crònica32

ACTUALITATEMPRESARIAL

DEMARCACIÓ DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE Núm. 32. Juliol/Agost de 2010

www.cronica.diarimes.com

L’entrada en vigor de la pujada del’IVA provoca descontentament

Dins del full de ruta de les inversions, s’inclou l’adquisició de les naus de Lear a Roquetes.CEDIDA

L’augment de l’IVA aprovat pelGovern, inclòs dins de les mesures perpal·liar la crisi econòmica, està actu

ant com a revulsiu a la incentivaciódel consum i traient competitivitat ales nostres empreses. Per això la majo

ria han decidit mantenir els preus iassumir la pujada retallant el marge debeneficis. Aquest fet pot provocar queels guanys que pugui tenir el Governquant a l’increment amb la recaptacióes vegi diluït per una baixada del consum, la no creació de llocs de treball iel descontentament general de la nos

tra economia. Per la majoria aquest noera el moment idoni per fer front aaquesta mesura, ja que la recuperacióeconòmica està en entredit i potsers’hauria hagut d’allargar a l’espera quel’economia comencés a consolidar se iexpansionar se.PÀGINA 3

El juliol ha donat el tret de sortida a l’augment de l’IVA en dospunts al general i un punt al reduït, cosa que ha provocatdescontentament entre les empreses i els consumidors.

L’Ebre consensua la reindustrialitzacióS’invertiran 11,1 MEUR en inversions a les quatre comarques del territori. PÀGINA 11

ElaboradosFérricos(ELFE)cessa la sevaactivitat a l’ArboçSegons l’empresa, la baixada de la producció ha estatel motiu que els ha portat aprendre aquesta decisió.

PÀGINA 5

Alpiq compra aGas Natural laplanta Plana delVent de VandellòsL’operació consta de duesfases i s’invertiran 200milions d’euros.

PÀGINA 7

Les caixes podranemetre quotesparticipatives ambdrets políticsPÀGINA 13

El Banc d’Espanya posa en peude guerra el sector bancariPer tal de reduir la morositat, el Banc d’Espanya,disminuirà el temps de negociació pels impagats,fet que pot tancar l’aixeta creditícia. PÀGINA 12

TENDÈNCIESRestaurant

Al Natural, unracó gastronòmicper descobrir

PÀGINA 21

2Juliol/Agost de 2010Opinió

Edita: TSH Comunicació 2008 S.L.Director comercial: Xavier Brañ[email protected]ó Núria ArlandesFotografia: Olivia Molet, Roser Sans, Cristina AguilarCorrecció: Joan BasaganyaDisseny: Carles Magrané [email protected]ó: TSH Comunicació 2008 S.L.Publicitat:[email protected]

TSH COMUNICACIÓ 2008, S.L.C. Sant Agustí, 21, 3er43003 TarragonaTel.: 977 211 154Impressió: Lerigraf DL: B 48418 2007

ACTUALITATEMPRESARIAL

DEMARCACIÓ DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE

Amb l’entrada del nousemestre, ha començat aentrar en vigor l’augment

de l’IVA, els canvis fiscals en lesdeduccions de l’impost desocietats, que es veu que norecapten prou i les empresesdesgraven massa, les empresesamb obligació de tributar peroperacions vinculades són lesque obtinguin més de 250.000euros de volum de negoci (finsara fa poc eren 100.000), lescaixes han aconseguit la reforma de la LORCA, i ara ja podencapitalitzar se a imatge i semblança dels bancs, mentre elsbancs veuen com el Banc Cen

tral d’Espanya els colla amb eltema de la morositat en retallarel temps per renegociar eldeute de les empreses ambpréstecs i que portarà segurament que aquestes entitatsfinanceres tanquin més l’aixetacreditícia, l’atur ens dóna unrespir però al mateix temps lapujada de l’IVA pot repercutiren el mercat laboral en evitar lanova creació de llocs de treballja que per no incrementar preus

redueixen benefici i per tantdespeses, des d’Europa enscomenten que aquest 2010,que havia de ser l’any de larecuperació, és un miratge i queentrarem al 2011 igual que al2009, plorant. La reformalaboral està aprovada, senseconsens i el més destacable itangible és l’abaratiment de l’acomiadament, ja que tota laresta continua sent incentivar,apostar, flexibilitzar,..., comen

cen les rebaixes però es preveuun alentiment del consum decara a l’hivern, les empresescontinuen presentant expedients de regulació d’ocupació,amb quasi un miler de treballadors afectats. S’ha acabat eltermini per la reestructuracióbancària, s’ha passat de 45 a19 entitats, això ha de ser lapanacea del sector financerperquè en principi ha de servirper sanejar els seus comptes, ja

que es tancaran oficines, desapareixen milers de llocs de treball, però l’haurem reestructurat. Fins i tot fusionarem lesseccions de crèdit de lescooperatives. Les energiesrenovables també han rebut,se’ls ha retallat el tant per centde primes que reben per compensar el seu elevat cost, la disminució serà entre un 30% i un40% en la termosolar i l’eòlica.La fotovoltaica ho té més negrei encara no sap el que pot passar ja que no ha signat l’acordamb el ministeri. És un trimestremolt mogut, en fem una defreda i una de calenta...

Una de freda i una de calenta� Editorial

Sembla evident que el debat de lareforma del mercat laboral, tantde moda els darrers dies, comportaper si mateix un motiu de discussióespecialment a l’hora de fer-ne unaanàlisi objectiva, fora de demagò-gies intencionades que el que bus-quen és confondre el “personal” enun tema que hauria de ser fona-mental per tornar a crear llocs detreball.

És indiscutible que modificar elmercat laboral és un tema que jaera necessari des de fa molt temps,i el que és greu és que no s’hagi im-plementat abans. Ara bé, pensarque una nova regulació solucionaràtant el problema que tenim plante-jat de manera automàtica és notocar de peus a terra, ja que les se-ves conseqüències no es poden

veure a curt termini.Entrant en el fons del projecte

plantejat, existeixen una sèrie deqüestions que haurien d’estar cla-res a l’hora del debat parlamentarii social que es produirà. La pri-mera qüestió és que en cap cas eltema suposi l’abaratiment de l’a-comiadament con a qüestió exclu-siva, sinó que ha de primar per da-munt de tot la flexibilitat, reduint la

temporalitat dels llocs de treball, iaixò només serà realitat si s’ata-quen aspectes, que algú pot consi-derar “tabú”, com les pròpies quo-tes de la seguretat social i les sevesconseqüències directes sobre sin-dicats i patronals.

Per altra banda, no es pot ob-lidar el paper de la petita empresai els autònoms a l’hora de contra-ctar, i aquí també s’hauran de fer

esforços que potencien el sacrificid’aquells que són els grans crea-dors de treball, però sent tots cons-cients de la incidència que sobre laseva viabilitat tenen els costos la-borals. És vital trobar vies legalsque els permetin seguir liderant elsmercats de feina, sense esclavit-zar-los en una situació que avuise’ls ha emportat per davant i elsha deixat frustrats en la seva tascad’emprenedors.

Malauradament que ningú pensique la sortida a la situació negativaque ens envolta es veurà solucio-nada amb la reforma laboral, jaque servirà de poc el sacrifici ques’exigirà a la societat, si no s’éscapaç també de parlar, sense com-plexos, de les altres reformes pen-dents, també vitals, per conquerir

una credibilitat com a país, avui al-menys posada en dubte des defora.

Ben segur que les properes set-manes es produiran posiciona-ments de tot tipus, però el queningú pot oblidar és que estem din-tre d’un nou marc general a quèhem d’adaptar-nos, ens agradi ono. En conseqüència, optar perl’immobilisme a l’hora de trobarles millores alternatives no seriauna recepta que garanteixi res enpositiu, per molt que es vulgui ob-viar la nostra existència en un mónglobal on els nostres competidors,a tots els nivells, cada cop són mi-llors en molts del paràmetres quefins fa poc ni es valoraven.

www.lluisbadia.cat

Model laboral futurLLUÍS BADIA.Advocat

La necesidad de transporte cadavez es mayor porque las ciudadesson más grandes, las empresascrecen, y aumentan las deman-das al incrementarse también elconsumo de bienes. Esta coyun-tura desemboca en una situaciónque aunque no es insostenible síresulta preocupante de cara alfuturo.

El transporte terrestre es elmás utilizado en Europa, entreotras razones porque las alterna-tivas a esta modalidad, como esel caso del transporte ferroviarioy marítimo, todavía están pordesarrollar, es una asignaturapendiente en cuanto a logísticase refiere. Además, este tipo detransporte ha sabido adaptarse alas necesidades del cliente y hamejorado en calidad y rapidez,aunque hay que destacar que seha convertido en un commodoity,es decir, es un servicio para elque existe demanda pero que ca-rece de valor añadido para elmercado.

Por otro lado, no sólo la logís-tica ha tenido que adaptarse alos cambios y a la situación ac-tual, sino que también lo han

hecho diferentes sectores delmundo de la industria, el mássignificativo, el sector de la au-tomoción, que ha sabido aco-plarse a la deslocalizaciónsufrida por la crisis económica.

En lo que se refiere al trans-porte aéreo forma parte deltransporte multimodal, es decir,se utiliza en la mayoría de loscasos en combinación con otrotipo de transportes ya que tieneun coste muy elevado y resulta unalternativa para las mercancíasque, por sus características,deben ser transportadas de

forma urgente como pueden serlos productos congelados o fres-cos.

Para las empresas, la evolu-ción viene marcada por la exter-nalización de la logística, antesuna fábrica o cualquier compa-ñía tenía sus propios almacenesy su departamento de logísticacon el fin de posicionar la mate-ria prima que producía en el mo-mento y lugar adecuado. Hoy,esta función se externaliza enparte, debido al incremento deempresas dedicadas a la logís-tica.

Las empresas externalizanel departamento delogística

JAVIER OLIVER.Director General Adjunto de TranscomaLogistics

www.cronica.diarimes.com

3Juliol/Agost de 2010 El tema del mes

Valor afegit més car

El govern espanyol va elaborar undocument amb una sèrie de mesures perpal·liar els efectes de la crisi en l’economia

espanyola. Una és l’augment en 2 puntsde l’IVA general i 1 punt l’IVA reduït, queha entrat en vigor aquest mes de juliol i

que no ha deixat indiferent ningú, i menysel teixit empresarial, que ho veu com unentrebanc a la recuperació

Núria ArlandesTARRAGONA

La temuda mesura del governespanyol de la pujada de l’Impost del Valor Afegit (IVA) ja haentrat en vigor, a partir de l’1d’aquest mes, i pot representaruna caiguda del consum elspropers mesos. L’impost general passarà del 16% al 18% i elreduït del 7% al 8%, pels productes considerats de primeranecessitat seguirà sent d’un4%. Aquest augment no haagradat a ningú i menys araquan la recuperació de la nostra economia no està consolidada i es preveu que es retardifins com a mínim l’any vinent.

Segons un informe realitzatper la Cambra de Comerç deTarragona entre les empresesdels sectors industrials, construcció i comerç, el 82% d’aquestes està en ple desacordamb aquesta pujada. L’estudireflecteix que pel que fa a laforma com traslladaran aquestaugment en el seu dia a dia, el41,1% de les empreses enquestades apujaran els preus, el22,1% mantindrà el preu final,assumint lo en els seus margesde negoci, el 21,1% han decidit aplicar una combinaciód’ambdues mesures i el 15,6%no ho tenen clar. Per sectors, laindústria és la que preveu untrasllat major de l’IVA als preusfinals amb un 47%, mentre queel comerç al detall ho farà ambmenys mesura, amb un 37,8%dels enquestats. S’observa quea menor dimensió del negocimés factible és l’augmentimpositiu en els preus. Segonsaquest estudi, quant als efectesque pot tenir sobre el conjuntempresarial de Tarragona, un41% creu que no s’han avançatdecisions de consum abans del’1 de juliol, tot i que esperemun caiguda en tot l’any 2010.Per altra banda, un 32,9% creuque sí que s’ha avançat el consum a l’1 de juliol, i que elsegon semestre hi haurà unacaiguda més forta, però hi haun 26,2% que creu que el consum no es veurà afectat. Detotes maneres, el sentir generalés de rebuig a aquesta mesura,però un 60% consideren ques’hauria d’acompanyar d’unareducció proporcional de lescotitzacions de la seguretatsocial que paguen les empreses.

Jacint Soler, responsable depolítiques sectorials de Pimec,també creu que tal com s’ha fetno era el moment idoni per ferho, i en la línia de l’estudi presentat per la Cambra deComerç de Tarragona, l’afectació sobre el consum serà debaixada, ja que algunes empre

ses traslladaran la pujada alspreus finals, però la majoriamantindrà els preus reduint elsseus beneficis. Segons Soler,les petites i mitjanes empresesi els autònoms seran els mésafectats, i que repercutirà demanera negativa en el mercatlaboral, ja que al reduir beneficis no podran augmentar el seuvolum de negoci i per tant ladespesa laboral es veurà afectada. Pel que fa als sectors mésafectats, segons Soler, començaríem pels serveis, com elturisme. La majoria d’empresesd’aquest sector van tancar elsseus paquets amb les agènciesal setembre passat, al 16%d’IVA i ara no ho podem repercutir, tal com està el panoramano es podem permetre augmentar preus aplicant aquestapujada. A més, creu que elperíode de transició no haestat el suficient per assumiraquests canvis. Quant a reclamacions, Soler ens comentaque des de Pimec s’ha reclamatque la pujada d’IVA no afectésel petit comerç, ja que repercutirà en el mercat laboral alreduir el seu marge de maniobra.

Joan Gallardo, responsabledel gabinet d’estudis de Cepta,creu que l’efecte en el consumés totalment contraproduent, ique en el context econòmicque s’està vivint, claramentrecessiu, adoptar mesures quedesincentiven la demandasuposa, a mitjà termini, que elseventuals efectes favorablessobre la recaptació quedingreument diluïts. Segons,Gallardo, els efectes que produeix en el consum són d’estancament en la demanda debéns duradors i de cost significatiu, com automòbils o electrodomèstics, contribuint auna nova caiguda en el creixement econòmic i més desocupació. Per Gallardo, els increments de tipus que afecten laimposició directa només hande ser adoptats en momentsd’expansió, no ara.

Per l’Associació Nacionalde Grans Empreses de Distribució (ANGED), es tractad’una mesura inoportuna i queprobablement no aconseguiràl’efecte desitjat donada lasituació econòmica i no seràútil per superar l’atonia delconsum. Quant a l’aplicació,cada empresa determinarà laseva estratègia.

Els efectes més importants que tindrà aquesta pujada recauran en els preus i en el consum

Aplicació de l’Augment: Cadascú a la seva manera

Des de l’entrada en vigor de l’augment del’IVA, cada empresa ha decidit fer la seva,quant a la manera d’aplicar-la, és a dir, n’hi haque no l’aplicaran ara, sinó més endavant,com ara la Cadena de supermercats Lidl, queper tal d’incentivar el consum han llançat unacampanya on es comprometen a no apujarl’IVA davant notari, encara que els preus elsvan revisar al mes de juny i ho tornaran a feral setembre, depenent de l’acollida que tinguientre els seus consumidors mantindran l’ofer-ta o es revisarà per als mesos següents. En elsector dels electrodomèstics, operadors comMiró han aplicat la fórmula de no aplicació del’augment durant una setmana, amb el propò-sit d’allargar la sensació de compra anterior ala pujada, encara que no ha estat generalitza-

da. En la restauració hi ha locals que l’hanaplicat i altres que no, però no s’espera quesigui generalitzat fins després de l’estiu.

