CRESOLA és un nom eufònic, dolç, sona bé.

També és el nom d'una planta silvestre (Arum italicum)que creix espontàniament al nostre terme.El medi sociocultural que encara ens envoltai que ens ha configurat el cervell des de ben xiquetses pot qualificar d'agrari.Per tant, qualsevol herba -i la cresola ho és-n'és representativa.

Al mateix temps, resulta reivindicativad'eixe enyorat medi agrari versus l'imperide la rajola que hui ens amenaça.

Però aquesta no és una herba qualsevol.La CRESOLA caracteritza el bosc d'oms,l'omeda mediterrània, que és la vegetació naturalpotencial del terme de Borriana i de tota la plana litoralon actualment es cultiven -cada volta menys-majoritàriament diverses espècies de cítrics.De fet, tampoc no és gens rar trobar la cresolaals camps de tarongers com una mala herba més,que amb la seua presència delata quina ésla vertadera vocació natural del territori en què vivim.En defensar-la, estem recordant i reivindicantel bosc ancestral on probablementes van establir els nostres avantpassats.

CRESOLA és un nom eufònic, dolç, sona bé.

També és el nom d'una planta silvestre (Arum italicum)que creix espontàniament al nostre terme.El medi sociocultural que encara ens envoltai que ens ha configurat el cervell des de ben xiquetses pot qualificar d'agrari.Per tant, qualsevol herba -i la cresola ho és-n'és representativa.

Al mateix temps, resulta reivindicativad'eixe enyorat medi agrari versus l'imperide la rajola que hui ens amenaça.

Però aquesta no és una herba qualsevol.La CRESOLA caracteritza el bosc d'oms,l'omeda mediterrània, que és la vegetació naturalpotencial del terme de Borriana i de tota la plana litoralon actualment es cultiven -cada volta menys-majoritàriament diverses espècies de cítrics.De fet, tampoc no és gens rar trobar la cresolaals camps de tarongers com una mala herba més,que amb la seua presència delata quina ésla vertadera vocació natural del territori en què vivim.En defensar-la, estem recordant i reivindicantel bosc ancestral on probablementes van establir els nostres avantpassats.

Pàg. 22007cre olas

SUMARIANY 2007 - NÚMERO 1 - PUBLICACIÓ DIDACTICA

Ven, acércate, estrenamos bibliotecaMercedes Gallego-Concha Llop-Joaquín Ramos, pàgina 4

La isla del tesoro de Robert Louis StevensonGema Egea, Laia Calatayud, pàgina 5

Panoràmica de les llengües minoritzades europeesMaria Dolores Burdeus, pàgines 6-7

Euro-scola: una experiencia didácticaFermín Silvestre, pàgina 8

Aula virtual del IES Jaume ICristian Jorge García Marcos, pàgina 9

Moodle / Mesures contra els virusGema Felis Fandos, pàgina 10

GNU/Linux, un sistema operativo libreSilvia Yebra Espinosa, pàgina 11

Les sèries, enemigues o aliades?Juanber Beneyto Fayos, pàgina 12

Tecnociencia y valores: la racionalización de la sociedadÁlex Zarco Rodas, pàgina 13

Immigració i escolaRosa Puchol Abella, pàgina 14

Vencer el miedo, crecer y superarse sólo es cuestión de valorJuanma Fernández Moreno, pàgina 14

Experiència didàctica professors-alumnesCrisóstoma Morilla, pàgina 15

Entrevista a Encarna SanjuánXoana Rodríguez, pàgina 15

Recull de respostes divertides i curioses del professoratCris Morilla, pàgines 16-17

Última parada: SelectivitatM. José Palmer, pàgina 18

L’experiència de tres alumnesOlga, Elena i Cristina 2 ESO A, pàgina 19

Cambio del colegio al institutoMercé Ros Sanjuán, pàgina 19

Cartas de amorIsabel Puig, Tania Torres, Sara Roig, pàgina 20

Els escolars de Les Alqueries continuen en barraconsEva Sifre, pàgina 20

Primera jornada de convivènciaCésar Rubio Capella, pàgina 21

Creació literàriaJudith Campayo, A. Mateo, V. Morgade, M. Piqueras, etc., pàgina 22

Héroes de papelDavid Ferris, pàgina 23

CÒMIC: Invasió a la TerraÀngel Lin, pàgines 24-25

Crítica cinematogràficaMarc Jarques, Mar Salas, Santiago Claramonte, pàgines 26-27-28

Aula de lectura: potenciar el plaer de llegirRosa Puchol Abella, pàgina 29

Estudi botànic de l’estany de la Vila (Borriana)Roberto Roselló Gimeno, pàgina 30

Autèntiques ...com la vida mateixa...Tomás Sendra Mut, pàgina 32

Direcció:Inma Pascual

Equip de redacciói coordinació:Juanma FernándezMar GaríCésar Rubio

Col·laboren:

Disseny i maquetació:Mar Garí Palau

Editada per:Institut d’Ensenyament Secundari JAUME IPlaça de Manuel Sanchis Guarner, s/n12530 Burriana (Castelló)Tel/Fax 964 510 42512000704@centres.cult.gva.es

Dipòsit legal:CS-62-2007ISSN:1887-536X

Revista didàctica

CRE OOLA no compartixnecessàriament les opinionsexpressades pels seuscol·laboradors i col·laboradores

ss

Juanber BeneytoM. Dolores BurdeusGema FelisJuanma FernándezDavid FerrisMercedes GallegoCristian GarcíaConcha LlopCris MorillaM. José PalmerRosa PucholJoaquín RamosRoberto RosellóCésar RubioTomás SendraFermín SilvestreSilvia YebraÁlex Zarco

Laia CalatayudJudith CampayoSantiago ClaramonteGema EgeaMarc JarquesÀngel LinAnna MateoVictoria MorgadeMaria PiquerasIsabel PuigXoana RodríguezSara RoigMercé RosMar SalasEva SifreTania Torres(Olga, Elena, Cristinade 2 ESO A)

Nuestro amor no es hijo de la historia, y su única política es la indiferencia al tiempo. El amor no cambia con la alteración del tiempo, osi no, nunca ha habido amor. Son, pues, inútiles, las agendas y ayudas para nuestra memoria: olvido de ti en nosotros no cabe. Es verdad

que admite alternancias de silencio para contener el dolor de tu ausencia, pero sobrevivirás en nuestros corazones y en nuestras palabras.Sí: donde más alienta la vida, que es en las bocas de los hombres, mientras haya hombres tú vivirás aquí contra el poder del tiempo.

Nuestro recuerdo siempre estará contigo. Contra muerte y olvido avanzarás frente a la evidencia del tiempo.Y nuestras palabras se alzan en la esperanza de que tu remembranza no tenga término.

EN MEMORIA DE PILAR

EDITORIAL2007Pàg. 3 cre olas

Que per què hem triat aquest nom per a la nostra revis-ta? Vos podríem donar una llarga llista d'arguments-ahí en van nou- i, amb tot i això, no convéncer-vos.Anem a intentar-ho:1- Cresola és un nom eufònic, dolç, sona bé.

2- També és el nom d'una planta silvestre (Arum italicum)que creix espontàniament al nostre terme. El medi socioculturalque encara ens envolta i que ens ha configurat el cervell des deben xiquets es pot qualificar d'agrari. Per tant, qualsevol herba-i la cresola ho és- n'és representativa.

3- Al mateix temps, resulta reivindicativa d'eixe enyoratmedi agrari versus l'imperi de la rajola que hui ens amenaça.

4- Però aquesta no és una herba qualsevol. La cresola carac-teritza el bosc d'oms, l'omeda mediterrània, que és la vegetaciónatural potencial del terme de Borriana i de tota la plana litoralon actualment es cultiven -cada volta menys- majoritàriamentdiverses espècies de cítrics. De fet, tampoc no és gens rar trobarla cresola als camps de tarongers com una mala herba més, queamb la seua presència delata quina és la vertadera vocació natu-ral del territori en què vivim. En defensar-la, estem recordant ireivindicant el bosc ancestral on probablement es van establir elsnostres avantpassats.

5- Cresola és també un nom local de planta. Tot i que vivimen un món rural -"rural" no vol dir "ruquerol", en sentit des-pectiu- els nostres costums socials han canviat acceleradament,i en conseqüència els més jóvens desconeixeu bona cosa deparaules valencianes que encara estaven plenes de vida no famolt, quan fluïen amb naturalitat de boca en boca entre els nos-tres iaios. "Cresola" és una més de tantíssimes paraules enimminent perill d'extinció, irreversiblement condemnades persempre més al somni etern dins de les pàgines d'un diccionari,com una palometa punxada en un insectari. De vegades, niaixò. Fent-li els honors d'utilitzar-la per a la capçalera, volemhonrar totes les altres i, de passada, revitalitzar-la en allò pos-sible.

6- El nom d'aquesta espècie vegetal recorda el seu paregutamb el cresol, un vell artifell que en l'actualitat han aconseguitfer desaparéixer de les nostres vides les bugies de cera i les bom-betes elèctriques de Thomas A. Edison. En qualsevol cas, un cre-sol servia per a fer llum: podríeu trobar millor metàfora per a unarevista?

7- La cresola és una planta útil, medicamentosa, però tambéverinosa: s'ha utilitzat per a fer ungüents i micapans per a curardiverses afeccions de la pell (quiribasses, cremadures, etc.), peròés ben perillosa per via digestiva. En realitat tota la planta, i en

especial els seus fruits de color roig escarlata, molt cridaners, sóntòxics. Per tant, atés que estem en un centre educatiu, la cresolaens pot servir també de paràbola moral: cal apropar-se a la natu-ra amb respecte, ja que fins i tot les plantes silvestres no són taninnocents com pareixen: cal conéixer-les per tal de conviure-hisense riscs.

8- Els verins en realitat li servixen a la cresola per a defensar-se dels seus depredadors naturals, i qui sap si també d'altres bes-tioles. En texts farmacològics medievals llegim sobre la cresolaque: "…extermina con su humo toda clase de serpientes, espe-cialmente los áspides". Si algú dels lectors patix d'herpetofòbia,ja no li caldran més arguments.

9- La seua inflorescència és una admirable trampa pol·linit-zadora dissenyada per als insectes, una autèntica meravella de labiologia. Però això ho explicarem… al proper número.

Per què “cresola”?ROBERTO ROSELLÓ GIMENO, Biologia

Arum Italicum (cresola).

BIBLIOTECA Pàg. 42007cre olas

Ven, acércate, estrenamos bibliotecaMERCEDES GALLEGO - CONCHA LLOP - JOAQUÍN RAMOS

Coordinadores de la biblioteca

La nueva biblioteca, aunque con tansólo dos años de andadura, ya se haconvertido en uno de los espaciosmás solicitados y emblemáticos del

centro. Cuando se propuso cambiar la biblio-teca en la distribución que actualmente pre-senta, sabíamos de la carencia que suponíapara el instituto no disfrutar de un espacioabierto a los libros y a la lectura, pero no intu-íamos la magnífica aceptación que iba a tenerentre los estudiantes, sobre todo entre los másjóvenes. Hoy disponemos de una bibliotecaescolar moderna, que intenta poco a poco estaracorde con los tiempos que corren y que pre-tende satisfacer las necesidades de todo nues-tro alumnado.

No ha sido una tarea fácil disponer en lasestanterías la gran cantidad de libros que supo-nen cuarenta años funcionando como institutode bachillerato y, actualmente, también de edu-cación secundaria. Sin embargo, ha sido grata-mente reconfortante la tarea de ordenar las lec-turas. Nuestra biblioteca dispone al servicio desus usuarios de esos libros, insólitamente olvi-dados, pero que gusta, de tanto en tanto, saberque existen, que han sido escritos. Pero, ahora,conviven con colecciones de libros de unmismo color (acorde con un mismo nivel) detapas brillantes y texturas diversas que intentan,ante todo, atraer la atención. Y, todos ellosordenados alfabéticamente, lo que permiteobservar en un golpe de vista si está ese librodel que hemos hecho o hemos oído la referen-cia; además de permitirle al novel lector recre-arse en las estanterías y ser autosuficiente en labúsqueda de la lectura precisa.

Y es que la biblioteca día a día va viendoampliados y actualizados sus fondos bibliográ-ficos. Por un lado, gracias a la colaboración delAMPA, la biblioteca dispone de las lecturasobligatorias de todas las materias, lo que per-mite al alumno acceder al libro recomendadosin la obligación de tenerlo que comprar. Porotro lado, se han adquirido las últimas noveda-des en cuanto a narrativa en castellano y valen-ciano, con la intención de satisfacer asimismo

las expectativas del profesorado. En este senti-do, también se reciben periódicamente diferen-tes revistas, tanto de carácter científico e infor-mativo como de índole juvenil, que permitendescubrir la lectura no sólo como vía al cono-cimiento sino como una opción más de ocio einformación entre el alumnado.

Ahora bien, como biblioteca escolar delsiglo XXI también se ha pretendido poderponer al alcance de toda la comunidad educa-tiva los últimos avances tecnológicos y haciaeste objetivo se han destinado grandes esfuer-zos. En la actualidad disponemos de tres orde-nadores, conectados a Internet que son utiliza-dos diariamente por los alumnos durante lashoras del patio. Además, la biblioteca disponede un cañón fijo de proyección del que puedenaprovecharse los profesores en sus clases yque permite utilizar la biblioteca como aulaespecífica. Y es también ésta una de sus actua-les funciones, puesto que como aula de activi-dades selectivas dirigidas a alumnos de cursossuperiores ha albergado conferencias, recitalesy exposiciones en Power Point; consolidándo-se como uno de los usos más interesantes en elfuturo.

En este sentido, siempre con el objetivo dedinamizar este espacio y animar a nuestrosalumnos a la lectura, se han realizado otrasactividades dirigidas a este fin. Este curso, labiblioteca se ha convertido en aula específicade la optativa de 2º de ESO "Metodologíadocumental". Esta optativa ha sido diseñadacon el propósito de iniciar a los alumnos másjóvenes en el funcionamiento de la biblioteca:desde la ordenación y búsqueda de los libroshasta la confección de su ficha bibliográfica.Asimismo, para celebrar el día del libro, seorganizó en la biblioteca el "Intercambio delibros". Esta actividad tuvo una gran acogidaentre los alumnos del primer ciclo, intercam-biándose más de un centenar de libros entrelos alumnos de 1º y 2º de ESO.

