Curs de Salut Mental i Addiccions per

a metges, psicòlegs i infermers

residents en les unitats docents de

Catalunya

Pla director de salut mental i addiccions

25 de maig de 2016

Perquè la salut mental és una prioritat?

Prevalença.

Càrrega.

Costos.

Dignificació social.

Garantia de resposta coordinada des de les

polítiques públiques.

La salut mental de la població: prevalença, càrrega i costos dels

trastorns mentals

Necessitats

Prevalença vida i prevalença any en els darrers 12mesos, de qualsevol trastorn mental, a Europa, Espanyai Catalunya

21,61

15,67

20,34

28,25

22,93

26,92

7,07

5,25

7,42

12,1011,44

14,17

0

5

10

15

20

25

30

Europa Espanya Catalunya

Prevalença de Trastorn Mental en la població major de 17 anys

Home-vida Dona-vida Home-12mesos Dona-12 mesos

Font: Estudi ESEMeD / SAMCAT, 2002

Estat de salut de la població major de 15 anys aCatalunya

L‟autopercepció de benestar mental en la població és molt bona,

superior al 80%.

El 12,4% de població major de 15 anys pot patir un trastorn mental.

La probabilitat entre les dones (15,1%) és superior a la dels homes

(9,6%).

Per grups d‟edat: afecta més a dones de 45 a 64 anys (19,0%) i homes a

partir dels 75 anys (11,1%).

Les persones amb estudis primaris o sense estudis tenen major

probabilitat de patir un trastorn mental (15,7%).

Estat de salut de la població infantil i juvenil

Probabilitat de patir un trastorn mental (4-14 anys) = 4,0%- Nois = 5,1%- Noies = 2,9%

El risc en la classe social baixa (5,4%) és el doble que en l’alta (2,6%)

Evolució de la prevalença de consum de drogues ( 2003-2013)

Població 15-29 anys Població 15- 64 anys

7

Indicadors 2003 2013

Consum d’alcohol 15-29 anys 72,0 62,5

Consum de cànnabis 15-29 anys 26,9 17,5

Consum de cocaïna 15-29 anys 1,5 0,3

Indicadors 2003 2013

Consum d’alcohol 15-64 anys 71,0 65,0

Consum de cànnabis 15-64 anys 11,4 8,9

Consum de cocaïna 15-64 anys 0,7 1,6

Un 29,5% de pacients atesos a

l’atenció primària en un any pateixen

un trastorn mental. Són més

prevalents en les dones.

Un 10% consulten específicament

per problemes de salut mental.

Font: Estudi DASMAP: Diagnòstic i avaluació de salut mental a l’atenció primària, 2006

Estudi DASMAP (2006): Els trastorns mentalsen l’atenció primària

Diagnòstics més freqüents

Depressió

major

(9,6%)

( ♀ 12,1%

vs. 5,4% ♂)

Trastorn

d’angoixa

(7,0%)

Abús o

dependènci

a de

substàncies

(3,2%)

Malalties cròniques:

30% de la població

Trastorns mentals:20% de la població

El 30% de persones amb malaltia crònica té un

problema de salut mental

El 46% de persones amb trastorn mental amb malalties cròniques

Font: Naylor et al, 2012. King’s Fund.

Solapament entre malalties cròniques i trastorns mentals

(NHS)

Taxa d’incidència d’anys viscuts amb discapacitat segonsgrup de malalties i edat d’aparició per 1000 habitants

Impacte de la salut mental en el costd’altres malalties cròniques

11

Font: Naylor et al, 2012. King’s Fund.

Els TM com la psicosis causen major comorbilitat

i mortalitat

Cost de la depressió a Catalunya (2006)

Distribució dels costos de la depressió a Catalunya (2006)

13

Cost total de la depressió: 736.003.083 euros (0,38% del PIB del 2006).

La depressió té repercussions importants en altres sectors econòmics.

Costos directes: 156.220.511 €(21%)

(prop del 2% del pressupost de salut)

Costos indirectes: 579.782.572 € (79%)

Costos directes 65% medicaments 26% atenció primària salut 9% atenció especialitzada ambulatòria i hospitalària

Costos indirectes 61% incapacitat permanent 34% incapacitat laboral temporal 5% mortalitat

Valoració per pèrdues de productivitat laboral per incapacitat temporal = 200 M€ / any

Mortalitat per suïcidi a Catalunya

L’any 2013 van produir-se 537 morts per suïcidi, el 77% són homes.

Taxa de 7,2 morts per 100.000 habitants 1 de cada 4 morts es produeix en persones de 45 a 54 anys. És la primera causa de mort en menors de 35 anys. La taxa de Catalunya és lleugerament inferior al promig de

l’Estat Espanyol i molt per sota del promig d’Europa.

