Curs de valencià C1 de la Universitat d'Alacant i Información

Fascicle 15. Estimar el medi

B1. Els passats simple i perifràstic

B2. L’imperatiu

A Comprensió i expressió

Exercici 1. Llig el text següent i, després, exposa oralment què n’opines. En la teua intervenció, pots usar un guió. Per a preparar-te’l, pots respondre a les preguntes que et proposem més avall.

Exercici 2. Expressió escrita. Escolta dos voltes aquest àudio sobre una ruta senderista. Anota totes les idees que et semblen rellevants per a preparar un resum d’unes 150 paraules, d’acord amb les instruccions següents:

Eres membre d’una colla muntanyenca. Heu organitzat una xarrada sobre la flora i la fauna que es pot trobar en una ruta senderista que fareu pròximament. Per a promoure l’excursió, publicareu en la pàgina web de la colla el teu resum de la xarrada, que ha d’incloure, almenys, els ítems següents:

B Normativa i gramàtica

ORAL

Elements d’interés de la ruta senderistahttps://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/c1-u15-a01.mp3

Els passats simple i perifràstic https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/c1-u15-a02.mp3

L’imperatiuhttps://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/c1-u15-a03.mp3

Saps que una baula o un esclavó és una anella que forma part d’una cadena? Ací apareix amb sentit metafòric. I que delectar significa ‘produir un plaer intens’?

Saps que albirar és sinònim de ataüllar i significa ‘veure de lluny alguna cosa sense distingir-la bé’? I que collverds, ascles, cignes i siverts són algunes de les aus palmípedes mencionades en el text?

Respon a les preguntes següents si necessites ajuda per a extraure’n la teua opinió:

a) Sols eixir habitualment a la serra? Per què?

b) Creus que per a gojar plenament de l’entorn cal desconnectar de les tecnologies?

c) Quines sensacions et sol evocar la contemplació de la natura?

d) Diries que sabem valorar com toca la importància del medi ambient?

• Flora

• Fauna

• Fonts i cursos d’aigua

• Altres elements

Els passats simple i perifràsticEl passat perifràstic: Vaig fer, vas fer, va fer, vam fer, vau fer, van ferVariant: vares fer, vàrem fer, vàreu fer, varen ferEl passat simple:1a: cantí, cantares, cantà, cantàrem, cantàreu, cantaren2a: rompí, romperes, rompé, rompérem, rompéreu, romperen3a: partí, partires, partí, partírem, partíreu, partirenSer: fui, fores, fou... Fer: fiu, feres, féu... Veure: viu, véu...Poder: poguí, pogueres, pogué... Voler: volguí, volgué...

L’imperatiuNo té 1a persona. 2a i 5a provenen de 3a i 5a de l’indicatiu:Ella canta → canta tu! / Vosaltres correu → Correu vosaltres!La 3a, la 4a i la 6a es prenen del present de subjuntiu:Beu tu, bega ell, beguem nosaltres, beveu vosaltres, beguen ellsAlguns verbs usen el subjuntiu: càpies, pugues, sapieu, sigues...Dir: digues o dis-me. Estar: estigues o està-te.Tindre: tingues o tin. Diferència entre tingueu i teniuAnar, dur, fer, vestir-se i vindre: vés, dus, fes, viste’t, vineOrdes negatives en subjuntiu: Correu! No corregueu!

Cita cultural

Diumenge, 13 de maig, 18.00 h

Cine de Dalt de Xixona

Cinema infantil: Buscant la Dory

https://bit.ly/2qoSeni

Ser part de la natura

Eixir a la serra és una de les millors aficions que podem conrear. Respirar l’aire pur, contemplar la diversitat botànica dels nostres boscos, aguaitar amb curiositat infantil els moviments de qualsevol animal o deixar-nos embadalir per la remor d’un flux d’aigua componen alguns dels molts variats plaers que ens pot proporcionar el nostre entorn. A més de tot això, formar part de la natura durant un grapat d’hores és fer un viatge de retorn a les nostres arrels –al nostre origen–, en el qual podem assaborir la senzillesa de l’existència. No obstant això, per a aconseguir-ho, hem de saber aparcar durant eixe breu interval de temps el nostre model de vida quotidià, sovint tan profundament artificiós.

