Font:

 

 

 

 

 

 

 

 

Isabe

1.er P

Biolo

 

: janeroad.b

el Vehil Riera

S 

gia vegetal 

ELS

logspot.com

 

S PIGM

m.es/2013/09

 

MENTS V

9/indigo‐fac

VEGETA

ctory.html 

ALS 

 

2  

Índex de continguts 

 

1. Introducció als pigments: una mica d’història    3 

2. Què són els pigments            4 

3. Pigments vegetals            5 

4. Plantes emprades per l’obtenció dels pigments   6 

5. Mètodes d’extracció al laboratori        9 

6. Mètodes d’extracció i elaboració tradicionals    10 

7. Aplicacions            11 

8. Webgrafia            12 

   

 

1. In

Les p

const

en as

sump

Pode

que la

ocupa

s’obt

Els pi

o ped

blaus

cargo

l’orin

de la 

arriba

 

Figura

Figura

 

Duran

deter

produ

 

ntroducció

lantes han e

tituïen part d

spectes de la

ptuaris, i tam

m trobar pig

a natura ofe

at i ocupen u

enien uns pi

gments s’ha

dres semipre

s, verds i verm

olina (fig. 3) o

na de les vaq

cotxinilla (fig

ar a la Revol

a 1    

a 4. Dactylopi

nt molt temp

rminats colo

ucte molt va

ó als pigm

estat un recu

de la seva fo

 vida quotid

mbé per l’extr

gments d’orig

reix a les dif

un lloc desta

gments molt

n utilitzat de

ecioses (lapis

mells; a Grèc

o el vermelló

ues alimenta

g. 4); al Rena

ució Industri

           

ius coccus        

ps alguns de

rs només es 

luós pels com

ments: una

rs imprescin

nt d’aliment

iana, religios

racció de col

gen animal o

erents cultu

cat, donant 

t preuats qu

es dels home

slàzuli) i arrel

cia i Roma ob

ó d’un coneg

ades amb ma

aixement, on

ial, on es van

 

Figura 2. Rub

 

 Figura 5. Lap

ls pigments e

localitzaven

merciants qu

3 

a mica d’h

ndible pels hu

ació. A més 

sa y cerimon

lors, que és e

o mineral, pe

res del plane

una gran div

e s’utilitzave

es primitius (

ls (arrels de 

btenien el co

gut mineral (c

ango per obt

n el blau ultr

n crear els pr

  

bia akane     Fi

pislàzuli 

eren conside

 en regions c

ue els import

istòria 

umans duran

a més, en to

ial, en la me

el tema que 

erò el cert és

eta, els d’orig

versitat de co

en per pintar

(fig. 1), passa

la rubia, fig. 

olor porpra a

cinabri); a l’E

tenir el color

amarí (fig. 5

rimers pigme

gura 3. Murex

 

erats com su

concretes i a

taven a d'alt

nt milers d’an

tes les cultu

dicina, elem

ens ocupa en

s que d’entre

gen vegetal, 

olorants. De 

r i acolorir dif

ant per Egipt

2) aconsegu

a partir de les

Edat Mitjana

r groc indi o e

) era molt ap

ents sintètics

x brandaris  

bstàncies pr

ixí aquests e

res terres. 

nys, ja que 

res s’han em

ments funerar

n aquest tre

e els pigment

les plantes, 

les plantes 

ferents mate

te, que amb 

uien els color

s glàndules d

a feien servir 

el carmí obti

preciat, fins 

s. 

