crisi de l'educació a catalunya - servei d'arxiu ... · ment de riquesa sense...

Crisi de l'educació a Catalunya

IX

Els menestrals de les nostres viles, qui en el comerç a la menuda i en eis arts i oficis troben els mitjans deviure, reberen una forta sotragada amb la desaparició dels gremis niercès ais quais s'asseguraven la clientela, si bé els efectesnoels sentiren de moment, perqué pogueren aprofitar-se de l'aug-ment de riquesa sense desenrotllar grans iniciatives. Però sofriren els efectes de la liei de l'extensio de les necessitats quan la multiplicació de la concur-rencia feia més difícil Mur situació, al revés del que passà a!s obrers. els quais augmentaren els jornals, mercès al lliure joc de les lleis econòmiques, per l'augment de mà d'obra que reclama el desenrotllament de les industries, i amb aquest augment pogueren atendre les necessitats novament senlides.

Els petits patrons i els comerciants a la menuda no tenen altre remei per a sostenir-sei prosperar, que desenrotllar inicialives;però com que l'educació rebuda no els ha preparat per a una vida activa, o be descendeixen de cate-goria anant a engroixir ia classe obrera, o bé perden la independència, ja siguí pósant-se a les ordres de les persones influients. o procurant no posar-se malament amb ningú, encara que hagin d'amagar les pròpies conviccions.

Eíi realitat, els primers no sempre descendeixen, perqué treballant per compte d'altres, molts han pogut viure mellor que quan treballaven per compte propi. Tampocdels segonses pot sempre dir que perden la indepen-dència, i a q u e l a major part deles vegades és un canvi de subordinado; abans ultra la subjecció al gremi, depenien del pare o del cap de la familia

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

146 M A R I N A D A

fins arribar a la maduritat; ara depenen tota la vida dels clients en general o del protector.

A ciutat no és tan gran com a vi la aquesta dependència^ pero en alguns també s'i i i manifesta. Un bon fusier o un bon cerraller poden acreditar l'esta-bliment mercès a la bondat del treball i a Tactivitat i dil igència molt millor a les grans ciutatà que a les viles; i les tendes de robes i de queviures poden a les primeres conquerir i conservar la parroquia servint bé els clients, mentre que a les segones els es indispensable tenir-los contents no sols pei bon tracte comercial, sirîo en tots els ordres de la vida.

Si els menestrals tenen dif icultats per a sostenir la situació, igual n'han de tenir els fadrins externs de les niasies per a establir-se a vi la, raó per la quai adhuc moUs qui tenen Ilegitimes entren a formar part de la classe obre-ra. Els de les comarques muntanyoses demostren més iniciatives que els de la plana, essent-ne causa la necessitat de sortir més joves de la famil ia, per-que experimenten més aviat la responsabil itat dels propis actes.

Moites families d'aquesta classe conserven I 'organització tradicional, pero començant a variar els principis fonamentais del sistema educatiu, que les porta a canviar aquella.

Com ja he repetit varies vegades, l 'ambient d'avui dia no favoreix l'es-tabil i lat. Dels petits patrons i comerciants al detall de la generació passada, queden molts pocs estabiiments en la mateixa famil ia. Eis uns han pujat de categoria, convertint-se en grans industrials o grans comerciants, en rendis-tes o en. homes de carrera. Els altres han descendit, guanyant-se la vida treballant a jornal. I adh,uc,p'hi ha qui, malgrat haver-se sostingut-sense pèr-dues ni grans guanys, no han volgut per ais fi l is situació tan inestable, i els han fet instruir perqué pogiiessin entrar en un escriptor i o en algún deis cossos de funcionaris, estudis menys costosos que els d'una carrera.

Cal que tothom estigui conv.ençut que la instrucció, és sois una part de l 'educació, i que tal com han sigut les escoles, i tal com son la major ia, no poden donar els fruits que se n'esperen.

Ja Goethe en el primer terç de la passada centiíria crit icava el sistema d'educació fent veure el disbarat d'exigir ais estudiants tants de coneixements teòrics, uiolts deis quals no els servien per a res, i eren oblidats després, per-qué fent necessaris tants esforçs intelectuals, se feia perdre l 'energia tan necessària en la vida. I avui, malgrat ser considerada per molts I 'Alemanya com la nació més culta i més progressiva, son molts els alemanys que estan convençuts de la necessitat de modificar el sistema de formar Ies generacions noves, expressant ho d'una manera acertadíssima el DoctorL ie tz quan diu que cal substituir la instrucció per Teducació.

