TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE Núm.38. Febrer de 2011

ACTUALITAT EMPRESARIAL

www.cronica.diarimes.com

Xavier Vallhonrat. President de l’Asociación Española de Franquiciadores.

«La crisi no afecta les franquícies. Cada any obren noves marques»

La factura dels carburants: impacte sobre l’activitat econòmica

P4-5

Els Prínceps d’Astúries presideixen la gran gala de l’empresariat El Palau de Congressos va acollir 1.200 persones en una nit plena de reconeixements als empresaris i missatges d’esperança cap a la recerca dels ‘brots verds’ de l’economia. P10-15

La contínua pujada de preu dels carburants és un cop mortal pel sector del transportLa taula sectorial que organitza la Cepta va debatre la difícil situació per la qual passen les empreses transportistes.

P6-7

P8-9

Anàlisi gràfica dels elements que influeixen en l’evolució del preu dels carburants (benzina i gasoil)

La URV presenta el Pla de Medi Ambient per avançar cap a la sostenibilitat

P20

Reduir un 20 % les emissions de gasos amb efecte hivernacle és l’objectiu general del pla.

Brasilia celebra el 50è aniversari com la marca de referència del cafè a Reus

P18-19

L’empresa, ara amb el nom de Productos del Café, va ser adquirida per Nestlé fa més de dues dècades.

El Grup Borges aconsegueix un benefici d’11 milions d’euros l’any 2010

P16-17

La companyia va crear 52 nous llocs de treball, amb un volum de vendes entorn dels 288 milers de tones.

La versió familiar de set oplaces de l’Opel Astra aporta més practicitat i funcionalitat

P22-23

2 REPORTATGE

Les franquícies donen seguretat i garantia en moments de crisi

ANÀLISI D’UN SECTOR A L’ALÇA

El sector dels negocis fran-quiciats està en alça. En un moment econò-

mic poc propici per l’obertura d’empreses, les franquícies s’obren terreny, aportant segure-tat, confiança i garantia als empresaris. A la de-marcació de Tarragona se n’han obert unes quantes en els últims mesos. Una és Panishop, una nova franquícia del sector de fleca i rebosteria, que va obrir a Tarragona el pas-sat 3 de desembre. És la primera que s’obre a Ca-talunya i pertany a una cadena de gran pes i im-portància a Aragó que té tendes a diverses ciutats espanyoles. Al capdavant hi ha Fèlix Recio, un em-presari hostaler establert a Tarragona però proce-dent de Saragossa que ja coneixia el negoci i per

això va deci-

dir obrir-lo aquí. Recio ens assegura que el sec-tor de l’hostaleria està experimentat un canvi profund, «el bar tradi-cional acabarà desapa-reixent per donar pas a la cafeteria-fleca on et pots prendre un cafè, comprar el pa i encarregar un pas-tís d’aniversari». Això és el que ofereix Panishop, si-tuat a l’avinguda Marquès de Montoliu, en un ampli local lluminós, amb una decoració moderna i amb pantalles d’informació que t’indiquen quan ha sortit el pa, la brioixeria i quan tornarà a sortir la propera fornada. Per Fèlix Recio, els principals motius que el van fer de-

cantar

per l’ opció de la franquí-cia van ser «la seguretat, la garantia i el suport»; a més a més, en aques-ta zona no hi havia cap establiment d’aquestes característiques, «vam creure que era un bon negoci per obrir i efec-tivament des de la inau-guració estem molt con-tents de l’acceptació que hem tingut».

Igual de satisfet i posi-tiu es mostra José Manuel Alférez, un empresari que ha obert una franquícia especialitzada en deco-ració i regals per a la llar a Reus. Crack Hogar és la nova ensenya situada a la Raval Santa Anna que disposa de 500 metres quadrats distribuïts en

dues plantes. Es

tracta de la primera ten-da de la firma catalana a la província de Tarrago-na. Alférez creu que en aquests moments no es pot arriscar massa, «per això és més segur invertir en un negoci que ja fun-ciona i que està demos-trat, que és fiable i que compta amb una expe-riència i una trajectòria».

InconvenientsPerò, en el món de les franquícies, no tot són avantatges, també hi ha inconvenients. Un és la falta de llibertat per orga-nitzar el seu propi nego-ci, ja que està subjecte a les instruccions del fran-quiciador i s’ha d’adaptar al sistema establert, amb poca capacitat de deci-sió. «El 40% del producte el podem escollir nosal-tres de la gamma que ens ofereix Crack», apunta Alférez. Una gamma molt

diversa de productes que te-nen com

a denominador comú la conjunció de disseny i qualitat a uns preus es-pectacularment baixos.

En el cas de Panishop, Recio comenta que «la marca està b a s t a n t oberta a es-

coltar noves propostes, sempre que siguin viables i aportin un valor afegit al negoci».

Un altre dels d e s -

Fa més de trenta anys que va començar a instaurar-se al nostre país el sistema comercial de franquícies; però ha estat en l’última dècada quan les franquícies han aconseguit el seu ple desenvolupament al nostre país, ja que cada vegada més les empreses nacionals i internacionals trien la franquícia com a opció per expandir els seus negocis. Una opció que ha crescut encara més en èpoques de crisi.

L’establiment Panishop va obrir a Tarragona el passat 3 de desembre i és el primer que s’ha establert a Catalunya.

EL DETALL

Principal avantatgeentrar en un negoci en el qual rebem el ‘know

how’ dels qui saben operar-lo, a més de la seguretat, garantia i confiança que transmet.

Mercè Veciana

3Febrer de 2011

La franquícia a Espanya ha facturat 20.248 milions d’eurosMundoFranquicia ha presen-tat les principals conclusions de l’informe ‘La Franquícia en Xifres 2011’ en què es mostra que el sector de la franquícia a Espanya ha aconseguit una facturació de 20.248 milions d’euros, xifra un 3.1% superi-or a la de 2009, una xifra que representa, aproximadament, un 9,1% de la facturació del comerç minorista a Espanya. L’informe destaca que al nos-tre país el 85% de les marques són franquícies d’origen espa-

nyol, mentre que el 70% de les ense-

nyes estrangeres són d’origen europeu i el 22% nord-ameri-cà.En termes generals, la inver-sió mitjana per ensenya és de 73.369 euros, i es redueix en un 3,6% pel que fa a 2009. També s’ha reduït el nombre d’unitats franquiciades sobre el total d’establiments, amb una caiguda del 2%. La mitja-na per cadena se situa en 72 unitats de negoci, de les quals 15 són pròpies i 57 franquici-ades. El que sí que s’ha incre-mentat, un 21%, és el nombre de negocis propietat de

les centrals franquiciadores, en passar d’11.173 a 13.510.El nombre d’empleats en el sector de la franquícia ha augmentat aquest any un 4,7% respecte a l’anterior, en passar de 222.660 a 233.106, que suposa un 12% de l’ocu-pació del comerç detallis-ta. De mitjana cada ensenya dóna feina a 267 empleats. En el sector de ‘retail’ la xifra de facturació per empleat és la més alta, amb una mitjana de 114.000 euros, davant dels

57.000 de restauració i els 88 mil d’un treballador de ser-veis. Per nombre de cadenes, restauració i moda segueixen sent els sectors protagonistes, amb 124 franquícies i 104, respectivament. Altres sec-tors d’activitat important són decoració i mobiliari, amb 55, perruqueria-bellesa-cosmè-tica amb 37 i estètica i cura personal i immobiliari, tots dos amb 36. Els sectors que han decrescut són fotografia, impremta, retolació, assesso-

ria i agències de vi-atges.

EN CONTEXT

LA XIFRA

210franquícies

espanyoles funcionen actuament en 108

països

FOTO: O. MOLET/C. AGUILAR

Els advocats Ignacio Bermejo i Jordi Alegret han decidit oferir un servei integral als seus clients mitjançant la fórmula de la franquícia. A la imatge de dalt, José Manuel Alférez al capdavant de Crack Hogar, la franquícia de decoració i regal que va obrir les seves portes a la Raval Santa Anna de Reus.

avantatges que apunten els franquiciats són el menor benefici obtin-gut, ja que és compartit amb el franquiciador i de vegades el preu ha pa-gar és molt alt. Tot i així, en general l’opció de la franquícia té més punts a favor que en contra i per això és una de les fórmules més utilitzada en els últims anys per obrir un negoci. El fran-quiciat pot aprofitar els coneixements, experièn-cia, prestigi i clientela del franquiciador, enca-ra que l’èxit no està mai assegurat. «En el món de l’empresa ja està tot in-ventat, i millor posar-te en mans d’una ensenya coneguda i amb trajec-tòria que no obrir alguna cosa de nou», afirma Fèlix Recio, que, igual que José Manuel Alférez, es mostra satisfet de l’aposta que han fet.

4 ACTUALITAT

Quantes franquícies hi ha actualment al Camp de Tarragona i com és la proporció amb la resta d’Espanya?No comptem amb es-tadístiques segregades fins a aquest nivell, però és clar que la presència d’establiments franqui-ciats a les comarques de Tarragona és molt impor-tant. És fàcil trobar aquí a la majoria d’ensenyes na-cionals i internacionals. En els últims mesos s’han obert unes quan-tes a la nostra zona, serà perquè en època de cri-si la franquícia és un va-

lor més segur?La franquícia ha demos-trat en aquesta llarga crisi que patim que és capaç de resistir de ma-nera notable en situa-cions difícils i és així, principalment, perquè comptar com franquiciat amb el suport d’una bona franquícia constitueix un avantatge notable. De totes maneres, és impor-tant tenir en compte que el sistema de franquícies és solament una forma de comercialització de ne-gocis que pateix també les tensions que puguin produir-se en determi-

nats sectors de l’activitat econòmica. Què li aconsellaria a un emprenedor que vol muntar per primera ve-gada un negoci?En primer lloc, que pensi en un negoci que s’adeqüi a les seves característi-ques personals abans de pensar en la seva rendi-bilitat; després, que estu-diï profundament l’oferta existent i, finalment, que sàpiga que, a més a més del saber fer que rebrà, el més important serà la seva dedicació i el seu esforç al capdavant d’una activitat en la qual, això

sí, comptarà amb uns su-ports i una experiència dels quals en solitari no podria disposar.Quin tipus de franquí-cies són les més deman-dades?La franquícia està present en molts sectors dife-rents. Actualment tenen un creixement fort les relacionades amb la cura personal i l’estètica, les noves tecnologies, com les energies renovables i l’assistència a perso-nes. Sectors molt desen-volupats, com la moda, l’alimentació o la restau-ració, segueixen tenint

Mercè Veciana

ANÀLISI DE LA FRANQUÍCIA

Xavier Vallhonrat. Presideix la Asociación Española de Franquiciadores, una patronal que aglutina al voltant de 205 socis del sector. Reuneix aquells franquiciadors que desenvolupen activitats a Espanya. La facturació dels membres associats representa el 66% del volum de negoci del mercat nacional.

«La franquícia resisteix la crisi amb noves implantacions»

PROTAGONISTES

JOSEP ANDREU, PRESIDENT DEl PORT DE TARRAGONA

Josep Andreu i Figueras és el nou president del Port de Tarragona a proposta del Consell Executiu de la Generalitat. Josep Andreu substitueix en el càrrec Josep Anton Burgasé, que ha ocupat la presidència del Port durant els últims vuit anys. Andreu, nascut el 1964 a Tarragona, és enginyer industrial per la

Universitat Politècnica de Catalunya, especialit-zat en gestió d’empreses i també és diplomat en Direcció d’Empreses de Serveis per ESADE i màster en Economia de la Salut i Gestió Sanitària per la Universitat Pompeu Fabra. Entre d’altres llocs de responsabilitat, ha ocupat la direcció provincial de la Mútua General d’Assegurances i ha estat gerent del Col·legi Oficial de Farmacèutics de la província de Tarragona. Des del 2002 fins ara, ha desenvolu-pat diferents tasques dins del grup de la Xarxa Sa-nitària i Social Santa Tecla, on actualment ocupava el càrrec de gerent de Serveis Socials.