  

recioses, ja q

esdevenien u

mprat 

ris, 

ball.  

ts 

han 

erials. 

terres 

rs 

d’una 

ingut 

que 

un 

 

2. Q

Els pi

una d

ens o

crom

longit

Per e

llumi

reflec

Figura

 

En ge

d’un 

veget

la clo

plant

La sín

l’expo

dins d

mem

ataro

Aque

Què són els

gments són 

determinada

ofereixen col

àtiques. És a

tuds d’ona d

exemple, un t

noses més c

ctiria el verd

a 6. L’espectre

eneral, el col

pigment o d

tals. Aquesta

orofil∙la a (ve

tes amb llavo

ntesis de clor

osició de cad

dels cloropla

branes dels 

onjats, que só

ests pigments

s pigment

substàncies 

a fracció de l'

ors purs i qu

a dir, el color

de la llum i de

tomàquet és

urtes que só

, ja que abso

e de llum refle

or que prese

e la combina

a coloració é

rd intens) i la

or, a les falgu

 Figu

rofil∙la depèn

da teixit a la 

asts (tilacoide

tilacoides co

ón les xantof

s absorbeixe

ts 

naturals o q

espectre de 

ue, barrejade

r d’un pigme

e la reflexió d

s percebut co

ón les blaves 

orbeix el blau

ectit es percep

enta un dete

ació de difere

s deguda a la

a clorofil∙la b

ueres, molse

ura 7. Cèl∙lules

n de la presè

llum. Els pigm

es), orgànuls

ontenen altre

fil∙les i els ca

en la llum d’a

4 

químiques qu

llum blanca

es amb d'altr

ent dependrà

d’altres. 

om de color 

i verdes, per

u i el vermell

p com color 

erminat teixit

ents d’ells. E

a presència d

b (verd), que

s i algues (fig

s vegetals en 

ència de llum

ments es tro

s que fan la f

es pigments 

arotenoides

altres colors.

ue tenen la p

. Així podem

res, els confe

à de l’absorc

vermell perq

r reflectir el 

l (fig. 6). 

t o òrgan veg

El color verd

de dos dels p

e es troben p

g. 7). 

les que s’obse

m, per tant, la

oben a l’inter

fotosíntesi. A

fotosintètics

(anomenats

  

ropietat de r

m dir que són 

ereixen les se

ió selectiva d

què aquest a

vermell. En e

 

getal depèn d

és majoritar

principals pig

ràcticament 

erven els cloro

a seva expres

rior de les cè

A més de la c

s com: grocs 

 pigments ac

reflectir i ab

 substàncies

eves qualitat

de certes 

absorbeix les

el cas de la t

del predomi

ri en les espè

gments vege

 en totes les

oplasts 

ssió dependr

èl∙lules veget

clorofil∙la, les

i grocs‐

ccessoris). 

sorbir 

s que 

ts 

s ones 

ija, 

ni 

ècies 

etals, 

 

rà de 

tals, 

s 

5  

Cada pigment dona un color diferent a la planta, i a vegades poden arribar a emmascarar el 

color verd que reflexa la clorofil∙la a, sempre present. 

Altres pigments, com les antocianines, es troben en els vacúols. Els vacúols són estructures 

cel∙lulars, molt abundants en les cèl∙lules vegetals, que es troben en el citoplasma de la 

cèl∙lula. La seva tasca és emmagatzemar substàncies de reserva. 

La funció principal dels pigments és fer la fotosíntesi, que fa servir el pigment verd, junt amb 

altres pigments vermells i grocs, que ajuden a capturar el màxim possible de energia de la 

llum. Altres funcions dels pigments en les plantes inclouen l'atracció d'insectes a les flors per 

afavorir la pol∙linització. 

 

3. Pigments vegetals 

Els pigments naturals poden ser d'origen vegetal, animal o mineral. Actualment gran part dels 

pigments són creats químicament. Les composicions dels pigments són molts diverses, però els 

podem agrupar en dos grans grups: els inorgànics (procedents de minerals: terres o metalls) i 

els orgànics (derivats de vegetals o animals, o obtinguts per via sintètica mitjançant derivats 

d'hidrocarburs). 

