Edició de les experiències 2011Coordinades per:Genisa Prats i Mercè Zegrí, de la Fundació Desenvolupament Comunitari (FDC)Col·laboracióSara Alonso, Josep Mª Navarro (FDC) i personal tècnic Pla de Barris Vic Sud, Ajuntament de Vic.

Aquesta revista és una compilació de lesexperiències que es presentaren en lesJornades d’Intercanvi sobre dinamitzaciócomunitària i participació ciutadana alsbarris, realitzades el 20 i 21 de novembrede 2009 al Club Caixa Catalunya - Sant Jordi.

Aquestes jornades s’emmarcaren dins delPla de Barris Vic Sud, de l’Ajuntament deVic, amb el suport de la Generalitat deCatalunya i la Unió Europea.

INDEX

PREÀMBUL 3

INTRODUCCIÓ 4

CONFERÈNCIALA PARTICIPACIÓNCOMUNITARIA Y LASOSTENIBILIDAD COMOPROCESO DE CONSTRUCCIÓNDE LOS BARRIOS 6

PRESENTACIÓEXPERIÈNCIES DE VIC 10

MIGMETRATGE"EL BARRI ÉS NOSTRE" 11

EXPOSICIÓLA MEVA MEMÒRIA DEL BARRI 15

EXPERIÈNCIAEL BARRI DEL REMEIHABITATGES MONTSENY 17

GIMCANADE LES LLENGÜES A OSONA 19

PRESENTACIÓESCOLA DE LA PAU - DONES 21

TAULA 1LA CREATIVITAT I L'EXPRESSIÓARTÍSTICA EN ELS PROCESOS DEDINAMITZACIÓ COMUNITÀRIA 23

EXPERIÈNCIATALLERS DE TEATREINTERGENERACIONAL IINTERCULTURAL ARTESCENA 24

PROJECTEPARAIGÜES DEL BARRI 26

SANT CELONIGAMESMIRADES JUVENILSDE L'ESPAI PÚBLIC 28

TAULA 2 DINAMITZACIÓCOMUNITARIA I PARTICIPACIÓVEÏNAL 30

EXPERIÈNCIAFEM BARRI, FEM XARXA 31

PLA COMUNITARIL'ENCAIX DE L'ASSOCIACIÓ DEVEÏNS EN EL PLA COMUNITARIDEL BARRI DE LA PAU 33

FONS COMERÇPLA DE FOMENT DEL’ASSOCIACIONISMEI LES BONES PRÀCTIQUESCOMERCIALS 34

TAULA 3DINAMITZACIÓ COMUNITARIAI PARTICIPACIÓ VEÏNAL 35

L'ESCOLA MESCLADÍS PER LAINCLUSIÓ DE JOVES I DONES:LA CUINA COM A EINA SOCIAL 36

INICIATIVARAVALTEX E.I.S.L. 37

PROJECTEPATIS OBERTS 38

CONCLUSIONS 40

SIS PRINCIPIS BÀSICSDEL TREBALL COMUNITARI 43

Des de l'any 2005, els barris de la zonasud de Vic es troben immersos en unprocés de remodelació urbanística i detransformació social, amb l'impuls quesuposa el Pla de Barris del sector sud dela ciutat. En el 2010 han finalitzat elsprojectes urbanístics i les intervencionssocia ls s ’encaminen més a ladinamització comunitària i de barris através de les entitats veïnals, amb elsuport de l’equip tècnic municipal.Aquest propòsit passa per donarprotagonisme i enfortir el teixit associatiui convivencial de la zona.

Els objectius principals del Pla de Barriss’orienten a la millora de la cohesió sociali es defineixen en tres eixos que s’intentaque siguin presents en totes lesactuacions adreçades a les persones ials grups, per tal de conferir en conjuntun enfocament d’actuació unitari per ala dinamització comunitària de la zonaVic Sud:

-La identitat: es tracta de recuperar elselements d’identitat dels barris, amb laseva història i tradicions, i de construiru n a n o v a i d e n t i t a t d e s d e lreconeixement dels recents canvis en elseu paisatge humà..

- La participació: les actuacions del Plaprocuren el major protagonisme de lacomunitat, de les associacions i grupsen l’enfocament, la valoració i la gestiódels processos de millora.

-La convivència i la confluència: des delconeixement i el respecte a les normescíviques i el reconeixement de l’altre esva abordant i trobant sortides en positiuals conflictes existents o que puguinsorgir en els barris entre grups i entrepersones.

D’altra banda, en coherència amb eldiagnòstic i els objectius específics delPla es defineixen també quatre col·lectiusprioritaris:

-La gent gran, donada la sevaconsideració de població en situació derisc per la seva especial concentració enalgunes zones (Serra-de-senferm, PlaçaOsona), pel fet que el setembre de 2004el 28,7% tenien més de 65 anys i pel seuestat de dependència funcional i/o acausa dels dèficits del seu habitatge i lamanca d’ascensor als edificis més antics.

-Les dones, amb especial atenció a lesnouvingudes per la major dificultatd’inserció laboral i en la vida social de

barri, la menor utilització d’equipamentsi serveis pel fet d’obeir a pautes de lescultures d’origen, a recels, pors idesconeixement i a la seva funció lligadatradicionalment a feines en l’àmbit dela llar. I també pel seu potencial comactrius protagonistes en la vida de lacomunitat.

-Els joves, en particular les segonesgeneracions de famílies nouvingudes,amb majors carències de formació i ambespecials dificultats d’inserció social ilaboral.

-Els qui participen: aquells que,vinculats o no a un projecte associatiu,estan disposats a contribuir a un esforçcol·lectiu per a la millora del barri.

Entenem els processos de participacióciutadana com eixos centrals, perdesenvolupar accions concretes queaportin valors integradors i enriquidors,tant a nivell personal, de barri i a nivellde ciutat. Així mateix considerem quel’educació, la cultura i la dinamitzaciósocial són eines útils per establir puntsde comunicació, de confluència i decorresponsabilitat, capaços de modificaractituds i actuacions, tant personals icol·lectives com institucionals.

PREÀMBULJosep Rafús IsernRegidor de Pla de Barris Vic Sud - Ajuntament de Vic

4 I A

JUN

TAM

ENT

DE V

IC P

LA D

E BA

RRIS INTRODUCCIÓ

En el marc del Pla de Barris de Vic Sud,des de 2007 l'Ajuntament de Vic,juntament amb entitats socialsd’aquesta zona, ha promogut diversosprojectes i iniciatives per tal d’afrontarels nous reptes que avui dia es presentenen aquests barris: el creixementdemogràfic, la diversitat cultural i social,la pèrdua d’identitat i de referentstradicionals de la “comunitat”, l’exclusiósocial...

Amb aquest teló de fons s’han realitzatdiferents activitats socioculturalsencaminades a millorar el benestar deles persones i el coneixement ireconeixement mutu entre la diversitatde veïns/es, així com a cercar nous canalsi formes de comunicació, de participaciói d’organització veïnal.

El moment actual, de revitalització iconsolidació del teixit social d’aquestsbarris, ens va portar a pensar en unesJornades com una oportunitat per a lareflexió i l’aprenentatge, mitjançantl'intercanvi entre diverses experiènciesconcretes, de Vic i d’altres indrets deCatalunya, que afronten situacionssemblants.

La idea de les Jornades era la de mostrardiversos projectes actuals i innovadorsque s’estiguin impulsant per a ladinamització social de diferents territoris.L'intercanvi ha estat el principal motori alhora el fil conductor de les Jornades.Ha posat en comú diverses perspectives,metodologies i tècniques des de ladiversitat de rols i responsabilitatsexistents en els territoris (ciutadania,organitzacions cíviques, treballadors/esde l’àmbit social i del polític local...).

La conferència marc de la Jornada vaanar a càrrec del treballador iinvestigador social Marco Marchioni, al’entorn de la participació comunitària ila sostenibilitat com a processos en laconstrucció dels barris.

Com a criteris de selecció de lesexperiències convidades procedents defora de Vic, es va tenir en compte el fetque fossin desenvolupades des d’unaperspectiva comunitària, comptant ambla participació d’una diversitat d’actorssocials. També es va considerarimportant que les experiènciesestiguessin relativament consolidadesper tal de fer possible la valoració deresultats. Un altre aspecte que ensinteressava era mostrar els projectes através de diferents tipus de lideratges -tècnic, polític, associatiu i/o empresarial- i, en aquest sentit, vàrem fer una

selecció diversa d’acord amb això. Aixímateix, es va demanar a les personesimpulsores de cada projecte que, en lamesura del possible, compartissin lesseves exposicions amb persones quehaguessin participat en qualitat de“benef ic iàr ies” dels projectes.

Les Jornades van ser concebudes d’acordamb les necessitats, interessos iexpectatives de les entitats que treballenen els barris del sud de Vic, per la qualcosa, entre els criteris de selecció de lesexperiències convidades, es va tenir encompte que aquestes poguessin dialogaramb les experiències de Vic Sud, totaportant elements de reflexió per a lesseves pràctiques.

Així també, les temàtiques de les taulesrodones es van concebre a partird’aspectes i qüestions que erensignificatius per als barris de V icreceptors de les Jornades, d’acord ambdinàmiques, contextos i projectes queara s’estan desenvolupant i que detallemtot seguit.

El barri d'Osona de Vic ha realitzat unmigmetratge en què els seus actors iactrius han estat el propi veïnat del barri.Tant els resultats com el procés detreball, a través de l’experiència viscudaper la gent del barri, han portat a feruna reflexió més a fons que s’ha volgutposar en diàleg amb d’altres iniciativesque utilitzen igualment l’art i l’expressióartística com a eines de transformació iparticipació social.

Amb aquesta idea es programà la taulaLa creativitat i l’expressió artística enels processos de dinamitzaciócomunitària, on van participar elssegüents projectes:

·Tallers de teatre intergeneracional iintercutural. Associació Artescena(Cardedeu);

·Projecte Paraïgues del Barri. La CasaAmarilla/Pla Comunitari Besòs-Maresme(Barcelona);

·El videojoc Santcelonigames: miradesjuvenils de l’espai públic. Ajuntament deSant Celoni.

Els barris del Remei, plaça Moragas,Osona, Serra-de-Sentferm i Santa Anna,des de les seves associacions veïnals,estan fent un esforç per promoure laparticipació i millorar les dinàmiques deconvivència del barri, tot explorant lesTIC com eines d’informació i participació.D’altra banda, són barris que en els

darrers anys han vist augmentar lapresència de petit comerç regentat perpersones estrangeres, fet que està creantcertes preocupacions entre el veïnat i elteixit comercial organitzat en la Unió deComerciants Remei-Estadi. Les qüestionsque amoïnen es relacionen ambpercepcions sobre el comerç estrangercom un agent que pot posar en perill lacohesió social dels barris i, més enconcret, preocupa la seva manca deconeixement de les normativescomercials i de participació en el teixitassociatiu.

Amb la implantació d’un Pla Comunitarien el barri del Remei a la zona delMontseny, les associacions de veïns iveïnes d’aquesta zona, com espais deconstrucció dels barris i d’inclusióciutadana, es troben en un procésd’adaptació a aquest nou escenari.Així, tenint en compte aquests aspectes,es plantejà la taula Dinamitzaciócomunitària i participació veïnal,convidant a participar els següentsprojectes:

·Fem barri, fem xarxa. XarxaCiutadana de Llefià (Badalona);

·Projecte de dinamització del’associacionisme comercial i inclusió delcomerç estranger en el teixit associatiu.Ajuntament de Santa Coloma deGramenet.

·L’encaix de l’Associació de Veïns enel Pla Comunitari del barri de La Pau(Badalona).

Finalment, la programació de la taulaExperiències comunitàries de promocióde l'auto-ocupació i la inserció laborales va fonamentar en un dels objectiusprincipals del Pla de Barris, el depromoure el desenvolupamenteconòmic del territori, així com en lanecessitat de crear espais de trobadaper als joves i infants, qüestió que haportat a entitats d’aquests barris i al'Ajuntament a valorar la possibilitat deposar a l’abast del barri el pati d’algunaescola.

D’acord amb aquestes necessitats, lesexperiències convidades a aquesta taulavan ser:

·Ravaltext (barri Raval, Barcelona)

·La cuina com a eina social: l’escolaMescladís per a la inclusió de joves idones. Escola Mescladís (barri Sant Pere,Barcelona);

·Projecte Patis Oberts. ComissióEducativa Districte 8 (barri de la Pau,Badalona)

Els treballs de Vic es van presentar através de cinc experiències: tresdinamitzades en els barris queconformen el Pla de Barris del sud deVic i dues experiències que abasten laciutat, de les quals una està dirigida a lapoblació en general i l’altre a poblaciónouvinguda:

·Gimcana de les llengües a Osona, acàrrec del Consorci per a la NormalitzacióLingüística

·La meva memòria del barri, a càrrecde l'Associació de Veïns del barri de SantaAnna

·El barri és nostre, a càrrec del'Associació de Veïns del barri d'Osona

·Escola de la Pau-Dones, a càrrec delCasal Claret

·La biblioteca, un espai de relació icohesió social al barri, a càrrec del'Associació de Veïns del barri del RemeiMentre que les experiències convidadesforen presentades en taules rodones, elsprojectes desenvolupats a Vic vanpresentar-se cadascun per separat, enespais específics, amb un públic reduïtque permetia una major interacció,reflexió i aprofundiment en cadaexperiència.

A més, es va fer un panell d’explicacióresumida de cada experiència i es vaposar a l’abast dels assistents un espaiinformàtic per consultar i ampliarinformació sobre els projectespresentats.

A la Jornada es va projectar elmigmetratge “El barri és nostre” i es vadonar la coincidència que el mateix diaes va fer pública la concessió del “Premidel Públic” en el Certamen del’Observatori Internacional de laDemocràcia Participativa (OIDP) ambseu a la Comune di Reggio Emilia (Itàlia).

L’escola Mescladís, experiènciaconvidada a una de les taules rodones,va organitzar el càtering de les Jornades,un dinar molt saborós que va ser unamostra dels sabers i aprenentatges“interculturals” d’aquesta escola a travésd’una àmplia gamma dels “fruits” de laseva cuina.

Les Jornades es van desenvolupar en unclima agradable i profitós, amb reflexionsi valoracions diverses a l’entorn d’allòassolit, les dificultats i els nous reptes.La publicació que presentem aquí preténreflectir tot això a partir del recull de la

conferència marc, de les conferènciessobre cadascun dels projectes exposatsi d’unes conclusions reflexives sobre ladinamització i el treball comunitari, a lallum d’allò presentat i dels debats a quèvan donar lloc.

Sobre el material recollit, la conferènciad'en Marco Marchioni és unatranscripció de la seva intervenció; laredacció de cada projecte de Vic s’hadeixat en mans de les pròpiespersones/entitats impulsores, a partird’un guió que han seguit tots menys un,la biblioteca dels Habitatges Monseny,que ha preferit relatar l’experiència enprimera persona. Respecte a lesexperiències convidades, la seva redaccióha estat feta per les coordinadores deles Jornades en base als enregistramentsde les exposicions i amb la supervisióde les persones vinculades a cadaprojecte.

Esperem que aquest document siguid’interès i utilitat, que aporti algunesidees i eines, i que també encoratgiaquells/es que ja estigueu implicats enprocessos de dinamització comunitàriao que vulgueu impulsar-ne en diferentsindrets de Catalunya o de més enllà.

5 I J

ORN

ADES

D'IN

TERC

ANVI

INTR

ODU

CCIÓ

Marco Marchioni, italiano, 1937

Trabajador e investigador social. Desdehace veinticinco años vive y trabaja enEspaña dedicado totalmente a los temascomunitar ios, asesoramiento yseguimiento de programas y procesoscomunitarios y a la formación deprofesionales. Es Presidente de Honordel “ Inst i tutoMM. Comunidad,Participación y Desarrollo”. Autor denumerosas publicaciones sobre lamateria..

La participación Comunitaria y lasostenibi lidad como proceso deconstrucción de los barrios son temasbonitos, pero complejos; importantes,pero difíciles de practicar hoy en díaporque no han evolucionado comodebieran y la convivencia entre los sereshumanos es fundamental. Esto noquiere decir que tenga una visiónpesimista, pero la real idad escomplicada.

Necesitamos procesos educativos, perono para que nos digan lo que tenemosque hacer, sino para aprender a partirdel intercambio ¡Esto es lo más bonito!

Por ejemplo, hace más de dos años, elpresidente del gobierno pronunció unaconferencia en la que hablaba de que

estábamos en una sociedad quecaminaba hacia el pleno empleo ydonde el crecimiento económicoaparecía como ininterrumpido. Desdeentonces han pasado 2 años y llegó larecesión: tenemos 4 millones depersonas sin trabajo. El trabajo en unsistema capitalista es la base de laautonomía personal, familiar y colectiva(…) y, si la gente no es capaz de ganarseun sueldo, ¿cómo va a participar?Participará en una situación dedependencia, de inferioridad, desubalternidad, pero no de paridad.Igualmente, y para mostrar lacomplejidad del tema, se pensaba quevivíamos en una situación de opulenciay ahora, pasados estos dos años,descubrimos que no es así y que losrecursos son limitados.

CONFERÈNCIA1 LA PARTICIPACIÓN COMUNITARIA Y LA SOSTENIBILIDADCOMO PROCESO DE CONSTRUCCIÓN DE LOS BARRIOSPresentació a carrèc de Jordi Collet i Sabé . Doctor en sociologia i educador social

6 I A

JUN

TAM

ENT

DE V

IC P

LA D

E BA

RRIS

1 Transcripció literal de la conferència

¿Por qué?Se suele decir que la crisis puede seruna oportunidad, si nos ayuda acomprender, analizar y modificar cosas.Por ejemplo, la implicación de laciudadanía en la vida públ ica.Cuando estuve la primera vez enTrinidad Nova –un barrio periférico deBarcelona donde se desarrolló un PlanComunitario, luego referencia dem u c h a s o t r a s e x p e r i e n c i a sparticipativas- me impresionó que nohubiera tiendas y que otras estuvierancerradas. A las cinco de la tarde nohabía nadie por la calle salvo algunoshombres en dos o tres bares. Todo elloindicaba una condición de soledad y dedecadencia de una comunidad y no departicipación. Era una clara señal dedecadencia, de una comunidad queestaba muriendo.

Hoy estoy convencido de que lapart ic ipac ión es un e lementofundamental de la sostenibilidad; porello es necesario implicar a una partefundamental de la ciudadanía. Portanto, las fuerzas políticas tendrán querecuperar otra manera de relacionarsecon la ciudadanía, porque hasta ahoralas administraciones han gobernadopara la ciudadanía pero no con laciudadanía. Esto es un proceso y hayque empezar a hacer pedagogía políticabasada en la idea de que la participaciónes un elemento fundamental de la vidapública y de la política y no, como hastaahora, un elemento puramenteaccesorio, decorativo y úti l enmomentos puntuales.

En definitiva, la participación esimplicación y hay que tener en cuentapor lo menos tres cuest ionesfundamentales:

1- La participación es un hechocolectivo. Hay intereses individuales,pero también intereses y cosascomunes.

2- El ámbito de vida colectivo. Elámbito de vida y de trabajo –elterritorio, el barrio, el pueblo donde sevive o se trabaja- es el primer y másdirecto ámbito de participación dondetodo el mundo, en teoría, puedeparticipar.

3- Y la participación siempre es elencuentro. Hay que encontrarse,dialogar, intercambiar, aprender de losdemás y reconocer y aceptar ladiversidad (o lo diferente). Sin esto laparticipación se convierte en la defensade los intereses particulares –de uno-y no de los intereses comunes ygenerales.

Los Ayuntamientos tendrían que

favorecer estas tres cuestiones, deacuerdo con sus particularidades, yaque en este tema no tiene porque haberun modelo único y rígido; pero dandorespuestas a las tres cuestiones.

P. ¿?R: En los últimos años en nuestro paíshemos vivido una serie de cambiosradicales; soy una persona mayor, peroaprendí en la Escuela de Trabajo Socialde Roma, hace muchos años, que hayque ser rígido en los principios, peroflexible en la búsqueda de la aplicacióny realización de esos principios. ¡No haymodelo único! No sirve un modeloúnico porque somos diferentes, pero síp o d e m o s t e n e r p u n t o s yelementos/principios de referencia quepodemos aplicar teniendo en cuenta lac u l t u r a , l a d i v e r s i d a d , l a sparticularidades de cada realidadhumana y social, las condiciones y loscambios del mundo de hoy. Antesparecía que fuéramos todos iguales yque respondíamos a criterios y valoreshomogéneos compart idos. Hoytenemos boda de homosexuales... antesno me lo podría imaginar, sería comouna novela de ciencia f icción.Actualmente los cambios son másrápidos, antes eran más lentos, sedisponía de más tiempo para buscarrespuestas. Ahora, en poquísimot i e m p o , c a m b i a n c o s a s q u epensábamos que eran seguras( inmutab les ) . Esto ha c readoconsecuencias políticas, sociales yeconómicas que requieren un nuevoorden de pensamiento sobre muchascuestiones.

Hoy uno de los cambios fundamentaleses “el cambio del trabajo”. Yo he crecidoen la cultura del trabajo permanente,después de muchos años llegaba lajubilación para los hombres, porque eltrabajo era cosa de hombres y lamayoría de las mujeres no teníanparticipación ni reconocimiento en lavida pública.