Pero, pese a las iniciativas que ya se hanllevado a cabo es mucho el camino que quedapor recorrer. En primer lugar, hay que fomen-

tar aún más el uso de la biblioteca entre losalumnos, sobre todo los alumnos más mayo-res. Se deberían aunar esfuerzos para que labiblioteca deje de albergar clases ajenas a ellacomo aula específica y se pueda ampliar elhorario de uso como lugar de estudio.Encontramos a nuestros alumnos de primero ysegundo de bachillerato, estudiando en lacafetería, cuando su instituto dispone de unlugar más apropiado. Además, recordemosque asisten alumnos que no cursan todas lasmaterias y que tienen horas libres entre susclases. Asimismo, cabría replantear nuevasactividades dirigidas justamente a los estu-diantes de bachillerato y ciclos, puesto queson los grupos que están menos habituados abeneficiarse de la biblioteca. También se debe-ría hacer un esfuerzo por fomentar el uso de labiblioteca entre los profesores. En este senti-do, informatizar los fondos bibliográficos seplantea como una misión costosa que ocuparála mayor parte del esfuerzo en cursos venide-ros. De igual modo, debemos plantearnos elseguir trabajando en la dinamización de su usoy en la elaboración de un plan de animación ala lectura con actividades escolares y extraes-colares que induzcan a nuestros alumnos alplacer de la lectura.

En conclusión el IES Jaume I dispone deuna joven biblioteca con solera, que intentaatender las necesidades de esta nueva etapaeducativa.

BIBLIOTECA2007Pàg. 5 cre olas

Gema Egea, 1 ESO ADe todos los libros que me he leído a

lo largo de este curso el que más me hagustado es La isla del tesoro, porquecuando empecé a leerlo me pareció muyinteresante y me intrigó hasta el final,para saber que es lo que sucede con eltesoro. Yo animo a las personas que no lohan leído a que se lo lean porque es unlibro muy bonito e interesante, les encan-tará.

Es una historia de aventuras narradapor el joven Jim Hawkins (el protagonis-ta), y todo empezó cuando por casualidadse encuentra el mapa de un tesoro con lasindicaciones del lugar donde se halla, ysin pensárselo dos veces, se lanzó a laaventura con una tripulación, en laHispaniola (el barco), dirigiéndose a laisla. Allí encontraron a Ben Gunn, unhombre al que abandonaron en la isla yvivía allí desde hace mucho tiempo; élera quien encontró el tesoro y lo escon-dió. Cuando regresaron a sus casas no lohizo la tripulación completa sino sólocinco porque los otros habían muerto enla aventura. Así los cinco supervivientesse repartieron el dinero del tesoro entreellos y cada uno siguió su camino.

A lo largo de la historia aparecenmuchos personajes y lugares, descritosmagistralmente por el autor, pero casitoda la historia se desarrolla en el lugarprincipal, la isla.

Lo que más me ha gustado del libro escuando encuentran el tesoro y se lo repar-ten entre los honrados y buenos que se lomerecían. Lo que menos me gusta escuando se mataban unos a otros peleán-

d o s ep o rconse-guir eltesoro.

La isla del tesorode Robert Louis Stevenson

Laia Calatayud, 1 ESO B:entrevista a dos lectores con opiniones muy dispares1.-¿Qué te parece la novela La isla del tesoro? A.- Un rollo, es demasiado larga y me perdía.B.- Interesantísima. Muy entretenida, no podíadejar de leerla.

2.-¿ Qué te parece el personaje de Jim Hawkins?A.-Al principio un poco memo y después, espabi-lado.B.- Es un personaje muy interesante que va cre-ciendo con la historia.

3.-¿Te gustan las historias de piratas?A.- Me gustan más en película.B.- Me encanta leer historias de piratas y deacción. En este libro los buenos son muy buenosy los malos son muy malos.

4.- ¿Qué personaje te gusta más?A.- El capitán Flint (el loro de JohnSilver "el largo"), Perro Negro y elciego Pew, a quien casi podía olerles.B.- Cada uno en su sitio todos son

excepcionales. Los piratas Billy Bones y John Silver " el largo" que los dos reciben lamota negra. El capitán Smollet que tenía un profundo sentido de la responsabilidad.Los buenos del Doctor Livesey y John Trelawney. Y, también, Ben Gunn que fue aban-donado por otros piratas en la isla y luego, ayudará a éstos. Y finalmente, el personajede Jim Hawkins, quien será sincero y fiel hasta el final.

5.- ¿Qué te ha gustado más dellibro?A.- El principio y cuando va a Bristol B.- La estancia del capitán BillyBones (el viejo lobo de mar), en laposada de Jim. También, el momentocuando Jim, desde dentro del barrilde manzanas, oye a John "el largo"hablar con otros piratas para hacersecon el barco, una vez el tesoro estu-viera a bordo.

PROJECCIÓ EUROPEA Pàg. 62007cre olas

La Unió Europea va celebrar en 2001 l'anyeuropeu de les llengües, com a colofó a unseguit d'iniciatives polítiques que prete-

nien catalogar i posar en valor una de les seuessenyes d'identitat més evident: la riquesa lingüísti-ca del seu territori. De fet, Europa ocupa una posi-ció capdavantera al món en relació a la proteccióde les minories, recollida especialment a laConvenció Europea de Drets Humans (1950), queconté una prohibició general contra la discrimina-ció. Més recentment, cal considerar la "CartaEuropea de les Llengües Regionals o Minoritàries"(1992), que va ser signada per molts dels estatsmembres del Consell d'Europa. Amb la darreraampliació europea a 27 països, l'Europa de les llen-gües ha vist créixer considerablement el nombre decultures que la formen. Aquesta nova situació fapreveure una integració de totes les llengües euro-pees oficials (amb igualtat de condicions, en teoria)a les estructures de la Unió i als seus òrgans degovern, però... en quina situació quedaran les llen-gües no oficials, les llengües sense estat o llengüesminoritzades?

De les 26 llengües minoritzades d'Europa, 15són romàniques (llatí, aragonès, asturià, català,cors, francoprovençal, friülès, gallec, judeoespa-nyol, ladí, mirandès, occità, picard, retoromànic,sard) i 11 no romàniques (bretó, caixubi, còrnic,euskara, frisó, gaèlic, gal·lès, jiddisch, romaní,saami, sòrab).

Si a aquesta situació sumem les 23 llengüesoficials dels països membres de la Unió Europea,ens farem una idea del plurilingüisme europeu, queés una de les senyes pròpies d'identitat. Val a dirque no es consideren ací les llengües dels immi-grants recents, que tenen cada vegada més impor-tància però que no han compartit història geogràfi-ca comuna amb les llengües pròpiament europees.Al costat d'aquestes minories, hi ha també les quees troben desplaçades (per motius històrics) delterritori d'origen de la llengua.

Més enllà de la seua riquesa cultural inestima-ble, les llengües regionals i minoritàries son lesindiscutibles protagonistes de l'augment de les ten-dències regionalistes i federalistes a molts païsoseuropeus. En efecte, moltes comunitats anomena-des bilingües han patit al llarg de la seua històriasocial situacions de diglòssia, es a dir, han anat

veien com els espais habituals de la llengua pròpiaeren ocupats per l'altra llengua veïna. En algunesocasions, aquestes situacions s'han pogut corregir,però en altres han provocat el bandejament quasidefinitiu de la llengua situada en inferioritat decondicions. En aquest cas es fa més palesa lanecessitat de polítiques lingüístiques protectores icompensadores, que no poden improvisar-se, sinóque han de constituir la base de planificacions lin-güístiques a mitjà i llarg termini. En cas contrari, espodran produir moviments socials reivindicatiusque tornaran a desestabilitzar l'estatus d'algunesllengües, però que potser no aconseguiran nivellsd'oficialitat o de cooficialitat justos i estables. Ahores d'ara ningú no dubta que certes planifica-cions lingüístiques han aconseguit millorar l'esta-tus de certes llengües, i per descomptat, hancol·laborat en l'evolució de les societats; així, calrecordar el cas de la implantació de l'alfabet llatí aTurquia, o la resurrecció de l'hebreu a Israel.

D'altra banda, la Unió Europea és un model pelque fa als drets lingüístics dels seus ciutadans.Com a entitat política plurilingüe, totes les llengüesoficials dels seus estats membres són també llen-gües oficials de l'UE, i aquesta igualtat de drets lin-güística és molt important des d'un punt de vistapolític, i també psicològic, en especial per als estatsmembres petits. Gràcies a aquest tarannà tan espe-cial, conseqüència directa de les arrels multisecu-lars compartides, alguns conflictes lingüístics hantrobat o estan trobat solució, però també serviràsens dubte per a solucionar tota una bateria de nousconflictes de caire lingüístic procedents de les con-seqüències de la desintegració de l'antiga URSS. Atall d'exemple, cal considerar la minva d'oficialitatdel rus a les repúbliques bàltiques, on els parlantsd'aquesta llengua són més de la meitat de la pobla-ció, així com el trauma bèl·lic i el repte integradordins de l'UE dels blocs ètnics de Iugoslàvia.

La diversitat de problemes i situacions patitsper les 26 llengües minoritzades europees no ensimpedeix ser testimonis de moltes ressemblancesentre elles, normalment marcades per històriesparal·leles i, més recentment, per polítiques reivin-dicatives i esforços normalitzadors que estan can-viant el panorama lingüístic europeu.

Així per exemple, el llatí no es limita exclusi-vament a ser reconegut com a llengua mare de totes

les altres de branca romànica, sinó que gaudeix del'oficialitat de l'Església al si de la Ciutat del Vaticà;a més, algunes veus del Parlament Europeu la pro-pugnen com a llengua oficial de l'UE, i d'altres,coneixedores de la seua flexibilitat, la considerenidònia per a expressar els termes en informàtica.

L'aragonès, arraconat actualment al sud delsPirineus en forma de parlars o varietats fragmenta-des, lluita per unes propostes de normalització queporten a la pràctica les lleis autonòmiques d'Aragóen matèria de política lingüística.

El cas de l'asturià ens confirma que la seuavitalitat era absoluta fins el segle XIX, sense exclu-sions relacionades amb les classes socials; actual-ment no obstant, la llengua intenta sobreviure grà-cies a l'esclat de la literatura pròpia dels decennis1970 i 1980, amb allò que s'anomenà Surdimientu.

El català és, potser, la llengua millor situada, lamenys minoritzada de totes, però no cal oblidar elsproblemes lligats a alguns intents secessionistes iels desequilibris territorials; això no obstant, unaullada ràpida per Internet ens forneix la demostra-ció de la seua bona salut, producte de reivindica-cions oportunes i de polítiques assenyades en lamajoria dels seus territoris.

El cas del cors ens mostra que un conflicteentre les noves activitats i concepcions econòmi-ques del segle XIX i la pèrdua de l'agricultura localtradicional pot provocar una ruptura de l'equilibrieconòmic, cultural i social, com va passar a l'illa deCòrsega, afectant la vida política i propiciant l'ori-gen de moviments nacionalistes.

El francoprovençal representa la famíliagal·loromànica més petita, i es pot considerar unallengua oblidada, que no s'estudia a l'escola ni a launiversitat de cap regió dels tres països on es parla:França, Suïssa i Itàlia; les úniques regions on hi hamilitants que volen introduir-la a l'escola sónSavoia i la Vall d'Aosta. El friülès, situat geogràfi-cament entre Itàlia i Suïssa, pròxim al Venetto, téuna història de fractures que impedeixen la seuaunitat lingüística; malgrat la seua riquesa i tradicióliterària, intenta sobreviure per mitjà de l'escolarit-zació, en un medi on el lector és, per necessitat(idealment i culturalment) italià.

La situació de la llengua gallega sembla tro-bar-se en una contradicció: disposa dels mitjans peraconseguir una normalització plena, però els estu-

Panoràmica de les llengües minoritzades europeesM. DOLORES BURDEUS, Francés

PROJECCIÓ EUROPEA2007Pàg. 7 cre olas

dis sociològics indiquen una disminució notable dela capacitat de parlar gallec a mesura que s'ascen-deix en l'escala social i, a la inversa, indiquen unadisminució de la capacitat de llegir-lo i, encara mésd'escriure'l, a mesura que es descendeix en l'escalasocial. El judeoespanyol, llengua dels jueus expul-sats de la Península al segle XV, ha patit i pateix unperillós procés de desaparició: primerament per laseua substitució pel francès, i ara per la influènciadel propi espanyol, que "corregeix" entre els seusparlants la fonètica i el lèxic propi. El terme ladí(ladí brissí-tirolès, de Bressanone-Brixen) designauna minoria ètnica de la cadena alpina, situada alcor de les Dolomites; com a llengua neollatinaderivada del llatí vulgar, destaca pel seu arcaismeconsiderable, i es troba en un procés d'estandarit-zació que ha fet augmentar el nombre de parlants.

El mirandès, implantat en una àrea geogràficade vora 500 km2 que comprèn el municipi portu-guès de Miranda do Douro i una part del deVimioso, al costat de la frontera amb Espanya, esconstitueix com una de les actuals supervivènciesdel molt fragmentat grup neo-llatí astur-lleonès; laseua escolarització no sembla suficient per a trau-re'l dels límits de l'extinció. L'occità, parlat fins alsegle XVIII a bona part del sud de França, ha patitun fort retrocés des d'aleshores, conseqüènciadirecta de la concepció centralitzadora propiciadaper la Revolució Francesa; després del felibritge(1854) i de l'obra literària de Frederic Mistral, eldrama de l'occitanisme és haver cregut en un canvide mentalitat i d'esperit de l'Estat francès, haverpensat en la possibilitat d'una regionalització de lesestructures dins d'aquell marc polític.

El picard, de la regió històrica de Picardia, ésuna llengua d'oïl (és a dir una llengua gal·loromà-nica del nord de França i d'una part de Bèlgica) apartir de la qual es va elaborar el francès estàndard,però que va quedar sotmesa pel prestigi i la institu-cionalització del francès; la seua història recent ésla d'un reconeixement difícil. El retoromànic (osimplement romanx, o grisó) és una llengua d'ori-gen neollatí, que ha evolucionat des de l'ocupacióromana en l'any 15 aC sota la influència del subs-trat anomenat rètic, a la regió dels Grisons, delsDolomites i del Friül a Itàlia; l'estàndard grisórumantsch grischun, creat en 1982, li ofereix mol-tes possibilitats de projecció i pervivència.

La llengua de Sardenya, el sard, pateix unasubdialectalització sorprenent; llengua consideradaen perill d'extinció per la UNESCO, es troba en unprocés d'estandarització esperançador que pretén

corregir la diglòssia sard/italià (el sard s'utilitzafonamentalment en els contextos altament infor-mals i l'italià en contextos formals i informals).

Dins del bloc de les llengües no romàniques,considerem primerament el cas del bretó, el renai-xement del qual prové d'una escolarització enceta-da en 1977 per les escoles Diwan (amb només unesdesenes d'alumnes); actualment, el 70% dels "bre-tonants" viuen a les ciutats, el que ha deslligat lallengua de la seua única "pervivència rural".

El caixubi és la llengua d'un poble de Polòniaque ha exercit de frontera lingüística nord-eslava ialemanya, però que no ha aconseguit mai una auto-nomia política; en l'actualitat lluita per crear unestàndard literari i aconseguir un estatus polític.

