CRÒNICA D’OR2

3SERVEI GENT GRAN

EDITORIAL

Els valors també canvienTé la seva ironia que la famosa màxima “qualsevol temps passat va ser millor” es remunti al segle I després de Crist, quan Tàcit, a De oratore, va escriure: “Per una tendència de la malícia humana, sempre es lloa el passat i es menysprea el present”. L’historiador romà ho veia clar: no sempre el present és pitjor que el passat i, probablement, qui insisteixi en aquests arguments és que prefereix la involució a l’evolució.

Aquesta digressió ve a tomb perquè sociòlegs experts han demostrat que, efectivament, els valors dels catalans han canviat en els darrers decennis i que, d’aquests canvis, no forçosament se n’ha de deduir que són ‘a pitjor’. Sovint cal ser pragmàtics i saber interpretar allò de positiu que ens ofereix el present i el futur.

Per exemple, des d’un punt de vista de la identitat catalana col·lectiva, ningú no negarà que el nostre país és avui molt més conscient de les pròpies capacitats, i també de la legitimitat del dret a decidir. I, pel que fa al pla individual, al mateix temps que es reclama llei i ordre en la cosa pública, es reivindica el fet de viure com es vulgui en l’esfera privada acceptant cotes de llibertat que fi ns avui no s’havien assolit. D’aquí que la família, per bé que no ha deixat de ser un valor important de cohesió social, es reinventi en noves possibilitats, impensades fa tan sols mig segle.

El Nadal, que hauria de ser un temps de pau i, per tant, de llibertat refl exiva, és un bon moment per destriar el gra de la palla també amb relació a la pell i a l’ànima dels valors. Sovint, el canvi afecta més a la forma externa dels valors que no pas a la seva essència. Comparem-ho amb el Servei Gent Gran de MUTUAM i amb la nostra revista Crònica d’Or. El servei s’adapta als nous temps, la revista canvia de pell en cada número, però tots dos mantenen intacta l’essència de la seva i nostra missió.

Agustí Montal | President de MUTUAM

SERVEI GENT GRAN

CONSELL EDITORIAL

Josep ArquésMarián PérezMeritxell AymamíArturo MíguezAnton Molas

DIRECTORA

Marián Pérez

COORDINADORA EDITORIAL

Meritxell Aymamí

PUBLICITAT

MUTUAM

IMPRIMEIX

S.A. de Litografía

DISSENY

Externa Comunicació

FOTOGRAFIA

Diego Muñoz

Ausiàs Marc, 39Telèfon 902 014 110www.mutuam.cominformacio@mutuam.com

L’informatiu Crònica d’Or es publica quatre cops l’any.

Tiratge: 12.000 exemplars.Crònica d’Or és una publicació exclusiva per als benefi ciaris del Servei Gent Gran.El Servei Gent Gran no es responsabilitza de les opinions emeses pels entrevistats que apareixen a l’informatiu Crònica d’Or. No està permesa la reproducció total o parcial d’aquesta publicació.

Crònica d’Or és una marca registrada de MUTUAM.

DLB 9777-1995

5 GENT GRAN

1612 14PREVENCIÓ

Medicar-se amb senyPERSONATGEAgnès Marquès

09TEMES D’INTERÈS

Evitar fraus

2218 2420AFICIONS

Teatre i dansaPSICOLOGIARisoteràpia

BOCÍ D’HISTÒRIALa Renaixença

LA VEU DE L’EXPERIÈNCIA

Maria Luisa Guiral

EXERCICI FÍSICVideojocs

3027QUÈ FEM

Properes activitatsESPECIAL NADALFestes per gaudir

03 06EDITORIAL NOTÍCIES

SERVEI GENT GRAN

SUMARI

CRÒNICA D’OR6

El Japó és el país amb més persones centenàries

J apó celebra el “Dia de Respecte als Avis”, una festa nacional

que ens recorda el respecte que els ciutadans tenen per la gent gran.Japó, amb 128 milions d’habitants, és una de les societats de més ràpid en-velliment del món. Té un dels índexs de natalitat més baixos i una de les majors esperances de vida, una realitat que preocupa les autoritats nipones per les conseqüències futures que

pugui tenir sobre el sistema de pen-sions i l’atenció mèdica de la població. Les dades demostren el ràpid envelli-ment de la societat japonesa. Aquest país té el nombre de persones cen-tenàries més elevat del món: 47.756, un augment de 3.307 persones res-pecte a l’any passat i 4 vegades més que fa dotze anys. La seva majoria són dones (87,1%) i la més gran, Chiyono Hasegawa, té 114 anys.

M ai és massa tard per a una estrella del pop, i Forever

Young és un musical de comè-dia, dirigit pel Tricicle, que no us podeu perdre. Set joves actors s’interpreten a si mateixos dins de quaranta anys, quan resideixin en una residència per a artistes reti-rats que no es resignen a ser vells.

Algunes nits, els residents es vestei-xen amb les millors gales i rememo-ren els seus èxits d’abans. Els artistes suporten estoicament que una infer-mera els animi amb cançons infan-tils, amb les quals pretén dinamitzar la seva psicomotricitat, però quan els deixa sols el seu indòmit espe-rit rocker fa acte de presència per constatar que “els vells rockers no moren mai”: canten, ballen i criden tant com els ho permeten els ossos. Podeu anar a veure l’espectacle al Teatre Poliorama fi ns al 29 de gener.www.teatrepoliorama.com

Ni tercera edat, ni

punyetes

“Mobilitat i qualitat de vida en geriatria”:

tema central de les Jornades Sociosanitàries de la Fundació

MUTUAM Conviure 2011

A quest any, la Fundació MU-TUAM Conviure organitza dues

jornades sociosanitàries a Catalunya: una el 16 de novembre per a pro-fessionals de Barcelona, i l’altra el 24

de novembre per als de Tarragona.

Ambdues jornades tractaran un tema tan important com la ‘Mobilitat i la Qualitat de vida en geriatria’. Diversos professionals del món sanitari dona-ran la seva particular visió del tema, afavorint l’intercanvi de coneixements i experiències, des de l’assistència primària fi ns a l’hospitalització. Si sou un professional i hi voleu assistir, no-més heu de trucar al 902 555 667 i

reservar la vostra plaça. També podeu anar al nostre web www.mutuam.com i consultar el programa detallat.

7 GENT GRAN

T ransports Metropolitans de Barcelona (TMB), conscient de

la infl uència que té l’envelliment de la població en la mobilitat a les ciutats, incorpora al seu projecte TMB Educa un nou taller educatiu de mobilitat anomenat “Ens mou la gent gran”, que pretén fomentar l’ús del transport públic entre gent de la tercera edat, tot dotant-la d’eines per aconseguir una major autonomia i seguretat.

Durant el procés d’elaboració d’aquest

taller, s’ha comptat amb la col·laboració

del Consell Assessor de la Gent Gran

de Barcelona i de les associacions de

jubilats de metro i bus. Aquests tallers

s’organitzaran en dues sessions: en la

primera es treballen aspectes relacio-

nats amb l’autobús i, en la segona, amb

els de metro. Hi ha una part teòrica i

una part pràctica en què el grup es des-

plaça fi ns al metro i al bus i es posen

a prova els comportaments apresos per

moure’s amb comoditat. El passat 30

de setembre, després de l’acte de pre-

sentació d’aquesta nova activitat, es va

portar a terme amb èxit una prova pilot

amb un grup voluntari de gent gran.

Durant el 2010, els usuaris de TMB van realitzar 564,58 milions de viatges, dels quals 85,77 milions van ser amb la targeta T-4 i amb la Targeta Rosa, és a dir, més del 15% del total de vi-atges. A més, la gent gran pre-fereix moure’s amb autobús que amb metro, ja que representen el 26,7% d’usuaris del bus, i el 9,7% dels del suburbà.

Aquests tallers s’oferiran a districtes, casals i entitats. Quan disposem de més informació us n’informarem des de Crònica d’Or.

Posada en marxa d’un taller orientat a la gent gran dins

el projecte TMB Educa

NOTÍCIES

Bob Dylan, sempre jove

U n dels músics i cantautors més infl uents de la música

occidental de tots els temps, Bob Dylan, ha fet 70 anys. Nascut a Duluth, Minnesota, el 24 de maig de 1941, Dylan és un dels músics més representatius del s. XX, i un clar exemple del que podríem ano-menar envelliment actiu en la mú-sica, ja que mai no ha deixat de treballar.

La carrera musical de Dylan ha tin-gut dues cares clarament diferencia-des. La primera, reivindicant i pro-testant a través del folk i del blues, interpretats amb la seva inconfusible veu i la inseparable guitarra. I la se-gona, molt més individualista, quan ha utilitzat el rock&roll per mostrar el seu desengany envers la societat. Moltes felicitats!

CRÒNICA D’OR8

MUTUAM ACTIVA visita Astúries

E l passat mes de juliol, l’equip de MUTUAM Activa i tots els seus

seguidors viatgers van realitzar un cir-cuit a Astúries que va fer les delícies de tothom. A Crònica d’Or trobareu, a partir d’ara, fotografi es dels nostres viatges, tot esperant que us hi apun-

teu perquè, la veritat sigui dita, tots són molt interessants. Podeu consultar l’oferta de viatges i lleure que us pro-posem. Bon viatge a tothom! Si voleu consultar la programació de Mutuam Activa, podeu visitar: www.mutuam.

com/mutuam-activa

L’equinoteràpia i la tercera edat

A questa teràpia innovadora con-tribueix a millorar l’estat de be-

nestar de les persones grans i de tot tipus de persones. L’Associació Catala-no-Argentina d’Equinoteràpia ha de-senvolupat una nova modalitat tera-pèutica que utilitza els benefi cis físics i psicològics que proporcionen els cavalls i les connotacions positives de l’entorn rural, per aconseguir millorar la qualitat de vida de les persones. Es poden treba-llar aspectes de l’àmbit emocional, so-

cial i relacional, contribuint a alleugerir símptomes de soledat, depressió i avor-riment. Les sessions s’orienten a exer-citar les capacitats cognitives, potencien la comunicació verbal i la sociabilitat. A mesura que aquestes sessions es van desenvolupant, mitjançant activitats quotidianes com la cura, la neteja i l’alimentació de l’animal s’estableix un vincle emocional entre la persona gran i el cavall que es converteix en l’eix bàsic del procés terapèutic.