Sin embargo, mi vida, mi carreraprofesional no hubiera sido posible sinmi esposa y, durante años, he podidoparticipar en un partido político, en unsindicato...... gracias a que mi señoraesposa se quedaba en casa, llevandolos niños al colegio o al médico,planchando las camisas...etc., ¿no? Yohe hecho carrera, no sé cómo puedopagar eso... , y parecía normal.Pero, ¡qué cambios! desde entonces:- En primer lugar, hoy la familia no existe-por lo menos en el sentido al quehacíamos referencia-; hay muchasfamilias diferentes y unas cuantasunipersonales… Así que toda esaseguridad que daba la familia…hoy noexiste. Sin embargo, la tutora sigue

llamando a la participación de lospadres, mejor decir de las madres(porque las AMPAS deberían serAMAPAS , Asociación de madres yalgunos padres de alumnos y alumnas),porque no hay casi hombres queparticipen. Pero los/las tutores/asconvocan las reuniones a las 12.00 deldía y la mayoría de padres y madresno pueden participar porque estántrabajando. Y luego decimos que lospadres no quieren participar, perorealmente es que no pueden.- Hoy las mujeres son activas en la casa,como siempre, pero también fuera deella porque necesitan trabajar y ya queno pueden depender exclusivamentedel marido o de quien sea.

- Para los hombres el cambio es brutal,sobretodo porque, como dije, hemoscrecido con la idea del trabajo fijo y,ahora, éste es cada vez más precario.Antes teníamos sindicatos fuertes yahora éstos realmente solo están en lossectores económicos más fuertes.Muchos trabajadores se han hechoautónomos, que es un camuflaje paradecir que pueden defenderse sólomontándose su propia empresa.- También el capital ha cambiado; ahoraes el capital financiero el que manday se deslocaliza: emigra adonde puedesacar más beneficios.

Por tanto, hay grandes cambios, “el deltrabajo” y el de “la familia”, etc. que, asu vez, generan otros muy grandes enel uso del tiempo. Hoy participan máslas mujeres en todos los ámbitos.

Con relación al tema de la participaciónel tiempo es un bien precioso. Laparticipación en primer lugar es tiempo.El tiempo es fundamental pararelacionarnos. Pero si no disponemosde él, si estamos como una camarerade pisos en Canarias (Fuerteventura)que se levanta a las 5,30 de lamadrugada -porque vive a 40Km dedistancia del lugar de trabajo. Se levantapronto para limpiar la casa, hacer eldesayuno al niño, le deja dinero paraque se compre el “bollicao”. Ahora, porfin, parece que se van a eliminar los“bollicaos” de los institutos. Pero nopuede ir a la escuela a las 12.00. Puedeque pudiera ir a las 19.00, pero a estahora la tutora…

Los niños y las niñas en Canarias, envez de comer “gofio” (harina de maízo trigo, tostada), mezclado con leche ycon miel, una alimentación sana ytradicional que permitía aguantar hastalas 2 de la tarde, ahora comen “colacao”y “bollicao” y los niños/niñas salenobesos y con colesterol a los 8, 9, 12años. Sin embargo la “buena burguesía”,que tiene más informaciones y más

7 I J

ORN

ADES

D'IN

TERC

ANVI

CO

NFE

RÈN

CIA

MAR

CO M

ARCH

ION

I

medios, les da comida saludable: pancon tomate, jamón de pata negra.Pero bueno, volvamos al tema de lacamarera que sale de su casa y va atrabajar a 40 Km., para limpiarhabitaciones en un hotel. Al final de lajornada laboral, coge la guagua (bus),llega a casa hecha polvo, los niños estánen la calle y no han podido hacer losdeberes, y les tiene que ayudar, perotampoco sabe… están mirando la teley viendo programas infumables. Estácantado que esos niños y niñas vayana fracasar…Nosotros decimos que estetema no es un tema solamente de esafamilia o de esa camarera de piso…esun problema comunitario, general. Y,por eso, acudiendo a un refrán africano-“Para educar a un niño hace falta todala tribu”- pensamos que este temarequiere la participación y la implicaciónd e t o d o e l m u n d o : d e l a sadministraciones implicadas, de losrecursos y servicios técnicos quepodrían y tendrían que hacer algo demanera coordinada y también de laciudadanía -la comunidad- ya que si enesa comunidad existe un alto nivel defracaso...

Si esto no se entiende, no se entiendelo fundamental de la participación.Otro cambio fundamental atañe al temade la inmigración. Destacaré trescuestiones:

La inmigración en España ha sidobrutal e intensa, en muy pocos añoscomparada con el resto de la Europadesarrollada, en los que se dio demanera mucho más gradual. En cambioahora, por ejemplo, en CiudadMeridiana de Barcelona, tenemos gentede todo el mundo, y todo esto hapasado en muy poco t iempo.El gobierno dice que hay apenas un 10%de inmigrantes en el Estado Español; escierto que no es demasiado, pero esdistinto cuando se concentra elfenómeno en una misma zona llegandoasí al 40%. Claro que hay un cambio,es decir, hay zonas donde la inmigraciónha sido y es muy fuerte y nos cogeimpreparados. Si, además, llega la crisisy se pierde el trabajo, la gente empiezaa pensar que el ‘negro’ le ha quitado eltrabajo: pues ya tenemos la condiciónpara que unos demagogos vayanusando este argumento y llamen a laexpulsión o inciten a comportamientosfascistas y xenófobos.

Pero también fa l lamos en laintervención, trabajamos de maneraaislada con los inmigrantes y no con lapoblación entera. Voy a contar un chisteque me contaron cuando era niño, peroes muy fundamental, tonto pero sabio.Me lo contaron cuando tenía 14 años.

“Un señor se vuelve loco, cree ser un grano de trigo y tiene miedo quelas gallinas se lo coman. En mis tiempos lo hubieran encerrado en un psiquiátrico, ahora lo llevan al Centro de Salud Mental, donde hay4 profesionales altamente cualificados: el/la psiquiatra o el/lapsicólogo/a, trabajador/a social y elconserje con master en relacionespúblicas. Ha habido muchos avances¿no?En poco tiempo el señor se ponebien. Pasadas dos semanas vuelve abuscar al psiquiatra y el doctor lepregunta: 'está usted bien, ¿no?' Elhombre responde que: 'Sí, ya sé queno soy un grano de trigo, hicisteis unbuen trabajo, multidisciplinar, estoyperfecto, pero tengo un pequeñoproblema’. El doctor le pregunta‘¿qué problema tiene señor Josep?'Y Josep le responde: 'pues que yo sémuy bien que no soy un grano detrigo, pero las gallinas allí fuera nolo saben' ”.

Hemos trabajado tanto con los granosde trigo que, en el caso de lainmigración, me he encontrado conmuchas personas, buena gente, que medicen: “Todo el mundo le echa unamano a quien ha venido de fuera, peroa mi, en estos años que lo estoypasando canutas, nadie me ha echadouna mano”. ¿Por qué pasa esto? Porque la inmigrac ión se ha idoconcentrando en zonas -principalmentelos barrios periféricos de las ciudades-donde el paro ha crecido, el trabajo seha precarizado y donde la situaciónsocial se ha ido deteriorando. Habíanecesidad de intervenir de manera másglobal, poniendo en marcha procesosde crecimiento, de mejora, de desarrollosolidario, comunitario y participativo.E n c a m b i o , s e h a h e c h osubstancialmente un trabajo asistencialen los despachos y a nivel individual.Hoy tenemos muchos recursos técnicosy muchos conocimientos científicos.Cuando fui a Málaga en los años 60había muchos curas, un practicante,algunos maestros rurales del Obispadoy… para de contar. En Barcelona, en losbarrios periféricos estaban las asistentesSociales de Cáritas (no había carrerapara los hombres aun), “curas obreros”y, la asistente social era la animadoracultural, la psicóloga, la pedagoga…unpoco de todo en ausencia de otrosrecursos. Había que trabajar con todoel mundo y sólo había una profesional social.

Hoy tenemos muchos profesionales (yprofesiones), pero cada uno/a va porsu cuenta, trabaja en una parcela, ensu despacho. Algunos trabajamos en la

calle, la excepción, pero con un sectorsocial de población determinado y demanera aislada y exclusiva. En generalno se hace trabajo comunitario y no secuenta con la participación activa de lapoblación/ciudadanía.

Jamás hemos tenido tantos recursos2Se refiere a recursos económicos,técnicos y científicos, pero tambiénrecursos humanos, como el caso dediferentes profesionales trabajando enel ámbito social. aunque, a veces,llegan tarde. En las escuelas hay muchosprofesionales, pero luego tenemosfracaso escolar.

¿Los gobernantes pueden solosenfrentar estos temas?¡Imposible!Yo trabajo en Badajoz en unaexperiencia fabulosa que involucra alEquipo de Atención Primaria (EAP) delCentro de Salud El Progreso. En elCentro de Salud hay una comisióncomunitaria y todo lo que no seaasistencia inmediata individual el equipolo plantea a la comisión. Por ejemplo,han decidido con la ciudadanía cómoafrontar la gripe A y B y no han tenidofenómenos de histeria colectiva nimasificación de las visitas. En la zonadonde se trabaja de forma comunitaria,por ejemplo, el gerente del Área deSalud ha tenido que cambiar todos losservicios de urgencia porque muchagente, al tener un trabajo precario,usaba este recurso en vez de la citaprevia por la mañana. En esta zona elgerente lo ha explicado y todo el mundolo ha entendido. En el resto de zonasha habido conflictos en la calle porquetodos quieren “la cosa” en la esquinade su casa y cuando hay que montar uncentro del Sida o Centro del Menor,salimos a la calle porque no loqueremos en nuestro barr io. . .Así que la participación actual tienebicefalia porque falta la participacióncomo elemento normal, constante, nosólo cuando pasa algo o explota algúnconflicto. Por una parte, participamospara reivindicar la farola del barrio, perosólo veo lo mío. Por la otra, salimos ala calle para rechazar “algo” que quierencolocar cerca de mi casa. Esto pasa hoy.¿Por qué no contamos con la ciudadaníad e u n a m a n e r a n o r m a l , n oextraordinaria?3 S e re f i e re a l aimplicación ciudadana como procesocotidiano normal y no a una implicaciónpuntual o excepcional..

8 I A

JUN

TAM

ENT

DE V

IC P

LA D

E BA

RRIS

2 - Se refiere a recursos económicos, técnicos ycientíficos, pero también recursos humanos, comoel caso de diferentes profesionales trabajando enel ámbito social.3 - Se refiere a la implicación ciudadana comoproceso cotidiano normal y no a una implicaciónpuntual o excepcional.

9 I J

ORN

ADES

D'IN

TERC

ANVI

CO

NFE

RÈN

CIA

MAR

CO M

ARCH

ION

I

Para terminarYo participaba en el sindicato, en elpartido político, en el barrio, iba a lareunión del Consejo Escolar…participaba en todo. Pero no participabaen lo mío para nada; durante todo eldía no estaba, ni participaba en casa,llegaba a casa oliendo a tabaco. Miesposa se ocupaba de todo, pero aexpensas de su carrera profesional y desu vida. Éramos pocos y estábamos entodo. Los demás nos delegaban. Estemodelo hoy no es viable, además deno ser justo. Pero esto es otro tema yrequeriría otro tratamiento.

DebateP: Ent iendo que cr i t ique esaespecialización que mencionó, supongoque añora esa figura social.R: No, [critico] el uso que se ha hechode la diferente especialización dentrode una política social fragmentada.

P: Pero, ¿a qué se debe?R: Los partidos, los gobiernos, hanusado el trabajo social y las políticassocia les no para promover laautonomía, sino para contener lasdemandas. Esto ha s ignif icadoindividualizar las respuestas y paracontener las demandas inmediatas,sobretodo individual, y ahora que estándesbordados no saben qué hacer. Esparadójico. Otro día, en un barriomarginal, me comentaban que habíatres familias atendidas por tres recursosdiferentes y sin saberlo. Tres serviciosatendidos con la misma prestación y nolo sabían. De manera que otras dosfamilias, igualmente necesitadas, sequedan sin prestación.

P:. Dos preguntas, la primera es sobreel tema de “fracaso escolar”, quesiempre lo resuelven con nuevas leyes.Mi pregunta es ¿por qué esta manía deincidir en las leyes, en las institucionespero nunca en el marco social quegenera este fracaso escolar? La segundapregunta está ligada a la primera, ¿enqué medida tendríamos que cambiarla institución para que los chicos seadapten mejor, ya que hay niños queno se adaptan al marco general?R: Para la segunda [pregunta] no tengorespuesta, es un tema complejo. Hoycontaba en la comida la experiencia demi hija sobre “la integración de laminusvalía”, el tema de la minusvalía.En su colegio prepararon a la clase pararecibir a una alumna con Síndrome deDown, sin tratarla paternalisticamente;la maestra la puso cerca de ella, delantede la tarima y al lado de mi hija, buenaalumna. La niña se desarrol lómuchísimo, aprendió mucho y tod@sl@s demás alumn@s también. Mi hijaes seguramente una persona mejorporque tuvo esta exper iencia.

La escuela tendría que asumir lad i v e r s i d a d c o m o e l e m e n t ofundamental, ya que todos somosdiferentes y facilitar la relación entrelas diferentes ‘diferencias’. Todavía elmodelo dominante es el de lahomogeneización.

P: Hablaba usted de la inmigración yaquí, en la comarca, hay una mezcla deetnias, cada metro es distinto y si separticipa en un hecho o en unaconversación, tiene que haber unapersona para part ic ipar en laconversación. El problema no esparticipación, tiene que haber laparticipación con un hecho. El problemano es el deseo de la participación y dela convivencia. Yo tengo una comunidadde vecinos, aquello es la ONU, tengo[en los] 40 pisos los cinco continentes.A parte de una convivencia y derecibirlos bien cuando vienen... Elproblema no es la buena fe, no es eldeseo de participar, [el problema] es laconvivencia ¡Es tan difícil! No hay cosapeor que predicar en el desierto oquerer plantar una flor en una roca.

Pues bien, yo llevo 47 años en Vic,nuestras autoridades gobiernan con laconsulta del pueblo porque es laprimera ciudad que tiene un Consejode Ciudad y el gobierno municipalconsulta al pueblo. Empezó con unapartado en Internet llamado “bustia”donde todo el mundo tenía opción adecir todo, chorradas....Ya sabe ustedcuando damos pie [a la gente]. Pordesgracia estamos preparados parad e n i g r a r, n o p a r a c r i t i c a rconstructivamente.Aplaudo su discurso, esa sangre que lemueve, yo también vine de Granadahace 48 años (tenía 25 años, hoy tengo73) y sé lo que es el inmigrante, lo quees estar lejos de tu tierra. Sé lo que noes ver el sol, porque solo había “boira”,no veía el sol. Comprendo a los quevienen de lejos, pero esto es un juegode parchís con 7 colores de fichas, notiene 4, [aquí] es imposible la charlaporque entre los mismos africanos hayuna frontera que los divide: no es lomismo Senegal que Camerún [ni siquiera en el mismo Camerún]. Existencantidad de obstáculos tan insalvables,sobre todo para la convivencia que eslo principal. Sin convivencia hay unconflicto permanente. Pero yo sóloquería decir que la complejidadrequiere cambios, se ha hecho muydeprisa, no hemos trabajado bien y mepreocupa mucho. Me preocupa muchoque en Francia, que no ha tenidodictadura, en los años que huboproblema económico y que se pasó deltrabajo estable a la precariedadapareció en la zona industrial (de Lyon)un partido que sólo decía “trabajador

francés, francés, el negro es tuenemigo”. Este señor recibió 16% devotos, pero los votos no eran racistas,eran votos de los trabajadores, era lazona roja, comunista, socialista. Unazona que habían pasado de unasituación laboral segura a una incierta.Si no damos solución a eso laperspectiva es [la] de una convivenciaimposib le , desencadenante deconflictos. [Ha pasado] en todas partesque han sufrido el proceso inmigratoriode manera convulsa, intensiva, [peroque] luego cayó el crecimientoeconómico.

Si voleu saber més podeu consultar les sevespublicacions“Planificación social y organización de lacomunidad”Editorial Popular, Madrid, 1987“La audición. Un método de investigaciónparticipativa y comunitaria”Editorial Benchomo, Tenerife, 1991“La utopía posible”Editorial Benchomo, Tenerife, 1995“De política. El abc de la democracia”Editorial Benchomo, Tenerife, 1997“Comunidad, participación y desarrollo.Teoría, metodología y práctica de laintervención comunitaria”Editorial Popular, Madrid, 1999“Comunidad y cambio social. Teoría y praxisde la acción comunitaria” (Editor).Editorial Popular, 2001“Cambio social y participación. (Antología1.965 – 2.000)”Editorial Benchomo, 2002.“La acción social en y con la comunidad”Editorial Certeza, Zaragoza, 2004“A propósito de planes y procesocomunitarios”(en colaboración con Antonio Torrico) ElViejo Topo, nº 209 – 210; Agosto 2005.

10 I A

JUN

TAM

ENT

DE V

IC P

RESE

NTA

CIÓ

EXP

ERIÈ

NCI

ES A

VIC

Al llarg de tot el Pla de Barris del suds’han portat a terme diferents iniciativesproposades per l’equip tècnic municipal,d’altres que es porten a terme periniciativa veïnal o algunes que esdesenvolupen en el marc d’entitats oinstitucions de la ciutat. Aquestespropostes tenen com a eix central lacohesió social, la cultura de la pau i lapromoció de valors convivencials. Totssón projectes que tenen en compte lesnoves situacions que es donen a la ciutati intenten pal·liar diferències i situacionsconflictives. De la mateixa manerapromouen la participació de la

ciutadania, el protagonisme de lespersones i les diferents expressionssocials, culturals i convivencials.

En aquest marc s’han triat cincexperiències que es van presentars imultàn iament pe ls mate ixosprotagonistes (dinamitzador i/o usuaris)amb l’objectiu de compartir bonespràctiques amb la resta de participantsa les jornades. Es tracta, doncs, de donarrellevància a propostes que hanesdevingut positives per a les personesparticipants i per als mateixosdinamitzadors, i que estan vinculades

amb la cohesió i la dinamització veïnal.

La dinàmica de la presentació va ser lamateixa en tots els grups. Elsdinamitzadors de les experiències de Vichan estat persones voluntàries, tècnicsen alguns casos, que d’una manera ouna altra han estat vinculades al’experiència que es presenta. L’objectiuha estat extreure del projecte ques’exposava el màxim d’informació i devalor del treball realitzat, de manera quesuscités reflexions d’abast més global,cercant elements de bones pràctiques igenerant diàleg.

PRESENTACIÓ EXPERIÈNCIES DE VIC

Presentació del projecte

El projecte se situa al barri d’Osona, alsud de la ciutat, integrat a la zonaafectada pel projecte d’intervencióintegral de la Llei de Barris de Vic(Generalitat de Catalunya). Aquest barriha experimentat un creixementespectacular i uns canvis demogràficsimportants durant els últims anys. Es va

construir als anys 70, a través d’unacooperativa obrera, a la perifèria de laciutat. Està format per quatre grans blocsde pisos, al voltant d’una gran plaçacentral privada, segregat de la resta dela ciutat amb una densitat important depoblació. A principis dels anys 90 es vancomençar a construir, al voltant de laplaça, cases adossades i unifamiliars aixícom també alguns edificis de dimensions

més reduïdes que els antics pisos. Alhora,es van començar a instal·lar al barrifamílies immigrants que provenienbàsicament del Marroc i d’altres païsosextracomunitaris. Aquest fenomen es vacomençar a donar de maneraremarcable a partir del 2000, fet que vaprovocar una gran preocupació per partde les famílies autòctones, les qualstenien la percepció que hi havia més

MIGMETRATGE "EL BARRI ÉS NOSTRE"

Nom de les entitats que hi participen directamentAjuntament de Vic, Pla de BarrisAssociació de Veïns del Barri d'OsonaComunitat de Propietaris de la Plaça d'Osona.Associació Social i Cultural de la Índia a Osona.

Col·laboracióDepartament de Cultura, Joventut, Comunicació i Protocol de l'Ajuntament de VicUniversitat de Vic: facultats de Comunicació i Audiovisuals, facultat d’Educació i l'Aula de TeatreVeïns i veïnes del barri d'Osona

11 I A

JUN

TAM

ENT

DE V

IC P

LA D

E BA

RRIS

població immigrant que no pasautòctona i que, a més a més,l’Ajuntament no feia res davant d’això.Actualment la plaça d’Osona estàconfigurada per unes 1400 persones, un40% de les quals són immigrades ambun nombre elevat de persones originàriesdel Punjab (Índia).

Entre els anys 2005-2006 es va realitzarun procés de treball comunitari a travésd’un servei de mediació comunitària dela Diputació de Barcelona, per realitzarun diagnòstic sobre la situació delsveïns/es de la plaça i proposar unaintervenció per millorar-la. Aquestasituació, constatada a través d’unconflicte latent entre els veïns/esautòctons/es i els estrangers, escaracteritzava per les percepcionstergiversades que es tenien els uns delsaltres, la qual cosa en dificultava larelació, agreujava la debilitat dels canalsde participació i les dificultats per trobarun relleu generacional. Així doncs, apartir d’aquesta preocupació de la gentdel barri, es van proposar líniesd’actuació participatives centrades en laplaça i en els seus grups d’escales,responent a les necessitats específiquesde cada un d’aquests dos espais. Es vacontractar una d inamitzadoracomunitària i es va revitalitzar la vidaassociativa del barri. Tanmateix, amb elcanvi de legislatura, el projecte es vadebilitar, i no va ser fins el 2008 quan esva començar de nou un projecte dedinamització.