Però els que han sigut més ràpids pel quefa a l’aplicació de l’increment han estat lesempreses de serveis, com la telefonia, la llum,el gas o internet, que han aplicat el 18% a lesfactures del mes de juliol amb els consums delmes de juny, és a dir, han pagat els consumsd’abans d’entrar en vigor la mesura amb elnou IVA. Aquest fet ha produït les queixes delsconsumidors que no ho troben just, però lescompanyies es defensen dient que tota factu-ra emesa a partir de l’1 de juliol portarà l’a-plicació del nou increment de l’IVA tal com hoha establert el Govern i és el que Ministerid’Hisenda recaptarà de les subministradores

RepercussióL’efecte més immediatsd’aquest augment serà

una afectació negativa enel consum

4Juliol/Agost de 2010El tema del mes

Polígon Industrial Entrevies - Camí vell de Salou s/n43006 Tarragona

Tel. 977 54 04 72 - Fax 977 54 08 35e-mail: [email protected]

Les pimes i els autònoms potser seran elssectors econòmics als quals pot afectarmés aquest augment de l’IVA. Potser ara

ningú no n’és conscient, però s’espera qued’aquí a finals d’any es comencin a veureels efectes reals de la mesura en el dia a dia

de les empreses. Per això hem volgut par-lar amb aquests empresaris per veure comha anat i com creuen que anirà.

� Els efectes de la pujada de l’IVA

“Amb la pujada de l’IVA elconsum se’n ressent”


Sebastià Pluvinet és elgerent de la botiga derobes Pluvinet de Tarragona, una de les més antigues de la ciutat isituada en un dels seuscentres neuràlgics, laRambla Nova. A més, Pluvinet té més botigues aTarragona, Valls i Reus.La roba que podem trobar en aquest local és demarques reconegudes ide prestigi i per aquestfet Sebastià Pluvinet al’hora de comentar noscom l’afecta l’augmentde l’IVA, remarca que ellsperdran poder adquisitiu, ja que la roba la vancomprar aquest hivern,just a l’acabar se la temporada tardor hivern2009, amb una tributa

ció del 16% d’IVA, i ara al’hora de facturar hi aplicaran el 18%. De totesmaneres, ells no tenenmarge de maniobra enels preus. «A nosaltresens ve fixat tant el decost i com el de venda,no tenim marge amb quèjugar», explica Pluvinet.Pel que fa a la preguntade si s’ha notat aquestaugment que ha coincidit amb el començamentde les rebaixes en lesvendes, Sebastià diu quepotser sí, perquè estansent una mica més fluixesque l’any passat, peròque en general no creuque la gent deixi de comprar per l’aplicació d’un2% més en la tributaciódel IVA. De cara a lesprevisions per l’any vinent, Pluvinet no és moltoptimista: «No crec que

siguin gens bones, seràdur, ja que no es veu larecuperació per capbanda i només ens faltaque ens hagin augmentatels impostos», diu el Sebastià Pluvinet. Creu queno ha estat el millor moment per fer ho ja quel’economia no presentasignes de recuperació iaixò el que fa és que elconsumidor s’ho pensidues vegades abans decomprar, i el consumse’n ressent. A més, enopinió del Sebastià Pluvinet, amb mesures comaquestes no s’incentivagens ni mica el consumsinó que el retrau. Endefinitiva, per als comerços de proximitat no haestat una bona mesura iel consum se’n ressentirà, ara falta veure comacabarà l’any.

Les previsions de cara l’hivern no són optimistes

Sebastià Pluvinet, a la botiga de la Rambla NovaCRISTINA AGUILAR

“L’IVA ha estat una excusaper apujar preus”


L’Enric és el propietari iel gerent de la CafeteriaA Tocar Ferro, juntament amb la seva dona,Sílvia. Aquest establiment es troba al carrerSant Agustí de Tarragona, un dels centrescomercials de la ciutat, ihi treballa des de fa mésde 10 anys. Per l’Enric lapujada de l’IVA ha estatuna excusa per apujarels preus, ja que des del’entrada del canvi demoneda a l’euro non’havia fet cap, i així, amés, compensa l’augment de l’IVA que li hanaplicat. L’Enric explicaper què no els ha apujatdes de llavors, el motiués simple: «Quan hi vahaver el canvi de mone

da a l’euro, els preus esvan apujar com l’escuma, el que valia centpessetes al canviar eraun euro, que són 167pessetes, crec que va seruna pujada molt bèstia iper això he mantingutels preus des de llavors,encara que, a nosaltres,els empresari,s ens hananat apujant els preus,de les begudes, el cafè, eltabac, etc. quasi cadaany. Però ara he cregutque és el moment decanviar preus. De totesmaneres, la gent no deixarà de venir per cinccèntims més, la prova ésque segueixo mantenintels meus clients i queningú s’ha queixat de lameva decisió. El ciutadàde carrer no deixarà defer els seus cafès, lescompres, per aquest 2%

ni per l’1% en l’IVAreduït, però potser enlloc de fer ne dos, enfarà un», comenta l’Enric.«Ara, potser no era el

millor moment per aplicar aquesta mesura,encara que és molt aviatper dir res, però de caraa l’any que ve crec queno serà positiva ni perals empresaris ni per alsconsumidors, i més si larecuperació de l’economia no es comença anotar. El problema no ésnomés la pujada del’IVA, sinó que hi haatur, la gent perd poderadquisitiu, no hi ha alegria i aquesta pujada ésla gota que fa vessar elgot», diu l’Enric. El queestà clar és que és unamesura impopular i queno agrada a ningú.

Des de l’entrada de l’euro que no n’havia tocat cap

A Tocar Ferro és al carrer Sant Agustí de Tarragona.CRISTINA AGUILAR

5Juliol/Agost de 2010 Empreses

Elaborados Férricos tancaportes a l’Arboç i TarragonaL’empresa, des de principis d’any, hauria cessat l’activitat dels seus centres a la nostra demarcació

Redacció/Núria ArlandesL’ARBOÇ

Segons ha pogut saber aquestdiari, l’empresa ElaboradosFérricos (ELFE) distribuïdora iproductora d’estructuresmetàl·liques, ha cessat l’activitat de les seves instal·lacions ala demarcació per la conjuntura econòmica que s’està vivint en aquests moments,encara que realitzen algunapetita feina, però estan a l’espera que el mercat es recuperi.L’empresa té dos centres aTarragona, un a l’Arboç onocupa una superfície de25.000 m2 i 20 treballadors,i un altre centre de 5000m2 aTarragona. A més, també s’havist afectat per aquesta reestructuració el que té a Vilablareix (Girona). Tots tres centreseren de la seva xarxa distribuïdora. Així l’empresa es quedaamb la seu a Castellbisbal(Barcelona) i els establimentsa Parets del Vallès (Barcelona)i l’Huércal Overa (Almeria).Fonts de l’empresa han dit queja des de primers d’any quel’activitat s’ha alentit i que hanconcentrat tota l’activitat a lesplantes de Barcelona. Elaborados Férricos, S.A. (ELFE) es dedica a la fabricació i muntatged’estructures metàl·liques i deformigó per a construcció d’edificis. A finals de l’any passatla factoria va arribar a un

acord amb diversos bancs perrefinançar el deute i aconseguir nous recursos per 50 milions d’euros, amb els quals vapoder adquirir l’empresa Elte.

A Tarragona, ELFE ha participat en les obres d’El Corte Inglés, on va subministrar imuntar les estructures i ara,està treballant al costat d’E

CISA en la construcció delnou Centre Comercial de Metrovacesa a Reus, amb el muntatge i subministrament del’estructura de la gran superfí

cie. Per ara aquesta obra segueix el seu curs i no es veuràafectada per la reestructuracióde l’empresa, cosa que ha confirmat també ECISA.

ELFE participa en les obres de construcció del Centre Comercial de Metrovacesa a Reus.CEDIDA

Indústries Teixidóes recupera i dónaper tancat l’EROAixí, l’empresa mantindrà la plantilla ambmés d’un centenar de treballadors

RedaccióTARRAGONA

Un any i mig després de presentar l’Expedient de Regulació d’Ocupació davant delsjutjats, Indústries Teixidó,ubicada a Riudecols i dedicada a la fabricació de pecesmetàl·liques per a diversossectors, ha donat per liquidatl’expedient i manté tota laplantilla, tot i que des de l’empresa no han volgut fer captipus de valoració.

Pel que fa als sindicats, lanotícia ha estat rebuda amb

satisfacció tant pels treballadors com pel món empresarial. De totes maneres, segonsel secretari general de laFederació d’Indústria de Tarragona CCOO, José AntonioHernández, l’empresa encaraestà en una situació delicada,però s’ha de remarcar que elvolum de producció ha augmentat i que fins i tot s’hansignat nous contractes. Elsecretari general de la Federació del Metall, Construcciói Afins d’UGT, Miguel Caballero, ha afegit que l’empresaha sortit de la crisi abans del

que esperaven i que tots elsafectats per l’ERO han tornat.

Indústries Teixidó va decidir presentar un expedient deregulació a finals de l’any

2008; al gener de 2009 ambl’acord adoptat alguns delstreballadors van estar a l’aturdurant uns mesos. Peròdurant l’any es va anar recu

perant fins que al novembreno hi havia cap treballador ensuspensió, i finalment aquestmes passat han dit adéu al’ERO presentat.

L’empresa de Riudecols ha posat punt final a l’ERO presentat l’any 2008.OLÍVIA MOLET

6Juliol/Agost de 2010Empreses

Adif invertirà95.000 euros en eltancament del’estació delVendrellAdif ha licitat per95.444 euros les obresd’instal·lació del tancament de l’estació delVendrell, inclosa a lalínia de Rodalies R4, queuneix Barcelona, Vilafranca del Penedès i SantVicenç de Calders. Elstreballs es realitzaran altram de via situat al costat esquerre de l’estaciói tenen l’objectiu de delimitar el recinte ferroviaridel nucli de la població,per augmentar la seguretat. El nou tancat estaràformat per mòduls rígidsi resistents als impactes opressions. Les obres, quetenen un termini d’execució d’un mes i mig,també inclouen el tancament i la reparació deltancat actual i el mur deformigó annex./ACN

Cimalsa signa uncontracte ambTransabadell perinstal·lar-se a laCIM el CampEl DPTOP, a través del’empresa pública Cimalsa, ha signat un acordamb el grup Transabadell, pel qual la delegaciód’aquesta empresa a lademarcació de Tarragona s’instal·larà a la CIM elCamp. Aquest grup logístic hi ha llogat unes nausde 1500 m2 i començaràa operar a partir delsetembre. Aquesta instal·lació forma part del’ampliació de les sevesactivitats a l’àrea de Tarragona i donarà feina a20 persones de formadirecta. A més, mouràsetmanalment entorn de1.500 tones de mercaderies./Redacció

Repsol s’incorporaa la Fundacióprivada TeatreFortuny com aMembre Protector

L’acord es va dur a termea la seu de la Fundació iel van signar el presidentde la Fundació, SantiagoVila, i el director delComplex Industrial deRepsol a Tarragona, JoanPedrerol. Així, Repsolcom a membre protectors’ha compromès a donarsuport a l’activitat artística i cultural que desenvolupa la Fundació pertal de facilitar les iniciatives i projectes defoment de l’art i la cultura que, des de 1882, sónpropis de l’activitat delTeatre Fortuny deReus./Redacció

ACNTARRAGONA

La fabricant de moblesAntaix, amb centres a la Séniai Amposta, ha presentat unERO que preveu acomiadar99 treballadors dels 199 queté en plantilla i així centralitzar la producció al seu centrede la Sènia i reduir alsmínims l’activitat de la sevaplanta a Amposta. Ara téobert el període de consultesd’un mes establert pel Departament de Treball per podernegociar una sortida al conflicte. Així, els representants

dels treballadors i de l’empresa ja han mantingut un primer contacte als serveis territorials dels Departament deTreball de les Terres de l’Ebre. Per als sindicats i elcomitè d’empresa és un nombre excessiu de treballadorsque aniran a l’atur, desprésque fa dos anys ja n’acomiadessin 68. A més, reclamen,com a mínim, una indemnització de 30 dies per any treballat amb 14 mensualitats, ino 20 i 12 mensualitats comofereix l’empresa. De momentpel portaveu del comitè d’empresa, Mario Guerrera, no hi

ha una proposta definida ique les negociacions pelspunts més importants encarano han començat. Pel que fa a

la convocatòria de mobilitzacions, per ara no se’n preveuen de forma imminent, peròno descarten res.

Antaix presenta unERO que afectarà99 treballadorsA més, l’empresa de mobles centralitzaràla fabricació a la planta de la Sénia

Comissions Obreres creu excessiu el nombrede treballadors a l’atur.

ACN

Total Panel System a Móra laNova comença la recuperacióL’empresa, que té la seva producció al municipi, va presentar un ERO al juliol passat


Total Panel System, empresaamb seu a Teià (Barcelona) iamb el seu centre productiu aMóra la Nova (Ribera d’Ebre),comença a reactivar la sevaproducció, després que l’anypassat hi hagués una baixadaimportant de comandes i deretruc es reduís la seva activitat fins arribar a la presentació d’un ERO que afectava 14dels 26 treballadors quetenien en plantilla a la sevafactoria de Móra la Nova. Enaquests moments ja estan treballant 18 persones i, segonsfonts de l’empresa, tenenintenció d’ampliar la plantillade cara a finals d’any amb elsaltres treballadors.

La companyia ha fet unpla de viabilitat basat en lareducció de despeses, hanreestructurat la seva xarxacomercial per reforçar lesvendes, han canviat la sevaseu al carrer Casp de Barcelona, on estaven de lloguer, perunes instal·lacions a la població de Teià per tal d’optimitzar les seves despeses i millorar la imatge corporativa decara als seus clients majoritàriament estrangers. La sevaactivitat depèn fonamentalment de la construcció ja quees tracta de material auxiliar,com reproduccions de bigues, parets de pissarra o depedra vista, i va ser arrossega

da amb la davallada del sectorimmobiliari.

De totes maneres, segonsJosep M. Gasol, delegat deCCOO a la Ribera d’Ebre, lasituació de l’empresa és esta

ble, encara que és molt aviatper dir que està solucionat jaque el sector segueix sensesignes clars de recuperació,«el que passa és que han ajustat les despeses i la plantilla

segueix sent la mateixa»,segons Gasol. Per Joan ManelSabanza, alcalde del municipi, les perspectives per l’empresa i la gent són bones, jaque estan augmentant la producció i agafant gent per treballar. Pel que fa a l’expedientd’ocupació que té l’empresa aMóra la Nova, Sabanza creuque ja està acabat, ja que amesura que s’ha estabilitzat lasituació han augmentat plantilla.

