curs de valencià b1 de la universitat d'alacant i información · l’olfacte, el gust i el...

Què pots fer amb el condicional simple i compost?

Curs de valencià B1 de la Universitat d'Alacant i Información

Fascicle 14. El condicional simple i el condicional compost

Vols saber com sonen els verbs que acabes de llegir? https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/b1-u14-a01.mp3

posarposariaposariesposaria

posaríemposaríeuposarien

témertemeriatemeriestemeria

temeríemtemeríeutemerien

conduirconduiriaconduiriesconduiria

conduiríemconduiríeuconduirien

acabarhauria acabathauries acabathauria acabat

hauríem acabathauríeu acabathaurien acabat

emetrehauria eméshauries eméshauria emés

hauríem eméshauríeu eméshaurien emés

agrairhauria agraïthauries agraïthauria agraït

hauríem agraïthauríeu agraïthaurien agraït

JoTuEll o ellaNosaltresVosaltresElls o elles

condicional simple condicional compost

1. Indicar accions que eren probables en el passat: –A la ràdio van dir que ahir plouria i no va caure ni una gota.–Mireia va suposar que arribaria abans d'hora, però, com sempre, va arribar tard.

2. Mostrar cortesia: –Marc, podries ajudar-me, per favor? –Seria tan amable de donar-me un got d'aigua? Estic assedegat.

3. Expressar oracions condicionals irreals (que encara no han ocorregut) o impossibles (que ja no poden ocórrer):–Si vingueres a vore'm et convidaria a herber. –Si haguérem acceptat la primera oferta, ja hauríem venut la casa.

4. Indicar dades aproximades, no contrastades:–A l'esdeveniment assistirien una vintena de persones. –L'examen de l'any passat l'aprovarien cinquanta alumnes, més o manco.

A Comprensió escrita

Quina professió estaria feta per a mi?

Sóc Angèlica Llopis i visc a Banyeres de Mariola. Enguany ingresse en la universitat i els professors de l’institut m’han aconsellat que vaja decidint quins estudis vull seguir. Ara com ara tinc la sensació de trobar-me en un atzucac i per això redacte aquest escrit, per a poder extraure'n alguna idea de trellat sobre el meu futur llunyà. L’objectiu és saber molt bé com sóc. És a dir, saber què se’m

Exercici 1. Llig el text següent:

T'has matriculat ja?

Matricula't en les proves de valencià

de les universitats valencianes.

Període de matrícula:

del 26 d'abril al 12 de maig

https://goo.gl/gyvtJ6

Saps que herber és l’aiguardent que es fa amb les herbes aromàtiques procedents de la serra de Mariola?

Saps que l'expressió més o manco significa ‘aproximadament’? També podem fer servir l'estructura més o menys.

dóna bé i què regular... per dir-ho suaument. Com que ja puc descartar cap professió que requerisca unes certes facultats atlètiques, com bombera, policia o astronauta, em basaré en les facultats sensitives, vull dir, en la vista, l’oïda, l’olfacte, el gust i el tacte.

Anem a pams. Si excel·lira en el sentit de la vista, potser podria ser pintora, oftalmòloga o fotògrafa. Però crec que descartaré aquest sentit, perquè dibuixant faig uns empastres de por, quan mire algú als ulls m’agafa plorera i, pel que fa a la fotografia, a mi només m'agrada fer-me autofotos que compartisc en les xarxes socials, però només comenten quatre gats: la meua amiga Gabriela, el seu cosí Ricard... I para de comptar!

Seguim. Si tinguera més desenvolupada l'oïda, podria ser música, otorinolaringòloga o traductora. Ausades que qualsevol d’aquestes seria una bona opció, perquè en la dutxa cante de categoria els grans èxits d’Operació Xurro, conec un truc infal·lible per a destapar-me les orelles i sóc una màquina traduint llengües. Per exemple, l’altre dia una amiga francesa em va dir «je ne comprends pas» i la vaig enviar de seguida al forn: «Si no vols comprar pa, no passa res, compra’t un tros de coca amb tonyina, que està ben bona».

En canvi, si fóra l’olfacte el sentit que tinguera més ensinistrat, podria ser dissenyadora de perfums i fragàncies, sommelier prestigiosa o agent forestal encarregada de detectar incendis. Però no sé si se’m donaria massa bé. Amb un olfacte prou refinat per a dissenyar perfums, igual que gaudiria amb les bones flaires, em farien ois les pudors fastigoses. Com a sommelier, agafaria una merla dia sí, dia també, perquè jo és tastar el vi i caure redona. I com a agent forestal tampoc em veig: a mi sempre m’ha agradat més pujar a la planta de llenceria i moda amb les escales mecàniques, que no pujar muntanyes tota suada.