Els mateixos alemanys han confessât que Pescóla no ha donat els résul-tats que ells esperaven. La veu de Goethe que en el primer terç de la passada centuria no t ingué ressó, quan feia veure el disbarat d'exigir ais estudiants tants de coneixements teprics, i al fer- lcs perdre amb tan desasírós siste-


M A R I N A D A 147

ma l ' ene rg ia moral i f í s ica tag necessà r i a en la v ida , é s la veu del bon sent i t en mol ts d e s o s c o m p a t r i o t e s d ' avu i dia .

El D o c t o r L ie t z e x p r e s s a molt b é el p rob l ema fonamen ta l de la í o rmac ió d e l s h o m e s , d ient que cal subst i tu i r a la ins t rucció que sols desenro t l l a l ' e spe-rit, l ' educac ió q u e dona un just desenro t l lo de to tes les par t? que const i tuei -xen la na tu ra l e sa del noi.

Els a n g l e s o s , a m b tot i q u e per llur f o r m a c i ó social no s 'han so tn iès mai del tot a un règim educa t iu de desequi l ibr i en f a v o r de les f acu l t a t s intcl-l ec t ives , han s igu t els p r imers d ' e s c o m e t r e la r e fo rma de l ' educació , i tan a l 'A lemanya com a F r a n ç a no han manca t s egu idor s del nou s i s t e m a .

E n e l nos t r e pa í s , ma lg ra t rebr^e l ' impuls ió de la ve ïna república de la que h e m cop iâ t t an t e s i t an tes c o s e s noc ives , no s ' é s fe t quqsi r e s en p r o de l ' educac ió mode rna : i a ixó que a F r a n ç a la iniciativa d 'en Demol ins , g lor iosa-men t con f i rmada pels c o n r e u a d o r s de la C iènc ia Socia l , no ha e s t â t ún ica .

Ara més que mai a C a t a l u n y a , é s necessàr ia la r e fo rma deis m è t o d e s educa t ius , p e r q u é la crisi de Teducació e s t roba e n t r e nosa l t res en un pé -r iode agu t . . ,

I n o s o l s é s n e c e s s à r i a la c reació d 'una e sco l a n o v a , s ino q u e cal una ac t iva p r o p a g a n d a p e r q u é l ' educació famil iar se dir igeixi en el ma te ix sen t i t . I en a q u e s t a s p e c t e , p o t se r m é s que o r i en ta r -nos v e r s un ideal nov íss im, hem de resuc i ta r l ' ideai educa t iu deis ca ta lans d 'a l t res t e m p s .

J o ja s é q u e l ' au tor i ta t pa t e rna e r a pot ser e x a g e r a d a i d u r a v a m é s t e m p s del degu t : pe rò la nécess i t â t de que siguí fo r t a l ' autor i ta t deis p a r e s , en el pe r í ode de fo rmac ió del noi, é s una carac te r í s t i ca de l 'educació m o d e r -na la qual posa limits a dita au tor i ta t en quant al t e m p s , a v e n ç a n t Temanci -pació del noi; p e r q u é el pr incipi fonamenta l del nou s i s t ema educa t iu cons is -teix en p o s a r «Is nois tan av ia t com sigui poss ib le , en e s t â t de poder r e sa l -d ré á m b se s p r o p i e s fo r ce s les d i f icu l tá i s de l ' ex is téncia . I a q u e s t principi era t a m b é f o n a m e n t a l de I 'ant ic s i s t ema educa t iu deis c a t a l a n s .

C o n s e q ü é n c i a lògica d ' un i a l t re fou la l l ibertat de t e s t a r , r e c o n e g u d a per les liéis i v iven t a en la rea l i t a t ; la jus t ic ia de la qual sois poden posar- la en dub t e , aquel l s qui c reuen que la p ropie ta t no é s individual sn io d é l a fa-milia ¡ q u e e ls fil is t enen dret a la fo r tuna deis p a r e s .

La desnac iona l i t z ac ió de C a t a l u n y a s 'ha man i f e s í a t po tse r molt m e s que en a l t res a s p e c t e s en el s i s t ema educa t iu , a c ausa d e canv ia r el concep t e d e l e s ob l igac ions deis p a r e s e n v e r s els filis i l ' ideai de v ida , c o n s i d é r a n t que el c o n c e p t e nos t re i el nos t r e ideal e r en an t iqua t s i devien ser subs t i tu i t s pe ls p r o p i s i c a rac t e r í s t i c s d ' a l t r e s pobles , que s 'han vo lgu t p r e s e n t a r com m é s m o d e r n s i p r o g r e s s i u s , i feia semblar q u e aixis era el fet de manten i r - se amb m é s fo rça I 'ant igua educac ió en les famil ies rura ls , m e n t r e s que en Ies c iu ta ts se va anar f e n t el canvi s egu in t un mov imen t acce le ra i .