Demanda i utilització de serveis: la xarxa de Salut Mental i

Addiccions

APS: Atenció als problemes de SM

16

L’any 2013, un 22% dels pacients atesos a l’APSva ser per un problema de SM.

L’increment d’activitat del període 2012-2013, ésdel 21% de pacients i del 12% en l’activitat.

L’increment més rellevant és entre els menors de15 anys.

Ús de serveis – Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil

(CSMIJ). Any 2014

El 4,2% de la població menor de 18 anys va ser atesa a la xarxa especialitzada 25.136 van ser Nous Casos El número de Visites per pacient va ser: 6,2

En els darrers sis anys el nombre total de persones ateses als CSMIJ s’ha incrementat en un 27,6%

Major prevalença en nois que en noies, arribant a més del doble en la franja d’edat de 6 a 12 anys.

18

Ús de serveis – CSMIJ. 2014 (II)

Deu diagnòstics expliquen el

91% dels casos

Una de cada 8 persones ateses als

CSMIJ pateix un Trastorn Mental greu

(TMG)Els TMG reben una

mitja 18,6 visites/any

Ús de serveis – Hospitalització Infantil i juvenil . Any 2014

19

El 2014 es van produir 1.416 altes en unitats d’hospitalització.En el període 2010-2014 ha augmentat un 14%

Estada mitjana (2010-2014)Aguts: ↓ 5%Subaguts: ↑ 2%

CSMA

20

Augment en les visites a CSMA.

Disminució en el nombre de pacients

atesos

6,5 visites per persona i

any.

En els cas dels TMG, 18,6

visites per persona i any

Hospitalització adults

21

L’any 2014 s’han produït 19.655 altes. Lleu augment del nombre d’altes des del 2010.Ha millorat l’eficiència del sistema. Disminueix l’Estada Mitjana ino han augmentat els reingressos, que es mantenen baixos.

Edat d’inici dels TMG que afecten al llarg de la vida

És quan s’inicien les conductes de risc de les substàncies addictives

No es sol consultar els serveis de salut

Ús de serveis – CSMIJ. 2014 (II)

23

RECURSOS 2009 2016

Centres de salut mental d’adults 73 73

Centres de salut mental infantil i juvenil 49 51

Llits d’aguts 895 1.005

Llits de subaguts 570 612

Llits de llarga estada 2.496 2.231

Places d’hospital de dia d’adults 645 660

Places d’hospital de dia d’adolescents 449 486

Places de centre de dia 2.032 2.073

Centres d’atenció i seguiment 65 65

Llits de desintoxicació 64 64

Llits de patologia dual 110 110

Llits en Unitat de psiquiatria penitenciaria 107 107

Distribució comunitat / hospital del pressupost dels serveis de Salut Mental

Despesa del Departament de Salut per Grups de malalties (CIM9)

Estrategias priorizadas

Who Action Plan

Turquia, 2013

Estrategias de Salud Mental del SNS

España

Plan Director de Salud Mental y Adicciones

Plan Integral de salud Mental

Cataluña

Promoción de la salud mental. Políticas públicas de salud mental. Lucha contra el estigma y la discriminación. Atención Integral. Alianzas, cooperación, inclusión social. Formación de los profesionales. Prevención. Mejorar la capacitación de la AP. Conocer las necesidades de la población. Potenciar la investigación y la evaluación.

La situació actual dels països europeus afecta a la salut mental.

El benestar d’aquesta població és un tema central de las polítiques dels seusgoverns.

Per prevalença, càrrega de malaltia i discapacitat, els TM són un dels majors reptesde salut pública europea.

Cal potenciar-se el procés de desinstitucionalització i l’atenció comunitària, amb unpes progressiu de l’atenció primària.

Existeixen tractaments eficaços que no arriben a moltes persones.

L’estigma i la discriminació són impediments per al tractament i la participació deles persones amb problemes SM.

L’esperança de vida de les persones amb discapacitat mental és molt més curta quela població general.

Cal augmentar la confiança en la qualitat, seguretat, efectivitat i competència delstractaments.

En la salut mental estan implicats molts sectors, insuficientment coordinats.

Cal una major transparència i de rendiment de comptes en la informació sobrel’atenció i les intervencions.

The European

Mental Health Action Plan

La Salut Mental una Prioritat en les Polítiques públiques en l’àmbit de la salut a Catalunya

28

Prevenció de les malalties mentals

Salut en Totes les Politiques

Pla Interdepartamental de Salut Pública

|PINSAP| Fitjove: Promoció esportiva en adolescents i prevenció del consum

• Prevenir el consum de drogues en zones de risc amb la promoció d’activitats esportives.• Oferta atractiva d’exercici físic com a opció saludable d’ocupació del temps d’oci.• Acompanyar els joves en el pas de l’esport escolar a l’esport comunitari.