JOAN MARIA GARcIA GIRONA, DIREcTOR DE BASF ESPAñOlA

El Director de Basf Espanyo-la, Joan Maria Garcia Girona ha estat l’encarregat de recollir el premi EcoCambra que atorga la Cambra de Ta-rragona, a aquelles empreses que han destacat per portar a terme un model de gestió o bé inversió empresarial que sigui sostenible i respectuós amb les persones i l’entorn.BASF va iniciar la seva acti-

vitat a Tarragona l’any 1969.En l’actualitat dóna feina a 650 persones més 325 treballadors externs de forma continuada. Va iniciar la seva activitat amb la producció de poliestiré expandible per posteriorment ampliar l’activitat cap els plastifi-cants, dissolvents orgànics, productes fitosanitaris i per la nutrició animal i productes auxiliars per la indústria tèxtil, paperera i de detergents. La Cambra vol premiar la seva trajectòria i sensibilitat amb l’entorn que li ha valgut l’obtenció de reco-neixements importants i ha estat escollida com la primera empresa química del món en sostenibilitat.

JOSé MARíA cRESPO, PRESIDENT c. A. SchwARTz-hAUTMONT

Schwartz-Hautmont es va constituir l’any 1963. Dóna feina a 245 persones i la seva línia de negoci és la fabricació i muntatge d’estructures metàl·liques,caldereria, unitats modulars i offshore. El 75 per cent de la seva facturació correspon al negoci exterior. Aquesta empresa ha portat a terme projectes emblemàtics arreu

del món, la qual cosa li ha valgut, entre d’altres, obtenir el reconeixement de la NASA.La Cambra de Tarragona li vol reconèixer l’encert de la seva iniciativa de construir una nova seu en la que han primat els criteris de minimitzar l’impacte mediambiental i buscar la màxima eficiència energètica. Es tracta d’un edifici intel·ligent de darrera generació controlat per un sofisticat equip informàtic. Amb aquest edifici preveu un estalvi d’energia del 63 per cent en demanda tèrmica, del 70 per cent en demanda lumínica i del 82 per cent en el cicle d’aigua.

5Febrer de 2011

una presència destacada.Què li diria a algú que dubta llançar-se a ser franquiciat? Quins avantatges li diria que té per convèncer-lo?Per a un emprenedor, po-der comptar amb un con-cepte de negoci que ja ha demostrat la seva viabili-tat amb èxit anteriorment és un avantatge extraor-dinari. La seva capaci-tat per combinar la seva gestió com a empresari i la pertinença a una xarxa, en la qual és fonamental la col·laboració mútua, és l’altre factor a tenir molt en compte. Obrir una franquícia és treballar com a indepen-dent però no sol.Podria assenyalar algu-na de les mesures que estan adoptant els fran-quiciats per superar l’actual situació econò-mica?Bàsicament, el problema principal és el finança-ment de les seves franquí-cies i aquí la solució no està a les nostres mans. En un altre ordre de co-

ses, existeix una preocu-pació per aconseguir que la inversió inicial sigui el més ajustada possible pel franquiciat sense que es perdin les característi-ques pròpies del model de negoci. Finalment, s’ha accentuat, amb bons re-sultats, l’expansió inter-nacional a la recerca de nous mercats.La situació actual no repercuteix d’igual ma-nera en tots els sectors; quins són els que mos-tren menor impacte?És veritat. Ja li he comen-tat abans que la franquí-cia és només un mètode de comercialització i les seves ensenyes estan sotmeses als mateixos vaivens del mercat que qualsevol altre nego-ci. No obstant això, per raons d’accés al finança-ment, avui estan en auge aquells conceptes que requereixen inversions entre 20.000 i 50.000 euros. En canvi, hi ha di-ficultats per muntar un restaurant o bé un cen-tre de bricolatge que re-

quereixen inversions de 500.000 euros.S’ha produït un descens del nombre de cadenes franquiciadores?Al contrari. Encara amb la crisi, cada any ha crescut el nombre total de xarxes de franquícies, sense que això dissimuli la desapari-ció d’algunes en sectors crítics, com l’immobiliari, que avui comença a recu-perar-se.Quines són les previ-sions del sector per aquest any 2011?Crec que serà encara un any de manteniment al mercat nacional i de franc i dinàmic creixement en el camp internacional.Així doncs, la interna-cionalització és també un repte en el cas de les franquícies?Alguns franquiciadors no han entès encara que la franquícia no té fronte-res. La internacionalitza-ció passa per un procés d’adaptació als nous mer-cats, però l’experiència ens diu que és possible fer-ho amb èxit. A més,

en el cas de la franquícia, internacionalitzar-se no implica ser una empresa molt gran, sinó que les pi-mes també ho poden fer amb molta més facilitat que alguns sectors indus-trials. És important que el franquiciador entengui que el seu objectiu no pot radicar a cobrir sola-ment el mercat espanyol i el portuguès, que és a l’única cosa a què aspiren la majoria.Quin és el repte de la AEF pel 2011?L’Associació dinamitzarà dos nous projectes en el terreny de la formació. Així, s’han posat en el mercat els primers cursos d’e-learning mitjançant un acord amb una empresa de formació a distància i, per altra banda, s’ha signat un acord amb una important escola de ne-gocis internacional per la formació presencial, cobrint, d’aquesta ma-nera, dues modalitats de formació adequades a les necessitats dels profes-sionals.

Xavier Vallhonrat és el president de la Asociación Española de Franquiciadores.

FOTO: AEF

LES FRASES

Sectors amb més demandaEls negocis relacionats amb la cura personal,

l’estètica, les noves tecnologies i l’assistència a les persones, són els més sol·licitats

Els problemes dels franquiciatsEl finançament és un dels principals, per

això avui en dia predominen els negocis que requereixen inversions de menys de 50.000€

6 ACTUALITAT

El transport no pot resistir la pujada de preu dels carburants

ANÀLISI DEL SECTOR DEL TRANSPORT

Els principals representants del sector del transport a Ta-rragona es van

reunir per analitzar en profunditat la situació actual en la qual està im-mers el sector en general. Una situació que els pre-ocupa i els inquieta da-vant les perspectives que mostra el mercat a curt i mitjà termini.

A la taula de debat, orga-nitzada a les instal·lacions de la Cepta, es van tractar diferents aspectes relacio-nats amb el transport. Els moderadors, Joan Gallardo i Rafael Muñoz, membres del gabinet d’estudis de Cepta, van presentar fa uns dies l’observatori dels car-burants i aquest va ser el punt de partida de la taula sectorial. Els empresaris del sector

del transport es mostren preocupats pel creixent augment del preu dels car-burants i sostenen que l’increment del cost de la gasolina i el gasoil en els propers mesos serà un condicionant «pervers» per al funcionament de l’economia. La desaparició de 200 empreses de transport a la província de Tarragona també és una dada preocu-

pant pels representants del sector. Al mateix temps que també es mostren preocu-pats per l’envelliment del parc de vehicles i la falta de professionalitat del sector.El paper dels biocombusti-bles, bàsicament biodièsel, en la provisió de combus-tible de les empreses de transport va ser un altre del temes a debat, que van exposar des del gabinet d’estudis de la Cepta.

El sector del transport es mostra molt preocupat per la tendència a l’alça de l’augment de preu dels carburants, un moviment que, si es confirma, podria ser fatal per aquesta àrea productiva que està patint amb força els efectes negatius de la crisi econòmica. Reunits en una taula de debat a les instal·lacions de la Cepta, els representants del sector van analitzar la situació crítica en què es troben.

Mercè Veciana

JOSEP SALTÓ

«Els increments de preu són brutals, no els podem assumir»El president de l’Agrupació per a la Promoció del Port de Tarragona (Apportt) manifesta que troben moltes dificultats per repercutir la pujada de preu dels carburants en els seus clients. «Si s’estabilitzés el preu, tot seria més rodó, però avui per avui amb aquestes pujades és difícil repercutir aquest aug-ment en el preu pactat amb els clients», comenta Saltó.El president d’Apportt també es va manifestar res-pecte a l’ús dels biocombustibles i va apuntar que ell va utilitzar aquest tipus de combustible durant un temps perquè eren més econòmics, però ara no ho pot fer ja que s’han encarit molt.Pel que fa al tema de la formació i la preparació dels professionals transportistes, Josep Saltó creu que no és just que un conductor amb 20 anys d’experiència o més ara hagi de tornar a estudiar per treure’s el certificat d’aptitud professional (CAP). «No existeix una bona estructura de forma-ció, ho estem fent des de les empreses».

President d’Apportt

7Febrer de 2011

FOTO: OLIVIA MOLET

MIQUEL ADELL

«Han tancat algunes estacions, abans estava sobredimensionat »Des del gabinet d’estudis de la Cepta es va apuntar que existeix la percepció que el cost del com-bustible sense impostos és més car que a la resta d’Europa i que no existeix transparència en la dinàmica de competència entre els refinadors. En aquest sentit, Miquel Adell, membre de l’Associació d’Estacions de Servei de Tarragona, va dir que les distribuïdores fixen el preu que marquen les grans operadores i que són totalment transparents.Adell va comentar que Espanya ha apostat pel gasoil i que avui per avui és més car que la benzi-na. I contestant a la pregunta sobre si existeixen suficients punts de venda de carburants, Adell va respon que sí i que « ¡potser abans el mercat estava sobredimensionat i ara han tancat algunes esta-cions».Adell remarca que és bo comprar sempre al mateix distribuïdor, tot i que actualment no existeix la fi-delitat que hi havia abans amb els subministradors ja que no hi ha tant de marge.

Membre de l’Associació d’Estacions de Servei

JOAN SIMÓ

«Els grans refinadors marquen els preus de mercat»El president de l’Associació d’Estacions de Servei de Tarragona ha manifestat a la taula del trans-port que els grans refinadors són els que marquen els preus de mercat: «Els distribuïdors no són els que estableixen els preus, posen els que marca l’operadora». Simó va voler deixar clar que el bene-fici per litre que s’emporta la distribuïdora són 12 cèntims i d’aquí se n’ha de treure el tant per cent de les benzineres i el tant per cent de la comissió de les grans empreses». De fet, també va explicar que les grans empreses no compren a les distribuïdores sinó que van di-rectament a les operadores.Joan Simó va parlar també dels biocombustibles: «La comissió general de l’energia exigeix que hi hagi un percentatge del 7% de bio per cada litre de combustible (benzina o gasoil), que l’any 2013 serà d’un 10%». Simó es manifesta a favor dels biocombustibles però diu que són més cars i que continuaran sent-ho.

President de l’Associació d’Estacions de Servei

JOSEP LLUÍS AYMAT

«El Govern ha de prendre decisions per ser més competitius »

El secretari general de la Federació Empresarial d’Autotransport de la Província de Tarragona considera que aquesta tendència a l’alça del preu dels carburants per sobre del nivell de vida dels treballadors és «un cop mortal» per a un sector clarament debilitat per l’actual situació econòmica com és el del transport, que, segons Aymat, veu com s’incrementen els costos de treball sense que hi hagi una repercussió proporcional en els benefi-cis. Pel vicepresident de Cepta, «treballar a pèrdua només és acceptable de manera conjuntural, però no per sempre» i destaca que les repercussions de la crisi en els sectors del transport de mercaderies i el transport de passatgers han estat «fortíssimes». Aymat destaca que prop de 200 empreses de les 1.300 que la FEAT tenia donades d’alta l’any 2008 s’han donat de baixa durant els darrers anys, fet que demostra la gran repercussió que té la mala marxa de l’economia. «Si el Govern no pren deci-sions, no serem mai competitius», apunta.