El còrnic actual, que forma part de la famíliacèltica, és una llengua "revifada", que es va parlar"naturalment" fins el final del segle XVIII; hi haperò una petita minoria de parlants que han aprés lallengua de menuts, ensenyats deliberadament pelsseus pares en un esforç per crear una nova genera-ció de "parlants natius".

L'èuscar (o llengua basca), parlat per prop de800.000 euskalduns (parlants de l'èuscar) ha acon-seguit invertir la tendència cap al monolingüismecastellà, sobretot als territoris del sud dels Pirineus;els resultats de les polítiques lingüístiques i de l'es-colarització fan preveure l'establiment d'un bilin-güisme pràctic a mitjà termini.

El frisó es localitza sobretot a la província deFrísia, una de les dotze que formen el Regne delsPaïsos Baixos; els perills per a aquesta llengua hanestat la forta emigració dels seus parlants (durantels decennis de 1950 i 1960) i la posterior immi-gració d'estrangers; malgrat ser una comunitat deparla ben homogènia (tots comprenen les diferentsvarietats dialectals), el seu repte és l'actitud passivadels parlants front a la globalització.

El gaèlic, la llengua d'Escòcia, ha aconseguitremuntar el seu ús gràcies al lligam amb el movi-ment per l'autonomia escocesa; els recursos públicsi institucionals per a conservar el gaèlic s'han cen-trat en l'educació i en els mitjans de comunicació,sobretot en la televisió i la radiodifusió.

Amb els seus quinze segles d'història, si elgal·lès vol sobreviure ha d'assumir el seu estatus dellengua minoritària en un entorn urbà dependent del'educació i no de la família per a ser transmès degeneració en generació.

Dintre dels molts idiomes o dialectes que cre-aren els jueus durant la seua diàspora, el jiddisch ésel que ha tingut més parlants, difusió, producció

escrita i repercussió de diversa índole; encara queel modus vivendi dels seus parlants va desaparèi-xer amb la Segona Guerra Mundial (en poblacionsd'Alemanya, Lituània, Rússia, Polònia,Txecoslovàquia, Hongria i Romania), la seua pre-sència no s'ha esborrat de l'Europa actual.

La llengua romaní (o llengua dels gitanos)prové de les llengües indoàries septentrionals; si béel major nombre de parlants es localitza a Europaoriental, la presència cultural dels vora 10 milionsde gitanos és ben present a gairebé tots els païsoseuropeus, amb diferents graus d'ús de la llengua, enmolts casos aportant unitats lèxiques a d'altres llen-gües majoritàries (especialment a l'anglès i a l'es-panyol). La llengua saami (de la família finoungà-rica) és parlada per unes 80.000 persones aLapònia, i té un reconeixement parlamentari aNoruega, Suècia i Finlàndia. La seua pervivènciadependrà en gran mesura del manteniment delsseus hàbits culturals i de l'aïllament de les societatsoccidentalitzades. El territori lingüístic autòctondel sòrab, Lusàcia, es troba enmig d'una zona deparla alemanya als estats federats de Brandeburg iSaxònia de la República Federal d'Alemanya; lapolítica lingüística aplicada al sòrab és insuficient ideriva en un retrocés considerable pel que fa albilingüisme actiu.

En definitiva, són moltes les dificultats que lesllengües minoritzades hauran de superar si volenperllongar la seua existència al si de la societateuropea. Si bé és veritat que el fenomen de la mun-dialització (sobretot si va lligat a l'ús exclusiu del'anglès) pot suposar un entrebanc per a aquestesllengües, també és veritat que les tecnologies de lainformació i de la comunicació ofereixen moltesoportunitats i eines de recuperació, manteniment idifusió. En la mesura que les autoritats polítiquesde cada Estat (i de cada regió) siguen conscientsque cada llengua reflecteix una visió del món i unestructuració social particular, estarem en el camícorrecte. En tot cas, els parlants de cada llenguaseran els darrers responsables del propi futur.

BibliografiaBURDEUS, M.D. i J. VERDEGAL (eds.)(2005):

Europa parla (I). Llengües romàniques minoritzadesd'Europa, Borriana, Agrupació Borrianenca de Cultura /Universitat Jaume I, Anuari. Revista de recerca humanís-tica i científica, 16.

GUZMÁN, J.R. i J. VERDEGAL (eds.)(2006):Europa parla (II). Llengües no romàniques minoritzadesd'Europa, Borriana, Agrupació Borrianenca de Cultura /Universitat Jaume I, Anuari. Revista de recerca humanís-tica i científica, 17.http://europa.eu/languages/es/homehttp://www.uoc.es/euromosaic/web/homect/index2.html

PROJECCIÓ EUROPEA Pàg. 82007cre olas

Euro-Scola: una experiencia didáctica

¿Quién me lo iba a decir? Haceaños comenzamos casi por curiosi-dad una actividad mitad entreteni-

miento y mitad aprendizaje…Ya hanpasado cuatro años y la satisfacción dela experiencia no ha decaído. Es más,se presenta cada año un nuevo reto y serecibe con más entusiasmo.

Me refiero al juego-concurso EURO-SCOLA que, organizado por la Oficinadel Parlamento Europeo en España,junto con la representación de laComisión Europea y con la colabora-ción del INJUVE y el IVAJ, se presentaen formato on-line de preguntas y otrasactividades como pueden ser paneles,puzzles, sopas de letras, crucigramas,fases cifradas y fotos semiocultas demonumentos y políticos relacionadoscon algún aspecto de la Unión Europea.Hace años el tema central fue el de lospaíses que acudieron a la última amplia-ción de la Unión Europea. Otro año fueel de las actividades que realiza la UníónEuropea en relación con la ayuda exte-rior…

El diseño del juego es similar enlas últimas ediciones. Un conjunto depruebas individuales y colectivas dirigi-das esencialmente a los alumnos, y tam-bién a profesores, donde este año setrataban asuntos tan variados como el

espacio Schengen, la zona euro o políti-cos que intervinieron en la firma de losdiferentes tratados, siendo el tema cen-tral el 50 aniversario de la firma delTratado de Roma.

La realización de las pruebas sedesarrolla en el aula de informática conconexión a internet. Pero para llegar ahíprofesores y alumnos desarrollamostareas complementarias previas. Antesde comenzar la actividad, cuando seconoce el tema sobre el que tratará elconcurso, se prepara material y se distri-buye en clase la información relacionadacon dichos temas.

Concretamente, a los alumnos deprimero de Bachillerato se les enseñaqué es la zona euro, qué países la inte-gran, o qué es el espacio Schengen, lospaíses que lo forman y cuál es el signifi-cado. También se habla en clase de lasinstituciones que componen la UniónEuropea y sus funciones. Con los gru-pos de tercero de la ESO se realizanfichas sobre banderas, mapas, capitalesy también instituciones de la UniónEuropea. Se trata también de las sucesi-vas incorporaciones de países a laUnión.

Esta acción de trabajo en clasecomplementada con la práctica del con-curso es lo que hace que la experiencia

sea atractiva. Más ingredientes quesuman: el trabajo en equipo y la interdis-ciplinariedad (la búsqueda conjunta derespuestas entre todos los alumnos yprofesores), la enseñanza activa y soli-daria… Siempre utilizando también lasTICs. Para cerrar la experiencia, los últi-mos cuatro días se presentan una seriede preguntas dirigidas a los profesoresde especial dificultad, así como unosenigmas relacionados con el tema delconcurso. Los profesores que coordina-mos la actividad, así como algún alum-no, nos ponemos manos a la obra pararesolver esas cuestiones, trabajandoconjuntamente, aportando ideas, pistasy estrategias, tratando entre todos desolucionar esa prueba final.

Estoy seguro que los alumnos másjóvenes recordarán capitales, banderas,contornos de naciones, datos de geo-grafía de muchos países europeos …los mayores recordarán políticos quegobiernan, funciones de las institucioneseuropeas, quién era Robert Schuman yqué significó su declaración y otrasmuchas cosas más. También los profe-sores recordaremos, por citar algúnejemplo, dónde están los archivos histó-ricos de la Comisión europea, o lo queocurrió un día de verano de 1968 enPraga.

Así, año tras año, al terminar elconcurso y hacer balance de la activi-dad, pensamos que la experiencia edu-cativa ha sido satisfactoria y los resulta-dos positivos. Pensamos que ellos,nuestros alumnos, sin darse cuenta, sinser conscientes, pasándoselo bien,cuántas cosas han aprendido; y nos-otros los profesores cuántas cosashemos recordado. Y eso nos llena deorgullo y satisfacción.

A buen seguro el año próximo vol-veremos con más fuerza a comenzar denuevo.

FERMÍN SILVESTRE, Economía

INFORMÀTICA2007Pàg. 9 cre olas

AULA VIRTUAL del IES JAUME IPreguntas y respuestas rápidas para el alumno… y el profesor

¿QUÉ ES EL AULA VIRTUAL? Es un sitio en Internet reservado a profe-sores y alumnos de nuestro instituto.¿PARA QUÉ SIRVE?Con el aula virtual se pueden intercambiarmateriales de las asignaturas, hacer ejerci-cios, exámenes, trabajos en grupo, o con-tactar con los profesores y el resto dealumnos.ENTONCES, ¿EVITAMOS IR A CLASE POR-QUE SE HACE TODO POR INTERNET?Pues no, la idea es nada más y nada menosque mejorar la relación entre el profesor y

el alumno o entre los alumnos de unmismo grupo. No se puede sustituir el tra-bajo que hace un profesor en clase, el aulavirtual nos sirve de complemento. Porejemplo, cuando el profesor pide un traba-jo para su asignatura, los alumnos puedencrear grupos de trabajo en el aula virtualque les permiten compartir el material quevan desarrollando y chatear para discutircomo hacer el trabajo. PARECE BUENA IDEA, PERO SEGUROQUE NECESITO SABER MUCHO DEORDENADORES.

¡Claro que no! Cualquier persona quesepa navegar por Internet y utilizar elcorreo electrónico ya está preparada parautilizar el aula virtual.¿CÓMO PUEDO ENTRAR?Abre tu navegador habitual y escribe ladirección: http://lnx.iesjaumei.org/aulavir-tual. Cuando te encuentres en la páginaprincipal, sigue los pasos para registrartecomo usuario (si todavía no lo has hecho).Una vez estés registrado, simplementedebes introducir tu nombre de usuario ycontraseña para entrar en el aula.CARACTERÍSTICAS BÁSICAS DELAULA VIRTUAL IES JAUME I-Disponible en tres idiomas: catalán,español e inglés.-Funciona con cualquier navegador, porejemplo Internet Explorer o Firefox.-En el curso 2006/2007 ya está disponiblepara las asignaturas, áreas y módulosimpartidos desde el Departamento deInformática, es decir, para los cursos de1º, 2º, 3º y 4º de la ESO, 1º y 2º deBachillerato, 1º y 2º de ESI y 1º y 2º deASI.-Existen más de 150 usuarios registrados.Deseamos que durante los próximos cur-sos aumente la cantidad de material dis-ponible, de número de asignaturas y deusuarios.

CRISTIAN JORGE GARCÍA MARCOSCoordinador de ciclos formativos

EXPERIENCIA: Participar en un debate virtual

Un debate virtual es una discusión sobre un tema en concreto que transcurre en el aulavirtual. El debate es una herramienta muy importante que permite desarrollar un pensamien-to crítico. Los alumnos indican su propio punto de vista, aprenden a valorar las aportacionesdel resto y argumentan las suyas a partir de cada nueva idea aparecida en el debate.

PREPARAR EL DEBATE. El profesor prepara el debate virtual en dos fases:Fase 1 - En clase. Se elige el tema de discusión, se crea un guión con algunas de las líne-

as a seguir en el debate y se entrega a los alumnos el material necesario que les sirva de base.Es conveniente hacer una primera aproximación en el aula física, con una o dos sesiones quepermitan introducir el tema y exponer las ideas fundamentales.

Fase 2 - En el aula virtual. Una vez tenemos el tema y ya hemos hecho una primera apro-ximación en la clase presencial, desarrollamos el debate utilizando el aula virtual.

NETIQUETA. NORMAS PARA LA ÉTICA EN EL USO DEL ORDENADOR. De lamisma manera que ocurre en la vida real, en Internet existen unas normas de conducta quepermiten la interrelación entre las personas, desde el respeto y la tolerancia. A estas normasse les llama en Internet netiqueta, palabra que viene de la contracción en inglés netiquette -net ("red") y etiquette ("etiqueta").

Unas normas básicas de netiqueta pueden ser las siguientes:

1. Guarda tus datos de registro. No olvides ni tu nombre de usuario ni tu contraseña.2. Antes de enviar tu mensaje, dedica un tiempo a leer los mensajes de los demás.3. Para salir del debate, hazlo de la manera que te indique el profesor.4. Si quieres enviar un mensaje personal, no lo hagas utilizando el espacio del debate.5. Cada debate tiene su propia netiqueta.6. Hacer publicidad de cualquier cosa está muy mal visto.7. Sé cortés y respetuoso.8. Sé responsable y sigue las buenas costumbres para disfrutar más de tu experiencia.9. El asunto del mensaje debe reflejar en pocas palabras el tema que vas a tratar.

INFORMÀTICA Pàg. 102007cre olas

MoodleGEMA FELIS FANDOS, Informàtica

Últimament se sent molt parlar de Moodle, un programa-ri de codi lliure que permet crear cursos virtuals, senzilld'instal·lar i administrar i amb moltes possibilitats edu-catives.

Per tant, es tracta d'un programa:-que crea un entorn virtual, un espai de comunicació aInternet, on té lloc l'ensenyament i l'aprenentatge,-un entorn que és dinàmic perque s'actualitza inmediata-ment a cada nova intervenció dels participants,-modular, perquè s´hi poden afegir noves funcionalitats, omòduls d'activitats, que encaixen perfectament amb lespresents,-orientat a aobjectes, per la forma en què s'ha programat.

Moodle facilita els mecanismes a través dels quals el materiald'aprenentatge i les activitats d'avaluació es realitzen per l'estu-diant, però també on els tutors o professors poden dur a terme eldisseny i els coneixements fins als seus alumnes. Des del punt devista dels estudiants Moodle ofereix un entorn privat i personal oncal identificar-se per entrar i que, un cop dins, es troba fàcilmentel camí cap al curs o cursos on estan inscrit.

Quan un estudiant entra en un curs troba una estructura clara,entenedora i molt navegable, amb activitats programades seguintel calendari proposat pel professorat i amb recursos intern, comara textos, imatges o multimèdia, llocs web per visitar.

També hi ha les diferents vies de comunicació per mantenir elcontacte am el professorat i amb la resta de companys i compan-yes: fòrums de discussió en grup, missatgeria interna de persona apersona, enquestes, xats.

Des del punt de vista del professorat, el qual no necessita tenirconeixements de programació, Moodle ofereix una interfície moltagradable i amigable des de la qual es poden crear fàcilment acti-vitats didàctiques motivadores, tant individuals com grupals, i espoden oferir recursos als alumnes. A més, fer el seguiment i l'ava-luació dels estudiants i de la efectivitat de les activitats és unatasca molt senzilla i personal. Des del punt de vista de l'adminis-trador/a del lloc web, Moodle és senzill d'instal·lar, de configurari de mantenir.

