de barcelona · de belles arta de sant jordi antoni rubió i lluch delegat de l'institut...

BUTLLETÍvE Ls

MUSEUS D'ARTDE

BARCELONA

FEBRER

JUNTA DE MUSEUS

PRESIDENTS D'HONOR

President del Governde la Generalitat

Conseller de Cultura del Governde la Generalitat

Alcalde de Barcelona

PRESIDENT EFECTIU

Josep Puig i CadafalchRepresentant de la Generalitat

VICE-PRESIDENTS

Josep Codolà i GualdoCon.eller - Regidor de Cultura de l'Ajuntament

Alexandre Soler i MarchRepresentant de lee entitats artístiques

TRESORER

Jaume Espona i BrunetTècnie representant de la Generalitat

COMPTADOR

Jaume Marco i UrrutiaRepresentant de lea entitats artístiques

VOCALS

Francesc Cambó i Batlle

Pere Coromines i Muntanya

Josep Clarà i AyatsRepresentante de la Generalitat

Teresa Amatller i CrosTècnie representant de la Generalitat

Francesc Torras i Villa

Josep M. Blanch i Romeu

Octavi Saltor i Soler

Pau Bastida i FlorensaRegidora representante de l'Ajuntament

Casimir Giralt i Bullich

Ròmul Bosch i CatarineuTècnica representants de l'Ajuntament

Francesc Carreras i CandiPresident de l'Acadèmia de Banca Lletres

Joan Antoni de Güell i LópezPresident de l'Acadèmia Catalana

de Belles Arta de Sant Jordi

Antoni Rubió i LluchDelegat de l'Institut d'Estudis Catalana

Pere Mayoral i ParracíaDirector de l'Escola d'Arts i Oficis Artística

i Belles Arte

Pere Casas i AbarcaMiquel Farré i Albages

Representante de les entitats artístiques

Manuel Rocamora i VidalDesignat per la Junta

VOCAL HONORARI

Carles Pirozzini i Martí

DIRECCIÓ - SECRETARIA - ADMINISTRACI6

Joaquim Folch i TorresDirector General deis Museus d'Art

Joaquim Borralleras i GrasSecretari de la Junta

Pere Bohigas i TarragóAdministrador General dela Museus d'Art

HORARI DELS MUSEUSMUSEU n'ART DE CATALUNYA. —Pare de Mont-julo. —. Obert cada dia de 9 a 1.30 del migdia(exceptuant els dilluns, por festa del perso-nal). Entrada gratuita, el segon diumenge de

cada mes.

MUSEU DE LES ARTS DECORATIVES.—Palau dePedralbes. Avinguda 14 d'abril. — Obert cadadin de 9 a 1.30 del migdia (exceptuant els di-huno, per fasta del personal). Entrada gratuita,

el primer diumenge de cada mes..POBLE ESPANYOL >.—Parc do Montjuïc.—Obert

onda dia de 10 a posta de sol.BIBLIOTECA D'ART. - .Poble Espanyol. del Parodo Mont 'nïo. — Oberta tota ola dios feiners de10 a 1 del matí. Admissió subjecta a lea condi-

dons del Reglament.

MUSEU DEL .CAU FERRAT. — Sitges. — Obertcada dia de 10 a 1 i de 3 a posta de sol (excop-

tuant els dilluns, per festa del personal).EI dia 11, totes aquestes institucions estaran

tanoades por ésser festa oficial.

BUTLLETi DELS MUSEUS D'ARTDE BARCELONA

E,+ publica cada mee.REDACCIÓ: Oficines de la Junta de Mnsens..Poble Espanyol >, de MontjuYc. Telèfon 3301;3.

DiltEcTOR: Joaquim Foloh i TorresSECRETARI DE REDACCIÓ: P. Bohigaa 1 TarragóPitEUS: Snbscripoió: 24 ptes. l'any. Número

solt: 2 ptes. Número endarrerit: 8 ptas.ADMINISTRACIO: I. G. Seix i Barral Aer-mans, S. A. - Provenga, 219- Telèfon 71671.

BUTLLETÍDELS

MUSEUS D'ARTDE

BARCELONA

VOLUM IV1934

J fil?

4 ^:

PUBLICACIÓ DE LA

JUNTA DE MUSEUSPOBLE ESPANYOL" DE MONTJUIC

BARCELONA

n ^S

ÍNDEX

Pàgs.

ARTICLES

AMORÓS, J.Contribució del Gabinet Numismàtic de

Catalunya als estudis de l'aparició delclenari romà.......................... 191

Monedes ateneses postmarathòniques delGabinet Numismàtic de Catalunya ..... 222

BENET, Rafael.Notes biogràfiques sobre Josep Llimona .. 100El donatiu de la senyora vídua de Caries

G. Vidiella ............................ 212

BOFILL, Francesc.El darrer donatiu al Museu tic Josep

Llimona ............................... 135La cerámica del «Cau Ferrat» .......... 339

BRASÓ, Miquel.Troballa d'una decoració mural románica. 235

CAPDEVILA, Caries.Miquel Utrillo .......................... 74L'obra artística de Josep Llimona ....... 130Les adquisicions de la Junta de Museus a

l'Exposició de Primavera .............. 283Una pintura d'adolescent de Rusiñol ..... 325

CASAS ABARCA, P.Contestant a un judici sobre l'Exposició

del Nu............................... 197

CIVIT, D.Els visitants del Museu de les Arts Deco-

ratives ................................ 163

CLADELLAS, Esteve, i E. C.La cultura artística a Barcelona vers la fi del

segle dinovè i al començ de l'actual. I .. 265La cultura artística a Barcelona vers la fi del

segle dinovè i al comencie de l'actual. II . 297La cultura artística a Barcelona vers la fi del

segle dinovè i al convenç de l'actual. III . 329«El libro de arte en España. Catálogo de

la Exposición del Libro Español en

Buenos Aires.» Nota bibliográfica ...... 61

CORTÈS I VIDAL, Joan.Setze escultures de «Manolo» als nostres

Museus ............................... 18Les adquisicions de la Junta de Museus a

l'Exposició del Nu .................... 193

CONSTABLE, W. G.Les galeries de quadres i llur illmninació. 356

P'igs.

DAMIANS MANTÉ, Frederic.En Ramon Martí i Alsina, professor ..... 350

DOMINGO, Pere.Unes medalles dels darrers ingressos al Ga-

binet Numismàtic de Catalunya ....... 367

DURAN I CANYAMERES, F.Una imatge de talla ingressada aI Museu . 303

DURAN I SANPERE. A.Les escultures de Poblet, a Poblet ...... 153El pintor Pere García, de Benabarre .... 233

FERRÉ DE RUIZ-NARVAEZ, Adelaida.Estris per a fer punta de coixí .......... 318

FOLCH 1 TORRES, Joaquim.La collecció d'instruments musicals antics

de la senyora Orsina B. de Folch, dipo-

sitada als Museus. 1 .................. 1La collecció d'instruments musicals antics

de la senyora Orsina B. de Folch, Jipo.

citada als Museus. II .................. 78La collecció d'instruments musicals antics

de la senyora Orsina B. de Folch, dipo-

sitadaals Museus. III ................. 201

El President Macià i l'obra dels Museus . . 33Doctrina i pràctica dels retocs en la res-

tauració de la pintura antiga ......... 46Josep Llimona, president de la Junta de

Museus ................................ 97El Museu d'Art de Catalunya al Palau Na-

cionalde Montjuïc .................... 171

GIBERT, J. i J. G.

Un autoretrat de Ramon Casas .......... 29El llegat del senyor Francesc Fàbregas als

Museus ................................ 276Els «lo-hans» de la collecció de Damià

Mateu ................................. 361

GRAU I MAS, Manuel.

La restauració d'un quadre d'El Greco .. 36

M. JORDÀ, Josep.Arcadi Mas i Fondevila ................ 137

DionísBaixeras ......................... 241

MAINAR, Josep.Una obra mestra de l'ebenisteria barcelo-

ninadei segle passat ................... 14

ÍNDEX

Págs.

MARTINELL, Cèsar.Pere Blay i l'arquitectura del Renaixement

a Catalunya. Nota bibliogràfica ........ 198

MASERAS, Alfons.Les pintures de Flaugier llegades pel doe.

tor Fàbregas als nostres Museus ...... 306

OLIVAR, M.Els dibuixos de Pere Ynglada al Museu

d'Art de Catalunya .................... 312

RÀFOLS, Josep -F. i J.-F. R.

«Art» Nota bibliogràfica ................ 32L'Exposició del Nu organitzada pel Círcol

Artístic ................................ 52«Museo del Prado. Catálogo.» Nota biblio-

gràfica ................................. 61Un dibuix de Josep Llimona donat al

Museu . ............................... 133La capella de Santes Verges de la Seu (le

Tarragona i l'escultor Joan Salvador iVoltes. Nota bibliogràfica ............. 166

Exemplars de recent ingrés al Museu d'Artde Catalunya .......................... 379

REVENTÓS, Ramon.Les obres de consolidació i habilitació del

Palau Nacional de Montjuïc ........... 169

SAGARRA, Ferran deUn donatiu de segells del senyor Joaquim

Caboti Rovira ....................... 145

SERRA.RÀFOLS, Josep de C.Una «tabula hospitalis» trobada a Bada-

lona .................................. 334

UTRILLO, M.

Dinanderies ............................. 65

VIDA DELS MUSEUS

MUSEU D'ART DE CATALUNYA

El Museu d'Art (le Catalunya al Palau Na -cional de Montjuïc (per Joaquitn FolchiTorres) ............................. 171

Propera inau^uració del Museu d'Art (le

Catalunya ............................. 296Inauguració del Museu d'Art de Catalunya. 328

Museu d'Art de Catalunya ............... 391

«(.AU FERRAT» DE SITGES

Renovació del Patronat del «Cau Ferrat». 168El Patronat del «Cau Ferrat» ........... 232Un suggeriment relatiu al «Cau Ferrat». . 388

COMI'OSICIO DE LA JUNTA

Renovació de la Junta de Museus ...... 167Presa de possessió del nou president .... 231Renovacions de la nostra Junta ......... 262

Pàgs.