Oblidades les preocupacions i desconnectats –o almenys silenciats– els aparells tecnològics, podrem fondre’ns amb l’entorn, restar atònits davant de la grandesa dels pins, les alzines o els roures, delectar-nos amb l’aroma de l’espígol, la camamil·la o el timó, sorprendre’ns pel vol d’una puput, una oroneta o un verderol, admirar –amb una mica de sort– els cervos, els muflons o els senglars a poca distància.

Tornar humilment a la natura, com a un simple ésser viu més, és una excel·lent manera de reconciliar-nos amb nosaltres mateixos i d’assumir que som, simplement, una baula més dins de l’impressionant engranatge de la vida. Tal com ens exposa la corprenedora pel·lícula dirigida per Denys Arcand, Les invasions bàrbares (2003), és en el recer de la natura on rau el sentit últim de la vida, on podem trobar la calma i adoptar la perspectiva correcta respecte a la nostra efímera existència. Conscients de la nostra insignificança, és així com, certament, sabrem reconéixer la insondable bellesa que ens envolta i que tan freqüentment ens passa desapercebuda.

se’m

bressol

malentesos

ho

espumejar

en qui

a

Mentrestant

rebatut

demarcat

senyaven

deien

Des de ben petit i durant molts anys, he sospitat que en algun lloc dels carrers d’Istanbul, en una casa semblant a la nostra, hi vivia un altre Orhan que (a)____________ assemblava en tot, que era el meu (b)____________, exactament igual que jo. No recorde on vaig tenir aquesta idea, ni com se’m va acudir. Molt probablement se’m va gravar a conseqüència d’un llarg procés teixit de (c)____________, coincidències, jocs i pors. Per a poder explicar (d)____________ que sentia quan aquell somni em començava a (e)____________ al cap, explicaré un dels primers moments (f)____________ el vaig notar de manera més clara.Quan tenia cinc anys van enviar-me un cert temps a viure a una altra casa. Els meus pares, després d’una de les seues baralles i separacions, s’havien retrobat (g)____________ París, i al meu germà i a mi van separar-nos. (h)____________ el meu germà es quedava amb l’àvia paterna, a mi em van enviar a casa d’una tia materna. En una de les parets d’aquella casa, on sempre vaig ser (i)____________ amb afecte i somriures, hi havia penjat el retrat (j)____________ d’un nen petit. De tant en tant, els meus oncles (k)____________ el retrat de la paret i em (l)____________ somrient: «Mira. Aquest eres tu».

Orhan Pamuk, Istanbul, ciutat i records

a) Has de viure uns quants mesos a l’estranger.Cal ____________ uns quants mesos a l’estranger.

b) Van a classes de reforç per a aprendre matemàtiques.Van a classes de reforç ____________ aprenguen matemàtiques.

c) En el programa de hui no han fet cap cosa divertida.En el programa de hui no han fet ____________.

d) Que bonics que tens els rosers!____________ bonics tens els rosers!

e) Has explicat als veïns tot el que va passar anit?____________ has explicat?

f) Pot ser que tingueres raó i que ell fóra el culpable.Potser ____________ raó i ell __________ el culpable.

g) Les alumnes, que estaven molt ben ensinistrades, van obtindre la nota d’apte.Les alumnes, __________ estaven molt ben ensinistrades, __________ la nota d’apte.

h) Patim una involució política. Hem de lluitar contra aquesta involució.Patim una involució política, contra ____________ hem de lluitar.

i) Vam debatre totes les propostes en la reunió.Totes les propostes ____________ en la reunió.

j) Vos importaria informar el meu amic de les decisions que heu pres?Vos importaria informar____________?

Fascicle 15. Estimar el medi

C Vocabulari i pronúncia

Exercici 3. Ompli els buits del text següent amb les paraules adequades, d’acord amb les indicacions que apareixen entre parèntesis. Si t’oferim dos paraules separades per una barra (/), tria’n una. Si t’oferim un verb en infinitiu, conjuga’l:

Exercici 6. Ompli els buits del text següent amb la paraula adequada, d’acord amb la definició que apareix entre parèntesis:

El món mediterrani es caracteritza per l’olor. El món nòrdic és, en aquest sentit, insuls i avorrit. No hi ha olor a la muntanya; o, si n’hi ha, manca de personalitat, es perd en un record ____________ (‘NO CLARAMENT DEFINIT’) d’____________ (‘EMANACIÓ QUE AFECTA AGRADABLEMENT ELS SENTITS, SOBRETOT L’OLFACTE’) humits, ____________ (‘DELS FONGS O QUE HI TÉ RELACIÓ’), corruptes, ____________ (‘QUE NO ES POT ACONSEGUIR, INACONSEGUIBLE’). Gerald Brenan, amb la seua especial sensibilitat, assenyalava que una de les coses que més trobava a faltar a Anglaterra era l’aroma de la farigola xafada per un ____________ (‘CONJUNT D’ANIMALS DE LA MATEIXA ESPÈCIE QUE ES CRIEN I PASTUREN JUNTS’) de cabres. Com més àrid i abrupte és un territori més es lliuren les plantes a l’____________ (‘ESTAT DE L’ÀNIMA CARACTERITZAT PER UNA CERTA UNIÓ MÍSTICA AMB DÉU’) sublim de construir les més especials olors, les més luxoses substàncies aromàtiques. Què seria del romer, de la sajolida, de la farigola, del rabet de gat, de l’orenga, de l’espígol, sense aquestes essències? Que vulgar, que ____________ (‘FET MENYS VIU, MENYS INTENS, QUE QUEDA COM A MORT’) i ____________ (‘ESQUIFIT, MOLT PRIM, RAQUÍTIC’) ens semblaria la camamil·la! Al Portell de Morella un pastor em va explicar les virtuts inigualables de la camamil·la i, tot seguit, em va mirar llargament, amb un punt d’impertinència, per veure si jo era capaç de ____________ (‘COMPRENDRE, ENTENDRE EL SIGNIFICAT D’ALGUNA COSA, CAPTAR’) la transcendència del seu discurs.Però, per què tenen aquestes plantes olors tan selectes? En realitat, el que a l’home li

sembla ____________ (‘OLOR GENERALMENT BONA’) excelsa és el que els botànics coneixen com a olis essencials, i són substàncies defensives dels vegetals dirigides contra els herbívors. Com més olorosa és una planta, més ____________ (‘QUE PROVOCA REPULSIÓ O REPUGNÀNCIA’) i inaccessible resulta. En una terra pobra, de recursos escassos, les plantes tendeixen a desenvolupar defenses, que poden ser espines o substàncies aromàtiques. En canvi, als paisatges rics, amb sòls ben

____________ (‘DOTAT D’ALLÒ QUE NECESSITA’) d’una esponerosa capa d’____________ (‘MATÈRIA ORGÀNICA DEL SÒL’), les plantes creixen amb rapidesa i facilitat, i no resulta ____________ (‘QUE DÓNA UN BON RENDIMENT DE PRODUCCIÓ’) invertir energia en la producció de defenses. Com en la vida humana, en la natura tot és qüestió d’economia, d’eficièn-cia: els paisatges rics es caracteritzen per la comuna mediocritat del verd; en canvi, els ____________ (‘DOBLEGAT PER SUPORTAR UN PES O UNA CÀRREGA EXCESSIUS’) per la climatologia i

Exercici 5. Ompli els buits del text següent amb l’opció adequada de les tres que t’oferim en la graella:

Exercici 4. Transforma les oracions següents de manera que es mantinga el sentit de la primera. En alguns casos, simplement has de substituir els complements elidits pels pronoms febles corresponents:

a) es

b) bessó

c) mals entesos

d) el

e) espurnejar

f) en el que

g) en

h) Mentre que

i) reblit

j) emmarcat

j) em senyalaven

l) dient

se m’

gemecó

malenteses

lo

espuar

en què

al

Mentre

rebut

remarcat

m’assenyalaven

diguerenSaps que una torxa és un bastó embolicat amb una tela impregnada de matèria inflamable que s’usa per a fer llum?