Com surt la idea?

La iniciativa va sorgir del Departamentde Cultura de l'Ajuntament de Vic, queva demanar una subvenció a la Diputacióde Barcelona, que li va ser atorgada.Cultura es va posar en contacte amb elPla de Barris del sud per assessorar-sede quin seria el barri més adient per dura terme el projecte. Va estar molt clardes del primer moment que havia de serel barri d’Osona.

Així, en el marc del nou projecte departicipació reiniciat en el 2008 amb laincorporació d’una dinamitzadoracomunitària, es va engegar la iniciativade realitzar una pel·lícula que tindriacom a protagonistes els habitants delbarri. El projecte va ser impulsat pelDepartament de Cultura municipal i elprograma Basar de Cultures, inclòs enel Pla de Barris. Es va realitzar unmigmetratge de ficció de 45 minuts enquè hi van participar uns 150 veïns iveïnes i aquesta activitat va animar lavida comunitària del barri.

ObjectiusReforçar la participació ciutadana,l’associacionisme i la cohesió social.

Els objectius específics de l’experiènciasón:

a)Desenvolupar estratègies peraconseguir que la ciutadania del barri esconverteixi en protagonista i esresponsabilitzi en la construcció del seupropi barri .

b) Apropar la cultura a tots els estratsde la comunitat a través d’activitatssocials i culturals.

c) Fomentar la implicació i laconstrucció de la comunitat a partir dela integració i del diàleg entre elscol·lectius que la componen.

d) Facilitar la immersió lingüística.

Resum del projecte per fases

- Creació del guió, encarregat a unaproductora professional de la zona, ambla col·laboració dels tècnics de Cultura,Pla de Barris i Participació Ciutadana(primavera 2008).

- Localitzacions. Amb el guió a la mà,es van buscar llocs idonis del barri perfilmar les seqüències (primavera 2008).

- Realització del guió tècnic, a càrrecde professionals de la productora (estiu2008).

- Càsting dels tècnics de la productoraamb el veïnat del barri, amb elsestudiants de Comunicació Audiovisualde la Universitat de V ic, tècnicsmunicipals, l’Associació de Veïns delbarri, la Comunitat de Propietaris de laplaça Osona, l’Associació Social i Culturalde l’Índia de la ciutat, la directora del’Aula de Teatre de la Universitat de Vic,una estudiant d’Educació Social i unes40 persones del barri. El lloc del càstingva ser el Centre Cívic del barri (novembre2008).

- Rodatge amb els veïns i les veïnes,associacions, comerços... (gener-febrer2009, tots els caps de setmana).

- Edició i postproducció a càrrec de laproductora (març 2009).

- Comunicació i difusió del projecte,juntament amb la productora, cos tècnicmunicipal, associacions veïnals,comerços i persones veïnes del barri(abril –juny 2009).

- Gala de l’estrena de la pel·lícula (juny2009).

Com us vàreu organitzar per a larealització del projecte?

L’estructura organitzativa està formadaper:

a) La part municipal: cos tècnic de lesRegidories de Cultura i Pla de Barris quehan posat l’esforç de l’inici, en la

coordinació del procés i en la bona marxadel mateix cap als seus objectius.

b) Una part externa amb lacontractac ió d’una productoraprofessional per a la realització iproducció de la pel·lícula.

Una part fonamental i també objectiudel projecte va ser la implicació del’Associació de Veïns del barri i la de laComunitat de Propietaris de la plaçaOsona, que van prendre, acceptar i esvan sumar al procés de manera moltpositiva, involucrant-se més enllà del seutreball, aportant al film personatgesreals, exercint en la ficció d’ells mateixos:el president de l’Associació de Veïns delbarri i els vocals; el president de laComunitat de Propietaris de la plaça ambels vocals i altres càrrecs; la directora delCentre Cívic del barri. Tots ells/es ambl’objectiu de donar exemple i exercir demirall entre veïns i veïnes per millorar laconvivència i fomentar la cohesió social.

Com va ser la col·laboració que vareurebre?

D’altres Regidories de l’Ajuntamentcol·laboradores amb el projecte: laRegidoria de Joves, amb la qual es vacrear bona part de la banda sonora dela pel·lícula, en la qual va col·laborartambé l’Escola de Música municipal, aixícom un grup de joves de breakdance,que van participar en el rodatge.

El Departament de Comunicació iProtocol va coordinar la difusió ipublicitat de la pel·lícula i va involucrarels mitjans de comunicació locals persortir en el rodatge del film, en què vanexercir també d’el ls mateixos.

La Universitat de Vic, amb estudiants deles facultats de Comunicació iAudiovisuals, va realitzar el making offi el suport tècnic del rodatge.

La facultat d’Educació Social va aportaruna alumna que va donar suport a ladirecció actoral i dinamització entre elsagents participants de la pel·lícula,acompanyant sobretot els participantsmés petits.

I, per últim, des de la direcció de l’Aulade Teatre de la Universitat es va dur aterme el treball de direcció d’actors iactrius.

I de la participació del barri?

En la preparació, rodatge i posterioredició de El barri és nostre es va comptaramb la participació directa d’unes 250persones. D’aquestes, 150 van assistirals rodatges i se’ls va donar un paper. Ala resta se’ls van assignar funcions més

12 I J

ORN

ADES

D'IN

TERC

ANVI

EL

BARR

I ÉS

NO

STRE

tècniques i de coordinació, suport iseguiment del procés.

Perfil sociodemogràfic i composició delsparticipants

Si ens fixem en el procés de la pel·lículaobservem que segons el sexe hi vanparticipar el 50% de dones i el 50 %d’homes. Per edats: 10% menors d’edat,70% adolescents i joves, i un 20%persones adu l tes . Segons lesnacionalitats: 70% espanyols i el 30%restant, de major a menor, personesprocedents de la Índia, del Marroc i del’Àfrica subsahariana.

La participació de ciutadans a títolindividual va ser de 300 persones (veïnsi veïnes del barri), 5 associacions (veïnals,d ’ i m m i g r a n t s , n o r m a l i t z a c i ólingüística...), 20 empreses (comerçosdel barri, mitjans de comunicació,empreses col·laboradores…), 4 polítics(Regidor del Pla de Barris i ParticipacióCiutadana, Regidora del Barri, Regidorade Joves, Regidor de Cultura), 5funcionaris i 15 tècnics de l’Administració(Regidoria de Participació, GuàrdiaUrbana, Pla de Barris, Cultura, Joves...),6 estudiants i 5 membres del professoratde la Universitat de Vic (facultats deComunicació i Educació Social i Aula deTeatre).

Personal

- Quant a la dinamització de lapel·lícula s’ha comptat amb la dedicacióparcial de la responsable del programaBasar de Cultures, del Pla de Barris i unaaltra tècnica de suport.

- Per a la realització de la pel·lículas’ha comptat també amb la dedicacióde la tècnica de Cultura de proximitatde l’Ajuntament de Vic.

- Els treballs de rodatge, producció iedició de la pel·lícula han anat a càrrecde la productora, que ha comptat ambun equip de 10 persones encarregadesdels aspectes més tècnics.

- Per a la direcció actoral s’ha comptatamb la directora de l’Aula de Teatre dela Universitat de Vic amb el suport d’unaestudiant d’Educació Social de la mateixaUniversitat.

Com va ser la difusió i informació durantel procés?

- Es varen elaborar cartells per penjar-los als comerços, als blocs de pisos, alCentre Cívic i espais comuns del barriper facilitar informació general sobre larealització de la pel·lícula (càsting,rodatge, preestrena.)

- El mitjà més utilitzat per contactaramb els participants ha estat el telèfon,el correu electrònic i les visites al barri.

- Es va realitzar un tràiler de lapel·lícula per passar per les trestelevisions locals i donar a conèixer elprojecte i la data de l’estrena.

- Es va convocar una roda de premsaper informar a través dels mitjans decomunicació sobre la preestrena de lapel·lícula i diverses notes de premsa perinformar sobre el seu procés (càsting,rodatges, localitzacions, personatges…).

- Ens vam posar en contacte amb latelevisió autonòmica, que va realitzar iemetre un breu reportatge del’experiència al noticiari dels diumengesa la nit (amb gran audiència). Així mateix,al canal 33, el canal cultural de la mateixaTV, i en el programa Ànima es vaentrevistar el director de la pel·lícula ies va passar el tràiler juntament ambimatges del procés de treball delprojecte.

- Es va implicar els mitjans decomunicació locals en el rodatge de lapel·lícula (convocant-los a una festa quees va celebrar en la vida real i que es vaenregistrar per formar part de lapel·lícula).

- La pel·lícula ha participat al CLAM,Festival Solidari de Navarcles (Barcelona),al Festival Internacional de CinemaFantàstic de Sitges, al Festival de Cinemadels Drets Humans a Sarajevo, i ha estatobjecte de presentació com a projectede treball social a les Jornadesd’Intercanvi sobre DinamitzacióComunitària i Participació Ciutadana alsBarris (V ic), a la IX ConferenzaInternazionale Reggio Emilia de l’OIDP(Observatori Internacional de laDemocràcia Participativa) i al 1r CongrésCatalà d’Educació Social (Vic). A datad’avui està previst que participi a laMostra PREVEURE, “C inema idesigualtats en el món”, a Cassà de laSelva.

Cal assenyalar que El barri és nostre estàsubtitulada en el mateix idioma en elqual va estar rodada (català) i perfacilitar-ne l’accés al col·lectiu de sord-muts. En aquests moments també estàsubtitulada en anglès, en castellà, enserbo-croat i doblada a l’ italià.

Fases del procés en què s’ha donatinformació

Durant tot el procés s’ha intentat garantirla informació.

S’ha informat el barri, de forma constanti regular, de cada un dels passos a seguir(càstings, rodatges, preparació,estrena….), utilitzant la proximitat ambles persones com el millor mitjà de

contacte, i sempre en coordinació ambels comerços, les associacions veïnals iel Centre Cívic. Així també, quan lapel·lícula ha estat convidada a algunfestival se n’ha informat el barri i, en lamesura que ha estat possible, s’haorganitzat un viatge al lloc de presentacióamb les persones del barri, els familiarsi els amics.

Quin tipus de documentació s'haproduït?

-Base de dades de totes les personesque han participat en el procés i en lapel·lícula. Documentació específica quees troba a disposició del públic, així comel guió i la còpia de la pel·lícula amb totsels extres que es van rodar: càstings,festa final, viatge al primer festival (CLAMde Navarcles), making off i preses falses,fotografies de totes les fases del projecte,etc.

Tota la informació elaborada forma partd’un arxiu de l’Ajuntament de Vic peròes comparteix amb totes aquellespersones que han participat en el procési es facilita a qui li pugui interessar.

Quin tipus d'impacte s'ha produït?

La introducció d’aquest tipus d’activitatsparticipatives en la dinamització del barriestà generant, per part de tots els agentsimplicats, una relació més estreta i ambmés complicitat entre l’administració(classe política i cos tècnic) i les entitatsveïnals, comerços i persones individuals.

Aquesta manera d’acompanyament i notant de direcció que es va assumir desde les àrees municipals involucrades enel projecte està causant resultats moltpositius en el barri i en les persones quehi viuen. És un treball que permetl’acostament i per tant el restabliment,encara que lent, de la confiança entreles persones, així com una bona baseper a la construcció d’una societat amb una major i millor convivència i cohesió.

La realització de la pel·lícula ha motivatal veïnat de manera molt positiva, ja quees tracta d’un projecte amb una facetalúdica que ha permès atraure fàcilmentla seva atenció i implicació. La motivaciógenerada per la realització de la pel·lículaha facilitat la tasca desenvolupada enl’àmbit de la dinamització associativa isocial del barri.

Així, el projecte ha generat un majorsentiment d’orgull del veïnat respecte alseu barri, un augment de les relacionsentre les persones, una actitud méspositiva davant totes les qüestions queafecten el barri i ha estat un gran estímulper l’elaboració i posada en marxa depropostes per donar resposta als canvisi noves situacions que s’han produït.

13 I A

JUN

TAM

ENT

DE V

IC P

LA D

E BA

RRIS

14 I A

JUN

TAM

ENT

DE V

IC P

LA D

E BA

RRISL’Associació de Veïns ha augmentat el

seu nombre d’associats i ha aconseguitla implicació de noves persones que hanaportat noves idees i dinamisme perdesenvolupar propostes de millora pelbarri i augmentar, també, la sevacapacitat per fer-ho d’una manera mésautònoma.

Quins elements destacaríeu del’experiència ?

Un dels aspectes a destacar, que hanaportat un toc d’originalitat i innovacióa aquesta experiència, ha consistit agenerar la dinamització i motivació delveïnat a través d’un treball des d’allòlúdic i cultural. Segurament aquest puntde vista s’ha uti litzat en altresex p e r i è n c i es d e d i n a m i t za c i órelacionades amb l’organització de lafesta del barri o alguna altra activitatsimilar, però s’han trobat poquesexperiències a Catalunya de realitzaciód’una pel·lícula en la qual els actors i lesactrius (protagonistes i extres) siguin elsmateixos veïns i veïnes d’un barri. I caldestacar també que, sent un film deficció, es tractin els temes reals del barri,amb els seus “pros” i els seus “contres”,i a més a més hi apareguin amb moltsprotagonistes també reals exercint d’ellsmateixos.

L’elecció del guió

La situació que vivia el barri, amb unpercentatge molt elevat de personesimmigrades, la majoria de l’Índia idesprés del Marroc i de l’Àfricasubsahariana, va fer plantejar un guióque prioritzés la relació entre lacomunitat índia i la comunitat catalana.Per això es va decidir de fer una pel·lículaa l’estil Bollywood, que tingués moltamúsica, molta dansa i també uns certselements kitch, és a dir, aspectesromàntics i una mica edulcorats quemoltes vegades formen part només delssomnis. Havia d’agradar a tothom,tothom s’hi havia de sentir molt còmodeper permetre el treball objectiu delprojecte.

La dificultat de participació de lacomunitat índia

Es va creure que per afavorir laparticipació de la comunitat índia delbarri seria millor convocar un dia decàsting només per a ells. El dia assenyalatno es va presentar ningú. Estava clar queaquell aspecte s’havia de tractar d’unaaltra manera. Es va contactar amb lesfamílies telefònicament i es va anar a lescases per explicar el projecte. No hi vahaver resposta clara i es va decidirdemanar ajuda al mediador de la ciutat,la qual cosa tampoc va funcionar.Després es va pensar en una personaíndia mediadora de l’Ajuntament deBarcelona. Tampoc va haver-hi èxit.

Finalment es va optar perquè participésa la pel·lícula la presidenta de l’AssociacióSocial i Cultural de l’Índia a Osona ambun paper rellevant. Amb ella dins l’equipde rodatge va ser tot molt més fàcil.

Un grup cohesionat

Com a resultat dels dies de rodatge dela pel·lícula, el grup de dansa Bollywood,protagonista de la història, va obtenirdues actuacions fora de l’àmbit delmetratge: una actuació a la Plaça Majorde Vic amb la companyia de dansaresident a la ciutat, dins dels actes de laFesta Major, i una altra dins la Mostrad’Entitats de la ciutat.

Un dia de rodatge especial per al barri

L’ultima escena de la pel·lícula ensmostra la Festa d’Hivern del barri. Aquestdia de rodatge va ser una excusa perafavorir encara més la participació delveïnat però també la dels mitjans decomunicació locals i dels polítics de laciutat. Les persones sortien de les casesper prendre una xocolata desfeta; elsmitjans de comunicació difonien la festadel barri alhora que feien d’actors perals altres mitjans; la classe política de laciutat també participava a la festa i eraentrevistada pels mitjans. Tot aquell matíes va transformar en festa real i enescena rodada per a la ficció.

15 I A

JUN

TAM

ENT

DE V

IC P

LA D

E BA

RRIS

Presentació del projecte:El projecte neix l’any 2007 en el marcdel Pla de Barris, per afavorir tant elconeixement i reconeixement mutuentre veïns/es com també la cohesiósocial, així com per analitzar lesdinàmiques i la història de les relacionsveïnals en aquests barris, i el grau demotivació i de capacitat per portar aterme projectes comuns. El projecteconsisteix en l’elaboració d’una exposiciósobre la història dels barris, que recullfotografies i narratives del propi veïnat,i que és fruit d’un procés de treball

col·lectiu mitjançant espais de trobadai tertúlia.

Objectius principals:

- Sumar narracions d’experiències devida per mostrar l’estimació pel barri il’esforç comú en la seva construcció,superant les dificultats i treballant en eldia a dia pel futur del barri i de la ciutat.

- Reconèixer les persones i els barriscom actors en la història de la ciutat,recuperant aquella memòria històrica

que podria quedar en l’oblit i que encaraes pot recollir directament dels seusprotagonistes.

- Propiciar les tertúlies al voltant del’exposició, tant el mateix dia queaquesta es fa com després, en altresespais com ara els centres cívics.

Participants: veïns i veïnes dels barrisSerra-de-Senferm, Plaça Moragas, Plade l’Estadi, Ronda Ausetans, Santa Anna,Barri d’Osona, Pla del Remei i HabitatgesMontseny.

EXPOSICIÓ LA MEVA MEMÒRIA DEL BARRI

Nom de les entitats que hi participen directamentAjuntament de Vic: www.ajvic.catPla de Barris: accions de tipus urbanístic i social per a la millora dels barris.Servei de Mediació Ciutadana i Comunitària: servei per afavorir la convivència i la cohesió social, gestionant i mediant enconflictes veïnals i comunitaris i facilitant que siguin les parts les que cerquin la solució als seus problemes.

Col·laboració:Associacions de veïns i comunitats de propietaris dels barris participants: Serra-de-Senferm, Plaça Moragas, Pla de l’Estadi,Ronda Ausetans, Santa Anna, Barri d’Osona, Pla del Remei i Habitatges Montseny.

16 I J

ORN

ADES

D'IN

TERC

ANVI

LA

MEV

A M

EMÒ

RIA

DEL

BARR

I Equip de treball: tècnics de l’Ajuntamentde Vic (del Pla de Barris i del Servei deMediació Ciutadana i Comunitària).

Durada: 2007-2010 (per a la realitzacióde la memòria dels 5 barris).

Resum del projecte per fases:

1. Sessions de treball amb veïns iveïnes per digitalitzar les fotografiesportades per ells mateixos, per projectar-les i per fer tertúlies al voltant decadascuna.

2. Ordenació i classificació de lesfotografies i narracions d’acord amb laseva explicació: obres i construcció físicadel barri, històries personals d’arribadaal barri, activitats associatives, festes,escola, història del comerç i d’altres,...

3. Retorn al veïnat per tal de validarel que s’ha recollit i elaboració delsplafons que serviran per mostrarl’exposició “la memòria del barri”. En elplafó inicial de l’exposició un/ahistoriador/a fa una breu introduccióhistòrica del barri.

4. Inauguració de l’exposició a la festadel barri, en què els veïns i veïnes fannoves tertúlies al seu voltant.

5. L’exposició queda a disposició enels locals de les associacions de veïns iveïnes (o mancomunitats de propietaris),per tal de donar continuïtat a les tertúliesi mostrar la història del barri a lespersones nouvingudes.

6. Les associacions de veïns/es handonat i poden seguir donant continuïtatal treball, recollint més fotografies iposant-les a la web de l’associació.

Elements a destacar:

- No és un treball rigorosamenthistòric, de “vida real”, sinó de “vidanarrada”, segons s’ha viscut des de lasubjectivitat, des de les emocions, perconstruir una narrativa comuna fruit del’escolta activa de cadascuna de les“veus”, sota la idea que totes són vàlidesperquè totes sumen i on els participantsse senten partícips de la construcció socialdel barri.

- El reconeixement a les persones quehan contribuït a la construcció del seubarri i alhora de la seva ciutat. Unreconeixement també a les persones i alsbarris que es van construir a partir demitjans del segle XX, moltes vegades acausa del fenomen migratori (personesde diferents indrets de la comarca od’altres de l’estat espanyol).

- L’oportunitat de recollir aquestesnarracions de primera mà, de testimonisdirectes.

- El treball amb les emocions, quemoltes vegades cal saber gestionar perpart de les persones que porten els tallers.

- Aquest treball permet treballaraspectes importants de les relacionsveïnals i d’hàbits de convivència: l’escoltaactiva, la tolerància envers d’altresopinions o visions, la presa de consciènciarespecte el fet que poden haver-hidiverses narracions davant el mateix fet,pel relat subjectiu de la pròpia vivènciao pel coneixement parcial de lescircumstàncies. Això també se sol mostraren l’exposició, pel fet de distingir entre“vida viscuda” i “vida narrada”, i per lavisió polièdrica de la realitat social.

- El fet que permet reobrir diàlegssobre el barri entre la gent que ara hi viu,i propiciar el sorgiment de noves sinergies,de noves relacions, i pensar en el presenti futur del barri, en allò que es podria ferconjuntament.