PUBLICACIONS

Nova edició de la Guia del Museu de Pe-

dralbes ................................ 32

Altra edició de postals dels Museus ..... 32

La coberta del BUTLLETÍ ................ 32Les publicacions del Gabinet Numismàtic.

de Catalunya i les opinions dels nurnis-

màticsi arqueòlegs ................... 60Dues noves publicacions de la Junta de

Museus ................................ 296Noves publicacions de la nostra Junta ... 392

VISITES

Una vi.ita a les obres del Palau Nacional. 59Els «Amics dels Museus» visiten les obres

del Palau Nacional ................... 167

Visites oficials ........................... 167Escolars anglesos al «Poble Espanyol» ... 232El Fonent de les Arts Decoratives visita

el «Cau Ferrat» ....................... 263Visita a les obres del Palau Nacional .... 264Visita a les obres del Palau Nacional . 296Visites a les obres del Museu d'Art de Ca-

talunya ................................ 328Visites collectives als Museus (novembre,

desembre i gener) .................... 96Visites collectives als Museus (febrer, març

iabril) ............................... 199Visites collectives als Museus (abril i maig) 264Visites collectives als Museus (maig, juny i

juliol) ...... ... ..... 327Visites collectives als Museus (juliol, agost,

setembre i octubre) ................... 390

VÀRIA

La Casa Padellàs cedida a la Junta de

Museus. ............................... 166El Museu de Belles Arts ............... 200La casa anexa a 1'ex-capella de Santa Àgata. 230La nostra Biblioteca especial d'Art ...... 392

INGRÉS D'OBRES ALS MUSEUS

La col-lecció d'instruments musicals anticsde la senyora Orsina B. de Folch, dipo-sitada als Museus. I (per Joaquim FolchiTorres) .............................. 1

La col1ecció d'instruments musicals anticsde la senyora Orsina B. de Folch, dipo-sitada als Museus. II (per Joaquim Folch

iTorres) .............................. 78La collecció d'instruments musicals antics

de la senyora Orsina B. de Folch, dipo-sitada als Museus. III (per Joaquinm FolchiTorres) .............................. 201

Adquisicions, donatius i dipòsits del segonsemestrede l'any 1933 ................ 62

Adquisicions, donatius i dipòsits del primer

semestre de l'any 1934 ................ 291Biblioteca d'Art dels Museus. Principals

ingressos durant l'any 1933 ............ 90

INDEX

Pàgs. Pàgs.

Biblioteca d'Art dels Museus. Obres in-gressades durant el primer semestre del'any 1934 ..............................

Setze escultures de «Manolo» als nostresMuseus (per Joan Cortès i Vidal) ..

Un gran exemplar de cristall de Bohèmiaal Museu de les Arts Decoratives de Pe-dralbes ..:.............................

Un dibuix de Josen Llimona donat al Mu-seu (pee Josep-F. Ràfols) .............

La «Medalla de la Ciutat» de Josep Lli-monaal Museu .......................

El darrer donatiu al Museu de Josep Lli-mona (per Francesc Bofill) ............

Un donatiu de segells del senyor JoaquimCabot i Rovira (per Ferran de Sagarra) .

Les adquisicions de la Junta de Museus al'Exposició del Nu (per Joan Cortès iVidal) .................................

El donatiu de la senyora vídua de CarlesG. Vidiella (per Rafael Benet) ........

Una obra de Josep Llimona al Museu .El llegat del senyor Francesc Fàbregas als

Museus (per J. G.) ...................Les adquisicions de la Junta de Museus a

l'Exposició de Primavera (per CarlesCapdevila) .. .......... .. ........

Una imatge de talla ingressada al Museu(per F. Duran i Canyameres) .........

Els dibuixos de Pere Yn,lada al Museud'Art de Catalunya (per M. Olivar)

Estris per a fer nunta de coixí (per Ade-láida . Ferré de Ruiz-Narváez) ..........

Una pintura d'adolescent de Rusiñol (perCarlesCapdevila) .....................

Els «lo-hans» de la collecció de DamiàMateu (per Josep Gibert) .............

Unes medalles dels darrers ingressos al Ga-binet Numismàtic de Catalunya (per PereDomingo) .............................

Exemplars de recent in grés al Museu d'Artde Catalunya (per Josep-F. Ràfols) ..

Noves aportacions al Museu de les ArtsDecoratives ............................

Les Conferències a la Sorbona sobre l'Arti l'Arqueologia de Catalunya ..........

Les Conferències a la Sorbona sobre l'Arti l'Arqueologia de Catalunya ..........

A la memòria de Josep Llimona (Exposi-ciód'homenatge) ......................

Museus d'Art Contemporani (conferènciadel senyor J. Folch i Torres) .........

III Fira del Dibuix .....................Exposició de Primavera del 1934 ........

NECROLOGIES

Juli Martínez Gimeno ...................El President Macià i l'obra dels Museus

(per Joaquimn Folel1 i Torres) ........Marc Jesús Bertran .....................Miquel Utrillo (per Carles Capdevila) ...

Josep Llimona, president de la Junta deMuseus (per Joaquim Folch i Torres) .. 97

Condols (per la mort de Josep Llimona) .. 136Arcadi Mas i Fondevila (per J. M. Jordà) . 137

NOTICIARI

Un acord relatiu al Museu de Poblet .. . 59Doctors «honoris causa» de la nostra Uni-

versitat ................................ 232Llei de defensa del patrimoni artístic (le

Catalunya ............................. 293

BIBLIOGRAFIA

«Art» (per J.-F. R.) ..................... 32«El libro de arte en España. Catálogo de

la Exposición del Libro Español en Bue-

nosAires» (per E. C.) ................ 61

«Museo del Prado. Catálogo» (per J: F. R.) . 61La capella de les Santes Verges de la Seu

de Tarragona i l'escultor Joan Salvadori Voltes (per J.-F. R.)

166Pere Blay i l'arquitectura del Renaixement

a Catalunya (per Cèsar Martinell) ..... 198Un número de la revista «Art» ......... 392

318

325 RETRATS (GRAVATS)

Joaquim Sunyer (bronze per ManuelHugué) ............................... 19

Ramon Casas (autoretrat, pintura) ....... 29

Francesc Macià (dibuix per Ranion Casas) . 34

Miquel Utrillo (dibuix per Ramon Casas) . 75

Miquel Utrillo (autoretrat, pintura) ...... 75

Miguel Utrillo (pintura per S. Rusiñol) .. 76

Miquel Utrillo (pintura per S. Rusiñol) .. 77

JosepLlimona ........................... 100

J6sep Llimona ........................... 101Josep Llimona (dibuix per R. Casas) .... 102Josep Llimona (caricatura per Bagaria) ... 103

225

Josep Llimona (mascareta en guix) ....... 106

Arcadi Mas i Fondevila .................. 138258

Carles G. Vidiella (dibuix uer Simó Gó-mez) .................................. 214

228

Carles G. Vidiella (pintura per Simó Gó-mez) .................................. 216

246

Carles G. Vidiella (pintura per Francesc262

Miralles) .............................. 217278

Carles G. Vidiella (pintura per RamonCasas) ................................ 220

Josep Pijoan (dibuix per Ranion Casas)

298Raimon Casellas (dibuix per Ramon Casas) . 299

32 Josep Puig i Cadafalch (dibuix per RamonCasas) ................................. 300

33

Eduard Toda ............................ 30164

Robert Anning Bell (autoretrat, dibuix) . . 33074

R. Martí i Alsina (autoretrat, dihuix) .... 35I

EXPOSICIONS I CONFERÈNCIES

253

18

30

133

134

135

145

193

212252

276

283

303

312

361

367

379

392

Indústrïes GràfiquesSeix i Barral Germans

S•A

IMPRESSORS I EDITORS

disposen d'una ferma col•laboraci6d'artistes especialitzats en tota obragràfica i el muntatge industrial mo-dern de totes les branques del llibre

Aquest conjunt està alservei de l'Art, de laIndústria i del Comerçi ]a seva consulta seràmolt agraïda i atesa

Provença, 219 : BARCELONA : Telèfon 71671

IP ! IP E !WO O IPper la seva perfecció:UNA OBRA D'ART!

MODEL 6el darrer gran èxitde la famosa marca

UNDERWOODPORTABLEla fidel companyade viatge i de la llar

CONCESSIONARIS EXCLUSIUS

1:ooui1itavayia A eca.,00ili•àfica1:1111.I.Eítt TI^ilNIlME, S. I1.

BALMES, 7 - BARCELONA_

Núnt. 32 GENER 1934 VOLUM IV

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART

DE BARCELONAJa`V P^^}^•4G

PUBLICACIÓ DE LA JUNTA DE dIUSEUS ^ .

LA COL LECCIÓ D'INSTRU-MENTS MUSICALS ANTICSDE LA SENYORA ORSINAB. DE FOLCH, DIPOSITADA

ALS MUSEUS

Tractarem en aquest i en articles successius,de donar a conèixer als nostres lectors la col•lec-ció d'instruments musicals antics que la senyo-ra Folch ha lliurat en dipòsit a la Junta deMuseus, per a ésser exhibida.

Aquesta col•lecció fou començada d'unamanera casual, i es pot dir que la troballad'un «Rabab» moresc del segle XVII, en unabotiga dels «Encants» vells de Barcelona, enfou l'origen. El desig de conèixer el que eraaquell instrument, posà la colleccionista encontacte amb alguns llibres que tracten d'histò-ria dels instruments musicals i amb els catà-legs d'algunes col•leccions, i foren aquests lli-bres els que promogueren la seva curiositat pri-mer i més tard l'interès per la recerca d'aquestsobjectes, sovint bellíssims en si, que són, a mésa més, monuments importants dins la històriade l'art musical.