Espere haver-vos convençut dels avantatges de Moodle. Persaber-ne més podeu trobar tota la informació sobre l'entorn a laweb del projecte http://moodle.org, i, ànim per al curs venider!

Mesures contra els virusGEMA FELIS FANDOS, Informàtica

Internet té un enorme potencial com a eina educativa i d'entre-teniment, però el ciberespai també comporta certs riscos. Und'aquestos és la possibilitat d'infectar l'ordinador amb un virusinformàtic o la gran quantitat de publicitat existent, i per tal

d'evitar-los cal tenir present els següents consells. Un virus informàticés un programa que es copia automàticament i que té per objecte alte-rar el normal funcionament de la computadora, sense el permís osense el coneixement de l'usuari.

Els virus informàtics tenen, bàsicament, la funció de propagar-se,replicant-se, però alguns contenen a més una càrrega maligna ambdiferents objectius, des d'una simple broma fins a realitzar danysimportants en els sistemes, o bloquejar les xarxes informàtiques gene-rant trànsit inútil. La forma més comuna per on es transmeten els virusés per disquet, descàrrega o execució de fitxers adjunts a e-mails.També pots trobar-te amb un virus simplement, visitant certs tipus depàgines web. A més a més, pots ser infectat per un virus simplementllegint un e-mail dins de certs tipus de programes com Outlook,Outlook Press, Netscape mail o Eudora Pro.. Si encara no saps que ésun virus …!Enhorabona!..., seria recomanable que tingues en compteaquestos consells:

-La millor ferramenta per a combatre els virus és saber comactuen, infecten i es propaguen. Saber l'origen de cada programari quecarregues en el teu ordinador i assegurar-te que prové d'una font deconfiança.

-Fer sempre una còpia de seguretat de les teues dades per evitarque un virus danye irreparablement els teus fitxers i tindre un discd'arrencada amb protecció d'escriptura, creat en un ordinador lliure devirus i d'aquesta forma podràs accedir i diagnosticar el teu ordinadoren cas d'infecció.

-L'última línia de defensa és tindre un programari antivirus ins-tal·lat en el teu ordinador. L'ideal és que hi haguera dos o més paquetsde programari diferents d'antivirus. El programari antivirus no és efec-tiu malgrat que estiga actualitzat. Els antivirus es fien de la informa-ció dels seus fabricants per a mantindre'ls informats sobre quins sónels últims virus i com combatre'ls. Un antivirus hauria de ser actualit-zat sovint (cada dues setmanes). Açò assegurarà que el teu antivirusestà funcionant correctament i neteja els nous virus.

-No amagar les extensions dels arxius, generalment els sistemesoperatius Windows per predeterminació amagen les extensions delsarxius coneguts en l'Explorador de Windows. Esta característica potser utilitzada per els dissenyadors de virus per a disfressar els progra-mes maliciosos com si foren d'una altra extensió d'arxiu.

-Els virus d'última generació estan falsificant les adreces decorreu, per a intentar que el destinatari crega que provenen d'un usua-ri conegut i aconseguir infectar-lo. Quan el sistema antivirus detectaaquest missatge, impedeix que arribe a l'usuari de destinació, esborrael virus i envia a l'emissor del missatge un correu, en què indica queel missatge conté un virus. Com que l'emissor està falsificat, el mis-satge arriba a un usuari que no està infectat i crea una alarma injusti-ficada. Aquesta situació, pel gran nombre d'equips infectats per virusen la resta d'Internet, provoca l'arribada diària a tots els comptes decorreu de diversos missatges d'aquest tipus. Per a evitar la visualitza-ció d'aquests correus, pots configurar filtres de correu.

INFORMÀTICA2007Pàg. 11 cre olas

GNU/Linux,un sistema operativo libre

SILVIA YEBRA ESPINOSA, Informática

Seguramente el lector ya ha oídohablar de Linux. En este artículo,intentaremos aclarar qué es y sipuede o no ser útil instalarlo en

nuestros ordenadores. Cuando nos senta-mos delante de un ordenador esperamosque sucedan ciertas cosas: que al mover elratón se mueva un cursor por la pantalla;que pulsemos una tecla y aparezca la letracorrespondiente; que un doble click sobreun programa lo arranque; etc.

Todo esto sucede porque hay un pro-grama permanentemente ejecutándoseque lo hace posible: el Sistema Operativo.Los Sistemas Operativos modernos tienenencomendadas diversas tareas como lasya mencionadas de acceder a los disposi-tivos (ratón, teclado, pantalla) y ofrecer-nos la ilusión de que nos comunicamoscon el ordenador.

Por otro lado, tienen otras misiones degran importancia que no se ven directa-mente: son los que permiten ejecutar a lavez varios programas sin interrumpirseunos a otros. Actualmente el sistema ope-rativo más extendido es el Windows deMicrosoft.

Si usted quiere utilizar Windows, debepagar por él. Lo mismo sucede conmuchos programas como el Word deMicrosoft. Ahora bien, cuando se pagapor estos programas no se adquiere ningu-na propiedad sobre ellos, sino el derecho ausarlos. Eso quiere decir que no se puedenmodificar esos programas para corregirposibles errores o cosas que no gustan.Tampoco es posible estudiar cómo se hanescrito esos programas para escribir otros.Es decir, no se tiene libertad con respectoa esos programas. Para remediar estasituación se puede acudir al llamado soft-

ware libre: aquel que, una vez adquirido,puede ser utilizado, estudiado y modifica-do sin restricciones. Lo importante delsoftware libre es que está disponible parael usuario tanto para utilizarlo como paraestudiarlo o modificarlo libremente.

El movimiento del software librecomenzó con el intento de RichardStallman de crear un sistema operativocompletamente libre. Stallman bautizó suproyecto con el nombre GNU (acrónimode GNU is Not Unix) y creó numerosasherramientas para ello. Sin embargo, fal-taba una pieza fundamental: el kernel, elprograma destinado a controlar los diposi-tivos, gestionar la memoria etc. Éste fuedesarrollado de forma independiente porLinus Torvalds, un estudiante finlandés.La unión de ambos se conoce como siste-ma GNU/Linux.

A la hora de instalar Linux en el orde-nador, se puede optar por instalar manual-mente el kernel Linux y todas las aplica-ciones necesarias. Sin embargo, este pro-ceso es largo, tedioso y difícil. Para aliviarla tarea, existen las llamadas distribucio-nes que consisten en una o más versionesdel kernel junto con colecciones de apli-caciones y programas que permiten reali-zar las instalaciones con facilidad. Existennumerosas distribuciones desde las orien-tadas a ser cómodas de instalar comoUbuntu y sus derivadas, a las orientadas aempresas como SuSe o Redhat, pasandopor las orien-tadas a tenerun controltotal de todoel procesocomo sucedecon Gentoo.

También hay distribuciones orientadasa la enseñanza, como lliurex.

Con frecuencia se duda sobre la insta-lación de GNU/Linux en un ordenador:-¿Es software pirata? En absoluto, esperfectamente legal instalarlo de formagratuita.

-¿Puedo tener Windows y Linux en elmismo ordenador? Sin ningún proble-ma.

-¿Es complicado de manejar? Las ver-siones más modernas se manejan deforma muy similar a Windows, lo quefacilita el aprendizaje.

-¿Tiene suficientes aplicaciones? Sí, dehecho, las distribuciones más comunestienen literalmente miles de aplicacionesque abarcan todos los ámbitos desde apli-caciones ofimáticas (procesadores detexto, hojas de cálculo, bases de datos) oherramientas de programación (compila-dores, intérpretes, depuradores) a juegosde todo tipo.

La mejor manera de conseguir Linuxes a través de la red. Algunas páginas son:

-www.gentoo.org-www.lliurex.org-www.suse.org.-www.ubuntu-es.org-www.knoppix.org

OPINIÓ Pàg. 122007cre olas

Les sèries, enemigues o aliades?

Si observem la parrilla televisivapodem veure moltes series queparlen de ciència i diuen moltsnoms que si no foren per estes

sèries no sabríem ni de que estan parlant omés be ens sonen a xinès. Hui en dia totssabem què es una prova de ADN, perquèes produeixen moltes malalties, com s'ope-ra a una persona que te un problema intes-tinal, inclús podem observar una tenia dequasi tres metres.

Però realment podem aprendre ciènciaa partir d'aquestes sèries? Hi ha que dir queels guionistes d'aquestes series s'informenmolt bé abans d'escriure i tot el que diuen ifan te la seua base científica, no obstantabans de entrar en matèria recorde que SÓNCIÈNCIA-FICCIÓ.

Primer podríem parlar de CSI. És una sèrieon la policia científica va a casa de l'assassí oduu una pistola. Però basant-nos en la provaestrella d'aquesta sèrie, la prova del DNA (elsinvestigadors sols amb un pèl o amb una ínfi-ma mostra tenen suficient), cal dir que per ferun prova de DNA a partir d'un pel necessitemque estiga perfecte el folicle i normalment encal més d'un. Normalment fa falta una granquantitat de cèl·lules per fer aquesta prova. I

què dir que en unes hores tenen els resultatsquan en qualsevol lloc necessitarien de 24h.Això sí, aquests policies estan dotats d’artilu-gis que en la vida real molts d'ells són proto-tips.

Però la sèrie per excel·lència en aquestmoment és House. Un doctor que enganxaamb uns guionistes que s'han informat, peròrealment queda molt per aprendre. Podríemcitar casos concrets com entrar en un quiròfanno estèril o traure una tènia amb les mans demes de dos metres. Aquest metge pot descobrir

una malaltia que ocorre entre 1 milió en laseua clínica cada setmana i no sorprendre aningú. A més un pacient a cor obert estàrecuperat totalment en unes hores quan nor-malment tarda uns dies a assolir aquest estatde salut, o aquells que estàn morint-se i elsfiquen un sèrum i es curen ipso facte. Però,si tenen la tensió tan baixa, com actua tanràpidament? com pot córrer tan ràpidamentla sang pel seu organisme? tal volta unmetge podria contestar-me a açò però jo no.

Podria estendre’m molt més parlant d'a-quests exemples, però ja s'ha parlat molt, noobstant i a pesar de tanta i tanta ciència fic-ció els professors de ciències hem d'estaragraïts a aquestes sèries ja que els alumnes

estan recuperant l'interés per les ciències i pera dir si una cosa pot ser veritat o mentida estemnosaltres per aclarir dubtes en classe.

Per a finalitzar contestar a les meua prime-ra pregunta; es pot aprendre ciència a partir deles series? NO, però el que pot passar és queens comença a picar el cuquet, comencem ainformar-nos, i ens entren ganes de ser unGrissom, un House, o una Dra Grey en la vidareal, una sèrie que vam veure quan erem unsadolescents.

Gracies Grissom. Gracies House.

JUANBER BENEYTO FAYOS, Biologia

OPINIÓ2007Pàg. 13 cre olas

Tecnociencia y valores: la racionalización de la sociedadÁLEX ZARCO RODAS, Filosofía

El término tecnociencia se ha acuñado recientemente debido a que en la actualidad las relaciones entre la ciencia y la tecnología son tan íntimas que se hacedifícil marcar los límites de ambas. La ciencia depende cada vez más de instrumentos tecnológicos para realizar su tarea. Además, crecen continuamente losproyectos científicos encaminados a resolver problemas prácticos como los referidos a las tecnologías biomédicas, energéticas o de la información.

La tecnociencia no sólo actúa de filtro de nuestra comprensiónde la realidad, también impregna con sus valores la propiadinámica social. Desde el siglo XVII se ha venido procla-mando por los científicos la neutralidad del conocimiento

científico, a la que se consideraba como una virtud unida a su objetivi-dad y autoridad irrebatible. Ante tal imagen de neutralidad vamos aconstatar la influencia de los valores tecnocientíficos en la sociedad, enla que configuran formas de vida. Tales valores, a su vez, ya existían enla sociedad y fueron los que impulsaron la ciencia desde la Ilustración.

Los valores asociados a la racionalización se han adherido a la tec-nología moderna, llegando a extenderse a la sociedad en su conjunto. Sibien en la actualidad hay una reivindicación de valores como la creati-vidad, la aptitud flexible o la adaptabilidad a nuevos contextos, los com-ponentes básicos de un sistema racionalizado siguen estando presente.Algunos de ellos son:

-La eficacia, entendida como la elección de los medios óptimos paraalcanzar un fin dado. En realidad, en nuestra sociedad la gente rara vezbusca por sí misma o elige los mejores medios para alcanzar un fin.Habitualmente se nos dice cómo debemos hacer las cosas mediante nor-mas establecidas, como en el caso de las regulaciones en una empresa.

Sin embargo, se han introducido procesos muy eficientes desde elpunto de vista del empresario, pero a todas luces ineficaces desde laprespectiva del cliente: el empaquetado de los supermercados, las gaso-lineras "automáticas" o los cajeros de veinticuatro horas de los bancosponen de manifiesto esta característica. Además, nos muestran cómocada vez es más difícil comunicarse con seres humanos.

-El cálculo, que implica poner el acento en los elementos que sepueden calcular, contar, cuantificar. Es la aceptación de la tendencia autilizar la cantidad como medida de calidad. La decisión sobre qué pro-gramas han de permanecer en antena según la audiencia, la importanciade las notas medias en la universidad o las estadísticas sobre el númerode pacientes atendidos son sólo algunos ejemplos de la primacía de lacantidad como aspecto valioso en gran parte de los ámbitos sociales.

-La predicción, consistente en el esfuerzo creciente por asegurar loque puede ocurrir en un momento o lugar determinado. En una sociedadracionalizada las personas prefieren saber qué se encontrarán en todomomento y lugar. Este valor hace hincapié en cosas como la disciplina,el orden, la sistematización, la formalización, la rutina, la coherencia ylos actos metódicos. Conlleva la creación de un mundo en elque no haya sorpresas, en el que hay, por ejemplo, cadenas dehoteles en lo que todo es previsible, una industria de alimenta-ción con productos idénticos y que potencia los congelados yprecocinados en los que esperamos encontrar siempre lomismo, segundas partes de películas de éxito que sabemoscómo acabarán, automóviles clónicos de la cadena de montajeo conductas robóticas de empleados que atienden a clientes.

-El control, incrementado continuamente y que se acompaña por lasustitucion de la mano de obra por la tecnología, que, a menudo, vienemotivada por el deseo de aumentar el control. Al ser las personas lamayor fuente de incertidumbre, tanto desde el punto de vista de los tra-bajadores como de los consumidores, su sustitucion por máquinas arre-gla el problema. Algunos ejemplos de tal incremento los encontramosen los centros comerciales; en las fábricas de producción de pollos, hue-vos, carnes o peces; en el microondas; en los nuevos parques de atrac-ción de Walt Disney, Port Aventura o Terra Mítica; en el reloj o en elplan de estudios con su control sobre el alumnado.