- La narració de l’exposició mostral’esforç desinteressat, personal i col·lectiu, així com la importància de valors com elrespecte, la solidaritat, la cooperació, latolerància, l’acollida, la capacitat desobreposar-se a les dificultats, lapossibilitat de fer realitat certs somniscol·lectius...

- En els relats s’evidencien certesreticències i dificultats a l’hora de recordari de narrar determinades situacionsviscudes del passat personal i familiar.Cal estar atents als processos individualsde cada participant, respectant-los iacompanyant-los. El fet de recordar elprocés migratori viscut permet lespersones entendre els processosmigratoris i les necessitats d’altrespersones, malgrat que, de vegades,també costa que les persones esreconeguin com a immigrades al “seu”barri o a la “seva” ciutat.

- El fet que permet detectar i treballarsobre les rumorologies, amb la finalitatd’identificar estats d’ànim dels barris i deles comunitats, i cercar d’altres caminsde gestió dels conflictes i de les situacionsque es presenten.

- El fet de pensar sobre allò viscutpermet plantejar-se on s’està ara i on esvol anar, carregar forces mitjançant elreconeixement dels altres, i fer projectescomuns de present i futur aprenent delpassat.

- La gent jove pot escoltar i conèixerde primera mà la història del barri,narrada pels seus protagonistes: aquellnét que reconeix com a actor importantdel barri el seu avi, i que fins ara maihavia escoltat les seves “batalletes”, o lesàvies, que poden explicar als nenes inenes de l'escola, a la seva manera, lavida viscuda, o aquella persona que viusola i que parlar sobre el seu barri ha

estat, durant un temps, una motivaciópersonal...

- El treball proper entre veïns i veïnes,on apareixen les emocions personals i elssentiments de pertinença al barri i a laciutat, on han arribat a viure procedentsmajoritàriament d’altres llocs de la ciutat,de la comarca o de l’estat espanyol, i quehan sumat projectes de vida ambprojectes comuns.

- El creixement de l’autoestima de lespersones, ja que els protagonistes de lesexposicions són els mateixos veïns i veïnes(que apareixen amb el seu nom i cognomsen la introducció de cada barri). El fetque algú s’interessi per la teva vida i perla de la teva família i que això es mostriés un reconeixement personal i col·lectiuimportant.

- Reconeixement de la ciutat, a travésde l’Ajuntament, a l’esforç personal icol·lectiu que ha suposat la construcciódels barris i de la ciutat.

Aspectes a millorar:

- La participació de gent nouvingudad’orígens culturals diversos, quenormalment ha estat escassa per lam a n c a d e m a t e r i a l g rà f i c odesconeixement de la història dels barris.

- L’equilibri entre, d’una banda, laparticipació veïnal i els seus ritmes detreball i, de l’altra, el “timing” del procésproductiu de l’exposició.

- Com fer possible la continuïtat del’exposició en els barris, qui es pot fercàrrec o es pot interessar per continuar-la al barri.

Continuïtat del projecte:

-En el mateix barri, utilitzant Internet.

-Estendre’l a d’altres barris de la ciutat.

- Fer un treball per mostrar els llocsd’origen de les persones vingudes alsbarris i a la ciutat des dels anys 1950/1960fins avui. Aquest treball seria per afavorirun coneixement mutu, i alhora podercompartir narracions de processosmigratoris, d’experiències personals ifami l iars, d’emocions v iscudes.Propiciar la visita i el diàleg de la gentmés antiga del barri amb la gent mésnova. I que la gent del barri poguésescoltar dels mateixos protagonistesl’explicació de les seves cultures i costums,de la seva vida als seus barris i ciutatsd’origen, per aprendre a compartir, aparlar i a conviure, amb l’objectiu depropiciar el diàleg i cercar sinergies detreball comú. Convé anar construint entretots el dia a dia del barri i de la ciutat,superant dificultats per fer plegats aquellbarri i aquella ciutat que la gent voldriadeixar a les següents generacions.

17 I A

JUN

TAM

ENT

DE V

IC P

LA D

E BA

RRIS

Aquesta experiència està relatada enprimera persona per una veïna que haviscut i viu al barri des de fa ja 50 anys, itracta de la lluita de persones queindividualment, i posteriorment a partir del’associació de veïns, han anat construintel barri a poc a poc, amb el que tenien iamb el que aconseguien fruit de les sevesnegociacions amb les administracionspúbliqueS.

El barri del Remei neix en els anys 60, ambpoblació vigatana i població de la primeraimmigració espanyola. Més tard, en elsanys 90, rep immigració estrangeraprocedent sobretot del Marroc i de l'Àfricasubsahariana.

“Jo vivia a la Plaça dels Màrtirs, a la Placeta,on tots ens coneixíem i formàvem una granfamília. Als anys 60, a Vic, no hi havia pisoslliures al centre; en pocs anys havia arribatmolta gent que cercava un futur millor i laciutat no tenia prou habitatges per atothom. Quan jo vaig dir que me n’anavaa viure al que avui dia són els HabitatgesMontseny tothom em deia: “Tan lluny? Nohi coneixeràs ningú!”. Realment era cert,des del carrer del Remei fins als HabitatgesMontseny tot eren camps i descampats.

Vaig iniciar la meva col·laboració al barri através de la parròquia; feia catequesiconjuntament amb els frares del Remei,també fèiem reunions, conferències,sortides i altres activitats. Alhora, vaig estarimplicada en l’escola del barri. Des delprincipi vàrem treballar molt units, semprereivindicant, i fórem dels primers a demanarl’ensenyament en català. Tot i ser una escolatan poc valorada, en aquella època elsmestres varen fer un treball excel·lent,preparant els alumnes per poder accedir al’Institut Jaume Callís que havia estatinaugurat llavors.

Amb el veïnat vàrem fer la primera plantadad’arbres, aquells til·lers que avui dia sóntan grans i bonics. Va suposar una gransatisfacció per a l’escola; per als alumnesva ser una lliçó de civisme que preteniaajudar-los a aprendre a respectar i estimar la natura. Des d’aquell moment en quèl’escola es deia Francisco Franco -més tardes va dir escola Montseny i ara és La Sínia- hem tingut molt bona relació amb tots elsdirectors, directores, mestres i paresd’alumnes que hi han passat, semprepreocupats per tal de millorar elfuncionament de l’escola, adaptant-se a lesnoves realitats sempre canviants i oferint,alhora, un ensenyament de qualitat.

No sé si va ser la meva passió per la lectura

o els anys que vaig treballar a ladesapareguda llibreria l’Aplec, el cas és quevaig pensar que una petita biblioteca aniriamolt bé per al barri. Per això es va demanarun local que es pogués dedicar a fer debiblioteca. Ens en van assignar un de petit.Va ser una prova pilot. Només hi havia unataula i quatre cadires i molts pocs llibres,però com que en aquells anys costava moltadquirir contes, enciclopèdies i diccionaris,va ser un èxit. Una vegada va venir a visitar-nos una inspectora de la Generalitat i ensva dir que aquell local no reunia lescondicions adequades, i per això se’n vademanar un de més gran que hi havia alcarrer Sant Isidre. L’Ajuntament va fer lesobres i va dotar el local amb l’equipamentnecessari. La inauguració de la Bibliotecava ser el primer acte que va fer el Sr. PereGirbau com alcalde de la ciutat i des dellavors ha estat la seu oficial de l’Associacióde Veïns.

Durant vint anys aquest local ha estat elcentre del barri i, a més a més d’allotjar labiblioteca, ha fet la funció de lloc detrobades i reunions. Per la biblioteca hi hanpassat unes quantes generacions de jovesi sempre s’ha intentat educar els nens, se’lsha ajudat a fer deures, a millorar la lecturai també han fet jocs didàctics i treballsmanuals. La biblioteca està oberta atothom. En aquest local, jo hi he passatbona part de meu temps, durant aquestsvint anys. Hi ha hagut moments d’alegria itambé de disgust i desil·lusió, però semprehi he trobat el respecte i l’estimació quehan fet que continuï treballant amb lamateixa il·lusió del primer dia.

Al barri, no hi havia zones verdes i tots elsespais estaven edificats i els que no hoestaven, estaven qualificats com a solarsedificables. Gràcies a l’Associació, que vapressionar molt, la Plaça Fra Joan vaesdevenir una realitat per al barri.

EXPERIÈNCIA EL BARRI DEL REMEI - HABITATGES MONTSENYRosita Verdaguer

18 I J

ORN

ADES

D'IN

TERC

ANVI

EL

BARR

I DEL

REM

EI La pressió dels veïns i també de l’Associacióva fer que es paralitzessin les obres deconstrucció d’un bloc de pisos i, finalment,es va aconseguir un nou espai per al barri:l’actual Rambla Tarradellas. Per aquellsmateixos dies es va obtenir un altre localper a l’Associació de Veïns que, durant untemps, va compartir amb l’oficina deBenestar Social, al carrer Virrei Avilés. Enaquest local s’hi fan reunions de veïns,xerrades, reunions de la Unió de Botiguersi està a disposició de tothom qui hodemana.

A continuació va ser el pont del Blanqueig,un dels punts neuràlgics per a la circulacióde persones i vehicles. Aquesta obra va serd’una importància capital per al futur dela comunitat, atesa la funció d’aquest pontcom a connector directe del Remei amb laresta de la ciutat.

I el CAP del Remei, que no n’ha estatd’important? Tenir una atenció sanitàriapropera i de qualitat i sense haver-nos dedesplaçar a l’altra punta de la ciutat.

I l’Oficina Tècnica que ens apropal’Ajuntament al barri i ens ofereix un serveieficient i un tracte amable.

Els Habitatges Montseny, al Remei, barrisovint desconegut i per això moltes vegadesoblidat. La lluita, des de sempre, per amillorar-lo i dignificar-lo: arreglar carrers,façanes, cobertes, baixants, pintura i totesles obres que s’hi han fet; fer els jardins,pagar-los entre tots, tenir-ne cura i demanara la Generalitat que la variant de Vic nopassés per davant dels HabitatgesMontseny, perquè s’emportarien una partdels jardins que tant havien costatd’aconseguir i faria que quedéssim tancatsentre la N-152 i la via del tren. Aconseguirque la Generalitat es fes càrrec de les obresde construcció del pas subterrani que feiaque l’entrada i sortida als habitatges fosmés segura, ja que no s’havien de travessarles vies que sempre suposaven un perill.Obtenir el recolzament de l’Ajuntamentperquè la Generalitat fes la rotonda de laN-152, una demanda històrica del barri acausa dels accidents mortals que hi haviahagut.

I, finalment, la gran obra: el soterramentde la via del tren, que ha permès connectarel Pla del Remei i la resta de la ciutat através d’una avinguda, la dels PaïsosCatalans, que arriba fins a l’estació i que faque molta gent de dins de Vic arribi, totpassejant, fins al Montseny.

Tenim el Casal dels Avis dedicat a lespersones grans que tenen dificultats demobilitat i no es poden desplaçar a d’altrescentres per a passar la tarda: fer tota classede treballs manuals, exercitar la memòriai passar-s’ho bé tot relacionant-se entreells.

També hi ha gent que juga a la petanca i abitlles i tenen cura de les pistes. Vénen gentd’altres barris a jugar-hi i tot i discutir lesjugades acaloradament, al final, tots sónamics.

Els que són molt feliços són els joves quanfan torneigs de futbol sala, a la pista del’antiga escola Montseny. Per a ells, l’esportés molt important i cal posar-hi tots elsmitjans per tal de mantenir i potenciar-nela pràctica, ja que l’esport els permet feramics i relacionar-se d’una manera sana.

Les senyores grans poden fer gimnàstica,per tal de continuar mantenint-se àgils, alsbaixos de l’antiga escola Montseny, queben aviat serà el nou Centre Cívic i, pertant, podran disposar d’un local amb millorscondicions.

En el mateix edifici hi té la seu l’Escolad’Adults. Hi vénen alumnes d’arreu de Vici de fora, amb la il·lusió de millorar la sevaformació o d’aprendre una nova llenguaque els ajudi a integrar-se en la societatd’acollida.

Quan la Biblioteca, que té un servei depréstec per a tothom, va ser traslladada ala seu actual, compartint edifici amb l’Escolad’Adults, en l’antic local del carrer San Isidre,es va instal·lar el Punt Òmnia, que va portarnous serveis al barri: les noves tecnologies.El Punt Òmnia té una gran demanda perpart dels usuaris i s’hi fa un gran treballque afavoreix la relació entre persones detotes les edats i cultures.

Un altre aspecte positiu dels HabitatgesMontseny és que sempre s’ha pogutcomptar amb gent voluntària, disposada aparticipar en l’organització d’activitats peral barri i això és molt important per a totsels que hi vivim.

Totes les vegades que vaig anar al’Ajuntament a presentar les propostes demillora per al barri en representació del’Associació van possibilitar que, amb totsells, hi establís un vincle d’estretacol·laboració que va permetre que, tal icom he explicat, el barri anés millorant pelque fa als equipaments i les vies d’accés.

El fet de ser presidenta de l’Associació deVeïns també em va permetre de conèixergent de diverses associacions d’arreu deCatalunya i, de fet, relacionar-me ambpersones de diferents estaments oficialsque em van ajudar a tirar endavant la mevatasca.

Des que vaig deixar de ser-ne presidenta,vaig entrar a formar part de laMancomunitat de Propietaris delsHabitatges Montseny que, amb els seuspresidents al davant, ha treballat molt icontinua treballant per afavorir laconvivència i la cohesió social.

Les festes del barri del Remei són un bonmoment per afavorir aquesta convivènciai cohesió social entre tots els veïns quesurten al carrer a veure els gegants i elscapgrossos que, després del pregó,arrenquen les festes amb la cercavila. Acontinuació, el ball, la xocolatada, jocs perals nens, torneig de futbol sala, el clàssicpartit de futbol –Trofeu Ramon CunillCasajoana -, la missa solemne que secelebra a l’església del Remei el dia de la

Mare de Déu, i a la sortida la ballada degegants i capgrossos, el torneig de bitllesi el correfoc, entre d’altres. Aquest any, percelebrar l’acabament de les obres del Pladel Remei que ha promogut el Pla de Barris, es va fer més llarga la festa incorporant-hid’altres activitats, com ara la desfilada demodes en què es varen implicar elscomerciants del barri.

Quan em pregunten si encara visc aquí, jocontesto que on trobaria el paisatge queveig cada dia en obrir la finestra?: SantSebastià, Muntanyola, La Guixa, Gurb...,amb el jardí que els fa de catifa i el cantdels ocells que hi posa la banda sonora.

Potser algun dia no podré pujar les escalesi hauré de marxar. Quan en vaig tenir ocasióvaig dir que no perquè jo estimo el barri itrobaria a faltar la gent amb qui cada diam’aturo a parlar pel carrer i, diguin el quediguin, al Remei, s’hi viu molt bé.

I el Remei, amb els nous carrers acabats,té una nova imatge i és molt bonic i esperoque aquestes obres i el nou Centre Cívic,conjuntament amb el Punt Òmnia,contribueixin a donar una imatge renovadadel barri. Després de la feina ben feta convéque aquestes millores les anem respectanti no dubto que ho farem, ja que és moltimportant tenir un barri net; això dignificales veïnes i veïns que hi viuen”.

19 I A

JUN

TAM

ENT

DE V

IC P

LA D

E BA

RRIS

Presentació del projecte

L’objectiu del projecte és difondre elconeixement tant de la llengua catalanacom la diversitat lingüística del món. Ala comarca d'Osona, i particularment aVic, hi viuen moltes persones vingudesde llocs molt diferents del món. Elnombre de nacionalitats diverses oscil·laal voltant de 100.

La Gimcana és un concurs de preguntes

sobre diferents punts de vista de lallengua. Cada setmana es publiquen 9preguntes de les diferents categoriesque s’han de respondre amb 7 dies detemps. Les preguntes encertades tenenuns punts que es van sumant i, al final,es sortegen premis entre els concursantsque han aconseguit més puntuació.

La idea del projecte va sorgir el 2008,declarat Any Internacional de lesLlengües per la UNESCO. La Gimcana va

semblar una bona manera de parlar delcatalà i de conèixer la diversitatlingüística al món. Aquest coneixementpretén, també, una aproximació a ladiversitat de llengües que conviuen enles nostres ciutats i, per tant, conèixer-les, aproximant-se a les persones queles parlen, fet que pot ajudar a trencarestereotips.

GIMCANA DE LES LLENGÜES A OSONA

Nom de les entitats que hi participen directamentCentre de Normalització Lingüística d’Osonavic@cpnl.cathttp://gimcanaosona.cpnl.catCol·laboracióEn el projecte de la Gimcana de les Llengües a Osona, han col·laborat amb el CNL d’Osona:Els Ajuntaments de Vic, Manlleu, Torelló i Centelles, i el Consell ComarcalEl 9 Nou, Ràdio Manlleu i Ràdio OnaBalotour i Anigami, patrocinadors dels premis

20 I J

ORN

ADES

D'IN

TERC

ANVI

GIM

CAN

A DE

LES

LLE

NG

ÜES

A O

SON

A Posem com a exemple algunes de lespreguntes que es fan a la Gimcana:

− Sabries dir el nom de 6 llengüesromàniques?

− Sabries dir quines d’aquestesllengües parlades a la India no tenenrelació amb les altres: hindi, bengalí,marathi, panjabi, orinya, tàmil?

− Quina és la llengua autòctona deSud-àfrica que té més parlants.

− Quina equivalència té el nom deJosep en àrab?

− Digues en quin d’aquests països esparlen més llengües: Indonèsia, Brasil,Nigèria, Austràlia.

− El nom de “síndria” ve de la regióde Sind. Sabries dir de quin país?

− Què significa la paraula “Sàhara”?

− En català hi ha moltes paraules quevénen de l'àrab. Sabríeu dir quinad’aquestes no és d’origen àrab?: almoina,albercoc, albergínia, alcalde, alfàbrega,algutzir.

Objectiu principal

Difondre el coneixement de la llenguacatalana i de la diversitat lingüística a lesnostres ciutats d’una manera lúdica ioberta a tothom.

Participants

La Gimcana de les Llengües és un concursobert a tothom. S’hi estableixen unescategories que inclouen grups d’edatdeterminats: des de 6 anys en endavant.

Hi prevalen les categories per a grups,sobretot escolars, des del cicle inicial deprimària fins al cicle superior d’ESO, peròtambé s’hi pot participar en grup forade l’àmbit escolar o de maneraindividual.

Categoria A: Grups classe de cicle inicialde primària (1r i 2n)

Categoria B: Grups classe dels cicles mitjài superior de primària (3r, 4t, 5è i 6è)

Categoria C: Grups classe d’ESO

Categoria D: Grups a partir de 16 anys:famílies, entitats, amics...

Categoria E: Individual a partir de 16anys

Per tant, la Gimcana arriba a tothom ihi participen escoles, grups d’amics o

persones a títol individual.

Equip de treball: el personal del CNLd’Osona.

Durada: la Gimcana va tenir una duradade 6 setmanes, del 23 d’octubre al 26de novembre del 2009.

Elements a destacar

• El tractament de la llengua d’unamanera lúdica i que fomenta laparticipació.

• Els temes de les preguntes sónvariats, de manera que en la primerasetmana estan relacionats amb la llenguacatalana; la segona són de toponímia;la tercera sobre l’origen de paraules iexpressions; la quarta, de geografialingüística; la cinquena, de geografialingüística i neologismes, i la sisena, jocsde llengua.

• La Gimcana ajuda a valorar ladiversitat l ingüística i cultural.

Continuïtat del projecte

És un projecte amb continuïtat, ques’havia fet l’any anterior, el 2008, i queenguany (2010) es tornarà a fer entre el22 d’octubre i el 26 de novembre. Pertant, hi haurà la III Gimcana de lesLlengües a Osona.

21 I A

JUN

TAM

ENT

DE V

IC P

LA D

E BA

RRIS

Presentació del projecte

L’Escola de la Pau - Dones és un delsprojectes que estem realitzant des del’Associació Casal Claret, creada, pensadai promoguda per dones i per a dones, apartir de processos d’escolta activa delsdesitjos i necessitats de la diversitat dedones que hi participen. Es tracta d’unpunt de trobada, un espai d'acollida i de

convivència entre dones de diferentsedats, or ígens, estatus social ,procedències, cultures, religions... queviuen a la ciutat de Vic i als seus voltants.Aquí poden compartir sabers, dubtes,tristeses, alegries i enfortir-se en elreconeixement de la diversitat i la riquesad'aprendre les unes de les altres.En la seva gran majoria es tracta dedones reagrupades de l 'Àfr ica

subsahariana, l’Índia, ’Europa de l'Est,la Xina, Amèrica Llatina i el Marroc.Moltes no tenen feina i tenen pocsestudis; algunes tenen un nivell escolarmitjà i superior i estan cercant feina ofan treballs a hores, normalment sensecontracte i amb poques expectatives depromoció laboral. El grup de dones mésjoves (17-22 anys) són majoritàriamentoriginàries del Marroc, que van venir a

PRESENTACIÓ ESCOLA DE LA PAU - DONES

Nom de les entitats que hi participen directamentEscola de la Pau Casal Claret (escoladelapau@casalclaret.org)Consell de donesX.A.M. (Xarxa d’Acollida Municipal)Xarxa Europea d’entitats relacionades amb claretians que treballen en l’àmbit de la immigració

Col·laboracióVeus DiversesAssociació Tapís (d’inserció sòcio-laboral)Secretaria per a la Immigració de la Generalitat de CatalunyaFacultat d’Educació Social de la Universitat de VicRegidoria d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Vic

22 I J

ORN

ADES

D'IN

TERC

ANVI

ESC

OLA

DE

LA P

AU Espanya a la seva infància; n’hi habastants que no arriben al graduatescolar i que tampoc tenen feina.