Si el gust fóra el meu sentit més paradigmàtic, podria ser mestra geladera, fornera o cuinera en un restaurant: la Ferran Adrià de Banyeres! Però, coneixent-me, si fóra geladera o fornera, seria una incompresa, perquè inventaria mescles massa rares (jo què sé, gelat de botifarra, dolços d’allioli...) que no agradarien a ningú. I, com a cuinera, m'engreixaria de seguida, perquè per a tastar els meus plats mai no en tindria prou amb només una cullerada.

Si el meu fort fóra el sentit del tacte, potser podria arribar a ser ceramista, escultora o massatgista. Però, ara que ho pense, no m'agraden gens els treballs manuals: de xicoteta, quan feia figures de plastilina, se'm quedaven totes pansides. A més, crec que tinc el sentit del tacte atrofiat, perquè ningú no sap com fer-me cuscanelles. I, pel que fa als massatges, a mi el que m’agrada és que me’n facen, per molt que em solc quedar adormida al minut de començar.

Bé. Després d'aquesta anàlisi, he arribat a la conclusió següent: si hi ha algun sentit en què no faig figa, és en el de l’oïda: hi sent a la perfecció i pare l’orella amb gran precisió. Per tant, estudiaré per a ser agent secreta especialista en espionatge. Cobraria per escoltar converses alienes clandestinament, just el que faig debades a l’institut, a la cafeteria, al parc... Seria tan divertit! «Angèlica, l'agent secreta 006». Que per què m'anomenaria 006? Perquè també tinc un

sisé sentit, que de fet exercisc des de fa anys: per exemple, quan no trobava el meu banyador fluorescent, vaig esbrinar xafardejant en Facebook que la culpable havia sigut ma germana. O quan ma mare va fer bunyols de bacallà i intentava fer-me creure que eren de carabassa perquè els tastara, vaig descobrir que mentia gràcies a una subtil olor de peix que impregnava tota la casa.

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/b1-u14-a01.mp3

Fascicle 14. El condicional simple i el condicional compost

El verb engreixar-se sempre va amb el pronom reflexiu, com també uns altres verbs que descriuen una acció que recau sobre el subjecte, com ara desdejunar-se o aprimar-se: No ho entenc! Com més et desdejunes cada dia, més t'aprimes!

Quan les preposicions davant, darrere, damunt o davall prenen com a referència una persona, podem complementar-les amb l’estructura [de + pronom] (davant de mi) o amb el possessiu (davant meu). En canvi, en castellà l’estructura amb possessiu és incorrecta (*delante mío) i només és normatiu dir delante de mí.

Quina professió estaria feta per a mi?

Sóc Angèlica Llopis i visc a Banyeres de Mariola. Enguany ingresse en la universitat i els professors de l’institut m’han aconsellat que vaja decidint quins estudis vull seguir. Ara com ara tinc la sensació de trobar-me en un atzucac i per això redacte aquest escrit, per a poder extraure'n alguna idea de trellat sobre el meu futur llunyà. L’objectiu és saber molt bé com sóc. És a dir, saber què se’m

a) Per què diu Angèlica que es troba en un atzucac?

b) Quin desavantatge considera que té per a ella la professió de cuinera?

c) Per què descarta els oficis de geladera i de fornera?

d) Què creus que significa l’expressió agafar una merla?

e) I què deuen voler dir les paraules flaire i pudor?

Exercici 3. Has comprés tot el que diu el text? Per a comprovar-ho, respon a les preguntes:

Els possessius indiquen les relacions de pertinença d'algú o d'alguna cosa respecte a les persones que apareixen en el discurs, com pots veure en el text inicial: el meu futur, la meua amiga, el seu cosí...

Les formes bàsiques dels possessius en valencià són:

A voltes, el possessiu va darrere del substantiu que acompanya. En eixos casos, funciona sense article: Ho fem així per una mania nostra. Ha sigut mèrit teu.

Si resulta obvi el vincle entre l’objecte i el posseïdor, el possessiu és superflu i no el posem. Això ocorre sobretot amb les parts del cos o les peces de roba: S'ha fet un tatuatge al turmell. T'has embrutat el jersei. Tinc les entrades en la jaqueta.