Existen muchos otros valores asociados a la tecnociencia. Uno de losomnipresentes es la velocidad. Para llegar unos minutos antes se masa-cran paisajes, los ordenadores se quedan desfasados porque acaban sien-do "lentos", las empresas ofertan el reparto a domicilio acortando conti-nuamente el tiempo de entrega del producto como uno de sus valoresañadidos, etc. Si bien es cierto que, de media, el tiempo real vivido esmayor, también lo es que la enorme aceleración de todos los aconteci-mientos y la pasión por altas dosis de velocidad han acortado el tiempopsicológico: para la mayoría de la gente la vida pasa demasiado rápida-mente. Esta aceleración se produce en casi todos los aspectos de la vidahumana. El hacer las cosas más velozmente, en menos tiempo, se con-vierte, entonces, en uno de los objetivos de la innovación tecnológica.

Uno de los problemas fundamentales de las sociedades que se rigenpor estos valores es que los sistemas racionales son sistemas no razona-bles, en el sentido de que sirven para negar la condición humana, larazón humana, de la gente. Son sistemas deshumanizadores. Existe laposibilidad de que las personas queden a merced del sistema, y que éstellegue a controlarlas. De hecho, muchos aspectos de nuestras vidas seencuentran controlados por sistemas regidos por la eficacia, el cálculo yla predicción, que han acabado por tener una valoración social positiva.

Con todo, ninguna sociedad está determinada tecnológicamente, esdecir, la tecnociencia no impone los cambios sociales y culturales inde-pendientemente de cualquier influencia externa. Estamos inmersos ensistemas sociotécnicos, en los que se integran lo social y lo técnico rela-cionándose de forma compleja. Por ello, depende del grado de controlpor parte de la ciudadanía de las innovaciones tecnocientíficas, de losvalores del modelo de sociedad, ésta será más o menos racionalizada,más o menos razonable. El reto está delante de nosotros.

OPINIÓ Pàg. 142007cre olas

Immigració i escolaROSA PUCHOL ABELLA, Valencià

Des del món de la docència hi hauna consciència cada vegadamés creixent del repte quesuposa ensenyar llengües en

les nostres aules. El fenomen migratori depoblació dels països de l´Est d´Europa, del´Àfrica, d´Àsia i de l´Amèrica Llatinaque busca a l´ Europa occidental els mit-jans de subsistència que no té als seus paï-sos d´origen, ha convertit les nostres aulesen una Babel de llengües i cultures. Elrepte és, doncs, ensenyar més llengües auna població escolar lingüísticament i cul-turalment heterogènia, una part de la qualpateix , moltes vegades, greus dificultatsd´adaptació al nou entorn social i escolar.

L´alumnat nouvingut, aquell ques´incorpora tardanament al nostre sistemaeducatiu, desconeix la llengua de relació

de la societat d´acollida i la llengua vehi-cular del centre educatiu. Aquests alum-nes normalment ens arriben amb unsconeixements previs, ja que han realitzatun aprenentatge de, com a mínim, unallengua (àrab, romanés ...), és d´unaimportància vital per tal de poder partirdels coneixements previs en el complexprocés d´aprenentatge lingüístic.

La majoria d´aquest alumnat es trobaamb el dilema de l´assimilació de la novasocietat d´acollida o del manteniment decerts trets d´identitat col.lectiva, a méspresenten una gran heterogeneïtat que téconseqüències importants en els seusaprenentatges escolars i en les seues inte-rrelacions. Hauríem de valorar i conèixerel repertori lingüístic de l´alumnat i lesseues actituds i motivacions davant les

llengües amb les quals està en contacteper tal de donar una millor resposta a lesseues necessitats.

En aquest sentit, l´aula d´acollida, benutilitzada, pot ser un recurs excel.lent; jaque serveix per accelerar els recursosconversacionals i fer possible la incorpo-ració activa de l´alumnat nouvingut al´aula ordinària. A més al centre es podenoferir altres possibilitats com el programade compensatòria i l´aula passe.

Probablement, allò que es puga fer enl´aula d´acollida incideix en els resultatsposteriors d´aquest alumnat, ja que inde-pendentment de les seues capacitats i delseu rendiment acadèmic, és un elementd´enorme ajuda per poder-se incorporar ales activitats d´ensenyament i aprenentat-ge que tenen lloc en l´aula ordinària.

Vencer el miedo, crecer y superarsesólo es cuestión de valor

JUANMA FERNÁNDEZ MORENO, Latín

Los alumnos del IES Jaume I noshan demostrado a lo largo detodo el año que vencer el miedo,crecer y superarse sólo es cues-

tión de valor. Los que estuvimos siemprecon ellos, fuimos privilegiados espectado-res de ese cambio, de ese reto.

También los docentes nos planteamos,al inicio del curso académico, diferentesretos al programar nuestras materias.

Uno de mis retos ha sido "el arriesgar-me a educar" al alumnado fuera de suespacio habitual: el aula. Es perfecto paracaptar su interés y motivación. Es perfec-to para despertar su curiosidad y pasiónpor las cosas.

Es bien cierto que son actividades querequieren más compromiso, más coordi-nación, más dedicación, es decir, "mojar-se" con un montón de cosas incluso cuan-do el resultado muchas veces no sea elesperado.

Pero, educar al alumnado en unambiente natural y real, donde el modeloa seguir es la autoridad del profesor fueradel aula, es un reto que vale la pena asu-mir.

Por este motivo os voy a presentardiferentes fotografías con vivenciasdidácticas que hemos compartido y reali-zado dentro y fuera del Jaume I.Seguramente no serán las mejores, ni

tampoco las únicas, pero son lasNUESTRAS: nuestros retos. Unaño más que se acaba, pero unúltimo consejo: Sed felices y quela pasión guíe vuestros caminos.

¡Hasta siempre!

EXPRESSIÓ ORAL2007Pàg. 15 cre olas

Un dels camps d'acció fonamen-tals d´ESO ha de ser una educa-ció relativa al llenguatge com amitjà de comunicació i d'adqui-

sició i transmissió del coneixement, al qualafegim les regles lingüístiques i les normessociocomunicatives. La competènciacomunicativa significa que el nucli de l'ob-jecte d'aprenentatge són les destreses dis-cursives (comprensió i expressió oral iescrita), el domini de les quals requereixl'aprenentatge de procediments i de conei-xements explícits sobre el funcionamentdel llenguatge en els plans següents: larelació dels enunciats amb el context físic(participants, espai i temps) i social (paperssocials dels participants, relacions entreells, finalitats...) en què es produeixen; laplanificació i l'estructuració dels textossegons els esquemes convencionals; l'arti-culació dels enunciats per mitjà dels proce-diments de cohesió lèxics i gramaticals;l'organització de les oracions d'acord ambles regles lèxico-sintàctiques.

L'objectiu d'esta activitat és que el/l'a-lumne/a s'endinse en el món en general apartir de l´experiència quotidiana de textosorals, a més de la seua participació en eljoc expressiu reflectit en un text escrit.

Encara que esta activitat s'inscriu en l'àreade Llengua, els seus continguts estan rela-cionats amb l´àrea d´Informàtica, donant-li un gran atractiu perquè permet constataren el/l'alumne/a la relació que existeixentre determinades matèries del currícu-lum, fins i tot Disseny de Premsa.

L´alumne/a està treballant les habili-tats afectives, o de relació interpersonal- iha de contribuir a produir missatges ambautonomia, propietat i creativitat, a més del'enorme potencial que comporta per a afa-vorir l'expressió oral i la creativitat en unaetapa de la formació en què el/l'alumne/anecessita guanyar seguretat i madurar laseua personalitat. En efecte, l'expressióoral obri un ventall de possibilitats com: eldomini de la veu i del cos, la desinhibició,la imitació, la creació de situacions i per-sonatges, l'hàbit de parlar en públic, lacooperació en grup...

L’activitat s'ha de plantejar des d'unaperspectiva variada per a permetre laretroalimentació constant de les pròpiesactivitats i de la possibilitat de canviarestratègies: no tots els alumnes han derepresentar el mateix paper i la finalitatdels exercicis no ha de ser sempre la dra-matització.

Cal sempre partir d´una entrevistamodel, amb preguntes de comprensiósobre un escriptor conegut pels alumnes,en este cas de Carles Alberola (Ed.Bromera), i així sobre un treball inductiuarribar a la teoria sobre l´entrevista (defi-nició, tipus d´entrevista: informativa o psi-cològica, tipus de preguntes -directes,indirectes, tancades, obertes o hipotèti-ques-, estructura -obertura, interrogatori itancament).

Respecte a les tècniques de treball, estractarà de forma progressiva amb impro-visacions i assajos amb el professor oentre ells arribant a la dramatització,màxim 10 minuts i corregint veu, postures,reformulacions de preguntes, creació denoves preguntes.

Partirem de situacions quotidianes(trobades amb amics, comportaments enfamília, programes de TV o ràdio) o depersonatges pròxims al món dels jóvens(cantants). I acabem amb una entrevista deproducció pròpia amb l'ús de les novestecnologies. Per tant, es treballen les qua-tre habilitats bàsiques (escoltar, parlar, lle-gir i escriure) mitjançant activitats dereconeixement, comprensió, precisió iproducció pròpia.

Experiència didàctica professors-alumnesCRISÓSTOMA MORILLA, Valencià

ENTREVISTA

Encarna Sanjuán: “M’apassionen les llengües”-Per què va decidir ser professora?-Perquè m´apassionen les llengües.-Ha sigut professora d´una altra assig-natura?-Sí, de literatura castellana i de llatí.-Ha treballat en un altre institut abansde treballar en aquest?-Sí, a Andorra, Múrcia, Nules, Morella...-Li agrada ser professora?-Sí, no m´imagine fent una altra cosa. -Ha tingut dificultats per aprendreanglés? Què li ha resultat més difícil?-Sí clar, parlar i entendre va ser la cosamés complicada.-L’anglés era la seua assignatura favo-

rita de menuda? Per què?-Jo estudiava francés a l´escola, peròl´anglés m´agradava molt i només escolta-va cançons en anglés.-Està contenta en aquest institut?-Estic contenta, però m’agraden els can-vis.-Ha estat al Regne Unit alguna vegada?-Sí, quan estudiava i ara quan visite elsamics que tinc a Sheffield.-Sap més idiomes o li agradaria apren-dre altres?-Doncs sé un poc de francés i alemany.-Li agrada la classe de 3r D?-Sí, però quan alguna cosa ens agrada,

encara volem que siga millor i que millo-re dia a dia.

Xoana Rodríguez, 3r d’ESO D

EXPRESSIÓ ORAL Pàg. 162007cre olas

L'olor d’un estoig ple de colors, de llapis i de gomes em transporten a la infància. (JUANMA FERNÁNDEZ)Sóc una persona oberta a qui li agrada molt la llibertat. (JOAN SERRANO)

No tinc animals a casa, però m’agradaria tindre gats, molts gats.A un li posaria Romario. (FERNANDO GOLF)

El meu primer bes va ser als 5 anys amb una xiqueta de la meua classe. Ha, ha, ha! (CÉSAR RUBIO)El que més valore dels alumnes són les ganes de treballar i la il·lusió d’aprendre coses. (ENCARNA SANJUÁN)

L´anècdota més graciosa era que, en ser el director, entrava a classe, pegava el "puro", eixia i me’n reia.(JUANMA FERNÁNDEZ)

Recorde moltes anècdotes! El primer any que donava classe, un alumne va agafar un clarió, li va fer unforadet per la part de dalt i li va ficar un misto. Quan vaig escriure, es va encendre. (MIQUEL LLOP)

Des de sempre el meu somni és trobar un tresor romà fent submarinisme. (JUANMA FERNÁNDEZ)

De xicotet volia ser futbolista. (JOAN FLICH) No tinc por de res, però em preocupa molt la discriminació i

l`agressivitat en els centresescolars. (ROSA PUCHOL)La cosa més estranya que m’ha passat en la meua classe és que en un curs de 3r d´ESO

els alumnes no porten llibre, ni llapis, ni res de res en tot un any. (TOMÀS SENDRA)

De xxicoteta vvolia sser ttennista, ppintora, mmúsic, ccantant oo aactriu. AA mmés nno mm’agrada-ven lles nnines, jjo ppreferia eel mmeu ggermà mmenut qque eera lla mmeua nnina ppreferida ((li ppinta-

va lla ccara, lli ffeia ppentinats eestranys...) ii eell eencara mm'ho rrecorda.(MÓNICA LLÓPEZ)

Una classe on aproven tots és el meu somni per complir. (FERNANDO GOLF) De xicoteta, volia anar a Àfrica per a ajudar els xiquets. (ENCARNA SANJUÁN)

Em sent infravalorat, perquè és lamentable que això semble una guarderiai que els alumnes no tinguen educació i respecte.

Nosaltres som formadors, no som educadors. (TOMÁS SENDRA)

Una broma que faig sempre a classe és dir que de xicotet voliaser bomber. Realment volia ser pilot de Fórmula 1.

(FERNANDO GOLF) Jo de xicoteta volia ser perruquera, perquè sempre estava

pentinant les nines. (ROSA PUCHOL)

De menuda, volia ser professora o jardinera. (ASSUMPTA GARCIA)M´agrada fer cursa de fons en el meu temps lliure.