Moltes plantes contenen pigments naturals a les seves fulles, arrels o flors, fruits, com les 

clorofil∙les responsables del color verd. Els carotenoides, les antraquinones i les cartamines, 

responsables dels vermells, grocs i taronges. Les antocianines que aporten el color vermell, 

porpre o blau, segons el pH vacuolar. Des del punt de vista químic, les antocianines pertanyen 

a un grup anomenat flavonoides i es troben àmpliament distribuïdes entre les plantes. 

‐ Clorofil∙la: dona color verd a totes les plantes terrestres i algues verdes.  

‐ Carotenoides: pigments no solubles en aigua que proporcionen color groc i taronja. 

Pertanyen a la família dels terpens. Tenen una funció antioxidant en la protecció de 

l’organisme. Els més coneguts són: el carotè (un pigment ataronjat que es troba a les 

pastanagues), la luteïna (un pigment groc que es troba a les fruites i verdures i està 

emmascarat per la clorofil∙la) i el licopè (pigment vermell responsable del color dels 

tomàquets).  

‐ Antraquinones: compostos orgànics aromàtics derivats de l’antracè. Són insolubles en aigua i 

alcohol. És un pols cristal∙lí groguenc o d’un color que canvia del gris clar al gris verd. Les 

trobem a les espècies com Rheum rhabarbarum, Rhamnus catharticus i el gènere Aloe. 

No hem de confondre un pigment i un colorant. El pigment és una matèria sòlida i 

insoluble. Això vol dir que quan el barregem amb una altra substància es manté en 

suspensió. En canvi els colorants són solubles a l'aigua, a l'alcohol, a l'èter o en d'altres 

dissolvents, i tenen la capacitat de tenyir el líquid. Amb el colorant podem obtenir un líquid 

acolorit, la tintura, que podrà tenyir d'altres materials. Els pigments es poden barrejar amb 

diferents aglutinants. Aquests li donaran cos i permetran que s'adhereixi a les superfícies. 

 

‐ Cart

‐ Anto

fruits

radia

rosea

‐ Beta

verm

 

4. Pl

Els pi

es po

les se

 

Indig

Indi, 

Famíl

Arbus

El no

o any

teixit

 

tamines: pig

ocianines: pi

s, flors o arre

ció ultraviola

a, Ribes nigru

alaïnes: són 

ells i grocs. S

lantes em

gments d’or

oden prepara

egüents: 

ofera tinctor

anyil, índigo 

lia: Llegumin

st caduc d’un

m prové del 

yil, que s’extr

s. 

ment derivat

igments hidr

els. Pertanye

ada i atracció

um). 

metabòlits s

Són potents 

mprades pe

rigen vegetal

ar colorants i

  

ria  

noses 

ns 2 m d’alça

llatí “indigo”

rau de les fu

t del càrtam 

rosolubles qu

n a la família

ó dels insect

ecundaris de

antioxidants

er l’obten

 es poden ex

i tintures s’a

ada. Flors ros

” (tint azul) y

lles i tiges ab

6 

 (Carthamus

ue proporcio

a dels flavon

tes pol∙linitza

e les plantes

s. Les troben

nció dels p

xtraure de d

nomenen ‘ti

sades 

y “fero” (llev

bans de flori

s tinctorius) d

onen color ve

oides. La sev

adors i anima

 nitrogenade

 a les espèci

pigments (

iferents plan

intorials’. Les

 

ar), que fa re

r. S’utilitza s

de color groc

ermell, porpr

va funció és d

als dispersad

es que actue

es com Opun

(vídeo 1) 

ntes. Les plan

s espècies m

eferència al p

obretot com

c i vermell. 

re o blau a fu

de protecció

dors (Althaea

en com pigm

ntia, Amaran

ntes amb les

més conegude

 

pigment blau

m a tint per te

ulles, 

ó de la 

a 

ents 

nthus.  

quals 

es són 

u, indi 

enyir 

 

Rubia

Granç

Famíl

Plant

De le

verm

 

 

Crocu

Safrà

Famíl

Les p

color

a tinctorum 

ça, garanza 

lia: Rubiàcee

ta que pot cr

s arrels (rizo

ell. S’utilitza

us sativus L. 