Deu anys d'arreplega comptant amb mit-jans relativament modestos, han donat com aresultat la reunió d'un centenar d'exemplarsque, per a major profit de tothom, ha proposatde cedir en dipòsit a la Junta de Museus, pertal que estiguin així situats a l'abast dels in-tel-ligents, dels estudiosos i del públic curiós.Acceptada per la Junta la proposta de dipòsit,és desig de la colleccionista dipositària d'aug-mentar la col-lecció a mesura de les possibili-tats, volent correspondre així a l'interès ambquè ha estat acollida la seva oferta. Encaraseria desig d'ella, com ho és de la Junta de

Museus, que el material reunit es sumés a lacollecció iniciada pel benemèrit «Orfeó Ca-talà», com es sumarà a la que des d'anys pos-seeixen els Museus d'Art de Barcelona, i, en-cara, que a aquestes esmentades s'adjuntessinles que existeixen a mans de particulars, lesque poden existir ignorades i tots aquells ins-truments antics escadussers que alguns particu-lars posseeixen, els quals, inútils a casa, farienun servei a la cultura pública en ésser exhibitsal Museu; fins a formar amb tots aquests ele-ments un conjunt de materials digne del movi-ment musical de Barcelona i auxili dels emi-nents historiadors i musicògrafs catalans, queamb llurs treballs tanta d'honor fan avui alnom de Catalunya.

L'expressió d'aquests desigs i sentiments dela colleccionista que fórem encarregats de tra-metre a la Junta en fer-se el dipòsit, ens obligàencara a precs d'ella a assenyalar la relativamodèstia de la collecció dipositada, si la com

-parem amb algunes de les esplèndides collec-cions existents en conservatoris, museus i collec-cions privades d'Europa i algunes de l'Amè

-rica del Nord. Quan avui contemplem les mag-nífiques sèries d'exemplars del Museu del Con-

servatori de Brusselles, que consta de 3.300exemplars, cal que no oblidem que l'any 1872,en fundar-se, posseïa únicament 74 exemplarsen el seu catàleg (1) . Certament aquesta xifrasobrepassada en més del doble pel conjuntd'instruments musicals antics que ara, gràciesa l'aportació de la senyora Folch, pot oferirla Junta de Museus de Barcelona al públicinteressat, ha estat suficient per a decidir-la afundar, en el que fou Pavelló de 1'ex-casareial d'Espanya al Parc de Montjuïc, unpetit Museu d'Instruments de Música que ocu-parà les sales d'aquell bell edifici, tot entorn

t. Victor Chirles \lahillon, eCatalogue descriptif et :malytiquedu Mnsée instrumental do Conservatoire Royal de Musique de Bru

-xellesn. Vol. 1, 2. • edició. ,iPréfoce de la premiere édit :.mv, i vol. V.Brusselles, 1893 -1912.

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

del seu pati, on, per acord de l'Ajuntamentde Barcelona, serà erigit el monument al granmúsic català Isaac Albèniz. (Fig. l.)

Heus ací, doncs, coincidint dues iniciativesben escaients al bell indret i a les especialscondicions de l'edifici, exquisidament decoraten el seu interior pel nostre bon amic l'eminentdecorador Jaume Llongueras, seguint la traçadels belis pavellons típics de les grans pos-

sessions de 1'ex-casa reial d'Espanya, com és

ara, per exemple, la «Casita del Príncipe»,d'El Pardo. És allí on, sota el nom de «Pa-

vell ó Albèniz» (Museu d'Instruments de Mú-

petit i no tenim gaire necessitat d'atendre a lesqüestions de mètode de classificació dels ins-truments que els més doctes tractadistes pro-posen, amb Mahillon (1) , Sachs (2) i Kins-ky (3) al cap de tots ells, en els llibres delsquals hem après el que correspon als mètodesde classificació de la matèria.» Això advertit,indicarem també que les datacions donades esfunden principalment en els caràcters exteriorsdels instruments i no pas en llur constitucióorgànica, ço és, que en fixar la cronologia d'unpiano, per exemple, ens basarem més en laseva arquitectura exterior d'objecte mobiliari,

Fig. 1.— Façana principal del Pavelló de ¡'ex-casa reial d'Espanya, ara convertit en« Pavelló Albèniz » ( Museu d'Instruments de Música Antics)

sica Antics) s'obrirà ben aviat aquest noucentre, complint un dels acords de la Juntade Museus de Barcelona, en fixar el pla ge-neral de reinstallació i metodització de lesseves colleccions.

Els instruments de teclat. — En proposar-nos la tasca de donar en resum una idea del

que és la collecció d'instruments dipositada,utilitzarem les paperetes i notes de classificacióredactades per la pròpia colleccionista, queacompanyen els instruments dipositats, i accep-tarem de moment la forma de classificació dematerials per ella peremptòriament proposadaen el Catàleg manuscrit de la collecció, en elqual es diu: «Desgraciadament el conjunt és

que en l'estat d'evolució del seu mecanisme,cosa sovint difícil de cronologar amb la rela-tiva precisió que els elements arquitectònics delmoble -instrument permeten.

Heus ací, doncs, l'exposició resumida delprimer grup d'instruments que formen la col-lecció de la senyora Folch, corresponent alsde teclat, el qual està constituit per vint-i-quatreexemplars dividits en:

Un clavicordi.Vint pianos.Dos harmòniums.Una orfica.

t. Mahillon, ob.'cit. Vol. 1. Rrussel les, t8g;.z. Curt Sachs, 'Real-Lexicon dcr Musilzinstruniente». Berlin

191 3, i «Samminng, alter nmsikinstruniente bei der StaatlidtenHochschnle für mnsik zu Berlin,.

3. Georg Kinsky, Katalog des Musikliistoris:hes nutsenm vonWilhelm Heyer in Cbinn. Vol. 1. Colònia, tgio.


El clavicordi (fig. 2) és datat de principisdel segle xviii i de fabricació germànica;amida 1,10 m. de llarg per 0,30 d'ample i0,12 d'alt. De les seves formes generals i dis-posici ó en dóna idea la fotografia que repro-dueix la fig. 2. Reproduïm també en la fig. 3

D) El piano moble útil (a més d'instru-ment) en forma d'escriptori, calaixera, cosi-dor, etc.

E) El piano vertical actual.Del tipus A), o sia dels de forma cua, hi

ha, a la col.lecció Folch, un bellíssim exemplar

Fig. 2. — Clavicordi de fabricació germànica. Signat i datat en 1728(Col'lecció d'Orsina B. de Folch)

l'etiqueta manuscrita de signatura, on hi hael nom del constructor i la data i lloc de fa-bricació. Fou adquirit a Madrid, procedentd'Extremadura.

En tractar de la sèrie de pianos que inte-

de fi del segle xviii que reproduïm a les figu-res 4 i 5. Es de fusta de noguer, amb tallesdaurades i platejades. La part del fons deldispositiu del teclat és decorada amb un pai-satge aquarellat damunt la fusta.

iItTTmirrn

Y

Cl L', ; Y, -4. L ..

• ir ?'2^b,.

I_ x. -`<.. Y. IV

Fig. 3. —Signatura manuscrita en el clavicordi de la fig. 2

giren la col.lecció, establirem una divisió performes:

A) El piano de cua primitiu, continuadorde la forma del clavicèmbal.

B) El piano de taula, continuador de laforma del clavicordi.

C) El piano vertical en forma d'armari,que cerca la solució del problema de donarextensió a les cordes procurant ensems d'ocu-par menys de lloc.

El seu estil correspon als inicis del primerimperi napoleònic, i per les distintives d'aquest,com per l'especial disposició de la seva mà-quina, aquest exemplar representa una etapainteressant en l'evolució històrica del piano.És fabricat a Viena per «Ant = Mart =Fhijm et Comp» i porta el núm. 133 de fa-bricació de la casa. Fou adquirit en una po-blació catalana, procedent d'una casa senyo

-rial de la costa de Ponent. En la fig. 6 lit ha

3


Fig. 4. —Piano de cua de fi del segle XVIII, procedent d'una casasenyorial de la costa de Ponent de Catalunya

(Col'lecció d'Orsina B. de Folch)

reproduïda la marca. Les seves mides són:0,86 m. d'alt per 2,28 de llarg i 1,20 d'ample.

Quant a la seva forma general, similar a ladel piano de cua modern, podem dir que desde l'aparició del piano, després dels assaigsde Cristofori i dels seus successors i sobretotdesprés de l'any 1730 en què els pianos co-mençaren a ésser normalment fabricats perGodefroy Silbermann a Saxònia, coexistiren lesdues formes de piano de «cua» (derivat de laforma del clavicèmbal) i de piano de «taula»(derivat de la forma del clavicordi) (1) .

Els pianos de taula agrupats en la lletra B)són els més nombrosos en la collecció diposi-tada; en donarem únicament la reproducciófotogràfica i una descripció lleugera d'aquells

t. Veure Mahillon, ob. cit., notes t i ç.--A Wiernsberger, «Le^ ' iano ce ses pridécesseurs». ('aris, t9t6.—M.trguerite de Gochte-q aere, «Le Piano. Son origine, son histoire, sa facture». Gent.t92;.—A.J. Hipkins, «A description and history of the Pianoforte,,.Londres. 1596.

que poden ajudar a representar l'evolució cro-nològica del tipus.

Un dels més primitius és el de la fig. 7.Correspon pel seu estil i per la seva màquinaa les darreries del segle xviii. Els seus pedalssón al dessota de la caixa sonora i funcionena base del genoll de l'executant. La seva cons

-trucció és probablement barcelonina. No portamarca de fabricació: les seves mides són:0,97 m. alt per 1,22 de llarg i 0,47 d'ample.

Un altre exemplar típic en la sèrie de pia-nos de taula, és el que reprodueix la fig. 8.El moble és de fusta de caoba, bellament de-corat amb planxes metàlliques estampades. Elseu pur estil imperi el fa datable als primersanys del segle xix. Les mides són molt aug-mentades en relació a l'exemplar anteriormentdescrit. La seva alçada és de 0,90 m. per1,70 de llarg i 0,80 d'ample. 1 s fabricat aTrieste i porta l'etiqueta de fabricació que

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ' ART DE BARCELONA

Fig. 5.--- Detall de la part davantera del pianoreproduït en la fig. 4

(Col'lecció d'Orsina B. de Fo/ch)

reprodueix la fig. 8. Fou adquirit en unapoblació de la costa de Llevant procedentd'una antiga família de navegants.