La Residència Vila-seca i

l’Ajuntament celebren

el Dia Inter-nacional de la

Gent Gran

L a Residència Vila-seca nova-ment va organitzar un pro-

grama d’activitats per celebrar el Dia Internacional de la Gent Gran, al llarg de tot el mes d’octubre.

El programa es va dissenyar pen-sant en grans i menuts, i va fer gau-dir a tothom amb activitats molt variades i entretingudes: exposi-cions i xerrades, tallers i lectures de poesia, un concurs de dibuix, una festa infantil, paellada popular solidària, i una marató de donació de sang. Un programa d’activitats rodó!

Paellada popular solidària

9 GENT GRAN

TEMES D’INTERÈS

Evitar fraus

Fer front als enganys que ens arriben per telèfon,

Internet o, fi ns i tot, a casa nostra és fàcil seguint

aquestes recomanacions.

Un ull obert davant les estafes

Tots patim més freqüentment del que voldríem de trucades inoportunes, visites inesperades i mails no desitjats que in-tenten vendre’ns algun producte o servei, arrencar-nos una donació solidària o fer-nos participar en algun estudi d’opinió. Però més enllà de les pràctiques comer-cials legítimes a què cada dia hem de fer front, existeixen nombroses estafes que fan servir el telemàrqueting, Internet i les vendes “a porta freda” per intentar “caçar” víctimes innocents. Les persones grans acostumen a ser un objectiu prioritari per als malfactors i per això us volem oferir al-guns consells que us ajudaran a evitar les estafes. No es tracta de desconfi ar de to-thom sinó senzillament d’estar una mica alerta davant d’alguns indicis que ens avisen que ens estan intentant enredar. La millor defensa, per tant, és estar informat de les pràctiques habituals dels estafadors i d’alguns recursos per fer-hi front.

L’auge del mòbilL’ús de la telefonia mòbil ha crescut molt en els darrers anys i, amb ella, els fraus a través d’aquest mitjà, que se sumen a les ja conegudes estafes de la telefonia fi xa.

La majoria hem rebut alguna vegada una trucada o missatge d’algun número es-trany en què se’ns ofereixen premis, pro-mocions especials i, fi ns i tot, ofertes labo-rals a canvi d’enviar un sms o trucar a un determinat número de telèfon. El que ens ofereixen resulta que no existeix, però en

“Els estafadors poden fer servir les dades

per suplantar la nostra identitat”

- Estiguem especialment aler-

ta davant dels números molt

llargs o amb prefi x d’un altre

país.

- Evitem donar dades perso-

nals per telèfon, tot indicant

que podem facilitar-les pre-

sencialment on ens indiquin.

- Revisem la factura del telèfon

per comprovar que no hi apa-

reguin trucades que no hem

realitzat.

- Sospitem dels webs o correus

que ens ofereixen productes

a uns preus molt per sota

dels de la competència. Les

gangues no existeixen, ni tan

sols a Internet.

- Intentar esbrinar qui hi ha da-

rrere de trucades sospitoses

investigant sobre l’empresa a

Internet.

5 consells per

protegir-nos

CRÒNICA D’OR10

canvi la nostra factura sí que es ressentirà d’haver fet una trucada a un número amb tarifa especial. Una altra modalitat d’estafa es produeix quan un suposat tècnic de la companyia telefònica ens truca per dema-nar-nos dades personals, incloses dades bancàries, amb qualsevol excusa. Si les

facilitéssim, els es-tafadors podrien

suplantar la nostra iden-

titat per

aconseguir dades més comprometedores o domiciliar rebuts al nostre compte ban-cari. També podria donar-se el cas que el fals tècnic ens sol·licités marcar uns dígits per tal de comprovar el bon funciona-ment de la terminal. Hem de saber que aquest procediment pot servir per acti-var uns codis que permetran a l’estafador trucar a càrrec de la víctima. Així mateix, podem rebre una trucada d’una falsa companyia de transport en què se’ns in-dica que tenen un paquet per a nosaltres i que truquem al número de l’ofi cina de la companyia més propera per tal que ens informin del procediment per recollir-lo. Evidentment, ells ens ofereixen aquest número, que té una tarifa elevada, i del pa-quet no se’n sap res més. D’altra banda, els estafadors no deixen passar cap ocasió per aprofi tar-se de la nostra confi ança i fi ns i tot les catàstrofes i crisis humanitàries

poden ser una bona oportunitat per cometre un frau. Així, no és estrany

que realitzin trucades suplan-tant alguna ONG per tal de

demanar-nos una donació que anirà a parar a les

seves butxaques i no a un fi social.

Cibercriminals Internet s’ha convertit en els darrers anys en una nova fi nestra d’oportunitats per als estafadors i cibercriminals en general que, a més, fan l’agost quan s’acosta el Nadal perquè s’aprofi ten del consumisme i d’algunes pràctiques pròpies d’aquestes dates. Ara, no només estan en perill les nostres dades i els nostres diners, sinó també la salut del nostre ordinador. És el cas d’algunes targetes de felicitació. Da-rrere la innocent aparença d’aquestes postals, podem trobar enllaços a virus i al-tres programes maliciosos.

De la mateixa manera actuen alguns estal-vis de pantalla, especialment si ens arriben a través d’un correu o missatge instantani que aparentment procedeix d’un amic. Un altre exemple d’estafa són les targetes de regal falses que s’estenen a través de lesxarxes socials i que només tenen com a ob-jectiu obtenir dades personals dels usuaris per vendre-les o suplantar-ne la identitat. Un mètode més per aconseguir informació és el d’enviar un mail fent-se passar per una entitat bancària sol·licitant-nos que els contestem o els fem una trucada per tal de verifi car les nostres dades. Per treure’ns els diners, els ciberdelinqüents anuncien a la xarxa ofertes de viatges o productes inexistents a uns preus realment baixos i sol·liciten realitzar el pagament per avançat mitjançant targeta de crèdit

“Podem rebre missatges en què

suplanten la identitat d’algun amic per

demanar-nos diners”

11 GENT GRAN

o transferència bancària. Com en el cas de les estafes telefòniques, també ens podem trobar amb correus electrònics que ens de-manin falses donacions a causes solidàries i, fi ns i tot, missatges que suplanten la identitat d’algun dels nostres contactes demanant-nos diners per tal de salvar-los d’alguna situació extrema.

El frau “a porta freda”El telèfon i Internet poden facilitar les co-ses als estafadors, però ells no abandonen el tradicional frau cara a cara i és fàcil que qualsevol dia apareguin a la porta de casa. En algunes ocasions, el malfac-tor es presenta al domicili d’una víctima prèviament seleccionada, fent-se pas-sar per inspector d’Hisenda o treballador

d’algun altre organisme públic. Llavors, intenta convèncer-la, per exemple, que hi ha la possibilitat de millorar-li la pensió, però que abans és necessari abonar un import per tal de realitzar aquest tràmit. També és freqüent que vulguin vendre, amb qualsevol excusa, un número de lote-ria suposadament premiat per un import inferior al del premi o joies que no tenen el valor que ells afi rmen que tenen. Així doncs, les estafes ens poden arribar per qualsevol mitjà i, si en sorgeixen de nous, aviat els malfactors trobaran com treure’n profi t. Les tècniques es renoven també cada dia i, per tant, el millor consell és ser prudent i fer servir el sentit comú, a més d’estar una mica al dia de les modalitats de frau que van sorgint.

“El malfactor pot presentar-se al domicili d’una

víctima prèviament seleccionada i fer-se passar per inspector

d’Hisenda”

CRÒNICA D’OR12

Tot i els grans avenços en la medicina i la millora en la qualitat de vida que hem experimentat, el més habitual és que, a mesura que ens fem grans, anem col·leccionant malestars i problemes de salut diversos. Són molt pocs els que aconsegueixen evitar aquest peatge que el pas dels anys ens imposa i, per això, les visites als metges i les pastilles aca-ben formant part de la rutina de la majo-ria de persones grans. Ara bé, els fàrmacs ens han d’ajudar a curar-nos i a sentir-nos millor, però cal ser prudent en el seu consum i fer cas de les indicacions dels experts si no volem acabar patint un pro-blema de salut encara més greu.

És freqüent que la gent gran, per fer front a patologies i dolors que es produeixen de forma solapada, acabi prenent diversos medicaments alhora, sovint receptats per metges diferents o, fi ns i tot, sense pres-cripció mèdica.

Tot i que el consum de més d’un fàrmac alhora pot ser inevitable en un gran nom-bre de casos, cal que un especialista en faci la supervisió i que el pacient tingui molta cura amb les dosis, horaris, etc. Sol passar que, amb el pas del temps, oblidem la fi nalitat de cadascuna de les pastilles, xarops i sobres que prenem. Així, si no se’n fa un control o si no expliquem al

doctor que ja ens està tractant algun altre metge, poden sorgir problemes.

Per exemple, es poden produir duplici-tats, és a dir, que diferents especialistes

Amb els medicaments, no s’hi jugaLa polimedicació i l’automedicació són dos fenòmens que afecten de manera especial

a la gent gran, i seguir els consells dels experts és la millor manera de controlar-los.

“Si no informem el metge dels fàrmacs

que consumim, es poden produir

duplicitats”

13 GENT GRAN

PREVENCIÓ

Medicar-se amb seny

13 GENT GRAN

El farmacèutic al teu costat

El nostre farmacèutic de con-

fi ança pot...

• Fer una revisió de la medicació

que prenem, identifi cant possibles

duplicitats i interaccions.

• Informar-nos sobre els fàrmacs

que prenem: fi nalitat, dosis, etc.

• Assessorar-nos sobre els medica-

ments lliures que no requereixen

prescripció.