L’empresa té el seu centre productiu a Móra la Nova (Ribera d’Ebre)CEDIDA

RecuperacióHan augmentat laproducció i la plantillaha passat de 12 a 18treballadors a Móra

ViabilitatHan optimitzat les sevesdespeses i han reforçatla seva xarxa comercial, itenen nous projectes


Euro Cargo Rail obre una rutaferroviària des de TarragonaEl transport de mercaderies es farà entre Tarragona i la terminal La Negrilla (Sevilla)

RedaccióTARRAGONA

Euro Cargo Rail, empresa quees dedica al transport ferroviari de mercaderies, téintenció d’iniciar una novaruta per l’operador ferroviariTransfesa, que a més n’és proveïdor. Aquest és el primerprojecte que realitzaran conjuntament les dues companyies; a més, tant Euro CargoRail com Transfesa estan participades per l’empresa pública de ferrocarril alemanyaDeutsche Bahn (DB), amb el100% d’Euro Cargo Rail i el55% de Transfesa.

La línia que obriranrealitzarà el recorregut entreTarragona i la terminal ferroviària La Negrilla, a Sevilla. Eltransport s’efectuarà en unprincipi un cop a la setmanaamb anada i tornada, amb uncomboi de 15 vagons i 30contenidors de 13,71 metrescada un, la tipologia de lamercaderia dependrà de cadaclient. Així, l’empresa inclourà un altre servei regular a laseva cartera amb l’objectiu deconsolidar la seva aposta perla logística ferroviària, tantper donar un bon servei alsseus clients com proporcionar los ferrocarrils de carrega fiables i puntuals. Ambaquesta nova línia la companyia també consolida la sevaposició estratègica a Espanyaal mateix temps que reforça la

seva postura de serveis decara als clients.

Amb aquesta intenció, iamb la previsió d’ampliar lesseves operacions que estàrealitzant puntualment per

diferents clients, està desenvolupant una nova ruta ambAcotral per a Mercadonaentre Tarragona i Madrid. Abanda d’aquestes línies, laferroviària, amb seu a Madrid,

porta a terme una ruta entreSevilla i Madrid per a OPDR, ia nivell internacional estàoperant amb una ruta setmanal entre Silla (València) i elRegne Unit per a producteshortofructícoles.

Euro Cargo Rail es dedicaal transport de càrregues ferroviàries arreu d’Europa, ambserveis a França, i connectaamb el Regne Unit mitjançantl’Eurotúnel, a més d’operar atot Espanya.

Euro Cargo Rail és especialista en el transport ferroviari de mercaderies.CEDIDA

La nova rutaEl transport demercaderies es realitzaràun cop a la setmana ambcombois de 15 vagons

ProjectesEstà desenvolupant unanova línia amb Acotralper a Mercadona entreTarragona i Madrid

Arag, premiadacom la millorcompanyiad’assegurances del’any de TarragonaL’empresa líder en assegurances de defensa jurídica i serveis legals harebut el premi CESARque s’atorga anualment ala companyia d’assegurances més ben valoradapel col·legiats delCol·legi de Mediadorsd’Assegurances de Tarragona. Aquest guardó ésen reconeixement a laseva tasca en aquestademarcació durant l’últim exercici. El premi pervotació popular entretots els col·legiats deTarragona va ser entregat per Josep Maria Campabadal, president delCol·legi de Mediadors dela demarcació, i el varecollir Juan Dueñas, capde vendes del territoriNord oest. / Redacció

DP Worldincorpora 8.000m2

més de superfíciebruta a la terminalde TarragonaLa companyia dedicada ala gestió d’una terminalportuària de contenidorsa Tarragona ha augmentat la seva superfíciebruta com a resultat del’última fase dels treballsrealitzats per la contractista FCC i millorarà elsserveis oferts per l’operadora. La nova extensióestà preparada per operacions amb reach stackers, en espera dels pròxims 16.000 m2 desuperfície que s’acabaran aquest mes de juliol ique estaran equipats peltreball de RTG’s, i suposarà un pas endavant perDP World en el servei alsseus clients. / Redacció

Asisa experimentaun creixement perprimes del 7,5% aTarragona l’any2009

Així, amb un total de40.000 assegurats a totel territori, consolida laseva posició a la demarcació, aquestes són lesdades que s’han presentat a l’assemblea generalque va tenir lloc al Palaude Congressos de PortAventura. Asisa és una deles primeres companyiesd’assegurances sanitàries a Tarragona, presentdes de 1975, a través delseu model d’assistènciasanitària basat en la lliure elecció de metge ifacultatius, i té concertats els principals centres sanitaris de la província. / Redacció

RedaccióTARRAGONA

Alpiq, companyia elèctricalíder a Suïssa que a Espanyaopera sota la denominaciód’Atel Energia, ha comprat aGas Natural Fenosa una unitat de la planta de cicle combinat de Plana del Vent,situada a Vandellós l’Hospitalet de l’Infant, a la demarcació de Tarragona.Amb aquesta adquisicióAlpiq es converteix en un delsprincipals generadors alternatius d’electricitat, i es consolida d’aquesta manera la

seva posició a Espanya on, através de les seves societatsAtel Energia i Hispaelec, ja ésel principal operador alternatiu en importació i subministrament d’electricitat aindústries, grans empreses iadministracions publiques.L’operació s’executarà endues fases. Alpiq ha adquiritun grup de 400 MW per unimport total de 200 milionsd’euros. Pel que fa al segongrup de 400 MW, tindrà dreta utilitzar lo per un períodede dos anys, al final dels qualspodrà exercir el dret de compra d’aquest segon grup. La

planta de la Plana del Vent,dona feina a 40 persones, vaentrar en servei el 2007 i téquatre estacions de control

ambiental. Alpiq ha expressatla seva voluntat de mantenirl’estructura de recursoshumans de la planta.

Alpiq compra elcentre energèticde Plana del VentL’operació es farà en dues fases isuposarà una inversió de 200 milions

La planta de cicle combinat Plana del Vent estàubicada a Vandellòs.

CEDIDA

8Juliol/Agost de 2010Empreses

BASF arriba a unacord econòmicper l’adquisició lacompanyiaalemanya CognisBASF ha arribat a unacord amb Cognis Holding Luxemburg S.à.r.l.per adquirir la companyia química de productesespecialitat Cognis perun preu de compra de700 milions d’euros,incloent el deute financer net i els plans depensió, el valor de latransacció és de 3,100milions d’euros. L’adquisició està subjecta a l’aprovació de les autoritatsde control de fusió competents. El tancament dela transacció està previstpel novembre d’aquestany com a molt tard. Aixíes confirmen els signesde recuperació que va ferpúblics l’empresa en elbalanç econòmic 2009. /Redacció

Tainco absorbeixtotes les sevesdelegacions aCatalunyaL’empresa distribuïdorade material elèctric ialtres equipaments Tainco, amb seu a Constantí,centralitzarà tota la sevaactivitat a la capçaleradel grup, a partir delgener. Així absorbiràtotes les seves filials igestionarà els seus 21establiments que té tanta la nostra demarcaciócom a Barcelona. Queden fora la patrimonialInmotainco i l’enginyeriadels grup. El mes passatva tancar el seu magatzem a Valls. / Redacció

La planta de Cemex a Alcanaremet un 4,5% menys de CO2És una de les dades que es desprenen de la Memòria de Sostenibilitat de l’empresa

RedaccióTARRAGONA

En el document publicataquest mes s’informa sobreles actuacions de Cemex aEspanya en matèria de desenvolupament sostenibledurant l’any 2009. L’objectiuestratègic de la cimentera ésconsolidar se com la companyia de materials de construcció més eficient, rendiblei sostenible del món. Per aixòl’any passat l’empresa va destinar mig milió d’euros amillores ambientals a la planta que té a Alcanar i 11milions d’euros en totes lesseves fàbriques que té repartides a tot Espanya, cosa querepresenta el 23% de lesseves inversions totals.Pel que fa a les emissions deCO2 que es desprenen delprocés de producció de clinker, material intermedi per lafabricació de ciment, a laplanta d’Alcanar es va reduiren un 4,5% per cada tonaque emet per producte produït. Aquesta dada reflecteixles emissions sense tenir encompte l’efecte produït per labaixada de la producció, conseqüència de la contracció dela demanda. Un dels altresfactors principals que ha contribuït a la disminució de lesemissions globals de CO2, ésl’augment de l’ús de combustibles alternatius, ja que lacompanyia durant el 2009 va

arribar a una mitjana de substitució del 26%, i és majoritàriament la biomassa el combustible substitutiu utilitzat.En concret a la planta d’Alcanar el percentatge a què es vaarribar en substitució fou del18,4%, i van ser la biomassavegetal, fusta, Enerfuel i clos

ca d’arròs els més utilitzats.Aquestes iniciatives dutes aterme l’any passat i estanorientades a incrementar laimplicació dels grups deinterès en el respecte al mediambient. Així, aquesta tascas’ha vist recompensada ambpremis i reconeixements, pre

cisament el centre d’Alcanarva ser distingit amb el PremiEMAS a l’empresa catalanaque millor ha mantingut ambels grups d’interès, així ésreconeixia a la Comissió deSostenibilitat, que funcionaen aquesta instal·lació des del2008, com a factor d’informació, integració i apropament a l’entorn. Un dels projectes en prova ha estat l’Enerfuel, producte derivat dela fracció resta dels RSU, coma combustible alternatiu idesprés de la presentació delstreball i estudis realitzats,s’ha posat de manifest quel’ús de l’Enerfuel no produeiximpactes afegits a l’entorn.Pel que fa a la seguretat i lasalut en el treball, la cimentera ha aconseguit rebaixar enun 33% els accidents de treball fins assolir «Zero accidents» al 95% dels seus centres, això es tradueix en el fetque l’índex d’accidentalitatsigui 16 vegades inferior aldel conjunt del sector industrial.Cemex Espanya, té una capacitat productiva de 23,3milions de tones a l’any, 148centres i 2.250 treballadors.

Cemex té un dels seus centres productius principals a Alcanar.CEDIDA

CombustiblesAlternatiusAl centre d’Alcanar,s’usa el 18,4% debiomassa vegetal, fusta,Enerfuel i closca d’arròs


La companyia, amb 117 anys d’història, dedica la seva activitat a la fabricació de productes fitosanitaris

RedaccióTARRAGONA

La història d’aquesta empresaes remunta a l’any 1893, quanel seu fundador, Joan PallarésBosch, nascut a Valls, es va establir a Tarragona amb un taller artesà de construcció debarralons i bótes per al mercatinterior i l’exportació de vinsde la demarcació. Els esdeveniments històrics, com la fil·loxera, que van paralitzarpràcticament el Port de Tarragona, van fer canviar l’activitatde l’empresa cap a la comercialització de sals, arrossos ifertilitzants, amb especialatenció al sofre, que seria imprescindible per combatre lesplagues dels ceps americans.Així, va aprofitar el molí de salper moldre sofre d’on vatreure la primera campanya30 tones.A partir d’aquí es va posar encontacte amb empreses de Sicília per començar les primeres importacions de sofremanufacturat, però l’inici de laI Guerra Mundial i la implantació d’empreses amb la mateixa activitat a Espanya vanfer que Josep Pallares i els seusfills decidissin establir una indústria de mòlta i sublimacióde sofre al mig de Tarragonaen base a l’experiència i els coneixements adquirits amb lesindústries italianes i que els vapermetre tenir un domini hegemònic del sofre agrícola aCatalunya, part de Llevant iBalears, amb una produccióde 5.000 tones anuals i treballant per impulsar el tràfic portuari de Tarragona. L’altredaltabaix que va tenir l’empresa fou la guerra civil, quanla fàbrica va ser col·lectivitzada i el sofre, intervingut.Amb el final de la guerra, la indústria va quedar malmesa i esva haver de tornar a començar,l’any 1941 ja a mans dels germans Pallarés Barbat, que vancontactar amb les principalsindústries europees del sectori van construir quatre cambresde sublimació i van instal·larun nou equip de mòlta desofre amb les tècniques mésavançades d’aquella època.Amb això, la companyia vaaconseguir quintuplicar laproducció, aconseguir nousproductes i millorar la qualitatdels existents, i així poderobrir nous mercat a l’Estat espanyol, Balears, Canàries i elsud de França. A més, a l’èxitcomercial també hi va ajudarla desaparició d’altres empreses amb la mateixa activitat.

Després de rebre diferents reconeixements, l’any 1997, i acausa principalment del creixement urbà a la ciutat, Afepasa deixa la seva seu al carrerTorres Jordi per instal·lar se alpolígon industrial de Constantí, on hi ha la nova fàbricade l’empresa, molt més moderna i amb la capacitat productiva més importantd’Espanya i Europa, que es vainaugurar l’any 2003.

Així, Afepasa proveeix lesvinyes i altres cultius de diverses varietats de sofre, únicproducte classificat per la UEen Agricultura ecològica, coma preventiu, curatiu i eradicant de plagues i malalties. Els

productes es distribueixen pertot el territori espanyol i bonapart es dedica a l’exportació,principalment a França, sudd’Europa i nord d’Àfrica. L’empresa fa una aposta clara perl’ús dels productes fitosanitaris i per les necessitats de l’agricultor, en un intent per ferla seva activitat més sostenible.

Pel que fa a la investigaciói el desenvolupament, l’em

presa no ha parat de treballarconstantment per innovar elproducte mitjançant un equiptècnic que experimenta encamp a l’explotació agrícola dePrenafeta (EXAPRESA), fincade 300 ha de vinya propietatdel Grup Afrex Holding pertanyent a Afepasa, a la Denominació d’Origen Conca deBarberà.

Un altra de les característiques que des dels inicis defi

neix la seva activitat és la qualitat, avalada per la implantació del certificat ISO 9000 desde l’any 2004 i la milloraconstant en diversos campsd’actuació empresarials.Quant a la seva política mediambiental, per a ells és unaprioritat. Per això es té curad’evitar cap impacte negatiusobre l’entorn i realitzen totesles seves activitats industrialsi les operacions de la xarxa devendes amb l’ajuda d’un Sistema de Gestió Ecològica(SGE), gràcies a això les sevesinstal·lacions productives estant inscrites al registre EMAS.En definitiva, Afepasa és unexemple clar d’innovació, qualitat, desenvolupament industrial i preservació de l’entorn.

Les noves instal·lacions s’ubiquen al Polígon Industrial de Constantí des de l’any 2003CEDIDA

Imatge de l’empresa de l’any 1898CEDIDA

OrígensLa primera activitat del’empresa fou laconstrucció de barralonsi bótes per a vins

ProducteAposta per l’ús delsfitosanitaris i per fermés sostenible l’activitatdiària dels agricultors

Joan Pallarés, fundador

I+DL’empresa no ha paratde treballar per innovaramb productes nous imillorar els consolidats

Afepasa, sostenibilitat,qualitat i innovació constant

� empreses amb història

10Juliol/Agost de 2010Entrevista

«Si la reforma laboral no creaocupació, s’ha fet l’idiota»

Leopoldo Abadía va ser a Tarragona perdonar la conferència «La hora de lossensatos» en el marc dels actes de

presentació de les conclusions de «309idees per a un territori», organitzats perCepta. Així, aquest professor d’empresa

jubilat es va donar a conèixer amb «Lacrisis ninja», considerada com la millorexplicació sobre la crisi econòmica actual.