Director de la FEAT

JOAN CARLES PARDO

«L’atomització del transport perjudica els interessos del sector»Joan Carles Pardo és el gerent de Transpais, una empresa de transport de mercaderies amb seu a la Selva del Camp. Pardo diu que els combustibles han pujat molt en els últims anys i que ho seguiran fent. «Si no es poden aplicar increments pactats per suportar aquestes pujades, treballarem per sota dels costos i això no es pot aguantar gaire temps més. És necessari aconseguir un equilibri entre l’oferta i la demanda». Pardo comenta que cada cop que vénen vacances o hi ha un pont festiu apugen el preu dels carbu-rants i això és «especulació».Per altra banda, el gerent de Transpais creu que no s’ha sabut traslladar a l’opinió pública la importàn-cia del bon funcionament del sector del transport. «Som una empresa de serveis que aconseguim portar a destí els productes que la gent consumeix diàriament i no ens donen la importància que ens mereixem. Com a empresa de serveis necessitem una rendibilitat mínima».

Gerent de Transpais

MANEL SIVILL

«En el transport de viatgers no podem revisar els contractes»Autocars del Penedès, S.A. és una companyia fami-liar dedicada al transport de viatgers per carretera des de 1929, quatre generacions realitzant des de llavors tot tipus de serveis. El seu gerent, Manel Sivill, va comentar a la taula rodona de la Cepta que, en el cas del transport de viatgers, «les empreses fem contractes de quatre o cinc anys i no hi ha cap més revisió de preus que la de l’IPC; per tant, no podem repercutir aquestes pujades de preu dels carburants en el preu final del nostre client». En el sector del transport regular això no passa ja que es revisen els preus cada any i per això s’anuncien les pujades de preu dels autobusos urbans a principis d’any. «Amb aquesta situació, el marge que tenim desapa-reix i anem a cobrir despeses», apunta Manel Sivill, que a la vegada ens diu que és convenient comprar sempre al mateix distribuïdor, però quan el tanc és teu, compres el gasoil on vols».

Gerent d’Autocars Penedès

8 ACTUALITAT

LA FACTURA DELS CARBURANTSIMPACTE SOBRE L’ACTIVITAT ECONÒMICA

Font: Observatori empresarial de la CEPTA

FACTORS QUE INTERVENEN EN EL PREU DELS CARBURANTS

Estructura productiva delsistema de refinació espanyol

Cotització internacional dels combustibles

Benzina sense plom

Gasoil automoció

Petroli cru (Brent)

2009 Nov. 2010

34,6

235

,26

31,9

5

45,8

642

,87

39,9

0

En cèntims d’euro per litre

Deficitari en l’obtenció de gasoili excedentari en les benzines

33.345,28

6.012,82

Gasoil

BenzinaConsum de combustibles, 2009En milers de tones

Producció de les refineriesespanyoles, 2009 Gasoil: 22.660.000 tones

Benzina: 9.491.000 tones

Històricamentel canvi amb l’euro

s’havia mantingutper sobre de:

L’evolució del tipusde canvi euro/dolar

1,44 1,30

A gener de2011, la relació

euro/USDera de:

Un euro baix comportal’encariment de les

adquisicionsd’hidrocarburs

La cotitzaciódel barrilde petroli

La càrregafiscalincorporada

Benzina: 3.813.000tones

Gasoil: 777.000

tones

Benzina: 335.000tones

Gasoil: 11.462.000

tonesImpor

tem

Expor

tem

Impost especialsobre hidrocarburs

Impost sobre la venda minorista de determinats hidrocarburs (Tram estatal)

Impost sobre la vendaminorista de determinats hidrocarburs (Tram autonòmic)

IVA (18%)

Càlcul dels preus dels principals combustibles

1 litre de Gasoil

1 litre de Benzina

1,1938 €

1,1269 €

0,1821 €

0,0240 €

0,0240 €

0,4006 €

0,5630 €

0,1719 €

0,0240 €

0,0240 €

0,3070 €

0,6000 €

El pes dels impostos en el preu final

52,84% 47,16%

46,76% 53,24%

9Febrer de 2011

LA FACTURA DELS CARBURANTSIMPACTE SOBRE L’ACTIVITAT ECONÒMICA

Font: Observatori empresarial de la CEPTA

FACTORS QUE INTERVENEN EN EL PREU DELS CARBURANTS

Estructura productiva delsistema de refinació espanyol

Cotització internacional dels combustibles

Benzina sense plom

Gasoil automoció

Petroli cru (Brent)

2009 Nov. 2010

34,6

235

,26

31,9

5

45,8

642

,87

39,9

0

En cèntims d’euro per litre

Deficitari en l’obtenció de gasoili excedentari en les benzines

33.345,28

6.012,82

Gasoil

BenzinaConsum de combustibles, 2009En milers de tones

Producció de les refineriesespanyoles, 2009 Gasoil: 22.660.000 tones

Benzina: 9.491.000 tones

Històricamentel canvi amb l’euro

s’havia mantingutper sobre de:

L’evolució del tipusde canvi euro/dolar

1,44 1,30

A gener de2011, la relació

euro/USDera de:

Un euro baix comportal’encariment de les

adquisicionsd’hidrocarburs

La cotitzaciódel barrilde petroli

La càrregafiscalincorporada

Benzina: 3.813.000tones

Gasoil: 777.000

tones

Benzina: 335.000tones

Gasoil: 11.462.000

tonesImpor

tem

Expor

tem

Impost especialsobre hidrocarburs

Impost sobre la venda minorista de determinats hidrocarburs (Tram estatal)

Impost sobre la vendaminorista de determinats hidrocarburs (Tram autonòmic)

IVA (18%)

Càlcul dels preus dels principals combustibles

1 litre de Gasoil

1 litre de Benzina

1,1938 €

1,1269 €

0,1821 €

0,0240 €

0,0240 €

0,4006 €

0,5630 €

0,1719 €

0,0240 €

0,0240 €

0,3070 €

0,6000 €

El pes dels impostos en el preu final

52,84% 47,16%

46,76% 53,24%

10 11a NIT DE L’EMPRESARI

Els Prínceps, protagonistes de la Nit de l’empresari

LA GALA DE L’EMPRESARIAT

Des de prime-ra hora de la tarda ja es respirava un ambient

diferent al voltant del Palau de Congressos de Tarragona. La presència de les forces de seguretat era evident, Mossos d’Es-quadra i Policia ja tomba-ven pels carrers propers el Palau, i els veïns de la zona es preguntaven qui venia o què passava perquè hi hagués tant de control de seguretat. La visita dels Prínceps d’Astúries i Girona jun-tament amb altres autori-tats, com el president de la Generalitat, Artur Mas, feia que divendres a la tarda el moviment polici-al i de seguretat al voltant del Palau de Congressos fos molt palpable.

Els Prínceps venien a pre-sidir l’onzena Nit Empresa-rial que cada any organitza la Confederació Empresari-al de la Província de Tarra-gona (Cepta).

A les 19.00 hores comen-çaven a arribar els primers assistents a la gala. La ma-joria de dones vestides de còctel i els homes amb ame-ricana i corbata, s’acredita-ven i passaven els controls de seguretat que es van es-tablir al vestíbul del Palau.

La gent anava entrant a l’auditori i cadascú ocupava el seu lloc assignat prèvia inscripció.

Cap a les 20.00 hores les 1.200 persones que van

omplir el Palau estaven als seus llocs a punt perquè co-mences l’acte oficial.

El president de la Cepta, Antoni Belmonte, estava acompanyat pel president de la Generalitat, Artur Mas; el president de la Diputació, Josep Poblet; l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ba-llesteros; el delegat del Go-vern, Quim Nin, i el rector

de la URV, Francesc Xavier Grau.

Poc després de les 20.00 hores, el presentador, Jordi Cartanyà, sortia a l’escenari i començava l’esperada Nit de l’Empresari.

Antoni Belmonte, com a amfitrió, va ser l’encarregat de donar la benvinguda als assistents i anunciar una nit a la recerca dels brots verds,

lema de l’acte d’aquesta edi-ció.

A continuació començava el bloc acadèmic, amb tres ponents previstos en el pro-grama inicial però que es van convertir en dos, ja que Ramón Tamames va excu-sar la seva absència minuts abans de començar l’acte.

Marta Martí, presidenta de l’Associació Independent de Joves Empresaris de Ca-talunya, va ser la primera de pujar a l’escenari. Vestida de verd i amb un somriu-re constant als llavis, Martí va parlar de la importància d’ajudar i afavorir els em-prenedors, que són claus i estratègics en l’economia.

Marta Martí va acabar la seva intervenció en 10 mi-nuts. Acte seguit, Pilar Sevil va introduir al següent con-ferenciant, l’speaker, confe-renciant i motivador Carlos Andreu, que va aconseguir arrancar aplaudiments i somriures d’un auditori una mica fred i seriós.

L’arribada dels Prínceps estava prevista cap a les 21.30 hores i no es van retardar gaire. A les 21.45 feien la seva entrada reial pel passadís central de la sala August del Palau, acom-panyats del president de la Generalitat, el president de la Cepta, l’alcalde de Tarra-gona i altres autoritats. Els flaixos es disparen, només els de la premsa ja que no han deixat entrar càmeres fotogràfiques, i comencen els aplaudiments. L’acte ofi-cial ja pot començar.

L’onzena Nit Empresarial de la Cepta va acollir 1.200 persones al Palau de Congressos de Tarragona per premiar l’esforç d’algunes empreses del nostre territori. Però tot i que aquest era l’esperit de l’acte, l’èxit de públic es devia principalment a la visita dels Prínceps Felip i Letizia, que van ser els grans protagonistes d’una nit amb força glamour.

Els Prínceps d’Astúries, acompanyats del president de la Generalitat i l’alcalde de Tarragona, a l’entrada al Palau.

EL DETALL

Les baixes de l’acteEl president de la CEOE i Foment del Treball Nacional, Joan Rosell, i l’economista Ramón Tamames van ser les dues baixes de la nit.

Mercè Veciana

Compartint un còctel a peu dret amb els PríncepsDesprés de tres hores d’acte i amb mitja hora de retard segons el que estava previst, els as-sistents i les autoritats van baixar a la segona planta de l’auditori cap a les 23.00 hores per degustar un còctel a peu dret ofert pel càte-ring Cal Blay. Modest però amb certa gràcia, el còctel va començar amb snacks i aperitius cruixents, seguits de fideuà, arrossos, amani-des i cassoletes vàries. Tot això acompanyat pels vins de la DO Terra Alta.

Tot i que per l’hora la gana ja era present en la majoria d’assistents, l’interès de tots per baixar a la segona planta no era tant per om-plir l’estómac com per poder compartir una es-tona amb els Prínceps. Tant Felipe com Letizia van conversar amb la gent que se’ls acostava, la gran majoria mòbil en mà per immortalitzar el moment, i es van mostrar amables i cordials, fins i tot van trencar l’estricte protocol reial que no els permetia fer-se fotos amb els assis-tents.

FOTOS: OLIVIA MOLET

11Febrer de 2011

A dalt, imatge dels assistents a la gala empresarial abans de començar l’acte.

A la dreta, les principals autoritats

assegudes a fila cero.

Els Prínceps franquejats per Artur

Mas i el president de la Cepta,

Antoni Belmonte, escoltant l’alcalde

de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros.

12 11a NIT DE L’EMPRESARI

Com a conseqüència de la problemàti-ca que s’està suscitant en l’aplicació i interpretació del nou règim jurídic de la propietat horitzontal, introduït amb l’aprovació del Llibre 5è del Codi Civil de Catalunya (Llei 5/2006 de 10 de maig), hem considerat de màxim interès l’organització d’un fòrum mo-nogràfic de dos dies, centrat en l’estudi i debat de dife-rents aspectes que són ob-jecte de polèmica jurídica, amb resul-tat en moltes ocasions de resolucions judicials contradictòries, que afecten a l’aplicació i interpretació pràctica

d’aquesta regulació en l’àmbit de les Comunitats de Propietaris de Catalun-ya.

Amb aquesta finalitat i moguts pel desig d’aproximar els co-neixements i compartir ex-periències entre els pro-fessionals i la judicatura i també amb la voluntat de realitzar propostes de solu-cions pràctiques pel funcio-nament de les comunitats

de propietaris i per tal d’evitar conflic-tes en aquest àmbit, hem aconseguit, en col·laboració amb la “Escuela Ju-dicial de Catalunya del Consejo Ge-

neral del Poder Judicial”, comprome-tre l’assistència i participació durant els dos dies, de més de 50 Jutges i Magistrats de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, conjuntament amb no-saltres, Administradors de Finques de tots els Col·legis de Catalunya.