• Identifi car possibles reaccions ad-

verses als fàrmacs.

• Oferir-nos eines que ens facilitin

el compliment, com el Sistema

Personalitzat de Dosifi cació (SPD)

A més, els farmacèutics participen

en una iniciativa del Departament

de Salut per al bon ús dels medi-

caments que consisteix a realitzar

sessions a casals d’avis, centres

cívics, etc., explicant per a què ser-

veixen els medicaments, com dis-

posar d’una farmaciola adequada,

o altres qüestions d’utilitat per a

les persones grans.

ens receptin dos medicaments similars, i això derivar-se en una perillosa sobre-dosi. També pot donar-se una interacció, la qual cosa signifi ca que el consum d’un fàrmac potencia o minimitza l’efecte d’un altre fàrmac que estem prenent, amb conseqüències no desitjades. Un cas una mica diferent és el de la persona polimed-icada (aquella que pren 4 medicaments o més simultàniament) que decideix no

prendre alguna de les medicines que li han receptat perquè considera que ja pren massa pastilles o perquè no li agraden les reaccions adverses que li provoquen. L’extensió de l’ús de fàrmacs genèrics en els darrers mesos ha introduït una certa confusió, que pot derivar en un consum indegut, per a algunes persones polimedi-cades, ja que sovint es troben que han canviat les caixes i la forma i color de les pastilles que prenien des de feia temps.

Un altre fenomen habitual entre la gent gran és el de l’automedicació, és a dir, el consum de medicines sense prescripció del metge. Cert és que ningú millor que nosaltres coneix com ens sentim i que, da-vant determinats malestars puntuals (un mal d’esquena o de queixal, per exemple), podem recórrer a la nostra farmaciola per aconseguir un analgèsic sense haver de consultar un metge. El problema es planteja quan comencem a prendre medicaments per trac-tar malalties o malestars crònics sense tenir una informació contrastada ni sobre el que e n s

passa ni sobre el que estem consumint. Cal no oblidar que, fi ns i tot en el cas dels me-dicaments que no requereixen prescripció mèdica, hem de seguir el consell d’un ex-pert i no el de la veïna del quart. En aquest sentit, les comparatives entre països posen de manifest que allà on hi ha un accés menys controlat als fàrmacs, el nombre d’ingressos hospitalaris causats per un mal ús dels medicaments és més alt. Internet també juga un paper important en aquest fenomen, proporcionant fàrmacs –de ve-gades, falsos– sense prescripció. Per tant, el més important per fer un bon ús dels fàr-macs és ser clar i sincer amb els metges res-pecte a tota la medicació que estem con-sumint, consultar al nostre farmacèutic de confi ança en cas que tinguem cap dubte i seguir les indicacions que ens donen.

Amb la col·laboració de:Mercè Barau

Col·legi Ofi cial de Farmacèutics de Barcelona

“Fins i tot en el cas dels medicaments

lliures que no requereixen

prescripció, hem de seguir el consell

d’un expert”

CRÒNICA D’OR14

Una cara familiarFresca i familiar, amb un somriure que revela la seva simpatia,

Agnès Marquès presenta el Telenotícies Cap de Setmana a TV3

amb Joan Carles Peris. Provinent del món de la ràdio, també va

treballar com a redactora als Serveis Informatius de Tele5 i ara

és un dels rostres més coneguts de Catalunya.

Com gaudeixes del temps

d’oci. Amb el meu company, la

família, els amics. O amb un bon

llibre entre les mans.Quin és el país que més t’ha

agradat?

Pel moment en què hi vaig anar i

per la seva gent, Cuba.

L’ampolla mig plena o mig bui-

da?

Mig plena.El teu plat favorit? Qualsevol animal de mar amb

closca. El llibre que més t’ha agradat?

Entre els que he llegit última-

ment, Pedra de Tartera.

Una cançó? Common people, Pulp.

Un personatge històric?

Nelson MandelaUn record? El primer dia que els meus pares

em van deixar fer un glop de

Coca-cola. No té cap sentit, però

me’n recordo perfectament.

Un desig? Que ens en sortim.

Què pot aportar una presentadora de telenotícies a l’audiència perquè con-necti amb l’espectador? La millor manera de connectar crec que és sent professional i rigorós i ser un mateix, no impostar una personalitat. Crec que les persones percebem aquesta actitud i la transformem en confi ança cap al periodista que ens està parlant.Explica’ns quin és el circuit de treball en la redacció de telenotícies de TV3. La redacció d’informatius està organitzada per seccions: Internacional, Economia, So-cietat, Cultura, Política, etc. Cada secció prepara els seus temes, els gestiona i, en col·laboració amb l’equip d’edició del Tele-notícies, es gesten els temes que tractarem i l’enfocament que tindran.Quina és la notícia que més t’ha costat donar?Gener del 2009. La mort de quatre nens en un pavelló esportiu a Sant Boi, a causa d’una ventada.I la que més il·lusió t’ha fet? Agost del 2010. L’alliberament dels coope-rants catalans, l’Albert Vilalta i el Roque Pasqual. Estava exultant!Ens pots explicar alguna anècdota diver-tida que t’hagi passat en rigorós directe? En directe passen moltes moltes coses i la tensió del moment pot fer que et facin riure coses que en realitat no són tan gracioses. Hi ha autèntics atacs de riure per tonteries.

15 GENT GRAN

Hem vist que ets una persona que està molt al dia en l’ús de noves tecnologies i xarxes socials. Com veus la seva apli-cació en el món de la difusió de la infor-mació? Avui Internet ja és una eina irrenunciable per als periodistes, sobretot des que un gruix important de la població ha incor-porat les xarxes socials a les seves vides. Hi ha informacions que arriben abans per un tweet d’algú que per una comunicació ofi -cial. Després, els periodistes tenim la feina de verifi car-ho i contrastar-ho, però com a font d’informació és indiscutible.Com veus el cas de Miriam O’Reilly (53 anys), presentadora de la BBC acomia-dada per ser massa gran? Creus que això li hagués passat a un home amb la seva experiència?És trist, certament, el que s’ha posat de manifest amb el cas d’O’Reilly, però hem de ser conscients de la societat en què vivim. Els responsables del “menyspreu” a aquesta dona són els seus caps o ho som tots plegats acceptant una societat en què els màxims atributs valorats en una dona són la bellesa i la joventut? Em sembla un

debat estèril perquè no aborda el fons de la qüestió i perquè no trobo que hi hagi una veritable indignació que faci canviar les coses. De tota manera, els responsables d’alguns mitjans de comunicació haurien de prendre més consciència de la infl uència que té la televisió, encara, sobre la societat, assumir un paper més pedagògic i crític i discriminar quins valors són realment im-portants de transmetre.

Et veus presentant un programa que no tingui un caire informatiu? Si és que sí, amb quin format t’agradaria treballar?No m’hi veig. A mi el que m’agrada és la informació.Parla’ns de la teva tasca docent. Sóc una debutant! Però el cert és que em sembla una experiència apassionant. Tinc

ganes d’explorar-la més i de, amb el permís dels alumnes, continuar explicant quines eines, recursos i habilitats poden desenvo-lupar com a periodistes davant la càmera. M’he sentit molt orgullosa d’alguns alum-nes que s’han superat a ells mateixos, han superat la seva por, quan només uns me-sos abans es veien completament inca-paços de posar-se davant d’una càmera. Això no té preu. Com és un dia a dia en la teva vida? Això de treballar el cap de setmana és una mica una trampa... La majoria de set-manes passen sense tenir l’equivalent a un diumenge. Sempre hi ha una cosa o altra, per molt que l’horari laboral ofi cial sigui de divendres a diumenge. La professió obliga a no parar gaire. I diré ben fl uixet, perquè se n’assabentin pocs, que la veritat és que n’estic encantada.Com portes la fama? La gent et para molt pel carrer?Forma part d’aquesta feina, o almenys d’aquesta etapa laboral. És estrany, molt estrany, diria, que la gent et conegui. Però fi ns ara he tingut la sort de topar-me sem-pre amb persones molt agradables.

PERSONATGE

Agnès Marquès

“És important ser un mateix per arribar a

l’espectador”

CRÒNICA D’OR16

Exercici físic de la mà dels videojocsLes consoles i els videojocs ja no són aquelles maleïdes màquines que feien que nens

i adolescents es passessin hores i hores de cara a la pantalla matant marcianets i fent

cops de puny a tort i a dret. Ara poden ser el vostre millor aliat per estar en forma i

exercitar cos i ment.

Molts anys han passat des de les primeres videoconsoles i maquinetes de ‘come-cocos’. La tecnologia vinculada a l’oci i l’entreteniment evoluciona tan ràpid que gairebé no la podem ni seguir. Ninten-

dos, PlayStations i Xbox formen part del vocabulari diari de qualsevol nen. I, amb elles, noves formes de joc irrompen tren-cant amb els tòpics i estereotips d’un nen assegut al sofà prement un comanda-ment a distància ple de botons.

Però no només ha canviat la tecnologia. També ho ha fet la societat. I als fabricants de consoles de joc això no se’ls escapa. Així

que, des de fa uns quants anys, llancen al mercat videojocs pensats per a totes les edats i per a un nou perfi l d’usuaris impen-sable fi ns fa poc temps: la gent gran.

Els videojocs s’adaptenLa població mundial envelleix i cada cop amb millor qualitat de vida. La tercera edat també vol estar a l’última en noves tecnologies i té ganes de divertir-se. Per això, les principals marques de consoles i videojocs (Nintendo, Sony i Microsoft) han tret productes dirigits a aquest gran segment de la població. Jocs per cuinar, per cantar les cançons de sempre, ballar tota mena de ritmes, aprendre a pintar i a tocar instruments, exercitar la ment amb jocs de memòria i agilitat mental, per jugar a tota mena d’esports... Uns dels videojocs que més estan triomfant són

“A Espanya, el 2010, es van vendre 2,34 milions de consoles

i 14,3 milions de videojocs”

17 GENT GRAN

EXERCICI FÍSIC

Videojocs: cuidar-se jugant

els orientats a l’exercici físic i a mantenir-se en forma.