–Quin creu que és el secretper poder superar aquestacrisi que per ara sembla notenir fi?«Si vols que et digui la veritat,no ho sé, principalment perquèencara no se’n sap la dimensióeconòmica. Jo crec que és untema molt lleig, aquí s'han ajuntat una sèrie d’atenuants, començant per tota la martingalade les hipoteques ninja als EUA,i que s'ha traslladat aquí, on esva trobar amb un país terriblement endeutat, on els ingressossón cent i les despeses són setcents; doncs és clar que va malament, i això també passa aEuropa. Amb aquests antecedents encara ho hem de passarbastant malament, perquè,mentre no augmentin els ingressos, no podrem millorar,amb la qual cosa tots els impostos pujaran, i s’han d’abaixar lesdespeses. Ara, a mi, si em pregunten si em sembla malamentque pugin els impostos, sí, peròcal apujar los. Si em sembla béque retallin els sous, congelinles pensions, no, però ha de ferho, no tenen una altra sortida.En definitiva, que ningú sapquan s'acabarà i si algú et diuuna data no te l’apuntis que ésfalsa».–L'exportació és l'única cartaque té el teixit empresarialper poder començar a aug-mentar la seva productivitat icrear ocupació, sempre hemd'esperar els de fora perquèens treguin de l'embolic?«Aquesta sempre ha estat la tònica del Govern, esperar que essolucioni la situació internacional. A tots ens interessa que aEuropa vagi bé perquè així totsanirem bé, però per això hemde ser competitius, i hem de sercapaços d'aconseguir ho, peròno podem esperar que s'arreglin els altres per poder sobreviure nosaltres. En lesexportacions l'avantatge quetenim és que com que l'euroestà baixant molt i és un bonmoment per exportar, i hoestem fent, cal aprofitar ho, perfer veure que els nostres productes són de qualitat, amb bonservei, en definitiva, ser competitius en tots els sectors».–La reforma laboral és la nenarebel del Govern, ho hem fetbé?«L'únic que puc dir es que sicontribueix a la creació d'ocupació és bona; si no és així, haestat una pèrdua de temps, és

així de simple. Si el documentque s'ha desenvolupat serveixper crear ocupació és bo; si no,han fet l'idiota. S’han passat dosanys parlant, per al final, talcom jo creia, girar tot entorn del'abaratiment de l'acomiadament. Després hi ha altres mesures com la formació de lajoventut, incentivar la contractació indefinida, etc. per justificar aquest fi. En definitiva,totes aquestes mesures s'han de

jutjar per si serveixen o no percrear ocupació o mantenir la,però el problema dels4.600.000 de persones sensefeina és aquí. Ara el mínim quepodem exigir és que funcioni,perquè, si no, tots els agents socials i econòmics que hi hanparticipat en aquestes reunionshan fet el babau».–Què opina de la reestructu-ració bancària a la qual s'havist obligat el sistema financerespanyol?«Sí, és necessària. Com tu comprendràs, ara, tot això de les fusions és perquè crec que elsbancs ho estan passant malament. Què és el que els ha passat als bancs? doncs que no hanfet els seus comptes, bé, perquèens entenguem, els ingressosprovenen no de la venda delsseus productes sinó de les comissions; així el meu negoci nopot anar bé encara que tinguibeneficis. Així de simple».–La reforma de la llei de cai-xes (LORCA) és la correcta al'hora de millorar els comptes

d’aquestes entitats?«Crec que és bona, hi ha caixesen què es podrà invertir i n’hiha de les quals se n'haurà defugir, però com qualsevol negoci. Les caixes, el problemaque tenen és que no tenen la facilitat que tenen els bancs percaptar capital, perquè no tenenaccionistes, han inventat aixòde les quotes participatives,que fins ara era que tenien dreta beneficis però no a vot, és adir drets econòmics però nopolítics, i ara en tindran, seràmés llaminer i captaran més accionistes que representarà méscapital».–Iniciatives com la de Ceptaper conèixer les necessitats iles mancances dels sectorseconòmics per comarques,són necessàries?«Totes aquestes iniciatives sónnecessàries, aquestes i cinquanta més, estem anant pertot Espanya, i s'està fent cosesfenomenals, i cal ajudar comsigui l'empresa privada, que ésl'única que pot crear ocupació,

la pública només contractagent. Tot el que sigui ajudar lesempreses i el teixit empresarialdel territori és bo, a mi m'agradaria que en comptes de 309fossin moltes més, que el quecal és això, idees, que és fonamental, i més en un moment decrisi com aquest. A més, és boperquè ara només es parla de lacrisi i de com de malament vanles coses i no de les coses bonesque se'ns ocorren, per això 309idees són 309 senyors que, encomptes de parlar de la crisi,parlen de solucions que es elque necessitem».–Tothom creu que res no tor-narà a ser com abans de la cri-sis, realment després què enspodem trobar?«Després de la crisi, res no hauria de ser igual, amb només lesdades d'ocupació te n’has d’adonar. Crec que el final el veurem quan portem dostrimestres en què les enquestesde població activa indiquin queha començat a disminuir la taxad'atur, no per raons estacionalssinó perquè s'està reactivantl'economia. Haurem de plantejar nos viure d'una altra manera, gastar el que tenim i elque no ho tenim no gastar ho.Seria molt bo que ho aprenguéssim, que quan la cosa s'arregli no ens entrés una altravegada la bogeria de gastar. Had’haver hi austeritat, perquè, sino, tornarem a estar on vam començar. Crec que a Espanyacaldria plantejar se el modelperquè aquesta idea de ser mésric que l'altre és una sublimtonteria».–Realment ara és l'hora delssensats?«És clar que és la seva hora, totel que t'he dit és sensat, hedonat moltes conferències, idesprés la gent em fa preguntes, i totes sensates, ningú etpregunta tonteries, et preguntael normal, quan en sortiremd'aquesta, si anem en bona direcció, etc. Penso que el de lesdues Espanya és veritat, es divideix en els sensats i els babaus,i penso que als sensats se'ls hade fer cas, que ja va sent horaque ens fem grans, que quan unsenyor digui una tonteria se liha de dir el que és, i que a mésquan un senyor digui una cosaque no se l’entengui no pensemque som nosaltres els ignorants,pot ser que l’ignorant sigui ell ipotser si l’hi preguntes no sapel que acaba de dir. Sí, és l'horadels sensats, és l'hora de la revolució civil, que la gent es facigran».

Leopoldo Abadía va donar la conferència «La hora de los sensatos» a Tarragona.CEDIDA

Leopoldo Abadía. Professor d’Empresa de l’IESE jubilat, autor de «La crisis ninja» i de «La hora de los sensatos»

Exportació«És un dels avantatgesque ens ha donat lacrisi i l’hemd’aprofitar, per aixòhem de sercompetitius en tots elssectors i primar laqualitat i el bon servei»

11Juliol/Agost de 2010 Actualitat

Consens a les Terres de l’Ebre perla reindustrialització de la zona

� Govern, patronals i sindicats han acordat el pla d’actuacions per invertir els 11,1 MEuros promesos per l’Estat

El conjunt de lesactuacions, on prioritzenles inversions alspolígons industrials, s’haconsensuat en el decursde la reunió de laComissió de Seguiment

RedaccióTARRAGONA

El pla d’actuacions que hanconsensuat Generalitat, patronals i sindicats, ara, es faràarribar al Ministeri d’Indústria,Turisme i Comerç a l’espera deque s’aprovi el decret aquestestiu en Consell de Ministres.En aquest document es detallen cadascuna de les partideson es distribuiran els 11,1milions d’euros que es destinaran a la reindustrialització deles Terres de l’Ebre i es prioritzaran les actuacions als polígons industrials. Les inversionses repartiran entre les comarques del Baix Ebre, Montsià,Ribera d’Ebre i la Terra Alta.Així, a la comarca del Baix Ebrees destinaran més de la meitatdels 11,1 milions d’euros,6,150 milions, dels quals 1,65ME es destinaran a l’adquisicióde les naus de Lear al municipide Roquetes amb la finalitat defacilitar la captació d’activitatindustrial o iniciatives empresarials. Al polígon industrialCatalunya Sud s’invertiran 4,5ME per al subministramentd’aigua i gas, donant valor afegit al sòl industrial de Tortosa.Pel que fa a la comarca de laRibera d’Ebre, s’emportarà unapartida d’1,2 ME, dels quals unmilió van destinats a la instal·lació d’una planta de tractament de Residus Sòlids Urbans(RSU) i el seu posterior aprofitament energètic al polígon delMolló, la resta van a impulsar elCentre d’Empreses la Ribera iel Centre Tecnològic CTM Flixcom a eines per desenvoluparprojectes de reindustrialitzaciói diversificació econòmica a lazona. La Terra Alta és la querebrà menys diners de les quatre comarques, amb un miliód’euros, que es destinaran a laconstrucció del viver d’empreses de Gandesa per facilitarmitjans que facin possible lacreació de noves empreses ireforçar iniciatives empresarials des del polígon les Planesdel municipi. Per acabar lesinversions, a la comarca deMontsià hi aniran a parar 1,6ME, dels quals 600.000 euross’invertiran en el cofinançament de les infraestructuresnecessàries per al subministrament d’energia elèctrica alpolígon Oriola d’Amposta. Elmilió restant es donarà per una

antena tecnològica de referència en l’àmbit marítim. A mésel Montsià rebrà, 1,1 ME mésper la reactivació del sector delmoble a la Sénia, s’està treballant des de diverses entitatsper millorar la posició delmoble als mercats internacionals.La reunió va ser presidida pelconseller del DIUE, JosepHuguet, acompanyat del delegat de les Terres de l’Ebre LluísSalvadó, i representants dediferents àrees de la Generalitat.

A la reunió hi van assistir els agents socials i econòmics de la zona.CEDIDA

PROPOSTA DE DISTRIBUCIÓ DELS FONS D’INDUSTRIALITZACIÓ

PROJECTE MUNICIPI APORTACIÓ

Adquisició de les naus de Lear Roquetes 1.650.000

Aigua i gas al polígon Catalunya Sud Tortosa 4.500.000

Valorització de residus al polígon del Molló Móra la Nova 1.000.000

Millores viver i Centre Tecnològic Flix 200.000

Construcció del viver d’empreses a les Planes Gandesa 1.000.000

Electrificació del polígon l’Oriola Amposta 600.000

Antena Tecnio Amposta 1.000.000

Suport al sector del moble La Sénia 1.100.000

TOTAL 11.100.000

Una vegada finalitzada la segona Comissió deSeguiment del Pla d’Iniciatives a les Terres del’Ebre, on es van realitzar l’esborrany del queavui s’ha fet realitat, també es va exposar elsnous projectes empresarials a les Terres de l’E-bre previstos a un any vista i han de suposar lacreació de 990 llocs de treball a la zona.Aquests projectes que s’han anomenat d’acom-panyament al pla d’actuacions presentat tambésón de vital importància. Així, tenim que Carre-four instal·larà un establiment a Amposta queestava previst pel juny però que finalment seràdesprès de l’estiu quan obri portes i que dona-

rà feina a unes 120 persones. L’empresa degrues Cytecma a Camarles, que també havia d’i-niciar activitat al juny amb 50 treballadors de lazona, una vegada sortejades les traves adminis-tratives que han retardat la seva obertura,començarà la seva activitat a principis de gener,ja que ara està en procés de construcció de laseva nau. A més, de cara al 2011, hi ha previs-tos quatre centres Mercadona, a més del Bal-neari de Cardó, que resta a l’espera de laponència ambiental per començar. La foneriadel Grup Gallardo manté l’opció de compra delsterrenys al Catalunya Sud.

Els altres projectes empresarials a la zona

12Juliol/Agost de 2010Actualitat

La rendibilitat delsdestins turístics pujaentre gener i maigun 1,2%Segons el baròmetre dela Rendibilitat dels Destins Turístics espanyols,publicat per Exceltur,l’ingrés per habitaciódisponible dels hotels de3E a 5E va créixer un1,2% interanual en elperíode acumulat entreel gener i maig d’aquestany, a causa principalment de la millora delsíndexs d’ocupació per labaixada de preus aplicada pels hotelers per optimitzar el sector. Elshotels de luxe són els quemés han acusat l’increment. Per destinacions,els hotels urbans són elque més creixen, ambuna taxa interanual del’1,5%, on hi han hagutforts creixements a ciutats com Tarragona, ambun 24,9%. Per la sevabanda, el turisme vacacional segueix subjecte ala conjuntura econòmica./ Redacció

El preu mitjà delsvehicles usats aTarragona puja un1,7% al junyEl preu mitjà dels vehicles de segona mà a Tarragona al juny es va situar al voltant de 10.930euros, cosa que significaque va créixer un 1,7%en relació al mes passat,segons les dades recollides per la plataforma devehicles on line AutoScout2, que mou el 40%dels vehicles d’ocasiód’Espanya. A partir d’aras’espera una estabilització dels preus en aquestsector a causa principalment de la fi del Pla2000E i la pujada del’IVA, que han fet baixarel poder adquisitiu de lesfamílies./Redacció

Treball reforça lesactuacions del SOCper ajudar iassessorar empresesAixí, els tècnics de l’Àreade Serveis per l’empresacontactaran amb mes de1.280 empreses de lademarcació i visitaranmés de 250 per oferiruna cartera de serveisper millorar la intermediació, facilitar la formació a mida dels treballadors i donar suport a lacreació de llocs de treball. Entre les col·laboracions per la formació i/opreselecció de persones,d’aquesta àrea del SOC elprimer any de funcionament hi ha empreses coml’Aeroport de Barcelona,RACC, Mapfre o el CorteInglés. / Redacció

Front comú per consolidar laindústria química a Tarragona

� Els agents econòmics i socials constitueixen el Pacte pel Desenvolupament de la Química

Així, es renova el Pactedel Progrés del 1991 ité com a objectiuaugmentar lacompetitivitat, atreureinversions i garantirl’eficiència del sector

RedaccióTARRAGONA

Després de quasi vint anys quees va signar el Pacte de Progrés,entre els ajuntaments de Tarragona, Reus, el Morell, la Poblade Mafumet, Vila Seca, i Perafort, Flix, Constantí i Salou,l’AEQT i els sindicats, amb la intenció de fomentar l’activitatdel sector químic i expressar elcompromís d’adoptar conductes responsables. S’han tornat areunir amb la intenció de reforçar aquest compromís i adaptar se a la nova situació, persignar el Pacte pel Desenvolupament de la Química, i al qualtambé s’han adherit la URV,l’Institut Català d’InvestigacióQuímica (ICIQ), l’Autoritat Portuària de Tarragona, la Cambrade Comerç de Tarragona, l’Associació d’Empreses de Serveisde Tarragona (AEST), la Diputació de Tarragona, la Generalitatde Catalunya i representantsdel Govern espanyol.