Per a expressar les relacions de parentiu, com també amb les paraules vida i casa i en algunes fórmules de tractament, usem els possessius àtons: ta mare, mon pare, son germà, ton fill, sa vida, ma casa, ses majestats, sa senyoria...

B Gramàtica

B1. Possessius Els ordinals indiquen la posició en una ordenació. Concorden amb el nom que acompanyen (primer, primera, primers, primeres). Per a usar-los abreviats, escrivim el número cardinal i l’última lletra de la paraula, sense punt. Així:

Fer els ordinals és molt fàcil. Des del número 5 en avant, simplement cal afegir les terminacions -é, -ena, -ens, -enes als cardinals: seté, huitena, onzens, catorzena, vint-i-dosé, trenta-quatrenes, quaranta-seté... En alguns casos, es produeixen petits canvis ortogràfics: novens, desenes, denové...

Alguns ordinals, com ara sisena, setena, desena, dotzena, etc. han consolidat un ús com a substantius i signifiquen ‘grup de tantes unitats’.

B2. Els numerals ordinals i partitius

Exercici 4. Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:

a) Angèlica considera que tindre igual de desenvolupats els cinc sentits és un avantatge.

b) Ella és una xicona molt popular a les xarxes socials.

c) No sol practicar mai esports de muntanya.

d) De xicoteta no li eixien bé les figures que feia amb plastilina.

e) Quan li fan un massatge, sent moltes cuscanelles.

a) Disculpa, per error em vaig endur llibres [tu] i no [jo].

b) Anirem a Sagunt en cotxe [vosaltres] o en [nosaltres]?

c) Necessita calculadora [tu] perquè [ell] no té piles.

d) ordinador [jo] no funciona bé des del dia que el va tocar germà [tu].

e) Si vas a visitar iaios [tu], dus-los el dibuix que els ha fet fill [jo].

f) La comptabilitat de l’empresa és responsabilitat [tu], no vulgues insinuar que l’errada és culpa [nosaltres].

Exercici 5. Completa els buits amb el possessiu corresponent. Fixa't que t'indiquem qui és el posseïdor entre claudàtors:

singular

masculí

tercer tercera

3r3a

quart quarta

4t4a

cinqué cinquena

5é5a

segonsegona

2n2a

primerprimera

1r1a

el meuel teuel seuel nostreel vostreel seu

la meuala teuala seuala nostrala vostrala seua

els meusels teusels seusels nostresels vostresels seus

les meuesles teuesles seuesles nostresles vostresles seues

femení masculí femení

plural

singular

masculí

montonsonnostrevostreson

matasanostravostrasa

mostossosnostresvostressos

mestessesnostresvostresses

femení masculí femení

plural


Exercici 2. Ara escolta atentament el text que acabes de llegir i, després, intenta repetir-lo tu.

ORAL

Saps que un atzucac és un carrer sense eixida? I que l'expressió fer ois significa 'causar fàstic, repugnància o nàusees'?

dóna bé i què regular... per dir-ho suaument. Com que ja puc descartar cap professió que requerisca unes certes facultats atlètiques, com bombera, policia o astronauta, em basaré en les facultats sensitives, vull dir, en la vista, l’oïda, l’olfacte, el gust i el tacte.

Anem a pams. Si excel·lira en el sentit de la vista, potser podria ser pintora, oftalmòloga o fotògrafa. Però crec que descartaré aquest sentit, perquè dibuixant faig uns empastres de por, quan mire algú als ulls m’agafa plorera i, pel que fa a la fotografia, a mi només m'agrada fer-me autofotos que compartisc en les xarxes socials, però només comenten quatre gats: la meua amiga Gabriela, el seu cosí Ricard... I para de comptar!

Seguim. Si tinguera més desenvolupada l'oïda, podria ser música, otorinolaringòloga o traductora. Ausades que qualsevol d’aquestes seria una bona opció, perquè en la dutxa cante de categoria els grans èxits d’Operació Xurro, conec un truc infal·lible per a destapar-me les orelles i sóc una màquina traduint llengües. Per exemple, l’altre dia una amiga francesa em va dir «je ne comprends pas» i la vaig enviar de seguida al forn: «Si no vols comprar pa, no passa res, compra’t un tros de coca amb tonyina, que està ben bona».