Segueix, quant a època, un petit pianet defabricació molt barroera, i que es troba enmalíssim estat de conservació, que classifiquementre els de taula per bé que hagi perdut elspeus. La fotografia de la fig. 10 reprodueixl'aspecte de l'exemplar, que pel seu estil cor-respon a l'època romàntica, vers la meitat delsegle XIX. Fou adquirit a Girona procedent

d'una població de l'Empordà. La seva cons-trucció dóna idea d'una joguina feta per unaficionat. Les seves mides són: 0,84 m. d'am-plada, per 0,44 de profunditat i 0,15 d'al-çada de la caixa sonora.

Cronològicament segueix al descrit un exem-plar de construcció acuradíssima, sense marcai que creiem francès. L'estil del moble el fadatable entre els anys 1840-50. És construiten fusta de caoba, amb decoració de talla ales columnes de sosteniment de la caixa sono-

5


Fig. 7. — Piano de taula de la fi del segle XVIII, de fabricacióprobablement barcelonina

(Col'lecció d'Orsina 8. de Fo/ch)

Fig. 8. —Piano de taula estil imperi, construït a Trieste i procedent d'unafamilia de navegants de la costa de Llevant

(Col'lecció d'Orsina B. de Folch)

6


Fig. 9. — Marca de fabricació del piano reproduït en la fig. 8

ra i filets de llautó incrustats en el dispositiudel teclat. Té un sol pedal i a la tapa harmò-nica hi ha collat ja un arc de ferro, precedentdel que és el quadre metàllic actual. De les sevesformes generals en dóna idea la fotografia re-produïda en la fig. 11. Les seves mides són:0,88 m. alt per 1,72 de llarg i 0,72 d'ample.

Finalment, entre els pianos de taula de lacollecció, esmentarem ací, per tractar-se d'unmodel de fabricació local, l'exemplar que re-produeix la fig. 12. És un dels pianos típicsdel constructor barceloní Manuel Bordas, queproveí de pianos tot Catalunya, i que són abun-dants e3pecialment a les comarques de fortatradició musical: a Girona, a l'Empordà i aBarcelona. Les seves mides són: 0,83 m. d'altper 1,61 de llarg i 0,71 d'ample. La foto-grafia de la fig. 13 dóna una reproducció dela marca del constructor Bordas.

El tipus de piano de taula, ja hem dit an-

teriorment que derivava de la forma del cla-vicordi, així com el de cua deriva del clavi-cèmbal. La creació de la forma quadradas'atribueix al constructor Frederici, que treba-llava a Jena el 1738. La voga del piano detaula, però, començà el 1765, en què Zunpeel va introduir a Anglaterra (1) .

El grup C), que correspon al tipus de piano-armari o piano-buffet, és menys abundant. Homdiu que fou creat pel fabricant americà Haw-kins, habitant a Border-Town, als Estats Unitsd'Amèrica. Hawkins anomenà el seu instru-ment «gran piano portàtil ». L'inventor comu-nicà la troballa al seu germà John Hawkins,el qual va treure una patent del nou modela Anglaterra. La patent data del 13 de no-vembre del 1800 (2) .

A Catalunya tenim un exemplar illustre

t. Vegi's obs. cits., nota de la pág.. .

a. Vegi's obs. cits., nota de la pàg. 4.

Fig. 10. — Petit piano d'època romàntica, de fabricació local, procedent de Girona.Primera meitat del segle XIX

(Col'lecció d'Orsina B. de Folch


Fig. 11. -Piano de taula datat en 1840-50, de fabricació probablement francesa(Col'lecció d'Orsina B. de Folch)

Fig. 12.—Piano de taula amb marca del fabricant barceloni Bordas. Meitat del segle XIX(Col'lecció d'Orsina B. de Folch)

8

a

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

Fig. 13. Marca del constructor de pianos barceloniManuel Bordas

Fig. 14.--Piano- armari d'estil imperi, de les primeries Fig. 15. —Model de piano- escriptori de la casa Broad-del segle XIX, fabricat a Trieste wood, de Londres. Primera meitat del segle XIX(Col lecció d'Orsina B. de Folch) (Col' /ecció d'Orsina B. de Folch)


Fig. 16. Marca de la casa Broadwood, de Londres, corresponent a l'exemplarreproduït en la fig. 15

d'aquest tipus, que és el piano que usava elpoeta Cabanyes i que conserven, a la magníficamasia senyorial de Vilanova, els seus descen-dents, bons amics nostres. A la collecció Folchel model més antic d'aquesta sèrie és el quereprodueix la fig. 14. És construït en fusta decaoba i decorat amb aplicacions de metall es-tampat. L'estil del moble correspon a l'èpocadel Primer Imperi, i és per tant datable dinsel primer quart del segle xtx. Les seves midessón: 2,20 m. d'alt per 1,20 d'ample i 0,57de fons. És fabricat a Trieste per la mateixacasa que construí l'exemplar reproduït en la

fig. 8. (Vegi's la marca reproduida en la figu-ra 9.) Fou adquirit a Barcelona procedentd'una casa senyorial de Sarrià. D'aquest ma-teix tipus el fabricant barceloní Bordas n'haviaconstruit i a la collecció Folch n'hi ha unexemplar que procedeix d' Igualada.

Quant al grup D), que correspon als pianosque són alhora mobles d'ús distint del musical,hem de considerar com a exemplar representatiuel que reprodueix la figura 15. Aquest anunciatota una sèrie de pianos que estigueren en vogadins la primera meitat del segle xlx, la formadels quals semblava denunciar un interès a fer

Fig. 17. — Model del primitiu piano vertical (1860-70)(Col'lecció d'Orsina B. de Folch)

10


Fig. 18. — Orfica. Fi del segle XVIII, primeries del XIX(Col'lecció d'Orsina B. de Folch)

desaparèixer les formes pròpies de l'instrument,i sobretot, a evitar la nosa que produïa a leshabitacions el piano de cua, el piano de taulai el mateix piano-armari. Quan Hawkins pre-sentà el seu «piano-armari» descrit abans,l'anomenà «gran piano portàtil», i en efecte laverticalitat de l'instrument el feia més fàcil-ment transportable del que ho eren els modelshoritzontals que el precediren. Els pianos enforma de moble d'altre ús que el musical,tendeixen a un mateix fi, que és el de suprimirla nosa que el gran moble musical fa a lescases, i inicien la possibilitat de la popularitatdel piano, que en els temps vells era sols cosade grans senyors i de professionals. Així escreà el «piano-calaixera», de Frederici; el«piano-escriptori», de Broadwood; el «piano-tocador», del vienès Johann Schelle; els petitsmodels de «piano-cosidor», de «piano-secre-ter» i de «piano-guardajoies» (1) , etc.

El model de «piano-escriptori» s'atribueixa la casa Broadwood, fundada a Londres el

t. Kinsky, uKatalag des hlusikhistorisdten Muscums von \\'il-heIu Ilever in C61nn. Vol. 1. Colònia, 191o.

1 760 (1) i encara avui existent i famosa.L'exemplar que reproduïm en la fig. 15, dónael model de l'època de la creació, que vemarcat amb el senyal de la casa reproduïten la fig. 16. És construït en fusta de caoba iexornat amb aplicacions de metall. Amida1,70 m. d'alt per 1,07 d'ample i 0,55 deprofunditat. Fou adquirit a Madrid.

El model d'escriptori de Broadwood, vaésser imitat, i a la collecció Folch hi ha uncas curiós d'aquesta imitació. Es tracta d'unpiano copiant gairebé el model que és repre-sentat en la fig. 15 i que va signat per uns cons

-tructors de Mahó. Hom sap que l'època del'exemplar de Broadwood correspon a la del'ocupació de l'illa de Menorca pels anglesos,i és de suposar que el constructor mahonèscopiaria un model portat de la metròpoli iexistent a l'illa a casa d'algun dels magnatsde l'ocupació.

Finalment, el darrer grup, E), que corres-pon als pianos verticals de tipus actual, és re-presentat per l'exemplar que reprodueix la fi-

1. Vegi's ol's. cits., nota de la pág. q.

1 _!^ •a l

4 y,^

Fig. 19. — Gravat vienès, de 1796, representant personatges del'època tocant I'orfica


Fig, 20. — Harmònium en forma de llibre. Primera meitat del segle XIX(Col'lecció d'Orsina B. de Folch)

Fig. 21. -- Aspecte de I'h3rmònium- llibre reproduït en la figura anterior, quan és tancat(Col' /ecció d'Orsina B. de Folch)

12


gura 17. S'atribueix la creació del model, queha fet possible la popularitat del piano, alfabricant anglès Robert Wornum, establert aLondres, on fou treta, l'any 1826, una exclu-siva de perfeccionament. El tipus fou general-ment acceptat per la seva condició d'ocuparpoc lloc, però hagué d'esperar tota una vint-i-cinquena d'anys per a difondre's, a la qualcosa contribuïren en gran part les cases Popei Pleyel, de París (1), que construïren mo-dels semblants.

Aquest exemplar, que té parells relativamentabundants, pot datar-se entre el 1850-60.Fou adquirit a Barcelona i sembla de fabri-cació local. No porta marca de fabricació. Lesseves mides són: 1,20 m. d'alt per 1,23 d'am-ple i 0,57 de profunditat.

Altre instrument de corda amb teclat quefigura a la collecció Folch és l'anomenat orfi=ca, reproduït en la fig. 18. Com pot veure's,es tracta d'una mena de cítara amb teclat, ont. Vegi's obs. cits., nota de la pàg. 4.

les cordes són picades per martellets el mateixque en el piano. És un instrument portàtil, ila forma d'usar-lo pot veure's en la fig. 19, re-producció d'un gravat vienès de Müller, datatdel 1 796, on apareixen dos personatges tocantaquest instrument. S'atribueix la invenció de l'or-fica al «luthier» vienès Carles Leopold Rólling;l'instrument e-tigué en voga entre els anys 1795-1810 (1) . Les seves mides són: 1,20 m. dellarg per 0,35 d'ample i 0,10 d'alt.

Els altres instruments de teclat que liiSia a la collecció, no són de corda. Es tractade dos tipus d'harmòniums portàtils, un d'ells,el més antic, especialment curiós.