La real i ta t s ' ha e n c a r r e g a t d e demos t r a r que el p r o g r è s , ta! com l ' en tenen els c iu t adans , é s f ict ici . i que , m a l g r a t els d e f e c t e s d ' ins t rucc ió de les famil ies


148 MARINADA

rurals, els nois educats segons eis principis íratíicíonals, quan se llençaven en la Iluita per la vida, tenien mes facilitats per a reeixir que eis nois educats segons eis principis que es volen fer passar per modems.

Però del sistèma antic n'hem de conservar sols el princìpi fonamental, que és el dels pobles moderns: s'han d'educar totes les facultats dei noi, per a fer-lo apte a resoldre les dificultáis de Pexistència sense auxilis exteriors; i quan arribi a assolir-ho, emancipar-lo. I com que la vida moderna s'ha trans-format completament, és dar que els mitjans per a reeixir no són eis mateixos que abans: essent deguda la crisi general [de i'educació, no sols a haver-se canviat d'ideai de vida, sino que essent eis qui no Than canviat eis elements rurals, no han tingut ocasió de possessiûnar-se dels mitjans necessaris.

Aquelles families qui procuren deixar els fills en situado tal, que la vida no els ofereixi dificultat de cap mena, inicien el période de decadència: per-qué, no nécessitant fer cap esforç, per satisfer les necessitats, fàcilment se adquireixen vicis, i si, per casualitat, el sentiment moral és prou desenrot-Hat per impedir-ho, l 'habitut del no fer res, fa perdre les energies i costa molt més recuperar-Ies.

I si, desgraciadament, el nombre d'aquestes families augmenta, el poblé, la nació, la raça en pateix, perqué l'ascensió de les families humiis en la escala social, molt difícil per generalitzar-se, no pot omplir el buit que dei-xen les que van escala avail.

Cal dones fomentar les inclinacions envers les situacions de Iluita, i allunyarles de les situacions fetes, cosa no tan difícil com sembla, perque el fons del nostre carácter és propici a la Iluita, refractar! a! repòs, i encara es manifesta tal en molts aspectes. Cal sobre tot considerar eis emplens buró-cràtics en tots eis seus aspectes com a inferiors per la subordinado que eis caracteritza, i fer sobressortir l 'esperii d'indepei dència individual, no d'una manera anárquica, sino compatible amb la coordinado social, ja queen la vi-da moderna eis homes qui verament condueixen els pobles, són els dotats d'energia per a ser independents, i per a disdplinar-se i saber juntar-se amb altres per a les empreses impossibles a l ' individu isolât.

Ho repeteixo: en els fons del nostre carácter hi ha l'ideai modem: s'ha de reaccionar contra eis principis empeltats, i aixó és teina que principal-ment s'ha de fer en ia familia, si horn vol que el nöi pugi Iliure de lo que ens perjudica.

I, per completar I'obra de la familia, calen les escoles noves amb el ben entés que l'exit d'aquestes escoles depén principalment de que els nois hi va-gin ja degudament préparais amb una bona educado familiar, perqué els qui lio són sincers, eis qui no són prou forts, els hipòcrites, són inadaptables a l'ambient necessari 9 l'escolg nova.

t MARTÍ R O G E R 1 C R O S A


M A R I N A D A 149

'ostes de so e )

\

De ia serra en la toniba gegantesca

recolli ja sos ralgs l'astre del dia,

i si bé per al món ja no Huesca

l'esplendent diadema que el cenyìa;

si bé tant sois a trossos aparesca

el mantell d'or 1 grana que el cobria

sos raigs perduts pel cel en cintes belles

enveja encara són de les estrelles

I és que no tot d'un cop la llum s'apaga

dels astres que com eli vida i foc donen,

ni es perd d'un cop detrás la sombra vaga

un front tan gran i que tais raigs coronen.

En va la nit, com envejosa maga,

ses ales estendrà que estels tatxonen

pus abans que eclipsar logri ses gales

perdrà no poques plomes de ses ales.

Que no temin la mort els qui la marca

del geni o la virtut porten impresa.

Ella podrà dins Pendolada barca

en què a l'eternitat fan llur travessa,

tornà en pois llurs corones de monarca,

borrar del front llur sello de grandesa,

però no llur record. Del geni l'astre

té son crepúscol, té de llum son rastre.

jOAQUiM RUBIÓ 1 O R S

(Mestre en Gay Saber)

(* ) Ex t re ta de l ' à lbum de la fami l i a Pagés .