 

lia: Iridàcies 

arts utilitzad

rant alimenta

es 

réixer fins 1 m

omes) s’obté 

 per l’alimen

 

des són els es

ari, però tam

 

m d’alçada. A

un compost

ntació, per ús

stigmes i les 

mbé com tint,

7 

 

Arrel vermel

t orgànic ano

s medicinal, 

terminacion

, perfum i m

losa. Inflores

omenat alitza

per aquarel∙

ns dels estils.

edicament.

Rizom

scències grog

arina, que do

∙les i com a t

 

. S’utilitza no

mes secs 

gues. 

ona un color

tint. 

ormalment com 

 

Laws

Alheñ

Famíl

Arbus

Les se

per a

Isatis

Glast

Famíl

Plant

S’util

pintu

onia inermis

ña, ‘henna’ 

lia: Litràcies 

st d’uns 2 m 

eves fulles i e

conseguir un

s tinctoria L. 

, hierba past

lia: Crucífere

ta que fa uns

itzen les fulle

ures. L’arrel s

 

s 

d’alçada. Flo

el pecíol, rec

n pigment ve

 

tel 

es 

s 30‐120 cm d

es per acons

s’usa en la m

ors petites b

collides a la p

ermell, molt 

d’alçada. Inf

seguir un tint

edicina trad

8 

blanques, olo

primavera, se

utilitzat per 

florescències

t blau, que ta

icional xines

 

oroses. Fruits

ecades a l’ai

tenyir els ca

 

s grogues 

ant pot servi

sa. 

s negres. 

re i reduïdes

bells i la pell

ir pels teixits

s a pols, serv

l (Índia). 

s com per 

 

veixen 

 

5. M

Els m

crom

subst

forma

els pi

segon

1) Re

fins q

filtre 

pigm

2) De

l’extr

vertic

majo

difere

quan

 

 

Mètodes d

mètodes habit

atografia so

tàncies d’una

a que al intro

gments en f

ns el seu colo

ntar les fulle

que la barreja

i passar el fi

ents s’aniran

esprés de duu

racte en vas d

calment, i aix

r velocitat, c

ents pigmen

titat de pigm

’extracció

tuals per ext

bre paper (2

a mescla i qu

oduir una tir

unció de la s

or. 

es verdes (pe

a es decolori

ltrat a un tu

n separant e

 

En aquesta

alcohol a la

el tetraclo

 

 

 

 

u a terme el 

de precipitat

xí els pigmen

com l’alcoho

ts formant b

ment. 

ó al labora

traure els pig

2). Aquesta ú

ue tenen una

ra de paper a

solubilitat qu

er exemple, e

i i el dissolve

b d’assaig, o

n funció de l

a imatge obs

a part superi

rur de carbo

mateix proc

ts. Introduire

nts pujaran p

l. Després d’

bandes de co

 

9 

atori 

gments són: 

última és una

a afinitat dife

a la mescla, e

ue tinguin i e

espinacs) i tr

ent tingui un 

n hi afegirem

a seva absor

servem dos p

ior. I a la par

oni. 

cediment ant

em una tira d

per capil∙larit

un cert temp

olor. Les més

la separació

a tècnica que

erent segons

el dissolvent

ls separa, pe

riturar‐les, ju

color verd in

m tetraclorur

rció o afinita

pigments: xa

rt inferior ve

terior fins al 

de paper por

tat. Els més s

ps, s’aniran v

 amples sera

simple (1) i 

e permet la s

 el dissolven

arrossega a 

ermetent ide

unt amb alco

ntens. Filtrar

r de carboni.

