ronda de V Universität, 4, — B A R C E L O N A

Gançons catalanes, harmonisades per E n r i c l i M o r e r a . 6ant Ramón, Plany, El comte Aman, El Rossi-

nyol, Montantes de Ganigô, EU Segados, etc. U n a , dos rais.

Local artistich. Café y begudas d'inmillorable calitat.

La visita â ELS QUATRE GATS

Rellotjería d ' e n NARCÍS FERRER Arrabal interior, n.° 1 . — P a l a f r u g e l l .

Rellotjes de totas menas en preus y marcas. Arracadas, auells y brasselets.

Objectes de metall. Représentant en Palamós, FELIU CROSA.

Local artistich. Café y begudas d'inmillorable calitat.

La visita â ELS QUATRE GATS La Senyera

's ven â Barcelona al kiosko número 1, d ' e n RAMON RIBES, Rambla del Mitj, devant del Lyon d'Or.

Exemplar corrent, 0'15 ptas.

es indispensable â tôt bon "touriste,, Excelent cuyna catalana.

m _

La Senyera 's ven â Barcelona al kiosko número 1, d ' e n RAMON RIBES, Rambla del Mitj, devant del Lyon d'Or.

Exemplar corrent, 0'15 ptas.

Grandes Almacenes I.iR INDIAS 17, Canuda, 19 y 21 J L l I l k / l l l l / l I l U ( C e w a d e l a l t o m w a )

Estensas existencias. Precios nanea vistos. L A N E R Í A , S E D E R Í A Y L E N C E R Í A

Sección dé Sedería Sección de Lanería Sección de Lencería

Paño de Lyon, desde 3 pesetas metro.

Ratchimir, desde 3 l h0 id. id. Surás, desde 2 id. id. Faill francés, desde 3 id. id. Damasés (gran novedad), desde

2'50 id. id. Mantones blonda, desde 7 pese-

tas uno. Salviosas, desde 5 id. id.

Lana (novedad), desde 0'50 pe-setas metros.

Armour negro,desde 0'90 id.id. Casimir id. desde 1'25 id. id. Lanas fantasía (para baile),des-

de 2 id. id. Nubes hilo, desde 3'50 id. una. Pañis, lana suiza,desde 1'25 id. Pañis, bordados (para mano),

desde 1 id. id.

Sábanas (clase recomendables), desde 2 pesetas una.

Toballas turcas, desde 0'25 pe-setas una.

Madapolan, desde 0'25 pesetas metro.

Lienzo puro hilo, desde 0*75 pe-setas metro.

Mantas algodón, desde 0'75 pe-setas metro.

RIQUISIMA COLECCIÓN DE ESTAMPADOS PARA VESTIDOS.

Roseli y Barceló.-Barcelona


12 LA SENYERA

E s t a b l i m e n t d e

Félix Pla Garriga A n t i g a c a s a d ' e n P L Á C I D O

Carrer MAJOR, N,° 32 y 3 3 , - P a l a m Ô S

SASTRERIA Las dos Áméricas DE

JoAQUIM DAÜEA 1 3 , T J x x i ó , 1 3

B a r c e l o n a Elegancia en lo tall, confecció

perfecta, preus módichs. Gran y variat assortit en novetats del pais

En aquesta acreditada boiiga t rabarán sem-pre tôt lo relat iu á CONFITERIA, COMESTI-BLES, DROGAS, BATERIA DE CUYNA, LÓSA, CRISTALL, PARAYGUAS, OBJECTES D' ES-

SASTRERIA Las dos Áméricas DE

JoAQUIM DAÜEA 1 3 , T J x x i ó , 1 3

B a r c e l o n a Elegancia en lo tall, confecció

perfecta, preus módichs. Gran y variat assortit en novetats del pais

CRITORI y al tres mes S e c c i ó n s ja conegu-das del públich.

P r e u f i c s o .

y extrangeras, CRITORI y al tres mes S e c c i ó n s ja conegu-das del públich.

P r e u f i c s o .

Totas las temporadas visita 'ls pobles de Palamós, Sant Fe-liu de Guixols Y Palafru-gell ab un grandiós mostruari.

L a S e n y e r a S e t m a n a r i c a t a l á

B e d a o o i ó y SMIIIIIK i s t iw ió» Carrer MAJOR, 27.—PALAMÓS

PREUS DE SUSCRIPCIÓ Palamós, tres mesos. . . . 1,S0 pessetaa Fora, » » . . . . 2'0Q » Eatranger y Ultramar, 1 any . , 12'00 »

Anuncis y comunicáis, á preus eonvinguts . No 's tornarán 'ls origináis.

MEDICAMENTS ACREDITATS, reeomenats per la ciencia médica.

Vi d e N o u d e k o l a G I M B E R N A T Poderós alimént d ' estalbi, regulador del

cor, estimulant de las funcións digestivas y despertador de tôt organisme empobrit: preu 8 rals. Farmacia del autor , Çonde del Asalto, 14.— Barcelona.

PALAMÓS, D. Joan Vilar, farmaeeut ich.

Imprenta y Encuadernació DIS OCTAVI VIADER

Pasteria inglesa D 1 EN Alfons Vilarasau

Carrer cié PEX-AYO, ©, toi®. B A R C E L O N A

Especialitat eu l u n c h s . Se reeomena á tote los estudiante. Ais que

sian lilis de P A L A M Ó S y ensanyin LA SENYERA, gran rebaixa de preus. Un bard, O'IO pessetas.

Gran assortit de Devociouaris. Llibres "de devoció de totas clases. Especialitat en llibres per dol.

COMUNIÓ. Llibres propis per la primera comunió de 40 cán-

t imos á 20 pesetas. ESTAMPAS

Recordatorias de primera Comunió y g r an assortit de es tampas.

fíe envían mostras á personas eonegudas. Estampa d' en Octavi Viador, S. Feliu de Guixols.


de fora casa - servei d'arxiu municipal de palamós · del carbó d' all 'hohá ht a...

Documents