L'instrument ve reproduit en la nostra figu-ra 20. El model és repetit en algunes collec-cions d'Europa i especialment a l'Alemanya,on pren el nom de Bibel-Armonium (2) , perafectar, quan és tancat (veure fig. 21) la for-ma d'un llibre. La màquina de l'instrument

t. Vegi's Kiusky, ob. cit. Vol. L, p,lgines ¡68 i ¡69.

2. Vegi's Sachs i Kinsky, obs. cits.

Fig. 22. - Harmònium portàtil. Darrer terç del segle XIX(Col'lecció d'Orsina B. de Fo!ch)

13


presenta els caràcters dels orgues petits anome-nats «Regal», funcionant a base d'una manxaque .l'executant mou amb la mà esquerra id'una altra manxa de reserva d'aire. L'execu-tant, lliure la mà dreta, tocaya amb aquestal'acompanyament dels cants corals religiosos.Les mides de l'exemplar són: 0,15 m. d'altper 0,55 de llarg i 0,37 d'ample.

L'altre tipus d'harmònium que clou el grupd'instruments de teclat de la cofecció, éstambé portàtil (fig. 22) , la manxa productoradel vent funcionant a base d'un pedal. És da-table al darrer terç del segle xix, i l'hem vistusat a Anglaterra en els meetings religiososque algunes sectes protestants celebren a l'airelliure, acompanyant amb la seva música elscants amb què solen acabar aquells actes.Aquests petits harmòniums, doncs, corresponena l'època en què l'instrument d'aquest nomacaba d'ésser perfeccionat i sobre la invenciódel qual seria sobrer donar ací notícies. Lesmides de l'exemplar són: 0,75 m. d'alt per0,45 d'ample i 0,55 de profunditat.

Heus ací descrits els principals tipus d'ins-truments de teclat existents a la collecció di-positada per la senyora Orsina B. de Folch.En articles successius ens ocuparem dels al-tres grups que la componen.

JOAQUIM FOLCH 1 TORRES

Director General deis Museus d'Art,de Barcelona

UNA OBRA MESTRA DEL'EBENISTERIA BARCELO-NINA DEL SEGLE PASSAT

Aquest llit, notable obra de l'ebenisteriabarcelonina, és una mostra esplendorosa de laperfecció dels nostres artífexs en un períodepoc conegut de llur activitat en el segle pas-sat: el que va de l'any 1850 al 1860.

Quan hom vol seguir el fil de la històriade l'ebenisteria a Catalunya, cal tenir encompte aquesta data que significa l'estat demaduresa d'un ofici quasi inexistent pocsdecennis enrera i, per tant, de curta trajectò-ria. A l'Hora en què els darrers estils france-sos a França es trobaven en plena i absolutadecadència, ací — remarcablement en aquestmoble que esmentem — hom reprenia, amb

els recursos ornamentals de les millors èpoquesdel moble francès, una honorable tradició quealguns dels nostres moblistes havien après, se-gurament, a França mateix.

Aquest moble, que dintre el nostre Museude les Arts Decoratives ve a ésser una fita,representa el punt inicial de l'intelligent des-envolupament d'uns oficis del ram moblísticque, des de la data esmentada, va fins a l'Ex-posició Internacional del Moble celebrada aBarcelona l'any 1923.

La prolixa ornamentació d'aquest llit està benlluny ja d'aquella austeritat i fins d'aquellapobresa en què solien moure's els moblistescatalans de la generació anterior. Hi ha enell una perfecta disposició i realització de mar-queteria de metall i carei en els plafons, i unafinat motlluratge que mostra ben bé coml'ebenisteria barcelonina havia reeixit a des-vetllar-se, junt amb altres oficis i arts. Aixíajudava a contrarestar el profund i persistentmarasme que existia en els nostres medis, tre-ballats per l'agitació revolucionària de l'època,tot cercant una expressió superior i alliberadadels neguits que removien constantment laciutat.

La realització d'aquest moble és fruit dela característica que assenyalem i és un treballde superació pels elements que el basteixen enla qualitat i en la tècnica; i així mateix eltema de les figures que integren els tres pla-fons del capçal, on l'artista glossa poemàtica-ment i en un ambient tranquil l'amor filial,com a rèplica ideal d'unes generacions ja can-sades de l'agitació produïda per les convul-sions de la política i de les guerres in-teriors.

El llit que comentem, com tots els moblesbons que es construien en aquella època, és defusta de xicranda i ornamentat tot ell demotllures que flanquegen i contornen el moble,i amb composicions de marqueteria que deco-ren els trets de camp; és a dir, hom hi aplicaels millors i els més difícils recursos d'ebenis-teria que es coneixen. Si analitzem tots i cadaun dels principals elements — muntants, ban

-cades, capçal, etc. —, veurem que són de pro-porcions tan ajustades i convenients a les exi-gències constructives de l'època, que és segurque el moble ha estat desenrotllat i construïtper un moblista de gran experiència. En elssuaus perfils de les motllures — d'un gruixreduït al mínim — i en el perfecte repartiment

14

UUUTLLETI DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

de composició en els plints i plafons, hi hasenyals d'un gust i d'un coneixement ben con-siderables i fins rars en aquella època de lanostra ebenisteria.

El mèrit intrínsec de la perfecció construc-tiva del moble és augmentat per la concepcióbon xic allunyada de la rutina. No podemoblidar que la rutina i l'anquilosament acos-turnen acompanyar els artífexs de més expe-riència i que en l'exercici de l'ofici s'hi hanfet vells. Hom troba ací, a través de l'úsnormal d'elements tradicionals en l'ofici, unaexpressió artística personal que es fa presenten els més petits detalls.

La forma i decoració dels muntants vuita-vats — prèviament bugits i contrabugits en sen-tit longitudinal, decorats alternativament ambaplicacions de marqueteria i motllura —i la delsgerros que finalitzen els inuntants, són recursosque, ultra llur difícil realització perfecta,eren inèdits encara en aquells temps. I erentan bellament reeixits, i ajuden tant a la be-Ilesa de conjunt del moble, que aquest esdevé

Detall de la capçalera. Un plafó lateral

Detall de la capçalera. Un dels plafons laterals

una cosa excepcional entre les fantasies de1'isabelí decadent que es prodigava en els nos-tres salons, guarnits moltes vegades amb ladecoració d'un macarrònic estil alarb que ensarribava d'Itàlia, a través dels artistes i del'ambient del nostre Teatre del Liceu.

La marqueteria, a base de metall i carei, ésla que vulgarment hom anomena marqueteriade Boulle, malgrat que quan aquest notabi-líssim ebenista francès fou acollit amb el favorde la cort de Lluís XVI, ja estava en voga.El cert és que Boulle fou quia tractà milloraquest gènere de decoració.

La marqueteria de metall i carei, que apa-reix a Catalunya en aquest moble, a França,

després de Boulle no reapareix fins a mitjansdel segle passat (Exposició de París, 1855) ;així con a Londres, on es manifestà en laseva Exposició de l'any 1862.

De l'empremta que en deixà aleshores acasa nostra, en coneixem només aquest exem-ple i un parell de mobles-secreter que es guar-den al Pavelló de la Ciutat, a Montjuïc, i

15

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ARI DE BARCELONA

que tenen també un caràcter especial, relacio-nat amb aquest llit del Museu.

Aquesta simultaneïtat dels procedimentsdecoratius en ebenistes catalans amb els mo-blistes destacats de França i Anglaterra, téla seva importància en el fet que la técnicade la marqueteria, reprenent els procedimentsdels moblistes de l'època de Boulle, renovava

de perfilar-hi exactament el contorn del di-buix.

Fou mólt més endavant que, amb motiu dela invenció de la serra de ballesta, canvià elsistema d'execució. Amb la serra de ballestaes féu possible de bugir al mateix temps

—sobreposades — les diverses matèries que in-tegren la composició i més perfectament en-

Llit de xicranda amb ornamentació de marqueteria de metall i carei,pertanyent al Museu de les Arts Decoratives de Pedralbes

i superava considerablement els procedimentsque empraven en llurs realitzacions els mestrescreadors dels estils que més apreciaren la mar-queteria en fusta, des del Lluís XV a l'Im-peri.

En la primera meitat del segle XIX, lamarqueteria és un treball, encara, a mig camíde la incrustació: es serrava primer el metallsegons el dibuix projectat, i després, com unmotllo, s'aplicava damunt la superfície defullola que li havia de servir de fons, per tal

cara que ho podia fer Boulle en la pràcticad'aquest sistema.

És per això que la perfecta realitzaciód'aquestes marqueteries nostres, destramentresseguides i acabades amb el burenc, repre-senten una ostentació de mèrit ben brillant,tant pel que fa referència als plafons d'idílli-ques escenes, com a la resta de les composi-cions fines i elegants, que en el gravat aparei-xen amb una qualitat de puntes al coixí.

¿Qui eren els artífexs que realitzaren aques-

16

I UTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

Capçalera del llit amb els tres plafons de marqueteria

Detall de la capçalera. Plafó central

17


Efígie de (autor que figura en un deis secreters guardats al Pavelló dela Ciutat, de Montjuïc

ta obra que no té relació ni connexió ambl'estil dels nostres mobles d'aquell temps?Perquè en realitat té ben poca relació ambl'ornamentació de moda en aquell temps, niamb els models de Lienard que es repartienen quaderns i que ací representaven una obrade consulta molt acreditada entre els nostresindustrials moblistes.

Hom nota com aquesta perfecta obra d'ebe-nisteria — perfecta en tot; fins en els encai-xos de les parts practicables, com en tota lamuntura i en els junts de les peces — vaguiada per una inspiració artística i, especial-ment en els temes de les figures, per una es-pontaneïtat que fa goig, i que fan suposarl'existència d'un artista, que no és seguramentl'ebenista constructor del llit, sinó més aviatla persona que va encarregar-lo.

En els secreters dipositats al Pavelló de laCiutat, que abans hem esmentat, els qualsconsiderem que tenen el mateix origen del llit,hi ha uns medallons on figura el bust de l'au-tor, en els quals només hi lia una dada: ladata de la seva construcció: el 1866.