t amb els dis

ntofil∙les i ca

iem les cloro

filtrat de la b

rós i el col∙lo

solubles es d

veient en el p

an les que te

la separació

separació de 

nt on es trob

diferent vel

entificar‐los 

hol (dissolve

r amb paper 

. Veurem qu

ssolvents. 

arotenoides 

ofil∙les a i b, a

barreja, posa

ocarem 

desplaçaran a

paper els 

enen major 

per 

in. De 

ocitat 

ent), 

de 

e els 

amb 

amb 

arem 

a 

 

6. M

Tradi

artes

maqu

Elabo

‐ L’ex

tancs

ferme

a les 

‐ Des

reme

aspec

batut

(com

‐ Es d

amb 

en bo

‐ Fina

s’env

Granç

En el 

créixe

redui

Mètodes d

cionalment, 

anal. I avui e

uinària molt 

oració de l’in

xtracció tradi

s grans o dipò

entació (30 h

fulles.  

prés es pass

ena sense pa

cte blau‐verd

t quan agafa 

 ara la cal). 

deixa reposar

colorant en 

osses de sisa

alment, el co

vasa i s’entre

ça (Rubia tin

cas d’aquest

er durant 18

ir‐les a pols. 

’extracció

el mètode d

en dia en alg

més automa

ndi (Indigofer

icional de l’in

òsits de fusta

hores fins a 2

a a fer el bat

rar amb l’aju

dós intens tè

 un color bla

r en un tanc 

suspensió es

l, que es pen

olorant es pre

ega pel come

nctorium) 

ta planta, es

8 mesos, i des

El procedim

Arrel de R

ó i elabora

d’extracció i p

uns països e

atitzada i sof

ra tinctoria)

ndi consisteix

a en els que,

2 dies). En aq

tut en un tan

ut d’un pals d

èrbol. L’indi e

au intens. Pe

específic, qu

s decanta. El 

ngen a l’omb

emsa en mot

erç.  

s fan servir le

sprés s’arran

ent és semb

ubia tinctorum

10 

ació tradic

preparació d

s segueixen 

fisticada i am

x en fer pass

, després d’a

quest procés

nc col∙locat a

de fusta per 

es comença a

r afavorir la 

ue normalme

 colorant qu

bra i es deixa

tlles, que s’a

es arrels per 

nquen, es po

lant, però el

m         

cionals (ví

dels pigment

mètodes mo

mb un cert co

sar les fulles 

afegir aigua, 

s es dissol l’in

a un nivell m

provocar l’o

a dipositar a

precipitació 

ent és més p

e s’ha diposi

 escórrer l’a

assequen al s

extraure el p

osen a asseca

 color ben d

ídeo 1) 

s es feia d’un

olt semblants

ontrol.  

o trossos de

es durà a ter

ndicà (glucòs

és baix que l

xidació. El líq

l fons. Es dec

es pot afegir

etit i està a l

itat al fons e

igua. 

sol i després 

pigment. Aqu

ar a l’ombra, 

iferent. 

In

na manera m

s, però amb 

e la planta pe

rme un proc

sid) que es tr

l’anterior. Es

quid té un 

cideix finalit

r un coagula

l’ombra. El lí

es recull i es p

a l’ombra, 

uestes es de

 i es trituren

ndi 

més 

er 

és de 

roba 

s 

zar el 

nt 

íquid 

posa 

ixen 

 fins 

 

7. A

Cents

que p

Difere

 

Una p

mate

alime

Tamb

pigm

forma

neutr

Fins h

 

 

 

Els pi

costu

de tin

l’actu

 

plicacions

s d’espècies 

permeten la 

ents aplicacion

planta tintor

erials com la 

ents, product

bé els podrem

ents utilitzat

a de pols fi. A

re o incolor q

hi tot es fan 

gments natu

ums i tradicio

nts tradicion

ualitat a la in

s (vídeos 2

de plantes s

fabricació de

ns de pigment

rial, com hem

llana, la seda

tes cosmètic

m aplicar en 

ts en la manu

Aquesta pols

que actua co

servir en l’àm

urals estan re

ons, transme

als utilitzade

dústria artes

2 i 3) 

’utilitzen en 

e tints (per t

 

ts vegetals 

m dit, produe

a, la fusta, en

cs (maquillatg

el camp de 

ufactura i en

s és afegida a

om a aglutina

mbit de la m

essorgint de 

eses de gene

es per les civ

sanal. 