En canvi, si fóra l’olfacte el sentit que tinguera més ensinistrat, podria ser dissenyadora de perfums i fragàncies, sommelier prestigiosa o agent forestal encarregada de detectar incendis. Però no sé si se’m donaria massa bé. Amb un olfacte prou refinat per a dissenyar perfums, igual que gaudiria amb les bones flaires, em farien ois les pudors fastigoses. Com a sommelier, agafaria una merla dia sí, dia també, perquè jo és tastar el vi i caure redona. I com a agent forestal tampoc em veig: a mi sempre m’ha agradat més pujar a la planta de llenceria i moda amb les escales mecàniques, que no pujar muntanyes tota suada.

Si el gust fóra el meu sentit més paradigmàtic, podria ser mestra geladera, fornera o cuinera en un restaurant: la Ferran Adrià de Banyeres! Però, coneixent-me, si fóra geladera o fornera, seria una incompresa, perquè inventaria mescles massa rares (jo què sé, gelat de botifarra, dolços d’allioli...) que no agradarien a ningú. I, com a cuinera, m'engreixaria de seguida, perquè per a tastar els meus plats mai no en tindria prou amb només una cullerada.

Si el meu fort fóra el sentit del tacte, potser podria arribar a ser ceramista, escultora o massatgista. Però, ara que ho pense, no m'agraden gens els treballs manuals: de xicoteta, quan feia figures de plastilina, se'm quedaven totes pansides. A més, crec que tinc el sentit del tacte atrofiat, perquè ningú no sap com fer-me cuscanelles. I, pel que fa als massatges, a mi el que m’agrada és que me’n facen, per molt que em solc quedar adormida al minut de començar.

Bé. Després d'aquesta anàlisi, he arribat a la conclusió següent: si hi ha algun sentit en què no faig figa, és en el de l’oïda: hi sent a la perfecció i pare l’orella amb gran precisió. Per tant, estudiaré per a ser agent secreta especialista en espionatge. Cobraria per escoltar converses alienes clandestinament, just el que faig debades a l’institut, a la cafeteria, al parc... Seria tan divertit! «Angèlica, l'agent secreta 006». Que per què m'anomenaria 006? Perquè també tinc un

sisé sentit, que de fet exercisc des de fa anys: per exemple, quan no trobava el meu banyador fluorescent, vaig esbrinar xafardejant en Facebook que la culpable havia sigut ma germana. O quan ma mare va fer bunyols de bacallà i intentava fer-me creure que eren de carabassa perquè els tastara, vaig descobrir que mentia gràcies a una subtil olor de peix que impregnava tota la casa.

Repassa els números cardinals en la unitat 5


Al costat de les formes que hem vist, també podem usar els ordinals cultes. Els més habituals són quint, sext, sèptim, octau i dècim. Aquestes formes funcionen com a substantius en alguns casos: Pere i Roger són de la mateixa quinta. Comprarem un dècim de loteria. He compost dos poemes: un sonet i una octava.

Els partitius indiquen una proporció. Presenten la mateixa forma que els ordinals, excepte mig, mitja i terç, terça, terços, terces (al costat de tercer, tercera, tercers, terceres). Per a abreviar els partitius, els escrivim en forma de fracció: 1/2 (un mig), 2/3 (dos terços), 3/5 (tres cinquens), etc. Normalment, reforcem els partitius amb la paraula part, amb la qual concorden: S'ha queixat una tercera part dels pacients. Només han vingut tres cinquenes parts de les persones inscrites.

C Ortogra�a i pronúncia

El dígraf ny



Exercici 7. Imagina que estàs fent l'inventari del que queda al rebost i a la nevera del restaurant on treballes. Mira les imatges següents i digues quina quantitat hi ha de cada producte. Després escolta l'àudio per a veure si ho has pronunciat correctament.

a) Carme viu a la [2a] planta del [4t] bloc de pisos del carrer Nou.

b) Podria dir-me quant costa una [12] d'ous?

c) Fa [3/4] d'hora que t'estem esperant.

d) Ramon anava el [21é] en la cursa, però el van avançar en l’últim tram i va acabar ocupant definitivament la [22a] posició.

e) Pere, quan tingues [1/2] hora lliure, quedem i ens fem [2/3] de cervesa!