També aquests mobles estan copiosamentdecorats amb marqueteries, però ací amb pro-fusió d'escenes i atributs guerrers. Identificarl'autor ha d'ésser tasca obligada i necessària,car ho justifiquen considerablement llurs obres,de tant d'interès per a la història de la nostraebenisteria.

JOSEP MAINAR

SETZE ESCULTURES DE«MANOLO» ALS NOSTRES

MUSEUS

Si d'entre els nostres artistes actuals n'hi haalguns que és necessari d'incorporar a lescolleccions públiques barcelonines, n'hi haviaun l'entrada del qual en aquest conjunt era, amés de necessària, urgent i imprescindible.

Aquest artista és el formidable escultor Ma-nuel Hugué, que és conegut en tot el món ar-tístic dels dos continents amb el sobrenom de«Manolo».

De Manolo, les nostres colleccions pú-bliques només tenien actualment — i encarade ben poc temps ençà — la substanciosa es-cultureta «Maternitat» i l'expressiu dibuix «Ba-ilarina», que es conserven al Museu del «CauFerrat », de Sitges. Ben poca cosa certament,si hom considera l'artista de què es tracta ila valor que té la seva obra sota qualsevoldels aspectes en què hom la vulgui esguardar.Aquestes dues petites mostres no corresponenpas, en veritat, a la magnitud de l'obra deManolo ni, per ésser de la seva primeríssi-ma producció, són gaire representatives delcaire que ha pres després la seva personalitat.

P-s tan gran la importància de Manoloen el vastíssim panorama de l'art contemporanimundial, on la seva obra es destaca pel seuinsubordinable accent de sinceritat i de fermesa

18

Manuel Hugué. - « El pintor Sunyer»(Museu d'Art de Catalunya)


Manuel Hugué. — « Maternitat »(Museu del « Cau Ferrat », de Sitges)

fenòmens sense justificació, moltes actitudssense precedents. L'orientació de molts delsnostres estimables escultors de les darreres pro-mocions es situava allà on no li corresponia.Amb l'entrada de Manolo al Museu — iesperem que la representació que avui hi haingressat haurà d'ésser augmentada —, es po-sen automàticament a lloc moltes coses queno hi eren.

Manolo és nat a Barcelona l'any 1872.Passà una joventut extremadament tempes-tuosa, barrejat amb la gent més divertida ipintoresca de la ciutat. Aquella tongada dela seva vida fou plena de peripècies i accidentsde tota mena, cap dels quals tenia cap rela-ció de prop ni de lluny amb l'aprenentatge deles Belles Arts. Assistí a les classes de Llotja,amb la més gran irregularitat, durant tres cur-sos. Concorregué, també amb grans intermi-tències, al Círculo Artístico i als «QuatreGats», de Pere Romeu, on conegué els artistesi intellectuals més importants d'aquella època.

i pel seu profund sentit de recreació formal, ion ha estat objecte d'atenció, d'estudi i d'es-timació en els medis més intel•ligents i sensibles;ha influït en tanta de manera, no tan sols enels joves escultors catalans — la producció delsquals, més o menys explícita, més o menysraonada, porta l'empremta del seu exemple —,sinó també en la concepció de molts altres es-cultors europeus; és tan rellevant — en unmot — la seva figura, que el fet que la sevaobra, per poc que fos, no es trobés represen-tada en el Museu d'Art Contemporani de lanostra ciutat, feia que aquest es trobés mancatd'un dels seus elements més importants.

Si un museu ha d'ésser un instrument d'es-tudi, una collecció de dades, un arxiu de do-cuments i, més que res — suprem desiderà-tum — una manifestació vivent d'allò que hiés guardat, seriat i registrat, sense la represen-tació de Manolo el nostre Museu no podriaservir cap d'aquests fins. Amb la seva absèn-cia, en el seguit de la nostra escultura moder-na, s'hi establia una solució de continuïtat quehi deixava moltes facetes inexplicades, molts

19

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART JE BARCELONA

Manuel Hugué. - «Ballarina», dibuix(Museu del « Cau Ferrat», de Sitges)

Manuel Hugué. — Relleu(Museu d'Art de Catalunya)

20


En 1901, Manolo se n'anà a París. Laseva estada a la capital artística del món fou,també, pròdigament fecunda en aventures itrasbalsos. Allà Manolo conegué els mésconspicus capdavanters del parnassisme i delsimbolisme. El lligà una fortíssima amistatamb el poeta Jean Moréas, fundador de l'es-

abandonat mai. Amb aquest sentit comú, ambla seva desconfiança per la truculència, ambla seva apetència de claredat i de comprensió,Manolo va saber veure, estudiar i analitzartot allò que se li oferia i, després, inconvençut,deixar-ho de banda: no feia «per a ell».

L'any 1910, trobem Manolo installat a

Manuel Hugué. — Figura(Museu d'Art de Catalunya)

cola romana. Llavors fou quan Manoloconegué els egipcis, els grecs i els gòtics. Lesseves visites als museus li foren fructíferes engran manera, i el nostre artista s'orientà defi-nitivament.

Manolo assistí a l'eclosió i a la creixençadel modernisme, primer, del cubisme, després;de les cinquanta escoles innovadores que hansacsejat el món artístic del fi de segle ençà.Però Manolo tenia un considerable suporten aquell infrangible sentit comú que no l'ha

Ceret, on reposa de la seva excessivamentmovimentada vida anterior. Allà es sedimententotes les seves experiències i donen fruit lesseves ruminacions. Estableix un contracte ambl'important marxant berlinès Kahnweiler, i fouIlavors quan l'artista treballà amb més regu-laritat i profit. Arribà, però, en 1914, laguerra i, rescindint el contracte, l'artista vinguéa Barcelona, on residí poc temps, per a instal-lar-se després a Arenys de Munt.

Acabada la guerra i renovat el contracte

21

,.


amb el seu marxant, Manolo retornà a Ce-ret. La seva mala salut l'obligà a retornara Arenys de Munt, i d'allà hagué d'anar aCaldes de Montbui per sometre's a una in-tensa cura de banys. Restablert ja completa-ment, està installat des de 1930 en un petitmas de la seva propietat als afores de Caldes,on resideix amb la seva esposa i on ha reprèstotalment les seves activitats d'escultor que in-terrompé la malaltia. D'un temps ençà, alter-na l'escultura amb la pintura a l'oli, en la

pugui seguir ingressant-ne que, per tal d'obte-nir una visió més completa de la seva perso-nalitat, podria ésser completada eficientmentamb algunes de les seves aquarelles i pinturesa l'oli.

La primera que descriurem d'aquestes obresde Manolo que han entrat al Museu, ésun d'aquells relleus seus tan característics. Unaparella de bous corpulents llaurant sota la con-ducció d'un home petit, fornit i cepat. Relleuequilibrat de volums, executat en pedra amb

Manuel Hugué. —Baix relleu(Museu d'Art de Catalunya)

qual reix de manera magnífica, després d'haverproduït ja, de molt temps abans, gran nombred'aquarelles de molt bona qualitat i plenes delseu afinat sentit de la mesura.

Les obres de Manolo l'entrada de les qualsal Museu motiva el següent comentari erenquinze, però després han estat setze. La darreraha vingut completament per sorpresa. Totes ellessón ben representatives del talent del seu autori han de servir molt bé per a la coneixença del'art del nostre artista mentre esperen llurutilització com a nucli central del que hom

aquella simplicitat de plans i aquella conten-ció formal que són les millors dots d'aquestartista.

Després hom compta amb una bella figurafemenina de tamany natural, executada tambéen pedra. Una noia asseguda a terra. Les ca-mes encreuades en una posició ben poc correntperò semblant a la que adopten sovint les figu-res de Manolo: la dreta, vertical, assentatfortament a terra el seu peu, deixa un espaibuit entre ella i la seva cuixa, per dessota dela qual passa la cama esquerra, que formaamb el sòl un angle agut; la mà dreta agafala canella del mateix costat, mentre l'esquerratoca a terra amb una lleugera flexió del braç;

22


Manuel Hugué — «Teresa»(Museu d'Ar! de Catalunya)

el cap girat a la dreta en una actitud de sere-nor. És una escultura ferma i exempta d'acci-dents accessoris.

Hom té també la bellíssima obra en bronze,retrat del pintor Joaquim Sunyer. Rostre enèr-gic i pie de caràcter, realitzat amb un oficisegur que elimina les minuciositats i expressaamb senzillesa i acuïtat tot el que es proposa.És un dels millors retrats que ha fet Manolo.

En aquesta curta sèrie hi ha la graciosafigureta de «Manola» adquirida a l'Exposicióde Primavera de 1932, on fou exhibida enterra cuita i que després s'lia executat enbronze.

És una delicada escultura, en la qual es

combinen meravellosament l'encís de la forma,movimentada en un ritme ondulant i sensual,i la fortitud de la seva expressió plàstica.

I després, la sèrie de realitzacions que for-maven part de la collecció Plandiura, la pri-mera de les quals és una harmònica figura derossellonesa asseguda damunt un molió, entre-girada cap a la dreta. La mà d'aquest costatdescansa sobre el mateix molió, mentre quel'esquerra s'aplana contra la part interior delgenoll dret; les dues cames són en flexió, pas-sant la dreta per dessota de l'esquerra. Exe-cutada en marbre, amb 0`94 ni. d'alçada.

Una testa de noia, fresca i esparpillada,amb pentinat de flocs i tannara. Executadaen terra cuita. Alçada: 0`28 m.

a>^

Manuel Hugué. —«Manola»(Museu d'Ar! de Catalunya)

23

B UTLLETI DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

Manuel Hugué. - « Dona arrupida a terra »(Museu d'Art de Catalunyu)

Manuel Hugué. —'a Donarasseguda» Manuel Hugué. — « Noia rossellonesa »(Museu d'Art de Catalunya) (Museu d'Art de Catalunya)

24

BUTLLETÍ PELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

Una figureta de vella rossellonesa, dreta,en actitud frontal, els braços lleugerament do-blegats, segueixen el gest del cos. Les faldillesreplegades endarrera; aquesta dona porta ungran davantal i un mocador, gran també,

peu dret tirat cap endarrera mentre l'esquerreés ben aplomat a terra. Bronze. Alçada:O'198 m.