_a caçera (1)

Entre rengles de ceps esfullats per les ventades de la tardor, tenint

compte d'entrebancar-se amb els sarments rebecs i ensorrant elá peus en el

tou de la pampolada vermellenca que colgava'ls terrossos, afeixugat amb tant

de pes com duia a l'esquena, amb la nosa de l'arma i del Mulei que .només

sabia caminar posant-sePhi entre cames, gambava '1 Xec amb cap cot, dert


150 MARINADA

al puni que li havien indicai corn a terme de sa ruta i que venia a èsser per a

eli una terra de promissió; abans d'arribar-hi, estenent. una mà damunt sos

ulls per a protegir-los del sol que TenLluernava, ja va obirar no gaire lluny al

Noi que amb un delit com de qui es dona manya a enllestir una feina il'iiicita

anava trencant i agavellant sarments i amb quatre salts els conduhia i els dei-

xava apilats sota d'una rasa. El Xec s'hi anà acostant i aviat se posà a ìret

de sa veu.

—¿I els altres?

—Per allí en amunt que van resseguint aquella barrancada.

—Com va aixó?

—Un conili per ara.

— Deu n'hi dó.

—I si no só jo fem porra.

—¿Qué'm dius?--exclamà'I Noi, obrint uns ulls com unes taionges.

~E1 que sentiu.

—¿Com ha anat aquest misteri?

—Ha anat així; mireu; aqui el teniu de eos present, i es loinbà d'esquena

perquè'l Noi contemplés e! sarro.—Es una bona peça.

—Si, es avançadet, més de mig conili... No li veig cap senyal de per-

digó.

—Com que és mon d'una clateilada...

—Ah! amb aquells gossos ja dona bo el caçar.

—Però si no es el meu... aquest mestre encara correria.

—¿Qué dius ara?

—Que no l'ha agafat altre que el Mulei.

—Ca!

- G o s í

— Sembla un nnracle!... Alerta!—crida fort responent ais xiulets amb

que el Fura i el Llarg el saludaren de dait del serrât.

El Noi va tornar a la feina coliint tota una garba d'herbes seques per

encendre la foguera,i el Xec s'encaminà al garrofer més ufanos,penetra ajupit

entre les branques que penjaven fins a arrossegar-se, apuntalé l'escopeta a

la soca del arbre, es desempallegà del morralet, la bota i el sarro; i un cop ba-

gué represa l'arma, acotat novament, eixí de l'amagatall, deixant hi ben aco-

modades totes les mercaderies, en companyia del Mulei que havia estât a ma-

tent a cercar Hoc per a fer-hi una bacaina.

* *

El Xeç tenia ganes de repòs i no li mancava rao; palpa amb les anques

tres o quatre rocs dels que trobà més avinents i aviat se decidí a restar asse-

gut. Se va passar la mà pel front, se va fregar els uils, va revisar el pany de

l'escopeta, mirà a l'entorn amb un esguard farreny i es va sentir capaç de les

més heròiques gestes.


MARINADA 151

El Fura i el Llarg trescaven muntanya avall; jo anava mig davallant, mig

planejant, seguint Ies petjades del Voluntari cap a guanyar el sender per on

aquells venien, i, un cop reunitá varen caminar tots quatre de cara al foc que el

Noi tenia armat, i que fumava i espetegava per mor de la lienya massa

tendre.

Val més una bona gana que el mellor menjar; i si he de dir la veritat, la

carn mig crua mig cuita, amanida ainb cendra deis garbons cremats és un gran

requisit quan un hom ha camejat llargues estones Ps'ha Ilevat ben a deshora.

En un santiamén se van despatxar totes Ies provisions, la bota no para-

va d'anar en l'aire, i amb aquell vinet que hi cantaven els àngels, xerricant

de cara al sol amb e!s ulis aclucats, jo em sentia amarat d'un benestar com no

tenia record d'haver-Io fruii mai. La conversa es va anar fent moguda i agra-

dosa, i es van contar mentides, que ja solen èsser el nostre pa decada dia en-

tre caçadors, i's va retreurer i comentar la feta del Mulei en mig de rialles que

algun cop van estar a punt de fer pujar la mosca al nas al Xec.

El Voluntari tenia sortides que feien trencar de riure; tant el Fura com el

Llarg tambe eren ditxosots i'l Noi tampoc no hi espatll'ava res. •

—iVlireu, companys, mireu;-feia aquest, signant el Mulef—ha enllestit

el seu tiberi primer que eis altres i ja el tenim esíirat de'panxa al sol. Aquest

quiso em dona de parer que ve de casta de gitano.

—¿Per què ho di h eu?—pregunta el Xec.

—Perqué aqueixa mena de gent fa els apats curts, jau forsa, no treballa

mal i pren moites soleiades.

El petit diseurs dei cafeter valgué a Fautor un picament de mans.

—¿Que tfe-'l vendries aqueix gos?—segui el Noi.

—Per cap diner;—resporigué el Xec- l i he posât massa efecte.