Una mica més lluny que el port de Trieste, sobresortint dels arenals de la mar, pel costat de la badia verdejant de Pirano, es troba una petita ermita, abandonada _______________ (DES DE / DES) fa temps, que estava _______________ (ADVERBI DE MANERA DERIVAT DE L’ADJECTIU ANTIC) sota l’advocació de sant Andreu i que ha conservat el seu nom. La costa, _______________ (QUÈ / QUE) va fent-se estreta cap ací, sembla guanyar en bellesa _______________ (A MESURA QUE / SEGONS) perd extensió; un bosquet quasi impenetrable de figueres i de vinyes silvestres, el fullatge _______________ (DEL QUE / DEL QUAL) és mantingut pels frescos vapors del golf en un estat perpetu de verdor i de joventut, envolta per totes bandes aquesta casa de recolliment i de misteri. Quan el crepuscle acaba d’apagar-se, i quan la faç de la mar, lleugerament arrugada pel buf seré de la nit, comença a balancejar la imatge tremolosa dels estels, resulta impossible expressar tot el que _______________ (HI HA / N’HI HA) d’encant en el silenci i el repòs d’aquesta solitud. A penes _______________ (DOS PRONOMS FEBLES) distingeix el soroll suau de les _______________ (PLURAL DE AIGUA) que moren en l’arena, a causa de la _______________ (SUBSTANTIU DERIVAT DE L’ADJECTIU CONTINU) que el torna semblant a un sospir etern. Rarament, una torxa que _______________ (RECÓRRER) l’horitzó amb la barqueta invisible d’un pescador llança sobre les ones un solc de llum que s’apaga o amaina _______________ (SEGONS / EN FUNCIÓ) l’agitació de la mar, desapareix de seguida darrere d’un banc d’arena i acaba tot en l’obscuritat. En aquest bell indret, els sentits, en realitat desocupats, no torben amb _______________ (GENS / CAP) distracció els pensaments de l’ànima, que hi prenen lliurement _______________ (SUBSTANTIU DERIVAT DEL VERB POSSEIR) de l’espai i del temps. I l’home, el cor _______________ (DE QUI / DEL QUAL) era ple de tempestes, _______________ (ENTENDRE) la felicitat d’una calma profunda, que _______________ (RES / GENS) no amenaça ni altera.

Charles Nodier, Jean Sbogar

Saps que astorar significa ‘produir o sentir un gran espant’? I que una favada és una cosa sense sentit, que peca d’innocent?

tortosí: castellonenc: central: meridional: alacantí:

Exercici 10. D’acord amb la informació que acabes de llegir, indica a quin dialecte pertany cada una de les oracions que escoltaràs en l’àudio següent:

a) Xarrar com una blanca.

b) Qui t’ha vist i qui et veu, mateta de fenoll.

c) Ser una carrasca.

d) Ser mel de romer.

e) Fer l’ànec.

f) Tindre vista de soliguer.

g) Haver mamat llet de cabra.

h) El rei li guarda els porcs.

i) En cau de conills, el que fan els pares fan els fills.

j) Tindre ulls d’àguila.

1) Ser de molt bona qualitat.

2) Veure-hi bé a molta distància.

3) Parlar molt.

4) Ser molt cregut i orgullós.

5) Tindre una mirada profunda i penetrant.

6) Els fills solen imitar els pares.

7) Com has canviat!

8) Comportar-se d’una manera ridícula.

9) Ser una criatura inquieta i queferosa.

10) Estar molt sa i fort.

Exercici 9. Relaciona les frases fetes següents amb el significat corresponent:

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/c1-u15-a04.mp3

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/c1-u15-a05.mp3

Totes les llengües presenten una certa variació lingüística al llarg del territori en què són parlades, que dóna lloc a l’existència de diversos dialectes i subdialectes. El valencià sol ser considerat una varietat bastant unitària respecte al conjunt de la llengua, tot i que també és possible distingir diversos subdialectes valencians. Les diferències dialectals es manifesten en els diversos nivells de l’anàlisi lingüística: fonètic, morfològic i lèxic. La presència o l’absència d’un determinat fenomen lingüístic permet establir isoglosses, línies imaginàries que ajuden a delimitar les diferents àrees dialectals.

El valencià tortosí o de transició presenta algunes característiques que l’acosten als parlars catalans. Per exemple, tendeixen a confondre els fonemes [v] i [b] i sol caure la –r en posició final de paraula. La 1a persona del present d’indicatiu presenta la desinència –o: penso, baixo, parteixo, perdo, etc. L’article definit masculí es manté amb la forma clàssica lo, los.

En canvi, en el valencià castellonenc se sol mantindre la distinció entre [v] i [b] i se sol articular la –r final. Tanmateix, els sons [s] i [∫] tendeixen a neutralitzar-se i sonar [s]. La desinència de la 1a persona del present indicatiu és –e, com en la major part del valencià. Les desinències verbals acabades en –a solen tancar-se i realitzar-se com a –e: ell parle. Els articles definits també són els generals: el, els.