Exercici 6. Escriu amb lletra els ordinals i els partitius corresponents al cardinal, la fracció o a l’abreviatura que t’oferim entre claudàtors:

D Vocabulari

la fornera, la botiguera, la bombera, la pescatera, la cartera, la jardinera, la sabatera, la cuinera, la cambrera, la llenyatera o la llenyataire, l'enginyera, la pastissera, la fustera, la carnissera, la infermera, la llanternera, la perruquera, la venedora, la professora, la locutora, la traductora, la gestora, la llauradora, la pescadora, la pintora, la caçadora, la pèrita o la perita, la pedagoga, la geògrafa, la fotògrafa, l'astrònoma, la dependenta, la farmacèutica, la tècnica, la informàtica, l'arquitecta, la psiquiatra, la pediatra, l'àrbitra, la mestra, la detectiva, l'executiva, l'administrativa, la funcionària, l'empresària, la veterinària, l'advocada, la ballarina, la manyana, la sastressa, la metgessa, la jutgessa, l'alcaldessa, l'actriu, la psicòloga, l'hematòloga, la geòloga, la biòloga, la comptable, la cònsol, la cantant, la policia, la fiscal, la guixaire, l'ordenança, la intèrpret, la forense, l'auxiliar, la fisioterapeuta, la conserge, l'astronauta, la dentista, la periodista, la taxista, la modista, l'artista...

Els o�cis

ORAL

Exercici 8. Digues en masculí tots els oficis anteriors destacats amb color verd.

Exercici 9. Relaciona els oficis tradicionals amb les imatges corresponents.

Exercici 10. Indica en quina vinyeta de l'exercici anterior apareixen els utensilis o materials següents:

ORAL

Saps que la locució un grapat de s'usa per a indicar una quantitat de coses que caben dins de la mà? Si usem grapat en diminutiu (grapadet) vol dir que no arriba a eixa quantitat.

Saps que una persona que té diversos treballs és una persona pluriocupada? I que qui no té cap ocupació i està en l’atur és un aturat o aturada?

Saps que la persona encarregada de fer les tasques domèstiques és l'amo de casa o l'ama de casa? En femení també es pot dir mestressa de casa.

Repassa com funciona el gènere en valencià en la unitat 2

a) b) c) d)

e) f) g) h)

i) j)

1) escopeta, 2) palustre, 3) enclusa i martell, 4) forcat, 5) destral, 6) cuiro, 7) serra, 8) torn i argila, 9) pedra d'esmolar, 10) pala per al forn

esmolador, ferrer, llaurador, canterer o terrisser, llenyataire,

forner, caçador, fuster, sabater, obrer



Solucions:Exercici 3a) Perquè no sap quina professió li agrada ni, per tant, quins estudis vol seguir. b) S’engreixaria, perquè no podria tastar només una cullerada de cada plat. c) Perquè faria creacions massa rares, com el gelat de botifarra o el dolç d’allioli, que no agradarien a ningú. d) Significa ‘agafar una borratxera’. e) Respectivament, volen dir ‘olor generalment bona’ i ‘mala olor’.

Exercici 5a) els teus, els meus, b) el vostre, el nostre, c) la teua, la seua, d) El meu, ton (o el teu), e) tos (o els teus), mon (o el meu), f) teua, nostra

Exercici 6a) segona, quart, b) dotzena, c) tres quarts, d) vint-i-uné, vint-i-dosena, e) mitja, dos terços

Exercici 7Hi ha una llanda de tonyina, mitja pinya, dos codonys i mig, tres quartes parts de lasanya, quatre nyores, set castanyes i un grapadet de pinyons

Exercici 8el pedagog, el geògraf, l'informàtic, l'arquitecte, el psiquiatre, el pediatre, el detectiu, l'executiu, l'advocat, el ballarí, el manyà, el jutge, el psicòleg, el geòleg, el biòleg

Exercici 9a) ferrer, b) llenyataire, c) fuster, d) forner, e) obrer, f) canterer o terrisser, g) esmolador, h) llaurador, i) caçador, j) sabater

Exercici 4aF, bF, cV, dV, eF

Exercici 10 1i, 2e, 3a, 4h, 5b, 6j, 7c, 8f, 9g, 10d

Exercici 11 a) seria, mantindria, b) hauria dit, c) podríem, d) agradaria, agrairíem, e) hauríem preguntat, f) podríeu, arribaríem, g) donaríem, h) hauria estudiat, hauria aprovat, haurien castigada

Exercici 13 La pesca i la cuina tradicionals.Diu la dita tradicional: el que hi ha al cove és peix i el que hi ha a la mar, pesquera. Al llarg de la costa valenciana trobem algunes poblacions amb una important tradició marinera: des de Vinaròs fins a Santa Pola, passant pel Grau de Castelló, Dénia, la Vila Joiosa o el Campello. Hi ha embarcacions menudes que fan sevir la canya com a mètode de pesca bàsic. En canvi, l'almadrava és un sistema més sofisticat que permet la captura de tonyines i d'altres peixos migradors. En primer lloc, els pescadors observen els moviments dels bancs de sardines. En segon lloc, paren les xarxes i esperen que hi entren les tonyines que van seguint les sardines. Finalment, pugen les captures a les barques i tornen al port.La dura tasca dels pescadors dóna faena a altres sectors, com els pescaters, que venen el peix després d’adquirir-lo en la llotja, o els cuiners, que elaboren amb enginy plats com la caldereta, el fumet o diversos arrossos que tenen en el peix un dels ingredients bàsics, al costat d’uns altres productes genuïns, com la nyora o el safrà.