11 

el món senc

èxtils sobret

 

eix pigments

ntre d’altres

ge, tints pel 

la pintura ar

n les arts visu

a un vehicle 

ant. 

edicina. 

nou gràcies 

ració en gen

ilitzacions m

cer gràcies a 

tot, però tam

 que s’utilitz

.), per confe

cabell), tints

rtística i les a

uals són colo

o matriu, un

a que molts

neració, i que

més antigues 

les seves pro

mbé pel pape

en per la col

rir un determ

s naturals o p

rts plàstique

rants secs, u

n material re

països cons

e permeten q

siguin aplica

opietats de t

er i altres sup

loració de 

minat color a

pintures vege

es. La majori

usualment en

lativament 

erven les sev

que les tècni

ades en 

tenyit, 

ports).  

 

als 

etals. 

a dels 

n 

ves 

ques 

12  

8. Webgrafia 

‐ 

http://books.google.es/books?id=HWIWczLzuWYC&printsec=frontcover&source=gbs_ge_sum

mary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false 

‐ http://www.xtec.cat/~mplanel4/tegp/secs/doc5.pdf 

‐ http://definicion.de/pigmento/#ixzz3V1BYT1VU 

‐ http://es.slideshare.net/lady1151/pigmntos‐ppt‐ofical 

‐ http://botanico.gijon.es/publicacions/show/5346‐indigo‐indigofera‐tinctoria 

‐ http://fr.wikipedia.org/wiki/Pigment#Pigments_biologiques 

‐ http://coloramazonia.com/textos/acerca‐de‐‐about/ 

‐ http://janeroad.blogspot.com.es/2013/09/indigo‐factory.html 

‐ Keller HA. Plantas colorantes utilizadas por los Guaraníes. BONPLANDIA 2010;19(1):1‐25. 

‐ González Zaragoza N. Los pigmentos y su evolución en las artes plásticas. 

‐ http://fr.wikipedia.org/wiki/Liste_de_plantes_tinctoriales 

‐ https://www.youtube.com/watch?v=AXfWICIKi_I (vídeo 1) 

‐ https://www.youtube.com/watch?v=E‐H6oqph8NI (vídeo 2) 

‐ https://www.youtube.com/watch?v=gt7FJRrXw88 (vídeo) 

‐ http://ethesis.inp‐toulouse.fr/archive/00000235/01/sandoval.pdf 

   

 

ANE

L’or b

 