El valencià central o apitxat es caracteritza, d’una banda, per la pèrdua dels sons sibilants sonors [z], [ʤ], [dz], substituïts pels correlats sords [s], [ʧ], [ts], per la neutralització dels sons [v] i [b] i per la realització més tancada de les vocals obertes [ɛ] i [ɔ]; i, de l’altra, per l’ús generalitzat del passat simple (cantí, perdé) per davant del perifràstic (vaig cantar, va perdre). A més, presenta la tendència a fer derivar el gerundi dels verbs velaritzats a partir de la 1a persona del present d’indicatiu: bec *beguent.

Pel que fa al valencià meridional, manté la distinció entre els sons sords i sonors i distingeix [v] i [b]. Com el central, també pronuncia la –r en posició final. Predomina el passat perifràstic per damunt del simple i sol presentar la realització reforçada dels pronoms febles (em, et, es), a diferència de la resta de dialectes valencians, on són més habituals les formes plenes (me, te, se).

Finalment, el valencià alacantí es caracteritza fonèticament per la caiguda de la –r en posició final i de la –d– intervocàlica en la majoria de contextos (fins i tot en paraules molt curtes com roda o seda). Manté la distinció entre sons sords i sonors i distingeix [v] i [b]. El dígraf ix sona sense la semivocal: caixa [ká∫a]. Tendeix a fer harmonia vocàlica en les paraules que contenen una [ɛ] o una [ɔ] i acaben en –a: cosa [kɔzɔ], terra [tɛrɛ]. Presenta l’adverbi aquí en lloc de ací, igual que fan alguns parlars septentrionals.

D Anàlisi lingüística

Dialectologia: els dialectes del valencià

Exercici 7. Completa les oracions següents amb la forma verbal correcta del passat simple dels verbs que apareixen entre parèntesis:

Exercici 8. En les oracions següents hem usat una perífrasi d’obligació per a expressar una orde o una instrucció. Transforma-les usant l’imperatiu. Després de corregir-les, llig-les en veu alta i escolta l’àudio per a comprovar si has fet una bona pronúncia:

a) Xiquets, cal que vos begueu tot el suc de taronja!

b) Pere, has de vindre a les set a remoure la terra de l’hort.

c) Filles meues, deveu tindre molt de trellat en la vida.

d) Júlia, has de vestir-te ja tu sola.

e) Amigues, heu d’estar callades durant la projecció del llargmetratge.

f) Cal que dugueu el menjar vosaltres. Però no heu de vindre a hora horada!

g) És necessari que resolgueu l’exercici en menys de deu minuts.

h) Joan, cal que vages al laboratori a comprovar el resultat d’una mostra.

Saps que esponerós és un adjectiu que significa ‘exuberant, abundant, copiós en excés, que mostra un excés de plenitud’?

el terreny, divaguen en olors i colors, en aromes penetrants i agressius, d’una intrínseca perillositat que l’home ha sabut utilitzar, amb petites dosis, per a ____________ (‘CURAR, RESTITUIR LA SALUT, FER CESSAR UNA MALALTIA’) moltes malalties.

Martí Domínguez, Bestiari

La distribució més estesa a l’hora de caracteritzar el valencià destria tres blocs dialectals: el valencià septentrional (que es divideix en tortosí i castellonenc), el valencià central o apitxat i el valencià meridional (que inclou el valencià alacantí).

Tortosí

Castellonenc

Apitxat

Meridional

Alacantí

Valencià

a) Ahir _________________ (ANAR, jo) a l’escola i ________________ (PARLAR) amb la mestra.

b) L’entrenador _____________ (RECONÉIXER) que no _____________ (MERÉIXER, ells) la victòria.

c) Quan em _____________ (CANSAR) d’escoltar favades, me n’_____________ (EIXIR) de la conferència.

d) –Qui _____________ (FER) eixa malifeta? –Jo no _____________ (SER), mama.

e) Vosaltres _______________ (NÀIXER) a Dénia, però ________________ (CRÉIXER) al Verger.

f) Jo ________________ (SUSPENDRE) l’examen perquè no _________________ (ESTUDIAR) prou.