En movimentLa forma de joc ha canviat i el moviment s’ha convertit en l’eix principals dels vi-deojocs. L’antic comandament a distàn-cia ha deixat pas a noves tecnologies que transformen el cos en el comandament. Ara, per fer un xut, no s’ha de prémer cap botó de la dreta. Tan sols s’ha de simular el moviment amb la cama. I per fer un salt no cal prémer el botó de dalt. Només s’ha de fer el salt amb el cos. Així, ara, si voleu jugar, us haureu d’aixecar del sofà. Aquesta transformació de ‘jocs de sofà’ a jocs actius s’ha produït gràcies a la in-corporació dels sensors de moviment. Ja sigui mitjançant una taula de sensors de pressió, amb comandament sense fi l, o utilitzant el cos com a comandament, és imprescindible moure’s per interactuar amb el joc. Amb aquesta nova generació de videojocs, el joc s’ha convertit en una experiència més intuïtiva i natural.

Entrenador personal digitalSi hi ha uns videojocs que estan ar-rasant entre la gent gran, a part dels jocs d’agilitat mental (tipus Brain Training de la Nintendo DS), són els jocs que funcionen com si tin-guéssiu un entrenador personal a

casa vostra. Mitjançant la personalització del joc, podeu adaptar-los a les vostres pròpies necessitats i limitacions físiques i defi nir diferents perfi ls depenent si jugueu vosaltres, la vostra parella o el vostre nét. El vostre entrenador personal, a qui veu-reu a la pantalla de la televisió, us ense-nyarà a fer cada exercici, us guiarà i ani-marà i us corregirà si realitzeu malament cap moviment. Podeu triar entre un munt d’exercicis que us ajudaran a mantenir el cos en forma, a millorar l’equilibri i la pos-tura i, fi ns i tot, a relaxar-vos.

Aplicacions terapèutiquesPersones de totes les edats estan utilit-zant els videojocs d’entrenament en què és necessari moure’s al ritme de l’acció (ja siguin jocs esportius, de ball o de fi t-ness) per millorar la condició física. A països com Estats Units i Argentina són conegudes les teràpies de rehabilitació de gent gran en què utilitzen aquesta mena de videojocs per millorar la coordinació visual i motriu. I comencen a aparèixer estudis que demostren que no només ajuden a combatre el sedentarisme, sinó també moltes malalties cròniques com la

hipertensió, patolo-gies cardíaques o

els problemes circulatoris.

En defi nitiva, aporten els mateixos be-nefi cis que si féssim una activitat física diària.

A més, aquesta activitat la podeu com-partir amb els néts. Ells són els reis de les consoles i res millor que entrar en el seu món per gaudir de bones i saludables es-tones. Moltes coses han canviat al món dels videojocs. Poseu-vos roba còmoda i... a moure el cos.

“Allò que abans es considerava una

pràctica nociva per a la salut, s’ha

convertit en un gran aliat per combatre el sedentarisme”

Links d’interès

Wii de Nintendo:

http://www.nintendo.es/NOE/es_ES/wii_54.html

PlayStation3 de Sony:

http://es.playstation.com/ps3/

Xbox de Microsoft:

http://www.xbox.com/es-es

CRÒNICA D’OR18

Tots hem viscut l’experiència de riure. Però una cosa és riure un acudit i una al-tra és viure una d’aquelles situacions en què no es pot parar de riure. Són diver-ses circumstàncies les que acostumen a confl uir perquè es produeixi: un escenari favorable, una complicitat amb l’altra persona o amb la situació i, fi nalment, un detonant. De tant riure, fi ns i tot salten les llàgrimes i gairebé tot pot passar.

Aquestes riallades han desbloquejat emocions, han ajudat a alliberar ten-sions i ens han portat a un benestar poc freqüent. Quan riem el nostre organisme allibera diverses substàncies. En pri-mer lloc, endorfi nes, que tenen un gran poder analgèsic i produeixen benestar, però també adrenalina, que estimula la creativitat i la imaginació, dopamina, que estimula l’agilitat mental, i seroto-nina, d’efectes calmants i de reducció de l’ansietat.

La risoteràpia és una disciplina xinesa molt antiga mitjançant la qual un grup de gent es reunia per riure amb la fi nali-tat de sentir-se millor i desprendre’s de mals esperits –el que avui en diríem ‘en-ergia negativa’. Així mateix, a l’Índia exis-teixen temples d’exaltació al riure.

Avui se sap que el riure rejoveneix, elimina estrès i ansietat, aprima i ajuda a reduir la pressió sanguínia i a no tenir problemes cardiovasculars o neurode-generatius (demències o alzheimer). És molt benefi ciós per les persones que no tenen una gran capacitat motora, i per els malalts que han de passar moltes hores al llit o asseguts. És com si tingues-sin un gimnàs de butxaca.

Molts pediatres que han de fer la prime-ra exploració el primer que pregunten als pares és “el nen riu?”. Si la resposta és afi rmativa, en un alt percentatge, el nen es troba en un bon estat de salut i un procés de creixement correcte. Els nens poden arribar a riure 300 vegades al dia. En canvi, quan ens fem grans, com a molt arribem a 15 vegades al dia.

Riure és meravellósNingú ho diria, però si ens volem prendre seriosament la nostra salut, hauríem de riure

més. Tanmateix, sovint no és fàcil. El sentit de l’humor, el prendre’s les coses bé i des

d’una òptica positiva, ens equilibra. Fa més de 4.000 anys, els xinesos van descobrir la

risoteràpia, un mètode de millora física i mental.

“El riure allibera endorfi nes, adrenalina i serotonina, produint

una sensació de benestar”

Benefi cis del riure

- Millora la respiració.

- Redueix la pressió sanguínia.

- Enforteix el cor.

- Facilita la digestió.

- Enforteix els músculs.

- Fa créixer l’autoestima.

- Millora la confi ança en

persones amb depressió.

- Elimina pensaments negatius.

- Elimina les pors.

- Minimitza problemes.

- Combat l’insomni.

- Augmenta les cèl·lules T

(antitumorals i antivíriques).

- Redueix les hormones de

l’estrès.

- Millora la motivació.

- Rejoveneix l’aspecte.

19 GENT GRAN

Els adults també veiem que una actitud o una acollida seriosa limita el desenvolupa-ment de la conversa i difi culta el traspàs d’informació. El somriure obre portes, trenca barreres i fa proper a l’interlocutor. Tanmateix, les pors, els dubtes sobre el fu-tur, ens provoquen pensaments negatius, i deixem de riure. I quan menys ho fem, menys ganes en tenim.

La risoteràpia ens ajudarà. Té quelcom màgic que s’ha d’experimentar, viure i sentir. Un taller té dues parts molt dife-renciades. La primera és on expliquem el riure i els seus benefi cis, la segona és una part més lúdica, en què mitjançant jocs, música i moviment intentem que

el nostre cos es deixi portar per inten-tar riure sense que ens importi de què. A l’acabament, es percep un gran benestar personal.

Però què podem fer a la vida real per riure més? En primer lloc, tenir actituds positives en front de les diverses situacions que dóna la vida. Això no és gens fàcil. Ens fa falta un canvi de xip per veure positivament que se’ns ha fos una bombeta. Podem pensar en l’oportunitat que tindrem de parlar amb aquella noia o aquell noi tan agradable que ens atendrà quan l’anem a comprar. I si aquell dia ens el trobem de poques paraules, podem pensar que

més valia així, perquè hem perdut menys temps.

No és fàcil, però intentar-ho és fer salut. Podem començar el dia mirant-nos al mi-rall somrient. En segon lloc, cercar situa-cions que ens facin riure sincerament i espontàniament. En tercer lloc, tractar de somriure a totes les persones amb què ens creuem o trobem. A banda d’enriquir les nostres relacions, ens farà sentir mi-llor amb nosaltres mateixos i el nostre aspecte es veurà més jove.

Amb la col·laboració de:Digna Sieiro

Diverrisa

PSICOLOGIA

Risoteràpia

CRÒNICA D’OR20

Nedar cada dia a la sortida del sol. Dit així sembla agradable,

però realment a l’hivern ho és?L’aigua del Mediterrani, molt freda, no ho és mai. El temps no em condiciona gaire, perquè tinc molta resistència a les tem-

peratures baixes. Quan veig que les puntes dels dits se’m posen blanques,

és que és hora de sortir de l’aigua.

Des de quan surt a nedar al mar a diari?

Quan em vaig instal·lar a Barcelona, ara fa 26 anys,

em vaig apuntar a una piscina prop de casa. Hi

anava cada dia a ne-dar abans d’entrar

a la feina. Quan van tancar 15 dies per fer-hi obres, vaig pensar que no podria es-tar tant temps sense nedar i llavors vaig provar, com una cosa provisional, el Club Natació Barcelona. Un 6 d’agost hi vaig anar per primer cop i vaig contemplar com sortia el sol. Em vaig quedar tan im-pressionada que m’hi vaig fer sòcia i des de llavors hi vaig cada dia. Només els dies que el mar està mogut faig un passeig i després prefereixo banyar-me a la piscina d’aigua salada al descobert.

Algun mar en què somniï nedar?Jo sempre he dit que amb aquest tros de mar que és el Mediterrani, que tant es-timo, en tinc prou. Ara bé, sóc una admi-radora de la poetessa argentina Alfonsina

Nedar a trenc d’alba rejoveneix

Desprèn energia, força i seguretat quan parla.

Potser sigui fruit de l’experiència acumulada

al llarg dels seus 83 anys o potser sigui

perquè nedar al mar, a l’alba, li ha colrat

l’esperit, però la Maria Luisa Guiral és

una d’aquelles dones que fa la impressió

que podria sobreviure a una guerra sense

despentinar-se. El secret de la seva eterna

joventut: deixar de tant en tant el timó

de la gestoria que va crear fa 60 anys i

dedicar-se a alimentar cos i ànima.