Aquest document és un fullde ruta a seguir pels propersanys i fixa uns objectius a assolir. Els principals són fomentar

el desenvolupament del clústerpetroquímic de Tarragona coma motor tecnològic i d’innovació, per accelerar el creixementdel territori d’acord amb el Plaestratègic del Camp i potenciarla cooperació entre els sectorsprivats i públics. En aquestaprimera reunió també es vantractar els temes que s’anirananalitzant a les properes re

unions com la logística, les infraestructures, l’energia, els,serveis i els productes. La ideaés formar diferents grups detreball que es reuniran trimestralment. Així el Govern espanyol, la Generalitat i elsajuntaments impulsaran les infraestructures, els ajuts i l’aplicació de lleis que permetin eldesenvolupament del clúster,

mentre que la URV i l’ICIQ contribuiran a detectar noves líniesde futur de la indústria químicai a la renovació i optimitzacióde processos. AEQT i AEST promouran la transparència informativa i col·laboraran ambl’Administració, i els sindicatsimpulsaran juntament amb lesassociacions, el desenvolupament sostenible del clúster.

Un moment de la signatura del Pacte pel Desenvolupament de la QuímicaCEDIDA

El Banc d’Espanya restringirà elcrèdit privat i castigarà els morosos

� La normativa que s’aprovarà aquest mes ha posat en peu de guerra el sector bancari

RedaccióTARRAGONA

El Banc Central d’Espanya haposat en peu de guerra el sector bancari al revisar la sevanormativa de informació bancaria, per tal de reduir la morositat que tenen les entitatsfinanceres. Aquesta revisió volsimplificar i clarificar el sistema de provisions bancàries.Segons els bancs, això pot causar un encariment i una retallada dels préstecs. Per a ells elmotiu es que s’han de fer mésselectius a l’hora de concedirun préstec sense garantiesreals, és a dir, sense posar propietats, diners o avals. Per tant,

afectarà les pimes, les granssocietats i els préstecs al consum. Per la seva banda, les caixes creuen que tindrà una incidència més petita ja que sónmolt menys els préstecs d’aquesta tipologia.El quit de la qüestió és a causade la reducció del calendaridels crèdits impagats, això voldir que quan un client no pagael banc ha de treure de la sevabutxaca d’ingressos la part queha deixat de pagar i acumularla al seu conte, el que seriaproveir un crèdit. Fins ara elbanc o caixa tenia entre 24 i72 mesos per fer la provisió delque creia era un préstec dubtós, i així tenien temps per

negociar una solució amb l’empresa i no perdre cap dels dos.Si redueixen aquest temps seràmolt més difícil trobar sortides,així que les entitats financeress’ho pensaran dues vegadesabans de concedir un préstec,cosa que es podria traduir enuna caiguda dels crèdits. A partir d’aquesta norma s’unifiquen

els calendaris de provisions enun de sol, que garantirà lacobertura total del risc unavegada passats els 12 mesos,encara que progressivament.Aquest període de temps ésmolt curt perquè les empresespuguin garantir la devoluciódel deute. En contrapartidas’ha acabat l’obligació de proveir el 100% d’un crèdit encara que tingui com a garantia unimmoble, és a dir, dóna unvalor a les garanties per restarl’esforç en les provisions.

Pel sector aquest no és unbon moment per enfortir elsector financer, tal com està lasituació econòmica del país i lanecessitat de reactivar la.

TerminisAbans per proveir unpréstec dubtós erenentre 24 i 72 mesos.Amb la novanormativa serà de 12.


RedaccióTARRAGONA

Les xifres d’atur que ha donat eldepartament de Treball hadonat un respir a la nostra demarcació, amb la mateixa líniaque a la resta d’Espanya. Així, a

les comarques de Tarragona2.899 persones han trobatfeina, i va situar la xifra total dedesocupats en 60.623, cosaque significa un 4,56% menysque al maig, i queden les dadesinteanuals en un 16,98%. Pelque fa a aquestes dades, les per

sones amb situació d’atur a lanostra demarcació és de 8.801,amb el sector serveis al capdavant, amb 4.416 persones; a laconstrucció, 1.244 i la indústria, 1.044 persones. Pel que faals contractes signats al mes dejuny, se n’han signat 21.000,

un 13% més que el volum decontractació del mes de maig, i1.377 més que al mes de junyde l’any passat. Des de començament de 2010, s’han signat89.373 contractes dels quals12.519 són indefinits, un 12%del total, cosa que fa pensar ques’ha d’establir com a prioritat lapotenciació d’aquest tipus decontractació. Així, aquestesdades sumades al nombre decotitzants de la seguretat socialmostren una tendència a l’alçade l’activitat econòmica.

Les xifres d’atur baixen i donenun respir a la demarcació

Les caixes es podran convertir enfundacions i captar capital

� Els polítics electes marxaran a l’acabar el seu mandat i, si no, en un màxim de tres anys

Aquests són els canvismés importants de lareforma de la Llei deCaixes aprovada i que esconvalidarà al Congrés

RedaccióTARRAGONA

La tan esperada reforma de laLlei de Caixes (LORCA) ja haarribat i ha estat aprovada pelConsell de Ministres. És undels canvis més importants queha tingut aquest sector en totala seva història. Així, les caixespodran obrir se a l’entrada decapital extern vetat fins ara inomés acceptat en els bancs.

Els canvis més importantsque a partir d’ara afectaranaquestes entitats podem dirque són tres. En primer lloc hihauran noves fórmules per lacapitalització de les caixes,com el canvi si ho desitgen dela seva naturalesa jurídica, enalguns casos per arribar a serun banc, en altres per adequarse al model italià de passar aser fundacions sense ànim delucre i ser merament gestoresde l’obra social. O bé senzillament continuar sent el quesón, caixes, però sempre recolzades per un banc per realitzarla seva activitat financera, en elque serien les anomenadesfusions fredes. En segon lloc,per poder dur a terme aquests

canvis interns hauran de seracceptats pels dos terços de lamajoria reforçada del consellde govern de les entitats. Entercer lloc, la despolititzacióparcial dels òrgans de governd’aquestes entitats.

Diuen parcial, a causa principalment, que els representants de la comunitat autònoma, ajuntaments i corporacions, seguiran estant als seusseients encara que s’estableixen el 40% el nou límit delsdrets de vot davant del 50% defins ara. Així, la resta de políticselectes que fins ara ocupavenel seu lloc en els òrgans degovern tindran un termini detransició per deixar los de tresanys com a màxim o be fins la

finalització dels seus mandats.Aquesta és una forma de professionalitzar el sector bancarides de dins.

Segons el Govern central, laconjuntura econòmica demanava a crits una reestructuració del sector, d’acord amb elscriteris del sector, ja que lescaixes necessiten una injeccióde capital que els permeti sercompetitives. A més, ara,segons l’Executiu, és un delsmoments més idonis a causaprincipalment que el mapabancari espanyol ja està definitdesprés d’assolir se els últimsplans d’integració pendents,que han fet que es passés de45 entitats bancaries a solament 19 en els últims anys.

Comença el períodede presentació desol·licituds del PlaRenova’t 2010A partir d’aquest mes finsal 30 de desembre o béfins a exhaurir el pressupost destinat a aquestajut, estarà obert el període de presentació desol·licituds del Pla Renova’t d’electrodomèstics,calderes i aires condicionats, de l’Institut Catalàd’Energia de la Generalitat. L’Agència d’Energiade Tarragona exerciràaquesta vegada d’Oficinad’Informació a la demarcació, seguint les líniesd’actuació que últimament ha desenvolupat pelque fa a la difusió i assessorament en l’eficiència il’estalvi energètic. L’objectiu d’aquest pla és,precisament, la millora del’eficiència energètica i lareducció del consum d’energia a les llars catalanes, mitjançant larenovació d’electrodomèstics, calderes i aparells d’aire condicionat.Les quantitats màximesde l’ajut en funció deltipus d’aparell a renovar, ianiran dels 50 euros perplaca de cocció de gas,passant pels 105 eurosper les rentadores declasse energètica A, finsals 400 euros per les calderes de condensació oels 250 euros per l’aparell d’aire condicionatamb classificació energètica A./Redacció


Les Cambres de la demarcaciórenoven els seus presidents

� El procés electoral va acabar el passat mes de juny, amb cap canvi dins de les presidències de les Cambres

El procés electoral quees va engegar el passat 4de maig als ens cameralsva acabar a finals de junyamb la constitució delConsell Executiu


Les eleccions a les Cambres deComerç a la demarcació hanportat poques sorpreses, pelque fa a la presidència d’aquestes. Tots els presidents hanestat reelegits en uns comicisque van començar el 4 de maigi que han acabat amb la constitució del Consell Executiu.

A la Cambra de Comerç deTarragona, Albert Abelló va serreelegit, amb un total de 28vots a favor i 8 en blanc, dels37 membres del Ple de l’enscameral. Així, s’ha convertit enel primer president que esreelegit des que l’any 1983 vaser nomenat Juan Ramon García Pujol. Al mateix tempstambé s’ha escollit el ComitèExecutiu, compost per 12membres. Durant el seu discurs, ha manifestat que la Cambra ha de ser valenta, àgil i encapacitat per adaptar se alscanvis.

Per la seva banda, la Cambra de Comerç de Reus harenovat el seu president, IsaacSanromà, per unanimitat. ElConsell Executiu està formatper 2 vicepresidents, tresorer, i5 vocals. Sanromà ha destacatel gir radical pel que fa a l’oferta de serveis a les empreses,així com l’aprofitament de lespotencialitats del capital humàde l’ens cameral.

A les Terres de l’Ebre, laCambra de Comerç de Tortosaha nomenat president, persegona vegada, José Luis Moraper una unanimitat. Així els 26membres del ple han donatplena confiança a aquestempresari tortosí per liderar lacambra els propers quatreanys. A més, s’ha renovat el65% del plenari i el lema del’ens: Compromís per les Terresde l’Ebre. En el seu discurs,Mora va expressar la necessitatde treballar per donar unimpuls clar a les empreses i perla integració total de la comarca de la Ribera d’Ebre a la cambra tortosina.

Quant a la Cambra de Valls,Marcel·lí Morera ha estat reelegit per unanimitat presidentper tercera vegada. Així, el pleha renovat la seva confiançaamb el seu president.

Ara, comença un nou període per a tots, en una conjuntura econòmica gens afavoridora.

Albert Abelló.President de la Cambra de Comerç de Tarragona

«Hem de ser eficients i àgils ambles demandes dels emprenedors»–Quins són els reptes que s'ha mar-cat per aquesta legislatura?»El principal repte és el d'atendreamb eficàcia, eficiència i celeritat lademanda dels emprenedors. No ésque fins ara no es fes, però la situacióeconòmica que estem vivint ensexigeix ser més proactius i tenir unacapacitat de resposta superior».–Quin creu que ha de ser la posturade les cambres davant dels esdeve-niments econòmics que estan mar-cant el nostre país?»Les Cambres en general i com la deTarragona, sempre ens hem posicionat en aquells temes que tenenuna incidència directa en el nostre teixit productiu i per extensióen el conjunt de la societat, perquè entenem que som l'altaveu perfer arribar on calgui les reclamacions, necessitats i aspiracions delterritori. La Cambra de Tarragona ha estat molt valenta i ha dit alti clar el que pensava, per exemple en matèria d'infraestructures».–Quines són les demandes més importants que es fan des de laCambra de comerç?»Tots plegats hem de tenir molt clar que d'aquesta situació nomésen sortirem gràcies a la vitalitat de les empreses. De les que tenimi les que ens calen crear per recuperar ocupació i generació deriquesa. I per aconseguir això, necessitem liquiditat per part delsbancs i caixes i sobretot que l'estratègia del Govern sigui clara. Elpitjor de tot és la improvisació, la manca de planificació i el retarden la presa de decisions. Això ho hem d'aixecar entre tots».

Josep Lluís Mora.President de la Cambra de Comerç de Tortosa

«Volem corregir la faltad’infraestructures al territori»

–Quins són els reptes que s’ha mar-cat per aquesta legislatura?»Servei i suport a tot el teixit empresarial ebrenc, amb un impuls a l’assessorament a les empreses en formació ifacilitant línies de finançament mitjançant l’acord de col·laboració ambl’ICO. Des de la Cambra, i per aquestmandat, ho resumim amb dos eslògans: ‘Empresa i territori’ i ‘Compromís amb les Terres de l’Ebre».–Quin creu que ha de ser la posturade les cambres davant dels esdeve-niments econòmics que estan mar-cant el nostre país?»La Cambra considera necessària i imprescindible, per exemple,la reforma laboral perquè el mercat laboral ha donat clars símptomes de que necessita millorar, com ho demostren les taxes d’aturque arrosseguem.»–Quines són les demandes més importants que es fan des de laCambra de comerç?»Des de la Cambra es treballa per corregir el desequilibri històricque han patit les Terres de l’Ebre en infraestructures i ha fet seuesles reivindicacions del territori, com les autovies, el desdoblamentde l’eix de l’Ebre, i una aposta decidida pel corredor del Mediterrani amb l’estació de l’Aldea com a eix vertebrador del transportferroviari. També per aconseguir la declaració de reserva de la biosfera per a les Terres de l’Ebre, per la reindustrialització, per laconsolidació turística, i defensar l’Ebre i la seva navegabilitat».

Isaac Sanromà.President de la Cambra de Comerç de Reus

«Hem d’afavorir el dinamisme i lacompetitivitat a les empreses»

–Quins són els reptes que s’ha mar-cat per aquesta legislatura?«La conjuntura econòmica ens condiciona. Per això prioritzem tot tipusd'accions que suposin millores en lespossibilitats de seguir endavant de lesnostres empreses, afavorim el dinamisme i millorant la competitivitat».–Quina creu que ha de ser la postu-ra de les cambres davant dels esde-veniments econòmics que estanmarcant el nostre país?«La nostra aposta és clara. Insistir aestablir l’anomenada “flexiseguretat”.Respectant els drets dels treballadors però donant marge demaniobra als empresaris. D’altra banda, no podrem avançar si nosolucionem els problemes de liquiditat de les empreses. Aquesta ésla prioritat absoluta, tenint en compte que estem en una situacióextraordinària, calen respostes extraordinàries. Les administracions han de ser conscients del que ens hi estem jugant tots.–Quines són les demandes més importants que es fan des de laCambra de comerç?»Al marge del suport específic a les empreses en l’època actual, lesinfraestructures de què disposem són encara més un fre que unajut. En el nostre cas, no obstant això, estem davant de grans canvis propiciats per la construcció d'una nova xarxa ferroviària d'alta velocitat, potenciant el corredor Mediterrani, i pel creixementde l'Aeroport de Reus, un motor bàsic per a la nostra economiafutur»

Marcel·lí Morera.President de la Cambra de Comerç de Valls

«Ens manca potenciar més lalínia fèrria»

–Quins són els reptes que s’hamarcat per aquesta legislatura?»Els reptes són incrementar lesexportacions i l'obertura de nousmercats exteriors per part de lesnostres empreses; la potenciació dela formació empresarial, el paperdels polígons i zones industrials i elturisme; millorar les nostres infraestructures i serveis; ajudar a lamodernització i promoció constantdel comerç en els actes que es realitzen per la commemoració dels 800anys de la concessió del mercat setmanal del dimecres a Valls, entre altres.»–Quina creu que ha de ser la postura de les cambres davantdels esdeveniments econòmics que estan marcant el nostrepaís?»Seguim les directrius establertes a nivell d'Estat pel ConsejoSuperior de Cámaras de Comercio de España; a nivell català pelConsell General de Cambres de Comerç de Catalunya, i pel quefa a les comarques tarragonines, pels informes de conjuntura ialtres posicionaments conjunts de les Cambres.»–Quines són les demandes més importants que es fan des dela Cambra de Comerç?«Ens manca potenciar més servei a la línia fèrria Barcelona SantVicenç Valls Picamoixons, Montblanc Lleida, el tancament aPicamoixons per la connexió directa via Alcover Reus, la implantació de les dues línies de l’ITV a Valls, fibra òptica...