g) Eixa pregunta no la _____________ (FER) tu, la _____________ (FER) jo!

h) Tu t’ho _____________ (CREURE) tot, però jo et _____________ (DIR) que això era una mentira.

i) Quan ________________ (PERDRE, jo) la cartera em _________________ (SENTIR) molt astorat.

j) Pere es _____________ (MOURE) abans d’hora i la foto no ______________ (EIXIR) bé.

to eatto have lunch

to walkto play

to workto wash

to sayto knowto arrive

menjardinarcaminarjugartreballarllavardirsaber, conéixerarribar

to drinkto have dinner

to runto laughto stop

to cleanto speak

to explainto open

beuresoparcórrerriurepararnetejarparlarexplicarobrir

to taketo sleep

to restto smileto passto put

to listento turn

to close

prendredormirdescansarsomriurepassar, aprovarposarescoltartornar, girartancar

Autoria: Juli Martínez Amorós. Amb la col·laboració d'Anna Martínez AmorósÀudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.espuntperpunt@ua.es I Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información

Exercici 11. D’acord amb la informació que acabes de llegir i tenint en compte les similituds entre les dos llengües, tradueix de l’anglés al valencià les frases següents:

a) She can speak three languages. __________________________________________

b) I want to wash my bicycle. ______________________________________________

c) They play in the garden. ________________________________________________

d) He explains the lesson to me. ____________________________________________

e) I go to sleep at ten o’clock. _____________________________________________

f) We work at the university. ______________________________________________

E El valencià com a pont

El valencià i l’anglés (1)

L’anglés és una de les llengües més parlades arreu del món: vora quatre-cents milions de persones la parlen com a llengua materna i al voltant de mil cinc-cents milions en tenen coneixements com a segona llengua. L’anglés descendeix de la família lingüística anglosaxona i, per això, no té tanta relació amb el valencià com les altres llengües que hem anat analitzant ací, totes d’origen romànic. Tot i això, l’anglés té un important cabal lèxic procedent del llatí, com també algunes estructures que s’assemblen a les del valencià, com anirem detallant al llarg de tres unitats. En aquesta, ens centrarem en aspectes lingüístics generals; en la següent, veurem com pronunciar correctament els sons del valencià ens ajuda a adquirir una bona fonètica en anglés; i en la tercera, analitzarem diverses estructures morfosintàctiques i algunes concomitàncies lèxiques.

Començarem comparant el paradigma del present del verb to be, l’equivalent en anglés als verbs ser i estar, com també els pronoms personals:

El primer fenomen que volem destacar és que la forma are s’aplica a quatre perso-nes. Com veurem, aquesta escassa variació en la flexió verbal és una característica bàsica de l’anglés: en la resta de verbs, totes les persones són idèntiques, excepte la 3a, en què s'afig al verb el morfema s. Així, en l’anglés són els pronoms personals els que aporten la informació que generalment proporcionen les desinències en les llengües romàniques.

Comparem ara uns altres verbs molt usuals: to have (tindre), to do (fer), to go (anar) i to come (vindre):

Mirem ara els números bàsics, entre els quals podem trobar diverses coincidències:

Per a acabar aquesta primera lliçó comparativa entre l’anglés i el valencià, contrasta-rem els articles definits i indefinits:

Com veem, l’article definit (the) és sempre invariable i, per tant, el gènere i el nombre els determina el substantiu que introdueix. Pel que fa a l’indefinit singular (a), adopta la forma an quan el substantiu comença per vocal: an hour una hora, an amount una quantitat, an old man un home vell. Quant al plural, some s’usa en frases afirmatives i any en interrogatives i negatives.

Exercici 12. Situació comunicativa. Representeu per parelles la situació comunicativa següent:

És un dia ennuvolat, gris i fred. Coincidiu dos persones en la parada de l’autobús, que es retarda un poc més del normal. Per això, inicieu una conversa sobre la previsió de l’oratge.

Personatge 1. Mires l’estat del cel i, d’acord amb la percepció més evident, comentes l’oratge que fa i predius el que farà en les pròximes hores.

Personatge 2. Discrepes de la predicció que ha fet l’altre personatge. N’has escoltat una altra de diametralment oposada i li l’exposes.