L’Escola de la Pau-Dones neix en els anys90 d’un procés dinàmic d’acollidad’infants de famílies nouvingudes i decreació de les primeres associacions denouvinguts/des a Vic. Durant els primersmesos de 2008 el Casal, amb els seusespais renovats, intentà posar-se al’escolta de les propostes d’un grup dedones que havia començat a trobar-seen els seus espais. El grup creixia moltràpid i expressava el seu interès aaprendre el català, a cosir, informàtica...Aleshores un grup de dones de l’Índiaproposa trobar-se per compartiraprenentatges i maneres d’afrontar lamigració.

El resultat d’aquest procés és el que dónasentit al projecte i a la creació de l’Escolade la Pau-Dones.

Val a dir que en aquest moment heminiciat algunes activitats productives amolt petita escala, com l’horta i els tallersde treball amb roba. També amb algunesdones treballem a l’espai terapeiad’elaboració del dol migratori .

Objectiu principal

Promoure un procés d’empoderamentde les dones joves i adultes immigrades,en l’àmbit personal, social i laboral, coma tasca preventiva en salut mental i pera la integració intercultural des d’unaperspectiva de gènere.

Participants

Dones, joves i adultes, de diferentsprocedències, amb mons i realitatsdiverses, que estan vivint a Vic i apoblacions veïnes.

Equip de treball

L'Associació Casal Claret i l'Escola de laPau-Dones s’organitza bàsicament desde la participació voluntària, en el nostrecas de dones per a dones, la gran majoriaoriginàries del país d'acollida, tot i quetambé hi ha dones voluntàries d’altresl l o c s d e l m ó n ( m a r ro q u i n es ,subsaharianes i llatinoamericanes).Comptem amb 16 voluntàries per alsdiversos tallers i amb una tècnica que fala coordinació del projecte.

Durada

Des del 2008, i continuem en un procésconstantment obert a noves possibilitatsa partir de les aportacions de totes lesdones.

Resum del projecte

El projecte s’inicia a partir de lesdemandes de dones, és creat per donesi està en mans de dones, amb l’objectiuprincipal d’acompanyar el seu procésd'empoderament personal i grupal,mitjançant un procés d’escolta activa id'acollida positiva amb perspectiva degènere. S’ofereixen a les dones diverseseines i tècniques d'autocura, i elles ensensenyen la capacitat d’estimar-nos.

El projecte facilita la creació de xarxesde suport social i d’agents positius pera les nostres vides, treballant des de laresiliència les fortaleses internes iexternes. També es potencien sabers através dels diferents tallers proposatsd’acord amb les necessitats de les dones.

S’incideix en les dones joves perquèreconeguin la importància de la igualtatd’oportunitats, el respecte a la integritatfísica, psíquica i moral, perquèconstrueixin una identitat i unesperspectives de futur, així com perfacilitar la seva integració a la culturad'acollida.

Es promou el reconeixement, lacontenció i l’elaboració del dol migratori,de l’estrès i de les experiències dolorosesen dones immigrades, com a mètodepreventiu de salut mental, emocional ifísica en l’àrea psicosocial, queproporciona motivació per a la realitzacióde pràctiques de vida saludable.

Elements que cal destacar del projecte

- L’espai vital per “ser i poder estar”,d’acollida i de convivència de dones pera dones, on compartim una espiritualitat,un temps, un espai de comunicació, onpodem ser escoltades, on podemcompartir les nostres vivències i practicarla solidaritat entre dones, a més debuscar juntes alternatives quepromoguin l’equitat de gènere il'empoderament, així com la integraciói inclusió sociocultural.

- La nostra metodologia, quecombina l ’enfocament vivenciald'aprendre vivint, amb activitats teòrico-pràctiques que s’acompanyen dediverses tècniques per facilitar laparticipació de les dones i l’aprenentatgea través de l’aprendre ensenyant i del’ensenyar aprenent.

- La forma de treball des de l’escoltaactiva que, per desgràcia, creiem que noés gaire comuna i que també nosaltresanem aprenent.

- La integració activa de les donesestrangeres immigrades a la societatcatalana. Per exemple:

· Les dones de costura participen enla confecció d’una pancarta per a lamanifestació sobre l ’habitatge.

· Participen també en la Mostrad’Entitats de la Ciutat.

· Col·laboren amb l’agriculturaorgànica a través d’un petit hort ecològic(100 m2) que ens permet la interaccióamb la natura, el respecte al mediambient i una producció que ajuda al’auto-sosteniment d’algunes dones.

· Les dones es comuniquen a travésde la llengua vehicular, el “català”, comun recurs per a la participació i integracióa la ciutat. També aprenen i participende les festes i celebracions tradicionalsde la comarca (Sant Jordi, Castanyada...).

· La informàtica, com una eina decomunicació amb els que són lluny,també per a la recerca de feina,elaboració de C.V., a més d’altresaspectes que poden aproximar a lainserció en el món laboral.

Aspectes a millorar

- Amb els pocs recursos econòmicsque comptem intentem arribar a unnombre de dones que demanen la sevaparticipació en l'Escola de la Pau-Dones,tot i que en deixem en llista d’espera unnombre considerable, és a dir, tenimmés demanda de la que podem abastar.

- L’horari de l'Escola i els temps queles dones tenen per a elles s'han decombinar amb el temps de les talleristes.Pot ser que necessitem ampliar el nostreunivers de dones i així mateix els horarisde participació.

- Tot i que va més enllà del mateixprojecte, creiem que un projecte per adones i homes i/o per a homes és urgenti ens ho estem plantejant.

- Tant a nivell nostre intern, com decomunicació de la informació amb altresentitats i amb la mateixa XAM, enssembla que ens cal enfortir aspectescomunicatius tant d’emissió com derecepció.

Continuïtat del projecte

No tenim autonomia econòmica,depenem de subvencions gràcies a lesquals ens resulta més o menys possibleel treball de coordinació i dinamitzaciódel projecte. Tot i que és importantesmentar que el projecte es realitzamajoritàriament per voluntàries(talleristes) i que aquesta és unafortalesa, i que també comptem amb lacomplicitat d’altres entitats per poderavançar.

23 I A

JUN

TAM

ENT

DE V

IC P

LA D

E BA

RRIS

Olga Vinyalsartescena@gmail.com

Noemí Rodríguezartescena@gmail.comwww.artescenasocial.org

Florence BarbazaLisa MercuryRaquel Debartraquel@lacasamarilla.orgwww.lacasamarilla.org

Mercè Zegrimzegri@fdc.catwww.fdc.cat

Modera la taula Jordi Lafont,del Centre d'Arts Contemporànies de Vic (ACVIC)

TAULA 1 LA CREATIVITAT I L'EXPRESSIÓ ARTÍSTICAEN ELS PROCESOS DE DINAMITZACIÓ COMUNITÀRIA

24 I A

JUN

TAM

ENT

DE V

IC P

LA D

E BA

RRIS

EXPERIÈNCIA TALLERS DE TEATRE INTERGENERACIONAL I INTERCULTURAL ARTESCENA

El pro jecte Ta l lers de TeatreIntergeneracional i Intercultural per a laIntegració i la Convivència neix l’any 2003en el marc de la Plataforma deParticipació Ciutadana i IntercanviCultural al barri de l'Estalvi de Cardedeu,constituïda per entitats, una escola irepresentants de l'Ajuntament deCardedeu. Aquesta col·laboració inicialva afavorir la posada en pràctica idesenvolupament d'Artescena, amb lacreació de “nuclis de convivència”intergeneracionals i interculturals comespais de relació i diàleg, d'aprenentatgede tècniques d’expressió artísticaindividual i de grup, i d’elaboració depropostes teatrals, audiovisuals, de circ,etc., amb la idea de fer un treballpreventiu en el municipi i d’incidir en elseu desenvolupament cultural i lacohesió social.

Per esmentar només les creacionsteatrals més representatives de l'entitat,Artescena va crear la temporada2003/2004 el primer espectacleanomenat “Sense equipatge”, on elsparticipants explicaven les sevesexperiències sobre la immigració, la

diferència i el racisme, i que va serpresentada a Cardedeu i a Granollers endiferents centres culturals. El segonespectacle teatral, “La Botiga delsdesitjos” (2006), va rebre el Premi aProjectes Intergeneracionals de la Caixade Sabadell. L'any 2007 es va representar“Els contes de l’avi llop”, un viatge teatralentre generacions i cultures, que es vaestrenar al Centre Cultural de Cardedeui que va tenir continuïtat mitjançant unitinerari de narracions de contes en lesescoles infantils i de primària deCardedeu dins l'horari escolar. En elcontext de les escoles s’aprofundí en laparticipació i les relacions comunitàriesa partir de la construcció col·lectiva del’espectacle entre tots els participants,i d’accions teatrals on “els contes de l’avillop” eren narrats per un grup de gentgran i d’adolescents.

L'any 2005 Artescena realitza elcurtmetratge “Cruïlla de camins” ambl’objectiu d’aprofundir i donar continuïtatals Tallers i per consolidar més la relaciói el coneixement entre els joves i la gentgran que hi participaven. El mitjàaudiovisual va permetre apropar-se de

manera diferent a realitats com laintegració i la convivència.

Des de la perspectiva del teatre social,les temàtiques, formats i productes finalsvan prenent forma d’acord amb lespropostes dels participants en els tallers.La diversitat d’eines té el sentit d’arribara poblacions diverses i, dins els tallers,de promoure el desenvolupamentcultural i social, la cohesió i la interaccióentre els diferents col·lectius (gent gran,adults, joves, adolescents, nouvinguts)més integralment.

El teatre és aquí una eina d’intervenciósocial per facilitar la interacció entrediversos col·lectius amb un objectiucomú, i on cadascú s’ha de sentir valorati, alhora, protagonista de les sevespropostes.

La iniciativa posa especial èmfasi en eltreball en xarxa per promoure el diàlegentre diferents col·lectius, estiguin o noorganitzats.Resultats

- Per al grup motor i les persones

25 I J

ORN

ADES

D'IN

TERC

ANVI

TAL

LERS

DE

TEAT

RE

1 S’entén per població autòctona la nascuda aCardedeu, o vinguda per la immigració del anys60 d’altres llocs de l’estat espanyol

implicades directament en els projecteha significat un canvi important, dequalitat de vida per als més grans i, engeneral, per a tots, pel fet de sentir-seprotagonistes de la vida cultural delpoble.

- La consolidació del grup promotor,amb el contacte i ampliació a diversoscol·lectius del municipi.

- L’enfortiment de les relacions ambel teixit associatiu i la consolidació de lacol·laboració amb els diferents grups.

- La bona acceptació del projecte perpart d’entitats del municipi coml'Associació de La Mesquita de Cardedeu,l’Associació de Botiguers de Cardedeu,el Casal de la Gent Gran i el Casal deJoves.

Com a febleses del projecte es destacal'escàs suport institucional que enaquests moments està rebent elprojecte, que ha anat minvant en elsdarrers anys. En aquest sentit, lamobilització social que es va realitzar anivell comunitari, des de la PlataformaCiutadana del barri de l'Estalvi primer i,després, a través d'Artescena, amb eldesenvolupament d’eines artístiques, haquedat desdibuixada en no comptar enaquests darrers tres anys amb un suportinstitucional i una aposta política per ala iniciativa. Fins el 2007 Artescena vacomptar amb el suport de tres regidoriesde l’Ajuntament de Cardedeu -ServeisSocials, Cultura, Joventut i Ensenyament-, però a partir del darrer canvi de governnomés va rebre suport de la Regidoriade Cultura. Això va afectar força elprojecte en un moment en què ja estavaen procés de consolidació. D’una bandaha afectat el treball en xarxa, quefacilitava la implicació de les tresRegidories, i ha passat el pes del treballa les dues persones responsables i

impulsores del grup motor; d’altrabanda, això també ha tingut efectesnegatius en la continuïtat de laparticipació de les persones en els Tallers,tenint en compte que els col·lectiusimplicats són els més vulnerables:adolescents, joves, gent gran inouvinguts/es.

Elements a destacar

1. Un aspecte innovador i significatiudel projecte és el d’interrelacionardiverses generacions, utilitzant les einesartístiques teatrals per fer-ho (col·lectiusde gent gran, de joves, “nouvinguts” i“autòctons”. 1

2. La utilització del món quotidià coma referència i com a factor de canvi pertal de combatre les idees falses i elsprejudicis. En aquest sentit, escontribueix a crear vincles entre grupsseparats i es potencia la reflexió teòrica.

3. La cerca d’un resultat final: unproducte cultural.

4. La interacció entre poblacióimmigrada de procedència estrangera igent gran “autòctona”, que crea iafavoreix la dinamització culturalcomunitària mitjançant un treballd ’ integrac ió i de conv ivènc iaparticipativa.

Resultats

- Per al grup motor i les personesimplicades directament en els projecteha significat un canvi important, dequalitat de vida per als més grans i, engeneral, per a tots, pel fet de sentir-seprotagonistes de la vida cultural delpoble.

- La consolidació del grup promotor,amb el contacte i ampliació a diversos

col·lectius del municipi.

- L’enfortiment de les relacions ambel teixit associatiu i la consolidació de lacol·laboració amb els diferents grups.

- La bona acceptació del projecte perpart d’entitats del municipi coml'Associació de La Mesquita de Cardedeu,l’Associació de Botiguers de Cardedeu,el Casal de la Gent Gran i el Casal deJoves.

Com a febleses del projecte es destacal'escàs suport institucional que enaquests moments està rebent elprojecte, que ha anat minvant en elsdarrers anys. En aquest sentit, lamobilització social que es va realitzar anivell comunitari, des de la PlataformaCiutadana del barri de l'Estalvi primer i,després, a través d'Artescena, amb eldesenvolupament d’eines artístiques, haquedat desdibuixada en no comptar enaquests darrers tres anys amb un suportinstitucional i una aposta política per ala iniciativa. Fins el 2007 Artescena vacomptar amb el suport de tres regidoriesde l’Ajuntament de Cardedeu -ServeisSocials, Cultura, Joventut i Ensenyament-, però a partir del darrer canvi de governnomés va rebre suport de la Regidoriade Cultura. Això va afectar força elprojecte en un moment en què ja estavaen procés de consolidació. D’una bandaha afectat el treball en xarxa, quefacilitava la implicació de les tresRegidories, i ha passat el pes del treballa les dues persones responsables iimpulsores del grup motor; d’altrabanda, això també ha tingut efectesnegatius en la continuïtat de laparticipació de les persones en els Tallers,tenint en compte que els col·lectiusimplicats són els més vulnerables:adolescents, joves, gent gran inouvinguts/es.

26 I A

JUN

TAM

ENT

DE V

IC P

LA D

E BA

RRIS

El projecte Paraigües del Barri és unesdeveniment sociocultural obert atothom en el qual es convoca lespersones, entitats i grups d’un territoria intervenir els seus paraigüesartísticament. La iniciativa té el seuorigen a l'Argentina, en el marc delsefectes de la crisi que es va manifestarel desembre de 2001, coneguda com “elcorralito”. En un primer moment era unaconvocatòria adreçada a artistes locals,però va tenir molt èxit amb laparticipació de paraigües d’arreu delmón. A partir d’aquí, la iniciativa vaviatjar per diferents ciutats del'Argentina, de Brasil i de la RepúblicaDominicana i va dinamitzar poblacionsen situacions de risc d’exclusió i de forçaconflictivitat que es van motivar a

participar i a gaudir d’un fet artísticcol·lectiu.

L'any 2008 la iniciativa arriba a Barcelonade la mà de La Casa Amarilla, entitat queactua a diferents indrets partint de labase que els propis agents dels barrissiguin els que dinamitzin els projectes,per la qual cosa cerquen la imbricacióde les seves propostes en les xarxes,plans comunitaris i teixits associatiusdels barris.

En el barri del Besòs-Maresme deBarcelona es va fer la primeraconvocatòria de Paraigües del barri,coordinada per La Casa Amarilla i laComissió de Convivència del PlaComunitari del barri. El projecte es va

emmarcar en el Pla de Convivència delPla Comunitari del Besòs-Maresme i vatenir el suport del Districte de Sant Martí.Es va fer una primera fase d’exploracióo de prospecció per tal d’avaluar elsrecursos del barri, i també per apropar-se i compartir els coneixements decadascú en la posada en pràctica delprojecte, amb la perspectiva de crear lescondicions per donar-li continuïtat isostenibilitat.

La Convocatòria Paraigües Intervinguts

Artísticament va ser adreçada a tots elsartistes, veïns/es i entitats del barriBesòs, des d’una perspectiva de diàlegintercultural, i amb la idea de donarprotagonisme al públic i al barri a través

PROJECTE PARAIGÜES DEL BARRI

Barri del Besós Maresme de BarcelonaLa Casa Amarilla

27 I J

ORN

ADES

D'IN

TERC

ANVI

PAR

AIG

ÜES

DEL

BAR

RI

d’un espai original de creació.

El resultat de la Convocatòria va ser de80 obres, que van fer persones,associacions, escoles, etc. i quecomposen

“un retrat original i molt acolorit delbarri, i que actua com a mirall de la seva àmplia creativitat i diversitat. No hi ha barreres d’edat, ni d’idioma,sinó una clara intenció creativa i de compartir. Cada paraigua té la màgiad’explicar-nos sobre cada persona o grup que el creà”.

A principis de l’any 2009 es va organitzarla “Mostra Paraigües del BarriIntervinguts artísticament pels veïns delBarri Besòs” en el Centre Cívic del BarriBesòs.

El projecte, a través d’un esdevenimentsociocultural obert a totes les persones,fa ús de l’art com estratègia per fomentarla participació ciutadana i la dinamitzaciósociocultural, potenciant la “comunitat”a través de les persones, del seudesenvolupament individual i social.L’objectiu final de Paraigües del Barri ésel de contribuir a la transformació socialdels barris basada en el respecte, laigualtat, la solidaritat i el compromís,mitjançant el desenvolupament deprocessos creatius.

Elements a destacar

En primer lloc cal destacar la fase deprospecció, perquè va permetre conèixeri valorar els equipaments, recursos,entitats del barri. En aquest sentit, es vaproposar:

· Accions al carrer aprofitant elsesdeveniments que es feien al barri.

· Accions conjuntes amb entitats delbarri, desenvolupant diferents tallersartístics en les escoles i amb els/lesveïns/es del Besòs, que van permetreintegrar artistes i creadors treballantconjuntament amb un grup promotorde veïns/es per tal d’estimular lacreativitat artística dels participants..

També és important la innovació artísticadel projecte, que consisteix a transformarun objecte funcional en una obracreativa.

Finalment, es destaca la creació d’ungrup promotor del barri que va donarcontinuïtat al projecte durant un temps,dinamitzant activitats semblants a travésde la Comissió Paraigües del barri en elmarc del Pla de Convivència del PlaComunitari i de veïns del barri.Això no obstant, s’ha de destacar queaquest projecte no va prosperar perquèva coincidir a mitjans de 2009 amb canvisde personal tècnic i administratiu del Plade Desenvolupament Comunitari delBesòs que no van donar continuïtat a laComissió, tot i que era un projecte iniciati promogut pels propis veïns i una tascaque es duia a terme des del 2006 al barri.Aquest comportament remarca la pocavisió i poca implicació d’alguns tècnicsen el seguiment i continuïtat delsprocessos de participació que s’obrenen els barris.

28 I A

JUN

TAM

ENT

DE V

IC P

LA D

E BA

RRIS

Santcelonigames (2009) és un videojocfet per un grup de joves de Sant Celonien què narren una història en un espaipúblic del municipi, un parc que ésreferent com a lloc de trobada dels joves.

Però més enllà d’un videojoc elSantcelonigames és el resultat final d’unprocés de treball de mediaciócomunitària amb joves. Els antecedentsde la iniciativa es remunten a dos anysabans (2007), quan en el marc d’unservei d’acció comunitària de la Diputacióde Barcelona que gestiona la FundacióDesenvolupament Comunitari es realitzaun diagnòstic en un parc del municipide Sant Celoni. La intervenció vepromoguda per l'Ajuntament de SantCeloni a partir d’una situació en la qualla presència de joves en aquell espai eraviscuda com a problemàtica ipreocupant, en la mesura que esdetectaven elements d'”apropiació” del’espai i actes de vandalisme puntualsque estaven malmetent l’espai.

El diagnòstic va revelar que aquell espaipúblic era un important lloc de trobadade diversos grups de joves; un espairealment significatiu per a ells/es, ondesenvolupaven les seves relacions ambels iguals, les seves expressionsartístiques o simplement hi trobaven laintimitat que cercaven. Això ensproporcionava una bona base perexplicar i representar 'en primerapersona' com viu l’espai públic una partsignificativa del jovent celoní, totrecreant l’espai virtualment a partir delsusos, relacions, desitjos, projeccions imirades dels joves usuaris/es.