En Ti

pigm

es fa 

(De: h

Al ma

anyil 

tot el

prefe

pigm

pigm

Ens tr

secre

plant

que u

Aque

reacc

ja que

sedim

treur

es tal

El que

produ

conve

EXE 

blau 

ndivanam (Í

ent blau: l’in

http://janero

atí següent v

en el poble d

l territori de 

ereixen tracta

ent sintètic q

ents són que

robem al bel

eta que ha tr

tes d’ indi un

uns homes re

est procedim

ció química e

e s’ha de dei

ment que es 

e les impure

lla en petits 

e és increïble

uir l’indi d’aq

ertit en un p

Índia) encara

ndi, conegut

oad.blogspot

vàrem anar d

de Tindivana

Luxemburg,

ar aquest pig

que no es de

e poden ser d

ll mig del cam

ansmès dura

 líquid verd q

emouen la b

ent d’oxidac

el color blau 

ixar reposar 

produeix i es

eses. Després

blocs que de

e és veure q

questa mane

roducte de l

a s’utilitzen t

t com l’or bla

t.com.es/201

d’hora a visita

am. Aquesta 

 ara només é

gment de qu

e la mateixa q

diluïts en aig

mps en aque

ant 5 genera

que drena pe

arreja amb e

ció de l’aigua

tant particul

18 hores, i a

scalfar‐lo com

s s’obté una 

eixen assecar

ue avui en d

era tant artes

uxe, per això

13 

tècniques an

au. A continu

13/09/indigo

ar una fàbric

planta no m

és un petit e

ualitat que ac

qualitat que 

gua o alcoho

esta fàbrica d

cions. Veiem

er un petit c

els seus peus

a i l’extracte 

lar de l’indi. 

això permet q

m es feia aba

espècie de f

r. 

ia encara fan

sanal fa que 

ò se l’ha ano

ntigues per e

uació reprod

o‐factory.htm

ca que treba

més gran de 8

spai que fan

ctualment ha

l’anyil pur. L

l i així s’asse

disposada a g

m una gran p

anal en gran

s.  

de la planta 

Aquest treba

que l’endem

ans, dins d’u

fang blau que

n tot això co

el producte 

menat "l’or 

extraure aqu

duïm un text

ml) 

llava l’extrac

80 m, va ocu

 servir els últ

a estat subst

Les dues pro

gura la seva 

guardar la se

remsa que e

n safareig ple

és el que do

all només es 

mà es pugui re

na gran mar

e es comprim

m en el vells

tingui un ma

blau". 

B

uest preat 

t on s’explica

cció del pigm

par un espai

tims artesan

tituït per un 

pietats dels 

llarga durad

eva recepta 

extrau de les 

e d’aigua en e

ona per aque

s pot fer pel m

ecollir el 

rmita al foc p

meix encara 

s temps. L’art

ajor valor i l’

Barrejant 

a com 

mento 

 com 

ns que 

da.  

el 

esta  

matí, 

per 

més i 

t de 

ha 

 

 

Exper

En aq

tradic

mate

(De: h

 

En los

del co

riment a l’Am

quest text s’e

cionals per l

eix mètode. E

http://colora

s últimos añ

olor.  

mazònia 

explica el tre

’obtenció de

El text s’ha r

amazonia.co

os con un gr

eball fet per 

el color. En le

reproduït ínt

m/textos/ac

upo de amig

14 

Recipient 

 un grup d’a

es diferents 

tegrament. 

cerca‐de‐‐ab

gos hemos ro

Repos

per escalfar

B

mic per posa

espècies no

out/) 

ondado la Am

ant 

 

Blocs d’indi ja

ar en pràctic

o sempre s’ha

mazonia colo

a secs 

ca sistemes 

a utilitzat el

ombiana en b

 

busca 

 

Con l

once 

sus p

Cerca

estos

lo ese

prove

Color

exalta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

os conocimie

especies bo

igmentos so

a de la ciudad

s procesos m

encial de la n

ee sorprende

r Amazonia e

ar el inmens

entos ancest

tánicas y los

obre fibras na

d de Leticia, 

manuales en u

naturaleza hu

entes posibil

es la memori

o valor de es

trales de com

 procesos de

aturales com

instalamos u

una relación 

umana, que 

idades.  

a de esta bú

sta selva que

15 

munidades H

e alquimia qu

mo fique, algo

un rústico ta

cercana y di

sabe transfo

úsqueda elem

e desaparece

Huitoto y Tiku

ue permiten 

odón y pape

aller de traba

irecta con el 

ormar, y la na

mental donde

e. 

una como gu

utilizar de m

l.  

ajo para explo

entorno: un

aturaleza bo

e el color es 

uías, identific

manera artes

orar y recon

n encuentro e

otánica, que 

un pretexto

camos 

sanal 

ocer 

entre 

 para 

 

 

Exemmple d’un dels processos amb una esp

16 

pècie (Cúrcuma)