F Tipologia textual

El text predictiu (2)

Si vols aprofundir en el coneixement dels diferents dialectes del valencià, et recomanem l’excel·lent llibre de Vicent Beltran i Carles Segura, Els parlars valencians.

Solucions:Exercici 3des de / antigament / que / a mesura que / del qual / hi ha / s’hi / aigües / continuïtat / recorre / segons / cap / possessió / del qual / entén / res

Exercici 4Cal que visques / perquè o a fi que o per tal que / res de divertit / Com de bonics / Els ho has explicat? / tenies, era / les quals, obtingueren / contra la qual / van ser debatudes o foren debatudes / informar-l’en

Exercici 5a) se m’, b) bessó, c) malentesos, d) el, e) espurnejar, f) en què, g) a, h) Mentre que, i) rebut, j) emmarcat, k) m’assenyalaven, l) deien

Exercici 6vague / efluvis / fúngics / inassolibles / ramat / èxtasi / esmorteïda o esmortida / escarransida / capir o copsar / flaire / repel·lent / proveïts / humus / rendible / aclaparats / guarir

Exercici 7a) aní, parlí, b) reconegué, meresqueren, c) cansí, isquí o eixí, d) féu, fui, e) nasquéreu, cresquéreu, f) suspenguí, estudií,

Exercici 8a) Xiquets, beveu-vos tot el suc de taronja! b) Pere, vine a les set a remoure la terra de l’hort. c) Filles meues, tingueu molt de trellat en la vida. d) Júlia, viste’t ja tu sola. e) Amigues, estigueu (o esteu-vos) callades durant la projecció del llargmetratge. f) Dueu el menjar vosaltres. Però no vingueu a hora horada! g) Resoleu l’exercici en menys de deu minuts. h) Joan, vés al laboratori a comprovar el resultat d’una mostra.

Exercici 9a3, b7, c10, d1, e8, f2, g9, h4, i6, j5

Exercici 10a) castellonenc, b) central, c) alacantí, d) tortosí, e) meridional

Exercici 11a) Ella pot parlar tres llengües. b) Jo vull llavar la bicicleta. c) Ells juguen al jardí. d) Ell m’explica la lliçó. e) Jo vaig a dormir a les deu en punt. f) Nosaltres treballem en la universitat.

IYouHe, she, itWeYouThey

amareisareareare

oneu

twodos

threetres

fourquatre

fivecinc

sixsis

sevenset

eighthuit

ninenou

tendeu

elevenonze

twelvedotze

Jo Tu Ell, ella, aixòNosaltres Vosaltres Ells, elles

sóc / esticeres /estàsés / estàsom / estemsou / esteusón / estan

To be Ser / estar

To haveI have

you havehe/she has

we haveyou havethey have

Tindretinctenstétenimteniutenen

To doI do

you dohe/she does

we doyou dothey do

Ferfaigfasfafemfeufan

To goI go

you gohe/she goes

we goyou gothey go

Anarvaigvasvaanemaneuvan

To comeI come

you comehe/she comes

we comeyou comethey come

Vindrevincvénsvevenimveniuvénen

Com t’havíem avançat, pots comprovar com l’únic canvi en la flexió verbal té lloc en la 3a persona. Continuem ara mirant com expressa l’anglés la voluntat i la possibilitat. Per al primer cas, disposa del verb to want (voler). En canvi, per a la possibilitat utilitza un verb auxiliar: can, que equival al verb poder però no presenta cap variació en la flexió: I can do it Puc fer això.

Tot seguit, compararem els verbs corresponents a algunes de les accions quotidianes més habituals:

Com veem, la majoria de paraules té un origen diferent, però, tot i això, és possible establir alguns vincles entre els dos idiomes. Així, al costat de termes molt semblants al corresponent valencià, com ara pass, explain, turn o arrive, trobem també algunes altres concomitàncies: to rest (descansar) remet també al verb restar amb el sentit de ‘no moure’s d’un lloc’; mentre que to close (tancar) és similar a cloure. Volem parar esment al substantiu dinner, que funciona com a fals amic del valencià, ja que no significa ‘dinar’, sinó ‘sopar’.

Singular

Pluralthe

el (l’), la

els, les

a (an)

some, any

un, una

uns, unes

DefinitValenciàAnglés ValenciàAnglés

Indefinit

g) feres, fiu, h) cregueres, diguí, i) perdí, sentí, j) mogué, isqué o eixí