L’eina per aconseguir això ha estatl’elaboració del videojoc, una idea iiniciativa de la xarxa Bordergames quetambé va donar el suport metodològic

i tècnic al procés de treball delSantcelonigames durant el 2008. Elprojecte va ser impulsat per l'Ajuntamentde Sant Celoni, amb la pretensió que,en el marc del Pla Local Jove, el videojocfos l'inici d’una reflexió sobre l’espaipúblic, una eina de

participació i dinamització de la xarxaassociativa del municipi, especialmentla jove.

El procés de treball va comptar amb elsuport tècnic i de dinamització deprofessionals diversos (educador sociali dinamitzadora comunitària del'Ajuntament de Sant Celoni, tècnic delBordergames i tècnica de la FundacióDesenvolupament Comunitar i ) .

En primer lloc es va formar un grup dejoves, intentant que fos el més divers irepresentatiu possible del jovent delmunicipi (quant a gènere, edats, orígens,vincles amb el teixit associatiu, classesocial, etc.) per tal de treballar en elvideojoc. La captació dels joves es va fermitjançant els Serveis Socials, els propisespais públics del municipi, la xarxaassociativa juvenil i els instituts, així coma través dels mitjans de difusió locals(premsa, radio, rètols).

La seu del projecte es va localitzar en unequipament municipal adreçat a joves,amb infraestructura telemàtica, ofertad’activitats i també seu d’algunesassociacions juvenils.

Durant 4 mesos es van organitzarsessions setmanals de treball de 4 horesamb el grup de joves, que consistien en:

a) sortides al carrer per fer fotos,entrevistes i observacions de diferentsespais públics.

b) posades en comú i debats col·lectiussobre els espais públics reconeguts isobre el projecte del videojoc: quineshistòries narrar, amb quins personatgesi diàlegs,...

c) registre informàtic per representarvirtualment l ’espai escoll it , elspersonatges, fer la banda sonora, etc.

El procés de treball, conduit per l’equiptècnic, ha de permetre que els joves se’lfacin seu, ells són els que fan el videojoc,els “experts” de l’espai públic i els quehan de trobar-li el sentit. L’equip tècnicacompanya el procés, aportant lametodologia i les eines de treball igarantint la seva dimensió educativa.

El videojoc, un cop acabat, es va penjarcom a software lliure a la pàgina de laxarxa Bordegames així com a la del'Ajuntament, de manera que qualsevolpot accedir-hi i jugar-hi. El videojoctambé pot ser novament treballat perles persones del territori que coneixenel seu funcionament, de manera queamb el temps pot ser modificat d’acordamb noves propostes i interessos degrups, associacions, persones,...

Entre els resultats més destacats, laparticipació de joves marroquins d’unaforma regular i constant va fer que elprocés tingués uns efectes molt positiusper a ells, la majoria dels quals havienarribat recentment al municipi i tenienun nivell d’instrucció baix. L’espai detreball del videojoc va esdevenir per aaquests joves un espai d'acollida,d’aprenentatge (noves tecnologies, úsdel català), d’intercanvi i de vinculacióa l m u n i c i p i , p e r l es p rò p i escaracterístiques del procés de treballamb el territori i pel contacte amb

SANT CELONIGAMES MIRADES JUVENILS DE L'ESPAI PÚBLICAjuntament de Sant Celoni / Xarca BORDERGAMES

29 I

JORN

ADES

D'IN

TERC

ANVI

LM

IRAD

ES JU

VEN

ILS

DE L

'ESP

AI P

ÚBL

IC

l'Ajuntament, que els facilità l’accés alsseus recursos formatius i laborals.

El videojoc, com a representació del’espai del parc i de les relacions que allàes donen, a través dels personatges,mostra les inquietuds d’una part deljovent del municipi, en forma de diàlegsa l’entorn de relacions de gènere iintergeneracionals, interculturalitat;integració de joves marroquins almunicipi, accés al treball i a l’habitatge,valors, amistat, drogues, etc. L’interèsd’algunes de les temàtiques que estracten també es pretenien aprofitar pertreballar-ne en els instituts ambl’elaboració d’una guia didàctica queacompanyés el videojoc.

Quant als aspectes més febles delprojecte es destaca l'escassa participaciódel teixit associatiu jove del municipi, laqual cosa incideix en la continuïtat de lainiciativa, que no té sentit sense el seuprotagonisme. Això, juntament amb lacomplexitat tècnica del videojoc i a lamarxa de les persones tècniques del'Ajuntament que van participar mésdirectament del procés ha fet difícil lacontinuïtat del projecte i que aquesttingui efectes més enllà del grup de jovesparticipant.

La finalitat ha estat, mitjançant laparticipació i el protagonisme dels joves,fomentar el coneixement, la presa deconsciència i la reflexió crítica del joventenvers l’espai públic, en fomentarl’apropiació i el seu vincle amb l’espaides d’una act i tud proact iva icorresponsable i, en definitiva, la sevaparticipació en en el municipi. En aquestsentit, es tracta de transformar unareal i tat soc ia l v iscuda com aproblemàtica o conflictiva, quant als

joves i la seva relació amb el parc, enuna oportunitat, essent el propip ro b l e m a u n a es t ra t è g i a d etransformació d’aquesta realitatmitjançant la participació dels joves.

Elements a destacar

a) La recerca-acció mitjançant el treballd’entrevistes i observacions.

b) El conflicte com a oportunitat pertransformar la situació a partir delsvincles afectius que es construeixenentre el jove i l’espai (el parc).

c) El videojoc com a eina decomunicació per donar a conèixer lesexperiències, vivències i relacionsd’aquests joves amb els seus espaisquotidians. En aquest sentit, el projectevol mostrar el jove com a subjecte,expressant els seus punts de vista ivisions de món, a més de recuperar “unespai públic”, el carrer, com el lloc detrobada i, per tant, de socialització quesempre havia estat.

d) Pedagogia educativa en les novestecnologies.

e) La utilització del joc com a eina decreació i d’expressió individualmitjançant la participació i la convivènciaen un espai i/o comunitat concrets.

30 I A

JUN

TAM

ENT

DE V

IC P

LA D

E BA

RRIS

Jordi Lópezjordilopez@llefia.org

Jose Luis Infantehttp://llefia.org

Encarna Díazdiazhe@gramenet.cat

Oriol Tusontusongo@gramenet.cat

Ricard Vilaregutrvilaregut@uoc.edu

Modera la taula Jordi VerdaguerAssociació de veïns del Remei –Montseny de Vic

TAULA 2 DINAMITZACIÓ COMUNITARIA I PARTICIPACIÓ VEÏNALPresentació a carrèc de Jordi Collet i Sabé . Doctor en sociologia i educador social

Dinamització de l’associacionisme comerciali inclusió del comerç estranger en el teixitassociatiu Sta. Coloma de Gramanet

El barri de Llefià a Badalona escaracteritza per tenir un nombre elevatd’habitants amb un augment delpercentatge de població immigradaestrangera i un nivell elevat d’atur. , XarxaCiutadana de Llefià, està formada perveïns/es del barri (prop de 700 membresi participants) i 32 entitats (Associacióde Veïns, entitats lúdiques, esplais,entitats esportives, culturals i de joves).

La idea del projecte va sortir d’un grupd’amics vinculats a les noves tecnologiesamb la intenció d’aprofitar els seusconeixements per “fer alguna cosa en elbarri”. Actualment els integrants del’entitat treballen en les seves respectivesprofessions i desenvolupen aquestprojecte d’intervenció comunitàriadurant el seu temps lliure. Es tracta,doncs, d’un projecte iniciat perciutadans/es i veïns/es del barri, queconsisteix en la creació d’un espai decomunicació socio-tecnològica i queofereix la possibilitat a totes les entitatsi als ciutadans de difondre i intercanviarles seves propostes, serveis i activitats,mitjançant l’ús de les noves tecnologiescom a eines de participació, tot millorant,dissenyant i articulant noves formes decooperació veïnal i de participacióciutadana.

El projecte vol fomentar el coneixementi l’ús de les noves tecnologies al barriper tal d’integrar-lo en la societat de lainformació i promoure la vida associativadel barri, per tal de contribuir al

desenvolupament social, econòmic icultural de Llefià i de la ciutat. Lesactivitats que realitzen són:

- L’alfabetització digital orientada aenfrontar l’exclusió digital

- El foment del coneixement del barrientre els veïns/es

- La creació i disseny de pàgines webde les entitats del barri

- La difusió de les notícies i agendesd’activitats de les entitats

- La promoció de manera transversalde la vida associativa

- El disseny i l’articulació de novesformes de cooperació veïnal i departicipació ciutadana (treball en xarxa,llistes de correu...)

L’organització i el funcionament de laxarxa és a càrrec d’un equip coordinadorque gestiona el portal comunitari, l’arxiuhistòric digital, el radar urbanístic delbarri i que també porta a terme untreball de reciclatge i de recuperació dematerial informàtic que reverteix en lacomunitat. Els projectes es creen idesenvolupen mitjançant el treball enxarxa. En aquest sentit, la filosofia de lapàgina web (el portal comunitari) ésintegrar a tothom.

Igualment existeix col·laboració amb lesactivitats que organitza l'Ajuntament itambé les d’altres entitats de dins i defora del barri (l'ONCE, la Biblioteca,esplais, escoles, comerciants, entrealtres) i, alhora, es faciliten recursos

tecnològics i infraestructures als actesde barri i de les entitats i es promou l’úsdel programari lliure i les xarxes lliures(guifi.net) a la ciutat i al barri.

També s’organitzen activitats al carrerper apropar les noves tecnologies alveïnatge, com ara fòrums, xerrades,carteig, projeccions... La Xarxa comptaamb un espai físic on es fan els tallers ies fomenta l’aprenentatge tecnològic,espai que es comparteix amb l'Associacióde Veïns, l'Associació d'Esport deMuntanya i el Grup de Diables.

té un portal amb un site per penjarf o t o g r a f i e s s o b r e q ü e s t i o n surbanístiques, orientat a responsabilitzarl'Administració. Per exemple, si algú veuun forat en un determinat carrer delbarri fa la foto i la penja al site. Tot i queinicialment va ser ideat amb expectativesmoderades, els efectes que està tenintsón molt positius.

S’empra la creació d’audiovisuals com amitjà de comunicació i de transmissióde missatges i de propostes del barri ide les ent itats , promovent elprotagonisme del veïnat en els processosde recuperació de la història del barriamb l’ajut d’eines tecnològiques.

Gestiona l’Arxiu Històric digital del barri,un projecte que va sortir de les sinergiesde l’entitat juntament amb l'Associacióde Veïns i de la Parròquia i, actualment,el projecte té a internet una compilació

EXPERIÈNCIA FEM BARRI, FEM XARXA.Xarxa ciutadana Llefià, Llefia@net

31 I A

JUN

TAM

ENT

DE V

IC P

LA D

E BA

RRIS

aproximada de més de 4000 documents,imatges i vídeos amb temàtiques moltvariades, des de factures de llum delsanys 30 a documents policials queregistren relacions, per exemple, entreparròquia (Bisbe) i sindicat (ComissionsObreres).

Entre els resultats de la iniciativa esd e s t a c a l ’a u g m e n t d e l g r a ud’alfabetització digital de les entitats iveïns. En el cicle de tallers van participaraproximadament 600 persones.

Pel que fa al foment de les novestecnologies, si bé la gran majoriad’entitats tenen ordinador i fan ús delcorreu electrònic, hi ha entitats queintenten anar més enllà en l’ús i l’adopcióde les noves tecnologies, amb la voluntatd’obrir espais de participació, de trobadai, en definitiva, de transferència deconeixement i de noves iniciatives, laqual cosa es veu afavorida pel fet queexisteix un portal comunitari com areferència d’activitats, informació iprojectes del barri, de notícies del barri,Arxiu Històric, reportatges, Agendacultural, Fòrums, correu electrònic,Moviments socials, Entitats veïnals,Radar, etc.

Elements a destacar

1.Les noves tecnologies com a einesde participació, tot millorant, dissenyanti articulant noves formes de cooperació

veïnal i participació ciutadana.2.La innovació que resulta del fet

d’aplicar la pedagogia de les novestecnologies i utilitzar-la com a instrumentrelacional (generador de vincles entreels veïns, els agents i entitats del barri)i per dinamitzar el barri.

3.El treball de reciclatge delsordinadors.

4.Incorporació de noves pràctiquesparticipatives actualitzant les antiguesen les organitzacions veïnals o teixitassociatiu del municipi, com esmanifesta, per exemple, en la promociódel treball en xarxa tant físicament comvirtualment. En aquest sentit, és molteficaç l’estratègia dinamitzadorad’utilitzar el carrer per fer activitatsperquè dóna molta v is ibi l i tat .

La Xarxa Llefià pretén en un futur pròxim:

· Crear un nou portal més interactiui autogestionat pel barri.

· Traduir el portal i materials didàcticsa diferents idiomes.

· Proporcionar Intranet per a la gestióinterna de les entitats, és a dir, perproveir serveis a les entitats.

· Crear un centre de documentaciótelemàtic i un portal de formació per aentitats.

· Promoure un projecte Banc delTemps i xarxa d’ intercanvi deconeixements.

aproximada de més de 4000 documents,imatges i vídeos amb temàtiques moltvariades, des de factures de llum delsanys 30 a documents policials queregistren relacions, per exemple, entreparròquia (Bisbe) i sindicat (ComissionsObreres).

Entre els resultats de la iniciativa esd e s t a c a l ’a u g m e n t d e l g r a ud’alfabetització digital de les entitats iveïns. En el cicle de tallers van participaraproximadament 600 persones.

Pel que fa al foment de les novestecnologies, si bé la gran majoriad’entitats tenen ordinador i fan ús delcorreu electrònic, hi ha entitats queintenten anar més enllà en l’ús i l’adopcióde les noves tecnologies, amb la voluntatd’obrir espais de participació, de trobadai, en definitiva, de transferència deconeixement i de noves iniciatives, laqual cosa es veu afavorida pel fet queexisteix un portal comunitari com areferència d’activitats, informació iprojectes del barri, de notícies del barri,Arxiu Històric, reportatges, Agendacultural, Fòrums, correu electrònic,Moviments socials, Entitats veïnals,Radar, etc.

32 I

JORN

ADES

D'IN

TERC

ANVI

FEM

BAR

RI, F

EM X

ARXA

El barri de la Pau se situa en el districte8, a l’oest del municipi de Badalona,limitant amb Santa Coloma de Gramenet.Aquest barri es va originar amb l’arribadade població immigrada d’altres comunitatsde l'Estat espanyol durant la dècada delsanys 60 , a part i r d ’hab i tatged’autoconstrucció. Durant les darreresdècades van haver-hi grans canvis a l’espaiurbà del barri com la pavimentació delscarrers i la instal·lació d’equipaments iserveis. Actualment és un barri amb unpercentatge elevat d’ immigracióestrangera.

Cal destacar que la intervenció d’aquestaexperiència en la taula rodona de laJornada va tenir un caràcter més teòric,en el sentit que es va centrar en la relacióde l'Administració municipal –és a dir, delPla comunitari del Barri de la Pau- ambles entitats del barri, per tal de destacar-ne les possibilitats, potencialitats, perillsi dificultats; és a dir, fent una reflexiócrítica sobre el model de relació establertentre l'Associació de Veïns i el PlaComunitari de la Pau.

El Pla de Desenvolupament Comunitaricomença l’any 1995 dins del Pla de Lluitacontra la pobresa i l’exclusió social aprovatpel govern de la Generalitat en el mateixany, dins un marc més ampli de programesi polítiques internacionals d’àmbiteuropeu. Aquests plans, a més de lluitarcontra la pobresa i l’exclusió social, tambébusquen la millora de la qualitat de vidai el desenvolupament de la comunitat,potenciant les relacions i la constitucióde xarxes socials. En general, es tractad’intervencions socials i comunitàries quees duen a terme mitjançant la posada enpràctica de processos de millora i detransformació dels territoris, amb líniesd’acció participatives i d’interrelació entreels diferents agents del territori.

Cal remarcar que la posada en pràcticad’aquests Plans no és la mateixa en totsels municipis i que, per tant, també varienels seus resultats. De vegades, lesadministracions locals els apliquen d’acordamb un discurs oficial que respon adirectrius generals (“de dalt cap a baix”)sense que hagi una planificació ques’adeqüi als territoris sinó que aquestaestà més lligada a les dinàmiques de poderdel propi ajuntament. El Pla Comunitaridel barri de la Pau, contràriament a això,es destaca per tenir una estructura fruitd’una intervenció transversal que articuladiferents nivells. És un procés generat desdel territori i amb la gent del territori.

L'Associació de Veïns del barri es va crearfa 50 anys. Aquest any se celebra el seucinquanta aniversari, que està afavorint

la participació de més gent a les sevesaccions. L'actual direcció està constituïdaper “gent nova”. Es tracta de nous perfilsde noves generacions que aposten peldesenvolupament d’un treball “de foracap a dins”, realitzat conjuntament ambels veïns/es i els tècnics/ques, etc., és adir, es crea una dinàmica organitzativamés relacional, interactiva i participativaamb els veïns/es (o entitats del barri) iamb els tècnics/ques de l'Ajuntament.Des d’aquesta nova perspectiva,l'Associació s’ha apropat als joves, al’esplai i a les agrupacions de poblacióimmigrada del barri més rellevant, comara la xinesa i la marroquina.

El Pla de Desenvolupament comunitaride la Pau es va crear el 2002 i estàtreballant en dues línies:

a) L’articulació i l'impuls comunitari detots els plans i programes del territori (Plad’Entorn, Llei de Barris, Xarxa de ServeisSocials, etc.).

b) El treball amb les entitats a travésde la realització de projectes amb unafilosofia comunitària (diagnosi, elaboració,execució i seguiment) que, al mateixtemps, impliqui un treball conjunt i enxarxa.

En síntesi, el Pla Comunitari de la Pau estàmarcat per una metodologia i planificaciód’acord amb aquestes dues línies bàsiques:

1. La primera consisteix a crear unaestructura a partir d’un procésd’articulació conjunta entre els tècnics detots els plans d’intervenció destinats albarri (del Pla de Barri, del Pla d'Entorn,del Pla de Convivència). Aquest procés vaimplicar molts esforços i sinergies,donades les estructures o dinàmiques depoder que, en general, orienten la políticaadministrativa.

2. La segona, la del treball comunitaripròpiament dit, consisteix a participar enprojectes amb “la comunitat” i, per tant,es fonamenta en la idea que els projecteses facin a partir d’una diagnosi conjuntai d’una execució conjunta. Amb aquestasegona línia hi ha hagut algunesdeficiències, en part a causa de l'excessivaintervenció tècnica, que va afavorir unaintervenció més passiva per part de lacomunitat. De tota manera, cal ponderaraquesta deficiència ja que l’experiènciaencara està a la seva primera fase.

Els primers resultats visibles van aparèixerenguany, donada la complexitat que vaimplicar la primera fase d’articulació i decreació d’una estructura pròpia. Dinsd’aquesta perspectiva metodològica estan

en fase de creació diferents comissions:

a) Comissió Educativa: on hi treballenel directors/es de les escoles, les AMPAS,Esplais, que disposen d’un mateix espaide participació des d'on es distribueixenels recursos i es fa la planificació. En últimainstància, hi participa tothom qui,formalment o informalment, té relacióamb el barri.

b) Comissió d'Activitats i Cultura.

Els participants en el projecte són la xarxad’agents i col·lectius (institucionals, socials,etc.) que viuen o treballen al barri de LaPau i els beneficiaris/àries són la poblaciódel barri de la Pau.

Elements a destacar

1- El nou treball i dinàmica associativaper part de l'Associació de Veïns del barride la Pau, essent el tret més significatiui diferenciador la participació, ambl’element motivador del relleu i de larelació entre les diferents generacions,que es pot veure il·lustrat en les paraulesd’un membre de la Junta de l'Associacióde Veïns, extreta de la seva intervenció ala Taula:Hemos pedido a la gente que participe enlos proyectos y que los gerencien ellos; laAsociación no es de la Junta sino de losvecinos, pero no sólo de los vecinosautòctonos sino de las diferentescomunidades: china, marroquí, de losjóvenes, porque los jóvenes son los quetienen que tirar del barrio. (...) Les dejamosque ellos propongan [los proyectos] ynosotros les ayudamos. Hemos envueltoa todas las Administraciones porque venque es una acción positiva. El barrio hacambiado totalmente, de ser desconocido[ha pasado] a estar en la boca de todos,de las entidades deportivas, de todo tipode políticos. Se ha vuelto a poner alegríaen el barrio.

2- L’articulació i el treball transversaldut a terme per l’equip tècnic, configurata partir dels diferents tècnics adscrits alsdiferents Plans, la qual cosa ha afavorit lacapitalització dels recursos econòmics ila planificació.

3- La confiança en el projecte, que ésfonamental per poder gaudir dels resultatsde les inversions i dels esforços que noméspoden veure’s a llarg termini.

4- El treball en xarxa a diferents nivells:població del barri, entitats, tècnics/quesAdministracions.

5- Els projectes són “per a la comunitati fets per la comunitat” i no pas pel Pla.