(PACO RIPOLLeS)

M´agradaria treballar en unaONG. (ASSUMPTA GARCIA) Tinc por a les serps

verinoses, perquède xicotet una serp

verinosa va atacarel meu gos i el

pobre es va morir.(FERNANDO GOLF)

M’agrada viatjar i aniria a les Cataratesd’Iguazú. (CONXA LLOP)

RECULL DDE RRESPOSTES DDIVERTIDES II

EXPRESSIÓ ORAL2007Pàg. 17 cre olas

El que mes m’agrada de la meua professio es donar afecteals alumnes I el que menys, corregir examens (JOAN FLICH)

De xicoteta volia ser advocada. (M. TERESA OLUCHA)No crec que el mestre del futur haja de canviar el seu paper i desaparéixer, perquè

la tecnologia no podrà substituir del tot els humans. (CÉSAR RUBIO)

Si poguera anar-me´n a treballar a un altre lloc, aniria a launiversitat o a un centre d´investigacio. (PACO RIPOLLeS)

El que més m`agrada de la meua vida quotidiana és veure la cara dels meus fillsmentre dormen i el que menys és per les vesprades, quan el meu fill té moltes

activitats extraescolars i vaig tot el dia d'ací cap allà . (ROSA PUCHOL)

Una vegada per a acomiadar un company li van voler fer una broma. Li vam posar en una caixa de sabates un colom,ja que el seu cognom era Palomo. Al final va resultar que tenia fòbia als animals amb plomes. (ASSUMPTA GARCIA)

DDee xxiiccootteett vvoolliiaa sseerr ccaappiittàà ddee vvaaiixxeellll,, ppeerrqquuèè mm’’aaggrraaddaa mmoolltt llaa mmaarr.. ((BBLLAAII FFAANNDDOOSS)) PREGUNTA -Sempre ha tingut el pensament tan VERD? RESPOSTA -Sí,.... HA, HA, HA! (JOAN SERRANO)

M’hauria agradat haver treballat en un museu d’art. (FERNANDO GOLF) Hi ha molts llibres, però dos que m’agraden molt són el Código Da Vinci i

Introducció a la Ciència d’ISAAC Asimov. I la pel·lícula El expreso de media noche. (JUAN V. FELIP)

De xicoteta volia ser perruquera, com totes. (CONXA LLOP)El futbol sala m’agradava molt, però ara el practique des del sofà. (JOAN SERRANO)

Em vaig ficar un "piercing" per les coses de l’edat als 15 anys. Els meuspares ho acceptaren, però més mon pare que ma mare. (FERNANDO GOLF)

Tinc la mania de mossegar-me les ungles. (M. TERESA OLUCHA)Continuar pper aa ssempre een aaquesta pprofessió éés uuna aafirmació

horripilant. MMe nn´aniré aa vviure aa ll’Amazones. ((MÓNICA LLÓPEZ)El qque mmés mm´agrada éés eel mmeu ppis ii eel qque mmenys eestA rreferital mmeu ccarActer. ((DAVID FFERRIS)

Admire el meu pare perquè m’ho ha donat tot. (FERNANDO GOLF)Una vegada vaig dir a uns alumnes que portaren els ingredients per a fer canelons i emvan portar els ingredients i els canelons congelats. (CONXA LLOP)No sé com definir-me, un poc rar. No m'agrada estar amb la gent, m'agrada estar a casa,sóc prou seriós... (MIQUEL LLOP)

Els professors de l’institut de Morella van fer creure els alumnes que estàvem tots afònics i no podíemdonar classe. Els alumnes s´ho van creure i,

quan se’n van assabentar, es van enutjar molt.Va ser una anècdota graciosa. (ENCARNA SANJUÁN)

Odie la impuntualitat i valore la lleialtat.Reconec que tinc canvis d’humor molt brus-cos i de seguida puc estar content o de malhumor. (FERNANDO GOLF)

Jo de xicoteta volia ser ballarina de ballet.(MAITE PALOMAR)

PREGUNTA -Vol afegir algun comentari per afinalitzar l´entrevista?RESPOSTA -Per aquesta entrevista guanye diners?(JUAN V. FELIP) M’agrada prou anar de festa, a bars,pubs, discoteques... En general, iscprou. (DAVID FERRIS)

CURIOSES DDEL PPROFESSORAT, per Cris Morilla

ORIENTACIÓ Pàg. 182007cre olas

Última parada: SelectivitatM. JOSÉ PALMER, Departament d’Orientació

Com tots els anys per a la majoria dels nostres alumnes de segon de batxiller la selectivitatés l’última parada d’un curs que acostuma a ser una mica estressant,

tant per als alumnes com per al professorat.

La Selectivitat té com a finalitatavaluar la maduresa acadèmicadels alumnes i els coneixementsadquirits en el Batxillerat. En el

2006 es van presentar 220.954 estudiantsentre juny i setembre en tota Espanya, i elpercentatge d'aprovats segons un informepresentat per l'INE (Institut Nacionald'Estadística) va ser del 82.7 per 100. Hiha prou diferència en el nombre d'apro-vats entre les convocatòries de juny isetembre, ja que un 89.9 per 100 dels quees van presentar en juny van superar lesproves, mentre que en setembre el percen-tatge va ser del 68.2 per 100. Este informetambé afirma que és major la quantitat dexiques que es presenten, i que estes vansuperar lleugerament als xics respecte alnombre d'aprovats. També que l'opciód'accés a la universitat més triada el curspassat, va ser la de ciències Socials segui-da de la Salut i la Científic Tècnica.

Si ens fixem en els resultats d'esteestudi, la selectivitat no sembla que sigatan terrible com la majoria dels estudiantspensen, ja que la gran majoria d'ells lapassen cada any amb bons resultats.

Les ProvesCom tots els anys hi ha una convocatò-

ria al juny i un altra al setembre. Les pro-ves es fan al llarg de tres dies, amb una dura-ció màxima diària de quatre hores i mitja, iestan formades per dos blocs d'exercicis:

-El primer bloc té un caràcter general,i fa referència a les matèries comunes de

Batxillerat. Este bloc compren tres parts,que són: composició d'un text històric ofilosòfic (a l'alumne se li entreguen dosopcions de la matèria triada i d'elles entria una), anàlisi d'un text d'un idiomaestranger i anàlisi i comprensió d'un texten valencià i anàlisi i comprensió d'un texten castellà.

-El segon bloc és de caràcter específic,i es refereix a les tres matèries pròpies decada modalitat de Batxillerat. Dos d'estesmatèries estan vinculades a la via d'accés,i la tercera la tria l'estudiant entre les prò-pies de la modalitat. Cadascun d'estosexercicis té una duració d'una hora i mitja,però la comissió podrà ampliar la duradad'algunes matèries com ara dibuix queimplica més temps. Si un estudiant ha cur-sat la doble via, té l'opció de presentar-sea les proves per la doble via, en eixe casl'estudiant s'examina de les quatre matè-ries vinculades a les dos vies d'accés.

Els resultatsHi ha un màxim de quatre oportunitats

per tal de superar la selectivitat, però unvegada l'has aprovat pots presentar-te lesvegades que vulgues per pujar la nota, siesta no és suficient per accedir als estudisque vols fer. Si et presentes a pujar nota itens pitjors resultats, es conserva la pri-mera nota aprovada.

Els exàmens els corregeixen al 50 per100 especialistes de la Universitat i pro-fessors de Secundaria (estos mai corregi-ran exercicis dels alumnes del seu centre).

A més si un estudiant no estad'acord amb alguna de lesseues qualificacions, potsol·licitar una revisió d'exa-men (suposa una segoncorrecció) o una reclamaciósobre la qualificació (és una

sol·licitud de comprovació d'errades, queno implica disminució en la nota). En elsdos casos el termini és de tres dies a par-tir de la publicació dels resultats.

Per tal de superar la Selectivitat(PAAU) s'ha d'obtindre al menys un 4 enla qualificació global i un 5 en la definiti-va (que s'obté de la suma del 40% de laselectivitat i el 60% de l'expedient deBatxiller). Per tant, en la nota final que ésla que et permetrà l'accés a la universitatté més pes la teua trajectòria acadèmica enl'institut que la nota de la prova d'accés.

Algunes indicacions per afrontar elsexàmens de les PAAU

Algunes indicacions per afrontar elsexàmens de les PAAU

-No deixes l'estudi per al final, vesrepassant a diari el que dones en l'institutal llarg del curs,

-No deixes temes sense estudiar pen-sant que no eixiran en l'examen,

-Fes descansos curts cada hora o horai mitja per relaxar la ment,

-Has de tenir cura de l'alimentació i eldescans,

-Intenta mantenir una actitud positiva idesconnectar en moments d'oci amb acti-vitats esportives o a l'aire lliure,

-Elimina la tensió del dia abans de l'e-xamen, dormint prou hores la nit anterior,

-Arriba puntual a les proves, i no obli-des portar el teu DNI i el reguard de lestasses de matriculació a les PAAU,

-Una vegada en l'examen presta aten-ció a l'enunciat de les preguntes,

-Procura escriure amb lletra clara i uti-litzar un vocabulari adequat, no oblidesrepassar l'examen abans d'entregar-lo,

-Recorda apegar les etiquetes autoad-hesives en cada exercici.

Que tingues molta sort!!

ALUMNES2007Pàg. 19 cre olas

L’experiència de tres alumnes

El dimecres passat dia 30 de maig,un grup d’estudiants de l’IESJaume I de Borriana vam viatjarfins a Estrasbourg (França).

Havíem guanyat un premi europeu.Quan vamarribar a l’aeroport de

Frankfurt (Alemanya), deprés de doshores de viatge, vam haver d’esperar qua-tre hores perquè el xofer no va arribar atemps. Però l’espera valia la pena!Finalment vam pujar a l’autobús i vamarribar a l’hotel.

Tot era molt ràpid! Més ràpid que decostum. Havíem d’estar amanides en pocde temps per anar al parlament europeu.

Com que no enteníem quasi l’idioma,les rialles, al principi, eren abundants.Però, de sobte, vam comprendre com és

d’important aprendre idiomes. A més amés els nostres: els europeus. També vaser enriquidor conéixer molta gent dediferents països.

Al dia següent vam anar a l’EuropaPark, i encara plovent van pujar a totes lesatraccions que vam poder. Per la vespradala majoria van anar a l’hotel per a dutxar-se i alguns van passejar pel centre de laciutat.

Per cert, era molt bonica i diferent aallò que estem acostumats tots nosaltres:hi ha un riu dins de la ciutat, moltes plan-tes adornen els carrers, molts arbresdonant una visió quasi màgica... La nit vaser molt divertida.

El quart dia tocava anar a vore la SelvaNegra i el Llac Titisee. Va ser un dia pre-

ciós i amb una gran quantitat de fotos. Amés vam pujar en un vaixell per acostar-nos a les cascades del riu Rin. Vam dinaren un restaurant típic. El menjar era moltbo. Eixa nit va ser l’última. Per això va seruna mica mogudeta, però... (són cosesnostres).

L’últim dia ens vam alçar prompte peragafar l’autobús i arribar bé a l’aeroport.Després vam tornar a casa.

Aquesta és la nostra història. Única-ment volíem animar a altres companys pera altres anys i agrair als nostres professorsl’experiència que ens han donat. Senseells res no haguera ocorregut. Gràcies deveres.

Olga, Elena i Cristina, 2 ESO A

Cambio del colegio al instituto

Venir al instituto ha sido uncambio bastante grande enmuchas cosas y, en general,creo que me gusta un poco más

por la libertad que en el colegio no tenía-mos.

Tenemos más profesores y cuesta unpoco acostumbrarse a las formas diferen-tes que tienen de dar clase. Nos controlanmenos que en el colegio pero exigenmucho más, pero eso es también dependedel profesor.

El horario ha cambiado totalmente,ya que tenemos toda la tarde libre y nosorganizamos mejor todo el trabajo y lasactividades, y si nos da tiempo, mira-mos la tele, nos conectamos alMessenger…

El comportamiento de los alumnosmuchas veces es penoso cuando esta-mos todos juntos en clase, porque algu-nos de ellos no quieren estudiar y losotros, que hablamos demasiado, puesno solemos dejar dar la clase en paz alprofesor.

Por eso, la disciplina es más fuerte queen la escuela y en ocasiones se producenexpulsiones y castigos.

El ambiente entre los alumnos no escomo en el cole, ya que hay alumnosmayores que fuera del instituto hacencosas de su edad (como por ejemplofumar, ligar), aunque no todos los mayo-res son iguales.

Hay mucha diferencia en las activida-des extraescolares porque en el colegio

nos organizan y todos los niños participa-mos en los bailes, teatros y en otras acti-vidades.

En mi opinión, en el instituto estamosaprendiendo a comprender a los compañe-ros y las situaciones nuevas que tenemosque vivir cada día.

Yo me hubiera quedado dos añitosmás en el colegio, pero este cambio noshará madurar.

Mercé Ros Sanjuán, 1 ESO B

ALUMNES Pàg. 202007cre olas

Cartas de amor

Cartas de amorIsabel Puig Lecha, 1 ESO B

Días antes del día de San Valentín, laprofesora de castellano nos dijo que íba-mos a hacer una actividad sobre SanValentín. Teníamos que escribir cartas deamor o amistad y luego meterlas en la cajaque ella había traído. El día de sanValentín las repartimos a sus destinata-rios. Lo primero que hicimos ese día fuerepartir las cartas, todos estábamos impa-cientes.

A mí me gustó mucho, así nos dimoscuenta de lo importante que era expresarnuestros sentimientos, ya que nuestra pro-fesora nos hizo comprender que no sólohabía que expresar nuestros sentimientosese día, lo importante era abrir nuestrocorazón durante los 365 días del año.

Cartas de San ValentínTania Torres Sánchez, 1 ESO C

La actividad de las cartas de SanValentín creo que estuvo muy bien y sir-vió para retomar viejas amistades o refor-zar las amistades que ya teníamos. Porqueen las cartas expresábamos todo lo quesentíamos y se lo demostrábamos a laspersonas que las tenían que recibir.

Todas las cartas que yo envié fueronmuy sinceras y se las envié a la gente queyo quería mucho, como a mis amigos/as yasí pude reforzar mis amistades. Yo tam-bién sentí que las cartas que a mí meenviaban eran de mis verdaderos amigosporque eran los que se habían acordado demí. La actividad tuvo un fin muy bonito yme encantaría que todos los años se repi-tiese.

Cartas de amor y de amistad.Sara Roig, 1 ESO A

Nuestra maestra nos mandó un trabajovoluntario para el día de San Valentín, queconsistía en hacer caratas de amor o deamistad. A mí este trabajo me gustómucho, porque me ayudó a reconciliarmecon una amiga. Yo también pienso queestuvo muy bien mandarnos ese trabajo,porque a pesar de que la maestra tenía queleer los trabajos, por si acaso había algunacarta ofensiva, yo sé de mucha gente quese declaró a otra tanto chicos como chicas.

Os recomendamos AA. VV. 99 Cartasde amor, Editorial Debolsillo. Unaromántica antología de las más bellascartas de amor de todos los tiempos.Desde Sthendal a Goethe.

Son muchas las ocasiones en las que los profesores nosquejamos de que los alumnos no saben escribir; aunque, sonpocas las veces que reflexionamos sobre la responsabilidadque tenemos nosotros respecto a este aprendizaje. Los alum-nos no saben escribir porque los profesores no les enseñamosa ello, entre otras cosas porque es difícil compaginar ladidáctica de la expresión escrita con la enseñanza del librodel texto o con la treintena de alumnos que podemos tener

por clase. Además, es complicado buscar temas que puedaninteresarles y que les estimulen a escribir y a componer untexto. Y, en este sentido, es necesario que los profesores tome-mos conciencia de que los temas que más llaman la atencióna los alumnos no tienen porque coincidir que los que nos inte-resan a nosotros. Os ofrecemos a continuación la opinión dealgunos alumnos sobre una experiencia realizada en 1º deESO, a propósito del día de San Valentín.