15Juliol/Agost de 2010 Publicitat


Pugen un 26% lesvendes de pisos aTarragona respectede fa un any

Les vendes de pisos vanaugmentar al maig a lademarcació de Tarragonaun 26% respecte al mateix període de l’any passat, segons dades de l’INE.En total s’han efectuat560 operacions registrades, de les quals 314 corresponen a pisos de segona mà i els 246restants a pisos d’obranova. Aquestes xifres la situen com la segona demarcació amb més creixement de Catalunya. Pelque fa a la resta del territori català, Lleida ha estatl’única que ha baixat, ambun 16% menys que elmaig de l’any passat. Així,en el total de Catalunyaha crescut un 30%, ambun total de 4.575 operacions registrades, unadada que recupera els valors de l’estiu de 2008. /ACN

Turisme, agriculturai energia, puntsclaus pel creixementde les Terres del’EbreEls serveis d’estudis delBBVA ha conclòs que elcreixement econòmic deles Terres de l’Ebre persortir de la crisi passa perun trencament de l’estacionalitat en l’activitat turística, així com la generació d’energia i l’apostaper l’agricultura. Els efectes de la bombolla immobiliària han estat mésdurs en aquest territorique en les altres zones deCatalunya, i això fa mésdura la recuperació, segons l’estudi que analitzala situació econòmicaebrenca presentat aquestmes a Tortosa. / Redacció

La Generalitatdestina 2,2ME per ala formacióocupacionalEl Govern català ha signatun conveni amb el SOC,pel qual destinarà 2,2 MEals cursos de formació dejoves en l’àmbit de l’administració d’empresesque organitza la fundacióInfrom Institut. L’ofertaformativa es basa en la simulació del funcionament real dels negocispetits i mitjans, i se’n beneficiaran al voltant de700 persones. Es faran47 accions formatives de644 hores cadascuna. Elsúltims tres anys la inserció laboral d’aquests cursos ronda el 70%, i s’afegeixen els ajuntaments deValls, Girona i Sabadell./Redacció

El nou polígon de la Bisbal delPenedès finalitzarà a la primavera

� El centre logístic rebrà el nom de Les Planes Baixes i ocuparà vora 60 hectarees

La Bisbal del Penedès hafet una aposta clara perla logística per reactivarl’economia de la zona,amb aquesta és lasegona zona industrialdel territori

Núria ArlandesTLA BISBAL DEL PENEDÈS

El nou polígon industrial de laBisbal del Penedès, que s’anomenarà les Planes Baixes, seràoperatiu entre finals d’aquestany i la primavera de l’any queve, segons fonts de l’Ajuntament. El complex logístic, demés de 60 ha de superfície, esva començar aquest maig passat, després de superar algunestraves administratives, ja ques’hi va haver de fer arribar l’aigua i la llum. Per l’alcalde delmunicipi, Josep M. Puigibet,dotar el poble d’un altra zonaindústrial era una prioritat iuna necessitat.

Aquesta és una de les obres

més esperades a la comarca, jaque l’economia d’aquesta zonaés basa principalment en laconstrucció i l’agricultura, dosdels sectors més afectats per lacrisi econòmica. «L’impacteeconòmic a la zona serà brutal,ja hem rebut més de 3.000currículums de gent que estàinteressada a treballar hi» enscomenten des del consistori.Segurament aquest fet vedonat perquè la principalempresa que s’hi instal·laràserà el centre logístic d’ElCorte Inglés, i que es preveuque doni feina a més de 600persones, de forma directa. Laconstrucció d’aquest complexva en paral·lel a les obres delpolígon, per això es creu quecomenci la seva activitat almateix temps.

Però El Corte Inglés no seràl’única empresa que té previstinstal·lar se en aquest polígon;a més, hi haurà una fabrica peral reciclatge que es preveu quedoni feina a 35 persones. L’altra empresa serà una bugaderia industrial on hi podran trobar feines a unes 25 persones.Imatge de les obres del nou polígon.

CEDIDA

RedaccióTARRAGONA

Així els productors d’energiasolar són els que més han perdut en la retallada de les primes per al sector de les energies renovables, ja que són lesque més reben i menys aporten, l’any passat aquest sectorva rebre més de 2.600 milions

d’euros en primes un 45% deltotal de l’assignació per alrègim especial. En canvi, l’energia termosolar i eòlica hanarribat a un acord pel qual esreduiran un 35% fins a l’1 degener de 2013, i en el cas de latermosolar, s’impedirà l’accés al’opció de cobrar el preu demercat més una prima durantun any. Durant aquest temps

se’ls pagarà segons una tarifaregulada, que és menor quel’anterior opció. A més, esreduirà el nombre d’hores ambdret a retribució per damuntdel mercat: 2.589 a l’eòlica i2855 per la termosolar.

L’excusa del Govern peraquesta retallada són els costosde producció d’aquestes tecnologies que han caigut en

picat, i per tant ja no és necessari dotar les d’ajuts tan elevats, quan en un principi eranou. Aquest desequilibri haprovocat una bombolla insostenible, sobretot en el sectorfotovoltaic. L’objectiu de l’acord és acabar amb el degoteigde l’anomenat dèficit de tarifa,que segons alguns càlculspodria arribar als 20.000milions d’euros a finals d’any.

Per altra banda, les companyies elèctriques estudien unrecurs en contra de la decisiódel Govern de la congelació deles tarifes al juliol com a partde l’acord amb el PP.

El sector de la fotovoltaica espot quedar sense les primes

� L’energia eòlica i la termosolar arriben a un acord amb el Ministeri d’Indústria

Els treballadors dela ConstructoraJaldo, en vagaUna cinquantena de treballadors de la constructoraJaldo, ubicada al polígonAgro Reus de Reus, han iniciat una vaga indefinida perquè no han cobrat tresmesos i mig de sou. Ambaquesta protesta esperencobrar les pagues extres deNadal i juny, la nòmina dejuny i el 50% de la de maig. Amés els treballadors creuenque, la direcció s’ha associatamb empresaris egipcis i queel seu cap marxarà sensepagar lo ./ACNUn moment de la manifestació dels treballadors a fora de l’empresa

ACN


El Govern demana la fusió de lescaixes de crèdit agrícoles

� Les seccions de crèdit podrien integrar-se en l’entorn de la Caixa Rural de Castelldans

Així, el projecte d’unacaixa rural nacionalpodria fer-se realitat apartir de l’octubre, haassegurat la Generalitat,juntament amb elsrepresentants delssector

RedaccióTARRAGONA

Així, organitzacions agràries,associacions de seccions decrèdit i la Federació de Cooperatives, juntament amb l’Executiu català, han presentat elprojecte d’integració de lesseccions de crèdit que hodesitgin per formar una cooperativa de crèdit, és a dir, unaentitat bancària. Aquesta esdesenvoluparia al voltant de laCaixa Rural de Castelldans (lesGarrigues) amb la qual ja s’haestablert un primer acord decol·laboració per capitalitzarla i així poder obtenir els

recursos propis necessaris perpoder operar a tot Catalunya,excloent Barcelona. Les seccions de crèdit que accedeixina la integració hi aportaran elsactius i passius, de manera queels dipòsits dels socis passarana mans de la nova entitat, igualque les inversions i els crèdits.Aquesta és una manera dedonar naturalesa bancària al’activitat de les seccions decrèdit. Segons el Govern, perpoder se dur a terme farienfalta de quatre a sis seccions i,pel que fa al nom, s’ha descartat el ja existent i, quant al termini previst, es parla de finalsd’octubre. Totes aquestesdeclaracions s’han fet en elmarc de presentació de lamodificació del decret de regulació de les seccions de crèditde les cooperatives, que a Tarragona n’afectaria 54, ambl’objectiu d’incrementar laprotecció dels estalvis delssocis i garantir el finançamentde l’activitat agrària. Els canvismés importants són la capitalització de les entitats i la limitació de socis col·laboradors.La Cooperativa de Cambrils.

CEDIDA

Els EROS presentatsfins ara afectenprop d’un miler depersones del CampSegons un comunicatenviat per UGT, el nombre d’expedients presentats en el primer semestre d’aquest any ascendeix a 75 al Camp deTarragona i afecten 977persones. D’aquests, 18han estat de reducció,han afectat 62 persones;de suspensió, 44, amb538 persones, i, finalment, 13 d’extinció quehan afectat 377 treballadors. Pel que fa als mesoson han tingut més incidència aquests expedients, ha estat el mes degener, amb 294 persones i 14 ERO, dels quals4 d’extinció, amb 210persones afectades. Elmes amb menys expedients ha estat el febrer,amb 12 ERO, amb capd’extinció. El març tambéva ser dolent a causa delnombre de treballadorsen extinció, amb 120persones a l’atur en 6expedients d’extinció. Dela resta de mesos ha destacat el maig, sense capexpedient d’extinció i almes d’abril només amb21 persones extinció. /Redacció

18Juliol/Agost de 2010Universitat

RedaccióTARRAGONA

El 14 de juny es va inaugurar elParc Tecnològic de Turisme iOci de Vila Seca, amb l’assistència del conseller de la DIUE,Josep Huguet; el rector de laURV, Francesc Xavier Grau;l’alcalde de Vila seca, JosepPoblet; el president de la Federació Empresarial d’Hostaleriade Tarragona (FEHT), JosepMartí, i la subdelegada del

Govern, Teresa Pallarès. El PCTde Turisme i Oci va ser impulsat l’any 2006 per la URV, l’Ajuntament de Vila Seca i laFEHT, amb l’objectiu de ser unpol de knowledge economy deturisme amb projecció internacional i com a òrgan de coordinació i gestió de recerca, formació, innovació i desenvolupament empresarial amb lacol·laboració dels agentspúblics i privats d’aquesta zonaturística del Mediterrani.

Les universitats dela UpM potenciaranla mobilitat dedocents i estudiantsLa primera Conferènciade rectors d’universitatsdels països de la Unió pelMediterrani (UpM), ambrepresentants del mónuniversitari de 43 països,reunits a Barcelona, vaaprovar un documentamb set propostes entreles quals es destaca flexibilitzar l’intercanvi d’alumnes i investigadorsper poder construir l’espai euromediterrani. Eldocument es farà arribarals ministres Euromedd’Educació Superior,Investigació i Innovacióque tenen previst reunirse a la tardor a Eslovènia.Entre les altres propostesdestaca l’acord per facilitar el reconeixement delscrèdits aprovats en lesdiferents universitats o lacreació del ConsellInteruniversitari. Durantla conferència també esva demanar a la ComissióEuropea més inversió perla modernització universitària mediterrània i afavorir la seva competitivitat. / Redacció

La URV participa enuna investigació perdeterminar el valordels futbolistesAquest treball ha utilitzatmètodes matemàtics icomputacionals perquantificar la participació i contribució o rendiment de cada jugadoren els equips de futbolque van participar a l’Eurocopa 2008. Així, elsresultats obtinguts nosón cap sorpresa i enaquest cas la ciència haconfirmat l’opinió delpúblic, i conclou queXavi i Sergio Ramos vanser els jugadors mésvaluosos del campionat.El treball «Quantificantel rendiment en una activitat en equip» l'ha realitzat un equip de recercainternacional amb base ala Universitat Northwestern format per JordiDuch, professor delDepartament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la URV, i elprofessor portuguès LuisA. Nunes Amaral i l'estudiant nord americà Joshua S. Waitzman, d’aquella universitat. /Redacció

Ferran Mañé analitza la inserciólaboral dels estudiants de la URV

� Els resultats es recullen al seu llibre sobre la sortida laboral dels alumnes de la URV

La presentació del llibrees va realitzar el passatmes de juny, per part deFerran Mañé, director del’Observatori del’Ocupació, que es vaposar en marxa enguany

RedaccióTARRAGONA

A l’acte també van participar elrector de la Unbioversitat,Francesc Xavier Grau, i el president del Consell Social, ÀngelCunillera. Durant la presentació va tenir lloc la taula rodona«Un model econòmic per superar la crisi: el paper de la universitat», moderat pel mateixMañé i on van prendre partAndreu Pintaluba, d’AndreuPintaluba, S.A., i la FundacióCTNS; Ramon Inglés, directorTerritorial de SOC Tarragona, iJosep Anton Ferré, director del’Agència de la Qualitat deCatalunya (AQU Catalunya), ique fou una reflexió sobre quinmodel productiu s'ha de desenvolupar i quines competències, habilitats i coneixementshan de tenir els treballadorsper a poder donar suport aaquesta transformació.Aquesta publicació, la núm. 28de la col·lecció UniversitatRovira i Virgili, ha estat fruit dela feina elaborada per l’Observatori de la URV, després d’analitzar les dades sobre la

inserció laboral de l’AQU deCatalunya. Els resultats obtinguts són molt positius i parteixen de l’entrada al mercatlaboral dels estudiants de laURV que es van graduar durantel curs 2003 04. En unmoment d’incertesa tant econòmica com laboral, aquest llibre té molt sentit, ja no nomésde mirada cap al passat sinótambé de perspectives de cara

al futur.Així, les conclusions a les

quals s’ha arribat en aquestaanàlisi semblen indicar unainserció laboral positiva entreel conjunt de titulats, tot i quecada àrea d’ensenyament témercats laborals amb característiques pròpies que impliquen trajectòries professionalsdiferenciades. De totes maneres, existeixen col·lectius amb

problemes que demanen potser accions més concretes idissenyades per a ells, peròque, en qualsevol cas, nopodem oblidar que existeixen.A més, les empreses són dinàmiques i les seves necessitatsde qualificacions van variant i,per tant, cal estar atents aaquests canvi. I no hem d’oblidar que sempre és possiblemillorar.