PLA COMUNITARI L'ENCAIX DE L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNS EN EL PLA COMUNITARI DEL BARRIDE LA PAU (BADALONA)Pla Comunitari del barri de la Pau/Associació de Veïns de la Pau

33 I A

JUN

TAM

ENT

DE V

IC P

LA D

E BA

RRIS

34 I A

JUN

TAM

ENT

DE V

IC P

LA D

E BA

RRIS

FONS COMERÇ PLA DE FOMENT DE L’ASSOCIACIONISMEI LES BONES PRÀCTIQUES COMERCIALS

Ajuntament de Sant Coloma de Gramenet

El projecte s'anomena Pla de Fomentde l'Associacionisme i les BonesPràctiques Comercials i té els seusantecedents en el Pla de Dinamitzaciódel barri del Fondo, integrat en l’àreadenominada com a Serra d’en Mena,iniciat el 2005 i a través del quall'Ajuntament de Santa Coloma deGramenet constata la necessitat departicipació del conjunt del teixitcomercial en la ciutat.

El projecte pretén fer de l’activitatcomercial un instrument d’integracióeconòmica i social entre els comerciantsde diferents orígens nacionals i culturalsque operen a Santa Coloma,especialment en el territori comprèsdintre de la Serra d'en Mena, ambl’objectiu de fomentar la normativacomercial, les pràctiques comercialslocals i l’associacionisme, tot afavorintla inclusió del comerç estranger en elteixit associatiu local.

El projecte, impulsat per l'Ajuntamentde Santa Coloma de Gramenet, respona dos motius:

1r - L'any 2005, quan s’impulsa el Plade Dinamització del barri de Fondo, barrion es concentra el major nombre deciutadans i comerciants d’origenestranger, cap dels 75 socis del Pla erad’origen estranger.

2n - Es detectaven també dificultatsde coneixement i comprensió de lanormativa i de les pràctiques comercialslocals. Tot i que aquesta manca deconeixement es donava entre tots elscomerciants, autòctons i estrangers, pelque fa a aquells estrangers que feia poctemps que eren aquí això es veia agreujatpel fet de parlar altres idiomes i deprocedir de realitats amb normativescomercials diferents.

Els beneficiaris o participants principalsdel projecte són, doncs, els comerciantsde la Serra d’en Mena de Santa Colomade Gramenet, i en particular les

comunitats de comerciants estrangersmés representatives a la ciutat, com laxinesa, la indo-pakistanesa i lamagrebina.

El cronograma d’execució del projecteestà associat al temps de durada de lalegislatura (2007-2011), amb lapossibilitat de ser prorrogat si el nouequip de govern així ho considera.

La metodologia de treball s’hadesenvolupat a dos nivells, un decoordinació i implicació de diversosagents en el projecte per assegurar laparticipació i transversalitat, i un altre,específic amb els comerciants, basat enel treball de camp.

En el primer nivell s’han realitzat:

· Contactes amb els agents que podienestar implicats en el projecte:nouvinguts, autòctons, associacions decomerciants que lideren els Plans deDinamitzac ió Comerc ia l , duesFundacions que han treballat enintegració intercultural i totes les àreesde l'Administració susceptibles decol·laborar sota el criteri de latransversalitat.

· Creació i coordinació d’equips detreball, de seguiment i d’avaluació, desd’una perspectiva transversal i implicantdiferents Administracions públiques(Ajuntament, Diputació i Generalitat).

· Creació d’una Mesa de Comerç perfomentar la participació de tots elsagents en el projecte. S’ha fet una sessióde treball informatiu.

En el segon nivell s’ha completat untreball de camp, amb visites alsestabliments regentats per comerciantsestrangers, amb 2 tipologies de visita:

· La 1ª visita té l’objectiu desensibilitzar, mitjançant el lliurament iexplicació d’una “guia de bonespràctiques comercials” en diferentsidiomes amb informació sobre lanormativa, l’associacionisme, els serveis

i les polítiques de foment del comerç.L’equip executor de les visites ha estatformat per un tècnic de comerç i unmediador de cada un dels col·lectius dec o m e r c i a n t s e s t r a n g e r s m é srepresentatius.

· La 2ª visita és de seguiment i tambépretén fomentar l’associacionisme.L’equip executor de les visites ha estatformat per un tècnic de comerç, unmediador de cada un dels col·lectius dec o m e r c i a n t s e s t r a n g e r s m é srepresentatius i una persona especialistaen dinamització comercial (del'Associació de Comerciants).

En total s’han visitat, per partida doble,més de dos-cents establiments regentatsper comerciants estrangers.

Es dóna visibilitat al projecte mitjançantestratègies de comunicació: divulgaciód’informació als mitjans locals i d’altresmitjans propis de les comunitats decomerc iants est rangers mésrepresentatives del territori delimitatper la Serra d’en Mena de la ciutat.

En l ’actual i tat l 'Associac ió deComerciants del Fondo (Fondo Comerç)compta amb un 20% de comerçosestrangers associats.

La Mesa de Comerç, establerta en elmarc del Pla, es troba en fased’implementació d’un Pla de Treballsorgit entorn a les sessions departicipació realitzades durant el 2010,in situ, en el territori de la Serra d’enMena de Santa Coloma de Gramenet.

Elements a destacar

Incentivar les bones pràctiquesmitjançant la utilització del comerç comuna de les eines per afavorir la integraciódels comerciants estrangers, fomentantl’associacionisme, el coneixement i lacomprensió de la normativa i de lespràctiques comercials locals.

TAULA 3 EXPERIÈNCIES COMUNITÀRIES DE PROMOCIÓ DE L'AUTO-OCUPACIÓ I LA INSERCIÓLABORAL

35 I A

JUN

TAM

ENT

DE V

IC P

LA D

E BA

RRIS

Martin Habiagueinfo@mescladis.orgwww.mescladis.org/es/

Pilar Homspilar.ravaltext@surt.orgravaltext@surt.orgwww.ravaltext.org

Gisela Tornsgtorns@badalona.cat

Modera la taula Josep Freixa, de l’Associació Tapís (inserciólaboral), i Associació de veïns de la Plaça Moragas de Vic

L'Escola Mescladís funciona des de l'any2005 en el marc de la Fundació CiutadaniaMulticultural i té com a objectiu contribuira la cohesió social i a la inserció sociolaboralde dones i joves en risc d’exclusió social apartir d’una perspectiva intercultural quepromou la trobada i l’enriquiment mutu.Basada en un model d’economia solidàriai d’empresa d’inserció sociolaboral preténser un referent d’escola dins el món social,que utilitza la cuina com a eina integradora.

Mescladís compta amb dues líniesd’actuació, l'educativa i d’inserciósociolaboral, i la d’economia solidària.D’una banda, es realitzen tallers per a laformació de joves i de dones en oficisrelacionats amb la cuina, i d’una altra,ofereix serveis per dinamitzar i enriquir lavida del barri mitjançant la cuinaintercultural, la fotografia, mostres,xerrades, festes...

La cuina és l’element que dóna unitat alprojecte. Entesa com un “viatge a lesnostres llars més profundes”, l’elementculinari és una eina de vinculació i relaciódavant els actuals contextos de canvis i desituacions personals de desarrelament,especialment de les persones nouvingudes.A través de la cuina també s’incorporenaltres temes, com els drets socials i jurídics,les trajectòries migratòries diverses, lescultures, tot relacionant realitats passadesi presents que han estat o són viscudes araper la gent que conviu en els barris.

Les activitats es desenvolupen en el barrion l’entitat té l’espai, al barri de Sant Pere,al Casc Antic de Barcelona. Actualment estreballa amb dos grups: un de joves, entre16 i 30 anys, i un altre de dones majors de40 anys. L'any passat els/les participantsdels cursos de formació accedien perderivació de Serveis Socials i de diferentsentitats del barri; enguany, mitjançant unconveni amb Cáritas, aquesta entitat és quifa la primera selecció, a travésd'educadors/es socials de carrer, i Mescladísfa una segona selecció.

L'any 2008 es va fer la primera formacióde 10 persones; i l’any 2009 es va fer unsalt quantitatiu i també qualitatiu, formant40 persones amb un percentatge d’inserciódel 35%. Enguany, mitjançant el conveniamb Cáritas, la inserció sociolaboral s’haadreçat també a joves entre 14 i 16 anys,sense la seva situació jurídica regularitzada,amb la idea d’aconseguir la sevaregularització mitjançant la figura delarraigo (arrelament), així com a joves quetenen permís de residència però no detreball.

També col·laboren amb el projectel'Ajuntament de Barcelona, la Secretariad’Immigració de la Generalitat deCatalunya, la Fundació La Caixa i laDiputació de Barcelona, així com d’altresentitats com ara la UNESCO, amb la quales va signar un conveni per treballar temesde religiositat i diversitat; i, finalment,també hi col·laboren la Xarxa de ConsumSolidari i Intervida, a partir de la qual esvinculen temes de desenvolupament ieducació.

En general, el projecte compta amb unamolt bona valoració tant per part delsalumnes com per part dels que participenen les diferents activitats. Tot i això, eltreball és força complex, ja que es treballasobre processos de canvi que, en algunesocasions, comporta resistències en lesintervencions educatives i d’inserció laboral.

És de destacar, des del punt de vistapersonal dels alumnes, el “viatge” queinicien arreu del món, aprenent hàbitsculturals d’alimentació diferents iinnovacions culinàries. Tanmateix, tot i queels aspectes culturals són un elementfonamental i inherent al projecte, aquestsno poden veure’s desvinculats delreconeixement dels drets socials i políticsde les persones nouvingudes estrangeres,qüestió que encara s 'està l lunyd’aconseguir. Cal esmentar la importànciaque té la participació i la interacció entrela diversitat d’alumnes, que contribueix a

donar-los visibilitat i, per tant, a promoureel seu reconeixement social i polític.

A nivell comunitari, la participació iimplicació dels veïns/es, ha permèspromoure relacions mitjançant una varietatde tallers que, gràcies a la implicació dediferents persones, han pogut dedicar-sea diferents països als quals pertanyenveïns/es del barri, com ara el Marroc,l’Argentina, Xile, Mali, Senegal i el Perú,entre d’altres.

Tot i així, l’experiència compta amb certesl imitac ions, com ara di f icultatseconòmiques, motivades, en part, pel fetque es tracta d’un projecte de petitesdimensions, sense possibilitats de convenide llarga durada amb les administracionspúbliques, la qual cosa implica treballarsense perspectives ja que mai se sap dequina forma o quan es renovaran lescol·laboracions. En aquest sentit, laperspectiva de seguiment i de continuïtatés limitada, i el projecte depèn força delpagament de quotes que acostumen a norespectar els terminis de pagament i posenen risc el projecte.

Elements a destacar

- Iniciativa d’economia solidària,d’educació i d’inserció laboral i de promocióde les relacions comunitàries del barri ons’ubica.

- A través del seu eix conductor, la cuina,el projecte desenvolupa un treballd’integració social a diferents nivells: laborali de drets socials, de promoció de vinclesi de relacions amb i entre veïns/es del barri.

- El projecte ofereix al barri un espaicultural de pedagogia i ciutadaniamitjançant pràctiques creatives d’expressiópersonal i col·lectiva, abordant alhoraproblemàtiques socials que afecten lespersones i col·lectius en processosmigratoris del barri i que participen de lainiciativa.

L'ESCOLA MESCLADÍS PER LA INCLUSIÓ DE JOVES I DONES: LA CUINA COM A EINA SOCIALFundació Ciutadania Multicultural MESCLADÍS

36 I A

JUN

TAM

ENT

DE V

IC P

LA D

E BA

RRIS

37 I A

JUN

TAM

ENT

DE V

IC P

LA D

E BA

RRIS

Ravaltex és una iniciativa que esdesenvolupa en el marc de Surt(Associació de Dones per a la InsercióLaboral), entitat que va néixer l’any 1993amb l’objectiu de facilitar el procésd’incorporació de les dones en el mercatlaboral, especialment les que es trobenen situacions de major vulnerabilitatlaboral.

Ravaltex neix l’any 2005 i es localitza albarri del Raval de Barcelona. Té com aprincipal objectiu la inserció sociolaboralde dones en risc d’exclusió social. Estracta d’una empresa d’inserció social,sense afany de lucre, que és fruit de lacol·laboració entre diversos agents: Surt,com a empresa promotora i gestora delprojecte, la Fundació Tot Raval, que ésl’entitat que ho va impulsar, i altrespersones i entitats de l’àmbit empresarialprivat que hi donen suport.

La iniciativa s’adreça a dones en risc oexclusió social, que tenen baix nivelld’instrucció i viuen en condicions socials,familiars i econòmiques difícils. Aquestessituacions s’aborden de manera integral,des de la seva dimensió social,empresarial, comercial i comunitària.

El procés d’inserció es fa en el mateixlloc de treball, o sigui que les donesaprenen treballant. La idea és que laformació, mitjançant la pràctica laboral,sigui temporal (de 6 mesos a 2 anys imig ) i, una vegada la dona s’ha format,deixi la seva plaça lliure perquè hi entriuna altra dona.

L’activitat empresarial de Ravaltextconsisteix en la realització de retocs depeces de roba, mostraris i confecciótèxtil. Els seus clients són cadenes demoda (El Corte Inglés, Cortefiel, Mango,Zara), empreses del tèxtil, particulars, amés de la producció pròpia sota encàrrecper part d’entitats i/o administracionspúbliques, com l'Institut de la Dona il'Ajuntament de Barcelona. A nivelllaboral, l’activitat principal se centra enla formació professional de lestreballadores i es desenvolupen itineraris

personals de formació i transició almercat laboral ordinari, assegurant untreball de qualitat per als seus clients.Dins d’aquest marc, Ravaltex, en últimainstància, actua com a intermediari,promovent les dones mitjançant elcontacte amb entitats i empreses (deretocs i/o botigues).

Pel que fa al funcionament de Ravaltex,hi ha l'Àrea de Gestió (gerència iadministració); l'Àrea Social, amb unapersona tècnica d’acompanyament a lainserció; i l'Àrea Productiva, amb unapersona tècnica d’acompanyament a laproducció, una persona responsable dequalitat, vuit preparadores, tresplanxadores, onze maquinistes i untransportista.

Respecte al perfil de les treballadoresde Ravaltext, més del 50% són donesprofessionals del sector dels retocs tèxtilsi la resta són dones en procés d’inserció.Aquestes últimes són dones derivadesde Serveis Socials, la majoria immigradesi el 73% en edat de procreació (de 25 a45 anys), de les quals més de la meitattenen càrregues familiars. Les personesimmigrades procedeixen, la gran majoria,del Marroc i de Sudamèrica, seguit deles dones que provenen de l'estd’Europa. El 31% són dones sensealfabetitzar o amb els estudis bàsicssense acabar; el 12,50% tenen els estudisbàsics acabats i la resta tenen algunaformació professional. Puntualment hiha alguna dona amb diplomatura. Totesles dones que estan en procés d’insercióa Ravaltext es troben en una situaciósocioeconòmica precària.

Així doncs, l'itinerari del procés d’inserciólaboral compta amb:

Un servei d'acollida, on s’avalua si ladona té el perfil adequat.

Cursos de formació ocupacional.

Formació en el lloc de treball.

I t inerar is d ' inserció laboral ,personalitzats amb tutorització.

Incorporació a l’empresa ordinàriaamb un temps de pràctiques, ambcontractació i suport a la dona i al’empresa durant els primers mesos.

Elements a destacar

La sinergia entre el món social i elteixit comercial i empresarial és un delsaspectes més significatius del projecteRavaltex, que el diferencia d’altresiniciatives d’inserció posades en marxaf i n s a ra , es s e nt u n a d e l escaracterístiques claus de la seva identitat.

El fet de ser una empresa amb criterisde qualitat i de responsabilitat social, amés del fet d’oferir un lloc de treballdigne a les dones que tenen dificultatsper incorporar-se ordinàriament almercat laboral.

La perspectiva comunitària, querepresenta un pont d’aprenentatge perfacilitar l’accés al teixit laboral. D’aquestam a n e r a e s c o n t r i b u e i x a ldesenvolupament econòmic i socialsostenible del barri del Raval i alhora esgeneren noves relacions entre lesentitats socials, el teixit empresarial il’administració pública del territori. Enaquest sentit, com a objectiu social, espretén també que el petit comerç,sobretot el de confecció i retocs, ubicatdins del que s’anomena economiasubmergida, es faci visible i es reconegui.

INICIATIVA RAVALTEX E.I.S.L.

Entitat Promotora – Surt. Barcelona

38 I A

JUN

TAM

ENT

DE V

IC P

LA D

E BA

RRIS

PROJECTE PATIS OBERTSComissió Educativa Districte 8 del barri de La Pau (Badalona)

Patis Oberts és un projecte que es re-defineix a partir del curs 2007-2008.Durant aquest període es crea una provapilot amb quatre centres de primària iun institut, que permet definir un noumodel de projecte integral que plantejaun “anar més enllà” de l’obertura delsequipaments escolars fora de l’horarilectiu. Aquesta nova etapa del projectes’impulsa en el marc de la ComissióEducativa del Districte 8. Aquestacomissió, dinamitzada pel Pla Educatiud'Entorn (PEE) del barri de la Pau deBadalona, està formada per tots aquellsagents que intervenen en el camp del’educació (formal, informal i no formal)del territori: direccions, mestres, AMPAs,coordinació del Pla d’Entorn, PLADECOi LIC, dinamitzadora d’AMPAs, tècnic delCentre de Recursos Pedagògics,coordinació del Districte, representantsde la Comissió de l'Espai Públic, Equipde Mediació, Agents Cívics, entitats... Ésuna comissió oberta a tothom, que enmoments puntuals convida d’altresactors a participar del debat i traçar líniesd’intervenció transversals. Com en laresta de projectes del PEE, s’organitzauna comissió específica de treball(Comissió de Patis Oberts) en la qual esdefineix el projecte i s’articula el protocold’intervenció de cadascú dels agents.

El treball que s’havia realitzat ambanterioritat per als programes PDC i PEE-el seguiment de les actuacions, lesavaluacions, diagnosis, comissions detreball i el vincle establert amb tots elsagents de territori-, ha estat el que hapermès que el projecte es re-dimensionés. És així com a Patis Obertses dissenya amb els agents del territorii es nodreix des del territori, per tal de

donar resposta a una demanda sobre el“continu saltar les tanques dels centresescolars” quan comença a fer bon temps,sense respecte amb els equipaments. Apartir d'aquí es planteja la necessitat derepensar espais de lleure, promoventl’obertura d’espais en el territori per atota la comunitat, aprofitant elsequipaments municipals –centresescolars.

Per tal de disposar de recursos humansper l’obertura d’aquests espais, esproposa que siguin els pares i mares deles escoles els propis monitors/es(dinamitzats per la Comissió d’AMPAs),ja que el context de crisi porta a plantejarpropostes de formació i inserciósociolaboral, per tal d’afavorir l’ocupacióde persones aturades i/o en situació derisc social i, així, augmentar l’autoestimadels agents implicats. A més, es segueixtreballant en la línia de la promoció deltreball en xarxa i transversal entre totsels agents de territori a través deComissions de Treball: plans d’acciócomunitària –principalment lesregidories d’Educació i Serveis Socials:Pla d’Entorn, PLADECO, Llei de Barris-,tècnics de diferents àmbits, Direccions,AMPAs, Entitats, Guàrdia Urbana,Mediació... D’aquesta manera esfomenta l’apropament de les escoles al’entorn i de l’entorn a l’escola, és a dir,de tot el veïnat, per afavorir els vinclesi fomentar la cohesió social.

Per gestionar aquests espais, es plantejala següent seqüència de gener a març:curs de Monitors en el Lleure dirigit ales AMPAs i als pares i mares dels centresescolars, complementat amb un curs decatalà (Consorci de Normalització

Lingüística) i un curs de primers auxilis(Creu Roja). Cada alumne (pares i mares)han d’acreditar 150 hores de pràctiquesper poder-se titular i seran aquesteshores les que nodriran l’obertura de cadapati, de març a juliol (450 hores). Cadapati compta amb un coordinador(persona t i tu lada de l ’Ent i tatKampikipugui) que coordina 4-5monitors en pràctiques i que els serviràde modelatge. Desenvoluparan tasquesde dinamitzadors/mediadors/reguladorsde l’espai. Han de tenir un perfild’educador, que els permeti fer una tascade prevenció de possibles problemesdins de l’equipament escolar. A més amés, els monitors/es es coordinen ambels òrgans i agents que participen delprojecte. Les activitats que es promouenpoden ser conduïdes (esports) o noconduïdes (jocs per als infants, etc.).

L’organització i posta en funcionamentdel programa requereix una acció adiferents nivells: gestió i coordinació derecursos humans, definició de protocolsd’actuació, presentació de projectes,normativa d’usos, difusió i comunicacióa la ciutadania...

La concreció del projecte s’articula através de 3 comissions de treball en quèintervenen diversos agents (Comissió deseguiment de pràctiques, comissió decoordinació tècnica –tècnica PEE, tècnicPDC+dinamitzadora AMPAs- i Comissióde Patis Oberts). Al mateix tempss’articulen protocols de coordinacióinterna de l’Ajuntament de Badalona, enespecial entre les regidories d’Educació,Serveis Socials, Guàrdia urbana, Agents

39 I J

ORN

ADES

D'IN

TERC

ANVI

PRO

JECT

ES P

ATIS

OBE

RTS

Cívics i Districte 8.