21 GENT GRAN

LA VEU DE L’EXPERIÈNCIA

Maria Luisa Guiral

Storni, que quan li van diagnosticar càncer se’n va anar al Mar de la Plata i allà es va ofegar. M’agradaria anar-hi algun dia, però no crec que ho faci, és massa lluny...

Diu que també neda a la piscina, però no deu ser el mateix, no?Nedo al mar o a la piscina d’aigua salada descoberta, però ja no m’agraden les pis-cines climatitzades. No és el mateix, per-què quan estic al mar contemplant la sor-tida del sol jo noto una energia... Crec que això és una font de salut grandíssima. En el moment de l’alba, no hi ha ningú més a la platja. És molt personal. Si el mar és tranquil, el prefereixo, perquè tot i que la piscina d’aigua salada té unes vistes mag-nífi ques, no es pot comparar nedar cap a l’horitzó amb nedar cap a una paret.

Com se sent després de nedar?Em carrega d’energia d’una manera in-creïble i això em dura fi ns al vespre, quan ja vull descansar. I em desperto de nou amb la il·lusió d’anar al mar.

Fa alguna altra cosa per estar en forma?Sí, també faig pilates des de fa dos anys,

perquè m’ajuda a treballar aspectes pos-turals. Amb l’edat, et vas encongint i allà t’estiren fi ns i tot les pestanyes. Sempre he fet bastant exercici i l’he sabut adaptar a l’evolució de les meves condicions físiques. La caminada cap a la platja a les 6 del matí també em va genial. Jo ja tinc unes rutes ben defi nides, per on contemplo coses precioses, a més de la lluna i les estrelles. És molt especial veure com la ciutat desperta.

Considera que sempre ha portat una vida sana?Sí, cuido l’alimentació i porto uns horaris molt regulars. I, a més, sempre faig una bona migdiada. Em llevo d’hora i vaig a dormir d’hora, també. No veig la televisió mai, però sí que faig servir Internet.

Què li aporta Internet que no li aporti la tele?A Internet estic connectada amb un grup d’amigues que hi he conegut.

Un consell als lectors per mantenir-se actius després dels 65.Molt fàcil. Si han llegit l’entrevista, que facin el que jo faig. Que es llevin d’hora, que vagin a veure com surt el sol... Ja vaig viure les etapes en què feia festes, sortia a sopar i me n’anava a dormir tard, però hi ha costums que han d’anar can-viant quan et fas gran. Amb relació a la feina, un bon company em va dir que la millor inversió era que treballés menys per treballar més. Abans venia a la ges-toria fi ns i tot els caps de setmana, però de vegades un ha de saber aturar-se una mica per durar més.

I això de continuar activa laboral-ment…Aquell que pugui permetre-s’ho, no s’hauria de jubilar. De la mútua dels ges-tors em deien que havia d’incrementar la quota que aportava per a la meva jubilació perquè, si no, cobraria molt poc. Jo els deia que no ho faria, perquè jo no em jubilaria mai. A mi em jubilarà el meu cap, que és Déu. He passat els 80 i aquí continuo. Un ha de jubilar-se a una bona edat quan té projectes, per poder-los portar a terme. En canvi, qui no té res a fer, a partir de la jubi-lació l’únic que fa és anar de metges. Aquí comencen totes les malalties del món.

Com s’aconsegueix treballar fi ns als 83 anys?Jo vaig crear aquesta gestoria amb 21 anys i ha anat creixent fi ns a tenir 80 treballa-dors. Amb el pas dels anys, he sabut anar delegant. Ara només hi vinc a la tarda, els matins són per a mi, els dedico al meu cos i a la meva ànima.

Què li agrada i què li molesta de fer-se gran?El que més em molesta, la gepa i les ar-rugues; el que més m’agrada, l’experiència adquirida. Però jo no noto que ara tingui més edat que fa 15 anys. Tinc joventut acumulada.

“No es pot comparar nedar cap a l’horitzó

amb nedar cap a una paret”

“A mi em jubilarà el meu cap, que és Déu”

CRÒNICA D’OR22

El cos i la ment d’una persona gran

i les seves limita-cions són, en certa mesu-

ra, el resultat de la seva forma de vida i de com els ha tractat al llarg dels anys. Les generacions passades han estat educades per utilitzar el cos com una eina de treball més, realitzant accions de forma rutinària que tenien com a objectiu fi nal la mera subsistència. Tot això ha provocat que amb el temps moltes funcions s’hagin rovellat, creient-les perdudes per sempre. Però això no és així. És a les nostres mans despertar, fi ns a un cert grau, les capaci-tats adormides. Només ens cal posar-nos les piles per reactivar-les. Per a molts ex-perts, l’exercici gimnàstic per si sol no és sufi cient, s’ha de treballar la psicomotrici-tat, que comporta desenvolupament físic, psicològic i intel·lectual alhora. L’objectiu no és sentir-se com als 20 anys, sinó gau-dir d’aquesta etapa de la vida en plenitud. Actualment, existeix un ampli ventall de possibilitats per treballar la psicomotrici-tat, de manera que podem buscar aquella

activitat que més s’adapti als nostres gus-tos i necessitats. Així, als tradicionals exer-cicis de gimnàstica, s’hi sumen activitats més lúdiques, com els tallers de teatre i expressió corporal o la dansa.

Els benefi cis, físics i mentals, són múlti-ples: fer front a les limitacions físiques, aconseguir equilibri i fl exibilitat, mi-llorar l’autoestima, enfortir el sentiment d’independència, afavorir la relaxació i el descans, etc. Però, a més, aquestes acti-vitats tenen una vessant dinamitzadora i social igualment important, promovent la creativitat i la capacitat artística, l’ús constructiu del temps lliure, les relacions entre les persones i la participació social.

“És a les nostres mans despertar, fi ns

a un cert grau, les capacitats adormides”

Treballar la psicomotricitat ja no es limita a fer exercicis

sobre un parquet. Passar-ho bé i cuidar-se és possible amb

diferents activitats.

Teatre i dansa per activar el cos i l’ànima

23 GENT GRAN

AFICIONS

Teatre i dansa

Teràpia amb ritmeEn l’antiguitat, la dansa s’utilitzava com a teràpia, però se’n va abandonar aquest ús i no va ser recuperat fi ns als anys 40 del segle XX, als Estats Units. Va ser Marian Chace qui va redescobrir els efectes be-nefi ciosos d’introduir un espai de dansa i moviment improvisat i creatiu a la unitat psiquiàtrica on treballava. Segons l’anomenada dansateràpia, ment, cos i ànima formen una sola unitat i el mo-viment i la postura infl ueixen en el pensa-ment i els sentiments. La dansa lliure permet alliberar tensions, augmentar l’elasticitat, la mobilitat de les articulacions, el rec sangui-ni a la musculatura, la respiració harmonit-zada, la motricitat, desenvolupar les capaci-tats expressives, etc. En aquesta disciplina, no només hi juga un paper important el moviment, sinó també la música, que ens pot ajudar a recordar vivències i sensacions del passat que crèiem oblidades.

Actor després dels 60La dramateràpia va sorgir als anys 70, amb aportacions dels camps de la teoria tea-tral, la psicologia del desenvolupament i,

fi ns i tot, l’antropologia. Aquest tipus de teràpia utilitza activitats com les titelles, els jocs de rol o el teatre per assolir dife-rents fi nalitats relacionades amb les ne-cessitats de cada persona, i es pot practi-car tant de forma individual com en grup. Entre els benefi cis d’aquestes activitats per a la gent gran, trobem que incrementa la creativitat, fomenta la intuïció i la ima-ginació, potencia l’atenció i la memòria, i millora les habilitats socials i de comuni-cació, contribuint així al desenvolupament personal i la integració social. A més, per fer aquestes activitats cal estar constant-ment en moviment i, per tant, es realitza un exercici físic d’una intensitat no molt alta però que permet guanyar en agilitat i fl exibilitat. En general, les persones grans que comencen un taller de teatre, expres-sió corporal o dansa arriben amb pors i considerant que són més velles i menys capacitades del que aviat descobreixen que realment són. Així, el millor és aban-donar les reticències inicials i apropar-nos a algun centre cívic o esportiu del nostre municipi per provar alguna d’aquestes ac-tivitats, sempre sota el consell d’un espe-

Algunes de les entitats i equi-

paments de Barcelona que ofe-

reixen aquest tipus d’activitats:

- L’Espai Gent Gran (Centre

Cívic Ateneu Fort Pienc)

http://www.fortpienc.org

- Centre Cívic El Sortidor

http://www.bcn.cat/ccelsortidor

- Centre Cívic La Teixonera

http://www.centreshg.net/

taxonera

- Centre Cívic Zona Nord

http://www.bcn.cat/cczonanord

- Centre Cívic Can Felipa

http://www.bcn.cat/canfelipa

- Centre Cívic La Sedeta

http://www.bcn.cat/cclasedeta

Links d’interès

cialista. Un cop dins, descobriràs tot el teu potencial!

CRÒNICA D’OR24

D’on ve això de la RenaixençaTot i la semblança del nom, no hem de confondre Renaixement amb Renaixença. Per Renaixement coneixem l’estil artístic i l’etapa històrica que va néixer a Itàlia la segona meitat del s. XV i que es va es-tendre per tot Europa amb més o menys fortuna durant el s. XVI. En canvi, la Renai-xença, en un sentit ampli, és el moviment històric que, al s. XIX, a Catalunya, posarà els fonaments tant per a la recuperació de la identitat nacional com per a la restau-ració del català com a llengua literària i de cultura, després de la greu decadència literària i civil dels segles XVI, XVII i XVIII.

De fet, el terme Renaixença no apa-reix en iniciar-se el moviment a què fa referència, sinó més tard, sobretot a partir del nom de la revista cultural fundada el 1871 per Francesc Matheu i Àngel Guimerà: “La Renaixensa”. Una veritable cronologia d’aquest movi-ment ens fa veure que és producte de l’auge econòmic català del s. XIX, lligat al procés d’industrialització, que, al seu torn, prové de l’expansió demogràfi ca del XVIII, de l’augment dels ingressos procedents de la terra i de la formació d’un capital que servirà per generar la indústria.