Els escolars de Les Alqueries continuen en barracons

Eva Sifre, LES ALQUERIES - El diven-dres 17 de novembre de 2006 tota lacomunitat escolar (pares i mares d'alum-nes, mestres, xiquets i xiquetes i membres

de l'ajuntament) es va manifestar al patide l'escola per a demanar una escola dignai de qualitat per als seus fills.L'Ajuntament, després de fer les gestions

que li corresponien (cedirel terreny i urbanitzar-lo)s'ha sumat a la propostainiciada pels pares i maresper a demanar a l'adminis-tració una ràpida solució.Aquesta és la primera deles múltiples protestesque pensen dur a terme elspropers mesos (manifes-tacions al pati de l'escola,

denúncia en totes les entrades i eixides delpoble, llaços verds en totes les finestres onhi ha xiquets, pancarta de denúncia a l'a-juntament…), i que aniran acompanyadesde comunicats a la premsa per tal d'acon-seguir una ràpida resposta per part de l'ad-ministració.

El municipi de Les Alqueries no té escola des de fa tres anys.Els alumnes d’infantil, primària i primer cicle de secundària

acudixen cada dia a les aules prefabricades o barracons queestan instal·lats al pati de l’antiga escola.

CONVIVÈNCIA2007Pàg. 21 cre olas

Primera jornada de convivènciaCÉSAR RUBIO CAPELLA, Vicedirector i professor de Música

El dia 4 d’abril fou una jornada defesta dins de l’institut; una festaplena de significat: la convivèn-cia. Prenent com a marc el con-

tingut del Reglament de Règim Intern, vamdur a terme tot un seguit d’activitats quepretenien fomentar la idea de la convivèn-cia. A través de tallers on calia el treball enequip i la capacitat creativa, com ara els delutheria (construcció artesana d’instrumentsmusicals) de Llorenç i del Tio Canya, eltaller de poesia de Merche, el taller de pin-tura mural i el de taquilles de Mónica o eltaller de ceràmica d’Àngel Igual.

D’altra banda, alhora que gaudíem delnostre bagatge cultural amb les nostresdanses tradicionals gràcies a la col·labora-ció desinteressada de dansaires del Grupde Danses l’Arenilla, també compartíreml’aportació d’altres cultures que deixaven

de resultar-nos estranyes a través de lamúsica: és el cal del taller de músiques delmón organitzat Xavi Piquer, el taller depercussió africana de Kuami o l’art de lacapoeira.

Un altre eix de les activitats ens portàa compartir coneixements: de l’estimatcompany Roberto Roselló vam aprendreels noms dels nostres veïns silenciososmés encisadors: els nombrosos arbres ialtres plantes que envolten l’edifici del’institut. L’acadèmic i també companyJosep Palomero fou l’encarregat d’obrir-nos els ulls vers la diversitat lingúísticaeuropea en una conferència que mostravala pluralitat com una font d’enriquimentcultural. Finalment, els i les alumnes mésmajors escoltaren i participaren de la con-ferència sobre “Ètica i convivència” pre-parada pel representant de l’AMPA en el

nostre Consell escolar i professor de laUniversitat Jaume I de Castelló DomingoGarcia Marzà.

El contingut del nostre marc normatiu,el Reglament de Règim Intern, que enaquell moment es trobava en procés derevisió,va estar treballat per tots i elsalumnes, els quals, a través del concursrelacionat amb el tema (el Gran Trívialdissenyat i elaborat pel professor FermínSilvestre, expert com pocs en concursosde tota mena), tingueren una primerainformació general de quins són els seusdrets i deures.

Manifestem el nostre desig de totnar adur a terme en el curs vinent una novaJornada per la Convivència, ja que consi-derem que aquesta idea hauria de ser uncontingut vertebrador de tota la nostratasca educativa.

Resolució de conflictes mitjançant el teatreROSABEL | TALLER: LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTES POT SER DIVERTIDA?

Els conflictes naixen de la diversitatde personalitats, cadascú té una escala devalors i una forma de veure les coses dife-rents dels altres, és per tant un elementenriquidor si decidim resoldre'ls de formapacífica i tenim com a objectiu la fórmu-la: jo guanye, tu guanyes.

Amb aquesta reflexió vam començarel taller. La cara era de sorpresa barrejadaamb un poc d´incredulitat (No ens haneducat per a resoldre conflictes i sempreassociem el conflicte amb la violència).Després vam fer un esquema en la pissa-rra en el qual enumeravem els punts quehavíem de dur a terme per a poder resol-dre un conflicte de manera positiva.

Però, per a divertir-nos fent-lo i noquedar-nos en la teoria, vam passar a lapràctica i vam apendre els conceptesjugant, entre altres, a estos jocs:

Les ulleres de solTenim 6 o 7 ulleres de sol i, segons

quines ens posem, veiem la vida d’unamanera o d’una altra. Els alumnes se lesvan anar posant d’una en una: si es posa-ven les de l’optimisme, interpretaven queveien la vida de forma optimista, i elmateix amb la inseguretat, etc. Ambaquest exercici van aprendre que totes lescoses de la vida depenen del punt de vistaamb què ho encarem, per tant, si el quevolem és resoldre un conflicte de formapacífica hem de tindre una visió positiva.

AutoestimaUn dels alumnes eixia al mig de la

classe. Cadascun dels seus companys ocompanyes havia de dir una qualitat posi-tiva d'aquest. L'anècdota va ser que, sor-prenentment, es van anar emocionant i esdeien les qualitats cridant tant fort que elprofessorat que hi havia fora de l'aula pen-sava que estava passant alguna cosadolenta, quan era tot el contrari.

Els alumnes s'ho van passar bé, encara

que els va faltar un poc de temps per a des-inhibir-se, però allí va quedar una petitallavoreta. Ara és feina de tots i totes els queens dediquem d'alguna manera a l'educacióseguir regant aquesta llavoreta, sobretotamb l'exemple i amb una gran dosi de lapaciència necessaria, ja que no tots els con-flictes es resolen ràpidament, però la cons-tància i la visió positiva ens pot dur a unmón millor i més amigable.

Ja ho va dir un dia Mahatma Gandhi:Ull per ull i el món es quedara cec.

CREACIÓ LITERÀRIA Pàg. 222007cre olas

Fa temps, hi havia una vegada unpoble molt menut i envoltat de muntanyes,on vivia una bruixa malt roina. Un hivernque va fer molt de fred, el poble va quedarincomunitat. Tan sols la bruixa estavacontenta i cada dia, de bon matí, barrejavapocions per fer un encanteri ben dolent.

Finalment, va inventar una pols que, sis'escampava per l'aire, es ficava als ullsdels xiquets i els feia plorar.

Al cap de poques hores, tots elsxiquets del poble ploraven sense parar. Elspares van començar a preparar infusionsde camamilla i altres herbes inútilment. Aalgú se li va ocórrer que si explicaven acu-dits, potser riurien i pararien de plorar,però això tampoc va donar bon resultat.

Com que ni els acudits ni les infusionsde camamilla funcionaven, van provar acomprar-los joguines, preparar-los elsseus dinars, sopars i postres preferits, peròres funcionava, els xiquets seguien plorantdesconsoladament. La gent del poble nosabia què fer. Un matí, quan el temporal esva calmar i els camins cap al poble ja s'o-brien, va arribar un carro dins del qual hihavia una bruixa blanca que, només enescoltar la història, va explicar que ellapodria ajudar-los. Al principi no es fiavend'ella, però passaven els dies i veien queno era dolenta.

Un dia, un pastor va veure la bruixablanca agafant flors i herbes per a prepararuna poció per a la bruixa roïna.

Una setmana després, la bruixa blancapujà dalt d'un turó i, es va posar a dir unesparaules. De sobte, una gran llum blancava sobrevolar tot el poble fins arribar allloc on estava la bruixa roïna, que llavorses va posar a plorar perquè li va rebotar totel mal que li havia fet als xiquets. Desprésque el poble li agraira mil vegades, labruixa blanca va seguir el seu camí.

Cada matí la bruixa plorava; no va tor-nar a fer res més. I tot el poble va viurefeliç. I conte contat ja s'ha acabat…

La bruixa queno sabia riure

Judith Campayo2 ESO B

RECULL PPOÈTIC

EL PIANO

Oh, piano!Quina dolçor sempre que escoltela teua melòdica cançó!Em fa accelerar el meu coren escoltar el teu so.I en una nit de foscor i fredor,Tu em dónes la teua calor.

Anna Mateo, 2 ESO B

LA TARDOR

De color marró s'omplen els carrers,la pluja s'apropia del cel,la tristor envaeix el cor,els enamorats perden l'amori tot perquè arriba la tardor.

Victoria Morgade, 2 ESO B

AQUELL AMOR

Recorde, tot justaquesta cara, aquestos llavis.Que bonics els teus ullsd'un color blau cel!

Recorde -ja ignorava que encara horecordés-aquesta olor de roses roges, d'amor,de l'alegria que transmeties.

I a tu, amor, et recorde,recorde aquell amor de tan lluny,quan jo vaig fugir dels teus abraços.I aquest record he de posar-lovora aquest cor ple d'amor.

María Piqueras, 2 ESO B

ENDEVINALLES

Corre molt pel móni és un "malfainerot".Busca tot per l'olori guarda la casa amb lluna i sol.

2 ESO D

Tan grande como un pepino y da vocesen medio del camino ¿qué es?

Juanma

Com que sóc un clarí molt netde la boca a l'esquelet,m'ensabone cada diala lluenta anatomia:no voldria que un barrutpogués dir-me "claribrut".

Miquel Desclot

Va al campo y no come, va al río y nobebe, y cantando se mantiene ¿qué es?

Juanma

Una senyora llarga i verda,que esvara per la terra,busca les preses amb llenguai canvia la pell sobre l'herba.

2 ESO D

Pega bots com un baló i se submergix com un caragol. Menja peix com un pingüí quan va amb els amics.

2 ESO D

No es troba en el món ningú més presumit.No es lleva l'esmòquing ni per a dormir.

Marc Granell

el gos

el cencerro de las vacas

el clarinet

el cencerro de las vacas

la serp

el dofí

el pingüí

CÒMIC2007Pàg. 23 cre olas

Héroes de papelDAVID FERRIS, Matemàtiques

Me animo a escribir estas líneassiendo consciente de que elcómic no vive sus mejores

momentos. Es cierto, Ni en lo tocante alas ventas ni en lo relacionado con la cali-dad de sus autores se puede hablar posi-blemente de un prometedor futuro. Perono todo está perdido. La diversidad de lopublicado hace todavía posible que nosencontremos con joyas (algunas sin pulir)entre las que me gustaría destacar algunostítulos. Os animo a que las busquéis enesas “raras bibliotecas” que todavía consi-deran algo más que simples tebeos para

niños los cómics.Títulos conocidos y que unen genera-

ciones de lectores son por ejemplo larevista infantil TBO. De ahí toma el nom-

bre el cómic español en los años cincuen-ta y sesenta. Otros títulos son Wachtmen,V de vendetta, Akira, Sin City,Miracleman, Hellboy, The Sandman,

Astrocity y Planetrary.Tambien estos héroes de papel han sal-

tado de formato. Son muchas las vecesque una historia de un cómic ha pasado alcine. De todos es conocida la última: 300.Gracias a las nuevas tecnologías digitalesnada es imposible para el cine.

A estas alturas del texto es lógico pre-guntarnos dónde y cuándo surge el cómic.Existen muchas webs que nos hablan detodo esto. En los años veinte el cine esta-ba en estado embrionario. Las posibilida-des eran escasas en lo referente a la técni-ca y a la calidad de imagen, pero la mentede los guionistas estaba repleta de fantás-ticas historias que contar. Era la maneramás barata de asociar a una buena historiaunas imágenes, la de plasmarla en unpapel. Las técnicas de impresión eran tos-cas, pero mucho mejores que las del cinede entonces. En este contexto nace elcómic, que en principio se limitaba anarrar batallas o cuentos de miedo.

Será en los cuarenta cuando aparezcanlos primeros SUPERHÉROES. También

este género está relacionado de maneraindivisible con el mundo del cómic.

El cómic es arte por tres euros, algobastante extraño donde sólo por ver uncuadro en un museo ya te cobran. Elcómic puede ser un libro con viñetas, yaque algunos guiones son dignos del mejorescritor de best-sellers.

Para acabar, si estáis interesados por elcómic no dejéis que la rara fobia españolaa este entrañable género os manipule. Enotros países europeos como Francia oAlemania los artistas de cómic están bas-tante bien considerados en el mundillo delarte, por no deciros del prestigi de que dis-frutan en USA.

Los héroes del cómic acompañan a losnovatos lectores, generación tras genera-ción. Fieles a esos primeros descubri-mientos, los lectores asiduos leen con avi-dez las aventuras de héroes adultos.

Así que, si cuando estás leyendo uncómic algún “sabioncillo” te dice que esoes para niños, tienes mi permiso para que,como mínimo, le digas que se meta en susasuntos. El cómic es mucho más que tíosen pijama pegando leches con su super-fuerza, si bien he de confesaros que el queescribió estas líneas aprendio a leer conlos cómics de Spiderman.

Web recomendada para saber mássobre la historia del cómic:

http://www.todohistorietas.com.ar

Web recomendada para saber mássobre la historia del cómic:

http://www.todohistorietas.com.ar

CÒMIC Pàg. 242007cre olasInvasió a la Terra (primera part) Per Àngel Lin, 1 ESO B

CÒMIC2007Pàg. 25 cre olasInvasió a la Terra (segona part) Per Àngel Lin, 1 ESO B

CRÍTICA CINEMATOGRÀFICA Pàg. 262007cre olas

Últimament hi ha moltes pel·lícules sobre l’Àfrica (HotelRwanda, El jardinero fiel, Disparando a perros, etc.). La queens ocupa és un thriller d’aventures que denuncia les atroci-tats portades a terme per aconseguir xiquets soldats i dia-

mants amb els quals finançar guerres.Una bona finalitat (la de denunciar-ho, vull dir). A més, és entretin-

guda, està ben rodada i tots els actors estan molt bé en els seus papers.No m'ha semblat tan notable com deien les crítiques i avançaven els trài-lers però m'ha agradat. El problema es troba en què és tan extremament(i de vegades excessivament) dura que veure-la sencera és vertadera-ment difícil, i també en que el director posa tant d'èmfasi en la crítica(cosa que, repetisc, em sembla molt bé) que de vegades se li'n va de lesmans el nivell de violència gràfica (que no gratuïta). No obstant, és inte-ressant. Marc Jarques García

2n de Batxillerat

Titol original: Blood diamondDirector: Edward ZwickGuió: Charles LeavittMúsica: James Newton HowardFotografia: Eduardo SerraGènere: Thriller d'aventuresDuració: 147'Repartiment: Leonardo DiCaprio, Djimon Hounsou,

Jennifer Connelly, Arnold Vosloo, Jimi Mistry,Stephen Collins

Valoració: **

Encara que ens la venguen com a tal, Borat no és exactament una comedia, sinó unexperiment consistent a mostrar el que podríem anomenar "l'altra carad'Amèrica", fent passar un actor per un periodista que fa un documental sobre elpaís i que vaja relacionant-se amb persones que ignoren que en realitat es tracta

d'una pel·lícula per a veure com reaccionen. Així, es mescla la filmació del fals documen-tal amb les reaccions de la gent davant les preguntes, l'aspecte, els hàbits i les rucades d'enBorat que van des de fer comentaris masclistes en una reunió de feministes a anar a unrodeo a recolzar la guerra d'Irak. Estranya i curiosa.