—No te'n desfacis,—va dir el Fura amb posât molt formal—una bestia

així et farà quedar bé sempre. . _

—Ja ho crec,—hi afegí el Llarg- és un gossel exprés per al Xec.

—Ño' l baratarla pas amb cap deis teus—gosà dir aquest.

—Ben net,—va fer el Voluntari—fora massa gos per a tu; el Mulei festa

a la mida.

Gran riallada dels oients.

—El Mulei—continuà—no té cap més defecte que el no sentir-hi de,nas i

èsser curt de cames.

—I de gènit—digué el Fura.

—No, de gènit ja en té prou; mira si l'ha tret quan s'ha sentii la cossa de

conili al morro.

— ¡0 bé! aqueìl infeliç no se'n ha atalaiat de queel quisso badallava i li

ha enfonsat la pota fins a la gola; això ha esÌat la seva perdició.

—Anèu fent broma, aneu,—va fer el Xec mig sufocat - però de vegades

els que no tenen pretensions són els que fan més feina.

—Com ara tu, deus voler dir.


152 MARINADA

—Encara no som allá aont anem.

El Fura havent caiat foc a la pipa s'aixecà amb llestesa i, penjaní-sel sa-

rro a I'esquena, agafà l'arma tôt donant l'ordre de marxar.

— Que tenim d'esperar^que vinguin aqui els conil's a fer mig diada?

—Apa , nois!—d'gué el Liarg alçant-se—siguem-hi; el Xec ja es cuidará

d'arreplegar lot l 'equipatge.

—Ja anirà venint amb el noi. Mireu: seguiu aquest cami enllà sempre.

El cafeter va pendre el bot ficat dins del morral;el Xec s'acomodà el sarro i

amb l'arma a la funerala traspassà arrupit com les altres vegades el clos de

aquell ombràcul, seguinMo el Noi i al seu darrera ei gos que va anar tôt ron-

sejant a posar-se al costat de son senyor.

El Xec posant la escopeta al punt de dalt va dir al company:

—Aneu tirant, que vull do lar un cop d'ul! als garrofers d'aqui a la vora.

1 ficá el cap per entre el brancam del mes proper, registra amb esguard in-

quiridor l'àmbit ombriu i torna arrera signant al Noi amb la ma que fes la .^eva

via, al veure com tot enfavat el contemplava. Se'n va anar dret a l'altre ga-

rrofer i va repetir l'escrutadora operació i encara dos cops més va fer lo ma-

teix i anà a parar a la fi prop de l'arbre ufanós on s'havia arredossat primera-

ment. Li va fer un salt el cor i es va aturar de sobte. O meravella! L'ansia

que li entrava i feia desvetPar uns batees Intensíssims dins del seu pit eren el

preludi d'una joia próxima que cap poder de! mon hauria bastat a fer-li renun-

ciar. Devant sos ulls, a dotze passes mal comptades, aj'açat a l'ombra

de's caps de brot més tendres, lliure de tota malfiança, innocent, feiiç, dor-

mint com un benaventurat, era en presencia del minyó un conili que ell hauria

dit com una liebre, gros, ferm, ía'ment el pare de tots els conills que feien la

viu-viu per aquells indrets; el Xec tremoiós de l'emoció, s'apressà a pendre

punteria, contingué el respir i engegà el tret amb la més gran fortuna; la po-

bre bestia restà com c avada en son Hit de morí, sense el més xic moviment,

sense cap senyal ni rastre de dolor ni d'agonia.

El Xec sentí que li bullia el cap i li entrava com un rodament; no gosà

moure's, aixecà els ulls cap a la muntanya i es mantingué plantat com una es-

taca fins que el gossàm amb una correguda i en mig de gros escàndol de Ila-

drucs vingué a desensopir-io; el Noi, no gaire apartat d'eli, s'havia tombât

amb esglai en sentir el tret, maliciant que al company se li hagués aviat l'arma

•amb perill de pendre-hi mal. En un moment nos vam trovar allí reunits tots

els de la colla, no gaire després de ser-hi la gossada; un trosset lluny, ajaçat

còmodament, el Mulei s'estava contemplant aquell aplec amb un llucar tot

amarat d'indiferència i de serena dignitat.

El Fura, el Llarg i el Voluntan' xerrraven tots a l'hora, demanant que ha-

via estât aquella gran trifulga; el Noi me tema posades les mans a les espat-

lles i em fitava els ulls com preguntant-me el que jo havia d'ignorar igual que


MARINADA 153

e!i; els gossos mentrestant tenien renyines per haver aqueü cap de caga

que l'un per Taltre no acabaven d'aiçar mai de terra,fins que el Xec,esquivant-

los tots, el va pendre amb majesíática solemnitat i el presenta estirat ai Vo-

luntan, gaire bé îregant-li per la cara.