Una noia rossellonesa, executada en bron-ze també, amb tot l'abillament típic del país.

Manuel Hugué — « Dona rossellonesa»(Museu d'Ar[ de Catalunya)

encreuat al damunt del pit; duu, igualment, unmocador al cap com l'acostumen a portar lesvelles de casa nostra. Aquesta estatueta ésen bronze i té d'alçada 0'367 m.

Una petita figura de dona asseguda sobreun pedrís sense forma determinada, el capgirat francament cap a la dreta i amb unalleugera inclinació endavant. La mà d'aquestcostat s'aplana sobre el pedrís i l'esquerradescansa sobre la cuixa del mateix costat; el

Es presenta dreta, amb les mans encreuades aldors i mocador al cap sense nuar. Alçada:0'265 m.

Una vella pagesa del Rosselló, en terracuita. Mocador al cap, que està lleugeramentgirat cap a l'esquerra. Té un plat a les mansque està eixugant amb un drap. Alçada:0'210 m.

Un agrupament de dues figures femeninestitulat «Con fidència i consolació». Dues noies

25


Manuel Hugué. Testa de noia(Museu d'Art de Catalunya)

joves assegudes sobre un bloc amorf, recolzadala de l'esquerra sobre l'espatlla de la de ladreta, el braç d'aquesta prenent l'altra per lacintura. Les dues tenen una cama damunt l'al-tra. Terra cuita. Alçada: 0` 17 m.

«Teresa». Figura en pedra representantuna dona en actitud de marxa, el peu esquerreendarrera, els braços al llarg del cos i el capgirat cap a l'esquerra. Alçada: 0`204 m.

Un baix relleu en terra cuita en el qual hiha representades quatre dones ocupades en ren

-tar i estendre roba en un rec; prop d'elles,dos bous abeurant-se. Alçada: 0'470 m.

Una dona arrupida a terra ; les cames total-ment plegades, els braços dessota el cap, quehi descansa repenjant-s'hi pel costat esquerre.Execució en pedra. Alçada: 0`132 m.

Un alt relleu en terra cuita on hi ha unanoia vista de front, en actitud de caminar;una galleda a la mà esquerra, el braç dretseparat del cos contrapesant la força de l'altre.La cama dreta darrera l'esquerra, costat capal qual es decanta una mica el cap. Alça

-da: 0'360 m.Aquesta deliciosa sèrie, que honora el seu

autor, si no tinguéssim altre element de judici

sobre el seu recopilador, serviria bé prou per aqualificar-lo de persona exigent i de finíssimpaladar estètic.

I per fi, aquella escultura que ha vingut persorpresa i que és dels millors «Manolos» quehem vist. Un airós torero d'aquells a què elnostre escultor fou tan aficionat fa uns quantsanys, emergint d'un bloc de pedra del qual laseva figura no ha acabat de desprendre's deltot en alguns indrets. Assegut, en traje de lu-ces, està representat de genolls per amunt, lamà esquerra damunt la cuixa, el braç dretembolicat amb el capote. És un alt relleu gra-ciós i afinat, expressat amb una tècnica enèr-gica i robusta.

Quan fou adquirida la collecció Plandiuraque, com els nostres lectors saben, ho fou sotarigorós inventari, Plandiura explicà a alguns

Manuel Hugué. — « Vella pagesa »(Museu d'Art de Catalunya)

26

Manuel Hugué. -- «Confidència i consolació»(Museu d'Art de Catalunya)

Manuel Hugué. — «Noia caminant»(Museu d'Art de Catalunya)


dels seus ainics que feia molt de temps haviacomprat una escultura de Manolo, però queli havia desaparegut i no sabia què se n'haviafet. No figurant, però, en l'inventari que esféu, hom no la cercà.

1

Es féu l'adquisició de la col.lecció, i totes lesobres que en formaven part passaren a poder

Manuel Hugué. «Vella rossellonesa»(Museu d'Art de Catalunya)

de la Junta de Museus. Totes les peces corres-ponien a l'inventari que se n'havia realitzat,sobre el qual foren valorades, i hom començàLlur repartiment i seriació.

Ja ningú es recordava de res del que haviadit Plandiura sobre l'escultura que s'haviaperdut, quan un dia aquest senyor va ésseravisat que al seu magatzem, en fer un trasllatde gèneres, hom havia trobat una caixa elcontingut de la qual era totalment ignorat.

27


Plandiura hi anà i, oberta la caixa, es trobàamb què contenia l'escultura desapareguda.

Es tractava d'aquesta excellent peça queliem comentat darrerament. El seu propietari,amb una generositat ben poc comuna i ambun gest que s'hauria pogut estalviar molt bé,n'ha fet ofrena a la Junta de Museus, tot dientque, ja que la seva intenció era vendre-li tota

esperant el moment d'ésser instal•lades en lasecció corresponent del Museu d'Art de Cata-lunya que ocuparà el Palau esmentat i queserà obert al públic dintre de l'any actual.

Per tant, són visibles solament les exhibidesal Museu del «Cau Ferrat» de Sitges i lesque ja d'antic posseia la Junta de Museus ique formen part del d'Art Contemporani que

Manuel Hugué. — «Torero»(Museu d'Art de Catalunya)

la collecció, no tenia de quedar-se amb unapeça que en formava part encara que no cons-tés per a res en lloc.

X ^ X

Les obres de Manolo que procedents dela collecció Plandiura han ingressat recentmental Museu de la ciutat, no poden ésser vistespel públic, ara com ara, per conservar-se em

-magatzemades al Palau Nacional de Montjuïc

subsisteix encara al Palau de Belles Arts. Perbé que totes les col•leccions que es contenen enaquest darrer Museu han d'ésser traslladadesal Palau Nacional de Montjuïc, a no trigargaire, i incorporades a les que integraran elMuseu d'Art de Catalunya, on la nostra pro-ducció moderna serà acoblada en una instal.-lació adient, justificada per la seva impor-tància.

JOAN CORTÈS I VIDAL

28


UN AUTORETRAT DERAMON CASAS

En data de 10 de febrer, el senyor MiquelUtrillo féu l'any proppassat donatiu per al Mu-ceu del «Cau Ferrat» de Sitges, d'una tauleta(0` 180 X 0` 135 m.) on, a l'oli envernissat,

amb matisos variants. L'artista es complaguéa reconèixer la seva obra signant, amb lapunta del mànec del pinzell damunt la pin-tura encara fresca, en la part alta dreta dela tauleta, amb una grafia expressiva del'abrandament i fogositat dels anys jovenívolsen què fou feta.

És un Ramon Casas adolescent, de rostre

.L'autoretrat de Ramon Casas del Museu del«Cau Ferrat », de Sitges

hi ha pintat un autoretrat del malaguanyatRamon Casas en els moments de la seva plenaadolescència. Per sobre un fons negre-sèpia,el pintor s'hi ha fixat en bust quasi enfrontat,la testa coberta d'una blava boina i al colluna xalina vermella la tonalitat virolada dela qual dóna la nota forta de color a la tau-leta, executada aquesta a tota sobrietat de pale-ta, amb fines i extenses pinzellades, totes d'unasola peça, però ajouades les unes a les altres i

infantil i esprimatxat, d'una delicada finor defill mimat de casa bona, en qui s'albirauna dolçor i un blanament que no aconsegueixdesapuntar ni la masculinitat d'una barba en-cara blonda, ni un posat entonat i altaner, nitampoc la forçada duresa d'uns ulls mig clucson es remarca encara més la miopia ja prouacusada en el seu primer autoretrat, el delsseus disset anys. I és que, en el fons, és encarael mateix nen del «Saló de París», però ara

29


aquell nen flamenco es troba dins una naturalevolució produïda pel transcórrer dels anys, al'ensems que per la humana presumpció i com-prensible vanitat d'haver molt aviat obtingutla distinció, tan cobejada entre els artistesde llavors, d'ésser admès a la gran exposicióanual parisina. I s un infant que ja es creu unhome, un mascle, i a l'ensems un artista, peròun artista que, per reconegut, ho és de veritat,i per tant, conscient de qui és ell, es consideraobligat a prendre posats i adoptar-los adientsa la seva homenia i situació.

Aquesta tauleta amb la qual Miquel Utri-llo ha fet un molt apreciable donatiu al Mu-seu del «Cau Ferrat», fou per ell adquirida aMadrid, a casa d'un antiquari d'inexplica-ble sinceritat professional que la hi venguéamb la lleial prevenció que es tractava d'unamolt migrada imitació de les tauletes anglesesque tant en voga estigueren en el darrer quartde segle. És doncs mercès a Miquel Utrillo,que la féu sortir, qui sap si per sempre, del'anonimitat en què es trobava, que podemavui conèixer el nostre pintor Casas tal comera allà en 1886, als seus vint anys, enels temps aquells que després del seu relatiutriomf a París, acompanyava per Espanya elseu amic francès Lovre, i que amb ell fixa-va la residència a Madrid per estudiar alMuseu del Prado. Aquest Casas autoretra-tat, és el de l'època aquella dels seus hostat-ges en dispeses de deu rals, el de les juergascastisses fins a altes hores de la matinada i elde les matinejades a les quatre de la tarda.No és aquell Casas de la bohèmia assenyada,el que anys després tornava a Madrid perfer-hi un retrat del rei, que passava els matinsfent dibuixos i retrats al carbó de les perso-nalitats madrilenyes i que feia una seriosacompanyonia amb Sorolla i Querol, sinó unCasas eixelebrat que vol ésser un veritable ar-tista bohemi, que està contagiat per l'epidèmiadel flamenquisme, que s'ha lliurat en cos iànima a la afición, que arribant al vespre ves-teix pavero i es pentina a lo pan y toros, quepassa la major part de les nits bevent vi roigtot arrencant gemecs a la guitarra en les ta-vernes castisses dels barris de més enllà elcarrer Major, però també que, això sí, sapmarcar una fita en la seva carrera artística enfer un gran quadre realista que no es separade les seves primeres inclinacions més que perl'aplegament d'una gran quantitat de retrats

aconseguits amb unes atrevides taques quetraduïen el formiguer de la gentada madrile-nya anant als toros, una tarda d'estiu, sota elcel blau característic de les altes planes cas-tellanes.