Un moment de la presentació del llibre de Ferran MañéCEDIDA

S’inaugura el PCTd’Ocii Turisme de Vila-seca

Imatge exterior de l’edifici del PCTCEDIDA

19Juliol/Agost de 2010 Cambra de Comerç i Indústria de Tarragona

La Cambra preparauna missiócomercial aSud-amèrica pelsetembreL’àrea de Comerç Exterior de la Cambra Oficialde Comerç, Indústria iNavegació de Tarragona,i inclòs dins del Pla d’Activitat Internacional deles Cambres Catalanesper l’any 2010, té previstrealitzar per al propersetembre aquesta MissióComercial a Guatemala,Panamà i la RepúblicaDominicana. Les datesde la sortida són del 28de setembre al 8 d’octubre i van dirigides a lesempreses que hi estiguininteressades ja que ésmultisectorial. Les ciutats que es visitaranseran Guatemala, Panamà i Santo Domingo i l’agenda de treball inclouràles Cambres de ComerçEspanyoles de les tresciutat que seran lesencarregades de dur aterme els contactes ambles diferents empreseslocals. La sortida es faràel dia 28 de setembredes de Barcelona cap aGuatemala on estaranfins al dia 30. Del dia 1 al5 d’octubre estaran aPanamà i el dia 5 sortiran cap a Santo Domingofins al dia 8 d’octubreque tornaran cap a Barcelona. Per poder accedir a la inscripció s’hauràde fer un ingrés de 475euros per tal de reservarels drets d’inscripció. Perpoder realitzar aquestadespesa les empreses queho vulguin podransol·licitar la subvencióMIPRO, que a causa de lalimitació d’aquests ajuts,és recomanable que esfaci la sol·licitud el mésaviat possible. Les inscripcions es poden ferfins al 25 d’agost.Aquestes missions sónnecessàries per poderestablir vincles comercials amb altres païsosdel món./Redacció

RedaccióTARRAGONA

La missió de la Cambra de Tarragona a Israel ha estat moltben valorada per les nouempreses que hi han pres part.Tant és així que van realitzarmés de 70 contactes comercials. “Que s’hagi mantingutaquest ritme de treball a les

agendes dels participants ésmolt significatiu tenint encompte que estem parlant d’Israel, un mercat on els emprenedors locals són molt pragmàtics i van molt per feina. De fet,són tan directes en lesreunions de treball que si unnegoci no els interessa no hiperden ni un minut”, diuRoberto Barros, responsable

del Departament de ComerçExterior de la Cambra. Per aixòés tan positiu aquest contactesrealitzats, ja que pot permetreestablir un contacte empresarial important en el sentit ques’obren nous mercats per a lesempreses de la demarcació enmoments que són molt complicats per al nostre teixit empresarial.

De cara als propers mesos laCorporació té previst organitzar una nova missió a Israel perseguir consolidant aquestapresència tarragonina mentreque els participants en aquestamissió tenen previst tornar hiaviat a títol personal.La missió ha estat multisectorial amb empreses procedentsde diferents rams productiuscom ara: alimentació i begudes, cablejats, cosmètica imaterial de construcció.La propera missió de la Cambra de Tarragona, a celebrar elmes de setembre, tindrà com adestí Àsia, concretament Singapur, Filipines i i Vietnam.

La missió empresarial de laCambra a Israel ha estat un èxit

� Les nou empreses que hi han participat han realitzat més de 70 contactes comercials

«Els ports han de ser atractius peratraure el capital i les oportunitats»

� El president de Ports de l’Estat, Fernando González, ha pres part al Bon dia Tarragona

Aquestes són algunes deles declaracions que hafet, Fernando González,durant la sevaintervenció al cicle dejornades que organitzala Cambra de Comerç

RedaccióTARRAGONA

El president de Ports de l’Estatha estat molt directe sobrequin corredor i via de comunicació amb Europa li semblavamés adient, aquests dies que sen’ha intensificat el debat. “Lameva aposta és pel Corredordel Mediterrani, tal com diu elministre de Foment José Blanco”. I ha afegit que “els corredors garanteixen una millorvertebració i convergència delpaís que el sistema radial”.Gonzalez, s’ha referit tambéque els ports han deixat de ser“llocs” per convertir se en“espais”, ja que, al seu entendre, aquestes infraestructures

juguen un paper que passa peractuar amb criteris empresarials, ser rendibles, generarvalor afegit, formar part d’unacadena logística i estar plenament integrades en la seva àread’influència.En relació a la nova políticaportuària, ha dit que es dota demés autonomia i poder als presidents de les autoritats portuàries i que el paper de Puertos del Estado és el de vetllarper “evitar la competència deslleial d’un port amb un altre”.Arribats a aquest punt s’ha parlat també de si la millora de lacompetència de la xarxa portuària passa per impulsarfusions, una possibilitat quePuertos del Estado no contempla, “però sí la cooperació perno solapar se els interessos”.A la trobada s’ha parlat tambéde l’avantatge competitiu del’alta velocitat pel Port de Tarragona i per tota l’economiadel territori. Un objectiu irrenunciable si volem que lesComarques de Tarragona segueixin essent un motor econòmic del país.Un moment de l’acte Bon dia Tarragona de la Cambra

CEDIDA

La Reforma del Gobierno no afronta losauténticos problemas de las empresas ala hora de contratar, no introduce loscambios que necesitamos para modernizar y flexibilizar el mercado de trabajo. Esto es lo que el país necesitabaen un momento de crisis profunda comoel actual para salir de ella. Es unaoportunidad perdida.1. La Reforma debiera haber tenido

como objetivo “incentivar el empleo”La Reforma laboral debía: Raciona

lizar las indemnizaciones por despido,negociación colectiva.. permitir el descuelgue del convenio, clarificar y simplificar las causas objetivas de despidocuando la empresa va mal, y desjudicializarlo, flexibilizar y simplificar lamaraña de contratos que existen y incluir la productividad y absentismo.Ninguna de estas reformas se ha

propuesto; por tanto, seguimos sintener incentivos para la creación de empleo.2. Seguimos con la judicialización

del despidoEl RD no acota ni mejora los crite

rios para los que una empresa puedeacogerse al despido objetivo (con 20días de indemnización) derivado deproblemas económicos. Es chocanteque lo que dijo el ministro Corbachohace un par de días, de que las empresas con 6 meses de pérdidas podrían

acogerse se ha caído del Real Decreto.No cambia nada cuando dice “la

empresa que tenga pérdidas económicas durante 6 meses... aplicará una indemnización a los trabajadores de 20días por año”, actualmente ya está así.No se clarifican las “causas objeti

vas” del despido, la Patronal pedíamosconcreción de dichas causas objetivas,y evitar la judicialización del procesocon largos plazos, seguiremos en manosde la interpretación del Juez. Por tanto,la medida seguirá sin poderse aplicaren la práctica (actualmente solamenteun 15% de los despidos que alegancausa objetiva, el juez le da la razón).3. No simplifica la maraña de con

tratos laboralesLo más que se propone es el “con

trato de fomento del empleo indefinido”con una indemnización de 33 días, queahora lo podrán realizar el colectivo devarones de 31 a 44 años, junto con

mujeres, minusválidos, mayores de 45años o quienes lleven mas de 3 mesesde desempleo.4. IndemnizacionesTampoco regula unas indemnizacio

nes, en la actualidad no son lógicas, noes de recibo que la empresa pague 45días por año, y el trabajador cobre 42mensualidades (¡que son 3,5 años!),¿Es que este Señor estará 3,5 años sintrabajar? ¿Esto es una indemnizaciónracional?La Reforma señala que Fogasa asu

mirá parte del coste de despido en lamayoría de contratos, (indefinidos ono, de fomento o por objetivos), concretamente 8 días del coste del despido. Por tanto, el trabajador cobrará45 días, y la empresa pagará 37, teniendo en cuenta que esta rebaja (8días) se carga a las cuotas empresariales acumuladas, ya que no debemosolvidar que las aportaciones al Fogasa

la realizan precisamente las empresas(0,2%), se trata de una “hucha”donde va a parar una parte de las cuotas empresariales; por tanto las seguirápagando la empresa.Respecto a las indemnización por

contratos de obra o servicio, se aumentan de forma progresiva hasta llegar alos 12 días por año en el 2015, se fijaen 3 años la duración máxima de estoscontratos (más 1 ampliables si se acuerda en la negociación colectiva). Estamedida en una época de crisis es perjudicial para el empleo.5. Descuelgue de los conveniosEn el siglo XXI, los acuerdos en la

empresa, entre trabajadores y empresario deben primar sobre una negociación colectiva a nivel nacional oregional. Cada empresa es diferente ylas condiciones deben adaptarse, suproductividad, absentismo, sus beneficios, su peligrosidad, movilidad, políticas alternativa. Si la empresa no puedeadaptar sus relaciones laborales, antela crisis, la válvula de escape seguirásiendo la reducción de plantilla. Encimacon la Reforma, los sindicatos gananmás poder, ya que no será obligatoriosometer el litigio al arbitraje de un tercero.6. Reducción de cotizacionesLas cargas sociales, cuotas de la SS

no se tocan…, al revés, probablemente

deberán de aumentarse para financiarel Fogasa.7. Evitar los abusos en las presta

ciones por desempleoNo se regula ni dimitan las presta

ciones por desempleo… ni se marcanexigencias, ya sea de formación continuada, o de trabajo para la colectividad…para seguir cobrando.8. Pensiones, respecto al modelo

austríacoEl Gobierno se da un plazo de un

año, para regular el fondo de capitalización (modelo austríaco), se suponeque son las empresas quienes deberándotarlo, se trata de dotar una bolsavirtual de ahorro en la que mes a mes laempresa realizará aportaciones.9. INEM / ETTRespecto a las ETT se les abre el

campo para que puedan contratar conlas AAPP, la ineficacia del INEM esclara, el dato es que el Inem solamenteinterviene en el 3% de la contratación.En conclusión, el Gobierno ha des

aprovechado una oportunidad de oropara hacer una reforma seria y profunda, necesaria para crear empleo. ElGobierno quiere validar el R.D al tramitarlo en el Parlamento como Proyectode Ley, dónde espera se incorpore uncalado mucho mayor a la reformilla.Como alguien dijo, “la montaña partióun ratón”.

20Juliol/Agost de 2010Confederació Empresarial de Tarragona

CEPTA realitzarà una jornada sobre web 2.0 ixarxes socials aplicades a les empreses a VallsEl proper 14 de juliol, CEPTA celebrarà a Valls una jornadadirigida a tots els empresaris que ho vulguin, centrada adonar a conèixer tot el que significa el concepte de web 2.0i les xarxes socials, així com l’impacte que representen perl’empresa. La jornada anirà a càrrec d’Agustí López, de TAUconsultoria, expert en la matèria, i que ha plantejat l’actecom una trobada oberta, en què es debat quines són lesclaus de futur que s’obren amb l’ús de les noves tecnologiesaplicades a l’empresa, així com les oportunitats i amenacesque suposen. Segons López, «el món de les xarxes socials ofereix milers de possibilitats per les empreses que vulguin utilitzar les i promocionar les», i ha matisat que és «bàsic pensar molt bé a qui volem dirigir nos i què és el que volem oferir, per no perdre’ns en el mar d’informació de la xarxa».Per aquest motiu, les sessions que ha programat CEPTA esvan celebrar el passat 30 de juny a Tarragona i el 7 de juliola Reus, estan encarades a oferir solucions concretes a lesdemandes dels empresaris i a conscienciar los que són unanova forma d’innovar i que s’ha d’aprofitar les oportunitatsque els poden donar en l’àmbit del compartir coneixement,la creació de continguts i sobretot els nous canals de comunicació en què s’estan convertint aquestes com a einesnecessàries per poder ser competitius dins del món empresarial. / Redacció

Els ajuts i subvencions per la internacionalitzacióde les empreses centrarà una jornada de CEPTAAmb el canvi de cicle econòmic, els aspectes d’internacionalització de les empreses s’ha tornat un tema fonamental,per això des de CEPTA es celebra el proper 13 de juliol unajornada que intentarà respondre les qüestions que es fan elsmateixos empresaris sobre aquesta temàtica, com si espoden sol·licitar ajuts per aplicar mesures d’internacionalització a la seva empresa, quin tipus de subvencions es podenrebre i per quins tipus de despeses es poden demanar./Redacció

CEPTA prepara una jornada sobre la ReformaLaboral pel 15 de juliol a Tarragona

El passat 17 de juny va sortir publicat al BOE el ReialDecret llei 10/2010 de 16 de juny, de mesures urgents perla reforma del mercat de treball, que incorpora novetatsimportants. Per això CEPTA i EGARSAT, han organitzataquesta jornada on analitzaran i valoraran els aspectes mésrellevants de les mesures aprovades per la nova norma, queja està en vigor, adreçada a tots els empresaris interessats.La jornada tindrà lloc a la seu de CEPTA a Tarragona de 10a 12 del matí i que a més comptarà amb la participació dePrice Waterhouse./Redacció

Les reformes estructurals,claus per la recuperació

� CEPTA presenta les conclusions de «309 idees per un territori»

L’acte que va tenir lloc elpassat mes de juny es vacelebrar a l’AuditoriCaixa Tarragona i vareunir més de 200persones de la província

RedaccióTARRAGONA

Els empresaris tarragoninsassumeixen la gravetat de lacrisi, però demanen que s’actuïen clau de progrés amb mésinfraestructures i el reforç dela formació i la investigació.Aquesta podria ser la conclusiófinal a la qual es va arribar enl’acte de presentació de lesconclusions de les jornadescomarcals «309 idees per unterritori» que s’han dut a termedes de la CEPTA per conèixerles necessitats i les possiblessolucions del teixit empresarialde tota la demarcació.En definitiva, les empreses quevan participar en aquesta anàlisi van estar d’acord a afirmarque ens trobem davant d’uncanvi de model econòmic ambuna forta repercussió social, onla crisi no és conjuntural, i pertant calen reformes estructurals urgents tant a nivell de lagestió de les empreses com enla política econòmica.

Les conclusions d’aquestestudi les va explicar PereSegarra, catedràtic de la URV,director de la càtedra d’Empre

nedoria i Creació d’empreses icol·laborador del projecte, juntament amb la intervenció delsassistents a les trobades. Després va tenir lloc la conferènciade Leopoldo Abadia, autor de«La hora de los sensatos» i la«Crisi ninja» sobre el com i perquè de la crisi i els seus aspectes més rellevants.

Al final del matí va assistir

el president de la Diputació deTarragona, Josep Poblet, que vapresentar la tasca que s’estàduent a terme des de l’oficinade la Regió del Coneixement.

La cloenda de l’acte va anara càrrec de Josep Antoni Belmonte, president de CEPTA,que va fer una crida per fer unarealitat les demandes fetessobre paper.

Foto de família final de la trobada.CEDIDA

Opinión de CEPTA sobrela Reforma Laboral

Andreu Basseda i Tous.VICEPRESIDENT DE CEPTA

21Juliol/Agost de 2010

TENDÈNCIESEl Restaurant

Al Natural, cuinaamb filosofia pròpia

RedaccióTARRAGONA

A la nostra ciutat sempre tenimracons que descobrir, tantarquitectònics com gastronòmics. Així, trobem un lloc ambun encant especial, vora elPalau Firal, el restaurant AlNatural. Des de fa 10 anys,amb la seva propietària, Maijo,al capdavant, i M. Albarran alsfogons, aquest local ens ofereixun altra manera de menjar, elque seria una barreja de cuinavegetariana, biològica i natural. Als seus menús hi trobemplats de peix, de carn, decereals, verdures o pasta. Destaquen les seves cremes i amanides fredes o les escalopes decereals, el filet amb poma, croquetes de pollastre ambkellogs, llàgrimes amb tàrtara(el plat secret de la casa), i totfet amb productes naturals i decasa nostra. Com ens ha dit la

Maijo, intenta ser uns cuinaamb la filosofia biològica ivegetariana, però adaptada atot tipus de clients.

Des de fa quatre mesos, AlNatural obre les portes elsdivendres i dissabtes a la nit,on trobem el menú nocturn aun preu de 15 euros. A més,

tenen menús diaris a 10 euros.El local té una capacitat per 40persones, però hi ha la possibilitat de llogar la sala per fersopars o dinars per un mínim

de 10 persones i màxim de 20,per celebracions familiars, trobades d’amics o fins i totcomiats de soltera més íntims.Al Natural també és una galeria

d’imatges i pintures, on artistesde tot arreu poden trobar unespai per exposar el seu talent,que canvien cada dos mesos,omplint les parets d’art i màgia.