*

—Feu-me la mercè entre tots, de descobrir una cosa—va dir el Fura— i

d'on ha rebut aquest conili?

En un moment el vam grapejar tots i qui més qui menys el vam bufar a la

esquena i a la panxa, aiçant-li el pèl en cerca de la mortal ferida, mentres el

Fura donava el tom per darrera, i el Xec tustant-li una espatlla l'interrogava:

—¿I l'altre? ¿qué n'has fet de l'altre?

El Xec palpà i pogué donar-se compte de que Wiltre conili no era penjat

allá on li pertocava. Li va venir una esgarrifança, i si el sagnen, no li

trauen una gota de sang de les venes.

—Ja volia dir jo...—van fer, al plegat, el LIarg i el Voluntan.

Allò era una vali de llàgrimes de tant que rèiem tots

No calia discutir si Tun conili i l'altre eren un sol conili, que se li despen-

jà del sarró al beneit del Xec quan s'obri pas entre el brancam del garrofer.

Un cas tan extraordinari com aquell no s'es vist al món, i el Fura, el LIarg í

el Voluntari s'hi van divertir tant que donaven per molt ben aprofitades les

hores que havia durât aquella mica de cacera i es van posar d'acord per a

deixar correr el restant del programa que havia de regir la sortida d'aquell dia.

Tothom se va ajupir a la proposta d'anar directament a casa. Però amb

una condicio: s'havia d'armar una altra forada com aquella; hi havia de venir,

naturalment, el Xec amb e! Mulei, i si es pugués conjumiiiar, s'hauria de fer

caure en nit de lluna clara amb intenció de sopar a Santa Caterina i, en aca-

bat, armar la gran cacera de mussols, que d'això sí que deien que n'era mes-

tre el Xec, tant per a saber triar el punt i muntar la barraca, com per a dispo-

sar els muntets i repartir les busques i manegar-se eli mateix la flauta amb un

cano de canya i saber íer el reclam. Si hom té un xic de sort, deia eli, ès cosa

de veure com les xibeques compareixen i es deixen agafar; resulta una funció

molt divertida.

—No pot fallar,—digué el Llarg—farem bona cacera; com si vehés venir

tots els mussols de l'encontrada.

—Ja ho crec—hi afegí el Fura—així que sentirán la veu del Xec...

El Voluntar! volgué cloure la conversa dient-me a cau d'orella:

—Ja'ls veig reunits en assemblea magna, amatents a la crida del mussol

en cap.

jOAQuiM LAPORTA

(*) Premi en el conciirs.


154 MARINADA

carni de a vida

Vora el camí de la vida

vaig sentar-me en un pedris

m'era tan plaent d'estar-hi

que hi vaig quedar adormit.

Eis meus C o m p a n y s de viatge

van anar seguint, seguint

cada l^ la seva via

sens fer cas de p l a n y s ni crits

que el qui es para el. temps el deixa

i ja n o el t o r n a assolir.

Ha dat un sotrac la terra

i allavors m'he deixondit;

obro eis uils, veig les îileres

de gent que fan llur camí;

jo m'hi junto amb ardidesa

per recobrar el temps dormit.

Ara eis meus Companys son joves

i caminen decidits,

a la primera jornada

jo ja em sentó detail ir

•i ells se'n riuen i no es cansen

i encara eis sobra dalit.

Des d'un caire de la serra

veig eis meus Companys antics

tan muntanya amunt, que quasi

no eis arribo a distingir.

Ara ja son de tornada

j passen aprop de mi;

els primers que amb mi sortiren


MARINADA 155

ja els veig amb el cabell gris

enrondats de nens i nenes

¡prou que hom veu que ja han fet niu!,

altres totjust fan parelles,

i alguns, pocs, van desuniís.

Els veig passar en corrua

salmejant com un sospir,

cquan eia hora no ens seguires

«vas quedar-te pel carni,

«j al qui es para el temps el deixa

«i ja no e! torna assolir!>.

LL. B A R C E L Ó I BOU.

Crònica loca La festa de Sant Llop que celebrà el veí barri de Sant Antoni pei primer

de Septembre, enguany és estada molt poc lluïda. La concurrència de paiamo-

sins no fou tan nombrosa com en anys anteriors a causa de trobar-se entre

setmana, car son molts els treballadors a qui sap greu de perdre jomáis i bo-

res de treball després que n'han hagut de perdre tantes forçosament.

Al Casino «La Unión> hi donà un bell concert una cantatriu que recoilf

molts apiaudimenís de la distingida concurrència.

A la plaça del Forn s'hi celebrà un bail de verbena que es veiè força

anima t.