La prova pilot va permetre fer un pasmés dins l’estructura del territori, crear“vasos comunicants” amb d’altresprogrames i projectes isolats, fentcircular recursos i persones dins d’unamateixa metodologia de treball. Lacomunicació a través de reunionspresencials i d'internet ha esdevingutl ’element clau de trebal l : unacomunicació continua, tant a nivell degrup com amb cada agent específic(centre educatiu, les AMPAs i la xarxad’agents del territori). Tot plegatrepresenta un total de 51 personestreballant coordinadament i en xarxa.Juntament amb això es contempla ladefinició d’un seguit de protocols per talde regular els espais, la seva gestió imanteniment , les act iv i tats adesenvolupar i els tipus de col·laboracióde la comunitat educativa. Patis Obertsha estat una oportunitat per crear unprojecte que aportés cohesió social iident i tat a l barr i , mi t jançantl’aprofitament dels equipaments escolarsde titularitat municipal i vinculant aixòa una formació orientada a la inserciólaboral de pares i mares i a l'impuls d’untreball en xarxa.

Durant dos cursos consecutius (08-09 i09-10), el pes del lideratge l’ha tingutl’equip tècnic (Coordinadora PEE La Pau,Coordinador PDC i la Dinamitzadorad’AMPAs). S’està avançant, però, perquèdurant el curs 2010-2011 l’equip tècnictingui un paper més d’acompanyamenti de suport puntual per traspassar, durantel curs 2011-2012, el lideratge al Grupde Treball de pares i maresQuan es va presentar el projecte a les

Jornades s’estava avaluant i valorant laseva continuïtat. Justament s’iniciava elnou curs 09-10, en què els pares titulatsdurant el curs 08-09 passaven a ser elscoordinadors/es dels patis i els queorganitzaven la tasca dels nous monitorsen pràctiques (més pares i mares). .

L’èxit de la iniciativa i el context de crisieconòmica ha fet que de 15 pares quevaren participar durant el curs 08-09hagin passat a ser, en el curs 09-10, 31pares. Això ens ha permès, a més a mésde nodrir 5 patis amb 6-8 monitors/escadascun durant 800 hores, nodrird’altres projectes comunitaris deldistricte. Els usuaris/àries també hanaugmentat, essent 8300 entre abril ijuliol.

Elements a destacar

- El caràcter integral del projecte, queaporta cobertura a les necessitats delleure d’un territori, el treball en xarxa,la cohesió social i la formació i inserciólaboral en el propi barri de les famíliesimplicades i per extensió de tota lacomunitat.-800 hores d’obertura dels patis decentres educatius del barri per a l’ús dela població en dies laborables fora del’horari escolar i en caps de setmana.-La cerca de models d’autogestió isostenibilitat a partir de “la comunitateducativa”: les AMPAs, les direccionsdels centres, les famílies i el teixitassociatiu del barri.

Com a punts febles cal destacar l’altaimplicació dels tècnics dels programesPEE, PDC i de la Dinamitzadora de paresi mares, a més de la tasca de la referent

de l’entitat Kampikipugui. L’altaparticipació d’agents en el projecte (51)fa que calgui una coordinació i gestió detots ells molt intensiva:

· Seguiment de les pràctiques monitorper monitor

· Seguiment de les dades: perfil delsusuaris, incidències...

· Estadística que reben les escolessetmanalment

· Definició de protocols i activitats

1 Quan es va presentar el projecte a lesJornades s’estava avaluant i valorant laseva continuïtat. Justament s’iniciava elnou curs 09-10, en què els pares titulatsdurant el curs 08-09 passaven a ser elscoordinadors/es dels patis i els queorganitzaven la tasca dels nous monitorsen pràctiques (més pares i mares).

40 I A

JUN

TAM

ENT

DE V

IC P

LA D

E BA

RRIS

Les experiències presentades enaquestes Jornades són una mostra de larellevància i, alhora, dels reptes i de lacomplexitat que, avui dia, ens presentael treball amb la diversitat dels territorisque conformen la nostra geografia,qüestió que hem intentat plantejar desde diferents perspectives, posant endiàleg el treball que s’està realitzant endiferents barris de Vic Sud amb lesiniciatives convidades.

Les experiències, des d’una perspectivacomunitària, es fonamenten enprocessos i es despleguen en actuacions,en posar llum sobre temàtiques iqüestions específiques dels nostrestemps i contextos, algunes de les qualsintentarem desenvolupar en aquestesconclusions.

En la majoria dels casos, les iniciativesactuen sobre territoris que estan passantper processos de transformació, a nivelldemogràfic, urbanístic i social, i percontrarestar algunes tendències que sónrelat ivament comunes com lafragmentació i la manca de cohesiósocial, els dèficits d’equipaments públics,l’afebliment de les relacions comunitàriesi del teixit associatiu, l’empobriment i elperill d’exclusió social de certs grups depoblació, la manca o pèrdua de referentsidentitaris i d’horitzons comuns, lanecessitat d’acollir noves poblacions,etc.

Com un dels temes transversals queaborden molts de ls projectesdestacaríem el de la convivènciaintercultural, una dimensió de lesrelacions comunitàries que sembla queja fa uns anys no es pot donar per resolta.En aquest sentit, diverses iniciativesposen l’accent en la relació entre lespersones, (re)construint la “comunitat”a partir del diàleg i del coneixemententre agents diversos per a la creació deprojectes comuns que els motivin icomprometin amb el seu entorn i que,alhora, acompleixin una funciósensibilitzadora.

Si bé la necessitat de fomentar la“convivència intercultural” va emergir jaen els anys 90, coincidint amb l’arribadai creixement en alguns barris i municipisde població immigrada estrangera, lesexperiències presentades ens indiquenque la manera d’abordar-la ha anatcanviant de forma substancial. Entre

d’altres raons l’existència de persones,fills i néts d’aquella primera generaciód’immigrants, ja arrelats en els barris,està fent possible un treball més conjuntamb ells, i amb la seva incorporació enespais de participació dels barris comuns veïns/es, comerciants o joves més.

Hem vist a les Jornades diferents fruitsd’aquest treball. Entre aquests, elmigmetratge “El barri és nostre”, que técom a protagonista el mateix veïnat delbarri d'Osona de Vic, i que amb unformat de ficció ens mostra una “novacomunitat”. Representa un bon exempledel camí recorregut en els darrers anys,des d’un “nosaltres i els altres” alreconeixement d’un “nou nosaltres”,divers i transformat. Estem assistint,doncs, a la construcció de novesidentitats? Potser sí, de forma lenta,penosa, amb moltes paradoxes i, no caldir-ho, amb moltes dificultats, passosendavant i passos enrere.

Al costat de les relacions “interculturals”,les relacions entre generacions prenenprotagonisme en alguns projectes i, enconcret, el col·lectiu de gent gran quees presenta com un agent clau en elprocés de construcció, recuperació itransmissió de “memòries col·lectives”,tal com hem vist en l’exposició “La mevamemòria del barri” realitzada endiferents barris del sud de Vic, i en lesproduccions teatrals i audiovisuals deCardedeu.

Tanmateix, aquestes experiències sónun indicador que encara hi ha molt perfer en el terreny de la sensibilització peral reconeixement de la diversitat il’acceptació de la convivència amb“altres”, qüestió que es fa palesa quanentrem en aspectes que afecten mésdirectament l’accés a recursos públics ial mercat de treball. Aquí, l’enfocamentd’iniciatives com l’escola Mescladís,Ravaltext i l'Escola de la Pau - Dones (Vic)és el de promoure l’ocupació i la inclusiósocial de col·lectius específics quepresenten més dificultats per a la inserciólaboral com les dones i els joves. El fetque la major part dels beneficiaris/àriesd’aquests projectes siguin personesimmigrades estrangeres, així com eldebat que això va suscitar entre elsassistents a la taula rodona en què espresentaven aquestes iniciatives,constata que encara estem lluny d’assolir

la igualtat per a tothom, i que hi ha uncol·lectiu, l'immigrat estranger, quecontinua mancat de drets i dereconeixement com a conjunt deciutadans/es, la qual cosa té com efectesl’aprofundiment de les desigualtatssocials i la legitimitat que s’atorga a certsdiscursos i comportaments que tractenaquest col·lectiu com a “ciutadà desegona”.

Un a l t re aspecte a destacar,principalment en projectes impulsatsdes d’administracions públiques, és lanecessitat d’articular i aprofitar lespotencialitats dels diferents plansd’actuació desplegats en els darrers anysen determinats territoris en forma dePlans d'Entorn, Llei de Barris, etc., per aun major aprofitament dels recursosmit jançant la coord inac ió, lacomplementació i el treball transversal.Al costat d’això, en aquells casos en quèja s’està a prop del termini d’acabamentd’aquests programes, el repte consisteixa fer que les actuacions siguin sosteniblesen els propis territoris, amb el traspàsde responsabilitats i funcions dels equipstècnics als diferents agents institucionalsi associatius dels barris, així com amb lacerca de fórmules per a l’autogeneracióde recursos. Aquest és el moment enquè es troba el projecte Patis Oberts delDistricte 8 de Badalona, dins el Plad'Entorn.

Sota l’objectiu comú de fomentar lacohesió social en els territoris, cadaprojecte té els seus objectius mésespecífics, com el de promoure la vidaassociativa; la formació i la inserciólaboral de certs col· lectius; elconeixement i accés a les TIC per partd e l v e ï n a t d e l s b a r r i s ; e ldesenvolupament social i cultural; elfoment de l’espai públic, etc.

En tots els casos es desenvolupenmetodologies que afavoreixin lacoordinació i implicació de diferentsagents del territori, el coneixement deles necessitats, la participació i elprotagonisme dels barris a través de lesseves associacions i persones.

Les experiències que parteixen d’unlideratge més tècnic utilitzen la recerca- acció com un instrument d’apropamental territori i de coneixement de lesnecessitats, essent que aquesta continuaconsiderant-se un bon instrument per

CONCLUSIONS

41 I J

ORN

ADES

D'IN

TERC

ANVI

CO

NCL

USI

ON

S

crear sinergies, fomentar la participaciói la cooperació entre agents diversos iper crear i enfortir xarxes socials, a mésde ser una eina per legitimar la pròpiaintervenció en el territori.

Respecte de l’organització ens trobemque els projectes són liderats perd i ferents t ipus d ’agents , desd’associacions a administracionspúbliques, algunes de les quals creenestructures mixtes amb diferents nivellsde participació -política, tècnica iassociativa. En alguns casos, les accionsde dinamització són proposades perentitats externes als territoris, i per alseu desenvolupament són incloses en elmarc d’estructures institucionals i/oassociatives ja existents, com és el casde La Casa Amarilla, que va impulsar elprojecte Paraigües del Barri dins el PlaComunitari del Districte Besòs-Maresme.

Algun debat de les Jornades s’ha centraten e l caràcter més o menysprofessionalitzat d’algunes experiències,així com en l'excessiva “tecnificació”, enla mesura que això pot desmotivar laparticipació i no permetre el seuarrelament i consolidació en el territori.En aquest sentit el debat va alertar sobrela importància que els projectesresponguin a necessitats reals, que siguinimplementats de baix a dalt, i no alcontrari, tot respectant els ritmes delterritori.

Iniciatives d’aquest tipus van contrastaramb d’altres com la de la Biblioteca delsHabitatges Montseny al barri del Remeide Vic, que des de fa 20 anys s’ha anatconsolidant com un espai d'acollida i deservei a la comunitat, catalitzador derelacions de convivència i de cohesiócomunitària, mitjançant la voluntat iperseverança de l'Associació de Veïns,que s’ha anat adaptant a una demandaen constant transformació.

En alguns dels projectes es detecta unacerta frustració per la no consecució delscanvis i transformacions potencials quees pretenen, i es comproven els seusefectes a nivells més personals iinterpersonals, sense arribar, però, a servisibles ni a incidir en el conjunt delterritori o a provocar canvis mésestructurals.

Les dificultats per sostenir-se en el temps

és un dels punts més crítics per a lamajoria de les iniciatives. Normalment,el finançament insuficient i el fet quea q u est est i g u i co n d i c i o n at aconvocatòries anuals, sense garantia decontinuïtat a través de contractes mésestables, afecta especialment aquesttipus de processos comunitaris que, coma tals, necessiten d’una projecció a migo llarg termini per consolidar-se i assolirresultats.

En aquest sentit es detecten desajustosentre els objectius i el temps que escompta per assolir-los, així com elsefectes negatius que té la davallada ointerrupció de l’activitat, que sempre vaen detriment de la participació imotivació tant dels grups promotorscom de les persones que es vinculen ales diferents activitats.

Els tipus de lideratges també condicionend’alguna manera la continuïtat delsprojectes i la participació; el seu rol iequilibri en les iniciatives sembla quepoden incidir en la sostenibilitat delsprocessos. En alguns casos, ja hem vistque un major pes de lideratges tècnicspot fer que es concentrin massa esforçosen tasques de coordinació i de gestió en

detriment de la participació i apropiaciódels processos per part dels agents delterritori. Així mateix, lideratges políticspoden condicionar els projectes a equipsde govern determinats de manera quequan aquests desapareixen els projectesno tenen continuïtat, o bé perquèpretenen incidir en temes que quedenlluny dels interessos de la ciutadania.

Els lideratges de grups informals oassociacions del propi territori semblengarantir una major participació, per laseva proximitat i pel fet de comptar ambestructures més flexibles, adaptables iinformals. Tanmateix, també hem vistcasos en què una excessiva concentraciódel pes dels projectes en petits grupspromotors pot ser un factor de majorvulnerabilitat davant canvis personals ola desaparició del compromís polític idel suport econòmic. En aquest sentit,la sostenibilitat i el nivell de participacióassolits en iniciatives com la de , iniciadaper “un grup d’amics vinculats a les novestecnologies” que treballen de formavoluntària per al seu barri, ens fa pensaren l'interès del sistema d’organització

en xarxa, on es creen sinergies, elsrecursos es comparteixen, i seguramentés més fàcil equilibrar la participació i lasostenibilitat donat el grau d’autogestiói autonomia que permet la pròpia xarxa.

Tal com es pretenia, aquestes jornadesvan obrir i mostrar un extens campd’eines, metodologies i qüestions clausa treballar en els contextos actuals.

Així doncs, quant a innovacionsmetodològiques, la primera taula rodonavolia ser una mostra d’iniciatives quefan servir la creativitat i les einesartístiques per al desenvolupamentpersonal, social i cultural dels territoris.

Hem vist que aquestes metodologies,més enllà dels seus resultats finals enforma de productes culturals, incideixenforça en el propi procés de treball, en elqual les persones es relacionen desd’altres dimensions personals mentrecreen la seva pròpia història dels barris.En aquest procés els barris sónreconeguts, reinterpretats, actualitzatsi compresos mitjançant la sevadramatització. Les presentacionspúbliques en forma de peces teatrals,a u d i o v i s u a l s , e x p o s i c i o n s oesdeveniments artístics tenen forçaincidència en la sensibilització idignificació dels barris.

Entre les experiències presentades, elvideojoc Santcelonigames en el marc dela xarxa Bordergames, ens aporta tambéunes eines força interessants pertreballar amb joves sobre un tema tancandent com el de l’espai públic. Aquí,les “cartografies urbanes” i les novestecnologies, posades a l’abast dels joves,es revelen com a mitjans d’expressió,reivindicació i creació. D’aquesta manera,els joves se n’apropien, prenenconsciència de les seves relacions i deles “fronteres” amb què es confronteni es promou la seva participació en allò“públic”.

En la segona taula rodona preteníemmostrar les formes de participació i elsagents emergents en els nous contextosdels barris.

A través de la xarxa ens hem pogutendinsar en les possibilitats que internetofereix per a la participació i el treballamb els territoris. En aquest sentit la

42 I A

JUN

TAM

ENT

DE V

IC P

LA D

E BA

RRIS

xarxa telemàtica ens situa en un escenariinteressant, en el qual hi caben múltiplesformes i graus de participació. Internetpermet “sentir-se part d’una comunitat”a partir de diversos vincles, entre elsquals també compten aquells més feblesi menys compromesos. També permetuna multiplicitat i diversitat d’espais(arxiu històric, reivindicacions,intercanvis de serveis, fòrums de debat,associacionisme, etc.) que es van creantmitjançat diverses iniciatives ciutadanes,responent a múltiples interessos, delbarri i de més enllà.

L’emergència de nous agents en elsbarris és un altre aspecte a ressaltar i,entre aquests, el petit comerç, que talcom hem vist al barri de Fondo de SantaColoma de Gramenet, és un agenteconòmic i social que cal incorporar enels processos pel seu potencial comagent vertebrador i de cohesió delsbarris.

Així mateix, amb l’exposició conjuntaentre el Pla Comunitari i l'Associació deVeïns del barri de la Pau de Badalona esvolia mostrar la importància que té enels processos comunitaris anar teixintcomplicitats i sinergies amb l’entramatd’espais i agents tradicionals dels barris(quan aquests no han estat els impulsorsdels processos). Davant la necessitatd’abordar els canvis i la inclusió il'acollida de noves poblacions, ésimportant no perdre de vista nimenysprear “el que ja hi ha” i confiaramb el seu potencial de transformaciói i n n o v a c i ó . M i t j a n ç a n tl’acompanyament mutu basat enl’escolta, l'intercanvi i la transferènciade noves eines i perspectives, el teixitassociatiu es pot (re)construir i adaptarals nous temps, incorporant les novesnecessitats i problemàtiques, novespropostes, noves poblacions, més joves,acceptant les noves realitats i donantpas als relleus, mitjançant el consens isense perdre el protagonisme com aveïns/es en les noves dinàmiques delsbarris.

Finalment, en la darrera taula rodona,a través del treball comunitari querealitzen entitats del tercer sector i del’àmbit de l’economia social en els camps

de la formació i inserció laboral, es voliamostrar la importància de la implicaciód’aquests agents socials per aldesenvolupament econòmic i social delsbarris. Més encara, en els temps de crisique estem vivint, és de cabdalimportància l’existència d’aquestesiniciatives de creació de llocs de treballvinculades a la sensibi lització idinamització socials dels barris. Laperspectiva territorial, a més, potcontribuir a abordar l’exclusió i lesdesigualtats socials de manera mésefectiva, dotant els processos d’unamajor autogestió i sostenibilitat,mitjançant la proximitat, el treball enxarxa, la cooperació i el compromís entreagents diversos.

Aquestes conclusions no poden ser mésque un esbós del valor de lesexperiències, iniciatives i projectes quees van compartir en les Jornades. Enssembla important, però, i més tenint encompte el temps transcorregut des dela seva celebració, ressaltar laimportància que iniciatives com aquestestenen en els temps actuals, en la mesuraque, més enllà dels seus resultats,febleses i dificultats, totes impregnenels territoris d’un seguit de valors quecal impulsar i aprofundir.

Tal com deia en Marco Marchioni en laconferència inaugural de les Jornades,les ràpides transformacions que estemvivint estan influint força en les nostresmaneres de participar cap a un escenarimés individualitzat, en el qual viure enel mateix barri o en el mateix bloc depisos no garanteix la relació entre lespersones i on la vida privada predominasobre la vida pública i comunitària.

En aquest sentit és important promoureles relacions i també aprofundir en elsvalors que les sustenten, com el diàleg,la responsabilitat, la solidaritat, lacooperació, la diversitat, la participació...i, més enllà dels projectes i dels territorisi àmbits en què s’apliquen, que aquestsvalors passin a fonamentar i sostenirnous plantejaments i propostes quepuguin condicionar la presa de decisionsen altres àmbits i esferes que ara mateixsemblen ser ben decisius per a lesnostres vides.

SIS PRINCIPIS BÀSICS DELTREBALL COMUNITARI

Elaborats per la FDC, inspirant-se enl'Anell Verd, projectes comunitarisduts a terme per dones de Kenya.

1. El projecte ha de respondre a lesnecessitats locals; ha d’estar arrelat enel territori i en els seus habitants, i no espot imposar des de dalt.

2. El projecte ha de ser clar icomprensible en els seus objectiusgenerals i específics per a aquells que hiparticipen a tots els nivells.

3. El projecte ha de ser honest iimplicar-se èticament en la millora deles condicions socioeconòmiqes,culturals, socio-sanitàries de lespoblacions d’un territori. Ha d'implicar-se en la transformació de les dificultatsdetectades i que dif iculten eldesenvolupament local i social.

4. La motivació i la sensibilització sónfonamentals. Cal una visió estratègicaper preparar el terreny i els actors socialsper a dur a bon port una iniciativad’aquestes característiques; lògicamentés un treball lent, i que demanda unaperspectiva de mitjana i llarga durada.

5. El projecte ha de donar fruits iresultats a curt termini. Quan es treballaen un territori amb dificultats diverses,i més si són grans dificultats, cal establirfites concretes, assolibles, que motivin;per tant, cal articular en la propostaobjectius modestos per garantir laimplicació, motivació i participació delsactors.

6. Cal arribar no solament fins als“benefic iar is/àr ies” suposats opotencials, sinó també al conjunt d’actorssocials, i en prioritat aquells quedecideixen i tenen poder, o bé autoritat.Si treballem en territoris amb un conjuntd’actors socials, cal pensar en mètodeso tècniques per arribar al màxim possibled’aquests actors....

43 I A

JUN

TAM

ENT

DE V

IC P

LA D

E BA

RRIS

COORDINADORESGENISA PRATS I MERCÈ ZEGRÍ

ORGANITZA

AMB EL SUPORT ECONÒMIC DE

AMB EL SUPORT TÈCNIC DE

Generalitat de CatalunyaServei d'Ocupació de Catalunya

Generalitat de CatalunyaDepartament de Política Territoriali Obres Públiques