Autoria: Juli Martínez Amorós (coordinador) i Rosa Anna Guijarro Contreras.

Àudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.es

Correu electrònic: [email protected]

Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información

Exercici 13. Dictat.


Exercici 12. Fes un resum del text que acabes d’escoltar. Haurà de tindre entre 40 i 60 paraules (aproximadament, entre 4 i 6 línies d’un foli). Intenta reflectir en el teu escrit les idees principals i desenvolupar-les breument.

Exercici 14.Imagina que pogueres tornar arrere i elegir de nou la teua professió. Escriu una reflexió d’unes 150 paraules en què exposes quin ofici t’agradaria exercir ara mateix i per quins motius.

El condicional simple es forma afegint al verb en infinitiu les mateixes terminacions en totes les conjugacions. Només has de tindre en compte que els verbs en infinitiu acabats en –re perden aquesta vocal. I que anar i fer presenten una lleugera variació. Fixa’t:

Normalment, usem el condicional simple en correlació amb l'imperfet de subjuntiu: Si el conegueres millor, et faries amic seu.

Pel que fa al condicional compost, cal unir les formes corresponents del verb haver i el participi del verb principal:

Normalment, usem el condicional compost en correlació amb el plusquamperfet de subjuntiu: Si t'hagueres preparat la roba anit, no hauries arribat tard este matí.

E Flexió verbal

1a conjugacióllaurarllaurar-iallaurar-iesllaurar-iallaurar-íemllaurar-íeullaurar-ien

2a regularperdreperdr-iaperdr-iesperdr-iaperdr-íemperdr-íeuperdr-ien

2a velaritzadavendrevendr-iavendr-iesvendr-iavendr-íemvendr-íeuvendr-ien

3a puracollircollir-iacollir-iescollir-iacollir-íemcollir-íeucollir-ien

3a incoativapartirpartir-iapartir-iespartir-iapartir-íempartir-íeupartir-ien

ferfar-iafar-iesfar-iafar-íemfar-íeufar-ien

anaranir-iaanir-iesanir-iaanir-íemanir-íeuanir-ien

condicional simple

condicional compost

hauria fet hauries fet hauria fet hauríem fet hauríeu fet haurien fet

Cita Cultural Del 26 d'abril al 12 de maig. https://goo.gl/gyvtJ6

Obert el període de matrícula per als exàmens

de les universitats valencianes.


Escolta dos voltes aquest text. Com que després hauràs de fer-ne un resum breu, et suggerim que, entre la primera i la segona audició, prengues notes sobre les idees que consideres més importants:

F Comprensió oral

a) Si jo tinguera un gosset, (SER) un ciutadà exemplar i (MANTINDRE) el carrer ben net.

b) Si no hagueres sigut tan porc, no t’ (DIR, jo) res.

c) Si tota la gent fóra com tu, no (PODER, nosaltres) passejar tranquil·lament per la vorera.

d) Ens casem i ens (AGRADAR) que vingueres a la boda. T' (AGRAIR) que ens confirmares que vindràs tan prompte com pugues.

e) Si haguérem tingut mòbil amb GPS no vos (PREGUNTAR) res. Però no en tenim.

f) Disculpeu: (PODER) indicar-nos com arribar a l'auditori? Si vorejàrem el parc, (ARRIBAR) abans?

g) Si poguérem, et (DONAR) la bestreta que ens demanes, però no tenim prou liquiditat.

h) Si Laia haguera sigut més responsable, (ESTUDIAR) més, (APROVAR) i, per tant, els seus pares no l' (CASTIGAR).

Exercici 11. Ompli els buits amb els verbs corresponents conjugats en condicional simple o condicional compost:

Saps que una bestreta són els diners lliurats anticipadament?



curs de valencià b1 de la universitat d'alacant i información · l’olfacte, el gust i el...

Documents