Per commemorar l'onze de Septembre, la «Agrupació Catalanista^ ha fet

onejar la bandera a mitjan pal, i al.carrer del «Centre R. Federal> s'hi han

tocat sardanes a la nit per l'orquesta «La Pr inc ipa l .

Un viatjant de gramofons que s'hostatjava a r«Hote l Trias> ha donat

una serle d'audicions de sardanes, peces de concert i couplets fent que's

congregués nombres public cada nit a la plaça de «Gonzalez Hontoria> per a

fruir de la bella mùsica que amb gran potencia i claretat s'oia de tot el passeig.

La platja comença a restar deserta. «La Fosca> silenciosa; els estiue-

jants se'n van a llurs estatjes habituais i Ies nostres contrades torren a pen-

dre la fasomia que els es propia despullant-se de la galzara i el bullici de l'is-

tiu. Els que ens han visitât se'n van, uns, fastidiats de la'pois i d'algunes

incomoditats del viatge; altres, indiferents, han sumat un nom més a les

platjes visitades; i els altres, els més, han restât satisfets o meravellats dei

nostre mar i les nostres costes; a tots els diem de bon cor: a reveure!


156 M A R I N A D A

Fa un temps que l 'animació en nostre moll va creixent amb l 'operació

de treure de I 'aigua la ba landra portuguesa «Estrel la do Mar> que naufragà

amb carregament de garrofa amb el temporal del gener . Són molts els

obrers que hi han t ingut treball i més n'hi t indran encara els mestres d'aixa i

calafats per a f eme la r epa rado deguda . T a m b é és estada treta de Tagua la

barcassa de la barca «Enrique> que s'estrellà a causa del mateix tempora l .

A m b la festa Ma jor ant iga de Sant J oan i la de Vall-Llobrega havem do-

nai l 'adeu a les festes d'estiu de la comarca.

Son conf irmais en el càrrec de director metge de l 'estació sanitaria de

Pa lamós D . Juli O r e s an z i en el de secretar! en J . Ba lmaña respect ivament .

Es estât elegit administrador de la Coopera t iva en Albert Pal l i , qui de-

sempenyava el càrrec de President del S ind icat de trebal ladors, passant a

ocupar aquell Hoc en LIobet .

N' Isaac Ma tas ha obert fàbriques de taps en la casa on fabricava en

Pere Mesires , donant treball a alguns obrers, havent-li arribat ja alguns ca-

rregaments de suro.

La casa Mar t i Mon fane r i C.® fa saber que ha canviat el nom de lu raó

social que sera d'aqut en avant Marti Montaner.

Les parelles del bou . enguany han començat la temporada dejorn. Dona

bo de veure les veles endinsar-se mar enl là fins a perdre's de vista en l'ho-

ritzó en receica del voi de peix per a apresonar-lo en ses mal les; i un cop

a terra, si la sort és estada favorable, els curiosos desenfeinats cada

mat! fan cercle al voltant de les paneres per veurer-!o encantar . Però

els pescadors es queixen amargament que la d inamita usada a m b abus into-

lerable a l lunyi les cries del peix que venia a desouar i reproduir-se en aqües-

tes costes.

Els obrers ferro-viaris del Tramv ia de Flassà a Pa lamós s'han declarat

en vaga. Per substituir-los és v inguda una br igada d 'enginyers de ferro-

carrils per a servir al menys els trens correus; però averies, sobrev ingudes

a una de les poques maquines que encar servien, han impossibl l i tat la conti-

nuació del servei. A m b aitai mot iu , les fàbriques que tenien d'enviar bales

de taps 0 aitres gèneres cap a F lassà , se veuen precisades de recórrer, altre

cop, a i'antic procedimeni dels carros de l 'ordinari. El correu és servit per

una tartana que va a cercar-lo a Flassà; acostumats com estàvem de llegir el

diari tot dinant o prenent cafè, ara t indrem d 'adoptar una altra norma

de v ida .

La companyia dramát ica catalana que dir igeix en J a ume Borràs ha donat

dues representacions al teatre Ca rmen , oferint L'Alcalde de Stilmondey

q j e j a era coneguda del publ ic per la estrena que'n feu en ocasió de

la Festa Ma jo r , i Terra Baixa d 'En Gu imer à , assolint un bon éxit .

Les Germanes Vetl ladores de St . J o sep que vivien en llur casa-convent

del carrer de Cerdena han passat a l 'Hospital Mun ic ipa l ajuntant-se amb les

companyes que d 'a lguns anys ençà hi estan instal lades. A m b tal mot iu ha


M A R I N A D A 157

hagut de construir-se un cos d 'habi tac ions de banda de tramuntana. L e s re-ferides G e r m a n e s de la Cari tat s 'han vist al l iberades de la tasca de la cuina Municipal, per èsser aquesta s u s p e s a des de fi d 'Agost . No deixarà d 'haver qui enyorl la Cuina Munic ipal .