Prescripció social• Augmentar la participació comunitària.• Reduir aïllament social per a millorar la salut mental positiva i la qualitat de vida dels pacients.

Projecte COMSalut• Col·laboració del sistema sanitari amb els Ajuntament per projectes de salut comunitària.• Projecte demostratius en 15 ABS.

Preservar la Salut Mental de persones vulnerables:• Projecte conjunt amb el SOC per a la cura de la salut emocional en població aturada.

Codi Risc Suïcidi

Definir un protocol d’actuació específica per a tots els serveis sanitaris implicats

davant la detecció d’un cas amb risc de suïcidi:

Assegurar un procediment homogeni per a l’atenció en els serveis d’urgències

hospitalàries.

Implantar un circuit per a garantir una atenció proactiva i la continuïtat

assistencial post-alta hospitalària des del CSM ( 10 dies adults/72 hores

adolescents)

Seguiment des del sistema durant 12 mesos després de la temptativa

Disposar d’un Registra poblacional de casos

Més de 1500 professionals implicats.

Ateses 2.921 persones per temptativa de suïcidi

El 73% han requerit seguiment ambulatori Implantat

100% Catalunya

32

Consolidació de la Ruta assistencial de la Depressió (Implantació GPC).

Definició del Pacient Crònic Complex (PCC) en base a: criteris diagnòstics,comorbiditat, funcionalitat i ús de serveis.

Criteris de PCC en adults i infantil i juvenil, incorpora la dependència adrogues.

Elaboració del PIIC (Pla Individualizat d’Intervenció Compartida) entre APSi AE.

Pacient Expert en Depressió a Catalunya ®. Inici dues experiències pilot .

Definició de la ruta assistencial de la complexitat en salut mental.Experiència pilot a Pla de l’Estany.

Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat

Avaluació programa d’atenció Psicosi Incipient 2007-2012

Catalunya: = 37 casos PEPs

Austràlia UK Suècia Canadà EEUU(15-30a) (17-30a) (18-45a) (16-45a) (14-28a)

INCIDÈNCIA:

A Catalunya el nombre de primers episodis de psicosi atesos en el programa és de 37 casos per 100.000 hab.

Resultats:

millora de la detecció

accessibilitat

reducció del temps transcorregut sense rebre tractament

evolució clínica disminució de les hospitalitzacions

qualitat dels tractaments.

Procedència de les derivacions

Millora de la resolució

35

Treball col·laboratiu APS-SM

La incorporació de professionals de SM els equips d’AP ha fetpossible un canvi del model organitzatiu i millorar resolució enels CAP de patologia no greu.

Consens del Consell Assessor sobre activitats prioritzades adesenvolupar en l’entorn d’AP, a incloure progressivament en elspactes territorials.

Implantació en el 72% adults i 61,7% infantil.

36

Integració dels CAS en la atenció comunitària de salut mental(SISCAT)

Integració progressiva de la contractació dels CAS en EEPP desalut mental

Consolidació de la participació de los professionals dels CAS enels òrgans formals de coordinació territorial

Integració en les TIC (HC3, recepta electrònica)

Grup de treball del Consell Assessor de Salut Mental iAddiccions: “Itinerari del consumidor de substàncies d’abús enels recursos assistencials de les Xarxes de SM i Addiccions”

Integració dels serveis de atenció a la salutmental i les drogodependències

Millora de l’efectivitat i l’eficiència

Central de resultats

Salut Mental incorporada als informes 2012 i 2013

Transparència de resultats, centre per centre.

Presentació per línies de serveis (IJ – Adults i

Drogodependències).

Instrument que permet comparació (benchmarking).

Opinions dels experts.

Compartir les millors pràctiques.

Pioners a tot l’Estat

39

Disminució de la variabilitat de la pràctica clínica

Guies de pràctica clínica, amb l’AQUAs

Tr. Comportament alimentari (TCA).

Tr. Per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH).

Tr. Límit de la personalitat (TLP).

Depressió.

Tr. Bipolar.

Esquizofrènia i Psicosi incipient.

Joc patològic (en procés).

Projecte Essencial.

Promoure una pràctica assistencial que eviti la realització de pràctiques clíniques que NO aporten valor a la salut de la ciutadania i, en conseqüència, millorar la qualitat de l’atenció sanitària.

Pla Integral d’Atenció a les Persones amb Trastorns Mentals i Addiccions

Acord amb el Sector de Salut Mental de les Accions prioritzades pel

període 2014-2016:

Lluita contra el estigma.

Integració en les intervencions per a la petita infància, població escolar i

adolescència d’especial risc o vulnerabilitat.

Promoció de la participació ciutadana i social de les persones afectades.