Marc Jarques García, 2n de Batxillerat

Titol original: Borat: Cultural Learnings of America for Make Benefit Glorious Nation of KazakhstanDirector: Larry CohenGuió: S.B. Cohen, A. Hines, P. Baynham i D. MazerMúsica: Erran Baron CohenFotografia: Luke Geissburger i Anthony HardwickGènere: ComèdiaDuració: 80'Repartiment: Sacha Baron Cohen, Ken Davitian, Pamela AndersonValoració: **

Borat

Diamante de sangreValoracions: 0=dolenta

*=fluixa **=correcta***=bona ****=molt bona *****=obra mestra

CRÍTICA CINEMATOGRÀFICA2007Pàg. 27 cre olas

Impresionant recreació de la batalla de les Termòpiles basada en elcòmic de Frank Miller, en la que el director (Zack Snyder, el mateixd'Amanecer de los muertos) fa una utilització excel·lent i sorprenent deles càmeres lentes, la banda sonora anacrònica, les escenes de masses,

les lluites, la galeria cromàtica i la veu en off (que conta la història com unallegenda), transformant la pel·lícula en general i les escenes d'acció en par-ticular en una cosa mai vista. Els diàlegs són generalment escassos peròbons. Qui vaja a veure-la, no només comprovarà que té un doble fons (peruna part, la forma és el fons, però hi ha més), sinó també que, encara que elsespectadors acaben la projecció xops de sang, probablement poques vegadesha merescut tant la pena pagar eixe peatge.

Marc Jarques García2n de Batxillerat

Titol original: 300Director: Zack SnyderGuió: Zack Snyder, Kurt Johnstad i Michael GordonMúsica: Tyler BatesFotografia: Larry FongGènere: AccióDuració: 117'Repartiment: Gerard Butler, Lena Headey, David Wenham,Dominic West, Rodrigo Santoro.Valoració: ***

300

Charlie era un muchacho que un día encontró 50 peniques y se compró doschocolatinas. En la segunda chocolatina estaba el último billete dorado. Elbillete te permitía visitar la fábrica de chocolate. Los otros niños afortunadoseran. Augustus Gloop, Veruca Salt, Mike Tevé y Violet Beauregarde. Ellos

fueron a visitar la fábrica. Charlie fue con su abuelo Joe y los otros fueron con suspadres. Allí fueron pasando por diferentes salas, a todos les acabó pasando algo. Sequedó charlie sólo. El señor Wonka dicidió regalarle la fábrica. Él necesitaba a alguienresponsable que se ocupara de la fábrica cuando se hiciera mayor. Me ha gustadomucho. Ha sido muy entretenido e interesante. Sobre todo lo que más me ha gustadoha sido cuando van desapareciendo los diferentes personajes. Pienso que desaparecenpor cosas muy interesantes. Mar Salas García, 1 ESO B

Charlie y la fábrica de chocolate

CRÍTICA CINEMATOGRÀFICA Pàg. 282007cre olas

Per escriure aquest llibre Antonio Salas, pseudònim utilit-zat per un periodista d'investigació, ha estat tot un anyinfiltrat en el moviment neonazi espanyol. Diario de unskin és la confessió de qui ha aconseguit infiltrar-se

sense que ningú se n'adonara en un lloc tan perillós com és elmón neonazi.

Només amb una càmera amagada i baix una falsa identitat vaaconseguir ser un skinhead i viure des de dins tot el que passa-va. Es va infiltrar en actes violents, penyes d'equips de futbol ialiances en grups internacionals a través d'internet. Ha de man-tindre l'anonimat perquè ha rebut nombroses amenaces de mortpel que ha aconseguit, estar quasi un any infiltrat i després con-tar-ho tot en un llibre.

El que més podríem destacar és que un cap rapat es caracte-ritza pels tatuatges neonazis que porta i ens diu que és una mane-ra de marcar el compromís amb el moviment; també ens parlad'anuncis comercials nazis com el que es pot veure a la revistaSuper hincha de dos xiquets skinheads fent un pacte de sang, desopars d'una germandat de Saragossa en què ens diu noms i cog-noms de tots els de la foto i afegix "poco antes de morir", i baixhi ha una altra d'una festa nazi a Saragossa.

També hi ha dos fotos de dos grups de skingirls i skinheadsen els quals Antonio tingué contacte en la infiltració, ens diu ladirecció del grup B&H en el carrer Montecarmelo (Saragossa),la imatge del local on es feien concerts clandestins, anà a un con-cert en el local 7 muelles on tocaven un grup integrat per com-ponents d'Ultrasur, penya radical del Real Madrid, i també ungrup xilé, Odal Sieg, del que destaca és el cantant campió de kin-boxin d'Amèrica.

Ens ensenya una foto d'Álex López, president del movimentPatria Nueva Sociedad i organitzador del congrés de nazis inter-nacional de Xile, Ernesto Lutz, líder del Moviment Nazi xilé,que té una bona relacio amb els grups neonazis espanyols i ambels fundadors del Ku Kux Klan a Galícia. Ens parla de l'Aliançaper la Unitat Nacional en Madrid en què, junt als germansYnestrilla, apareix Eduardo A., lider de Patria Jove, ens diu d'uncongrés Tradición Tierra y Etnia celebrat a Eulalia de Gállegoencapçalats pel pensador neonazi rus Alexander Duguin.

També ens parla de les il·lutracions com la de la revistaHandschar, que és una publicació nazi islàmica dirigida pel pro-fessor José Ríos Camacho, i dibuixos fets per neonazis femeni-nes que lideren el grup Edelweiss. Conta que en uns locals comla cerveseria El Refugio, al costat del Santiago Bernabéu, que éspunt de trobada per als Ultrasur, i la cerveseria Drakkar, on esfiquen a la venda productes dels Ultrasur, i la llibreria Europa enBarcelona, que ha sigut atacada pel moviment antifascista catalàen repetides ocasions. En el llibre ens conta que el Madrid trac-

ta molt bé als Ultrasur pagant-los sopars, autobusos per a quèvagen als partits, etc., i ens ensenya fotos dedicades a un ultra pelja ex-president Ramon Mendoza, i fotos de Raül, el capità delMadrid i de la selecció espanyola, i Figo, entre d'altres, posanten articles neonazis. També ens conta que han aplegat a oferir-limolts diners per tal de pegar pallises a gent de una altra ètnia.També havia de ficar-se musculós i aprendre lletres de cançonsde grups neonazis com per exemple:

¡Al arma, al arma, al arma!Soy fascista, el terror del progresista.Llevaremos la victoria a todas partes.Porque el coraje no nos faltará. Y gritaremos fuerte, fuerte,defendemos nuestra libertad…

La meua opinió és que hem d'acabar amb tots els movimentsracistes de tot el món i viure tots com fa molts anys, en harmo-nia i tranquil·litat, tots com a germans.

Santiago Claramonte Rico, 4 ESO PDC

Diario de un skin

LECTURA2007Pàg. 29 cre olas

Aula de lectura:potenciar el plaer de llegir

ROSA PUCHOL ABELLA, Valencià

La lectura és un instrument fona-mental per al desenvolupamentpersonal, així com una compe-tència básica que requereix un

llarg procés en el qual es veuen implicatsla família, el centre docent i la societat.Per formar lectors hem de ser conscientsque necessitem unes condicions adequa-des i uns espais que permeten la lectura, amés de dissenyar un pla d´activitats quefomenten l´ús.

Encara que els índexs de lectura hanmillorat, estem en una societat que no éslectora i a més l’adolescència és elmoment crític en què molts xics i xiquesabandonen l’hàbit de llegir que han aprésa l’escola, per tant , és una responsabilitatnostra com a docents transmetre la màgiade la lectura i hem de ser hàbils establintplans lectors que acosten el nostre alum-nat al llibres no tant com una obligaciósinó com un gaudiment.

Podem establir dues classes de lectura:la lectura personal lliure i voluntària, és adir, la lectura per plaer. I la lectura escolar,que són les lectures obligatòries del curs

que formen part de l`àmbit docent.Aquesta lectura obligatòria comparteixunes característiques com ara:

1. És una lectura comuna dels alumnesde cada curs

2. Està dins d’una llista limitadad’obres preparada pel departament que lesha seleccionades prèviament

3. Hi ha un control en finalitzar la lec-tura per comprovar que s’ha llegit.

4. Lectura complementària amb caràc-ter optatiu, encara que generalment com-pensada acadèmicament.

Ens hem de plantejar com a fer veureque la lectura ens obri a un ventall de pos-sibilitats per millorar com a persones iper obrir-nos al món que ens envolta.Llegir ens ensenya a crear judicis i opi-nions pròpies i, per tant, és fonamental enel procés de desenvolupament i madura-ció personal. Hem d’oferir, per tant, méspossibilitats d’elecció al nostre alumnatpotenciant :

-L’intercanvi de lectures entre l’alum-nat, establint el que s´anomena bibliotecaoberta.

-La interdisciplinarietat entre els dife-rents departaments de llengües per tal quel’experiència resulte més profitosa is´aconseguisca que tot gire a l’entorn dela lectura com a eina fonamental per tre-ballar aquesta habilitat básica

-Fer presentacions dels llibres que hanllegit i que el propi alumnat les valore, isaber així quin tipus de lectures els agradamés

-Realització de tertúlies literàries,acostant els autors i autores als centresdocents

-L’ús de la biblioteca del centre perquètinguen un espai concret per gaudir indi-vidualment de la lectura

-Participar en concursos literaris fentaportacions pròpies imitant autors que elshagen agradat.

Oferir un espai de lectura paral·lel a lalectura obligatòria pot afavorir actitudspositives cap a la lectura, la qual cosa potmillorar l’actitud cap a l’obligatorietat dellegir, és una eina per tractar gustos perso-nals i aproximar , per tant, el centre esco-lar al lector.

NOVETATS BIBLIOGRÀFIQUES Pàg. 302007cre olas

Entre les novetats editorials amb què recentment s'haenriquit la biblioteca de l'institut, volem ací destacarl'estudi botànic sobre el Clot de la Mare de Déu(antigament conegut com l'estany de la vila) realit-

zat pel professor del centre Robert Roselló, i editat pelMagnífic Ajuntament de Borriana.

El llibre és bàsicament un estudi científic sobre la vegeta-ció i la flora del conegut Paratge Natural Municipal (recone-gut i protegit per la legislació valenciana des del 2002).Conté detallada informació botànica i propostes i estratègiesper a millorar la gestió del paratge.

Però en l'acurada edició s'ha procurat que el llibre puga serutilitzat per qualsevol lector, raó per la qual n´hi ha moltesfotografies i esquemes els quals vos ajudaran a identificarvisualment la flora del paratge.

De manera que el llibre és també una "guia de camp" quevos pot servir d'ajut en els vostres treballs escolars o, simple-ment, per a procurar-vos el gust per saber com es diu -o siga,què és- aquell arbre del Clot, o aquella brosseta de floretestan boniques que, d'ara endavant, ja no podreu dir que notenen nom.

Estudi botànic del’estany de la Vila (Borriana)

ROBERTO ROSELLÓ GIMENO, Biologia

BREUS2007Pàg. 31 cre olas

CALENDARI EEXTRAORDINARID’ADMISSIÓ

DE BBATXILLERATI DDE CCICLES FFORMATIUS

DE GGRAU MMITJÀ:

dddd eeee llll 7777 aaaa llll 1111 0000 dddd eeee ssss eeee tttt eeee mmmm bbbb rrrr eeee

CALENDARI EEXTRAORDINARID’ADMISSIÓ

DE CCICLES FFORMATIUSDE GGRAU SSUPERIOR:

dddd eeee llll 3333 aaaa llll 1111 0000 dddd eeee ssss eeee tttt eeee mmmm bbbb rrrr eeee

DATES DDE SSELECTIVITAT(SETEMBRE):

11 22 ,, 11 33 ii 11 44 ddee ssee tt ee mmbbrree

Adéu a Pepe Ferrer i a AlfonsoFerradaMés que un adéu, diríem fins a una altraocasió, ja que l’anterior regidor d’Edu-cació Pepe Ferrer i l’alcalde anteriorAlfonso Ferrada han decidit abandonar lavida política local. A vosaltres us devemel nostre estimat tamagotxi, que va costarquasi dotze mil euros. Gràcies per tot elque ens heu ajudat. Que tingueu sort.

Felicitacions als nous membresdel consistoriAprofitem l’ocasió per felicitar als nousmembres de la corporació municipal.Primerament a l’alcalde, José RamonCalpe, qui, amb tota certesa, ens ajudarà aagilitzar les gestions referents a la cessióde la parcel·la per a l’ampli ació imminentde l’institut. També al nostre estimatPedro Sancerni, representant de l’ajunta-ment en el Consell escolar de l’IES JaumeI, qui, tot i que és una persona amb unaagenda molt plena, sempre ens ha respostquan hem necessitat la seua ajuda.Transmetem una salutació especial alsnous regidors i regidores que s’incorporena l’Ajuntament de Burriana, entre ells lanostra companya Maria José Safont. Ilamentem des del fons del cor que Josep

Miquel Ros haja hagut d’abandonar l’a-juntament, ja que al llarg d’estos anys hademostrat sobradament la seua vàlua coma persona i com a polític. Ànim i enda-vant, Josep Miquel!

Gràcies i enhorabona, Consuelo(alcaldessa d’Alqueries)Enhorabona a Consuelo, l’alcaldessa delpoble d’Alqueries, per la seua reelecció. Imoltes gràcies tant a Consuelo com aRosabel Benages per haver ajudat econò-micament el nostre institut, que també ésel vostre.

AMPA, exemple de col·laboracióGràcies, mares i pares de l’AMPA, perestar sempre al costat de l’institu i per aju-dar-nos a dur a terme tantes iniciatives.

IES Jaume II l’agraïment més especial de tots va per atota la comunitat educativa que conforma

l’institut Jaume I, professorat, alumnat,pares i mares i personal no docent, sensela col·laboració dels quals res del que ensproposem es podria dur endavant.

Antonio i Pilar, viviu en lanostra memòriaTenim i tindrem present en la memòria elrecord d’Antonio Hidalgo, alumne dequart d’ESO, i de la nostra estimada com-panya, professora de Matemàtiques, PilarPitarch. Requiescant in pace.

NOTÍCIES D’ÚLTIMA HORAJust abans de tancar l’edició acabem desaber que el nostre alumnat ha tornat aquedar, per tercer any consecutiu, guan-yador i representant de la ComunitatValenciana en el concurs Euro-Scola.I un altre premi: l’alumnat de ManoloVidal ha guanyat 1.600 euros en el VCampionat Inter-escolar de futbol.

cre olas