El Restaurant Al Natural ofereix una cuina per a tot tipus de comensalsCRISTINA AGUILAR

Rest. Al NaturalAdreça: C/ Arquitecte Rovira,3 BaixosTelèfon: 977 216454Propietària: MaijoCuiner: M. AlbarranCuina: NaturalPreu menú: Menú diari 10euros. Menú nocturn 15 eurosHorari: De dilluns a dissabtes13h a 16h i divendres idissabtes de 21h a 23h.Diumenges i festius tancatPlats recomanats: Filet devedella amb poma, tataki detonyina, escalopes de cereals.

Els caves Juvé i Camps, a lacata de Castillo de Javier

Al passat mes de juny el restaurant Castillo de Javier de Salouva acollir la seva última cata dela temporada i va acomiadarse fins al setembre amb un invitat de luxe. En aquesta ocasió lacata va ser amb els caves delCeller Juvé i Camps, de Sant Sadurní d’Anoia. La presentacióde la cata va anar a càrrec deldirector comercial de les caves,el Sr. Rosendo; el seu enòleg,Antonio Cortés, i el gerent deCastillo de Javier.El celler va presentar quatrecaves que van ser els protagonistes de l’acte, el Juvé i CampsReserva, Gran Juvé, Juvé Milessimé i el Brut Rosé Pinot Noir.Així el tast va començar amb elGran Juvé, cava de tipus brutque s’ha de servir a una temperatura d’entre 7o i 8o per poder

gaudir de la seva qualitat, el vaseguir Juvé Milessimé un brutelaborat al 100% amb Chardonnay, per anar fent boca percatar el Brut Rosé Pinot Noir,brut rosat, elaborat al 100%amb Pinot Noir. Per finalitzaraquest tast, es va servir una deles estrelles de la casa, el Juvé iCamps Reserva de la Família,cava brut nature elaborat ambdiferents varietats de raïm. Elsquatre caves van ser del gust

del quasi centenar de personesque es van reunir al Castillo deJavier per degustar los. Peracompanyar els caves, el res

taurant va preparar uns aperitiu a base de peix, arrossos i formatges, molt recomanats peracompanyar els caves d’una de

les bodegues en més tradició deCatalunya. La vetllada va transcórrer en un ambient distès iamè.

Un moment de la presentació de la cata al restaurant Castillo de JavierCRISTINA AGUILAR

El Tast

La CataEs va poder catar elJuvé i Camps Reservade la Família, un delscaves més reconegutsdel celler

22uliol/Agost de 2010TENDÈNCIES

MotorNou Mazda 5, el monovolum modern i desenfadat

RedaccióTARRAGONA

El nou Mazda 5 està preparatper introduir se al mercateuropeu, un monovolum que escomercialitzarà sols amb 7 places i portes del darrere amb unfrontal agressiu i el dissenyNagore delinea lateral que lidóna un aspecte modern i desenfadat. Des de Mazda s’hamillorat des de l’habitabilitat i

l’espai fins als consums, el rendiment dels seus motors i eldinamisme del xassís; a banda,també s’ha millorat en la seguretat sobretot perquè està destinat a un públic familiar.En les seves millores tro

bem que s’ofereix una visibilitat davantera superior amb l’elevació del lloc de conductor,la lluna posterior no té el pilar,s’augmenta l’aïllament acústic ité tres fileres de seients ambun volum de càrrega de 788

litres. L’1,8 de 115CV s’hamillorat per reduir consums iemissions al voltant del 4 6%,consum, confort i sonoritat endesplaçaments per autovia iautopista. A més, els motors degasolina aniran acompanyatsd’un propulsor dièsel.Pel que fa a l’equipament,

està dividit en tres nivells d’acabat, i inclou vidres tintats,sensors del darrere d’ajut a l’aparcament, control de creuer ifars de xenó. L’equip de so

comptarà amb un doble sintonitzador i processament desenyals digitals. El sistema denavegació amb memòria de4GB i pantalla de 6’’, reproductors MP3 bluetooth i manslliures amb controls al volant ireconeixement de veu.La carrosseria s’ha moder

nitzat i aconsegueix un coeficient aerodinàmic privilegiatde només 0.3 Cx. Entre altrescoses s’han instal·lat deflectorsfrontals i en els pneumàtics

davanters, a més d’un semicarenat a la base del motor quepermet canalitzar l’aire méseficaçment. En relació a laseguretat, Mazda ha introduïtel sistema Brake Override System que en cas de pitjar el fre il’accelerador al mateix tempsignorarà la pressió amb quès’acciona l’accelerador i obeeixnomes al pedal del fre. Les portes corredores porten sensorsper evitar agafar els dits o elcos.

Mazda

V1.8 MZR STYLE 115 CV

3.941 mm

152

4m

m

Preu23.850 euros

Seients7/5/2CanviMecànic

Cilindrada1798 cc

TransmissióManual 5 velocitats

Potència115(85)/5.300

Velocitat màxima182Km/h

Acceleració 0/10011,3’

Consum l/100 km7,5 (urbà)Emissions179 gr/km

Altres versions2.0 MZR 2.0 MZR autoDiesel 2.0 CRTD (110cv)Diesel 2.0 CRTD (143cv)

Llibres recomanatsFreakconomics

Títol: FreakconomicsAutor: Stephen J. Dubner / Steven D. Levitt.Edita: Edicions BPreu: Sense especificarTemàtica: Empresa i economia

Mitjançant exemples pràctics amb un punt de sarcasme iperspicacia, demuestren que la economía, en el fons, representa l’estudi dels incentius: la manera en que les personesobtenen allò que desitjen o necessiten, sobre tot quan altrestambé fan el mateix. Amb exemples actuals plantegen que elmon i l’economía son menys complexes del que sembla.

No logo. El poder de las marcas

Títol: No logo. El poder de las marcasAutor: Naomi KleinEdita: PaidósPreu: 19,90 eurosTemàtica: Marketing d’empresa

Mitjançant la investigació periodística i l’observació de l’entorn comercial, explica la irritació que amplis sectors de lasocietat comencen a manifestar en contra de les grans marques comercials, al vegada que demostra com les multinacionals han militaritzat al seus adversaris. Partint de preguntescom .per que el nom de Nike s’associa a l’explotació laboral.

España en contraste

Títol: España en constraste Crecimiento Economico Vol.IIAutor: Emilio Ontiveros, Francisco J. Valero i Sara BaliñaEdita: AFIPreu: 40 eurosTemàtica: Creixement econòmic

L’aproximació als canvis estructurals que han tingut lloc en elmodel de creixement de l’economia espanyola en les últimesdecades constitueix el proposit últim del segon volum d’unprojecte que preten recopilar un conjunt d’indicadors representatius del que ha estat la transformació de l’economiaespanyola des de la seva entrada a la UE.

El principio del 80/20

Títol: El principi del 80/20Autor: Richard KochEdita: Paidos EmpresaPreu: 20 eurosTemàtica: Àmbit empresarial

És un del 25 millors llibres del segle en l’àmbit empresarialsegons GQ. El principi del 80/20 s’ha convertit en un clássicdel món de l’empresa i en un éxit de vendes tot el món. Iexplica cóm aquest metode permet aconseguir molt mésinvertint molt menys esforç, temps i recursos; amb poc es potcontrolar tot molt més.

23Juliol/Agost de 2010 TENDÈNCIESNovetats

Weekender és la nova bossa de viatge d’edició limitada de Meisterstuck Soft, l’últimacol·lecció de productes de pell masculins.Realitzada principalment amb pell de xai italià i folrada de pèl natural, marca de qualitat.

Montblanc Weekender, novabossa per al cap de setmana

Per a Vieceroy & Boschés tan important vestirla teva taula com la tevacuina; per això presentala seva col·lecció HomeElements i Retro Accesorius perquè a la tevacuina cada aliment estigui al lloc adequat. Lacol·lecció té des de potsper al cafè fins a recipients per posar lapasta, passant perpebrers i salers, totsdestinats a posar ordre ineteja a la teva cuinaamb un toc de distinció.

Una maneradiferent devestir la tevacuina

Amb el format més popular de la pantalla plana, és on la Televisió Regza LCD és excel·lent. Amb resolució HD Ready, TDTincorporat, Resolution +, Autoview( processament automàticde la imatge). Es presenta amb format de 32’’ i 37’’.

Regza LCD, la televisió digital perexcel·lència

Sony ha llançat al mercat peraquest estiu, la primera càmerafotogràfica amb barrido panoràmic 3D del mercat. Són lleugeres, primes i fàcils d’usar, ambsensor CMOS Exmor R de12,2mp i gravació de pel·lícules1080i Full per poder reproduiral teu televisor 3D.

La primera càmeracompacta del mónamb panoràmic 3D

La webcam HD està pensada per a seruna eina per poder gravar els teus currículums amb vídeo i poder destacardamunt d’altres candidats. Una maneratotalment innovadora de presentar elteu currículum, que és una opció ques’està obrint pas a Espanya, donat l’increment d’usuaris a les xarxes socials i lacreixent incorporació de les empreses aaquestes, un espai ideal per trobar feina.

Vídeo currículums d’altadefinició per trobar feina

Recursos on-line

060.es, el portal del’Administració per a empreses

Crisis09.es, el portal que analitzai proposa solucions a l’economia

Aquest portal pretén ser una centrald’accés per als ciutadans i les empreseson pots realitzar tots els tràmits i serveis que necessitis per a la teva empresa, com també totes les utilitats perpoder posar en marxa una empresa, totel que fa referència a les obligacionsfiscals que es tenen, com ajuts financers, tot el que envolta el món laboral,sostenibilitat, etc.

A la portada hi trobem una sèrie deplanes on s’amaga la informació quebusquem. També trobem diferentslinks que ens porten a capítols d’inte

rès com és el ser autònom, o un simulador de creació d’empreses. Aquestaeina està especialment concebuda perajudar els emprenedors a crear, deforma simplificada, petites i mitjanesque no requereixen actuacions o tràmits especialment complicats.

En l’apartat d’informació per l’empresa es poden trobar els conceptesbàsics, com és dur a terme una ideaempresarial o l’emprenedoria. Tambécom a cada apartat d’aquesta web hitrobem una secció d’enllaços relacionats en el tema que estem buscant.

Aquest portal web és un projecte de laFundación de Estudios de EconomíaAplicada (Fedea). Els seus objectius sónel seguiment de l’evolució de la crisi,l’anàlisi de les causes i la presentacióde propostes perquè l’economia espanyola en surti enfortida.Hi trobareu una sèrie de documentsque tracten els temes econòmics demés actualitat on es donen respostesconcretes a aquestes temàtiques. Potstenir tot el que es refereix a La Crisis dela Economía Española: Lliçons i Propostes; és una col·lecció de 25 articles

amb un caràcter marcadament tècnic,no polític, on es recullen algunes de lesreflexions d’un grup d’economistes dereconegut prestigi sobre els orígens iefectes de la crisi al nostre país, aixícom propostes específiques i sòlidament argumentades per sortir ne ambrapidesa i enfortits. A més, hi podeutrobar documents con l’ObservatoriLaboral de la Crisi, articles sobre sectors econòmics tan importants peraquesta crisi com l’immobiliari, o propostes de com reactivar el mercat laboral al nostre país.

24Juliol/Agost de 2010CONTRACRÒNICA

Posar-se les piles i, a més,fer-les sostenibles

L’empresa H2 Genera, amb oficines a l’Hos-pitalet de l’Infant, està treballant per ser laprimera d’Espanya a desenvolupar la tec-

nologia necessària per la producció de pilesd’hidrogen. Després de dos anys d’activi-tat, le seva feina ha cridat l’atenció dels fa-

bricants de piles dels EUA i han començat atenir contactes per un acord per la seva co-mercialització que pot anar més lluny.

Núria ArlandesL’HOSPITALET DE L’INFANT

La investigació en la línia deR+D centrada en l’hidrogen esrealitza a través d’H2 Genera,pertanyent a l’empresa MPbata,especialitzada en energies renovables, que va ser fundada faset anys per quatre companysd’estudis que ho van deixar totper una idea de negoci. Des dellavors s’han anat fent grans ihan anat creant empreses ambaltres socis per poder realitzartot el procés. Així, a més de lainvestigació, també elaborenauditories, projectes tècnics,compren components i realitzen el muntatge i instal·lació decentrals de generació elèctricarenovable.

H2 Genera va néixer a Amposta, de la mà de Pere Margalef, investigador d’aquestamatèria, amb el convencimentque en un termini de tres a deuanys podrien ser referents en elsector i pel que es va crear l’empresa. Des de llavors fins aras’ha guanyat la confiança delsprincipals fabricants de pilesd’hidrogen per representar elsseus productes aquí. Això els hadonat a conèixer a l’altra bandade l’Atlàntic i ara estan mantenint contactes amb els principals fabricants de pilesamericans per arribar a unacord de comercialització a Espanya. A més, no es descartaposar en marxa dins de la sevaestructura a Catalunya, amb elgrup MPbata, el procés de fabricació dels components elèctrics i mecànics de les pilesd’hidrogen. D’aquesta maneras’arribarien a crear desenes dellocs de treballs que es sumarien als 24 treballadors distribuïts entre MPbata, amb seu aBarcelona, i les oficines a l’Hospitalet de l’Infant, com a plataforma d’expansió cap a Valènciai el sud d’Espanya.

Per poder fer aquest pas qualitatiu i en quantitat, està realitzant tots els tràmitsnecessaris perquè pugui seruna realitat. Destaca la preparació d’una proposta de reforma del marc regulador quevol presentar al Ministeri d’Indústria i a la Comissió d’Energia, ja que l’energia produïda apartir de l’hidrogen es considera renovable, però es regeixcom a cogereració, i això encareix la tecnologia necessàriaper a fer rendible qualsevol inversió. Ara, l’empresa vol dur aterme una prova pilot amb subvencions públiques i participa

ció de l’Administració i associacions privades per mostrar queen aquest sector encara hi hamolt per descobrir.

El perquè de tot plegatLes piles de carbonats fosos,que actualment són l’opció comercial amb què treballa H2Genera, converteixen directament el gas natural en hidrogengràcies a elevades temperaturesd’operació (650°C) i assegurenuna cogeneració fiable amb unaeficiència energètica total demés del 70% per les elevadestemperatures dels gasos d’escapament (400°C), que tambés’aprofiten per generar energia.Les emissions contaminants deles piles són “virtualment inexistents” i no fan soroll quanfuncionen, cosa que les converteix en instal·lacions ideals pera la generació elèctrica distribuïda.

Imatges de les instal·lacions d’H2 Genera a l’Hospitalet de l’Infant.CEDIDA

Les piles d’hidrogen pràcticament no contaminen i són inaudibles durant el seu funcionament

InternacionalitzacióH2 Genera té contactesamb fabricants de piles

dels EUA per lacomercialització

Detall del que és la pila d’hidrogen amb què treballa l’empresa.CEDIDA

crònica32

Documents