Les Taules versaran sobre aspec-tes com: Les convocatòries i les actes, contingut i requisits; la supressió de barreres arquitectòniques; l’adopció d’acords; obres ordinàries, extraor-dinàries, de conservació i de millora; la impugnació d’acords i reformes ne-cessàries i modernització de la regula-ció de la Propietat Horitzontal, estaran

constituïdes per almenys dos Jutges o Magistrats cada una i un moderador, Administrador de Finques i jurista, que debatran entre ells i amb els partici-pants assistents, també Jutges, Ma-gistrats i Administradors de Finques, sobre les qüestions concretes prèvia-ment sotmeses als ponents.

Intentarem arribar a solucions con-sensuades i especialment treure de l’administració, que hi serà present, el compromís de reforma d’aquesta Llei contradictòria i que tants problemes planteja a la professió.

Les jornades es celebraran a Sit-ges, els propers dies 11 i 12 març.

Les Comunitats de Propietaris de Catalunya

Uns premis que valoren l’esforç i el treball dels empresaris

ELS GUARDONATS

En aquesta onze-na edició de la Nit Empresari-al han estat 47 les empreses i

entitats de les comarques tarragonines guardo-nades. El grup cuníco-la Cunicarn ha rebut el premi a la millor empresa tarragonina del 2010. A banda d’aquest premi, la Cepta ha decidit atorgar el guardó d’Honor a la Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla per la seva «destacada» aportació al món empresarial i soci-al. D’altra banda, l’Agru-pació per a la Promoció del Port de Tarragona s’ha endut el guardó a la Projecció Internacional i el premi a la Millor tra-jectòria Empresarial ha

anat a parar al conglome-rat empresarial Agrolab & Vidal. La productora de productes cosmètics i xampús Clariant Ibéri-ca ha estat una altra de les empreses premiades i ha rebut el Guardó a la Responsabilitat Social Corporativa. El guardó a l’Emprenedoria ha anat a parar a Sistemes Tu-rístics Flix, que ha posat en marxa un Resort ru-ral i el premi dedicat a la Igualtat d’Oportunitats

ha recaigut a l’empresa logística Algeposa Tarra-co. La companyia Navec Servicios Industriales s’ha endut el guardó a la Innovació i el Taller Baix Camp-Centre Especial de Treball ha rebut el premi a la Inserció Social, men-tre que el premi a l’Em-presa Familiar ha anat a parar a Alfonso Tejero e Hijos, companyia dedica-da al subministrament de materials per a la cons-trucció.

Els premis de la Cepta són uns reconeixements empresarials amb un gran prestigi. Enguany, a més de les empreses guardonades, s’ha distingit la tasca cultural i associativa de la tradició castellera, en l’any en què els castells han estat declarats Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Després del lliurament dels guardons i els reconeixements, els premiats es van fer la foto de grup.

EL DETALL

Altres reconeixementsTambé s’han lliurat els reconeixements a la tasca de diverses entitats i a empreses que celebren quinze anys d’antiguitat a la Cepta.

Mercè Veciana FOTOS: OLIVIA MOLET

[ GUARDó A LA pROjEcció iNTERNAciONAL ]AgrupAció pEr LA promoció DEL porT DE TArrAgonA (ApporTT)[ GUARDó A L’EmpRENEDORiA ]sisTEmEs TurísTics fLix s.L.[ GUARDó A L’EmpRESA fAmiLiAR]ALfonso TEjEro E hijos s.L.[ GUARDó A LA RESpONSAbiLiTAT SOciAL cORpORATivA EmpRESARiAL ]cLAriAnT ibEricA s.A[ GUARDó A LA A iNNOvAció ]grup nAvEc

13Febrer de 2011

Els Prínceps conversant amb Mas, en el primer acte on coincidien com a president de la Generalitat.

Un a un van anar passant tots els guardonats de l’onzena edició de la Nit Empresarial.

Josep Maria Sans va recollir el reconeixement a l’empresa familiar de més de 85 anys d’història.

[ Guardó al foment de polítiques d’iGualtat d’oportunitats]algeposa tarraco s.l.[ Guardó a la millor empresa 2010 ]grup cunicarn[ Guardó inserCió/inClusió soCial ]associaciÓ De pares De MinusVÀliDs BaiX caMp/taller BaiX caMp[ Guardó a la millor trajeCtòria empresarial en el temps (10 anys) ]agrolaB & ViDal[ Guardó d’honor Cepta ]XarXa sanitÀria i social De santa tecla

14 11a NIT DE L’EMPRESARI

Un acte acadèmic amè i amb poca economia

ELS CONFERENCIANTS

Si els assistents es-peraven un acte avorrit on es par-les d’economia i s’entenguessin

ben poques coses, l’acte de la Nit de l’Empresari va ser tot el contrari. Els dos ponents encarregats de dur a terme l’acte aca-dèmic, ens van fer passar una estona amena, distre-ta, agradable i que, fins i tot, ens va portar a refle-xionar sobre les nostres vides i les nostres feines.

La presidenta de l’Associ-ació Independent de Joves Empresaris de Catalunya i directora de la consultora Tribu Respira, Marta Martí, va ser la primera que es va

dirigir a les 1.200 persones que acollia la sala August del Palau de Congressos. Marta Martí va començar la seva intervenció fent una referència a la pel·lícula Matrix, on Morfeu li dóna a escollir a Neo entre una pastilla vermella i una de blava. Una d’elles l’allibera-rà i es convertirà en el que ell vulgui i l’altre es quedarà igual. Total, que hi ha una pastilla que et dóna la pos-sibilitat de ser amo del teu

propi destí i això és el que al final tria Neo. Marta Martí diu que «hi ha molts Neos a casa nostra» i cal despertar i fer un canvi de consciència. Segons la presidenta dels joves empresaris «el món es mou amb idees que es fan realitat». Diu que som un pe-tit hort que ha de ser abonat perquè germini; si no el cui-dem, no florirà mai.

Martí va explicar als as-sistents que les persones que s’arrisquen i volen ser

L’acte acadèmic de l’onzena Nit Empresarial de la Cepta anava a càrrec de tres ponents d’alt nivell que al final es van convertir en dos, la presidenta dels Joves Empresaris, Marta Martí, i el conferenciant Carlos Andreu. L’economista Ramón Tamames va excusar la seva presència.

EL DETALL

Marta Martí«El món es mou amb idees que es fan realitat.

Les persones que s’arrisquen i volen ser mestresses del seu destí han de ser ajudades»

Mercè Veciana

15Febrer de 2011

La presidenta de l’Associació Independent de Joves Empresaris, Marta Martí, va ser l’encarregada d’encetar les ponències.

PARLAMENTS

LA XIFRA

90minuts va durar l’acte

acadèmic en què van participar dos

ponents: Marta Martí i Carlos Andreu

FOTO:OLIVIA MOLET

Les autoritats van fer els parlaments corresponents i el Príncep va cloure l’acte, amb un discurs mig en català i mig en castellà.

mestresses del seu destí han de ser ajudades per les ad-ministracions. No s’han de posar pals a les rodes. «S’ha d’intentar afavorir els em-prenedors i empresaris ja que són claus i estratègics», va apuntar Marta Martí.

Carlos AndreuEl segon conferenciant és una persona molt acostu-mada a donar conferències i a parlar en públic. Carlos Andreu és un gran speaker, un motivador nat i un home capaç de posar-se a la butxa-ca un auditori sencer en tan sols cinc minuts. Andreu ha publicat el llibre Del ataúd a la cometa, èxit en vendes i la seva conferència va estar molt relacionat amb la si-nopsi del llibre.

Carlos Andreu ens va par-lar de las fases per les quals passa una persona humana des de que neix fins que es mor. En cadascuna d’aques-tes fases, l’home té unes necessitats i unes preocu-pacions, uns referents i unes prioritats. Doncs bé, cal buscar un equilibri entre la família, els amics, el treball i la salut per aconseguir ser feliços. Andreu va dir que «la felicitat no està en el quan sinó en el mentrestant» i que les persones han de gaudir del dia a dia i pensar més en les seves famílies que no pas en les seves feines i en el seu cap.

Carlos Andreu va arrencar aplaudiments i somriures en diferents moments de la seva intervenció. Una con-ferència agradable, alhora que interessant i que la gent va agrair-l’hi després en el còctel que es va celebrar a la segona planta del Palau.

Andreu va explicar infini-tat d’anècdotes personals, amb les quals es troba dià-riament i que les utilitza per satiritzar aquelles persones grises, que no aspiren a res en la vida i que, segons ell, són «autèntics zombis dels quals és millor estar-ne ben lluny, per no acabar com ells».

«Els brots verds no s’han de buscar gaire lluny, sou vosaltres mateixos»

Aquesta va ser una de les frases que va pronun-ciar el presi-

dent de la Generalitat en la seva intervenció durant la nit de diven-dres. «El brot verd és aquella persona que té un projecte i el vol tirar endavant», ha assenya-lat Artur Mas en la nit titulada ‘A la recerca dels brots verds’. Per la seva banda, el príncep

d’Astúries, Felip de Bor-bó, que va pronunciar el seu discurs meitat en català i mitat en caste-llà, ha donat el seu su-port per «promocionar» l’economia tarragonina i impulsar «l’ocupació dels joves». El príncep d’Astúries Felip de Bor-bó ha felicitat totes les empreses guardonades en aquesta onzena Nit Empresarial. A banda, Felip de Borbó, que també ha lloat la histò-ria que té la ciutat de Tarragona, ha donat el

seu suport institucional a la demarcació tarrago-nina per a la promoció econòmica, així com per a una major ocupació dels joves del territori. A banda del president de la Generalitat i del prín-cep d’Astúries, en l’acte també han assistit altres autoritats com ara el president de la Diputa-ció, Josep Poblet, el qual ha transmès un missat-ge d’optimisme al sector econòmic. Poblet ha su-bratllat que cal fer «molt més» i que cal recuperar

l’activitat empresarial, incrementar l’ocupació i reduir l’atur. L’alcal-de de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha reivindicat «l’optimis-me assenyat» basat en «l’esforç» i el «sacrifici» per poder sortir refor-çats de l’actual situació econòmica. Ballesteros, però, també ha aprofitat per reclamar aquelles infraestructures ‘neces-sàries’ per l’impuls de l’economia del territori, com també ho va fer An-toni Belmonte.

Mercè Veciana

16 EMPRESES

Borges crea 52 nous llocs de treball i obté un benefici net de 8 milions d’euros

EMPRESES

El Grup Borges, un dels líders en exportació d’ali-ments i “estil de vida mediterra-

ni” al món, millora el seu re-sultat abans d’impostos en un 51,4%, i ha aconseguit un benefici d’11 milions d’euros davant dels 7,3 mili-ons del període anterior.

En l’exercici 2009-2010 s’han consolidat els resul-tats i es manté el benefici net entorn dels vuit milions d’euros, una xifra lleugera-ment inferior a la del perío-de anterior que es va situar

en 8,2 milions d’euros i que va suposar una xifra rècord per a la companyia, amb un augment del 21%.

D’altra banda, i a cau-sa del descens del cost de les matèries primeres i la reordenació dels negocis de marques de tercers, les vendes se situen en 506 milions d’euros davant dels 572 milions d’euros de l’any anterior.

El percentatge corres-ponent a l’exportació creix fins al 70% mentre que en el cicle anterior va ser d’un 68%. Per a Grup Borges es

tracta d’uns excel·lents re-sultats, especialment tenint en compte el context econò-mic actual.