Promoció i millora dels programes de suport a les famílies cuidadores.

Inclusió comunitària de les persones adultes amb TM greus i addiccions.

Inserció laboral de les persones amb TM greu.

Millora de l’atenció psiquiàtrica i de la salut mental en l'àmbit judicial.

Promoció de l’associacionisme i de la participació ciutadana i social.

42

L’Estigma associat a MM:Projecte Obertament

RESULTATS ESCA 2013:

• 16% dels catalans no estarien disposats a conviure amb una persona

amb problemes de SM

• 17% no donaria Cap responsabilitat a persones amb problemes de SM

• 29% creuen que una de les principals causes de malaltia mental es la

manca d’autodisciplina .

• 21% creuen que no es pot confiar per a la cura d’altres en persones

que han estat pacients en hospitals de salut mental.

Conveni Corporació Catalana de mitjans audiovisuals (CCMA)

Inclusió pregunta específica a ESCA i al Centre d’Estudis d’Opinió

Videocàpsules 012

Centre estudis opinió: Un 20% de les persones que han patit un problema de SM en els darrers 12 mesos s’han sentit discriminats per aquest motiu

43

Població infanto juvenil més vulnerable

Pla d’atenció integral a les persones amb TEA

Implicats 3 departaments de la Generalitat

(Salut, Ensenyament, Benestar Social i Família).

Consens amb els professionals de diversos

serveis (sanitaris, socials i educatius).

Unitat funcional territorial en 7 territoris.

Registre clínic unificat/ Pla d’Intervenció

individual compartit.

Un total de 89 professionals implicats.

Generalització a tot Catalunya .

44

Protocol per al maneig del TDAH

Protocol d’implantació de la GPC a la xarxa sanitària”

Catalunya. Aquest grup va comptar amb la col·laboració i

l’expertesa de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de

Catalunya (AQuAS).

El protocol prioritza 10 recomanacions clau de la GPC:

diagnòstic per un professional expert i grups d’entrenament

conductual per a pares .

El protocol fa recomanacions per la coordinació amb els serveis

educatius del Departament d’Ensenyament i que prioritzen el

tractament integrat.

Implantació en el territori conjunta amb els protocols dels

serveis educatius.

Població infanto juvenil més vulnerable

45

Càrrega de les Famílies: Projecte Activa’t

Implantació del projecte“Capacitant ciutadans actius de la seva salut mental”

Crear espais específics d’orientació i assessorament

en la malaltia mentalESPAI SITUA’T

Desenvolupar eines útils per al maneig quotidià de la

malaltia PROENFA

Capacitació a les famílies PROSPECT

Desenvolupar espais que milloren la cohesió social

SUPORT CONTINUAT

650familiars

Previsió familiars atesos als Espais Situa’t 1.700

650 persones amb problemes de salut mental

Inserció laboral de Persones amb TM Individual Placement and Support (IPS)

Objectius: Millorar l’accés a una

ocupació efectiva en l’empresa ordinària mitjançant els principis i la metodologia de treball i suport individualitzat en el lloc de feina

Primers resultats 3 territoris pilot: S’han atès 913 persones. Persones inserides com a mínim

1 vegada en empresa ordinària 372 (40,7%).

El 55,5% d’insercions són homes Nombre de contractes entre

1/01/2014 i 31/10/2015= 739

Comparatiu amb Europa

Comparatiu amb Europa

Analitzar la relació

entre els diversos

models de finançament

d‟atenció de la salut i

de qualitat, equitat,

eficiència i millors

resultats d‟atenció a

llarg termini. JA, Garcia-Alonso C

„Research on Financing systems‟

effects on the Quality of Mental

health care in Europe‟

Indicadors d’adequació del sistema d’atenciócomunitària i hospitalària a la salut mental

El model de Catalunya ha mostrat una excel·lent qualitat, i situa l’àreade Girona com a una de les més eficients d’Europa.

Obté la màxima puntuació en els indicadors de qualitat seleccionatsper a l’Atenció Comunitària i Hospitalària de Salut Mental. Destaquenels indicadors de reingressos i de continuïtat assistencial on hanobtingut els millors resultats entre les 8 regions europees participantsen l’estudi.

El sistema de salut mental a Catalunya presenta un òptim ajustamententre oferta i demanda, amb els millors resultats de qualitat, que elsitua com a “gold standard” de Benchmarking en la comparacióinternacional.Indicadors d’adequació del sistema d’atenció comunitària a SM

Pacients en seguiment post alta hospitalària

Reingressos hospitalaris (%)

Curs de Salut Mental i Addiccions per

a metges, psicòlegs i infermers

residents en les unitats docents de

Catalunya

Pla director de salut mental i addiccions

25 de maig de 2016