5port

Fut-bol

A m b l 'acabament de la calor novament es desperta ¡ 'afieló al fut-bol en

nostra vi la .

S e van organitzant partits amb els C l u b s coniarcais havent ja c o m e n ç a t

a jugar el diumenge dia 2 8 amb l 'Ateneu Deport iu de S . Feliu de Guixois i

en llur camp d ' e s p o r t s .

El partit que havia es tâ t organi tzat i preparat molt amis íosament resul-

ta un veri table camp d e batalla.

Culpab le de tot a ixò fou el re ferèe qui amb els seus fallos parcials

portà la discordia entre els jugadors de ambdos Clubs .

C o m e n ç à el partit molt bel iugosament podent-hi apreciar boniques ju-

g a d e s .

E l s dos equips jugaven a m b molta fé procurant fer els posibles de mar-

car algún ¿"oa/, aconseguint el primer l 'Ateneu.

Cont inué novanient el j o c mol t interessant fins que els jugadors palamo-

sins, exa l ta ts veient que la parcialltat del re ferée va aumentaiit a cada mo-

ment i els guixolencs envalentonáis per l 'apoi d 'aquest , c o m e n ç à un j o c brut

en tota forma, càrregues i l ' legals , fauts, es a dir tota c lasse de faltes que el

referèe no veu.

S e tira un penal contra el Raíamos (no sabem la causa) que fou conver-

tit en goal per en C a n a l s , assent, molt a plaudit. El Pa lamós tira un faut contra l 'Ateneu que e s converti en goal després

d'haver-Io parat el porter i d 'escapar- l i de les mans.

L 'Ateneu fa un altre goal per obra dels braços d'en S a n c h e z , falta que

el referèe tampoc veu, malgrat de protestar-ne el capità del Pa lamós e|

quai ni tant splament es escol ta t ,


158 MARINADA

r«; \k

A l g u n s j u g a d o r s pa lamos i t i s i nc repen a! r e f e r è e p r o t e s t a n t d ' e i s s e u s fa l los .

Ei P a l a m ó s j u g a a m b 10 j u g a d o r s per h a v e r e s t â t e x p u l s â t del c a m p un j u g a d o r .

S e n s e f e r - s e cap m e s goa l pe r a m b d u e s p a r t s a c a b a a q u e s pa r t i t . Ta l pa r t i t , qui al c o m e n ç a m e n t f e i e p r o v e u r e que d i s f ru t a r i em d e d e b o ,

r e su l t à i a c a b a fet un a b u r r i m e n t . C a u s e s d ' a ixó? J a ho h a v e m dit; la parcia l i ta t del r e f e r è e fou l 'arrel d e

d e tot el que p a s s à . Sense d u b t e que a q u e s t s dos c lubs no p o d r á n j u g a r s ino a m b un re-

f e r è e neutra l i imparc ia l . D ' a l t r e m a n e r a será imposs ib le q u e juguin n o v a m e n t .

Del publ ic , s o l a m e n t s ' h a d e dir que t a m b é p r e n g u é par t , com se supo-s a , a f a v o r de l ' A t e n e u . N o to t s fo ren aixís , puix a l g u n s l amen ta ren ve ra -ment lo o c o r r e g u t . J O S E P F R A N C H

I ííí

Tal le res Tipográf icos IXORENS CASTELLÒ - Palamós


MARINADA 159

CICLES SATÍROTTÍÁ ARTICLES P E R A

SPORTS

M O T O S I S I D E - C A R S


160 MARINADA

I''*

ALFOMBRES - TAPICERÍES Totquaiit se fabrica a Europa per a decorar, se troba en els GRANS MAGAT2EMS A L'ENGROS I AL DETALL

H. Blanco y Bañeras, Barcelona Successor de BLANCO Y BOSCH

Plaça de St- Jaume, Call 21, S. Honorât, 1 i 3

1 Fruita, 2. TEEFON 190 a

Grans existencies. Ultimes Novetats.

Preus sens competencia. Importació directa de Tapices, Smirna i Perses (Orient). Ultimes creacions, isti antic, en Damascs, Velluts, etc. Jocs com-3lets de Cortinatges, Stores, V/si//os i Cobrellits de Tul i Puntes per a Dormitori. Tapets, Pells, Mantes, Edredons. Tallers de Roba blanca per a taula i Hit i demés articles de Llencería, Géneros de punt, Camisería i Equips per a

senyor i senyora. ^OT/l. Es convenient per a les car-

petes saber les mides de Vhabitació.


crisi de l'educació a catalunya - servei d'arxiu ... · ment de riquesa sense...

Documents