Aposta pel creixement i la creació d’ocupacióD’altra banda, Grup Borges continua amb la seva estra-tègia d’expansió geogràfica amb la seva implantació en països d’origen, ja sigui a través de la penetració en nous mercats com Xina i Índia, amb grans potencials de creixement, o l’incre-ment de la seva presència als mercats emergents com

el Brasil, l’Orient Mitjà i Rússia. El volum de vendes es manté pràcticament esta-ble entorn dels 288 milers de tones comercialitzades (124 en olis comestibles, 46 en fruita seca i 118 en altres productes del Grup) i s’incrementa en un 4,3% el percentatge de tones

corresponent a marques de consum, la qual cosa de-mostra la solidesa del Grup. En aquest context de crisi, la companyia segueix apos-tant pel creixement amb una inversió de 6,5 milions d’euros.

A més a més, Grup Borges es manté com a generador

i creador d’ocupació local i internacional. En aquest últim any, ha creat 52 nous llocs de treball directe, un fet que porta a la compa-nyia a aconseguir els 798 treballadors, en què és, de nou, una clara aposta per la creació d’ocupació i la qualitat de la producció i el servei. A tot això, el Grup ha augmentat en un 42% la xi-fra en activitat publicitària i promocional, i ha acon-seguit 47 milions d’euros, amb l’objectiu de difondre la qualitat i innovacions de les seves marques i recolzar

El Grup aposta per l’expansió a través de la penetració en nous mercats, especialment Xina i l’Índia, i el reforç de la seva posició en mercats emergents com el Brasil, l’Orient Mitjà i Rússia. S’incrementa el percentatge de vendes corresponent a la internacionalització fins al 70%.

EL DETALL

Més inversióEn un context de crisi global, la companyia

aposta pel creixement amb una inversió realitzada de 6,5 milions d’euros.

Mercè Veciana

SECTOR FINANCER

Les reclamacions a entitats financeres augmenten un 70% en dos anysEl motiu, les condicions de les hipoteques signades en èpoques de bonança

El sector financer ha estat probablement el més malparat dels primers anys de crisi econòmi-ca. I això no només ho han notat bancs i caixes, sinó també els usuaris. Segons AICEC-ADICAE, l’associació d’usuaris de bancs, caixes i asseguran-ces de Catalunya, les consultes i reclamacions rela-cionades amb qüestions financeres han augmentat un 70% en dos anys. La majoria tenen a veure amb condicions que les entitats financeres van posar a les hipoteques en els anys de bonança i que ara es veuen com a «abusos», segons els qualifica la pròpia associació. L’increment de les demandes ha provocat que el termini de resolució s’allargui. El secretari general d’AICEC-ADICAE, Jofre Farrés, assegura que al llarg del 2010 han rebut més de 3.000 reclamacions per temes financers, xifra que representa un augment del 70% aproximadament respecte a les rebudes dos anys abans. L’Agència Catalana de Consum també ho ha constatat.

CAIXES D’ESTALVI

El director de la CECA afirma que totes les caixes estaran en benefici el 31 de març de 2011Pel que fa a les fusions, Olavarrieta diu que s’ha d’arribar a les 17 caixes

El director general de la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvi (CECA), José Antonio Olavarrie-ta, ha assegurat que totes les caixes d’estalvi estan en beneficis el 31 de desembre, «i ho estaran el 31 de març». Olavarrieta va afirmar que la solvència de les caixes està assegurada i no cal fer cas dels rumors que vénen des de molts llocs d’Espanya i de la resta de països de la UE. El director general de la CECA va assenyalar que la seva salut financera ha estat demostrada en els test d’estrès, en els quals s’han comportat de manera exemplar, ja que el 100% de les caixes els ha realitzat, davant del 60% o 70% del sector financer d’altres països. Sobre els processos de concentració de les caixes, va indicar que els nous requeriments de capital de Basilea III han obligat a accelerar els processos de fusió, que s’han fet en un temps rècord, fins a arribar a les 17 caixes actuals davant de les 45 anteriors.

NOVES TECNOLOGIES

Telepizza llança una aplicació per fer comandes a través de GoogleTelepizza ha reforçat la seva estratègia en l’entorn on line amb el llançament d’una aplicació perquè els usuaris d’Android, el sistema operatiu de Go-ogle, puguin realitzar les seves comandes des del telèfon mòbil «en qualsevol moment i lloc», segons va anunciar la companyia especialitzada en menjar preparat a domicili. Aquest llança-ment ofereix als clients de la cadena de pizzeries un nou canal de venda que complementa als ja existents: la web ‘telepizza.es’, les aplicacions mò-bils de Smartphone i iPhone i la recent tenda a Facebook.

FOTO: CEDIDA

17Febrer de 2011

la seva comercialització.Grup Borges vol liderar

l’exportació de l’“estil de vida mediterrani”

Per a Grup Borges, expor·tar l’“estil de vida mediter·rani” implica una mica més que comercialitzar produc·tes alimentosos; “és portar la nostra gastronomia a tothom, difonent nous gus·tos, proposant nous sabors i formes de cuinar”. La com·panyia, que ja opera en 109 països dels cinc continents, preveu que el 50% de les seves vendes procedeixin de països emergents com el

Brasil, Rússia, Índia i Xina en 10 anys. Durant aquest període, s’ha implantat a Egipte amb una nova planta de processament i ha inici·at l’aposta per la penetració en dos mercats amb un gran potencial com són Índia i Xina, ja que representen un fort potencial de creixement per a la companyia.

Grup Borges compta amb filials pròpies a Estats Units, Rússia, Brasil, Índia, Fran·ça, Xina i Austràlia; filials de proveïment a Califòrnia, el Marroc, Tunísia, Egipte, Jordània i Xile, i més de 100

distribuïdors en la resta del món. El nombre de col·laboradors supera els 6.000 a nivell internacional.

Nou plantesBorges disposa a l’actualitat de nou plantes distribuïdes per tota la geografia espa·nyola, a Altura (Castelló), Badajoz, Guadix (Granada), Murguía (Àlaba), dues a Reus (Tarragona), Ribafora·da (Navarra), Tàrrega (Llei·da) i Viator (Almeria). A més, té altres quatre situades a l’estranger. La seva plantilla supera avui dia el miler de

treballadors.A Reus el Grup disposa de

dues plantes de producció: Reus I (torrat i envasat de fruita seca i fruites desse·cades), amb una capacitat de 32.000 tones/any i amb una càrrega de 100 cami·ons/mes. El 60% de la pro·ducció que es fa en aquesta planta s’exporta.

Reus II és la segona planta de Borges que es dedica al processament d’ametlles i avellanes. Té una capacitat de 32.000 tones/any i una càrrega de 150 camions/mes. En aquest cas les ex·

portacions representen el 90 per cent de la producció total.

Aquesta espectacular expansió de la companyia Borges ha estat possible mantenir·se com un grup de capital 100% familiar, aliè a l’onada de vendes que s’estan produint entre les companyies familiars ca·talanes en els últims anys, com la recent adquisició de Chupa Chups per part de la confitera italiana Perfetti o la de Panrico, per part del fons de capital de risc Apax Partners.

El volum de vendes es manté estable entorn dels 288 milers de tones comercialitzades (124 en olis comestibles, 46 en fruita seca i 118 en altres productes del Grup).

LA XIFRA

11milions d’euros és el resultat abans

d’impostos que ha aconseguit el grup

l’any 2010.

INVERSIÓ PORTUÀRIA

El Port de Tarragona estrena un Punt d’Inspecció FrontererLes noves instal·lacions han costat dos milions d’euros i serviran per millorar el control de la sanitat de les mercaderies animals i vegetals

El Port de Tarragona disposa oficialment d’un nou Punt d’Inspecció Fronterer (PIF), que ha de permetre millorar el control de la sanitat de les mercaderies animals i vegetals que hi arriben. Aquestes instal·lacions inclouen també les del Punt Designat d’Inspec·ció (PDI), del Recinte Duaner Habilitat (RDH) i les oficines sanitàries, centralitzant en un ma·teix lloc tot els serveis que fins ara estaven en diferents dependències.

La inversió de l’Autoritat Portuària de Tarragona en l’obra és de dos mi·lions d’euros, sense IVA.

La superfície total de la parcel·la és de 7.395 metres quadrats i la superfície ocupa·da per l’edificació és de 1.749,72 metres qua·drats, inclosos els 458 metres quadrats de la primera planta destinats a les oficines de Sanitat. Aquestes instal·lacions estan ubicades a l’en·trada del moll d’Anda·lusia al costat del pan·

talà d’Asesa i proper a la nova terminal de con·tenidors que explota DP World Tarragona.

Amb aquesta infraes·tructura es tripliquen les instal·lacions desti·nades a garantir la sani·tat animal per a consum humà i no humà i vege·tal per a consum humà. Hi haurà un total d’onze portes de descàrrega o molls, repartides per tot l’edifici: el PIF tindrà sis molls, el RAH disposarà de dos molls i el PDI en tindrà tres.

PREVISIONS ECONÒMIQUES 2011

CatalunyaCaixa estima que Tarragona creixerà un 0,7%Les Terres de l’Ebre creixeran un 9% i el conjunt de Catalunya es recuperarà lentament en un context d’elevat endeutament

El Camp de Tarrago·na creixerà un 0,7% el 2011 i les Terres de l’Ebre, un 0,9%, segons estimacions del Servei d’Estudis de Catalunya·Caixa. L’augment de l’ac·tivitat serà una dècima inferior i dues per sobre, respectivament, al del total de Catalunya, pre·vist en el 0,8%, segons el recent Informe sobre la Situació i Perspectives de l’Economia Catala·na. Aquesta evolució es produeix després d’una contracció estimada

per al 2010 del 0,6% al Camp de Tarragona i una variació nul·la a les Terres de l’Ebre, davant el retrocés del 0,3% del conjunt de l’economia catalana. Per Catalunya, la re·cuperació serà lenta en un context d’elevat en·deutament de l’econo·mia, l’heretat de la fase expansiva prèvia al sec·tor privat i el generat al sector públic arran de la crisi, situació que fa simultanejar dos pro·cessos d’ajustos. D’una

banda, es produeix una progressiva recuperació de la confiança de con·sumidors i empreses, que ha de compensar la retirada d’estímuls per l’ajust fiscal després de les fortes correccions ja realitzades a les taxes d’estalvi i d’inversió. I, d’una altra banda, la fase cíclica més avança·da a l’exterior, sense una digestió tan complicada del canvi d’escenari in·ternacional, afavorirà un major dinamisme de les exportacions.

18 EMPRESES

Brasilia celebra mig segle del cafè a Tarragona

EMPRESES AMB HISTÒRIA

Brasilia com a marca de cafè neix l’any 1960. El seu origen es tro-

ba en l’interès de dos emprenedors de Reus, Miquel Colás i Ramon Giné, per entrar en el ne-goci de la torrefacció de

cafè. Per això van adqui-rir la llicència industrial corresponent, van crear la societat Colás i Giné, SRC i, com que neces-sitaven una marca, van decidir adoptar Brasilia, el nom de la nova capi-tal del Brasil, inaugurada aquest mateix any. Els

seus primers passos te-nen lloc en un petit local de tot just 200 metres quadrats i dos anys més tard, el 1962, s’inaugura el que pròpiament és la primera fàbrica de Cafés Brasilia, situada als afo-res de Reus. L’èxit del cafè Bra-

silia, tant a casa com fora de llar, fa que les instal·lacions quedin petites per satisfer la creixent demanda pel que en 1971 es construeix una nova fàbrica ados-sada a l’antiga. El 1972 es constitueix la societat Productos Brasilia, SA,

amb els mateixos socis que Colás i Giné, SRC. La nova societat suposa molt més que un canvi de nom, porta amb si una política comercial més ambiciosa, amb vocació nacional. Així la marca Brasilia surt de Tarragona per ser pre-sent en àmplies zones del

nostre país. Les instal·lacions indus-trials tornen a quedar pe-tites i el 1980 s’inaugura la fàbrica actual, moder-na i molt més gran, que per les seves condicions permetrà, com ha passat en realitat, importants ampliacions.