Ramon Casas, pròdig retrataire, fou moltparc a retratar-se ell mateix. Aquesta tauleta,però, és més estimable encara perquè ens el faconèixer en una de les èpoques més poc cone-gudes i de les més interessants de la seva vida:la de la seva formació artística. Miquel Utri-Ilo, el donador, no ha volgut que en el «CauFerrat», escenari de tants episodis de la vidade Ramon Casas, manqués el retrat delque fou el seu amic i company. Vet-ací, doncs,com per un seguit de circumstàncies, en el«Cau Ferrat», les parets del qual tantes fa-cècies han vist i en les quals tantes vegadeshan retrunyit les rialles i crits dels amics ar-tistes, hi esdevé hoste perpetu el Ramon Casasde vida baladrera i esbojarrada.

Mercès, Miquel Utrillo.

J. GIBERT

UN GRAN EXEMPLAR DECRISTALL DE BOHiMIA ALMUSEU DE LES ARTS DECO-RATIVES DE PEDRALBES

Ha ingressat al Museu de les Arts Deco-ratives de Pedralbes, i ocupa el centre de larotonda de les bacines de llautó, el gran gerrode cristall de Bohèmia, tallat i amb munturade bronze, que reprodueix l'adjunta foto-grafia.

El gran gerro de Pedralbes, peça magníficade la fabricació bohèmia de principis del se-gle XIX, forma amb altre que es troba deco-rant el jardí del senyor Jordi Garí en la sevafinca d'«El Cros», a Argentona, una parellaque l'emperador de Rússia a principis de lapassada centúria regalà a un príncep de lacasa reial de Prússia.

La parella decorava, abans de la fi de lagran guerra europea, el vestíbul del palau delpríncep Leopold de Prússia, a Berlín. Encaure la monarquia prussiana i en produir-sela revolució a Berlín, els revolucionaris entra-ren en el palau del príncep Leopold, destruintgran part del mobiliari. De la desfeta es sal-

30


varen els dos grans cristalls collocats en for-nícules arquitectòniques, i en prendre possessiódel palau el Govern de la nova Repúblicaalemanya, s'incautà d'ells amb altres obresd'art que hi havia.

Convertit el palau en oficina pública, el

l'Ajuntament, decorat pel gran artista Jo-sep M. Sert.

Pres per l'actual alcalde la decisió de des-tinar el Saló de Cròniques a reunions de de-terminada solemnitat, el gerro sobrava al plade l'amoblament, i per ordre de l'alcalde doc-

El gerro de cristall de Bohèmia col'locat a la rotonda de les bacinesde llautó del Museu de les Arts Decoratives de Pedralbes

Govern de la República alemanya posà a lavenda en pública subhasta les dues peces, queforen adquirides per l'antiquari Doppler, deMunic. A Munic foren adquirides i portadesa Barcelona, adquirint una de les peces, comhem dit, el senyor Jordi Garí, i l'altra el se-nyor comte de Güell, com a alcalde de Bar-celona, a principis de l'any 1929, per a des-tinar-la al centre del Saló de Cròniques de

tor Aguadé fou posat a dipòsit de la Junta deMuseus, que l'ha instaflat al Museu de lesArts Decoratives de Pedralbes.

Mostra magnífica de la cristalleria de Bo-hèmia, alhora que exemplar de gran impor-tància decorativa, aquest nou exemplar in-gressat a les colleccions públiques d'art dela ciutat, fa veritable honor al nostre Museude les Arts Decoratives.

31


BIBLIOGRAFIA

ART. Publicació de la Junta Municipal d'Ex-posicions d'Art. Barcelona.Ha sortit, bellament editat, el primer nú-

mero d'aquesta revista. La Junta Municipald'Exposicions d'Art de Barcelona, ha aug-mentat les seves activitats amb la publicaciód'una revista dedicada a l'estudi de les obresd'art modern i al moviment artístic contem-porani. Ve, doncs, a complir una missió evi-dentment necessària. Gros fascicle en bonpaper, abundor de gravats i molts d'ells a totaplana, selecta col•laboració. Palesa el bon gusti el noble eclecticisme de] seu director senyorJoan Merli, secretari infatigable de la JuntaMunicipal barcelonina d'Exposicions d'Art.

El primer treball que publica és de RafaelBenet i es titula «Picasso i Barcelona», temainteressant per a nosaltres, documentadamenttractat i enriquit amb les reproduccions de totesles obres de major importància de l'artistamalagueny que formen part del Museu d'Artde Catalunya o de les colleccions particularsde Barcelona.

Seguidament hi collabora Josep Llorens-Artigas, ocupant-se de «Xavier Nogués, de-

corador» ; Joan Cortès i Vidal, estudiant «Elpintor Feliu Elias», i Josep-Maria Capdevilafent l'elogi de «La pintura d'Ignasi Mallol».

La presentació d'un projecte de pavellódesmuntable per a exposicicns d'art — pro-jecte de l'arquitecte Josep-Lluís Sert — fetaper J [oan] M [erli] i una pàgina illustradade «Noticiari i actualitats», arrodoneixen elconjunt del primer número de la novella iseriosa revista.

Amb posterioritat a la redacció de les lí-nies precedents, han aparegut ja els números2 i 3 d'aquesta important publicació, els qualsmantenen l'interès del contingut i la qualitatde la presentació iniciats en el número primer.

En aquests dos números, doncs, s'hi publi-quen interessants articles sobre Manolo, Car-les, Camps Ribera, Calsina, Sisquella, Llo-rens Artigues, Clarà, Mestres, Rigol i TorresGarcía, a més d'altres estudis. Tots ells apa

-ieixen també profusament illustrats. Realmentels números constitueixen una antologia del'art contemporani de Catalunya.

J.-F. R

JULI MARTÍNEZ GIMENO

El dia 8 de novembre darrer va morir elsenyor Juli Martínez Gimeno, personalitatdestacada de la magistratura oficial, que foudesignat per l'Ajuntament de l'any 1930 pera figurar en representació seva a la nostraJunta de Museus.

El senyor Martínez Gimeno durant el curtperíode que va ésser company nostre, va col-laborar amb singular encert i entusiasme al'obra de la Junta, captant-se en tot momentla simpatia de tots.

Reiterem a la família el condol que laJunta va fer constar en la seva darrera reunió.

NOVA EDICIÓ DE LA GUIADEL MUSEU DE PEDRALBES

Totalment exhaurida la primera edició dela «Guia Sumària del Museu de les Arts De-coratives del Palau de Pedralbes», que es vapublicar justament el mateix dia de la inau-guració, ha estat confeccionada una nova edi-ci ó , sumament acurada, en la qual s'han pogutesmenar totes les petites deficiències que, perla precipitació amb què va haver d'ésser con-feccionada, podia tenir la primera, i es preci-sen més detalladament les referències de ca-talogació.

Aquesta nova edició de la «Guia Sumàriadel Museu de les Arts Decoratives del Palaude Pedralbes», acaba d'ésser posada a lavenda als Museus de la Junta.

ALTRA EDICIÓ DE POSTALSDELS MUSEUS

A més de les colleccions de postals de quèdonàrem notícia en el número de novembrepassat, la Junta de Museus n'ha editat una altrasèrie, que igualment ha estat posada a la venda,en la que es reprodueixen dotze exemplarsescollits de la sèrie de porcellanes que s'exhi-beixen al Museu de les Arts Decoratives dePedralbes.

LA COBERTA DEL BUTLLETÍ

A la coberta dels números d'enguany seràreproduïda la imatge allegòrica del mes co-rresponent, extreta d'un calendari alemanydel 1439.

32

1

F

I ENARli,DECORADOR • REPRODUCCIONSD'ART•MARCS, PINTURA 1 ESCULTURA

Diputació, 271 -BARCELONA - Telèfon 16217

IlART4oAt Eu'

Instal • lacions elèctriquesde llum i força - Especia-litat en ii-luminacions ar-tístiques - Instal'lacions entuberies de ferro - AiguaGas - Senejament - Re-paracions de totes menes

Verdi, 58 Telèf. 74764(Gràcia) BARCELONA

SALAIIARI: IXOy. GARCIA SIMON

EXPOSICIÓPERMANENTd'obres d'ArtModern delsmillors artistes

MARCS - GRAVATS - MOTLLURES

Rambla de Catalunya, n.° 29Telèfon 15677

REPRODUCCIONS D'ARTESCULTÒRIC

AMB DIVERSOS TOTA MENAMATERIALS DE PATINES

IAE1 %, %. A.Passeig de Gràcia, 68 - Telèf. 77832

BARCELONA

L:1 I'i im cot eca

MARCS I GRAVATS

HIGINI GARCIASuccessor de Gaspar Esmatjes

Exposició permanent deismillors paisatgistes catalans

Passeig de Gràcia, 34 - Telèf. 13704BARCELONA

.iosr;r

VIYÄNCONSTRUCCIÓ

D'OBRES EN GENERAL1 REFORMA D'EDIFICIS

Portal Nou, 52Telèfon 21455

.i • MI4LOVETFOTOGRAVADOR

Carrer Casanova,núms. 157 i 159

BARCELONA

O III

I I

Indústries GràfiquesSeix i Barcal Germans

S•A

IMPRESSORS I EDITORS

disposen d'una ferma col•laboraci6d'artistes especialitzats en tota obragràfica i el muntatge industrial mo-dern de totes les branques del llibre

Aquest conjunt està alservei de l'Art, de laIndústria i del Comerçi la seva consulta seràmolt agraïda i atesa

Provença, 219 : BARCELONA : Telèfon 71671

llNl>1 Itw404111per la seva perfecció:UNA OBRA D'ART!

MODEL 6

el darrer gran èxitde la famosa marca

UNDERWOODPORTABLEla fidel companyade viatge i de la llar

CONCESSIONARIS EXCLUSIUS

1oeit fsJI:yi:' Aficca:I11t1:•:ificaMINÁI EA TR11\1GE1t, 'S. AA.

BALMES, 7 - BARCELONA

de barcelona · de belles arta de sant jordi antoni rubió i lluch delegat de l'institut...

Documents