Si els catalans celebrem la Diada nacional commemorant una derrota esdevinguda el 1714,

la inauguració del moviment de represa que va signifi car la Renaixença tradicionalment

s’ha lligat a un poema, Oda a la pàtria, escrit per Bonaventura Carles Aribau, lluny de casa,

a Madrid, el 1833, cent dinous anys després d’aquell fatídic 11 de Setembre.

“Quan el català va fer-se més dolç que la mel”

“Un dels elements que va contribuir decisivament a la dimensió popular

de la Renaixença va ser la restauració

dels Jocs Florals de Barcelona l’any 1859”

25 GENT GRAN

UN BOCÍ D’HISTÒRIA

La Renaixença

A cavall dels segles XVIII I XIX, alguns il·lustrats com Fèlix Amat, Josep Pau Ba-llot, Pròsper de Bofarull, Antoni de Cap-many o Josep Climent, entre d’altres, ja contribueixen amb les seves obres de diferents especialitats a crear les condi-cions necessàries per a la imminent eclosió de la Renaixença.

“La llengua d’aquells forts que acataren los reis”Si tornem al poema d’Aribau que la història literària ha establert com a fun-dacional del moviment –originàriament amb el títol A la Pàtria (Trobes), rebatejat després com a Oda a la pàtria–, hi veurem, a més d’una excel·lent factura formal i literària, la identifi cació entre l’idioma propi i la pàtria, consciència que actuaria com a catalitzadora de la ressonància literària, cultural i política que ben aviat va obtenir.

“Adéu-siau, turons, per sempre adéu-

siau”, “Plau-me encara parlar la llengua

d’aquells savis / que ompliren l’univers de

llurs costums e lleis, / la llengua d’aquells

forts que acataren los reis, / defengueren

llurs drets, venjaren llurs agravis.”, “Oh

llengua a mos sentits més dolça que la mel

/ que em tornes les virtuts de ma innocent

edat”... Aquests versos, pel fet d’evocar la pàtria llunyana (el poeta llavors viu a Madrid) i d’enaltir la pròpia llengua, en-tronquen plenament amb alguns dels temes del Romanticisme, moviment li-terari i artístic d’adscripció burgesa que va aparèixer a Europa al darrer quart del s. XVIII.

Renaixença i RomanticismeA Catalunya, la primera referència escrita explícita al Romanticisme va aparèixer l’any 1823 al setmanari barceloní El Eu-

ropeo, redactat precisament per B. C. Aribau, Ramon López Soler, dos italians i un alemany. I la primera obra romàntica que s’hi va publicar va ser Los bandos

de Castilla, el 1830, de l’esmentat López Soler, infl uenciada per Ivanhoe de Walter Scott. Hi apareix un personatge –un tro-bador–, que canta una cançó en català. Si d’aquí saltem al poema d’Aribau, cons-tatarem que els ideals del Romanticisme

tardà van proveir de munició la Renai-xença latent: el gust per l’Edat Mitjana, les restes arqueològiques, el misteri, els sepulcres, l’interès per la poesia popular i tradicional, l’exaltació de la personali-tat, els paradisos perduts, i la defensa de la llibertat i la llengua dels pobles, entre d’altres.

La restauració dels Jocs FloralsUn dels elements que va contribuir de-cisivament a la dimensió popular de la Renaixença va ser la restauració dels Jocs Florals de Barcelona l’any 1859. El calc dels Jocs medievals, interromputs al s. XV, va suposar també que s’estenguessin pels altres territoris de parla catalana: Mallor-ca i València.

Els Jocs Florals van sintetitzar els princi-pals temes del romanticisme en tres –pàtria, fe i amor–, i les bases del primer certamen barceloní van establir el trofeu per a cada un d’aquests tres premis, el cos d’adjunts i mantenidors, el títol de Mestre en Gai Saber, etc., model que de seguida

CRÒNICA D’OR26

va ser reproduït en molts altres indrets del país.

Els Jocs Florals es van convertir en una manifestació del catalanisme incipient i, d’aquesta manera, la cultura literària va arribar a tots els estaments i classes so-cials, en alguns dels quals fi ns llavors no havia penetrat.

Verdaguer i Guimerà, dos grans autors de la RenaixençaL’any 1877, Jacint Verdaguer, amb el seu poema èpic L’Atlàntida, i Àngel Gui-merà, van ser premiats en els Jocs Flo-rals de Barcelona. S’ha dit que el triomf d’aquests dos grans autors va signifi car una fi ta cabdal que simbolitzaria tant un dels punts culminants del moviment de la Renaixença com, al mateix temps, la seva fi .

L’aparició de l’obra poètica de Jacint Verdaguer –Mossèn Cinto– va revolu-cionar el panorama literari de l’època, traspassant fi ns i tot les fronteres de la nostra cultura, amb una proposta sor-prenent: la de la poesia èpica. L’Atlàntida i Canigó són dos poemes llargs sense precedents en la literatura catalana del segle XIX. Destaquen per una complexi-tat formal i una alta qualitat literària, que va transcendir la producció poètica del moment. Verdaguer va ser un poeta ge-nial que va arribar per diferents vies al cor de la gent: per la via de la identitat amb relació a les progressives reivindicacions de catalanitat i per la via de l’estimació de la classe obrera, famós com es va fer pels seus donatius en la tasca d’almoiner de la casa d’Antoni López, el marquès de Comillas. Després d’una vida més confl ic-tiva del que els seus èxits literaris haurien pogut fer preveure, va morir el 1902, i el seu enterrament va ser un dels actes més

multitudinaris que mai fi ns llavors no ha-via vist la ciutat comtal.

Àngel Guimerà, poeta i dramaturg, va ser un dels fundadors de la revista La

Renaixensa i en va arribar a ser el director. Com ja hem dit, l’any 1877 va concórrer als Jocs Florals de Barcelona i hi va obtenir un gran èxit guanyant els tres premis ordinaris i sent proclamat Mestre en Gai Saber. El 1882 es va adherir al Centre Català i al grup polític de Valentí Almirall. Tanmateix, allò que va donar la màxima fama i popularitat a l’escriptor va ser la producció dramàtica. Aquesta triple activitat com a poeta, dramaturg i polític li va proporcionar una enorme fama que el va acompanyar fi ns que es va morir, l’any 1924. Obres com Mar i

Cel, La fi lla del mar, Maria Rosa o Terra

Baixa, per citar només les més populars, han esdevingut autèntics clàssics de la història del teatre català.

I la novel·la?El 1862 es publicarà L’orfeneta de Menàr-

guens, d’Antoni de Bofarull, exponent de novel·la històrica en català on l’autor també és fi del als models de Walter Scott. L’estil i la llengua d’aquesta obra són més aviat pobres, però cal tenir en compte que feia més de tres-cents anys que no s’havia escrit novel·la en català. Martí Genís i Aguilar publicarà Julita el 1874, una novel·la romàntica de temàti-ca amorosa. I no serà fi ns a la dècada de 1880-1890 que apareixerà la fi gura de Narcís Oller. Amb La papallona obrirà una nova etapa, la del Naturalisme a Catalunya, que contribuirà decisivament a la modernització de la novel·la al nos-tre país.

“Els ideals del Romanticisme

tardà van proveir de munició la

Renaixença latent: el gust per l’Edat

Mitjana, les restes arqueològiques,

l’interès per la poesia popular i tradicional,

i la defensa de la llibertat i la llengua dels pobles, entre

d’altres”

Fundació Jacint VerdaguerAl web www.verdaguer.cat tro-bareu molta informació sobre el gran poeta de la Renaixença, la Casa Museu Verdaguer –un dels museus literaris més antics de Catalunya–, rutes literàries i en-llaços d’interès.

Cal conèixer...

27 GENT GRAN

Us proposem una llista de possibles regals perquè els pugueu

obsequiar a la vostra família i amics aquestes festes.

Propostes de regals

DVD

[1] AGUA PARA ELEFANTES. Francis Law-rence. La història d’amor entre un estudiant de veterinària sense recursos econòmics que s’enamora d’una estrella de circ d’una altra època que està casada. Robert Pattinson i Reese With-erspoon protagonitzen una pel·lícula romàntica que evoca els grans clàssics de tots els temps.

[2] EL GABINETE DEL DOCTOR CALI-GARI. Robert Wiene. Un dels títols més em-blemàtics del cinema expressionista alemany. La procedència del món del teatre del seu director, Robert Wiene, es veu refl ectida en la riquesa dels decorats i en la direcció d’art en general. Aquesta nova edició recupera el metratge ínte-gre i els fantàstics disenys dels rètols en alemany de 1920.

[3] REGRESO AL FUTURO. Robert Ze-meckis. Edició especial 25è aniversari. Ja s’han complert 25 anys des que Marty McFly va fer el primer dels seus viatges en el temps. Mi-chael J. Fox i Christopher Loyd protagonitzen la trilogia de ciència fi cció que ha companyat tota una generació.

CD

[4] THE CALLAS EFFECT. Maria Callas. Maria Callas ha estat una de les darreres dives de l’òpera, considerada pels experts com una de les soprano més privilegiades de la història. El seu estil i vida personals han inspirat i emocio-nat molts artistes i espectadors arreu del món. Aquesta edició especial de 2 CD i DVD, conté una selecció d’àries populars i interpretacions exquisides.

[5] BONA NIT, MALPARITS! Sopa de Ca-bra. El disc més emblemàtic d’una de les pri-meres bandes de rock català, que han tornat a fer història omplint el Palau Sant Jordi aquest passat mes de setembre, deu anys després del seu darrer concert.

[6] NOAPOLES. Noa. La cantant israeliana Noa ret un sincer homenatge a la música ita-liana. Acompanyada del guitarrista Gil Dor i del percussionista Zohar Fesco, al costat del Solis String Quartet de Nàpols ens dóna a conèixer el seu primer disc cantat íntegrament en italià.