L’empresa, ara amb el nom de Productos del Café, va ser adquirida pel Grup Nestlé fa més de dues dècades, és una de les més representatives del teixit empresarial de la demarcació. Ara, 50 anys més tard, segueix sent un referent.

Imatges aèries de les instal·lacions de Brasilia a Reus, d’ara fa 50 anys i de l’actualitat. Al costat, l’envàs del producte en l’actualitat

i el d’anys enrere.

FOTOS: CEDIDES

Redacció

SOSTENIBILITAT

Contenur subministrarà a Reus els contenidors per gestionar els seus residus El contracte amb el consistori inclou, a més, el seu manteniment i la seva reparació

A partir d’ara Reus compta amb nous contenidors de càrrega lateral de l’empresa Contenur als seus carrers, després que l’Ajuntament i l’empresa con-cessionària del contracte de recollida de residus seleccionessin aquesta empresa com a subminis-tradora dels contenidors, ja que van considerar que era el que millor s’adaptava als requisits d’eficiència i qualitat sol·licitats. L’empresa submi-nistradora ha utilitzat aquest producte en nom-brosos contractes de recollida, i té milers unitats instal·lades, que van començar a fabricar fa vuit anys. A Reus és la primera instal·lació que realitzen. Tots els models porten gravats al cos, per un sistema de termoimpressió, la imatge que identi-fica el tipus de residu que s’ha de dipositar. En el contracte s’inclou el manteniment i la reparació de les unitats implantades. L’objectiu és mantenir la flota de contenidors sempre nets i en bones condi-cions d’ús. A més de Reus, l’empresa ha implantat el sistema de càrrega lateral dels seus contenidors, ciutats com Bilbao i Saragossa i, a Catalunya, a Mataró o Sant Boi. Contenur és una societat fundada el 1985, dedi-cada des dels seus inicis a la recerca, desenvolupa-ment, fabricació i comercialització de contenidors, papereres, mobiliari urbà i parcs infantils, així com als serveis i aplicacions destinats a la millora del medi ambient. Té 500 empleats entre oficines, fà-brica, centres de serveis i xarxa comercial. I es situa com la tercera empresa del sector.

COMPROMÍS AMB EL TERRITORI

Bayer dóna més de 22.000 euros i renova el seu compromís amb el territoriBayer MaterialScience consolida el seu compro-mís amb l’esport base de Tarragona i Vila-seca a través de la donació de més de 15.000 euros entre 11 clubs esportius de les dues localitats. Tots els representants del club van rebre el xec de mans de Jesús Loma-Ossorio, director de la planta a Tarragona. A més d’aquesta donació, Bayer també ha col·laborat amb la Fundació Onada, i amb el Conservatori de Música de Vila-seca a través d’una donació total de 3.500 euros. A principis d’any, també va col·laborar amb l’associació Tercania per donar suport als programes de teràpies assistides amb animals dirigides a persones amb trastorns de personalitat. Aquestes accions formen part del ferm compromís de la companyia amb el territori.

NOVES INSTAL·LACIONS

Globalvía es desprèn del 25% del Nàutic de Tarragona per un valor de 100.000 eurosAquesta operació s’emmarca en la política de venda d’actius no estratègics de l’empresa

Globalvía ha tancat la venda de la participació del 25% que tenia al Nàutic de Tarragona, concessió de marina esportiva al Port de Tarragona, segons ha informat el grup de concessions controlat per FCC i Caja Madrid. La desinversió, valorada en uns 100.000 euros, s’emmarca en la política de venda d’actius no estratègics que porta a terme l’empresa per a reordenar la seva cartera i obrir el seu capital a un nou soci. La companyia ha venut aquesta participació al Reial Club Nàutic de Tarragona, que, d’aquesta manera, s’eleva fins al 30,67% el seu percentatge en el Nàutic, que compta amb 417 amarratges i 8.000 metres quadrats de locals comercials.El president de la companyia, Joan Béjar, ha des-tacat en un comunicat que l’“operació demostra la capacitat de l’empresa per promoure i gestio-nar concessions i permet la rotació de la cartera d’actius, cosa que crea valor per als accionistes, FCC i Caja Madrid. La companyia treballa actual-ment en l’anunciada ampliació de capital d’uns 500 milions d’euros, que durà a terme per obrir el seu capital a un tercer soci i obtenir capital.Globalvía Infraestructuras és una societat que té com a objecte social el desenvolupament i l’operació d’infraestructures. Els mercats que té com a objectiu són els països de l’OCDE, especial-ment Espanya, la Unió Europea, Amèrica del Nord i certes zones de Llatinoamèrica.

FOTO: CEDIDA

19Febrer de 2011

El 1984 Nestlé, líder mundial de cafè, molt interessada a reforçar la seva posició en el mercat de cafè torrat a Espanya passa a controlar el 50% de Productes Brasilia i n’aconsegueix el 100% durant el 1989. El 1990 la Societat Nestlé, que

ha adquirit, a part de Brasilia, altres marques de cafè com La Estrella i Santa Cristina, consti-tueix Productos del Café, SA, amb seu a Reus, la qual cosa porta a conver-tir la fàbrica de l’antiga Brasilia en una de les més modernes i de més ca-

pacitat del nostre país, que s’ha vist reforça-da amb la incorporació de noves marques: Café 154, el 1993; Cubalux, el 2000; Cafè 3jp, el 2003, i Castel, el 2009. Avui els cafès de la marca Brasilia continuen sent un referent de produc-

tes de qualitat, recolzats una trajectòria impeca-ble de 50 anys, i que tots esperem que continuarà molts anys més. Ara per celebrar aquest esdeveniment es va fer un sopar comme-

moratiu on es va home-natjar els dos fundadors de l’empresa, Hi van as-sistir els treballadors de l’empresa, així com els principals clients i direc-tius del Grup Nestlé i de Productos del Café.

Marques amb segell de qualitat i líders del mercat

L’APUNT

Productos del Café posseeix importants marques destinades al consum a la llar: La Estrella, Brasilia, Santa Cristina i Café 154, de tal manera que estan presents en els lineals de les grans empreses de distribució i a les bo-tigues tradicionals; a més, són líders en els seus respectius mercats. Cadascuna d’elles és àmpliament coneguda en la seva àrea d’influència, i gaudeixen d’una imatge impecable per la seva història, tradició, qualitat, i per la seva implica-ció social. Aquesta segmentació permet potenciar productes que s’adapten a les preferències de cada zona del territori na-cional. El conjunt de les vendes de totes les marques els situa entre les empreses amb més participació de mercat en el sec-tor del cafè mòlt.

Les darreres setma-nes han tornat les “convulsions” als

mercats financers, da-vant la possible “caiguda” de Portugal en el parany de necessitar ajuda inter comu-nitària per poder fer front a les seves obli-gacions de deute. Segurament el tema es pot interpretar com una qüestió aliena al dia a dia de la majo-ria de la gent, malau-radament la realitat és molt diferent, i del que pugui passar és veurà molt condicio-nada la nostra viabi-litat futura com país, i sobre tot el propi manteniment del que es coneix com “estat de benestar”, cada cop més amenaçat per una dinàmica global imparable.

Malgrat el marc exposat, el cert és que determinades dades tampoc son absolu-tament negatives, especialment pel que fa als països del nostre entorn que segu-rament ja estan en el camí de la recupera-ció econòmica, i per tant, poden significar una ajuda indirecta en positiu pel nostre futur.

És evident que tot es troba immers en el que hem conegut com globalització i que fins fa poc enteníem com una situa-ció que només ens afectava en determi-nats apartats, majoritàriament positius, el problema es dona a partir d’ara a on les mesures generalitzadores mundials poden comportar un fre al que ha estat el nostre nivell de vida, consolidat al llarg de molts anys.

Espero i desitjo que el model d’inestabilitat permanent dels mercats

de deute, es pugin superar des del ferm posicionament d’uns estats que hauríem de prioritzar en la seva tasca de govern la consolidació d’una Europa forta en tots els aspectes, encara que això suposi apli-car criteris de gestió més a prop del que su-porta qualsevol eco-nomia familiar, que

no les macroeconomies que dirigeixen.En definitiva, el panorama és complicat,

però no hauríem de renunciar a la dosis d’optimisme vital per continuar treballant plegats, en seguir pel camí de la recupera-ció, que torni els mercats de treball a un positivisme imprescindible per la nostra pròpia viabilitat econòmica, però per da-munt de tot social.

www.lluisbadia.cat

TRIBUNA

Crisi optimista

LLUÍS BADIA.Advocat

INVERSIONS GASÍSTIQUES

Gas Natural invertirà 8,2 milions a les comarques tarragoninesAquesta inversió servirà per fer arribar el gas a poblacions com L’Ametlla de Mar, Els Pallaresos, El Catllar i L’Aldea al llarg d’aquest any. També s’estudien altres projectes com L’Ampolla i La Sènia.

Gas Natural Fenosa in-vertirà 8,2 milions d’eu-ros durant l’any 2011 a les comarques de Tar-ragona, on preveu fer arribar el gas natural als municipis de L’Ametlla de Mar, Els Pallaresos, El Catllar i L’Aldea al llarg d’aquest any. La companyia energèti-ca ja ha iniciat l’extensió de xarxa al municipi de L’Aldea, on preveu ini-ciar el subministrament durant el primer semes-tre de 2011. D’altra banda l’empresa, líder en distribució de gas a Catalunya conti-nuarà estenent enguany la xarxa de gas i ampli-ant el nombre de punts de subministrament als municipis tarragonins on ja hi té subministra-ment. Actualment, Gas Na-

tural Fenosa també té en fase d’estudi els pro-jectes per fer arribar el gas a L’Ampolla i a La Sènia, a través de plan-tes de gas natural liquat (GNL), i treballa en la tramitació del projecte i de les autoritzacions de les infraestructures de transport secundari de Móra-Ascó-Flix i de l’Ametlla-Ampolla-Ca-marles-Perelló, així com de l’eix Perafort-La Se-cuita. Del total de la inversió prevista (8,2 milions d’euros), 7,6 milions d’euros es destinaran a l’ampliació de la xar-xa de distribució, amb la construcció de 56,7 nous quilòmetres. La resta de la inversió, més de 0,6 milions d’euros, es destinarà a la renova-ció i ampliació de prop

de 0,5 quilòmetres de la xarxa actual. L’esforç inversor i co-mercial de la companyia permetrà incorporar 4.600 nous punts de subministrament al llarg de l’any 2011 a les co-marques tarragonines. Noves xarxesGas Natural Fenosa ha realitzat inversions per valor de 9,8 milions d’euros a les comarques tarragonines durant l’any 2010. Aquestes in-versions s’han destinat principalment a la cons-trucció de noves xarxes i a la renovació i millora de la xarxa existent.Durant l’any 2010, Gas Natural ha incorporat a Tarragona un total de 4.525 nous punts de subministrament, fins arribar als 152.795.

20 UNIVERSITAT

Les universitats catalanes han creat una Xarxa d’Emprenedoria Universitària, en el marc del que es considera la tercera missió de les universitats. Hi participen nou universitats i és una proposta per potenciar l’emprenedoria entre els estudiants coordinant els esforços de totes elles. La Xarxa es va presentar el 15 de febrer a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona.

Hi participen, a més de la UB que la coordina, la UPC, la URV, la UdL, la UdG, la UVic, la UAB, la UPF i la UOC, i tenen el suport de la secretària d’Ocupa-ció i Relacions Laborals, i de la secretaria d’Univer-sitats i Recerca de la Generalitat.

La Xarxa té quatre línies estratègiques: motivar i fomentar l’esperit emprenedor a la universitat cata-lana; donar suport i promoure idees innovadores en projectes empresarials sorgits en l’entorn universi-tari; fer créixer i consolidar iniciatives empresari-als, i generar coneixement que pugui subministrar recursos i dispositius orientats a valoritzar l’empre-nedoria universitària.

Els principals objectius són augmentar la inversió en capital humà millorant habilitats i competències clau en emprenedoria entre l’estudiantat; millorar l’oferta formativa universitària; racionalitzar recur-sos econòmics i materials mitjançant la coordinació entre els membres de la Xarxa; fomentar l’establi-ment de vincles territorials i la interacció entre les universitats i amb les empreses; i multiplicar el co-neixement en matèria d’emprenedoria a Catalunya.

Entre les actuacions concretes hi ha jornades de foment de l’emprenedoria, a diversos campus de les universitats amb l’objectiu d’apropar al públic assis-tent la idea d’emprendre com a sortida professional, donar a conèixer els beneficis de l’emprenedoria, mostrar el potencial emprenedor de la comunitat universitària i intercanviar experiències. També es duran a terme uns tallers de competències emprene-dores adreçats a l’estudiant amb l’objectiu d’iden-tificar les aptituds emprenedores dels participants i les competències i habilitats i, alhora, donar eines per millorar-les.

Es vol celebrar un Dia de l’Emprenedoria i la Innovació Universitària i un campus d’estiu, i en total es calcula que al llarg del 2011 es duran a terme més de 120 accions entre tallers, seminaris i jornades. S’impulsaran activitats a través d’Internet, com ara cursos en línia, i es crearà un espai virtual d’aprenentatge anomenat Innova Game que permeti als estudiants de participar de manera simulada en projectes d’innovació. També es preveuen activitats de recerca i divulgació mitjançant la publicació i di-fusió de diversos estudis, i la posada en marxa d’un Observatori de l’Emprenedoria Universitària.

Presentat el Pla de Medi Ambient de la URV

Les universitats es con-figuren cada dia més clarament com un espai clau per avançar cap a la sostenibilitat, en tant que formadores de científics, professionals i empre-nedors, configuradores d’opinió i generadores de paradigmes metodolò-gics, i institucions d’una certa dimensió amb un impacte ambiental asso-ciat.

En els darrers 20 anys moltes universitats s’han posicionat mitjançant polítiques ambientals proactives. El context actual es presenta com una ocasió immillorable

perquè la URV articuli la seva política ambien-tal mitjançant un Pla de Medi Ambient, que in-corpori de manera cen-tral les noves polítiques energètiques i de lluita contra el canvi climàtic de la Unió Europea (Pa-quet Energia i Clima).

Reduir un 20% les emissions de gasos amb efecte hivernacle és l’ob-jectiu general del Pla de la URV, i els objectius es-pecífics són: estalviar en energia en el consum dels edificis millorant un 20% els consums unitaris per superfície, reduir el con-sum d’aigua, disminuir la

quota modal del trans-port en vehicle privat de la mobilitat universitària, minimitzar la generació i millorar la gestió dels residus i incrementar la compra i contractació verda.

Al Pla s’analitza dife-rents aspectes de la di-mensió ambiental de la Universitat en el període 2005-2009, i es fa un estudi de bones pràc-tiques de les principals referències d’universi-tats catalanes, espanyo-les i internacionals. En la fase de diagnosi interna s’ha estudiat el consum energètic dels edificis, el

cicle de l’aigua, el con-sum energètic associat a la mobilitat, els residus (convencionals i especi-als); la política d’adquisi-cions de la URV, la gestió del verd i la comunicació i sensibilització ambien-tals. També s’han analit-zat les emissions de gasos amb efecte hivernacle, les associades al consum energètic als edificis, al consum d’aigua i les asso-ciades a la mobilitat. S’ha exposat també l’auditoria energètica realitzada a les facultats de Química i Enologia (diagnosi, con-clusions i actuacions). S’ha insistit en la impor-tància d’estalviar ener-gia, ja que es preveu que seguirà pujant el preu en els pròxims temps.

El Pla està obert a les aportacions de tothom, sigui amb la participació en persona a la Comissió de Política Ambiental, que és qui treballa en aquest àmbit, o a través del correu electrònic.

La Universitat ha fet una crida a la comunitat universitària a participar en el desplegament del Pla de Medi Ambient de la URV, que pretén reduir un 20% les emissions de gasos amb efecte hivernacle a la Universitat. La presentació del Pla es va fer el 21 de febrer amb el rector Francesc Xavier Grau, el vicerector d’Organització i Recursos, Xavier Farriol, i Ramon Folch, socioecòleg i encarregat de presentar-lo.

Una imatge de la presentació del pla, que va anar a càrrec del sicioecòleg, Ramon Folch.

Les universitats catalanes creen una Xarxa d’Emprenedoria

Tallers científics per adults d’APQUA: És l’hora de la ciència!

APQUA, el projecte educatiu de ciències per a la pobla-ció del departament d’Enginyeria Química de la URV, ha organitzat de novembre a maig tallers adreçats la ciuta-dania sobre diferents temes. S’imparteixen a associacions de veïns, centres cívics, biblioteques, casals i antenes del coneixement de la URV. Amb aquesta iniciativa el projecte APQUA, a més del seu Programa Escolar, ampli i consolidat, amb el qual forma nens i adolescents en el coneixement i la comprensió de la ciència i la tècnica, ha reforçat aquest curs 2010-11 la seva acció a la societat.

El programa És l’hora de la ciència!, que es fa a diferents poblacions del Tarragonès, de l’Alt Camp i el Baix Camp, ofereix als col·lectius socials la possibilitat de fer tallers que formen part dels mòduls APQUA. Els tallers són: Vols fer la teva compra més sostenible? L’aigua, bona fins la última gota! Edulcorant, natural o sintètic? És la dilució la respos-ta a la contaminació? Empremta ecològica, o Dissenyem un medicament. Es basen en la realització d’una activitat experimental senzilla, segura, participativa, que il·lustra que la ciència és un mètode que permet donar resposta als interrogants i necessitats de les persones, generar rique-sa, desenvolupament i qualitat de vida. És una activitat, doncs, d’investigació guiada i de treball en equip. Els tallers duren una hora, aproximadament, i els faran 600 persones. Tenen el suport de la Fundación Española de la Ciencia y la Tecnologia (FECYT), el Ministerio de Ciencia e Innovación i l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT).

Més informació a www.apqua.org, i apqua2@urv.cat

CEPTA 21Febrer de 2011

Gràciesper la vostracol·laboració

SISTEMES DE RESPOSABILITATSOCIAL I GESTIÓ ÈTICA

La ISO 26000 i la SGE21a l’abast de l’empresa

Dimarts 1, 8, 15 i 22 de marçde 2011 de 9h a 13h

El Sistema de Responsabilitat Social o Gestió Ètica (ISO26000, SGE-21)

Aplicar la RSC a les diferents àrees de gestióImplantació d'un sistema de

Responsabilitat Social i Gestió ÈticaElaboració d'un quadre de comandaments

Av. Roma 7, 6ª planta, 977 21 19 66 formació@cepta.es. Tarragona

FORMACIÓ Tota l’oferta informativa a: www.cepta.cat

22 TENDÈNCIESMOTOR

La nova càmera de Sony captura imatges en 3D

NOVETATS

Les noves càmeres fotogràfiques de Sony, Cyber-shot™, fan que sigui real-ment senzill realitzar fotografies amb qualitat similar a les DSLR, espectacu-lars fotos 3D i vídeos en alta definició d’alta qualitat. Són les primeres càmeres fotogràfiques compactes del món que in-clouen la manera 3D Still Image™, per aconseguir imatges 3D. A més, disposen de botons independents per capturar fotografies i vídeo.

Montblanc homenatja John Lennon amb una estilogràfica

Montblanc celebra el 70è aniversari d’un dels artistes més talentosos de la història de la música. Reflectint la genialitat del músic, Montblanc ha incorporat en el disseny d’aquesta estilogràfica diversos elements represen-tatius de la música dels anys 50 i 60. El caputxó és de resina preciosa negra amb superfície de vinil i el clip està inspirat en la guitarra de John Lennon i retrat de l’artista en la boca de la guitarra.

Versace llança Vanitas, una nova fragància per seduir

Una nova proposta ha arribat al mercat de la mà de Versace. El nom és Vanitas. Aquest perfum per a dones es presenta en una elegant ampolla que combina el cristall transparent amb detalls de me-talls daurats. La fragància ha estat creada utilitzant notes fresques de llima, flor de tiaré i fresia, acompanyades de notes de fusta de cedre. Aquesta combinació se-ductora i atractiva és obra de la talentosa perfumista Daura Baghriche-Arnaud.

Preu 19.775Airbags

Cortina i lateralsSistema de frens

ABSCilindrada

1.598 ccPneumàtics225/50 R17

Potènciade 95 a 180 cv

Maleterde 500 a 1.550 litres

Velocitat màxima190 km/h

Acceleració 0/1008,8/14,9 segons

Consum l/100 km4,1/6,8

Emissions109/159 gr/kmAltres versionsEnjoy, Cosmo y

Sport

WRX STI 6 MT SEDAN

La versió familiar de l’Opel Astra aporta més practicitat

OPEL ASTRA SPORTS TOURER

Compartint el mateix ADN de disseny de Opel i el nom de Sports Tourer amb el seu ger-mà més gran, l’Insígnia, el Astra Sports Tourer també presenta un enfocament similar en la qualitat de primera classe i en la funcio-nalitat. Les formes esculturals reuneixen un habitacle amb tots els aclamats atributs del seu germà de dos volums, al mateix temps que afegeix una àmplia capacitat de càrrega. El disseny eficient del maleter permet una impressionant capaci-tat de càrrega de fins a 1.550 litres, i està com-plementat amb elegants i exclusius elements, com el sistema FlexFold dels respatllers poste-riors –un sistema que plega els respatllers posteriors amb només estrènyer un botó.El seu aspecte atlètic està recolzat per una igualment atlètica ex-periència de conducció. El Astra Sports Tourer comparteix la mateixa suspensió posterior i el sistema de xassís

electromecànic FlexRi-de que el seu homòleg de cinc portes. Un altre element de primera classe com el sistema d’il·luminació adapta-tiva AFL+ i els seients davanters amb homolo-gació d’ergonomia per experts mèdics afegeix confort i seguretat a la divertida conducció que ofereix.Una àmplia gamma de fins a 9 motors molt efi-cients en el consum de combustible ofereixen un rang des dels 95 CV/70 kW fins als 180 CV/132 kW. La tecno-logia Start/Stop que estalvia combustible s’introduirà inicialment a principis de l’any que ve amb el motor 1.3 CDTI, aconseguint unes emissions de tan sols 109 gr de CO2 per km.A més de reduir les factures del combus-tible, els enginyers de Opel estan al capda-vant de la indústria a minimitzar els costos de reparació de cops a baixa velocitat –els més freqüents, segons els estudis de les compan-yies d’assegurances.

Com a resultat, els clients d’Astra poden beneficiar-se –en al-guns països– de pagar les quotes anuals més baixes del segment.Dissenyat i desenvolu-pat en el Centre Inter-nacional de Disseny de Opel en Rüsselsheim (Alemanya), el nou As-tra Sports Tourer serà fabricat en la planta de producció que pos-seeix la companyia en Ellesmere Port, Regne Unit. Els lliuraments començaran el mes de novembre d’aquest mateix any.

Un familiar de set places, el fruit de l’aliança signada entre Fiat i Dodge

FIAT FREEMONT

El Dodge Journey 2011 és la referèn-cia de la qual parteix el nou Fiat Free-mont, un dels principals estels de la signatura italiana en la propera edició del Saló de l’Automòbil de Ginebra. Enfocat principalment a les famílies, el Freemont presenta una longitud de 4,89 m, una amplària d’1,88 m i una altura d’1,72 m. Per la seva banda, la distància entre eixos se situa en els 2,89 m.L’interior del Fiat Freemont estarà

preparat per acollir set ocupants, distribuïts en tres files de seients de tipus amfiteatre. Si s’abaten les files segona i tercera, el volum de maleter disponible s’amplia fins a uns consi-derables 1.461 litres.A més dels valors pràctics i funcionals d’un vehicle d’aquestes característi-ques, en l’habitacle del Freemont tam-bé tindrà el seu protagonisme la pan-talla tàctil multifunció d’informació i entreteniment multimèdia.