LLIBRES

[7] ALEPH. Paulo Coelho. L’escriptor brasiler ens narra, de manera autobiogràfi ca, un viatge de deu mil quilòmetres en Transsiberià, i les relacions que estableix amb els companys. Amb aquesta obra, l’autor de L’alquimista ofereix un viatge als lectors que no podran oblidar.

[8] LAS AVENTURAS DEL CAPITÁN ALA-TRISTE VII. EL PUENTE DE LOS ASESI-NOS. Arturo Pérez Reverte. Juntament amb el seu acompanyant Íñigo Balboa, aquesta vega-da el capità Alatriste intentarà assassinar el dogo de Venècia durant la missa de la nit de Nadal a la Basílica de San Marcos de Venècia.

[9] PA NEGRE, EDICIÓ DE LUXE AMB DVD. Emili Teixidor. Candidata a represen-tar Espanya en els premis Oscar, i guanyadora de 13 premis Gaudí i 9 premis Goya. Relata, des dels ulls d’un nen, els anys més durs de la postguerra espanyola. Amb aquesta edició de luxe, l’espectador pot gaudir del llibre de Teixidor i del DVD d’Agustí Villaronga.

1

2

3

4

56

7

8

9

ESPECIAL NADAL

Festes per gaudir

CRÒNICA D’OR28

Cases rurals a Catalunya:http://www.casesrurals.comhttp://ruralverd.cat

Cases rurals a Europa:http://www.toprural.com

Pistes d’esquí a Catalunya:http://www.catneu.net

Links

El Nadal es renovaEl Nadal ja torna a ser aquí. I amb ell arriben les trobades familiars i els grans àpats

a casa. Presses al mercat, hores i més hores a la cuina preparant el dinar, el sopar... I

després, quan tots marxen, toca recollir. Encara que no ho sembli, hi ha altres formes

de passar el Nadal.

El Nadal és temps de família i d’amics. Però sobretot, de grans menjades: el sopar de la Nit de Nadal, el dinar de Nadal, el dinar de Sant Esteve, el sopar de Cap d’Any, el dinar d’Any Nou, el de Reis... La llista és llarga i la feinada encara més. La idea de passar-se tot el Nadal a la cuina no és gaire agradable, però és la realitat de moltes famílies i dones en aquestes dates.

Però hi ha alternatives a un Nadal a la cuina. Cada cop són més les famílies que opten per unes festes més còmodes i pràctiques. Buscar un càtering que pre-pari els àpats, dinar de restaurant, mar-xar de viatge... Hi ha moltes opcions per celebrar un Nadal sense grans compli-cacions ni feinada i que no us obligui a renunciar a les tradicions.

Ni un plat brutUna bona manera per celebrar el Nadal a casa, però no a la cuina, és contractar un servei de càtering.

Les possibilitats són moltes: podeu triar un menú tancat o demanar que us en dis-senyin un a la vostra mida.

Podeu optar per l’escudella i els canelons de tota la vida o posar un toc innovador a la taula amb plats originals i elegants fora dels tòpics nadalencs. Si encara busqueu més comoditat i un toc distingit i selecte, podeu contractar un càtering amb cam-brer. I si voleu allargar les sobretaules, po-deu fi ns i tot llogar la vaixella al complet i despreocupar-vos d’haver de desparar la taula i rentar els plats bruts. El cost d’un càtering és més elevat que quan es cuina a casa, però més barat que els menús de Nadal dels restaurants.

Però si el que no voleu és que la casa s’ompli de gent, l’opció del restaurant és una bona alternativa. Durant aquestes festes, molts establiments ofereixen menús tradicionals nadalencs. Fins i tot els grans noms de la cuina catalana com

“Contractar un servei de càtering permet

gaudir de la comoditat i del caliu de casa

sense haver de perdre el temps a la cuina”

Links

29 GENT GRAN

Ruscalleda o Boix han optat per recu-perar els plats de tota la vida i, en aquests restaurants, hi podreu trobar delicioses innovadores reinterpretacions dels galets, la carn d’olla i els torrons.

L’atractiu del Nadal ruralEn aquesta època de l’any els pobles s’engalanen per celebrar el Nadal i tots els racons del país, per petits que siguin, estan de festa. Per això són dates ideals per llogar una casa rural i gaudir dels encants que us ofereix la muntanya coberta dels colors de l’hivern i de la neu. El turisme rural és una opció cada cop més estesa. El caliu i el confort casolà que es troba en aquests establiments us proporciona una bona oportunitat per sortir de la ciutat, canviar d’escenari i reunir a la família o als amics a la vora del foc, i compartir amb ells els torrons i el cava.

Amb les maletes a la màEls viatges no són només cosa de les vacances d’estiu i són molts els qui aprofi ten el Nadal per agafar l’avió i descobrir com ce-lebren aquestes festes a d’altres indrets del món.

Europa és la de s t i nac ió més triada

pels espanyols quan viatgen a l’hivern. Més del 80% escullen una capital europea per rebre l’any nou.

París, Londres, Viena. cadascuna té els seus propis encants i, per Nadal, totes les ciutats respiren un am-bient ben diferent del que estem acostumats quan

fem turisme a l’agost. No podeu oblidar Nova York. És una de les grans estrelles de les agències de viatges per a aquestes dates. Patinar sobre gel en el Rockefeller Center; gaudir de les campanades de Cap d’Any a la mítica Times Square o sopar en un petit creuer davant de l’Estàtua de la Llibertat és com passar un Nadal de pel·lícula.

I què dieu de l’esquí? Hi ha molta gent que gaudeix d’aquestes festes a les pistes d’esquí. Als Pirineus o als Alps. Ja sigui en una segona residència, en un apartament llogat o en un hotel. Per a ells no hi ha Nadal si no hi ha esquí.

Però també són molts els qui fugen del fred i emigren al sol i a la calor de les platges de Mèxic i del Carib. Una forma ben original de deixar enrere els tòpics nadalencs. Sigui com sigui, sigui on sigui, no oblideu brindar per l’Any Nou.

“Són moltes i variades les ofertes i els

paquets que ofereixen les agències i els

operadors turístics per viatjar durant

les festes de Nadal”

29 GENT GRAN

CRÒNICA D’OR30

Castell de Talamanca i el Molí del Mig dimarts, 29 de novembre

Temps de lleureEl Servei Gent Gran prepara les sortides

especialment per als seus mutualistes

Telèfon d’informació d’activitats i viatges :

902 444 622

Què cal fer per inscriure’s:

Cal abonar un mínim del 25% de l’import per als circuits, i la totalitat per a la resta de sortides mitjançant:• Venint al c/Ausiàs Marc, 39 el dia de la inscripció.• Trucar, inscriure’s i fer una transferència al núm. de compte

de MUTUAM Activa de “la Caixa”: 2100-8635-74-0200022600

Confi rmació i lloc de seient:

L’ordre d’inscripció a l’activitat és el criteri que preval a l’hora de distribuir els llocs de seient en espectacles i sortides en autocar.MUTUAM es reserva el dret d’anul·lar una activitat en el cas que no s’arribi a un

mínim de 25 places.

Penalitzacions en cas d’anul·lació:

Comunicació de l’anul·lació

• En cas d’anul·lació s’ha de comunicar de dilluns a divendres en horari d’ofi cina al 902 444 622.

• 11 dies feiners* abans de la data de sortida.• Entre 6 i 10 dies feiners* abans de la data de sortida.• A partir de 5 dies feiners* abans de la data de sortida.

Percentatge de penalització

• 5% de l’import total (es retorna un 95%).• 25% de l’import total (es retorna un 75%).• 100% de l’import total (NO HI HA DRET A DEVOLUCIÓ).* Feiners: de dilluns a divendres. Dissabte, per al Servei Gent Gran, és FESTIU.

Inscripcions presencials el 14 de novembre: de 9.00 a 13.45 hores

A partir d’aquest dia es poden fer inscripcions per telèfon trucant al 902 444 622

EXCURSIÓ

Sortida a l’hora acordada de la parada habitual amb direc-ció a la Catalunya Central i a la comarca del Bages. En ruta, breu parada per esmorzar (no inclòs en el preu).

Continuació de la ruta, tot endinsant-nos en el Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac, fi ns a la vila de Talamanca on visitarem el castell. Situat al nucli antic del municipi, es tracta d’un element de fort caràcter simbòlic que té el seu origen en el s. X. Durant la visita gaudirem dels singulars espais i de la història que envolta aquest castell, escenari de moltes batalles i anècdotes. La construcció actual és herència de la reconstrucció realitzada durant el s. XVIII, ja que Felip V el va incloure en els decrets de Nova Planta i va ordenar enderrocar-lo.

Finalitzada la visita ens traslladarem fi ns a la veïna població de Mura on, a la riera de Nespres, al bell mig del Parc Natu-ral de Sant Llorenç de Munt i l’Obac, es troba el Molí del Mig. La primera referència del molí data de l’any 1056 i es va mantenir actiu fi ns a mitjan s. XX.

Al migdia, dinarem en un conegut restaurant de la zona.Havent dinat, després d’una agradable sobretaula, iniciarem la tornada per carretera fi ns als nostres punts de sortida.

Lloc de trobada: Ausiàs Marc, 39Hora:08.00 h

Preu Servei Gent Gran: 38,90 5Preu acompanyant: 44,90 5

Castell de Talamanca i el Molí del Mig dimarts, 29 de novembre

Matinal: Visita al Palau Güell divendres, 2 de desembre

Per Nadal, voltar també s’ho val! dissabte, 10 de desembre

Dinar de Nadal dimecres, 14 de desembre

Matinal: Punt de Trobada dimecres 11 de gener

Montserrat de Montferri i Calçotada a Valls dimarts, 17 de gener

Escapada: Lourdes del 8 al 10 de febrer

Museu del Coure i la Vila d’Alpens dimarts, 21 de febrer

P

31SERVEI GENT GRAN

Fira de Nadal a Cardedeu i Mercat del Pessebredissabte, 10 de desembre

EXCURSIÓESTRELLA

Per Nadal, voltar també s’ho val! Sortida a l’hora acordada de les nostres parades habituals amb direcció a Cardedeu. En ruta farem una breu parada per esmorzar (no inclòs en el preu).

Arribada a aquesta població del Vallès Oriental, on durant aquest cap de setmana té lloc una de les fi res que en els últims anys s’ha convertit en un referent de les fi res d’hivern a Catalunya: la Fira de Nadal i del Torró Artesà de Cardedeu.Durant la passejada per la fi ra comercial trobarem tota mena de productes d’artesania, productes de Nadal, alimen-tació, torrons i neules artesans, així com l’excepcional torró de borrego fet amb els tradicionals borregos de la població. Durant el dia hi ha diferents activitats, cercaviles, demostra-cions d’ofi cis...

Al migdia ens desplaçarem fi ns a un restaurant de la zona per dinar amb un bon menú de Nadal. Després de dinar, anirem fi ns a Mataró, on durant el mes de desembre té lloc el Mer-cat de Pessebres i Ornaments de Nadal a la Plaça de Santa Anna. Una interessant fi ra on es poden trobar tots els ele-ments necessaris per a la decoració nadalenca: arbres, fi gu-res de pessebre, molses, bombetes i suros, guarniments...

Lloc de trobada: Ausiàs Marc, 39Hora:08.45 h

Preu Servei Gent Gran: 35,00 5Preu acompanyant: 41,00 5

QUÈ FEM

Agenda

MATINAL

Un dels edifi cis civils emblemàtics del genial arquitecte Antoni Gaudí és el Palau Güell, situat en un estret carrer de Barcelona, el Carrer Nou de la Rambla, prop del port. L’edifi ci va ser un de tants encàrrecs que Eusebi Güell va fer a l’arquitecte modernista, per qui sentia una gran ad-miració. Va ser construït entre el 1885 i el 1900. La família Güell hi va residir fi ns a l’any 1936, en què va començar la Guerra Civil.

L’any 1984, la UNESCO va declarar el Palau Güell Patri-moni de la Humanitat per la seva contribució i infl uència en les tècniques i les formes en la construcció moderna del segle XX i el seu remarcable caràcter constructiu.

Entre 2002 i 2011, la Diputació de Barcelona va portar a terme una restauració completa de l’edifi ci, que actual-ment convida a visitar-lo en la seva totalitat.

Visita guiada al Palau Güell divendres, 2 de desembre

Lloc de trobada: C. Nou de la Rambla, 3-5Hora:1r grup: Visita a les 11 h, presentació 10.45 h2n grup: Visita a las 11.30 h, presentació 11.15 h

Preu Servei Gent Gran: 13,00 5Preu acompanyant: 18,00 5

Promoció

Socis Servei

Gent Gran

CRÒNICA D’OR32

PUNT DE TROBADA

La cultura mil·lenària de l’Antic Egipte no deixarà mai de sorprendre la humanitat en quasi tots els aspectes de la vida, fi ns i tot en els més quotidians com és la bellesa hu-mana i la higiene.

El Dr. Josep Anton Poch, farmacèutic, ens exposarà i il·lustrarà sobre els diferents tipus de cosmètica de l’Antic Egipte, els compararà amb els actuals i ens parlarà de la higiene i de la cura personal dels egipcis de l’antiguitat.

El Dr. Poch és soci de la Societat Catalana d’Egiptologia i ha estat membre del Club del Museu Egipci de Barcelona.

La cosmètica egípcia comparada amb l’actual dimecres, 11 de gener

Lloc de trobada: Sala d’actes dels Apartaments Collserola (Pg. Vall d’Hebron, 159)Hora:11.00 h

Preu Servei Gent Gran: gratuïtPreu acompanyant: 3,00 5

Hotel Majestic dimecres, 14 de desembre

DINAR DE NADAL 2011

Un any més volem celebrar el Nadal en companyia de tots vosaltres. Enguany hem triat un lloc molt especial al bell mig de la ciutat de Barcelona, on esperem que gaudiu d’un bon dinar.

Menú

Raviolis de gambes, bolets i crema de ceps

Fricandó de rap amb carxofes

Financier de xocolata amb salsa de torró

Celler: Aigües minerals, Birlocho Prado del Rey, Blanc

(D.o. Rueda), Castell del Remei Gotim Bru, Negre

(D.o. Costers del Segre), Cava Brut Nature Castell

de Perelada, Cafè i licors

Lloc de trobada: Hotel MajesticPasseig de Gràcia, 68Com arribar: Autobusos: 7,16, 17, 20, 22, 24, 28, 43, 44Metro: L3 “Passeig de Gràcia”

Hora:13.30 hPreu Servei Gent Gran: 60 5 (IVA inclòs)Preu acompanyant: 70 5 (IVA inclòs)

33SERVEI GENT GRAN

Montserrat de Montferri i calçotada a Valls dimarts, 17 de gener

EXCURSIÓ

Sortida dels punts habituals amb direcció a Tarragona. En ruta farem una breu parada per esmorzar (no inclòs en el preu). Continuarem fi ns a Montferri, on es troba el Santu-ari de Montserrat, construït per l’arquitecte Josep M. Jujol, deixeble d’Antoni Gaudí. Farem la visita acompanyats d’un guia local i escoltarem el repicar de les campanes, també molt característic.

Acabada la visita, ens traslladarem a la capital comarcal: Valls. Juntament amb Montferri i Reus, és un dels màxims exponents del modernisme al Camp de Tarragona. Una visita guiada pel centre històric ens ajudarà a descobrir el Teatre Principal, la Plaça del Blat amb l’Ajuntament i on se celebren les més importants diades castelleres de la població, dife-rents cases d’arquitectura civil...

Després ens traslladarem fi ns al Restaurant Masia Bou per dinar, amb un bon menú de calçotada. Havent dinat gaudi-rem d’una agradable sobretaula fi ns a l’hora indicada, en què iniciarem la tornada als nostres punts de sortida.

Lloc de trobada: Ausiàs Marc, 39Hora:08.00 h

Preu Servei Gent Gran: 47,50 5Preu acompanyant: 53,50 5

EXCURSIÓ

Sortida amb direcció a la comarca d’Osona. En ruta farem una breu parada per esmorzar (no inclòs en el preu). Con-tinuació fi ns a les Masies de Voltregà, on hi ha un dels mu-seus més innovadors i interessants de l’actual panorama museístic de Catalunya: el Museu del Coure.

Farem una interessant visita guiada a les instal·lacions de la Fundació de la Farga Lacambra. Una empresa creada fa més de 200 anys que ha volgut mostrar al món de mane-ra atractiva i amena tant la història de l’empresa com el coneixement del coure, les seves aplicacions al llarg de la història i la infl uència en el territori. Al migdia, dinarem en un restaurant de la zona. Havent dinat, ens desplaçarem fi ns a la propera població d’Alpens, on tot passejant pel nucli antic trobarem una interessant mostra de forja realitzada, en la majoria dels casos, pel mestre ferrer Joan Prat. Acabada la passejada per Alpens, tornarem als nostres punts de sortida.

Museu del coure i vila d’Alpens dimarts, 21 de febrer

Lloc de trobada: Ausiàs Marc, 39Hora:08.00 h

Preu Servei Gent Gran: 40,90 5Preu acompanyant: 46,90 5

Preu Servei Gent Gran:50 5

anyant:

CRÒNICA D’OR34

ESCAPADA: Lourdes

Dia 1: Barcelona – LourdesSortida a l’hora indicada de la nostra parada habitual fi ns a arribar a Lourdes. En ruta realitzarem una parada per esmorzar (servei no inclòs en el preu). Arribada i distribució d’habitacions a l’hotel. A la tarda, temps lliure per visitar la Basílica de Nostra Senyora,

passejar per la gran ciutat religiosa que s’ha creat al voltant del santuari o bé anar fi ns a la Grotte Massabielle, indret on va tenir lloc l’a-parició de la verge.Sopar a l’hotel i en acabar sortida per assistir a la Pro-cessó de les Torxes. Un cop fi nalitzada, tornada a l’hotel i allotjament.

Dia 2: Cauterets i el Pont d’Espanya – Grottes de BetharramEsmorzar a l’hotel i sortida per visitar la veïna població de Cauterets, una elegant vila termal, punt de sortida de diferents rutes que s’endinsen al Parc Natural dels Pirineus. Temps lliure a la població i trasllat fi ns al cor del parc per

admirar la panoràmica que ens ofereixen les Cascades del Pont d’Espanya.Al migdia, tornada a l’hotel per dinar i a la tarda sortida per visitar les conegudes Grottes de Betharram. Una meravella de la natura que recorrerem primer a peu, des-prés en barca en un gran llac subterrani a 80 metres de

35SERVEI GENT GRAN

del 8 al 10 febrer

fondària i fi nalment amb el tren que ens ha de portar fi ns a la sortida de les coves. Sopar i allotjament.

Dia 3: Lourdes – St. Bertrand de Comminges – BarcelonaEsmorzar a l’hotel i sortida amb direcció a la Vall d’Aran. De camí tindrà lloc una para-

da per visitar Saint Bertrand de Comminges, una pinto-resca població d’origen romà i gran valor històric. Entre els seus monuments cal destacar, per sobre de tots, la Catedral, important centre de peregri-nacions i amb un claustre que convida a la meditació. Abans de marxar anirem fi ns a la ca-pella romànica de Saint Just

de Valcabrère, punt des d’on es divisa una de les millors panoràmiques de Saint Ber-trand.Finalitzada la visita, continua-ció de la ruta fi ns a arribar a Catalunya, moment en què dinarem en un restaurant. Finalitzat l’àpat iniciarem la tornada als nostres punts de sortida.

Lloc de trobada: Ausiàs Marc, 39Hora: 07.00 hPreu Servei Gent Gran:349 5Preu acompanyant: 370 5ÇPreu habitació individual:69 5ÇAssegurança cancel·lació:10 5