23TENDÈNCIESFebrer de 2011

Seat continua amb el seu ferm lide-ratge de vendes al mercat espanyol d’automòbils. En aquest primer mes de l’any, Seat ha superat clarament la resta de compe-tidors, i ha situat

l’Ibiza com el model més venut a Espanya. Malgrat la reculada del mercat durant aquest primer mes de l’any, Seat ha aconseguit una quota de mercat del 9,4%, un punt per sobre de l’aconseguida en el mateix mes de l’any passat, segons les dades fetes públics per les associacions de fabricants (Anfac) i de venedors (Ganvam). La segona posició per volum de vendes a Espanya al gener va ser para Peugeot, amb un total de 4.778 unitats, la qual cosa suposa un descens del 9,9%, seguida de Ford, amb 4.579 unitats, un 24,8% menys, així com de Opel, que va ser quarta, amb 3.680 unitats.

El Citroën DS4, segon model de la línia DS, ha estat triat ‘Cotxe Més Bonic de l’Any’ per més de 60.000 internautes de 62 països. Al costat d’aquest important reconeixement del gran públic, un jurat compost per personalitats del món del disseny, l’esport, la cultura i els mitjans de comu-nicació, constituït per a l’ocasió, ha concedit al Citroën DS4 el premi a ‘l’Interior més Bell’. Aquest segon trofeu és una recompensa a la qualitat i el refinament del Citroën DS4 i, d’una manera global, a tota la línia DS. El Citroën DS4 expressa la seva exclusivitat des del primer cop d’ull, amb elements com la signatura del logo

DS sobre el capó i les guies de llum dels seus fars, visibles tant de dia com de nit. Igual que l’exterior, l’interior del Citroën DS4 desprèn força, dinamisme i refina-ment.

www.economia.ws

LLIBRES

LA XARXA

Sony incorpora la tecnologia 3D a la sèrie F dels ordinadors Vaio

El nou Vaio sèrie F permet apropar-se a un exci-tant món 3D de pel·lícules, jocs, vídeos i fotografies panoràmiques mitjançant les ulleres ‘active shut-ter’, les mateixes de la tele Bravia 3D. La pantalla de 16 polzades (40,6 cm) dóna vida a l’entreteniment amb brillants imatges 3D optimitzades per veure’s còmodament i sense parpellejos. Vaio utilitza una sofisticada tècnica que assegura imatges més nítides i brillants amb temps de resposta molt ràpids.

Una font d’informació econòmica fàcil i comprensible per a tots els públicsAquest és un lloc web amb informació bàsica i elemental sobre economia i administració, dedicat a totes aquelles persones que vulguin adquirir coneixements sobre aquests temes, o bé estiguin buscant definicions que, sense ser tèc-niques, expliquin els seus conceptes més impor-tants. Informació econòmica de fàcil comprensió i definicions elementals per a tots els públics.

www.webempresa20.com

Molt pràctica per atreure visites i aconseguir incrementar els clientsAquesta web és una guia pràctica per atreure més clients i mes visites a la seva pàgina. Ofereix serveis com ara el web check (anàlisi de la seva web i proposta de reformes en menys de 7 dies). Un altre dels serveis és el web design, (creació i desenvolupament de la seva pàgina), el web posi-tioning (posicionament a Internet) i el web media (pla de negoci en xarxes socials).

Seat lidera el mercat espanyol al gener, amb l’Ibiza com el cotxe més venut

El Citroën DS4, triat ‘Cotxe més bonic de l’any’ per més de 60.000 internautes

Com ser un professio-nal de referència

Títol: ExpertologíaAutor: Andrés Pérez OrtegaEdita: AlientaTemàtica: Innovació i creativitat

Si vols convertir-te en l’especia-lista de referència en el teu camp d’acció, aquest és el teu llibre.Amb la seva ajuda, aprendràs a dissenyar el teu propi pla de po-sicionament per convertir-te en un professional rellevant, fiable, conegut i reconegut. En el millor de la classe. En la referència. Al que cridin abans que ningú.

El millor soci per mun-tar una empresa

Títol: Ha llegado la hora de montar tu empresaAutor: Alejandro SuárezEdita: DeustoTemàtica: Inversions i finances

Una excel·lent eina per fixar les bases d’una futura empresa o bé per consolidar la ja existent. De la mà d’Alejandro Suárez Sánchez-Ocaña, aprendràs les claus de la creació d’empreses i obtindràs la informació necessà-ria per portar a bon port la teva idea de negoci, incloent recoma-nacions i consells pràctics.

Com afrontar canvis impossibles

Títol: Cambia el chipAutor: Chip y Dan HeatEdita: Ed. Gestión 2000 Temàtica: Intel·ligència emoci-onal

Amb un estil amè i agradable, els autors ens resumeixen dècades d’investigació en psicologia i sociologia per explicar-nos com podem efectuar un canvi trans-formador en les nostres vides. Si portes temps intentant canviar d’hàbits sense aconseguir-ho, aquest llibre es convertirà en el teu millor aliat i company.

Rendibilitza al màxim les teves capacitats

Títol: Mapas mentales para la empresaAutor: Tony BuzanEdita: Ed. Gestión 2000 Temàtica: Gestió i lideratge

Un llibre que et permetrà desen-volupar les teves aptituds fins a un nivell superior en camps com la gestió de projectes, el mana-gement, les vendes o el liderat-ge i que t’ajudarà a pensar amb claredat i creativitat, prendre decisions assertives, persuadir, negociar i presentar d’una forma sorprenent i impactant.

TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE

ACTUALITAT EMPRESARIAL

Impressió: indugraf Offset DL: B-48418-2007

Edita: TSH Comunicació 2008 S.L.Directora comercial: Contxi Joancomercial@tshcomunicacio.comRedacció Mercè VecianaFotografia: Olivia Molet, Roser Sans, Cristina AguilarCorrecció: Joan BasaganyaDisseny: Carles Magrané

TSH COMUNICACIÓ 2008, S.L.C. Sant Agustí, 21, 3er

43003 TarragonaTel.: 977 211 154

CONTRACRÒNICA

La xifra de bitllets de 500 euros posats en cir-culació durant el passat any va

disminuir un 3,9%, fins a situar-se en els 104 mi-lions d’unitats en 2010, encara que no obstant això van incrementar el seu pes en el valor total de l’efectiu en mans dels espanyols fins al 65,2%, segons les últimes dades del Banc d’Espanya reco-llits pels Tècnics del Mi-nisteri d’Hisenda (GEST-HA). En concret, l’import dels bitllets de 500 es va reduir fins als 52.244 milions d’euros al tanca-ment de 2010 (-3,9%), mentre que l’efectiu to-tal posat en circulació pel Banc d’Espanya es va situar en 80.142 milions

d’euros (76.558 mili-ons d’euros en bitllets i 3.584 milions en mone-des).

La xifra de bitllets de 200 euros posats en cir-culació en aquest perío-de va ser de 19 milions (-10,2%), trencant així la tendència alcista que ha-via registrat en els últims anys com a instrument alternatiu pels defrauda-dors enfront dels «bitllets grans». També la xifra de bitllets de 100 euros al mercat va disminuir un 10,7% en 2010, fins als 57 milions de bitllets, enfront dels 63 compta-bilitzats al tancament de 2009.

Els Tècnics d’Hisenda atribueixen el descens en l’ús de bitllets de 500 euros, que constitueixen

«l’instrument perfecte» per saldar negocis al marge del Fisc, a dos fac-tors: d’una banda, la cai-guda de l’activitat eco-nòmica, principalment per pagar els diners B de les vendes immobiliàries; i, per un altre, a aquest efecte dissuasori que so-bre els defraudadors està tenint l’engegada des del passat any d’un cens de bitllets de 500 euros en les entitats financeres.

Un cens de bitllets

Gestha assenyala que l’obligació de bancs i caixes d’informar d’aquelles operacions en efectiu que superin els 3.000 euros, engegada al febrer del passat any, ha actuat com a «element dissuasori» per reduir

l’economia sub-mergida al nostre país, ja que el pro-per mes de març veurà publicat el seu primer cens. Aquesta mesura contribuirà a rea-litzar un seguiment més eficaç de la de-manda de bitllets grans a través del control d’una sè-rie de dades de les persones o entitats que cobren o pa-guen més de 3.000 euros en efectiu.

XIFRES I LLETRES

20.470milions d’euros d’ingressos consolidats al 2010, que representa un 8,7 % més que al 2009

36.744és el número d’empleats de la companyia asseguradora que està present en 43 països

M apfreEl Grup va incrementar al 2010 els seus ingressos en un 8,7 per cent, fins a 20.470 milions d’euros, i manté el seu destacat lideratge al mercat espanyol i en els rams no Vida a Amèrica Llatina. El seu patri-moni net s’ha incrementat en un 10 per cent, fins a 7.795,8 milions d’euros. El benefici del seu negoci assegurador va créixer en un 13,1 per cent. Mapfre està present a 43 paï-sos, integra 36.744 empleats i compta amb gairebé 70.000 agents i corredors.

Hisenda ho atribueix a la caiguda de l’activitat econòmica

Neix el primer gran diari dissenyat només per l’iPad: ‘The Daily’«Nous temps deman-den un nou perio-disme», va resumir el propietari de News Corporation, Rupert Murdoch, per presen-tar al món un ambici-ós projecte que confia sigui el pioner d’un nou tipus de premsa escrita.El primer número de ‘The Daily’, costarà 99 centaus de dòlar per setmana i 39,99 dòlars a l’any. Es podrà descarregar a l’iPad a través de la tenda virtual iTunes, encara que també està previst poder oferir-lo en altres dispositius ‘tablets’ similars quan aquests estiguin assentats al mercat. El nou diari digital no té un format tradicional, comptarà amb unes 100 pàgines diàries que s’actualitzen au-tomàticament diverses vegades al dia i en ell preval extraordinària-ment la imatge.

La xifra de bitllets de 500 euros cau gairebé un 4% al 2010

El Palau de Congressos de Tarragona va acollir divendres l’onzena Nit Empre-sarial de la Cepta, un esdeveniment únic a les comarques de Tarragona que aglutina tot el teixit empresarial de la

nostra demarcació. Les instal·lacions del Palau van quedar petites per acollir les 1.200 perso-nes que van voler participar en la gala empresa-rial per excel·lència. Aquest èxit de públic, però, no responia únicament al sentit autèntic de la nit, que era premiar les empreses del nostre territori, sinó que la majoria de persones que estaven allí hi eren per compartir una nit molt glamurosa amb els Prínceps d’Astúries, els grans convidats.

Podem dir que va ser una nit de gala amb tots els ets i uts, les senyores vestides de còctel i pentinades de perruqueria, els senyors amb vestits jaqueta i cor-bata, volien veure, sentir i compartir el que fos amb els Prínceps.

No tan sols els Prínceps van captar l’interès dels as-sistents, també hi va haver una altra persona que va enlluernar el públic i va ser l’única capaç d’arrancar els primers aplaudiments i somriures d’un auditori un pèl fred i seriós. Es tracta del conferenciant, motivador i gran speaker Carlos Andreu. Amb la seva conferència, els assistents es van relaxar i van aprendre que la fe-licitat no està en el quan sinó en el mentrestant. Això ens ensenya a gaudir dels petits moments i a donar importància a aquelles coses que de vegades oblidem.

A l’acte també hi era present el president de la Ge-neralitat, Artur Mas, que coincidia per primera vegada amb el Príncep des que va ser escollit president.

Però no hem d’oblidar que el principal motiu de l’acte no eren ni els Prínceps, ni els ponents, ni la gala en sí, sinó que hi havia gairebé 50 reconeixements em-presarials a persones, empreses i entitats per la feina ben feta durant anys. Això era realment el fet més im-portant.

Els representants d’aquestes empreses i entitats que van recollir el seu guardó o reconeixement van comp-tar amb el suport de les seves famílies i amics durant tot l’acte, a més a més d’escoltar de boca de la major part d’autoritats paraules de felicitació i agraïment per la seva tasca i el seu esforç.

Un reconeixement molt merescut

EDITORIAL